L'ACCENT GRFlC

Accentuaci de les paraules agudes. Accentuem les paraules agudes, o sigui les que tenen la vocal tnica a l'ltima sllaba, quan s'acaben en una d'aquestes dotze terminacions: a e o i* u* catal tamb aix mat ning as cabs es progrs en os gusts encn is* pasts in us* autobs * quan no formen Berln
diftong:

*quan no formen part d'un diftong: part d'un avui, remei festius

Accentuaci de les paraules planes. Accentuem les paraules planes, o sigui les que tenen la vocal tnica a la penltima sllaba, sempre que no acabin en cap d'aquestes dotze terminacions: a casa e pare o carro i borni u contigu as atlas es pares en is simis examen os in cantin boscos us focus

Accentuaci de les paraules esdrixoles. Accentuem sempre les paraules esdrixoles, o sigui que tenen la vocal tnica a l'avantpenltima sllaba: crrega, farmcia. No totes les vocals s'accentuen de la mateixa manera. N'hi ha que,com que sn obertes, sempre duen accent greu (`), com la a (rpid); d'altres que, com que sn tancades, sempre en duen d'agut (), com la i i la u (cam, tnel); i d'altres que en poden dur de greu o d'agut, com la e i la o, segons que siguin obertes o tancades: dbil, desprs; all, cami.

L'ACCENT DIACRTIC
S'anomenen accents diacrtics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; per que gaireb sempre es pronuncien diferent. Amb accent Sense accent b, bns (riquesa; adverbi) be, bens (xai; bta, btes (recipient) nom de lletra) Cll (poblaci de la Ribagora) bota, botes

cm, cms (menjadora dels (calat; verb animals) Du (divinitat), adu, botar) semidu... coll (part del dna, dnes (del verb donar) cos) com s (verb sser o ser) (conjunci; fu (va fer); refu, desfu, adverbi) contrafu, satisfu... deu, deus fra (del verb sser) (nmero; font; jc, jcs (lloc on dorm l'aviram) verb deure) m (part del cos) dona, dones ms (quantitatiu) (persona del sexe femen) mu, mus (crit del gat) es (pronom) mlt, mlta, mlts, mltes (verb feu (verb fer, moldre), remlta... present, mn (univers), rodamn imperatiu); mra, mres (fruit) feu (domini, Mra (nom de diverses poblacions) senyoria) nt, nta, nts, ntes, rent, fora (adverbi besnt... (parentiu) de lloc) s, ssa, ssos, sses (animal) joc, jocs (de pl, pls (vellositat); repl, jugar) contrapl... ma (possessiu) qu (interrogatiu i relatiu precedit mes (perode de preposici) de l'any, rs (pregria) conjunci, s (verb saber) possessiu) sc scs (plec del vestit) meu, meus su, sus (greix) (possessiu) s, ss (afirmaci) molt, molta, sc (del verb sser) molts, moltes sl, sls (el terra); subsl (quantitatiu) mon sn (verb sser) (possessiu) mora, mores t (verb tenir) (natural del Magrib) tt, tts (broc gros d'un cntir) s (acci d'usar) net, neta, vns, vnen (verb venir), revns, nets, netes; revnen renet... vs (verb anar) (adjectiu) vu (vei) os, ossos (de vs (tractament) l'esquelet) pel, pels (contracci) que (relatiu ton) res (cap cosa) se (pronom reflexiu) sec secs (adj.; verb seure)

seu, seus (verb seure; possessiu) si (conjunci) soc (soca; esclop...) sol, sols (astre; adjectiu; verb soler; adverbi, nota musical) son (el fet o les ganes de dormir; possessiu) te (infusi; nom de la t; pronom feble) tot, tots (adjectiu; adverbi) us (pronom feble) vens, venen (verb vendre), revens, revenen ves (verb veure) veu (humana) -vos (pronom feble)

DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS

Una de les qestions que ens resulta ms complicada de l'assignatura de llengua catalana sn els diftongs, els triftongs i els hiats. Amb aquest resum s'intentar facilitar-vos la feina i demostrar-vos que aquest tema no s tan difcil com sembla, simplemet ens hem de fixar i recordar petits detalls. Vocals dbils: I, U Vocals fortes: A, E, O Semivocal: articulaci intermdia entre vocal i consonant que es produeix durant l'emissi de la vocal dbil als diftongs decreixents. En aquests casos la vocal dbil actua com una vocal. Semiconsonant: articulaci intermdia entre consonant i vocal que es produeix durant l'emissi de la vocal dbil als diftongs creixents. En aquests casos la vocal dbil actua com una consonant. Un diftong s un grup de dues vocals pronunciades dins d'una mateixa sllaba. Existeixen dos tipus:

diftongs creixents: diftong que comena per una semiconsonant (i, u) i va seguida d'una vocal forta i, u + a, e, o. Per a diferncia del castell, a catal noms es produeix en tres casos. Sn els segents (fixa-t'hi b i recorda'ls):

1. en els grups qua, qe, qi, quo / gua, ge, gi, guo (observa que la diresi noms s'escriu quan aquests grups van acompanyats de les vocals e, i) Exemples: qesti, quota, ping, paraigua, pasqes, llengua, llenges 2. quan ens trobem la vocal dbil entre dues vocals. En aquest cas el diftong el produeixen les dues ltimes vocals. Exemples: cauen, joia, noies, iaio 3. en el cas que trobem una vocal dbil + una forta per nicament a principi absolut de paraula. Exemples: iogurt, iode, ioga, iarda, iaia, iot, hiat, hiertic, hiena (com la h no sona s com si no hi fos) s per aquesta ra que paraules com famlia, farmcia, espcie o cincia en catal sn esdrixoles i per tant sempre s'accentuen, perqu el grup voclic no es troba a principi absolut de paraula i per aix no formen diftong. A castell s sn diftongs, per aix sn planes i no s'accentuen.

diftongs decreixents: diftong que comena per una vocal i acaba en una semivocal a, e, i, o, u + i, u.

Exemples: mai, remei, novii, noi, cuiner, blau, neu, ciutat, cours, duus. Un triftong s la combinaci d'un diftong creixent ms un de decreixent, o sigui, la combinaci dbil+forta+dbil. Exemples: creieu, Paraguai, creueu, guaita, estudieu Un hiat s el procs contrari, s a dir, dues vocals juntes que es pronuncien en sllabes diferents. Tamb s el cas de dues vocals fortes juntes o quan no s'esdev el diftong creixent perqu no s un dels tres casos a dalt esmentats. Exemples: te-a-tre, pr-du-a, ra-m, o--da, di-a-da, far-m-ci-a.

LA DIRESI
El signe grfic anomenat diresi ()s'escriu a vegades sobre la i o la u. En general indica que tals lletres s'han de pronunciar amb ms detenci del que semblaria. 1. En situacions en qu la u sol ser muda (gue, gui, que, qui), la diresi marca que la u s'ha de pronunciar. Comparem: sense diresi (u muda): algues, figuera, roqueta, antiguitat ... amb diresi (u pronunciada): aiges, lingista, ping, obliqitat ... 2. En situacions en qu la i o la u formarien diftong, la diresi marca que no en formen. sense diresi (diftong creixent): La-ia, ve-ien, no-ies, du-ia ... amb diresi (sense diftong): a-gra--a, o-be--en (fixa't que aix esdev quan hi ha una i tnica entre dues vocals. sense diresi (diftong decreixent): rai, be-neit, fruit, peu ... amb diresi (sense diftong): ra-m, be-ne-t, pe-c, o--da ... 3. Els participis dels verbs acabats en vocal ms -ir (obeir, construir, conduir, trair ...) sempre s'escriuen amb diresi. Mai a l'infinitiu i el gerundi. Exemples: obeda, construt, conduts, trades ... En els casos segents, per, ens estalviem la diresi perqu la pronncia ja es fa b sense necessitat d'aquest signe. No fem servir la diresi en aquests casos: 1. quan ja hi ha accent grfic damunt la lletra que podria formar diftong. Aix: pasos / pas, (ell) agraa / (nos.) agraem, ve / vena

2. en les terminacions llatines -us, -um: Pius, harmnium ... 3. en els compostos com antiimperialista, coincidir, contraindicar, reunificar i similiars. 4. en els sufixos -isme, -ista: egoisme, periodista ... 5. en els segents temps dels verbs terminats en -ir: - infinitiu: agrair - gerundi: agraint - futur: agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan - condicional: agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien