Fabricaci del ciment prtland

Ainoa Salvador Hctor Blasco

ndex
1. Introducci............................................................................. 3 2. Materies primes. .................................................................. 4 3. Fabricaci del cement prtland. .................................... 6
3.1 Obtenci i preparaci de les matries primes .............................................................. 6 3.2 Molta de les matries primes. ......................................................................................... 7 3.3 Processos de fabricaci del clinker................................................................................. 7 3.4 Molta del cement. ............................................................................................................. 8 3.5 Emmagatzemament del cement. .................................................................................... 9

4.Raccions amb la corba de la temperatura. ............... 12 5.Observaci amb microscopi mineralogic. ................ 11 6.Qualitats del ciment. ........................................................ 12

1. Introducci.
Que s el cement? El ciment Portland s un conglomerant o ciment hidrulic que quan es barreja amb rids, aigua .T la propietat de conformar una massa ptria resistent i duradora denominada formig. s el ms usual en la construcci i s utilitzat com aglomerant per a la preparaci del formig (anomenat concret a Hispanoamrica). Histria: El ciment es va inventar fa aproximadament 2000 anys pels romans , de manera totalment fortuta , com ha passat amb altres invents . En fer foc en un forat recobert de pedres , van aconseguir deshidratar i descarbonatar parcialment les pedres calcries o el guix , convertint-les en pols que es va dipositar entre les pedres. En ploure , aquesta pols unir les pedres entre si . Els egipcis van utilitzar un ciment fabricat amb guix impur calcinat , que va servir per unir els blocs de pedra a la construcci de les pirmides . El secret de la durabilitat del ciment es va perdre i en l'Edat Mitjana noms va ser possible fabricar ciment de mitjana qualitat . En 1756, Smeaton va descobrir que els millors ciments s'obtenien en barrejar calcria amb un 20 - 25% de matria argilosa . El 1845 , Johnson va fixar les proporcions de matries primeres a utilitzar, aix com la temperatura de cocci , de manera que es va assistir a l'inici de la indstria de ciment Portland . Aquest nom li va ser donat per la seva similitud amb la pedra de Portland . Actualment , hi ha tres processos de fabricaci de ciment que utilitzen forns rotatius desenvolupats a Anglaterra en 1855 : via seca , via seca amb preescalfament / precalcinaci i via humida

2. Matries primes.
La composici qumica del clinker, es basa principalment en quatre xids, CaO-SiO2-Al2O3-Fe2O3 sent lxid majoritari el CaO, cosa que ens indica que els components de les matries primes per a la fabricaci de cement tenen que ser principalment de naturalesa calcria, amb quantitats successivament ms petites de constituent de silici, aluminosos i de ferro. En la naturalesa es de extremada dificultat trobar roques amb la composici ideal per a la fabricaci del clinker, es necessita una correcci, o millor dit una adici de altres matries. Les roques usades com a matria prima per a la fabricaci del clinker tenen com a element principal, el carbonat de calci(CaCO3), don obtenim el CaO que necessitem per lobtenci del clinker. A ms a ms, tamb s necessita unes argiles que son la segon matria prima ms abundant per a tindre les proporcions adequades dxids. Les fabriques soles trobar-se relativament prop del lloc on es subministra les matries primes.

La matria prima solen tenir com a impureses:

Glauconita((K, Na)(Fe3+, Al, Mg)2(Si,Al)4O10(OH)2 ) Fosfats Pirita (FeS2) Siderita(FeCO3) Dolomita (CaMg(CO3)2) Magnesita(MgCO3) Guix(CaSO42H2O) Fluorita(CaF2) Impureses carbonoses

Cal anar amb compte amb aquestes impureses, ja que influencien sobre el procs de fabricaci i per conseqncia en les propietats del cement. En les roques per a la fabricaci del cement no han de tenir quantitats molt elevades de xid de magnesi, ja que si estes quantitats foren elevades tindrem risc de aparici de cristalls en el cement i tindrem problemes en el procs de hidrataci. La fluorita actua com a mineralitzador, que fa que la clinkeritzaci sefectue de una forma ms rpida i a una temperatura m s baixa, inicialment no es indesitjable, per, si el fluor est present en una quantitat de 0.2% el cement tindr un retrs en el temps de forjat. Si trobem ms dun 0.3% de fosfats inhibiran la capacitat destabilitzar C3S. Els metalls pesats deuen ser eliminats,debut a que dificulten el forjat del cement.

3. Fabricaci del cement prtland.

3.1 Obtenci i preparaci de les matries primes

La composici del clinker s: xid de calci (CaO) amb un percentatge del 60-69 %, slice (SiO2) amb un percentatge de 18-24%, i xid dalumini o almina(Al2O3) amb un percentatge de4-8% i xid de ferro (Fe2O3) amb un percentatge del 1-8%. Lexplotaci de les canteres es fa a cel descobert, utilitzant voladures per a fracturar la pedra mitjanant la mnima quantitat possible dexplosiu. Les pedres que sextrauen son carregades en bolquets y traslladades a la fabrica on semmagatzemaran.

Cal tindre en compte que cal una extracci dels materials y un apilament de forma adequada, aix reduir la variabilitat dels materials. Es fan una mitjana de 10 anlisis de control de la qualitat al dia aproximadament. Les vibracions son controlades sistemticament.
6

3.2 Molta de les matries primes.

La finalitat daquesta etapa s la de reduir la mida de les partcules de les matries primes, per tenir una millor reacci qumica dels materials dins del forn rotatori de cocci. La molta s realitza amb ajuda dequips mecnics rotatoris, on la barreja dosificada de matries s sotmesa a impactes de peses metlliques i a pressions elevades , anomenades per a poder reduir la mida del material. La molta ens deu de donar una barreja homognia de les matries per a poder gaudir dun clinker de qualitat. Les pedres de l'explotaci de calcria arriben a mesurar ms d'1.5 metres de grandria. s important ressaltar que el material de sortida t una mida de 1 "3"(2.54-7.62 cm). El material de la sortida s tamisat, classificat i analitzat, depenent la revisi de control de qualitat es despatxa a planta. Es fan una mitjana de 20 anlisis de control de la qualitat al dia aproximadament.

3.3 Processos de fabricaci del clnquer.

Hi han diferents tipus de procediments per a la formaci de clinker, seca, humida i semi seca. per ens centrarem en la via seca, debut a que s la ms utilitzada. La matria prima es introduda al forn de forma seca i polvoritzada. Abans dentrar al forn passa per un intercanviador de calor, on es preescalfa el material quan entra en contacte amb altres gasos que provenen del forn. Tamb hi ha la possibilitat que s'afegeixi un precalcinador abans del forn i aix el procs de descarbonataci de la calcria s produiria abans dentrar al forn. Aquesta s letapa ms important. Es calenta fins a aplegar a la temperatura de fusi insipient(1400-1500C) on part del material es fon mentre que la resta continua en estat slid. Per a calcinar els materials sutilitzen forns rotatoris. Aquest forns tenen una inclinaci de 3-5, solen tindre un dimetre que oscilla entre els 2 i 6m i una llargria entre 50 i 200m, depenent de la capacitat de producci.

Els gasos calents travessen el forn i son enviats cap al fumeral reutilitzant-se abans pel recuperador de calor i de pols. Gracies als moviment i la inclinaci del forn el materials va desplaantse lentament, torbant-se cada vegada en zones amb major temperatura fins a aplegar a la zona de la flama on es produeix la clinkeritzaci. Moltes vegades per a disminuir la longitud dels forns i aprofitar el calor dels gasos, els forns estan provistos, com hem dit abans, dunes torres de ciclons, per on descendeix la barreja i ascendeixen els gasos calents, permetent el contacte directe entre els gasos i la barreja. A mesura que la barreja avana per el forn va patint unes transformacions. Al eixir del forn, el clinker es deu refredar rpidament pera evitar la descomposici del silicat triclcic en silicat biclcic i cal lliure. El refredament es fa amb aire que passa mitjanant del sistema de graella mbil o mitjanant uns tubs planetaris que giren sols al fon. El clnquer eixir a una temperatura inferior de 150C. Es fan una mitjana de 5 anlisis de control de la qualitat al dia aproximadament.

A aquesta imatge sobserva el clnquer acabat de traure del forn rotatori i refredant-se.

A la imatge segent observem els equips que hem anomenat abans. Els ciclons on es preescalfa el material, el forn rotatori on es transforma el material en clnquer i el refredador per a que disminueixi la temperatura del material i el puguem moldre.

3.4 Molta del cement.

El procs de fabricaci del cement acaba amb la barreja del clinker, amb el guix i els materials addicionats, que son els que donen les diferents propietats de cadascun dels diferents tipus de cements prtland. El guix, o aljez, s'agrega generalment al clnquer per regular l'enduriment. La seva presncia fa que l'enduriment es conclogui aproximadament en 45 minuts. Els equips utilitzats per a dur a terme aquesta molta son els segents: premsa de rodets, molins verticals de rodets, molins de boles i molins horitzontals de rodets. Nosaltres ens fixarem en els molins verticals de rodets, que es un dels equips ms utilitzat per aquesta etapa. Aquest tipus de molins treballa principalment en installacions de molta en sec. Comparant en altres tipus de installacions de molta de ciment, aquest equip ofereix la avantatge de combinar de forma quasi ideal de la molta amb el secat. Es fan una mitjana de 28 anlisis de control de la qualitat al dia aproximadament.

10

3.5 Emmagatzemament del cement i envasat.

El cement s molt sensible a lacci de laigua i a la humitat. Per tant sha de tindre unes certes precaucions. El ciment mlt s emmagatzemat en sitges especials amb revestiment de formig, a fi d'evitar que el ciment s'hidrati. Per mitj d'un circuit de cintes el ciment surt de les sitges i s transportat a les embossadores. Cada bossa de ciment es carrega de forma automtica amb balances calibrades perqu el control de pes sigui exacte. Els controls automtics i l'automatitzaci del procs permeten evitar que una bossa de ciment surti al mercat amb un pes menor al que estableix. Es fan una mitjana de 17 anlisis de control de la qualitat al dia aproximadament. Si el ciment es distribueix en sacs deur emmagatzemar-se en graelles de fusta i no sapilar en fileres superposades de ms de 14 sacs, per a un emmagatzematge de 30 dies, ni de ms de 7 sacs si es vol emmagatzemar ms de 2 mesos. Els sacs pesen uns 25kg cada un.

11

4.Raccions amb la corba de la temperatura.

Als 100C es produeix levaporaci de laigua, als 500C trobem una deshidroxilaci dels materials argilosos. entre els 575 i els 890C apareix la dissociaci del carbonat de calci (procs endotrmic) que est acompanyat per unes reaccions en estat slid amb els components de la mescla. Aix formar silicat diclcic o tamb anomenat Blita. entre els 900-1200C trobem una reacci de lxid de calci, dels aluminats i dels silicats on tamb intervenen els lcalis i lxid de magnesi. aquesta mescla es tan fina que afavoreix al calci. Als 1300C apareix la ferrita en una fase liquida, on la Blita es combina amb lxid de calci formant el silicat triclcic o tamb anomenat Alita . La difusi en fase liquida controla la reacci. El nivell dxid de calci disminueix rpidament quan saugmenta la temperatura fins als 1450C. Als 1450C apareixen els aluminats de calci, que controlen la viscositat. Apart del SiO2 , CaO, Al2O3, Fe2O3, tamb trobem el Mg, K, Na, T, Mn, si, que provoque unes modificacions en les xarxes cristallines dels productes formats. Les alteracions del reticle cristall dels silicats di i tricalci afavoreixen les propietats hidruliques del prtland. La gnesi del prtland es sembla a un procs geolgic de metamorfisme dalt grau de sediments calcaris i argilosos ntimament barrejats, amb reaccions en estat slid i semifs de la massa donant origen a nous minerals. Els grnuls de clinker estan formats per una massa de cristalls microscopis encastats en una massa vtria. Els components cristallins son silicats de di i tricalci, tamb apareixen com fenocristalls en el vidre format per laluminat i el ferro-aluminat de calco, que sol estar en forma microcristallina. El percentatge de fibra vtria depn de la velocitat en la que es refreda el clnquer, fent aix desaparixer per haver cristallitzat per complet els aluminats i els ferroaluminats de calci. Cal conservar un percentatge en fase vtria per raons que pertanyen al comportament posterior del cement durant la seua hidrataci

12

El percentatge de fibra vtria depn de la velocitat en la que es refreda el clnquer, fent aix desaparixer per haver cristallitzat per complet els aluminats i els ferro aluminats de calci. cal conservar un percentatge en fase vtria per raons que pertanyen al comportament posterior del cement durant la seua hidrataci

13

5.Observacions amb un microscopi mineralgic.

Utilitzant aquesta ferramenta podem observar els components i els cristalls que formen a linterior de la massa intersticial. Aix observem: Alita o silicat triclcic pur(C3S) t un 3% de components menors, es pot substituir Ca o el Si en el reticle el seu tamany s de 50mm, amb seccions prismtiques i contorns rectangulars o hexagonals. Belita o silicat diclcic(C2S). Te un polimorfisme denominat, alfa beta o gamma. En el clinker el podem trobar en forma de beta debut a la inclusi dions estranys en la xarxa cristallina. Tamb podem trobat amb forma dalfa que es troba estable als 1450C i es transforma en beta durant el refredament dins del forn. El tamany daquests cristalls s de 30mmm, amb una forma arrodonida i poden estar dispersos o agrupats. Tamb apareix una belita secundaria, rodejant els cristalls dalita quan sest descomponent. Celita (Ca2(Al,Fe3+)O5)si es de color clar estar format per ferroaluminat tetraclcic, i si s obscur est format de aluminat triclcic.

14

15

6.Qualitats del ciment.

Resistncia : la resistncia a la compressi s afectada fortament per la relaci aigua / ciment i l'edat o la magnitud de la hidrataci . Durabilitat i flexibilitat : ja que s un material que no pateix cap deformaci . El ciment s hidrulic perqu en barrejar amb aigua, reacciona qumicament fins endurir . El ciment s capa d'endurir en condicions seques i humides i fins i tot , sota l'aigua . El ciment s notablement modelable : en entrar en contacte amb l'aigua i els agregats , com la sorra i la grava , el ciment s capa d'assumir qualsevol forma tridimensional . El ciment ( i el formig o concret fet amb ell ) s tan durable com la pedra . Malgrat les condicions climtiques , el ciment conserva la forma i el volum , i la seva durabilitat s'incrementa amb el pas del temps . El ciment s un adhesiu tan efectiu que una vegada que forja , s gaireb impossible trencar el seu enlla amb els materials com ara el ma , l'acer , la grava i la roca . Els edificis fets amb productes de ciment sn ms impermeables quan la proporci de ciment s major a la dels materials agregats . El ciment t una ubicaci allant contra els sorolls quan es calculen correctament els gruixos de pisos, parets i sostres de concret .

16

6.Qualitats del ciment.

http://www6.uniovi.es/usr/fblanco/Leccion20.CEMENTOS.HornoROTAT ORIO.pdf http://es.wikipedia.org/wiki/Cemento_Portland http://www6.uniovi.es/usr/fblanco/Leccion1.CementoPortland.GENERALI DADES.B.pdf http://digital.csic.es/bitstream/10261/55807/1/749.pdf http://materconstrucc.revistas.csic.es/index.php/materconstrucc/article/vi ewFile/1255/1383 http://www.slideshare.net/macerval/cemento-portland?qid=7c3a4b7c077c-4014-94cb-fedd97b698f0&v=qf1&b=&from_search=1 https://www.youtube.com/watch?v=ilb9motH1ac http://www.valderrivas.es/es/portal.do?IDM=70&NM=3 http://ing.unne.edu.ar/pub/quimica/cemento.pdf http://www.cenosa.hn/v1/index.php?option=com_content&view=article&i d=5&Itemid=7&lang=es http://www.cement.org/cement-concrete-basics/how-cement-is-made http://www.canacem.org.mx/tipos_de_cemento.htm http://www.sc.ehu.es/iawfemaf/archivos/materia/industrial/libro-7a.PDF http://www.coboce.com/cemento/index.php?option=com_content&view= article&id=235:produccion&catid=103:blog&Itemid=534&lang=es https://www.youtube.com/watch?v=-ixpHOFdBzY

17