L'ampliació Interna de La Unió Europea

Dipsit legal: B27.
6032010
JUNY 2010
Dr. Jordi Matas i Dalmases

catedrtic del Departament de Dret Constitucional i Cincia Poltica de la Universitat de Barcelona
Dr. Alfonso Gonzlez Bondia

professor titular dEscola Universitria de Dret Comunitari Europeu de la Universitat Rovira i Virgili
Dr. Jordi Jaria i Manzano

professor lector de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili
Profa. Laura Romn i Martn

professora titular dEscola Universitria de lrea de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili
SUMARI
PRLEG 9 13
1 PRESENTACI 2 La singularitat De la naturalesa De la Uni EurOpea cOM a FOnaMent De la seVa aMpliaci interna 3 El rgiM jurDic Del prOcs DaMpliaci interna ANNEX FULL DE RUTA PER A LA SUCCESSI EN LA CONDICI DE MEMBRE DE LA UNI EUROPEA EN CAS DE SECESSI O DE DISSOLUCI DUN ESTAT MEMBRE
15
51
69 73 75 77
NDEX DE SIGLES FONTS PRINCIPALS BIBLIOGRAFIA
PRLEG
8 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA
Diverses nacions sense estat arreu dEuropa continuen reclamant la seva plena emancipaci i la possibilitat de relacionar-se digual a igual amb la resta de pobles del continent i del mn. El procs dintegraci europea, per, ha afegit una complexitat suplementria a lassoliment dun estat propi en el context europeu. Efectivament, els pobles que, en el marc de la Uni Europea, aspiren a la realitzaci plena de la seva personalitat nacional, ho volen fer sense abandonar el projecte com que representa la construcci europea. Aquesta circumstncia obliga a plantejar-se el fet de com fer compatibles laccs a la independncia nacional amb la continutat de la pertinena a la Uni Europea del nou estat fruit del procs. En aquest sentit, la fermesa del comproms amb el projecte europeu que mantenen els pobles sense estat arreu dEuropa i, particularment, el poble catal fa inevitable estudiar la compatibilitat entre lassoliment dun estat propi amb la permanncia del vincle amb la Uni. Lestudi que aqu presentem parteix de la permanncia del vincle entre el nou estat i la Uni, tot considerant que la decisi democrtica que ha destar en lorigen de la independncia s expressi de la voluntat de constituir un estat propi dintre de la Uni Europea. Aix doncs, dacord amb el respecte al principi democrtic, que informa la personalitat poltica de la Uni des del Prembul del Tractat de la Uni Europea, aix com amb el respecte pels drets dels ciutadans del nou estat membre en tant que ciutadans de la Uni, linforme defensa que la condici de membre del nou estat s automtica. En aquest sentit, el dret de la Uni no pot constituir un obstacle que frustri la voluntat democrtica legtima dels ciutadans europeus que, en un determinat territori dEuropa, decideixen constituir-se en un nou estat a travs dun procediment democrtic i pacfic.
LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 9
En definitiva, com ha succet en el cas destats federals, amb els quals la Uni semmiralla des del punt de vista institucional, separar-se dun estat membre no implica separar-se de la federaci, sin que, fins i tot, pot ser la manifestaci duna voluntat ferma de mantenir el comproms amb el pacte federal. Daltra banda, en el cas de nous estats europeus fora de lmbit de la Uni, aquesta ha mostrat el seu suport a la voluntat democrticament expressada pel poble en aquest sentit i, per tant, al reconeixement del nou estat. A partir daqu, bviament, es plantegen problemes tcnics darticulaci del nou estat amb larquitectura institucional de la Uni, aix com en relaci amb les obligacions prpies del nou membre. En aquest sentit, partint de la condici de membre del nou estat, linforme proposa distingir entre una fase de pertinena provisional, a partir de la notificaci del nou estat de succeir lestat predecessor com a membre de la Uni, i una fase definitiva, una vegada shagin modificat les normes de dret originari. En conclusi, els valors i els principis de la Uni Europea emparen laccs a un estat propi sense haver de renunciar al projecte de construcci europea. A partir daqu, la negociaci entre els actors en presncia ha de dibuixar lestatut definitiu del nou estat al costat dels seus socis en el projecte com, perqu ms llibertat i ms democrcia s tamb ms Europa.
Joan Ridao, president de la Fundaci Josep Irla
PRESENTACI
El present treball t com a objecte principal la determinaci de la resposta que hauria de donar la Uni Europea davant un procs de secessi o de dissoluci dun estat membre en el cas que el nou estat manifests la seva voluntat de succeir lestat predecessor en la condici de membre de la Uni. Lanlisi sobre el regim jurdic aplicable a una situaci de substituci en lexercici de la sobirania territorial dun estat membre de la Uni Europea en relaci amb la consideraci com a membres de lestat predecessor, en el cas de continuar existint, i dels nous estats resultants, requereix la identificaci prvia de les normes jurdiques aplicables al cas concret. Des de la perspectiva del Dret Internacional Pblic ens trobarem davant dun supsit de substituci dun estat per un altre en la responsabilitat de les relacions internacionals dun territori. s el que tradicionalment es coneix com la successi destats. Ara b, conv tenir ben present a la hora didentificar les normes aplicables en aquest cas concret la singularitat del procs de construcci europea materialitzat principalment a travs de la Uni Europea. Aquesta singularitat fa que un procs de secessi o de dissoluci en un estat membre es pugui considerar com un procs dampliaci interna de la Uni Europea, ja que es tractaria dun procs que es produeix a linterior de les fronteres de la Uni Europea, per la qual cosa la soluci finalment adoptada internament per aquest cas concret no implica necessriament que es pugui aplicar en les relacions entre el nou estat i la resta de subjectes de la societat internacional. El treball que es presenta a continuaci sarticula en dues parts. La primera es dedica a lanlisi de la resposta que ha donar la Uni Europea davant la voluntat de successi del nou estat en la posici de membre de la Uni que tenia lestat predecessor. La segona part analitza el procs intern que hauria de seguir la Uni Europea quan es plantegi un supsit dampliaci interna.
La singularitat De la naturalesa De la Uni EurOpea cOM a FOnaMent De la seVa aMpliaci interna

La singularitat de la naturalesa de la Uni Europea com a fonament de la seva ampliaci interna. La primera qesti que cal resoldre s la resposta que ha de donar la Uni Europea quan un nou estat sorgit dun procs de secessi o de dissoluci dun estat membre de la Uni Europea manifesta la seva voluntat de continuar com a membre de la Uni Europea. Per fer front a aqueta qesti, cal identificar les normes jurdiques i la prctica eventualment aplicable, tenint present el carcter singular de la Uni Europea.
1. El carcter singular de la Uni Europea

Tots els estudiosos del procs dUni Europea, que es va iniciar amb la creaci de les Comunitats Europees, coincideixen en el carcter singular daquest fenomen que comparteix elements propis de les organitzacions internacionals i de les estructures federals i daltres que no tenen parang en la societat internacional
contempornia. A tot aix se li ha de sumar tamb alguns dels trets caracterstics i fonamentals de la Uni: la defensa dels principis democrtics, tant a nivell intern com internacional, i la creaci duna comunitat de dret, que reconeix i garanteix un conjunt de drets fonamentals a les persones i lestatut de ciutadania als nacionals dels Estats membres. Aquesta singularitat s clau per donar resposta a un fenomen de secessi o de dissoluci en el si de la Uni Europea.
1.1. La naturalesa jurdica de la Uni Europea Les caracterstiques prpies de la Uni Europea coincideixen amb els elements constitutius de les organitzacions internacionals. Com assenyala SObriNO Heredia, les organitzacions internacionals es defineixen com a unes associacions voluntries dEstats establertes per acord internacional, dotades drgans permanents, propis i independents, encarregats de gestionar uns interessos collectius i capaos dexpressar una voluntat jurdicament distinta de la dels seus membres.1 Totes i cadascuna daquestes caracterstiques es donen a la Uni Europea, per tamb es cert que en el seu disseny institucional i jurdic trobem molts elements propis del federalisme, que no es donen a cap altra organitzaci internacional. Per aquest motiu, gran part de la doctrina considera que les Comunitats Europees, i ara la Uni Europea en tant que successora i continuadora de la Comunitat Europea, sn organitzacions internacionals sui generis.2 La naturalesa jurdica internacional de la Uni Europea est determinada fonamentalment pels articles 1 i 47 del TUE. Larticle 1 del TUE confirma la voluntat dels estats membres de crear una organitzaci internacional quan estableix el segent: Pel present Tractat, les Altes parts contractants constitueixen entre elles una Uni Europea, dara endavant anomenada Uni, a la qual els Estats membres atribueixen competncies per assolir els seus objectius comuns.3 Aquesta s la frmula clssica utilitzada en els tractats constitutius de les organitzacions internacionals i que es completa amb el reconeixement explcit de la seva personalitat jurdica a larticle 47 del TUE, s a dir de la seva capacitat per ser titular de drets i obligacions jurdiques. Els subjectes de dret internacional de la societat internacional es relacionen amb la Uni Europea com ho fan amb les organitzacions internacionals. Des daquesta perspectiva, en les seves relacions amb la resta
1 Unas asociaciones voluntarias de Estados establecidas por acuerdo internacional, dotadas de rganos permanentes, propios e independientes, encargados de gestionar unos intereses colectivos y capaces de expresar una voluntad jurdicamente distinta de la de sus miembros. SOBRINO, Las Organizaciones internacionales: Generalidades a DeZ de Velasco, Las Organizaciones internacionales, p. 43.
2 PREZ, Las relaciones de la Unin Europea con organizaciones internacionales. Anlisis jurdico de la prctica institucional, p. 73-133. 3 Por el presente Tratado, las Altas partes contratantes constituyen entre s una Unin Europea, en lo sucesivo denominada Unin, a la que los Estados miembros atribuyen competencias para alcanzar sus objetivos comunes.
de subjectes internacionals s titular dels drets i les obligacions jurdiques prpies de les organitzacions internacionals contingudes a lordenament jurdic internacional i es relaciona amb la resta de subjectes internacionals exercint les prerrogatives prpies de les organitzacions internacionals: Celebra acords internacionals amb tercers estats i organitzacions internacionals. Mant relacions diplomtiques amb altres subjectes internacionals, acreditant al seu si representants destats i daltres organitzacions internacionals i nomenant representants permanents de la Uni Europea davant destats i daltres organitzacions internacionals. Participa en conferencies internacionals que aborden temes de la seva competncia. Participa a altres organitzacions internacionals com a membre de ple dret o amb altres estatuts de participaci restringida. Pot utilitzar els mecanismes de soluci de controvrsies previstos al Dret Internacional Pblic, per la qual cosa es susceptible de ser responsable internacionalment pels incompliments de les normes internacionals que hagi pogut cometre i pot exigir responsabilitat en cas de vulneraci de drets que derivin dobligacions assumides per altres subjectes internacionals.
Ara b, com succeeix amb totes les organitzacions internacionals, la personalitat jurdica de la Uni Europea s limitada i funcional. s a dir, totes aquestes prerrogatives noms es podran exercir en la mesura que es circumscriguin als mbits materials atributs pels estats membres a la Uni i sempre que serveixin per assolir els objectius previstos als Tractats constitutius. La subjectivitat internacional de la Uni Europea no anulla la subjectivitat internacional del estats membres. Els estats membres sn subjectes de dret internacional i noms tenen limitada internacionalment la seva capacitat dacci en aquelles matries que hagin estat atribudes a la Uni Europea. Aquesta circumstncia implica que en determinades ocasions sigui la Uni Europea la que en exclusiva s membre duna determinada organitzaci internacional, participa en una determinada Conferncia internacional o s part dun determinat acord internacional i que, en daltres ocasions, es produeixi un exercici en parallel dalguna daquestes prerrogatives amb els estats membres, de tal manera que tant la Uni com els estats membres sn parts dun determinat acord internacional, participen a una determinada Conferncia internacional o sn membres duna organitzaci internacional. Ara b, en el pla internacional la Uni Europea pot actuar en determinades ocasions de manera ms prpia a la dels estats que a la de les organitzacions internacionals. Un exemple daix es pot trobar en la possibilitat prevista a larticle 35 TUE datribuir a les delegacions de la Uni Europea la funci de contribuir,
conjuntament amb les missions diplomtiques i consulars dels estats membres, a laplicaci del dret dels ciutadans de la Uni a gaudir de protecci en el territori de tercers pasos, establert en la lletra c) de lapartat 2 de larticle 20 del Tractat de Funcionament de la Uni Europea, aix com de les mesures adoptades en laplicaci de larticle 23 de lesmentat Tractat.4 A ms, s molt habitual que la participaci de la Uni Europea en determinades organitzacions internacionals o en determinats tractats internacionals es vehiculi amb frmules especfiques a mig cam de les utilitzades per les organitzacions internacionals i els estats, pel fet que aquesta exerceix competncies atribudes pels estats membres amb capacitat normativa interna i per vincular-se internacionalment, configurant un ordenament jurdic propi que sintegra automticament com a dret vigent en els ordenaments interns dels estats membres. Aix doncs, tot i que la Uni Europea s una organitzaci internacional, tamb s cert que internacionalment t comportaments ms propis dels estats que de les organitzacions internacionals i en determinades ocasions s tractada per la resta de subjectes internacionals duna manera ms semblant al tracte que es t amb un estat que no pas amb una organitzaci internacional. Daltra banda, des dun punt de vista intern, la Uni Europea tamb s una organitzaci internacional singular, perqu comparteix trets propis tant de les organitzacions internacionals clssiques de cooperaci, com de les estructures de tipus federal i confederal. Com es podr veure ms endavant, moltes de les caracterstiques de lestructura organitzativa i de lordenament jurdic de la Uni Europea sn ms properes als models federals que als propis de les organitzacions internacionals. Aquest fet dificulta, i en alguns casos impossibilita, laplicaci dalgunes solucions prpies del dret internacional per regular el funcionament intern de la Uni Europea. Aix doncs, ms enll de la integraci inqestionable dels acords internacionals dels que s part la Uni Europea en el seu ordenament jurdic propi, la integraci de les normes consuetudinries i els principis generals del dret internacional en lordenament jurdic de la Uni noms es produir en la mesura que aquestes normes no contravinguin els principis bsics que regeixen el seu funcionament. En aquesta mateixa lnia, lordenament jurdic de la Uni Europea integra tamb, com a principis generals del Dret, principis jurdics comuns als ordenaments dels estats membres. Aquesta possibilitat ha estat reconeguda expressament als Tractats constitutius per integrar la protecci dels drets fonamentals i les llibertats pbliques en el marc de la Uni Europea (art. 6 TUE) i per determinar la reparaci per danys generats en el marc de la responsabilitat extracontractual de la Uni Europea (art. 340 TFUE), i tamb ha estat reconeguda
4 A la aplicacin del derecho de los ciudadanos de la Unin a gozar de proteccin en el territorio de terceros pases, establecido en la letra c) del apartado 2 del artculo 20 del Tratado de Funcionamiento de la Unin Europea, as como de las medidas adoptadas en aplicacin del artculo 23 de dicho Tratado.
de manera reiterada en altres supsits per la jurisprudncia del TJUE. Com assenyala LOUIS el paper atribut a aquests principis prov del carcter necessriament incomplet de lordenament jurdic comunitari, determinat pels objectius i les normes materials dels Tractats, aix com per la comunitat de tradicions jurdiques dels Estats membres.5 Aquest mateix autor sost que la utilitzaci dels principis generals del dret per part del TJUE es fonamenta en el fet que a aquest li correspon buscar la millor soluci en funci dels imperatius de lordenament jurdic comunitari,6 tot i que est limitada pel fet que no pot substituir el legislador comunitari quan aquest pot resoldre la mancana.7 Aix doncs, es pot concloure que en determinades ocasions sn inaplicables determinades normes internacionals en lmbit de la Uni Europea per ser incompatibles amb els seus propis fonaments i s possible laplicaci dels principis generals del dret provinents de les tradicions jurdiques dels estats membres, sempre que sadeqin a la naturalesa i els objectius de la prpia Uni Europea.
1.2. El carcter parafederal de la Uni Europea Des dels seus orgens fins a lactualitat, la naturalesa jurdica de la Uni Europea ha estat objecte duna anlisi doctrinal constant, a travs de la qual sha posat de manifest el seu carcter singular. Cada reforma dels tractats originaris ha arrossegat un debat entorn a la seva classificaci juridicopoltica. Ms enll dels intents de donar nom a una peculiar i complexa estructura organitzativa i decisria en constant evoluci, el cert s que avui el model dintegraci europea sescapa als parmetres tradicionals que, des del iusinternacionalisme, han perms explicar les diverses organitzacions internacionals i saproxima, cada cop amb ms intensitat, al patr propi de les estructures estatals contempornies. Certament lorigen de la integraci europea es troba clarament en lmbit del dret internacional en la mesura que sn els estats qui mitjanant diversos tractats internacionals creen les Comunitats Europees (TCE, TCEEA, TCECA). Ara b, la seva posterior evoluci cap a una ms intensa integraci situa la Uni Europea en lmbit dels models estatals ms complexos, amb estructures dorganitzaci que sallunyen i superen les prpies de les organitzacions internacionals clssiques. Noms cal pensar en com shan anat adaptant les estructures originries de les Comunitats Europees als reptes sorgits en lltima dcada, com ara lampliaci
5 El papel atribuido a estos principios procede del carcter necesariamente incompleto del ordenamiento jurdico comunitario, determinado por los objetivos y las normas materiales de los Tratados, as como por la comunidad de tradiciones jurdicas de los Estados miembros. LOUIS, El ordenamiento jurdico comunitario, p. 128-129. 6 Le corresponde buscar la mejor solucin en funcin de los imperativos del ordenamiento jurdico comunitario. Idem. 7 No puede sustituir al legislador comunitario cuando ste puede subsanar la carencia. Idem.
dels estats membres fins al nombre de 27, la cerca dun grau ms elevat de participaci dels ciutadans en la vida de la Uni o lenfortiment i la convergncia de les economies dels estats membres en un context de globalitzaci. A ms, ja sha posat en evidncia, desprs del fracs del procs daprovaci de la Constituci europea i de lentrada en vigor del nou Tractat de Lisboa, que el procs dintegraci europea no s un model finit i tancat sin que, amb els principis i processos comuns definits per la voluntat comuna dels estats que la integren, permet mantenir obertes les bases de la seva estructura. Si hi ha un punt de trobada entre tots aquells que han indagat en la peculiar naturalesa del fenomen de la integraci europea s el de considerar que sn les teories federals les que millor hi encaixen i lexpliquen.8 Ara b, el recurs als models comparats federals mostren, duna banda, que no existeix una experincia federal nica sin mltiples desenvolupaments duna idea que troba diverses aplicacions i, daltra banda, que aquest s el model tipus que serveix com a inspiraci i alternativa comuna, en aquelles comunitats politicojurdiques, com ara la Uni, caracteritzades per lexistncia duna pluralitat de centres territorials de decisi poltica que requereixen frmules de distribuci i equilibri entre les diverses entitats involucrades. Lessncia del sistema federal, segons HBERLE, ve definida per la recerca de mecanismes i estructures propis que fixin la manera de distribuir de forma racional el poder vertical tot evitant labs de poder i garantint la llibertat poltica i que permetin conciliar els principis dhomogenetat (unitat) i de pluralitat ptima (diferncia i diversitat). Es tracta de conjugar i preservar al mateix temps la pluralitat dentitats particulars que conformen el pacte federal: duna banda, lentitat poltica comuna que sustenta el pacte federal i, daltra banda, les diverses parts territorials i poltiques que la integren. El centre de gravetat es situa, doncs, en els mecanismes previstos per aconseguir la millor harmonia entre les dues tendncies. En definitiva, el federalisme persegueix lequilibri entre la llibertat i la igualtat poltica, cultural i econmica, la mesura ptima del pluralisme i la diferncia, i el necessari grau dhomogenetat.9 En aquesta lnia, lltim pas efectuat en el procs dintegraci europea a travs de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, consolida una trajectria que dacord amb el seu Prembul cerca, duna banda, enfortir el
8 El recurs al model federal s com en bona part de la doctrina que, tant des del iusinternacionalisme com des del constitucionalisme, ha analitzat la naturalesa jurdica de la Uni. Aix, MANGAS, LIAN, Instituciones y derecho de la Unin Europea; ALDECOA, La Europa que viene: el Tratado de Lisboa, evoquen el federalisme intergovernemental; BALAGUER, El tratado de Lisboa en el divn. Una reflexin sobre estatalidad, constitucionalidad y Unin Europea, Revista espaola de derecho constitucional, p. 57-92, destaca la construcci asimtrica del procs dintegraci europea, amb principis propis federals en lmbit jurdic i confederals en lmbit poltic; HBERLE, Comparacin constitucional y cultural de los modelos federales, Revista de derecho constitucional europeo, p. 171-188, assenyala la transformaci de la Uni Europea, tot atribunt-li evidents elements prefederals; MARTN, El federalismo supranacional. Un nuevo modelo para la Unin europea?, utilitza el concepte de federalisme supranacional. 9 HBERLE, op.cit., p. 178-179.
funcionament democrtic i efica de les institucions de la Uni, amb la finalitat que puguin dur a terme millor les missions que els sn encomanades, dintre dun marc institucional nic i alhora acrixer la solidaritat entre els seus pobles, dintre del respecte de la seva histria, de la seva cultura i de les seves tradicions. En les lnies que segueixen no tractarem dassimilar o comparar la Uni Europea amb els models federals existents en lactualitat sin, ms aviat, de destacar els elements prxims o comuns amb ells per tal, en definitiva, de valorar la possibilitat dutilitzar els recursos i mecanismes propis dels models federals davant noves situacions, com ara una eventual ampliaci interna, que requereixen respostes jurdiques adients al context actual. Aix, analitzarem a continuaci lestructura institucional de la Uni Europea i els mecanismes de repartiment de poders i de representaci equilibrada (a); les relacions entre la Uni i els estats membres dacord amb el principi de cooperaci lleial i de solidaritat mtua (b); el sistema de producci autnoma de normes jurdiques i larticulaci de les relacions amb els ordenaments dels estats membres (c); el sistema de repartiment de competncies entre els diversos nivells de decisi poltica (d); i la garantia del principi dhomogenetat a partir de lassumpci duns valors, principis i drets fonamentals (e). a. Lequilibri institucional a la Uni Europea Des de la perspectiva institucional, lactual estructura orgnica de la Uni amb el pentgon institucional bsic format pel Parlament Europeu, el Consell, el Consell Europeu, la Comissi i el Tribunal de Justcia,10 dna resposta, duna banda, a un repartiment dels poders entre les diverses institucions de la Uni fora allunyat del model de tripartici clssica (divisi horitzontal de poders), i daltra banda, assegura un equilibri entre forces centrfugues (estats membres) i forces centrpetes (Uni) propi del federalisme (divisi vertical dels poders). No hem doblidar, a ms, que aquest marc institucional est cridat teleolgicament a promoure els valors i fins de la Uni Europea entre els que, de forma destacada, apareix la necessitat que les decisions es prenguin de la forma ms propera possible als ciutadans, aix com la de defensar i protegir els seus interessos. Conv emfatitzar, doncs, com lestructura orgnica de la Uni Europea ha de donar resposta als interessos de les tres realitats coexistents (Uni, estats membres i ciutadania) tot instaurant les frmules que garanteixin la presncia equilibrada de les mateixes tant en la seva composici com en el procs de presa de decisions de la Uni. Aix, la naturalesa i legitimitat prpies de cada instituci vertebren un model genunament comunitari: els interessos dels estats membres estan representats en el Consell, a travs dels seus represen-
10 Aquest pentgon dinstitucions ha estat ampliat pel Tractat de Lisboa a set institucions. Article 13 TUE: Les institucions de la Uni sn: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissi, el TJUE, el BCE i el Tribunal de Comptes.
tants amb rang ministerial, i en el Consell Europeu, mitjanant els seus caps destat o de govern;11 els interessos de la Uni estan sustentats per la Comissi formada per un nacional de cada estat elegit, per ra de la seva competncia general i del seu comproms europeu, dentre personalitats que ofereixin plenes garanties dindependncia;12 i la representaci directa dels ciutadans s assumida pel Parlament Europeu, que cada cinc anys renova la seva composici mitjanant eleccions democrtiques (legitimitat democrtica). A nivell del repartiment de funcions, el Parlament Europeu es consolida, desprs del Tractat de Lisboa, com a colegislador i amb plena autoritat pressupostria al mateix nivell que el Consell, que est investit damplis poders executius. La Comissi conserva el monopoli de la iniciativa legislativa, vetlla per laplicaci del dret de la Uni, sencarrega de lexecuci de pressupost i, conjuntament amb el Consell, de la representaci exterior de la Uni. Finalment, el Tribunal de Justcia, el carcter constitucional del qual ja ha estat assenyalat per la doctrina en mltiples ocasions, garanteix el respecte del dret en la interpretaci i aplicaci dels Tractats i centralitza el sistema de control del compliment del dret de la Uni. Com si fos un tribunal federal, esdev tamb rbitre dels possibles conflictes que es puguin derivar de lexercici de les atribucions de les diverses institucions, ja sigui a travs del recurs danullaci, ja sigui, en menor mesura, del recurs per omissi. Quant al control de la distribuci vertical dels poders, resol les controvrsies entre la Uni i els estats membres a travs del recurs per incompliment de les obligacions derivades de lordenament jurdic de la Uni per part dels estats membres (control descendent) i del recurs danullaci que permet el control de legalitat-constitucionalitat dels actes jurdics adoptats per les institucions de la Uni (control ascendent). No hem doblidar, a ms, que aquesta estructura orgnica representa noms la cspide de la Uni, ja que aquesta no disposa duna administraci prpia que abasti tot el seu territori. Per aix, la seva actuaci depn de lestructura administrativa dels estats membres. Aquesta actitud de respecte i col laboraci entra dins del deure dinspiraci federal segons el qual la Uni i els estats membres cooperaran lleialment en el compliment de les seves missions (art. 4.3 TUE).
11 El Tractat de Lisboa crea la figura duna presidncia estable del Consell Europeu, no representativa de cap estat membre que, amb un mandat de dos anys i mig, est cridat a presidir, impulsar i coordinar el treball del Consell Europeu, aix com a representar la Uni en els assumptes de poltica exterior i seguretat comuna. Sintenta dotar duna certa estabilitat la instituci i, al mateix temps, donar visibilitat i millorar el lideratge de la Uni. 12 Article 17.5 TUE: A partir de l1 de novembre del 2014, la Comissi estar composada per un nombre de membres corresponent als dos teros del nombre destats membres, que inclour el seu President i lAlt Representant de la Uni per a Assumptes Exteriors i Poltica de Seguretat, llevat que el Consell Europeu decideixi per unanimitat modificar aquest nombre.
b.
Les relacions entre la Uni i els estats membres: la cooperaci lleial Un altre element dessncia federal s la regulaci de les relacions entre la Uni i els estats membres, s a dir, la definici de quines sn les facultats i obligacions que corresponen als dos nivells poltics fonamentals de la Uni. Aquestes relacions es troben sotmeses al principi de cooperaci lleial, de naturalesa clarament federal, segons el qual existeix una exigncia de comportament lleial entre els estats membres i la Uni per tal de preservar la prpia coherncia i el funcionament efica del sistema. Els deures derivats daquest comportament lleial es troben recollits expressament a larticle 4 del TUE. A la Uni li correspon garantir la igualtat de tots els estats membres, respectar la identitat nacional relativa a les seves estructures poltiques i constitucionals, respectar les funcions essencials dels estats pel que fa al manteniment de la seva integritat territorial, ordre pblic i seguretat nacional, i assistir els estats en el compliment de les missions dels Tractats. Per la seva banda, els estats membres recprocament hauran de respectar i assistir a la Uni en el compliment de les missions encomanades pels Tractats, aix com prendre les mesures adequades per assegurar el seu compliment tot evitant actuacions que puguin posar en perill els objectius de la Uni. El sistema de producci normativa autnoma i les relacions amb els ordenaments dels estats membres Una caracterstica essencial de la Uni Europea s la seva capacitat per crear un nou ordenament jurdic que no sidentifica ni amb el Dret Internacional Pblic ni amb el dret intern dels estats membres. Es configura un sistema de producci normativa autnom ja que: a) existeix un model propi datribuci de competncies a les institucions comunes a travs dels Tractats; b) la Uni posseeix, com ja hem vist, un sistema institucional amb capacitat de crear normes jurdiques; c) disposa dun mecanisme centralitzat, el TJUE, de control del compliment, aplicaci i interpretaci del seu dret; i d) regula un procediment propi de revisi dels Tractats constitutius amb participaci dels estats membres i les institucions de la Uni. En el conjunt de fonts europees s com distingir entre el dret originari integrat bsicament pels Tractats constitutius i les seves successives reformes, duna banda, i el dret derivat de les diverses institucions de la Uni, amb independncia de la seva forma i naturalesa, de laltra.13 Aquest conjunt normatiu es tanca, finalment, amb els principis generals del dret i els actes resultants de lactivitat convencional de la uni. Respecte del dret originari, malgrat labsncia duna clusula expressa de
13 Art. 288 i s. TFUE.
c.
superioritat jerrquica, es predica el seu carcter suprem i prevalent enfront a la resta de normes, tant de la Uni com dels estats membres, i es garanteix la seva superioritat tant a travs del control que efectua el TJUE com del mecanisme agreujat de reforma dels tractats (art. 48 TUE). Des de la lgica federal, la configuraci de lordenament jurdic reclama la previsi dun conjunt de criteris que permetin disciplinar les relacions que es produeixin entre el dret federal i el dret dels estats federats. Primerament, cal assenyalar que les normes de lordenament jurdic de la Uni Europea sintegren automticament en els ordenaments dels Estats membres des del mateix moment en qu entren en vigor segons el que disposa el propi dret de la Uni Europea. A partir daquest moment, les relacions entre el dret de la Uni i el dret intern dels estats membres es regulen, fonamentalment, a partir dels principis defecte directe i de primacia del dret de la Uni. Lefecte directe satribueix a aquell tipus de normes de la Uni que no requereixen una mesura estatal per generar drets i obligacions en els particulars i poden ser invocades davant els tribunals. Segons la jurisprudncia del TJUE, lefecte directe sestn a un nombre important de normes Tractats constitutius, reglaments i en determinades ocasions a algunes directives ja que sha defectuar una interpretaci teleolgica dels Tractats i considerar lactual naturalesa de la Uni. El principi de primacia del dret federal s un principi intrnsec als ordenaments federals que determina la prevalena de tota norma vlida i vigent emanada (vlidament i en exercici duna competncia efectivament assumida) dun rgan federal en tot el territori de la federaci. En lmbit de la Uni, el principi de primacia ha estat consolidat jurisprudencialment (assumpte Costa/ENEL) i, en lactualitat, est recollit en forma de Declaraci annexa als tractats constitutius, segons la qual, dacord amb una jurisprudncia reiterada del TJEU, els Tractats i el dret adoptat per la Uni sobre la base daquests prevalen sobre el dret dels estats membres.14 Per ltim, el principi de vigilncia en lexecuci del dret federal el duu a terme el TJUE a travs del recurs per incompliment. d. El sistema de repartiment de competncies entre els diferent nivells de decisi poltica Lengranatge de lexercici de les competncies en estructures amb diversos nivells de decisi poltica, com s el cas de la Uni o dels estats compostos, requereix un repartiment i classificaci de les competncies que corresponen a cada ens. En la distribuci de competncies rau la clau de lestructura federal. El Tractat de Lisboa, per primera vegada, regula expressament la delimitaci de competncies
14 Declaraci nm. 17, annexa a lActa Final de la Conferncia intergovernamental que va adoptar el Tractat de Lisboa.
entre la Uni i els estats membres (art. 2 TFUE) mitjanant, bsicament, dues llistes competencials i una clusula residual a favor dels estats membres. Daquest principi de competncies atribudes de forma expressa pels Tractats constitutius sen desprn, en ltima instncia, la idea que la nica forma dampliar legtimament les competncies de la Uni sigui a travs de la reforma daquests, que, recordem, requereix la ratificaci de tots els estats membres.15 La primera llista, recollida a larticle 3 TFUE, enumera els mbits de competncia exclusiva de la Uni, respecte dels quals la Uni det el monopoli de legislaci i adopci dactes jurdics vinculants, s a dir, de producci normativa. Els estats membres noms podran intervenir normativament si es produeix una delegaci o per aplicar la normativa de la Uni.16 La segona llista, la de larticle 4 TFUE, recull els mbits de competncia legislativa compartida entre la uni i els estats membres.17 En aquest cas els estats podran intervenir sempre que no ho hagi fet la uni o b quan aquesta hagi renunciat al seu exercici, cas de derogaci dun acte jurdic de la uni per satisfer els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat. La clusula residual a favor dels estats membres, clssica en els models federals i continguda a larticle 4 TUE, tanca el repartiment de competncies reservant a aquells la titularitat i lexercici de qualsevol altre competncia que els tractats no hagin atribut a la Uni. Finalment, els tractats constitutius reconeixen una capacitat dacci limitada de la Uni Europea en els segents mbits: coordinaci de les poltiques econmiques i docupaci dels estats membres (art. 2.3 TFUE), poltica exterior i seguretat comuna (art. 2.4 TFUE) i coordinaci, suport i complement de lacci dels estats membres en els mbits previstos a larticle 2.5 TFUE. Lexercici de les competncies per part de la Uni i dels estats membres troba els seus lmits en els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat (art. 5 TUE). La subsidiarietat, en les mbits dacci compartida, reclama per part de la Uni un exercici de la competncia limitat i subsidiari en relaci a lacci interna. Es persegueix racionalitzar lexercici de les competncies conjuntes posant en primer terme la proximitat de la presa de decisions al ciutad, per tamb leficcia de lacci que podria
15 Per DEZ-PICAZO, La naturaleza de la Unin europea, p. 52, la necessitat dunanimitat dels estats membres s, en aquest mbit, lnica diferncia entre la Uni i les principals experincies federals. 16 Larticle 4 TFUE determina que les competncies compartides entre la Uni i els estats membres saplicaran als segents mbits: el mercat interior; la poltica social, en els aspectes definits en el Tractat; la cohesi econmica, social i territorial; lagricultura i la pesca, amb exclusi de la conservaci dels recursos biolgics marins; el medi ambient; la protecci dels consumidors; els transports; les xarxes transeuropees; lenergia; lespai de llibertat, seguretat i justcia; els assumptes comuns de seguretat en matria de salut pblica, en els aspectes definits en el Tractat. 17 Protocol nm. 2 sobre laplicaci dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat.
arribar a justificar una intervenci de la Uni. En virtut del principi de proporcionalitat, el contingut i la forma de lacci de la Uni no podran excedir dall necessari per assolir els objectius dels Tractats.18 El principi dhomogenetat: una uni de valors, principis i drets Ja hem destacat anteriorment que un dels elements consubstancials al model federal s la recerca dun equilibri raonable entre el principi dhomogenetat necessari entre les diverses parts i la preservaci dun grau ptim de pluralitat que permeti a tots expressar adequadament els seus propis interessos. Pel que fa al principi dhomogenetat, aquest s concebut com el mnim com de coincidncia i conviccions intocables imprescindible per a la prpia existncia i supervivncia de la federaci. En lactualitat, la garantia de lhomogenetat a la Uni Europea cristallitza en el reconeixement dun conjunt de drets i llibertats homologables arreu, aix com en laprofundiment de la identitat europea condensada en un conjunt de valors i principis fonamentals ineludibles. El procs de reconeixement i codificaci dels drets fonamentals en el si de la Uni s assimilable als processos federals, tant pel que fa al iter com en relaci amb all que fa referncia al seu carcter integrador19. Malgrat haver desaprofitat loportunitat de constitucionalitzar el catleg de drets i llibertats fonamentals de la Uni, el Tractat de Lisboa els incorpora al seu ordenament per remissi a la Carta dels Drets fonamentals de la Uni Europea (art. 6 TUE). De forma similar, es reconeix expressament lobligaci de la Uni dadherir-se al Conveni Europeu per a la protecci del Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, dels quals, a ms, es reconeix explcitament el seu carcter com i originari respecte de les tradicions constitucionals dels estats membres de la Uni de tal manera que sintegren en lordenament jurdic de la Uni com a principis generals. En la lnia del constitucionalisme contemporani, la integraci europea es caracteritza no noms per la presncia dun ampli catleg de drets sin, i sobretot, per la idea comuna que els drets fonamentals de la persona constitueixen un element essencial en la configuraci democrtica i la caracteritzaci com a comunitat de dret de la Uni que, en conseqncia, ha de vetllar per la seva garantia i respecte. Esdevenen, en suma, un element qualificador del sistema politicojurdic de la Uni. Pel que fa als valors, larticle 2 del TUE estableix que la Uni es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democrcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclo18 Protocol nm. 2 sobre laplicaci dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat. 19 Originriament, tant el model federal nord-americ com el canadenc incorporen i reconeixen la tutela dels drets fonamentals en textos que saproven al marge de la Constituci, s el cas del Bill of Rights de 1791, incorporat a la Constituci dels Estat Units, i de la Carta canadenca de drets i llibertats, aprovada ms recentment, el 1982.
e.
sos els drets de les persones que pertanyen a minories. A ms, tots ells sn comuns a les societats dels estats membres caracteritzades pel pluralisme, la no discriminaci, la tolerncia, la justcia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes. Aquest valors i principis es constitueixen en lmits explcits al comportament de la Uni i dels seus estats membres i conformen el substrat de la comunitat poltica europea. Ms enll del seu valor principal sn guies pel correcte funcionament de la Uni en aquest sentit, el seu incompliment podria ser denunciat davant el TJUE i dels estats membres. En aquest darrer cas, si es constats lexistncia duna violaci daquests valors o dun risc greu de violaci daquells per part dalgun estat membre, larticle 7 TUE regula la possibilitat destablir sancions que, prvia intervenci de les institucions de la Uni, podrien arribar a suspendre determinats drets derivats de laplicaci dels tractats, com ara el dret de vot del representant al Consell. Ara b, una sanci daquest tipus haur de valorar, per mandat exprs del TUE, les conseqncies que sen derivarien pels drets i obligacions de les persones fsiques i jurdiques.
1.3. Els principis democrtics de la Uni Europea El continent europeu ha estat histricament un referent en la creaci, desenvolupament i consolidaci de sistemes poltics democrtics i, per tant, en la defensa dinstitucions, de processos i de valors democrtics. Durant molts anys les forces poltiques clandestines de pasos europeus amb rgims poltics dictatorials i autoritaris observaven, amb admiraci, com anaven evolucionant els pasos democrtics del Vell Continent. Actualment, uns i altres caminen juntament i actuen bra a bra per difondre i refermar els principis democrtics a Europa i a arreu del mn. La Uni Europea s un instrument privilegiat per fer-ho. Efectivament, la Uni Europea s una organitzaci internacional al servei de la integraci dels seus estats membres i de la defensa dels principis i valors democrtics. Tant s aix que, tal com sindica en el prembul, el TUE sinspira en lherncia cultural, religiosa i humanista dEuropa, a partir de la qual shan desenvolupat els valors universals dels drets inviolables i inalienables de la persona, aix com la llibertat, la democrcia, la igualtat i lEstat de Dret, confirma la seva adhesi als principis de llibertat, democrcia i respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals i de lEstat de Dret i desitja enfortir el funcionament democrtic i efica de les institucions. A ms, cal destacar larticle 2 del TUE, ja que fixa de manera clara i contundent els valors en els quals es fonamenta la Uni Europea: respecte de la dignitat humana, llibertat, democrcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Larticle 2 del TUE acaba afirmant que aquests valors sn comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminaci, la tolerncia, la justcia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.
Tota aquesta base ideolgica de la Uni Europea ha comportat una activitat en defensa de la democrcia no noms dins dels estats membres sin tamb arreu del mn. La promoci de la democrcia s, doncs, un objectiu clau de la poltica exterior de la Uni Europea. Un exemple daquesta vocaci de difusi i dimplantaci internacional dels valors democrtics sn les poltiques de cooperaci per garantir la pau i el respecte als valors democrtics en els pasos mediterranis. En aquest sentit, la Declaraci de Barcelona del 28 de novembre del 1995 va significar un pas ferm per fer avanar lanomenat Partenariat Euromediterrani cap a aquest objectiu. Un altre exemple de gran importncia sn els programes de suport per garantir la consolidaci de les democrcies noves i emergents de lOficina de Promoci de la Democrcia Parlamentria (depenent de la Direcci General de Poltiques Exteriors de la Uni del Parlament Europeu). Aquests programes de suport proactiu consisteixen, bsicament, en assessorar, formar, intercanviar experincies, dissenyar fulls de ruta i collaborar en xarxa per tal de capacitar institucionalment i administrativament els parlaments de les noves democrcies. Uni Europea endins tamb hi ha molts mecanismes per garantir en tot moment el desenvolupament dels sistemes democrtics dels estats membres. Partint del fet de considerar la democrcia moderna com un fenomen en constant evoluci, des de la Uni Europea es vol acompanyar els estats membres en aquells processos dintensificaci dels valors democrtics, daugment de la transparncia, de foment del respecte mutu, didentificaci de responsabilitats poltiques i dincrement del control social. Es tracta, per, de fomentar nous processos emmarcats en models democrtics diferenciats, ja que la Uni Europea s rica en diversitat de rgims democrtics i, a ms, pretn preservar aquesta riquesa. Aix doncs, es vol fer planar per tots els estats membres els valors democrtics universals de respecte a la voluntat del poble lliurement expressada i de defensa dels drets fonamentals. Una manera de fer preservar aquests valors s garantir que la mateixa Uni Europea tingui un funcionament democrtic. En aquest, el Ttol II del TUE estableix diverses disposicions sobre els principis democrtics de la Uni. Es basa, duna banda, en la democrcia representativa i, duna altra, en la democrcia participativa. El Ttol II del TUE vol definir amb quatre articles (articles 9, 10, 11 i 12 del TUE) el model poltic europeu i, ms concretament, els principis democrtics que el guien. De fet, reprodueix, amb alguns canvis, el Ttol VI de la Part I de la Constituci Europea, que feia referncia a la vida democrtica de la Uni Europea, tot partint de la base del concepte de ciutad europeu com a subjecte de drets i com a subjecte legitimador del poder pblic. Larticle 9 del TUE comena fent referncia al respecte de la Uni pel principi digualtat dels seus ciutadans, els quals shan de beneficiar per igual de latenci de les seves institucions, rgans i organismes. La
igualtat dels ciutadans en relaci al funcionament de la Uni sestn a totes aquelles persones que tinguin la nacionalitat dun estat membre. Larticle 10 incideix en el principi de democrcia representativa, el qual queda assumit en el primer apartat i es concreta en els tres segents en lmbit institucional, participatiu i processal. Des dun punt de vista institucional, es diu que els ciutadans estaran directament representats a travs del Parlament Europeu i que els estats membres estaran representats, en el Consell Europeu, pel seu cap destat o pel seu cap de govern i, en el Consell, pels representants dels seus governs. Pel que fa a la participaci, tot ciutad t dret a participar en la vida democrtica de la Uni i les decisions hauran de ser preses de la manera ms oberta i prxima als ciutadans. Finalment, des dun punt de vista processal el principi de democrcia participativa es concreta, com ho fan tamb les Constitucions dels estats membres, en la funci que tenen assignada els partits poltics europeus per a la formaci de la conscincia poltica europea i per a expressar la voluntat dels ciutadans de la Uni. El principi de democrcia participativa es concreta a larticle 11 del TUE. En primer lloc, es diu que les institucions hauran de donar als ciutadans la possibilitat dexpressar i intercanviar pblicament les seves opinions en tots els mbits dactuaci de la Uni. En segon lloc, es demana que les institucions europees fomentin el dileg obert, transparent i regular amb les associacions i la societat civil. En tercer lloc, sestableix que la Comissi Europea mantingui mplies consultes amb les parts interessades. Finalment, en quart lloc, sofereix la possibilitat als ciutadans i es fixen uns requisits mnims de convidar la Comissi Europea perqu, en el marc de les seves atribucions, presenti una proposta adequada sobre qestions que els ciutadans considerin que han de generar un acte jurdic de la Uni per a laplicaci dels Tractats. En definitiva, es tracta de fixar en el TUE diverses vies de participaci dels ciutadans i de les associacions representatives i, per tant, danar ms enll, dacord amb la manera de fer que se suposa que tenen les institucions democrtiques, aix com dapuntar els objectius democrtics de participaci i de funcionament transparent que han despecificar altres normes com ara el TFUE o les derivades de laplicaci del Llibre Blanc sobre la Governana Europea. El darrer dels articles del Ttol II del TUE on es fixen les disposicions sobre els principis democrtics, relaciona els parlaments dels estats membres amb el funcionament de la Uni. Aix, per a garantir el bon funcionament de la Uni senumeren sis accions que afecten els parlaments nacionals: ser informats per les institucions de la Uni i rebre notificaci dels projectes dactes legislatius de la Uni, vetllar pel respecte al principi de subsidiarietat, participar en lavaluaci de laplicaci de les poltiques de la Uni, participar en els procediments de revisi dels tractats, ser informats de les sollicituds dadhesi a la Uni i, finalment, participar en la cooperaci interparlamentria entre els parlaments nacionals i amb el Parlament Europeu.
Totes elles sn mesures que pretenen, duna banda, enfortir els lligams entre les institucions europees i els parlaments dels estats membres i, daltra banda, emmarcar aquestes relacions en lobjectiu de preservar els principis democrtics en el funcionament de la Uni. En coherncia amb la defensa i promoci de la democrcia ms enll dels estats membres de la Uni i amb lestabliment dun funcionament democrtic dins la Uni, els criteris que es fixen perqu un tercer estat sadhereixi a la Uni Europea (art. 49 del TUE) sn el respecte als principis de larticle 2 del TUE: la dignitat humana, la llibertat, la democrcia, la igualtat, lEstat de Dret, els drets humans, els drets de les minories, el pluralisme, la tolerncia, la justcia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes. Aix doncs, es demana com a condici que el nou estat sigui una democrcia constitucional, malgrat que es dna llibertat als estats per configurar el model de democrcia que considerin ms pertinent. El requisit de ser un estat democrtic per entrar a la Uni Europea, la defensa dels principis democrtics arreu un cop ss membre de la Uni i la garantia dun funcionament democrtic intern, justifiquen la redacci de larticle 7 del TUE, que estableix la possibilitat que t el Consell Europeu per suspendre determinats drets derivats de laplicaci dels tractat a aquells estats que violin de manera greu i persistent els valors establerts a larticle 2. En definitiva, el respecte als valors democrtics s un fil conductor que trobem en els criteris dentrada, en el funcionament intern, en la poltica exterior i en la mateixa naturalesa de la Uni Europea. No s possible entendre la Uni Europea sense la defensa dels principis democrtics i tampoc es pot entendre una Uni Europea que no respecti les decisions i els processos democrtics dels estats membres.
1.4. La Uni Europea com a comunitat de dret: drets i ciutadania en la Uni Com posa de manifest lhistoriador del dret alemany Michael STOLLEIS, basant-se en lopini de Walther HALLSTEIN, que va ser el primer president de la Comissi Europea, Europa es constitueix en una comunitat de dret, concepte anleg al dEstat de dret que sutilitza per caracteritzar la cultura jurdica del conjunt dEuropa que, particularment, saplica a la Uni Europea.20 Aix significa que Europa fa del dret el vehicle necessari per a lexpressi del poder poltic, la qual cosa constitueix objectivament un lmit a lexercici daquest i, per tant, un impediment per a larbitrarietat.
20 STOLLEIS, Europa como Comunidad de Derecho, Historia constitucional, p. 475-485.
Des dun punt de vista formal, aix implica que els estats europeus i la Uni confien en el dret com a soluci pacfica dels conflictes socials. La seguretat jurdica s, en aquest context, una garantia de la previsibilitat de les solucions a aquests conflictes, que no estan subjectes al caprici del poder (lanomenada justcia del cad). La garantia de la previsibilitat del dret, prpia de lEstat de dret en sentit formal, sha dentendre com a quelcom instrumental adreat a garantir lEstat de dret en sentit substancial, que ve configurat pels drets (fonamentals, humans), la qual cosa enllaa amb lestatut de la ciutadania. Efectivament, els drets fonamentals/humans sn el nucli central del novum ius publicum commune europaeum com a manifestaci dun ordre social just on el poder de lestat s limitat i t un origen democrtic. Aquest s lelement nuclear de la cultura jurdica europea que es projecta necessriament i, al mateix temps, atorgant un carcter singular en relaci amb les organitzacions internacionals convencionals sobre la Uni Europea. Efectivament, la jurisprudncia dels Tribunals constitucionals estatals, del Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg, i del TJUE, a Luxemburg, defineix lestndard com europeu en matria de drets fonamentals i, amb aix, el nucli essencial del novum ius publicum commune europaeum, tot donant lloc a una constituci europea de naturalesa material que delimita les possibilitats de lexercici del poder i de la creaci del dret a Europa, la qual cosa representa una influncia determinant en el procs de convergncia dels diversos sistemes jurdics europeus.21 La ciutadania europea en el si de la Uni s una manifestaci particular daix, a partir dun element fonamental en el desenvolupament del novum ius publicum commune europaeum, aix s, la idea de la vida humana individual com a b jurdic suprem, que es concreta en la dignitat de la persona com a fonament de lordre poltic i social ( 1.1GG o art. 10.1CE, per exemple). Efectivament, la idea de lEstat de dret en sentit substancial, que es projecta sobre la concepci dEuropa com a comunitat de dret, s que el poder poltic es compromet amb la protecci de lesfera prpia de cadascun dels individus en la qual despleguen la seva vida dacord amb la idea de dignitat.
21 La distinci entre constituci formal i constituci material que aqu sutilitza parteix de la idea que decisions poltiques fonamentals duna determinada comunitat poltica no tenen perqu est contingudes necessriament en el text de la Constituci escrita, com, entre molts altres, posa de manifest AUBERT, Trait de droit constitutionnel suisse, p. 101. Aquest sentit de la idea de constituci material s diferent de la que es defensava en lobra Mortati, La costituzione in senso materiale, publicada per Costantino Mortati (1891-1985), on aquest concepte sentenia com a organitzaci de les forces socials establement ordenades a lentorn dun sistema dinteressos i fins determinats, representant doncs una idea fctica ms que normativa de constituci, a la qual soposa, amb ra, JIMNEZ, Contra la Constitucin material, Estudios de Derecho pblico. Homenaje a Juan Jos Ruiz-Rico, p. 42-43. Per a la clarificaci de la distinci entre totes dues concepcions de constituci en sentit material, vegeu VIGNOCCHI, GHETTI, Corso di diritto pubblico, p. 25-26.
La Uni Europea neix, amb les comunitat originries, vinculada a la idea demancipaci dels ssers humans i, per tant, compromesa amb la idea dEstat de dret substancial que, primriament, es projectar en la idea, fortament tenyida de sentit economicista, de les llibertats comunitries, i que sanir desenvolupant fins a arribar a la idea duna Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea. Efectivament, el singular estatus de lindividu en lmbit de la Uni Europea, especialment a partir del Tractat de Maastricht, ve definit pel concepte de ciutadania, entesa com a vincle jurdic i poltic entre la Uni i les persones fsiques consistent en el gaudi dun seguit de drets i en lassumpci de certes obligacions. La perspectiva duna relaci jurdica directa entre les institucions comunitries i el poble de la Uni suggereix un parallelisme singular amb lestructura jurdica dels estats federals, la caracterstica distintiva dels quals s lexistncia dun vincle directe entre lordenament federal i els ciutadans dels estats federats. Per no hem doblidar que el federalisme actual es llegeix tamb com a comunitat i uni de ciutadans, i s en aquesta dimensi on els elements de cohesi existents en lmbit de la Uni, com ara la ciutadania, manifesten una vocaci de fonamentalitat que els situa ms enll del seu carcter estrictament jurdic. El Tractat de Lisboa avana decididament cap a la consolidaci daquest particular estatus, no noms regulant jurdicament el conjunt de drets i obligacions que en formen part sin, sobretot, tal com assenyala MANGAS, consumant un gir decisiu en el que la ciutadania i els drets que comporta tenen com a finalitat servir al ciutad, que es constitueix en el propi objectiu de la integraci europea, objectiu retrobat duna uni cada cop ms estreta entre els pobles dEuropa. En aquest sentit, el Prembul del TUE evoca expressament la voluntat de crear una ciutadania comuna als nacionals dels estats membres. Des de la perspectiva jurdica, lestatus adherit al concepte de ciutadania europea fa referncia a un conjunt de drets i obligacions de tot ciutad de la Uni que tingui la nacionalitat dun estat membre recollits, en una primera formulaci, a larticle 20 TFUE:22 Dret de circular i residir lliurement en el territori dels estats membres. Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions municipals on resideixin en les mateixes condicions que els nacionals de lestat esmentat. Dret dacollir-se, al territori dun tercer pas en el qual no hi hagi representat lestat membre del qual siguin nacionals, a la protecci de les autoritats diplomtiques i consulars de qualsevol estat membre en les mateixes condicions que els nacionals de lestat esmentat.
22 Recollits tamb al Captol V, intitulat Ciutadania, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea, articles 39 a 46.
Dret de formular peticions al Parlament Europeu, de recrrer al Defensor del Poble Europeu, aix com dadrear-se a les institucions i als rgans consultius de la Uni en una de les llenges dels Tractats i de rebre una contestaci en aquesta mateixa llengua.
De forma complementria, el rgim de ciutadania tamb est integrat per altres mbits que permeten la participaci de lindividu en lmbit de la Uni, com ara al dret diniciativa legislativa ciutadana, una certa protecci jurisdiccional davant el TJUE o la consideraci de la persona com a destinatari directe de les normes de lordenament jurdic de la Uni Europea. Ms enll del conjunt de drets positius reconeguts als ciutadans europeus, la identitat dels ciutadans europeus est articulada entorn dun sistema de valors constitucionals i democrtics, als quals ja ens hem referit (art. 2 TUE). Seria impensable avui lacceptaci a Europa dun sistema poltic i institucional en el qual les decisions sadoptessin desquena a la ciutadania, on no hi hagus sistemes de control democrtic de les autoritats i en el que no es reconeguessin i garantissin els drets fonamentals. s doncs evident que en lactualitat lorientaci dels components didentitat dels ciutadans de la Uni ha danar dirigida cap a la consecuci dels valors de democrcia i de ciutadania i que s en aquest sentit que la Uni est destinada a reforar-se de manera molt intensa en el futur. Legitimitat democrtica i ciutadania representen avui lessncia mateixa de la Uni. Aix ho avanava el fracassat projecte de Constituci Europea, quan declarava la voluntat comuna dels ciutadans i dels estats dEuropa de construir un futur com.
2. Anlisi dels possibles models a seguir en cas duna secessi o duna dissoluci dun estat membre de la Uni Europea
La singularitat del procs dintegraci europea s fonamental per determinar la resposta que la Uni Europea ha de donar davant un procs dampliaci interna derivada duna secessi o duna dissoluci dun estat membre de la Uni. Lexistncia eventual de normes de Dret Internacional Pblic aplicables a un supsit dampliaci interna de la Uni Europea o la possibilitat daplicar les solucions adoptades en el marc daltres organitzacions internacionals al cas que ens ocupa sn dues de les qestions a dilucidar a lhora de donar resposta al repte duna ampliaci interna de la Uni. Una altra possibilitat, i tenint present la singularitat de la Uni Europea com a ens parafederal, seria la dexplorar les solucions donades en els models federals per fer front als canvis interns dorganitzaci territorial. La prctica interna en el si dels estats membres o en daltres estats federals poden ser de gran utilitat
per donar una resposta a la qesti que ens ocupa. Aix doncs, es poden trobar exemples significatius en la prctica destats federals que han hagut de fer front a canvis en la configuraci dels seus territoris i fins i tot en alguns casos sense que les seves constitucions haguessin establert els procediments que shavien de seguir per fer-se efectius.
2.1 La regulaci internacional en matria de successi destats en lestatut de membre de les organitzacions internacionals, leventual existncia de normes prpies de la Uni Europea i la prctica de les organitzacions internacionals Lampliaci interna de la Uni Europea, resultant dun procs de secessi o de la dissoluci dun estat membre, seria considerada dacord amb el dret internacional com un cas de successi destats. Des del punt de vista dels convenis internacionals sobre la matria, el concepte de successi destats, que determina lmbit daplicaci daquests tractats, posa laccent en dos elements: duna banda, en la substituci, i de laltra, en la responsabilitat de les relacions internacionals dun territori. En aquest sentit, larticle 2.1 b) del Conveni de Viena de 1978, sobre la successi destats en matria de tractats, i larticle 2.1 b) del Conveni de Viena de 1983, sobre la successi destats en matria de bns, arxius i deutes de lestat, defineixen la successi destats com: la substituci dun estat per un altre en la responsabilitat de les relacions internacionals dun territori. Els supsits de successi previstos a les dues convencions acabades desmentar sn els segents: Una part del territori dun estat canvia de titularitat de sobirania dun estat a un altre. La creaci dun estat de recent independncia que sorgeix dun procs de descolonitzaci. La separaci duna part o de diverses parts del territori dun estat, amb independncia de si continua lestat predecessor. La unificaci de dos o ms estats amb el naixement dun nou estat. La dissoluci quan lestat predecessor deixa dexistir, creant-se dos o ms estats successors.
Una part dels problemes jurdics que plantegen els supsits de successi destats ha estat objecte dun procs de codificaci molt lenta per part de la CDI. La CDI va decidir dividir la matria a codificar en quatre grans apartats: la successi en matria de tractats, la successi en matries diferents als tractats, la successi en lestatut de membre de les organitzacions internacionals i la nacionalitat en relaci a la successi destats.
Els resultats dels treballs de codificaci han estat fins al moment: El Conveni de Viena de 1978, sobre la successi destats en matria de tractats, que encara no ha entrat en vigor. El Conveni de Viena de 1983, sobre la successi destats en matria de bns, arxius i deutes de lestat, que encara no ha entrat en vigor. Ladopci lany 1999 per part de la CDI dun projecte darticles sobre la nacionalitat de les persones fsiques en relaci a la successi destats.
Lany 1987 es va decidir aparcar el procs de codificaci de les normes relatives a la successi en la qualitat de membre de les organitzacions internacionals. Els treballs de codificaci volien conjugar dues sensibilitats diferents. Duna banda, la prctica tradicional, i de laltra, les pretensions dels estats sorgits de la descolonitzaci. Els resultats reflecteixen sobretot la segona de les posicions, per aix es pot dir que els dos convenis es poden considerar ms un desenvolupament progressiu que una codificaci del dret vigent. Potser aquest fet ajuda a comprendre les dificultats que ha tingut en el procs dentrada en vigor, que ha estat fora lent. De fet, a dia davui, noms el Conveni de Viena del 1978 ha aconseguit el nombre de ratificacions mnimes per assolir la seva entrada en vigor. Ara b, aquests convenis no exhaureixen la normativa internacional existent sobre la qesti. A ms de diversos tractats que solucionen els problemes derivats dun procs concret de successi destats, no es pot excloure lexistncia de normes consuetudinries sobre la qesti en mbits no regulats expressament en els instruments internacionals de carcter convencional i que han estat aplicades en diversos processos de soluci pacfica de controvrsies. Quan la successi destats suposa laparici dun estat nou es planteja el problema de si aquest el succeeix en la condici de membre de les organitzacions internacionals a les que pertanyia lestat predecessor. Labandonament daquesta qesti per part de la CDI ens deixa amb un nic precepte del Conveni de Viena de 1978, sobre successi en matria de tractats, que es refereix a la qesti. Es tracta de larticle 4, que regula lmbit daplicaci de la Convenci de Viena de 1978 i afirma el segent: Els presents articles sapliquen als efectes de la successi dEstats en all que concerneix a: a) Tot tractat que s lacta constituent duna organitzaci internacional, sens perjudici de les normes relatives a ladquisici de la qualitat de membre i sens perjudici de qualsevol altra norma pertinent de lorganitzaci;
b) Tot tractat adoptat en el si duna organitzaci internacional, sens perjudici de qualsevol norma pertinent de lorganitzaci.23 Conv assenyalar, amb carcter previ, que les solucions que dna la Convenci de Viena de 1978, en el cas de successi destats que no sorgeixin dun procs de descolonitzaci, es sustenten en el principi de continutat, de tal manera que els estats successors, si ho desitgen, segueixen sent part dels tractats dels que era part lestat predecessor amb una simple notificaci de successi per escrit.24 Ara b, laplicaci obligatria daquestes regles es fora complicada, perqu tot i que, de manera general, sestableix que la Convenci de Viena del 1978 saplica als supsits de successi destats en matria dacords constitutius dorganitzacions internacionals, a continuaci safirma que aquesta regla general saplica sens perjudici de les aplicables a ladquisici de la qualitat de membre i de qualsevol altra norma pertinent de lorganitzaci. La interpretaci de labast daquest precepte no s del tot pacfica per part de la doctrina, tot i que majoritriament es considera que trasllada a les regles prpies de lorganitzaci internacional la soluci de la qesti duna eventual successi en la qualitat de membre duna organitzaci internacional.25 Amb aix, se segueix tamb el que estableix la prpia CDI, amb ocasi de comentar el projecte darticles de la Convenci que aquest mateix rgan va adoptar lany 1974, quan assenyalava: malgrat que freqentment les regles de la successi dEstats no sapliquen a lacte constitutiu duna organitzaci internacional, seria incorrecte afirmar que no sapliquen en absolut a aquesta categoria de tractats. En principi, tenen preferncia les regles pertinents de lorganitzaci, per aquestes no exclouen completament laplicaci de les regles generals de la successi dEstats en matria de tractats quan el tractat s lacte constitutiu duna organitzaci internacional.26
23 Les prsents articles sappliquent aux effets de la succession dEtats en ce qui concerne: a) tout trait qui est lacte constitutif dune organisation internationale, sous rserve des rgles concernant lacquisition de la qualit de membre et sous rserve de toute autre rgle pertinente de lorganisation. b) tout trait adopt au sein dune organisation internationale, sous rserve de toute rgle pertinente de lorganisation. 24 En el cas concret de les repbliques successores de la Uni Sovitica i tenint en compte que el Tractat no estava en vigor i el fet que es plantejaven dubtes sobre si, en aquesta matria, sha produt realment un procs de simple codificaci de normes preexistents, aquest principi ha estat acceptat en la Declaraci dAlmaty, de 21 de desembre de 1991. En relaci a la unificaci alemanya, es va signar un tractat entre la RFA i la RDA que va establir la continuaci dels tractats de la RFA per a tot el territori de lestat i lexamen dels tractats de la RDA per veure si continuaven en vigor, si shavien dadaptar o si havien dexpirar. 25 Sobre la qesti es pot veure lanlisi de BHLER, State succession and membership in international organizations: legal theories versus political pragmatism, p. 30-35. 26 Sil est vrai que bien souvent les rgles de la succession dEtats ne sappliquent pas lacte constitutif dune organisation internatio-
Aix doncs, es pot afirmar que per solucionar aquestes qestions cal remetres al dret propi de lorganitzaci internacional, per tamb s cert que aix no significa que les normes generals en matria de successi destats no es puguin aplicar a les organitzacions internacionals, caldr veure doncs la compatibilitat daquesta normativa amb les regles de lorganitzaci internacional, incloent-hi en aquesta categoria, com fa la CDI, les normes escrites i els costums de la prpia organitzaci.27 En el mateix sentit, com veurem ms endavant, la prctica internacional no semblaria reforar lexistncia duna norma jurdica internacional de carcter consuetudinari que reforcs o impeds laplicaci de les disposicions del Conveni de Viena del 1978, sobre successi en matria de tractats, en els supsits de successi en la condici de membre duna organitzaci internacional, perqu la prctica s molt variada. Aix doncs, segons el dret internacional, la soluci adoptada per un supsit dampliaci interna de la Uni Europea ens remetria al dret intern de la prpia organitzaci; es a dir, al conjunt de normes escrites i costums que configuren el marc jurdic regulador de la seva existncia. Tenint present que en el cas que ens ocupa els Tractats constitutius no estableixen de manera expressa disposicions que regulin aquesta qesti, conv analitzar la prctica de la prpia organitzaci sobre la qesti per determinar lexistncia dun marc jurdic regulador sobre la matria. Des de les creaci de les Comunitats Europees fins a lactualitat, el procs de construcci europea no ha hagut de fer front a cap supsit de successi destats prpiament dit, tot i que en dues ocasions shan produt modificacions de lmbit daplicaci territorial dels Tractats constitutius. Aix ha estat aix com a conseqncia de canvis de sobirania de territoris que, inicialment, configuraven un altre estat sobir que no formava part de la Uni Europea (RDA), els quals sintegraven en un estat membre (RFA); o de canvis dorganitzaci territorial dun estat membre autonomia poltica de Grenlndia en el si de Dinamarca. En ambds casos, malgrat no haver-hi regles especfiques en el marc de la Uni que regulessin aquest canvis, la Uni Europea ha mostrat la seva capacitat dadaptaci i de flexibilitat per donar una soluci rpida i satisfactria a les demandes que es plantejaven. Aix doncs, en absncia de regulaci expressa en els tractats constitutius i la inexistncia duna prctica de la prpia Uni Europea que ens serveixi per fer front als casos de secessi o de dissoluci dun estat
nale, il serait faux de dire quelles ne sappliquent pas du tout cette catgorie de traits. En principe, ce sont les rgles pertinentes de lorganisation qui lemportent, mais elles nexcluent pas compltement lapplication des rgles gnrales de la succession dEtats en matire de traits dans les cas o le trait est lacte constitutif dune organisation internationale. COMISSI DE DRET INTERNACIONAL, Rapport de la Commission lAssemble gnrale. Projet darticles sur la succession dEtats en matire de traites et commentaires, Annuaire de la Commission du droit international, 1974, vol. II, lre. partie, p. 178-279.
27 Idem.
membre, conv analitzar leventual aplicaci de la prctica de les organitzacions internacionals sobre successi destats en relaci a la condici de membre. La prctica internacional sobre la matria ens mostra solucions de tota mena, des dels casos, que en sn majoritaris, en els que no saccepta la successi automtica dels nous estats sorgits dun procs de successi destats, fins als supsits en qu una simple notificaci a lorganitzaci internacional per part del nou estat successor s suficient perqu es reconegui la seva condici de membre.28 Lestudi realitzat per BHLER sobre la prctica de les organitzacions internacionals des del 1945 fins al 1990 identifica sis categories de respostes: la continutat de la condici de membre, la recuperaci de la condici de membre, ladmissi ex novo com a membre, la successi en la condici de membre, la substituci en la condici de membre i lamalgama en la condici de membre.29 De tots aquests exemples sorgits de la prctica de les organitzacions internacionals, el supsit de secessi o de dissoluci dun estat membre de la Uni Europea podria donar lloc, per al nou o nous estats sorgits del procs, en el marc daquesta organitzaci, a un cas de continutat en la condici destat membre, un cas dadmissi ex novo com a membre o a un cas de successi en la condici de membre. La continutat sha aplicat en casos de separaci o secessi per a lestat predecessor, en cas dincorporaci o daccessi per a lestat resultant i en casos daltres persones internacionals continuadores desprs dun simple canvi en el seu estatut, com per exemple ladquisici de sobirania estatal. En tots aquests supsits algunes organitzacions han acceptat la continutat en la condici de membre de lorganitzaci internacional des de la data original de ladquisici de membre amb els mateixos drets i obligacions que lestat originari. Ladmissi ex novo com a membre de lorganitzaci sha aplicat en casos de separaci/secessi o de desmembrament per part dalgunes organitzacions internacionals i implica que lestat successor ha diniciar els procediments formals dadmissi com a membre duna organitzaci internacional dacord amb els respectius instruments constitutius. La successi en la condici de membre ha estat aplicada per algunes organitzacions internacionals en casos de separaci/secessi o de desmembrament i suposa acceptar la successi en la condici de membre per al nou estat creat en la condici de membre que ostenta lestat predecessor. Aquesta
28 Una anlisi sobre els diversos tipus de solucions donades per les provisions dels tractats constitutius de les organitzacions internacionals als supsits de successi destats en la condici de membre es pot veure a BHLER, op. cit., p. 18-30. 29 Vegeu BHLER, op. cit., p. 287.
circumstncia no es produeix de manera automtica, requereix duna notificaci de successi i en alguns casos ha requerit tamb del compliment de determinades condicions i duna decisi formal de lorganitzaci. En aquest cas el nou estat es considera membre des de la data de successi. Aquesta varietat de prctiques impossibilita el naixement dun costum internacional sobre la matria que sigui dobligat compliment per a la Uni Europea, per no impediria laplicaci per analogia dalguna de les solucions donades. Ara b, aquesta aplicaci analgica estaria condicionada per ladequaci de la soluci adoptada a la naturalesa singular de la Uni Europea. Cal analitzar, doncs, si les solucions utilitzades per altres organitzacions internacionals sn adequades, tenint present les conseqncies que tindrien aquestes solucions per a la prpia Uni Europea. Des daquesta perspectiva cal tenir present que la prctica analitzada correspon a organitzacions internacionals clssiques de cooperaci molt diferents a la Uni Europea, organitzaci internacional dintegraci amb trets caracterstics destructures de tipus federal i confederal, com hem provat de mostrar en les pgines precedents. Singularitat que es refora encara ms amb les particularitats dels procediments previstos al TUE per regular dues qestions bsiques relacionades amb la condici de membre de lorganitzaci. Aix, els procediments dadhesi per a tercers estats (art. 49 TUE) i de retirada de la Uni Europea (art. 50 TUE) no tenen comparaci amb els utilitzats per la resta dorganitzacions internacionals. En ambds casos, com a conseqncia dels resultats que aquests dos fets tenen per a la Uni, els estats membres, la ciutadania i les persones jurdiques que operen en el seu territori, sha previst la celebraci dun tractat internacional, que regular les condicions de ladhesi i les adaptacions necessries (art. 49 TUE), aix com la forma de la seva retirada i les relacions futures entre lantic membre i la Uni (art. 50.2 TUE). Ladmissi ex novo del nou estat sorgit duna secessi o duna dissoluci dun estat membre a la Uni Europea implicaria un trencament absolut del nou estat amb la Uni i la possibilitat que la Uni Europea pogus no acceptar ladhesi del nou estat o endarrerir-la durant un perode de temps indeterminat. Aquesta opci suposaria en definitiva la no aplicaci dels Tractats Constitutius des del moment de la independncia efectiva del nou estat, amb totes les conseqncies que aix tindria en laplicaci efectiva de lordenament jurdic de la Uni Europea, en especial en lefectivitat dels drets i les obligacions reconegudes no noms als estats, sin tamb als ciutadans i les persones jurdiques, tant els nacionals del nou estat com els ciutadans i persones jurdiques de la Uni que es trobessin en el territori del nou estat. Daltra banda, lelecci daquesta aquesta opci per part de la Uni Europea implicaria tamb una mena de sanci per als ciutadans del nou Estat, que haurien exercir lopci democrtica de crear un nou Estat, actitud contraria a la defensa dels principis democrtics que postula la prpia Uni.
La continutat automtica i la successi del nou estat en la condici de membre de la Uni Europea no suposaria un trencament amb aquesta ltima. Aquesta soluci suposaria una veritable ampliaci interna que garantiria la continutat en laplicaci efectiva de lordenament de la Uni Europea en el territori del nou estat amb tot el que aix significa: entre daltres, garantir lautoritat de les institucions i rgans de la Uni Europea, en especial els referents als mecanismes de control administratiu i judicial de laplicaci del dret de la Uni. Ara b, la continutat automtica no permetria modular les condicions de permanncia del nou estat a la Uni Europea, perqu aquest tindria els mateixos drets i obligacions que lestat predecessor, la qual cosa provocaria problemes institucionals a la Uni Europea i podria tenir conseqncies negatives, tant per a la Uni Europea com per al nou estat i els seus nacionals en relaci amb laplicaci de determinades disposicions de dret material de la Uni, com per exemple succeiria en el cas de quotes assignades als estats membres. En canvi, la successi en la condici de membre permetria donar resposta a la situaci creada per la secessi o la dissoluci dun estat membre, garantint tamb la continutat dels drets i deures derivats de laplicaci del dret de la Uni Europea. Aquesta soluci seria, a ms, respectuosa amb la defensa dels principis democrtics que postula la Uni.
2.2 Les modificacions internes territorials en els estats federals: estudis de cas A partir del que sha dit del carcter singular de la Uni Europea i de la successi destats en el seu si, dacord tant amb els precedents com amb la lgica interna del sistema, cal veure alguns casos significatius de com estats federals i democrtics han afrontat la qesti de la secessi, s a dir, de la constituci, a partir duna decisi democrtica, dun nou estat des del punt de vista de la legitimitat daquesta decisi; aix com les conseqncies que sen deriven per al nou estat en relaci amb la seva pertinena a la comunitat (estat) federal a la qual el seu territori i ciutadans ja pertanyien en el marc de lestat predecessor. Pel que fa a la segona qesti, ens fixarem en un precedent de secessi que acaba generant una veritable ampliaci interna (dels membres) dun estat federal, s el cas del Jura a Sussa. Pel que fa a la qesti de la legitimitat de la decisi de secessi, per tant, de la impossibilitat de derivar-ne sancions o represlies, ens fixarem en com sha plantejat la qesti pel que fa una eventual secessi del Quebec de la resta del Canad. a. Secessi interna i permanncia en la federaci: el cas de la secessi del Jura i larticle 53.2 de la Constituci federal sussa Els territoris del Jura es van incorporar al cant de Berna, desprs de les Guerres Napoleniques, en el marc del Congrs de Viena (1815), com a compensaci per les prdues territorials que Berna havia
experimentat en el conflicte. La incorporaci dun territori majoritriament francfon i catlic a un cant (estat) de majoria germanfona i protestant no va estar lliure de tensions, per el conflicte no va adquirir dimensions significatives fins al 1947, amb lanomenat afer Moeckli. Des daleshores en endavant el moviment separatista del Jura va anar adquirint notorietat fins arribar a forar les autoritats berneses a cercar una soluci poltica al problema. La qesti rellevant aqu s que els separatistes del Jura no pretenien abandonar Sussa, sin tan sols Berna i esdevenir un cant independent en el marc de la Confederaci. En aquest sentit, el cas s anleg a un episodi de secessi en el marc dun estat membre de la Uni Europea en el que el nou estat no pretn abandonar el marc parafederal com. El procs, bviament marcat per la importncia de la democrcia directa en el sistema poltic sus, va desenvolupar-se de la manera que descrivim a continuaci. El 1959 va haver-hi una iniciativa cantonal impulsada pel Rassemblement Jurassien tot preguntant la poblaci del Jura histric sobre la seva voluntat de formar un cant sobir en el marc de la Confederaci.30 La iniciativa va guanyar en els tres districtes catlics del Nord, per va perdre en els tres districtes protestants del Sud, aix com en el districte catlic per germanfon del Laufental. El 1970, es va produir la reforma de la Constituci del cant de Berna per permetre la iniciativa de referndum en sectors del territori cantonal, per a laprovaci de la qual va caldre un referndum en el conjunt del cant. El 1974 es va dur a terme un referndum en el territori del Jura demanant al poble si volia formar un nou cant. El resultat va ser positiu. Lany segent, dacord amb la reforma constitucional de 1970, es van dur a terme, successivament, referndums al Jura del Sud i al Laufental, per veure si aquests territoris volien romandre al cant de Berna o incorporar-se al nou cant (al Jura del Sud va vncer lopci de romandre a Berna, mentre que el Laufental primer va decidir de romandre a Berna i, posteriorment, dincorporar-se al cant de Basel-Landschaft, ats que la nova frontera el separava de Berna i, en canvi, no daquest cant). Desprs que aquests territoris manifestessin la seva voluntat de romandre, es van dur a terme referndums locals als municipis fronterers perqu determinessin si volien romandre a Berna o incorporar-se al Jura (5 municipis van optar per romandre a Berna i 8 per incorporar-se al nou cant).
30 En el marc del sistema sus de democrcia directa, la iniciativa cantonal consisteix en la possibilitat de suscitar un referndum en el si dun cant, dacord amb les seves prpies normes de dret constitucional, per part dun percentatge determinat del cens electoral. Aix s, la convocatria del referndum no depn dels poders representatius, sin que parteix del mateix poble, la qual cosa permet posar en el debat poltic qestions, fins i tot contra la voluntat dels partits representats en el parlament (cantonal). En relaci amb el referndum i la iniciativa cantonal a Sussa, vegeu JARIA, Las consultas populares en Suiza (Un estudio sobre la democracia directa), Jus. Revista del Instituto de Investigaciones Jurdicas de la UJED, p. 127-144.
El 1977, posteriorment a la qesti de la delimitaci, el poble del Jura va aprovar la nova constituci, mitjanant la qual esdevenien un nou estat. Lany segent, una vegada constitut el nou cant, es va modificar la Constituci federal per admetre el nou cant. El president de la Confederaci va apellar al respecte a les minories per defensar el s al nou cant en el referndum de reforma de la Constituci federal, mitjanant el qual sadmetia el Jura a la Confederaci. El referndum va ser tenir un resultat positiu. Aix, finalment, el 1979 el cant va incorporar-se a la Confederaci amb lentrada en vigor de la reforma de la Constituci federal prviament aprovada pel poble i els cantons. Com es pot veure, a nivell berns (estat membre preexistent), el procs va comportar decisions constitucionals que, en qualsevol cas, es van adrear a permetre la realitzaci de la voluntat de les diverses comunitats en presncia, tot respectant tant la dels jurasians secessionistes com la daquells que volien romandre al cant. La flexibilitat a lhora de trobar una soluci pacfica i pactada al conflicte lliga amb la doctrina del Tribunal Suprem del Canad a la que ens referirem tot seguit. Daltra banda, a nivell de la Confederaci, tot i que era necessria una reforma constitucional per incorporar el nou cant, el procs va vehicular-se com el reconeixement de la voluntat expressada en el procs de secessi del Jura de Berna, no posant en dubte la pertinena a Sussa dels jurasians secessionats que, en tot cas, shavien pronunciat per la seva permanncia a la Confederaci. Hom es podria preguntar qu hagus passat si el referndum federal hagus rebutjat la incorporaci del Jura. El que s clar, per, s que a partir de la constituci del nou cant, els jurasians van continuar essent sussos i el Jura va continuar romanent a Sussa, una victria del no en el referndum federal de 1978 hagus obligat a iniciar el procediment de secessi del Jura de Sussa, que no hagus estat automtica, o b a reformular la reforma constitucional i, per tant, lencaix del Jura a la Confederaci. Segons el nostre criteri, aquesta situaci ofereix prou llum en relaci amb el que hauria de passar si es produs un cas de secessi o dissoluci a linterior de la Uni Europea, particularment, posant en dubte la necessitat duna admissi ex novo. En definitiva, sembla que la permanncia en la Uni seria la conseqncia automtica de la constituci del nou estat i que, per a labandonament de la Uni, caldria efectivament iniciar un procs de separaci, en base a larticle 50 TUE. Cal notar que la situaci que es va produir en relaci amb el Jura no es va considerar, en el cas sus, noms com un fet puntual sin que, de fet, es va interpretar com el que hauria de ser la soluci normal dun cas de secessi a linterior de la Confederaci. Per tant, atenent els problemes que shavien plantejat a manca duna regulaci expressa a nivell constitucional per resoldre el cas plantejat, es va produir posteriorment una reforma de la Constituci federal, lactual article 53.2, que pretn resoldre
la contradicci entre la garantia de lestatalitat (incloent-hi la integritat) dels cantons que assumeix la Confederaci i el respecte a la voluntat democrtica de secessi duna part de la poblaci dun cant. En ltima instncia, la protecci de la integritat dels cantons per part de la Confederaci cedeix davant del principi democrtic, dacord amb el que estableix larticle esmentat. Una vegada mostrada que ladmissi ex novo no s pas la soluci que millor sajusta a la lgica dun sistema federal quan es produeix una secessi en un dels membres de la federaci, enllacem aqu amb la qesti de la legitimitat de lacte de secessi per mostrar que, en realitat, ladmissi ex novo s contradictria amb la prpia adhesi de la Uni Europea al principi democrtic. Ho farem tot referint-nos un altre cas, el de la secessi del Quebec. b. Democrcia, Estat de dret i secessi: la sentncia del Tribunal Suprem del Canad sobre la secessi del Quebec Arran del segon referndum sobre la sobirania de Quebec, que es va dur a terme el 30 doctubre de 1995, el Govern federal va demanar al Tribunal Suprem que es pronuncis sobre el dret eventual de Quebec de separar-se unilateralment del Canad. El Tribunal Suprem ho va fer el 20 dagost de 1998.31 El pronunciament del Tribunal constitueix una opini fonamentada jurdicament sobre el problema que planteja la secessi dun territori ocupat per un grup de poblaci en el marc dun estat democrtic de dret. En certa manera, els plantejaments del Tribunal Suprem canadenc sn plenament coherents amb la prctica de la secessi del Jura i semblen indicar una manera de resoldre aquest tipus de contenciosos en un estat democrtic de dret. El Tribunal Suprem parteix duna comprensi subtil i penetrant alhora de la idea de Constituci, amb la qual cosa renuncia a donar una resposta mecnica al problema plantejat que eviti arribar a una soluci pacfica basada en el respecte a les minories. Altrament, no hi ha altra opci que les vies de fet. Efectivament, per al Tribunal Suprem canadenc, la Constituci cont normes tant escrites com no explcites,32 de manera que una lectura superficial i literal de disposicions escollides de la Constituci escrita pot ser enganyosa en relaci amb els continguts reals del pacte constituent que sost una societat determinada.33
31 Secession of Quebec, [1998] 2 S.C.R. 217. 32 Embraces unwritten, as well as written rules. 33 Remuneration of Judges of the Provincial Court of Prince Edward Island, [1997] 3 S.C.R. 3.
Per aix, segons el Tribunal Suprem del Canad, s necessria una investigaci sobre els principis subjacents que donen vida al conjunt de la Constituci, incloent-hi els principis de federalisme, democrcia, constitucionalisme i lEstat de Dret, aix com el respecte a les minories.34 La conclusi del Tribunal s que no hi ha dret a la secessi del Quebec ni en la Constituci ni en el dret internacional. Tanmateix, tampoc no hi hauria cap base per part del govern federal i de les altres provncies per negar el dret del govern del Quebec a impulsar la secessi si una majoria clara del poble del Quebec aix ho vol, sempre que fent-ho el Quebec respecti els drets daltri.35 A partir daqu, la qesti del procediment hauria de ser resolta polticament. Efectivament, tal com ho entn el Tribunal Suprem del Canad, [...] un sistema de govern no noms sobreviu a travs del respecte a la legislaci vigent. Un sistema de govern ha de tenir legitimitat, i en la nostra cultura poltica, aix requereix la interacci entre lEstat de Dret i el principi democrtic. El sistema ha de ser capa de reflectir les aspiracions del poble.36 Ms enll de laplicaci daix en el procs intern, a nivell de la Uni, cal concloure que, dacord amb les idees de democrcia i protecci de les minories, el resultat dun procs de secessi o dissoluci en el seu si, fruit de la voluntat democrtica dels implicats, hauria de conduir a una interpretaci teleolgica del dret de la Uni en el sentit de descartar laplicaci mecnica del procediment dadmissi per als estat/s resultant/s del procs. Efectivament, dacord amb els precedents de Grenlndia i, sobretot, de la unificaci alemanya, la Uni hauria de ser capa de respondre a les aspiracions democrtiques duna part dels seus ciutadans en el sentit de constituir un nou estat, la qual cosa descartaria ladmissi ex novo. Aix, tornant a la jurisprudncia del Tribunal Suprem canadenc, que parteix dels mateixos fonaments que el novum ius publicum commune europaeum, nucli central del dret de la Uni, configurat pels drets fonamentals i el principi democrtic, caldria dir que els Tractats no poden ser utilitzats en el sentit de frustrar la voluntat duna majoria legtima, en aquest cas la dels ciutadans europeus nacionals dun determinat estat i habitants dun determinat territori que decideixen, democrticament, constituir un nou estat diferent daquell al que, fins al moment, pertanyien, sense voler renunciar a la seva condici de ciutadans europeus, ja que el contrari seria tant com sancionar alg per exercir un dret legtim.
34 Underlying principles animating the whole of the Constitution, including the principles of federalism, democracy, constitutionalism and the rule of law, and respect for minorities. Secession of Quebec, cit. 35 To deny the right of the government of Quebec to pursue secession should a clear majority of the people of Quebec choose that goal, so long as in doing so, Quebec respects the rights of others. Idem. 36 [...] a system of government cannot survive through adherent to the law alone. A political system must also possess legitimacy, and in our political culture, that requires an interaction between the rule of law and the democratic principle. The system must be capable of reflecting the aspirations of the people. Idem.
c.
La legitimitat de la decisi democrtica de constituir un nou estat com a fonament de lampliaci interna Es pot veure que, en els casos analitzats, es planteja la secessi duna comunitat poltica no sotmesa a un domini colonial ni sotmesa a un poder opressiu. No es tracta, per tant, danar als efectes de la doctrina del dret a lautodeterminaci en el marc del dret internacional per justificar la constituci dun nou estat. Ms aviat, cal basar-se en els fonaments interns de lordenament jurdic i del sistema poltic comunitari per justificar que un acte (democrtic) de secessi interna no afecta la pertinena del nou estat a la Uni des de la seva constituci. Dentrada, donem per fet el dret democrtic a pronunciar-se sobre la possible secessi de la poblaci concernida. En aquest sentit, dos casos diferents des del punt de vista de la idea de democrcia, un on prima la democrcia directa (Sussa) i un altre on prima la democrcia representativa (Canad), accepten la possibilitat de la manifestaci duna opini democrtica vinculada a la constituci duna nova entitat poltica que trenca lstatu quo, renunciant a una aplicaci mecnica de les regles constitucionals per frustrar les aspiracions democrtiques duna part de la poblaci, a partir duna idea de constituci fortament vinculada als valors i drets fonamentals. Daquesta manera, no hi ha un dret (no basis, diu la sentncia canadenca) a negar la secessi en base a una aplicaci mecnica de les regles constitucionals, la qual cosa, des del punt de vista de la Uni, significa que els Tractats han de ser interpretats de manera que permetin trobar un encaix a una manifestaci de voluntat que sempara en els fonaments juridicopoltics de la Uni, com a comunitat democrtica de dret.
3. Els fonaments jurdics i poltics de la resposta de la Uni Europea davant un procs dampliaci interna
La Uni Europea, dacord amb el seu carcter dorganitzaci internacional singular destructura parafederal, adopta una posici de no ingerncia sobre els afers interns dels estats (art. 4.2 TUE), que si b no s un comproms actiu amb la protecci de la integritat dels estats membres del tipus que cont larticle 53.1 de la Constituci federal sussa, implica un deure de no ingerncia. Ara b, el comproms de la Uni amb els valors democrtics no pot deixar de modular aquest respecte a lestatalitat, que sembla derivar de larticle 4.2 TUE, en la mesura que, dacord amb les solucions comparades en tradicions juridicopoltiques anlogues a les de la Uni, el principi democrtic implica la possibilitat de lexpressi de la voluntat collectiva en mbits subestatals, aix com lobligaci de tenir en compte aquesta voluntat legtimament expressada, tant a nivell intern (estatal) com a nivell federal, tal com posa de manifest particularment el cas del Jura.
Efectivament, com sha analitzat anteriorment, la Uni Europea es basa en el respecte als valors i principis democrtics, adopta un funcionament intern democrtic i t com a objectiu la difusi i promoci de la democrcia arreu del mn. s evident que aquesta base ideolgica de la naturalesa de la Uni Europea comporta el respecte a tots els processos democrtics que es desenvolupen dins dels estats membres, encara que aquests processos no estiguin especficament regulats en el TUE o, en general, en el dret de la Uni. Una Uni Europea assentada sobre aquests pilars no pot expressar un menyspreu poltic, institucional i jurdic cap a processos escrupolosament democrtics de dissoluci dun Estat membre o de secessi de territoris que formen parts dels estats membres. Aix, encara que el cos jurdic de la Uni Europea no prevegi (explcitament) lampliaci interna de la Uni Europea, s a dir, la possibilitat que alguns territoris dels estats membres puguin esdevenir un nou estat independent membre de la Uni Europea, si el supsit de fet es produs shaurien de preveure solucions jurdiques i institucionals encaminades a respectar i a donar els efectes necessaris per preservar el drets democrtics dels ciutadans europeus que han decidit la creaci dun nou estat. Certament, no sentendria que una Uni Europea basada en estats que, en molts casos, van sorgir a travs de processos poc o gens democrtics cal recordar que lorigen de lestat nacional i de les seves fronteres no s precisament democrtic, no dons una resposta satisfactria a nous estats sorgits en el si de la Uni. Si la democrcia requereix un acord sobre lespai de vigncia territorial del poder poltic, la possibilitat duna ampliaci interna de la Uni feta a travs de vies transparents, obertes i participatives ha de ser ben acceptada tant pels (altres) estats membres de la Uni que es guien per principis democrtics com per la mateixa Uni. Tot i que s cert que el dret a lautodeterminaci, tal com s reconegut en el dret internacional, ha estat considerat com a no pertinent en el cas de comunitats poltiques intraestatals no sotmeses a un domini colonial o a un poder opressor, com posa de manifest la sentncia del Tribunal Suprem del Canad en relaci amb el cas del Quebec, aix no implica que no sigui legtima lexpressi de la voluntat de secessi en el cas dun conjunt de ciutadans desplegats sobre un determinat territori a linterior dun estat, encara que no estiguin sotmesos a un domini colonial o a una situaci dopressi, aix com la necessitat de respectar aquesta voluntat democrtica. La democrcia i els principis que lacompanyen han de fer possible la capacitat de poder replantejar les relacions socials i les estructures poltiques de manera pacfica i consensuada. Lautodeterminaci demana, duna banda, que hi hagi ciutadans lliures amb capacitat de decisi i, duna altra, que els pobles tamb ho siguin. Si els ciutadans sn lliures i poden decidir democrticament iniciar un procs dindependncia, totes aquelles institucions supraestatals que fomenten els valors democrtics han de veure amb bons ulls aquests processos.
Aix, una Uni Europea que proclama als quatre vents la llibertat dels seus pobles i dels seus ciutadans, no pot repellir el dret a lautodeterminaci dels pobles, aix com tampoc negar la legtima expressi de voluntat dels seus ciutadans, fins i tot en el cas en qu, en un determinat territori, una majoria dells decideixin constituir un nou estat. En definitiva, fins i tot si, en aquest cas, no saplica el dret a lautodeterminaci en el sentit de justificar una secessi unilateral dacord amb el dret internacional, cal subratllar que lesmentat dret a lautodeterminaci s una expressi del principi democrtic i dels drets fonamentals de les persones, que constitueixen la base juridicopoltica de la Uni. Per aix, altres manifestacions daquest nucli ideolgic de la Uni, anlogues o, eventualment, subsumibles en el dret a lautodeterminaci dels pobles, com ara la constituci dun nou estat en el si de la Uni en base a la voluntat democrticament expressada dels ciutadans europeus que viuen en un territori determinat, no poden ser desemparades, en la mesura que se sostenen en els mateixos principis i valors. De fet, en els darrers anys la Uni Europea ha vist com determinats pobles dEuropa iniciaven processos democrtics dindependncia i que, posteriorment, els nous estats passaven a formar part de la Uni. Com sha dit anteriorment, la Uni Europea, a travs de lOficina de Promoci de la Democrcia Parlamentria, ha iniciat programes per a la consolidaci de democrcies noves i emergents sorgides com a conseqncia de processos democrtics. Si aquest respecte, aquest reconeixement i aquest suport de la Uni Europea cap a aquests processos dindependncia ha estat un objectiu de la seva poltica exterior i de la seva poltica dampliaci, amb ms ra sha de donar suport a la lliure autodeterminaci de territoris i pobles dels estats membres. En aquest sentit, la idea europea de la unitat en la diversitat, que constitua la divisa de la Uni Europea (Tractat pel qual sestableix una Constituci per a Europa; no apareix en el Tractat de Lisboa), implica la possibilitat de comunitats poltiques a nivell intraestatal que poden tenir rellevana a nivell europeu (comit de les regions) i que poden ser mbits dexpressi de la voluntat democrtica fins i tot en el cas que aix representi la modificaci dels lmits interns dels estats membres de la Uni i, particularment, de lampliaci interna, s a dir, laparici dun nou estat membre fruit de la voluntat democrtica dels ciutadans que viuen en un territori de la Uni que, fins a aquell moment, havia pertangut a un altre estat. s rellevant aqu tenir en compte els drets de les persones pertanyents a minories (art. 2 TUE) aix com la diversitat cultural (art. 3 TUE i art. 22 TFUE). Una vegada establerta la legitimitat i la rellevana de la voluntat democrtica de les comunitats intraestatals en lmbit de la Uni, cal considerar la ciutadania europea com a manifestaci substancial de la idea dEuropa com a comunitat de dret. Efectivament, la idea dEuropa com a comunitat de dret en sentit substancial s largument que relliga la manifestaci de voluntat en el marc del principi democrtic, que el
dret comparat en estats anlegs als membres de la Uni (Sussa, Canad) reconeix tant pel que fa a lexpressi com als seus efectes, amb la impossibilitat de privar de la ciutadania com a sanci per trobar-se en un territori on la majoria, legtimament, sha manifestat democrticament en el sentit de constituir un estat independent en el marc de la Uni, la qual cosa, significa lassumpci tcita de les obligacions que implica la pertinena a la Uni. Efectivament, la idea de ciutadania no permet extraure conseqncies negatives per als afectats per la decisi de constituir un nou estat, encara que resti el problema de la negociaci poltica que hauria de succeir a una manifestaci de voluntat en relaci amb la secessi. En definitiva, davant de lexpressi democrtica de la voluntat dun conjunt de ciutadans europeus nacionals dun estat preexistent i residents en un determinat territori de constituir un nou estat en el marc de la Uni Europea: 1. 2. 3. El dret de la Uni Europea no s un impediment, sin un fonament per a la legitimitat de lacte dexpressi daquesta voluntat. El dret de la Uni Europea no pot ser interpretat de manera que frustri la realitzaci de la voluntat legtimament expressada en el sentit de constituir un nou estat en el marc de la Uni. El dret de la Uni Europea exigeix que el nou estat sorgit de la voluntat democrtica dun conjunt de ciutadans europeus sigui considerat com a membre a partir de la seva constituci.
En definitiva, a la vista dels arguments anteriorment exposats, la Uni Europa est obligada a donar una resposta positiva a una petici damplicaci interna per part dun estat sorgit dun procs de secessi o de dissoluci dun estat membre de la Uni Europea, garantint en tot moment la continutat de laplicaci efectiva de lordenament jurdic de la Uni en el territori del nou estat i en especial lefectivitat dels drets i les obligacions reconeguts als seus ciutadans. A partir daqu, caldr considerar els detalls tcnics de com sarticula lencaix del nou estat en la Uni, partint, per, de la seva condici de membre.
El rgiM jurDic Del prOcs DaMpliaci interna

El procs de successi en la condici de membre de la Uni Europea dun estat sorgit de la secessi o la dissoluci dun estat membre hauria de: Garantir el respecte als principis, els valors i els objectius de la Uni Europea. Acceptar la voluntat de successi com a membre de la Uni Europea manifestat pel nou estat sorgit dun procs de secessi o de dissoluci dun estat membre. Garantir el funcionament normal de la Uni Europea, tenint present les conseqncies que tindria aquesta soluci per a la prpia Uni Europea, els estats membres i les persones fsiques i jurdiques titulars de drets i obligacions derivades de lordenament jurdic de la Uni.
Partint daquestes premisses, cal definir el procediment que millor garanteixi aquest procs de successi en la condici de membre de la Uni Europea.
1. Les condicions prvies que shan de garantir per part dels nous estats perqu es produeixi lampliaci interna
Formar part de la Uni Europea significa, com s ben sabut, respectar i garantir un seguit de condicions necessries per garantir la viabilitat de la integraci i
participaci del nou estat tot preservant que no es posi en perill el funcionament del procs dintegraci. A la dcada dels noranta, davant lhoritz duna ampliaci de la Uni amb la incorporaci del pasos de lEuropa de lest, el Consell Europeu va definir un seguit de criteris poltics, econmics i jurdics, coneguts com els criteris de Copenhaguen, segons els quals ladhesi requereix que el pas candidat hagi assolit una estabilitat dinstitucions que garanteixi la democrcia, lEstat de Dret, els drets humans i el respecte i protecci de les minories, lexistncia duna economia de mercat en funcionament, aix com la capacitat de fer front a la pressi competitiva i a les forces del mercat dins de la Uni. Ladhesi pressuposa la capacitat del candidat dassumir les obligacions dadhesi, inclosa el compliment de les finalitats de la Uni Poltica, Econmica i Monetria .37 Si b un procs dampliaci interna presenta unes peculiaritats prpies que lallunyen de lescenari que acabem de descriure, entenem que, bviament, aquests criteris sn tamb vinculants pels estats sorgits dun procs de secessi o de dissoluci dun estat membre de la Uni Europea. 1. Els criteris de carcter poltic vnen clarament definits pel propi article 49 TUE en la mesura que reclama com a condici daccs a la Uni el respecte als valors que disposa larticle segon TUE i el comproms de promourels. Tot nou estat haur doncs de ser una democrcia estable, respectuosa amb els valors de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, lEstat de Dret i el respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. En la mateixa lnia cal assegurar el respecte als principis de pluralisme, de no discriminaci, de tolerncia, de justcia, de solidaritat i digualtat entre dones i homes. A nivell intern, lacompliment daquest conjunt dexigncies es vertebra sobre el principi democrtic i shaur de manifestar mitjanant laprovaci dun text fundacional del nou estat, aprovat per una assemblea representativa i referendat pel poble, s a dir, duna Constituci. La nova norma fonamental de lestat haur dincorporar expressament el comproms del respecte a tots aquests valors i principis propis de les societats actuals i dels estats de dret, democrtics i socials; haur destructurar un sistema institucional democrtic que garanteixi la pluralitat poltica aix com la separaci, la independncia i el
37 La adhesin requiere que el pas candidato haya alcanzado una estabilidad de instituciones que garantice la democracia, el Estado de Derecho, los derechos humanos y el respeto y proteccin de las minoras, la existencia de una economa de mercado en funcionamiento, as como la capacidad de hacer frente a la presin competitiva y las fuerzas del mercado dentro de la Unin. La adhesin presupone la capacidad del candidato de asumir las obligaciones de adhesin, incluida la observancia de los fines de la Unin Poltica, Econmica y Monetaria. Els criteris de Copenhaguen per ladhesi de nous estats van ser fixats pel Consell Europeu a Copenhaguen en la reuni del 21-22 de juny de 1993, intensificats en el Consell Europeu de Madrid, de 15-16 de desembre de 1995 i validats el 12-13 de desembre de 2002 per la mateixa instituci a Copenhaguen.
control democrtic dels diferents rgan cridats a desenvolupar les principals funcions de lestat (legislativa, executiva i judicial); i, en lmbit dels drets i llibertats fonamentals, haur de dotar-se dun sistema de protecci i garantia daquells que, a ms, incorpori expressament la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea aix com el Conveni Europeu per a la Protecci dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i es sotmeti a les jurisdiccions existents per a la protecci dels drets. En consonncia, la voluntat manifestada pel nou estat membre de continuar com a membre de la Uni Europea i de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica ha de ser fruit dun procs democrtic, b perqu ha estat fruit duna decisi dels rgans representatius del nou estat conformats dacord amb regles democrtiques o b perqu s fruit de la voluntat directa dels ciutadans manifestada a travs dun plebiscit. 2. Pel que fa a les condicions econmiques, es demana estar dotat duna economia de mercat efica i viable, capa de fer front a la pressi competitiva i a les forces del mercat dins de la Uni. s obvi que la naturalesa de la Uni ve definida en bona part pel que t dintegraci econmica i monetria i que en lactualitat lestabilitat econmica i financera i el progrs en aquest mbit s un dels objectius prioritaris de la uni. Conseqentment, sembla que la solvncia del nou estat en el terreny econmic shaur de contrastar a partir de levoluci de certes variables, com ara el creixement del PIB, la situaci destabilitat macroeconmica de lestat, la privatitzaci i pes del sector pblic, latur, la inversi estrangera o els intercanvis amb la Uni. Per tot aix, ser necessari comptar amb les adequades infraestructures i capacitaci del recursos humans per ser competitius i generar els recursos suficients per assumir les obligacions de la uni. En aquest sentit, la prctica de la uni fins al moment demostra, tal com assenyala GOSALBO, que les exigncies econmiques es relacionen amb la dinmica econmica de cada estat i amb la seva habilitat per participar en el mercat interior, s a dir, lexistncia duna economia que funcioni i que entengui la llibertat de comer i de preus, una reglamentaci en matria de drets econmics i contractes, lestabilitat macroeconmica i la lliure competncia.38 Des duna perspectiva jurdica, els nous estats hauran de ser capaos dassumir les obligacions inherents a la qualitat destat membre de la Uni. Duna banda, hauran de dotar-se dun sistema jurdic que garanteixi la vigncia del dret de la Uni Europea en el seu territori amb la mateixa eficcia que tenia abans de produir-se la secessi o la dissoluci de lestat predecessor membre de la Uni Europea. A
3.
38 GOSALBO, La ampliacin: es estado de la cuestin, Revista Valenciana de Economa y Hacienda, p. 12.
nivell normatiu, caldr doncs un esfor addicional per adaptar les normes de la uni, en particular el dret primari i les normes de dret derivat, al nou marc territorial i poltic de lestat. Duna altra banda, a ms, tamb hauran de garantir la correcta aplicaci del dret de la uni sobre el seu territori amb una organitzaci administrativa efica i capa de gestionar, en la prctica, les normes de la uni. Finalment, el nou estat sorgit del procs de secessi o de dissoluci ha de manifestar expressament la seva voluntat inequvoca de continuar com a membre de la Uni Europea i de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica. En aquest sentit, la participaci en el procs dUni Europea implica necessriament esdevenir membre dambdues organitzacions, sense que sigui possible no participar en una dambdues. Totes i cadascuna daquestes condicions han de ser respectades pels estats sorgits dun procs de secessi o de dissoluci dun estat membre de la Uni Europea si aspiren a continuar com a membres de la Uni. Noms en el cas que el nou estat no compleixi algun daquests requisits, la Uni Europea estaria obligada a no reconixer la successi en la condici de membre daquest nou estat.
2. La formalitzaci de la successi en la posici de membre de la Uni Europea

Labsncia duna regulaci especfica en els tractats constitutius pels casos dampliaci interna obliga la Uni Europea a establir el procs que ha de portar la rpida normalitzaci de la situaci derivada pels canvis en les fronteres internes de la Uni. La soluci adoptada ha de ser respectuosa amb la voluntat manifestada pel nou estat de continuar com a membre de la Uni, amb els principis fonamentals de la Uni Europea i amb lordenament jurdic de la Uni Europea. Com hem vist anteriorment, la prctica seguida en matria de successi en la condici de membre en altres organitzacions en els casos de successi o dissoluci dun estat membre planteja tres camins a seguir: la petici ex novo dadhesi, la continutat en la condici de membre i la successi en la posici de membre. La soluci seguida per algunes organitzacions internacionals dobligar el nou estat a sollicitar ladhesi ex novo a lorganitzaci internacional, amb independncia del fet que aquest sorgs dun estat que anteriorment formava part de lorganitzaci internacional, seria inaplicable al supsit dampliaci interna de la Uni Europa perqu collidiria amb els principis bsics i lessncia de la prpia Uni Europea, en el sentit que es trencaria laplicaci uniforme del dret de la Uni Europea en el territori del nou Estat. Aquesta via es podria interpretar com una mena de sanci cap als ciutadans del nou Estat que democrticament han decidit constituir-se en un nou Estat. Per la seva part, la continutat automtica en la condici de membre de lorganitzaci inter-
nacional tamb semblaria inaplicable en el marc de la Uni Europea, com a conseqncia de les dificultats institucionals que implicaria per a la prpia Uni i els problemes que plantejaria respecte laplicaci de determinades normes materials de la Uni Europea tant per al nou estat, com per a lestat predecessor, que veurien com determinats drets i obligacions individuals i diferenciats resultants del dret derivat de la Uni estan dimensionades a la situaci anterior a la secessi. En canvi, la successi en la condici de membre en el cas duna ampliaci interna de la Uni Europea constitueix la soluci ms ajustada a la singular naturalesa de la Uni Europea i a les seves poltiques, i estaria en la lnia de les normes generals establertes per a la successi destats en matria de tractats multilaterals per a estats de recent independncia,39 sempre que hi hagi una manifestaci de voluntat del nou estat de succeir lestat predecessor en la condici de membre de la Uni Europea, que el nou estat compleixi els requisits que sexigeixen a tots els membres de la Uni Europea i que la Uni Europea reconegui formalment aquesta successi en la condici de membre. La manifestaci de voluntat del nou estat de succeir lestat predecessor en la condici de membre de la Uni Europea shauria de materialitzar, com sha fet en daltres organitzacions internacionals, mitjanant una notificaci de successi per part del nou estat en la que comunicaria la nova situaci i la seva voluntat de succeir lestat predecessor en la condici de membre de la Uni Europea en tant que nou estat que respecta els principis i condicions requerides per ser membre de la Uni, s a dir, els valors esmentats a larticle 2 TUE i el model deconomia de mercat i la capacitat administrativa necessria per garantir la correcta aplicaci del Dret de la Uni Europea en el seu territori. La notificaci de successi hauria de contenir tamb el comproms per part del nou estat dacceptaci de tot el cabal de la Uni Europea, incloent-hi el conjunt dacords adoptats pels estats membres al si del Consell i les declaracions, resolucions i altres posicions adoptades pel Consell Europeu i el Consell, aix com les relatives a la Uni Europea adoptades pels estats membres. Finalment, la notificaci hauria de contenir la seva voluntat diniciar immediatament el procs dadaptaci que ha de permetre ladequaci del dret de la Uni Europea a la nova situaci i dadoptar tots aquells actes que permetin el compliment de totes les obligacions internacionals assumides pels estats en tant que membres de la Uni Europea. Aquesta notificaci noms serviria per iniciar el cam cap a la continutat com a membre del nou estat al si de la Uni Europea, per no seria suficient per perfeccionar el procs derivat de lampliaci interna de la Uni Europea. Aix doncs, caldria complementar aquesta notificaci de successi amb el reconeixement de la nova situaci per part de la Uni Europea i ladopci de les modificacions pertinents del conjunt de nor39 Article 17 de la Convenci de Viena, sobre la successi destats en matria de tractats.
mes de lordenament jurdic de la Uni Europea (dret primari i dret derivat) i la successi respecte els acords internacionals derivats de la condici de membre dels que formava part lestat predecessor per adequar-se a la nova situaci derivada duna ampliaci interna. Aix doncs, la Uni Europea haur de reconixer aquesta situaci, adoptant les decisions necessries per fer-la efectiva. Primerament, la Uni Europea haur dadoptar un Acte reconeixent la successi com a membre de la Uni dun nou estat sorgit de la secessi o de la dissoluci dun altre estat membre de la Uni Europea. Aquest acte implicaria el reconeixement de lestat predecessor, en el cas de continuar existint, i de lestat/s successor/s com a membres de la Uni Europea i hauria de contenir les disposicions inicials necessries per garantir el funcionament de la Uni. Tot el procs que shauria de seguir per a la normalitzaci de la situaci provocada per una successi destats en la qualitat de membre de la Uni Europea sha de regir pel principi de continutat. Sobre aquesta base, el procs es completaria en dues fases: en primer lloc amb lestabliment dun rgim transitori, i seguidament amb lestabliment dun rgim definitiu. Lestabliment del rgim transitori shauria de produir de manera immediata i tindria com a objectiu el de garantir: La continutat de laplicaci uniforme de les disposicions materials de lordenament jurdic de la Uni Europea en tot el territori de la Uni. El compliment de les disposicions institucionals que fan dependre el nombre de components duna instituci, un rgan i/o una agncia del nombre destats membres. Leficcia dels procediments dadopci de decisions en les diverses institucions i rgans de la Uni, i La participaci dels representants dels governs de tots els estats membres a les institucions i rgans intergovernamentals de la Uni Europea.
Totes aquelles qestions que no requereixin de la modificaci formal dels tractats constitutius poden ser solucionades durant el perode transitori. Des daquesta perspectiva, sinclourien totes aquelles qestions que suposessin laplicaci de les disposicions dels Tractats constitutius i de la resta dactes derivats de la seva aplicaci o la modificaci i les adaptacions formals dels actes de dret derivat i dels acords celebrats per la Uni Europea, aix com la successi en el marc de tots aquells acords internacionals celebrats pels estats membres en el marc del procs de construcci europea. Lestabliment del rgim definitiu sassoliria amb la celebraci dun Tractat modificatiu de la Uni Europea en el que es recolls totes les adaptacions que cal fer a les normes de Dret primari per adequar les seves
disposicions a la realitat resultant de la secessi o la dissoluci dun estat membre. El Tractats constitutius no han establert el procediment que sha de seguir per a modificar les normes de dret primari en el cas duna ampliaci interna de la Uni Europea. Al nostre parer, el procediment a seguir seria el previst a larticle 48 TUE per a la revisi ordinria, descartant el procediment previst per ladhesi de nous estats membres a larticle 49 TUE i el previst a larticle 218 TFUE per a la celebraci dacords internacional entre la Uni Europea i tercers estats i/o organitzacions internacionals i que tamb saplica, en virtut del que sassenyala a larticle 50 TUE per negociar la retirada dun estat membre de la Uni Europea.
3. El rgim transitori
El canvi a la Uni Europea en relaci al nombre destats membres sorgits duna secessi o dissoluci dun estat membre suposaria, com a regla general, adoptar les mesures adients per garantir la continutat del regim jurdic material aplicable a tot el territori de la Uni Europea, les adaptacions de les normes de dret material que no impliqus necessriament la modificaci dels tractats constitutius i ladaptaci de la composici de les institucions i rgans de la Uni Europea per, duna banda, complir el que estableixen els Tractats constitutius i, de laltra, garantir la participaci dels representants dels governs de tots els estats membres i dels ciutadans en lestructura orgnica de la Uni. Aquesta adaptaci shaur de realitzar seguint els procediments previstos per modificar els actes adoptats en aplicaci dels Tractats.
3.1. Adaptacions institucionals La composici de les institucions i rgans de la Uni Europea es troba regulada a les disposicions institucionals dels Tractats constitutius i als seus respectius reglaments interns. Durant el perode transitori cal modificar la composici de les institucions i rgans de la Uni Europea en compliment daquesta normativa i, en el cas que sigui necessari, fer les adaptacions oportunes a les disposicions que ho regulen per permetre la participaci dels representants dels nous estats i de la seva ciutadania en igualtat de condicions. Ladaptaci de la composici de les institucions de la Uni Europea El Consell Europeu: Larticle 15.2 TUE estableix que es tracta duna instituci composada pels Caps destat o de govern dels estats membres de la Uni. Com que el TUE no designa de manera individualitzada els estats membres i hi ha un acord de la Uni reconeixent el nou estat com a membre de la Uni, aquest pot
participar a les reunions del Consell Europeu sense modificar cap disposici institucional dels Tractats constitutius. El Consell de la Uni Europea: Larticle 16 TUE estableix que es tracta duna instituci composta pels representants dels estats membres amb rang ministerial. Com que el TUE no designa de manera individualitzada els estats membres i hi ha un acord de la Uni reconeixent la condici de membre de la Uni del nou estat, els seus representants poden participar-hi sense modificar cap disposici institucional dels Tractats constitutius. Ara b, si la successi es produeix abans del 31 de mar de 2017, caldr assignar el nombre de vots que li correspon al representant del govern del nou estat en el cas de votacions per a ladopci dacords per majoria qualificada. En aquest supsit cal una modificaci del Protocol nmero 36 sobre les disposicions transitries. La doctrina iusinternacionalista considera els protocols annexes als tractats parts del propi tractat, per la qual cosa la seva modificaci shauria de fer en principi seguint els procediments de revisi dels tractats previstos a larticle 48 TUE. Ara b, la prctica de la Uni Europea demostra que en determinades ocasions no sha seguit aquesta posici. El procediment previst pel dret internacional pblic en matria de celebraci de tractats no sha seguit durant els processos de ratificaci del TUE i del Tractat de Lisboa, ja que sha perms la inclusi de noves declaracions i protocols annexes al Tractats o la modificaci dalgunes de les acordades prviament un cop signat el tractat i amb diverses ratificacions ja dipositades.40 Tanmateix, a proposta del govern espanyol, el Consell Europeu ha iniciat un procs de reforma dels tractats, incloent-hi un nou protocol que modifica les disposicions transitries sobre la composici del Parlament Europeu del Protocol nmero 36 annex als Tractats constitutius, utilitzant com a base jurdica larticle 48 TUE.41 Aix doncs, la prctica de la Uni Europea, dacord amb les decisions adoptades pel Consell Europeu, sobre si les declaracions i els protocols annexes als tractats poden ser objecte de modificaci sense seguir el procediment de larticle 48 TUE s clarament inconsistent i est regida per un pragmatisme poltic evident. Seguint aquesta lnia
40 Sobre la prctica de la Uni Europea durant el perode de ratificaci del Tactat de Lisboa, vegeu GutirreZ, Cervell, La adaptacin del Tratado de Lisboa (2007) del sistema institucional decisorio, su accin exterior y personalidad jurdica, p. 109-116. 41 Carta del Embajador, D. Carlos Bastarreche Sages, Representante Permanente de Espaa, a D. Pierre de Boissieu, Secretario General del Consejo, relativa a una propuesta de modificacin de los Tratados en relacin con la composicin del Parlamento Europeo, a Nota de transmisin de la Secretaria General del Consejo al Consejo/COREPER, doc. nm. 17196/09, POLGEN 232, Brusselles, 4 de desembre de 2009; i Consell Europeu, Conclusiones, doc. nm. EUCO 6/09, Brusselles, 11 de desembre de 2009, punt 5.
de pragmatisme i flexibilitat, els estats membres podrien adoptar un acord internacional simplificat en forma de decisi atpica adoptada pel Consell Europeu per revisar les disposicions sobre les votacions per majoria qualificada del Consell regulades al Protocol nmero 36 sobre les disposicions transitries, amb lobjectiu de donar resposta a la nova situaci creada com a conseqncia de lampliaci interna de la Uni Europea. El Parlament Europeu: Larticle 14.2 TUE estableix que es tracta duna instituci composta pels representants dels ciutadans de la Uni. Com que els ciutadans del nou estat membre varen participar en les eleccions al Parlament Europeu i els diputats elegits no actuen sota cap tipus de mandat estatal ni de partit poltic, no caldria cap tipus de modificacions mentre no sestableixi el rgim definitiu en el que sestableixi el nombre de diputats que sescolliran a les properes eleccions al Parlament Europeu. Aquesta opci suposaria que els parlamentaris elegits a les eleccions europees de diversos estats membres passarien a representar els ciutadans del nou estat. Ara b, durant el perode transitori es podria establir el rgim definitiu seguint el procediment previst a larticle 14 TUE en virtut del qual El Consell Europeu adoptar per unanimitat, a iniciativa del Parlament Europeu i amb la seva aprovaci, una decisi per la qual es fixi la composici del Parlament Europeu conforme als principis a qu es refereix el pargraf primer.42 Aquest principis sn els segents: El seu nombre no ser superior a set-cents cinquanta, ms el President. La representaci dels ciutadans ser decreixentment proporcional, amb un mnim de sis diputats per Estat membre. No sassignar a cap Estat membre ms de noranta-sis escons.43 Aquesta via suposaria la reducci del nombre de parlamentaris assignats a determinats estats membres per poder assignar un nombre de parlamentaris al nou estat, que hauria de convocar immediatament unes eleccions al Parlament Europeu. Aquesta possibilitat es podria veure compromesa si simposa sense canvis el text de la proposta de protocol del govern espanyol presentat per iniciar un procs de reforma dels tractats constitutius amb lobjectiu de permetre superar aquest lmit i assignar nous parlamentaris representants dels ciutadans dels estats membres que shan vist perjudicats per lentrada en vigor del
42 El Consejo Europeo adoptar por unanimidad, a iniciativa del Parlamento Europeo y con su aprobacin, una decisin por la que se fije la composicin del Parlamento Europeo conforme a los principios a que se refiere el prrafo primero. 43 Su nmero no exceder de setecientos cincuenta, ms el Presidente. La representacin de los ciudadanos ser decrecientemente proporcional, con un mnimo de seis diputados por Estado miembro. No se asignar a ningn Estado miembro ms de noventa y seis escaos.
Tractat de Lisboa amb posterioritat a les eleccions al Parlament Europeu del 2009. La base jurdica que fonamenta aquest procs de reforma de les disposicions transitries relatives a la composici del Parlament Europeu s la de larticle 48 TUE i suposar ladopci dun nou protocol que modifica el Protocol nmero 36 annex als tractats constitutius. El text del nou protocol proposat pel govern espanyol augmenta el nombre de parlamentaris a 754 membres i assigna diputats suplementaris per diversos estats. Aquesta situaci, exhaurint el nombre de parlamentaris possibles i utilitzant aquesta base jurdica per a la seva regulaci, es manifestament contrria a la regulaci prevista al TUE, perqu en lloc de respectar el lmit previst a larticle 14 TUE i utilitzar aquest precepte per modificar la composici del Parlament Europeu durant la legislatura 2009-2014, sha optat per buscar una frmula que no perjudiqus els estats que veurien disminuts el nombre descons assignats. Aix mostra una vegada ms el pragmatisme poltic que regna a la Uni Europea. En cas que simposs aquesta opci al si de la Uni Europea, la possibilitat de normalitzar la composici del Parlament Europeu durant el perode transitori es veuria clarament dificultada. La Comissi Europea: Larticle 17.4 TUE estableix que es tracta duna instituci composta per un nacional de cada estat membre (fins al 31 doctubre de 2014) elegits en ra de la seva competncia general i el seu comproms europeu, dentre personalitats que ofereixin plenes garanties dindependncia. La composici i designaci dels seus membres es realitza a travs dun procediment regulat als Tractats constitutius en el que participen el President elegit de la Comissi, el Parlament Europeu, el Consell Europeu i el Consell. Larticle 17.5 TUE estableix que a partir del primer de novembre del 2014 es reduir el nombre de membres de la Comissi corresponent a dues terceres parts dels estats membres i seran seleccionats entre els nacionals dels estats membres respectant un sistema de rotaci estrictament igual entre els estats membres previst a larticle 244 TFUE. En el moment en qu es produeixi el reconeixement del nou estat com a membre de la Uni, shaur diniciar, si escau, el procediment especfic pel nomenament del nou membre de la Comissi. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea: Es tracta duna instituci que comprn el Tribunal de Justcia, el Tribunal General i els Tribunals especialitzats, composta per jutges i advocats generals elegits de com acord pels governs dels estats membres. Quant el nombre de jutges, larticle 19.2 TUE estableix que el Tribunal de Justcia estar
compost per un jutge per estat membre i el Tribunal General dalmenys un jutge per estat membre. Aix suposaria la necessitat de nomenar un jutge ms pel Tribunal de Justcia, seguint el procediment previst a larticle 19.2 TUE i el 253 TFUE en el que es requereix un acord dels governs dels estats membres. Aquest canvi en la composici del Tribunal comportaria, en un moment posterior, la modificaci de larticle 9 del Protocol nmero 3 sobre lEstatut del TJUE que regula la seva renovaci parcial. Quant a la composici del Tribunal General, laugment destats membres no suposaria automticament cap modificaci, perqu larticle 48 de lEstatut del TJUE estableix que estar compost per 27 jutges, sense cap altre tipus de remissi al nombre destats membres. En relaci amb el Tribunal de la Funci Pblica de la Uni Europea, larticle 2 de lAnnex 1 de lEstatut del TJUE estableix que estar format per set jutges i que el Consell podr decidir laugment de membres, prvia petici del Tribunal de Justcia. Aix doncs, laugment destats membres de la Uni no suposaria necessriament un increment de jutges del Tribunal de la Funci Pblica. En relaci als advocats generals adscrits al Tribunal de Justcia, larticle 252 TFUE estableix que hi haur un total de vuit advocats generals, per la qual cosa no cal fer obligatriament cap tipus dadaptaci com a conseqncia duna ampliaci de membres de la Uni. El Banc Central Europeu: Larticle 283 TFUE estableix que el Consell de govern del BCE est format pel Consell Executiu del BCE i els governadors dels Bancs centrals nacionals dels estats membres que tenen lEuro com a moneda oficial. El mateix precepte assenyala que el Consell Executiu est format per un president, un vicepresident i quatre membres ms, nomenats pel Consell Europeu entre els seus nacionals. Tots ells hauran de ser persones de reconegut prestigi i experincia professional en aquest mbit. Aix doncs, una ampliaci interna de la Uni Europea nicament suposaria en relaci amb aquesta instituci lentrada del governador del seu Banc central nacional al Consell de govern del BCE en el cas que el nou estat tingus lEuro com a moneda oficial. El Tribunal de Comptes: Larticle 285 TFUE estableix que es tracta duna instituci composta per un nacional de cadascun dels estats membres. Dacord amb el procediment de nomenament previst a larticle 286.2 TFUE, el nou estat membre haur de proposar el candidat que compleixi els requisits establerts, que ser nomenat pel Consell, prvia consulta al Parlament Europeu. Aix doncs, shauran dadoptar els acords pertinents sobre ladequaci de la seva composici al que estableix el Tractat.
Ladaptaci dels rgans de la Uni Europea El Comit de les Regions i el Comit Econmic i Social: Cadascun daquests dos rgans consultius de la Uni Europea est format per representants de diversos estaments nomenats pel Consell a proposta de cadascun dels estats membres (art. 302.1 TFUE i art. 305 TFUE), i exerceixen les seves funcions amb plena independncia (art. 300.4 TFUE). El Comit de les Regions est format per representants dels ens regionals i locals (art. 300.3 TFUE) i el Comit Econmic i Social per representants de les organitzacions dempresaris, treballadors i daltres sectors representatius de la societat civil (art. 300.2 TFUE). El nombre de membres de cadascun daquests rgans no pot excedir de 350, i la determinaci de la seva composici definitiva, incloent-hi el repartiment del nombre de membres proposat per cada estat membre, shaur de fer per decisi del Consell de la Uni adoptada per unanimitat (arts. 301 i 305 TFUE). En el cas duna ampliaci interna de la Uni Europea, ser necessria ladopci daquestes decisions i la designaci dels nous membres per part del Consell. El Banc Europeu dInversions: Es tracta dun rgan de la Uni Europea amb personalitat jurdica prpia i del que en seran membres tots els estats de la Uni (art. 308 TFUE). Per concretar la participaci del nou estat al Banc Europeu dInversions caldr modificar els Estatuts daquest rgan recollit al Protocol nmero 5 annex als Tractats constitutius, seguint el procediment legislatiu especial previst a larticle 308 TFUE. El Comit econmic i financer: Larticle 134 TFUE estableix que els estats membres, la Comissi i el BCE designaran cadascun dells un mxim de dos membres del Comit econmic i financer, tot i que aquesta disposici es desenvolupar a una normativa adoptada pel Consell. Aix doncs, en compliment de les disposicions del TFUE, caldr revisar la normativa adoptada pel Consell amb lobjectiu de garantir la presncia del nou estat en aquest rgan. Els rgans auxiliars del Consell (el Comit de Representants Permanents, el Comit Poltic i de Seguretat, els Grups de treball): Es tracta dun conjunt drgans auxiliars del Consell de carcter intergovernamental i que es troben regulats per diverses disposicions dels Tractats constitutius i pel Reglament intern del Consell de la
Uni Europea. Ara b, com que els Tractats no regulen la seva composici, per garantir la presncia dels representants del govern del nou estat membre shauran de fer les reformes adients al reglament intern del Consell i a altres normes que eventualment regulessin la seva existncia i funcionament. Altres rgans, organismes i agncies de la Uni Europea: Caldria analitzar cadascun dels reglaments interns i actes jurdics que regulen la seva composici per fer progressivament les modificacions que resultin de laugment destats membres.
3.2. Adaptacions del dret material Durant aquest perode cal analitzar totes les normes aplicables en el territori del nou estat membre amb lobjectiu de garantir la seva aplicaci, i en especial la de les normes que contenen drets i obligacions individualitzades i diferenciades per als estats membres. Aix permetr identificar, i eventualment fixar, les obligacions i els drets individuals i diferenciats que li corresponen al nou estat membre dacord amb aquesta normativa i les que puguin correspondre a lestat predecessor, en el cas que continus existint. En virtut del principi de successi shauria de garantir de manera immediata: La continutat en laplicaci de les normes que conformen el cabal Schengen, en el cas que lestat predecessor en forms part. La continutat en laplicaci dels compromisos derivats de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna, en la mateixa mesura que ho era per a lestat predecessor. La continutat en la participaci en la Uni Econmica i monetria, en el cas que lestat predecessor en forms part. La vinculaci per a lestat successor dels acords celebrats o aplicats provisionalment per la Uni Europea amb tercers estats o organitzacions internacionals, en la mateixa mesura que ho era amb lestat predecessor. La continutat de laplicaci uniforme del conjunt del dret material de la Uni Europea aplicable a tot el territori de la Uni Europea.
Cal analitzar totes les normes de dret derivat per determinar les adaptacions que shan de fer amb lobjectiu didentificar i fixar els drets i les obligacions individuals i diferenciades del nou estat resultant del dret derivat de la Uni Europea. La tasca didentificaci de les normes susceptibles dadaptaci es veu molt facilitada
pels treballs realitzats en els recents processos dampliaci de la Uni Europea. Aquest procs dadaptaci no implicaria necessriament lestabliment de perodes transitoris especfics per al nou estat, com els que es negocien en el processos dampliaci. En cas de dificultats del nou estat per complir les obligacions derivades del dret de la Uni Europea, aquest podria allegar les excepcions i les clusules de salvaguarda que se li puguin aplicar. Durant el perode de negociacions al si de la Uni Europea, i mentre no es produeixi la progressiva adaptaci de les normes de dret material que contenen drets i obligacions per als estats membres, en virtut del principi de cooperaci lleial contingut a larticle 4.3 TUE,44 lestat successor i lestat predecessor en cas que continus existint o els nous estats successors resultants de la dissoluci dun estat membre respondran solidriament de les obligacions que tenia anteriorment lestat predecessor i estaran obligats a adoptar totes les mesures per garantir laplicaci del dret de la Uni Europea, en especial el relatiu als drets i obligacions de les persones fsiques i jurdiques. En relaci amb els acords internacionals celebrats per lestat predecessor amb tercers estats i/o organitzacions internacionals en tant que membre de la Uni Europea caldr garantir: La successi a la vista del que estableix el Dret Internacional Pblic en la posici de lestat predecessor en els acords celebrats o firmats conjuntament per la Uni Europea i lestat membre predecessor. La successi dacord amb el que estableix el Dret Internacional Pblic en la posici de lestat predecessor en els acords interns celebrats entre els estats membres, en la mesura que en forms part lestat predecessor, per a laplicaci dacords celebrats per la Uni Europea i tercers estats i/o organitzacions internacionals. Ara b, en el cas que aquests acords interns incloguessin un repartiment dobligacions i drets entre els estats membres, caldr una revisi prvia a la successi per determinar les obligacions i drets que li correspondran a lestat successor en base a una nova clau de repartiment entre els estats membres.
44 Art. 4 TUE: [...] 3. Conforme al principi de cooperaci lleial, la Uni i els Estats membres es respectaran i assistiran mtuament en el compliment de les missions derivades dels Tractats. Els Estats membres adoptaran totes les mesures generals o particulars apropiades per assegurar el compliment de les obligacions derivades dels Tractats o resultants dels actes de les institucions de la Uni. Els Estats membres ajudaran a la Uni en el compliment de la seva missi i sabstindran de tota mesura que pugui posar en perill la consecuci dels objectius de la Uni. [...] 3. Conforme al principio de cooperacin leal, la Unin y los Estados miembros se respetarn y asistirn mutuamente en el cumplimiento de las misiones derivadas de los Tratados. Los Estados miembros adoptarn todas las medidas generales o particulares apropiadas para asegurar el cumplimiento de las obligaciones derivadas de los Tratados o resultantes de los actos de las instituciones de la Unin. Los Estados miembros ayudarn a la Unin en el cumplimiento de su misin y se abstendrn de toda medida que pueda poner en peligro la consecucin de los objetivos de la Unin.
Per garantir aquest procs, cal identificar tots els acords internacionals signats entre els estats membres en el marc del procs dUni Europea i els acords internacionals mixtes signats per la Uni Europea i els estats membres, duna part, i tercers estats i/o organitzacions internacionals per iniciar el procs de successi en matria de tractats amb lobjectiu diniciar els procediments que implicaran la successi en matria de tractats, tal com preveu la normativa sobre la matria. En aquest sentit, la Convenci de Viena sobre la successi destats en matria de tractats estableix com a regla general pels estats de recent independncia la llibertat que aquests tenen per decidir no continuar obligats pels tractats dels que era part lestat predecessor,45 de manera que noms cal manifestar per escrit al dipositari del tractat una notificaci de successi per fer constar la seva qualitat de part dels tractats multilaterals.46
4. El rgim definitiu
El procs dUni Europea posa de manifest la flexibilitat i el pragmatisme que ha demostrat en determinades ocasions la prpia Uni Europea en els processos de reforma dels Tractats constitutius amb la voluntat de permetre una rpida entrada en vigor de les modificacions acordades, respectant, aix si, que una modificaci duna norma de dret primari noms es produeix per una altra norma de dret primari. Partint de la base que els Tractats constitutius no regulen de manera expressa el procediment a seguir en els casos dampliaci interna de la Uni Europea, cal determinar el procediment que sha de seguir per a la celebraci del Tractat internacional que estableixi el regim definitiu derivat de lampliaci de la Uni. Segons les disposicions dels tractats constitutius, es poden identificar quatre possibilitats diferents: El procediment previst a larticle 48 TUE per a la modificaci dels tractats constitutius. El procediment previst a larticle 49 TUE per a la celebraci dacords dadhesi de tercers estats a la Uni Europea. El procediment previst a larticle 50 TUE per a la retirada dun estat membre de la Uni Europea. El procediment previst a larticle 218 TFUE per a la celebraci dacords internacionals celebrats per la Uni Europea.
45 Article 16 de la Convenci de Viena, sobre la successi destats en matria de tractats. 46 Article 17 de la Convenci de Viena sobre la successi destats en matria de tractats.
Lelecci de la base jurdica aplicable en el cas duna ampliaci interna est condicionada per lobjecte del tractat que es pretn celebrar. Segons el nostre parer, lobjecte principal daquest acord s la modificaci de les disposicions dels Tractats constitutius per adequar-se a la nova situaci derivada de la successi destats en cas de secessi o dissoluci dun estat membre. Des daquesta perspectiva, el procediment previst a larticle 50 TUE s clarament inaplicable, doncs la situaci plantejada s justament la contrria a la prevista en aquest precepte. Laplicaci del procediment general previst a larticle 218 TFUE tamb sembla en principi inadequada, perqu aquest precepte sha utilitzat en els supsits de remissi expressa dels tractats o quan shan celebrat acords internacionals amb tercers estats i/o organitzacions internacionals i no shavia previst altre procediment. Larticle 49 TUE regula lingrs dun tercer estat a la Uni Europea. El procediment preveu, duna banda, verificar el compliment dels requisits previstos en el TUE i dels criteris delegibilitat acordats pel Consell Europeu, i de laltra, establir les condicions dadmissi i les adaptacions en lordenament jurdic de la Uni que sen deriven. Aquest procediment no respon a les necessitats que es plantegen en una ampliaci interna de la Uni Europea. Aix per exemple, en els processos dadhesi previstos a larticle 49 TUE, el territori i els ciutadans de la Uni es veuen ampliats, cosa que no succeeix en els processos dampliaci interna. Aix doncs, larticle 48 TUE es revela com la base jurdica ms adequada per regular el procediment que sha de seguir per modificar els tractats constitutius. Aquest procs noms t per objecte modificar els tractats constitutius per adequar-se als canvis de les fronteres internes de la Uni Europea resultants de la secessi o la dissoluci dun estat membre. Les modificacions de les disposicions dels Tractats constitutius necessries per formalitzar laugment del nombre destats membres sn: Lestabliment de les parts contractants dels Tractats constitutius (TUE, TFUE i TCEEA). La inclusi, en el cas que fos necessari, de noves declaracions annexes als Tractats adoptades pel nou estat o pels altres estats membres relatives a la nova situaci creada per lampliaci interna de la Uni Europea. Ladaptaci dels protocols annexes als Tractats, en cas que fos necessari, que regulen aspectes relacionats amb la composici de les institucions i rgans de la Uni Europea.
Finalment, una de les qestions que es planteja s la de determinar el moment en qu sha diniciar el procs de modificaci dels tractats constitutius. Tenint present el llarg perode de temps que es necessita per
a la formalitzaci i entrada en vigor del tractat modificatiu, el procediment previst a larticle 48 TUE shauria diniciar en el mateix moment en el shagin produt les adaptacions institucionals necessries que garanteixin la participaci dels representants del nou estat membre a les institucions i rgans intergovernamentals i que normalitzi la composici de la resta dinstitucions que han de participar en el procs de negociaci del nou tractat.
ANNEX
FULL DE RUTA PER A LA SUCCESSI EN LA CONDICI DE MEMBRE DE LA UNI EUROPEA EN CAS DE SECESSI O DE DISSOLUCI DUN ESTAT MEMBRE
Declaraci dindependncia dun estat sorgit de la secessi o de la dissoluci dun estat membre desprs dun procs democrtic. Notificaci de successi en la condici destat membre de la Uni Europea per part de lestat sorgit de la secessi o de la dissoluci dun estat membre. En aquest acte es comunicaria la nova situaci, la seva voluntat de succeir lestat predecessor en la condici de membre de la Uni Europea en tant que nou estat que respecta els principis i condicions requerides per ser membre de la Uni i el model deconomia de mercat i la capacitat administrativa exigida, el comproms per part del nou estat dacceptaci de tot el cabal de la Uni Europea, la seva voluntat diniciar immediatament el procs dadaptaci que ha de permetre ladequaci del dret de la Uni Europea a la nova situaci i el comproms dadoptar tots aquells actes que permetin el compliment de totes les obligacions internacionals assumides pels estats en tant que membres de la Uni Europea. Acte adoptat per la Uni Europea de reconeixement de la successi com a membre de la Uni del nou estat sorgit de la secessi o de la dissoluci dun altre estat membre de la Uni Europea. Aquest acte suposaria el reconeixement
de lestat predecessor, en el cas de continuar existint, i de lestat/s successor/s com a membres de la Uni Europea i hauria de contenir les disposicions inicials necessries per garantir el funcionament de la Uni. Establiment del rgim transitori: Aplicaci del principi de continutat en els actes que no requereixen de canvis i modificaci dels actes de dret derivat per permetre: La continutat de laplicaci uniforme de les disposicions materials de lordenament jurdic de la Uni Europea en el territori del nou estat. Ladaptaci de les institucions i rgans de la Uni Europea amb lobjectiu de garantir, duna banda, la participaci dels representants del nou estat a les institucions i rgans intergovernamentals i, de laltra, el compliment de les disposicions institucionals que fan dependre el nombre de components duna instituci, un rgan i/o una agncia del nombre destats membres, aix com el funcionament correcte dels procediments dadopci de decisions de les diverses institucions i rgans de la Uni. Aquestes adaptacions institucionals shan de dur a terme a travs de laplicaci de les disposicions contingudes als tractats i a les normes de dret derivat, i en el cas que sigui necessari mitjanant la modificaci de les normes de dret derivat. La successi en els acords internacionals adoptats conjuntament per la Uni Europea i lestat predecessor. La successi en els acords celebrats entre els estats membres, derivats de la seva condici de membres de la Uni. Ladaptaci del dret material adoptat per la Uni Europea que impliqui la identificaci de drets i obligacions diferenciades entre els estats membres, a travs dels procediments previstos als tractats. Establiment del rgim definitiu: Modificaci de les normes de dret originari (Tractats constitutius i annexes, si escau) a travs del procediment previst a larticle 48 TUE.
NDEX DE SIGLES
BCE CE CDI GG RDA RFA TCE TCECA TCEEA TFUE TJUE TUE
Banc Central Europeu Constituci Espanyola Comissi de Dret Internacional Grundgesetz (Llei fonamental per a la Repblica Federal dAlemanya) Repblica Democrtica Alemanya Repblica Federal Alemanya Tractat constitutiu de les Comunitats Europees Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i lAcer Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica Tractat de Funcionament de la Uni Europea Tribunal de Justcia de la Uni Europea Tractat de la Uni Europea
FONTS PRINCIPALS
Bill of Rights. Nova York, 1789. Carta Canadenca de drets i llibertats. Ottawa, 1982. Carta dels Drets fonamentals de la Uni Europea. Nia, 2000. Constituci del Canad. Ottawa, 1982. Constituci del Cant de Berna. Berna, reforma de 1970. Constituci del Cant del Jura. Delmont , 1977. Constituci dels Estats Units. Filadlfia, 1787. Constituci federal de la Confederaci Sussa. Berna, reforma de 1978. Conveni Europeu per a la protecci dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Consell dEuropa. Estrasburg, 1950. Conveni de Viena sobre la successi destats en matria de tractats. Viena, 1978. Conveni de Viena sobre la successi destats en matria de bns, arxius i deutes de lestat. Viena, 1983. Reglament Intern del Consell de la Uni Europea. Brusselles, 2004. Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i lAcer. Pars, 1951. Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica. Roma, 1957. Tractat constitutiu de les Comunitats Europees. Roma, 1957. Tractat de Funcionament de la Uni Europea. Lisboa, 2007. Tractat de la Uni Europea. Maastricht, 1992. Tractat de reforma institucional de la Uni Europea. Lisboa, 2007. Tractat pel qual sestableix una Constituci per Europa. Roma, 2004. Tribunal Suprem del Canad. Remuneration of Judges of the Provincial Court of Prince Edward Island, [1997] 3 S.C.R. 3. Tribunal Superm del Canad. Secession of Quebec, [1998] 2 S.C.R. 217
BIBLIOGRAFIA
AldecOa LuZrraga, Francisco. La Europa que viene. El Tratado de Lisboa.
Madrid: Marcial Pons, 2010.

Aubert, Jean-Franois, Trait de droit constitutionnel suisse. Neuchtel: Ides et
calendes, 1967.
Balaguer CallejN, Francisco. El tratado de Lisboa en el divn. Una reflexin
sobre estatalidad, constitucionalidad y Unin Europea a Revista espaola de derecho constitucional, 2008, nm. 83, p. 57-92.
BHler, Konrad G. State succession and membership in international orga-
nizations. Legal theories versus political pragmatism. La Haia: Kluwer Law International, 2001.
DeZ-PicaZO, Luis Mara. La naturaleza de la Unin Europea. Madrid: Civitas, 2009. GOSalbO BONO, Ricardo. La ampliacin. El estado de la cuestin a Revista
Valenciana de Economa y Hacienda, 2003, nm. 8, p. 9-25

GutirreZ ESpada, Cesreo; Cervell HOrtal, Mara Jos. La adaptacin al
Tratado de Lisboa (2007) del sistema institucional decisorio de la Unin, su accin exterior y personalidad jurdica. Granada: Comares, 2010.
Hberle, Peter. Comparacin constitucional y cultural de los modelos federa-
les, a Revista de derecho constitucional europeo, 2007, nm. 8, p. 171-188
Jaria MaNZaNO, Jordi. Las consultas populares en Suiza (Un estudio sobre la democracia directa), Jus.
Revista del Instituto de Investigaciones Jurdicas de la UJED, 2009, nm. 17, p. 127-144.
JimNeZ CampO, Javier. Contra la Constitucin material a Estudios de Derecho pblico. Homenaje a Juan
Jos Ruiz-Rico. Madrid: Tecnos, 1997, p. 42-43.

LOuiS, Jean-Victor. El ordenamiento jurdico comunitario. Luxemburg: Oficina de Publicaciones Oficiales de
la Comunidad Europea, 1995.

MaNgaS, Araceli; LiN, Diego J. Instituciones y derecho de la Unin Europea. Madrid: Tecnos, 2010. MartN y PreZ de NaNclareS, Jos. El federalismo supranacional. Un nuevo modelo para la Unin
europea?. Vitoria-Gasteiz: Consejo Vasco del Movimiento Europeo, 2003.

MOrtati, Costantino. La costituzione in senso materiale. Mil: Giuffr, 1998. PreZ BerNrdeZ, Carmela. Las relaciones de la Unin Europea con organizaciones internacionales.
Anlisis jurdico de la prctica institucional. Madrid: Direccin General de Universidades, 2003. Rapport de la Commission lAssemble gnrale. Projet darticles sur la succession dEtats en matire de traites a Annuaire de la Commission du droit international, 1974, vol. II, 1re. partie. Nova York: Nations Unies, 1975, 178-279. SObriNO Heredia, Jos Manuel. Las Organizaciones internacionales. Generalidades a DeZ de VelaScO, Manuel. Las Organizaciones internacionales. Madrid: Tecnos, 2008, p. 37-56.
StOlleiS, Michael.Europa como Comunidad de Derecho a Historia constitucional. Revista Electrnica de
Historia Constitucional, 2009, nm. 10, p. 475-485.

VigNOccHi, Gustavo; GHetti, Giulio. Corso di diritto pubblico. Mil: Giuffr, 1991.

L'ampliació Interna de La Unió Europea

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'ampliació Interna de La Unió Europea

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dipsit legal: B27.

Dr. Jordi Matas i Dalmases

Dr. Alfonso Gonzlez Bondia

Dr. Jordi Jaria i Manzano

Profa. Laura Romn i Martn

NDEX DE SIGLES FONTS PRINCIPALS BIBLIOGRAFIA

8 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 9

Joan Ridao, president de la Fundaci Josep Irla

10 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

12 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 13

La singularitat De la naturalesa De la Uni EurOpea cOM a FOnaMent De la seVa aMpliaci interna

1. El carcter singular de la Uni Europea

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 15

16 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 17

18 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 19

20 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 21

22 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 23

24 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 25

26 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 27

28 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 29

30 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 31

32 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 33

34 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 35

36 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 37

38 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 39

40 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 41

42 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 43

44 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 45

46 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 47

48 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

50 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

El rgiM jurDic Del prOcs DaMpliaci interna

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 51

52 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

38 GOSALBO, La ampliacin: es estado de la cuestin, Revista Valenciana de Economa y Hacienda, p. 12.

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 53

2. La formalitzaci de la successi en la posici de membre de la Uni Europea

54 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 55

56 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 57

58 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 59

60 LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA

LAMPLIACI INTERNA DE LA UNI EUROPEA 61