Les vies d'integraci de Catalunya a la Uni Europea

Informe nmero 6
Barcelona,
14 2014

Les vies dintegraci de Catalunya a la Uni Europea

Informe nmero 6
Barcelona,
14 dabril de 2014

Informe nmero 6

ndex
1. Objecte 2. Escenaris hipottics 3. Premisses
3.1. La manca de regulaci expressa en el dret europeu i en el dret internacional dun supsit com el de la integraci a la Uni Europea dun futur Estat catal independent 3.2. La flexibilitat i el pragmatisme de la Uni Europea

5 5 8

8 13

4. Condicions i requisits jurdics per poder formar part de la Uni Europea 5. Regles procedimentals i conseqncies prctiques dels diferents escenaris
5.1. Escenari de permanncia 5.2. Escenari dadhesi ad hoc 5.3. Escenari dadhesi ordinria 5.4. Escenari dexclusi com a Estat membre

16

19
19 25 28 29

6. Probabilitats daplicaci dels diferents escenaris: arguments a ponderar

30

7. Alternatives a la no-permanncia o a la nointegraci rpida i amb rgim transitori de Catalunya a la UE

7.1. Conclusi dun acord bilateral entre Catalunya i la Uni Europea 7.2. Adhesi de Catalunya a lEFTA, a lEEE i a lespai Schengen 7.3. Conclusi dacords de lliure comer o les unions duaneres amb tercers estats

38
39 44 48

8. Resum i conclusions

49

Les vies dintegraci de Catalunya a la Uni Europea

1. Objecte
Aquest informe analitza, en primer lloc, si un futur Estat catal, en el moment de constituir-se com a tal1 i de sollicitar la seva integraci a la Uni Europea (en endavant UE), quedaria dins o fora de la Uni i, en aquest supsit darrer, quines vies existeixen per reincorporar-shi. En segon lloc, sexaminen quines sn les conseqncies prctiques previsibles daquests hipottics escenaris, incls lescenari dexclusi sine die de la UE, i les alternatives que podria adoptar el nou Estat, per exemple, per garantir el normal desenvolupament dels intercanvis comercials amb els estats integrats en el marc econmic europeu.

2. Escenaris hipottics
La primera de les qestions formulades admet, dentrada, una pluralitat daproximacions que, a efectes expositius, es podrien agrupar en els quatre escenaris hipottics que exposem a continuaci: Primer, escenari de permanncia: En el moment de la seva constituci i de notificar-la a la UE, el nou Estat catal continua integrat sense interrupci a la Uni. Ats que es tracta dun territori que ja forma part de la UE i que la seva poblaci gaudeix de la ciutadania europea i del dret europeu, no se lobliga a sortir de la UE i a sollicitar des de fora la seva integraci2.

s a dir, en el moment que es declara i actua com un Estat independent o, ms concretament, en el moment que disposi duns poders pblics capaos dimposar la seva autoritat sobirana sobre la poblaci radicada en el territori de Catalunya i de mantenir relacions amb altres subjectes internacionals.
2

En aquest escenari la UE i els Estats membres, prvies negociacions amb el futur Estat catal, acceptarien la seva permanncia a la Uni perqu, de manera implcita o explcita, li reconeixerien lestatut des tat successor en

Pg 5

Les institucions de la UE seleccionen, interpreten i apliquen les regles procedimentals dels Tractats de manera que sigui possible que les adaptacions que cal introduir, en el dret originari i derivat de la Uni, es produeixin tot garantint la permanncia del nou Estat dins de la UE. Segon, escenari dadhesi ad hoc: En el moment de presentar la sollicitud dingrs, la UE no accepta la permanncia automtica del nou Estat, per, ateses les circumstncies especfiques del cas, decideix endegar un procs dadhesi ad hoc, amb trets especfics que permetin una adhesi rpida i, sobretot, un rgim transitori, adreat a assegurar el manteniment del mxim nombre possible de relacions jurdiques, econmiques i poltiques amb la UE i el manteniment dels drets i de les obligacions dels ciutadans i de les empreses que operen a Catalunya. Tercer, escenari dadhesi ordinria: La UE accepta obrir de manera immediata un procs dadhesi ordinari com a tercer estat, sense prendre mesures ad hoc encaminades a garantir la celeritat del procs ni establir rgims transitoris especfics. Quart, escenari dexclusi com a Estat membre: La UE es nega a obrir de manera immediata el procs dadhesi o latorgament de lestatut de candidat, s a dir, es nega a obrir el procediment formal dadhesi i el nou Estat queda fora sine die de la UE. A lhora danalitzar el grau de viabilitat jurdica i prctica daquests quatre escenaris cal tenir presents dentrada dues premisses: En primer lloc, que ni el dret internacional ni el dret de la UE preveuen de manera expressa un supsit com el que planteja el cas catal. En segon lloc, que la UE tradicionalment ha adoptat una actitud extremadament flexible i pragmtica a lhora de donar soluci als problemes imprevistos que se li han plantejat en relaci amb els canvis territorials o dorganitzaci territorial dels estats membres que afecten lmbit daplicaci del dret de la UE i, ms en general, en relaci amb els processos de ratificaci dels tractats3, vinculats a certes reformes institucionals conflictives4. En el tercer
drets i obligacions de lEstat espanyol predecessor, o b, molt ms improbablement, en qualitat destat cocontinuador.
3

Diferents processos de ratificaci dels tractats shan vist frenats per referndums en relaci amb els quals els ciutadans dalguns pasos membres varen votar en contra de la reforma proposada per la UE. Va succeir amb

Pg 6

epgraf de linforme analitzarem ambdues premisses. Tanmateix, el fet que ni el dret internacional general ni el dret de la UE prevegin expressament la integraci dun territori que ja forma part de la Uni, i la flexibilitat i el pragmatisme de la UE a lhora de resoldre problemes similars, no permeten concloure que lingrs dun nou Estat catal sigui quelcom que operi en el buit jurdic. El dret de la UE, i subsidiriament el dret internacional, regulen un seguit de condicions i requisits materials i procedimentals que aquest futur Estat haur de respectar per integrar-se a la Uni, sigui quin sigui lescenari que sacabi imposant. Aix, i les conseqncies prctiq ues que es poden derivar de laplicaci dels diferents escenaris, s el que analitzarem en els epgrafs quart i cinqu de linforme. Establertes les premisses i els marcs jurdics aplicables, a lepgraf sis analitzarem la qesti cabdal de quin dels quatre escenaris descrits t ms probabilitats de ser aplicat a la prctica, tot acceptant dentrada que lopci per un o altre escenari no ve imposada, ni explcitament ni implcita, per cap dels ordenaments jurdics aplicables. La decisi dependr, fonamentalment, de les valoracions que facin les institucions de la UE i els Estats membres dels arguments, essencialment poltics i, sobretot, econmics, a favor i en contra dels escenaris esmentats. En aquest epgraf sis analitzarem la fora persuasiva que presumiblement poden tenir aquests diversos arguments i, en conseqncia, les probabilitats daplicaci dels diferents escenaris. Finalment, en el darrer epgraf sanalitzaran les possibles alternatives (acords bilaterals amb la UE; adhesi a lAssociaci Europea de Lliure Comer EFTA, a lEspai Econmic Europeu EEE o lespai Schengen i acords de lliure comer o unions duaneres amb tercers estats) per al cas que no es produs ni la permanncia del nou Estat dins la UE, ni la seva integraci rpida i amb un rgim transitori ad hoc.

lActa nica Europea (AUE) de 1986, amb el Tractat de Maastricht de 1992 i tamb, per exemple, amb el Tractat de Lisboa de 2007. En aquests casos va caldre buscar nous consensos concretats en diferents Protocols per cercar solucions negociades als conflictes plantejats i aconseguir aix lacord dels ciutadans en nous referndums convocats a posteriori o en reformes posteriors dels Tractats. Les institucions han hagut de trobar nous procediments ad hoc per modificar algunes disposicions que incorporaven compromisos previstos en els Tractats i que shan volgut modificar posteriorment sense canviar els Tractats, com per exemple la previsi de larticle 17.5 del TUE i 244 TFUE en relaci amb la composici de la Comissi Europea.
4

Pg 7

3. Premisses
3.1. La manca de regulaci expressa en el dret europeu i en el dret internacional dun supsit com el de la integraci a la Uni Europea dun futur Estat catal independent
El dret de la UE regula el procediment dingrs destats tercers situats fora de la Uni, per no preveu de manera explcita supsits de territoris que fins al moment mateix de demanar la integraci estan integrats a la Uni com a parts dun estat membre i duns ciutadans que ja sn ciutadans europeus i exerceixen els seus drets com a tals. s cert que la UE ha viscut casos especials dampliaci territorial dalguns Estats membres com va succeir amb la reunificaci dAlemanya lany 1990 i casos en els quals una part del territori dun Estat membre ha deixat de pertnyer a la Uni s el cas de Grenlndia, regi autnoma de Dinamarca, que el 1985 va decidir deixar de formar part de la Comunitat Econmica Europea (CEE), prvia convocatria dun referndum. Tanmateix cap daquests supsits pot entendres com un veritable precedent del cas catal ja que presenten caracterstiques diferencials evidents. Les institucions de govern de la UE tampoc no shan pronunciat encara de manera oficial sobre les vies a seguir en un cas com el que aqu ens ocupa. s cert que diversos membres de la Comissi Europea, aix com lactual president del Consell Europeu i algun alt funcionari del Parlament Europeu, han manifestat que els Tractats europeus deixarien automticament daplicar-se en el territori dun nou Estat fruit duna separaci dun Estat membre de la Uni i, en conseqncia, que aquest nou Estat, si volgus integrar-se a la UE, hauria de demanar la seva adhesi a la Uni. Cal tenir present, per, que en tots els casos, en fer aquestes declaracions, han recordat al mateix temps que lany 2004 la Comissi va declarar que no es pronunciaria oficialment sobre aquesta qesti fins que no li ho demans formalment un estat membre en relaci amb un escenari precs i fins que els seus serveis no els haguessin presentat un informe

Pg 8

jurdic previ. s clar, i aix ho reiteren les autoritats europees que han realitzat aquestes declaracions, que aquesta petici formal no sha formulat, que linforme jurdic no sha ems i que, en conseqncia, com diem, no hi ha encara un pronunciament oficial de cap instituci de la Uni5. Aix no obstant, tamb s clar que aquests pronunciaments oficiosos, que no sn unnimes per s nombrosos, tenen un notable relleu i sens dubte constitueixen una dada que no es pot menystenir a lhora de valorar les probabilitats daplicaci dun escenari o un altre. I, des daquesta perspectiva, cal observar tamb que el que aquestes declaracions exclouen s justament la possibilitat daplicar lescenari primer de permanncia, per no es pronuncien sobre lescenari ad hoc dintegraci rpida i amb rgim transitori. Entre aquestes declaracions, que solen tenir totes un contingut similar, es poden destacar les expressades per escrit pel president de la Comissi en resposta a preguntes de membres del Parlament Europeu. La darrera daquesta mena de declaracions es va publicar al Diari Oficial de la Uni Europea de 6 de novembre de 2013 6. En aquesta declaraci, desprs de recordar el posicionament del president Prodi de lany 2004 segons el qual: Cuando una parte del territorio de un Estado miembro deja de formar parte de ese Estado, por ejemplo porque se convierte en un Estado independiente, los tratados dejarn de aplicarse a este Estado. En otras palabras, una nueva regin independiente, por el hecho de su independencia, se convertir en un tercer Estado en relacin a la Unin, y desde el da de su independencia, los tratados ya no sern de aplicacin a su territorio, el president Barroso afegeix que: No le corresponde a la Comisin manifestar una posicin sobre cuestiones de organizacin interna relacionadas con las disposiciones constitucionales de los Estados miembros i recorda de nou que noms: A peticin de un Estado miembro que detallase una situacin concreta, la Comisin expresara su opinin sobre las consecuencias legales de la

El 21 de gener de 2014, el Comit d'Afers Constitucionals del Parlament Europeu va decidir demanar una opini al servei jurdic del propi Parlament sobre l'aplicabilitat de l'article 48 TUE al supsit de secessi d'Esccia del Regne Unit (White Paper on Scotland's future). Existeix, doncs, l'expectativa d'una opini del servei jurdic del Parlament Europeu sobre l'aplicabilitat de l'article 48 TUE al supsit escocs, AFCO_PV(2014)0120_1.
6

DOUE C 320 E/185 de 6 de novembre de 2013.

Pg 9

misma con arreglo a la legislacin de la UE7. s ms, cal recordar que la Comissi, malgrat tenir funcions dimpulsora i guard iana dels Tractats, no ser lnica instncia que jugar un paper rellevant en aquesta qesti. De fet, la decisi clau estar en mans del Consell Europeu i, en concret, dels representants de cadascun dels Estats membres, sense menystenir el paper que tamb podria jugar el Parlament Europeu. En definitiva, es pot afirmar que en el dret de la UE no existeixen normes ni precedents que legalment imposin o refusin dentrada cap dels quatre escenaris analitzats. El mateix es pot dir respecte del dret internacional general que, en aquesta matria, actua com a marc jurdic supletori del dret de la UE. A ms, tamb cal tenir en compte que les poques disposicions de dret internacional que regulen la successi destats des de la perspectiva aqu analitzada, contenen ms principis i criteris generals que no pas normes dobligat compliment. El marc de referncia principal en dret internacional s la Convenci de Viena (CV) sobre successi dEstats en matria de Tractats de 1978, que va entrar en vigor el 19968, per noms ha estat ratificada per 22 estats i daquests noms 6 sn membres de la UE, entre els quals no hi figura Espanya9. En el cas de la unificaci i separaci destats, la CV de 1978 preveu com a regla general, especialment en relaci amb els tractats multilaterals, la continutat dels drets i de les obligacions convencionals per tal de preservar-ne lestabilitat (Art. 34 CV) 10, malgrat que

Per a una anlisi ms exhaustiva dels pronunciaments institucionals i doctrinals que shan realitzat, ve geu: Alfredo Galn Galn: Secesin de Estados y pertenencia a la Unin Europea: Catalua en la encrucijada, Institucin del Federalismo, Rivista di studi giuridici e politici, nm 1, 2013, p. 111.
8

El Conveni de Viena de 1978, sobre la successi destats en matria de Tractats, va entrar en vigor el 6 de

novembre de 1996. En canvi, el Conveni de Viena de 1983, sobre la successi destats en matria de bns, arxius i deutes de lestat, encara no ha entrat en vigor. Lany 1987 es va decidir aparcar el procs de codificaci de les normes relatives a la successi en la qualitat de membre de les organitzacions internacionals. Val a dir que aquests convenis no exhaureixen la normativa internacional existent sobre la qesti, donat que existeixen diferents tractats que solucionen els problemes derivats dun procs concret de successi destats.
9

Sn Crocia, Xipre, Repblica Txeca, Estnia, Eslovquia i Eslovnia.

10

En larticle 34 CV es diu que: Cuando una parte o partes del territorio de un Estado se separen para formar uno o varios Estados, contine o no existiendo el Estado predecesor: a) Todo tratado que estuviera en vigor en la

Pg 10

tamb preveu excepcions i matisos. La principal excepci s que aquestes regles no saplicaran si hi ha acord entre les parts 11 i la principal clusula de flexibilitat s la que estableix que la regla de la continutat no saplicar quan es desprengui del tractat o consti daltra forma que laplicaci del tractat respecte de lestat successor seria incompatible amb lobjecte i la finalitat del tractat o canviaria radicalment les condicions de la seva execuci (Art. 35 CV). De tota manera, hi ha una certa tendncia a favor del principi de continutat dels tractats multilaterals en vigor en la data de la successi destats (excepte si els estats interessats acorden quelcom de diferent, si laplicaci del tractat respecte de lestat successor resulta incompatible amb lobjectiu i la finalitat del Tractat o si canvien radicalment les condicions per a la seva execuci). Aquesta tendncia es manifesta sobretot en determinades categories de tractats, en particular els tractats territorials, els relatius a drets fonamentals, els de desarmament i control darmament, aix com les clusules que afecten el respecte de drets adquirits pels individus i la voluntat dassegurar una estabilitat territorial i internacional. La Cort Internacional de Justcia tamb ha indicat que la successi de certs tractats referits als drets humans i al dret humanitari bllic s automtica12. Ms enll dels Tractats, i ja en relaci amb lingrs a les organitzacions internacionals, cal
fecha de la sucesin de Estados respecto de la totalidad del territorio del Estado predecesor continuar en vigor respecto de cada Estado sucesor as formado; / b) Todo tratado que estuviera en vigor en la fecha de la sucesin de Estados respecto solamente de la parte del territorio del Estado predecesor que haya pasado a ser un Estado sucesor continuar en vigor slo respecto de ese Estado sucesor. En les situacions ms delicades, com pot ser el cas de la successi en Tractat s multilaterals destats sorgits duna separaci dun altre estat que continua existint, els mecanismes de flexibilitat impedeixen poder extreure regles generals que puguin aplicar-se independentment de la voluntat de les parts i del comportament de la resta destats. A la prctica veiem que alguns pasos han seguit el principi de la taula rasa (com Singapur, Pakistan, Bangladesh), amb certes excepcions. Altres han seguit el principi de continutat tamb amb certes excepcions. La prctica revela una certa barreja del pick and choose i per clarificar les situacions es requereix en molts casos una acta de confirmaci de la continutat. De fet, un exemple singular s constatar que Espanya va reconixer Rssia com a continuadora exclusiva de lantiga URSS; la conseqncia automtica de la tesi espanyola va ser la vigncia plena dels acords de lEstat predecessor pel que fa a la Federaci Russa. Espanya tamb va reconixer la vigncia de la majoria dacords de lEstat predecessor en relaci amb la resta del s Estats successors. La prctica mostra que les regles de la Convenci de Viena sn lexpressi dun cert consens circumstancial que no ha estat consolidat.
12
11

CIJ, sentncia de 25 de setembre de 1997, Affaire relative au projet Gabcikovo-Nagymaros (Hongrie/Slovaquie), Recueil CIJ, 121-123.

Pg 11

tenir en compte que sn els tractats constitutius de cadascuna daquestes organitzacions els que habitualment regulen les condicions per esdevenir-ne membre i el propi procediment dingrs, que pot estar establert de manera expressa o implcita. De fet, larticle 4 de la mateixa CV estableix que les seves normes sapliquen: sens perjudici de les normes relatives a ladquisici de la qualitat de membre i sens perjudici de qualsevol altra norma pertinent de lorganitzaci13, essent doncs cada organitzaci internacional la que decideix quina s la via dingrs de nous membres que millor sadapta a les seves necessitats i a la seva naturalesa particular. En aquest mbit, no existeixen tampoc normes consuetudinries internacionals que puguin considerar-se vinculants14 i no hi ha acord entre la doctrina a lhora de precisar quines sn les tendncies predominants entre les organitzacions internacionals respecte de la successi dEstats quan es produeixen processos de secessi, essent el casuisme la prctica general. En suma, del dret internacional no es pot inferir cap norma ni principi que imposi o veti cap dels quatre escenaris de relaci de Catalunya amb la UE esmentats. Aix no obstant, com hem dit i reiterarem ms endavant, aquesta premissa no permet concloure que la decisi que hauran dadoptar la UE i els Estats membres respecte daquests escenaris no tindr cap lmit jurdic. Ben al contrari, haur de respectar els requeriments substantius i procedimentals que fixen aquests ordenaments i, especialment, el dret de la UE. Tot i que, com tamb veurem, el carcter indit del cas catal incrementar lamplitud del marge de llibertat que la UE sol donar-se a lhora de seleccionar, interpretar i aplicar el Dret europeu i far que, en la prctica, es vulgui reconixer o no, lopci per un o altre escenari no respongui tant a criteris jurdics com a criteris i interessos poltics i sobretot econmics.

Vegeu lanlisi de K.G. Bhler: State succession and membership in international organisations: legal theories versus political pragmatism, Kluwer Law International, la Haia, 2001, pp. 30-35. En aquest estudi sidentifiquen sis categories de respostes: la continutat de la condici de membres, la recuperaci de la condici de membre, ladmissi ex novo com a membre, la successi en la condici de membre, la substituci en la condici de membre i lamalgama en la condici de membre (p. 287 i ss) La Cort Internacional de Justcia nicament ha considerat que eren expressi del dret consuetudinari les regles dintangibilitat de rgims territorials de larticle 12 de la Convenci de Viena de 1978, i ha refusat expressament pronunciar-se sobre el carcter consuetudinari de larticle 34 per al cas de separacions destats, per la Comissi Badinter (creada lany 1991) va subratllar el carcter dispositiu dels principis i regles del dret internacional en matria de successi destats. Aix, els problemes derivats de la successi destats shaurien de resoldre, de forma equitativa, mitjanant lacord dels estats afectats. Ve geu A.Pellet The opinions of the Badinter Arbitration Committee. A second Breath for the Self-Determination of Peoples. ESIL, 1992, p. 182.
14

13

Pg 12

3.2. La flexibilitat i el pragmatisme de la Uni Europea

La UE ha adoptat tradicionalment una actitud flexible i pragmtica davant qestions complexes que no tenien una resposta expressa en els Tractats, tot cercant en cada cas la soluci ad hoc que millor permets compaginar els interessos de la UE inclosa la seva voluntat integradora fundacional i els interessos dels seus Estats membres amb els interessos i les caracterstiques especfiques dels Estats candidats. Aquesta flexibilitat i pragmatisme sha posat de manifest des de linici del procs de construcci del que desprs seria la UE fins a lactualitat. Basti recordar, per exemple, que en la primera modificaci de fronteres que va tenir lloc en el marc de la Comunitat Econmica del Carb i de lAcer (CECA), lany 1957, la regi del Sarre va passar de Frana a Alemanya (RFA), sense que es produs cap renegociaci del Tractat de la CECA. El trasps daquest territori de la sobirania francesa a la sobirania alemanya es va considerar que no tenia conseqncies en relaci amb laplicaci del Tractat europeu15. Un altre exemple rellevant de pragmatisme, en aquest cas en relaci amb la reforma de lmbit territorial daplicaci dels Tractats, s el ja esmentat de Grenlndia. Els seus ciutadans, que lany 1979 havien obtingut un rgim dautonomia poltica dins de lEstat dans, el 23 de febrer de 1982 van votar a favor de sortir de les Comunitats Europees. Desprs dun perode de negociacions amb la Comissi, el Consell va fixar les condicions de sortida de Grenlndia el 20 de febrer de 1984. Grenlndia, que va deixar de pertnyer a les

15

El cas dAlgria, quan el 1962 es va independitzar de Frana, presenta una problemtica radicalment diferent,

ja que es trobava en una situaci colonial i en independitzar-se no complia el requisit de ser un Estat europeu. Amb tot, com a mostra de la flexibilitat de la UE en aquest cas de la CEE-, cal recordar que el TCEE considerava Algria com a territori de les Comunitats Europees en tant que part de la Repblica francesa i, a ms, a larticle 227.2 del TCEE establia expressament per a aquest territori un rgim especial daplicaci dalgunes disposicions dels Tractats. En el moment de la independncia lEstat algeri va demanar que se li continuessin aplicant les mesures previstes a larticle 227. La CEE no va modificar el seu Tractat ni va donar resposta expressa a la pretensi del nou Estat, per de manera transitria es van anar signant acords bilaterals entre estats membres de la CEE i Algria- i finalment es va signar un acord de cooperaci el 1996 entre la CEE i lEstat algeri.

Pg 13

Comunitats l1 de febrer de 1985 16, va adoptar un estatut dassociat a les Comunitats a travs de la frmula de pasos i territoris dultramar (mitjanant acord adoptat per unanimitat), dacord amb les disposicions de la part IV del TCE. Lacord va permetre a Grenlndia continuar rebent fons europeus i tenir lliure accs al mercat europeu per als productes de pesca. El cas grenlands va ser el resultat dun procs poltic no previst en cap article dels Tractats. La Comunitat Europea va emprar tamb la mateixa flexibilitat i pragmatisme en relaci amb el procs dintegraci de lAlemanya unificada a les Comunitats Europees. El Consell Europeu dabril de 1990 va decidir que la integraci seria efectiva en el moment en qu la unificaci de les dues Alemanyes fos legalment establerta, descartant qualsevol aplicaci de les clusules dadhesi o de revisi dels Tractats 17 . Des daquesta data, les Comunitats Europees varen augmentar en 108.000 Km2 la seva superfcie i en 16 milions el nombre de ciutadans. Va ser una negociaci poltica rpida en qu els Estats membres varen ratificar les condicions en les quals tindria lloc el procs dabsorci dun nou territori i dels seus ciutadans i empreses per un altre Estat ja membre de la UE, utilitzant el principi dautodeterminaci dels pobles previst en la Llei Fonamental de la Repblica Federal dAlemanya per justificar la reunificaci dels Lands occidentals i orientals. La frmula utilitzada mostr, en el fons, la voluntat dAlemanya devitar vets poltics per part de qualsevol Estat membre i va ser, en el marc del Consell Europeu de Dubln (abril 1990), quan es va prendre en consideraci el particular context poltic i es va posar en marxa un procediment ad hoc durgncia per poder resoldre els problemes tcnics de la reunificaci, sense necessitat de posar en marxa una revisi dels Tractats18. Abans hi hagu converses i acords poltics bilaterals, particularment amb Frana i el Regne Unit. s tamb paradigmtic el cas de Xipre, quan lany 2004 va esdevenir membre de la UE com
16

Treaty amending, with regard to Greenland, the Treaties establishing the European Communities , DOCE L 29, 1 de febrer de 1985. La Comissi Europea va argumentar que la clusula dadhesi no era aplicable (antic article 237 TCEE) perqu la integraci de la RDA era un cas especial, encara que els problemes eren tcnicament similars als que planteja qualsevol adhesi. Vegeu La Comunidad Europea y la unificacin alemana. Boletn de las Comunidades Europeas. Suplemento 4/1990. Luxemburgo. 1990. Tamb E. Grabits: LUnit allemande et lintgration europenne, RGDIP, 3-4, 1991, p. 423-441.
18 17

En relaci amb la unificaci alemanya, es va signar un tractat entre lRFA i lRDA que va establir la continuaci dels tractats de lRFA per a tot el territori de lestat i lexamen dels tractats de lRDA per veure si continuaven en vigor, si shavien dadaptar o si havien dexpirar.

Pg 14

una illa de facto dividida. Davant la impossibilitat darribar a un acord entre la part turcoxipriota i la part greco-xipriota, es va decidir que tota lilla seria membre de la UE, per que el dret europeu noms saplicaria a la part greco-xipriota. Concretament, mitjanant una clusula de salvaguarda en el Tractat dadhesi de 2003 i mitjanant la incorporaci del Protocol 10, es va acordar la suspensi de laplicaci dels Tractats i del dret de la UE a la part nord de lilla, que comporta, per exemple, que les poltiques duaneres i fiscals europees no sapliquin a aquesta part de Xipre per, en canvi, es va decidir que aquesta suspensi de lacquis comunitari no afectaria els drets personals de la poblaci del nord de lilla (els turco-xipriotes), que podrien ser ciutadans europeus, encara que residissin a la part nord, sempre que mantinguessin o obtinguessin la nacionalitat de la Repblica de Xipre, com s el cas de la majoria de turco-xipriotes19. Un altre exemple, que posa en relleu el pragmatisme de la UE davant situacions complexes, s la decisi presa en el Consell de la Uni sobre lobertura de negociacions per concloure un acord dAssociaci i Estabilitzaci amb Kosovo20. En el debat entre els representants dels Estats membres en el Consell de la Uni, per tal devitar que lacord hagus de ser ratificat per tots els estats membres de la UE i, en definitiva, per tal devitar que shaguessin de pronunciar sobre la ratificaci de lacord Estats que actualment encara no han reconegut formalment lEstat de Kosovo, es va acordar per consens del Consell que el futur acord no se signaria com a acord mixt (UE i Estats membres) sin que el signaria nicament la UE, malgrat que l'actual projecte afecta algunes competncies de molt discutible naturalesa exclusiva de la UE21.

19

De tota manera, els ciutadans turco-xipriotes tenen certes restriccions en relaci amb l'exercici del dret de vot,

que deriven principalment de la Constituci i de les normes de la Repblica de Xipre.

20

La UE i Kosovo varen iniciar el 28 doctubre de 2013 les negociacions per a la conclusi de lacord dAssociaci i dEstabilitzaci amb Kosovo, com a pas previ al de pas candidat a ladhesi. La frmula es va pactar en el Consell de juny de 2013 per permetre que Espanya, Grcia, Eslovquia, Romania i Xipre, que no han reconegut la independncia de Kosovo, no soposin que la Comissi inici les negociacions per a concloure lacord dAssociaci entre la UE i Kosovo com a acord exclusivament europeu. Es tracta, entre daltres, de les competncies segents: cooperaci regional; justcia, llibertat i seguretat (protecci de dades, visats, fronteres, asil, immigraci i emigraci, blanqueig de diners, finanament del terrorisme, drogues, crim organitzat); economia i comer; estadstiques; banca, assegurances i serveis financers; control financer i auditories; promoci dinversions; indstria; petita i mitjana empresa; turisme, agricultura i sector agroalimentari; pesca; duanes; taxes; cooperaci social; educaci; cultura; mitjans audiovisuals; societat de la informaci; comunicacions electrniques; informaci i comunicaci; transport; energia; medi ambient; canvi
21

Pg 15

La flexibilitat i el pragmatisme de la Uni podrien ser majors en el cas de Catalunya en el qual, atesa la seva pertinena prvia a la UE i la manca de regulaci expressa daquest supsit, les normes jurdiques aplicables deixen un marge de llibertat encara superior al daltres supsits.

4. Condicions i requisits jurdics per poder formar part de la Uni Europea

Tal i com estableix larticle 49 del TUE, per ser membre de la UE cal ser un Estat europeu i compartir els valors fonamentals que inspiren el naixement de la Uni. Entre aquests valors, larticle 2 del TUE exigeix el respecte i el comproms en la promoci del respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democrcia, la igualtat, lEstat de dret i els drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. A banda daquests valors de larticle 2, la pertinena a la UE tamb requereix el compliment dun conjunt de criteris delegibilitat de naturalesa ms econmica i jurdico-institucional, acordats pel Consell Europeu i, en especial, els que va fixar el Consell Europeu de Copenhaguen (21 i 22 de juny de 1993) 22 . Aquests criteris de Copenhaguen varen ser adoptats en previsi de la futura adhesi dels pasos de lEuropa central i oriental i, per aix, feien especial mfasi en la necessitat que aquests pasos compartissin el model econmic occidental (existncia d'una economia de mercat en funcionament, aix com la capacitat de fer front a la pressi competitiva i a les forces del mercat dins de la Uni; capacitat d'assumir les finalitats de la Uni Poltica, Econmica i Monetria) i el model poltic i jurdic de la Uni Europea (estabilitat d'institucions que garanteixin la democrcia, l'estat de dret, el respecte dels drets humans i la protecci de les minories). Tot i que els criteris de Copenhaguen anaven adreats, com sha dit, als pasos de lEuropa central i oriental, la prpia UE els considera aplicables amb carcter general als processos dampliaci posteriors23.

climtic; protecci civil; recerca i desenvolupament tecnolgic; desenvolupament regional i local; administraci pblica o cooperaci financera.
22 23

Vegeu http://europa.eu/rapid/press-release_DOC-93-3_es.htm. Vegeu http://ec.europa.eu/enlargement/policy/conditions-membership/index_fr.htm.

Pg 16

Sembla evident que un futur Estat catal compliria folgadament les esmentades condicions i requisits dadmissi. De fet aix ho acredita la perllongada pertinena prvia a la UE, encara que sigui com a part dun Estat membre. Els principals requeriments nous als quals hauria de fer front lEstat catal serien els que derivarien de la necessitat de crear alguns organismes reguladors i de coordinaci i, en general, algunes noves estructures organitzatives que imposa la UE per implementar o gestionar les poltiques de la Uni 24 , aix com de la necessitat de transposar al nou ordenament jurdic catal el dret europeu derivat que ho requereixi. Es tracta, sens dubte, de tasques que exigirien un cert esfor, per el futur Estat catal disposaria de mitjans i experincia suficients per fer-hi front sense gaires dificultats, sobretot si es t present que inicialment la transposici del dret derivat es podria fer, en gran part, mitjanant remissions a la normativa espanyola avui vigent i, daltra banda, que una part dels nous organismes i estructures administratives exigides per la UE es podrien crear adaptant estructures que avui ja existeixen. Ms enll daquestes consideracions, no es pot oblidar que leconomia catalana est plenament integrada en els fluxos comercials europeus, que la cultura catalana est inserida en la tradici cultural, intellectual i artstica europea i que Catalunya t una arrelada vocaci europeista que sempre ha defensat lenfortiment del procs dintegraci europea. De fet, lnica condici dadmissi que requereix ser comentada s precisament el supsit de ladmissi: lexigncia de la condici dEstat i, ms concretament, la qesti de si abans de sollicitar lingrs a la Uni caldria que lEstat catal hagus estat reconegut internacionalment, per altres Estats o per altres organitzacions internacionals25. Per respondre aquest interrogant cal tenir presents diversos factors: primer, que el naixement dun estat s, en essncia, una qesti de fet, ms que no pas de dret. Segon, que els motius pels quals els altres estats i les organitzacions internacionals decideixen
24

De fet, les institucions de la UE no han publicat la relaci dels organismes que considera necessaris per tal dassegurar que els estats seran capaos daplicar el dret europeu. Aquests requeriments shan dinferir dels denominats screenings sobre el compliment dels captols de lacquis comunitar i als quals la UE sotmet els estats candidats. Sn especialment rellevants els screenings aplicats ms recentment.
25

Vegeu linforme del Consell Assessor per a la Transici Nacional sobre les relacions de Catalunya amb la Comunitat internacional en el qual es tracta aquest tema.

Pg 17

reconixer un estat com a subjecte de dret internacional sn essencialment poltics, s a dir, no depenen del compliment o no duns requisits jurdics taxats. I, tercer, que aquest reconeixement es pot produir b de manera expressa i formalitzada, a travs dun acte formal ad hoc per exemple a travs duna nota de reconeixement o b de manera implcita i tcita, mitjanant la signatura de convenis o tractats amb un altre estat o tamb acceptant la seva incorporaci a una organitzaci internacional o supraestatal. En tots aquests casos, la signatura o lacceptaci dingrs equivalen tcitament a reconixer a laltra part signatria o sollicitant, la condici de subjecte de dret internacional. De lanterior es dedueix que, per ingressar a la UE, no s una condici sine qua non que el futur Estat catal hagi estat prviament reconegut formalment com a estat o com a subjecte internacional per algun altre estat o per determinades organitzacions internacionals per exemple per lONU o el Consell dEuropa. Per tant, la UE podria ser la primera organitzaci a reconixer aquest fet de manera implcita per inequvoca. Tanmateix, s indubtable que el reconeixement previ per part daltres estats o daltres organitzacions internacionals facilitaria el procs dintegraci a la Uni26. En tot cas, cal remarcar que Catalunya, mentre la UE no la reconegui com a estat independent, continuar sent membre de la Uni com a part de lEstat espanyol. La constataci precedent porta a afirmar que els procediments de permanncia o dingrs a la UE els podria i els hauria dinstar el nou Estat catal un cop constitut com a tal. Lnica excepci seria el supsit de la permanncia de Catalunya a la UE, instada per part de lEstat espanyol (en un marc de concertaci amb Catalunya), que analitzem en aquest informe com una variant del primer escenari. Finalment, cal fer referncia a dues circumstncies que, malgrat que en rigor no es poden qualificar com a condicions dadmissi, solen ser tingudes molt en compte pel dret internacional i, per extensi, pel dret europeu, en el moment del reconeixement de nous estats i, secundriament, a lhora daccedir a determinades organitzacions internacionals. Duna banda, el carcter democrtic i pacfic del procs seguit per esdevenir un Estat

26

s cert que en la majoria dels denominats screenings sobre el compliment dels captols de lacquis comunitari als quals la UE sotmet els estats candidats inquireixen sobre els organismes internacionals a qu pertanyen aquests estats i els tractats internacionals que han signat i sovint els encoratja a incorporar-se a determinats organismes o a signar determinats tractats, oferint el seu ajut, per no constitueixen condicions prvies per a la integraci a la UE.

Pg 18

independent i, daltra banda, si aquest procs sha fet dacord amb lEstat preexistent o, com a mnim, si sha intentat de manera clara i reiterada arribar a un acord. En el proper epgraf analitzarem aquesta qesti.

5. Regles procedimentals i conseqncies prctiques dels diferents escenaris

Desprs dun eventual resultat favorable a la independncia de Catalunya arran duna consulta o dunes eleccions plebiscitries, la Generalitat haur de determinar quin dels escenaris possibles respon millor als seus interessos i haur de programar i posteriorment implementar un procs de prenegociacions, de negociacions oficioses i de negociacions formals amb lEstat espanyol, amb les institucions de la UE i amb els altres Estats membres per tal de poder fer valdre la seva opci. En tot cas, sigui quin sigui lescenari finalment escollit, caldr respectar un seguit de regles de procediment i caldr tenir presents les conseqncies que es poden derivar de laplicaci de cadascun daquests escenaris a fi que el nou Estat pugui adoptar les estratgies escaients per a mantenir laplicaci del dret europeu i les relacions econmiques i comercials existents en lactualitat.

5.1. Escenari de permanncia

Aquest escenari s, sens dubte, el que millor sadequaria als interessos de Catalunya, ja que li permetria restar dins de la Uni sense soluci de continutat, s a dir, sense necessitat de sortir i iniciar, des de fora, un procs dadhesi. En cas que Catalunya i la UE optessin per aquest escenari, caldria respectar les segents regles procedimentals: En primer lloc, el Parlament de Catalunya hauria dadoptar una decisi que explicits la

Pg 19

voluntat de continuar pertanyent a la UE. La decisi del Parlament hauria de contenir el comproms amb els valors i lideari europeus; tamb hauria de manifestar el compliment per part del nou Estat dels requeriments poltics, jurdics i econmics que exigeix la Uni per als Estats que en formen part i, finalment, hauria de fer referncia al propsit de dur a terme, en el perode de temps que es determins, les adaptacions en lordre intern que fossin necessries per continuar formant part de la UE27. Correspondria al President de la Generalitat, en la seva condici de mxim representant del nou Estat, trametre aquesta decisi del Parlament i la documentaci annexa a les institucions europees. La instituci de la UE ms adequada per pronunciar-se respecte de la petici de continutat de Catalunya seria el Consell Europeu, en la seva condici de ms alta instncia poltica entre les institucions europees i drgan que t atribuda la funci de donar a la Uni els impulsos necessaris per al seu desenvolupament (article 15.1 del TUE). Aix es va fer, com hem vist, en el cas de la incorporaci de lAlemanya unificada, que, malgrat les diferncies evidents, mant alguna similitud amb el cas catal que estem analitzant. Si sadopts aquesta alternativa, el Consell Europeu, per consens28, shauria de pronunciar favorablement sobre la continutat de Catalunya dins la UE. Adoptat aquest acord i, per tant, acceptada dentrada la permanncia de Catalunya a la UE, siniciaria un procs negociador per adaptar el Dret originari i el Dret derivat a la presncia dun nou membre en el si de la Uni Europea i per precisar les adaptacions dordre intern que hauria de dur a terme Catalunya per poder continuar formant part de la UE. En efecte, a diferncia del que va succeir en el cas alemany 29 , algunes daquestes adaptacions caldria plasmar-les mitjanant la modificaci dels Tractats de la Uni, malgrat

27

Aquests continguts podrien detallar-se en una memria explicativa que podria acompanyar la decisi adoptada

pel Parlament de Catalunya. Larticle 15.4 TUE estableix que el Consell Europeu es pronuncia per consens, excepte quan els Tractats disposin una altra cosa. En aquest cas la UE, en una clara manifestaci de pragmatisme i flexibilitat, va considerar que no era necessria la modificaci del Dret originari de la Uni i les adaptacions del dret europeu es van produir essencialment mitjanant reglaments, directives i instruments ad hoc. Vid. La Comunidad europea y la unificacin alemana. Suplement 4/90 del Butllet de les Comunitats Europees Comissi, Luxemburg: Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees,1990.
29

28

Pg 20

que es tractaria de modificacions molt concretes, com ara la incorporaci del nom del nou Estat membre de la Uni en els Tractats, la modificaci dels preceptes que estableixen la participaci del nou Estat en algunes de les institucions de la UE30 o la menci del catal com a llengua dels Tractats. Aquestes modificacions shaurien de fer preferentment per la via del procediment de reforma dels Tractats de larticle 48 TUE, ja que, en rigor, el procediment de larticle 49 TUE est previst per la modificaci del Dret originari en el marc del procediment dadhesi de nous Estats que no han format part de la Uni Europea31. En aquest sentit shan manifestat, entre daltres, David Edward, que ha analitzat detingudament aquesta qesti 32 , i el Govern escocs en el seu document Scotlands future. Your guide to an independent Scotland33. Dentre els procediments previstos en lart. 48 TUE, caldria aplicar el regulat en els apartats 2 a 534 per a la revisi ordinria dels Tractats, que est redactat en uns termes flexibles35 i no

Vegeu Jordi Matas i Dalmases; Alfonso Gonzlez Bondia; Jordi Jara i Manzano; Laura Romn i Martn: Lampliaci interna de la Uni Europea. Anlisi de les conseqncies juridicopoltiques per a la Uni Europea en cas de secessi o de dissoluci dun Estat membre, Barcelona, Fundaci Josep Irla, CMC, juny 2010.
31

30

Certament, atesa la flexibilitat que t la UE en aquests supsits, no es pot descartar a priori la possibilitat

demprar la via de lart. 49 TUE; tanmateix el reconeixement inicial del Consell Europeu de la permanncia del nou Estat dins de la Uni, que caracteritza aquest primer escenari, no sadiu amb lescrutini sever del compliment de les condicions daccs de lart. 49 TUE, ni amb la superior capacitat de bloqueig envers el nou Estat que tenen els Estats membres, com analitzarem tot seguit.
32

David Edward (jutge britnic del Tribunal Europeu de Primera Instncia entre 1989 i 1992, i del Tribunal Europeu de Justcia entre 1992 i 2004; catedrtic emrit de la Universitat d' Edimburg), a larticle Esccia i la Uni Europea. Vegeu larticle de David Edward a: http://www.scottishconstitutionalfutures.org/OpinionandAnalysis/ViewBlogPost/tabid/1767/articleType/ArticleView/ articleId/852/David-Edward-Scotland-and-the-European-Union.aspx
33

Article 49 does not appear to be the appropriate legal base on which to facilitate Scotlands transition to full EU

membership. The alternative to an Article 49 procedure, and a legal basis that the Scottish Government considers is appropriate to the prospective circumstances, is that Scotlands transition to full membership is secured u nder the general provisions of Article 48. Article 48 provides for a Treaty amendment to be agreed by common accord on the part of the representatives of the governments of the member states. Article 48 is therefore a suitable legal route to facilitate the transition process, by allowing the EU Treaties to be amended through ordinary revision procedure before Scotland becomes independent, to enable it to become a member state at the point of independence. Pg. 221 de linforme.
34

El procediment simplificat (art. 48.6 TUE) no es pot considerar aplicable al supsit plantejat, en la mesura que noms permet revisar les disposicions de la tercera part dels Tractats relatives a les poltiques i accions internes de la Uni.

Pg 21

limita labast de les matries que es poden modificar 36. El procediment de revisi ordinria dels Tractats pot ser iniciat pel Govern de qualsevol Estat membre, pel Parlament Europeu o per la Comissi mitjanant la presentaci dun projecte de revisi dels tractats davant del Consell, que el tramet al Consell Europeu i el notifica als Parlaments nacionals (art. 48.2 TUE). El Consell Europeu, per majoria simple, prvia consulta al Parlament Europeu i a la Comissi, ha de decidir sobre lobertura del procediment de reforma. En cas afirmatiu ordena al Consell la convocatria duna Conferncia Intergovernamental (Conferncia de representants dels Governs dels Estats). Aquesta Conferncia ha d'aprovar, de com acord, les modificacions que shagin d'introduir en els Tractats 37 i que desprs han de ser ratificades per tots els Estats membres. Els trmits, en els quals conflueixen les voluntats de les institucions de la UE i dels Estats que la integren (art. 48 TUE, apartats 3 i 4), es caracteritzen per deixar un marge de flexibilitat en la mesura que, duna banda, no es fixen majories especialment qualificades per a ladopci de les decisions que permeten iniciar el procediment de reforma i, de laltra, es preveu la possibilitat de cercar mecanismes per donar sortida a eventuals situacions doposici o bloqueig per part dun Estat membre. En efecte, els Estats membres manifesten la seva voluntat en dos moments diferents: en primer lloc, de forma conjunta, mitjanant la seva agrupaci en el si de la Conferncia Intergovernamental, on han daprovar de com acord les modificacions proposades, i ms tard, de forma individual, a travs de la ratificaci per tots i cadascun dels Estats membres

35

Concretament, larticle 48.2 TUE estableix que els projectes de revisi podran tenir per finalitat, entre daltres

coses, la daugmentar o reduir les competncies atribudes a la Uni en els Tractats. En el mateix sentit de considerar aplicable el procediment de revisi ordinari de larticle 48 TUE es pronuncien Jordi Matas, Alfonso Gonzlez, Jordi Jaria i Laura Romn (Op. cit. pgs. 66 i 70). Ats el limitat abast de les modificacions que caldria introduir en el Dret originari, sembla el ms raonable que es pogus obviar el trmit de convocatria duna Convenci integrada per representants d els Parlaments nacionals, dels caps d'estat o de Govern dels Estats membres, del Parlament Europeu i de la Comissi (art. 48.3, 1r pargraf TUE). Recordem que el TUE preveu que el Consell Europeu podr decidir per majoria simple, prvia aprovaci del Parlament Europeu, no convocar la Convenci quan la importncia de les modificacions no ho justifiqui; en aquest ltim cas, el Consell Europeu ha destablir un mandat per a una Conferncia de representants dels Governs dels Estats membres (art. 48.3, 3r pargraf TUE).
37 36

Pg 22

en relaci amb les modificacions proposades38. Tanmateix, en aquest article sestableix que, en el cas que hagin transcorregut dos anys des de la signatura del Tractat de reforma, en el supsit que quatre cinquenes parts dels Estats membres lhagin ratificat i un o diversos Estats membres hagin trobat dificultats per procedir a la seva ratificaci, es preveu que el Consell Europeu haur dexaminar la qesti. El carcter obert daquesta previsi apunta la possibilitat que el Consell Europeu pogus adoptar, si fos el cas, decisions flexibles i pragmtiques per aconseguir, per vies diferents fins i tot a la revisi dels Tractats, lobjectiu perseguit per les modificacions del dret originari que no haguessin estat aprovades. Cal recordar que, en aquest escenari, a linici del procs, el Consell Europeu ja hauria acceptat per consens la permanncia del nou Estat catal com a membre de la Uni. En tot cas, en el proper epgraf es valoren les probabilitats que es produeixin i prosperin aquests vets, a tenor dels arguments favorables i contraris a resoldre lencaix de Catalunya dins la UE. Les modificacions que caldria introduir en el dret derivat europeu tindrien tamb un abast limitat, ja que farien referncia a aquelles disposicions que podrien resultar directament afectades per la incorporaci del nou estat membre (seria el cas, per exemple, dalgunes disposicions de la poltica agrria i pesquera que estableixen el repartiment de quotes lcties, demissi de gasos defecte hivernacle o les aportacions pressupostries dels estats o el repartiment de fons estructurals) i es produirien mitjanant la modificaci de les corresponents directives i reglaments. Pel que fa a les adaptacions dordre intern que hauria de dur a terme Catalunya per poder continuar formant part de la UE, algunes afectarien els organismes que hauria de crear o adaptar i daltres la normativa requerida per desenvolupar i aplicar el dret europeu i les mesures transitries indispensables. Sembla clar que totes aquestes adaptacions tindrien una limitada extensi i relleu en comparaci amb el que succeeix amb els estats candidats que no han estat prviament membres de la Uni39.

Les modificacions entraran en vigor desprs d'haver estat ratificades per tots els Estats membres de conformitat amb les seves normes constitucionals (art. 48.4, 2n pargraf TUE).
39

38

De fet, algunes aportacions doctrinals que han analitzat el cas duna eve ntual Esccia independent han posat de manifest que els canvis en la legislaci secundria tindrien un abast fora redut. Aix ho ha destacat Graham Avery (Director General Honorari de la Comissi Europea i Senior adviser en el Centre de Poltica Europea), en el seu estudi The foreign policy implications of and for a separate Scotland (Foreign Affairs Committee, the UK Parliament, 24 de setembre de 2012), en qu assenyala: Let us turn now to the secondary legislation. Although a

Pg 23

Finalment, la UE, fent honor a la seva tradicional flexibilitat i pragmatisme, podria adoptar mesures transitries per tal dassegurar lefectivitat prctica del reconeixement de la permanncia a la UE des del moment en qu aquest reconeixement es produs i mentre durs el procs de modificaci dels Tractats i les adaptacions del dret derivat i del dret intern. Aix, per exemple, sobre la base de lart. 15.1 TUE, el Consell Europeu podria regular dentrada, i amb carcter transitori, les mesures pertinents relatives als diferents aspectes (inclosos els institucionals) vinculats a la participaci del nou Estat a la UE. Una alternativa a aquest procediment, seria la daprovar aquestes mesures transitries mitjanant les Decisions que poden prendre els caps dEstat i de Govern reunits en el si del Consell Europeu40. Aquesta mena de Decisions han tingut histricament un paper molt rellevant en ladopci de mesures flexibles per fer front a situacions no previstes en els Tractats 41 . Tanmateix, cal tenir en compte que aquestes Decisions requereixen el vot unnime ja que la seva naturalesa jurdica s propera a la dun acord internacional simplificat. Aquestes mesures transitries, adreades a garantir lefectivitat prctica del reconeixement de la permanncia dun futur Estat catal independent dins la UE, no serien necessries si sapliqus el procediment que es pretn aplicar en el cas escocs per garantir la seva permanncia dins la UE. En efecte, aquesta frmula pretn aconseguir la simultanetat entre
large number of technical adaptations would be needed in order for Scotland to implement EU law, the vast majority of these would be uncontroversial since they would be based on the existing situation. In respect of EU policies and legislation, Scotlands citizens have a legitimate expectation of the maintenance of the status quo in terms of economic and social conditions. There should be no need, for example, to re-negotiate Scotlands application of European policies in fields such as environment; transport, agriculture, etc.: it would suffice to transpose mutatis mutandis the situation that already exists for Scotland within the U.K. Since the rest of the U.K. could be affected, that process would require discussion and clarification with London, but it would have little interest for other member states who would be content to consider the question of secondary legislation on the basis of a report and proposals from the Commission. Vegeu lestudi a: http://www.publications.parliament.uk/pa/cm201213/cmselect/cmfaff/writev/643/m05.htm
40

Vegeu en aquest sentit Miquel Palomares Amat: Las decisiones de los Jefes de Estado y de Gobierno en el

seno del Consejo Europeo como categora jurdica para regular, transitoriamente, la participacin en la Unin Europea de nuevos Estados surgidos de la separacin de Estados miembros , Revista dEstudis Autonmics i Federals. Nm. 17, abril 2013.
41

Lautor que acabem de citar recorda, entre daltres, els problemes que va plantejar la negativa dels ciutadans de Dinamarca i Irlanda en relaci amb el referndum per a la ratificaci dels Tractats de Maastrich i Lisboa. Vegeu pel que fa a Dinamarca: Consell Europeu dEdimburg, de 12 de desembre de 1992, Conclusions de la Presidncia, part B, vegeu: http://eurlex.europa.eu/LexUriServ.do?uri=OJ:C:1992:348:0001:0004:ES:PDF I pel que fa a Irlanda: Consell Europeu de Brusselles.18 i 19 de juliol de 2009. Conclusions de la Presidncia, vegeu http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/es/ec/108642.pdf

Pg 24

la constituci del nou Estat i la seva integraci a la UE i, aplicada al cas catal, consistiria en qu, desprs dun eventual resultat favorable a la independncia arran duna consulta o unes eleccions plebiscitries i prvia una negociaci entre la Generalitat i lEstat espanyol, aquest darrer endegaria una negociaci amb la UE amb lobjectiu de tenir dissenyades, per al moment de la constituci formal del nou Estat i de manifestar la voluntat de continuar a la Uni, les modificacions pertinents dels tractats originaris que en principi shauria de produir a travs del procediment de larticle 48 TUE i les modificacions del dret derivat que es consideressin necessries per a la integraci del nou Estat. Tamb hauria destar llesta en aquest moment la relaci de les mesures organitzatives i legals que Catalunya hauria dimplementar durant el perode que es fixs42.

5.2. Escenari dadhesi ad hoc

El segon escenari es caracteritza pel fet que la integraci de Catalunya a la Uni Europea es produeix a travs del procediment emprat per a ladhesi dels tercers estats no membres (art. 49 TUE), modulat, per, amb ladopci de mesures simplificadores i transitries ad hoc, adreades a aconseguir que la integraci sigui rpida 43 i que, mentre duri el procs, es continu aplicant al territori catal i als seus ciutadans la major part del dret europeu que saplica a lactualitat. Al llarg del perode transitori, mentre encara no fos forma lment membre i no particips directament a les institucions europees, Catalunya podria tenir una posici
Una frmula procedimental diferent adreada a aconseguir tamb una adhesi simultnia s la proposada recentment per Merijn Chamon i Guillaume Van der Loo basada en la negociaci simultnia entre lEstat matri u i lEstat que se separa; entre aquest Estat a travs de lEstat matriu- i la UE en el context del procs de separaci de la Uni previst a larticle 50 TUE i, finalment, entre l Estat que se separa i la UE. Aquest complex procediment planteja, per, entre daltres problemes el de laplicaci de lart. 50 TUE als estats que s e separen. Vegeu The Temporal Paradox of Regions in the EU Seekimg Independence: Contraction and Fragmentation versus Widening and Deepening? a European Law Journal. Doi:10.1111/eulj.12057. Graham Avery, en el seu estudi The foreign policy implications of and for a separate Scotland (op. cit.), defensa que la Uni Europea hauria dadoptar un procediment simplificat per decidir i regular sobre la pertinena dEsccia a la Uni Europea. Vito Breda (La devolution de Escocia y el referndum de 2014: Cules son las repercusiones potenciales en Espaa? UNED. Teora y Realidad Constitucional, nm. 31, 2013, pgs. 69-88) assenyala: En otras palabras, hay una posibilidad clara de que un nuevo Estado que nace de una antigua regin de un Estado miembro de la UE podra pasar por un proceso de escrutinio por parte de las instituciones de la UE, pero este procedimiento podra ser, en comparacin con la admisin de un nuevo Estado miembro, menos riguroso. Eso significara una admisin sin necesidad de pasar por el largo y detallado proceso de anlisis del cumplimiento del acervo comunitario. () En resumen, existen importantes razones pragmticas que podran favorecer un ingreso en la UE por la va rpida de Escocia y otras regiones ricas de la UE con partidos polticos secesionistas.
43

42

Pg 25

especial en les seves relacions amb les institucions europees, en els mbits institucional, econmic i jurdic, especialment en els diferents sectors materials en qu operen les poltiques europees i molt particularment en relaci amb el mercat interior i el manteniment de les relacions comercials existents. En suma, en aquest escenari sobligaria al futur Estat catal a sortir de la UE, per es facilitaria el procs per a la seva reintegraci. De fet, cal destacar que, segons quina fos la rapidesa donada a aquest procs ad hoc i segons quin fos el contingut i lextensi del rgim transitori, a la prctica, les conseqncies daquest procediment dintegraci per al futur Estat catal podrien ser objectivament quasi idntiques a les del primer escenari (que, en rigor, com hem vist, no seria tampoc de successi estrictament automtica). Com demostra la prctica seguida fins ara per la UE, els Tractats contenen diversos instruments normatius i convencionals que permetrien establir un procediment dintegraci i uns rgims transitoris ad hoc. Aix, per exemple, els Protocols, que sn part integrant dels Tractats, poden regular aspectes especfics que afecten de forma individualitzada la situaci particular dun o ms dels Estats membres. Igualment, existeix la possibilitat que la UE celebri acords de cooperaci amb els Estats candidats a una adhesi (art. 212 TFUE en relaci amb lart. 218.8 TFUE, que no requereix la unanimitat dels Estats membres) amb lobjectiu de propiciar una transici rpida en el procs dintegraci. Eventualment tamb es podria pensar a establir una aplicaci provisional dels Tractats europeus al territori de Catalunya fins que shagus concls el procediment ad hoc dadhesi. Tamb es podria acordar una aplicaci provisional del nou Tractat dadhesi a partir de la seva signatura, mentre es dugus a terme la fase de ratificaci del Tractat dadhesi per part dels Estats membres. La concreci del procediment ad hoc dadhesi es podria incloure en una Decisi del Consell Europeu, com la que hem analitzat en fer referncia al primer escenari. En aquesta decisi tamb es podria incloure lacord sobre lestatus de Catalunya al llarg del perode transitori o lacord de cooperaci ad casum.

Pg 26

En aquest sentit, un recent estudi del politleg Kai-Olaf Lang 44 suggereix la possibilitat daplicar una soluci transitria ad hoc consistent a seguir aplicant el dret europeu a tot el territori de Catalunya, encara que noms la resta de l'Estat espanyol continuaria essent membre de la UE. En realitat, aquesta tesi planteja aplicar el que es coneix com la soluci xipriota invertida: en el cas de Xipre, tal com sha vist abans, es va acordar suspendre laplicaci dels Tractats a la part nord de lilla (part turco-xipriota), malgrat que es considerava que formava part de la UE, mentre que en el cas de Catalunya es podria mantenir laplicaci dels Tractats i del dret europeu sense formar part, transitriament, de la UE. Aix no impediria que, mentre la UE no garants la mxima aplicaci del dret europeu al territori de Catalunya, la Generalitat pogus adoptar mesures legals unilaterals que incorporessin la normativa europea a lordenament catal. Igualment es podria negociar un acord bilateral amb la UE, tal i com sanalitza a lepgraf set. En tot cas, conv recordar que el procediment de larticle 49 TUE, fent ara abstracci de les modulacions que hi pogus introduir la UE en aplicar-lo a un cas com el catal, sinicia mitjanant la sollicitud dingrs adreada al Consell, qui hauria dacceptar -la per unanimitat, desprs de consultar la Comissi i el Parlament Europeu. En cas dacordar-se aix en el Consell, siniciaria un procs de negociaci de durada incerta, malgrat que, objectivament, en termes comparatius, sembla que hauria de ser ms breu que el procs seguit fins ara amb els altres pasos recentment incorporats a la Uni, precisament per les modificacions ms limitades que requereixen les disposicions del dret originari i del dret derivat i les menors exigncies que sen deriven per a Catalunya. Linstrument jurdic en el qual es materialitzaria aquest procs de negociacions seria el Tractat o Acta dadhesi de Catalunya a la UE, que hauria dincorporar els principis que regeixen ladhesi, les adaptacions de carcter institucional, les adaptacions tcniques de dret derivat, les mesures transitries en els diferents mbits materials i les prpies disposicions daplicaci de l'Acta. El procediment aplicat en aquesta fase s, normalment, el segent: la Comissi dirigeix les

Kai-Olaf Lang: "Katalonien auf dem Weg in die Unabhngigkeit? Der Schlssel liegt in Madrid" (Trad. Catalunya, cam cap a la independncia? La clau la t Madrid), Fundaci "Stiftung Wissenschaft und Politik", SWP-Aktuel, 2013/A, 50, agost 2013, (www.swp-berlin.org)

44

Pg 27

negociacions informant-ne degudament al Parlament i al Consell. Els termes acordats en relaci amb els diferents captols de negociaci es concreten en el Tractat d'adhesi i abans de procedir a la seva signatura, cal comptar amb el dictamen conforme del Parlament adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i l'acord del Consell per unanimitat. Un cop signat aquest Tractat pels Estats membres i per l'Estat candidat, se sotmet a la corresponent ratificaci seguint les normes constitucionals internes45. A diferncia del procediment de larticle 48 TUE, aqu no es preveu cap mecanisme de resposta per part de la UE davant una eventual situaci de bloqueig.

5.3. Escenari dadhesi ordinria

Les regles procedimentals aplicables a aquest tercer escenari dintegraci sn tamb les previstes a larticle 49 TUE, que ja sha analitzat en lapartat anterior, per en aquest cas, a diferncia de lescenari anterior, es decidiria aplicar-les sense cap modulaci que permets accelerar el procs o garantir transitriament el manteniment de les situacions jurdiques preexistents. Aix doncs, en una primera fase, la UE avaluaria si la candidatura de Catalunya compleix els requisits previstos i els criteris delegibilitat i, en cas de ser acceptada com a candidata, siniciarien les negociacions per concretar les condicions dadhesi, seguint el procediment que acabem dexplicar. En aquest supsit, Catalunya seria tractada com un tercer estat, s a dir, com un estat de fora de la Uni. Aquest procediment implicaria fer cas oms a la pertinena de Catalunya i dels seus ciutadans a la Uni de quasi trenta anys i, en conseqncia, situaria Catalunya en la mateixa posici en la qual es troben avui els Estats declarats oficialment candidats a ladhesi com Islndia, Turquia, Macednia, Montenegro o Srbia. En el cas de Catalunya aquesta opci, com veurem, tindria sens dubte un clar component sancionador o dissuasiu. Aix no obstant, fins i tot en aquest cas, mentre duressin les negociacions per a ladhesi es podrien adoptar mesures transitries que facilitessin la continutat en laplicaci, ni que fos
45

Per exemple, per al cas de Crocia es pot consultar el Diari Oficial de la Uni Europea, DOUE L112 de 24/4/2012.

Pg 28

parcial, del dret europeu. De fet, laplicaci de rgims transitoris s freqent en la majoria dels processos dadhesi. Aquestes vies alternatives sanalitzen en lepgraf 7.

5.4. Escenari dexclusi com a Estat membre

El quart escenari consisteix en la negativa de la UE a iniciar les negociacions dadhesi amb el nou Estat catal, ja sigui per manca de voluntat de reconixer Catalunya com a Estat o com a conseqncia del bloqueig en les negociacions per esdevenir membre de la Uni. Aquest escenari dexclusi planteja moltes incerteses i fins i tot algunes paradoxes. Destaquem en particular el cas en qu Espanya no reconegus la independncia de Catalunya. Aquesta manca de reconeixement impediria modificar lmbit daplicaci dels Tractats de la UE en el territori de Catalunya i, per tant, implicaria la vigncia i aplicabilitat del dret europeu a Catalunya i als catalans, tot i que Catalunya podria haver declarat ja la seva independncia i hauria pogut comenar a actuar com a Estat independent. Des de la perspectiva procedimental, s molt discutible que davant un supsit de bloqueig del procediment dingrs de Catalunya a la Uni fos directament aplicable larticle 50 TUE (introdut pel Tractat de Lisboa). En rigor, aquest article, que per primera vegada inclou en els Tractats constitutius un procediment de retirada de la UE, regeix exclusivament en cas de retirada voluntria dun Estat membre. Aix, per exemple, regiria en el supsit que el Regne Unit decids sortir de la UE, per com que noms es pot aplicar davant una sollicitud de retirada voluntria presentada per un Estat membre, en puritat no sembla que pogus aplicar-se en el cas catal. De tota manera, al marge daquest debat i de la possibilitat que a la prctica la UE lutilitzi, s molt significatiu que aquest precepte exigeixi negociacions prvies a la sortida dun Estat membre, fixi el marc de les futures relacions amb la Uni i es doni un marge de dos anys per deixar daplicar el dret europeu. Larticle 50 TUE posa de manifest la complexitat que representa, tant per el territori afectat com per a tota la UE, la sortida de la Uni dun territori que nha format part fins aquest moment.

Pg 29

6. Probabilitats daplicaci dels diferents escenaris: arguments a ponderar

El compliment de les condicions dadmissi per part dun estat candidat no s suficient perqu es produeixi lingrs a la UE. La Uni disposa dun ampli marge de discrecionalitat a lhora dacceptar o no la incorporaci dun nou estat. Els nics lmits jurdics derivarien essencialment dels valors proclamats a larticle 2 TUE i, en especial, els de la interdicci de larbitrarietat i la desviaci de poder que estan integrats en lestat de Dret; tot i que cal acceptar que, a la prctica, aquests dos darrers solen tenir, en casos com els que aqu analitzem, una virtualitat reduda. El mateix es pot dir respecte a la utilitzaci duna via o altra dingrs a la UE. Les regles procedimentals que sacaben danalitzar deixen a les institucions de la Uni un ampli marge de llibertat a lhora de prendre una decisi sobre lescenari a aplicar. Aquesta mateixa llibertat de decisi la tenen tots i cadascun dels estats membres i la poden exercir de manera destacada en els trmits dingrs que requereixen el vot unnime favorable de tots els membres de les institucions de la Uni per exemple el del Consell Europeu o la ratificaci final de determinats acords, com els Tractats dadhesi de larticle 49 TUE per part de tots els estats membres. Els motius que poden adduir les institucions europees i els estats membres per adoptar una decisi o una altra no estan legalment explicitats ni taxats. En principi, poden ser de qualsevol naturalesa (jurdics, poltics, econmics, entre daltres) i la probabilitat que la UE i els estats membres es decantin per un o altre dels quatre escenaris esmentats, dependr fonamentalment de la fora persuasiva que per a ells tinguin els diversos arguments, sobretot els econmics, que es puguin adduir en el debat que es produiria quan el futur Estat catal demans la integraci a la UE. Per aix, a lhora dintentar preveure la probabilitat que sapliqui un o altre dels quatre escenaris abans esmenats, cal analitzar la fora per suasiva dels arguments i contraarguments i dels objectius que poden guiar la presa de decisions per part de les institucions europees i per part dels Estats. Aquesta anlisi caldr fer-la, no amb lnim de fer una proposta normativa sobre quina s la soluci o el procediment que, des de la perspectiva jurdica, necessriament shauria

Pg 30

dadoptar, sin amb lobjectiu davanar en el clcul de la probabilitat que a la prctica sacabi imposant una o una altra soluci. Les consideracions shan de fer en termes de probabilitat, ats que resulta impossible predir amb seguretat quins arguments prevaldran i, en conseqncia, quin escenari sacabar imposant. Doncs b, entre els principals arguments que presumiblement sempraran per intentar justificar la negativa a aplicar escenaris de permanncia o dintegraci rpida i amb rgims transitoris dun futur Estat catal a la UE, es poden esmentar els segents: En primer lloc, largument de les dificultats de gestionar una UE amb la incorporaci dun nou Estat que safegiria a la xifra ja important dels 28 membres que actualment formen part de la UE. s cert que la Uni ha establert que a lhora de decidir la incorporaci dun nou Estat cal ponderar, entre daltres elements, el que denomina la seva capacitat dabsorci46. De fet, aquesta capacitat dabsorci, de manera implcita, sha emprat per dilatar extraordinriament algunes negociacions dadhesi o fins i tot per aturar-les, tot connectant aquesta capacitat amb problemes de tipus econmic (derivats de les diferncies estructurals i del grau de desenvolupament dels sistemes econmics dels candidats), poltic (divergncies relatives al respecte de determinats valors o drets fonamentals) o social (per exemple els relacionats amb el temor duna immigraci massiva cap a la Uni) que es plantegen en relaci amb la incorporaci de determinats candidats. Un altre argument contrari a la permanncia o com a mnim a la integraci rpida i amb rgim transitori podria ser el del temor, no explicitat per latent, dalguns estats europeus en els quals existeixen reivindicacions territorials i en els quals sinicin processos de separaci. Altrament dit, la por que lingrs dun nou Estat catal pugui provocar un efecte demulaci. Tamb sha argumentat, en una interpretaci discutible tal i com es veur ms endavant, que la incorporaci a la UE dun futur Estat catal independent, si el procs de separaci shagus fet sense acord amb lEstat espanyol i al marge de la legalitat espanyola vigent, suposaria una vulneraci del principi didentitat nacional i, sobretot, del principi dintegritat territorial previst a lart. 4.2 TUE. En aquest article sestableix, per una banda, que la UE ha de respectar la igualtat dels estats membres davant dels Tractats, i tamb llurs identitats

El Consell Europeu de Brusselles de 15 i 16 de juny de 2006 no noms es va referir a la capacitat real dintegraci del candidat sin tamb a la capacitat dabsorci de la prpia UE, s a dir, la capacitat dabsorbir nous membres, sense deixar de mantenir limpuls de la integraci europea.

46

Pg 31

nacionals, inherents a les seves estructures poltiques i constitucionals fonamentals, incls el sistema dautonomia local i regional. Daltra banda, es preveu que la Uni ha de respectar les funcions essencials dels estats, particularment les que tenen per objecte garantir llur integritat territorial, mantenir lordre pblic i protegir la seguretat nacional. Finalment, el mateix article precisa que la seguretat nacional continua essent responsabilitat exclusiva de cada estat membre. Aix mateix, per negar laplicaci del primer escenari sha emprat largument que un futur Estat catal no hauria estat una part contractant dels Tractats constitutius de la UE i, per tant, hauria de demanar lingrs com si es tracts dun tercer estat, ali a la Uni. Atenent al que sha dit abans, a lhora dintentar preveure la probabilitat que a la prctica simposi un escenari o un altre, no s necessari entrar a analitzar la solidesa terica dels arguments exposats sin de ponderar si finalment tindran, per a les institucions europees i pels estats membres, ms capacitat de persuasi aquests arguments que els favorables a escenaris de permanncia o dintegraci rpida i amb rgim transitori. Des daquesta perspectiva, podem avanar que al nostre parer, acceptant dentrada la dificultat daquesta mena de previsions, els arguments favorables als escenaris de permanncia o dintegraci rpida i, sobretot, amb rgim transitori, que exposarem a continuaci, tindran una fora persuasiva superior als arguments exposats relatius a la capacitat dabsorci (sobretot tenint en compte el grau de desenvolupament econmic de Catalunya, la seva assumpci dels valors fonamentals de la UE i el fet de formar part de la Uni des de fa quasi tres dcades); aix com els relatius als hipottics efectes emuladors i a les dificultats de gesti de la Uni amb un nou membre (sobretot si es t en compte que un dels principals objectius fundacionals de la UE ha estat sempre el daconseguir la mxima integraci possible entre els estats radicats geogrficament dins el continent europeu i que de moment la Uni ha integrat els nous estats membres sense gaires problemes de funcionament). En relaci amb larticle 4.2 i amb els principis didentitat nacional i dintegritat territorial, cal entendre que aquesta disposici no prohibeix cap procs de secessi interna dins dun Est at membre, sin que es limita a establir el comproms de la Uni de mantenir un estatut de neutralitat respecte dels problemes relatius a la integritat territorial dels Estats membres en tractar-se dun mbit en el qual sels hi reconeix la competncia exclusiva. Val a dir que el

Pg 32

respecte al principi dintegritat territorial tamb forma part del dret internacional pblic i afecta a les relacions entre estats i no situacions que es puguin donar en el si dun estat. Noms una acci que tingus lloc mitjanant ls indegut de la fora, o viols daltres normes obligatries de dret internacional, podria ser considerada contrria a aquest ordenament jurdic. Respecte a largument que Catalunya no va ser una part contractant dels Tractats constitutius de la Uni, caldr tenir present, entre daltres arguments, el de la irraonabilitat jurdica i poltica que podria suposar, a lhora delegir lescenari aplicable, no ponderar la dada incontrovertible del fet que Catalunya forma part de la UE i els seus ciutadans no noms tenen la ciutadania europea, sin que des de fa temps exerceixen els drets que della i del propi ordenament europeu sen deriven. Des de la perspectiva jurdica no seria raonable que la UE no tingus en compte aquesta dada a lhora descollir lescenari aplicable difcilment superaria un test de raonabilitat jurdica, i de proporcionalitat, una decisi daquesta mena que considers irrellevant aquesta dada. I, com veurem, des de la perspectiva poltica, amb tota probabilitat aquesta dada tampoc seria indiferent a la prctica. Per, ms que rebatre arguments concrets, el que resulta rellevant s exposar els arguments que previsiblement es tindran ms en compte en el debat que es produir a lhora dadoptar una decisi o una altra, atenent els diferents interessos en joc que hi poden confluir. Des daquesta perspectiva, hi ha dues menes darguments favorables a la permanncia o a una integraci rpida i, sobretot, amb rgim transitori: els que estan ms relacionats amb els valors que persegueix la UE i els basats en interessos econmics que, sens dubte, tindran un pes molt rellevant. Entre els arguments ms relacionats amb els valors, es podria esmentar el fet, ja apuntat, que un dels principals objectius fundacionals de la UE ha estat sempre el daconseguir la mxima integraci possible dels estats radicats geogrficament a Europa. La UE, ms que una organitzaci de cooperaci, s sobretot una organitzaci dintegraci i seria anar contra els seus propis objectius i naturalesa excloure, ni que sigui temporalment, un estat com el catal que compls, com compliria, tots els requisits dadmissi i que, a ms, ja ha format part de la UE.

Pg 33

Tamb caldria tenir present, a meitat de cam entre els arguments relacionats amb valors i els ms pragmtics, que negar la incorporaci dun futur Estat catal a la Uni Europea o allargar aquest procs dintegraci, equival a excloure de la ciutadania europea a set milions i mig de persones que, des de fa dcades, gaudeixen daquest estatut. Els ciutadans de Catalunya, en tant que ciutadans espanyols, tenen avui els drets derivats de la ciutadania europea, de la mateixa manera que molts altres ciutadans europeus inversors, treballadors immigrants, estudiants, etc. tenen tamb drets a Catalunya i envers els poders pblics catalans, que podrien perdre o quedar afectats si Catalunya queds fora de la UE de manera temporal o definitiva. De fet, els principis i valors que regeixen la UE impedirien que les seves institucions es desentenguessin dels drets de les persones, de les empreses, del manteniment de les relacions econmiques i comercials i, especialment, dels drets recollits a la Carta de Drets Fonamentals de la UE. En relaci amb tot aix cal tenir en compte, a ms, que la jurisprudncia recent del Tribunal de Justcia de la Uni Europea (TJUE) vincula la ciutadania i els drets fonamentals, tot permetent el desenvolupament dun incipient estatut autnom de ciutadania deslligat de les actuacions dels Estats47, i alhora insisteix en el fet que els subjectes del dret europeu ja no sn noms els Estats sin tamb els ciutadans europeus. Des duna perspectiva estrictament econmica, sembla clar que la permanncia dun futur estat catal a la UE o la seva integraci rpida i amb rgim transitori tindria ms avantatges, per a la Uni i per als actuals Estats membres, que no pas la seva expulsi definitiva o durant un llarg lapse de temps mentre es produs ladhesi per una via ordinria. La noaplicaci a Catalunya dels Tractats i del dret de la UE, el restabliment daranzels i la suspensi de les llibertats de circulaci de persones, bns, serveis i capitals afectaria negativament la UE i tots els Estats membres i, molt especialment, els inversors i les empreses daquests Estats amb interessos industrials i financers a Catalunya48. Tampoc es

47

En aquesta lnia podem esmentar la sentncia de 7 de juliol de 1992, afer C-369/90, Micheletti i altres; la sentncia de 20 de febrer de 2001, afer C-192/99, Kaur; la sentncia d11 de juliol de 2002, afer C-224/1998, DHoop; la sentncia de 2 de mar de 2010, afer C-135/2008, Rottmann, entre daltres. Segons els indicadors destructura econmica que elabora lInstitut dEstadstica de Catalunya (Idescat) amb dades del Ministerio de Economa y Competitividad, la inversi bruta estrangera a Catalunya procedent de la Uni Europea va ser de 2.647,96 milions deuros lany 2013. Pel que fa a les importacions, segons les dades de qu disposa lIdescat procedents del Departamento de Aduanas y Impuestos Especiales de la Agencia Estatal de Administracin Tributaria (Ministerio de Hacienda y Administraciones Pblicas), les importacions a Catalunya
48

Pg 34

pot oblidar que un percentatge molt important del transport de mercaderies entre Espanya i la resta dEuropa es produeix a travs del territori de Catalunya. Cal tenir present, a ms a ms, que un dels grans objectius que ha presidit el procs de construcci europea ha estat el de promoure el benestar dels seus pobles a travs de cercar un creixement econmic que comporti un progrs social, objectiu que es troba a la base del mercat interior i de lactual estratgia Europa 2020. El creixement econmic i lestabilitat justifiquen les principals decisions de la UE i resulta difcil pensar que, en aquest cas concret, sadoptessin decisions i es prenguessin acords que poguessin anar en contra del creixement i lestabilitat econmica en el si de la Uni. La confirmaci, indirecta per molt significativa, de les dificultats que podrien trobar la UE i els seus Estats membres en un escenari de no-aplicaci, sobtada i radical, del dret europeu a Catalunya es fa palesa, com hem vist, en limportant article 50 del TUE que, per palliar efectes negatius per a la UE de la retirada voluntria dun Estat membre, hi posa un seguit de condicions. Daltra banda, no es pot menystenir el fet que, segons els clculs existents en lactualitat, un futur estat catal no seria un estat receptor sin contribudor fiscal net al pressupost de la UE49. Aquest s un element que sol prendres en consideraci en les negociacions dingrs. Encara es podrien afegir altres arguments, com els derivats del fet que Catalunya s encara avui i malgrat els canvis produts en aquest mbit per la crisi econmica un pas receptor dimmigraci procedent daltres Estats europeus, i aquests grups podrien patir alguns inconvenients, en cas que el futur estat catal rests fora de la UE o es veis forat a un procs dadhesi dilatat. Catalunya s tamb un dest turstic i un lloc de residncia i de jubilaci de molts europeus que tamb podrien veures perjudicats si el futur estat romangus fora de la UE. En definitiva, com hem avanat abans, a lhora de decidir la incorporaci duna Catalunya

procedents de la Uni Europea durant lany 2013 van ser de 39.249,9 milions deuros. Vegeu el web de lIdescat: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5601; http://www.idescat.cat/cat/economia/ecoinversio.html ihttp://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0804&dt=201301&x=14&y=11
49

Segons el Departament dEconomia i Coneixement de la Generalitat, el saldo fiscal mitj anual de Catalunya amb la UE va ser, en el perode 2007-2013, del 0,72% del PIB, que equival aproximadament a 1.400 milions deuros.

Pg 35

independent a la UE i el procediment a seguir, s probable que, per a la UE i els seus estats membres, tinguin ms fora persuasiva els arguments valoratius i sobretot els pragmtics favorables a la permanncia o, com a mnim, a la integraci rpida i amb rgim transitori, que no pas els arguments relatius a la dificultat de gestionar una UE ampliada amb la incorporaci dun Estat com el catal o els arguments basats en hipottics efectes demulaci o amb una interpretaci desorbitada del principi dintegritat territorial dels estats. I si aix fos aix, tamb sembla clar que, des de la perspectiva dun elemental pragmatisme, els arguments favorables a la permanncia (escenari primer) haurien de prevaler sobre els relatius a la integraci rpida i amb rgim transitori (escenari segon), ja que no t sentit fer sortir de la Uni un territori i uns ciutadans que en formen part per tornar-los a admetre ni que sigui de manera rpida i mitjanant rgims transitoris. Al mateix temps, sembla evident que, si Catalunya fes el procs de separaci dacord amb lEstat espanyol, no tindria cap dificultat a lhora dintegrar-se a la UE per una via rpida i amb rgim transitori i fins i tot per romandre-hi per la via de la permanncia. Tanmateix, tamb sembla clar que si aquest acord no exists ni shaguessin seguit les vies legals, per Catalunya pogus demostrar de manera fefaent que ha intentat lacord de manera reiterada i de bona fe amb lEstat espanyol, havent instat laplicaci de les vies legals i seguint un procs escrupolosament democrtic, aquesta dada no podria ser indiferent a la UE i als estats membres. De fet, en cas dabsncia dacord entre Catalunya i Espanya, les institucions europees hauran danalitzar el comportament de les dues parts sota el prisma dels principis de democrcia, cooperaci lleial, bona fe i proporcionalitat50.

50

En aquest sentit, el jutge David Edward afirma que, en compliment del principi democrtic reconegut en el TUE, la Uni hauria destar obligada a respectar i defensar les decisions adoptades democrticament per una majoria de ciutadans duna part del seu territori, i aix inclouria tamb un procs de secessi que shagus produt com a conseqncia dun procs democrtic. David Edward: Scotland and the European Union, 17/12/2012: http://www.scottishconstitutionalfutures.org/OpinionandAnalysis/ViewBlogPost/tabid/1767/articleType/ArticleView/ articleId/852/David-Edward-Scotland-and-the-European-Union.aspx Vegeu tamb larticle del mateix autor EU Law and the separation of Member States, 36 Fordham Intl L. J. 1151, 2013, p.1151-1168

Pg 36

Certament, a la prctica, s possible que aquests arguments favorables als escenaris de permanncia o dintegraci rpida i amb rgim transitori no siguin suficients per evitar el vet, amb finalitat dissuasiva o sancionadora, per part de lEstat matriu o dalgun altre estat. Per, seria molt improbable que a mitj termini els interessos de la Uni i de la resta dels Estats membres no sacabin imposant. Com ha declarat recentment el professor Andreu Olesti la UE ha assolit tal nivell dintegraci econmica i jurdica que s impensable que un pas, individualment, pugui prendre decisions que posin en perill les realitzacions conjuntes de tot el procs dintegraci europea51. Lhipottic vet de lEstat espanyol podria dificultar i retardar el procs dincorporaci del nou Estat a la UE, per no seria previsible que comports un retard gaire significatiu, perqu els perjudicis per a la UE i per a la resta dels seus Estats membres duna integraci lenta o postergada serien molt ms importants que no pas els migrats beneficis que podrien obtenirne. De fet, tot sembla indicar que, en un termini no gaire llarg, un Estat catal independent, si ho demans, sintegraria a la UE. Es fa difcil pensar que Catalunya pogus quedar com una mena dilla, entre Frana i Espanya, fora de la Uni. El dilema, en realitat, no s doncs si Catalunya acabar formant part de la UE, sin quan i com ho far. I si aix s aix, malgrat que la lgica i el pragmatisme semblarien propiciar lescenari de permanncia, en cas dun vet sancionador o dissuasiu, lescenari ms plausible seria el de la integraci rpida i amb rgims transitoris, que, tanmateix, com hem reiterat, t unes conseqncies prctiques quasi idntiques a lescenari de permanncia. Aix no obstant, atesa la impossibilitat de predir amb seguretat si aquesta superior fora persuasiva dels arguments favorables a la permanncia o, com a mnim, a la integraci rpida i amb rgim transitori sacabar imposant, cal analitzar les alternatives que tindria Catalunya per tal de palliar els efectes negatius que podria tenir una integraci per la via ordinria o una exclusi sine die. Aquest s lobjecte del proper epgraf.

I pel que fa a la negociaci fa referncia a ... the obligation of all parties, including the member State in the process of separation, to negotiate in good faiht in accordance with principles of sincere cooperation, full mutual respect and solidarity, en larticle EU Law and the separation of Member States, 36 Fordham IntI L J , op cit, p. 1167.
51

Entrevista a la revista Actualitat Parlamentria, nm. 26, pg. 99

Pg 37

7. Alternatives a la no-permanncia o a la no-integraci rpida i amb rgim transitori de Catalunya a la UE

Malgrat que la voluntat molt majoritria dels ciutadans i de les institucions poltiques catalanes sigui la de continuar pertanyent a la UE i a la zona euro52, cal preguntar-se sobre les diferents alternatives existents en el supsit que hi hagus un perode transitori amb interrupci de les relacions de Catalunya amb la Uni Europea. Un referent obvi el constitueix la situaci dalguns pasos europeus, com ara Sussa, Noruega o Islndia, que han optat voluntriament per no formar part de la UE i desenvolupar les seves prpies estratgies dinternacionalitzaci. A travs de diferents indicadors sabem que Catalunya, a ms destar ubicada en una zona geogrfica fortament atractiva, desperta un gran inters. El quart dels escenaris descrits anteriorment podria incentivar que Catalunya impulss un ambicis pla dinternacionalitzaci de les seves relacions comercials, poltiques i socioeconmiques que shauria de replantejar no noms en relaci amb la prpia UE, sin molt especialment, en relaci amb altres estats fora de la UE. En connexi amb la UE, no obstant, hi ha algunes possibilitats que sexploren a continuaci, com la possibilitat destablir un acord bilateral amb la UE que, en funci del seu contingut, podria ser de carcter comercial, de cooperaci o dassociaci. En segon lloc, es descriu la possible adhesi a lEFTA i, eventualment, a lEEE, aix com la decisi de formar part de lespai Schengen. Finalment, es considera la possibilitat destablir acords de lliure comer o la creaci dunions duaneres amb tercers estats. Aquestes diverses opcions no sn incompatibles entre si; aix, per exemple, es podrien signar acords bilaterals amb la UE i tamb, al mateix temps, amb estats que no estan integrats en aquesta organitzaci, o fer simultnies la pertinena a lEFTA i a lespai Schengen.

52

Les implicacions de la pertinena o no de Catalunya a la zona euro i les possibilitats de mantenir leuro, com a moneda prpia del pas, en qualsevol dels escenaris, sn objecte dun informe especfic del C onsell Assessor per a la Transici Nacional sobre leuro i la poltica monetria europea.

Pg 38

7.1. Conclusi dun acord bilateral entre Catalunya i la Uni Europea

Aquest tipus dacord podria ser establert a travs de dues vies: en primer lloc, Catalunya i la UE podrien decidir de manera unilateral, per recproca, no imposar aranzels a la circulaci de les mercaderies fabricades i comercialitzades en els seus respectius territoris; en segon lloc, ambdues entitats podrien signar un acord bilateral per tal de garantir el lliure comer de productes i serveis, aix com per definir un marc com de cooperaci. A partir de la reforma del Tractat de Lisboa sintrodueix una major coherncia en la capacitat de la UE per concloure acords internacionals. I encara que no sesvaeixen del tot alguns dubtes, que previsiblement, requeriran una posterior clarificaci jurisprudencial, es constata la importncia de l'ampliaci de les competncies exteriors exclusives de la Uni, havent integrat en larticle 216 TFUE la complexa jurisprudncia del TJUE sobre el parallelisme de les competncies internes i externes53. Daquesta manera, en basant-se en la seva competncia externa, la UE conclou una mplia gamma dacords internacionals amb tercers estats i amb organitzacions internacionals. Sense nim dexhaustivitat, es pot fer una primera distinci entre els acords europeus, conclosos exclusivament per la UE, i els acords mixtos, conclosos per la UE i pels estats membres. A causa de la dificultat de delimitar amb precisi les competncies externes de la Uni i les dels seus estats, la utilitzaci dels acords mixtos ha estat habitual en la prctica convencional de la Uni. De fet, la UE ha establert en les darreres dcades un gran nombre dacords bilaterals amb tercers estats. Aquests acords, en funci del contingut i de les matries que inclouen sn de tres tipus: acords comercials, acords dassociaci i acords de cooperaci. Els tractats constitutius noms feien referncia als acords comercials i als acords dassociaci, per, a la prctica, han proliferat tamb els anomenats acords de cooperaci.

53

Larticle 216.1 TFUE estableix: La Unin podr celebrar un acuerdo con uno o varios terceros pases u organizaciones internacionales cuando as lo prevean los Tratados o cuando la celebracin de un acuerdo bien sea necesaria para alcanzar, en el contexto de las polticas de la Unin, alguno de los objetivos establecidos en los Tratados, bien est prevista en un acto jurdicamente vinculante de la Unin, o bien pueda afectar a normas comunes o alterar el alcance de las mismas.

Pg 39

Si b els acords comercials sn competncia exclusiva de la Uni i cobreixen lmbit de la poltica comercial comuna prevista a larticle 207 TUE, el seu procediment particular de conclusi sha integrat en el procediment general de conclusi dacords internacionals de larticle 218 TFUE. Val a dir que les clusules comercials poden incloures en altres tipologies dacords, s a dir, les podem trobar tant en els acords de cooperaci com tamb en els acords dassociaci. Per la seva banda, els acords de cooperaci poden ser, segons el seu contingut, de competncia exclusiva de la Uni o de competncia mixta (UE i estats). Aquests acords permeten una collaboraci ms estreta en diversos mbits que va ms enll del marc de la poltica comercial. El contingut de la cooperaci pot ser ms o menys ampli, per exemple, pot ser comercial, econmic, financer, tcnic, de recerca, de pesca o de desenvolupament i els acords sn adoptats pel Consell i pel Parlament Europeu seguint el procediment legislatiu ordinari (article 218 TFUE), que permet fer-ho per majoria qualificada. Els acords externs ms ambiciosos que conclou la UE sn els acords dassociaci (art. 217 TFUE, que segueixen igualment el procediment de lart. 218 TFUE i requereixen lacord del Parlament Europeu per poder ser adoptats pel Consell per majoria qualificada). La cooperaci especial i privilegiada que estableixen aquests tipus dacords es manifesta en el contingut, en els objectius i en el seu grau dinstitucionalitzaci. Un exemple dacord dassociaci s lestablert entre la UE i els pasos de lEFTA (1992) per crear lEspai Econmic Europeu (EEE)54. La prctica mostra que els acords dassociaci shan concls habitualment com acords mixtos, essent parts contractants la UE i els estats membres, i solen trigar a entrar en vigor a causa de les exigncies de les ratificacions parlamentries que es desenvolupen a nivell intern de cada estat. Aix doncs, un acord dassociaci sha dadoptar com a acord mixt si el seu contingut supera lmbit de competncies de la UE, s a dir, si inclou alguna competncia que sigui dels estats membres i alhora, en aquest supsit, caldr preveure procediments de coordinaci prctica per a la representaci exterior de la Uni. La seva conclusi requereix laprovaci del Consell per majoria qualificada o per unanimitat, i lacord del Parlament Europeu en el

54

Acuerdo sobre el Espacio Econmico Europeo, DOCE L 001 de 03/01/1994, p. 3-36.

Pg 40

marc del procediment previst a larticle 218 del TFUE. Des de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa es poden concloure acords dassociaci que poden ser comunitaris, s a dir, conclosos exclusivament per la UE i no pels seus estats membres. Si noms fossin acords comunitaris es podrien concloure noms per majoria qualificada (si els mbits coberts no exigissin la unanimitat). Aq uest sembla ser lobjectiu de lacord dassociaci i estabilitzaci que sest negociant actualment amb Kosovo 55 i que, com ja sha esmentat abans, per tal devitar la ratificaci per part dEstats que actualmen t no han reconegut formalment aquest estat, el Consell va acordar, per consens, que el futur acord no se signaria com a acord mixt sin que el signaria nicament la UE. Aquesta decisi parteix de la consideraci que noms afectaria competncies exclusives de la Uni, tot i que, com hem apuntat, el mandat inicial de negociaci s molt ampli i podria ser discutible que tamb moltes matries objecte de negociaci es poguessin considerar com a competncies exclusives de la Uni. Aix doncs, si un acord bilateral (de cooperaci o dassociaci) inclou una sola disposici sobre un tema que requereix la unanimitat, tot lacord requerir la decisi unnime del Consell; i si inclou una disposici que sigui competncia dels estats shaur dadoptar com a acord mixt, el qual haur de ser acceptat tant per la UE com pels diferents estats membres. Com s'ha dit abans, actualment la UE gaudeix duna competncia exclusiva ampliada, per exemple, pot adoptar acords europeus sobre tot lmbit de la poltica comercial, s a dir, sobre modificacions aranzelries, acords comercials sobre mercaderies i serveis, aspectes comercials de la propietat intellectual i industrial, les inversions estrangeres directes, la uniformitat de les mesures de liberalitzaci, la poltica dexportaci, entre daltres. Per tant, pot incloure disposicions sobre el tracte de naci ms afavorida respecte als impostos i les normes internes, aix com respecte a la supressi dobstacles innecessaris al lliure comer. Igualment la UE t competncia exclusiva en lmbit dels serveis, competncia que inclou laccs i la liberalitzaci de certes inversions en relaci amb els mercats de tercers pasos. La presa de decisions per majoria qualificada s la norma, per el TUE preveu casos
La UE i Kosovo varen iniciar, el 28 doctubre de 2013, les negociacions per a la conclusi de lacord dassociaci i destabilitzaci, com a pas previ al de pas candidat a ladhesi. La frmula es va pactar en el Consell de juny de 2013 per permetre que Espanya, Grcia, Eslovquia, Romania i Xipre, que no han reconegut la independncia de Kosovo, no soposin que la Comissi inici les negociacions per a concloure lacord dassociaci com a acord exclusivament europeu.
55

Pg 41

especfics, encara que excepcionals, en els quals el Consell sha de pronunciar per unanimitat. Aix s aix en lmbit del comer de serveis culturals i audiovisuals, i tamb quan aquests acords puguin perjudicar la diversitat cultural i lingstica de la Uni. Igualment sexigeix la unanimitat en lmbit dels serveis socials, educatius i sanitaris, en cas que aquests acords poguessin pertorbar greument lorganitzaci nacional daquests serveis i perjudicar la responsabilitat dels Estats membres en la seva prestaci. El procediment dadopci daquests acords s el segent: la Comissi, desprs dhaver fet arribar al Consell les seves recomanacions, rep un mandat daquest ltim per negociar la proposta amb el tercer Estat. La Comissi porta a terme les negociacions amb el comproms dinformar degudament sobre la marxa de les negociacions al Consell (en concret a un Comit especial de comer) i al Parlament Europeu. Quan shan acabat les negociacions, el Consell conclou lacord comercial i, si el seu contingut pot aprovar-se per majoria qualificada, cap Estat pot bloquejar la seva conclusi. En un eventual context de desacord entre els governs de Catalunya i de lEstat espanyol, resulta cabdal saber quins instruments poden permetre mantenir vincles amb la Uni sense que sexigeixi la unanimitat dels Estats membres. En aquest sentit, caldria analitzar totes aquelles matries a propsit de les quals la UE pot concloure acords utilitzant la majoria qualificada. Certament la majoria qualificada ha esdevingut al llarg del temps la norma ms sovintejada per a ladopci dacords i decisions en els diferents mbits de competncia de la Uni. Un altre aspecte significatiu s el fet que s'hagi modificat el sistema de votacions en el Consell per tal de facilitar la presa de decisions. S'ha canviat el sistema de majoria qualificada (triple majoria: vots, estats i poblaci) establert pel Tractat de Nia per un sistema de doble majoria (estats i poblaci) establert pel Tractat de Lisboa 56 . El nou sistema de votaci s ms simple i transparent, no requereix la ponderaci dels vots, i es considera assolida la majoria qualificada quan saconsegueix lacord dun 55% dels estats membres (actualment 15 Estats) i dun 65% de la poblaci europea. Aquest sistema de votaci est previst que entri en vigor l1 de novembre de 2014, per entre aquesta data i el 31 de mar de 2017 es permet un rgim transitori, en virtut del qual, qualsevol estat pot demanar que sapliqui el sistema actual de votaci de triple majoria. Aix doncs, cal comptar que saplicar
56

Articles 16 TUE i 238 TFUE juntament amb el Protocol 36 afegit pel Tractat de Lisboa.

Pg 42

plenament el nou sistema de doble majoria a partir de l1 d'abril de 2017, sistema que ha de facilitar laprovaci per majoria qualificada, entre altres actes, d'una tipologia ms gran dacords bilaterals per part de la UE. En el cas de Catalunya, caldria valorar la possibilitat destendre al mxim ladopci dun acord comercial, de cooperaci o d'associaci amb la UE, per inicialment, si calgus evitar vets, no es podrien incloure els temes que exigissin la unanimitat en la presa de decisions o que fossin mbits de competncia dels estats57. Un tpic exemple de pas que mant una estreta cooperaci i una mplia relaci comercial amb la UE s Sussa, per aquest s un model molt especfic. La UE i Sussa tenen un ampli nombre dacords bilaterals i si b s cert que el model sus pot servir de referncia en alguns mbits, en el context de Catalunya seria millor fer un plantejament diferent per tal de preparar dues propostes dacords que cobrissin tots els mbits que poden interessar tant a Catalunya com a la Uni, tenint en compte la possibilitat dadoptar primer un acord que requers la majoria qualificada, i preveure un altre acord ms ampli que podria requerir la unanimitat, en funci dels diferents mbits competencials afectats. Les relacions bilaterals que mant la UE amb Sussa permeten al pas helvtic beneficiar-se del mercat nic sense ser membre de la UE i alhora mantenir un grau molt elevat dautonomia econmica i poltica, especialment en lmbit monetari, fiscal, comercial i agrcola. Sussa s membre de lEFTA per no forma part de lEEE. Les seves relacions amb la UE no es basen, aix, en un acord ampli, sin en mltiples acords bilaterals58 que creen tota una tipologia de comissions mixtes per gestionar-los. Els ciutadans sussos, en virtut daquests acords, poden residir en qualsevol pas de la UE i de lEFTA amb igualtat de drets amb els respectius nacionals. Es va preveure un perode transitori abans que tamb els ciutadans de lEFTA i la UE poguessin residir a Sussa amb

Tamb cal tenir en compte diferents instruments ja utilitzats per poder superar certs problemes jurdics, com per exemple laplicaci per majoria qualificada de lacord Euromediterrani inter en matria de comer i cooperaci entre la CE i lOLP (1997) segons el qual actua un comit mixt UE-Autoritat Palestina, que adopta els programes i plans dacci per a la zona. Per exemple, al juny de 2002 varen entrar en vigor 7 acords bilaterals: lliure circulaci de persones; transport aeri; transport de mercaderies i viatgers per ferrocarril i per carretera; comer de productes agrcoles; reconeixement mutu en matria davaluaci de la conformitat; contractaci pblica; cooperaci cientfica i tecnolgica i lliure desplaament.
58

57

Pg 43

igualtat de condicions, per en tot cas s'exigeix que disposin dun contracte de treball vlid o de suficients recursos econmics. Sussa mant diferents acords monetaris amb la UE, aix com un Banc Central que s un dels ms independents del mn. La UE va insistir molt a adoptar un protocol per fixar el procediment dintercanvi dinformaci entre les administracions susses en cas de frau fiscal, i en aquest protocol es reconeix laplicaci del tractament comunitari a les empreses susses pel que fa a la imposici dels dividends, interessos i altres pagaments entre matrius i filials. Els acords conclosos no preveuen una harmonitzaci ni de la fiscalitat ni dels aranzels duaners vers tercers pasos, s a dir, Sussa queda fora de la poltica comercial europea i aix li permet concloure els acords que consideri convenients amb tercers pasos.

7.2. Adhesi de Catalunya a lEFTA, a lEEE i a lespai Schengen

Una altra alternativa per al futur estat catal seria demanar ladhesi a l Associaci Europea de Lliure Comer (EFTA) i entrar a formar part dels nombrosos acords amb tercers pasos que shan subscrit en aquest marc. Actualment, sn membres de lEFTA: Islndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa. Per poder adherir-se a lEFTA cal lacord per unanimitat daquests membres (A la prctica, Noruega ha jugat tradicionalment un paper clau en les negociacions dingrs de nous estats). LEFTA es va crear el 1960 amb una filosofia dapostar pel lliure comer en aquell moment era lopci defensada pel Regne Unit, i va esdevenir un instrument essencial del desenvolupament econmic dels seus membres. Actualment representa el cinqu ens comercial del mn en matria de serveis i el dotz ens en el comer de mercaderies. Els pasos de lEFTA tenen unes de les rendes per cpita ms altes del mn i constitueixen un dels grans mercats en fluxos dinversi. El Tractat EFTA, des de la modificaci del Tractat de Vaduz (2001), cobreix els mbits de la lliure circulaci de persones, serveis, moviments de capital i protecci de la propietat industrial i intellectual. L'EFTA no s, aix, una uni duanera, sin una zona de lliure comer o de lliure mercat. Aix implica que els seus estats membres tenen certa llibertat per poder concloure altres acords de lliure comer (FTA)

Pg 44

complementaris amb tercers estats. Actualment hi ha 24 acords comercials conclosos per l'EFTA amb tercers estats, que afecten els pasos segents: Albnia, Canad, Xile, Colmbia, Egipte, Hong Kong, Xina, Israel, Jordnia, Corea, Lban, Macednia, Mxic, Montenegro, Marroc, Autoritat Palestina, Per, Srbia, Singapur, Tunsia, Turquia i Ucrana; aix com el Consell de Cooperaci del Golf i la Uni Duanera de lfrica Meridional (SACU). Aquests acords estableixen una rea de lliure comer entre les parts contractants, amb accs als respectius mercats de productes industrials i agrcoles, aix com regulacions, disciplines comercials i normes duaneres; tamb inclouen disposicions que regulen la prestaci de serveis i inversions, aix com normes sobre les compres pbliques i sobre la protecci de la propietat industrial i intellectual. Actualment sest negociant acords amb economies de pasos emergents, tots ells en el marc del respecte a les normes i acords que formen part de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC), que preveu les condicions de compatibilitat dels acords de lliure comer o de les unions duaneres amb els seus acords multilaterals. La participaci de Catalunya a lEFTA suposaria haver de fer una contribuci econmica menor que a la UE, restant-li una major llibertat per negociar acords econmics i comercials. Ateses les caracterstiques de Catalunya, no sembla que hi pogus haver gaires dificultats per a la seva adhesi a aquesta organitzaci. De fet, l'EFTA mostra una preferncia per incloure estats de mida petita o mitjana, amb un nivell de desenvolupament similar i amb voluntat dobrir-se a lexterior, caracterstiques que Catalunya ja reuneix actualment. Ms enll del funcionament de lEFTA, val a dir que, amb lexcepci de Sussa, els altres tres membres de lEFTA (Noruega, Islndia i Liechtenstein) sn part de l'acord d'associaci amb la UE que conforma lEEE, signat el maig de 1992 i que va entrar en vigor l1 de gener de 1994, desprs dhaver estat ratificat per totes les parts contractants. Mitjanant lEEE aquests tres Estats tenen accs al mercat interior de la UE, sense participar, per, en la presa de decisions sobre les normes que regeixen aquest mercat nic. Diversos indicadors mostren que el seu funcionament pot considerar-se satisfactori. LEEE integra, aix, lacquis comunitari sobre el mercat interior (les 4 llibertats de circulaci) i algunes poltiques europees, com la lliure competncia, un seguit de normes socials, la

Pg 45

protecci als consumidors i un seguit de mesures mediambientals. Tamb incorpora instruments de cooperaci en temes de recerca, desenvolupament, turisme i protecci civil. LEEE no inclou les normes dorigen dels productes ni afecta els impostos indirectes. Tampoc crea una uni duanera ni inclou la poltica monetria, la poltica agrcola, la poltica exterior i de seguretat comuna, ni lmbit de lespai de llibertat, seguretat i justcia. Per tal desdevenir part de lEEE, cal primer accedir a lEFTA (el primer pas seria el de presentar una sollicitud formal dingrs a la secretaria de lEFTA). Malgrat que, tal com sha indicat, el pas que est exercint un lideratge ms significatiu dins lEFTA s Noruega, lingrs exigiria entrar en negociacions amb els quatre Estats membres que conformen lorganitzaci. Un cop Catalunya shagus adherit eventualment a lEFTA s quan podria plantejar-se la seva posterior adhesi a lEEE mitjanant sollicitud al Consell de l'EEE. Les negociacions de Catalunya en relaci amb la UE poden conduir a negociar que, si no es veu factible un rpid ingrs a la UE, saccepti el manteniment del vincle amb el mercat nic a travs de lEEE. Cal, per, tenir en compte que lEEE s un acord mixt que requereix, no noms lacord del Parlament Europeu i la majoria qualificada del Consell, sin tamb la ratificaci dels 28 Estats membres, tot i que es podria pensar en frmules daplicaci interines o provisionals daquest Tractat. El sistema institucional de lEEE s fora complex i exigeix participar en les diferents institucions creades en aquest marc: el Consell EEE, el Comit conjunt EEE, lAutoritat de vigilncia EFTA i el Tribunal EFTA. El model EEE es basa en dos pilars: per una banda, els 28 Estats membres de la UE i, per laltra, els tres pasos de lEFTA que formen part de lEEE. El Comit conjunt EEE, juntament amb la secretaria, s lrgan que treballa per poder aplicar les normes de la UE als tres membres de lEFTA. Aix doncs, els pasos que participen en lEEE apliquen les normes europees sobre el mercat interior i gaudeixen de les llibertats econmiques, sense participar en el procs de presa de decisions a nivell de la UE. Daltra banda, tots els membres de lEFTA formen part de lespai Schengen, que conforma un territori en el qual shan eliminat els controls en les fronteres internes i sapliquen normes comunes per al control de les fronteres externes. El comproms entre els membres s el dadoptar, desenvolupar i aplicar les normes comunes de control, entrada, visat, intercanvi dinformaci i creaci de la tecnologia necessria per a la gesti de les fronteres externes, al mateix temps que es garanteix la cooperaci duanera, policial i judicial.

Pg 46

Actualment formen part de lespai Schengen un conjunt de 26 pasos (aviat 28 amb la incorporaci de Bulgria i Romania). La seva particularitat s que, mentre quatre estats de la UE no en formen part (Irlanda, Regne Unit, Xipre i Crocia), en canvi els quatre membres de lEFTA (Islndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa) formen part de lespai Schengen. Formar part de lespai Schengen pot ser de linters de Catalunya, per encara ho pot ser ms per als altres membres de la UE i per a la prpia UE, ats lenorme inters que existeix en relaci amb la vigilncia i gesti comuna de les fronteres externes per tal de controlar la immigraci irregular, les xarxes de crim organitzat, les rutes de la droga i tota mena de prctiques de corrupci. Garantir que les fronteres externes estan degudament protegides s de mxim inters per part de tots els membres de lespai Schengen. El cas de la separaci duna part del territori dun estat membre de la Uni Europea que participa en lespai Schengen pot resultar extremadament complex, no noms pels temes relacionats amb el dret de la UE, sin tamb per les qestions jurdiques que derivarien del rgim derivat del Conveni daplicaci de Schengen de 1990, el qual va passar a ser acquis comunitari amb lentrada en vigor del Tractat dAmsterdam. Caldria doncs no oblidar que el rgim de lliure circulaci delimitat per les fronteres exteriors Schengen, no noms prov de laplicaci de normes de dret originari i derivat, sin tamb de normes convencionals. Al mateix temps, cal tenir en compte que hi ha tot un sistema davaluaci per tal de garantir que tots els pasos apliquin correctament les normes acordades, especialment en relaci amb la gesti comuna de les fronteres externes i de les bases de dades creades entorn del Sistema d'Informaci Schengen. Aix doncs, qualsevol nou estat que vulgui formar part de lespai Schengen ha daconseguir el vistiplau dels membres que el conformen, per tampoc aqu s'ha previst un cas particular com el de Catalunya. Catalunya, sense ser membre de la UE, podria ser membre de lespai Schengen, especialment si s membre de lEFTA, per hauria de complir, en primer lloc, tot un seguit de requisits en relaci amb les fronteres externes, hauria de demostrar als altres membres que pot dur a terme un control efica de les seves fronteres i una correcta aplicaci de la normativa Schengen, i tamb hauria de posar en funcionament les diferents bases de dades que shan creat per a la gesti integrada de les fronteres externes i els corresponents instruments de cooperaci amb les diferents agncies europees vinculades amb el funcionament del sistema Schengen.

Pg 47

7.3. Conclusi dacords de lliure comer o les unions duaneres amb tercers estats
En el supsit que sobstaculitzs una integraci rpida i amb rgim transitori de Catalunya a la UE, caldria establir una estratgia alternativa dinternacionalitzaci de l'economia catalana per tal de facilitar l'accs a mercats internacionals. Caldria doncs repensar l'estratgia comercial de Catalunya, ats que seria titular de les competncies per poder concloure acords comercials bilaterals i multilaterals amb aquells pasos que estiguessin interessats a mantenir-hi relacions comercials, econmiques i financeres. En aquest context, seria convenient adoptar un procediment gil per poder negociar, concloure i ratificar acords de lliure comer amb tercers estats i posar en marxa les bases duna estratgia molt activa envers aquells mercats amb els quals interesss tenir facilitat d'accs. El marc internacional que caldria respectar per poder concloure aquests tipus dacords seria igualment el dels acords multilaterals (especialment GATT 59 , GATS 60 ) gestionats per lOMC, que fixen les condicions per poder concloure acords de lliure comer o unions duaneres 61 sense haver destendre els beneficis (drets i obligacions) dels acords bilaterals a tots els altres membres de lOMC. Tenint en compte que Catalunya hauria d'accedir al ms aviat possible a lOMC62, caldria respectar les condicions i els procediments dels articles XXIV GATT i V del GATS (en el marc de lOMC) per poder adoptar acords regionals de lliure comer o unions duaneres amb tercers pasos, en la lnia dels objectius d'aconseguir una major liberalitzaci del comer a nivell internacional.

59

El GATT (General Agreement on Trade and Tariffs) va ser inicialment (1947) el precursor de lOMC, ats que malgrat ser un acord sobre comer i tarifes aranzelries, va actuar de fet com una organitzaci comercial a nivell internacional. El 1994, amb la creaci de lOMC, es va modificar el GATT i va quedar integrat com un dels mbits essencials de regulaci del comer internacional de les mercaderies.
60

El GATS (General Agreement on Trade in Services) de 1994 constitueix un acord multilateral comercial en

l'mbit dels serveis, adoptat en la Ronda Uruguay, que s'integra en el marc de lOMC.
61

Sentn per Uni Duanera la substituci de dos o ms territoris duaners per un sol territori duaner, de manera que seliminen els drets de duana i les reglamentacions comercials restrictives entre els membres, tot aplicant -se una reglamentaci comercial i duanera comuna als pasos tercers. En canvi, un acord de lliure comer noms inclou obligacions deliminar drets de duana i reglamentacions comercials restrictives entre els membres de lacord, per no sassumeixen obligacions envers tercers estats.
62

Les previsions es desenvolupen en els informes del Consell Assessor per a la Transici Nacional sobre les relacions amb la Comunitat internacional i en l'informe sobre les relacions entre Catalunya i Espanya.

Pg 48

8. Resum i conclusions
1. Objecte
Aquest informe analitza, en primer lloc, si un futur Estat catal, en el moment de constituir-se com a tal i de sollicitar la seva integraci a la Uni Europea (UE), quedaria dins o fora de la Uni i, en aquest supsit darrer, quines vies podria utilitzar per reincorporar-shi. En segon lloc, sexaminen quines sn les conseqncies prctiques previsibles daquests hipottics escenaris, incls lescenari dexclusi sine die de la UE, i les alternatives que podria adoptar el nou Estat per garantir, per exemple, el normal desenvolupament dels intercanvis comercials amb els estats integrats en el marc econmic europeu.

2. Escenaris hipottics
La qesti de si un futur Estat catal quedaria dins o fora de la UE admet, dentrada, una pluralitat daproximacions que, a efectes expositius, es podrien agrupar en els quatre hipottics escenaris que exposem a continuaci: Primer, escenari de permanncia: En el moment de la seva constituci i de notificar-la a la UE, el nou Estat catal continua integrat sense interrupci a la Uni. Ats que es tracta dun territori que ja forma part de la UE i que la seva poblaci gaudeix de la ciutadania europea i del dret europeu, no se lobliga a sortir de la UE i a sollicitar des de fora la seva integraci. Segon, escenari dadhesi ad hoc: En el moment de presentar la sollicitud dingrs, la UE no accepta la permanncia automtica del nou Estat, per, ateses les circumstncies especfiques del cas, decideix endegar un procs dadhesi ad hoc, amb trets especfics que permetin una adhesi rpida i un rgim transitori adreat a assegurar el manteniment del mxim nombre possible de relacions jurdiques, econmiques i poltiques amb la UE i el manteniment de drets i obligacions dels ciutadans i de les empreses que operen a Catalunya. Tercer, escenari dadhesi ordinria: La UE accepta obrir de manera immediata un procs

Pg 49

dadhesi ordinari com a tercer estat, sense prendre mesures ad hoc encaminades a garantir la celeritat del procs ni establir rgims transitoris especfics. Quart, escenari dexclusi com a estat membre: La UE es nega a obrir de manera immediata el procs dadhesi o latorgament de lestatut de candidat, s a dir, es nega a obrir el procediment formal dadhesi i el nou Estat queda fora sine die de la UE.

3. Premisses
A lhora danalitzar el grau de viabilitat jurdica i prctica daquests quatre escenaris cal tenir presents dentrada dues premisses. En primer lloc, que ni el dret internacional ni el dret de la UE preveuen de manera expressa un supsit com el que planteja el cas catal. En segon lloc, que la UE tradicionalment ha adoptat una actitud extremadament flexible i pragmtica a lhora de donar soluci als problemes imprevistos que se li han plantejat en relaci amb els canvis territorials o dorganitzaci territorial dels Estats membres que afecten lmbit daplicaci del dret de la UE i, ms en general, en relaci amb els processos de ratificaci dels tractats.

4. Lmits jurdics
Tanmateix, aquestes dues premisses no permeten concloure que lingrs dun nou Estat catal sigui quelcom que operi en el buit jurdic. El dret de la UE, i subsidiriament el dret internacional, regulen un seguit de condicions i requisits materials i procedimentals que aquest futur Estat haur de respectar per integrar-se a la Uni, sigui quin sigui lescenari que sacabi imposant. Tot i que, com veurem, el carcter indit del cas catal incrementar lamplitud del marge de llibertat que la UE sol donar-se a lhora de seleccionar, interpretar i aplicar el Dret europeu i far que, en la prctica, es vulgui reconixer o no, lopci per un o altre escenari no respongui tant a criteris jurdics com a criteris i interessos poltics i sobretot econmics.

Pg 50

5. Condicions i requisits per ser membre de la UE

Per ser membre de la UE cal ser un Estat europeu i respectar els valors de la promoci de la dignitat humana, la llibertat, la democrcia, la igualtat, lEstat de dret, els drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. A ms cal complir amb els criteris fixats pel Consell Europeu de Copenhaguen: existncia d'una economia de mercat en funcionament, aix com la capacitat de fer front a la pressi competitiva i a les forces del mercat dins de la Uni; capacitat d'assumir les finalitats de la Uni Poltica, Econmica i Monetria, estabilitat d'institucions que garanteixin la democrcia, l'Estat de dret, el respecte dels drets humans i la protecci de les minories. Sembla evident que un futur Estat catal compliria folgadament les esmentades condicions i requisits dadmissi. Aix ho acredita la perllongada pertinena prvia a la UE. Els principals requeriments nous als quals hauria de fer front lEstat catal serien els que derivarien de la necessitat de crear alguns organismes reguladors i de coordinaci i, en general, algunes noves estructures organitzatives que imposa el dret europeu, aix com de la necessitat de transposar al nou ordenament jurdic catal el dret europeu derivat que ho requereixi. Es tracta, sens dubte, de tasques que requeririen un cert esfor, per el futur Estat catal disposaria de mitjans i experincia suficients per fer-hi front sense gaires dificultats. Per ingressar a la UE, no s una condici sine qua non que un futur Estat catal hagi estat prviament reconegut formalment com a estat o com a subjecte internacional per algun altre estat o per determinades organitzacions internacionals per exemple per lONU o el Consell dEuropa. La UE podria ser la primera organitzaci a reconixer aquest fet. Tanmateix, s indubtable que el reconeixement formal previ per part daltres estats o daltres organitzacions internacionals podria facilitar el procs dintegraci a la Uni.

Pg 51

6. Regles procedimentals i conseqncies prctiques de lescenari de permanncia

6.1. Procediment
En cas que Catalunya i la UE optessin per aquest escenari, que seria sens dubte el que millor s'adequaria als interessos de Catalunya, caldria respectar les segents regles procedimentals: En primer lloc, el Parlament de Catalunya hauria dadoptar una decisi que explicits la voluntat de continuar pertanyent a la UE. La decisi hauria de contenir el comproms amb els valors i lideari europeus; tamb hauria de manifestar el compliment per part del nou Estat dels requeriments poltics, jurdics i econmics que exigeix la Uni per als Estats que en formen part i, finalment, hauria de fer referncia al propsit de dur a terme, en el perode de temps que es determins, les adaptacions en lordre intern que fossin necessries per continuar formant part de la UE. Correspondria al President de la Generalitat, en la seva condici de mxim representant del nou Estat, trametre aquesta decisi del Parlament i la documentaci annexa a les institucions europees. La instituci de la UE ms adequada per pronunciar-se respecte de la petici de continutat de Catalunya seria el Consell Europeu, en la seva condici de ms alta instncia poltica entre les institucions europees i drgan que t atribuda la funci de donar a la Uni els impulsos necessaris per al seu desenvolupament (article 15.1 del TUE). Si sadopts aquesta alternativa, el Consell Europeu, per consens, shauria de pronunciar favorablement sobre la continutat de Catalunya dins la UE. Adoptat aquest acord i, per tant, acceptada dentrada la permanncia de Catalunya a la UE, siniciaria un procs negociador per adaptar el Dret originari i el Dret derivat a la presncia dun nou membre en el si de la Uni Europea i per precisar les adaptacions dordre intern que hauria de dur a terme Catalunya per poder continuar formant part de la UE.

Pg 52

Aquestes adaptacions, malgrat les modificacions que shaurien dintroduir serien poques i d'abast limitat, caldria plasmar-les mitjanant una reforma dels Tractats de la Uni. Les modificacions dels Tractats shaurien de fer preferentment per la via del procediment de revisi ordinria dels Tractats de larticle 48 TUE (apartats 2 a 5), ja que, en rigor, el procediment de larticle 49 TUE est previst per la modificaci del Dret originari en el marc del procediment dadhesi de nous estats que no han format part de la Uni Europea. El procediment de revisi ordinria dels Tractats pot ser iniciat pel Govern de qualsevol Estat membre, pel Parlament Europeu o per la Comissi mitjanant la presentaci dun projecte de revisi dels Tractats davant del Consell que els tramet al Consell Europeu i els notifica als Parlaments nacionals (art. 48.2 TUE). El Consell Europeu, per majoria simple, prvia consulta al Parlament Europeu i a la Comissi, decideix sobre lobertura del procediment de reforma. En cas afirmatiu, ordena al Consell la convocatria duna Conferncia Intergovernamental (Conferncia de representants dels Governs dels Estats). Aquesta Conferncia ha d'aprovar, de com acord, les modificacions que shagin d'introduir en els Tractats. Finalment les reformes han de ser ratificades per tots els Estats membres. Els trmits, en els quals conflueixen les voluntats de les institucions de la UE, es caracteritzen per la seva flexibilitat en la mesura que, duna banda, no es fixen majories especialment qualificades per a ladopci de les decisions que han dadoptar les institucions europees i, de laltra, es preveu la possibilitat de trobar mecanismes per donar resposta a eventuals situacions doposici o bloqueig per part dun Estat membre (art 48.5 TUE).

6.2. Modificacions del dret derivat europeu

Les modificacions que caldria introduir tindrien tamb un abast limitat i es produirien mitjanant la modificaci de les corresponents directives i reglaments vigents.

6.3. Adaptacions dordre intern

Pel que fa a les adaptacions que hauria de dur a terme Catalunya per poder continuar formant part de la UE, algunes afectarien els organismes que hauria de crear o adaptar i daltres la normativa requerida per desenvolupar i aplicar el dret europeu i les mesures

Pg 53

transitries indispensables. Sembla clar que totes aquestes adaptacions tindrien una limitada extensi i relleu, en comparaci amb el que succeeix amb els estats candidats que no han estat prviament membres de la Uni.

6.4. Mesures transitries

Per assegurar lefectivitat prctica del reconeixement de la permanncia a la UE, des del moment en qu el Consell Europeu reconegus la permanncia i mentre durs el procs de modificaci dels Tractats i les adaptacions del Dret derivat i del Dret intern, la UE, fent honor a la seva tradicional flexibilitat i pragmatisme, podria adoptar mesures per assolir aquesta efectivitat immediata. Per exemple, sobre la base de lart. 15.1 TUE, el Consell Europeu podria regular dentrada, i amb carcter transitori, les mesures pertinents relatives als diferents aspectes (inclosos els institucionals) vinculats a la participaci del nou Estat a la UE. Una alternativa a aquest procediment seria la daprovar aquestes mesures transitries mitjanant les Decisions que poden prendre els caps dEstat i de Govern reunits en el si del Consell Europeu .

6.5. Negociaci prvia entre lEstat espanyol i la UE

Aquestes mesures transitries adreades a garantir lefectivitat prctica del reconeixement de la permanncia dun futur Estat catal independent dins la UE, no serien necessries si sapliqus el procediment que es pretn aplicar en el cas escocs per garantir la seva permanncia dins la UE. En efecte, aquesta frmula pretn aconseguir la simultanetat entre la constituci del nou Estat i la seva integraci a la UE i, aplicada al cas catal, consistiria en qu, desprs dun eventual resultat favorable a la independncia arran duna consulta o unes eleccions plebiscitries i prvia una negociaci entre la Generalitat i lEstat espanyol, aquest darrer endegaria una negociaci amb la UE amb lobjectiu de tenir dissenyades, per al moment de la constituci formal del nou Estat i de manifestar la voluntat de continuar a la Uni, les modificacions pertinents dels tractats originaris que en principi shauria de produir a travs del procediment de larticle 48 TUE i les modificacions del Dret derivat que es consideressin necessries per a la integraci del nou Estat. Tamb hauria destar llesta en aquest moment la relaci de les mesures organitzatives i legals que Catalunya hauria dimplementar durant el perode que es fixs.

Pg 54

7. Regles procedimentals i conseqncies prctiques de lescenari dadhesi ad hoc

7.1. Un escenari de conseqncies prctiques quasi idntiques a les de l'escenari de permanncia
Aquest segon escenari es caracteritza pel fet que la integraci de Catalunya a la Uni Europea es produeix a travs del procediment emprat per a ladhesi dels tercers estats no membres (art. 49 TUE), modulat, per, amb ladopci de mesures simplificadores i transitries ad hoc adreades a aconseguir que la integraci sigui rpida i que, mentre duri el procs, es continu aplicant al territori catal i als seus ciutadans la major part del dret europeu que saplica a lactualitat. En suma, en aquest escenari sobligaria al futur Estat catal a sortir de la UE, per es facilitaria el procs per a la seva reintegraci. De fet, cal destacar que, segons quina fos la rapidesa donada a aquest procs ad hoc i segons quin fos el contingut i lextensi del rgim transitori, a la prctica, les conseqncies daquest procediment dintegraci per al futur Estat catal podrien ser objectivament quasi idntiques a les del primer escenari (que, en rigor, com hem vist, tampoc seria de successi automtica).

7.2. Instruments per establir les condicions ad hoc

Com demostra a bastament la prctica seguida fins ara per la UE, els Tractats contenen molt diversos instruments normatius i convencionals que permetrien establir un procediment dintegraci rpida i, sobretot, uns rgims transitoris ad hoc: protocols; acords de cooperaci; aplicaci provisional dels Tractats europeus al territori de Catalunya fins que s hagus concls el procediment ad hoc dadhesi; aplicaci provisional del nou Tractat dadhesi a partir de la seva signatura, mentre es dugus a terme la fase de ratificaci del Tractat dadhesi per part dels Estats membres; adopci duna Decisi dels caps dEstat i de Govern en el si del Consell Europeu, etc. Per la seva banda, en aquest perode transitori, Catalunya podria adoptar mesures unilaterals i decisions jurdiques per tal dafavorir al mxim lestabilitat de les relacions comercials amb la UE i el gaudi de les llibertats de circulaci.

Pg 55

Aix no obstant, fins i tot en aquest cas, mentre duressin les negociacions per a ladhesi es podrien adoptar mesures transitries que facilitessin la continutat en laplicaci, ni que fos parcial, del dret europeu. De fet, laplicaci de rgims transitoris s freqent en la majoria dels processos dadhesi.

7.3. El procediment de larticle 49 TUE

El procediment de larticle 49 TUE, fent ara abstracci de les modulacions que hi pogus introduir la UE en aplicar-lo a un cas com el catal, sinicia mitjanant la sollicitud dingrs adreada al Consell, qui hauria dacceptar-la per unanimitat, desprs de consultar la Comissi i el Parlament Europeu. En cas dacordar-se aix en el Consell, siniciaria un procs de negociaci de durada incerta, malgrat que, objectivament, sembla que hauria de ser ms breu que el procs seguit fins ara amb altres pasos candidats, precisament per les ms limitades modificacions que requereixen les disposicions del Dret originari i del Dret derivat i les menors exigncies que sen deriven per a Catalunya. Linstrument jurdic en el qual es materialitzaria aquest procs seria el Tractat o Acta dadhesi de Catalunya a la UE que hauria dincorporar els principis que regeixen ladhesi, les adaptacions de carcter institucional, les adaptacions tcniques de Dret derivat, les mesures transitries en els diferents mbits materials i les prpies disposicions daplicaci de lActa. El procediment aplicat en aquesta fase s, normalment, el segent: la Comissi dirigeix les negociacions informant-ne degudament al Parlament i al Consell. Els termes acordats en relaci amb els diferents captols de negociaci es concreten en el Tractat d'adhesi i, abans de procedir a la seva signatura, cal comptar amb el dictamen conforme del Parlament Europeu aprovat per la majoria absoluta dels seus membres i l'acord del Consell per unanimitat. Finalment, aquestes modificacions dels Tractats sn objecte dun acord entre els Estats membres i lEstat candidat. El Tractat d'adhesi ha de ser ratificat per tots els Estats membres i tamb per lEstat candidat seguint les respectives normes constitucionals internes. A diferncia del procediment de larticle 48 TUE, aqu no es preveu cap mecanisme de resposta per part de la UE davant una eventual situaci de bloqueig.

Pg 56

8. Regles procedimentals i conseqncies prctiques de lescenari dadhesi ordinria

Les regles procedimentals aplicables a aquest tercer escenari dintegraci sn tamb les previstes a larticle 49 TUE per en aquest cas, a diferncia de lanterior, sense cap modulaci que permeti accelerar el procs o garantir transitriament el manteniment de les situacions jurdiques preexistents. Aquest procediment implicaria fer cas oms a la pertinena de Catalunya a la Uni de quasi trenta anys i, en conseqncia, situaria Catalunya en la mateixa posici en la qual es troben avui els Estats declarats oficialment candidats a ladhesi, com Islndia, Turquia, Macednia, Montenegro o Srbia. En el cas de Catalunya, aquesta opci tindria sens dubte un clar component sancionador o dissuasiu.

9. Regles procedimentals i conseqncies prctiques de lescenari dexclusi com a membre de la UE

El quart escenari consisteix en la negativa de la UE a iniciar les negociacions dadhesi amb el nou Estat catal, ja sigui per manca de voluntat de reconixer Catalunya com a Estat o com a conseqncia del bloqueig en les negociacions per esdevenir membre de la Uni. Sn moltes les perplexitats que es podrien plantejar en aquest escenari dexclusi. Aix per exemple, en el supsit que fos lEstat espanyol qui no reconegus la independncia de Catalunya, aquest fet impediria poder modificar lmbit daplicaci dels Tractats de la UE en el territori de Catalunya. La conseqncia seria la continutat en laplicaci del dret europeu a Catalunya i als catalans, fins i tot en el supsit que Catalunya hagus declarat la seva independncia i hagus comenat a actuar com a Estat independent. Des de la perspectiva procedimental, s molt discutible que en un supsit de bloqueig del procediment dingrs de Catalunya a la Uni fos directament aplicable larticle 50 TUE (introdut pel Tractat de Lisboa). En rigor, aquest article saplica exclusivament en cas de retirada voluntria dun Estat membre de la UE. De tota manera, al marge daquest debat, s

Pg 57

significatiu que aquest precepte exigeixi negociacions prvies a la sortida dun Estat membre, fixi el marc de les futures relacions amb la Uni i es doni un marge de dos anys per deixar daplicar el dret europeu. Larticle 50 TUE posa de manifest la complexitat que representa, tant per al territori afectat com per a tota la UE, la sortida de la Uni dun territori que nha format part fins aquest moment.

10. Probabilitats daplicaci dels diferents escenaris: arguments a ponderar

10.1. Marge de llibertat de la UE i dels Estats membres. Fora persuasiva dels diversos arguments poltics i, sobretot, econmics
Tant les institucions de la UE com els Estats membres tenen un ampli marge de llibertat a lhora dacceptar o no la incorporaci dun nou estat i, en cas de fer-ho, a lhora de decidir quin escenari i quin procediment saplicar. Els motius que poden adduir les institucions europees i els Estats per adoptar una posici o una altra no estan legalment explicitats ni taxats. En principi poden ser de qualsevol naturalesa (jurdics, poltics, econmics, entre daltres) i la probabilitat que la UE i els Estats membres es decantin per un o altre dels quatre escenaris esmentats, dependr fonamentalment de la fora persuasiva que per a ells tinguin els diversos arguments sobretot la dels arguments econmics, que es puguin adduir en el debat que susciten les peticions dingrs o de permanncia. Per aix, a lhora dintentar preveure la probabilitat que sapliqui un o altre dels quatre escenaris abans esmenats, cal analitzar la fora per suasiva dels arguments i contraarguments i dels objectius que poden guiar la presa de decisions per part de les institucions europees i dels Estats membres.

10.2. Consideracions en termes de probabilitat

Aquesta anlisi cal fer-la, no amb lnim de fer una proposta normativa sobre quina s la

Pg 58

soluci o el procediment que necessriament haur de dadoptar la UE, sin amb lobjectiu davanar en el clcul de la probabilitat que a la prctica sacabi imposant una soluci o una altra. Les consideracions shan de fer en termes de probabilitat ats que resulta impossible predir amb seguretat quins arguments prevaldran i, en conseqncia, quin escenari sacabar imposant.

10.3. Arguments contraris a laplicaci dels escenaris de permanncia o dintegraci rpida i amb rgim transitori
Entre els principals arguments que presumiblement sempraran per intentar justificar la negativa a aplicar aquests escenaris es poden esmentar els segents: En primer lloc, largument de la capacitat dabsorci de la UE, s a dir, de les dificultats de gestionar una Uni amb la incorporaci dun nou Estat que safegiria a la xifra ja important dels 28 membres que actualment en formen part. Un altre argument contrari podria ser el del temor, no explicitat per latent, dalguns Estats europeus en els quals existeixen reivindicacions territorials que es produeixi un efecte emulaci. Tamb sha sostingut, amb una argumentaci discutible, que la incorporaci a la UE dun futur Estat catal independent, si el procs de separaci shagus fet sense acord amb lEstat espanyol i al marge de la legalitat espanyola vigent, suposaria una vulneraci del principi dintegritat territorial previst a lart. 4.2 TUE. Aix mateix, per negar laplicaci del primer escenari sha emprat largument que un futur Estat catal no hauria estat una part contractant dels Tractats constitutius de la UE i, per tant, hauria de demanar lingrs com si es tracts dun Estat tercer, ali a la Uni.

Pg 59

10.4. Fora persuasiva dels arguments exposats enfront dels favorables a la permanncia o, com a mnim, a la integraci rpida i amb rgim transitori
A lhora dintentar preveure la probabilitat que a la prctica simposi un escenari o un altre, no s necessari entrar a analitzar la solidesa terica dels arguments exposats sin de ponderar si finalment tindran, per a les institucions europees i per als estats membres, ms capacitat de persuasi que els arguments favorables als escenaris de permanncia o dintegraci rpida i amb rgim transitori. Acceptant dentrada la dificultat daquesta mena de previsions, els arguments favorables als escenaris de permanncia o dintegraci rpida i amb rgim transitori amb tota probabilitat tindran una fora persuasiva superior a la dels arguments exposats relatius a la capacitat dabsorci (particularment tenint en compte el grau de desenvolupament econmic de Catalunya, la seva assumpci dels valors fonamentals de la UE i el fet de formar part de la Uni des de quasi tres dcades), aix com els relatius als hipottics efectes emuladors i a les dificultats de gesti de la Uni amb un nou membre (especialment si es t en compte que un dels principals objectius fundacionals de la UE ha estat el daconseguir la mxima integraci possible entre els estats radicats geogrficament dins el continent europeu i que, de moment, la Uni ha integrat els nous estats membres sense gaires problemes de funcionament). En relaci amb els principis didentitat nacional i dintegritat territorial (art. 4.2 TUE), cal tenir present que aquesta disposici no prohibeix cap procs de secessi interna dins dun Estat membre, sin que es limita a establir el comproms de la Uni de mantenir un estatut de neutralitat respecte dels problemes relatius a la integritat territorial dels Estats membres, en tractar-se dun mbit en el qual sels hi reconeix la competncia exclusiva. El principi dintegritat territorial tamb forma part del dret internacional pblic i afecta les relacions entre estats i no a situacions que es puguin donar en el si dun estat. Noms una acci que tingus lloc mitjanant ls indegut de la fora o viols daltres normes obligatries de dret internacional, podria ser considerada contrria a aquest ordenament jurdic. Respecte a largument que Catalunya no va ser una part contractant dels Tractats constitutius de la Uni, caldr tenir present, entre daltres arguments, el de la irraonabilitat

Pg 60

jurdica i poltica que podria suposar a lhora delegir lescenari aplicable no ponderar la dada incontrovertible del fet que Catalunya forma part de la UE i els seus ciutadans tenen la ciutadania europea i assumeixen les obligacions i exerceixen els drets derivats d'aquesta pertinena. Des de la perspectiva jurdica no seria raonable que la UE no tingus en compte aquesta dada a lhora descollir lescenari aplicable difcilment superaria un test de raonabilitat jurdica, i de proporcionalitat, una decisi daquesta mena que considers totalment irrellevant aquesta dada. I, des de la perspectiva poltica, amb tota probabilitat aquesta dada tampoc seria indiferent a la prctica.

10.5. Arguments favorables als escenaris de permanncia (primer escenari) i dintegraci ad hoc (segon escenari)
Entre els arguments ms relacionats amb els valors de la Uni, es podria esmentar el fet, ja apuntat, que un dels principals objectius fundacionals de UE ha estat sempre el daconseguir la mxima integraci possible dels estats radicats geogrficament a Europa. La UE, ms que una organitzaci de cooperaci, s sobretot una organitzaci dintegraci i seria anar contra els seus propis objectius i naturalesa excloure, ni que sigui temporalment, un estat com el catal que compls, com compliria, tots els requisits dadmissi i que, a ms, ja forma part de la UE. Tamb caldria tenir present que, negar la incorporaci dun futur estat catal a la Uni Europea, o allargar aquest procs dintegraci, equivaldria a excloure de la ciutadania europea set milions i mig de persones que, des de fa dcades, gaudeixen daquest estatut. Els ciutadans de Catalunya, en tant que ciutadans espanyols, tenen avui els drets derivats de la seva ciutadania europea, de la mateixa manera que molts altres ciutadans europeus inversors, treballadors immigrants, estudiants, etc. tenen tamb drets a Catalunya i envers els poders pblics catalans, que podrien perdre o quedar afectats si Catalunya queds fora de la UE de manera temporal o definitiva. De fet, els principis i valors que regeixen la UE impedirien que les seves institucions es desentenguessin dels drets de les persones, de les empreses, del manteniment de les relacions econmiques i comercials i, especialment, dels drets recollits a la Carta de Drets Fonamentals de la UE. En relaci amb tot aix cal tenir en compte, a ms, que la jurisprudncia recent del Tribunal de Justcia de la Uni Europea

Pg 61

(TJUE) vincula la ciutadania i els drets fonamentals, tot permetent el desenvolupament dun incipient estatut autnom de ciutadania deslligat de les actuacions dels Estats, i alhora insisteix en el fet que els subjectes del dret europeu ja no sn noms els estats sin tamb els ciutadans europeus. Des duna perspectiva estrictament econmica, sembla clar que la permanncia dun futur estat catal a la UE o la seva integraci rpida i amb rgim transitori tindrien ms avantatges per a la Uni i els actuals Estats membres, que no pas la seva expulsi definitiva o durant un llarg lapse de temps mentre es produs ladhesi per una via ordinria. La no-aplicaci a Catalunya dels Tractats i el dret de la UE, el restabliment daranzels i la suspensi de les llibertats de circulaci de persones, bns, serveis i capitals afectaria negativament la UE, tots els Estats membres i, molt especialment, els inversors i les empreses daquests estats amb interessos industrials i financers a Catalunya. Cal tenir present, a ms a ms, que un dels grans objectius que ha presidit el procs de construcci europea, a banda de garantir la soluci pacfica de les controvrsies, ha estat el de promoure el benestar dels seus pobles a travs de cercar un creixement econmic que comporti un progrs social, objectiu que es troba a la base del mercat interior i de lactual estratgia Europa 2020. El creixement econmic i lestabilitat justifiquen les principals decisions de la UE i resulta difcil pensar que, en aquest cas concret, sadoptessin decisions i es prenguessin acords que podrien anar en contra del creixement i lestabilitat econmica en el si de la Uni. Les dificultats que podrien trobar la UE i els seus Estats membres en un escenari de noaplicaci, sobtada i radical, del dret europeu a Catalunya es fa palesa, com hem vist, en limportant article 50 del TUE que, per palliar efectes negatius per a la UE de la retirada voluntria dun Estat membre, hi posa un seguit de condicions. Daltra banda, tampoc es pot oblidar que, segons els clculs existents en lactualitat, un futur estat catal no seria un estat receptor sin contribudor fiscal net al pressupost de la UE. Aquest s un element que sol prendres en consideraci en les negociacions dingrs. Catalunya s encara avui i malgrat els canvis produts en aquest mbit per la crisi econmica un pas receptor dimmigraci procedent daltres Estats europeus, i aquests grups podrien patir alguns inconvenients en cas que el futur Estat catal rests fora de la UE o es veis forat a un procs dadhesi dilatat. Catalunya s tamb un dest turstic i un lloc de residncia i de jubilaci de molts europeus que tamb podrien veures perjudicats si el

Pg 62

futur estat romangus fora de la UE.

10.6. Prevalena dels arguments favorables als escenaris primer i segon i entre aquests prevalena del primer per motius pragmtics
El que sha dit permet concloure que, a lhora de decidir la incorporaci duna Catalunya independent a la UE i el procediment a seguir, s probable que, per a la UE i els seus estats membres, tinguin ms fora persuasiva els arguments valoratius i sobretot els pragmtics favorables a la permanncia o, com a mnim, a la integraci rpida i amb rgim transitori, que no pas els arguments relatius a la dificultat de gestionar una UE ampliada amb la incorporaci dun Estat com el catal o els arguments basats en hipottics efectes demulaci o amb una interpretaci desorbitada de la integritat territorial dels estats. I si aix fos aix, tamb sembla clar que, des de la perspectiva dun elemental pragmatisme, els arguments favorables a la permanncia (escenari primer) haurien de prevaler sobre els relatius a la integraci rpida i amb rgim transitori (escenari segon), ja que no t sentit fer sortir de la Uni un territori i uns ciutadans que en formen part, per tornar-los a admetre ni que sigui de manera rpida i mitjanant rgims transitoris.

10.7. Procs sense acord amb lEstat espanyol

Al mateix temps, sembla evident que si Catalunya fes el procs de separaci dacord amb lEstat espanyol no tindria cap dificultat a lhora de romandre dins la UE per la via de la permanncia o dintegrar-shi de manera rpida i amb rgim transitori per una via ad hoc. Tanmateix tamb sembla clar que, si aquest acord no exists per Catalunya pogus demostrar de manera fefaent que ha intentat lacord de manera reiterada i de bona fe amb lEstat espanyol, havent instat laplicaci de les vies legals pertinents i seguint un procs escrupolosament democrtic, aquesta dada no podria ser indiferent per a la UE ni per als seus Estats membres. De fet, en cas dabsncia dacord entre Catalunya i lEstat espanyol, les institucions europees hauran danalitzar el comportament de les dues parts sota el prisma dels principis

Pg 63

de democrcia, cooperaci lleial, bona fe i proporcionalitat.

10.8. Tensi entre els arguments favorables a la permanncia o a la integraci rpida i amb rgim transitori i el possible vet dalgun Estat membre
A la prctica, s possible que aquests arguments favorables als escenaris de permanncia o d'integraci rpida i amb rgim transitori no siguin suficients per evitar el vet, amb finalitat sancionadora o dissuasiva, de l'Estat matriu o dalgun altre estat. Per seria molt improbable que a mitj termini els interessos de la Uni i de la resta dels Estats membres no sacabessin imposant. Com ha declarat recentment el professor Andreu Olesti la UE ha assolit tal nivell dintegraci econmica i jurdica que s impensable que un pas, individualment, pugui prendre decisions que posin en perill les realitzacions conjuntes de tot el procs dintegraci europea63. Lhipottic vet de lEstat espanyol podria dificultar i retardar el procs dincorporaci del nou Estat a la UE, per no seria previsible que comports un retard gaire significatiu, perqu els perjudicis per a la UE i la resta dels seus Estats membres duna integraci lenta o postergada serien molt ms importants que no pas els migrats beneficis que podrien obtenirne. De fet, tot sembla indicar que, en un perode de temps no gaire llarg, un Estat catal independent, si ho demans, sintegraria a la UE. Es fa difcil pensar que Catalunya queds com una mena dilla, entre Frana i Espanya, fora de la Uni. El dilema, en realitat, no s doncs si Catalunya acabar formant part de la UE sin quan i com ho far. I si aix s aix, malgrat que la lgica i el pragmatisme semblarien propiciar lescenari de permanncia; en cas dun vet sancionador o dissuasiu lescenari ms plausible seria el de ladhesi rpida i amb rgim transitori que, tanmateix, com hem reiterat, pot tenir unes conseqncies prctiques quasi idntiques a lescenari de permanncia.

63

Entrevista a la revista Actualitat Parlamentria, nm. 26, pg. 99

Pg 64

11. Alternatives a la no-permanncia i a la nointegraci rpida i amb rgim transitori

Alguns pasos europeus (Sussa, Noruega o Islndia), que han optat voluntriament per no formar part de la UE, suposen un referent en el supsit que hi hagus un perode transitori amb interrupci de les relacions de Catalunya amb la Uni Europea. Algunes alternatives per a aquest perode serien les segents:

11.1. Un acord bilateral entre Catalunya i la UE

Aquest tipus dacord podria ser establert a travs de dues vies. En primer lloc, Catalunya i la UE podrien decidir de manera unilateral, per recproca, no imposar aranzels a la circulaci de les mercaderies fabricades i comercialitzades en els seus respectius territoris. En segon lloc, ambdues entitats podrien signar un acord bilateral per tal de garantir el lliure comer de productes i serveis, aix com per definir un marc de cooperaci. Basant-se en la seva competncia externa, la UE conclou una mplia gamma dacords internacionals amb tercers estats no membres de la UE i amb organitzacions internacionals. La UE conclou acords europeus i acords mixtos (UE i Estats membres) amb tercers estats i la tipologia d'acords que sol concloure sn: acords comercials, acords dassociaci i acords de cooperaci. El Tractat de Lisboa facilita la conclusi d'acords bilaterals comunitaris, s a dir, conclosos exclusivament per la UE i no pels seus Estats membres. A ms, aquest Tractat ha modificat el sistema de votacions en el Consell per tal de facilitar la presa de decisions per majoria qualificada, passant del sistema de majoria qualificada establert pel Tractat de Nia (majoria dEstats, vots ponderats i poblaci) a un sistema de doble majoria (Estats i poblaci) que no requereix la ponderaci dels vots, sin que estableix una majoria dun 55% dels Estats membres (actualment 15 Estats) i dun 65% de la poblaci europea. En el cas de Catalunya, caldria valorar la possibilitat destendre al mxim ladopci dun acord comercial, un acord de cooperaci o un acord d'associaci amb la UE utilitzant la presa de decisions per majoria qualificada. Aix, per exemple, la UE i Sussa tenen un ampli nombre dacords bilaterals que permeten al pas helvtic beneficiar-se del mercat nic, sense ser membre de la UE, i alhora mantenir un elevat nivell dautonomia econmica i

Pg 65

poltica, especialment en lmbit monetari, fiscal, comercial i agrcola.

11.2. Adhesi de Catalunya a lEFTA, a lEEE i a lespai Schengen

Una altra possibilitat de la Catalunya independent seria demanar ladhesi a lAssociaci Europea de Lliure Comer (EFTA) i entrar a formar part dels nombrosos acords amb tercers pasos que shan subscrit en aquest marc. Actualment, sn membres de lEFTA: Islndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa i aquest tractat cobreix els mbits de la lliure circulaci de persones, serveis, moviments de capital i protecci de la propietat industrial i intellectual. L'EFTA no s, aix, una uni duanera, sin una zona de lliure comer i els seus Estats membres tenen certa autonomia per poder concloure acords de lliure comer pel seu compte. La participaci de Catalunya a lEFTA suposaria haver de fer una contribuci econmica menor que a la UE, restant-li una mplia llibertat per negociar acords econmics i comercials. Ateses les caracterstiques de Catalunya, no sembla que hi pogus haver grans dificultats per a la seva adhesi a aquesta organitzaci, que mostra a ms una preferncia per incloure estats de mida petita o mitjana, amb un nivell de desenvolupament similar i amb voluntat dobrir-se a lexterior, caracterstiques que Catalunya ja reuneix actualment. Amb lexcepci de Sussa, els altres tres membres de lEFTA (Noruega, Islndia i Liechtenstein) sn part dun acord dassociaci amb la UE: lEspai Econmic Europeu (EEE). Lacord EEE integra lacquis comunitari sobre el mercat interior i algunes poltiques europees, com la lliure competncia, un seguit de normes socials, la protecci als consumidors i un seguit de mesures mediambientals. Tamb incorpora instruments de cooperaci en temes de recerca, desenvolupament, turisme i protecci civil. Per tal desdevenir part de lEEE, cal primer accedir a lEFTA, i els pasos que participen en lEEE apliquen les normes europees sobre el mercat interior i gaudeixen de les llibertats econmiques, sense participar tanmateix en el procs de presa de decisions a nivell de la UE. A ms a ms, tots els membres de lEFTA formen part tamb de lespai Schengen, que conforma un territori en el qual shan eliminat els controls de les fronteres internes i

Pg 66

sapliquen normes comunes per al control de les fronteres externes. Actualment formen part de lespai Schengen un conjunt de 26 pasos (aviat 28 amb la incorporaci de Romania i Bulgria), mentre que quatre Estats de la UE no en formen part (Irlanda, Regne Unit, Xipre i Crocia). Formar part de lespai Schengen pot ser de linters de Catalunya, per encara ho pot ser ms per als altres membres de la UE i per a la prpia UE ats lenorme inters que han mostrat en relaci amb lobjectiu de garantir la seguretat de les fronteres externes per tal de controlar la immigraci irregular, les xarxes de crim organitzat, les rutes de la droga i tota mena de prctiques de corrupci. Catalunya, sense ser membre de la UE, podria ser membre de lespai Schengen, especialment si s membre de lEFTA, per hauria de complir un seguit de requisits. En primer lloc, requisits en relaci amb les fronteres externes; aix, per exemple, hauria de demostrar que pot dur a terme un control efica de les seves noves fronteres externes i una correcta aplicaci de la normativa Schengen, tamb hauria de gestionar correctament les diferents bases de dades que shan creat entorn del control i la gesti integrada de les fronteres externes i posar en marxa els corresponents instruments de cooperaci amb les diferents agncies europees vinculades amb el funcionament del sistema Schengen.

11.3. Els acords de lliure comer o les unions duaneres amb tercers Estats
En el supsit que sobstaculitzs una integraci rpida i amb rgim transitori de Catalunya a la UE, caldria establir una efica estratgia alternativa dinternacionalitzaci. En aquest cas, Catalunya recuperaria les competncies per poder concloure acords comercials bilaterals i multilaterals amb aquells pasos que estiguessin interessats a mantenir-hi relacions comercials, econmiques i financeres. El marc internacional que cal respectar per poder concloure aquests tipus dacords s el de les normes que s'integren en lOMC (Organitzaci Mundial del Comer), que permet als seus membres poder aconseguir una major liberalitzaci comercial mitjanant l'adopci d'acords de lliure comer o unions duaneres. ___________________

Pg 67

Aquest informe sobre Les vies dintegraci de Catalunya a la Uni Europea ha estat elaborat pel Consell Assessor de la Transici Nacional, que est integrat per:

Carles Viver i Pi-Sunyer President

Nria Bosch i Roca Vicepresidenta

Enoch Albert i Rovira

Germ Bel i Queralt

Carles Boix i Serra

Salvador Cards i Ros

ngel Castieira i Fernndez

Francina Esteve i Garca

Joan Font i Fabreg

Rafael Grasa i Hernndez

Pilar Rahola i Martnez

Josep Maria Reniu i Vilamala

Pg 68

Ferran Requejo i Coll

Joan Vintr i Castells

Vctor Cullell i Comellas Secretari

Pg 69