Cono

5
PRIMRIA
REFOR I AMPLIACI
Coneixement del medi

Fitxes de Refor
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 Fitxa 16 Fitxa 17 Fitxa 18 Fitxa 19 Fitxa 20 Fitxa 21 Fitxa 22 Fitxa 23 Fitxa 24 Fitxa 25 Fitxa 26 Fitxa 27 Fitxa 28 Fitxa 29 Fitxa 30 Fitxa 31 Fitxa 32 Fitxa 33 Fitxa 34 Fitxa 35 La cllula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Teixits, rgans, aparells i sistemes . . . . . . . . . . . . . Bacteris, fongs, algues i protozous . . . . . . . . . . . . . Els grups de plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La fotosntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La reproducci sexual en les plantes . . . . . . . . . . . La reproducci asexual en les plantes. . . . . . . . . . Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les relacions entre els ssers vius . . . . . . . . . . . . . Les persones i el medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La protecci del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . Les capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lescora terrestre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lenergia interna de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les roques de lescora terrestre . . . . . . . . . . . . . . El sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lunivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lexploraci de lespai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La matria i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . Les mescles i les substncies pures . . . . . . . . . . . . Els canvis destat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Canvis qumics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El moviment i la velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La fora de la gravetat i el moviment . . . . . . . . . . . Les mquines simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Meseta Central. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les muntanyes i les depressions . . . . . . . . . . . . . . Les costes i les illes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El relleu dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els climes dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El clima mediterrani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els climes ocenic, subtropical i de muntanya . . . Els rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els vessants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els vessants fluvials dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 Fitxa 36 Fitxa 37 Fitxa 38 Fitxa 39 Fitxa 40 Fitxa 41 Fitxa 42 Fitxa 43 Fitxa 44 Fitxa 45 Fitxa 46 Fitxa 47 Fitxa 48 Fitxa 49 Fitxa 50 Fitxa 51 Aiges superficials i aiges subterrnies . . . . . . . La poblaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La poblaci dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La poblaci i les activitats econmiques . . . . . . . . Els serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lorganitzaci territorial dEspanya . . . . . . . . . . . . . Les institucions dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La prehistria. El paleoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El neoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ledat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ibers, celtes i colonitzadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Hispnia romana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El comenament de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . El final de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La vida a al-ndalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La vida als regnes cristians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53
Fitxes d'Ampliaci
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... 54 56 58 60 62 64 66 68 70 72 74 76 78 80 82
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Refor i ampliaci Coneixement del medi 5 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S.L./Edicions Voramar, S.A., sota la direcci dEnric Juan, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori. Illustraci: Jordi Baeza, Paul Coulbois, Carlos Fernndez, Digitalartis, Jos Santos i Bartolom Segu Edici: Mar Garca Gonzlez i Ana Snchez-Ramal Correcci: Laia Campos i Neus Vicens
2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L. C/Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per
CP: 131975 Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials
Refor
1
Nom
Recorda
La cllula
Data
Tots els ssers vius estan formats per cllules.
Les cllules sn sacs molt xicotets plens dun lquid esps i tenen diverses parts: la membrana, el nucli i el citoplasma. Les cllules estan vives i fan les funcions de nutrici, relaci i reproducci.
1. Retola les parts de la cllula.
2. Digues a quina part de la cllula es refereix cada xiquet.

Part que controla el funcionament de la cllula. Ac estan els orgnuls, cadascun amb la seua funci.
Serveix per a separar la cllula de lexterior.
3. Escriu cllula animal i cllula vegetal segons que corresponga. Desprs, completa el text.
c
Les cllules animals i les vegetals es diferencien
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Refor
2
Nom
Recorda
Teixits, rgans, aparells i sistemes

Data
Els ssers pluricellulars, com els animals i les plantes, estan formats per un gran nombre de cllules.

Les cllules que sn iguals sagrupen formant teixits. La uni de diversos teixits per a treballar duna manera conjunta origina un rgan. Els rgans sagrupen per a formar sistemes i aparells. Els sistemes i els aparells treballen duna manera conjunta per a formar un organisme.
1. Ordena del menys complex al ms complex. aparell cllula organisme rgan teixit
1. 3. 5.
2. 4.
2. Posa dos exemples de:

Teixits rgans
c c
Aparells c
3. Defineix amb les teues paraules qu s un organisme. Un organisme s
4. Completa les oracions segents.
Els duns altres ssers vius. Les fabriquen el seu propi aliment.
sn ssers vius pluricellulars que salimenten sn ssers vius pluricellulars que

Refor
3
Nom
Recorda
Bacteris, fongs, algues i protozous

Data
Els fongs sn ssers pluricellulars; no es desplacen, per, a diferncia de les plantes, no poden fabricar-se laliment sin que lhan dagafar de lexterior, com els animals. Els bacteris sn ssers unicellulars; la cllula s ms xicoteta i senzilla que les cllules vegetals i animals. Les algues i els protozous pertanyen al cinqu regne dssers vius. Els protozous poden ser unicellulars o pluricellulars.
1. Enumera els cinc regnes dssers vius. 1r 3r 5 2. Contesta les preguntes segents.
2n 4t
Per qu els bacteris sn els ssers vius ms xicotets que hi ha?
Don obtenen laliment els fongs?
3. Completa el text amb les paraules segents. protozous Els i la Les algues i els unicellulars bacteris pluricellulars cllula
sn un regne dssers vius. Sn ssers s ms senzilla que la de les plantes i la dels animals. pertanyen al cinqu regne dssers vius; .
els protozous poden ser unicellulars o 4. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals. Els bolets sn un tipus concret de fongs. Tots els bacteris sn ssers pluricellulars. Les algues pertanyen al regne dels fongs.
Refor
4
Nom
Recorda
Els grups de plantes

Data
Les plantes es classifiquen en plantes sense flors i en plantes amb flors.
Les plantes sense flors no tenen ni llavors ni fruit i es reprodueixen mitjanant espores; nhi ha dos grups principals: les molses i les falgueres. Les plantes amb flors es reprodueixen mitjanant flors i llavors; hi ha dos grups de plantes amb flors: les gimnospermes, que tenen llavors per no tenen fruit, i les angiospermes, que tenen llavors i fruit.
1. Completa lesquema.
plantes sense flors
Las plantes es classifiquen en
2. Escriu davall de cada planta angiosperma o gimnosperma segons que corresponga.
3. Completa el text amb les paraules segents. flors Les arrel i les molses espores plantes falgueres
sn dos tipus de plantes que es ; les , unes noves, els serveixen per a per a agafar laigua, per la qual
reprodueixen sense necessitat de cllules especials que poden originar reproduir-se. Les molses no tenen cosa viuen en llocs molt humits. 6
Refor
5
Nom
Recorda
La fotosntesi
Data
Per mitj de la fotosntesi les plantes transformen en aliment el dixid de carboni que agafen de laire i laigua i les sals minerals que agafen del sl, emprant lenergia de la llum solar. La fotosntesi es produeix en les parts verdes de la planta, fulles i tiges, on hi ha la clorofilla. Durant la fotosntesi les plantes produeixen oxigen, que va a parar a latmosfera.
1. Escriu les paraules dels quadres on corresponga. estomes pls absorbents dixid de carboni llum solar
2. Contesta les preguntes segents.
Les plantes, quan fan la fotosntesi?
Per on agafen les plantes les sals minerals del sl?
Qu s la clorofilla?
3. Relaciona. Vasos liberians Vasos llenyosos

Saba elaborada Saba bruta 7
Refor
6
Nom
Recorda
La reproducci sexual en les plantes

Data
Les flors sn els rgans sexuals de les plantes. Tenen una part masculina, formada pels estams, en els quals es produeix el pollen, i una part femenina, que s el pistil, en linterior del qual hi ha els vuls. La pollinitzaci s el pas del pollen duna flor al pistil duna altra. Desprs de la pollinitzaci es formen les llavors i el fruit.
1. Completa amb els noms de les parts de la flor.
2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals, i torna a escriure correctament les oracions falses. Les plantes que pollinitzen pel vent produeixen molt poc pollen.
Els estams i el pistil estan envoltats per la corolla i el calze.
Les plantes pollinitzades per insectes tenen flors xicotetes i poc cridaneres.
3. Explica com duen a terme la reproducci les plantes segents.
Refor
7
Nom
Recorda
La reproducci asexual en les plantes

Data
Moltes plantes es reprodueixen duna manera asexual i no hi intervenen ni flors ni llavors. s per aix que fan servir sistemes diferents:
Estolons: sn tiges que creixen duna manera horitzontal damunt del sl i cada cert espai produeixen arrels que originen una planta nova. Rizomes: sn tiges subterrnies horitzontals que cada cert espai produeixen tiges noves. Tubercles: sn un tipus de rizoma engrossit que serveix a la planta per a emmagatzemar aliments.
Les plantes que es formen per reproducci asexual tenen les mateixes caracterstiques que la planta progenitora.
1. Relaciona i explica en qu consisteixen. 1 Estol:
Rizoma:
Tubercle:
2. Raona i respon.
Quines caracterstiques tenen les plantes que es formen per reproducci asexual?
Quines parts de la planta intervenen en la reproducci asexual?
3. Explica com aprofitem les persones la reproducci asexual de les plantes.
Refor
8
Nom
Recorda
Els ecosistemes
Data
Un ecosistema s el conjunt format pels ssers vius i el medi fsic que els envolta. Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb amb el medi. El medi determina els ssers vius que poden viure en lecosistema de la mateixa manera que els ssers vius poden modificar el medi en qu viuen.
1. Completa les oracions.
Un ecosistema est format pels els envolta.
i pel
que .
Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb amb el Els ssers vius poden el medi en qu viuen.
2. Observa el dibuix i contesta les preguntes.
Quins elements formen aquest ecosistema?
Quins ssers vius viuen en aquest ecosistema?
Podria viure una girafa en aquest ecosistema? Per qu?
De quina manera modifiquen aquest ecosistema els ssers vius?
10
Refor
9
Nom
Recorda
Les relacions entre els ssers vius

Data
Dins dun ecosistema, uns ssers vius salimenten duns altres. Les plantes sn els productors, ja que fabriquen el seu propi aliment. Els consumidors sn tots els ssers que han de buscar laliment, i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris.
Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanant cadenes i xarxes alimentries.
1. Numera de l1 al 4 aquests ssers vius perqu formen una cadena alimentria.
Ara, escriu davall de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor secundari 2. Posa dos exemples dssers vius que siguen:

Consumidors primaris Consumidors secundaris Consumidors terciaris
c c c
3. Contesta les preguntes.
En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?
En un ecosistema mar, qui sn els productors?
4. Completa el text amb aquestes paraules. xarxes alimentries espcie cadenes diferents, pot formar-ne part de diverses. Per aix, alimentries. 11
En un ecosistema hi ha moltes i una mateixa
per a representar ms b aquestes relacions sutilitzen

Refor
10
Nom
Recorda
Les persones i el medi

Data
El medi ambient est format per tot all que afecta la nostra vida: latmosfera, laigua, el clima, la resta dssers vius, etc. Els ssers humans modifiquem el medi en qu vivim i podem causar-hi problemes molt greus amb les nostres activitats, com per exemple la contaminaci, el calfament global, la desforestaci i la prdua de biodiversitat.
1. Enumera sis elements que formen part del medi ambient. 1. 2. 3. 4. 5. 6.
2. Escriu una oraci amb cada parella de paraules. desforestaci urbanitzacions
combustibles clima
3. Digues quines de les activitats que hi ha en la imatge modifiquen el medi ambient.
4. Explica per qu la prdua duna espcie animal o vegetal dins dun ecosistema s un problema greu.
12
Refor
11
Nom
Recorda
La protecci del medi ambient

Data
El nostre deure s protegir el medi ambient en qu vivim. Hi podem contribuir estalviant aigua, electricitat i combustible, depositant el fem i les deixalles en els llocs adequats i respectant la flora i la fauna. Les autoritats ajuden a la protecci del medi mitjanant la declaraci despais protegits.
1. Digues quines de les activitats segents serveixen per a protegir el medi ambient i quines el perjudiquen.
2. Contesta les preguntes.
De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?
Quines activitats prohibiries per ajudar a protegir el medi ambient?
3. Explica qu s una espcie en perill dextinci.
13
Refor
12
Nom
Recorda
Les capes de la Terra

Data
En la Terra es distingeixen diverses capes:
Geosfera: s la part rocosa del nostre planeta. Es divideix en escora, mantell i nucli. Hidrosfera: s el conjunt de laigua del planeta. Atmosfera: s la capa ms externa del planeta i est formada per aire. Les capes inferiors de latmosfera sn la troposfera i lestratosfera.
1. Completa lesquema de les parts del nostre planeta. nucli atmosfera escora mantell troposfera geosfera estratosfera hidrosfera
6
c c c
2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements segents.

Laigua dun riu. Les roques duna muntanya. Laire que respirem.
3. On es troba la capa doz? Quina funci t? Explica-ho.
14
Refor
13
Nom
Recorda

Lescora terrestre
Data
Lescora terrestre est formada per roques. Les roques es desgasten i es trenquen i les seues restes, amb lajuda de lacci dels ssers vius, donen origen al sl. En lescora terrestre tenen lloc els processos derosi, transport i sedimentaci.
1. Observa els dibuixos i relaciona.
Es trenquen les roques.
Laigua sintrodueix per les esquerdes de les roques.
Laigua es gela i augmenta de volum.
Ara, explica com lacci de laigua de la pluja trenca les roques.
2. Ordena els processos segents. El vent transporta els materials erosionats. Els materials se sedimenten a la falda de la muntanya. El vent i laigua erosionen la muntanya. 3. Escriu un exemple en cada cas.
Rius i torrents Erosi Transport Sedimentaci
Vent
Mar
15
Refor
14
Nom
Recorda
Lenergia interna de la Terra

Data
La Terra cont energia, que es manifesta en els terratrmols i els volcans.

Els terratrmols sn moviments bruscos de lescora terrestre. Els volcans sn llocs en qu emergeix magma de linterior de la Terra.
1. Completa.
La fa que salcen les
emmagatzema dins seu una gran quantitat denergia . Aquesta energia . i que tinguen lloc fenmens
que fa que la temperatura siga molt com els terratrmols i els Els
sn moviments sobtats de lescora terrestre.
Un volc s una obertura de lescora terrestre per la qual el de linterior de la ix a la superfcie.
2. Completa amb el nom de les parts dun volc.
Escriu la paraula a qu es refereixen les definicions segents.
Obertura de lescora terrestre per la qual el magma de linterior de la Terra ix a lexterior. Conducte pel qual puja el magma. Magma que arriba a la superfcie. Lloc en el qual sacumulen les roques i les cendres al voltant del crter.
c c c c
16
Refor
15
Nom
Recorda
Les roques de lescora terrestre

Data
Les roques, segons lorigen, sagrupen en:

Magmtiques: soriginen a partir del magma. Sedimentries: es formen a partir de restes daltres roques i dssers vius. Metamrfiques: es formen per un augment de la pressi o de la temperatura.
1. Completa la taula.
Tipus de roca segons lorigen Com es forma Exemple
2. Completa lesquema. ROQUES SEDIMENTRIES
a partir de restes
a partir dacumulaci
a partir de substncies
per exemple:
per exemple:
per exemple:
gres
carb
calcria
3. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals. Algunes roques magmtiques es formen quan es refreda la lava. La pissarra s una roca magmtica que es forma a partir de largila. Els fssils sn restes dssers vius que es transformen en roques. Les roques sofreixen transformacions i uns tipus de roques es poden convertir en altres.
17
Refor
16
Nom
Recorda
El sistema solar
Data
El sistema solar est format pel Sol, els planetes, els planetes nans i els cossos xicotets, que sn els asteroides i els cometes.
1. Llig les definicions i escriu el concepte a qu es refereixen.
Conjunt format pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. Astre gran esfric que gira al voltant del Sol seguint una rbita. Cos menut de forma irregular que gira al voltant del Sol. Astre gelat que gira al voltant del Sol amb una rbita ellptica molt allargada.
c c c c
2. Completa lesquema. SISTEMA SOLAR
Planetes interiors

Planetes exteriors
Planetes nans
3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Desprs, copials correctament.
Els meteorits sn cossos xicotets, com grans de pols, que arriben a la Terra i sincendien en xocar amb latmosfera. Les estreles fugaces sn cossos ms grans que arriben a la superfcie sense cremar-se del tot.
18
Refor
17
Nom
Recorda
Lunivers
Data
Les estreles sn enormes esferes de gas que emeten energia en forma de llum i calor. Les constellacions sn grups destreles que es veuen prximes en una regi del cel. Les galxies sn agrupacions destreles, juntament amb pols i gas. El sistema solar es troba en la Via Lctia.
1. Completa aquesta taula sobre les caracterstiques del Sol. EL SOL

Color Mida Lluminositat Brillantor
2. s el mateix una constellaci que una galxia? Explica les diferncies.
3. Completa el text.
Les la forma poden ser o .
sn agrupacions de milers o milions ,
destreles, juntament amb fragments de roca i gas. Segons
El sistema solar es troba en una galxia espiral anomenada . Nosaltres ens trobem en un dels braos daquesta galxia, bastant lluny del centre.
19
Refor
18
Nom
Recorda
Lexploraci de lespai
Data
Lexploraci de lespai va comenar cap a 1950. Els fets ms importants han sigut:

La posada en rbita del primer satllit artificial, lSputnik, en 1957. El primer vol espacial dun astronauta, Jurij Gagarin, en 1961. Larribada del primer sser hum a la Lluna, en 1969.
1. Completa lencreuat. 5 c 6 c 7 c 1 c
8 c 2 c
3 c
4 c 1. Nau no tripulada que es va enviar per a explorar el sistema solar (dues paraules). 2. Vehicle espacial que senlaira i aterra com un avi. 3. Planeta del sistema solar al qual shan enviat missions no tripulades. 4. Cognom de la primera persona que va eixir a lespai. 5. Satllit de la Terra al qual va arribar el primer sser hum en 1969. 6. Vehicle espacial que eleva els satllits fins a lrbita desitjada. 7. Nom de la nau que va arribar a la Lluna en 1969 (dues paraules). 8. Cognom del primer astronauta que va trepitjar la Lluna en 1969. 20
Refor
19
Nom
Recorda
La matria i les seues propietats

Data
Els cossos de lunivers estan formats per matria i la matria, per toms. La matria t dos tipus de propietats:
Propietats generals, que sn comunes a tot el que est fet de matria. Per exemple, la massa, el volum i la temperatura. Propietats caracterstiques, que sn les que varien dunes substncies a altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color, la duresa, la densitat
1. Escriu massa, volum o densitat segons corresponga.

La La El La de la matria.
s la relaci entre la massa i el volum. indica la quantitat de matria que t un cos. s lespai que ocupa una certa quantitat de matria. i el sn propietats generals
La
s una propietat caracterstica de la matria.
2. Completa lesquema.
LA MATRIA
Propietats
Propietats
es mesura en
litres o millilitres
densitat 21
Refor
20
Nom
Recorda
Les mescles i les substncies pures

Data
La matria es pot presentar com a substncia pura o com a mescla. Les mescles poden ser:

heterognies, si es poden distingir els components, homognies, si no es poden distingir els components.
Per a separar les mescles sutilitzen mtodes diferents, per exemple: filtraci, decantaci, separaci magntica o evaporaci.
1. Escriu V, si lafirmaci s verdadera, o F, si s falsa. Desprs, escriu correctament les afirmacions falses. Totes les mescles estan formades per una substncia pura. Totes les substncies pures sn mescles homognies. Els aliatges sn mescles heterognies.
2. Com separaries els components de les mescles segents? Tria el sistema que cregues ms convenient i explica per qu.
Mescla daigua i serradura. Filtraci. perqu Decantaci. Evaporaci.
Mescla doli i aigua. Filtraci. perqu Decantaci. Evaporaci.
Mescla daigua i sal. Filtraci. perqu Decantaci. Evaporaci.
22
Refor
21
Nom
Recorda
Els canvis destat

Data
Quan la matria passa dun estat a un altre es produeix un canvi destat. Els canvis destat sn la fusi, la vaporitzaci, la condensaci, la solidificaci, la sublimaci i la sublimaci inversa.
1. Identifica cada canvi destat i localitzal en la sopa de lletres.

Pas de gas a lquid. Pas de lquid a gas de forma lenta i a una temperatura inferior a la debullici. Pas de slid a gas sense passar per lquid. Pas de slid a lquid. Pas de lquid a gas de forma rpida i sassoleix una certa temperatura que s fixa per a cada substncia. Q A C I N S G S T A F I S S R O B L E E I E D S C Q A V S X R A I A E D C A F V F U S I B L P A T E
c c c c c
N H T G U I K O O P N J X F A S R D T S X S U B I A C I A U L V D E C T I C I E B L L I C I I S P U L T C R A R
L W U M
D T V A C
X M Z
E M R
C W R M L
M B
O N D
2. En qu consisteix la solidificaci? Explica i escriu un exemple.
23
Refor
22
Nom
Recorda
Canvis qumics
Data
Els canvis qumics o reaccions qumiques sn aquells en qu unes substncies es transformen en unes altres de diferents. Algunes reaccions qumiques sn loxidaci, la combusti, la fotosntesi i la respiraci cellular.
1. Qu s un canvi qumic? Explica-ho amb un exemple.
2. Observa aquestes dues situacions. Desprs, contesta.
Qu els ocorre als glaons de gel passat un temps?
s possible que laigua es convertisca en gel? I el gel en aigua? La fusta pot transformar-se en cendra? I la cendra en fusta? En quina daquestes dues situacions sha produt un canvi qumic? Per qu?
24
Refor
23
Nom
Recorda
El moviment i la velocitat
Data
Els cossos estan parats o es mouen en lnia recta sense variar la velocitat fins que actua una fora sobre ells. La fora de fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena. La velocitat indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es calcula dividint lespai que recorre el cos entre el temps que tarda.
1. Contesta.
Qu fa que els cossos es moguen o saturen?
Qu indica la velocitat?
2. Descriu el que passa en el dibuix.
moviment
fora de fregament
3. Llig i resol.
Si un cotxe tarda 4 hores en recrrer 300 quilmetres, quina s la seua velocitat?
25
Refor
24
Nom
Recorda
La fora de la gravetat i el moviment

Data
La gravetat s la fora que fa que els cossos siguen atrets cap a la superfcie de la Terra. La fora de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera els que es mouen cap avall.
1. Ratlla la paraula falsa i escriu desprs loraci correcta.
La fora de
fregament
gravetat
s la fora que fa que els cossos siguen
atrets cap a la superfcie de la Terra.
Quan es deixa caure una pilota, la fora de la gravetat fa que la pilota vaja cap amunt avall .
2. Dibuixa, en cada cas, les fletxes que representen la fora de la gravetat. Desprs, explica qu passa en cada cas.
26
Refor
25
Nom
Recorda
Les mquines simples

Data
Les principals mquines simples sn la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca.

La roda disminueix la fora de fregament. La politja canvia la direcci duna fora. La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces menors.
1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les mquines segents. viranac al riccide ed al raof
Politja:
rearzaitl nua scata antuzliti senym orfa
Palanca:
imisdiurn al aofr ed egarefmnt
Roda:
realve causeaergr mprtena nemys ofar
Pla inclinat:
2. Pinta segons la clau. Desprs, escriu el tipus de palanca que s. verd punt de suport roig fora
Palanca de
Palanca de
Palanca de
27
Refor
26
Nom
Recorda
La Meseta Central
Data
Al centre de la Pennsula est la Meseta Central, que s una mplia plana elevada. Les muntanyes de linterior de la Meseta sn les muntanyes de Toledo i el Sistema Central, que divideix la Meseta en dos: la Meseta Nord i la Meseta Sud.
1. Completa lesquema. MUNTANYES INTERIORS DE LA MESETA CENTRAL
Sistema
Meseta
Ara, completa el mapa amb el nom daquestes unitats de relleu.

N O E S
Mar Cantbric
O C E A T L N T I C
OCE
ATLNTIC
M a r
n i r a r t e d i M e Escala
0 110 Quilmetres
28
Refor
27
Nom
Recorda
Les muntanyes i les depressions

Data
La Meseta est voltada per les muntanyes de Lle, la serradala Cantbrica, la serralada Ibrica i Sierra Morena. Fora de la Meseta estan la depressi de lEbre i la depressi del Guadalquivir, i cinc serralades: el masss Galaic, les muntanyes Basques, els Pirineus, el Sistema Mediterrani Catal i les serralades Btiques.
1. Completa lesquema. Muntanyes que voregen la Meseta Central
Depressions exteriors a la Meseta Central
Muntanyes exteriors a la Meseta Central Ara, completa el mapa amb el nom daquestes unitats de relleu.
N O E S
Mar Cantbric
O C E A T L N T I C
OCE
ATLNTIC
M a r
i a n r r e t d i M e Escala
0 110 Quilmetres
29
Refor
28
Nom
Recorda
Les costes i les illes

Data
Espanya t una costa extensa que es divideix en: costa cantbrica, costa atlntica i costa mediterrnia. Les illes Balears es troben al mar Mediterrani i les illes Canries a loce Atlntic.
1. Completa el mapa amb els noms segents. Mar Cantbric Illes Canries Oce Atlntic Illes Balears Mar Mediterrani
2. Escriu el nom de les illes que formen part de cada arxiplag.
Arxiplag canari
Arxiplag balear 30
Refor
29
Nom
Recorda
El relleu dEspanya
Data
El relleu dEspanya est organitzat de la manera segent:
Al centre est la Meseta Central. A linterior de la Meseta hi ha dues cadenes muntanyoses. Al voltant de la Meseta hi ha quatre serralades. Fora de la Meseta, hi ha cinc cadenes muntanyoses i dues depressions mplies. A ms, hi ha dos arxiplags i els territoris de Ceuta i Melilla, al nord dfrica.
1. Completa el croquis amb els noms que hi falten.

N
PIRIN
EUS
Ceuta
ILLES CANRIES
31
Refor
30
Nom
Recorda
Els climes dEspanya

Data
A Espanya hi ha cinc tipus de climes:

Clima mediterrani tpic. Clima mediterrani dinterior. Clima ocenic. Clima subtropical. Clima de muntanya.
1. Pinta el mapa com sindica en la clau de color.
Taronja Groc Verd Roig Violeta 32
Clima mediterrani tpic. Clima mediterrani dinterior. Clima ocenic. Clima subtropical. Clima de muntanya.
Refor
31
Nom
Recorda
El clima mediterrani
Data
El clima mediterrani tpic es dna a les regions prximes al mar Mediterrani. Les temperatures sn suaus i les pluges, escasses. El clima mediterrani dinterior t temperatures extremes, molt baixes a lhivern i altes a lestiu. Aquest clima s propi de linterior de la Pennsula.
1. Relaciona cada tipus de clima amb la zona dEspanya en qu es dna. Clima mediterrani tpic
Clima mediterrani dinterior
Escriu el nom de les comunitats autnomes en qu s propi cada tipus de clima mediterrani. Clima mediterrani tpic Clima mediterrani dinterior 2. Explica com sn les temperatures i les precipitacions en cada cas. Temperatures: Clima mediterrani tpic
Precipitacions:
Temperatures: Clima mediterrani dinterior
Precipitacions:
33
Refor
32
Nom
Recorda
Els climes ocenic, subtropical i de muntanya

Data
Al nord de la Pennsula es presenta el clima ocenic. s un clima temperat i humit. A les Canries hi ha clima subtropical, que s suau i sec. A les zones amb ms altitud dEspanya es dna el clima de muntanya. s un clima fred i amb precipitacions abundants.
1. Quin clima s? Llig i escriu el nom del clima al qual es refereixen els textos segents. Es dna al nord de la Pennsula. Les temperatures sn suaus per la proximitat del mar i les precipitacions sn abundants.
s propi de les illes Canries. s un clima amb temperatures suaus tot lany i amb precipitacions escasses.
Es dna a les zones elevades. Les temperatures sn baixes i les precipitacions sn molt abundants, i als mesos dhivern solen ser en forma de neu.
2. Observa les temperatures i les precipitacions de cada un daquests grfics i escriu davall de cada un el nom del clima del qual sn caracterstics.
C 30 25 20 15 10 5 0 G F MAM J J A S O N D G F MAM J J A S O N D 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 C 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 G F MAM J J A S O N D G F MAM J J A S O N D C 30 25 20 15 10 5 0 G F MAM J J A S O N D G F MAM J J A S O N D 40 30 20 10 0
20 15 10 5 0 5
34
Refor
33
Nom
Recorda
Els rius
Data
Els rius sn corrents continus daigua que naixen a les muntanyes i corren per un llit. El recorregut que fa un riu s el curs i la quantitat daigua que porta s el cabal. Si el cabal no varia molt al llarg de lany, el riu s de rgim regular. Si t variacions grans, s de rgim irregular.
1. A quines paraules es refereixen les definicions segents? Escriu-les.
Recorregut dun riu des del naixement fins a la desembocadura. Via per on corre un riu. Variaci que t el cabal dun riu al llarg de lany. Corrent continu daigua que naix a les muntanyes i corre per un llit.
c c c c
2. Completa el dibuix amb les paraules segents. curs alt meandre curs mitj afluent curs baix pant delta
curs
35
Refor
34
Nom
Recorda
Els vessants
Data
Un vessant s el conjunt de terres en qu els rius, barrancs i torrents vessen les aiges a un mateix mar. A Espanya hi ha tres vessants: al nord, el vessant cantbric; a lest i al sud, el vessant mediterrani; i a loest, el vessant atlntic.
1. Observa el mapa dEspanya. Desprs, completal.

Mar Cantbric
n
R. B esa ya
Riu N
ar
a ce
Ri u
Na l
RI
RI
R i u Te r
OCE AT L N T I C
U RIU D ERO
EB
RI U TA JO
NA
R IU G U A
A DI
RIU XQ UER
R iu
T
r ia
RI U
ALQ
R UIVI
SE
GU
RA
GU
R
AD
OCE
AT L N T I C
M
Ceuta
n i a r r t e i e d
IU
a r
Escala 0 120
Melilla
Quilmetres
Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant mediterrani.
Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant cantbric.
Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant atlntic.
Ara, pinta el mapa segons sindica. roig 36 vessant mediterrani blau vessant atlntic verd vessant cantbric
Refor
35
Nom
Recorda
Els vessants fluvials dEspanya

Data
Els rius dEspanya formen part de tres vessants fluvials:

el mediterrani, amb rius de rgim irregular; el cantbric, amb rius curts i cabalosos; latlntic, amb rius llargs i bastant cabalosos.
1. Marca amb una X les respostes correctes.
Els rius del vessant mediterrani sn: molt cabalosos. amb fort pendent. curts i poc cabalosos.
Els rius de la Meseta: sn els ms curts de la Pennsula. pertanyen al vessant atlntic i sn els ms llargs de la Pennsula. pertanyen al vessant cantbric.
Els rius del vessant cantbric sn: curts, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim irregular. llargs, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim irregular. curts, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim regular.
A les Canries hi ha: rius. barrancs. rambles.
2. Completa amb les dades del riu Xquer. Riu Xquer

Naixement: Desembocadura: Vessant: Cabal: Rgim:
37
Refor
36
Nom
Recorda
Aiges superficials i aiges subterrnies

Data
Les aiges de la Terra es classifiquen en:
Aiges superficials, formades pels mars, els rius, els llacs i els pantans. Aiges subterrnies, que sn les que es filtren davall terra.
1. Digues de quina paraula es tracta en cada cas i troba-la en la sopa de lletres.
Gran extensi daigua dins dun continent que est voltada de terra per totes parts. Lloc tancat en qu, mitjanant una presa, semmagatzemen les aiges dun riu o rierol. Acumulaci daigua subterrnia. Llac de dimensions redudes. Gran extensi daigua marina. Tipus de llacs que shan format per lerosi del gel.
c c c c c c
L E R E F I E I I S E
E L A F E R U S
S L R I G P C G B G
A A A C C A I T L
I C E L A E N A O E A
G L S A R S T L C R C
A P S E S S E R I
E T O S N U R I A
S L L A C U N A E N L
D E D I A P F A S I S
Q N
Ara, amb les lletres sobrants descobreix com poden ser les aiges de la Terra.
38
Refor
37
Nom
Recorda
La poblaci
Data
La poblaci absoluta s el nombre total de persones que viu en un territori. El creixement natural s la diferncia entre el nombre dels habitants que naixen o natalitat i el nombre dels que moren o mortalitat. El creixement migratori s la diferncia entre el nombre dels immigrants que arriben i els emigrants que sen van. La densitat de poblaci s el nombre total dhabitants que viu en cada quilmetre quadrat.
1. Explica el significat daquestes paraules.
Natalitat c
Emigrant c
Creixement natural c
2. Observa com es calcula la densitat de poblaci. Superfcie (km2) Andorra 453 Poblaci (nombre dhabitants) 66.900 Densitat de poblaci (hab./km2) 66.900 : 453 = 147
La densitat de poblaci dAndorra s 147 hab./km2. Ara, calcula la densitat de poblaci dels llocs segents. Superfcie (km2) Espanya Equador Romania 504.783 275.830 237.500 Poblaci (nombre dhabitants) 46.000.000 3.000.000 21.800.000 39 Densitat de poblaci (hab./km2)
Refor
38
Nom
Recorda
La poblaci dEspanya
Data
La poblaci dEspanya augmenta perqu el creixement natural i el creixement migratori sn positius. La poblaci es concentra a les provncies de costa i a les ciutats. A les provncies de linterior la densitat s baixa, excepte a Madrid.
1. Llig el text segent i explica per qu s incorrecte. A Espanya, la natalitat s menor que la mortalitat, per aix el creixement natural s positiu. A ms, el nombre demigrants s molt superior al dimmigrants, per aix el creixement migratori s positiu.
2. Completa amb el nom de dues provncies en cada cas.

LLEGENDA Lmit destat Lmit de provncia DENSITAT DE POBLACI (En habitants per quilmetre quadrat) Menys de 10 De 10 a 30 De 31 a 60 De 61 a 100 De 101 a 600 Ms de 600
O C E A T L N T I C
P O R T U G A L
SEGVIA SALAMANCA VILA PONTEVEDRA OURENSE ZAMORA VALLADOLID SRIA A GUADALAJARA MADRID CASTELL CCERES VALNCIA CIUDAD REAL
I
L
M a r
LA CORUNYA LUGO LLE ASTRIES
C a n t b r i c
F R A N A
CANTBRIA BISCAIA GUIPSCOA LABA BURGOS PALNCIA NAVARRA LA RIOJA OSCA SARAGOSSA TARRAGONA TEROL
B
O E
ANDORRA LLEIDA GIRONA

S
BARCELONA
AL
EA
RS
TOLEDO
CONCA
L
BADAJOZ
ALBACETE ALACANT
CRDOVA HUELVA
JAN
MRCIA
SEVILLA GRANADA MLAGA CADIS ALMERIA
M
Ceuta
i t
O C E AT L N T I C
LAS PALMAS
r M a
Melilla
SANTA CRUZ DE TENERIFE
MARROC
Provncies amb menys de 10 habitants per km2. Provncies amb ms de 600 habitants per km2.
c c
40
Refor
39
Nom
Recorda
La poblaci i les activitats econmiques

Data
La poblaci es classifica en poblaci activa i poblaci inactiva.
La poblaci activa s el conjunt de persones que est en edat i condici de treballar. La poblaci inactiva s el conjunt de persones que no pot treballar per la seua edat o condici.
A Espanya, la poblaci activa es distribueix aix: el 5 % treballa en el sector primari; el 30 %, en el secundari; i el 65 %, en el terciari.
1. Llig les oracions segents, marca amb una X les falses i copia-les correctament. Els parats sn poblaci inactiva perqu no treballen. La poblaci inactiva treballa en tres sectors econmics: primari, secundari i transports. Els miners pertanyen al sector primari.
2. Marca amb una X la resposta correcta.
Els cultius que ms abunden a Espanya sn: els de sec. els de regadiu.
El bestiar ms abundant al nostre pas s: el bov. el porc.
A Espanya, la major part dels vaixells que es dediquen a la pesca sn: de litoral. daltura.
3. Indica quines activitats formen part del sector secundari.
41
Refor
40
Nom
Recorda
Els serveis
Data
El sector terciari comprn les activitats econmiques que no obtenen productes materials, sin que presten serveis. Aquest sector inclou activitats com el comer, el transport i el turisme. A Espanya, en el sector serveis treballa el 65 % de la poblaci ocupada.
1. Completa lencreuat. 1. Tipus de comer que es realitza dins dun mateix pas. 2. Servei que posa en contacte els productes i els consumidors. 3. Activitat que trasllada persones o mercaderies. 4. Servei que comprn els desplaaments de les persones a diferents llocs per a buscar descans o diversi. 5. Tipus de turisme que se centra a ciutats amb un patrimoni histric i artstic ric. 6. Sector que, a Espanya, ocupa el 65 % de la poblaci activa. 7. Vendre productes a altres pasos. 6 1 5 7 2 3
2. Explica quins tipus de transport hi ha i posa un exemple en cada cas.
42
Refor
41
Nom
Recorda
Lorganitzaci territorial dEspanya

Data
El territori espanyol sorganitza en 17 comunitats i dues ciutats autnomes. Els lmits dEspanya sn: al nord, Frana, Andorra i el mar Cantbric; a lest, el mar Mediterrani; al sud, loce Atlntic, el Marroc i el mar Mediterrani; i a loest, Portugal i loce Atlntic.
1. Completa lesquema dels lmits dEspanya.
Lmits naturals
Lmits poltics
al nord al sud a lest a loest
c c c c
al nord al sud a loest
c c c
2. Completa el mapa amb el nom de les comunitats i ciutats autnomes que integren Espanya i els seus lmits.
N O S E
PA S BA S C
CANRIES
Ceuta
LLEGENDA Lmit destat Lmit de c omunitat autnoma Lmit de provncia
43
Refor
42
Nom
Recorda
Les institucions dEspanya

Data
La Constituci espanyola s la llei ms important dEspanya. s un text legal que organitza la vida poltica dEspanya. En la Constituci es recullen els drets i deures dels espanyols i les institucions de lestat.
1. Marca la resposta correcta. Desprs, copia loraci completa.
La llei ms important dEspanya s: la Constituci. els estatuts dautonomia.
Espanya s una monarquia: parlamentria. constitucional.
El cap de lestat s: el rei. el president del Govern.
El Congrs dels Diputats i el Senat formen: les Corts Generals. el Govern.
El president del Govern s nomenat pel: rei. Congrs dels Diputats.
2. Completa la taula.
Instituci Cap de lestat Corts Generals Govern Tribunals de justcia Funcions Membres
44
Refor
43
Nom
Recorda
La prehistria. El paleoltic
Data
La prehistria s la primera etapa de la histria i es divideix en paleoltic, neoltic i edat dels metalls. En el paleoltic els ssers humans eren nmades, vivien a laire lliure, en coves o cabanyes senzilles i eren caadors i recollectors. Sorganitzaven en tribus. Fabricaven ferramentes amb pedra i ossos. Pintaven animals a les coves i feien escultures xicotetes.
1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions. des de laparici de lsser hum fins a la invenci de lescriptura. en tres etapes: paleoltic, neoltic i edat dels metalls. la primera etapa de la histria i la ms llarga.
La prehistria s
La prehistria va
La prehistria es divideix
2. Completa el text amb les paraules que hi falten. En el paleoltic, els ssers humans salimentaven del que trobaven a la natura. Pescaven, caaven i fruits. Aquests homes i dones eren ,
anaven dun lloc a un altre i vivien agrupats en formats per diverses famlies. Fabricaven i pintaven a linterior de les
, que eren grups xicotets amb ossos danimals
. 45
Refor
44
Nom
Recorda
El neoltic
Data
El neoltic s la segona etapa de la prehistria. En aquest perode els ssers humans es van fer agricultors i ramaders i van construir poblats; fabricaven ferramentes amb pedra polida, teixits i cermica; i pintaven escenes amb figures esquemtiques.
1. Completa amb algunes de les caracterstiques dels ssers humans del Neoltic. En el paleoltic els ssers humans eren

En el neoltic els ssers humans eren

Nmades Recollectors Caadors
2. Observa la pintura. Desprs, contesta.
s una pintura del paleoltic? Per qu?
A quina poca pertany? Per qu?
3. Relaciona les tres columnes. es fregava repetidament una pedra en la ranura que feien en una altra. es colpejava una pedra amb una altra fins a donar-li forma.
Pedra polida Pedra colpejada
paleoltic neoltic
46
Refor
45
Nom
Recorda
Ledat dels metalls

Data
En ledat dels metalls els ssers humans van comenar a fabricar objectes de metall. Alguns poblats es convertiren en ciutats. Es realitzaren grans invents com la roda, la vela i laladre. Els ssers humans daquesta poca van construir monuments megaltics.
1. Observa la lnia del temps i digues per qu s incorrecta. Prehistria

Edat dels metalls
Fa 1.000.000 danys. Fa uns 7.000 anys.
Neoltic
Fa uns 6.000 anys.
Paleoltic
2. Escriu paleoltic, neoltic o edat dels metalls segons corresponga.

Les persones vivien en ciutats. Les persones vivien en poblats. Les persones vivien en coves. Eren caadors i recollectors. Eren agricultors i ramaders. Eren comerciants, guerrers, artesans. Van construir monuments megaltics. Van fer pintures esquemtiques. Van fer pintures amb volum aprofitant els ixents de les roques. Treballaven amb pedra polida. Treballaven amb metalls. Treballaven amb pedra colpejada.
c c c c c c c c c c c c
47
Refor
46
Nom
Recorda
Ibers, celtes i colonitzadors

Data
En el primer millenni aC, la Pennsula estava habitada pels ibers, establits a la costa mediterrnia, i els celtes, establits a linterior i la costa atlntica. A travs del Mediterrani arribaren a la Pennsula els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.
1. Pinta el mapa segons la clau. Desprs, contesta.

ATLNTIC
LUCENS
Mar Cantbric
STUR
E CC
CNTABRES
RS
roig
Celtes.
VA
US
S VA
CO
NS
SO
CA
VETONS
CA
AREVACS
LU
LA
ANS IET
RP
LUSITANS
EDETANS
MAR
N TA
S
OR
blau
Ibers.
OCE
CLTICS
ET AN
CONTESTANS
S
TURDETANS
AN BASTET
MEDITERRANI
Celtes i celtibers Ibers
Quina part de la Pennsula ocupaven els pobles ibers? I els celtes?
Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.
2. Busca en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colnies que van fundar cada un daquests pobles. Desprs, escriu-los. A C A R T A C 48 S A B F A P A G D G R U E L O S R T N U S A T A I R A G A O D E G R C H U R I T I I N B N S F T N E O I E B A S R E C S V S O T I C I A C S I I K T
V M G
c c c
O M A
O H
O M
G O N O
Refor
47
Nom
Recorda
La Hispnia romana
Data
La conquista romana de la Pennsula va comenar lany 218 aC i va acabar el 19 aC. Els romans van organitzar Hispnia en provncies, van imposar les lleis romanes, van estendre ls del llat, van fundar ciutats i van introduir el cristianisme.
1. Escriu la paraula a la qual es refereixen les definicions segents.
Mescla de pedres, ciment i arena que usaven els romans com a material de construcci. Llengua que parlaven els romans. Adopci dels costums dels romans. Nom de les guerres en qu es van enfrontar els romans i els cartaginesos. Cada una de les divisions territorials de la Hispnia romana. Provncia romana del sud dHispnia. Nom amb qu els romans anomenaren el territori de la pennsula Ibrica. Persona que no t llibertat i pertany a una altra.
c c c c c c c c
2. Completa aquest text sobre la Hispnia romana.
Fa ms de 2.000 anys, els romans van derrotar els i van envair la pennsula Ibrica, . . , . la qual van anomenar Els romans van organitzar el territori en A ms, van implantar la seua llengua, el sel coneix amb el nom de
la seua cultura, les seues lleis i els seus costums. A aquest procs
Els romans eren excellents constructors. Construen amb dos materials nous: el ciment i el els terres i les parets amb pintures o
; i decoraven .
49
Refor
48
Nom
Recorda
El comenament de ledat mitjana

Data
En el segle V, els visigots es van establir a la Pennsula i van fundar un regne amb capital a Toledo. Lany 711, els musulmans van envair el regne visigot. Van organitzar al-ndalus com un emirat i, ms avant, com un califat. Al mateix temps, els cristians del nord de la Pennsula es van organitzar en regnes i comtats.
1. Ratlla la resposta incorrecta. Desprs, copia loraci completa.
Els visigots eren un poble
c c
a. germnic.
b. musulm.
La capital del regne visigot va ser
a. Toledo.
b. Crdova.
2. Completa amb la data en qu van ocrrer els esdeveniments segents. Desprs, ordenals amb 1, 2 i 3. Lany , lemir Abd al-Rhaman III va adoptar el ttol de califa
i va inaugurar el califat de Crdova. Lany , el prncep Abd al-Rhaman I es va proclamar emir independent
i al-ndalus es va separar de Damasc. Lany , els musulmans van envair la Pennsula i van instaurar
un emirat, s a dir, una provncia que depenia del califa de Damasc. 3. Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Pennsula a comenaments de ledat mitjana. Zona cantbrica
Regne dAstries, que ms tard es va anomenar Comtat de Castella, que ms tard es va convertir en
Pirineus
50
Refor
49
Nom
Recorda
El final de ledat mitjana

Data
En el segle XI, al-ndalus es va dividir en xicotets regnes anomenats taifes i el califat va desaparixer. Els regnes cristians van anar unint-se i van lluitar contra els musulmans per ampliar les seues fronteres. Els Reis Catlics van conquistar lltim regne musulm, el de Granada, en 1492.
1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Desprs, contesta.

Mar Cantbrico AT L NT I CO
REINO DE NAVARRA CORONA REINO DE REINO DE PORTUGAL CASTILLA DE ARAGN
Corona dArag Corona de Castella Regne de Granada
REINO DE LEN
Navarra Portugal
ALMOHADES
rM Ma Territoris cristians Territoris musulmans
Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?
Qu eren els regnes de taifes?
Quin va ser lltim regne musulm a la Pennsula? Quan es van unir les corones de Castella i Arag? Qui va conquistar el regne de Granada? Quina poca es representa en aquest mapa? Per qu?
OCANO
i ed
te
rr
eo
51
Refor
50
Nom
Recorda
La vida a al-ndalus
Data
La societat dal-ndalus estava formada per persones de distintes religions: musulmans, mulads, mossrabs i jueus. La major part de la poblaci vivia a les ciutats, on es van construir edificis amb materials pobres, per amb decoraci abundant.
1. Digues de quina paraula es tracta.
Cristi dal-ndalus que havia adoptat la religi musulmana. Cristi dal-ndalus que continuava practicant la religi cristiana. Part principal de les ciutats dal-ndalus. Zona de mercat de les ciutats dal-ndalus.
c c c c
2. Indica quin tipus darcs sn. Desprs, contesta.
Per qu creus que aquests tipus darcs sanomenaven aix?
3. Observa aquesta fotografia de linterior de la mesquita de Crdova i descriu com s. Explica com est decorada, quins materials creus que shan utilitzat, quina era la funci daquest edifici
52
Refor
51
Nom
Recorda
La vida als regnes cristians

Data
La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats i no privilegiats. En aquesta poca es van construir edificis romnics i gtics: Els edificis romnics tenien poca alada i uns murs de pedra molt gruixuts, en els quals sobrien poques finestres. Els edificis gtics eren alts, amb murs ms prims i shi obrien portes grans i finestres amb arcs de forma apuntada.
1. Completa lesquema. LA SOCIETAT ALS REGNES CRISTIANS
2. Observa la fotografia i escriu romnic o gtic segons corresponga.
Ara, explica les diferncies entre les construccions romniques i les gtiques.
53
Ampliaci
1
Nom Data
Les parts de la cllula

El perfeccionament dels microscopis va permetre als cientfics descobrir que la cllula no solament s la unitat fonamental de tots
Ribosomes Orgnuls molt menuts la funci dels quals s fabricar protenes.
els ssers vius, sin que, a ms, est formada per diverses parts i orgnuls, cadascun amb una funci determinada.
Centrols Cilindres xicotets que intervenen en la divisi cellular.
Citoplasma Shi troben els orgnuls.
Membrana Controla lentrada dels nutrients, com laigua o loxigen, i leixida del rebuig de la cllula.
Mitocondris Orgnuls allargats amb plecs en linterior que sencarreguen dobtindre energia.
Nucli Sencarrega dorganitzar i de dirigir el funcionament de la cllula.
Reticle endoplasmtic Conjunt de sacs plans que sencarreguen de fabricar i de distribuir les protenes.
Vacols Sacs que serveixen per a emmagatzemar diverses substncies.
Les cllules poden fer treballs diferents i tindre formes i mesures tamb diferents, encara que totes tenen membrana, citoplasma i nucli. Una cllula nerviosa, que sencarrega
de transmetre impulsos nerviosos, s diferent dun glbul roig, que sencarrega de transportar oxigen.
1. Raona i contesta les preguntes.
Quin s lorgnul que organitza el funcionament de la cllula?
Per qu les cllules necessiten fer funcions com ara la nutrici o la reproducci?
54
2. Observa el dibuix duna cllula animal de la pgina anterior i retola el nom dels orgnuls daquesta cllula vegetal.
Ara, escriu dues diferncies que hages trobat entre ambdues cllules. 1.
2.
3. Copia i uneix amb fletxes els diferents tipus de cllules amb les funcions corresponents. Nerviosa

Forma part dels ossos
ssia
Participa en la reproducci
Muscular
Forma la pell i cobreix internament els rgans buits Transporta missatges i ordres i processa informaci Collabora en el moviment del cos Transporta loxigen i altres substncies per tot el cos Emmagatzema greix i protegeix els rgans 55
Adiposa
Sangunia
Sexual
(espermatozoide)
Epitelial
Ampliaci
2
Nom Data
Adaptacions de les plantes

Les plantes es relacionen amb el medi en qu viuen i freqentment shi adapten per a sobreADAPTACIONS TOPOLGIQUES Un exemple dadaptaci a lespai sn les plantes que creixen en llocs secs, ja que creixen ms separades que les que hi ha en els llocs humits. ADAPTACIONS AL SL Cada tipus de sl t una vegetaci prpia, formada per les plantes que en suporten les condicions. Lheura, per exemple, aguanta b en sls formats per pedres soltes; els barretets sn capaos de desenvolupar-se en la poca terra que sacumula en les fissures de murs i roques. ADAPTACIONS ESTRUCTURALS La figuera de pala, per exemple, s capa de retindre aigua en la tija i ha transformat les fulles en punxes per a evitar la transpiraci; lolivera, de la seua banda, afronta el mateix problema amb fulles dures i impermeables. ADAPTACIONS A LA FAUNA Hi ha plantes que desenvolupen sistemes defensius per a evitar que se les mengen els animals. Nhi ha que produeixen el seu propi ver, com el ric; unes altres, com el roser, tenen punxes fortes i esmolades, i nhi ha daltres que es protegeixen exhalant una olor que repelleix els herbvors, com, per exemple, el tim. 1. Esmenta unes altres adaptacions de les plantes relacionades amb el pas de les estacions. viure. Podem classificar aquestes adaptacions de la manera segent:
2. Pensa i contesta.
Per qu shan de protegir les plantes dels animals?
Per qu creus que les plantes de llocs secs creixen ms separades?
56
3. Completa lesquema indicant dos exemples de cada tipus dadaptaci. Topolgiques
Al sl Adaptacions Estructurals
A la fauna
4. Observa els dibuixos i assenyala les adaptacions daquestes plantes a lescassesa daigua i a la falta de llum.
Tija:
Fulles:
Arrels:
Tija:
5. Observa el dibuix, assenyala dues adaptacions que reconegues i indica per a qu serveixen.
57
Ampliaci
3
Nom Data
Ecosistemes en perill
A tot el planeta, tant a la terra com a la mar, hi ha ecosistemes que estan en un risc dextinci molt greu. Aquests sn alguns dels ecosistemes ms rics i tamb ms amenaats del planeta.
mar de Bering llac Baikal
litoral mediterrani muntanyes Rocalloses
selva de Guinea ndic
Madagascar selva de Libria selva amaznica
el Cap
Mar de Bering: al nord del Pacfic, zona de reproducci de la balena grisa. Muntanyes Rocalloses: aquest bosc s un dels paisatges ms caracterstics de lAmrica del Nord. Amaznia: aquestes selves tenen milers despcies vegetals i animals exclusives. Litoral mediterrani: un ecosistema amb una gran diversitat, especialment de plantes, ocells i insectes. Selves equatorials de lfrica occidental: amb espcies tan estranyes com lhipoptam nan o locapi.
Fynbos o mquia del Cap: t ms de huit mil espcies vegetals niques i alguns dels insectes ms extraordinaris del planeta. Madagascar: una de les flores i les faunes ms riques i estranyes del planeta. Sibria: la taig s un dels boscos naturals ms extensos del mn. Llac Baikal: el llac ms gran de lsia cont el 20% de laigua dola del planeta. Oce ndic: t els esculls de coral ms grans del planeta.
1. Quina informaci ens aporta el mapa?
2. Localitza Espanya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill en la nostra rea del planeta? Quin?
58
3. Investiga i fes un informe breu dun ecosistema prxim a la teua localitat. Inclou imatges que tragues de la premsa o dibuixos fets per tu.
Ecosistema:
Localitzaci:
ssers vius:
Medi fsic:
Tipus de contaminaci que pateix:
4. Completa els mots encreuats. 1. 2. 3. 4. 5. 6. Prdua de la coberta vegetal. Riu ms llarg de lAmrica del Sud. Oce que t esculls de coral importants. Mar del nord del Pacfic molt ric en recursos pesquers. Llac de gran extensi a lsia. Bosc natural molt extens que hi ha a Sibria. 6. 1. 2. 3. 4. 5.
59
Ampliaci
4
Nom Data
Les erupcions volcniques

De segur que al cine o a la televisi has vist alguna imatge relacionada amb els volcans o amb les erupcions volcniques, aquells moments en qu muntanyes pacfiques es converteixen en assortidors feroos de lava. Com ja saps, lactivitat dels volcans s molt variable. Hi ha volcans molt actius, que entren sovint en erupci. Uns altres sn molt ms tranquils i alternen perodes de reps amb altres derupcions ms o menys intenses. Hi ha alguns que estan adormits, s a dir, que no tenen activitat, per no es creu que estiguen extingits. I hi ha alguns que es poden considerar extingits. Segons com es produsca lerupci, els volcans es classifiquen en quatre grups:
Hawai. No es produeixen explosions i la lava que sexpulsa s fluida i llisca suaument pels vessants i arriba a tindre una gran extensi. Per exemple, els volcans de les illes de loce Pacfic. Estromboli. La lava que sexpulsa tamb s fluida, encara que no tant com en el tipus hawai, ni tampoc t tanta extensi. A ms, es produeixen explosions xicotetes per freqents. Per exemple, el volc Stromboli, a Itlia. Vulcani. Provoca erupcions violentes que llancen nvols grans de cendres. El magma que sexpulsa per la xemeneia s molt viscs, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa. Per exemple, el volc Etna, a Itlia. Pele. Les erupcions sn molt violentes ja que el magma que puja per la xemeneia s molt dens i se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el crter. Lenorme pressi dels gasos que no troben eixida ala aquest tap, que seleva i forma una gran erupci. Per exemple, el volc Mont-Pele, a la Martinica.
1. De qu tracta el text? Llig i resumeix.
60
2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volc s segons lerupci.
3. Explica la diferncia entre lava i magma.
4. Els antics romans tenien un du al qual anomenaven Vulc. Busca qui era Vulc i completa la fitxa.
Du del Fill de Marit de Vivia davall del
Ara, contesta.
En quin quadre fams apareix Vulc? Qui el va pintar? En quin museu es troba?
61
Ampliaci
5
Nom Data
Vore les estreles

Escorpions i dragons, princeses i caadors, carros i fletxes... Si tens loportunitat dobservar el cel de nit, en un lloc on no hi ha contaminaci lumnica, vors moltes estreles que dibuixen formes diferents. Com ja saps, aquests grups destreles sn constellacions i entre totes aquestes hi ha una que es reconeix sense cap tipus de dificultat: s lssa Major. Lssa Major se situa cap al nord i t laspecte dun carro amb una caixa formada per quatre estreles, i una llana de tres ms que dibuixen un arc cap a lesquerra. Si unim amb una lnia les ltimes dues estreles del carro i la prolonguem cinc vegades, podem localitzar lestrela Polar, que forma la punta de la llana duna altra constellaci ms menuda anomenada ssa Menor.
SSA MENOR
SSA MAJOR
Un poc ms enll, es veu una espcie de casa, s Cefeu. I des dall no s difcil vore Cassiopea, que segons lpoca de lany tindr forma de M o W. Lhivern s la millor poca per a vore les constellacions dOri i de Ca Major, el caador i el gos de lunivers. En total, en lesfera celeste hi ha 88 constellacions.
1. Llig i contesta.
Qu s una constellaci?
En quina constellaci es troba lestrela Polar? I en quin hemisferi?
Quines constellacions tenen forma de gos i de caador?
62
2. Uneix els punts i forma cinc constellacions.
On est lestrela Polar? Encercla-la en lesfera celeste i explica per qu lhas situat en aquest lloc.
3. Llig de darrere cap avant les paraules segents i busca el nom dalgunes de les estreles que formen la constellaci dOri. 1. esuegleteB 2. legiR 3. xirtalleB 4. akatniM 5. katimlA 6. malinlA 7. hpiaS
c c c c c c c
63
Ampliaci
6
Nom Data
Eureka
Hier, rei de Siracusa (Siclia) fa ja ms de 2.200 anys, estava molt preocupat: havia rebut una corona feta pel seu orfebre utilitzant un barrell dor pur que Hier li havia donat amb aquesta finalitat. La corona pesava exactament el mateix que el barrell, per Hier sospitava que lorfebre shavia quedat amb una part de lor i havia utilitzat altres metalls menys valuosos. Hier va cridar Arquimedes, que era lhome ms savi de la ciutat.
Pots descobrir si la corona s totalment dor sense deteriorar-la? No s Ha dhaver-hi una soluci.
Una setmana desprs, mentre es banyava, Arquimedes va trobar la soluci.
Arquimedes va fer que introduren la corona en un recipient amb aigua i en un altre una corona dor pur de la mateixa massa.
Observa laigua que ha caigut dels plats Tenies ra, Hier, et volien enganyar.
Eureka! Ho he trobat! Tinc la soluci.
1. Llig, pensa i marca la resposta correcta.
Per qu va arribar Arquimedes a la conclusi que lorfebre havia enganyat Hier? Perqu en un dels plats hi havia ms aigua que en laltre. Perqu en els dos plats hi havia la mateixa quantitat daigua.
En qu es fonamenta la conclusi dArquimedes? Que, en variar la forma dun cos, varia tamb el volum. Que dues masses iguals duna mateixa substncia tenen el mateix volum independentment de la forma.
64
2. Per qu s ms menut el bloc de plom que el del suro si els dos tenen la mateixa massa? Pensa i contesta.
SURO 1 Kg PLOM 1 Kg
3. Observa els dibuixos i explica per qu no sn correctes.
Esbrina la densitat de lanell sabent que t una massa de 30 g i un volum de 1,5 cm3.
4. Busca informaci i contesta.
Qui era Arquimedes? On va nixer?
Quines van ser les contribucions ms importants que va fer al mn de la cincia?
Qu creus que significa la paraula eureka?
65
Ampliaci
7
Nom Data
Newton i les pomes

Hi ha molts esdeveniments histrics en els quals la realitat i la ficci van unides i poden arribar a confondres. Aquest s el cas del descobriment de la llei de la gravitaci universal. La llegenda conta que Isaac Newton estava descansant davall duna pomera quan, de sobte, una poma va caure de larbre. La caiguda daquella simple poma va servir a Newton per a formular una de les lleis fsiques universals ms importants. Grcies a la poma, el cientfic angls shauria adonat que existeix una fora de la Terra que atrau cap a si tots els objectes: la gravetat.
1. Llig i contesta.
Qui va ser Isaac Newton?
Qu s la fora de la gravetat?
Per qu la caiguda de la poma va suggerir a Newton la llei de la gravetat?
66
2. Llig aquesta notcia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton. 21 setembre 2006
La poma de larbre de Newton ha caigut al pas de lhurac Gordon

Al voltant de les 10 del mat, coincidint amb una forta rfega de vent, va caure al terra lnic fruit que va fer aquest any la pomera de Newton, plantat davant de la Casa de les Cincies a la Corunya. mc2prensa A diferncia de la poma que va inspirar al cientfic angls la llei de la gravitaci universal, la que estava a larbre plantat al costat de la Casa de les Cincies no va caure verticalment en direcci al centre de la Terra, sin que va aparixer a una certa distncia de larbre, com a conseqncia de les fortes rfegues de vent associades al pas de lhurac Gordon []. El tipus de caiguda que sobserva hui s, sens dubte, un moviment forat, modificat per una fora diferent. El Gordon ha deixat la seua ancdota: recordeu que la gravetat no s lnica fora que existeix a la Terra.
Quines altres forces a ms de la gravetat coneixes? Pensa i contesta.
3. Les pomes tenen un paper protagonista en molts esdeveniments histrics i en alguna llegenda. Llig i relaciona. Desprs, contesta. Poma dEva Poma de Paris Poma de Newton Poma de Guillem Tell Llei de la gravitaci universal. Guerra de Troia. Expulsi del parads. Independncia de Sussa.
Coneixes algun conte en qu la poma siga protagonista? Quin?
Per cert, la pomera quin tipus de planta s? 67
Ampliaci
8
Nom Data
El Tenegua, una muntanya molt jove

Has vist alguna vegada com naix una muntanya? Doncs lany 1971 es va poder contemplar com es formava una muntanya a lilla de La Palma, a les Canries. Eren les tres de la vesprada del dia 26 doctubre quan va comenar lerupci del volc Cumbre Vieja acompanyada de moviments de terra, explosions fortes i dolls de lava altssims. Aquella mateixa nit ja shavia format una esquerda de 200 metres de longitud i gran profunditat. Per no penses que lerupci es va produir sense avisar. Des del dia 11 doctubre els habitants de La Palma havien notat terratrmols. Semblava que aquella erupci no acabaria mai; en canvi, el dia 18 de novembre les explosions van parar i el volc va deixar dexpulsar lava. Al cap dunes hores shavia apagat. Tot va quedar en calma, per hi havia una nova muntanya: el Tenegua. 1. Llig i completa la fitxa amb les dades del text.
Qu va passar?
On va passar?
Quan va passar?
68
2. Llig i completa. Vesuvi, el volc que va soterrar tres ciutats Est a Npols (Itlia). La seua aparena no s molt impressionant, noms mesura 1.279 metres dalria. Tanmateix, lany 79 va ser capa denterrar les ciutats dHercul, Pompeia i Stabia. El Vesuvi est en calma des de 1944, per no es creu que estiga apagat.
Mauna Kea, el volc ms alt del mn Mesura 4.205 metres sobre el nivell del mar. Es troba a lilla de Hawaii (Estats Units). T laspecte duna xemeneia gegantesca que seleva des del fons de loce Pacfic.
Etna, el volc actiu ms gran dEuropa LEtna est a lilla de Siclia (Itlia) i t una alria de 3.322 metres. La primera erupci daquest volc de la qual es t notcia s la de lany 423 aC.
Krakatoa, el volc que va fer esclatar una illa La seua erupci en 1883 va ser una gran catstrofe: les seues explosions es van sentir a ms de 3.500 quilmetres de distncia. Lilla dIndonsia en qu est va saltar pels aires i va quedar reduda a un ter de lextensi anterior. Un nvol esps de cendra i pols va cobrir la regi durant tres dies. T 813 metres dalria.
Volcans europeus
Volcans no europeus
Nom
Pas
Alria
Caracterstiques
69
Ampliaci
9
Nom Data
Les illes Aores

Les Aores sn un grup de nou illes portugueses que se situen al centre N de loce Atlntic i formen part de la Macaronsia, s a dir, dels cinc PORTUGAL O E Illes Aores arxiplags de loce Atlntic propers ESPANYA S al continent afric: les illes Aores, Illes Madeira les illes Canries, les illes de Cap Verd, les illes de Madeira i les illes Salvatges. Illes Salvatges OCE Lorigen de les Aores s volcnic. El pic AT L N T I C Illes Canries ms alt de les illes i de tot Portugal s el volc Pico, situat a lilla del mateix nom, a 2.351 metres sobre el nivell FRICA del mar. Illes de Cap Verd Les Aores tenen un clima amb temperatures suaus tot lany, sense grans variacions, al voltant dels 20 C. Les precipitacions sn abundants, especialment entre els mesos de novembre i maig. Les illes Aores donen nom a lanticicl que es forma just al seu damunt. Lanticicl de les Aores s el responsable del que anomenem bon temps a Espanya, s a dir, temps sec, assolellat i calors. 1. Marca la resposta correcta.
Les illes Aores pertanyen a: Portugal. Espanya. frica.
Les illes Canries formen part de: les illes Aores. la Macaronsia. Portugal.
El volc el Pico s: el pic ms alt de les illes Canries. el pic ms alt de Portugal. el pic ms alt dEuropa.
Lanticicl de les Aores s: el responsable del bon temps a la pennsula Ibrica. el responsable del bon temps a frica. el responsable del bon temps a les illes Aores.
70
AC
AR
ON
IA
2. Per qu creus que relacionem el bon temps amb el temps calors i sec? Quan plou no fa bon temps? Pensa i explica.
3. Construeix un climograma amb les dades segents.
Temperatures mitjanes dEspanya (C) G 7 F 7 M 11 A 13 M 16 J 22 J 24 A 24 S 20 O 16 N 10 D 7
Precipitacions mitjanes dEspanya (l/m2) G 50 F 48 M 55 C 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 G F M A M J J A S O N D mesos A 44 M 47 J 13 J 8 A 18 S 39 O 78 l/m2 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 N 60 D 55
4. En quina poca de lany lanticicl de les Aores afecta ms Espanya? Per qu?
71
Ampliaci
10
Nom Data
Las Batuecas
Has sentit alguna vegada dir estar en Las Batuecas? Las Batuecas, les de veritat, es troben al sud de la provncia de Salamanca i a causa de la seua gran bellesa i riquesa faunstica i floral han sigut declarades Parc Natural. Aquest parc est solcat per les aiges dels rius Francia, Alagn i Batuecas, que pertanyen a la conca del Tajo; i el riu Agadn, que pertany a la conca del Duero.
Cascada del Chorro La Alberca
Monestir de Las Batuecas
En el segle xv, alguns monjos carmelites van trobar en aquesta zona el lloc ideal per a retirar-se del mn i van fundar el monestir del Santo Desierto de San Jos del Monte. Per molt abans que aquests intrpids monjos arribaren a la vall, en el Neoltic, fa aproximadament 4.000 anys, Las Batuecas van estar habitades per grups humans que ens han deixat pintures danimals, com els peixos i les cabres. Seguint el curs del riu Batuecas est la cascada del Chorro, un salt daigua de deu metres dalria, un lloc molt apropiat per a estar i quedar-se a Las Batuecas durant molt de temps. 1. Llig, pensa i contesta.
En quina provncia es troben Las Batuecas? A quina comunitat autnoma pertanyen?
A quina poca pertanyen els primers habitants de Las Batuecas? A quin gran perode de la histria correspon aquesta poca?
Quina orde religiosa va fundar un monestir en Las Batuecas? En quin segle el van fundar? Com sanomena el monestir?
2. En un vessant pot haver-hi rius de diferents conques? Pensa-ho i explica-ho.
72
3. Qu significa lexpressi estar en Las Batuecas? Explica-la i posan un exemple.
4. Els rius que travessen la vall en qu se situen Las Batuecas a quin vessant pertanyen? Per qu?
5. Busca i encercla en la sopa de lletres els principals afluents dels rius Tajo i Duero. Desprs, classificals on corresponga. O G Z U T B O W P P A C E U J O A I R I B R R A D B V A L D R A U E Y P A R E S I L C R A S R N H I F B T A G J T J R A A E K L A I I D I P J O H S D A M D A C E Y R T R Afluents del riu Duero Afluents del riu Tajo
A M A D O D L R X A S H A S C A D T
H O
R M C G D E S L A E G A T U O
R M E
O M X
G N
6. Saps qu significa lexpressi estar en Babia? Explica-la.
Ara, esbrina on est Babia, a quina comunitat autnoma pertany i quin s el principal riu que passa per aquesta comunitat autnoma.
73
Ampliaci
11
Nom Data
La poblaci envelleix
Espanya est envellint. El nombre de persones amb ms de 65 anys dedat ha augmentat en les ltimes dcades. Al comenament del segle XX, cinc de cada cent persones que vivien al nostre pas tenien ms de 65 anys. Hui en dia, suposa quasi el 17 % de la poblaci espanyola. Aquest percentatge augmentar en els prxims anys. Es calcula que per a lany 2020 el 20 % de la poblaci tindr ms de 65 anys dedat al nostre pas. Les causes daquest envelliment sn:
Una baixa natalitat, ja que en menys de cinquanta anys, sha passat duna mitjana de 5 fills per dona a 2,6 fills per dona. Un fort augment de lesperana de vida en nixer, s a dir, la quantitat danys que es preveu que viur una persona en nixer. Si en 1900 un espanyol vivia una mitjana de 35 anys, actualment se superen els 78 anys, com a conseqncia de les millors condicions sanitries.
1. Llig i contesta.
Quines sn les causes de lenvelliment de la poblaci espanyola en les ltimes dcades?
Qu s lesperana de vida en nixer?
2. En qu creus que ens pot afectar que la poblaci espanyola siga cada vegada ms major? Posa exemples.
74
3. Relaciona.

Cincia que estudia la poblaci. Naixements que es produeixen en una poblaci. Defuncions que es produeixen en una poblaci. Relaci entre el nombre dhabitants i la superfcie del territori on viuen, expressada en km2. Desplaament que suposa un canvi de residncia.
Mortalitat Migraci Demografia Densitat de poblaci Natalitat
4. Amb les dades segents construeix la pirmide de poblaci espanyola que correspon a lany 2008.
GRUPS DEDAT 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 SEXE Dones 1.100.000 1.000.000 1.000.000 1.100.000 1.400.000 1.800.000 2.000.000 1.900.000 1.800.000 Homes 1.200.000 1.100.000 1.100.000 1.200.000 1.500.000 1.900.000 2.100.000 2.000.000 1.900.000 GRUPS DEDAT 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85 i ms SEXE Dones 1.700.000 1.400.000 1.300.000 1.200.000 1.000.000 1.000.000 1.000.000 700.000 600.000 Homes 1.700.000 1.400.000 1.300.000 1.100.000 900.000 900.000 700.000 500.000 300.000
Per a construir una pirmide de poblaci shan de traslladar les dades del quadre a cada un dels eixos i es dibuixa una barra horitzontal en cada grup dedat per a cada un dels sexes.
Grups dedat
ms de
Homes
Dones
85 80-84 75-70 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 3.000.000 2.000.000 1.000.000 Habitants 1.000.000 2.000.000 3.000.000
75
Ampliaci
12
Nom Data
Lorganitzaci de lestat espanyol

Al desembre de 1978, mitjanant un referndum, el poble espanyol va aprovar la Constituci, que s la llei fonamental dorganitzaci dun estat. Aquesta Constituci garanteix la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans i el pluralisme poltic. Tamb recull les institucions que governen Espanya i lorganitzaci del seu territori. El territori espanyol est organitzat fonamentalment en municipis, provncies i comunitats autnomes. Cada ciutad espanyol resideix en un municipi integrat en una provncia, i aquesta, al mateix temps, pertany a una comunitat autnoma. Hi ha, a ms, altres entitats territorials menors. Unes sn ms menudes que el municipi, com les parrquies, i unes altres nagrupen alguns, com ara les comarques. A Espanya hi ha 17 comunitats autnomes i dues ciutats que tamb tenen un Estatut dAutonomia: Ceuta i Melilla.
1. Llig, pensa i explica.
Qu s un referndum?
Qu s el pluralisme poltic?
Com est organitzat el territori espanyol?
76
2. Escriu el nom de la comunitat autnoma a la qual correspon cada silueta.

0 Escala 80
Quilmetres
Escala 90
Escala 100
Quilmetres
Quilmetres
3. Completa lencreuat. 1. Assumptes sobre els quals t autoritat el govern autnom. 2. Cap de lestat a Espanya. 3. Estat amb el qual limita Espanya al nord. 4. Ciutat autnoma. 5. Text en qu es recullen els drets i deures dels ciutadans espanyols. 6. Govern de cada una de les illes Canries. 7. La ms gran de les illes de les Balears. 8. Capital dExtremadura. 9. Llei prpia de les comunitats i ciutats autnomes. 10. Membres de les Corts Generals que elegeixen el president del Govern entre els seus membres. 11. Mxim tribunal de justcia a Espanya.
8. 6. 1.
10.
7. 2. 4. 9. 11. 5. 3.
77
Ampliaci
13
Nom Data
Els nostres avantpassats

Lsser hum actual s producte duna lenta evoluci.
El nostre primer avantpassat t una antiguitat de vora 5 milions danys, s lAustralopitecus. Caminava dret. Fa vora 3 milions danys va aparixer lHomo habilis. Caminava dret, vivia en nuclis familiars xicotets, es dedicava a la caa i a la recollecci i va comenar a fabricar ferramentes. Fa 1.600.000 anys va aparixer lHomo erectus. Tenia unes proporcions corporals semblants a les actuals, i podia arribar a mesurar 180 cm dalada. Era omnvor i probablement caador. Va fer un gran descobriment: el foc. LHomo antecessor. Va viure fa 800.000 anys. Era caador, recollector i utilitzava ferramentes dos i fusta. A Atapuerca (Espanya) es van trobar les restes daquesta espcie. Fa vora 200.000 anys va aparixer lHomo neanderthalensis. Va ser el primer home que va comenar a soterrar els morts. Posteriorment, va sorgir lHomo sapiens sapiens o Home de Cromany, que s lespcie a la qual nosaltres pertanyem. Va aparixer fa aproximadament 150.000 anys. Es va fer sedentari i va inventar lagricultura, la ramaderia i va fer les primeres manifestacions artstiques.
1. Llig i marca la resposta correcta.
Va comenar a fabricar ferramentes de pedra: Homo erectus. Homo sapiens sapiens. Homo habilis.
Va deixar de ser nmada: Homo erectus. Homo sapiens sapiens. Homo neanderthalensis.
Va descobrir el foc: Homo sapiens sapiens. Homo antecessor. Homo erectus.
78
2. Amb quina etapa de la prehistria relacionaries lHomo antecessor? Per qu?
3. Relaciona cada espcie dHomo amb el significat del seu nom i amb lpoca en qu va aparixer. Homo habilis hum dret fa 3 milions danys
Homo antecessor
hum que pensa
fa 800.000 anys
Homo sapiens sapiens
hum explorador
fa 150.000 anys
Homo erectus
hum hbil
fa 1.500.000 anys
4. Quina espcie dHomo pot ser? Observa el dibuix i explica per qu.
5. Completa la lnia del temps amb el nom de lespcie humana corresponent.

5.000.000 danys 1.600.000 danys 800.000 anys 130.000 anys
3.000.000 danys
1.500.000 danys
150.000 anys
79
Ampliaci
14
Nom Data
Les legions romanes

Fa ms de 2.000 anys, Roma es va convertir en un Imperi. Va arribar a dominar el Mediterrani, part dEuropa central i, fins i tot, el seu poder va arribar fins a les illes Britniques. La seua fora es va basar fonamentalment en un exrcit entrenat i experimentat, molt superior al dels seus rivals de lpoca. Lexrcit rom estava molt estructurat i en letapa imperial estava format per sis legions daproximadament 5.300 soldats cada una. Cada legi estava dirigida per un legat militar i estava dividida en deu cohorts. Les cohorts tenien vora sis-cents homes cada una i al seu davant es posava un trib militar. Al mateix temps, les cohorts estaven formades per tres maniples, de vora dos-cents legionaris, i cada maniple estava format per dues centries. Al comandament de les centries i els maniples estaven els centurions. 1. Llig i completa la llegenda amb els noms de cada una de les parts de lexrcit rom.
80
2. Relaciona. Lrica: cuirassa. Scutum: escut.
Pilum: llana.
Galea: casc.
Gladius: espasa.
Greba: pea que cobria les cames.
3. Observa com era un campament de lexrcit rom.

Porta Decumana Fossa Praetorium Porta Principalis Tentoria dextra Intervallum
Porta Praetoria Porta Principalis siniestra Via Principalis Via Praetoria Vallum
Ara, escriu la paraula que correspon a cada definici.

Forat excavat per a protegir el campament. Espai entre les tendes i el vallum que facilitava leixida i lentrada dels soldats. Pavell del general. Estacada. Tendes dels soldats. Porta orientada a loest. Via que creuava el campament de nord a sud. Porta orientada a lest. Via que creuava el campament dest a oest. Porta orientada al sud.
c c c c c c c c c c
81
Ampliaci
15
Nom Data
El Cam de Santiago
En ledat mitjana els llocs del cristianisme on es conservaven relquies dels sants van atraure nombrosos viatgers i pelegrins. Els centres principals de pelegrinatge van ser Jerusalem, escenari de la passi i mort de Jess; Roma, seu del Papa i del martiri de sant Pere; i, ms tard, Compostella, on al comenament del segle ix es va creure que shavia trobat el sepulcre de lapstol sant Jaume el Major. Molt prompte, encoratjats pels reis i per lesglsia, arribaren a Compostella pelegrins de tot Europa, que trobaven allotjament i hospitalitat als monestirs i als nombrosos hospitals i hostals que havien anat sorgint al llarg del cam fins a Santiago. El Cam de Santiago va tindre moltes rutes des de ledat mitjana, com per exemple:
El cam francs: partia des de Saint Jean Pied de Port (Frana) fins a Compostella, travessant Navarra, la Rioja, Castella i Lle fins a arribar a Galcia. El cam del nord: anava parallel a la cornisa cantbrica, des del Pas Basc fins a Astries. El cam primitiu: anava des dAstries fins a Lugo per a enllaar amb lltima part del cam francs. La via de la plata: eixia des dAndalusia i creuava Extremadura i Castella i Lle fins a arribar a Galcia.
Quan els pelegrins arribaven a Compostella, entraven a la catedral per lentrada occidental, anomenada el Prtic de la Glria.
1. Llig i contesta.
Quins van ser els centres principals de pelegrinatge durant ledat mitjana?
Per qu acudien a aquests llocs els pelegrins?
82
2. Qu s una relquia? Quina era la relquia de Compostella? Esbrina-ho i explica-ho.
3. Marca en el mapa segons sindica els diferents camins de pelegrinatge a Santiago de Compostella.
roig blau verde groc
Cam francs. Cam del nord. Cam primitiu. Via de la plata.
4. Observa les parts del Prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella.
arquivoltes
timp columna mainell
Ara, escriu V, si s verdader, o F, si s fals. Les arquivoltes sn les motllures que decoren un arc. El mainell s la columna que divideix en dos el forat de la porta. El timp s lespai decorat delimitat per les arquivoltes. Les columnes sn els elements verticals que suporten el pes dun edifici.
83
Solucions
Refor 1: La cllula 1. Resposta grfica (RG). Citoplasma, nucli i membrana. 2. Xiqueta amb cua: nucli. Xiquet: citoplasma. Xiqueta cabells solts: membrana. 3. Esquerra: cllula vegetal; dreta: cllula animal. Les cllules animals i les vegetals es diferencien perqu les vegetals tenen formes regulars i tenen cloroplasts. Refor 2: Teixits, rgans, aparells i sistemes 1. 1. cllula; 2. teixit; 3. rgan; 4. aparell; 5. organisme. 2. Resposta model (RM). Teixits: muscular i epitelial. rgans: cor i reny. Aparells: circulatori i digestiu. 3. Un organisme s un sser viu, complet, format per aparells i sistemes. 4. Els animals i els fongs sn ssers vius pluricellulars que salimenten duns altres ssers vius. Les plantes i les algues sn ssers vius pluricellulars que fabriquen el seu propi aliment. Refor 3: Bacteris, fongs, algues i protozous 1. 1. animals; 2. plantes; 3. fongs; 4. bacteris; 5. algues i protozous. 2. Els bacteris sn els ssers vius ms xicotets que hi ha perqu estan formats per una sola cllula ms xicoteta que les cllules animals i vegetals. Els fongs obtenen laliment de lexterior. 3. Els bacteris sn un regne dssers vius. Sn ssers unicellulars i la cllula s ms senzilla que la de les plantes i la dels animals. Les algues i els protozous pertanyen al cinqu regne dssers vius; els protozous poden ser unicellulars o pluricellulars. 4. Les afirmacions segona i tercera sn falses. Refor 4: Els grups de plantes 1. Les plantes es classifiquen en plantes sense flors i plantes amb flors. Les plantes sense flors poden ser molses o falgueres. Les plantes amb flors poden ser angiospermes o gimnospermes. 2. 1. angiosperma; 2. angiosperma; 3. gimnosperma; 4. angiosperma. 3. Les molses i les falgueres sn dos tipus de plantes que es reprodueixen sense necessitat de flors; les espores, unes cllules especials que poden originar plantes noves, els serveixen per a reproduir-se. Les molses no tenen arrel per a agafar laigua, per la qual cosa viuen en llocs molt humits. Refor 5: La fotosntesi 1. RG. 2. Les plantes fan la fotosntesi durant el dia. Les plantes agafen les sals minerals del sl pels pelets absorbents de les arrels. La clorofilla s una substncia que hi ha en les parts verdes de les plantes i que serveix per a fer la fotosntesi. 3. Vasos liberians Saba elaborada Vasos llenyosos Saba bruta Refor 6: La reproducci sexual en les plantes 1. RG. 2. Fals: Les plantes que pollinitzen pel vent produeixen molt de pollen. Fals: Les plantes pollinitzades per insectes tenen flors grans i cridaneres.
84
3. El dibuix de dalt representa un vill, una estructura peluda que usen algunes plantes com a estratgia perqu les llavors puguen surar i recrrer aix distncies grans espentades pel vent. El dibuix de baix representa una flor que s pollinitzada per un insecte, en aquest cas una abella, i lestratgia de la planta s tindre flors cridaneres que atraguen els insectes. Refor 7: La reproducci asexual en les plantes 1. El dibuix 1 s un tubercle, un tipus de rizoma que est engrossit per a emmagatzemar aliments. El dibuix 2 s un rizoma, una tija subterrnia horitzontal que cada cert espai emet tiges cap amunt i forma una planta nova. El dibuix 3 s un estol, una tija que creix horitzontalment damunt del sl i cada cert espai produeix arrels i origina una planta nova. 2. Tenen les mateixes caracterstiques que la planta progenitora. En la reproducci asexual intervenen parts de la planta diferents de les flors i les llavors. 3. Les persones aprofitem la reproducci asexual de les plantes per als nostres cultius, i reprodum plantes com, per exemple, la vinya o el roser per mitj desqueixos, o fent servir altres sistemes com els empelts. Refor 8: Els ecosistemes 1. Un ecosistema est format pels ssers vius i pel medi fsic que els envolta. Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb amb el medi. Els ssers vius poden modificar el medi en qu viuen. 2. Aquest ecosistema est format pel medi fsic i els ssers vius que lhabiten. No es veu cap tipus de vegetaci perqu el sl est gelat i el clima s molt fred. En aquest ecosistema viuen persones, foques, peixos, morses i gavines. No, una girafa no podria viure en aquest ecosistema perqu no hi ha vegetaci,
que s del que salimenta, i perqu no s un animal adaptat a climes freds. Els ssers vius modifiquen aquest ecosistema construint igls amb el gel o foradant el sl per a poder pescar. Refor 9: Les relacions entre els ssers vius 1. 1. Herba, productor. 2. Llagost, consumidor primari. 3. Ratol, consumidor secundari. 4. Rabosot, consumidor terciari. 2. RM. Consumidors primaris: pug, ovella. Consumidors secundaris: granota, rabosot. Consumidors terciaris: tigre, sser hum. 3. En lecosistema dun hort, els productors sn les plantes i els consumidors sn els ssers humans. En un ecosistema mar, els productors sn les algues. 4. En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentries diferents, i una mateixa espcie pot formar-ne part de diverses. Per aix, per a representar ms b aquestes relacions sutilitzen xarxes alimentries. Refor 10: Les persones i el medi 1. Resposta lliure (RL). Els xiquets han danotar coses que facen referncia a la resta dssers vius del seu voltant, a lentorn fsic (construccions, parcs, boscos, etc.) i a aspectes com el clima, les precipitacions, etc. 2. RM. La construcci durbanitzacions s una de les causes de la desforestaci. El consum de combustibles fssils pot fer que el clima esdevinga ms clid. 3. Modifiquen el medi ambient les tasques agrcoles, com el tractor que en el dibuix est llaurant la terra; i tamb la construcci de tanques per a separar els terrenys, la construcci dedificis, carrers i carreteres, les lnies elctriques, la cria danimals, etc. 4. La prdua duna espcie vegetal o animal dins dun ecosistema s un problema greu perqu tots els ssers formen part dalguna cadena alimentria i, en desaparixer
85
una espcie concreta, les espcies que salimenten daquesta tamb es veuen afectades. Refor 11: La protecci del medi ambient 1. (De dalt baix i desquerra a dreta) 1. El perjudiquen; 2: el protegeixen; 3: el protegeixen; 4: el perjudiquen; 5: el perjudiquen; 6: el protegeixen; 7: el protegeixen; 8: el perjudiquen. 2. Les autoritats poden protegir la fauna i la flora mitjanant la declaraci despais protegits. RL. 3. Una espcie en perill dextinci s aquella de qu resten molt pocs exemplars en el seu hbitat natural. Refor 12: Les capes de la Terra 1. RG. 2. Hidrosfera.
Rius i torrents Les aiges del riu van desgastant el llit per on flueixen. Les aiges del riu transporten els materials erosionats. Els materials erosionats es depositen a la superfcie i sacumulen. Aix, els rius formen deltes a la desembocadura.
Geosfera. Atmosfera. 3. La capa doz es troba en la part alta de lestratosfera. Loz s un gas que actua com una barrera contra els rajos ultravioletes que arriben del Sol i que resulten perjudicials per als ssers vius. Refor 13: Lescora terrestre 1. RG. Laigua de pluja sintrodueix per les esquerdes de les roques. Quan baixa la temperatura, aquesta aigua es transforma en gel, que ocupa ms volum que laigua i fa que es trenque la roca. 2. El vent i laigua erosionen la muntanya. El vent transporta els materials erosionats. Els materials se sedimenten a la falda de la muntanya. 3. RM.
Vent El vent arrossega el sl quan no est protegit per la vegetaci i est molt sec. El vent transporta els materials erosionats. Els materials erosionats es depositen a la superfcie i sacumulen. Aix, el vent forma dunes als deserts i a les costes. Mar El mar colpeja contra les roques dun penyasegat i les va desgastant a poc a poc. Les aiges del mar transporten els materials erosionats. Els materials erosionats es depositen a la platja.
Erosi
Transport
Sedimentaci
Refor 14: Lenergia interna de la Terra 1. La Terra emmagatzema dins seu una gran quantitat denergia que fa que la temperatura siga molt elevada. Aquesta energia fa que salcen les serralades i que tinguen lloc fenmens com els terratrmols i els volcans. Els terratrmols sn moviments sobtats de lescora terrestre.
Un volc s una obertura de lescora terrestre per la qual el magma de linterior de la Terra ix a la superfcie. 2. RG. Crter. Xemeneia volcnica. Lava. Con volcnic.
86
Refor 15: Les roques de lescora terrestre 1.

Tipus de roca segons lorigen Magmtiques Com es forma Es formen quan el magma es refreda lentament, a les profunditats de lescora terrestre. Aquestes roques arriben a la superfcie quan lescora serosiona. Es formen a partir de lacumulaci de restes dssers vius. Es formen a partir daltres roques a causa de laugment de la pressi o de la temperatura, per sense que les roques arriben a fondres. Exemple Basalt
Sedimentries Metamrfiques
Carb Marbre
2.
ROQUES SEDIMENTRIES a partir de restes a partir de substncies dissoltes en laigua per exemple: calcria guix
arriben a la superfcie sense cremar-se del tot. Refor 17: Lunivers EL SOL 1.
Color Groc Lluminositat El Sol s lastre ms llumins del firmament. Mitj Brillantor El Sol s lastre ms brillant del firmament. Mida
dssers vius o daltres roques per exemple: gres argila
a partir dacumulaci de restes dssers vius per exemple: carb petroli
3. V, F, V, V. Refor 16: El sistema solar 1. Sistema solar. Planeta. Asteroide. Cometa. 2. SISTEMA SOLAR
Planetes interiors Mercuri Venus Terra Mart Planetes exteriors Jpiter Saturn Ur Nept Planetes nans Plut
2. Una constellaci s un grup destreles que es veuen prximes en una regi del cel. Les galxies sn agrupacions de milers o milions destreles, juntament amb fragments de roca i gas. 3. Les galxies sn agrupacions de milers o milions destreles, juntament amb fragments de roca i gas. Segons la forma poden ser ellptiques, espirals o irregulars. El sistema solar es troba en una galxia espiral anomenada Via Lctia. Nosaltres ens trobem en un dels braos daquesta galxia, bastant lluny del centre. Refor 18: Lexploraci de lespai 1. 1. Sonda espacial. 2. Transbordador. 3. Mart. 4. Gagarin. 5. Lluna. 6. Coet. 7. Apollo onze. 8. Armstrong.
3. Les estreles fugaces sn cossos xicotets, com grans de pols, que arriben a la Terra i sincendien en xocar amb latmosfera. Els meteorits sn cossos ms grans que
87
Refor 19: La matria i les seues propietats 1. Densitat. Massa. Volum. Massa, volum. Densitat. 2. LA MATRIA Propietats generals Massa Volum Densitat color transparncia duresa densitat Propietats caracterstiques
2.
Els glaons de gel, passat un temps, es fonen. S, s possible. Tamb s possible. La fusta s que pot transformar-se en cendres. No s possible que les cendres es transformen en fusta. Sha produt un canvi qumic en la situaci en qu sha cremat fusta. Ja que una substncia sha transformat en una altra, i aquest procs no es pot tornar arrere.
es mesura en: quilograms o grams litres o millilitres
Refor 23: El moviment i la velocitat 1. Els cossos es mouen o saturen quan una fora actua sobre ells. La velocitat ens indica com de rpid es mou un cos. 2. La pilota sest movent, encara que a poc a poc va perdent velocitat a causa de la fora de fregament. La fora de fregament s la que exerceix el sl per on es desplaa la pilota, i s una fora amb una direcci contrria a la del moviment, i per aix fa que la pilota sature. 3. 300 : 4 5 75. La velocitat s de 75 quilmetres per hora. Refor 24: La fora de la gravetat i el moviment 1. La fora de gravetat s la fora que fa que els cossos siguen atrets cap a la superfcie de la Terra. Quan es deixa caure una pilota, la fora de la gravetat fa que la pilota vaja cap avall. 2. RG. En llanar una pilota cap amunt comuniquem una velocitat cap amunt. Per quan soltem la pilota la fora de la gravetat comena a frenar-la i la pilota perd velocitat fins que satura al punt ms alt. A partir daleshores, la gravetat fa que comence a moures cap avall i que la velocitat vaja augmentant fins que arribe al terra. En llanar la pilota cap avant li comuniquem una velocitat cap avant. Per, al mateix temps, la gravetat exerceix una
Refor 20: Les mescles i les substncies pures 1. F Totes les mescles estan formades per substncies pures diferents. F Totes les substncies pures estan formades per un sol tipus de matria. F Els aliatges sn mescles homognies. 2. Filtraci perqu amb aquest sistema es poden separar mescles heterognies dun slid amb un lquid. Decantaci perqu amb aquest sistema es poden separar mescles heterognies de substncies amb distinta densitat. Evaporaci perqu amb aquest sistema es poden separar mescles homognies. Refor 21: Els canvis destat 1. Condensaci. Evaporaci. Sublimaci. Fusi. Ebullici. 2. La solidificaci s el pas de lquid a slid. T lloc a la mateixa temperatura que la fusi. Per exemple, quan es congela laigua i es formen glaons de gel. Refor 22: Canvis qumics 1. Un canvi qumic s la transformaci duna substncia en una altra de diferent. RL.
88
fora cap avall. Per tant, en el moment en qu amollem la pilota, la gravetat fa que comence a moures cap avall, cada vegada amb ms velocitat. El resultat daquests dos moviments, cap avant i cap avall, s que la pilota es desplaa seguint una trajectria corba. Refor 25: Les mquines simples 1. Politja: Canviar la direcci de la fora. Palanca: Realitzar una tasca utilitzant menys fora. Roda: Disminuir la fora de fregament. Pla inclinat: Elevar crregues emprant menys fora. 2. RG. Palanca de tercer gnere. Palanca de segon gnere. Palanca de primer gnere. Refor 26: La Meseta Central 1. MUNTANYES INTERIORS DE LA MESETA CENTRAL
Sistema Central Muntanyes de Toledo
Refor 28: Les costes i les illes 1. RG. 2. Arxiplag canari: La Palma, Hierro, Gomera, Tenerife, Gran Canria, Fuerteventura i Lanzarote. Arxiplag balear: Mallorca, Eivissa, Menorca, Formentera i Cabrera. Refor 29: El relleu dEspanya 1. RG. Refor 30: Els climes dEspanya 1. RG. Refor 31: El clima mediterrani 1. RG. Clima mediterrani tpic: Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Regi de Mrcia, Andalusia, Extremadura i part de Castella-la Manxa. Clima mediterrani dinterior: Castella i Lle, la Rioja, part de Navarra, part del Pas Basc, Arag, part de Catalunya, part de la Comunitat Valenciana, part de la Regi de Mrcia, part dAndalusia, Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid. 2. Clima mediterrani tpic: les temperatures sn suaus per la influncia del mar. Les precipitacions sn escasses sobretot a lestiu, que s lestaci seca. Clima mediterrani dinterior: les temperatures sn extremes, molt baixes a lhivern i altes a lestiu. Les precipitacions sn sobretot a la primavera i a la tardor. Refor 32: Els climes ocenic, subtropical i de muntanya 1. Ocenic. Subtropical. De muntanya. 2. Ocenic. De muntanya. Subtropical. Refor 33: Els rius 1. Curs. Llit. Rgim. Riu. 2. RG.
Meseta Nord
Meseta Sud
RG. Refor 27: Les muntanyes i les depressions 1. EL RELLEU DESPANYA

Muntanyes que voregen la Meseta Central Muntanyes de Lle. Serralada Cantbrica. Serralada Ibrica. Sierra Morena. Muntanyes exteriors a la Meseta Central Masss Galaic. Muntanyes Basques. Pirineus. Sistema Mediterrani Catal. Serralades Btiques.
Depressions exteriors a la Meseta Central Depressi de lEbre. Depressi del Guadalquivir
RG.
89
Refor 34: Els vessants 1. RL. RG. Refor 35: Els vessants fluvials dEspanya 1. Curts i poc cabalosos. Pertanyen al vessant atlntic i sn els ms llargs de la Pennsula. Curts, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim regular. Barrancs. 2. Riu Xquer: Naixement: Serralada Ibrica. Desembocadura: mar Mediterrani. Vessant: mediterrani. Cabal: poc. Rgim: irregular. Refor 36: Aiges superficials i aiges subterrnies 1. Llac. Pant. Aqfer. Llacuna. Oce. Glacials. Les aiges de la Terra es poden classificar en aiges superficials i aiges subterrnies. Refor 37: La poblaci 1. Natalitat: nombre de persones que naixen en un lloc i en un temps determinats. Emigrant: persona que es trasllada del seu lloc dorigen a un altre per a viure-hi. Creixement natural: diferncia entre el nombre dels habitants que naixen o natalitat i el nombre dels que moren o mortalitat. 2. Densitat de poblaci dEspanya: 46.000.000 : 504.783 = 91,1 hab./km2. Densitat de poblaci dEquador: 3.000.000 : 275.830 = 10,8 hab./km2. Densitat de poblaci de Romania: 21.800.000 : 237.500 = 91,7 hab./km2. Refor 38: La poblaci dEspanya 1. s incorrecte perqu el creixement natural s positiu perqu naixen ms persones de les que moren. A ms, el creixement
migratori s positiu perqu s major el nombre dimmigrants que arriben al nostre pas que el demigrants que sen van. 2. RL. Refor 39: La poblaci i les activitats econmiques 1. F Els parats sn poblaci activa perqu estan en edat de treballar per busquen treball. F La poblaci inactiva no treballa en ningun sector econmic. V. 2. Els de sec. El porc. De litoral. 3. Formen part del sector secundari les activitats industrials, per exemple, les indstries de base, les indstries de bns dequipament i les indstries de bns de consum; i la construcci. Refor 40: Els serveis 1. 1. Interior. 2. Comer. 3. Transport. 4. Turisme. 5. Cultural. 6. Terciari. 7. Exportar. 2. Hi ha tres tipus de transport: el terrestre, per exemple, el ferrocarril; el martim, a travs de vaixells; i laeri, a travs davions. Refor 41: Lorganitzaci territorial dEspanya 1. Lmits naturals

Lmits poltics
al nord
mar Cantbric
al sud mar Mediterrani i oce Atlntic a lest mar Mediterrani a loest oce Atlntic
al nord Frana i Andorra al sud a loest Marroc Portugal
2. RG.
90
Refor 42: Les institucions dEspanya 1. La Constituci. Monarquia parlamentria. El rei. Les Corts Generals. El rei. 2.
Instituci Cap de lestat Funcions La funci principal s la de representar Espanya en altres pasos. A ms, s el cap suprem de les forces armades. Elaborar i aprovar les lleis i controlar els actes del Govern. Dirigir lestat, decidir els objectius econmics, socials i poltics, i dirigir les relacions internacionals. Fer complir les lleis i jutjar els qui no les compleixen. Membres Rei
Refor 44: El neoltic 1. Sedentaris. Agricultors. Ramaders. 2. Aquesta pintura no s del paleoltic perqu en aquest perode se solien pintar animals allats als quals dotaven de volum aprofitant els ixents de la roca. Aquesta pintura pertany a lpoca del neoltic perqu apareixien grups dssers humans dibuixats de forma molt esquemtica.
Corts Generals
Diputats i senadors
3. Pedra polida neoltic es fregava repetidament una pedra en la ranura que feien en una altra. Pedra colpejada paleoltic es colpejava una pedra amb una altra fins a donar-li forma. Refor 45: Ledat dels metalls 1. Aquesta lnia del temps s incorrecta perqu les etapes de la prehistria estan desordenades. La primera etapa s el paleoltic, fa 1.000.000 danys; la segona, el neoltic, fa 7.000 anys; i la tercera, ledat dels metalls, fa 6.000 anys. 2. Edat dels metalls. Neoltic. Paleoltic. Paleoltic. Neoltic. Edat dels metalls. Paleoltic. Neoltic. Paleoltic. Neoltic. Edat dels metalls. Paleoltic. Refor 46: Ibers, celtes i colonitzadors 1. RG. Els pobles ibers ocupaven el sud i lest de la Pennsula. Els celtes ocupaven les terres de la Meseta i de la costa atlntica. RL. 2. Fenicis Gadir. Grecs Sagunt. Cartaginesos Cartago Nova.
Govern
President i ministres
Tribunals de justcia
Jutges i magistrats
Refor 43: La prehistria. El paleoltic 1. La prehistria s la primera etapa de la histria i la ms llarga. La prehistria va des de laparici de lsser hum fins a la invenci de lescriptura. La prehistria es divideix en tres etapes: paleoltic, neoltic i edat dels metalls. 2. En el paleoltic, els ssers humans salimentaven del que trobaven a la natura. Pescaven, caaven i recollectaven fruits. Aquests homes i dones eren nmades, anaven dun lloc a un altre i vivien agrupats en tribus, que eren grups xicotets formats per diverses famlies. Fabricaven ferramentes amb ossos danimals i pintaven a linterior de les coves.
91
Refor 47: La Hispnia romana 1. Formig. Llat. Romanitzaci. Pniques. Btica. Hispnia. Provncia. Esclau. 2. Cartaginesos. Hispnia. Provncies. Llat. Romanitzaci. Formig. Mosaics. Refor 48: El comenament de ledat mitjana 1. Els visigots eren un poble germnic. La capital del regne visigot va ser Toledo. 2. 3. Lany 929, lemir Abd al-Rhaman III va adoptar el ttol de califa i va inaugurar el califat de Crdova. 2. Lany 756, el prncep Abd al-Rhaman I es va proclamar emir independent i al-ndalus es va separar de Damasc. 1. Lany 711, els musulmans van envair la Pennsula i van instaurar un emirat, s a dir, una provncia que depenia del califa de Damasc. 3. Zona Cantbrica: Regne dAstries, que ms tard es va anomenar regne de Lle. Comtat de Castella, que ms tard es va convertir en el regne de Castella. Pirineus: Regne de Navarra. Comtats catalans. Regne dArag Refor 49: El final de ledat mitjana 1. RG. Els regnes cristians: Portugal, Navarra, la Corona dArag i la Corona de Castella. Regne musulm: regne de Granada. Xicotets regnes en qu es va dividir al-ndalus. El regne de Granada.
Es van unir en 1479 amb el matrimoni dIsabel I de Castella i Ferran II dArag. El regne de Granada va ser conquistat pels Reis Catlics, Isabel I de Castella i Ferran II dArag. Aquest mapa s del final de ledat mitjana perqu els territoris cristians ocupen prcticament tot Espanya i els territoris musulmans queden reduts a una zona xicoteta del sud dEspanya.
Refor 50: La vida a al-ndalus 1. Mulad. Mossrab. Medina. Soc. 2. Arc de mitja circumferncia. Arc de ferradura. Arc apuntat. Aquests arcs sanomenen aix per la forma que tenen. 3. RL. Refor 51: La vida als regnes cristians 1. LA SOCIETAT ALS REGNES CRISTIANS
Privilegiats Nobles. Clergat.
No privilegiats Camperols. Artesans. Comerciants.
2. Romnic. Els edificis romnics tenien poca alada i uns murs de pedra molt gruixuts, en els quals sobrien poques finestres. Per aix linterior era fosc. Les portes i les finestres tenien forma darc de mitja circumferncia. Els edificis gtics eren alts. Els murs eren ms prims i shi obrien grans portes i finestres amb arcs de forma apuntada. Les finestres es decoraven amb vidrieres de colors. Ampliaci 1: Les parts de la cllula 1. Es tracta del nucli, que coordina tot el funcionament de la cllula.
Les cllules necessiten fer funcions com la nutrici o la reproducci perqu sn ssers vius i han de fer les funcions vitals.
92
2. RG. 1. La forma de la cllula vegetal s regular mentre que les cllules animals sn irregulars i poden adoptar moltes formes distintes. 2. En la cllula vegetal la membrana t una paret cellular dura. 3. Nerviosa: transporta missatges i ordres i processa informaci. ssia: forma part dels ossos. Muscular: collabora en el moviment del cos. Adiposa: emmagatzema greix i protegeix els rgans. Sangunia: transporta loxigen i altres substncies per tot el cos. Sexual: participa en la reproducci. Epitelial: forma la pell i recobreix internament els rgans buits. Ampliaci 2: Adaptacions de les plantes 1. RM. Adaptacions de les plantes relacionades amb el pas de les estacions sn la floraci dalgunes plantes a la primavera, la prdua de les fulles de moltes espcies darbres a la tardor, la germinaci de les llavors durant la primavera i la maduresa dels fruits a la tardor, la hibernaci de les plantes amb bulb durant lhivern, etc. 2. Les plantes shan de protegir dels animals perqu no se les mengen. Per a aprofitar ms b la poca aigua disponible. 3. RM. Adaptacions topolgiques: en els llocs amb poca aigua les plantes creixen ms separades; en els llocs amb molta aigua les plantes poden crixer ms juntes. Adaptacions al sl: en els sls molt secs les plantes desenvolupen arrels molt llargues per a aprofitar laigua; en els sls pobres en minerals les plantes carnvores complementen lalimentaci amb insectes xicotets. Adaptacions estructurals: algunes flors tenen aspecte dinsectes per a atraure uns altres insectes de la mateixa espcie; els joncs que creixen a la ribera dels rius sn molt flexibles perqu el corrent no els trenque.
Adaptacions a la fauna: algunes plantes desenvolupen punxes per a evitar que se les mengen; algunes flors transformen els ptals perqu semblen insectes. Engrossida per a 4. CACTUS: Tija emmagatzemar aigua; Arrels Llargues per aprofitar ms b laigua. Amples per a rebre ms HEURA: Fulles llum; Trepadora per ascendir recolzada Tija en el tronc dun arbre. 5. Les arrels dels nenfars sn llargues i flexibles per a suportar la fora del corrent de laigua; les fulles dels nenfars sn amples i corbades perqu el nenfar puga surar; les tiges sn flexibles perqu no les trenque el corrent. Ampliaci 3: Ecosistemes en perill 1. El mapa aporta informaci sobre quins sn alguns dels ecosistemes que tenen ms possibilitats de desaparixer en el mn. 2. En la regi on est Espanya hi ha el bosc mediterrani, un ecosistema que t molt de perill de desaparixer. 3. RL. 4. 1. Desforestaci; 2. Amazones; 3. ndic; 4. Bering; 5. Baikal; 6. Taig. Ampliaci 4 1. RM. Els volcans no sn tots iguals ni tenen el mateix tipus dactivitat. Hi ha alguns molt actius, s a dir, que entren freqentment en erupci. Hi ha daltres que alternen perodes de reps amb perodes derupci. Fins i tot hi ha alguns que estan adormits, s a dir, que no tenen activitat, per no estan totalment extingits. Alguns s que poden considerar-se extingits. Segons com es produsca lerupci, els volcans es poden classificar en quatre grups: hawai i estromboli, vulcani, pele. 2. Vulcani, pele, hawai, estromboli.
93
3. El magma s el material que es troba a linterior de la Terra, a una temperatura altssima; i la lava s el nom que rep el magma quan ha eixit a la superfcie. 4. Du del foc i dels metalls. Fill de Jpiter i de Juno. Marit de Venus. Vivia davall del volc Etna. En La farga de Vulc. Diego Rodrguez de Silva y Velzquez. Al Museo del Prado de Madrid. Ampliaci 5 1. Una constellaci s un grup destreles que es veuen prximes en una regi del cel. En lssa Menor, que es troba a lhemisferi Nord. La constellaci que t forma de gos s Ca Major; i la que t forma de caador s Ori. 2. RG. RG. Perqu si unim amb una lnia les ltimes dues estreles del carro que representa lssa Major i la prolonguem cinc vegades, podem localitzar lestrela Polar. 3. Betelgeuse. Rigel. Bellatrix. Mintaka. Almitak. Alnilam. Saiph. Ampliaci 6 1. Perqu en un dels plats hi havia ms aigua que en laltre. Que dues masses iguals duna mateixa substncia tenen el mateix volum independentment de la forma. 2. s ms menut el bloc de plom perqu s menys volumins, s a dir, ocupa menys espai que el suro. 3. La illustraci s incorrecta perqu en introduir lanell a la proveta el nivell o altura del lquid hauria de ser major i no menor, com es veu en el dibuix. 4. RM. Arquimedes va ser un matemtic, fsic i enginyer grec que va nixer a Siracusa (Itlia) lany 287 aC.
Va descobrir i va formular el principi que porta el seu nom i se li atribueixen diversos invents, com un mtode per a la determinaci del pes especfic dels cossos, un planetari mecnic, la roda dentada, el caragol sense fi La paraula eureka significa ho he trobat i sutilitza quan es troba o es descobreix alguna cosa que es busca amb molt dinters o esfor. Ampliaci 7 1. Isaac Newton va ser un dels cientfics ms importants de tots els temps, que va fer aportacions en molts camps de la cincia, com la fsica, la matemtica o la qumica. Newton s un dels pares del clcul matemtic; va estudiar fenmens relacionats amb la llum i lptica, va formular les lleis del moviment i va proposar la llei de la gravitaci universal. La seua gran obra s Philosophiae naturalis principia mathematica, ms coneguda com a Principia. La fora de la gravetat s la fora que fa que els cossos siguen atrets cap a la superfcie de la Terra. RL. 2. RM. La fora de fregament, la fora datracci dun imant, la inrcia, forces de contacte 3. Poma dEva Expulsi del parads. Poma de Paris Guerra de Troia. Poma de Newton Llei de la gravitaci universal. Poma de Guillem Tell Independncia de Sussa. RM. Blancaneu. La pomera s un arbre de fulla caduca i com que t flors s una planta angiosperma. Ampliaci 8 1. Qu va passar?: com a conseqncia de lerupci del volc Cumbre Vieja es va formar una muntanya, el Tenegua. On va passar?: a lilla de La Palma, a les Canries. Quan va passar?: el 18 de novembre de 1971.
94
2.
Volcans europeus Nom Pas Alria Vesuvi Itlia 1.279 m Lany 79 va soterrar les ciutats dHercul, Pompeia i Stabia. Etna Itlia 3.322 m s el volc actiu ms gran dEuropa. Volcans no europeus Mauna Kea Estats Units 4.205 m s el volc ms alt del mn. Krakatoa Indonsia 813 m va fer saltar pels aires lilla on es troba.
Caracterstiques
Ampliaci 9 1. Portugal. La Macaronsia. El pic ms alt de Portugal. El responsable del bon temps a la pennsula Ibrica. 2. RL. 3. RG. 4. Durant la primavera i lestiu, perqu s quan el temps a Espanya s calors i sec. Ampliaci 10 1. Las Batuecas es troben a la provncia de Salamanca, a Castella i Lle. Pertanyen al neoltic; la prehistria. Lorde dels carmelites; en el segle xv; monestir del Santo Desierto de San Jos del Monte. 2. Una conca s el territori recorregut per un riu principal i els seus afluents. Un vessant s el conjunt de terres en qu els rius, barrancs i torrents vessen les aiges a un mateix mar. En un vessant pot haver-hi rius de diferents conques. Per exemple, al vessant atlntic pertanyen els rius de les conques del Duero, del Guadiana, del Tajo 3. Estar en Las Batuecas significa estar despistat. RL. 4. Els rius que travessen la vall en qu se situen Las Batuecas pertanyen al vessant atlntic, perqu els rius que integren les conques dels rius Duero i Tajo pertanyen a aquest vessant.
5. Afluents del riu Tajo: Guadarrama, Titar, Alberche, Jarama i Alagn. Afluents del riu Duero: Pisuerga, Tormes, Valderaduey, Adaja i Esla. 6. Lexpressi estar en Babia significa estar distret. Babia es troba a la Comunitat de Castella i Lle. El riu principal de Castella i Lle s el Duero. Ampliaci 11 1. Una baixa natalitat i un fort augment de lesperana de vida. Lesperana de vida s la quantitat danys que es preveu que viur una persona en nixer. 2. RM. Des del punt de vista de la sanitat, seran necessaris hospitals i centres de salut amb especialitats relacionades amb les persones dedat avanada. Des del punt de vista del treball, hi haur menys persones treballant i ms persones jubilades, cosa que tamb podria afectar les pensions. Des del punt de vista dels equipaments, seran necessries ms residncies que escoles o guarderies. 3. Cincia que estudia la poblaci demografia. Naixements que es produeixen en una poblaci natalitat. Defuncions que es produeixen en una poblaci mortalitat. Relaci entre el nombre dhabitants i la superfcie del territori on viuen, expressada
95
en km2 densitat de poblaci. Desplaament que suposa un canvi de residncia migraci. 4. RG. Ampliaci 12 1. Referndum s una consulta en la qual els ciutadans, mitjanant el vot, rebutgen o aproven lleis o assumptes despecial importncia. El pluralisme poltic s lacceptaci i convivncia de diferents partits poltics amb idees distintes. A Espanya hi ha 17 comunitats autnomes, dues ciutats que tamb tenen un estatut dautonomia: Ceuta i Melilla, i cinquanta provncies. 2. Extremadura, Galcia i Comunitat Valenciana. 3. 1. Competncies. 2. Rei. 3. Andorra. 4. Melilla. 5. Constituci. 6. Consell. 7. Mallorca. 8. Mrida. 9. Estatut. 10. Diputats. 11. Suprem. Ampliaci 13 1. Homo habilis. Homo sapiens sapiens. Homo erectus. 2. LHomo antecessor es relacionaria amb el paleoltic, perqu els ssers humans en aquesta poca eren recollectors i caadors. 3. RG. 4. s lHomo erectus ja que porta a la m una torxa i va ser aquesta espcie la que va descobrir i va comenar a utilitzar el foc. 5. RG. Ampliaci 14 1. Gris molt obscur: legi. Gris obscur: cohort. Gris clar: maniple. Blanc: centria.
2. RG. 3. Fossa. Intervallum. Praetorium. Vallum. Tentoria. Porta Decumana. Via Principalis. Porta Praetoria. Via Praetoria. Porta Principalis sinestra. Ampliaci 15 1. Jerusalem, Roma i Santiago de Compostella. Perqu en aquests llocs havien tingut lloc esdeveniments molt importants per als cristians. Per exemple, Jerusalem va ser lescenari de la passi i mort de Jess; Roma era i s la seu del Papa i del martiri de sant Pere; i a Santiago de Compostella es va trobar el sepulcre de lapstol sant Jaume el Major. 2. Una relquia s un objecte o un vestigi que t molt de valor per haver pertangut a alg que es considera important. La relquia de Santiago de Compostella s el cos de lapstol. 3. RG. 4. V, V, V, V.
96

Cono

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cono

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5

Coneixement del medi

CP: 131975 Depsit legal:

Tots els ssers vius estan formats per cllules.

1. Retola les parts de la cllula.

2. Digues a quina part de la cllula es refereix cada xiquet.

Serveix per a separar la cllula de lexterior.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Teixits, rgans, aparells i sistemes

2. Posa dos exemples de:

3. Defineix amb les teues paraules qu s un organisme. Un organisme s

4. Completa les oracions segents.

sn ssers vius pluricellulars que salimenten sn ssers vius pluricellulars que

Bacteris, fongs, algues i protozous

Per qu els bacteris sn els ssers vius ms xicotets que hi ha?

Don obtenen laliment els fongs?

Els grups de plantes

Les plantes es classifiquen en plantes sense flors i en plantes amb flors.

plantes sense flors

Las plantes es classifiquen en

2. Escriu davall de cada planta angiosperma o gimnosperma segons que corresponga.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2. Contesta les preguntes segents.

Les plantes, quan fan la fotosntesi?

Per on agafen les plantes les sals minerals del sl?

3. Relaciona. Vasos liberians Vasos llenyosos

Saba elaborada Saba bruta 7

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

La reproducci sexual en les plantes

1. Completa amb els noms de les parts de la flor.

Els estams i el pistil estan envoltats per la corolla i el calze.

3. Explica com duen a terme la reproducci les plantes segents.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

La reproducci asexual en les plantes

1. Relaciona i explica en qu consisteixen. 1 Estol:

Quines parts de la planta intervenen en la reproducci asexual?

3. Explica com aprofitem les persones la reproducci asexual de les plantes.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

1. Completa les oracions.

Un ecosistema est format pels els envolta.

2. Observa el dibuix i contesta les preguntes.

Quins elements formen aquest ecosistema?

Quins ssers vius viuen en aquest ecosistema?

Podria viure una girafa en aquest ecosistema? Per qu?

De quina manera modifiquen aquest ecosistema els ssers vius?

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Les relacions entre els ssers vius

Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanant cadenes i xarxes alimentries.

1. Numera de l1 al 4 aquests ssers vius perqu formen una cadena alimentria.

Consumidors primaris Consumidors secundaris Consumidors terciaris

3. Contesta les preguntes.

En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?

En un ecosistema mar, qui sn els productors?

En un ecosistema hi ha moltes i una mateixa

per a representar ms b aquestes relacions sutilitzen

Les persones i el medi

1. Enumera sis elements que formen part del medi ambient. 1. 2. 3. 4. 5. 6.

2. Escriu una oraci amb cada parella de paraules. desforestaci urbanitzacions

3. Digues quines de les activitats que hi ha en la imatge modifiquen el medi ambient.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

La protecci del medi ambient

2. Contesta les preguntes.

De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?

Quines activitats prohibiries per ajudar a protegir el medi ambient?