5 - Les Tecnologies de La Informació I de La Comunicació A Catalunya

Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci a Catalunya
Informe nmero 5
Barcelona,
20 de desembre de 2013

Informe nmero 5
Barcelona,
20 de desembre de 2013
Informe nmero 5
ndex
1. Objecte de linforme 2. La importncia de la seguretat i de les tecnologies de la informaci i les comunicacions 3. Els aspectes de les TIC a tenir en compte durant el procs de la Transici Nacional 4. La seguretat lgica: la ciberseguretat
4.1. Descripci 4.2. La ciberseguretat lgica en el context internacional i europeu 4.3. La ciberseguretat lgica a Catalunya
4.3.1. Els objectius de protecci de ciberseguretat 4.3.2. Els eixos dactuaci de la ciberseguretat 4.3.3. Les funcions de la ciberseguretat
10 11
11 12 13
14 15 16
4.4. Escenaris de collaboraci i riscos 4.5. Alternatives
19 19
5. El marc legal de les TIC

5.1. El marc competencial i les telecomunicacions 5.2. Les comunicacions electrniques: el marc de regulaci europeu
20
20 21
5.3. Les infraestructures crtiques: objecte de protecci prioritria 5.4. El sector TIC: legalitat vigent a lEstat espanyol
21 22
6. Els actius que cal protegir

6.1. El sector audiovisual
6.1.1. La televisi i la rdio
26
26
26
6.2. El sector de les telecomunicacions

6.2.1. La telefonia fixa i mbil (veu) 6.2.2. Internet 6.2.3. Xarxa RESCAT
33
34 36 40
6.3. El sector del transport

6.3.1. El transport aeri 6.3.2. El transport martim 6.3.3. El transport ferroviari 6.3.4. El transport per carretera / logstica
42
42 44 47 49
6.4. Els serveis essencials

6.4.1. Els serveis pblics essencials 6.4.2. Les dades dels serveis pblics de les administracions catalanes 6.4.3. El servei postal: correus 6.4.4. Els serveis financers 6.4.5. Els serveis demergncia 6.4.6. El subministrament energtic 6.4.7. Els projectes especials per garantir els serveis essencials
50
50 53 54 57 59 60 61
7. El lideratge i la gesti de les TIC 8. El paper de la comunicaci 2.0 en el procs de Transici Nacional 9. Resum i conclusions
61
62 63

1. Objecte de linforme
Lobjecte daquest informe s doble. Duna banda, analitza els riscos relacionats amb la seguretat de les comunicacions electrniques, aix com les estratgies i mesures que el Govern de la Generalitat hauria dadoptar en el procs de Transici Nacional per fer-los-hi front. I, de laltra, planteja les mesures que caldria prendre per tal de subrogar-se en la posici que ocupa lEstat en relaci a les TICS que sn avui de titularitat o que gestiona lEstat espanyol. Linforme constata la importncia vital que han assolit les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (en endavant les TICS) en les societats modernes i la necessitat conseqent de garantir en tot moment el seu funcionament i, de manera molt especial, el de les que denominem estructures crtiques per la seva transcendncia estratgica en la vida daquestes societats. A partir daquesta constataci inicial, analitza els elements que cal tenir en compte a lhora de detectar els riscos que poden amenaar el normal funcionament de les TICS i, al mateix temps, prendre les mesures necessries per garantir aquest funcionament durant el procs de Transici Nacional i els primers mesos de funcionament del nou Estat, naturalment si la seva constituci fos lopci adoptada pels ciutadans de Catalunya. Analitzats els riscos des de la triple perspectiva de les competncies i la seguretat fsica i ciberntica de les infraestructures, linforme passa a examinar els principals actius a protegir, tot distingint, en cada cas, els escenaris de collaboraci i no collaboraci amb lEstat. En el darrer epgraf es fa referncia a les comunicacions basades en Internet i xarxes socials que, com s sabut, tenen un paper cada vegada ms rellevant com a mitj dinformaci i comunicaci.
Pg 7
2. La importncia de la seguretat i de les tecnologies de la informaci i les comunicacions

Les infraestructures relacionades amb les TIC sn necessries per al bon funcionament dels serveis bsics destinats a la poblaci i dels sistemes de producci de la nostra societat. Qualsevol interrupci no desitjada, ja sigui deguda a desastres naturals, fallades tcniques o atacs deliberats, tindria greus conseqncies en el funcionament dels serveis o en els fluxos de subministrament. Lalt grau de desenvolupament de les societats occidentals suposa al mateix temps una feblesa. Les societats desenvolupades i altament tecnificades depenen en extrem d'una srie de serveis anomenats essencials, sense els quals no sen pot garantir la subsistncia: aigua, electricitat, sistemes de transport, telecomunicacions, etc. Es tracta de serveis que requereixen infraestructures crtiques, en el sentit que el seu funcionament esdev indispensable per garantir-ne la provisi i no permeten solucions alternatives, per la qual cosa la seva pertorbaci o destrucci tindria un greu impacte sobre els serveis essencials. Per aix mateix, han de ser objecte duna especial protecci. En lactualitat hi ha multitud de reptes que afecten la seguretat daquestes infraestructures. Per aquest motiu, i en el marc de les prioritats estratgiques dels estats, es fa imprescindible, duna banda, la identificaci i catalogaci daquestes prioritats i, duna altra, dissenyar plans que contemplin les mesures ms eficaces de prevenci i protecci destinades a reduir, i fins i tot anullar, els perills que afecten aquestes infraestructures. Lmbit de les TIC no s ali a aquesta situaci. Les TIC agrupen els elements i les tcniques utilitzades en el tractament i la transmissi de la informaci, la informtica, Internet i les telecomunicacions. Les TIC abasten dos tipus dinfraestructures: Els sistemes dinformaci: conjunt dinfraestructures i tecnologies que
emmagatzemen informaci i dades, Les xarxes de comunicaci: conjunt dinfraestructures i tecnologies que transporten aquestes dades.
Pg 8
Per tant, com qualsevol altra infraestructura (viria, ferroviria, de sanejament, aria, etc.) les infraestructures de les TIC tamb es dissenyen per proporcionar connectivitat, en lesfera de les comunicacions electrniques. A ms, en la mesura que tamb representen una infraestructura crtica, requereixen de poltiques actives que les protegeixin i les dotin dels mecanismes de seguretat que garanteixin la seva disponibilitat. Tanmateix, les
infraestructures de les TIC esdevenen molt ms vulnerables pel fet que estan interconnectades i en depn el bon funcionament daltres infraestructures fsiques, tant en els sistemes dinformaci, ja siguin en les seves xarxes de comunicaci. Connectivitat, disponibilitat i seguretat sn els factors determinants a lhora dentendr e el funcionament daquesta mena dinfraestructures i de garantir la continutat dels serveis que presten. Durant el procs de Transici Nacional, un dels primers i ms importants reptes hauria de ser el de mantenir la continutat de les TIC necessries per al funcionament dels serveis del nostre pas. Garantir la continutat dels sistemes dinformaci i les xarxes de telecomunicacions seria relativament fcil si hi ha voluntat de collaboraci tant per part del govern de lEstat espanyol com dels operadors privats en telecomunicacions. Un entorn de collaboraci amb lEstat podria permetre que aquest fes el trasps de competncies i responsabilitats de gesti de forma ordenada i sense posar en risc els serveis. En aquest trasps tamb es podrien tenir en compte els aspectes econmics associats a les autoritzacions de ls de lespectre que les operadores aporten a lestat i que, a partir de cert moment, eventualment gestionaria el govern del nou Estat. Naturalment, en cas de no collaboraci, la tasca de la Generalitat per assolir la continutat dels serveis amb forta dependncia TIC esdevindria ms complexa.
Pg 9
3. Els aspectes de les TIC a tenir en compte durant el procs de la Transici Nacional
Com ja sha esmentat, existeixen uns riscos que poden posar en perill el correcte funcionament de les infraestructures TIC. Aquests riscos sn els que cal valorar a lhora de treballar conjuntament amb lEstat espanyol, per tal que no esdevinguin un impediment real per a la continutat dels serveis de telecomunicacions. Aquesta valoraci sha de fer essencialment en relaci a tres aspectes: Les competncies i els contractes: lEstat espanyol t competncies sobre els serveis de comunicacions, algunes infraestructures crtiques i, en conseqncia, sobre les empreses privades que gestionen els serveis associats. LEstat t competncies que li permeten garantir les infraestructures crtiques en mbits com lAdministraci pblica, laigua, lalimentaci, lenergia, lespai aeri, la indstria qumica, la indstria nuclear, les installacions dinvestigaci, la salut, el sistema financer i tributari, les tecnologies de la informaci i les comunicacions, o els transports. A ms, s el titular de les radiofreqncies, de lAutoritat aeroporturia, de lespai aeri, entre daltres. Seria essencial poder garantir que, durant el trasps de les competncies i contractes, no quedin buits legals ni buits de servei que afectin el normal funcionament del pas. La seguretat fsica: tant en un escenari de collaboraci com de no collaboraci caldria que ambds governs infraestructures. La seguretat ciberntica: les infraestructures TIC tamb es podrien veure amenaades per atacs informtics. Aquesta mena datacs constitueixen el risc que cal tenir ms en compte, no noms pel mal que poden provocar sin perqu, en ser una actuaci silenciosa i annima, la seva autoria s difcil de demostrar. Tanmateix, tot Estat disposa de serveis dintelligncia que poden actuar a travs dInternet en favor i defensa dels seus interessos. Per tant, caldria collaborar amb lEstat espanyol per poder rebutjar actuacions belligerants a travs de la xarxa vetllessin per la integritat fsica de les
Pg 10
contra les infraestructures TIC. Les actuacions belligerants a travs de la xarxa senglobarien en el concepte de ciberseguretat.
4. La seguretat lgica: la ciberseguretat

4.1. Descripci
Les comunicacions i les infraestructures crtiques que les suporten tenen un alt nivell de dependncia de l'aspecte tecnolgic. Per aquesta ra, a banda dels atacs de tipus fsic, la legislaci europea contempla els atacs de tipus lgic, comunament plantejats sota el concepte de ciberseguretat. Fins ara, els tecnlegs shan orientat a leficcia en loperaci daquests sistemes i a la creaci de serveis amb importants beneficis per a la societat; ara, per, el nou repte s la protecci daquests beneficis. Cal protegir especialment la xarxa dels virus, cucs, zombis, hackers i la resta damenaces conegudes. A tall dexemple, el Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT) arriba a aturar al voltant de 2 milions d incidents mensuals. Cal preveure, doncs, la possibilitat datacs o sabotatges dirigits contra la xarxa, per tal dintentar paralitzar les infraestructures de comunicacions, CPDs, sistemes dinformaci, energia, mitjans de comunicaci, serveis financers, logstics o de distribuci denergia, aigua o gas. Avui dia, tots aquests serveis estan connectats a la xarxa i no poden funcionar sense ella, de manera que sn vulnerables, en major o menor mesura, als atacs dels ciberdelinqents o hackers. En conseqncia, cal preparar-se per actuar com un antivirus en tot aquest procs, i reforar-ne la protecci. A hores dara, les infraestructures catalanes estan protegides pels CERTs1, integrats per persones, mquines i programes que en garanteixen la protecci vint-
CERT s lacrnim de Computer Emergency Response Team, o el que s el mateix, Equip de Resposta a Incidents Informtics.
Pg 11
i-quatre hores al dia, els set dies de la setmana. En lmbit de la Generalitat hi ha ms de 100.000 ordinadors i milers de servidors i equips de comunicacions en total al voltant de 300.000 mquines que fan que el dia a dia funcioni. En aquests casos de xarxes complexes noms es poden protegir aquests entorns amb eines automatitzades controlades per persones que les vigilen contnuament. Catalunya disposa duna entitat, el CESICAT, que en t la responsabilitat. Malgrat que Catalunya disposa des de lany 2009 dun Pla Nacional dImpuls de la seguretat de les TIC a Catalunya, el seu desplegament s encara incomplert des de la perspectiva de les amenaces existents en el ciberespai. Les limitacions i delimitacions geopoltiques, la multiplicitat dagncies i competncies a nivell europeu, estatal i autonmic, compliquen lescenari i per aquesta ra, caldria que Catalunya preveis una estratgia en ciberseguretat i desenvolups la seva capacitat de protecci dels interessos privats i pblics contra les amenaces del mn virtual.
4.2. La ciberseguretat lgica en el context internacional i europeu

La Uni Europea est liderant el desenvolupament duna estratgia de seguretat europea mitjanant lagenda Digital que dona cobertura, en el Pilar III Trust and Security, a les accions directrius per als temes de ciberseguretat i privacitat en la xarxa. Lestratgia en ciberseguretat a la Uni Europea i la proposta de Directiva europea sobre mesures per a lassoliment dun nivell com ms elevat en la seguretat de la xarxa i de la informaci defineixen un marc programtic on encabir la nova creaci dorganismes, com el European Cybercrime Centre (EC3), lOficina Europea per a la Lluita contra el Frau (OLAF), el Computer Emergency Response Team (CERT-EU), lorganisme per a la protecci de les infraestructures crtiques, lEuropean Public-Private Partnership for Resilience (EP3R) o lAgncia Europea de la Seguretat de la Xarxa i les Informacions (ENISA). Els mateixos pasos europeus estan desplegant diferents estratgies, poltiques i organismes per a donar resposta a les seves necessitats nacionals de protecci. Aix mateix, lOTAN considera que la segona amenaa potencial en la seguretat dels pasos
Pg 12
membres, desprs dun atac nuclear, s latac a la xarxa. Aix es va explicitar a la Chicago Summit Declaration del maig de 20122. Al gener de 2011, segons les autoritats canadenques, els sistemes de contrasenyes del Ministeri de Finances van ser vctimes d'un ciberatac procedent de mquines installades a la Xina.
4.3. La ciberseguretat lgica a Catalunya

Catalunya ha estat capdavantera a Espanya en la creaci de Centres de resposta a
2
Exemples datacs informtics: 2011 - Canad atacat des de la Xina Al gener de 2011, segons les autoritats canadenques, els sistemes de contrasenyes del Ministeri de Finances van ser vctimes d'un ciberatac procedent de mquines installades a la Xina. 2010 - Iran A finals de setembre de 2010, l'Iran tamb va registrar un atac a les centrifugadores del programa d'enriquiment d' urani -programa nuclear irani-. El troi, virus o programa infiltrat va rebre el nom de Stuxnet. 2008 Gergia A l'agost de 2008, durant el conflicte bllic de Rssia, Osstia del Sud, Gergia, es van produir ciberatacs per part de Rssia, orientats cap a llocs governamentals. 2007 - Estnia El 2007 Estnia va culpar les autoritats de Rssia de diversos atacs continuats que van afectar a mitjans de comunicaci, bancs i diverses entitats i institucions governamentals. Actualment la seu de lorganisme de ciberdefensa de lOTAN est situada a Estnia. 2003 - Taiwan El 2003, Taiwan va rebre un possible atac del qual va culpar les autoritats de la Xina. No hi ha proves, per va deixar sense servei infraestructures com hospitals, la Borsa i alguns sistemes de control de trnsit. El suposat atac va provocar un caos progressiu i amb una aparent organitzaci que, a ms d'un atac de denegaci de servei, va incloure virus i troians. Actualment la unitat encarregada de la ciberdefensa xinesa s una unitat de lexrcit comandada per un general i compta amb 20.000 efectius coneixedors de tots els idiomes, incls el catal. 1999 Kosovo. Els ciberatacs tamb van jugar un paper important durant la intervenci dels aliats en la guerra de Kosovo.
Pg 13
incidents (CERTs), Agncies de protecci de dades (Apdcat), Certificats digitals (Catcert) i desplegament de lestratgia de seguretat (CESICAT). En aquest marc, a lhora de dissenyar futur plans o estratgies de ciberseguretat, caldria tenir presents els objectius a protegir, els eixos dactuaci i les funcions de la ciberseguretat segents:
4.3.1. Els objectius de protecci de ciberseguretat

Un eventual document que contempli, en forma destratgia o de document similar, la ciberseguretat a Catalunya hauria de cercar almenys els objectius de protecci segents: a) les comunicacions del Govern i dels serveis pblics; b) les infraestructures crtiques i el seu entorn TIC; i c) les dades del ciutadans. Tot plegat, impulsant la confiana i seguretat en les TIC de ciutadania i administraci. Concretament, la protecci de les comunicacions del Govern i dels serveis pblics sorienta a garantir tant les comunicacions que rep la poblaci, de forma regular i continua, per tal de satisfer certes necessitats dinters general, com les comunicacions internes i com, finalment, els serveis bsics de les administracions. Cal recordar que les TIC donen suport al correcte desenvolupament daquest serveis i esdevenen el mitj principal per al govern electrnic, ladministraci electrnica i la participaci ciutadana. Pel que fa a la protecci de les infraestructures crtiques, nhi hauria prou a reiterar que delles depenen el bon funcionament i la fiabilitat en la prestaci de determinats serveis, alguns de primera necessitat, com laigua, la sanitat o lenergia. Qualsevol mal funcionament daquests serveis, encara que fos per un breu espai de temps, tindria conseqncies greus i imprevisibles. Finalment, pel que fa la protecci de les dades dels ciutadans, recordem que la seva gesti, explotaci i tractament sn cabdals per a la provisi dels serveis pblics. A ms, contenen informaci sensible i que cal protegir (diu qui som, quines capacitats i habilitats tenim, estudis, salut...). Caldria doncs assegurar el seu s, per tamb la seva protecci, que constitueix un dret fonamental.
Pg 14
4.3.2. Els eixos dactuaci de la ciberseguretat

Sn quatre els eixos principals dactuaci que permeten desenvolupar els objectius que sacaben dexposar. Naturalment, alguns daquests eixos estan relacionats amb altres poltiques pbliques vinculades a la seguretat i a la defensa, per la qual cosa, caldria establir les corresponents sinergies i coherncia entre poltiques pbliques. Per tant, ens limitem a enumerar els eixos dactuaci o dimensions que en principi caldria considerar. Govern i serveis a la societat
Caldria garantir la seguretat del ciberespai catal vinculat a la capacitat i viabilitat del Govern i lAdministraci per a dur a terme les seves funcions. Per tant, les actuacions shaurien dorientar a la protecci de la xarxa i de la informaci del Govern i lAdministraci, aix com a la definici i promoci destndards de seguretat i la seva translaci a la compra pblica de TIC. Intelligncia
Per intelligncia sentn en les societats modernes el conjunt de resultats derivats davaluar, integrar i analitzar informacions sensibles, segons el context prviament definit, i la seva conversi, mitjanant diversos instruments, en coneixement til. Els dominis dintelligncia creixen constantment al mn actual i es poden diferenciar en dos grans apartats: intelligncia civil o de govern; intelligncia de seguretat, que inclou el subcomponent militar. Tamb sutilitza el concepte dinformaci. En el cas que ens ocupa, el ciberespai, hom busca generar intelligncia sobre intencions, operacions i capacitats internes i externes. Seguretat i defensa
Inclou, en el camp del ciberespai, la capacitat de generar protecci i prevenci contra la totalitat damenaces imminents i la robustesa de lentorn TIC actual i futur. En aquest punt, la distinci entre seguretat i defensa queda difuminada. En tot cas, de com acord amb les eventuals estratgies de seguretat, caldria securitzar els interessos nacionals, tot preservant amb mesures diverses de contenci i protecci les infraestructures crtiques i el
Pg 15
rebuig datacs ciberntics contra els esmentats interessos. A tall dexemple, la protecci busca disposar de filtres que rebutgin les comunicacions procedents de dispositius catalogats (en funci de dades dintelligncia) com a perilloses o procedents de llistes negres contrastades. Forces de lordre
Com s obvi, la ciberseguretat implica una relaci estreta amb les forces dordre pblic, per tal de prevenir, perseguir i detenir persones o organitzacions que cometen delictes. Naturalment, la tasca bsica s el cibercrim, s a dir, els delictes informtics, una tasca que implica respecte a lEstat de dret i collaboraci amb el poder judicial.
4.3.3. Les funcions de la ciberseguretat

Per garantir un desenvolupament correcte de la ciberseguretat, cal implementar un seguit de funcions comunes, per tamb cal preveure funcions especfiques per a cadascun dels quatre eixos dactuaci. Concretament: Funcions comunes o generals: Entre daltres, collaboraci, monitoritzaci, resposta a incidents, difusi de resultats i generaci dinformes, recollida dinformaci, anlisis de la informaci, exercici i formaci. Funcions especfiques per a cada eix dactuaci: El quadre que segueix presenta els 4 eixos i algunes funcions prpies de cadascun dells, que sexpliciten posteriorment. Per facilitar la comprensi, les enumerarem per funcions, indicant-ne en cada cas els eixos dactuaci que en resulten afectats
Pg 16
Taula 1. Funcions de ciberseguretat especfiques de cada eix dactuaci

Govern i serveis a la societat Estratgia Protecci de sistemes Coordinaci pblic privat Coordinaci intelligncia exterior Intelligncia Recerca i desenvolupament Qualificaci de les amenaces i identificaci dels atacs Coordinaci # intelligncia exterior
Seguretat i defensa Recerca i desenvolupament Investigaci Interrupci dactivitats illcites Coordinaci pblic privat
Forces dordre pblic Estratgia Investigaci Interrupci dactivitats illcites
Ms especficament: Estratgia
Funcions que afecten el Govern i els serveis que presta lAdministraci a la societat i les forces dordre pblic. Cal considerar les funcions actuals, atribudes des de la seva creaci al CESICAT, i les que en el futur es puguin atribuir al Govern i a lAdministraci. Tamb cal definir estratgies compartides en la lluita contra el ciberdelicte (forces dordre pblic). Recerca i desenvolupament
Les tasques de recerca i desenvolupament afecten fortament, atesa la relaci amb la intelligncia, als principals problemes de seguretat o danlisi de la informaci. En el camp de la seguretat i de la defensa, el principal factor a tenir en compte s que les tecnologies TIC estan evolucionant constantment i exponencial en relaci a all que pot afectar les amenaces, riscs, la vulnerabilitat i les eines per a tractar-les. Altrament dit, la detecci i resposta a un atac potencial requereix, atesa levoluci tecnolgica, de capacitat
Pg 17
de recerca i desenvolupament de noves eines i solucions. Qualificaci de les amenaces i identificaci dels atacs
Alludim a una funci, vinculada amb la intelligncia, que dna suport a la resta deixos dactuaci i, especialment, a la relacionada amb les forces dordre pblic, ats que identificar i qualificar de forma primerenca una amenaa o atac (per tant, la correcta identificaci, atribuci i origen de lamenaa o latac) sn claus per a la seva resoluci positiva. Investigaci
La investigaci s consubstancial a la tasca dels cossos policials, tant per a investigar delictes informtics com per funcions pericials. Quant a la seguretat, calen capacitats molt evolucionades (Forense Digital) per poder determinar les accions portades a terme per eventuals atacants, les debilitats prpies i la capacitat de persistir en els atacs. Aquest capacitat forense sha de posar a disposici de les forces dordre pblic. Interrupci dactivitats illcites
Resulten bvies per a les forces dordre pblic (evitar o aturar un delicte informtic quan aquest sest portant a terme) i per a la seguretat (estar en condicions de detectar i contenir un eventual atac a un servei o infraestructura crtica). Protecci de sistemes
Actualment en t competncies el CESICAT, per sen poden atribuir a daltres instncies. Coordinaci pblic-privat
Afecta a leix del Govern i a la prestaci de serveis a la societat civil, ats que la relaci amb lentorn privat s prpia del Govern i Administraci, i tamb a leix de la seguretat i de la defensa. Coordinaci intelligncia exterior
Les funcions dintelligncia avui estan fora internacionalitzades, amb mbits de cooperaci i, per tant, caldr assegurar aquesta coordinaci i la corresponent tramesa dinformaci.
Pg 18
4.4. Escenaris de collaboraci i riscos

Catalunya hauria de desplegar una estratgia integral per tal de fer front a la lluita contra les diferents i mltiples tipologies de ciberamenaces que existeixen a tot el mn i que tenen una tendncia creixent. Aix mateix, en el progressiu desplegament de capacitats en ciberseguretat per part de ladministraci catalana en el moment de la Transici Nacional, caldria mantenir la ja existent collaboraci amb organismes de lEstat espanyol, com ara, el Instituto Nacional de Tecnologias de la Comunicacin INTECO i el Centro Criptolgico Nacional - CCN-CERT , aix com daltres organismes a nivell europeu, com ara, el Centre de Resposta a Incident (CERT-EU) o lAgncia Europea de la Seguretat de la Xarxa i les Informacions (ENISA). Cal ser conscients que qualsevol grup de ciberactivistes (hackers) contraris al procs podria dur a terme actuacions belligerants contra els sistemes de la Generalitat o les infraestructures crtiques. Lescenari seria bviament ms complex en un context de no collaboraci o belligerncia.
4.5. Alternatives
Caldria que Catalunya desplegus una estratgia en ciberseguretat, amb poltiques i una organitzaci adequades, i on les capacitats de defensa i prevenci fossin claus i on aquestes capacitats poguessin adoptar accions de contenci si fos necessari per la seguretat dels sistemes. Dins de lestratgia de seguretat, cal fer especial esment a la protecci de les infraestructures crtiques per tal devitar casos com els descrits anteriorment.
Pg 19
5. El marc legal de les TIC

5.1. El marc competencial i les telecomunicacions
Malgrat que les comunicacions electrniques funcionen en un mercat liberalitzat seguint normatives de la Uni Europea (UE), cada Estat regula el marc legal aplicable al seu territori. A lEstat espanyol les telecomunicacions es troben regulades en la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions (LGTEL), la qual ha de ser respectada per tots els operadors. En aquesta Llei es regulen, entre daltres, el servei universal que fixa els drets dels ciutadans a rebre serveis mnims, ladjudicaci de lespectre per operar xarxes mbils o els serveis de rdio i els ttols habilitants per operadors de xarxes. En tot cas, cal tenir present que el Govern espanyol t previst aprovar una nova llei de telecomunicacions que pot alterar en bona mesura el marc jurdic actual. La creaci dun nou Estat implicaria laprovaci de noves lleis com a resultat de la seva sobirania i la seva capacitat de regulaci. Val a dir que lentorn de collaboraci amb lEstat espanyol seria essencial per a dur a terme un trasps competencial i establir un marc jurdic que dons seguretat als operadors durant el procs. La creaci dun nou marc legal en telecomunicacions no es produiria de forma immediata lendem duna eventual constituci del nou Estat catal. El marc legal del dia desprs de la creaci del nou Estat shauria de regir, dentrada, pel principi de continutat que pressuposaria que els operadors mantindrien els seus ttols habilitants, s a dir, els seus drets ds de lespectre radioelctric que fan possible les xarxes mbils. Aix, doncs, el marc legal continuaria sent la LGTEL, ja que caldria evitar situacions de buit legal que afectessin els serveis als ciutadans i empreses. Tot i aix, a mig termini lexercici sobir de creaci dun nou marc legal seria irrenunciable. Aquesta situaci i la prpia capacitat del nou Estat daplicar sancions per incompliments dels contractes dels operadors faria que la continutat dels serveis no es veis amenaada.
Pg 20
5.2. Les comunicacions electrniques: el marc de regulaci europeu

L'any 1997, la Comissi Europea iniciava un perode de reflexi en relaci amb les implicacions, sobretot d'ordre jurdic, que suposava la convergncia entre els sectors de telecomunicacions i de l'audiovisual aix com la publicaci dun Llibre Verd sobre la convergncia dels sectors de telecomunicacions, mitjans de comunicaci i tecnologies de la informaci i sobre les seves conseqncies per a la reglamentaci; dins de la perspectiva de la societat de la informaci europea. Calia, dins de la perspectiva de la societat de la informaci europea, adaptar els marcs reguladors existents en aquell moment al nou entorn tecnolgic. Avui, podem dir que la convergncia tecnolgica s ja una realitat. Una de les adaptacions necessries, fruit de la convergncia tecnolgica, va ser la modificaci de lobjecte de regulaci. El nou marc regulador, aprovat per la Uni Europea el 2009, ja no contempla noms les telecomunicacions, la televisi i Internet, sin que ha establert un marc regulatori adaptat al nou entorn: les comunicacions electrniques. La Uni Europea ha adoptat normatives, i nadoptar de noves, destinades al bon funcionament del mercat interior europeu de les comunicacions. El darrer exemple s una proposta de Reglament de la UE per a la reducci de costos de desplegament de xarxes de comunicacions electrniques de banda ampla. Per la Uni Europea no t competncies en tots els mbits i en tot cas persegueix la regulaci unitria del mercat interior europeu a travs de lharmonitzaci de les normatives dels Estats membres. Per aquesta ra, i davant la creaci dun nou Estat, caldr adoptar una nova Llei General de les Comunicacions electrniques que complementi les necessitats de funcionament del mercat interior europeu amb els objectius de desenvolupament de la nostra economia, territori i cultura dins del nou entorn de leconomia digital.
5.3. Les infraestructures crtiques: objecte de protecci prioritria

Desprs dels esdeveniments de l'11 de setembre de 2001 l'escenari de la seguretat mundial
Pg 21
va patir canvis significatius. A partir daquest moment es van fer paleses les implicacions que la destrucci o alteraci de certs objectius podrien tenir sobre la vida, la salut i el benestar dels ciutadans i el funcionament dels estats. Sinicia un nou tractament de la seguretat sobre aquests objectius, es deixa de banda el concepte tradicional i se nincorpora un altre de completament nou. Efectivament, fins a aquella data la seguretat era una competncia pblica i exclusiva de l'Estat. Ara es t present que les infraestructures crtiques estan majoritriament en el sector privat, i per tant, aquest sector ns tamb responsable. En el cas dels Estats Units i desprs de l'11S es va reaccionar amb la creaci del Departament de Seguretat Interior i una nova i mplia regulaci en aquesta matria. A nivell europeu la iniciativa va sorgir sobretot arran del atemptats a Madrid de l11 de mar de 2004. A partir daquestes primeres passes, la Comissi Europea va elaborar una estratgia global sobre protecci d'infraestructures crtiques, amb propostes per millorar la prevenci, preparaci i resposta dels estats europeus enfront a atemptats terroristes. Posteriorment va aprovar-se la Directiva 2008/114/CE del Consell de 8 de desembre de 2008 sobre la identificaci i designaci d'infraestructures crtiques europees i l'avaluaci de la necessitat de millorar la seva protecci, la qual va entrar en vigor el 12 de gener de 2009. Aquesta Directiva estableix, entre daltres coses, que la responsabilitat principal i ltima de protegir les infraestructures crtiques correspon als Estats membres i als operadors de les mateixes, i insta la implantaci d'una srie d'iniciatives i actuacions per part dels Estats per a la seva transposici a les legislacions nacionals.
5.4. El sector TIC: legalitat vigent a lEstat espanyol

El marc legal en matries diverses ha evolucionat en una complexa combinaci d'estatuts i regulacions legals, regles judicials i la prctica real. Tanmateix, no es estrany trobar llacunes, conflictes i inconsistncies entre les diferents parts que donen forma a un marc legal i en conseqncia al procs en s. Com en daltres mbits materials, el marc legal estatal relatiu al sector de les TIC ha
Pg 22
experimentat un canvi notable, no exempt de llacunes i inconsistncies, provocades en part pel fet que es tracta dun sector caracteritzat per la celeritat de lactualitzaci tecnolgica. Aix mateix, cal tenir en compte que els serveis de comunicaci audiovisual (radiofnics, televisius i connexos i interactius) sn serveis dinters general que es presten en lexercici del dret a la lliure expressi didees i del dret a comunicar i rebre informaci, entre daltres (art. 22.1 de la Llei 7/2010, de 31 de mar, General de la Comunicaci Audiovisual - LGCA). En conseqncia, la prestaci daquests serveis resta lligada a lexercici de drets reconeguts constitucionalment (art. 20.1a i d de la CE) de manera que una eventual impossibilitat de prestar els serveis de comunicaci audiovisual podria comportar la vulneraci daquests drets. Aix no obstant, la mateixa CE estableix mecanismes per poder suspendre el seu exercici tot declarant lestat dexcepci o de setge (art. 55.1). Per tant, i tamb dacord amb lart. 21 i 32.3 de la Llei orgnica 4/1981, d1 de juny, dels estats dalarma, excepci i setge (LOEE), no shauria de descartar que aix pogus afectar el correcte funcionament de les emissions de rdio i televisi, entre daltres. Aquest supsit noms es podria produir, lgicament, en letapa prvia a la constituci de lEstat catal3.
En efecte, larticle 55.1 de la CE estableix que els drets reconeguts en larticle 20, apartats 1 a) i d), entre daltres, podran ser suspesos quan sigui acordada la declaraci de lestat dexcepci o de setge en els termes que preveu la CE. Aix, lapartat 3 de larticle 116 de la CE determina que lestat dexcepci ser declarat pel Govern mitjanant un decret acordat en un Consell de Ministres, prvia autoritzaci del Congrs dels Diputats. Lautoritzaci i la proclamaci de lestat dexcepci haur de determinar expressament els efectes daquest, lmbit territorial al qual sestengui i la durada, que no podr excedir de trenta dies, prorrogables per un termini igual amb els mateixos requisits. Dacord amb larticle 13 de la LOEE, el Govern podr sollicitar del Congrs dels Diputats autoritzaci per declarar lestat dexcepci cuando el libre ejercicio de los derechos y libertades de los ciudadanos, el normal funcionamiento de las instituciones democrticas, el de los servicios pblicos esenciales para la comunidad, o cualquier otro aspecto del orden pblico, resulten tan gravemente alterados que el ejercicio de las potestades ordinarias fuera insuficiente para restablecerlo y mantenerlo (apartat 1). A aquests efectes, el Govern remetr al Congrs una sollicitud dautoritzaci que contindr els extrems segents (apartat 2): Determinacin de los efectos del estado de excepcin, con mencin expresa de los derechos cuya suspensin se solicita, que no podrn ser otros que los enumerados en el apartado 1 del art. 55 de la Constitucin. Relacin de las medidas a adoptar referidas a los derechos cuya suspensin especficamente se solicita. mbito territorial del estado de excepcin, as como duracin del mismo, que no podr exceder de treinta das.
Pg 23
Per la seva banda en relaci al sector de les telecomunicacions la Llei 32/2003, General de Telecomunicacions estableix les principals condicions sota les quals les entitats privades poden prestar serveis de telecomunicacions i regula tamb les condicions en les quals el Govern i les principals institucions estatals gestionen i regulen un servei dinters pblic i, en relaci amb el cas destudi, en el seu article 4 preveu que: 1. Las redes, servicios, instalaciones y equipos de telecomunicaciones que desarrollen actividades esenciales para la defensa nacional integran los medios destinados a sta, se reservan al Estado y se rigen por su normativa especfica. s rellevant mencionar aquesta disposici principalment pel fet que no totes les infraestructures de telecomunicacions queden sotmeses al rgim de la LGTEL sin que nhi ha que queden reservades a lEstat i tenen com a finalitat la defensa nacional, principalment infraestructures de caire militar o dinfraestructures crtiques. Cal tenir en compte aquestes infraestructures ja que el bloqueig o interrupci de determinats serveis (principalment inalmbrics) podria venir tamb per les interferncies que es poguessin causar des
La cuanta mxima de las sanciones pecuniarias que la Autoridad gubernativa est autorizada para imponer, en su caso, a quienes contravengan las disposiciones que dicte durante el estado de excepcin. El Congrs debatr la sollicitud dautoritzaci tramesa pel Govern i la pot aprovar en sus propios trminos o introducir modificaciones en la misma (apartat 3). Finalment, dacord amb larticle 21 de la LOEE la Autoridad gubernativa podr suspender todo tipo de publicaciones, emisiones de radio y televisin, proyecciones cinematogrficas y representaciones teatrales, siempre y cuando la autorizacin del Congreso comprenda la suspensin del artculo 20, apartados 1, a) y d), y 5 de la Constitucin. Igualmente podr ordenar el secuestro de publicaciones (apartat 1). Aix no obstant, el ejercicio de las potestades a que se refiere el apartado anterior no podr llevar aparejado ningn tipo de censura previa (apartat 2). Daltra banda, lapartat 4 de larticle 116 de la CE estableix que lestat de setge ser declarat per la majoria absoluta del Congrs dels Diputats, a proposici exclusiva del Govern. El Congrs en determinar lmbit territorial, la durada i les condicions. Dacord amb larticle 32 de la LOEE, el Govern podr proposar al Congrs dels Diputats la declaraci de lestat de setge cuando se produzca o amenace producirse una insurreccin o acto de fuerza contra la soberana o independencia de Espaa, su integridad territorial o el ordenamiento constitucional, que no pueda resolverse por otros medios (apartat 1). Aix mateix, la correspondiente declaracin determinar el mbito territorial, duracin y condiciones del estado de sitio (apartat 2). Finalment, lapartat 3 de larticle 32 estableix que la declaracin podr autorizar, adems de lo previsto para los estados de alarma y excepcin, la suspensin temporal de las garantas jurdicas del detenido que se reconocen en el apartado 3 del artculo 17 de la Constitucin.
Pg 24
daquestes infraestructures. Seguint amb lanlisi de la normativa i daquest article 4 de la LGTEL cal fe r esment tamb al seu apartat cinqu que determina: 5. El Gobierno, con carcter excepcional y transitorio, podr acordar la asuncin por la Administracin General del Estado de la gestin directa de determinados servicios o de la explotacin de ciertas redes de comunicaciones electrnicas, de acuerdo con el texto refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Pblicas, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2000, de 16 de junio, para garantizar la seguridad pblica y la defensa nacional. En relaci amb aquesta previsi per tal de garantir la seguretat pblica o b la defensa nacional el Govern de lEstat espanyol pot acordar la gesti directa de determinats serveis de comunicacions electrniques o b sotmetrels a les seves instruccions. Des daquesta perspectiva les mesures tcniques a aplicar en aquest sector no sn conegudes, malgrat que anirien alineades als objectius que es determinin, per exemple pel cas de la seguretat pblica cabria ls de les infraestructures per difondre missatges demergncia i per a la protecci de la poblaci. Dalta banda, la mateixa LGTEL tamb tracta aquesta possible imposici a tr avs del servei pblic definit a larticle 25. En particular el seu apartat primer determina que: 1. El Gobierno podr, por necesidades de la defensa nacional, de la seguridad pblica o de los servicios que afecten a la seguridad de las personas o a la proteccin civil, imponer otras obligaciones de servicio pblico distintas de las de servicio universal a los operadores. s aquest argument el que es podria fer servir per intervenir el normal funcionament dels serveis de les operadores de telecomunicacions. Deixant de banda les agressions externes a la sobirania que no correspondrien amb el cas destudi, cal recrrer a la Llei Orgnica 4/1981 de lEstat dexcepci (LEE), on es regulen els estats dalarma, excepci i setge. Daquests tres el que podria encaixar amb la situaci que es planteja seria el de lestat de setge que es defineix a larticle 32 de la LEE, com sha indicat anteriorment. A mode de conclusi es pot afirmar doncs que el govern espanyol podria imposar mesures dactuaci excepcionals als operadors autoritzats a prestar serveis a nivell de lEstat
Pg 25
espanyol, en letapa prvia a la creaci dun Estat catal. Sens perjudici daix s difcil determinar les mesures concretes que es podrien imposar ja que no hi ha precedents.
6. Els actius que cal protegir

En aquest apartat es descriuen i analitzen els diferents actius que podrien quedar afectats a conseqncia dun mal funcionament dels sistemes de comunicacions electrniques. Aquests actius, bsics per a garantir el funcionament de leventual nou Estat catal, es troben en els sectors de laudiovisual, de les telecomunicacions i dels transports, i en lmbit dels serveis essencials. A lhora de triar els actius ms importants es fa prevaldre el criteri de dependncia que tenen respecte de les comunicacions electrniques o sistemes dinformaci.
6.1. El sector audiovisual

Lmbit audiovisual est format per la transmissi del senyal de televisi i radio, des de la seva emissi en els diferents centres de producci audiovisual o radiofnica, fins larribada als aparells de televisi o rdio de les llars. La televisi i la rdio comparteixen la tecnologia mitjanant la qual es transporta el senyal des dels centres emissors fins els receptors finals.
6.1.1. La televisi i la rdio

6.1.1.1. Descripci
La radiodifusi terrestre s el mtode tradicional de lliurament del senyal de TV i FM per ones de rdio transmesa a travs de l'espai obert. Els senyals sn la TDT, la FM i la DAB (tecnologia de rdio digital actualment en proves). A Catalunya, el punt principal de distribuci del senyal de TDT, de FM i de DAB, s la Torre
Pg 26
de Collserola (propietat de la Societat Torre de Collserola S.A. que t per objecte social la construcci i explotaci del complex). La Torre de Collserola rep el senyal de les diverses televisions (privades i pbliques), lempaqueta per a cada mltiplex (conjunt de canals) i el difon tant a lrea metropolitana com a la resta de centres emissors que conformen la xarxa de distribuci del senyal, i als quals sorienten les antenes de les llars per tal de rebrel. De forma semblant actua la rdio digital (DAB), per b que actualment el servei es troba restringit a lmbit de la Torre de Collserola. En el cas del senyal de FM, es distribueix de la mateixa forma fins arribar al receptor (transistor domstic, porttil, de cotxe, etc...) La Torre de Collserola (situada a lrea Metropolitana que concentra el 60% de la poblaci total de Catalunya) distribueix els seus senyals, mitjanant radioenlla i fibra ptica, als 8 centres reemissors principals de Catalunya. Tots ells permeten abastir el 85% de la poblaci de Catalunya. Fins arribar al 99,6% de la cobertura actual resten a la vora de 500 Torres ms que cobreixen la resta del territori i que distribueixen el senyal de TDT mitjanant radioenllaos i en algun cas via satllit. Pel que fa a la resta de tipologies de televisions (satllit, cable i Internet) la seva penetraci s inferior, per cal tenir-les presents. La televisi per satllit, el senyal de la qual es lliura a les llars a travs del transport via satllit. Els satllits dAstra (19,2 est) empresa luxemburguesa-, dEutelsat (Hot Bird 13 est) empresa francesa- i dHispasat (30 oest) empresa espanyola-, sn els que principalment trameten canals en obert4. El centre de control dAbertis Telecom i de pujada del senyal als satllits dHispasat est a les rodalies de Madrid. Per el senyal es pot pujar als satllits dHispasat i tamb als dAstra des de molts altres llocs del mn. La televisi per cable s una forma de proveir el senyal de televisi directament a les llars mitjanant cable coaxial, parell de coure o fibra ptica. Cal dir que tots els aparells de TV que estan connectats al cable tamb poden veure la TDT i que la seva penetraci s baixa.
4
El centre de control dAbertis Telecom i de pujada del senyal als satllits dHispasat est a les rodalies de Madrid. Per el senyal es pot pujar als satllits dHispasat i tamb als dAstra des de molts altres llocs del mn.
Pg 27
La televisi per Internet tradueix els continguts en un format que pot ser transportat per ADSL, fibra ptica o altres tecnologies anomenades protocols dInternet (Internet Protocol IP). Per aquest motiu tamb es coneguda com a televisi IP. Actualment, encara no hi ha un alt grau de penetraci daquests canals, no pas per una mancana tcnica dels receptors (televisors intelligents), sin per la manca dhbit dels espectadors que opten encara majoritriament per loferta en TDT. Seria especialment interesant que les televisions catalanes estiguessin preparades per emetre a travs dInternet per tot el mn.
6.1.1.2. El marc competencial

Sens perjudici de les competncies atribudes a la Generalitat en els art. 137 i 140 de lEstatut de Catalunya, lespectre radioelctric s un b de domini pblic, la titularitat, gesti, planificaci, administraci i control del qual s competncia de lEstat espanyol, dacord amb la Constituci i larticle 43 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions (LGT). Aquesta gesti sexerceix de conformitat amb el que disposen el ttol V de lesmentada Llei i els tractats i acords internacionals dels quals Espanya ns part, atenent la normativa aplicable de la Uni Europea (UE) i les resolucions i recomanacions de la Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT) i daltres organismes internacionals. Aix mateix, larticle 5 del Reglament de desenvolupament de la LGT, pel que fa a ls del domini pblic radioelctric, aprovat pel Reial Decret 863/2008, de 23 de maig (Reglament LGT), estableix que a fi daconseguir la utilitzaci coordinada i efica del domini pblic radioelctric, el Ministre dIndstria, Turisme i Comer, a proposta de lAgncia Estatal de Radiocomunicacions, ha daprovar el Quadre Nacional dAtribuci de Freqncies (CNAF) per als diferents tipus de serveis de radiocomunicaci, dacord amb les disposicions de la UE, de la Conferncia Europea dAdministracions de Correus i Telecomunicacions (CEPT), i del Reglament de radiocomunicacions de la UIT, i definir latribuci de bandes, subbandes, freqncies, canals i els circuits radioelctrics corresponents, aix com les altres caracterstiques tcniques que puguin ser necessries. Mitjanant lOrdre IET/787/2013, de 25 d'abril, el Ministeri dIndstria, Energia i Turisme va aprovar el CNAF que, pel que fa als serveis de comunicaci audiovisual (radiodifusi sonora i televisi), estableix unes bandes de freqncies tot remetent-se als corresponents Plans Tcnics Nacionals, lelaboraci del quals s una facultat assignada al Govern de lEstat en
Pg 28
relaci amb la gesti del domini pblic radioelctric, dacord amb larticle 44 de la LGT. En definitiva, els serveis de comunicaci audiovisual es transmeten dins de les bandes de freqncies que sassignen internacionalment per a aquesta finalitat i, posteriorment, lEstat Espanyol defineix latribuci de bandes, subbandes, freqncies, canals i els circuits radioelctrics corresponents, aix com les altres caracterstiques tcniques que puguin ser necessries, mitjanant el CNAF i, en determinats supsits, tenint en compte els corresponents Plans Tcnics Nacionals que, pel que fa a la rdio i la televisi, sn els segents: El Pla Tcnic Nacional de Radiodifusi Sonora en Ones Mitjanes (hectomtriques) aprovat per Reial decret 765/1993, de 21 de maig i modificat per la Resoluci de 23 dabril de 20025. El Pla Tcnic Nacional de Radiodifusi Sonora Digital Terrenal aprovat per Reial decret 1287/1999, de 23 de juliol, modificat pels Reials decrets 776/2006, de 23 de juny, i 802/2011, de 10 de juny i complementat per les Ordres de 23 de juliol de 1999, de 24 dagost de 1999, de 15 doctubre de 2001 i de 13 de juliol de 20116. El Pla Tcnic Nacional de la Televisi Digital Terrestre aprovat per Reial decret 944/2005, de 29 de juliol, modificat pels Reials Decrets 920/2006, de 28 de juliol i 365/2010, de 26 de mar i complementat per lOrdre ITC/2212/2007, de 12 de juliol.
La nota dutilitzaci UN-1 del CNAF estableix que la banda de freqncies 526,5 a 1606,5 kHz sutilitzar exclusivament per les entitats habilitades per la prestaci dels serveis de radiodifusi sonora en ona mitjana. Aquestes entitats habilitades sn: la Corporaci de Rdio i Televisi Espanyola, S.A., a travs de la Sociedad Mercantil Estatal Rdio Nacional dEspanya (RNE) i les persones fsiques o jurdiques mitjanant el ttol habilitant atorgat per lEstat per lexplotaci en gesti indirecta.
6
La nota dutilitzaci UN-96 del CNAF estableix que la banda de freqncies 195 a 223 MHz sutilitzar exclusivament per les entitats habilitades per la prestaci dels serveis de radiodifusi sonora digital terrenal. Aquestes entitats habilitades sn: la Corporaci de Rdio i Televisi Espanyola, S.A., a travs de la Sociedad Mercantil Estatal RNE; les persones fsiques o jurdiques mitjanant ttol habilitant atorgat per lEstat per lexplotaci en gesti indirecta en les xarxes de cobertura estatal; els Ens Pblics amb competncia en la matria de les Comunitats Autnomes; les persones fsiques o jurdiques mitjanant concessi administrativa atorgada pels rgans competents de les Comunitats Autnomes per lexplotaci en gesti indirecta en les xarxes de cobertura territorial autonmica; les persones fsiques o jurdiques mitjanant concessi administrativa atorgada pels rgans competents de les Comunitats Autnomes per lexplotaci en gesti indirecta en una demarcaci de cobertura local.
Pg 29
El Pla Tcnic Nacional de la Televisin Digital Local aprovat per Reial decret 439/2004, de 12 de mar, modificat pels Reials decrets 2268/2004, de 3 de desembre i 944/2005, de 29 de juliol i complementat per lOrdre de 30 de desembre de 20047.
Pla Tcnic Nacional de Radiodifusi Sonora en Ones Mtriques amb Modulaci de Freqncia aprovat per Reial decret 964/2006, d1 de setembre8.
6.1.1.3. Escenaris de collaboraci i riscos

Com ja sha dit, dacord amb la normativa vigent, lespai radioelctric s un b de domini pblic estatal i, en conseqncia, en la transici cap al nou Estat, lescenari desitjable s el de collaboraci amb el govern espanyol, per tal de fer el trasps de les competncies i freqncies radioelctriques, aix com de les llicncies habilitants dels operadors audiovisuals i els drets i deures econmics associats. En el cas de no existir una voluntat de collaboraci, lEstat espanyol podria interferir tcnicament la difusi audiovisual, de tal manera que dificults lemissi de continguts. Aix seria factible a travs dAbertis Telecom, el qual disposa de ladjudicaci de transport i
7
Les notes dutilitzaci UN-35 i UN-36 del CNAF estableixen que la banda de freqncies 470 a 862 MHz (canals radioelctrics 21 a 69) sutilitzar per les entitats habilitades per la prestaci dels serveis de televisi amb tecnologia digital. Aquestes entitats habilitades sn: la Corporaci de Rdio i Televisi Espanyola, S.A., mitjanant la Sociedad Mercantil Estatal Televisin Espaola (TVE); les societats annimes mitjanant ttol habilitant atorgat per lEstat per lexplotaci en gesti indirecta en una xarxa de cobertura es tatal -Antena 3 de Televisin, S.A. (A3), Sogecable, S.A. (C4), Gestevisin-Telecinco, S.A. (T5), Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta (L6), Gestora de Televisin Net TV, S.A. i Veo Televisin, S.A.-; els Ens Pblics amb competncia en la matria de les Comunitats Autnomes que han obtingut el ttol habilitant per la gesti directa de la televisi en un mltiple digital dmbit territorial autonmic; les persones fsiques o jurdiques mitjanant ttol habilitant atorgat pels rgans competents de les Comunitats Autnomes per lexplotaci en gesti indirecta en un mltiple digital de cobertura territorial autonmica; els municipis i les organitzacions territorials insulars mitjanant ttol habilitant atorgat pels rgans competents de les Comunitats Au tnomes per lexplotaci en gesti indirecta en una demarcaci de cobertura local; les persones fsiques o jurdiques mitjanant ttol habilitant atorgat pels rgans competents de les Comunitats Autnomes per lexplotaci en gesti indirecta en una demarca ci de cobertura local.
8
La nota dutilitzaci UN-17 del CNAF estableix que la banda de freqncies 87,5 a 108 MHz sutilitzar exclusivament per les entitats habilitades per la prestaci dels serveis de radiodifusi sonora en ones mtriques amb modulaci de freqncia. Aquests entitats habilitades sn: la Corporaci de Rdio i Televisi Espanyola, S.A., mitjanant la Sociedad Mercantil Estatal Radio Nacional de Espaa (RNE); els Ens Pblics amb competncia en la matria de les Comunitats Autnomes (emissores FM autonmiques); les Corporacions Locals mitjanant ttol habilitant atorgat pels rgans competents de les Comunitats Autnomes (emissores FM municipals); les persones fsiques o jurdiques mitjanant ttol habilitant atorgat pels rgans competents de les Comunitats Autnomes, o en el seu cas per lEstat, per lexplotaci en gesti indirecta.
Pg 30
difusi del senyals audiovisuals, en aquells canals de TDT o rdio que utilitzen les cadenes pbliques i privades de Catalunya,. Es podrien produir interferncies electrniques en les bandes utilitzades per la difusi de la TDT i FM, ja siguin indudes mitjanant antenes mbils desplegades o mitjanant avions especialitzats que sn capaos de generar interferncies sota lespai que sobrevolen.
6.1.1.4. Alternatives
Per garantir l'emissi de la TDT el primer que s'ha dassegurar s la generaci de continguts i senyals, a continuaci el transport d'aquest senyal al centre emissor i finalment la difusi d'aquest senyal a la poblaci. En aquest sentit cal disposar d'alternatives. A Catalunya tenim la possibilitat de duplicar tant la generaci de continguts i senyal, com el transport i fins i tot la difusi. Per a la generaci de continguts i elaboraci del senyal hi ha empreses que actualment ja realitzen aquestes activitats per les seves prpies necessitats o per als seus clients. Tamb existeixen alternatives en el transport del senyal amb fibra i radio fins a Collserola: La Generalitat t fibres que arriben a Collserola i que connecten TVC , CatRadio i els principals punts de la ciutat de Barcelona. En teoria una altra alternativa seria executar el pla de recuperaci de desastres, consistent en duplicar amb installacions alternatives, els centres de control i emissi de radiofreqncia. Tanmateix cal reconixer que la inversi econmica que requeriria aquest pla de recuperaci en les circumstncies actuals el fa poc viable a la prctica. En tot cas, davant duna interferncia estatal pel que fa a lemissi dels canals de TDT i FM pblics i privats de Catalunya, caldria tenir en compte que: Tot i que lespai radioelctric s un b de domini pblic estatal, Catalunya, ats que atorga els ttols habilitants, pot gestionar aquella part que subica sobre els seu territori. Els prestadors de serveis de comunicaci audiovisual catalans tenen el dret a prestar el servei i, en conseqncia, tenen tamb el dret daccs a les xarxes electrniques per poder-lo prestar. Els serveis de comunicaci audiovisual radiofnics, televisius i connexos i interactius sn serveis dinters general que es presten en lexercici del dret a la
Pg 31
lliure expressi didees, del dret a comunicar i rebre informaci. Aquests drets tenen reconeixement i protecci constitucional. La prpia normativa estatal atorga al servei de comunicaci audiovisual pblic la condici de servei essencial dinters econmic general. Finalment, en relaci amb el prestadors de serveis de comunicaci audiovisuals estatals que emeten a Catalunya, el Govern de la Generalitat hauria de seguir mantenint la situaci actual pel que fa als prestadors privats mitjanant un acord amb Abertis Telecom i, daltra banda, mitjanant la signatura dun acord transfronterer amb lEstat Espanyol pel que fa a lemissi dels prestadors pblics. Aix mateix, en aquest context, el CTTI9 -empresa pblica creada per llei el 28 de desembre de 1993, i adscrita al Departament dEmpresa i Ocupaci- seria lencarregada de vetllar per lestricte compliment de les obligacions que Abertis Telecom t assumides en virtut del Contracte dArrendament dInfraestructures (CAI) i dels contractes de prestaci de serveis de transport i difusi dels senyals televisius i radiofnics de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals i, en definitiva, del manteniment del serveis pblic de comunicaci audiovisual. Analitzades les estratgies i mesures per fer front a situacions de risc, cal analitzar tamb les estratgies i mesures que hauria dadoptar el nou Estat per tal de poder exercir les competncies que avui exerceix lEstat espanyol. En efecte, en el supsit que Catalunya esdevingus un estat independent, per tal delaborar el seu propi CNAF, hauria de sollicitar ladhesi a lUIT. Aleshores, com a Estat membre de lUIT, podria definir latribuci de bandes, subbandes, freqncies, canals i els circuits radioelctrics corresponents, aix com les altres caracterstiques tcniques que poguessin ser necessries. Aix mateix, i de manera parallela, la Generalitat hauria de regular el domini pblic radioelctric (lespectre radioelctric), el domini pblic de numeraci (els nmeros assignats a la telefonia), el segment espacial (rbites dels satllits) i el domini pblic radioelctric terra-espai (enllaos ascendents i descendents entre les estacions terrenes i els satllits),
El Govern de la Generalitat va constituir el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci (CTTI) per integrar tots els serveis informtics i de telecomunicacions de l'Administraci en una nica estructura. Per tant, el CTTI s el responsable de garantir la direcci, planificaci, gesti i control dels sistemes d'informaci i dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. Alhora que dissenya, construeix, coordina i desplega els projectes que la Generalitat li encarrega per desenvolupar i fer crixer la Societat del Coneixement.
Pg 32
tot assumint-ne la titularitat, la gesti, la planificaci, ladministraci i el control. Aix comportaria que Catalunya podria crear xarxes de comunicacions electrniques prpies10. En aquest sentit, es podria analitzar la convenincia o no de crear una entitat pblica especficament encarregada de gestionar directament la xarxa i prestar serveis de transport i de difusi del senyal audiovisual o, en el seu cas, de fer-ho mitjanant la gesti indirecta a travs duna entitat privada, prvia la corresponent concessi administrativa.
6.2. El sector de les telecomunicacions

Realitzar una trucada telefnica des de casa mitjanant el mbil, consultar el correu electrnic, etctera, sn serveis de telecomunicacions que se suporten en xarxes. Les xarxes de telecomunicacions es componen de nodes (equips electrnics situats dins dedificis especialitzats) i connexions entre nodes. Sn usualment sistemes de transmissi de senyals basats en fibra ptica, que connecten els edificis. Els clients finals es connecten als nodes mitjanant cable de coure o fibra ptica des de les llars, o tamb mitjanant ones electromagntiques que permeten la connexi a les antenes de telefonia mbil (aquestes antenes , estacions base en largot del sector, es connecten amb els nodes). Les xarxes pbliques que donen actualment servei a Catalunya formen part de xarxes dabast estatal, gestionades i operades des de centres de gesti situats majoritriament a Madrid. Aquests centres de gesti poden desconnectar nodes de la xarxa, desconnectar antenes, deixar fora de servei els clients dins dun node, tallar les interconnexions entre nodes de manera total o parcial. Podrem dir que la xarxa s esclava del centre de gesti. Aquesta situaci s important per tal davaluar correctament la situaci.
10
Xarxa de comunicacions electrniques. Sistemes de transmissi i, si escau, els equips de commutaci o encaminament i daltres recursos que permetin el transport de senyals mitjanant cables, ones hertzianes, mitjans ptics o daltres mitjans electromagntics amb inclusi de les xarxes de satllits, xarxes terrestres fixes i mbils, sistemes de tendals elctrics, en la mesura que sutilitzin per a la transmissi de senyals, xarxes utilitzades per a la radiodifusi sonora i televisiva i xarxes de televisi per cable, independentment del tipus dinformaci transportada.
Pg 33
6.2.1. La telefonia fixa i mbil (veu)

6.2.1.1. Descripci
La telefonia, tant la fixa com la mbil, es basa en ls del sistema de numeraci, que integra uns dels dominis pblics del camp de les telecomunicacions. Aquest sistema de numeraci t un prefix identificatiu de lEstat, el qual s assignat per la ITU (Uni Internacional de Telecomunicacions) a Espanya, com s conegut, li correspon el nmero 34- i un conjunt de nmeros que identifiquen lemissor de la trucada i el receptor. Lencaminament daquest trucada fins al seu receptor requereix dunes tecnologies i acords dintercanvi daquestes trucades entre operadors de telecomunicacions dels diferents pasos, que estan regulats internacionalment. No sn aliens a aquesta problemtica els nmeros especials, com per exemple emergncies (112) o informaci de ladministraci (010 o 012). LEstat s el titular del domini pblic de numeraci i natorga el seu s a les empreses autoritzades a prestar el servei de telefonia. Pel que fa a la veu a la xarxa de telefonia mbil es transmet a travs duna xarxa destacions base, interconnectades per xarxes de fibra ptica o per radioenllaos, propietat dels operadors autoritzats (Telefnica, Orange, Vodafone i Yoigo), els quals reben i emeten les trucades dels telfons mbils que es troben en el seu abast, a travs de l'emissi d'ones a una determinada freqncia assignada per lEstat, ja que s el lens competent. Tanmateix, levoluci de la tecnologia de telefnica mbil fins a lactual 3G o 4G, tamb permet la connexi a Internet (transmissi de dades).
6.2.1.2. Marc competencial

La liberalitzaci de les comunicacions telefniques suposa que aquestes funcionin en tant que les operadores funcionin. Aquestes operadores segueixen les regulacions internacionals que marca la Uni Internacional de les Telecomunicacions. Per tant, la Generalitat no t cap competncia sobre la telefonia. Per lEstat tampoc no t potestat per fer que els telfons deixin de funcionar.
Pg 34

Durant el procs de Transici Nacional caldria acordar amb lEstat espanyol el manteniment del prefix estatal +34 fins que leventual Estat catal esdevingus membre de la ITU, la qual hauria datorgar un nou prefix internacional per al territori de Catalunya. Un entorn de collaboraci amb lEstat espanyol donaria seguretat a les operadores. De fet, no existeix cap instrument legal que permeti que lEstat pugui forar a les operadores a suspendre els serveis de telefonia. Les operadores importants, que poden mantenir el sistema de comunicacions telefniques, sn internacionals i cotitzen a borsa. Amb tota seguretat la pressi de lEstat espanyol sobre aquest tipus dempreses seria infructuosa. Per tant, es pot considerar poc probable que es materialitzi el principal risc identificat, que seria no poder establir lencaminament de les trucades en general, per especialment als serveis demergncies o institucionals (112, 061, 080, 010, 012, ...). Com en altres casos, tampoc aqu no existeixen mecanismes jurdics per poder impedir el funcionament dalguns punts dinterconnexi de les operadores, llevat del cas que es declars un estat dexcepci. Altra cosa s que es puguin produir accions de sabotatge. Tamb cal tenir en compte els interessos privats que interactuen en aquest mbit, que depenen dels seus accionistes i no de les instruccions de ladministraci estatal. En el cas de la telefonia mbil, igual que en el de la TDT i rdio, tamb ens podrem trobar amb interferncies electrniques en les freqncies utilitzades per les operadores de telefonia mbil, indudes mitjanant antenes mbils desplegades o mitjanant els avions especialitzats en els atacs electrnics, capaos de generar interferncies sota lespai que sobrevolen. Tanmateix, lacci daquesta mena davions noms pot acotar-se a espais limitats, de manera que no esdev un risc real, a menys que es focalitzi sobre espais especialment rellevants. Un dels riscos que cal tenir en compte s la inestabilitat en les comunicacions que eventualment es podria produir arran de sabotatges a la xarxa, provocant caigudes de nodes territorials, numeracions selectives o daltres. Fins i tot es podrien impedir totes les comunicacions, tret de laccs al 112. Int entar impedir aquestes accions s fora complicat i exigiria desendollar els nodes dels sistemes de gesti i la capacitat doperar localment. Malgrat aquesta situaci, les xarxes de titularitat de la
Pg 35
Generalitat podrien reconfigurar-se i mantenir-se actives. Aquesta situaci dexcepcionalitat noms es podria mantenir durant un perode de temps curt, donada lafectaci a les persones i empreses. Per aix seria necessari un estudi en profunditat de les alternatives demergncia basades en xarxes prpies i serveis internacionals. s important assenyalar que per donar continutat al servei, tant de la xarxa fixa com de la mbil, s necessari disposar de fibra ptica i dinterconnexi amb els operadors situats a Catalunya o a fora de Catalunya. Els terminals via satllit, especialment serveis basats en operadors internacionals com Inmarsat, es podrien veure afectats per interferncies generades localment, s a dir, a prop dels terminals.
En el cas de la telefonia, no caldrien actuacions especfiques, ja que les operadores garantirien el funcionament. El que si que caldr fer, en cas que Catalunya esdevingus un nou Estat, s integrar-se a la ITU i demanar un codi de pas per les trucades internacionals. En aquest sentit caldria que el Govern establis relacions amb la ITU el ms aviat possible.
6.2.2. Internet
Internet s una xarxa pblica i global dordinadors interconnectats mitjanant el protocol d'Internet (IP) i que envien les dades de lemissor al receptor i viceversa. Internet s la uni de moltes altres xarxes ja siguin acadmiques, comercials o de les administracions. Per tant, caldria prestar especial cura alhora de determinar el possible impacte dun tall daquest servei. Laccs a les xarxes de dades, majoritriament Internet, es fa mitjanant els parells de coure o cables de fibra ptica que connecten els edificis dels clients, llars o empreses, o des dels terminals mbils tipus smartphone o enrutadors habilitats per connexions de rdio.
Pg 36
Malgrat que sn xarxes diferents de les esmentades en lapartat de telefonia, comparteixen el primer tram, coure / fibra o connexi terminal antena. Aix implica que els propietaris daquest primer tram controlen laccs. El mercat dInternet est composat per diferents provedors (Internet Service Providers, ISP) i est ms atomitzat que el dels serveis de telefonia. Tot i aix la majoria de clients pertanyen als grans operadors (Telefnica, Vodafone, Orange ). Els Operadors alternatius no disposen de xarxes prpies per interconnectar-se amb el nodes dintercanvi i fan servir les infraestructures (fibra ptica) dels grans operadors. A Catalunya hi ha algunes infraestructures especifiques, que les diverses xarxes existents utilitzen (acadmiques, comercials, de ladministraci, privades, etc.) per intercanviar-se la informaci, que garanteixen que lemissor i el receptor es connect in i comuniquin. Si aquests punts, pel motiu que sigui, deixen de fer aquesta funci, el trfic es talla i els serveis es deixen de prestar. Sn el que anomenem nusos de connexi. La connexi a Internet es produeix, per tant, des de i cap a un provedor dInternet que est connectat a un daquests nusos de comunicacions. Les diferents tecnologies que permeten la connexi entre el nostre dispositiu (fix o mbil) amb el provedor dInternet sn les segents: Fibra ptica, ADSL (parell de coure), Internet mbil (3G, 4G), WiMAX i connexi per satllit. A continuaci fem una breu descripci de cadascun dells. Fibra ptica
La fibra ptica s la principal tecnologia per la connexi a Internet, ja que la seva alta capacitat permet altres formes de connexi (3G, 4G, Wimax). Avui per avui lextensi del cable i fibra ptica pel territori fa difcil el sabotatge o la tallada massiva de cables, tot i aix, cal garantir la integritat fsica dalguns punts estratgics , ja siguin nusos de comunicaci o punts nics de sortida i/o entrada de les Telecomunicacions. Internet mbil (EDGE, 3G, 4G)
Levoluci de la tecnologia de telefonia mbil fins a lactual 3G o 4G permet la connexi a Internet (dades) duns telfons cada cop ms potents i amb incomptables aplicacions. Per aquest motiu els operadors de telefonia mbil interconnecten les seves antenes amb
Pg 37
xarxes de fibra ptica per tal de garantir una velocitat dintercanvi dinformaci major que si sutilitzessin ones convencionals. En aquest cas s molt important garantir que els dispositius mbils disposin de connexi. Per posar en relleu la seva importncia, nhi ha prou en recordar el paper que han tingut en les denominades primaveres rabs. ADSL
LADSL s la tecnologia emprada per fer arribar Internet mitjanant els cables de coure que utilitza la telefonia fixa. WiMAX
En aquells indrets de major dificultat daccs, tot i arribar-hi la telefonia fixa, no s possible accedir a Internet amb el cablejat de parell de coure, per la qual cosa la connexi a Internet arriba mitjanant el que sanomena WiMAX. Aquesta tecnologia utilitza les ones per fer arribar la connexi des duna antena emissora fins a les antenes receptores de les llars, les quals sn capaces de descodificar el senyal. Les antenes de WiMAX, solen estar connectades a xarxes de fibra ptica, com en el cas de les antenes de telefonia mbil. Connexi per satllit
El darrer tipus de connexi a Internet que sutilitza, tot i que en menor grau, s la connexi per satllit. Mitjanant una antena parablica, el provedor dInternet fa arribar la connexi a travs del satllit. Els nusos de comunicacions
Els nusos de comunicacions, com ja sha dit anteriorment, sn els punts on sintercanvien la informaci de les diferents xarxes i provedors dInternet. s poden associar amb la idea de les portes de sortida cap a Internet. Els provedors dInternet intercanvien dades als NAP (Network Access Points). Els ms importants noms accedeixen els gran operadors a escala global com Vodafone , ATT, Verizon , Telefnica , Orange i altres daquest nivell . El principal de lEstat Espanyol s lHISPANIX, que s a Madrid. La Generalitat disposa del CATNIX, el nus de comunicacions neutre que est situat a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) i on sintercanvien el trfic de dades les diverses operadores. Shauria de dimensionar el CATNIX per suportar el trfic amb origen i destinaci
Pg 38
Catalunya.
6.2.2.1. Riscos
Els nusos de comunicaci estan connectats a Internet sense cap jerarquia establerta i, en la seva majoria, estan en mans dempreses privades. Aix garanteix, com en el cas de la telefonia, que tot i que algun nus de comunicaci pogus deixar de donar servei per sabotatge, Catalunya no deixaria destar connectada a Internet. Es podrien produir collapses o lentitud de la xarxa de forma local, per de forma legal no es pot desconnectar tot Catalunya dInternet. Ara b, al marge de la legalitat es podrien produir sabotatges, apagades dequips electrnics o atacs informtics que podrien generar algunes situacions puntuals de collapse de la xarxa dInternet a Catalunya. Com en el cas de la telefonia, els centres de gesti podrien desconnectar totalment o parcialment les xarxes. La majoria doperadors alternatius fan servir els ADSL de Telefnica, els quals depenen del seu sistema de gesti. En definitiva, en aquest mbit seria necessari establir els mateixos escenaris de collaboraci amb lEstat espanyol que en el cas de xarxes de telefonia, de cara a garantir lestabilitat dels agents i operadors. Per cal ser conscients que, en un entorn de desacord, tamb es produirien els mateixos riscos que en el cas de xarxes de telefonia. Aix no obstant, la major diversificaci doperadors i provedors de fibra, fins i tot les fibres ptiques de la xarxa prpia de la Generalitat, permetrien una sortida a Internet. Aquestes fibres haurien de protegir-se deventuals talls provocats en el seu recorregut o en els edificis de concentraci i de pas. Tamb es podria considerar el risc de censura, tal i com existeix, per exemple, a la Xina. Per cal tenir en compte que a tota la UE, les telecomunicacions estan liberalitzades, i seria molt difcil implantar un sistema de censura a la xarxa.
La situaci de contingncia per garantir la connectivitat a Internet passa per tenir prevista la possibilitat de fer circular el trfic dInternet de tot Catalunya a travs del CATNIX, el punt
Pg 39
neutre de connexi a Internet de la Generalitat de Catalunya. Actualment totes les operadores tenen algun enrutament de trfic a travs del CATNIX. s fonamental, doncs, que Telefnica, com a principal provedor de serveis dInternet a Catalunya, safegeixi a aquest nus de comunicaci neutre Laccs a Internet via satllit no t les mateixes capacitats que la fibra ptica per es una alternativa a considerar, especialment per distribuir continguts a servidors darreu el mn. Per accedir al satllits existeixen equips mbils de desplegament rpid (fly away) que sn difcilment interceptables. Noms es podria plantejar dur a terme la connexi a Internet de forma massiva, per tecnologia satllit, a travs de lestaci de Granada del Peneds, per degut al seu estat dabandonament, avui en dia no seria viable. A banda dels riscos i les seves alternatives, durant el procs de Transici Nacional, leventual constituci dun Estat catal tamb exigiria prendre altres decisions de relleu. Per exemple, i igualment en el cas de les xarxes fixes i mbils, caldria fer la separaci de la xarxa dmbit catal i la implementaci dels seus sistemes propis de gesti i operaci. Lintercanvi de dades entre operadors shauria de fer al CATNIX. A diferncia de la telefonia, la numeraci, s a dir, les adreces IP, s ms flexible i el perode transitori estaria ms lligat al pas del domini .es (webs amb adrea acabada en .es (Espanya) a .cat (Catalunya)). Recordem que Catalunya malgrat no ser un Estat, ja va aconseguir fa un anys un domini propi . Caldria garantir la sortida a Internet i per tant caldria tenir capacitat i fibra al CATNIX i als punts d'intercanvi de trfic alternatius a Barcelona. Tamb caldria garantir que aquests punts d'intercanvi estiguessin connectats al mn a travs d'interconnexions internacionals amb fibra o satllit com a ltim recurs.
6.2.3. Xarxa RESCAT

6.2.3.1. Descripci
La Xarxa RESCAT s la xarxa de telecomunicacions que utilitzen el cos de Mossos dEsquadra, les policies locals i alguns dels cossos demergncia de Catalunya (SEM,
Pg 40
Agents Rurals, Bombers). La xarxa est sostinguda per una infraestructura de titularitat pblica, operada per lempresa privada Abertis Telecom.

La Xarxa RESCAT opera sobre unes freqncies atorgades per lEstat a la Generalitat de Catalunya. s aquesta qui estableix la concessi de la gesti de la xarxa a loperadora Abertis per tal que ofereixi el servei. s a dir, la Generalitat s el client i, per tant, qui paga a Abertis per mantenir el servei de la Xarxa RESCAT.
6.2.3.3. Escenari de collaboraci i riscos

Lescenari de collaboraci en aquest apartat est restringit al trasps de la titularitat de la freqncia que utilitza la xarxa RESCAT a lAdministraci catalana, que ja gestiona lesmentada freqncia. En un escenari de no collaboraci, i igual que en altres apartats anteriors, es podrem produir interferncies electrniques en les bandes utilitzades per la Xarxa RESCAT, ja siguin mitjanant antenes o mitjanant uns avions especialitzats en atacs electrnics capaos de generar interferncies sota lespai que sobrevolen. Tamb es podria considerar, per b que remotament, la retirada de lautoritzaci de lEstat per a ls de les freqncies, amb la generaci de la necessitat que el futur Govern de la Generalitat aprovs novament aquesta autoritzaci en s de les capacitats que li proporcionaria succeir lEstat en aquesta mbit. Cal tenir present que RESCAT fa servir freqncies compartides amb la policia nacional espanyola i que aquesta t una xarxa parallela a RESCAT activa i funcionant a Catalunya. Per tant, si la policia espanyola activa la seva xarxa amb noves freqncies i ms potncia que RESCAT, podria provocar seriosos problemes per funcionar, sobretot a la ciutat de Barcelona.
De la mateixa manera que amb els serveis audiovisuals, les alternatives per garantir la Xarxa RESCAT passarien per tenir el control operatiu de la Torre de Collserola i els repetidors
Pg 41
principals al territori. El collectiu de radioaficionats es podria considerar una altra xarxa especial. Els radioaficionats sn un conjunt dusuaris degudament autoritzats, que utilitzen diversos tipus d'equips de radiocomunicaci per a comunicar-se amb altres radioaficionats darreu del mn per al servei pblic, la recreaci i formaci.
6.3. El sector del transport

Aquest sector s altament dependent de les comunicacions electrniques. En aquests casos parlem sobretot de les installacions radioelctriques dajuda a la navegaci aria, martima o ferroviria. El transport per carretera, tot i no tenir aquesta dependncia per a la navegaci, si que es podria veure afectat per una prdua dinformaci sobre les comandes, compres, destins de mercaderies, etc.
6.3.1. El transport aeri

6.3.1.1. Descripci dinfraestructures claus
El transport aeri es recolza en installacions radioelctriques dajuda a la navegaci. Existeixen determinades installacions que tenen constitudes servituds radioelctriques per assegurar l'adequat funcionament de les estacions que garanteixen la comunicaci entre els avions i la Torre de control o entre els mateixos aparells. A Catalunya, els aeroports tenen una Torre que controla lenlairament i laterratge dels avions a les dependncies aeroporturies, per tamb existeix el Centre de Control de Barcelona, seu de la Direcci Regional de Navegaci Aria Est, una installaci de vital importncia per a la navegaci aria. Aquest centre controla el trnsit i aproximaci als aeroports del territori que li s assignat.

En lmbit de les comunicacions electrniques que sutilitzen per a la gesti de lespai aeri, lEstat t totes les competncies. Estan regulades pel Reial Decret 57/2002, de 18 de gener,
Pg 42
pel qual saprova el Reglament de Circulaci Aria. La normativa de circulaci aria incorporada a aquest Reial decret no s ms que ladaptaci a lordenament espanyol de les modificacions que lOrganitzaci dAviaci Civil Internacional (OACI) ha anat introduint en el Conveni de Chicago.
6.3.1.3. Riscos
En aquest cas seria molt important la collaboraci amb lEstat per poder dur a terme un trasps ordenat i segur de la gesti de les freqncies i centres de control, donada la rellevncia que tenen les comunicacions per a la seguretat en la navegaci aria. Seria tamb convenient establir acords de collaboraci amb els altres estats limtrofes. El principal risc s el tancament de lespai aeri noms sobre Catalunya i la paralitzaci conseqent de laeroport del Prat. Existeixen alternatives tcniques per suplir aquesta mancana, en el supsit que el Govern ho considers necessari. En cas contrari, noms amb el control fsic de la installaci es podria garantir el funcionament. Cal dir, per, que seria altament improbable que lEstat tanqus lespai aeri sobre Catalunya, ja que estaria incomplint les normatives daviaci civil internacional i creant un caos a nivell continental, tal i com va passar el 2009 amb la vaga de controladors. En aquest sentit cal tenir en compte el fet diferencial que un Estat no pot tancar lespai aeri unilateralment sense provocar una reacci internacional.
6.3.1.4. Antecedents
En els recents processos dindependncia hi ha exemples de casos de canvi de sobirania sobre un determinat espai aeri que han provocat seriosos conflictes, per tamb nhi ha daltres en els quals el trasps de sobirania a les noves autoritats es va produir de manera pacfica i pactada. El trasps de control de comunicacions equival al trasps del control de la infraestructura, i en el cas de Catalunya el seu xit dependria de com es negoci el trasps de lEstat espanyol (avui dAena) al nou Estat catal de la gesti de control de lespai aeri catal. Durant aquest trasps cal tenir en compte que el control de lespai aeri dependria, tant durant les fases de vol com daproximaci, del centre de control, mentre que en lenlairament o laterratge ho faria noms dels sistemes del propi aeroport.
Pg 43
6.3.2. El transport martim

6.3.2.1. Descripci
Bsicament els sistemes de radiocomunicacions martimes estan orientats a la comunicaci entre vaixells i els ports i al rescat. Conviuen junts els sistemes civils i els militars, que per la seva naturalesa, son xifrats. Els equips que ofereixen aquests serveis sn els segents: Radio i Navtex (amb les bandes de freqncia en MF, HF i VHF) (Radiotelgraf) Satllit (COSPAS-SARSAT, Balises, Inmarsat) Transponedors de Radar
En ser elements de seguretat de la vida humana i del trfic martim nacional i internacional, i pel fet que Catalunya es troba en un indret geogrfic estratgicament clau en el pas de vaixells per la Mediterrnia, aix com un centre de distribuci logstica per Espanya i Europa, s poc probable la seva interferncia. Cal remarcar que les interferncies en les comunicacions via satllit sn prcticament impossibles. A priori totes les comunicacions sn secretes i est totalment prohibida la divulgaci o utilitzaci del contingut sense lexprs consentiment de lemissor. Qualsevol persona que escolti els missatges emesos i no en sigui el seu destinatari t lobligaci de guardar el secret del seus continguts. En les comunicacions martimes totes les comunicacions sn en obert, s a dir, no estan encriptades. Tant lemissor com el receptor tenen lobligaci didentificar-se verbalment o digitalment. Les comunicacions de seguretat o emergncia tenen prioritat sobre totes les altres. NAVTEX
s un sistema per transmetre i rebre informaci de text: avisos de navegaci, meteorolgics, urgncia o seguretat, a travs de la impressi telegrfica de banda estreta. Aquestes informacions es transmeten des de les estacions base costeres a equips especfics embarcats en els vaixells. El NAVTEX est pensat per difondre aquesta informaci dins els lmits de les aiges costeres (400 milles -740 Km).
Pg 44
Sistemes de satllits o INMARSAT
Es tracta dun sistema de satllits, el propsit del qual s proporcionar lespai per a les comunicacions martimes via satllit amb lobjectiu de millorar les comunicacions dauxili i seguretat de la vida humana al mar, la gesti dels vaixells, els serveis de correspondncia pblica i els de rdio localitzaci. Inmarsat est dividit en dues societats: una pblica, destinada als sistemes dauxili, i una privada que ofereix sistemes de telecomunicacions a tot el globus terraqi. El sistema est composat per 4 satllits en rbita geostacionria a 36.000 Km orbitant en lequador i al voltant de la terra, amb 4 satllits de reserva i ofereix cobertura entre els 70 N i els 70 S. Existeixen altres sistemes de comunicaci satellital, com el GLONASS, que orbita zenitalment i ofereix cobertura en els pols Nord i Sud. o COSPAS-SARSAT
El seu significat s Cospas: Space System for Search and Distress Vessels Sarsat: Search and Rescue Satelite-Aided . s un sistema satllit dissenyat per localitzar radiobalises. Aquestes radiobalises retransmeten al satllit el senyal dauxili i la seva posici als centres de control de missions de rescat. Aquests senyals fets servir pel rescat tant en terra, mar o aire. Transponedors de Radar (RESAR)
Sn equips que, a bord dun vaixell o aeronau, i fins i tot en el cas de naufragis, responen en rebre un senyal de radar (dun altre vaixell o avi) per descobrir la seva posici i aix facilitar el rescat.

Les competncies en ports sn de de la Generalitat de Catalunya, a excepci dels Ports autnoms de Barcelona i Tarragona que sn de titularitat de lEstat espanyol, malgrat que en els seus rgans de govern hi ha una representaci del Govern de Catalunya. Les competncies en radiofreqncia son exclusives de lEstat espanyol, com ja sha dit anteriorment en aquest document.
Pg 45

En aquest mbit, un escenari de collaboraci permetria un trasps ordenat de competncies, assumint els sistemes de salvament martim amb tots els seus actius terrestres, martims i aeris. En el cas de lespai martim, s prou coneguda loperativa de rdio i radar per part dels operadors del sector, ja siguin navilieres, vaixells o ports i, donada la poca velocitat dels vaixells, es poden fer servir mtodes alternatius. La possibilitat de generaci dinterferncies que afectin les comunicacions s baixa, donat el seu abast, la multiplicitat de canals existents i la utilitat daquestes comunicacions en el salvament de persones. Seria poc probable que es produs aquesta situaci. Un cas molt diferent seria laturada de les TIC que operen en els ports i que podria suposar un seris problema pel que fa a lentrada i repartiment de mercaderies a travs daquestes infraestructures. En aquest cas, caldria estudiar vies alternatives, que no sn de labast de les TIC, per a aconseguir resoldre el problema,. Quant al sistema de rescat martim es podria descartar, dentrada, una aturada o sabotatge donada la seva importncia estratgica en la protecci de la vida humana en cas daccident o necessitats en el mar. Les comunicacions de dades en el vaixells, pel fet de ser realitzades via satllit, sn en la prctica molt difcilment interferibles o intervenibles.
En cas dinterferncies en les radiocomunicacions, es poden fer servir multiplicitat de bandes i canals que permetrien esquivar-les, i a ms cal tenir en compte que sn fcilment localitzables i identificables. Alternativament tots els vaixells coneixen sobradament la utilitzaci de llums, senyals i sons per poder-se comunicar entre ells i els ports.
Pg 46
6.3.3. El transport ferroviari

6.3.3.1. Descripci i emplaaments
Igual que en el transport aeri i martim, el transport ferroviari usa una xarxa de comunicaci especfica per coordinar el trnsit ferroviari. Actualment, per poder circular, tots els trens depenen de la informaci que arriba al centre de control via fibra ptica. Les xarxes ferroviries de Catalunya (FGC, Metro, Rodalies de Catalunya i Tram) sn infraestructures bsiques per a la mobilitat de persones i bns. En conseqncia, una alteraci en el seu funcionament podria generar greus problemes. Els elements fonamentals a considerar, per a cadascuna daquestes xarxes, sn: Els centres de comandament Els dipsits de material mbil Les estacions principals i nusos ferroviaris
Els Centres de Comandament sn els centres des dels quals es controlen i gestionen totes les operacions i sistemes necessaris per al desenvolupament de lexplotaci ferroviria de les lnies. Si b es pot plantejar, en les diferents xarxes, una explotaci amb comandaments locals, la capacitat en aquest cas queda drsticament reduda. Aquests centres consisteixen en un conjunt de sales interconnectades que concentren els equips i les persones que garanteixen lexplotaci. El temps de reposici daquestes installacions s de lordre de tres mesos. En aquests centres es disposa dels segents elements: Equips centrals, xarxa de comunicacions Sistema de control de trfic centralitzat Sistema de control destacions, que inclou tots els elements dinterfonia existents a les estacions amb el propi centre Sistema central dalarmes destacions i cotxeres Sistema de rdio-comunicacions tren-terra i telefonia alternativa
Pg 47
Sistema dinformaci al client Sistema de subministrament denergia
Els dipsits de material mbil sn recintes on sestaciona una part significativa del material mbil dels diferents operadors, normalment associats a tallers de manteniment o rees de servei (neteja, repostatge). Una petita part de les flotes sestaciona en altres llocs (per exemple en terminals, per facilitar linici del servei), per en un nombre clarament insuficient per garantir el servei si per algun motiu el dipsit queda bloquejat o queda danyat el material mbil. En qualsevol cas, a banda dels riscos de sabotatge, tamb seria problemtic, per poder garantir el servei, que hi hagus interferncies que no permetessin un bon funcionament de les comunicacions. Les estacions estratgiques sn nusos despecial importncia a la xarxa de FGC. Existeixen, tamb, altres serveis sensibles de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb possibles elements a considerar com a crtics en mbits comarcals si les TIC es veiessin afectades i no en garantissin el servei.

En un entorn de collaboraci, quan es produeixi el trasps de les infraestructures ferroviries entre lEstat i la Generalitat, caldria tenir en compte que hi ha centres de control actualment situats fora del territori catal, com s el centre de comandament de lAVE (situat a Saragossa). Aquests centres haurien de tenir el seu equivalent a Catalunya. Des del punt de vista de les xarxes de comunicaci i sistemes dinformaci, els riscos a tenir en compte serien els relatius als centres de comandament. Des duna perspectiva fsica, caldria tenir en compte el risc de sabotatges tant dinstallacions crtiques com dobstrucci daccessos. Per altra banda, existeixen uns riscos identificats i relacionats amb els sistemes dinformaci, com poden ser la manipulaci de la configuraci dels ordinadors centrals de processos, laccs no autoritzat als sistemes, la difusi de software malicis, la modificaci i lobstrucci de la informaci, la denegaci de servei o robatori, la filtraci i/o la interacci.
Pg 48
Per minimitzar els riscos i maximitzar les condicions de seguretat, en lmbit de la ciberseguretat es disposa de les mesures segents: Segmentaci de la xarxa lgica Sistema de protecci de codis maliciosos Execuci de cpia de recolzament Control i restricci daccs als sistemes i a la informaci segons perfil de lusuari Alta disponibilitat dequips crtics Control i restricci daccessos externs
Aquests serien els primers elements a protegir
6.3.4. El transport per carretera / logstica

6.3.4.1. Descripci
El transport de mercaderies per carretera ha tingut tradicionalment i continua tenint a Catalunya una notable importncia en termes comparats. En aquest cas, el transport en ell mateix no t una dependncia directa de les comunicacions electrniques, per s que la tenen les empreses de distribuci com Mercabarna o la Zona dActivitats Logstiques (ZAL). Cal destacar que totes les telecomunicacions del Servei Catal de Trnsit, dels Ajuntaments i de les autopistes per a la senyalitzaci viria, semfors i gesti del peatges funcionen a travs de fibra ptica. La seva interrupci podria complicar el correcte funcionament de les principals vies de comunicaci del pas.

Existeix, doncs, un risc associat a la logstica necessria per fer arribar les mercaderies i els aliments als comeros. Aquesta logstica podria veures afectada per la impossibilitat daccedir a les comandes, els destins, els continguts, etc. en cas de fallada dels sistemes dinformaci per atacs informtics, principalment.
Pg 49
Tamb caldria considerar el risc daturada de les senyalitzacions viries. Aquesta aturada podria ser deguda a latac dels sistemes dinformaci que la fan funcionar o per la impossibilitat de comunicar-se amb els dispositius de senyalitzaci (semfors, peatges, etc.).
Cal considerar els principals centres de distribuci de mercaderies, com Mercabarna, com infraestructures assimilables a infraestructures crtiques i, per tant, assegurar que disposin dels plans de seguretat informtica necessaris per fer front a possibles ciberatacs. Aix mateix, els sistemes dinformaci i telecomunicacions del Servei Catal de Trnsit haurien destar securitzats per evitar la fallada per atac informtic.
6.4. Els serveis essencials

En aquest epgraf analitzarem els problemes de ciberseguretat i la necessitat de transferncia de titularitat que plantegen els serveis pblics i privats que, per la seva incidncia en el funcionament normal de la societat, mereixen la consideraci de serveis essencials des de la perspectiva de les TICS.
6.4.1. Els serveis pblics essencials

La major part dels serveis pblics que presten actualment les Administracions en exercici de les competncies que tenen atribudes estan suportats en informacions i registres de dades que determinen labast, lamplitud, el qui, el com i el quan shan de prestar. La irrupci de les noves tecnologies de la informaci han fet que molts daquest serveis shagin mecanitzat i depenguin en gran mesura de sistemes dinformaci on resideixen les dades necessries per a la seva producci, on shi controla els nivells de servei, on savaluen les poltiques aplicades i on es fan els controls legals pertinents. Aix mateix, aquesta mecanitzaci i lestructura actual de competncies descentralitzades de les administracions publiques, fa que, cada cop ms, hi hagi una major interconnexi i dependncia dels sistemes dinformaci de les diverses administracions.
Pg 50
Aquesta interconnexi i dependncia entre sistemes es pot produir de les segents formes: Dos sistemes dinformaci sintercanvien informacions en temps real a traves de processos collaboratius. Per exemple, lalta dun conveni collectiu a ladministraci laboral autonmica dona dalta tamb el conveni en el sistema dinformaci de lEstat que te la competncia del registre de convenis. Un sistema dinformaci accedeix a informacions dun altre mitjanant processos daccs i extracci de dades. Per exemple, la consulta de la situaci tributaria global dun ciutad sobt grcies a laccs als sistemes dinformaci de lAgncia Tributria (AEAT). Tanmateix, a la prctica alguns processos i serveis pblics shan transferit sense que les administracions receptores tinguessin els recursos tcnics necessaris per absorbir-los. En aquest sentit, encara que les administracions catalanes sn de les ms tecnificades, tenen molts processos que sexecuten amb sistemes dinformaci que governa, administra i proveeix lAdministraci General de lEstat. Un altre factor de complexitat s que el disseny i determinaci de les solucions tcniques interadministratives no estan coordinades des dun punt de vista global, sin que sn les unitats organitzatives de cada administraci les qui determinen el grau i els mecanismes tcnics en que es basar la seva collaboraci. Per ltim, cal tenir present que el mapa de collaboracions entre sistemes dinformaci s, en aquest moments, molt complex. El nombre dinterconnexions s molt elevat i els actors, molt diversos: lAdministraci General de lEstat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions Provincials i els ajuntaments, ladministraci de Justcia, les universitats, i molts collegis professionals. En lentorn catal, existeix ha una agncia que t la competncia de gestionar la interoperabilitat administrativa. Es tracta de lAdministraci Oberta de Catalunya (AOC) que pot ser un facilitador en quan a la coordinaci dun procs de garantia de serveis interconnectats. Pel que fa a la informaci (s a dir, les dades) que pertanyen a les administracions catalanes, estan emmagatzemades en els centres de processament de dades (CPD). Ens
Pg 51
referirem a aquestes qestions en el segent apartat.

La prestaci dels serveis pblics essencials per part dun eventual Estat catal tindria com un dels principals riscos la manca dinterconnexi entre els sistemes dinformaci de lAdministraci de lEstat espanyol i els de lAdministraci catalana, ats que, com sacaba de dir la Generalitat de Catalunya t avui una notable dependncia dels sistemes estatals per poder exercir les seves competncies. Aix, en el cas desdevenir un nou Estat, a aquestes competncies ja esmentades shi afegirien les que actualment exerceix lEstat espanyol. En un entorn de collaboraci amb lEstat caldria establir acords dinterconnexi per evitar aquest riscos. Si la collaboraci no fos possible, la Generalitat hauria diniciar amb urgncia els processos pertinents per generar els registres i les informacions necessries i poder prestar els esmentats serveis essencials.
Com sacaba de dir, per a fer front a aquests riscos i poder assegurar la provisi dels serveis pblics essencials, shaurien de dissenyar i executar diferents lnies dactuaci prvies a aquesta transici perqu en el moment que es produssin es pogus estar en disposici de la informaci i dels seus processos de creaci i gesti. Les lnies bsiques dactuaci per a garantir aquesta disposici de sistemes serien: Construir el mapa dinformacions bsiques (inventari) necessari per prestar els serveis essencials i precisar quina s actualment la dadministraci competent. Determinar quins sn els sistemes dinformaci que contenen aquestes informacions, a qui pertanyen i quina dependncia tenen per tal de poder fer un pla de substituci o racionalitzaci. Construir sistemes bsics que suportin els processos de generaci i manteniment daquelles informacions que avui no es generen dins lmbit catal. Definir un ens que coordini tot el procs i que sigui garant de larquitectura dinformaci de les administracions catalanes.
Pg 52
6.4.2. Les dades dels serveis pblics de les administracions catalanes

6.4.2.1. Descripci
Dins dels sistemes dinformaci que cal protegir es troben els centres de processament de dades (CPDs). Aquests centres sn installacions on semmagatzema digitalment el gruix de la informaci relativa a la prestaci de serveis en el pas. Aquestes dades ordenades constitueixen la informaci que, degudament processada, permet el desenvolupament de les activitats bsiques del dia a dia. Per a un Estat, les dades relatives a les persones, territori i activitat econmica, sn fonamentals per al seu desenvolupament quotidi, aix com per a la programaci, previsi i anlisi en els processos de presa de decisions. Catalunya sest convertint en un nucli de centres de processament de dades del sud dEuropa. Des de linici de la crisi econmica, per motius deficincia econmica i operativa, shan impulsat processos de concentraci de dades en grans centres. En aquest sentit les dades vitals de la Generalitat de Catalunya i dels grans consistoris de Catalunya Barcelona i la seva rea Metropolitana, Girona, Tarragona i Lleida- poden ser de gran importncia pel manteniment dels serveis bsics. La informaci sobre serveis i processos es podria regenerar amb el coneixement sobre les dades duna manera ms o menys rpida. Sense dades no existeix informaci, i per tant coneixement, per la qual cosa la reconstrucci de processos i serveis seria molt ms difcil. Estem parlant, per exemple de les propietats de les persones, per tamb dels ttols acadmics, els vehicles, lhistoria clnica o els assumptes judicials pendents, entre daltres. Tot aix, naturalment, amb ple respecte dels drets fonamentals de les persones afectades i, molt especialment, del dret a la protecci de dades.

Les dades crtiques relatives a la poblaci sn propietat dels municipis encarregats de mantenir les dades sobre els padrons dhabitants, base del cens electoral. Si b les dades del Servei Catal de la Salut suposen la major base informativa transversal de Catalunya, el control dels padrons per part dels municipis, tot i no ser la base per a la
Pg 53
informaci fiscal bsica, si que suposa una font de construcci dinformaci essencial per a la prestaci dels serveis i, si ms no, didentificaci i localitzaci de les persones. La informaci sensible sobre el territori s propietat de la Generalitat i dels diferents municipis, malgrat que en lactualitat la informaci territorial oferta per agents pri vats, com Google, s suficientment exacta i til per un cas dabsncia dinformaci oficial. El creuament dinformaci sobre persones i territori dna lloc, per exemple, a la informaci fiscal sobre el territori per lassignaci de llicncies, i s bsica per a la construcci dun sistema tributari propi.

La prdua de la informaci relativa a les persones s un risc greu. La prdua de control sobre la identitat de les persones, deixaria en una situaci de vulnerabilitat els sistemes de seguretat, identificaci i localitzaci de les persones, al marge de desactivar els sistemes sanitaris, tributaris, acadmics i de regulaci de la prestaci de serveis bsics. Altrament la prdua del control dels padrons i censos municipals significaria la impossibilitat de creuar i construir la informaci fidedigna de la poblaci amb les dades del Servei Catal de la Salut. Pel que fa a la informaci sobre el territori, si b no tan greu, la prdua de les dades geocodificades de la Generalitat o dels Ajuntaments ms importants, significaria la impossibilitat de localitzaci exacta dactivitats o llocs de carcter estratgic, com zones industrials, polgons, ports, aerdroms o ubicacions dinters logstic.
6.4.3. El servei postal: correus

6.4.3.1. Descripci
Les comunicacions postals han estat considerades per lONU com una matria despecial rellevncia en relaci amb els objectius que persegueix la prpia Organitzaci de promoure la cooperaci internacional en els mbits social, econmic, cultural i educatiu, entre daltres Aix ho posa de manifest el fet que la Uni Postal Universal (UPU) -organisme internacional que promou la cooperaci i les bones prctiques en matria postal- est vinculada a lONU
Pg 54
en virtut dun acord especfic, formalitzat dacord amb les previsions de larticle 57 de la Carta de les Nacions Unides. En aquest marc, la UPU ha establert, com un dels principis bsics en matria postal, lanomenat Servei postal universal en virtut del qual la poblaci gaudeix del dret a un servei postal universal consistent en una oferta de serveis postals bsics de qualitat, prestats de forma permanent en tots els punts del territori i a preus accessibles; correspon als pasos membres determinar labast daquests serveis postals (Actes aprovades pel XXII Congrs de lUPU, a Beijing el 15 de setembre de 1999 ). En conseqncia, es pot afirmar que existeix consens en la comunitat internacional sobre la necessitat que els Estats donin satisfacci al dret dels ciutadans a un servei postal universal. s per aix que una de les actuacions pbliques que ha dimpulsar tot Estat de nova creaci s la prestaci del servei postal universal. Per tant, si Catalunya esdevingus un Estat estaria obligada a prestar el Servei Postal Universal (SPU). En aquesta prestaci les TIC hi estan directament relacionades, ats que garanteixen el servei. A lEstat espanyol els serveis de correus i telgrafs han estat recentment liberalitzats, per b que la prestaci del servei postal universal ha estat atorgada per lEstat a la Sociedad Estatal Correos y Telgrafos, S.A. per un perode de 15 anys, per aplicaci de la Llei 43/2010, de 30 de desembre, del servei postal universal, dels drets dels usuaris i del mercat postal. Tot i que la correspondncia postal ha retrocedit en gran mesura, empesa per la penetraci dels serveis dInternet i molt notriament pel correu electrnic, encara no s negligible.

LEstat espanyol, com a membre de la Uni Postal Internacional (UPU), s el titular de la competncia en matria postal. La Generalitat no t cap competncia i no ha actuat mai en aquest camp. La pertinena a la UPU o el reconeixement per aquesta organitzaci dun determinat territori com a territori postal permet, a ms a ms, que la International Organisation for Standardization (ISO) pugui atorgar a un pas o territori un codi dInternet de pas ( country code Top-Level-Domain o ccTLD), que s un codi de dues lletres. A lEstat espanyol li
Pg 55
correspon el ccTLD .es., a Catalunya li correspondria un altre epgraf, que podria ser lepgraf .cat, usat des de fa temps en webs, correus electrnics i en la resta doperacions a la xarxa.

Per mantenir el correcte funcionament del servei postal a Catalunya caldria acordar amb lEstat el trasps de la gesti del servei. Si no fos aix, el principal risc derivaria del fet que la societat estatal prestatria del servei universal de correus podria paralitzar les seves activitats, impedint lentrada i sortida de correspondncia amb lestranger i la circulaci i distribuci de correspondncia a linterior del pas.
Existiria lalternativa dacordar amb alguna o algunes empreses privades de serveis postals la substituci dels serveis de la societat estatal mentre el Govern no organitzi el servei postal de Catalunya. s important remarcar la necessitat de donar soluci als diferents sistemes de cobrament pels serveis prestats (franqueig a mquina, franqueig mitjanant segells i acords de franqueig pagat). Per als segells es podrien emprar les solucions habituals en casos similars. Inicialment es pot sobrecarregar segells espanyols no expedits que estiguin dipositats a Catalunya, per immediatament procedir a la impressi de segells emesos per la nova Administraci. Caldria adoptar mesures per permetre el funcionament de les mquines de franqueig, que s la soluci emprada per les grans emissores de correu. Pel que fa a la sortida de correspondncia cap a lestranger i la rebuda des de les tranger caldria atendre tots els condicionants internacionals que permeten donar el servei als correus externs i per tal que els correus estrangers distribueixin tot el que es generi a linterior de Catalunya amb destinaci a lestranger. Hi ha alguns organismes internacionals amb els quals s'hauria de negociar i aconseguir el reconeixement i lassociaci: UPU (Uni Postal Universal). Seu a Berna, amb 192 pasos associats. s un procs lent, encara que hi han vies per assolir-ho.
Pg 56
Acords REIMS, pels quals els estats es paguen entre ells els serveis postals que es presten, en funci per de la qualitat de la prestaci. Sn acords generals, per negociats pas a pas, per la qual cosa caldria fora temps i moltes negociacions. De fet, hauria de ser una de las primeres figures a incorporar, des del primer moment de la nova situaci institucional.
Acords IPS (Internacional Postal Services), per al seguiment en temps real dels enviaments postals. Inclou fins i tot l'establiment dantenes de seguiment en tot el territori. Encara que s complex, no seria excessivament difcil perqu tots els pasos estan interessats en poder fer el seguiment o traabilitat de determinats enviaments.
En funci de la integraci del nou Estat dins de la Uni Europea, serien necessaris els contactes directes i permanents amb les autoritats europees a Brusselles per tractar aspectes fiscals (el tractament de lIVA en els serveis postals s molt complex i encara no s igual a tots els pasos), duaners i legals (totes les modificacions de les directives postals i els efectes i desenvolupament en cada pas, etc. ) entre daltres.
En quant al servei de telgraf, per b que encara est en funcionament, el seu s s molt redut, per la qual cosa cal entendre que podria no ser una prioritat mxima garantir-ne el funcionament en una primera fase. Pel que fa a lAdministraci Postal, en un primer moment i en funci del cessament o no de la prestaci dels serveis de correus per part de la Societat Estatal Espanyola, caldria disposar duna entitat o direcci que coordini la posada en marxa dels serveis transitoris. Posteriorment, caldria preveure laprovaci duna llei postal prpia, la creaci del servei postal catal, mitjanant latorgament de la missi de prestar el servei postal universal a una entitat i laprovaci del finanament daquest servei, aix com la creaci duna autoritat postal independent.
6.4.4. Els serveis financers

El sector de les TIC ha mantingut una relaci estreta amb el sector financer des de l'aparici dels primers sistemes de computaci, a mitjans del segle XX. Moltes de les innovacions de
Pg 57
les TIC han servit per millorar processos interns com la gesti transaccional, la contractaci en mercats o la interconnexi amb sistemes de pagaments. Des de la irrupci del grans ordinadors corporatius mainframe a finals dels anys 60, fins a les ms recents aplicacions en el nvol, les TIC han anat de la m de la banca en el seu creixement. Tamb s notable l'evoluci de la manera com les entitats financeres es relacionen amb els seus clients, on loferta de canals s'ha anat ampliant i avui en dia sn moltes les entitats que permeten operar a travs doficines, caixers, telfon, Internet, etc. La forta dependncia de les comunicacions electrniques per part del sector financer pren importncia en el moment en qu el ciutad interacciona amb els serveis per disposar de diners. Les oficines bancries i els caixers estan constantment connectats a travs dInternet amb les bases de dades dels bancs Els dos aspectes que poden afectar a la disponibilitat de serveis financers per part dels ciutadans sn la custdia de les dades per part de les entitats bancries i la continutat de les operacions de les sucursals, els caixers automtics i els datfons en s als terminals de punt de venda. Pel que fa a la custdia de les dades, les principals entitats de matriu catalana compten amb replicaci dels seus centres de dades. Respecte la continutat de les operacions, el factor clau s la disponibilitat de les comunicacions entre els respectius serveis centrals i les seves xarxes doficines i caixers. En les entitats considerades, les comunicacions es porten a terme mitjanant xarxes mixtes que combinen lnies privades punt a punt i xarxes VPN sobre lnies pbliques xDSL i XDSI. Per tant, seria aplicable tot el que sindica en aquest document sobre la integritat dels serveis de telecomunicacions. Per altra banda, la majoria dels caixers tenen una modalitat de funcionament offline que els permet fer operacions lliuraments de quantitats limitades defectiu- en absncia de connectivitat, amb posterior compensaci de les operacions quan es torna a recuperar. Aquest tema no hauria de preocupar ms enll dassegurar que les entitats privades tenen la seva informaci protegida davant qualsevol amenaa i es troba replicada de forma segura. Pel que fa a la Borsa de Barcelona, cal tenir present que tot el funcionament del mercat de valors espanyols est interconnectat. Per tant totes les consideracions respecte les telecomunicacions i els sistemes, tamb serien explicades al document serien daplicaci pel
Pg 58
que fa a la Borsa. En resum, caldria garantir les telecomunicacions i la protecci contra ciberatacs als sistemes informtics.
6.4.4.1. Escenaris de Collaboraci i Riscos

El principal risc de posar en perill el sistema financer seria latac informtic a les bases de dades de les entitats o la borsa.
La principal alternativa seria que les entitats privades disposin dels seus plans de protecci davant datacs ciberntics i que en aquests incloguessin les cpies de seguretat en un altre lloc diferent al principal.
6.4.5. Els serveis demergncia

Laccs als serveis demergncia esdev prioritari per garantir la normalitat en el dia a dia dels ciutadans. Ja shan descrit parcialment alguns dels possibles problemes en les comunicacions electrniques sobre les quals es sustenten els serveis demergncia. Per a que el servei demergncia funcioni amb total normalitat caldria assegurar tres aspectes: Connexi telefnica al 112, 061, 080, 091. s imprescindible que es pogus contactar amb els serveis demergncia via telefnica. En aquest cas, els riscos i alternatives corresponen a les ja descrites en lapartat 6.2.1 sobre telefonia. Els diferents cossos haurien de poder disposar de la xarxa RESCAT, mitjanant la qual es comuniquen entre ells, i aix poder coordinar les actuacions necessries. Pel que fa a la comunicaci de veu mitjanant la Xarxa RESCAT, els riscos i alternatives associats shan descrit en lapartat 6.2.3. de telecomunicacions. Els diferents cossos haurien de poder accedir a les dades necessries, ja sigui lhistorial mdic, les matrcules de vehicles dun ciutad o el seu estat judicial o legal, tot respectant la legislaci sobre protecci de dades. Per a tot aix cal que
Pg 59
les bases de dades siguin accessibles, tal i com es descriu en lapartat 6.4.2 sobre les dades dels serveis pblics de les administracions catalanes.
6.4.6. El subministrament energtic

Com passa en molts sectors de la realitat social catalana, el subministrament energtic depn dels sistemes dinformaci per mantenir la seva gesti eficient. Aix mateix, cal tenir present que, si b fan falta els sistemes dinformaci per a gestionar el subministrament energtic, lenergia s necessria per al manteniment dels sistemes dinformaci. En termes generals, es pot considerar que el sector de lenergia presenta en aquesta matria uns trets transversals comuns: Es tracta dun sector en mans doperadors privats. Els operadors es relacionen en rgim de lliure mercat (derivat de directives europees). Malgrat es tracta dun mercat lliure en quant a condicions comercials, est fortament regulat especialment en quant a condicions tcniques. Loperativa en lliure mercat s relativament nova (1997) i est controlada per un regulador nic. Majoritriament, shan mantingut, latents o operatives, les estructures privades i regulades dabans de 1997. Es tracta dun sector que t carcter de servei essencial. Aix significa que, davant incidncies excepcionals, la seva protecci permet que els operadors treballin de manera autnoma. Lestudi monogrfic i detallat daquest sector estratgic, on les TIC hi tenen una forta rellevncia, ser objecte dun proper linforme del Consell Assessor per a la Transici Nacional.
Pg 60
6.4.7. Els projectes especials per garantir els serveis essencials

s especialment important que lAdministraci catalana pogus disposar duna base de dades comuna de tota la Generalitat, clau per tenir un cens, per fer una targeta didentificaci ciutadana o registrar ciutadans i empreses per fer el seguiment de les seves obligacions tributries (Agncia Tributria) entre daltres actuacions. Aquests projectes haurien destar impulsats polticament i per a la seva rpida i efectiva materialitzaci seria desitjable un entorn de collaboraci amb lEstat espanyol, a fi que pogus traspassar totes aquelles dades necessries per al desenvolupament dels diferents projectes i durant el temps que correspongui.
7. El lideratge i la gesti de les TIC

Del qu hem dit fins ara es desprn que en el procs de constituci dun eventual Estat catal caldria que La Generalitat prengus un seguit de mesures especfiques per defensar les TIC dincidents malintencionats que busquin pertorbar loperativa electrnica normal dels sistemes informtics o de les seves infraestructures de comunicacions associades. Aquesta actuaci suposaria no noms garantir tecnolgicament la seguretat de les telecomunicacions, sin tamb establir mecanismes dirigits a garantir labastament energtic imprescindible pel seu funcionament, aix com tamb la seguretat fsica dels principals nusos de telecomunicacions. Labast i complexitat del problema que caldria afrontar suggereix la necessitat dun lideratge i gesti d'alt nivell especficament dedicats a la ciberseguretat. En aquest sentit, sembla apropiat comptar amb una estructura de comandament amb responsabilitat sobre la resta dorganismes afectats (com el CTTI, lAOC i el CESICAT) per tal de coordinar adequadament la ciberseguretat de tots els departaments del Govern i, en general, de totes les TICS que puguin afectar a la normalitat de la vida ciutadana. Abans de leventual constituci del nou Estat, la Generalitat tindria ja competncia per crear aquesta estructura de comandament que hauria dactuar, en aquesta primera fase del
Pg 61
procs, respectant les competncies de lEstat en matria de telecomunicacions i, com es obvi, els drets fonamentals dels ciutadans consagrats en la Constituci i les lleis.
8. El paper de la comunicaci 2.0 en el procs de Transici Nacional

La comunicaci a travs dels mitjans digitals pot tenir un paper molt rellevant al llarg del procs de Transici Nacional. En lnies generals, la presncia online dels organismes de la Generalitat mitjanant servidors web, de correu i altres tipus, que proporcionen als ciutadans informaci i serveis en forma daplicacions, est raonablement protegida davant possibles atacs de hacking (intrusions de tercers per modificar-ne el contingut o el funcionament, o b per accedir a les dades que contenen) i de DDoS (inutilitzaci per saturaci, via una quantitat desmesurada de peticions daccs). En tot cas, en parallel amb aquesta protecci dels serveis gestionats amb recursos propis, un eventual Estat catal hauria dentomar el repte de gestionar de manera estratgica tot all que des de lacci poltica i de govern est vinculat amb lmbit de les xarxes socials. En un moment en qu una part molt important de la ciutadania sinforma i crea continguts a travs de les xarxes socials, la gesti estratgica de la presncia i el posicionament dels principals actors i institucions del pas esdev un tema central. En efecte, avui una bona part dels ciutadans rep la seva informaci mitjanant les xarxes socials, especialment en moments dactivitat informativa intensa. Sha comprovat en casos tan diversos com jornades electorals, esdeveniments esportius, accidents o desastres naturals. De fet, el que circula per les xarxes socials acaba en moltes ocasions elevat a la categoria de font informativa per part dels mitjans de comunicaci convencionals, incloses la rdio i la TV, que en multipliquen la difusi. Per aix s convenient assegurar una presncia adient dels organismes i serveis pblics catalans en les principals plataformes 2.0. Daltra banda, atesa una hipottica utilitzaci de les xarxes socials per tal de generar desconcert, malfiana i descoordinaci entre els actors, les institucions i la ciutadania seria
Pg 62
del tot convenient garantir la presncia dels actors, institucions, organismes i serveis pblics catalans en les xarxes socials. Les mesures que caldria prendre en consideraci serien: Assegurar que el Govern, cadascun dels seus Departaments, el Parlament, els serveis de protecci civil i mobilitat (Mossos, Emergncies, Trnsit) i els individus que puguin ser percebuts com a portaveus autoritzats, sn titulars de comptes propis a les principals xarxes socials, els facin servir o no (evitant-ne suplantacions en el darrer cas). Elaborar un manual dactuaci per a eventuals suplantacions i segrestaments de la identitat digital, establint un contacte previ amb els gestors de les principals xarxes socials. Gestionar la certificaci de la titularitat dels perfils i identitats digitals dels actors esmentats, amb lobjectiu de prevenir potencials dubtes de la poblaci i els mitjans sobre lautenticitat dels missatges que semetin. Preparar un protocol delaboraci dels missatges (contingut, freqncia, estil...) que, dins del pla general de comunicaci, shaurien demetre a travs de les xarxes socials, aix com preveure un sistema datenci de consultes dels ciutadans i, si sescau, la gesti dels rumors infundats i informacions falses.
9. Resum i conclusions
Avui en dia, les societats modernes com la catalana viuen en total dependncia de la tecnologia. Accions tan quotidianes com veure la televisi, disposar defectiu a travs del caixer automtic, consultar les xarxes socials o fer una trucada telefnica, se suporten, en major o menor grau, en sistemes dinformaci i xarxes de telecomunicacions. El que sanomena, genricament, tecnologies de la informaci i la comunicaci: les TIC. Ats que sn claus per a la normalitat de la societat, les TIC haurien de poder funcionar sense problemes rellevants i justament per poder garantir aquest funcionament en el moment culminant de la constituci del nou Estat catal, si aquesta constituci fos el resultat del pronunciament del poble de Catalunya, s important establir els escenaris de
Pg 63
collaboraci adients amb lEstat espanyol. Un correcte trasps de competncies i de sistemes dinformaci fins ara compartits, no noms donaria seguretat a la ciutadania sin que tamb garantiria la tranquillitat de tots aquells agents involucrats en les TIC, donant estabilitat tant al mercat de les telecomunicacions espanyol com al nou mercat catal resultant. Amb aquest objectiu, doncs, cal ser conscients de la importncia que prendrien les TIC especialment en la fase final del procs de Transici Nacional des de tres perspectives diferents: Les TIC, com elements que formen part del ciberespai, caldria que fossin protegides davant les amenaces prpies de la xarxa. Els ciberatacs sn una realitat que pot desestabilitzar infraestructures, sectors econmics i fins i tot governs. Les TIC son un actiu que caldria regular de forma rpida en el moment de la Transici Nacional, respectant sempre, com s natural, els drets dels ciutadans, especialment els relacionats amb la protecci de dades personals. Les TIC, en tant que element essencial dalgunes infraestructures, que anomenem crtiques per la seva importncia, caldria que fossin protegides deventuals amenaces fsiques.
9.1. Ciberseguretat
Atesa la importncia del ciberespai en la societat actual, el concepte de ciberseguretat cada cop s ms present en els mbits personals, professionals i, sobretot, governamentals. Existeixen molts casos on latac informtic ha fet perillar sectors econmics, infraestructures crtiques o, fins i tot, sistemes dinformaci governamentals. Catalunya s conscient daquesta amenaa i des de lany 2009 disposa dun Pla Nacional dImpuls de la seguretat de les TIC a Catalunya que desplega el Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT). Tot i aix, no tots els objectius de protecci estan coberts de forma ptima per aquest
Pg 64
organisme. Si b el permetre i linterior de les TIC de la Generalitat estan en constant control i seguiment pel CESICAT i existeix certa collaboraci entre aquest organisme i les forces de lordre (Mossos dEsquadra), falta desplegar ms capacitats en el camp de la defensa ciberntica i de la intelligncia, entesa com a capacitat dinvestigar i prevenir futurs atacs. Per tal de reforar aquest aspecte de la ciberseguretat en lmbit governamental, caldria prendre en consideraci ladopci de les mesures segents: El manteniment de la collaboraci amb els diferents organismes de lEstat espanyol com el CCN-CERT i INTECO per garantir la seguretat de lespai ciberntic com; la garantia que els organismes encarregats del desplegament del Pla Nacional de la Seguretat de la Informaci puguin defensar el pas dels ciberatacs; lobertura de converses i contactes amb altres Equips de Resposta dEmergncies Informtiques (Computer Emergency Response Team CERT) a nivell catal i internacional, per tal de tenir el mxim daliats en aquest camp. La protecci de les dades publiques dels ciutadans de Catalunya, aix com dels Centres de Processament de Dades (CPDs) dels quals depn el Govern, mitjanant lelaboraci dun Pla de Recuperaci de Desastres, amb alternatives, si escau, fora de Catalunya. La preparaci de les bases de dades per tenir un sistema electoral operatiu, uns documents didentificaci i una Agncia Tributria amb les millors garanties didonetat i correcci en el tractament de les dades dels ciutadans i de les empreses. La creaci duna sola estructura de comandament de les TIC a Catalunya que inclogui els principals organismes amb competncies en la matria, com ara la Direcci General de Telecomunicacions i Societat de la Informaci (DGTSI), el Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT), el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci (CTTI), lAdministraci Oberta de Catalunya (AOC) i lAgncia de Protecci de Dades de Catalunya (APDCAT), entre daltres. Aquest comandament shauria de coordinar amb el Consorci municipalista Localret, Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments pel que fa a lAdministraci Local, fent un esment especial a la coordinaci amb lAjuntament de Barcelona per la seva potncia respecte les TIC i la seva ubicaci clau en el
Pg 65
territori. Aquesta estructura hauria destar dotada de mitjans personals i pressupostaris suficients. Abans de leventual constituci del nou Estat, la Generalitat tindria ja competncia per crear aquesta estructura de comandament, que hauria dactuar, en aquesta primera fase del procs, respectant les competncies de lEstat en matria de telecomunicacions i, com es obvi, els drets fonamentals dels ciutadans consagrats en la Constituci i les lleis.
9.2. El marc normatiu

A la Uni Europea les comunicacions electrniques (telecomunicacions i comunicaci audiovisual) funcionen en un mercat liberalitzat, per cada Estat ha regulat aquesta matria amb la seva prpia normativa. A lEstat espanyol, les comunicacions electrniques estan regulades, per un cant per la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions (LGTEL) i per laltre per la Llei 7/2010, de 31 de mar, General de la Comunicaci Audiovisual (LGCA). Pel que fa a lmbit de les telecomunicacions, larticle 4 de la LGTEL, obre la porta a que el govern espanyol pugui imposar mesures dactuaci als operadors autoritzats allegant necessitats de defensa nacional i seguretat pblica. Sens perjudici daix, s complex determinar les mesures que es podrien imposar ja que no hi ha precedents. Actualment lEstat est tramitant una nova llei de telecomunicacions que podria alterar aquest escenari. En lmbit de la comunicaci audiovisual, la LGCA reconeix els serveis radiofnics, televisius i connexos i interactius, com a serveis dinters general que es presten en lexercici del dret a la lliure expressi didees i del dret a comunicar i rebre informaci, entre daltres. Per tant, la prestaci daquests serveis resta lligada a lexercici de drets reconeguts en la Constituci. Noms amb la declaraci de lestat dexcepci per part del Govern espanyol, es podrien veure limitats els drets en que es basen les comunicacions audiovisuals i la llibertat de mercat de les telecomunicacions. En lmbit europeu, les directrius sobre la regulaci de les telecomunicacions i les comunicacions audiovisuals s ms clara que la continguda en lordenament espanyol. Ambds sectors estan patint una convergncia tecnolgica, que ha de quedar recollida
Pg 66
tamb en una convergncia regulatria. Tamb des de Brusselles, es posa molt dmfasi en la protecci de les infraestructures crtiques. La Directiva 2008/114/CE del Consell de 8 de desembre de 2008 sobre la identificaci i designaci dinfraestructures crtiques europees i lavaluaci de la necessitat de la seva protecci, impulsa la generaci de normatives en els estats membres per incloure tots els aspectes de protecci, tant fsica com ciberntica, de les infraestructures considerades crtiques. En aquest mbit caldria prendre en consideraci ladopci de les segents mesures: Coordinar amb lEstat espanyol el trasps ordenat de competncies en matria de les TIC, vetllant per a que en cap moment no quedi cap competncia ni cap contracte en una situaci dinseguretat jurdica. Crear un equip legal/tcnic que inici el procs delaboraci dun avantprojecte de Llei dInfraestructures crtiques que inclogui, entre daltres, la seva definici des de la perspectiva de les TICS; lobligaci de les empreses gestores delaborar els plans de prevenci i recuperaci de desastres; la protecci fsica i ciberntica daquestes installacions; la collaboraci amb el cos de Mossos dEsquadra i/o empreses de seguretat per garantir la seva integritat fsica i lalineament amb el Pla Nacional de Seguretat pel que fa als ciberatacs. Igualment caldria pensar en la convenincia dinstaurar la figura del delegat del Govern en aquestes empreses, en cas demergncia. Crear un equip legal/tcnic que inicis el procs delaboraci dun avantprojecte de decret per regularitzar la relaci amb els radioaficionats catalans com a alternativa de comunicaci en cas de desastre, en coherncia amb la normativa europea que contempla aquesta figura. Iniciar la preparaci i redacci dun avantprojecte de Llei de Comunicacions Electrniques (Telecomunicacions i Audiovisual) per tal dassegurar la continutat legislativa en aquesta matria. Comenar a preparar els plans de numeraci i freqncies que pertocarien com al nou Estat.
Pg 67
En coherncia amb les disposicions europees, valorar la possibilitat delaborar una Llei per lrgan regulador de les telecomunicacions (actual Comissi del Mercat de la Telecomunicacions - CMT) que en el nou Estat, i a imatge dels pasos europeus, hauria de ser la suma de la CMT i del Consell de lAudiovisual de Catalunya, Telecomunicacions i Audiovisual, conjuntament.
Iniciar contactes internacionals amb lorganisme regulador de les TIC, la International Telecomunication Union (ITU). Aix mateix, tamb seria recomanable establir contactes amb entitats com la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) i daltres del sector que ajudessin a preparar els plans tcnics i la legislaci, com s habitual a tot el mn.
9.3. Audiovisual
La televisi i la rdio son serveis essencials per a la informaci de la ciutadania, per sobretot per a la generaci dun clima de normalitat. Per aix, s molt important que el seu servei no es vegi interromput. A Catalunya, el senyal de rdio i televisi arriba al 85% de la poblaci grcies a la Torre de Collserola i a 8 centres reemissors principals. Per arribar al 99,6% de la poblaci, ha estat necessria la installaci de 500 Torres addicionals. En aquest mbit caldria prendre en consideraci ladopci de les segents mesures: Coordinar amb lEstat espanyol el trasps de lespectre radioelctric per al territori catal, aix com els contractes i drets demissi dels diferents grups de comunicaci. Garantir la seguretat de les infraestructures de telecomunicacions audiovisuals com la Torre de Collserola , els 8 centres reemissors principals i les 500 Torres reemissores disperses pel territori. Si hi hagus un marc de collaboraci, aquesta seguretat es podria garantir amb el suport de lEstat. Iniciar la redacci dun Pla de Recuperaci de Desastres, preveient diverses alternatives i ponderant el seu cost elevat i les limitacions pressupostaries actuals.
Pg 68
9.4. Telecomunicacions
La gran majoria de ciutadans, disposa dun telfon mbil, que permet la comunicaci de veu i, en molts casos, tamb la connexi a Internet. Aquesta tecnologia es basa en xarxes i antenes operades per empreses privades degut a la liberalitzaci del mercat de les telecomunicacions. A part daix, La Generalitat de Catalunya disposa duna xarxa de fibra ptica (XFOCAT), actualment en desplegament, que connectar la major part de les seves seus i posar lexcedent daquesta xarxa a disposici de les operadores per arribar a qualsevol municipi de Catalunya. Aix mateix, pel que fa a Internet, les operadores poden intercanviar les dades amb la Xarxa de xarxes a travs de punts dintercanvi de trfic internet. Catalunya disposa del CATNIX com a punt dintercanvi de dades dInternet, on totes les operadores hi tenen connexi. Tamb existeix una xarxa de comunicaci de veu digital i encriptable, anomenada RESCAT, que serveix per a la comunicaci dels serveis demergncia. Aquesta xarxa, utilitza les mateixes infraestructures que la xarxa audiovisual (Torre de Collserola, centres reemissors principals i 500 Torres ms) per a funcionar. En aquest mbit caldria prendre en consideraci ladopci de les mesures segents: Acordar amb lEstat espanyol el manteniment del prefix internacional +34 fins a lobtenci del propi prefix internacional. Protegir la xarxa de RESCAT, tot cercant alternatives en cas de desastre. Protegir les comunicacions del govern, adoptant les mesures de protecci adients respecte de lencriptaci de veu i dades als nivells que correspongui. Desplegar amb la mxima celeritat possible la Xarxa de Fibra ptica de Catalunya (XFOCAT), sobretot en quan als punts estratgics, back-ups Coordinar i elaborar un Pla de protecci de les installacions de cablejat, centrals de veu i dades i Torres de telefonia mbil i wifi, per tal de protegir-les davant de desastres dins el marc de la Llei dInfraestructures Crtiques. Aquest Pla hauria dincloure la protecci contra interferncies i la certificaci de la seguretat en les comunicacions a Catalunya.
Pg 69
9.5. Transports
El transport, ja sigui rodat, ferroviari, martim o aeri, t una importncia cabdal en la normalitat ciutadana i tamb en la daquells que ens visiten. Els mitjans de transport tenen, en major o menor grau, una dependncia important de les TIC. Per una banda, el transport aeri i el martim depenen de les comunicacions electrniques per a la seva relaci amb les infraestructures porturies i aeroporturies. Actualment, totes les comunicacions en aquests dos mbits del sector dels transports estan totalment controlades per lEstat espanyol. La gran dependncia de normatives internacionals, les implicacions en la seguretat dels usuaris i les implicacions econmiques que representaria un mal funcionament daquests transports, sn circumstncies que fan pensar que el funcionament durant la transici seria de plena normalitat. Daltra banda, el transport ferroviari depn de centres de control pel seu correcte funcionament, ja que la gesti manual suposaria un funcionament parcial. La seva aturada tindria efectes sobre una gran part de la poblaci, que lutilitza diriament, i sobre leconomia. Finalment, quan sanalitza el transport rodat, cal posar atenci en la senyalitzaci viria que podria deixar de funcionar si hi hagus algun problema amb les TIC que suporten el sistema. Tamb caldria tenir en compte que, cada cop ms, el sector logstic i de distribuci de mercaderies funciona amb sistemes de comandes i repartiment gestionades amb sistemes dinformaci i, per tant, la fallada de les TIC posaria en perill les activitats econmiques relacionades, per exemple, amb larribada daliments als punts de venda. En aquest mbit caldria prendre en consideraci ladopci de les mesures segents: Coordinar amb lEstat espanyol un trasps dels actius associats a la navegaci aria, martima i de transport ferroviari (freqncies, centres de control, salvament martim, etc..). Reforar la vigilncia dels sistemes dinformaci i comunicaci i les instal lacions de telecomunicacions, dels centres de control ferroviaris i del Servei Catal de Trnsit, per tal de protegir-los deventuals ciberatacs i sabotatges.
Pg 70
Assessorar les empreses pbliques i privades de logstica i de subministraments per tal de garantir el seu funcionament tecnolgic davant de possibles sabotatges.
9.6. Serveis essencials

Actualment, les administracions posseeixen una gran quantitat dinformaci de la ciutadania que permet gestionar els serveis que presten en compliment de les competncies que tenen atribudes. Aquesta informaci i registres se suporten avui en dia en Centres de Processament de Dades (CPDs), comunament anomenats servidors. Es tracta de les dades del cens, lhistorial mdic, la situaci judicial, les dades tributaries o els ttols acadmics duna persona, entre daltres. Alguns dels sistemes dinformaci estan sota la tutela o sn propietat de la Generalitat de Catalunya o de les administracions locals (com s el cas del padr) i estan ubicats en els CPDs que ladministraci catalana t contractats a empreses privades. Per daltres estan en mans de lEstat espanyol i la Generalitat en pot consultar els registres. Sha detectat que fins a 150 aplicacions informtiques necessries per al correcte funcionament de lAdministraci de la Generalitat depenen de bases de dades ubicades en sistemes dinformaci de lEstat. Sense ser responsabilitat de ladministraci, existeixen unes altres dades importants:. les dades financeres dels ciutadans. Aquesta informaci s bsica, per exemple, per tal que es pugui disposar defectiu en un caixer, sempre i quan aquest disposi duna connexi amb la central de lentitat. Per tant, el sistema financer se sustenta en sistemes dinformaci propis on semmagatzema la informaci i en xarxes de telecomunicacions que connecten les diferents entitats i caixers amb la central. La protecci de les TIC del sistema financer hauria de ser prioritria de cara a garantir el desenvolupament normal de lactivitat econmica de la ciutadania. El Servei Postal Universal, comunament conegut com a Correus, s un dels serveis que tots els estats presten als ciutadans i que en el cas desdevenir un Estat caldria prestar. Actualment, la Generalitat no disposa de cap tipus de control en la gesti de correus en el territori catal.
Pg 71
El servei demergncies esdev un servei imprescindible i del seu correcte funcionament en depenen serveis com ara la connexi telefnica (en aquest cas, del 112) el funcionament de la xarxa de comunicaci de veu RESCAT o laccs a les dades relatives a histries clniques, matrcules de vehicles o estat legal dels ciutadans. Labastament energtic i daigua s tamb essencial. Si b la dependncia de les TIC daquests dos serveis s relativa, ja que es podria funcionar en mode manual, caldria conixer i tenir a punt el seu funcionament per tal de minimitzar una eventual fallada de les TIC que hi estan relacionades. Per tant, a lhora de garantir els serveis pblics de lAdministraci, el servei de correus, els serveis financers i labastament energtic i daigua, caldria tenir en consideraci ladopci de les mesures segents: Coordinar amb lEstat la disponibilitat de les bases de dades de la seva titularitat que sn necessries per a la prestaci dels serveis pblics a Catalunya. Protegir les dades pbliques dels ciutadans de Catalunya, aix com dels CPDs dels quals el Govern en depn, elaborant, si escau, un Pla de Recuperaci de Desastres prvia ponderaci de la seva viabilitat atesos els costos elevats i les limitacions pressupostries actuals. Coordinar la ciberseguretat per tal de garantir un bon funcionament de tots els serveis pblics i privats, incloses entitats financeres, transports, energia, aigua, 012, 112, i qualsevol servei essencial per a la continutat de la vida normal dels ciutadans. Coordinar les operadores de Telecomunicacions amb la finalitat dassolir els objectius que sacaben desmentar. Garantir la continutat i el manteniment de totes les aplicacions que actualment estan funcionant, que permeten al Govern realitzar les seves tasques diries. Elaborar un llistat complet de les aplicacions informtiques que en aquests moments sn executades des de lEstat espanyol i que son necessries pel funcionament del Govern de Catalunya. Alhora, i mentre no es tingui el control
Pg 72
definitiu de les aplicacions, adoptar les mesures alternatives per suplir el seu funcionament i palliar la manca de les dades que estan dins delles. Elaborar un pla alternatiu al servei de correus estatal espanyol per tal de garantir la continutat dels servei en cas de aturada de les seves activitats i preparar el trasps de les seves competncies al nou Estat Catal. Gestionar els dominis dInternet de la Generalitat i la seva idonetat i inviolabilitat a la xarxa.
9.7. Comunicaci 2.0

La comunicaci a travs dels mitjans digitals pot tenir un paper molt rellevant al llarg del procs de Transici Nacional. En lnies generals, la presncia online dels organismes de la Generalitat mitjanant servidors web, de correu i altres tipus, que proporcionen als ciutadans informaci i serveis en forma daplicacions, est raonablement protegida davant possibles atacs de hacking (intrusions de tercers per modificar-ne el contingut o el funcionament, o b per accedir a les dades que contenen) i de DDoS (inutilitzaci per saturaci, via una quantitat desmesurada de peticions daccs). En tot cas, en parallel amb aquesta protecci dels serveis gestionats amb recursos propis, un eventual Estat catal hauria dentomar el repte de gestionar de manera estrat gica tot all que des de lacci poltica i de govern est vinculat amb lmbit de les xarxes socials. En un moment en una part molt important de la ciutadania sinforma i crea continguts a travs de les xarxes socials, la gesti estratgica de la presncia i el posicionament dels principals actors i institucions del pas esdev un tema central. En efecte, avui una bona part dels ciutadans rep la seva informaci mitjanant les xarxes socials, especialment en moments dactivitat informativa intensa. Sha comprovat en casos tan diversos com jornades electorals, esdeveniments esportius, accidents o desastres naturals. De fet, el que circula per les xarxes socials acaba en moltes ocasions elevat a la categoria de font informativa per part dels mitjans de comunicaci convencionals, incloses la rdio i la TV, que en multipliquen la difusi. Per aix s convenient assegurar una presncia adient dels organismes i serveis pblics catalans en les principals plataformes 2.0.
Pg 73
Daltra banda, atesa una hipottica utilitzaci de les xarxes socials per tal de generar desconcert, malfiana i descoordinaci entre els actors, les institucions i la ciutadania seria del tot convenient garantir la presncia dels actors, institucions, organismes i serveis pblics catalans en les xarxes socials. Les mesures que caldria prendre en consideraci serien: Assegurar que el Govern, cadascun dels Departaments, el Parlament, els serveis de protecci civil i mobilitat (mossos, emergncies, trnsit) i els individus que puguin ser percebuts com a portaveus autoritzats, sn titulars de comptes propis a les principals xarxes socials, els facin servir o no (evitant-ne suplantacions en el darrer cas). Elaborar un manual dactuaci per a eventuals suplantacions i segrestaments de la identitat digital, establint un contacte previ amb els gestors de les principals xarxes socials. Gestionar la certificaci de la titularitat dels perfils i identitats digitals dels actors esmentats, amb lobjectiu de prevenir potencials dubtes de la poblaci i els mitja ns sobre lautenticitat dels missatges que semetin. Preparar un protocol delaboraci dels missatges (contingut, freqncia, estil...) que, dins del pla general de comunicaci, shaurien demetre a travs de les xarxes socials, aix com preveure un sistema datenci de consultes dels ciutadans i, si sescau, la gesti dels rumors infundats i informacions falses. ___________________ Aquest informe sobre Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci a Catalunya ha estat elaborat pel Consell Assessor de la Transici Nacional, que est integrat per:
Carles Viver i Pi-Sunyer President
Nria Bosch i Roca Vicepresidenta
Pg 74
Enoch Albert i Rovira
Germ Bel i Queralt
Carles Boix i Serra
Salvador Cards i Ros
ngel Castieira i Fernndez
Francina Esteve i Garca
Joan Font i Fabreg
Rafael Grasa i Hernndez
Pilar Rahola i Martnez
Josep Maria Reniu i Vilamala
Ferran Requejo i Coll
Joan Vintr i Castells
Vctor Cullell i Comellas Secretari
Pg 75

5 - Les Tecnologies de La Informació I de La Comunicació A Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

5 - Les Tecnologies de La Informació I de La Comunicació A Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci a Catalunya

Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci a Catalunya

4.4. Escenaris de collaboraci i riscos 4.5. Alternatives

5. El marc legal de les TIC

6. Els actius que cal protegir

6.2. El sector de les telecomunicacions

6.3. El sector del transport

6.4. Els serveis essencials

Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci a Catalunya

2. La importncia de la seguretat i de les tecnologies de la informaci i les comunicacions

4. La seguretat lgica: la ciberseguretat

4.2. La ciberseguretat lgica en el context internacional i europeu

4.3. La ciberseguretat lgica a Catalunya

4.3.1. Els objectius de protecci de ciberseguretat

4.3.2. Els eixos dactuaci de la ciberseguretat

4.3.3. Les funcions de la ciberseguretat

Taula 1. Funcions de ciberseguretat especfiques de cada eix dactuaci

Forces dordre pblic Estratgia Investigaci Interrupci dactivitats illcites

4.4. Escenaris de collaboraci i riscos

5. El marc legal de les TIC

5.2. Les comunicacions electrniques: el marc de regulaci europeu

5.3. Les infraestructures crtiques: objecte de protecci prioritria

5.4. El sector TIC: legalitat vigent a lEstat espanyol

6. Els actius que cal protegir

6.1. El sector audiovisual

6.1.1. La televisi i la rdio

6.1.1.2. El marc competencial

6.1.1.3. Escenaris de collaboraci i riscos

6.2. El sector de les telecomunicacions

6.2.1. La telefonia fixa i mbil (veu)

6.2.1.2. Marc competencial

6.2.1.3. Escenaris de collaboraci i riscos

6.2.3. Xarxa RESCAT

6.2.3.2. Marc competencial

6.2.3.3. Escenari de collaboraci i riscos

6.3. El sector del transport

6.3.1. El transport aeri

6.3.1.2. Marc competencial

6.3.2. El transport martim

Sistemes de satllits o INMARSAT

6.3.2.2. Marc competencial

6.3.2.3. Escenaris de collaboraci i riscos

6.3.3. El transport ferroviari

Sistema dinformaci al client Sistema de subministrament denergia

6.3.3.2. Escenaris de collaboraci i riscos

Aquests serien els primers elements a protegir

6.3.4. El transport per carretera / logstica

6.3.4.2. Escenaris de collaboraci i riscos

6.4. Els serveis essencials

6.4.1. Els serveis pblics essencials

referirem a aquestes qestions en el segent apartat.

6.4.1.1. Escenaris de collaboraci i riscos

6.4.2. Les dades dels serveis pblics de les administracions catalanes

6.4.2.2. Marc competencial

6.4.2.3. Escenaris de collaboraci i riscos

6.4.3. El servei postal: correus

6.4.3.2. Marc competencial

6.4.3.3. Escenaris de collaboraci i riscos

6.4.4. Els serveis financers

6.4.4.1. Escenaris de Collaboraci i Riscos

6.4.5. Els serveis demergncia

6.4.6. El subministrament energtic

6.4.7. Els projectes especials per garantir els serveis essencials