CONSIDERACIONS SOBRE LA RENAIXENA 1. Resumeix el text i extrau les idees principals. Fes la divisi per parts.

El text de Joan Fuster parla de les causes profundes de la renaixena i podem dividirlo en tres parts: Introducci, que va des de la lnia 1 fins la 17, i ens diu que la renaixena valenciana fou un fracs i va fer que Valncia s'acostara ms cap al castell mentre que el romanticisme retornaria a l'idioma vernacle. La renaixena valenciana comena quan apareixen T. Llorente i V. W. Querol, per abans, un grup de precursors, que s'inicia a Valncia, ompli la primera meitat del segle XIX, encara que no va ser massa important. La segona part del text, que s la ms mplia, s el nus i va des de la lnia 18 fins la 56. Aquesta part ens explica el perqu del fracs. D'una banda la renaixena valenciana no va atraure a la societat. Les classes benestants van decidirse per una literatura ms en castell. La nostra llengua no fou l'nic idioma. La renaixena catalana fou bilinge, per, al Principat per unes raons ms objectives i a Valncia per un acatament centripetista. Els jocs florals eren bilinges i a l'adopci de les dues llenges va provocar un repartiment dels gneres literaris entre elles: el catal s'usava par a fer versos i el castell per a la prosa. D'altra banda la poesia tampoc va arribar massa a la gent, ja que o els repetien els tpics de la ptria, la fe i l'amor o s'usava un altre tpic redut a la visi local. En Valncia no es feia prosa catalana, sin que era una poesia inspida i enutjosa. Al principat la literatura era ms definida i resoluda: El catal era l'nica llengua, no s'empraven tpics rurals, sin la pruja europetzant. La situaci valenciana era estancada i regressiva. La darrera part del text s la conclusi i va des de la lnia 57 fins el final i ens diu que en la Renaixena valenciana tan sols un home, Constant Llombart, coneixia el problemes i les seues solucions. Al costat d'ell van aparixer una srie de poetes de classe mitjana, anomenats d'espardenya, que van calar poc en el poble i que estaven distanciats del de guant, que no captaven la burgesia. 23. Renaixena valenciana (Per qu fracassa) vs Renaixena catalana. La renaixena va triomfar de manera desigual a les diferents zones de domini lingstic. La renaixena valenciana fou un fracs i no va triomfar. Les classes altes es castellanitzaven i la nostra llengua ja no era l'idioma exclusiu. En Valncia, sense industrialitzaci i amb una burgesia agrria que i rendista que mirava cap a Madrid, l's culte de la llengua es va convertir en una recreaci arqueolgica de quatre senyorets de ciutat; i aix noms en la poesia romntica, ja que els altres gneres cultes i la literatura que representava la modernitat foren conreats en castell. D'altra banda, els sectors valencians ms progressistes conrearen els gneres populistes (poesia satrica i poltica vinculada a la premsa satrica i sainets) amb intenci d'influir polticament en les classes populars. En aquest sentit, la situaci literria no havia canviat respecte als usos lingstics de la Decadncia. En conseqncia, la diglssia literria va continuar enquistada als mbits literaris valencians. En aquestes condicions qualsevol plantejament de normalitzaci lingstica semblava inviable. Tant s aix, que Manuel Sanchis Guarner afirmava que a les acaballes del segle XX, els valencians vivim en plena Renaixena, ja que com a moviment reivindicador de la llengua i del pas, encara no havia acabat, puix encara no s'havien superat els objectius. En canvi, la Renaixena catalana si que va a triomfar. Aquesta Renaixena fou bilinge. Ac el bilingisme dels renaixentistes era conseqncia noms d'una inrcia i d'unes condicions socials objectives, mentre que a 1

Valncia era un acatament centripetista. Al principat, els renaixentistes van saberla desbaratar en poc de temps. El conjunt del literats tenien una intenci mes definida i resoluda: El catal era l'nica llengua, no s'empraven tpics rurals, com els que s'empraven a Valncia (ptria, amor i fe) sin la pruja europetzant. A ms a ms, la revoluci industrial i les necessitats de la nova burgesia sorgida d'aquesta industrialitzaci van fer que els objectius de la Renaixena es polititzaren, cosa que don lloc al catalanisme poltic. En aquestes condicions, la dignificaci de la llengua no es va quedar en una moda literria sin que va anar ms enll: normativitzaci i lluita per la oficialitzaci de la llengua. 4. Qu vol dir J. Fuster quan parla de Sucursalisme? El sucursalisme s un tret intrnsec de tota situaci provinciana. La provncia mai no ser el centre, i viu moralment d'all que el centre li envia. Un centre tan deplorable com el que sustentava l'Estat liberal no era precisament un gran negoci: sser provincians a Espanya del segle XIX resultava un dest ms aviat trist. Si un centre estava construt per papagais parlamentaris i poetes desnodrits era, ja en si, un espectacle poc decors, les seues sucursals provincianes encara no havien d'sser ms.La provncia se salva en tant que es rebella contra la seua situaci de provncia. Des de Cabrera fins a Blasco, passant per Llorente, si res digne a produt Valncia del Vuitcents ha estat fet malgrat el propi provincianisme. 5. Busca informaci sobre els Jocs Florals. Quan se celebraren els primers i en qu consistien aquests certmens. Els jocs florals foren la plataforma clau per a la recuperaci de la llengua literria. La llengua d's era el catal i a va afavorir la conscienciaci d'establir una norma lingstica nica per a tot el territori. Als certmens jocfloralescos cada any es presentaves ms treballs i de major qualitat, els Jocs Florals aconsegueixen l'objectiu quan els guanya Jacint Verdaguer amb una gran obra, L'Atlntida, que va fondre des de el punt de vista lingstic les dues polmiques al voltant de la norma, per aquest model verdagueri no va cristallitzar en una norma comuna, perqu cap dels escriptors veia encara en la nostra llengua un futur normalitzant. Les gestions dels primers Jocs Florals foren dutes a terme en els primers mesos de 1859, per el projecte de tenir la festa medieval per model en un certamen potic modern s'havia anat obrint cam en el decennis anteriors grcies a la mitificaci romntica del trobador i del seu mn. Grcies a aix va haver certes iniciatives intencionades, lligades al progrs de la Renaixena. Per als autors literaris, i per als poetes en especial, els Jocs Florals esdevingueren una plataforma imprescindible, l'nica d'abast i ress social amplis i continuats; per aix el nombre de composicions de concurs augment rpidament de la quarentena escassa del primer al centenar del segon, fins a passar de les quatrecentes els anys setanta, i per aix hi concorregueren autors que alhora hi denunciaven un anacronisme arcatzant i una direcci ideolgica que volien fer rectificar 6. Consulta al llibre de text i aporta nova informaci sobre els anomenats poetes de guant i els poetes d'espardenya. Els poetes de guant sn una corrent literria encapalada per Teodor Llorente i que representava a les classes socials burgeses i benestants, d'idees conservadores, de slida formaci cultural i amb un pblic lector selecte. 2

Solien utilitzar, a ms, un llenguatge culte, pretesament correcte que defugia els vulgarismes i castellanismes per a distingirse del parlar del poble i per aix acudiren a paraules, girs i expressions dels clssics medievals, moltes d'elles eren formes mortes, oblidades i en dess pel poble ( des de feia 400 anys), constituen al remat un nucli tancat perqu les sues inquietuds no coincidiren en les del pblic; incls abandonaven el valenci per a tractar uns altres temes que foren els propis del romanticisme. Tot el contrari va passar en els poetes d'espardenya, tamb coneguts com a populistes, que tenien una tendncia progressista, d'idees liberals i republicanes. Eren autors de les classes mitjanes que crearen poesies de carcter satric amb intencionalitat poltica destinades al gran pblic. Aquestes poesies apareixien a la premsa satrica que tanta importncia tingu a les terres valencianes durant el segle XIX. Moltes d'aquestes publicacions foren fundades per aquests poetes, o b hi collaboren. Les ms importants foren El Mole, La donsayna, El tabalet, La traca, El Cresol, El Tio Cuc i El Bou entre d'altres. El llenguatge usat per aquests autors era el mateix que es parlava colloquialment, el valenci popular, carregat amb tota mena de castellanismes (al igual que en el poetes de guant), vulgarismes i grafies castellanitzants. Tant els romntics com els satrics coincidiren en son valencianisme encara que vist de diferent manera. Entre els autora ms importants cal destacar Josep M Bonilla, Manuel Gimeno, Eduard Escalante, Josep Bernat i Baldov, Pasqual Prez i Constant Llombart. Biografia Histria de la literatura catalana. Riquer, Comas, Molas Volum 7. Pgs. 123151 Nosaltres, els valencians. Joan Fuster Pg. 206 Llibre de text de batxillerat Valenci: llengua i literatura. Ed: Anaya Francesc Josep Cabrera, Jeroni Soler, Vicent Berenguer. Pgs. 191, 208209 i 216. http://www.google.com/ http://www.altavista.com/