UD : Materials d'us tcnic.

La fusta

Materials d's tcnic: la fusta

1. Els materials. Origen i classificaci. 2. Propietats dels materials. . La fusta. a! Origen "! Processos d#o"tenci de la fusta en "rut c! $ipus de fusta d! Propietats e! El suro i el caut%& f! Proc's i tcni(ues per a tre"allar la fusta g! Eines per al tre"all de la fusta )! $cni(ues d#aca"at 1. Els materials. Origen i classificaci. Des del principi dels temps, els ssers humans han aprofitat els materials que tenien al seu abast per satisfer les seves necessitats. En lactualitat, els materials que utilit a lsser hum! es classifiquen en dos "rans "rups: Materials naturals Materials transformats Materials naturals: s#n aquells que sobtenen de la natura i poden ser utilit ats directament o b servei$en de base per a lobtenci# daltres materials elaborats. %ri"en mineral Materials naturals %ri"en ve"etal %ri"en animal &.e.: petroli, roques, minerals 'per obtenir metalls(, ar"ila) &.e.: fusta, cot#, lli) &.e.: llana, seda, cuir)

Materials transformats: s#n aquells que es fabriquen a partir de primeres matries o daltres materials per tal daconse"uir que posseei$in unes propietats 2. Propietats dels materials. &er dur a terme qualsevol pro*ecte constructiu cal disposar dels materials adequats. +elecci# daquestes dependr!, entre daltres caracter,stiques, de les seves &-%&.E/0/1. determinades. Entre daltres trobem: Els metalls, el vidre, el paper i cartr#, els pl!stics i els materials cer!mics.

UD : Materials d'us tcnic. La fusta &odem distin"ir entre propietats f,siques i propietats mec!niques. &-%&.E/0/1 231.45E1:
Recordeu que un material que deixa passar lelectricitat o el calor a travs seu es diu CONDUCTOR i si no deixa es diu A ANT!

Densitat: s el quocient entre la massa dun cos i el volum que ocupa. *onducti+itat elctrica: s la propietat que posseei$en al"uns materials de dei$ar passar f!cilment lelectricitat a travs seu. *onducti+itat trmica: s la propietat que posseei$en al"uns materials de dei$ar passar la calor a travs seu. Punt de fusi: s la temperatura a la qual un material passa de lestat s6lid a lestat l,quid. &-%&.E/0/1 ME789.45E1:

Elasticitat: s la capacitat dun material de recobrar la seva forma primitiva quan cessa la causa que el deforma. E$emple: ar"ila, pilota anti:stress $enacitat: s la resistncia al trencament que presenta un material quan sel sotmet a un esfor; brusc. E$emple: pe;a de fferro, "ot de vidre. Duresa: s la resistncia que oposa un material a ser ratllat o penetrat per un altre. E$emple: diamant, "ui$. . La fusta. a! Origen +a fusta s un material tcnic molt utilit at. <s un material fibr#s i dur situat davall de

lescor;a que forma part dels arbres. Est! formada per innumerables cl=lules microsc6piques, disposades lon"itudinalment, en forma de tubs. %bservant un tall transversal del tronc dun arbre podem distin"ir les se">ents parts: Escor;a: s la capa ms e$terna de larbre i est! constitu?da per cl=lules mortes. &rote"ei$ la planta dels a"ents atmosfrics.
cambium

7!mbium: es situa a continuaci# de lescor;a. Est! format per cl=lules de parets molt primes que es dividei$en i donen lloc a dues capes de cl=lules: una de cl=lules internes '$ilema( que formen lalbeca i una altra de cl=lules e$ternes 'floema(. Duramen: s la fusta pr6piament dita, dura i consistent. Es troba entre lalbeca i la medul=la. Es diferncia de lalbeca per ser ms fosca 'ac, *a no hi ha transport de saba(. Medul=la: est! situada a lei$ i centre de larbre amb forma cil,ndrica. <s la part ms vella del arbre. 2

medulla duramen albeca escora

UD : Materials d'us tcnic. La fusta 1i observem un tronc dun arbre, veurem una srie danells concntrics, s#n els anells de crei$ement. 7ada anell, que aparei$ quan nai$ una nova capa de $ilema, correspon a un an@ de vida de la planta. "! Processos d#o"tenci de la fusta en "rut /allada, tall o tala: 7onsistei$ en tallar els arbres dels quals se$traur! la fusta. 7onsta de les se">ents fases: tala dels arbres, nete*a de branques, trosse*at dels rolls, eliminaci# de lescor;a per afavorir lassecat.

liscador

/ransport: &er transportar la fusta sha de tenir en compte loro"rafia del terren@ i la infraestructura e$istent. Es pot fer mit*an;ant tracci# animal, lliscadores, transport fluvial, per carretera...

1errat: 5na ve"ada preparat el tronc es procedei$ al trosse*at daquest. Ai ha diferents formes de serrar el tronc que es triar! en funci# de ls que es vul"ui donar a la fusta. 0ls serradors sempren diferents tipus de serres: circular, de corrons, de cinta i alternativa.

"

UD : Materials d'us tcnic. La fusta 0ssecat: &ot fer:se de formes distintes cone"udes com assecat natural, artificial i mi$t. El natural consistei$ en col=locar les fustes en una pila, de forma que quedin espais entre aquestes perqu pu"ui circular laire. 0questa forma dassecar s lenta. El mi%t combina el natural amb lartificial. +assecat artificial permet eliminar la humitat de la fusta duna forma r!pida. &ot ser per C$mera de immersi# o per vaporit aci# vaporit%aci&! +assecat per immersi# consistei$ en submer"ir la fusta en una corrent dai"ua amb la base del tronc orientada cap En lassecat per vaporit aci# les taules en un lloc tancat de forma que entre aquestes pu"ui circular un corrent de vapor dai"ua amb una temperatura dentre BCC:DCCCE7. c! $ipus de fusta ,ustes naturals: s#n les que sutilit en directament sense cap tipus de transformaci#. Es classifiquen en fustes blanes i dures. +es fustes naturals ms utilit ades s#n: o o o o &i 2ai" -oure 9o"uera 0 les tendes de bricolat"e pots veure els tipus de fusta ms comuns. /amb hi pots veure les fustes prefabricades

,ustes prefa"ricades: sobtenen a partir de les borumballes i rebut*os de les altres fustes, i per ai$6 s#n ms barates, encara que tamb de pit*or qualitat. Es fabriquen en forma de taulers, entre les ms emprades es troben. 0"lomerats: 1obtenen a partir de borumballes de fusta mesclades i comprimides amb coles i resines.

UD : Materials d'us tcnic. La fusta 7ontra$apats: Es fabriquen mit*an;ant la uni# encolada de diverses $apes fines de fusta , disposades de forma que les vetes de cada capa s#n perpendiculars a les capes ad*acents, amb la qual cosa sobtenen taulers estables i resistents.

/aulers de fibra: 1obtenen unint fibres molt fines de fusta amb una resina sinttica. Daquesta forma saconse"uei$en taulers duna "ran uniformitat i acabat perfecte en totes les seves cares. 1hi pot treballar com si fossi una fusta natural. Els ms cone"uts s#n els taulers denominats DM 'densitat mit*ana(.

d! Propietats: Densitat: s la relaci# entre el pes i el volum dun cos. Depn dels porus o els espais que t la fusta, per on pot penetrar ms o men@s quantitat dai"ua, i provocar un au"ment de la densitat. Duresa: en la fusta est! relacionada amb la densitat, el clima i la velocitat de crei$ement de la planta. +a fusta dun arbre ser! ms dura quant ma*or si"ui la seva densitat, menor la seva velocitat de crei$ement, i ms c!lid el clima. 'lexi(ilitat: s la facilitat amb que una fusta pot ser doble"ada depn de la seva edat, la humitat i la duresa. 1er! ms fle$ible com ms *ove, verda i blana. Duraci&: el temps que una fusta s capa; de resistir depn principalment de la seva duresa, les ferides, la dessecaci#, i del mode en que aquesta si"ui tractada. )in*at: s#n les tonalitats de color diferent que presenta la superf,cie de la fusta com a conseq>ncia del seu espece*ament, de la densitat del anells, etc... e! El suro i el caut%&

UD : Materials d'us tcnic. La fusta El caut%& s una "oma el!stica que sobt a partir de la saba o l!te$ dal"uns arbres i plantes tropicals, la ms utilit ada s lAevea brasiliensis. El suro s un material por#s, impermeable i molt lleu"er, que sobt de lescor;a dal"uns arbres, principalment de la surera.

f! Proc's i tcni(ues per a tre"allar la fusta Mesura i tra;at: traslladar les mides del pl!nol a la pe;a real. /all, trepat"e i doble"at 0*ust, muntat"e i uni#: adaptar i encai$ar les peces 0cabat g! Eines per al tre"all de la fusta

1erres de vo"ir

1erres de pl elctriques

)! $cni(ues d#aca"at &reparaci# de les superf,cies. +escatat. /cniques de recobriment dob*ectes. o o +a pintura +'envernissat