Les relacions de cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol

Informe nmero 3
Barcelona,
20 de desembre de 2013

Les relacions de cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol

Informe nmero 3
Barcelona,
20 de desembre de 2013

Informe nmero 3

ndex
1. Objecte de linforme
1.1. Justificaci 1.2. Antecedents 1.3. Propostes

5
5 7 9

2. Models per a una futura cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol

2.1. Consideracions generals 2.2. Possibles models de cooperaci amb finalitats generals
Proposta A. Un Consell Ibric Proposta B. Un Consell Catalano-Espanyol

11
11 15
15 16

2.3. Espais de cooperaci amb finalitats especfiques

2.3.1. Les competicions esportives 2.3.2. La recepci demissions de rdio i televisi 2.3.3. Les organitzacions socioeconmiques
Les patronals Els sindicats Les Cambres de Comer Propostes generals

18
19 21 22
23 24 24 25

2.4. La cooperaci regional: lArc Mediterrani

26

3. La cooperaci entre territoris de llengua i cultura catalanes

3.1. Consideracions generals 3.2. Criteris i propostes
Proposta A. Creaci duna entesa de la Llengua Catalana Proposta B. Consolidaci de lInstitut Ramon Llull

28
28 30
32 34

Annexos
1. Els models de relaci entre Estats 2. Organitzacions de carcter transfronterer 3. Organitzacions transfrontereres no governamentals 4. Les organitzacions de carcter cultural i lingstic

35
35 38 41 43

Les relacions de cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol

1. Objecte de linforme
1.1. Justificaci
1. El Procs de Transici Nacional que podria portar Catalunya a esdevenir un Estat independent ha de ser ents com una gran oportunitat per establir un nou marc de relacions de cooperaci estretes i constructives amb lEstat espanyol a partir del reconeixement mutu dels dos estats, en la que hauria de ser una futura relaci lleial entre iguals. En cap cas, doncs, la independncia no es pot entendre com lexpressi duna voluntat dallament o de desconnexi respecte de lentorn poltic, econmic i cultural al qual es pertany, avui ms extens que mai. Tot al contrari, aquest procs sorienta a permetre que Cat alunya sigui present amb veu i personalitat prpia en lescena internacional. Per tant, seria absurd concebre aquesta independncia com una via de ruptura amb Espanya. Primer, perqu en un mn globalitzat lallament s inconcebible. Per, encara ms, perqu tal i com es pot desprendre de les manifestacions explcites i majoritries dels actors pblics i privats que intervenen en el procs, hi ha la voluntat explcita denfortir els vincles histrics i actuals, collectius i personals que existeixen entre els dos territoris. 2. En realitat, aquest propsit s coherent amb all que histricament havia buscat el catalanisme poltic al llarg dels darrers ms de cent vint-i-cinc anys, a travs de les diverses propostes pacfiques, dialogades i lleials que havia fet per intentar assolir una bona acomodaci dins del mateix Estat espanyol. Unes iniciatives, daltra banda, permanentment orientades a la regeneraci i la modernitzaci dun Estat que ha tingut dificultats per incorporar-se als corrents ms avanats de cada moment. I, precisament, ha estat la

Pg 5

frustraci continuada daquesta voluntat dacord explcita i insistent el qu ha portat els catalans a voler, en aquest tombant de la Histria, a explorar un cam alternatiu. Els catalans aspiraven a qu lencaix fos realitzat necessriament en un pla digualtat en dignitat nacional entre tots els pobles dEspanya i sense que se nhaguessin de ressentir les possibilitats de prosperitat econmica, social, cultural i lingstica de cada part. Tanmateix, la frustraci daquella via no implica pas la renncia a voler establir en el futur una relaci cooperativa satisfactria i estable feta, ara s, en pla digualtat. 3. El propsit daquest informe, per tant, s el dexplorar futures frmules de cooperaci de Catalunya amb lEstat espanyol, ajustades a les exigncies dels nous temps i als nous marcs poltics, econmics, socials i culturals als quals pertanyen. En aquest sentit, linforme parteix del supsit que, sigui quin sigui el desenvolupament del procs, tard o dhora, i una vegada concls, caldr establir un marc efectiu de relacions de collaboraci entre els estats dEspanya i de Catalunya. Encara ms quan, fins i tot en casos de separacions traumtiques, lexperincia histrica demostra que, en general, al cap dun temps es restableixen les relacions de cooperaci. Un marc, doncs, que no tan sols hauria de reafirmar el millor dels antics vincles existents, sin que sobretot fos capa daprofundir -los i ampliar-los. 4. Aquest informe, temporalment, se situa en un perode posterior al procs

dindependitzaci que, tant si sha realitzat de manera acordada com si no, tard o dhora, reclamar el restabliment de relacions. Una altra hiptesi no pot ser contemplada, ni que sigui perqu en el context socioeconmic actual els desacords ja no depenen tampoc exclusivament de la voluntat de les parts. Ara b, el fet danticipar possibles formes de cooperaci es deu al propsit de dibuixar escenaris desitjables de futur que contribueixin a desdramatitzar la transici i a orientar els passos cap a una resoluci del procs el ms positiva possible per a tothom. En aquest sentit, seria un error llegir-lo com si es tracts de voler imposar res a ning abans dhora. bviament, qualsevol forma de cooperaci futura haur de ser resultat dun pacte consensuat entre totes les parts. Per es pot considerar del tot legtim, encara que sigui per anticipaci, que una de les parts ja mostri fins a quin punt aspira a fer possibles uns vincles de millor qualitat democrtica que els actuals. 5. Molt en particular, aquest informe tamb sinteressa pel sistema de relacions de cooperaci que seria desitjable que sestablissin entre els territoris de parla i/o cultura catalanes que restarien dins lEstat espanyol, sense oblidar que cal comptar amb el fet que

Pg 6

nhi ha daltres que es troben als estats francs i itali. Actualment ja existeixen institucions que a travs de diverses iniciatives sovint precries i no exemptes de conflictivitat han anat formalitzant projectes de collaboraci amb resultats positius. Per el nou marc poltic permetr i obligar a revisar-ne la naturalesa poltica i jurdica i, si escau, a proposar nous projectes dinters com. 6. Ni que sigui una obvietat, tamb cal deixar dit que quan linforme es refereix a territoris de llengua i/o cultura compartides, es parla de la hiptesi dunes futures relacions establertes en pla digualtat entre estats i entre administracions territorials que tenen les seves capacitats poltiques autnomes de decisi. Per tant, les consideracions i propostes que aqu es fan noms sn realitzables en la mesura que totes les parts implicades les vulguin i acordin. En aquesta hiptesi de futur ja no hi hauria dhaver lloc per a cap supsit dimposici duns territoris per sobre dels altres; hauria de ser evident el respecte a la personalitat diferenciada de cadascun i hauria de permetre superar, al ms aviat possible, les velles malfiances de pancatalanisme que han condicionat fins ara tots els intents de collaboraci.

1.2. Antecedents
1. Per b que s la primera vegada a la histria contempornia dEspanya i de Catalunya que es planteja tan obertament, i amb tant recolzament popular, un procs de transici poltica de naturalesa secessionista, la conscincia de les dificultats de relaci i encaix de la naci catalana a Espanya s llarga i, per tant, no sorprn que amb el temps shagin anat succeint moltes i molt diverses propostes per resoldre el vell contencis. Per no anar ms enrere, es poden esmentar les idees federalistes de Francesc Pi i Margall a la segona meitat del segle XIX o, ms endavant, el catalanisme federalista de Valent Almirall. Igualment, cal tenir present liberisme regionalista i catalanista de finals de segle XIX i princ ipis del XX, pel qual desfilen amb proximitats diverses des dEnric Prat de la Riba a Joan Maragall. I, s clar, en el pla prpiament poltic, cal citar lEstatut de 1932, que no sabem cap a on hauria condut si hagus pogut tenir un desenvolupament ms llarg. 2. Ms recentment, i desprs dels anys foscos de la dictadura franquista, lEstat de les Autonomies que va nixer com a resultat del procs de transici a la democrcia de la segona meitat dels anys setanta del segle XX, tamb s una sortida forada principalment

Pg 7

per les reivindicacions catalanes per trobar una soluci relativament nova a un vell problema. Per lEstatut de Catalunya de 1979 naixer amb greus mancances emmarcades en la Constituci espanyola de 1978 que es posen de manifest ben a primera hora: noms cal recordar lintent de cop dEstat de 1981 fonamentalment, resultat duna reacci anta autonomista que va ser seguit per una Llei Orgnica dHarmonitzaci del Procs Autonmic (LOHPA) el mateix any i que, si b va ser declarada parcialment inconstitucional, va desvelar quina seria a partir de llavors la voluntat restrictiva de lEstat espanyol en relaci a les expectatives de desenvolupament competencial de la Generalitat de Catalunya. Unes limitacions que sagreugen amb els anys i que la reforma estatutria de 2006 tampoc no podr superar, particularment, desprs de la ferida mortal que supos en termes de reconeixement i dautogovern la sentncia del Tribunal Constitucional de 2010. 3. Aix mateix, cal esmentar els diversos intents destablir frmules per debatre i afavorir les bones relacions entre Espanya i Catalunya des del mn intellectual, que mai no acabaren de reeixir. En sn exemple els intercanvis epistolars i visites entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall. I es podria fer referncia a la invitaci-homenatge a Barcelona, el mar de 1930, als ms de cent intellectuals espanyols per agrair-los que el 1924 shaguessin expressat en defensa de la llengua i la cultura catalanes davant de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Tamb a partir de 1964 se celebraren uns Coloquios Catalua-Castilla clandestins, liderats entre daltres per Mari Manent i Pedro Lan Entralgo, als quals safeg ms endavant Dionisio Ridruejo, destinats a crear un clima de comprensi mtua, de ponderaci i autenticitat que tant necessita la qesti Catalunya-Castella, i dels quals se narribaren a celebrar sis. El primer es va fer a lAmetlla del Valls, el segon el 1965 a Toledo incorporant bascos, gallecs i valencians, i aix fins al sis del 1971, a Llinars del Valls, en el qual particip Josep Benet amb una ponncia molt discutida sobre lestructura poltica autonomia, federalisme o confederalisme en una Espanya democrtica. 4. Amb la Generalitat ja restaurada, es pot citar lEncontre dintellectuals espanyols i catalans de Sitges, de desembre de 1981, organitzat per la mateixa Generalitat de Catalunya, amb papers tan destacats per part espanyola com el del filsof Jos Luis Lpez Aranguren, que ja advert de la raresa que ell representava davant de lofensiva centralista del moment i a la que es volia fer front amb la trobada. I encara es podria recordar lintercanvi Catalunya/ Espanya. Un dileg amb futur, organitzat per la Fundacin Encuentro i lINHECA a El Paular (Madrid) i Aiguablava (Girona) el 1998. Tots aquests encontres han

Pg 8

estat expressi de malestars diversos i de la recerca voluntariosa generalment diniciativa catalana de solucions a travs del dileg i el pacte. Per cal constatar que en la darrera dcada, en aquest terreny del pensament i parallelament a lallunyament poltic, Catalunya ha perdut capacitat dinterlocuci amb la intellectualitat espanyola, amb molt escasses i particulars excepcions. Un silenci que es va fer especialment pals en la manca de resposta arran de leditorial signat per tota la premsa catalana el novembre de 2009 amb el ttol La dignitat de Catalunya, que ja advertia de les possibles greus conseqncies davant lamenaa de sentncia que es preveia per part del Tribunal Constitucional. 5. Amb tot aix, el que es vol fer observar s que el procs sobiranista actual no deriva duna voluntat capriciosa secessionista particularista o tribal com dirien alguns dels seus crtics, sin tot el contrari. Catalunya es debat en la recerca dun nou escenari donat el fracs de tots els intents anteriors per trobar una acomodaci justa i estable, en el marc espanyol, de la seva personalitat diferenciada. Per aix, en un cert sentit, lobjectiu daconseguir la independncia tal com s formulat de manera majoritria, a ms de voler -la posar al servei de la prosperitat i la justcia social de Catalunya, de la seva identitat lingstica o de la seva ambici cultural, segueix sent tamb de manera indestriable el de la resoluci positiva del contencis histric de les seves relacions amb Espanya. 6. En definitiva, el Procs de Transici Nacional no es pot construir contra lEstat espanyol, com a mera fugida provocada per un sentiment de greuge o bastint el futur sobre el ressentiment. Al contrari, per b que bona part dels catalans shagin pogut sentir humiliats en la seva dignitat nacional per un Estat que no ha convertit la diversitat plurinacional en un valor propi, lemancipaci poltica respecte dEspanya shauria de produir de manera propositiva i constructiva. I aix significa que des de Catalunya caldria ser especialment curs dobservar en tot moment un capteniment amists envers lEstat espanyol.

1.3. Propostes
1. Linforme es divideix en dues parts ben definides. A la primera part es contemplen tres mbits possibles de cooperaci entre estats. Primer es fa una proposta ambiciosa de cooperaci multilateral que, a ms dincloure lEstat espanyol i Catalunya, contempla la inclusi de la resta destats de la pennsula Ibrica. En segon lloc, sestudia una proposta de

Pg 9

simple relaci bilateral. Per ltim, es fa referncia a la cooperaci regional coneguda com a Arc Mediterrani. Totes les propostes estan fonamentades en models existents en lrbita geopoltica a la que pertany Catalunya i que ja han estat degudament experimentades. Inevitablement, algunes de les propostes van ms enll dels actuals lmits de lEstat espanyol, simplement per la ra que avui dia hi ha marcs ms generals dinterrelaci que els prpiament definits per les fronteres estatals. A ms, tamb es detallen les circumstncies que podrien acompanyar les futures relacions de lEstat espanyol amb Catalunya en alguns dels terrenys en els quals aquesta relaci pot tenir ms rellevncia social com sn les competicions esportives, la recepci demissions de rdio i televisi o la cooperaci entre les organitzacions econmiques. 2. A la segona part, el document proposa una reflexi, tamb oberta, sobre el nou marc de cooperaci que es podria establir entre els territoris de llengua i cultura catalanes. s un mbit que desborda les fronteres estrictes de lactual Estat espanyol, i que inclou territoris a lEstat francs i litali. Tamb aqu lobjectiu final s el de proposar frmules que permetin superar el cmul de dificultats i malentesos creats histricament, en molt bona part i precisament, a remolc de les tensions poltiques entre lEstat espanyol i Catalunya. En la mesura que les primeres resistncies estiguessin resoltes, hauria de ser possible trobar frmules que normalitzessin les relacions entre aquests territoris de llengua i cultura comunes, tal com s propi en el marc daltres llenges i cultures. 3. Linforme es completa amb uns annexos en els quals es descriuen breument els casos que han servit de referncia, i sesmenten diverses organitzacions que ja treballen per a la cooperaci interterritorial en els diversos nivells considerats.

Pg 10

2. Models per a una futura cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol

2.1. Consideracions generals
1. La situaci geoestratgica de Catalunya dins de la pennsula Ibrica a bastament estudiada per gegrafs com Pierre Deffontaines o historiadors com Jaume Vicens Vives i, daltra banda, la seva llarga pertinena a lEstat espanyol, han conformat una estretssima xarxa de relacions en tots els mbits. Ms enll de les dependncies poltiques, i a tall dexemple, es poden considerar entre daltres: Els moviments demogrfics: noms al llarg del segle XX, ms de tres milions de persones nascudes a la resta de lEstat espanyol es van desplaar a Catalunya. Les interdependncies comercials: el 2012 Catalunya exporta a la resta dEspanya per valor de 49.000 milions d -el 34 per cent de la seva producci-, i importa mercaderies de la resta dEspanya per valor de 26.000 milions d (Interreg, 2013). Els profunds vincles culturals: un 50,7 per cent dels catalans de 14 i ms anys t el castell com a llengua didentificaci personal (Informe de Poltica Lingstica 2012). 2. Aix mateix, el procs de globalitzaci dit tamb de mundialitzaci, ha fet que aquests vincles shagin ests a la resta del mn, i molt particularment a la Uni Europea, a la que pertanyem des de 1985, s a dir, fa prop de trenta anys. En aquest cas, els intercanvis de tot tipus i les formes de cooperaci tamb han estat creixents (noms en el terreny comercial, el 2012 Catalunya exportava el 40,2 per cent de la seva producci a lestranger, superant el 34 per cent exportat a la resta dEspanya (Interreg, 2013). 3. s tamb com a precedent daquesta progressiva globalitzaci i la corresponent minimitzaci del paper de la frontera que, particularment a lEuropa de desprs de la Segona Guerra Mundial, van comenar a aparixer mltiples frmules de cooperaci interestatal, fins i tot abans de la creaci de lanomenat Mercat Com. Ara mateix, si parem atenci als

Pg 11

pasos als quals Catalunya s comparable per poblaci, territori o PIB ustria, Blgica, Dinamarca, Finlndia, Irlanda, Noruega, Portugal, Sucia i Sussa, o fins i tot els Pasos Baixos, dos formen part del Benelux, quatre participen al Consell Nrdic o al Consell dEstats del mar Bltic, un altre al Consell Britnic-Irlands i vuit sn membres de la UE. De manera que si b s cert que lEstat encara s lagent fonamental de la interacci poltica, social i cultural, en canvi s clar que la seva sobirania sutilitza cada vegada ms per facilitar la cooperaci i no per garantir la protecci dels mercats interiors o lallament dins les prpies fronteres. I, precisament, a la vista daquesta disminuci progressiva de la importncia de les fronteres clssiques i del desenvolupament de la capacitat dinterrelaci, en el marc dun aprofundiment de les poltiques europees comunes que comporten cessi de competncies en moneda, ara tamb en les poltiques pressupostries dendeutament i properament en les financeres, laborals, fiscals... cal considerar molt seriosament si, en una perspectiva de futur, frmules com la federaci o la confederaci destats, polticament molt costoses, no deixaran pas a aquests nous models de cooperaci entre estats, molt ms funcionals i eficients, acomodats a la pluralitat descales i geografies, en un nou paradigma que ha estat qualificat dantiwestfali. 4. Potser per les raons abans esmentades, es pot explicar que un dels casos ms recents i significatius de secessi acordada, la de Txquia amb Eslovquia el 1993, no suposs cap problema especial. Desprs dun anomenat divorci de vellut en referncia a lanterior revoluci de vellut que havia viscut lantiga Txecoslovquia el 1989, les economies respectives no van patir cap daltabaix significatiu i van seguir cadascuna el seu propi creixement. Per, sobretot, lentrada simultnia a la Uni Europea el 2004 va acabar dissolent els esculls que quedaven en relaci a temes com la ciutadania i el moviment transfronterer de persones. Des del punt de vista lingstic segueix sent habitual el coneixement de les dues llenges a cada territori ms el txec a Eslovquia, i la rivalitat en esports com el futbol o lhoquei sobre gel ha donat lloc a uns campionats federals i fins i tot a la consideraci de reunificar en el futur les respectives seleccions nacionals. 5. Parallelament, doncs, a aquestes estretes xarxes de relaci, i com a resultat de la pertinena i lobertura a altres espais poltics, econmics, culturals i del coneixement, la signatura de tractats i acords ha comportat un extraordinari relaxament del carcter separador de les velles fronteres. La funci separadora de la frontera de barrera tancada i vigilada ha anat donant lloc a la dun espai obert de cooperaci i interrelaci. Tractats com

Pg 12

els de Schengen, signats el primer el 1985 i el segon el 1995 amb l'objectiu de garantir la lliure circulaci de bns, serveis, capitals, treballadors i viatgers, fins i tot han desmantellat fsicament en molt poc temps els vells controls policials fronterers. Per sobretot les poltiques europees a favor de les relacions transfrontereres han multiplicat els projectes de collaboraci i han redut de manera significativa els vells obstacles entre estats. En aquest sentit, esmentem tot un seguit dexemples reeixits a lAnnex 2, en diversos mbits i a escales molt diferents. I cal afegir que a aquests acords shi solen afegir pasos que, com Noruega o Sussa, sense pertnyer a la Uni Europea, tamb volen i poden gaudir dels seus avantatges. 6. De fet, cada vegada ms, els gegrafs entenen el territori com un procs i no com un contenidor. Leconomia global, els intercanvis culturals, la mobilitat de persones i mercaderies, ja no es guien atenent les fronteres poltiques dels estats-naci, sin que determinen una pluralitat de geografies i descales que els transcendeixen. s per aix que, en els darrers anys, tamb a la Uni Europea sha anat passant daquelles primeres poltiques de suport al desenvolupament regional a unes noves poltiques destmul a la creaci de xarxes que donen sentit a lexistncia de distintes formes dagrupaci en funci dels objectius de desenvolupament, definint noves rees com la Regi del mar Bltic o la Regi del Danubi, entre daltres. s en aquesta lnia que el 2006 la UE va crear un nou instrument legal per a la collaboraci regional i macroregional anomenat EGTC (European Grouping for Territorial Cooperation o Agrupaci Europea de Cooperaci Territorial), que permet a tota mena dens pblics municipals, regionals, estatals... establir formes i mbits de cooperaci sense necessitat destablir tractats internacionals, i que en lactualitat ja en sn ms duna vintena. Es pot dir, en un cert sentit, que el nou model allibera les regions acollides a lEGTC dels lligams amb els estats i desdibuixa la fora de les fr onteres poltiques. 7. Vista des daquesta perspectiva, doncs, la independitzaci de Catalunya dEspanya no hauria de comportar dificultats insalvables per arribar a un grau de relacions i intercanvis semblant a lactual. I molt especialment si la negociaci de la separaci no posa en qesti la continutat de Catalunya dins de la UE. Per, fins i tot en lhipottic cas que Catalunya en queds temporalment fora, amb tal que el nou Estat catal sadhers a tractats com lesmentat de Schengen, al de lEFTA (Associaci Europea de Lliure Comer), a organitzacions europees i internacionals que sn considerades en altres informes daquest

Pg 13

Consell i a les noves xarxes i espais que van ms enll de la UE, un cop acomodats a les noves regles de joc, els intercanvis entre Catalunya i lEstat espanyol haurien de tornar a fluir progressivament tan b com fins ara. 8. En altres informes daquest Consell es consideraran de manera tcnica qestions com una possible doble nacionalitat per a aquells catalans que no vulguin renunciar a la seva nacionalitat espanyola prvia. Tamb caldr resoldre com sarticularien jurdicament en el futur els drets de ciutadania dels actuals residents a Catalunya que no volguessin acollir-se a la nova nacionalitat catalana, o els dels catalans que ara no hi resideixen per volguessin tenir-ne la nacionalitat. I ser decisiu trobar les millors frmules de respecte a les minories nacionals, culturals i lingstiques que determinarien la hipottica realitat duna Catalunya independent. Per s notori que tamb en aquests terrenys caldria trobar les solucions jurdiques per tal de no violentar les voluntats individuals, procurar acomodar els sentiments de pertinena, no posar dificultats a la lliure circulaci de les persones i, sobretot, ser exemplars en el respecte a la diversitat i les minories. 9. Ara b, com sha dit, lobjectiu daquest informe no s limitar -se a afirmar que, de b a b, les xarxes de relacions poltiques, comercials, culturals o en lmbit individual no quedarien especialment afectades per les noves realitats estatals, sin que vol proposar escenaris de millora substantiva i de formes de cooperaci ms estretes i menys plenes de suspiccies que les actuals. s en aquest sentit que es presenten uns models de cooperaci inspirats en daltres que ja existeixen, i que ms que no pas com a models tancats, cal veure sobretot com a illustraci de les noves oportunitats que podria oferir la independncia de Catalunya. 10. Cal recordar finalment, tal com ja havia estat dit, que per entendre lambici del tipus de propostes que es fan es compta amb que el Procs de Transici Nacional, ms enll de la separaci inicial, hauria dacabar provocant una transformaci radical en la manera com es conceben cada una de les nacions poltiques, lespanyola i la catalana i, per tant, hauria dimplicar labandonament de les antigues cultures fonamentades en una relaci desigual dimposici i submissi. Certament, s impossible ara mateix fer prediccions sobre com podria canviar el projecte de naci espanyola desprs de la independitzaci de Catalunya, i de com afectaria als equilibris respecte de les altres nacionalitats i regions per fer servir els termes constitucionals espanyols que resten al seu interior. I tampoc s possible saber fins a quin punt Catalunya sabria assumir rpidament un sentit destat que fins ara no ha pogut demostrar i, per tant, si se sentiria prou segura com per emprendre els grans objectius de

Pg 14

cooperaci que aqu se suggereixen. Tanmateix, a la vista de la rapidesa i radicalitat dels canvis poltics que shan vist des de finals de segle passat, tampoc res no impedeix suposar que la capacitat dacomodaci a un nou escenari pot acabar sent ms accelerat i planer que no sembla ara mateix. Encara ms, el fet de proposar objectius ambiciosos, per b que ara sembli que sassenyalen horitzons excessivament llunyans, s una manera dafavorir la voluntat dencarar el futur positivament. Lexistncia dels escenaris de cooperaci que es proposen, doncs, per a uns podria significar no quedar entotsolats en sentiments de frustraci collectiva, i per als altres podria significar no caure en una eufria excessiva que fes perdre de vista les forces limitades que tindria un nou Estat com Catalunya.

2.2. Possibles models de cooperaci amb finalitats generals

Proposta A. Un Consell Ibric
La primera proposta s la ms ambiciosa, per per aquesta mateixa ra ms defensable en virtut dels objectius de cooperaci interterritorial que es pretenen. Es tractaria de proposar la creaci dun Consell Ibric, a lestil del The Nordic Council (Annex 1.2), format pels quatre estats de la pennsula: Espanya, Portugal, Catalunya i Andorra. La seva justificaci ve donada, a part dels llaos previs de diferent naturalesa, pels interessos comuns en tots els terrenys i la possibilitat de buscar una frmula de cooperaci que, afavorint-los, reforcs la capacitat dinfluncia, especialment dins de la UE. El Consell Ibric amb dades de 2012 reuniria una poblaci de ms de 57 milions dhabitants i acumularia un PIB superior als 1.196.000 milions d, amb un PIB per cpita superior als 21.000. El Consell Ibric, seguint el model del Consell Nrdic, podria tenir la segent estructura: Un Consell de Parlamentaris, representant els respectius parlaments, en una proporci aproximada a la poblaci de cada estat. Els seus acords serien recomanacions que per tal de tenir efectes haurien de ser assumides posteriorment per cada parlament i pels governs estatals.

Pg 15

Un Consell de Ministres orientat a la cooperaci intergovernamental, constitut pels primers ministres o presidents de govern de cada estat, per b que a les sessions ordinries hi participaria el Ministre per a la Cooperaci ibrica de cada territori. La presidncia del Consell de Ministres podria ser rotatria.

Una Secretaria General permanent.

Les matries de la seva competncia, que podrien ser objecte de treball en comissions constitudes ad hoc, podrien ser les segents: Les poltiques ambientals, energtiques i hidruliques. Les poltiques de seguretat i defensa. Les poltiques de cooperaci cultural, esportiva i de comunicacions. Les poltiques industrials, comercials i financeres. Les poltiques agrcoles i de pesca. Les poltiques dinfraestructures. Les poltiques migratries. Les poltiques educatives, de salut i recerca.

Si se segus lexemple del Council of the Baltic Sea States (Annex 1.3), es podria considerar la possibilitat destablir un segon nivell dassociaci definint un estatus dobservador, amb pasos com el Marroc o altres territoris amb qui convingus establir-hi formes particulars de cooperaci, ms enll de la Uni Europea.

Proposta B. Un Consell Catalano-Espanyol

La segona proposta troba la seva inspiraci en el vell model per renovat des del 2008 que ofereix el Benelux (Annex 1.1) i que reuneix tres estats en un acord de cooperaci fonamentalment econmica. A ms, tamb t en compte, en part, lexperincia recent de The British-Irish Council (Annex 1.4), que permet formes de cooperaci entre estats i regions en una frmula flexible i asimtrica. Es tractaria, en definitiva, de proposar la creaci dun Consell entre lEstat espanyol i lEstat catal, amb lobjectiu de buscar les mximes sinrgies

Pg 16

de cooperaci entre els dos pasos. El funcionament institucional, tamb seguint els models citats, es podria basar en: Un Consell de Ministres, constitut per ministres permanents de cada pas. Es reunirien peridicament, ocupant la presidncia de manera alternativa. Laplicaci de les decisions preses hauria de ser assumida posteriorment per cada executiu. Una Assemblea Interparlamentria de carcter consultiu, amb diputats dambds parlaments. Unes Comissions Permanents de Treball per a cadascun dels grans mbits dactuaci que shaguessin establert en el Tractat, constitudes paritriament per parlamentaris dels respectius parlaments. Una Secretaria General permanent.

El Consell Espanyol-Catal es crearia a travs dun Tractat que en determinaria el funcionament i les competncies i que, lgicament, hauria de respectar les normatives derivades de la pertinena comuna a la UE, si fos el cas. Noms a tall indicatiu, les competncies i les respectives comissions podrien tractar els segents mbits: Cooperaci monetria i financera. Cooperaci industrial i comercial. Cooperaci en agricultura i pesca. Cooperaci duanera i fiscal. Cooperaci en salut, educaci i recerca. Cooperaci cultural, esportiva i en mitjans de comunicaci. Cooperaci mediambiental, particularment en energia i aigua. Cooperaci en infraestructures. Cooperaci en temes de defensa i seguretat. Cooperaci en temes migratoris.

En un model ms agosarat, per tamb ms aprofundit, es podria intentar seguir lesquema

Pg 17

flexible del Consell Britnic-Irlands i donar cabuda especfica a determinades regions a lAssemblea Interparlamentria Consultiva del Consell amb una representaci especfica de cada territori, tot respectant el carcter paritari interestatal.

2.3. Espais de cooperaci amb finalitats especfiques

Si b linforme sha de mantenir necessriament en un pla general, s notori que hi ha alguns mbits especfics que sn especialment sensibles a la resoluci que es doni a aquests marcs de collaboraci entre estats. I s cert que, en molts casos, les relacions que se situen en aquests mbits poden ser perfectament resoltes al marge de les propostes anteriors les quals, per la seva ambici, pressuposen un recorregut temporal que podria excedir la necessitat duna resposta ms rpida. Per aquesta ra, tamb sense voluntat dexhaustivitat i ms aviat a tall dexemple, sen tracten alguns despecialment significatius. Cal tenir en compte, tamb, que a causa de les normatives de moltes organitzacions internacionals, les representacions sn obligatriament estatals, i aix fa que les associacions catalanes, fins ara, en moltes ocasions hagin hagut de ser presents a travs de la corresponent entitat o federaci espanyola. Hi ha excepcions les que associa la Federaci dOrganitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, FOCIR (Annex 4.10) , si b que aquestes pertanyen principalment als mbits de la cultura, el coneixement, lesport i la joventut. Cal suposar que, per b que una Catalunya sobirana permetria automticament una representaci directa a tots els organismes internacionals, la llarga tradici de relaci amb lantic mbit estatal i el fet de compartir, com a vens, un mateix espai fsic, tamb donaria lloc a mltiples formes de cooperaci bilateral de carcter sectorial, especialment en matries com labastament denergia, recursos hidrulics, transports terrestres, medi ambient, sanitat, comer, fiscalitat, seguretat, etc. Aquestes relacions bilaterals sectorials, que es donen amb profusi entre estats que comparteixen fronteres, podrien ser complementries o si escau alternatives a les relacions de cooperaci analitzades a lepgraf 2.1. En particular, aqu shan escollit tres mbits ben diversos per tots ells rellevants. En primer lloc, el mn de lesport pel fet que teixeix una estreta relaci entre clubs i territoris, i que en

Pg 18

cas duna Catalunya independent canviaria substancialment les dinmiques actuals. En segon lloc, la rdio i la televisi, que tenen un paper determinant en lestabliment dels espais de comunicaci nacional i que, per tant, caldr acomodar a la nova realitat poltica. Finalment, tractem molt breument el cas dalgunes organitzacions socioeconmiques, que si b ara no es caracteritzen per tenir desenvolupat un marc de relacions bilaterals dins dEspanya, en canvi, en les noves circumstncies que aqu sestudien, podrien ser especialment convenients. Lexercici que es fa aqu, dut a terme per part dels agents que hi estan implicats, caldria estendrel tamb en el futur al mn universitari i de la recerca, a lmbit dels intercanvis culturals com el cinema o les arts plstiques, i a tots aquells cam ps sectorials que, per la seva concreci i especificitat, escapen als objectius dels informes del CATN.

2.3.1. Les competicions esportives

1. Un dels mbits que alimenta ms sensibilitats a lhora destablir vinculacions emocionals i simbliques entre els ciutadans, el territoris i lEstat que els representa, s el de les competicions esportives. Cal adonar-se que, paradoxalment, la competici esportiva no desenvolupa tant un esperit de confrontaci i divisi com un sentiment de pertinena a un sol espai de relaci. s per aix que a lhora dimaginar una nova realitat estatal per a Catalunya, una de les primeres qestions que es formulen s la de com quedaria afectat lespai de les competicions esportives. 2. Amb tot, i en primer lloc, sha de dir que pel sol fet desdevenir un estat independent, de manera quasi automtica desprs dels pertinents processos de petici dingrs, saccediria a la presncia internacional en aquelles competicions en qu es participa amb representacions estatals. En concret, Catalunya podria participar en els Jocs Olmpics amb els esportistes que haguessin optat per pertnyer a la selecci nacional catalana de la seva disciplina esportiva. Aix mateix, tamb podria participar en els campionats mundials de futbol o de qualsevol altra especialitat en les quals pogus formar equips nacionals. 3. A ms dels factors emocionals lligats a les competicions esportives, que els confereixen una gran popularitat, no es pot perdre de vista la dimensi econmica que t el mn de lesport, tant per la magnitud del valor del mercat professional desportistes i pels ajuts estatals que es destinen a la seva preparaci i a lorganitzaci de competicions, com per

Pg 19

limpacte de lesport en les audincies i, per tant, en els ingressos publicitaris dels mitjans de comunicaci. Daltra banda, la participaci directa en els esdeveniments esportius internacionals representa una gran oportunitat per als esportistes, per als mateixos clubs i, lgicament, per a leconomia i la projecci internacional del pas que hi participa. 4. En el cas de lesport, tanmateix, cal tenir molt present que malgrat la simbologia poltica que proporciona la competici entre seleccions nacionals, els actors principals sn clubs privats, i que les competicions tamb sn organitzades per associacions privades nacionals i internacionals. Per tant, la participaci a cada competici no ve exclusivament determinada pels lmits administratius sin que respon als interessos dels clubs. Noms a tall dexemple s pot esmentar que el Mnaco de futbol juga a la lliga francesa, mentre que el Swansea i el Cardiff juguen a langlesa, tot i que Galles t lliga prpia. Igualment, el Toronto Raptors canadenc juga a la NBA nord-americana. En el nostre entorn, diversos equips dAndorra juguen a la lliga espanyola, i fins i tot un modest equip de la Vall dAran -el Bossst de futbol pot jugar a la lliga francesa. I, encara, en rugbi, el Dragons Catalans de Perpiny juguen a la Superleague anglesa i un dels equips dels Enginyers de Poble Nou ha jugat diverses temporades a la lliga del comtat angls de Hertfordshire. s a dir, les divisions estatals ja ara no representen cap obstacle formal per a la cooperaci esportiva entre clubs i lligues. 5. En definitiva, cal comptar que els interessos econmics i esportius dels clubs, i els dels mitjans de comunicaci especialitzats, acabaran determinant la ms que probable continutat de la participaci dels clubs en competicions espanyoles o catalanes, segons lesport i all on estigui ms arrelat. Per aix, i sense voler entrar a prejutjar decisions que hauran de prendre els clubs i els mateixos esportistes en el seu moment, res no impediria, per exemple, que el FC Barcelona, el RCD Espanyol i la resta dequips que ara participen a lligues espanyoles, seguissin participant a la mateixa Lliga de Futbol Professional com, molt probablement, seria de linters duns i altres. Sense oblidar, s clar, que la celebraci de competicions dmbit europeu regides, com en el cas del futbol, per organitzacions tamb privades com la FIFA o la UEFA, poden esdevenir cada vegada ms rellevants i, en el futur, modificar els models de competici actuals.

Pg 20

2.3.2. La recepci demissions de rdio i televisi

1. El reconeixement de Catalunya com a Estat independent atribuiria al nou Estat la gesti, planificaci, administraci i control de lespectre radioelctric, que s considerat un b de domini pblic. Particularment, una vegada que fos membre de la Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT), shaurien dadjudicar les noves llicncies dels diferents serveis de comunicaci a travs dels concursos corresponents. A Catalunya tots aquests processos recaurien inicialment en mans de lactual Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC) que, en el marc dun estat independent, podria encara evolucionar fins a convertir-se en una autoritat reguladora que aglutinaria totes les competncies audiovisuals i en telecomunicacions, en el sentit que estableix lAgenda Digital Europea (ADE) i seguint un model similar al de lOffice of Communications britnic (OFCOM). 2. Des de la perspectiva daquest informe sobre les formes de cooperaci entre els dos estats, el que interessa s considerar quines presncies i intercanvis es podrien produir entre els diversos operadors de rdio i televisi presents a lactual espai de comunicaci catal, sobretot en la perspectiva doferir el servei pblic que els ciutadans hipotticament podrien demandar, tenint en compte les audincies de partida. Sigui com sigui, cal tenir present que, duna banda, els avenos tecnolgics faciliten cada vegada ms que els usuaris tinguin accs a continguts emesos des de qualsevol lloc del mn i, de laltra, que caldr tenir en compte el marc legislatiu en el que previsiblement es trobaria Catalunya dins de la Uni Europea i que estableix criteris com els de la Directiva de Serveis de Comunicaci Audiovisual (DSCAV). 3. Una proposta convenient podria ser la segent: Des de la constituci del nou Estat i mentre es negocia lentrada a la UIT i finalment es resol la convocatria dels concursos per a la distribuci de les noves llicncies, el ms raonable seria autoritzar provisionalment la prestaci de serveis als operadors audiovisuals que fins a aquell moment emetien a Catalunya. Per tant, dentrada, es mantindria obert laccs a les programacions que es reben actualment; aix s, restant des daquell moment sota els criteris reguladors de lorganisme competent.

Pg 21

Tanmateix, per b que dentrada no sn previsibles grans canvis respecte els operadors actuals, la resoluci futura dels nous concursos hauria dincidir en alguns condicionaments com ara la producci de continguts en llengua catalana o lobligaci dinvertir part dels ingressos en produccions al propi territori, com ja s ara condici en lmbit espanyol. I, en qualsevol cas, tots els mitjans ja estarien sota la competncia directa del CAC, i molt particularment en el compliment de la normativa sobre continguts (pluralisme, tractament de les minories, protecci de menors, etc.).

En relaci a les emissions del prestador pblic espanyol (RTVE), seria aconsellable negociar la signatura dun acord transfronterer amb lEstat espanyol amb lobjectiu destablir la reciprocitat entre la recepci de les seves emissions i assegurar, com a mnim, la recepci de les emissions del prestador pblic catal als territoris de lEstat espanyol de parla catalana (Illes Balears, Pas Valenci i Franja de Ponent).

Hi ha un terreny on s difcil fer previsions, perqu no existeixen encara estudis aprofundits, que s el del mercat publicitari en qu es desenvolupen els mitjans audiovisuals. s molt previsible que els canvis que es produirien en aquest mercat a causa de la creaci del nou Estat per exemple, per les normatives lligades a ls de la llengua prpia del pas, o senzillament per lacomodaci dels missatges a la idiosincrsia dels consumidors locals tamb influirien en la futura composici, oportunitats i rellevncia dels operadors.

No cal dir que en cas de lexistncia dun marc ms ampli de cooperaci entre els estats espanyol i catal com els suggerits anteriorment un Consell CatalanoEspanyol, per exemple, aquest marc de cooperaci audiovisual podria ser molt ms ampli, no limitat a lintercanvi doperadors i de continguts, sin tamb extensiu al terreny del desenvolupament tecnolgic, de la capacitat industrial i de la recerca en aquest camp.

2.3.3. Les organitzacions socioeconmiques

1. Un mbit completament diferent s el de les organitzacions socioeconmiques, que determinen uns espais lempresarial, laboral i comercial en els quals les interrelacions sn

Pg 22

estretssimes. Per donat que lactivitat es desenvolupa dins dun mateix espai normatiu, fins ara sembla que no sha sentit la necessitat de desenvolupar estratgies de cooperaci interterritorial dins del propi Estat espanyol. A ms, la preeminent relaci vertical entre les organitzacions socioeconmiques fa que en lactualitat, i en la major part de casos, prcticament no es pugui parlar de bilateralitat entre aquestes, i encara menys en el pla autonmic. 2. En aquest sentit, s de preveure que, cenyint-nos a les organitzacions, el fet que Catalunya fos un estat independent faria necessari lestabliment daquestes relacions bilaterals. A ms, donaria accs a una representaci internacional que ara queda en mans de lorganitzaci estatal. Per tant, mes que no pas salvaguardar formes de cooperaci ara inexistents, el nou estatus poltic de Catalunya podria ser una ocasi per establir-les per primera vegada. A les lnies segents es consideraran, de manera diferenciada, patronals, sindicats i cambres de comer.

Les patronals
Les patronals catalanes no tenen establertes relacions formals directes ni amb altres patronals autonmiques, ni amb les europees i daltres mbits internacionals. El marc de cooperaci institucional sempre passa, obligatriament, per la seva pertinena a la Confederacin Espaola de Organizaciones Empresariales (CEOE) a travs de Foment del Treball. Aix no s obstacle per a possibles intercanvis informals entre elles, per sempre vinculats estrictament al desenvolupament de projectes concrets a Catalunya, especialment els que promou la CECOT i la PIMEC, i que tant es poden referir al marc espanyol com a linternacional. Lnic marge de representaci internacional directa de les organitzacions empresarials es produeix a nivell sectorial per exemple, entre gremis- o en iniciatives concretes dimpuls autonmic com s la presncia en els Quatre Motors dEuropa (Annex 2.8). Des daquest punt de vista, la independncia de Catalunya no representaria cap dificultat de relaci exterior, simplement perqu, per ara, les patronals catalanes no poden sostreures a la seva dependncia espanyola. Tot el contrari, a ms de poder ser directament presents a les organitzacions internacionals, podrien establir relacions bilaterals directes amb patronals daltres pasos.

Pg 23

Aix mateix, les patronals catalanes es podrien plantejar una relaci bilateral amb la CEOE, tot i que el seu carcter fortament institucional fa que aquesta organitzaci, fonamentalment, socupi de ser present en els rgans de lEstat espanyol; s a dir, a ms de seixanta consells, fundacions i instituts pblics. A part de lmbit local, noms s present en dues institucions supraestatals europees: el Businesseurope (una organitzaci de federacions empresarials amb 41 membres de 35 pasos) i el Comit Econmic i Social Europeu (CESE) de la UE, i en quatre organismes internacionals com sn lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT), lOrganitzaci Internacional dEmpleadors (OIE), la United Nations Centre for Trade Facilitation and Electronic Business /UN/CEFACT i el Business and Industry Advisory Commitee to the OECD (BIAC).

Els sindicats
En relaci als dos principals sindicats a Catalunya, la UGT i CCOO, si b estan vinculats a les respectives organitzacions estatals, al contrari de les patronals, ambds tenen una notable autonomia de funcionament. La relaci de carcter federal amb les organitzacions estatals fa preveure que, en cas duna Catalunya independent, aquests sindicats no veurien especialment afectat en el seu funcionament. En tot cas, com que la seva pertinena a les organitzacions sindicals internacionals es fa actualment a travs de les organitzacions espanyoles la Confederaci Europea de Sindicats i la Confederaci Sindical Internacional, en el futur, ambds sindicats serien presents directament a les organitzacions internacionals esmentades.

Les Cambres de Comer

Les Cambres de Comer sn corporacions de dret pblic amb personalitat jurdica prpia, orientades a la promoci de lactivitat econmica i la prestaci de serveis a lempresa. A Catalunya hi ha les de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Palams, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guxols, Tarragona, Trrega, Terrassa, Tortosa i Valls. Existeix un Consell General de Cambres de Comer de Catalunya, on la de Barcelona hi ostenta la presidncia. Tamb hi ha un Consejo Superior de Cmaras, dmbit estatal, on hi ha representades les 85 cambres espanyoles. En lactualitat, per, i en concordana amb el procs generalitzat de recentralitzaci estatal, a las Cortes hi ha en trmit un Projecte de Llei de cambres oficials de comer en el qual es proposa la creaci de la Cambra dEspanya per tal que actu com a

Pg 24

mxima representaci de totes les cambres. Aquest nou model, que seria dadscripci obligatria per a totes les empreses encara que de finanament voluntari estaria regida per un plenari delecci indirecta i constitut, en un 85 per cent dels seus representants, a proposta de lAdministraci, dels quals ms del 50 per cent pertanyerien a lAdministraci General de lEstat. Les Cambres catalanes, per, s que tenen relacions amb organismes internacionals com lAssemblea de Cambres de Comer del Mediterrani (ASCAME), lEurochambres (que agrupa 1500 cambres de 36 pasos), la Asociacin Iberoamericana de Cmaras de Comercio (AICO) o la International Chamber of Commerce (ICC), on la Cambra de Barcelona ocupa la Secretaria del Comit espanyol. Tamb participen en l'Enterprise Europe Network (EEN), una xarxa europea orientada a les petites i mitjanes empreses. En un estat independent, no sembla que hagus dafectar aquest marc de relacions i, certament, les cambres catalanes podrien establir relacions directes amb les cambres espanyoles a travs dalgun nou organisme. Un exemple de relacions transfrontereres entre cambres lofereix la Cambra de Comer BIHARTEAN (Annex 2.5), fruit de lassociaci de cambres de Guipscoa i de Baiona, seguint el model de lAgrupaci Europea dInters Econmic (AEIE).

Propostes generals
Des de la perspectiva daquest informe, es considera pertinent tenir en compte tant la possibilitat destablir relacions bilaterals entre patronals com entre sindicats i cambres de comer. Lexistncia de dos estats seria una oportunitat per millorar la reorganitzaci de les empreses que tinguin centres de producci a cada territori i la redefinici dels marcs de relaci laboral que els regulen. Sembla lgic que aquesta circumstncia afavoreixi laparici de formes de cooperaci entre organitzacions que representin els seus interessos. Un fet que estaria particularment justificat en el cas que es cres algun dels consells abans suggerits, en els quals es discutirien poltiques comunes en lmbit laboral. Lexistncia de poltiques de cooperaci econmica, comercial i laboral, tant en un hipottic Consell Ibric com en un Consell Catal- Espanyol, doncs, donarien lloc a la convenincia dactuacions conjuntes, pactades en cadascun dels sectors per a la defensa conjunta dels seus interessos.

Pg 25

2.4. La cooperaci regional: lArc Mediterrani

Si b se situa en un marc completament diferent del de les relacions bilaterals o multilaterals entre estats, aquest informe no podia ignorar precisament un dels espais ms rellevants de cooperaci regional. Efectivament, una de les expressions ms clares daquestes noves realitats territorials de carcter econmic que no observen les fronteres tradicionals dels estats, s lanomenat Eix o Arc Mediterrani. Tal com sha dit, les fronteres econmiques ja no sn estrictament les dels estats. Avui dia hi ha xarxes entre punts que no necessriament tenen una continutat fsica, i existeixen corredors (urban corridors) que esdevenen motors de desenvolupament econmic i dinnovaci tecnolgica. En lactualitat, aquest arc ja s una realitat fctica des del punt de vista de la cooperaci econmica. I si no ha desenvolupat tot el potencial que cont s per les dificultats que precisament hi ha posat lEstat espanyol en no impulsar com calia el desenvolupament i ladequaci a les necessitats i oportunitats dinfraestructures de transport, especialment les terrestres. Aix mateix, s un eix que ha estat impulsat des de la societat civil, principalment per lInstitut Ignasi Villalonga (Annex 3.1) a travs de la creaci de lEuroregi de lArc Mediterrani, EURAM (Annex 3.2) i que, particularment pel que fa a la connexi de ports, aeroports i eix ferroviari, ha estat reivindicat per FERRMED, una iniciativa empresarial establerta a Brusselles el 2004 (Annex 3.3). Tamb existeixen estructures pbliques dins daquest espai com s la Comunitat de Treball dels Pirineus (Annex 2.1), i ms particularment, lEuroregi Pirineus-Mediterrnia (Annex 2.2). Tanmateix, no sembla que els estats als que pertanyen les regions implicades els donin el suport que els caldria. De manera molt especialitzada, cal destacar projectes com lHospital Transfronterer de la Cerdanya (Annex 2.3) en el qual participen la Generalitat de Catalunya i el Govern francs, o el Centre de Coordinaci Policial i Duanera del Perts, amb la participaci de les policies francesa, espanyola i catalana (Annex 2.4). Aquest tipus denfocament macroregional s el que ara mateix es prioritza a la Uni Europea. En particular, es coneixen ja els bons resultats que estan donant els projectes de la regi del Mar Bltic (EUSBSR) que inclou vuit pasos de la UE i de la regi del Danubi (EUSDR) que vincula nou pasos de la UE i cinc que no hi pertanyen. Es tracta destratgies que inclouen objectius diversos de tipus mediambiental, de transport per mar,

Pg 26

de subministrament energtic, de desenvolupament econmic i de seguretat i lluita contra el crim. Els projectes mobilitzen tant els fons europeus com institucions financeres i organismes no governamentals. Actualment sest preparant un nou pla estratgic per a la regi Adritica-Jnica (EUSAIR) formada per quatre pasos de la UE i quatre que no en sn, i que ha destar a punt el 2014. Sn projectes que no demanen fons addicionals ni una legislaci especfica, per en els quals la coordinaci, el treball en xarxa i el paper de mediador que hi fa la Comissi estan donant bons resultats. Fins al punt que, lgicament, estan forant a canviar i acomodar-hi els enfocaments nacionals. En el balan que en fa la Comissi Europea, sobserva que ambdues experincies tamb estan ajudant a millorar la cooperaci entre pasos vens Lxit daquests plans estratgics macro-regionals exigeixen, doncs, un alt comproms poltic . 1 s a la vista de lxit daquest tipus de poltiques de desenvolupament macroregional que un espai com el definit per lArc Mediterrani, que va de lAndalusia Oriental, passant per Mrcia i Alacant fins a Li, ha dacabar sent un marc privilegiat de les estratgies de cooperaci entre Catalunya i els estats vens. Un tipus de collaboraci que, com sindicava abans, no tan sols no necessita la signatura de tractats internacionals, sin que permet participar-hi sense ni tan sols formar part de la UE. I s per aquesta ra que sembla obvi que una hipottica independncia de Catalunya no tan sols no hauria de ser cap obstacle per a participar en les noves estratgies europees, sin tot al contrari: Catalunya ha demostrat a bastament que aquest s el seu espai prioritari de desenvolupament al qual, sense cap mena de dubte, hauria de dedicar totes les energies necessries.

Per a ms informaci es pot consultar:

www.ec.europa.eu/regional_policy/cooperate/macro_region_strategy/index_en.cfm www.danube-region.eu www.balticsea-region-strategy.eu www.ec.europa.eu/regional_policy/cooperate/adriat_ionian/index_en.cfm

Pg 27

3. La cooperaci entre territoris de llengua i cultura catalanes

3.1. Consideracions generals
1. s un fet que els mbits ds de la llengua i de creaci i expressi de la cultura catalanes, com s habitual amb altres llenges i cultures, no sajusten exactament a les divisions territorials administratives i poltiques dall on arrelen i es desenvolupen. s per aquesta ra que, com tamb s el cas daltres espais culturals i lingstics darreu del mn, en els territoris de llengua i cultura catalanes i entre les persones que les usen, practiquen o estudien, siguin on siguin, al llarg dels temps shan creat organitzacions amb el propsit de mantenir lintercanvi i la cooperaci entre aquests territoris i individus, amb la perspectiva dassegurar-ne la pervivncia, el desenvolupament, el coneixement, la promoci i el benefici mutu. 2. En el marc europeu s molt destacable el cas del tractat de cooperaci entre Blgica i Pasos Baixos per a la Uni de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie. Annex 4.1), considerat ja fa temps pels experts com un bon model a seguir. Tamb destaquen el Consell Nrdic de les Llenges, un organisme especfic del Consell Nrdic que, tot i que agrupa llenges diverses, estableix poltiques rellevants de cooperaci cultural. I, encara, en un mbit ms general, s ben coneguda lOrganitzaci Internacional de la Francofonia (Organisation Internationale de la Francophonie. Annex 4.2) que agrupa els estats on hi ha una presncia significativa de parlants francfons, o b aquells que hi volen ser presents per raons histriques, interessos compartits o proximitat territorial. 3. Ms enll dalgunes declaracions formals, lEstat espanyol sha mostrat refractari, en tots els mbits, a latribuci de valor i al reconeixement de la riquesa que suposa la diversitat cultural i lingstica existent dins del seu territori. A la prctica, les poltiques estatals espanyoles shan centrat gaireb en exclusiva en el foment de la llengua i la cultura castellanes a travs de la creaci i el suport decidit a lInstituto Cervantes. Probablement, s per aix que no existeixen estructures pbliques estatals de reconeixement, dileg i promoci de la seva diversitat lingstica i cultural interna. I les institucions que tenen

Pg 28

aquests objectius solen ser de carcter privat o b diniciativa pblica autonmica, amb restriccions a les quals es far referncia posteriorment. 4. Per atendre aquest buit institucional pblic dmbit estatal, ja fa anys que existeixen una multitud dorganitzacions diniciativa privada que intenten atendre les necessitats daquest sector. Des de la ja clssica Galeusca (Annex 4.8) en defensa de les llenges gallega, basca i catalana, passant per les associacions professionals que no es limiten als territoris administratius com sn lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana (Annex 4.7) i acabant amb organismes supraestatals com la Xarxa Vives dUniversitats (Annex 4.9). Una menci a part mereix lInstitut dEstudis Catalans (Annex 4.6), tant per la seva histria i la seva significaci acadmica, com per la particularitat de la seva base jurdica i el paper dautoritat lingstica, que ser tractat ms endavant. 5. Tamb les institucions pbliques catalanes han intentat respondre a aquesta convenincia de cooperaci, malgrat els obstacles formals. Duna banda, cal recordar que la Constituci espanyola prohibeix la federaci de comunitats autnomes i posa limitacions a les relacions entre comunitats autnomes (art. 145.1), les formes de cooperaci entre les quals han destar establertes en els Estatuts respectius (ara recollides als articles 12 i 178 de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006; article 59 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 i els articles 5, 35, 118 i 119 de lEstatut dAutonomia de les Illes Balears de 2007), supsits que han de rebre, a ms, lautoritzaci de les Corts Generals. Daltra banda, ms enll dels obstacles jurdics, les instrumentalitzacions poltiques de les realitats lingstiques i culturals (la resistncia a acceptar levidncia de la unitat de la llengua catalana, per exemple, o les acusacions de suposades voluntats annexionistes o pancatalanistes), han representat una dificultat afegida gens menyspreable. 6. La Generalitat de la Catalunya, en particular o de manera collegiada, ha promogut la creaci dorganismes pblics amb voluntat de cooperaci formal entre comunitats autnomes, com lInstitut Ramon Llull (Annex 4.3) el qual t lobjectiu de promoci exterior de la llengua i cultura catalanes en el conjunt dels territoris que les comparteixen i que, efectivament, va comptar amb el Govern de les Illes Balears des dels seus inicis el 2002, fins que el 2012 sen va retirar. En canvi, s cert que shi han anat incorporant alguns municipis valencians. Per la seva banda, la Fundaci Ramon Llull (Annex 4.4), de carcter interestatal, sha pogut constituir des dAndorra, i treballa en collaboraci estreta amb lInst itut Ramon Llull per a lestudi, promoci i defensa de la llengua i cultura catalanes.

Pg 29

7. Sigui com sigui, en el marc duna Catalunya independent, no tan sols no tindria cap sentit renunciar a aquests espais de cooperaci territorial i entre institucions, entitats i persones en lmbit de la llengua i la cultura que se situen ms enll de les fronteres administratives, sin que el nou estatus poltic hauria de ser convertit en una gran oportunitat per fer possible all que fins ara ha tingut dificultats evidents per posar-se en prctica.

3.2. Criteris i propostes

En primer lloc, conv establir uns criteris clars sobre els quals shauria de bastir la cooperaci en el terreny de la llengua i la cultura, tenint en compte que, a part duna concreci territorial, aquestes sn realitats que traspassen la materialitat fsica de lespai i sestenen arreu sense atendre les fronteres administratives. Aquests criteris podrien ser els segents: Convindria distingir clarament entre les lgiques poltiques i les culturals, cadascuna de les quals ara quedaria perfectament establert t mbits de naturalesa diferenciada. Per una banda, hi ha la comunitat poltica, de clares fronteres administratives, i de laltra les diverses comunitats lingstiques i culturals (per la seva naturalesa, amb lmits territorials poc definits) que desborden lespai administratiu. En aquest sentit, lEstat catal hauria datendre, en primer lloc, els drets lingstics i culturals de tots els seus ciutadans en tota la seva diversitat, participant activament en els organismes de promoci daquestes llenges i cultures. Un comproms amb el plurilingisme equitatiu, tanmateix, que ja t una llarga tradici a Catalunya, amb iniciatives com les promogudes per Linguapax i Linguamn, i amb la Declaraci Universal dels Drets Lingstics inicialment promoguda pel PEN Club Internacional i el Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i les Nacions (CIEMEN), signada precisament a Barcelona el 6 de juny de 1996. Simultniament, convindria que sadopts una actitud proactiva respecte de la defensa i promoci de la llengua i la cultura catalanes, que li sn especfiques, mantenint els actuals organismes de collaboraci o proposant-ne de nous i posant-los a disposici de tot lespai lingstic i cultural.

Pg 30

Malgrat que aquesta qesti shauria de circumscriure al marc general de relacions entre Catalunya i lEstat espanyol, i tenint en compte que el principi de partida de la cooperaci sempre hauria de ser el de la reciprocitat, pel que fa a la llengua i cultura castellanes seria desitjable que, per atendre els interessos de la comunitat castellanoparlant, sestablissin relacions formals, per exemple, amb lInstituto Cervantes.

Shauria de fer el mateix en el cas daltres comunitats culturals i lingstiques presents a Catalunya. Aix, per proximitat i tradici, pel fet que la comunitat francfona de nacionalitat francesa o de pasos africans a Catalunya s molt nombrosa un 15 per cent de la poblaci catalana parla francs o pels interessos derivats dels intensos intercanvis comercials, podria ser desitjable que Catalunya sincorpors a la Organitzaci Internacional de la Francofonia.

Tota organitzaci a favor de la cooperaci entre territoris de llengua i/o cultura catalanes hauria de ser molt escrupolosa en el respecte de les voluntats i les especificitats de cada participant. s obvi que no es pot forar cap voluntat poltica i que qualsevol frmula que sestabls hauria de ser consensuada prviament. En qualsevol cas, aquest principi de no predominana es podria aconseguir afavorint una participaci paritria dels membres dels possibles organismes.

Particularment, seria desitjable que els participants ms petits es veiessin afavorits pel model de collaboraci. Seria fonamental que les diverses formes de cooperaci posessin lmfasi, principalment, en els interessos comuns, i molt en concret en la defensa i promoci dun mercat lingstic i cultural com que beneficis tothom, amb independncia don es produssin els bns a intercanviar. Per posar un altre mbit, es podrien establir condicions especialment favorables en els intercanvis dins lespai educatiu especialment luniversitari i de recerca, en el sanitari i en el comunicatiu, rees en qu actualment ja hi ha una intensa relaci i on seria convenient que lestabliment del nou estatus poltic no suposs ara una dificultat per a la seva continutat. En aquest sentit, caldria evitar posar laccent en objectius de tipus identitari o poltic per no reproduir antigues reticncies. bviament, tots els possibles projectes haurien de tenir com a referncia el marc europeu, tant des del punt de vista normatiu com des del punt de vista dels

Pg 31

models que ofereix i facilita, en el sentit que sha descrit abans. s a dir, es tractaria de fomentar lestabliment de tota mena de xarxes de geometria variable en funci dels objectius concrets de cada projecte. En conseqncia, amb voluntat exploratria i indicativa i si es vol, per mostrar les enormes possibilitats que restarien obertes ms que no pas per tancar altres possibles alternatives, i si es tenen en compte els diversos documents existents en aquest terreny que aconsellen aquest tipus de vies, es fan dues propostes de creaci dorganismes nous i de potenciaci i reforma dels existents.

Proposta A. Creaci duna entesa de la Llengua Catalana

Es proposa la creaci dun organisme pblic de cooperaci lingstica i cultural entre els estats amb territoris en els quals susa la llengua catalana en qualsevol de les seves denominacions i variants. Seguint el model deficcia provada de la Uni de la Llengua Neerlandesa, aquesta Entesa el nom podria adoptar altres expressions com Aliana, Lliga, Consorci, Uni o fins i tot Coalici, si es volgus utilitzar el terme emprat per la UNESCO per als acords per a la promoci de la diversitat cultural hauria de ser resultat dun tractat signat entre els cinc estats (Andorra, Espanya, Frana, Itlia i Catalunya). En el cas dEspanya com en el de Blgica amb la seva Uni la representaci podria cedir-se a les ara Comunitats Autnomes de Valncia, Illes Balears i Arag. En el de Frana, la representaci podria recaure en el Consell General del Departament dels Pirineus Orientals, i a Itlia en la ciutat de lAlguer. Caldria estudiar si la seva definici i objectius sacomoden a algun dels models de la UE com labans esmentat European Grouping for Territorial Cooperation (EGTC) si s que fes falta superar possibles obstacles jurdics entre els estats. LEntesa de la Llengua Catalana podria estar constituda per: Un Comit de Govern format per membres del mxim nivell, responsables del afers culturals dels respectius governs un per cada territori, que proposarien les

Pg 32

poltiques de cooperaci en llengua i cultura les quals, per ser efectives, haurien de ser assumides amb posterioritat pels governs de cada mbit administratiu. Una Comissi Interparlamentria que estudiaria les propostes del Consell de les Lletres i la Cultura i, si esqueia, les elevaria al Comit de Govern. Una Autoritat Lingstica, de carcter cientfic, que hauria de seguir corresponent a la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans, assegurant que, com ara, hi fossin representats experts de tots els territoris on hi ha presncia de la llengua catalana. Un Consell de les Lletres i la Cultura, amb la participaci dexperts, creadors i productors i tamb de les organitzacions tant pbliques com no governamentals de defensa i promoci de la llengua i la cultura catalanes. Entre daltres, lInstitut Ramon Llull; la Federaci Ramon Llull; la Instituci de les Lletres Catalanes; lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana; la Xarxa Vives dUniversitats i encara daltres com mnium, Acci Cultural del Pas Valenci, Obra Cultural Balear, CIEMEN, Linguapax, Centre Unesco de Catalunya, PEN catal, etc. Una Secretaria General. El finanament podria acomodar-se a la dimensi demogrfica dels parlants de cada territori. Les finalitats principals de lEntesa de la Llengua Catalana serien: La cooperaci en lestudi, el coneixement, la difusi i ls correcte de la llengua catalana en les seves variants. La promoci de la literatura catalana i de totes les formes de creaci cultural que sexpressin en aquesta llengua. La promoci dun veritable i eficient mercat lingstic i cultural en llengua catalana en el conjunt dels territoris que hi participen. El procs destabliment daquesta Entesa de la Llengua Catalana, a causa de la seva gran ambici, podria aconsellar una implementaci per fases, comenant amb la creaci del Consell de les Lletres i la Cultura, la maduraci del qual, amb el temps, podria culminar en la signatura del tractat final entre els estats corresponents.

Pg 33

Proposta B. Consolidaci de lInstitut Ramon Llull

Convindria consolidar lInstitut Ramon Llull com el gran instrument de projecci de la llengua i la cultura catalanes arreu del mn, tal com va ser projectat des del seu comenament. Aix doncs, en el moment que fos possible, caldria completar la participaci dels governs de tots els territoris on la llengua i/o cultura catalanes hi sn presents. s a dir, a ms de Catalunya, Andorra, les comunitats autnomes de lArag, les Illes Balears, i Valncia, el departament dels Pirineus Orientals i lAlguer. No cal dir que facilitaria aquesta consolidaci el fet que exists un Consell Espanya-Catalunya o un Consell Ibric com els proposats anteriorment, i shagus signat un tractat com el suggerit de Entesa de la Llengua Catalana.

Pg 34

Annexos
1. Els models de relaci entre Estats
A Europa existeixen diverses experincies destructures de relaci interestatal, alguna de les quals amb una llarga durada i bons resultats. Les ms rellevants i estables sn les segents:

1.1. Benelux
El primer pas daquesta uni dels estats de Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg es va gestar pels respectius governs a lexili a finals de la Segona Guerra Mundial. Primer es van signar un tractat monetari (Londres, 1943) i un de duaner (1944). Aix, la Convenci del Benelux, saprov a la Haia i va entrar en vigor l1 de gener de 1948. El febrer de 1958 van signar un tractat duni econmica. El 1965, es va crear el Tribunal de Justcia del Benelux, amb jutges dels tres alts tribunals de cada estat. El 2005 es va signar un tractat creant lOrganitzaci del Benelux per a la Propietat Intellectual, en vigor des de 2006. I el 2007 va demanar participar com a una nica entitat poltica a la World Cup de 2018 de la FIFA. Amb un territori de 76.657 km2, el Benelux reuneix una poblaci de 28,4 milions dhabitants. T la secretaria general a Brusselles. Lassemblea parlamentria esta constituda per 21 membres del parlament holands, 21 del belga i 7 del de Luxemburg. El Comit de Ministres t capacitat de decisi en els terrenys establerts pel Tractat, capacitat per signar convenis, fer recomanacions i establir directives que, en tots els casos cal que els respectius estats incorporin a les respectives legislacions. El tractat original tenia una validesa per 50 anys que expirava el 2010, i va ser substitut per un Tractat de revisi del Tractat destabliment de la Uni Econmica del Benelux, signat el 2008, en el qual sincorporaren nous temes de cooperaci com la seguretat. Desprs dun procs de simplificaci, shi estableixen cinc institucions prpies: el Comit de Ministres; el Consell del Benelux; el Parlament; el Tribunal de Justcia i la Secretaria General. A ms, es mant lOrganitzaci per a la Propietat Intellectual. http://www.benelux.int/

Pg 35

1.2. The Nordic Council

El Consell Nrdic, creat el 1952 tamb com a reacci a la Segona Guerra Mundial, amb lobjectiu de disposar dun mercat laboral com i facilitar el moviment lliure de persones, s lorganisme interparlamentari oficial de la Regi Nrdica. Est format per 87 membres dels parlaments dels pasos i regions que en formen part: Dinamarca, Finlndia, Noruega i Sucia (amb 20 membres cadascun), Islndia (amb 7 parlamentaris) i Illes Feroe, Grenlndia i Aland amb dos membres que shan dincloure dins els 20 de lestat del qual formen part. Aquest Consell fa dues reunions anuals i t la seu a Copenhagen. El 1971 va crear un Consell Nrdic de Ministres que coordina el dia a dia de la poltica per a la cooperaci nrdica. La representaci recau en el Primer Ministre, per b que hi solen participar els ministres de Cooperaci Nrdica. Les competncies daquest Consell abasten temes de sostenibilitat ambiental, cultura, cincia, benestar, seguretat, etc. No t poder formal per ell mateix i cada govern implementa les decisions que shi han pres. No tracta temes de cooperaci militar pel fet que Dinamarca, Noruega i Islndia formen part de lOTAN i la resta sn pasos neutrals. Des de 1970 disposa del Nordic Industrial Fund i del Nordtest and the Nordic Investment Bank. I des de 1983 disposa dun Consell Nrdic per a la Poltica Cientfica. Les llenges de treball sn el dans, el noruec i el suec, per a les reunions es disposa de traducci simultnia al fins, lislands i langls. El pressupost del Consell Nrdic de 2010 va ser de 4 milions d, que es distribueix segons el PIB de cada pas. El pressupost del Consell Nrdic de Ministres, pel mateix any, va ser de 122 milions d. El 2013, el primer ministres dIslndia va declarar que en cas que Esccia esdevingus independent, seria benvinguda com a membre del Consell Nrdic. http://www.norden.org

1.3. Council of the Baltic Sea States

El Consell dels Estats de la mar Bltica va ser creat el 1992 per a la cooperaci intergovernamental en medi ambient, desenvolupament econmic, energia, educaci i cultura i seguretat civil. En sn membres Dinamarca, Estnia, Finlndia, Alemanya, Islndia,

Pg 36

Letnia, Litunia, Noruega, Polnia, Rssia, Sucia i un representant de la Comissi Europea. Hi participen els ministres dafers exteriors. El secretariat permanent est situat a Nyborg, Dinamarca. A ms dels membres, el CBSS t 10 pasos amb estatus dObservadors, entre els quals hi ha Espanya, i t establertes relacions amb 16 Partners Estratgics. Fruit daquesta voluntat de collaboraci s, per exemple, lacord dintercanvi entre 225 universitats que es coordina des de la Universitat dUppsala. El CBSS no t pressupost propi. http://www.cbss.org

1.4. The British-Irish Council

Arran de lAcord de pau de Divendres Sant o de Belfast, del 10 dabril de 1998, es va crear el Consell Britnic-Irlands (BIC) amb lobjectiu de promoure una relaci positiva entre els habitants de les illes i per facilitar lexistncia dun frum per a la consulta i la cooperaci. El BIC va celebrar la seva primera sessi a Londres el desembre de 1999 i t el secretariat permanent a Edimburg. En sn membres els representants dels governs irlands, britnic, escocs, galls, de lIlla de Man, dels estats de Jersey i de Guernsey i de lexecutiu dIrlanda del Nord. s a dir, en sn membres de governs estatals i regionals amb estatus poltics diversos. En total, aplega una poblaci de ms de 68 milions dhabitants. El Consell es reuneix dos cops lany amb els primers ministres i altres membres dels governs, i sorganitza en grups de treball amb agenda prpia. Les seves rees de treball sn la planificaci territorial, la demografia, la inclusi digital, lenergia, el medi ambient, lhabitatge, la primera infncia, la inclusi social, el transport, la drogoaddicci, les llenges minoritries, la cooperaci interparlamentria, la cultura, el turisme, lesport, leducaci, la Uni Europea i temes relatius a lempresonament i la llibertat condicional. Els acords es prenen per consens, tot i que no sn vinculants. Tamb existeix una Assemblea Parlamentria Britnica-Irlandesa, amb la mateixa composici que el BIC. http://www.britishirishcouncil.org/

Pg 37

2. Organitzacions de carcter transfronterer

A ms de les grans organitzacions esmentades, existeix un enorme quantitat dacords de cooperaci interestatal especialitzades, tant per ra de la prpia relaci fronterera com dins de les poltiques que promou la UE. Com es veur, en pocs casos es pot entendre la frontera com un obstacle, sin que sol esdevenir per ella mateixa un espai de relacions intenses que sn la ra de la creaci dun gran nombre dorganitzacions que les regulen i intensifiquen els intercanvis. La poltica regional europea afavoreix la creaci de tota mena de projectes de cooperaci, vinculats als fons estructurals que shi dediquen. Les tres vies principals sn aquestes: LObjectiu de Cooperaci Territorial Europea, en el seu captol transfronterer, tamb anomenat Interreg. Es tracta dun programa dajuts als projectes de superaci de les fronteres interiors de la Uni. A Catalunya li toca el Programa Operatiu de Cooperaci Territorial Espanya-Frana-Andorra. LAgrupaci Europea dInters Econmic (AEIE). Es tracta duna figura jurdica regulada des de 1985, per al foment de la cooperaci econmica dagents privats o pblics en tot lespai europeu. LEuropean Grouping for Territorial Cooperation (EGTC). s una figura recent del dret europeu (2006) que facilita les cooperacions territorials transfrontereres plenament integrades i temticament obertes. Permet que aquestes accions de cooperaci tinguin plena capacitat jurdica i autonomia financera. En posarem alguns exemples vinculats al nostre entorn geogrfic ms proper, sense nim dexhaustivitat.

2.1. Comunitat de Treball dels Pirineus

Impulsada pel Consell dEuropa, labril de 1983 naixia la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), que aplega un consorci de quatre comunitats autnomes espanyoles (Arag, Navarra, Pas Basc i Catalunya), tres regions administratives franceses (Aquitnia, MigjornPirineus i Llenguadoc-Rossell) i Andorra. Grcies al Tractat francoespanyol de Baiona, des

Pg 38

de 1995 s una entitat jurdica de dret pblic espanyol. El seu objectiu s la contribuci al desenvolupament de les regions del masss pirinenc, afavorint la cooperaci transfronterera. El 2005 van signar una Convenci Interadministrativa de Cooperaci Transfronterera que ha perms crear el Consorci del CTP. Els seus mbits de treball sn la qualitat de vida dels ciutadans, la millora del transport, el desenvolupament econmic, la joventut, la preservaci del medi natural i el turisme sostenible, entre daltres. Aplega un territori de 211.941 km2 i una poblaci de prop de 18 milions dhabitants. La pgina web ofereix versions en francs, espanyol, eusquera, catal i occit. www.ctp.org

2.2. Euroregi Pirineus-Mediterrnia

Organitzaci de cooperaci entre Catalunya, Balears, Migdia-Pirineus i LlenguadocRossell. El 2006 lArag va suspendre la seva participaci a lorganisme. Actua com a lobby a Brusselles en qualitat dEGTC, amb lobjectiu de crear un pol de desenvolupament estable basat en la innovaci i la integraci social i econmica del territori i per contribuir a la construcci duna Europa unida, solidria i propera als ciutadans. LEuroregi representa ms de 14 milions dhabitants (2010). La secretaria general s a Barcelona. www.euroregio.eu/

2.3. Hospital Transfronterer de la Cerdanya

Primer centre datenci sanitria transfronterer dEuropa, integrat per la Generalitat de Catalunya i el Govern francs, reunits en una fundaci convertida en EGTC. Lobjectiu del projecte s millorar laccs als serveis sanitaris de les comarques de la Cerdanya i el Capcir. Atendr una poblaci estable de 30.000 habitants i puntes de 150.000 en perodes turstics. http://www.hcerdanya.eu

Pg 39

2.4. Centre de Coordinaci Policial i Duanera del Perts

Plataforma de cooperaci entre les policies francesa, espanyola i els Mossos dEsquadra, amb algunes activitats finanades per Interreg, creat el 2002 i al que es van incorporar els Mossos lany 2007. Tamb existeix un projecte finanat per la UE (FEDER) de Cooperaci territorial operativa Espanya-Frana-Andorra 2007-2013, signat entre la Gendarmerie de la regi LlenguadocRossell, la Gurdia Civil de la 7a zona de Catalunya i la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra de Catalunya. El seu objectiu s el foment del treball en temes conjunts, millorar el coneixement dels idiomes dambds costats de la frontera, la cooperaci operativa per millorar leficincia en la prevenci i persecuci de delictes i el desenvolupament de sistemes dintercanvi dinformaci.

2.5. Cambra de Comer BIHARTEAN

Es tracta duna xarxa transfronterera per fomentar les relacions empresarials entre les cambres de comer de Guipscoa a Euskadi i de Baiona al Pas Basc francs, a travs duna AEIE http://www.bihartean.com/

2.6. Mission Oprationelle Transfrontalire

s un organisme francs que integra administracions darreu dEuropa (la Generalitat de Catalunya i Andorra en sn membres) per promoure projectes transfronterers davant dels estaments estatals francesos i les institucions europees. http://www.espaces-transfrontaliers.org/

Pg 40

2.7. Assemblea de Regions dEuropa

LARE va ser creada el 1985 per tal dafavorir el treball conjunt de les regions europees i tenir un paper actiu en la construcci europea. s la xarxa ms gran de regions, i hi participen 230 regions de 35 pasos. Catalunya va participar en la seva creaci, i el president Jordi Pujol la va presidir entre 1992 i 1996. T la seu a Estrasburg. http://www.aer.eu/

2.8. Quatre Motors dEuropa

Organitzaci creada el setembre de 1988 a Stuttgart, on t la seu, pels presidents de BadenWrttemberg, Roine-Alps, Llombardia i Catalunya. El seu objectiu s la cooperaci econmica i la contribuci a la internacionalitzaci de les regions i els seus ciutadans en tel marc de la UE. Els seus projectes estan relacionats amb temes com la societat civil i la participaci ciutadana, la formaci professional o la protecci climtica. http://www.4motors.eu

3. Organitzacions transfrontereres no governamentals

Tamb mereixen atenci algunes organitzacions de carcter privat que fan lobby a la Uni Europea a favor de potenciar les relacions de lEix Mediterrani i, en particular, del corredor ferroviari.

3.1. Institut Ignasi Villalonga dEconomia i Empresa (IIVEE)

LInstitut Ignasi Villalonga dEconomia i Empresa (IIVEE) s una instituci que agrupa empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el Pas Valenci, les Illes Balears i a la Catalunya Nord amb la intenci de fomentar la cooperaci entre les regions del

Pg 41

Mediterrani nord-occidental. LIIVEE ha dedicat ms de deu anys a treballar en projectes de vital importncia, com ho ha demostrat ser el de leix mediterrani i la necessitat de coordinar esforos entre les economies catalana, valenciana, balear, dAndorra i de la Catalunya Nord a favor de les infraestructures de transport que connecten i vertebren aquest territori amb els principals mercats europeus. http://www.iivee.org

3.2. Euroregi de lArc Mediterrani (EURAM)

LEURAM s una iniciativa que neix de lInstitut Ignasi Villalonga dEconomia i Empresa, Formada per un eix amb similituds econmiques i socials, lEuroregi de lArc Mediterrani (EURAM) est formada, principalment, pels territoris de Catalunya, el Pas Valenci, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord. Duu a terme un gran nombre diniciatives de cooperaci i activitats de lobby, en les quals participen de vegades institucions pbliques de diferents nivells, grups de regions o agrupacions de ciutats, associacions civils i empreses o xarxes dempreses enfront daltres institucions, per resoldre problemes concrets que afecten les persones o les empreses. http://euroregioeuram.eu

3.3. FERRMED
s una associaci sense nim de lucre constituda a Brusselles lagost de 2004. Va ser creada a iniciativa del mn empresarial per a contribuir a la millora de la competitivitat europea a travs de la promoci dels estndards FERRMED de potenciaci de les connexions dels ports i aeroports amb els seus respectius hinterlands i impulsar el Gran Eix Ferroviari Escandinvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental. s una organitzaci liderada des de Catalunya per fer lobby pel corredor mediterrani. http://www.ferrmed.com

Pg 42

4. Les organitzacions de carcter cultural i lingstic

Internacionals

4.1. Nederlandse Taalunie (Uni de la Llengua Neerlandesa)

El 1980, els regnes de Blgica i dels Pasos Baixos van signar una Convenci que creava la Uni de la Llengua Neerlandesa amb lobjectiu de integrar, en el sentit ms ampli del terme, els Pasos Baixos i la Comunitat Neerlandesa de Blgica en el domini de la llengua i les lletres. Un domini que sentn en el sentit de lestudi cientfic de la llengua en tant que mitj dexpressi, lestudi de les lletres en tant que art, lensenyament de la llengua en tant que vehicle de les relacions socials. La Nederlandse Taalunie actua com a autoritat lingstica en tot el domini del neerlands, que s parlat per 23 milions de persones (fonamentalment als Pasos Baixos i a Blgica, per tamb als territoris de Sud-Amrica de Curaao, Surinam, Aruba i St. Martin) i que s llengua oficial de la Uni Europea. Aquest tractat nic al mn s considerat pels experts com a exemplar en la defensa, estudi i promoci duna llengua en un mbit interestatal. La Uni disposa dels segents rgans: un Comit de Ministres format per dos membres de cada part, principalment els ministres deducaci i cultura flamenc i holands, que determinen la poltica lingstica de la Uni; una Comissi Interparlamentria paritria amb almenys catorze membres, la meitat de cada parlament; un Consell per la Llengua i les Lletres Neerlandeses, format per experts en aquests camps, i un Secretariat General. La Uni s finanada en una proporci de dos teros pels Pasos Baixos i un ter per Blgica. A ms dels recursos pblics, es finana per partners pblic-privats. http://taalunie.org/nederlandse-taalunie-0

Pg 43

4.2. Organisation internationale de la Francophonie

La Francofonia s una organitzaci internacional creada el 1970 (amb el nom formal dAgence de Coopration Culturelle et Technique, que des de 2005 s lOrganisation internationale de la Francophonie) i representa els pasos i regions que tenen la llengua francesa com a primera llengua, on hi s habitual o tamb on hi ha una notable vinculaci amb la cultura francesa. Comprn 57 estats membres dels quals, tres com a associats i vint observadors. El seu objectiu s la promoci de la llengua i la cultura franceses, intensificant la cooperaci entre els seus membres. Es calcula que al mn hi ha uns 220 milions de parlants francfons, per els estats membres tenen uns 890 milions dhabitants. Lestructura de lorganitzaci est constituda per: El Secretariat General, elegit per quatre anys a la Cimera biennal. La Cimera, que s la mxima autoritat, constituda pels caps dEstat. La Conferncia de Ministres, de la qual sn membres els ministres dAfers Estrangers i que nassegura el funcionament entre Cimeres. El Consell Permanent de la Francofonia, format pels ambaixadors dels estats membres, presidits pel Secretari general. LAssemblea de Parlamentaris, amb representaci de 77 parlaments. LAgncia de la Francofonia, que s lencarregada de gestionar els programes culturals, cientfics, tcnics, i econmics i legals que es decideixen a les Cimeres. Tamb disposa de cinc Agncies especialitzades: universitria, dalcaldes, de funcionaris, TV5 Monde i la Universitat Senghor dAlexandria. Els objectius de la Francofonia queden ben establerts a la seva Carta, actualitzada per la Conferncia ministerial del 23 de novembre de 2005 a Antananarivo (Madagascar): La Francofonia, conscient dels lligams que crea entre els seus membres el fet de compartir la llengua francesa i valors universals, i desitjant posar-los al servei de la pau, la cooperaci, la solidaritat i el desenvolupament estable, t per objectius afavorir: la instauraci i desenvolupament de la democrcia, la prevenci, la gesti i la regulaci dels conflictes, i el

Pg 44

suport a lEstat de dret i als drets de lHome; la intensificaci del dileg de les cultures i les civilitzacions; lacostament dels pobles per al seu coneixement mutu; el reforament de la solidaritat a travs daccions de cooperaci multilateral en vista dafavorir lexpansi de les seves economies; i la promoci de leducaci i de la formaci. http://www.francophonie.org/

mbit lingstic i cultural catal

Pbliques

4.3. Institut Ramon Llull

LIRL s un organisme pblic per a la promoci exterior de la llengua i la cultura catalanes. Va ser creat el 2002 com a consorci entre el Govern de la Generalitat i el Govern Balear. Els seus mbits dactuaci sn els estudis acadmics, la traducci literria, el pensament escrit en catal i totes les formes de producci cultural. Es regeix per una Junta Rectora, presidida rotatriament pels president del govern de la Generalitat de Catalunya i de les Illes Balears, de la qual formen part diversos representants dorganitzacions com lInstitut dEstudis Catalans, la Xarxa dUniversitats Llus Vives, la Instituci de les Lletres Catalanes, lInstitut dEstudis Balerics, entre daltres. Aix mateix, t un Consell de Direcci i un director. En lmbit acadmic, t acords amb ms de 150 centres i universitats on es fan estudis catalans. Tamb promou la traducci a altres idiomes dobres literries i de pensament, amb suport als editors que les publiquen. En el terreny de lart, difon la literatura catalana i promou la presncia dartistes de Catalunya en lmbit internacional. T oficines a Berlin, Londres, Nova York i Pars. http://www.llull.cat

4.4. Fundaci Ramon Llull

La Fundaci Ramon Llull es va constituir a Andorra el 2008 com a fundaci pblica entre el Govern dAndorra i lInstitut Ramon Llull. El 2009 shi va incorporar el Consell General dels

Pg 45

Pirineus Orientals, la ciutat de lAlguer i lAssociaci Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull. Es regeix per un patronat, la presidncia del qual s exercida pel cap de Govern dAndorra. Disposa dun Consell Assessor format per tcnics i professionals, i dun director o gerent responsable de la gesti econmica, administrativa, operativa, i dexecutar els acords presos per la Fundaci. Els actuals estatuts sn del gener de 2010. La FRL t com a finalitat lestudi, promoci i defensa de la llengua catalana; la projecci exterior de la llengua i la cultura catalanes; vetllar pel compliment de la legislaci sobre la llengua i collaborar amb lInstitut Ramon Llull en aquells objectius coincidents. http://www.fundacioramonllull.cat

4.5. Instituci de les Lletres Catalanes

La ILC s una entitat autnoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, creada el 1987. El seu antecedent s lorganisme homnim creat el 1937, en plena guerra civil, per escriptors fidels a la Repblica. El 2011 sen van reformar els Estatuts per la cessi dalgunes de les seves competncies a lInstitut Ramon Llull i a lInstitut Catal dIndstries Culturals. s regida per una Junta de Govern, el deg o degana, un Consell Assessor i la direcci. Tant la Junta com el Consell estan integrants per representants de les associacions professionals del sector i per ladministraci. La seva funci s promoure la literatura i la lectura, protegir i difondre el patrimoni literari catal i donar suport als escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector. Cultura.gencat.cat/ilc

4.6. Institut dEstudis Catalans

LInstitut dEstudis Catalans s una organitzaci creada el 1907 per la Diputaci de Barcelona a iniciativa dEnric Prat de la Riba. T personalitat jurdica de dret pblic amb base privada. El seu paper s el mateix de les acadmies cientfiques, i per aix forma part de la Uni Acadmica Internacional des de 1922. Particularment, s lautoritat lingstica

Pg 46

legitimada per tots els sectors culturals de les terres de llengua catalana. Una condici, daltra banda, reconeguda per la Generalitat de Catalunya des de 1980 i reforada per la Llei 1/1998 de Poltica Lingstica. Segons el seus estatuts, renovats el 2001, el seu mbit dactuaci sestn a totes les terres de llengua i cultura catalanes. LIEC est organitzat en 5 seccions acadmiques i, actualment, per 29 societats filials. Els rgans de govern sn el Ple, el Consell Permanent i el President. Cada secci s formada per un mxim de 28 membres, i s regida per un Consell Permanent propi. www.iec.cat

No governamentals

4.7. Associaci dEscriptors en Llengua Catalana

s una entitat professional que aplega els escriptors i escriptores en llengua catalana. Va ser fundada el 1977 i actua en el conjunt dels territoris de parla catalana. La seva creaci havia estat suggerida a les conclusions del Congrs de Cultura Catalana celebrat del 1975 al 1977. Els seus objectius sn la defensa dels interessos professionals davant dels organismes pblics i les institucions culturals; la organitzaci dactivitats sobre lofici descriure; la promoci i representaci dels seus autors i autores, i el manteniment de la seva presncia al mn cultural nacional i internacional. LAELC compta amb ms de 1.300 associats. http://www.escriptors.cat/

4.8. Galeusca
Referida al conjunt de lEstat, hem de mencionar a una iniciativa entre gallecs, bascos i catalans, lanomenada Galeusca, nascuda en un acte poltic celebrat l11 de Setembre de 1923, per coordinar les reivindicacions de totes tres nacions. Va ser convocada pels partits Estat Catal, Acci Catalana i membres dels moviments galleguista i basc, i tamb se lanomen Triple Aliana. Desprs de la Guerra Civil, es renov el pacte a Mxic entre

Pg 47

exiliats de totes tres comunitats culturals. Tanmateix, s a partir de 1984 que el nom Galeusca s recuperat per a donar nom a lencontre anual de les associacions descriptors de les tres llenges que sha celebrat fins ara de manera ininterrompuda. El 2008 es formalitza la creaci duna Federaci Galeusca, formada per lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana, la Asociacin de Escritores en Lingua Galega i lEuskal Idazleen Elkartea. Els seus objectius sn la representaci, promoci i defensa dels escriptors en aquestes tres llenges; la coordinaci entre els seus membres per a la defensa dels drets professionals; lactuaci davant dels organismes pblics; limpuls de la normalitzaci del fet literari, i el foment de les relacions amb altres federacions o associacions relacionades amb la producci literria. http://www.escriptors.cat/?q=galeusca_cronologia

4.9. Xarxa Vives dUniversitats

Instituci sense nim de lucre, creada loctubre de 1994 a Morella, que actualment aplega 21 universitats de quatre estats europeus, que formen el que es pot considerar una regi universitria transfronterera de lEuropa Mediterrnia. En formen part administracions pbliques i privades, i ofereix serveis per a la cooperaci en xarxa entre les seves universitats: gesti de projectes, suport a la recerca i mobilitat, divulgaci del coneixement i organitzaci dactivitats formatives. En conjunt representa 500.000 estudiants, 40.000 professors i 10.000 PAS. Aix mateix, posa en contacte 12 parcs cientfics i tecnolgics. La Xarxa Vives s regida per un Consell General format per tots els rectors en igualtat de representaci del qual en depn la presidncia semestral rotatria, una Comissi Permanent amb representants de totes les universitats, disset Comissions de Treball i una Secretaria Executiva. www.vives.org

Pg 48

4.10. Federaci dOrganitzacions Internacionalment Reconegudes (FOCIR)

Es tracta duna organitzaci no governamental creada el 1995 per a la concertaci de les associacions catalanes interessades en el foment de la seva presncia internacional. s una entitat dinformaci i serveis als seus associats, i un centre destudis sobre la diplomcia pblica i la paradiplomcia. Algunes organitzacions internacionals estableixen la condici prvia de representar un Estat per tal de poder-ne ser membre. La FOCIR agrupa aquelles organitzacions catalanes que ja tenen una representaci internacional, i aquelles que volen iniciar un procs de reconeixement internacional. Actualment, en formen part una setantena dentitats, sobretot del mn de lesport, la cultura, la cincia, la joventut i collegis professionals, entre daltres. La FOCIR es regeix per uns estatuts aprovats el 2010 i sorganitza en una Assemblea General, una Junta Directiva i el Secretariat www.focir.cat ___________________

Aquest informe sobre Les relacions de cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol ha estat elaborat pel Consell Assessor de la Transici Nacional, que est integrat per:

Carles Viver i Pi-Sunyer President

Nria Bosch i Roca Vicepresidenta

Enoch Albert i Rovira

Germ Bel i Queralt

Pg 49

Carles Boix i Serra

Salvador Cards i Ros

ngel Castieira i Fernndez

Francina Esteve i Garca

Joan Font i Fabreg

Rafael Grasa i Hernndez

Pilar Rahola i Martnez

Josep Maria Reniu i Vilamala

Ferran Requejo i Coll

Joan Vintr i Castells

Vctor Cullell i Comellas Secretari

Pg 50