Internacionalitzaci de la consulta i del procs dautodeterminaci de Catalunya

Informe nmero 4
Barcelona,
20 de desembre de 2013

Internacionalitzaci de la consulta i del procs dautodeterminaci de Catalunya

Informe nmero 4
Barcelona,
20 de desembre de 2013

Informe nmero 4

ndex
Introducci
Objectiu de linforme Procs dautodeterminaci Estructura de linforme

5
5 5 7

1. Argumentari de la internacionalitzaci
1.1. Permissibilitat del dret a lautodeterminaci en el Dret i la jurisprudncia internacionals 1.2. Legitimaci del procs dautodeterminaci 1.3. Dos perills: el greuge fiscal i lhostilitat cap a lEstat espanyol
1.3.1. Greuge econmic 1.3.2. Hostilitat envers lEstat espanyol

8
11 14 24
24 25

2. Algunes consideracions sobre la diversitat daudincies internacionals 3. Conclusi i lnies operatives

26 33

Internacionalitzaci de la consulta i del procs dautodeterminaci de Catalunya

Introducci
Objectiu de linforme
La internacionalitzaci de la consulta i del procs dautodeterminaci que han endegat els ciutadans de Catalunya i les institucions poltiques que els representen t dos objectius: a) justificar aquest procs davant dels actors internacionals (estats, institucions i organitzacions internacionals, actors no estatals i mitjans de comunicaci estrangers) b) establir una poltica de comunicaci amb aquells actors tant per explicar el procs poltic dautodeterminaci que es desenvolupa a Catalunya com per preparar lestadi de reconeixement de Catalunya com a Estat independent.

Procs dautodeterminaci
El procs dautodeterminaci actual i, per tant, la seva justificaci i legitimaci, inclou propostes poltiques molt diverses (per procediment, naturalesa i, dacord amb les darreres enquestes ciutadanes, grau de suport pblic) que van des de la voluntat de consultar la seva ciutadania sobre lestatus futur del pas, sense prejutjar el resultat de la consulta, fins a leventual secessi de Catalunya i la seva constituci com a Estat independent si aix ho volen els seus ciutadans.

Pg 5

Tot i aix, s a dir, tot i que consulta i independncia constitueixen dos fets plenament diferenciats, a lhora de formular un discurs de justificaci i una estratgia de comunicaci des de Catalunya, cal tenir en compte tres consideracions: Tot i que el Govern de Catalunya ha decidit prioritzar un discurs de justificaci de la consulta, tot mantenint-se neutral sobre lestatus final de Catalunya i la possibilitat de crear un Estat independent, la creaci dun discurs i duna estratgia comunicativa internacionals per part del Govern de Catalunya haur danar orientada tamb a explicar la legitimitat duna eventual secessi. Ni la realitzaci dun referndum o consulta, almenys aquella que es derivi dun pacte explcit o implcit amb lEstat espanyol, ni tampoc el seu resultat equivalen a una declaraci dindependncia, no afectarien immediatament la comunitat internacional i podrien, per tant, arribar a mantenir-se com un afer relativament intern. Tanmateix, considerant que la consulta va dirigida a plantejar la possibilitat de crear un Estat sobir i, per tant, desdevenir un nou membre de la comunitat internacional, el Govern catal ha destar preparat per donar explicacions sobre aquesta darrera possibilitat. Naturalment, la necessitat de justificar-se a nivell internacional es far ms intensa si, degut a loposici del Govern espanyol a celebrar una consulta, el Govern catal decideix celebrar unes eleccions de carcter plebiscitari per mesurar el suport dels ciutadans de Catalunya a la independncia. La justificaci general del procs dautodeterminaci davant del mn internacional, tant si fa referncia noms a la consulta com si implica una decisi de secessi, t (i ha de tenir a lhora de desenvolupar-la pblicament) una certa unitat i coherncia internes. Com sargumenta en aquest informe, tot i que amb alguns matisos, els mateixos principis, tant jurdics com purament doctrinals, que justifiquen la celebraci de la consulta davant la comunitat internacional legitimen la creaci dun Estat propi. s cert, per, que la comunitat internacional s, tant per interessos com per ideals, heterognia. Per aix, s aconsellable que el Govern de Catalunya moduli el seu discurs de justificaci del procs dautodeterminaci en funci de les audincies a les que sadreci en cada moment. El discurs de legitimaci internacional ha de tenir correspondncia amb largumentari intern, s a dir, amb les raons que fan servir la ciutadania i les

Pg 6

institucions poltiques per justificar una consulta i una eventual secessi de Catalunya.

Estructura de linforme
Aquest informe sobre la internacionalitzaci del procs es divideix en tres parts: La primera part desenvolupa un argumentari o discurs de justificaci del procs actual: Examina quines sn les raons que han dut a iniciar lactual procs dautodeterminaci a Catalunya; Escateix com encaixen aquestes raons amb la doctrina (legal i filosfica) que utilitza la comunitat internacional per determinar quins casos dautodeterminaci sn acceptables i quins no; Proposa quins sn els arguments ms vlids que cal utilitzar als frums internacionals; Aplica aquests arguments al cas de Catalunya (defensa la coherncia interna de la justificaci exterior i la seva correspondncia amb el discurs poltic intern a Catalunya). La segona part reflexiona sobre el tipus dactors internacionals als qui shauria dadrear aquest discurs de legitimaci i les seves preocupacions particulars i com poden afectar aquestes darreres al procs catal. Finalment, la tercera part integra una conclusi operativa que resumeix algunes de les idees centrals de les dues primeres parts, i alhora, enumera les actuacions i estratgies a fer per informar els actors internacionals i generar aliats o almenys estats i actors ben predisposats a acceptar la decisi catalana de crear un Estat propi. Lencaix jurdic duna Catalunya independent a la Uni Europea i a la comunitat internacional sexamina en informes separats i, per tant, no s objecte danlisi daquest informe.

Pg 7

1. Argumentari de la internacionalitzaci
El procs dautodeterminaci de Catalunya, (des de la celebraci de la consulta fins a leventual constituci dun Estat sobir), exigeix elaborar un discurs que el justifiqui per tal de: legitimar-lo, obtenir el reconeixement internacional de Catalunya com a Estat sobir, i assolir lacceptaci i la integraci de Catalunya en aquelles organitzacions i institucions internacionals que siguin de linters dels ciutadans de Catalunya. Tal com es desenvolupa en detall ms endavant, linforme recomana que el Govern i el Parlament de Catalunya expliquin i justifiquin el procs dautodeterminaci combinant tres tipus dargumentacions basades, respectivament, en els principis democrtic, dautodeterminaci nacional, aix com en el remei o ltim recurs davant la manca de soluci que tenen les aspiracions dautogovern de Catalunya dins del marc espanyol. Mentre que els tres tipus darguments sn rellevants en la fase de la consulta, el tercer tipus resulta especialment significatiu en la fase dinternacionalitzaci posterior a la consulta als ciutadans de Catalunya. En aquest sentit, caldria posar lmfasi en qu desprs dhaver-se intentat, per part de les institucions catalanes, comptabilitzar les aspiracions dun autogovern efectiu i la pertinena a lEstat espanyol: Lautonomia que ofereix lEstat espanyol es troba per sota de les aspiracions catalanes: a la prctica lautonomia que t la Generalitat s una autonomia poltica molt limitada i de caire essencialment administratiu, sense capacitat real per fixar poltiques prpies dacord amb els interessos dels catalans. A ms, lautonomia administrativa s cada cop de ms baixa qualitat en la mesura que lEstat conserva una Administraci potent que gestiona els fenmens socials de major relleu econmic i social, tot allegant que es tracta de realitats dabast territorial superior al duna comunitat autnoma o afirmant que les mesures afecten a lordenaci general de leconomia; El carcter de minoria nacional permanent de Catalunya dins dEspanya fa impossible incrementar aquesta autonomia pels procediments majoritaris

estndards en una democrcia;

Pg 8

Aquesta situaci de minoria implica que fins i tot lautonomia actual no est garantida (la majoria pot alterar-la unilateralment sense que hi hagi cap mecanisme poltic o jurdic de protecci efectiva);

De fet, lEstat central incompleix sistemticament els acords de concessi dautonomia (i interv en totes les competncies, exclusives o no, atribudes a lautonomia catalana);

Aquesta falta de garanties queda reflectida, entre daltres mbits, en la discriminaci fiscal i cultural (manca de simetria en el reconeixement dels bns lingstics i culturals propis; intervenci en matria educativa contra els criteris duna majoria superior al 80 % dels parlamentaris catalans).

Aquesta defensa del procs dautodeterminaci com a ltim recurs per posar remei a una situaci injusta, el que els terics actuals defineixen com remedial-right - only theory of secession, t diversos avantatges: Encaixa b amb el procs poltic que ha dut una gran majoria dels catalans a exigir ser consultats sobre el futur de Catalunya: haver constatat lesgotament de la via autonomista com a mecanisme per fer possible lacomodaci a Espanya. s la justificaci terica del procs dautodeterminaci ms estricta o exigent a nivell doctrinal: demana condicions, que sanalitzen ms endavant, que altres justificacions potencials (lexercici de lautodeterminaci com a aplicaci del principi de la democrcia i com a dret inherent a ser una naci); i, per tant, s ms slida a nivell internacional (en la mesura que tamb integra les altres justificacions). s la justificaci que probablement planteja menys problemes jurdics: no obliga a retrotraures a una Catalunya autnoma o sobirana en la histria sin que es pot articular al voltant dun subjecte legal reconegut a lordenament constitucional espanyol per que alhora rep un tracte sistemticament subsidiari (que, en les circumstncies actuals del cas de Catalunya, sembla que no es pot corregir sense lexercici de lautodeterminaci). Permet subsumir-hi greuges fonamentals (econmics, lingstics i culturals) sense convertir-los en la primera justificaci de lautodeterminaci.

Pg 9

En general, compta amb la comprensi i empatia de la comunitat internacional per dues raons: en concret, als pasos de forta tradici constitucional i democrtica perqu compleix el requisit de demostrar que la via constitucional existent ha quedat esgotada; i en general perqu, en imposar lmits estrictes en lexercici de lautodeterminaci, en minimitza ls i, per tant, redueix el desordre i la inestabilitat que podrien derivar-se dun exercici de lautodeterminaci generalitzat al sistema internacional.

Lapellaci a lautodeterminaci com a ltim recurs per garantir lautogovern de Catalunya es pot integrar amb els altres dos grans arguments de defensa del procs dautodeterminaci: el principi de radicalitat democrtica i el principi del dret de totes les comunitats nacionals (i Catalunya sha autodefinit com a naci en diverses declaracions parlamentries i en el mateix prembul de lEstatut aprovat lany 2006) a decidir el seu estatus poltic. Tanmateix, el primer tipus de justificaci s ms robust com a discurs internacional1. A ms de legitimar el procs dautodeterminaci, el Govern de Catalunya ha devitar dos marcs conceptuals perillosos (tant filosficament com a nivell de mrqueting poltic): el primer s el del greuge fiscal; i el segon s el de lhostilitat envers lEstat espanyol. Tot i que s cert que Catalunya pateix uns desequilibris fiscals gravssims, aquest cas no t res a veure amb el de la regi de la Padnia i, per tant, qualsevol identificaci dels dos casos seria primer, equivocada, i segon, molt costosa per la causa catalana a nivell internacional. El dficit fiscal ha de ser ents (i explicat) com un smptoma de la manca de garanties que pateix lautogovern de Catalunya i no com el motor del procs dautodeterminaci. Daltra banda, mostrar cap hostilitat envers lEstat espanyol seria tamb una equivocaci. Ben al contrari, cal subratllar que el procs s pacfic i democrtic tant perqu parteix de la gent s bottom/up com perqu aspira a resoldre per la fora de les urnes latzucac poltic en qu es troba Catalunya. En aquest sentit, lInforme nm. 3 daquest Consell Assessor desenvolupa un conjunt de propostes per establir un marc de cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol.

Bona part dels arguments justificatoris de la consulta desenvolupats a lInforme nm. 1 del CATN La consulta sobre el futur poltic de Catalunya poden ser utilitzats de manera complementria als enunciats en aquest informe.

Pg 10

Per tal delaborar un argumentari o discurs de justificaci davant de la comunitat internacional, aquesta part de linforme sestructura de la segent manera: Primer sexaminen els parmetres internacionals (dret internacional i doctrina jurisprudencial) que defineixen el dret a lautodeterminaci: descriu breument els casos dautodeterminaci explcitament regulats al dret internacional i discuteix la permissibilitat (no regulada) dexercir lautodeterminaci duna manera unilateral. En segon lloc, i a la llum de lanlisi fet en el punt anterior, es plantegen les possibles justificacions del dret dautodeterminaci (especialment en casos de secessi unilateral), es recomana una estratgia de justificaci (vlida per a tot el procs dautodeterminaci, des de la consulta a la independncia) i saplica al cas de Catalunya. Finalment salerta sobre els marcs conceptuals que cal evitar internacionalment.

1.1. Permissibilitat del dret a lautodeterminaci en el Dret i la jurisprudncia internacionals

Lautodeterminaci com a principi central en lmbit internacional, ja estipulat a les acaballes de la Primera Guerra Mundial pel president nord-americ Wilson, va ser reconegut formalment amb la fundaci de les Nacions Unides lany 1945. Larticle 1(2) de la Carta fundacional va incloure, entre els seus principis mestres, el de desenvolupar relacions damistat entre les nacions basades en el respecte de la igualtat de drets i de lautodeterminaci dels pobles (). Aquest darrer principi tornava a ser confirmat a larticle 55. I al captol XII sobre territoris no autnoms de la mateixa Carta, larticle 76 (b) va establir la possibilitat dun desenvolupament gradual [dels territoris sota administraci fiduciria] cap a lautogovern o la independncia, sempre considerant les circumstncies particulars de cada territori i els seus pobles i els desitjos lliurement expressats dels pobles interessats (). Com a dret (amb capacitat per crear obligacions a tercers), lautodeterminaci ha rebut, per contra, un tractament ms limitat. Per examinar el dret dautodeterminaci, cal distingir entre

Pg 11

secessions pactades i secessions unilaterals. El dret internacional no prohibeix les secessions pactades. Una secessi pactada entre la regi que vol autodeterminar-se i lEstat central sentn com un afer prpiament intern. Probablement lnica restricci s el principi utis possideti de respecte a les fronteres estatals existent abans del procs dautodeterminaci 2. La doctrina formal ms elaborada sobre secessions pactades s de dues menes. Duna banda, el dret de secessi es reconeix i regula en alguns (pocs) textos constitucionals, com la constituci dEtipia. Daltra banda, hi ha lacceptaci per part del Tribunal Suprem del Canad de la possibilitat de negociar una reforma constitucional per permetre la secessi del Quebec en la seva coneguda Opini (dictamen) de 1998,3 completada per la regulaci daquell procs a la Clarity Act aprovada pel parlament canadenc lany 2000 en resposta a lopini del TSC.4 Lacord entre els governs britnic i escocs de 15 doctubre de 2012 s laltre exemple de regulaci de la secessi pactada especialment el punt 30 del memorndum que acompanya lacord. El dret de secessi unilateral noms est regulat explcitament pel dret internacional en casos de descolonitzaci. La Declaraci sobre la Concessi dIndependncia als Pasos i Pobles Colonials, aprovada per lAssemblea General de Nacions Unides el desembre de 1960 (Resoluci 1514 de lAssemblea General), afirm que tots els pobles tenen el dret a lautodeterminaci i que en virtut daquest dret determinen lliurement el seu estatus poltic i persegueixen lliurement el seu desenvolupament econmic, social i cultural (provisi operativa nm. 2). Larticle 1 dels dos Pactes Internacionals, el de Drets econmics, socials i culturals i el de Drets civils i poltics, de 1966, afirmaren el dret de tots els pobles a la seva lliure determinaci de manera que en virtut daquest dret, determinen lliurement la seva condici poltica. Una nova Declaraci de les Nacions Unides sobre els Principis de Dret Internacional Relatius a les Relacions i Cooperaci Amistoses entre Estats de 1970 (Resoluci 2625) va precisar que el dret dautodeterminaci reconegut per les Nacions
2

Dacord amb el principi duti possideti, el procs dautodeterminaci (dun territori dins dun Estat) no pot qestionar les fronteres estatals existents a lhora diniciar-se el procs dautodeterminaci (Sentncia del Tribunal Internacional de Justcia sobre la disputa fronterera entre Mali i Burkina Fasso (1986 ICJ 554 (desembre 22). El principi uti possideti sha aplicat tamb ,en el cas iugoslau, a les fronteres internes duna federaci.
3 4

Reference re Secession of Quebec, [1998] 2 S.C.R. 217.

Clarity Act S.C. 2000, c.26. El parlament de Quebec, que no reconeix la validesa daquesta llei, ha aprovat la seva prpia llei regulant lexercici del dret dautodeterminaci. Loi sur lexercice des droits fondamentaux et des prrogatives du peuple qubcois et de ltat du Quebec. RLRQ c E -20,2 (2001).

Pg 12

Unides es referia a situacions colonials, s a dir, a aquells estats que [no] es regien per un govern representatiu de tot el poble pertanyent al territori sense distincions de raa, religi o color5. Permissibilitat del dret de secessi unilateral. El reconeixement del dret de secessi unilateral per a casos de descolonitzaci no equival, per, a la seva prohibici en altres supsits. A la seva Opini consultiva sobre la independncia de Kosovo de 28 de juny de 2010, el Tribunal Internacional de Justcia (TIJ) indica que les Nacions Unides han reconegut directament lexistncia dun dret a lautodeterminaci entre els pobles sotmesos a la subjugaci, a la dominaci o a lexplotaci estrangeres. Per, alhora, constata que [tamb] ha succet que daltres declaracions dindependncia han estat preses fora daquest context (79), s a dir, sense acollir-se necessriament a les Declaracions de Nacions Unides de 1960 i 1970, com en el cas de la independncia de Bangladesh respecte del Pakistan lany 1974 o en el de la divisi de Iugoslvia i el reconeixement dels seus estats successors per part de la comunitat internacional. A lOpini de 2010, el TIJ recorda: a) Que les fonts del dret dautodeterminaci sn mltiples, en part regulades directament per les Nacions Unides (i clarificades per la prpia jurisprudncia del Tribunal) i en part fruit de la prctica quotidiana i flexible de la comunitat dels estats; b) Que al Tribunal no li pertoca ni produir noves normes de dret internacional ni, a la llum de les normes ja existents, delimitar els processos i condicions sota els que els pobles poden exercir el seu dret a lautodeterminaci; c) Que, en el cas examinat sobre la secessi de Kosovo, al Tribunal no se li va demanar en cap cas si el dret internacional conferia a Kosovo un dret positiu de declarar unilateralment la seva independncia ni (...) si el dret internacional confereix en general a entitats situades a linterior dun estat existent el dret de separar-sen unilateralment (56).
5

La Declaraci de 1970 va establir que el dret dautodeterminaci no podia qestionar el principi internacional dintegritat territorial. La seva provisi 6 estableix que qualsevol intent de trencar parcialment o totalment la unitat nacional i la integritat territorial dun pas s incompatible amb els propsits i principis de la Carta de les Nacions Unides (provisi nm. 6).

Pg 13

Fetes aquestes consideracions, el TIJ reconeix que no es pot confirmar lexistncia dun dret a lautodeterminaci ms enll del que ja ha regulat la comunitat internacional, a travs de les institucions que la representen. Per, alhora, tamb afirma que no hi ha cap regla internacional que prohibeixi lexercici de lautodeterminaci (79) i que, per tant, la declaraci dautodeterminaci de Kosovo no vulnera cap norma jurdica internacional. En definitiva, el Tribunal entn que lexercici del dret dautodeterminaci no crea lobligaci de reconeixement per part dels estats existents per que s certament permissible 6. Aquesta permissibilitat noms desapareix si la declaraci dautodeterminaci unilateral es fa amb un recurs illcit de la fora o a daltres violacions greus de normes de dret internacional (81). Considerant la flexibilitat del dret internacional, s a dir, la manca de prohibicions al dret dautodeterminaci, el debat poltic vindr determinat per la capacitat de justificar el seu exercici per part dels ciutadans de Catalunya i facilitar el seu posterior reconeixement i de fer-ho guiat pel debat normatiu que sha generat sobre aquesta qesti. En els propers punts de linforme sexamina aquest debat i sarticula quina s lestructura de discurs exterior que pot tenir ms capacitat de convenciment i dxit fora de Catalunya.

1.2. Legitimaci del procs dautodeterminaci

Una defensa del procs dautodeterminaci ha dintegrar les raons que han dut, la ciutadania i el Govern de Catalunya, a triar aquest cam amb un conjunt de principis slids que siguin acceptables per part dels diversos agents de la comunitat internacional (diplomtics, governs, institucions i organitzacions internacionals) i que comptin, com a mnim, amb la comprensi i lempatia dels mitjans i de lopini pblica dels altres pasos. La defensa daquest procs es fonamenta en tres gran principis: lautodeterminaci com a

Aquest decisi del TIJ s clarament liberal en un sentit ampli perqu arriba a subordinar el principi general dintegritat territorial, reconegut explcitament als acords de Rambouillet (signats en el seu moment per resoldre e l conflicte amb Srbia) i a la Resoluci 1244 (sobre la intervenci de Nacions Unides a Kosovo), que incloen el comproms genric de respectar la integritat de la Repblica federal de Iugoslvia, al dret dautodeterminaci de Kosovo (95 i 114-118).

Pg 14

exercici del dret a decidir democrticament dels pobles; lautodeterminaci com a dret inherent a la naturalesa de Catalunya com a naci i lautodeterminaci com a ltim recurs per posar remei a una situaci sistemticament injusta. Aquests tres principis sn vlids (pel cas de Catalunya) i poden ser utilitzats alhora amb alguna variaci en lmfasi de lexplicaci segons laudincia internacional (com sexamina a la segona part de linforme). En tot cas, el darrer argument s, per les raons examinades a continuaci, ms estricte i, per aix mateix, ms slid davant dels actors ms reticents de la comunitat internacional.

A. Autodeterminaci per aplicaci dun principi democrtic

Especialment en societats liberal-democrtiques, lautodeterminaci es justifica duna manera gaireb intutiva, ja qu respon al principi democrtic basat en: 1) La legitimitat de lautoritat poltica basada en el consens dels governats, considerats com a unitat de decisi collectiva (demos) incloent la capacitat duna poblaci de decidir constituir-se com a tal unitat; i 2) Lautonomia moral dels individus. Daquesta manera, el dret a const ituir un Estat independent es considera un dret primari dels individus duna collectivitat territorialitzada, sempre i quan es compleixin determinades condicions contextuals, tals com la facticitat del nou estat (econmica, poltica, etc), la facticitat de lestat anterior, que es garanteixin els drets de les minories, i que no es generi una significativa inestabilitat internacional.

B. Autodeterminaci com a dret inalienable duna comunitat nacional

El dret dautodeterminaci es recolza aqu en un dret a la sobirania que es deriva directament del carcter de comunitat nacional dun determinat collectiu. Atesa la fora de la democrcia com a principi de legitimaci poltica, avui en dia els dos principis (A i B) tendeixen a combinar-se per justificar un procs dautodeterminaci en dues passes seqencials: (1) una comunitat nacional s dipositria ltima, per la seva condici de naci, de la seva sobirania; (2) aquesta comunitat t, en aplicaci dun principi democrtic, el dret a exercir aquesta sobirania (de forma pacfica, entre altres).

Pg 15

Aquest argument democrtic t diversos avantatges: T molta acceptaci a Catalunya a nivell ciutad i ha estat utilitzat, amb xit, pel Govern, pel parlament i pels partidaris de celebrar la consulta. Lliga b amb el consens liberal i democrtic que preval a bona part del mn. Es recolza en una doctrina important que es troba sobretot al dictamen del TS canadenc. Es pot fonamentar en les declaracions, repetides, del Parlament de Catalunya de reservar-se el dret dautodeterminaci. Alhora, per, t diversos punts febles. El primer s conceptual. El segon, dordre estratgic, sembla sobretot important per a letapa que es dibuixa desprs de la consulta o per un procs en qu la consulta no hagi estat possible: El primer obstacle s que el principi democrtic exigeix, per a la seva aplicaci, la definici del subjecte sobir. Aquest subjecte, per, no s formalment sobir (aquesta s la ra dencetar el procs dautodeterminaci) i, per tant, els contraris a la consulta a Catalunya sovint li neguen el carcter de comunitat nacional i oscil.len entre afirmar Espanya com a nica naci i entre acceptar solament lautodeterminaci a nivell de cada individu per separat. Aquest entrebanc s menor per a Catalunya: com ja hem indicat abans, el Parlament ha fet repetides declaracions de sobirania o de conservaci del dret dautodeterminaci; i compta amb una llarga srie denq uestes que mostren amplssimes majories a favor de fer la consulta a Catalunya i, per tant, si ms no implcitament, de reconeixement de Catalunya com a subjecte poltic diferenciat. Tanmateix, per reforar la justificaci de perqu la consulta es fa ara i no abans (p.e., el 1978), s aconsellable afegir largument de la secessi com a ltim recurs. La segona feblesa s de caire estratgic. Laplicaci del principi democrtic, especialment si no hi hagus acord amb lEstat espanyol, crea (o refora) un precedent a nivell internacional important. Com que legitima les separacions sense exigir-ne un esfor de justificaci, redueix el cost de secessi i, per tant, augmenta la possibilitat que hi hagi ms secessions al mn. En un context internacional voltil, si ms no en algunes regions del mn, lapellaci a la democrcia podria despertar preocupaci o hostilitat entre els estats ja reconeguts.

Pg 16

C. Lautodeterminaci com a ltim recurs per posar remei a una situaci injusta
Dacord amb aquest principi o lnia argumental, lautodeterminaci es defensa com a ltim recurs per posar remei a injustcies greus i persistents que no shan pogut solucionar dins del marc poltic existent. Tot i que no hi ha acord complet sobre quines situacions poden ser qualificades com a injustcies greus, aquestes sn (per ordre de ms a menys acord doctrinal): 1. Violacions massives de drets humans. 2. Annexions i ocupacions militars injustes particularment aquelles que es van produir desprs de la prohibici expressa de guerres de conquesta territorial lany 1945. 3. Violacions, per part de lestat central, de les aspiracions dautogovern i dels acords dautonomia territorial interna; aquestes violacions inclouen (3.1) la impossibilitat de conciliar demandes (raonables) dautonomia regional amb lestructura de lestat i (3.2) la intervenci i qestionament (sistemtic) de lautonomia territorial per part de lestat central malgrat els pactes formals existents. 4. La minoria nacional o territorial com a minoria permanent en un estat democrtic. Pel seu estatus de minoria permanent, un grup nacional no pot tenir mai garanties que els acords autonmics es compliran per part de la majoria. (Aquesta situaci es relaciona amb i pot ser complementria a les clusules (3.1) i (3.2)). Lnic remei possible a aquesta situaci s la modificaci de les relacions entre la majoria i la minoria territorials fins a posar-les en un pla destricta igualtat, concedint lestatus de plena sobirania a la minoria nacional. Com ja sha indicat abans, la comunitat internacional no demana (ni exigeix) cap justificaci concreta per autodeterminar-se: lnic que cal s complir amb els requisits procedimentals recollits, entre altres llocs, a lopini del TIJ de 28 de juny de 2010 (procs democrtic i pacfic). Tanmateix, sembla raonable explicar i justificar la consulta i el procs poltic de Catalunya. En aquest sentit, utilitzar el principi dautodeterminaci com a ltim recurs o remei (remedial-right-only secession) implica autoimposar-se un nivell dexigncia ms alt que els

Pg 17

principis de democrcia i de dret nacional. Per altra banda, aquesta defensa del procs dautodeterminaci t avantatges importants: es correspon a lexperincia histrica i poltica catalana desgotament de totes les altres vies dencaix amb lEstat espanyol i els motius expressats entre els ciutadans de Catalunya; emfatitza la voluntat de Catalunya de contribuir a reforar el dret internacional i a compatibilitzar el seu procs (legtim) dautodeterminaci amb el manteniment dun sistema internacional estable i governat per normes predibles; safegeix o suma les altres dues justificacions de secessi: la democrtica i la de carcter nacional inalienable de secessi. Tanmateix, com s el cas de les dues primeres justificacions (A i B), largument dltim recurs tamb t punts febles. En primer lloc, i com ja sha esmentat abans, no hi ha un consens complet sobre quines sn les causes que legitimen lautodeterminaci com a ltim recurs. En segon lloc, a la part que lutilitza li correspon provar (s a dir, t la crrega de la prova de) lexistncia del tractament injust que justifica lautodeterminaci.

Aplicaci a Catalunya
Dacord amb la discussi anterior, el discurs dinternacionalitzaci de Catalunya shauria destructurar dacord a la segent lgica que combina els tres principis examinats abans en una cadena argumental que emfatitza lautodeterminaci com a ltim recurs per que en cap cas abandona els principis democrtic i de comunitat nacional:7 a) Desprs dhaver intentat sistemticament i sense xit conciliar la seva personalitat nacional prpia amb la pertinena a lEstat espanyol, Catalunya exerceix el dret a lautodeterminaci com a ltim recurs o soluci per assolir, en primer lloc, el seu ple reconeixement nacional i el nivell dautogovern al que aspiren els seus ciutadans i, en segon terme, per acabar amb una situaci de discriminaci fiscal sistemtica i de desprotecci lingstica i cultural. b) Lautodeterminaci, dirigida a establir una Catalunya sobirana, ha de permetre garantir uns drets poltics i jurdics que el sistema poltic espanyol no garanteix (i que no ha garantit de manera continuada, fins i tot desprs de la transici a la
7

La justificaci de Catalunya utilitzaria les clusules 3 i 4 de la llista desenvolupada abans. Les clusules 1 i 2 semblen de difcil aplicaci. Vegis tanmateix la referncia a possibles violacions de drets humans ms avall.

Pg 18

democrcia). Aquesta sobirania no exclou la possibilitat destablir mecanismes confederals amb Espanya aix s, en estrictes termes digualtat. c) Histricament, i quan les circumstncies poltiques espanyoles ho han perms, Catalunya ha mostrat una voluntat constant dorganitzar-se com a comunitat poltica diferenciada i de recuperar les seves institucions poltiques i fiscals abolides diverses vegades (anys 1714, 1923 i 1939). d) Tamb histricament Catalunya ha intentat combinar aquesta voluntat dautonomia amb la seva integraci a lEstat espanyol. El tipus de soluci utilitzada, federalista o autonomista, que ha variat en funci del perode histric i de les forces poltiques que lhan proposat, es correspon amb les solucions habituals fetes servir en diversos pasos plurinacionals al mn, com ara el Canad, Blgica, el Regne Unit o lndia. I es remunta com a mnim a mitjans segle XIX amb els esquemes federatius de la I Repblica espanyola impulsats per poltics catalans. e) A la darrera transici democrtica a lEstat espanyol, la Constituci Espanyola (CE) de 1978 va establir mecanismes per concedir una certa autonomia poltica a Catalunya (i a daltres territoris i regions de lEstat espanyol). Tanmateix, com a resultat de lestratgia de crear un ampli consens per fer possible la transici poltica i per evitar la confrontaci amb aquells sectors socials, poltics i militars que havien collaborat amb la dictadura i que comptaven amb suports poltics i coactius considerables per amenaar tot el procs poltic del moment, la Constituci es va redactar en termes deliberadament ambigus pel que feia referncia a lorganitzaci territorial dEspanya. Per exemple, larticle 2 CE va fer servir els termes nacionalitats i regions per referir-se a les possibles comunitats nacionals de lEstat espanyol que volguessin accedir a una certa autonomia poltica i va reservar el terme naci per a Espanya. Els constituents no van enumerar les comunitats autnomes i en cap cas van especificar quines tenien naturalesa de nacionalitat. De la mateixa manera, llistava un conjunt de competncies mnimes per als governs autonmics i alhora establia procediments oberts per procedir a la delegaci de competncies per part del govern central. El text constitucional no va fixar lestructura del sistema de finanament territorial. f) El carcter obert de la Constituci espaola o, en altres paraules, la seva naturalesa

Pg 19

de

contracte

incomplet,

sempre

ha

fet

dependre

la

seva

concreci

desenvolupament de qui controla les institucions fonamentals de lEstat espanyol (Corts, Executiu i Tribunal Constitucional) g) En compliment de les possibilitats obertes per la Constituci, lany 1979 es va aprovar un Estatut dAutonomia que concedia una certa dosi dautogovern a Catalunya. Tanmateix, el desplegament de lEstatut va ser lent i incomplet, en bona mesura depenent de la correlaci de forces a les Corts espanyoles i no de laplicaci estricta dels acords jurdics continguts a lEstatut mateix. h) Com examina en detall lInforme sobre les duplicitats funcionals i organitzatives entre lestat i la Generalitat de Catalunya, ems per lInstitut dEstudis Autonmics 8 , ladministraci central ha continuat intervenint en totes les matries i poders de la Generalitat, fins i tot aquelles que tenen la naturalesa dexclusives. Com indica aquest informe, les duplicitats normatives [per part de legislador estatal i autonmic] es produeixen indistintament i amb la mateixa extensi i intensitat tant en els mbits en els quals la Generalitat t competncies exclusives com en aquells en qu les t compartides (conclusi cinquena, p. 309). Aquestes duplicitats normatives, generalitzades i normalment intenses, sumades a la prevalena que el Tribunal Constitucional dna als ttols competencials de lEstat i als actes dexercici daquests ttols (...) reforcen la preeminncia del legislador estatal sobre els autonmics i, sobretot, consoliden la tendncia a atribuir a lEstat la fixaci de les poltiques pbliques generals i sectorials que tenen una capacitat efectiva de transformaci, situen els legisladors autonmics en una posici (...) dextraordinria feblesa i converteixen la Generalitat de Catalunya en una autonomia de baixa qualitat, ms propera a una simple autonomia administrativa que no pas a una autonomia veritablement poltica (conclusi dotzena, p.313-314) i) Per tal de posar remei a aquesta situaci dinvasi competencial (i de discriminaci fiscal), el Govern de la Generalitat, amb el suport de gaireb el 90 per cent dels diputats del Parlament de Catalunya, va aprovar un projecte de reforma estatutria lany 2005. El nou Estatut va tenir per objectiu ampliar i, sobretot, intentar evitar, fins
8

Informe sobre les duplicitats funcionals i organitzatives entre lEstat i la Generalitat d e Catalunya; problemes

competencials i deficcia Institut dEstudis Autonmics. Barcelona, octubre de 2012.

Pg 20

on fos jurdicament possible, la invasi de les competncies de la Generalitat, fent servir un text duna gran prolixitat i detall, i resoldre un greuge fiscal sistemtic. Aquell text, per, va ser esmenat considerablement per les Corts espanyoles i, un cop refrendat pels ciutadans de Catalunya, novament rebaixat pel Tribunal Constitucional espanyol lany 2010. La sentncia del Tribunal Constitucional no noms va desactivar per complert les millores que introdua lEstatut pel que fa al reconeixement de la identitat nacional de Catalunya i a la llengua, a les competncies s a dir al poder poltic i al finanament, sin que a ms, tot rebaixant la funci constitucional que havien tingut fins aquell moment els Estatuts, va concloure que les seves disposicions, especialment les relatives a les competncies i al finanament, no vinculen jurdicament al legislador estatal, sn simples pactes poltics que no limiten la llibertat del legislador de lEstat a lhora de delimitar labast de les seves competncies o de fixar les seves preferncies en lmbit del finanament. En definitiva, desprs daquesta sentncia, el control jurisdiccional per part dels tribunals i especialment del TC de lactuaci estatal esdev jurdicament incert: no existeixen parmetres jurdics clars que assegurin la possibilitat dexercir un control jurdic mnimament segur i previsible de lactuaci de lEstat. j) El procs de reforma estatutria i la sentncia del Tribunal Constitucional sn la prova ms fefaent que Catalunya ha fracassat en el seu intent dobtenir un reconeixement i un alt grau dautogovern en un Estat autnticament plurinacional. A ms a ms, demostren que els ciutadans de Catalunya, com a collectiu amb aspiracions territorials prpies, tenen un carcter permanent de minoria a Espanya i que no poden esperar obtenir garanties poltiques i jurdiques adequades dins de lEstat espanyol. Utilitzant mecanismes efectivament democrtics (en el sentit estricte de votacions al si dels diversos poders de lEstat), la majoria pot en qualsevol moment modificar i reduir les competncies de la Generalitat fins a fer-les trivials. k) Sn exemples concrets de la falta de garanties poltiques del sistema actual: el dficit fiscal amb Espanya 9 ; el volum baix de les inversions pbliques de lestat i

El dficit fiscal gira al voltant del 8% del PIB catal segons estimacions del propi Govern espanyol lany 2008

basades en el criteri del flux monetari coincidint amb diversos estudis acadmics i el de la prpia Generalitat de Catalunya, elaborat per la conselleria dEconomia i Finances.

Pg 21

lincompliment sistemtic en lexecuci dels plans aprovats; 10 el fet que, com a conseqncia del sistema de finanament i de lacci pressupostria de lEstat espanyol, es trenqui el principi dordinalitat (Catalunya passa en el rnquing autonmic de renda per cpita de la 5a posici abans dimpostos a la 9a desprs de transferncies, ajustades les xifres per la paritat de poder adquisitiu),11 i les decisions dirigides a convertir el catal en una llengua progressivament marginal. l) Una reforma federal, que estengus lautogovern de manera idntica a tots els territoris: (i) no s factible perqu no hi ha demanda entre lelectorat espanyol per ferho (les enquestes actuals mostren, al contrari, una onada creixent contra el sistema autonmic actual) i (ii) no garantiria lautonomia a Catalunya perqu aquesta continuaria tenint un estatus minoritari (fins i tot en un suposat senat federal). m) Davant daquesta realitat, lnica soluci possible seria concedir a Catalunya poder per vetar aquelles normes o intervencions espanyoles que perjudiquessin els interessos catalans. Aquest poder de vet s precisament el que es dna entre estats sobirans. s precisament per assolir-lo que Catalunya ha decidit iniciar, un cop ms com a ltim recurs per posar remei a una situaci ntrinsicament injusta, lactual procs dautodeterminaci. n) Aquest procs dautodeterminaci es recolza, en darrer terme, en la voluntat duna comunitat nacional dexercir el principi dautodeterminaci reconegut en el dret internacional (com la Carta de Nacions Unides i els Pactes aprovats per aquella organitzaci i esmentats abans) de manera democrtica i pacfica.

Algunes consideracions addicionals

Com sha indicat abans, la llista de condicions que permet exercir el dret de secessi com a ltim recurs o remedial right no es troba plenament consensuada entre els mateixos partidaris daquesta justificaci de lautodeterminaci. En les interpretacions ms estrictes, el

10

Lany 2005 la rtio del capital pblic en relaci amb el PIB de Catalunya se situava en un 47,2%, mentre que a Espanya aquesta rtio era del 67,2%. Vid. Paula Salinas, Lestoc de capital pblic a Catalunya, Papers de treball 4/2011, Departament dEconomia, Generalitat de Catalunya.
11

Dades tretes del Balance Econmico Regional de Autonomas y Provincias de los aos 2000 a 2010 (FUNCAS).

Pg 22

dret de secessi sembla justificar-se si hi ha: 1) una violaci sistemtica de drets humans, 2) una ocupaci militar injusta 3) i la violaci dels acords de concessi dautonomia per part de lestat central i la impossibilitat darticular un sistema alternatiu federatiu o de sobiranies compartides. El raonament articulat als punts a)-n) anteriors es dirigeix a explicar davant la comunitat internacional que el requisit 3) es compleix a Catalunya i que aquesta ha intentat repetides vegades encaixar dins dEspanya sense xit. Cal esmentar, per, que, tot i que el requisit duna violaci sistemtica de drets humans sentn normalment com a violacions de drets humans estrictament individuals (per ex. persecuci o discriminaci per raons tniques o religioses), hi ha precedents internacionals que estenen el concepte de drets individuals a la prpia cultura fins al punt dincloure el dret de la comunitat prpia a controlar la seva terra i recursos naturals.12 En la doctrina sobre secessions, lautodeterminaci exercida com a ltim recurs constitueix la justificaci ms estricta per legitimar el dret dautodeterminaci. Dacord amb aquesta posici, no nhi ha prou amb demostrar una voluntat dautodeterminaci perqu la comunitat internacional accepti el procs dautodeterminaci (sempre que es faci pacficament i democrticament) i la possible secessi. Cal, un cop ms, que existeixi una situaci injusta que noms pot ser redreada mitjanant lexercici del dret dautodeterminaci. En tot cas, per, cal fer diverses puntualitzacions: En primer lloc, la utilitzaci del concepte de recurs ltim no vol dir que no hi hagi hagut casos de secessi basats en laplicaci del principi democrtic i acceptats per la comunitat internacional. El propsit daquest informe i en particular, daquesta secci, s argumentar que la decisi de defensar el procs de secessi com a recurs ltim implica adoptar la justificaci ms estricta o exigent de la doctrina internacional i, per tant, construir
12

Aquest s el cas de Lubicon Lake Band v. Canada. Communication Nm. 167/1984 (1990), UN Doc. Sup. Nm. 40 (A/45/40) i en particular les remissions que es fan al punt 6.3 daquesta comunicaci.

Pg 23

una defensa particularment slida i atractiva del nostre cas davant de la comunitat internacional. La comunitat internacional adopta o b una posici neutral (normalment entre els pasos de ms tradici democrtica) o contrria (entre dictadures o pasos amb minories nacionals especialment conflictives) davant dels processos dautodeterminaci. En general, lopini pblica i els seus representants noms simpliquen activament, i no sempre, en processos dautodeterminaci que responen a violacions massives de drets humans. Per tant, cal reforar el nostre discurs internacional i subratllar que Catalunya es troba davant dun cul de sac poltic: tant pel seu estatus permanent de minoria com pel fracs dels mltiples intents que shan fet amb bona voluntat (good will) per superar aquesta condici sense separar-se dEspanya. De fet, aquest lgica argumental sadiu amb lestructura interna del primer informe del CATN sobre la consulta: la Generalitat de Catalunya est interessada, en el mateix procs, a seguir la legalitat i a demostrar que vol esgotar totes les vies possibles de negociaci abans de contemplar altres possibilitats perqu el poble de Catalunya pugui exercir el dret dautodeterminaci. Si lEstat espanyol es nega per raons estrictament poltiques, a permetre la consulta, demostrar novament (i definitivament) que lautodeterminaci s lnica soluci per posar remei a una situaci injusta. Si lEstat espanyol finalment accepts fer una consulta, aleshores el procs dautodeterminaci entraria de ple dins del concepte de secessions pactades i es produiria, fins a la declaraci final de separaci, com a afer estrictament intern.

1.3. Dos perills: el greuge fiscal i lhostilitat cap a lEstat espanyol

1.3.1. Greuge econmic
El greuge econmic (dficit fiscal, baix nivell dinfraestructures, regulador favorable a les grans empreses estatals...) s un fet innegable: no solament per la seva magnitud absoluta

Pg 24

sin tamb relativa (en relaci a altres regions europees). Ha estat un component important de la mobilitzaci popular dels darrers anys. I s un smptoma de lestatus minoritari de Catalunya que ens ha abocat al procs dautodeterminaci. No es pot deixar de fer servir com un dels indicadors per explicar perqu sha arribat a aquesta situaci. Tanmateix, el cas dels catalans no es limita a qestions fiscals i de fet no s leix de la justificaci internacional (ni tampoc interna) del procs endegat. La bandera del greuge econmic, si es fa servir sola, t un component que faria apropar-nos al cas duna altra Padnia fins a identificar el patriotisme i la voluntat de ser dels catalans amb una forma collectiva i exacerbada degoisme econmic. De fet, aix s el que desitgen els contraris al procs dautodeterminaci. En un context europeu de tensions distributives importants, Catalunya no pot aparixer com un agent insolidari (sobretot quan aquest no ha estat mai el cas). Aix plantejaria una hostilitat considerable en un ampli espectre de lopini pblica europea: lesquerra en general i els pasos de renda per cpita ms baixa.13

1.3.2. Hostilitat envers lEstat espanyol

El nacionalisme, ents com a afirmaci excloent cap als altres, t mala premsa a Europa des de la Segona Guerra Mundial. El catalanisme no ha estat mai excloent i el moviment actual simplement demana llibertat sense cap hostilitat envers lEstat espanyol (llevat, potser, de minories marginals). Cal ser pro-actius en aquest sentit. En primer lloc, cal explicar el carcter pacfic i essencialment democrtic del procs subratllant que en els darrers anys ha estat un autntic procs popular (bottom-up) i que els poltics actuen com a fiduciaris del pas ms que mai. En segon lloc, cal evitar qualsevol acte o paraula hostil envers lEstat espanyol. En tercer lloc, cal considerar si Catalunya vol/pot oferir mecanismes per compensar transitriament lEstat espanyol s a dir, si vol pactar una reducci progressiva del dficit fiscal per a esmorteir el xoc de la separaci. Aquest procs no pot estructurar-se com un joc

13

Com a bot de mostra sobre les motivacions de lopini pblica, vegis per exemple la darrera enquesta de lObSERvatorio de MyWord para la Cadena SER de setembre de 2013, que indica que el greuge fiscal no s la ra fonamental darrera de la majoria favorable a la independncia de Catalunya. En un vot sense qualificacions de cap mena, el 52% dels enquestats votarien s i el 24% votaria no (la resta no sap, no contesta o no votaria). Si Catalunya obtingus un concert econmic com el basc, el 46,8% votaria s (una caiguda de 5 punts) i el 27% no.

Pg 25

de suma zero entre Catalunya i Espanya. Finalment, en la lnia de lInforme nm. 3 daquest Consell, un eventual Estat catal hauria doferir a lEstat espanyol un marc de relacions cooperatives estretes i constructives.

2. Algunes consideracions sobre la diversitat daudincies internacionals

Tot i que el Govern de Catalunya ha de plantejar un discurs internacional internament coherent i basat en principis slids preferentment dacord amb les lnies presentades al punt 1 de linforme cal recordar que la comunitat internacional s heterognia, tant en els seus interessos com en les seves idees. Aix fa recomanable modular el discurs internacional en funci de linterlocutor especfic del Govern catal en cada moment. Aquest exercici de modulaci del discurs no s contradictori amb lestratgia general exposada al punt 1 de linforme i de fet refora algunes de les recomanacions ja recollides en aquell apartat. En aquest sentit, aquest segon punt recull un conjunt dorientacions que pel seu carcter general i sinttic no tenen altra pretensi que contribuir a orientar la poltica de comunicaci del Govern de Catalunya. Per adaptar el discurs internacional a situacions concretes, sembla convenient dividir els possibles interlocutors internacionals en diversos blocs poltics o culturals, identificar la seva posici general sobre el dret a lautodeterminaci i fer diverses recomanacions de caire estratgic per minimitzar les seves reticncies i incrementar la seva neutralitat i/o empatia cap al procs. Els mbits anglo-americ, escandinau i bltico-eslau sn relativament oberts al reconeixement del dret dautodeterminaci, sobretot perqu tots ells han viscut i/o acceptat processos dautodeterminaci. Al mn anglo-americ i en particular, als Estats Units, hi ha una llarga tradici liberal en poltica internacional. Tot i que aquest corrent sinspira en la doctrina wilsoniana de 1918, una part important del mn conservador americ ha passat a vincular la difusi de la democracia (i, per tant, de lautodeterminaci de manera implcita) amb la pacificaci

Pg 26

definitiva del sistema internacional (doctrina Bush-Rice). Certament, aquesta tradici liberal conviu als Estats Units amb altres doctrines de caire realista (on se subratlla linters nacional) o allacionista. La rellevncia poltica daquestes posicions varia amb cada administraci presidencial i amb la conjuntura internacional. La presidncia Obama combina una posici liberal i multilateralista (i, per simpatia amb els principis del dret internacional, oberta a processos pacfics dautodeterminaci) amb un cert component allacionista o de reducci estratgica dels compromisos de ladministraci anterior. Dins daquest marc general, lexercici de lautodeterminaci no deixa dentendres com un procs inherentment desestabilitzador sobretot si es produeix de manera unilateral. frica i el Prxim Orient estan dividits en estats creats per les potncies occidentals, sovint amb fronteres arbitrries. La majoria daquests pasos inclouen una multiplicitat dtnies i grups religiosos molts dells infrarrepresentats al govern o directament exclosos. Un reconeixement lax del dret dautodeterminaci podria servir de detonant a situacions de per si explosives i incrementaria les obligacions internacionals duns Estats Units cada cop menys interessats a intervenir internacionalment. Al Regne Unit hi preval, sobretot desprs de la separaci dIrlanda, una forta tradici liberal en aquesta qesti. Aquesta tradici, que arrenca de lhegemonia liberal als territoris de la celtic fringe al segle XIX (una hegemonia heretada pels laboristes al segle XX), explica la gesti pacfica del cas escocs. Aquesta tradici tolerncia sha ests entre els ex dominis britnics. El Canad va legislar explcitament els procediments per facilitar la consulta i separaci del Quebec. Canad, Austrlia i Nova Zelanda han construt una legislaci fora protectora de les seves comunitats indgenes en les darreres dcades, que en algunes ocasions incorpora referncies explcites a acords i convenis internacionals. Com als Estats Units, la reticncia ms important al dret dautodeterminaci es deriva de les seves repercussions sobre lestabilitat poltica al mn. El mn escandinau ha presenciat dues secessions pacfiques (Noruega i Islndia), un fet histricament excepcional perqu la immensa majoria de separacions es produeixen en caure sistemes imperials , i una afirmaci molt forta del principi de la democrcia i de la idea de sobirania parlamentria. Entre els pasos escandinaus, el nivell doposici al dret dautodeterminaci varia segons la histria de cada naci. Els suecs i danesos sn els ms reticents, potser perqu en diferents moments histrics van controlar tota la regi escandinava. En tot cas, ms enll daquestes restes dimperialisme subconscient, la posici

Pg 27

escandinava respecte al dret dautodeterminaci ve molt determinada pel tipus dinternacionalisme militant que cultiven recordem que les seves contribucions a la cooperaci sn les ms altes del mn en termes relatius. Els pasos escandinaus justifiquen lexercici del dret dautodeterminaci com una soluci a situacions de pobresa i/o explotaci i a situacions de conflicte armat i violacions massives de drets humans. Aix els aboca instintivament a qestionar la necessitat de lautodeterminaci a una regi, com Catalunya, que identifiquen com a prspera. El moviment pro-autodeterminaci pot crrer el risc de ser imaginat com un moviment burgs, purament fiscal i insolidari. La recomanaci general de construir el procs com a ltim recurs i la recomanaci del punt 1.3.1, dirigida a evitar tota equivalncia amb la Padnia sn fonamentals en aquests casos. Els pasos que ocupen el corredor bltic i la part central dEuropa de lEst poden ser els ms oberts a reconixer un nou estat a Europa la seva histria al segle XX ha estat definida per mltiples ocupacions i una voluntat tossuda de reafirmaci nacional. La separaci pacfica de Txquia i Eslovquia refora lacceptaci duna secessi pacfica com un fet completament legtim. Hi ha noms dues possibles dificultats en aquests casos: en primer lloc, la UE s la garantia institucional de la seva existncia i, per tant, no recolzaran res que posi en perill la Uni; en segon lloc, alguns pasos contenen minories nacionals i una nova separaci es podria interpretar com un exemple que posa en qesti lstatus quo al que lEuropa oriental va arribar a finals del segle XX. Catalunya ha de subratllar el seu comproms amb Europa i ha devitar qualsevol referncia a un discurs sobre lEuropa dels pobles. A Alemanya el principi dautodeterminaci s ents, com a Escandinvia, com un principi raonable del dret internacional probablement ms al sud i sud-est que al nord i a lest per raons histriques: Alemanya va ser unificada per Prssia al segle XIX desprs de derrotar els partidaris (bsicament catlics) dun procs alternatiu dunificaci liderat per ustria. Al sud es mant viva, a ms a ms, la memria duna Alemanya organitzada sobre unitats independents fins ben tard. Finalment, el sud s econmicament ms dinmic i, des dun punt de vista fiscal, contribuent net. En tot cas, per, ladhesi al principi dautodeterminaci s, en comparaci al mn anglo-americ, ms cerebral i menys espontnia. s possible que aix es degui a que Alemanya no cont casos dautodeterminaci interna. Al capdavall, van ser els Aliats els que van autodeterminar i constitucionalitzar Alemanya. A lAlemanya contempornia sempre ha predominat una voluntat dunificaci o reunificaci i no descissi.

Pg 28

La resistncia amb qu molts alemanys reaccionen davant de les demandes catalanes (i del dret dautodeterminaci) t a veure sobretot amb dos fets: el primer s la memria del rgim nazi i lHolocaust; el segon, ms pragmtic, s el projecte europeu. Sanalitzen aquests dos punts a continuaci: LHolocaust va ser el resultat dun perode dexacerbaci nacionalista en resposta als ressentiments provocats per la guerra de 1914 i les reparacions imposades en el Tractat de Versalles. La resposta alemanya de la postguerra va consistir a reprimir conscientment la idea duna essncia alemanya que havia estat central a lhora de justificar les dues guerres mundials. Aquesta visi particularista dAlemanya va ser substituda pel concepte de ciutadania constitucional ancorada en un sistema federal i un poder executiu feble. Els Aliats van cultivar activament la repressi de la idea romntica de germanisme fins a la consolidaci del projecte europeu. La reunificaci dAlemanya lany 1990 no es va construir mediticament com el resultat natural de la tendncia destats i nacions a coincidir (lexplicaci estndar del segle XIX) sin com a smbol de la reconciliaci europea i com a recuperaci dun espai nacional com dins duna Europa amb capacitat de contrapesar el poder alemany. En qualsevol cas, Alemanya projecta constantment el seu passat sobre la resta dEuropa. Aquest passat ha estat reinterpretat amb una estructura binria: naci/passat; constituci/progrs. Per aix mateix, tota exaltaci de la diferncia nacional genera malestar a Alemanya i hom prefereix parlar de patriotisme constitucional. Tamb per aix els mitjans espanyols intenten explcitament construir i vendre un discurs que entengui Espanya com un espai amb ciutadans constitucionals i on les afirmacions de diferncies internes es conceptualitzen com a distorsions nacionalistes. El propsit no s reconciliar Espanya amb si mateixa sin esborrar la idea de plurinacionalitat i utilitzar lombra dun passat culpable a Alemanya per fer-la participar en lestabilitzaci dun cert estatus quo poltic a Espanya. Hi ha diversos elements que ajuden a mitigar la interpretaci del catalanisme com un moviment nacionalista excloent: el carcter pacfic del procs dautodeterminaci; la resposta hostil del Govern espanyol a la petici de la consulta; la proximitat informativa (aix explica la resposta neutral dels poltics

Pg 29

alemanys i la tranquillitat dels empresaris alemanys); i la simpatia de certs estrats intellectuals cap a comunitats culturals minoritries. Lautodeterminaci catalana podria afectar el projecte europeu en dues direccions: poltica i econmica. a) El problema estrictament poltic es podria derivar de limpacte que una autodeterminaci catalana podria tenir, per un efecte contagi, sobre el nombre destats de la Uni i dEuropa en general. Aquest problema sembla menor. Amb algunes excepcions, les fronteres europees sn slides. Desprs de lonada dindependncies de la dcada dels noranta, les fronteres de lEuropa de lEst sn estables: les minories nacionals problemtiques (p.e. hongaresos fora dHongria) sn escasses. A lEuropa occidental hi ha dos grans casos: Flandes, que es resoldr pacficament (si s que ho fa mai) i potser el Pas Basc. El recurs a lautodeterminaci com a ltim remei defensat en aquest informe est dirigit, precisament, a particularitzar el cas de Catalunya i a autoimposar-se i imposar un nivell dexigncia molt alt en tot procs de secessi. b) En el context de crisi econmica dels darrers anys, el procs catal podria veures com una font dinestabilitat (sobretot degut a la manca de cooperaci de lEstat espanyol) per tres raons: lexclusi de Catalunya de la Uni Europea i la creaci dincertesa en una regi important per a inversors i venedors alemanys; la decisi del Govern espanyol de crear (o damenaar de crear) inestabilitat per forar els estats europeus a refredar el procs catal de la mateixa manera que el Govern grec va utilitzar la possibilitat del caos per forar el seu rescat; i la intensificaci de la crisi econmica i poltica duna Espanya sense Catalunya, sobretot si lEstat espanyol es nega a negociar amb Catalunya i, com a resultat, ha de fer front sol a les obligacions adquirides com a titular del deute del regne dEspanya. La probabilitat que Catalunya sautoexclogui de la Uni s mnima considerant leuropeisme mpliament majoritari dels catalans. La possibilitat duna exclusi automtica s, daltra banda, incerta. Duna banda, lEstat espanyol sha comproms a vetar Catalunya (acci que dentrada implicaria el seu reconeixement com a Estat) apel.lant a lart. 49 TUE. Tanmateix,

Pg 30

no podem descartar que les amenaces dexclusi fetes a priori no es compleixin a posteriori. A ms, el mateix art. 50 estableix que tota separaci de la UE exigeix un procs de negociaci i, per tant, sembla indicar que la no pertinena immediata s molt problemtica.14 Davant daquest supsit: (i) el Govern de Catalunya ha dinsistir en el procs democrtic i pacfic que segueix; (ii) ha de capgirar lamenaa espanyola i sugg erir a Europa que aquesta exclusi seria exclusivament deguda a la posici espanyola; i (iii) ha dexplorar vies alternatives dintegraci als mercats europeus (via acords bilaterals amb la UE o via EFTA). Lestratgia del Govern espanyol de crear resistncia i la resposta ciutadana a Catalunya poden arribar a crear una situaci de gran inestabilitat financera (inclosa la possibilitat dun corralito): de fet, aquesta possibilitat es fa servir a Espanya per dissuadir Catalunya davanar en el procs dautodeterminaci. El Govern de Catalunya hauria de: 1) Explicar i denunciar aquesta estratgia espanyola; 2) Indicar que lEstat espanyol pot ser el ms perjudicat (perqu els seus fonaments econmics sn pitjors) 3) Convidar a les institucions europees a actuar com a mitjanceres en aquest procs 4) Preparar un pla de contingncia per mantenir la liquidesa del sistema econmic, si s possible amb la col.laboraci dinstitucions exteriors. La intensificaci de la crisi espanyola, en una doble vessant piscolgica i econmica, s un factor que cal calibrar seriosament. La incapacitat de lEstat espanyol de respondre davant del procs dautodeterminaci i, sobretot, la seva incapacitat dexplicar les arrels del problema i el carcter plurinacional de lestat poden abocar, en un cas de separaci, a una crisi en la psicologia collectiva dels espanyols molt significativa: aquesta crisi tindria un impacte no menyspreable sobre el sistema poltic espanyol. Catalunya no pot fer-hi gaire per evitar-la. Des del punt de vista econmic, la sortida de Catalunya tindria un efecte negatiu (per no exagerat) sobre la hisenda espanyola: les transferncies netes de Catalunya a Espanya equivalen al 8-10% del PIB catal per noms al 2% del PIB espanyol. Com es proposava al punt 1.3.2, una possibilitat s oferir un procs esglaonat de reducci de

14

Vegis, en aquest sentit, David Edward, EU Law and the Separation of Member States, Fordham International Law Journal, 36 (juliol 2013)

Pg 31

transferncies durant els anys posteriors a la independncia. Si alguna cosa defineix la cultura poltica francesa s la dificultat per comprendre el fenomen del pluralisme nacional. De fet, i potser per una simple ra dauto-emmirallament, Frana s un pas que accepta la construcci imaginria dEspanya com a naci ms antiga dEuropa. En altres paraules, i fent servir algunes de les expressions que shan utilitzat no fa gaire des de lEstat espanyol, una Catalunya independent s vista com impossible perqu sentn que s impossible. Aquesta forma dentendre Espanya pot ser ms important a lhora de gestionar la reacci francesa que limpacte que el cas catal pugui tenir sobre determinades minories lingstiques a Frana: amb la dubtosa excepci de Crsega, lEstat francs s un estat complet, slid, amb una identificaci perfecta entre fronteres i identitat nacional. Les preocupacions de Frana coincideixen amb les de caire pragmtic enumerades pel cas alemany, amb especial mfasi en la gesti duna economia intermdia com lespanyola. Lactitud italiana s complexa. Tot i la descentralitzaci regional iniciada lany 1975, Itlia t una matriu de naci-estat decimonnica. Malgrat els moviments padanis, el nord dItlia t una influncia molt gran sobre Roma. Tot aix fa molt difcil per als italians tenir cap empatia amb el cas catal: el parallel Barcelona/Mil, Madrid/Roma s automtic, tot i que la correlaci de forces a cada Estat s completament diferent. Aquests dos fets dificulten la transposici del cas catal a parmetres italians. Naturalment, la crisi italiana (incapacitat poltica de reformar el pas i progressiu deteriorament de la competitivitat del teixit industrial) intensifica el sentiment contrari entre la classe poltica italiana a qualsevol canvi que pugui crear incertesa al sud dEuropa. Pel que fa a la resta dactors internacionals, cal esperar oposici o almenys un reconeixement lent per part de Rssia i Xina. frica es mour al comps dels Estats Units. Israel pot acceptar Catalunya rpidament (i actuar com a amic al mn per aix depn de nosaltres mateixos). Tot i la seva relaci estreta amb Espanya (per raons culturals i econmiques), Llatinoamrica no t cap ra per bloquejar el reconeixement de Catalunya. Tanmateix, sembla aconsellable treballar a fons les relacions amb els pasos

hispanoamericans, sobretot de la m del reconeixement cultural (incls o sobretot esportiu) de Catalunya en aquell subcontinent. La llunyania de tots aquests actors tamb implica que la seva capacitat dinfluir-nos i dinfluir Espanya durant el procs dautodeterminaci sigui molt baixa i que la seva reacci es combini amb els seus clculs sobre problemes territorials interns i limpacte sobre la balana exterior amb Espanya.

Pg 32

3. Conclusi i lnies operatives

Tot i que ja shan fet recomanacions argumentals especfiques als dos primers punts daquest informe, aquest punt conclou subratllant novament les lnies mestres de la interacci de Catalunya amb lexterior i fent algunes propostes operatives: a) Caldria utilitzar una justificaci exigent de lautodeterminaci. Ms concretament, aix implica: Desenvolupar una defensa no trivial del procs poltic actual: convindria que el Govern i el Parlament de Catalunya expliquessin i justifiquessin el procs dautodeterminaci combinant tres tipus dargumentacions basades, respectivament, en els principis democrtic, dautodeterminaci nacional, aix com en el remei o ltim recurs davant la manca de soluci que tenen les aspiracions dautogovern de Catalunya dins del marc espanyol. Mentre que els tres tipus darguments sn rellevants en la fase de la consulta, el tercer tipus resulta especialment significatiu en la fase dinternacionalitzaci posterior a la consulta als ciutadans de Catalunya. En aquest sentit, caldria posar lmfasi en que desprs dhaver-se intentat, per part de les institucions catalanes, comptabilitzar les aspiracions dun autogovern efectiu i la pertinena a lEstat espanyol: Subratllar la dimensi pacfica i democrtica del procs; Renunciar a qualsevol referncia a lEuropa dels pobles. b) Caldria explicar el problema del greuge fiscal en el context de falta de garanties poltiques i evitar tota explicaci que permeti titllar els catalans dinsolidaris. c) Caldria plantejar amb transparncia la possibilitat que el procs poltic catal pugui desestabilitzar lEstat espanyol i Europa. Aquesta possible inestabilitat tindria dues causes: en primer lloc, el rebuig del Govern espanyol a negociar un acord de secessi; en segon lloc, els efectes econmics i potser psicolgics a Espanya duna Catalunya independent. La primera causa aconsella implicar la Uni Europea en el procs catal un cop aquest es posi en marxa definitivament. Lexperincia histrica mostra que la partici amigable de Txecoslovquia va evitar cap mena defecte

Pg 33

traumtic sobre els seus estats successors i sobre Europa. De la mateixa manera, els acords entre Londres i Esccia tenen com a objectiu reduir els costos de transici, i les incerteses que sen puguin derivar. La segona causa (els efectes estrictes sobre Espanya) demanen un conjunt dintervencions que es resumeixen al punt segent. d) Caldria oferir a lEstat espanyol un marc institucional que permeti mantenir un conjunt de relacions de cooperaci estables i constructives
15

. Caldria examinar la

convenincia de pactar amb lEstat espanyol un perode de transici econmica durant el qual Catalunya reduiria les seves aportacions econmiques gradualment. e) Com a complement de lexplicaci sobre el perqu de lautodeterminaci, el Govern de Catalunya ha de desenvolupar un discurs proactiu sobre el rol o rols que Catalunya ha de tenir al mn. Tot i que a aquest Consell no li pertoca determinar una possible poltica exterior catalana, aconsellem fer un discurs internacional organitzat al voltant didees-fora que assoleixin un consens relativament ampli entre els catalans i de propostes que es recolzin sobre aquelles contribucions ms reeixides del pas: Europeisme ents com a comproms per enfortir la governana democrtica dEuropa. Pel seu pes poblacional (petit) i per la seva obertura econmica, a Catalunya li interessa un espai europeu fort, ents en dos sentits: o En primer lloc, un espai obert i competitiu, on tant les empreses com els ciutadans de Catalunya puguin exportar, trobar partners econmics i poltics, crear sinrgies en recerca i innovaci, atraure i alhora enviar talent. o En segon lloc, una Europa (de mena quasi-federal) amb una estructura de governana forta, dotada de reguladors i institucions judicials que assegurin la creaci dun espai econmic competitiu sense monopolis i sense empreses que puguin capturar els reguladors estatals, que puguin combatre la corrupci a nivell nacional i que puguin defensar una democrcia de qualitat a tot el continent. A

15

Vegis lInforme nm. 3 CATN, Les relacions de cooperaci entre Catalunya i lEstat espanyol.

Pg 34

Catalunya li interessa reforar el procs de construcci europea per tres raons: el seu europeisme intrnsec, el seu dinamisme civil i la seva mida. Com a pas molt ms petit que els grans estats europeus, que tenen els incentius i la fora relativa per pressionar i fins i tot manipular les institucions comunitries, Catalunya est ben situada per a collaborar en una Europa on les institucions supranacionals tinguin una independncia i un protagonisme alts. Catalunya com a agent de canvi a la Mediterrnia. Darrerament, la Mediterrnia ha passat a ser una de les rees ms inestables, tant des dun punt de vista econmic com poltic. Tant per la seva posici geogrfica com pels seus llaos amb lrea (migratoris, energtics, culturals, comercials), Catalunya pot convertir-se en un agent implicat en la reducci daquesta inestabilitat: incentivant la inversi dempreses catalanes a lrea i com a pol exportador de recerca cap al Sud; concentrant tota lajuda de cooperaci en aquell espai; multiplicant els ajuts per formar investigadors i professionals joves del nord dfrica i mn rab (i reenviar-los als seus pasos dorigen a lestil del programa nordameric Fulbright) i participant en els processos negociadors per resoldre els grans conflictes (internacionals i interns) de lrea. Per desenvolupar i executar aquests objectius, Catalunya compta amb uns actius histrics que cal fer explcits a lhora de relacionar-se amb estats i agents internacionals: una societat plural, que ha estat capa dintegrar amb xit diverses onades migratries i de gestionar la diversitat lingstica; un pas-ciutat que, sense renunciar a la seva identitat cvica i nacional, s vista per la comunitat internacional com un espai obert, capa dentendre la multiplicitat dinteressos i didentitats del mn actual. f) El Govern de la Generalitat hauria de desplegar un pla executiu per explicar el procs de Catalunya, per rebatre posicions negatives i, si s factible, per crear amics o aliats. Aquesta estratgia de contactes i comunicaci t diverses dimensions:

Pg 35

Reforar institucionalment lestratgia dinternacionalitzaci, ats que lacci exterior esdevindr en aquesta fase del procs un mbit prioritari de lacci de govern.

Creaci dun grup dexperts que podrien contribuir a la creaci dun futur servei dafers exteriors.

Intensificaci de lestratgia de contactes i comunicaci: o Desenvolupar la diplomcia estndard, entre el Govern de Catalunya i els representants daltres estats i organitzacions internacionals. Aquesta acci hauria dincloure la participaci en els grans debats internacionals. o Facilitar els contactes entre membres destacats de la societat civil catalana i representants daltres estats, parlamentaris estrangers, entre altres. o Establir contactes entre la Generalitat i membres de la societat civil daltres pasos (escriptors, comunicadors, entre daltres.) Tots els contactes, coordinats pel Govern catal, es poden produir a lexterior (visites pbliques o privades) o a Catalunya. o Potenciar la comunicaci amb mitjans estrangers, opini pblica no catalana, entre altres. Aquesta activitat ha dincloure: viatges i conferncies de membres del Govern de Catalunya a llocs claus de lestranger; creaci proactiva de llaos amb periodistes estrangers (aqu el Govern catal ha de passar a substituir, abocant-hi ms recursos, accions que fins ara ha fet la societat civil catalana); creaci dun punt dinformaci gil per a contestar totes les preguntes i dubtes que sorgeixin al voltant del procs dautodeterminaci (des de perqu sha produt fins a les vies legals de la consulta o les conseqncies duna Catalunya sobirana per a leuro). Aquestes activitats han daprofitar tots els esforos privats ja en marxa a Catalunya.

Pg 36

g) Ms enll de lactivitat diplomtica i paradiplomtica del Govern de Catalunya, caldria estructurar i utilitzar tota la xarxa de catalans a lestranger (per exemple, centres catalans a lexterior) amb tres objectius: mobilitzaci, informaci (a les seves societats) i suport financer (potser necessari si es produeix un procs de transici complex).

___________________

Aquest informe sobre Internacionalitzaci de la consulta i del procs dautodeterminaci de Catalunya ha estat elaborat pel Consell Assessor de la Transici Nacional, que est integrat per:

Carles Viver i Pi-Sunyer President

Nria Bosch i Roca Vicepresidenta

Enoch Albert i Rovira

Germ Bel i Queralt

Carles Boix i Serra

Salvador Cards i Ros

ngel Castieira i Fernndez

Francina Esteve i Garca

Pg 37

Joan Font i Fabreg

Rafael Grasa i Hernndez

Pilar Rahola i Martnez

Josep Maria Reniu i Vilamala

Ferran Requejo i Coll

Joan Vintr i Castells

Vctor Cullell i Comellas Secretari

Pg 38