Tema 11. La ciutat i el mn urb.

rea metropolitana: Regi urbanitzada formada per una ciutat principal (centre financer, administratiu, comercial i cultural duna zona) i una corona on es troben integrats altres municipis que formen un contnuum urbanstic amb la primera. Els nuclis secundaris mantenen intensos intercanvis de poblaci, comercials, laborals amb el nucli central; en general tenen independ ncia municipal. !quest proc"s es veu afavorit pels progressos en les #ar#es de comunicaci i de transport que permeten ocupar espais m"s grans i m"s llun$ans. En alguns casos s%an creat organismes supramunicipals per gestionar serveis com laigua, els transports, la planificaci urbanstica... E#& 'arcelona, formada per 'arcelona i tots els municipis que %an quedat espacialment agregats a ells com (ospitalet de )lobregat. )*rea metropolitana de +adrid amb ,allecas, el -ardo...Es configuren al llarg dels an$s ./ degut a l #ode rural. Barraquisme: 0enomen que es produei# en els barris perif rics i suburbials de les grans ciutats. )a poblaci sense recursos ocupa espont*niament el s1l i realitza barraques dautoconstrucci amb materials pobres i sense tenir cap tipus de servei. E#& )antic poblat de barraques de 2an -ere !ntoni a -alma. El -ozo del 3o Raimundo a +adrid. Centre histric: 2asc antic, constru4t origin*riament abans de la industrialitzaci. Els carrers presenten tra5ats irregulars i en ells es superposen elements acumulats en el transcurs de levoluci de la ciutat (generalment des de lEdat +it6ana).(i %a una gran quantitat d7edificis %ist1ric. E#& En el cas de -alma "s lespai situat a linterior del permetre de les !vingudes que es correspon amb el tra5at de les murades. Conurbaci: 8rea urbanitzada contnua, formada per la con6unci de dos o m"s assentaments urbans, separats i aut1noms a la seva fase inicial. 9s motivada pel crei#ement paral:lel de dues o m"s aglomeracions properes que acaben per fusionar;se morfol1gicament si b" els centres mantenen una certa independ ncia. Estan interrelacionades per lla5os comercials, econ1mics, culturals i poltico;administratius. E#& 3arragona < Reus, 2adis < =an 0ernando < -uerto de la 2ruz. Directrius dordenaci territorial: 2on6unt de normes i reglaments que determinen en un territori, una ciutat o una part della, la qualificaci del s1l i la seva utilitzaci, la intensitat i nivells dedificaci, la creaci de zones verdes i industrials, els equipaments de serveis i la #ar#a vi*ria b*sica. !ctualment el plane6ament urbanstic tracta dintegrar; se a la poltica global dordenaci del territori. )a compet ncia sobre lordenaci del territori es de les 22!! dacord amb lestablert en la constituci, en virtut de larticle >?@. !questes elaboren la seva pr1pia legislaci que %a de ser seguida pels a6untaments, a aquest correspon elaborar els plans urbanstics dels seus municipis mit6an5ant el -la Aeneral dBrdenaci Crbanstica, plans parcials i plans especials. Els ob6ectius generals de les lleis auton1miques sobre lordenaci territorial sn& coordinaci de poltiques sectorials en el territori, coordinaci de la planificaci urbanstica municipal, ordenaci del litoral i potenciar la re%abilitaci i els equipaments. E#& )lei de les Directrius dBrdenaci 3erritorial de les Elles 'alears. !provaci >FFF. Districte central de ne ocis !CBD": E#pressi anglesa que designa el nucli central comercial, de serveis i, especialment, de negocis duna ciutat. )a concentraci dactivitats terci*ries en aquests espais %a produ4t el despla5ament de la poblaci. )a funci residencial Gs secund*ria. E#& Hona alta de la Diagonal a 'arcelona, part de les !vingudes a -alma. #i$ample: -ro6ecte urbanstic que nai# a mit6an segle IEI. )ob6ectiu era ampliar lespai urb* amb la construcci de nous %abitatges ben comunicats amb el centre amb espais verds, clavegueram i aigua potable. 9s un espai planificat que presenta una trama urbana ordenada i regular, amb carrers m"s amples que el centre. =n producte de le#pansi de la ciutat m"s enll* del recinte de les muralles arran de la industrialitzaci i el crei#ement demogr*fic. E#& )Ei#ample de 'arcelona de trama ortogonal obra dEdelfons 2erd* >@JF, o el de -alma destructura radioconc ntrica fet per 'ernat 2alvet al >F/>. %uclis dormitori: 2onglomerat urb* situat a les zones perif riques de les grans ciutats amb funci residencial. Els seus %abitants no %i realitzen cap activitat econ1mica sin que es desplacen per al seu treball i per altres activitats (compres, oci ...). E#& Crbanitzacions de +arrat#. &eri'(ria urbana: Hona m"s e#terior dun nucli urb* on lespai constru4t "s discontinu i on es produei# una zonificaci del s1l (espais segregats amb usos diferenciats). !i# s%i poden trobar des de zones residencials de diferents tipus i nivells socioecon1mics, polgons industrials, parcs empresarials, comple#es comercials... E#& ! -alma es correspondria amb lespai e#terior a la ,ia de 2intura. &lane)ament urban*stic: =n normatives sobre lKs del s1l i ordenaci urbana. Els diversos organismes oficials a nivell municipal, provincial, auton1mic o estatal programen les seves actuacions urbanstiques a trav"s del -la Aeneral Brdenaci Crbana (regulen els usos de lespai <zones urbanitzables, espais verds i dKs comK, ampl*ria dels carrers, caracterstiques dels edificis nous com lal5aria, mL de cada %abitatge; dins cada municipi per intentar solucionar els problemes que genera el crei#ement urbanstic). )ob6ectiu "s ordenar la totalitat dun terme municipal, tan el s1l rKstic com lurb*, pro6ectant nous espais en previsi del crei#ement futur i transformant els e#istents per a adaptar;los als usos demanats per la societat en cada moment %ist1ric. E#& En el plane6ament urbanstic de ciutats a Espan$a podem distingir tres etapes& segona meitat del segle IEI, poca de lautarquia i poca del desenvolupament. &ol* on industrial: 8rea destinada fonamentalment a instal:laci de naus i magatzems industrials. =n *rees industrials de la perif ria, sorgiren en les d cades de >FJ/;./ vora les principals vies dacc"s a la ciutat. En alguns casos es planificaren b", per1 en altres es va permetre instal:lar sense control f*briques i tallers, produint un impacte

negatiu en el medi natural i incomoditats a les persones que vivien vora. (a estat necessari dur a terme operacions de re%abilitaci i reparcelaci per a afavorir noves implantacions dempreses i e#ercir un control de les emissions contaminats. =%an desenvolupat polgons industrials a les *rees rurals a les afores de les ciutats degut a la facilitat dacc"s per carretera , el considerable bai# preu del s1l. En lactualitat sestan creant en la perif ria nous espais industrials relacionats amb les e#ig ncies de la societat postindustrial& parcs empresarials i parcs tecnol1gics. &ol* on de ser+eis: 8rea on %i %a instal:lades empreses relacionades b*sicament amb el sector terciari, empreses dequipament, consultores dempreses, serveis b*sics, assessories, centres administratius, edificis doficines i altres serveis, situats vora les vies r*pides de comunicaci, amb f*cil acc"s a la perif ria que cerquen en aquest nous empla5aments grans espais i preus del s1l m"s barats. =n fruit de la descentralitzaci actual de les activitats econ1miques cap a la perif ria de les grans ciutats. E#& =on 0uster &ol* on residencial: 'arri situat a la perif ria duna ciutat amb una funci residencial, els seus %abitants es desplacen per anar a treballar. Durant els an$s ./ es multiplicaren els polgons tant de protecci oficial com de promoci privada de bai# cost destinats a les classes treballadores. =olen ser blocs a4llats, amb pocs serveis i estar mal comunicats. E#& =on 2ladera a -alma. ,ururbanit-aci: -roc"s d7urbanitzaci, en una *rea rural o en la perif ria d7una ciutat o d7una aglomeraci urbana, que combina caracterstiques pr1pies del camp i de la ciutat. El tei#it urb* perd nitidesa i es mescla amb *rees rurals on es confonen activitats agr*ries, espais residencials o tamb" activitats del sector secundari o terciari. E#& ! +allorca "s intens als municipis propers a -alma i tamb" a zones costaneres. Trama urbana: +orfologia duna ciutat. 2on6unt dels seus components estructurals& els carrers, avingudes i places que la formen i la conne#i entre ells, i tamb" la forma en qu sagrupen i ordenen les edificacions (ordre obert& blocs a4llats, ordre tancat& blocs continus). E#& 2erd* dissen$* la trama ortogonal de lEi#ampla de 'arcelona i la tipologia dedificis no fou respectada. .ar$a radial: )a grand*ria dEspan$a "s mit6ana i la seva forma territorial "s pentagonal, a la que es pot circumscriure una circumfer ncia i podem incloure un sistema nacional de ciutats radioc ntric. )a #ar#a radial urbana espan$ola t" com a centre Madrid, per la seva posici geogr*fica i per ser la capital durant tants de segles de lEstat i a pesar de la descentralitzaci actual de lestat de les !utonomies, continua tenint un gran poder poltic, financer i industrial. Despr"s de +adrid es troben les metrpolis regionals, centres organitzadors damplis sectors ('arcelona, ,al ncia, =evilla, 'ilbao, =aragossa i ,alladolid).Els nivells inferiors de la 6erarquia urbana estan representats per les capitals subregionals que coincidei#en amb les capitals de provncia ( +Krcia, =antander...). Es considera que %i %a a Espan$a tretze sistemes regionals de ciutats, dintre duna estructura nacional radioc ntrica, aquests poden ser de quatre classes& dues rees metropolitanes ( +adrid, 'arcelona), quatre grups de conurbacions ( ,al ncia;+Krcia, !ndalusia, Aalcia, -as 'asc), cinc grups de pols (Bviedo, =aragossa, 'alears, 2an*ries, 2astella nord) i dues zones de malles homognies sense grans ciutats ( E#tremadura, )a +an#a).