Sobirania i Justcia.

Associaci independentista Informe sobre la viabilitat econmica de la independncia de Catalunya Disseny grfic: Aymerich Comunicaci Producci grfica: La trama Impressi: Puresa Barcelona, gener del 2011 Dipsit Legal: B-2308-2011 Sobirania i Justcia Rambla de Catalunya 61, 5 3a 08007 Barcelona sij@sij.cat www.sij.cat

Sumari
Prleg Introducci A / Dimensi de pas B / Dficit fiscal C / Uni Europea D / Economia catalana E / La burocrcia F / Infraestructures G / Seguretat social H / Model econmic I / Exemples de possible aplicaci del dficit fiscal recuperat J / Catalunya i Espanya Conclusions Suport documental Autors 06 08 12 14 18 20 24 25 28 30 32 34 36 38 42

Prleg
En el Manifest fundacional de lASSOCIACI INDEPENDENTISTA SOBIRANIA I JUSTCIA que presideixo, es fa esment que la independncia de Catalunya s necessria i possible per una multitud de raons, entre les quals sinclouen, sense dir-ne res ms, les de tipus econmic. Doncs b, els autors daquest treball que avui tinc el goig de prologar, tots ells socis de la nostra associaci i reunits en comissi, han eixamplat i aprofundit les esmentades raons de tipus econmic, i expliquen perqu aquestes justifiquen, i avalen tamb, la independncia de Catalunya. El mtode usat s molt pedaggic, aparentment senzill, fet a base de preguntes i respostes i, com no podia ser daltra manera, seris i molt ben documentat. Linforme daquesta comissi cal afegirlo als altres estudis sobre el mateix tema, elaborats tant per persones com per collectius. Desprs de la seva lectura, hom arriba a veure clar que el tracte econmic que lEstat ha dispensat a Catalunya ha estat i continua sent injust, ja que la discrimina premeditadament daquelles inversions que la farien econmicament ms competitiva, tal

com reclama i exigeix leconomia global que estem vivint. Paguem els impostos, per les inversions es fan en altres llocs i, per acabar-ho dadobar, de manera irracional des del punt de vista econmic. Alguns partits catalans -siguin o no independentistes- i institucions econmiques com les Cambres de Comer, Associacions empresarials, Escoles de negocis, Cercle dEconomia..., han fet sentir la seva veu per protestar contra la injustcia que Catalunya sofreix duna manera contnua; per, tret dalgunes engrunes, no hi ha hagut canvis substancialment importants. El resultat s la descapitalitzaci del nostre patrimoni pblic. Es fa necessari, doncs, trobar un altre tipus de solucions. Per a nosaltres, el cam s la independncia. Les bases econmiques que es troben en el treball que presento sn molt importants per a justificar una part de les raons que en sustenten la seva necessitat i, al mateix temps, la seva possibilitat. De les altres raons -histriques, jurdiques, culturals...-, aquest informe no en diu res, per el lector sap perfectament que existeixen i que no s ac on cal parlar-ne.

Noms em resta donar les grcies als autors, pel treball ben fet, i desitjar que el resultat de la seva difusi porti tothom, i especialment els qui encara en dubtin, al convenciment que la independncia de Catalunya s necessria i possible, tamb, pel que fa a lesfera de leconomia.

Agust Bassols i Pars President Barcelona, novembre de 2010

Introducci
La histria econmica s un intent dexplicar cientficament la riquesa i la pobresa de les nacions. La histria econmica de Catalunya s un cas digne destudi, on es veu levoluci que la nostra economia ha experimentat al llarg dels temps. Evoluci que no sempre ha tingut un sentit ascendent, ja que tamb hi ha hagut fases de recessi; i ara, com a conseqncia de la globalitzaci, ens trobem en una fase de vacillaci. Laparici de la globalitzaci pot ser alliberadora per a Catalunya, ja que far desaparixer la dependncia dun sol mercat, ms ben dit, est fent desaparixer la nostra obsessi pel mercat espanyol, ja que les empreses espanyoles compren a qui volen i on volen de la mateixa manera que ho estan fent les empreses catalanes, i noms si les condicions de preu, qualitat, servei i comercialitzaci sn les adequades, compren i comprem dins del que sanomena mercat espanyol. Les darreres aproximacions estadstiques ens diuen que els nostres productes es consumeixen en tres tipus de mercats, a ra duna tercera part per a cada un: el catal, lespanyol, i leuropeu i el mn. Si aix s cert, no sentn que tants empresaris tinguin por que Catalunya emprengui el vol de la independncia. Per qu? Si ja estem en un mon globalitzat, qu hi perdrem sent independents? La resposta s que no hi perdrem res perqu, tant ells com nosaltres, continuarem comprant-nos els productes lun a laltre sempre que ens interessi. Aix s el mercat. Un provedor en substitueix un altre quan les condicions que ofereix sn millors. I aquest provedor pot ser del mercat domstic o dels exteriors. Ho estem veient cada dia fins i tot als supermercats. Aix ens porta al nucli dur de la nostra viabilitat econmica, tant en la situaci actual del nostre pas com dins del context de la independncia de Catalunya. Hem de millorar la qualitat dels nostres productes i la productivitat del nostre sistema productiu: qualitat, preu i comercialitzaci, que inclou laugment del capital fsic per treballador, el disseny, el transport i les connexions aries intercontinentals. Aquest objectiu comprn tamb la millora de leficincia en la utilitzaci dels factors econmics, ja que la reducci dels costos redunda en benefici de la competitivitat. Hem de caminar cap a lexcellncia.

Tenim dues de les millors escoles de negocis del mn, on els nostres empresaris van a intercanviar els seus coneixements i a ratificar i millorar un lideratge que han de continuar exercint. I com que no noms dempresaris est formada lempresa, cal tamb tenir les millors escoles de formaci professional per a gent de tots els oficis: mecnics, paletes, informtics, administradors, comptables, financers..., amb esperit dentrega i convenuts que el treball que estan fent no tan sols els ha de satisfer personalment sin que els resultats obtinguts han de ser bons per a tota la comunitat. NOMS SI ES CREA RIQUESA S POSSIBLE REPARTIR-NE. Catalunya mai no ha deixat de treballar. Tot el que tenim s fruit del nostre esfor. No disposem de recursos naturals rellevants, ni tampoc destratgics. Fins i tot, dins dun Estat que ens ha menystingut i que no ens ha dotat dels mitjans infraestructurals que la nostra economia necessita, ens hem espavilat i hem aconseguit ser una potncia industrial considerable. I no noms industrial sin tamb comercial, sanitria i turstica. La nostra capacitat financera tampoc no s negligible.

Tot plegat ens fa un poble acollidor, treballador, amic de prendre iniciatives, viatger, curis, on s agradable viure i on tenim una fortssima cohesi social. Ens manquen moltes coses que, en una Catalunya independent i sensible a les necessitats del seu poble, es podran aconseguir amb els mitjans fiscals que ara desapareixen de les nostres mans. Per exemple, unes infraestructures viries que facilitin les exportacions vers Europa, amb connexions ferroviries dample europeu per al transport de mercaderies i de viatgers, i aeroports amb vols dabast intercontinental directes amb les principals ciutats del mn, a fi de facilitar els contactes comercials i les relacions empresarials; un bon servei ferroviari de Rodalies que arribi a tot el territori i que en resolgui les actuals mancances... Una Catalunya independent amb un govern propi far que la nostra autoestima pugi i que la nostra confiana amb qui ens governi sigui ms elevada, perqu el nostre poble tocar i sentir que t un Estat que el protegeix i no un Estat que lexplota. En efecte, un dels papers que lEstat propi ha de fer en laspecte econmic, s el dajudar eficament a promocionar les empreses del pas als mercats exteriors.

Estem convenuts que amb la INDEPENDNCIA, les energies del nostre poble es multiplicaran i, si fins ara tenim el que tenim amb el tracte gens amable que hem rebut, amb la INDEPENDNCIA i amb ESTAT PROPI la nostra volada per tots els mbits -socials, culturals i econmics- podr ser envejable. LAssociaci Independentista SOBIRANIA I JUSTCIA, a travs de la Comissi dEconomia, ha confeccionat aquest vademcum fet de preguntes i respostes, per evidenciar, duna manera senzilla per seriosa, com ns de viable des del punt de vista econmic, la independncia de Catalunya. Amb aquesta aportaci pretenem que el nostre poble aclareixi els seus dubtes i que els nostres empresaris superin la por a perdre clients. Pretenem tamb que els grans serveis destudis de les nostres corporacions financeres, industrials i comercials esmercin els seus esforos per precisar els mecanismes de tot tipus que seran necessaris per a adequar el nou Estat independent de Catalunya a la nova realitat jurdica, amb el que aix significa de partici de bns, participaci en empreses pbliques, propietat dinfraestructures... amb lantic estat espanyol.

10

11

DIMENSI DE PAS

Existeixen a la Uni Europea Estats independents similars a Catalunya?

S. Per extensi, poblaci i Producte Interior Brut. Catalunya (32.000 quilmetres quadrats, 7,2 MM habitants, 210.000 MM de PIB). Dinamarca (43.000 quilmetres quadrats, 5,5 MM habitants, 206.000 MM de PIB). Eslovquia (49.000 quilmetres quadrats, 5.5 MM habitants, 115.000 MM de PIB). A ms, hi ha molts altres Estats de menor dimensi: Estnia, Litunia, Eslovnia, etc. El PIB (Producte Interior Brut) s una mesura del valor monetari generat per leconomia dun pas en el transcurs dun any, dins dels seus lmits territorials. Es fa el clcul sumant el valor afegit (diferncia entre el cost i la venda) de tots els productes i serveis. s a dir, la suma dels productes i serveis finals, per deixar excloses les produccions intermdies, a fi que no es produeixi una doble comptabilitzaci. Es pot expressar amb la frmula: PIB=Consum+Inversi+Exportacions-Importacions. El PIB s una macromagnitud que dimensiona el poder econmic dun pas.

LEstat-Naci que es va consolidar a lEuropa del segle XIX t sentit en lactualitat?

T escs sentit, ja que ha perdut bona part de la seva sobirania, amb algunes excepcions. La poltica monetria est en mans dun rgan supranacional (el Banc Central Europeu), i la poltica de defensa, en mans dun altre (lOTAN). La crisi econmica mundial ha posat en evidncia la necessitat dun govern europeu que dirigeixi al seu torn les poltiques pressupostries i fiscals. Els governs dels Estats-Naci clssics sestan quedant sense feina. El futur s dels pasos europeus de menor dimensi, com Catalunya, perqu sn ms propers a la realitat de la seva poblaci i, per tant, poden gestionar ms eficientment els recursos que administren.

12

DINAMARCA

Km 43.000

PIB 206.000 MM
habitants 5,5 MM

ESLOVQUIA

Km 49.000

PIB 115.000 MM
habitants 5,5 MM

CATALUNYA

Km 32.000

PIB 210.000 MM
habitants 7,2 MM

13

DFICIT FISCAL

Resultat negatiu de la balana fiscal amb l'Estat. Aquest concepte finalment ha estat acceptat per l'Estat espanyol quan, desprs d'una llargussima reclamaci de la societat civil catalana, el Parlament espanyol aprov la publicaci de les balances fiscals.

I aix sempre ha estat aix?

Si ens referim nicament a letapa democrtica i a partir del moment en qu es desenvolupa el concepte duna Espanya autonmica, Catalunya ha estat subvencionant a bona part de la resta de les autonomies. Referint-nos al perode ms proper (1990-2010) i prenent una mitjana de dficit anual histric de 8.000 MM (que no sn ni els 21.000 dara ni els 14.000 del 2002), arribem a la xifra de 160.000 MM en vint anys. Aquesta xifra s igual al 76% del nostre PIB.

Qu vol dir que Catalunya t dficit fiscal?

Que els catalans paguem cada any a lEstat uns impostos molt ms elevats que la inversi i la despesa pblica que rebem, la qual cosa provoca una descapitalitzaci del pas. Noms lesfor de la iniciativa i lestalvi privat, que surt del treball i de les butxaques dels catalans, permet corregir una mica els efectes daquesta diferncia: escoles, hospitals, guarderies, mtues, clniques, autopistes. Per, a causa del pes del sector pblic en leconomia espanyola, aquesta situaci s insostenible.

Qu significa aix a nivell personal i familiar?

Significa que cada catal paga un excs de 233 al mes pel fet de ser espanyol, i que una famlia de tres persones paguen, pel mateix concepte, 8.400 lany. Cada dia desapareixen de la butxaca dels catalans 60 MM deuros.

Quin s el valor daquest dficit?

Les dades registrades del perode 2002-2005 ens donen un dficit amb una mitjana anual de 14.000 MM . En paguem 42.000 i ens en retornen 28.000. Estimem que durant els anys del boom (2006-2008), el dficit va arribar a la xifra de 21.000 MM , lequivalent al 10% del nostre PIB. Aix s igual a 3,5 bilions de les antigues pessetes.
14

233 /mes

15

Per aquesta no s la nostra quota de solidaritat?

s millor qualificar-la de "quota d'espoliaci". La solidaritat t unes premisses que en aquest cas no es compleixen: No es pot ser solidari amb altres pasos o regions, quan en el nostre propi pas hi ha mancances fonamentals, amb bosses de pobresa que s'expandeixen (a Catalunya hi ha 1.200.000 persones amb ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana). Quan una subvenci solidria s'institucionalitza, el receptor compta amb ella i el seu afany de treball i millora tendeix a la inhibici. Les subvencions han de tenir un carcter temporal per no crear disfuncions econmiques, ja que altrament esgotarem la font dels ingressos (matarem la gallina dels ous d'or).

capten i desprs negocien amb lEstat Central una quota de pagament pel cost dels serveis que en reben. Daix sen diu Concert Econmic. Grcies a aquest concert, aquests territoris tenen uns ingressos per habitant que els permet de fer una despesa pblica molt superior a la nostra, tot i que llur renda per cpita s similar i que la dimensi de les economies daquells territoris s notablement inferior a la catalana.

I com es reflecteix en els pressupostos de la Generalitat aquesta quota despoliaci?

Es reflecteix en un dficit permanent entre els ingressos i les despeses. Per cobrir aquest dficit, la Generalitat ha demetre Deute Pblic (que vol dir que deixa un deute creixent a les generacions futures). En lactualitat aquest deute s de 22.000 MM , ms uns 7.000 MM dempreses o institucions pbliques catalanes. Aquest any ens tocar pagar, per aquest concepte, lequivalent a 3.000 MM . Si no tingussim el dficit fiscal amb lEstat, podrem reduir progressivament el deute i els seus interessos, i consolidar la nostra solvncia com a pas. Resulta molt significatiu que els mitjans de comunicaci espanyols critiquin que la Generalitat decideixi emetre bons a un any, dirigits al pblic en general, i que la seva remuneraci sigui a un preu superior al del mercat. El que ning no diu s que la precarietat dels comptes de la Generalitat s el resultat del continu espoli fiscal.

A efectes prctics, com notaria un catal en la seva prpia pell, que Catalunya s independent?
s fcil de mesurar-ho sense fer especulacions. Euzkadi i Navarra no sn Estats independents, per gaudeixen dels privilegis de tenir Hisenda prpia. s a dir, es queden els impostos que re16

Quin seria, doncs, el pressupost de la Generalitat si Catalunya fos un Estat independent?

Si en lactualitat el pressupost s de 39.700 MM i a aix li afegim la quota despoliaci (21.000 MM ), ens trobem amb un nou pressupost de 60.700 MM , que s un 52% superior a lactual. Els retalls que en tots conceptes est aplicant ara la Generalitat per reduir la despesa (salaris funcionaris, pensions, impostos, inversions, etc.), serien innecessaris.

Per qu, de vegades, es presenten les xifres del dficit com si fossin menors?
Perqu fan trampes. Hi ha dues maneres destimar aquest dficit: el model de flux monetari i el model de flux de benefici. El primer es fixa en els fluxos monetaris: els diners que es recullen en el territori i els diners que es reben. El segon, flux de benefici, s molt subjectiu, perqu la seva base s la de considerar que certes inversions que es fan a la capital de lEstat, beneficien tothom. Per tant, reparteixen els costos del Museu del Prado, o les despeses de Defensa, o part de les despeses dels funcionaris de lAdministraci Central o la nova terminal de Barajas. Aix no t cap sentit.

I tot aix no shagus arreglat si ens haguessin aprovat lEstatut tal com es va enviar al Tribunal Constitucional?
En el cas que el Tribunal Constitucional lhagus acceptat tal com li va arribar, el resultat hagus estat millor de com ha quedat per les xifres resultants haurien estat igualment ridcules en comparaci al dficit fiscal que suportem.

17

UNI EUROPEA

Serem membres de la Uni Europea?

Evidentment. Pagarem la nostra quota de l1% del PIB (2.100 MM ). La Comunitat Europea es finana, en un 75%, pel volum del PIB de cada pas; en un 15%, per lIVA, i en un 10%, per laranzel com dels productes importats de tercers pasos. Podrem destinar 1.000 MM ms per cobrir les despeses en poltica exterior: ambaixades, consolats, etc. Cal assenyalar que el nou concepte dEstatNaci del segle XXI no neix amb la sobrecrrega burocrtica dels vells Estats-Naci. El mateix Estat espanyol arrossega els costos daquest perfil i aqu rau una part de la seva ineficincia.

Per tenim banc central a Catalunya?

El tindrem (Banc de Catalunya). s una qesti formal. En lactualitat, els bancs centrals dels pasos de la zona euro no governen la poltica monetria (ni la massa monetria, ni la taxa de canvi de leuro, ni la taxa de linters bsic). Tot aix s responsabilitat del Banc Central Europeu. La funci dels bancs centrals de cada pas s bsicament de supervisi, anlisi i control.

I qu passaria amb la nostra relaci amb el Banc Central Europeu?

Seguirem el protocol assenyalat i anirem a lampliaci de capital establerta. El capital del BCE es reparteix entre tots els bancs centrals de cada pas, en funci del seu PIB i de la seva poblaci. Espanya ha aportat 478 MM . Daquest import, a Catalunya li corresponen 98 MM .

18

Aportaci dEspanya al Banc Central Europeu. Percentatge corresponent a laportaci de Catalunya.

19

ECONOMIA CATALANA

Quin s el nivell de la nostra I la nostra activitat comercial? economia?

s una economia potent i equilibrada, tot i la constant descapitalitzaci soferta a causa dels fets esmentats. La nostra plataforma industrial produeix el 24% de la producci total dEspanya. Per sectors, destaquem en qumica (43%), plstics (39%), paper i arts grfiques (31%), maquinria (28%), equips elctrics, electrnics i ptics (32%), txtil i calat (36%) i material de transport (25%). Comptem amb 600.000 empreses (entre autnoms, petites, mitjanes i grans empreses). Per la seva agilitat i vocaci internacional, la nostra xarxa de PIMES s una de les nostres grans fortaleses. Som la primera regi agroalimentria dEuropa. Tamb molt equilibrada respecte a poques anteriors, grcies a lesfor per la internacionalitzaci. El nostre mercat es distribueix en tres parts, amb un ter de quota cadascuna: el mercat catal, el mercat espanyol i el mercat internacional.

I la nostra balana comercial amb Espanya?

Tamb se nha redut el diferencial, en el sentit que els fluxos comercials shan compensat. Si analitzem els nostres principals mercats espanyols, veiem el segent: venem al Pas Valenci el 18% del que produm, per els comprem el 20% dall que ells produeixen (tots dos som el principal client de laltra part). Amb Arag, les xifres sn el 14% i el 19%, i amb la Comunitat de Madrid, el 11% i el 9%. Els percentatges sn propers, per en produir nosaltres ms que ells, tenim valors absoluts ms grans. Aix i tot, el supervit comercial a favor nostre ha perdut pes (del 5,3% del PIB el 2001, al 3,3% en lactualitat).

I el sector turstic?
Estem ben dotats per a prestar el millor servei, amb marques prpies de gran notorietat, com Barcelona, Costa Brava, Port Aventura , Delta de lEbre , etc. Som la primera destinaci turstica dEspanya, per davant de Balears i de Canries. Tenim uns 14.000.000 turistes, amb un alt grau de fidelitzaci. Un mili de cada quatre milions destrangers que visiten Espanya, tria Catalunya com a destinaci.

20

Dades de la producci catalana respecte Espanya

4 2

Catalunya

Espanya 5 28% Maquinria 6 32% Eq. elctrics, electrnics i ptics 7 36% Txtil i calat 8 25% Material de transport

1 24% de la producci total 2 43% Qumica 3 39% Plstics 4 31% Paper i arts grfiques

21

Per, aquest supervit comercial no compensa el dficit fiscal?

En absolut. Hi ha tres raons: una tcnica, la segona econmica i la tercera allegrica. Tcnicament, una transacci comercial s un intercanvi de bns en funci dels interessos de les parts. En una economia global de lliure competncia, tot obeeix a la voluntat de les parts. Et compro perqu em conv o perqu no trobo una relaci qualitat-preu-servei millor que la que mofereixes. No hi ha mercats captius. Aix pot produir supervit o dficit comercial i expressa la fora o debilitat duna economia. Davant daix, una balana fiscal amb un dficit estructural duna de les parts, s un impost afegit sense cap prestaci a canvi. Econmicament, les xifres sn clares. Si tenim un 10% del PIB de dficit fiscal i un 3,3% del PIB de supervit comercial, s una qesti aritmtica: 103,3 = 6,7%. s a dir, si el mercat espanyol desaparegus del nostre horitz (hiptesi poc raonable perqu Business is Business), encara ens quedaria a favor un 6,7% del PIB (14.070 MM ) i la possibilitat de vendre a altres mercats el que no es vengus a aquell. Lallegoria serveix per a aclarir dubtes. Barrejar dficit fiscal amb supervit comercial s narrar la

petita histria dun botiguer que, desprs de treballar durament tota la jornada, fa els seus comptes, posa els diners de les vendes dins un sobre i sen va a casa seva, a fi de ingressar-los al banc el dia segent. Per en creuar el carrer, un altre ciutad li agafa el sobre dels diners i sen queda una part. La sorpresa s que lendem, quan el botiguer torna a obrir la seva botiga, el primer client que hi entra s aquell mateix ciutad que ahir li prengu el sobre, el qual fa les seves compres amb els diners que es va agenciar el dia anterior.

Quin s el grau dobertura internacional?

Molt alt. Aquest grau es mesura sumant les importacions a les exportacions i comparant-les amb el PIB en termes percentuals. En el cas de Catalunya, lndex s del 60% (el ms elevat dEspanya), davant un 44% dEuzkadi i un 43% de la Comunitat de Madrid.

Com anem dexportacions?

Molt b. Les exportacions catalanes signifiquen el 26,7% del total espanyol. En termes comparatius, la Comunitat de Madrid representa el 11,5% i Euzkadi el 10,6%. A ms, la nostra cartera est molt diversificada: productes qumics, 23%; autombil, 14,6%; aliments, 11,4%; altres productes de consum, 11%, etc.

22

Transaccions comercials entre Catalunya i altres mercats espanyols

Pas Valenci Arag Madrid

nivell de vendes de la producci catalana a daltres comunitats nivell de vendes de la producci de cada comunitat a Catalunya 1 Pas Valenci vendes 18% compres 20% 2 Arag vendes 14% compres 19% 3 Madrid vendes 9% compres 11%

Principals exportadors dEspanya

1 Catalunya 26,7%
23

2 Madrid 11,5%

3 Euzkadi 10,6%

4 Altres 51,2%

LA BUROCRCIA

Necessitarem molts funcionaris per a ladministraci del nou Estat catal?

Just els necessaris. Catalunya s un pas demprenedors, no de funcionaris. En lactualitat, i malgrat el volum de la poblaci, a Catalunya hi ha noms un 13,7% de funcionaris sobre el total de personal empleat. Aquest mateix grup de funcionaris hauria destar en condicions de portar a terme ladministraci del nou estat. La mitjana dEspanya s dun 18,6%. A Extremadura nhi ha un 32,5%, a Andalusia, un 21,7%; a Madrid, un 18%; a Euzkadi, un 17,4%; a Navarra, un 16,3% i al Pas Valenci, un 14,3%.

18,6%

Espanya

Extremadura

32,5%

21,7%

Andalusia

18%

Madrid

17,4%

Euzkadi

16,3% 14,3% 13,7%

Navarra

Pas Valenci Catalunya

Percentatge de funcionaris sobre poblaci activa

INFRAESTRUCTURES

Quin s lestat de situaci de les nostres infraestructures?

Molt deficient, a causa de labandonament de lEstat i dels seus successius governs des del comenament del perode democrtic. En les inversions, ha primat sempre la ideologia sobre la racionalitat i la viabilitat econmica. En tenim molts exemples: A Catalunya les autopistes sn de peatge i les autovies (gratutes) sn marginals. A la Comunitat de Madrid i a Andalusia, per citar els casos ms cridaners, hi ha moltes ms autovies que autopistes. Els estudis internacionals demostren que els trens dalta velocitat noms es justifiquen entre dues poblacions, quan se nassegura la plena utilitzaci. El concepte de lAVE radial des de Madrid a qualsevol provncia s una aberraci econmica. En parallel a aix, encara no hi ha un tren dalta velocitat entre Barcelona i Valncia, on s que es compleixen les lleis del flux, tant de passatgers com de mercaderies. El 40% de lexportaci espanyola es genera des de larc mediterrani (fonamentalment entre Valncia i Catalunya) i, en canvi, no sha donat prioritat a un eix ferroviari de mercaderies dample europeu que, sortint dAlgesires, passi per tot el corredor mediterrani fins a arribar a la frontera francesa. Per a Catalunya i el Pas Valenci aquesta inversi s clau.
25

Els avantatges sn evidents: descongesti de les autopistes, major seguretat del transport, possibilitat dequilibrar el gran pes dels ports del nord dEuropa (que controlen el 75% del comer martim que procedeix dsia), estalvi energtic i estalvi dels costos del transport. En contra, sha proposat com a prioritari un corredor ferroviari ideolgic, que vagi des dAlgesires fins a la frontera aragonesa amb Frana, passant per Madrid i Saragossa. Daquest corredor, en quedarien despenjats els ports de Valncia, Tarragona i Barcelona, plataformes essencials per a leconomia del pas, que estan en el pas del corredor ferroviari natural. Aquests ports sn una via dentrada per a moltes mercaderies procedents dsia, via Canal de Suez. Frana i la UE shan decantat per lopci mediterrnia. Noms la intervenci de la UE podr fer que simposi la racionalitat. Sha fet una macroinversi a Madrid-Barajas, amb un aeroport sobredimensionat, que arrossega un deute de 6.000 MM . I com que aquesta enorme inversi sha de justificar amb el seu s, shan posat barreres a lexpansi internacional de laeroport del Prat, forant-lo a especialitzar-se noms en vols low cost i altres vols residuals. Shan fet inversions surrealistes, com laeroport de Ciudad Real (1.100 MM dinversi), en qu a penes hi ha moviment. Actualment, tres vols setmanals.

Sha posat en funcionament lAVE Madrid-Barcelona (la viabilitat econmica del qual, tot i la seva notable utilitzaci, s ms que discutible), per sha carregat a les inversions en infraestructures de Catalunya. Catalunya hagus pogut emprar els diners en altres prioritats, per exemple amb la connexi amb Valncia i amb Europa, i en la millora de la runosa i ineficient xarxa de Rodalies. Shan passat de rosca amb lAVE, fins al punt que a finals del 2010, Espanya tindr ms quilmetres de lnies frries dalta velocitat que Frana, mentre que el volum de passatgers de Frana ser deu vegades el dEspanya. Fins i tot, quan saproven inversions a Catalunya, desprs no es compleixen en plenitud. Les inversions aprovades pel ministeri de Foment en el perode 2002-2007, noms es van executar en un 73,8%. Sha impedit per tots els mitjans que laeroport del Prat sigui gestionat pels catalans, en una combinaci Generalitat-inversors privats. Volen que AENA (cos burocrtic de lEstat central) decideixi la poltica a seguir. A tota Europa, excepte a Espanya i a Romania, la gesti dels aeroports est descentralitzada. Laeroport de Frankfurt (el de ms trnsit dAlemanya i un dels ms grans dEuropa) est gestionat per una societat en qu el soci principal s lEstat (Land) de Hessen, a ms dels empleats, lajuntament, la companyia Lufthansa i lEstat alemany. Aquest ltim hi participa noms amb el 6,56% i no hi t dret de bloqueig.
26

Lestratgia espanyola

27

SEGURETAT SOCIAL

Hi ha algun risc que la independncia ens impedeixi mantenir les nostres prestacions socials?
Cap. No noms aix, sin que podem millorar-les. Cal tenir en compte que la caixa de la Seguretat Social opera de forma independent; i tamb, que en la concepci centralista de lEstat es considera com a irrenunciable el principi dunitat de caixa de la Seguretat Social. Avui t uns fons de 64000 MM deuros invertits, en un 84%, en deute de lEstat. Una bona part daquest fons pertany als cotitzants de Catalunya. De la mateixa manera que passa amb el dficit fiscal, la balana de la Seguretat Social tampoc est ajustada entre el que paguem i el que rebem. El 2007, per exemple, vrem pagar ms del que vrem rebre, amb la qual cosa el dficit daquesta balana va superar els 3.600 MM , que s igual a 1,85% del PIB catal. Aix s degut a que Catalunya t un grau docupaci respecte a la poblaci, superior al de la resta de lEstat. Amb una Seguretat Social prpia, podrem millorar en un 25% la pensi mitjana, i els nostres fons de reserva estarien al voltant de 14.000 MM .

28

Seguretat social de lEstat. Participaci de Catalunya en el Fons de Reserva (22%)

64.000 MM
29

MODEL ECONMIC

Quin s el model econmic a seguir?

En primer lloc, cal assenyalar que el model econmic espanyol ha fracassat. Sha construt sobre grans empreses pbliques privatitzades, transformades en monopolis privats, que han operat en posici de privilegi. La seva generaci dexcedent i el seu mercat de clients captius els ha proporcionat molt efectiu, amb el qual han diversificat, no sempre amb encert, la seva cartera dinversions. Moltes daquestes empreses han repetit el model en alguns pasos llatinoamericans. No sajusten a la lliure competncia. Al seu costat, les empreses constructores dobres pbliques, que han begut dels pressupostos de lEstat (autovies, AVEs, etc.), tamb han repetit el model en altres pasos. Finalment, la gran banca ha titulat tot tipus dactius i ha abocat la major part del crdit al sector del totxo, sense assumir els riscos que aquest fet comportava. I tot aix amb diners aliens, s a dir, endeutant-se amb lexterior. Aquest enfocament ha comptat amb la collaboraci de laparell de lEstat central, fos quin fos el seu govern. Aquest s el model de lespeculaci, enfrontat al de leconomia productiva: un model heretat de lEspanya rendista, que basa el seu creixement en les rendes del capital i en la intermediaci, i no en lesfor. El model econmic catal ha de seguir una altra via. Ha de tenir una bona plataforma industrial, i aix significa, simplement, posar mfasi en el projecte actual, amb productes i serveis de major valor afegit. El model a copiar no s Espanya, sin Alemanya. Lesperit emprenedor dels catalans, ms calvinista que catlic, ha estat sempre partidari de lesfor i la innovaci com a motors de progrs.

30

extensi 505.954 km2 poblaci 42,7 milions d'habitants

extensi 356.957 km2 poblaci 82,5 milions d'habitants

31

EXEMPLES DE POSSIBLE APLICACI DEL DFICIT FISCAL RECUPERAT (nou flux monetari)

Qu podrem fer amb el dficit recuperat dun any si fssim independents?

Moltes coses i de forma ordenada. Una part es podria dedicar a la despesa corrent i laltra a la inversi. A tall dexemple:

1 2 3 4 5 6 7 8

Donar una paga extra de 1.000 a tots els pensionistes: 1.400 MM Dotar tots els compromisos de la llei de dependncia: 250 MM Construir un eix ferroviari transversal: 7.000 MM Construir un eix ferroviari orbital: 4.000 MM Desdoblar a quatre o ms carrils lactual Eix Transversal: 700 MM Fer una amortitzaci extraordinria del deute: 3.000 MM Contribuir, com a membres, a les despeses de la UE: 2.100 MM Dotar lequivalent dun exrcit propi: 1.300 MM

Aquesta llista dexemples suma 19.750 MM euros i no esgota lespectacular diferencial anual de 21.000 MM euros a favor nostre, que ens permetria de fer, any rere any, les inversions necessries, lamortitzaci prudent del deute pblic de la Generalitat generat fins ara i la creaci de nous programes per a fomentar la cohesi social, aix com atendre les corresponents despeses corrents.

32

+
4 5

+
6

+
7 8

+ +

33

CATALUNYA I ESPANYA

La independncia de Catalunya s una mala jugada per Espanya?

Aix equival a preguntar si lalliberament dun segrestat, pel qual sest pagant un rescat permanent, perjudica el segrestador. La independncia de Catalunya s simplement un acte de supervivncia. Espanya patir un trauma estrictament econmic, tot i que ser tamb percebut com un greu afront -un ultratge- a la seva imperial dignitat. Els catalans no pretenem ser enemics dEspanya. Ans al contrari, aspirem a mantenir-hi relacions amistoses i mtuament fructferes. Lavinentesa del final de la crisi ha de permetre als espanyols, nous plantejaments. Si les seves classes dirigents, comenant pels seus governs, saben submergir-se en un bany de realitat, tindran immenses possibilitats de desenvolupament; disposaran dun potencial hum extraordinari, i tothom sost que el millor actiu dels pasos s la seva gent. Prvia reforma de la legalitat vigent, la flexibilitat dels recursos humans permetr crear valor afegit per part dun gran contingent de funcionaris i collaboradors de les administracions pbliques, notablement qualificats, que podran reciclar-se en rees com la gesti empresarial, el comer internacional, la informtica, les comunicacions, les cincies aplicades a la indstria, els serveis socials, etc., activitats totes que el pas ja coneix. Labundncia destructures de tot ordre, les connexions internacionals i la disponibilitat de capitals de les grans corporacions financeres, totes sota el seu control, han de poder aixecar regions deprimides, fins ara condemnades a la inactivitat subvencionada. Tamb els grans capitals especulatius, coneguts i ocults, podran dedicar-se a activitats productives durant els anys en qu les oportunitats daprofitar informacions privilegiades seran escasses. Hauran dassumir riscos no superiors als que els han abocat a la crisi actual. Aix comportar, per, desmuntar gran part daquesta baluerna galctica en qu han convertit el seu residual imperi colonial. Comenant per la hipertrfia de les seves Administracions pbliques (ministeris i altres organismes sobrers, descontrol del parasitisme i de la despesa ordinria incremental, corporativisme invasiu, duplicitats orgniques i funcionals entre govern central i autonomies, exhibicionisme internacional, etc. etc.), juntament amb el sosteniment de fastuositats aberrants com lAVE radial, els aeroports injustificables i les autopistes subvencionades que dupliquen autovies. Aquesta

34

regeneraci de tot el sistema representar un gran alliberament de recursos que restaran disponibles per a despeses i inversions ajustades al sentit com. La nova Espanya recuperar posicions (a la baixa) per ampliar i perllongar els ajuts dels Fons Europeus, mentre Catalunya continuar sent pas contribuent. Finalment, i comptant que tot el que hem exposat succeeixi desprs de superada lactual crisi, els espanyols ens agrairan haver afavorit la seva emancipaci duna dependncia tan enutjosa com la de Catalunya.

35

Conclusions
Amb totes les respostes donades al llarg daquest vademcum a les preguntes que molts dels nostres conciutadans es plantegen quan tracten de penetrar en el fons de la independncia de Catalunya, nosaltres creiem que haurem contribut a esclarir molts dubtes i a obrir nous horitzons. Cal dir, una i tantes vegades com calgui, que tots els vectors estudiats donen respostes positives a la pregunta sobre la viabilitat econmica de la independncia de Catalunya, i que tota la documentaci que les empara est relacionada en lapartat SUPORT DOCUMENTAL. Un cop dit aix, s interessant de fer algunes puntualitzacions sobre alguns punts que els contraris a la nostra independncia oposen reiteradament, el primer dels quals fa referncia a negar el dficit fiscal que pateix Catalunya, ja que diuen que els territoris no paguen impostos, sin que qui els paga sn els individus i les empreses; i s veritat, per tamb s evident que si aquests impostos no reverteixen en forma dinfraestructures, per exemple, o de serveis socials... al territori del qual han sortit, aquest sempobreix, es descapitalitza, veu recular la seva competitivitat. I aix s el que genera el nostre dficit fiscal. Sense sortir de lmbit econmic, hi ha tamb el tema de la solidaritat. La nostra incorporaci a Europa com un Estat ms dels que la composen, comporta unes obligacions que, al nostre entendre, sn suficients -com ho sn pels Estats actuals- per atendre a la solidaritat, en forma dajudes a les regions europees ms deprimides a fi danivellar-les a les de nivell superior: ajudes a la inversi i a la cohesi social. Nosaltres serem contribuents nets, tot i que una part dels fons aportats tamb revertirien a Catalunya. La independncia poltica no s contrria a la interdependncia econmica, i a Europa tots els Estats sn interdependents. Nosaltres tamb ho serem. Aix enllaa amb el fet que alg pensa que la independncia de Catalunya aniria en detriment dels llaos familiars i damistat que molts ciutadans de Catalunya tenen i senten per familiars i per amics que viuen ms a lOest de lEbre. Quin problema hi ha? Una cosa no t res a veure amb laltra. El mn ns ple dexemples; la mateixa situaci es dna amb ciutadans catalans i darreu que tenen familiars i amics escampats pel mn; no hi ha ning que, per aquest motiu, hagi renunciat a la prpia identitat i al dret a desenvolupar-la lliurement. El

36

lmit est en el respecte a la personalitat de laltre i en fer les coses per la via democrtica i, per tant, pacfica. Aquest s lnic cam vlid per a aconseguir el reconeixement internacional. Un altre aspecte a considerar lendem dhaver proclamat la independncia democrtica, s el dels passos que s`han de donar perqu en la vida normal hi hagi el mnim dinterrupcions possibles. En tenim un seguit dantecedents entre els nous Estats emergits a Europa en els darrers quinze anys. El dia a dia ha de ser supervisat i garantit pels organismes internacionals. LONU i el Consell dEuropa han de vetllar perqu la voluntat democrtica del poble catal sigui respectada i no boicotejada per ning. Nosaltres hem intentat demostrar que la independncia de Catalunya s viable des del punt de vista econmic, per lestratgia que ha de conduir el nostre poble a la seva independncia poltica, lhan

destablir els partits poltics, i aquesta estratgia sha de tenir pensada per dur el nostre poble per camins segurs. La Catalunya del futur ha de sorgir dels nostres equips poltics. No pot ser daltra manera. Una darrera afirmaci. Que nosaltres sapiguem, cap poble que hagi aconseguit la seva independncia ha renunciat a la seva llibertat per raons econmiques. Tots han avanat. Catalunya no en ser una excepci. Lesperit dempresa i de treball existent a Catalunya s fonamental per a tirar endavant el nou Estat catal. En el mn hi viuen milers de milions de persones, amb les seves necessitats de tot tipus i, en una situaci de globalitzaci, una economia emprenedora com la catalana sen sortir i sen sortir molt b. El pitjor que ens podria passar s ser vctimes de la por, vctimes del pessimisme. Un dels nostres punts forts s el tremp de la nostra gent.

UNA CATALUNYA INDEPENDENT S NECESSRIA I S POSSIBLE. VISCA CATALUNYA LLIURE!

37

Suport documental
No som ni serem Xavier Roig Edicions La Campana, Barcelona 2002 Leconomia catalana en lhoritz 2010 Jordi Pons i Ramon Tremosa Avui, 26 doctubre 2003 Lespoli fiscal Jordi Pons & Ramon Tremosa institut deconomia i empresa ignasi villalonga Barcelona 2005 Solidaridad contra crecimiento Ramon Tremosa i Balcells pas, 10 octubre 2005 Macroeconomic effects of catalan fiscal deficit with the spanish state (2002-2010) Jordi Pons / Ramon Tremosa applied economics. routledge. 2005 Estatut i aeroports i ports de peix al cove Ramon Tremosa tres i quatre, Valencia 2006 Estatut de catalunya. veritats contra mentides Ramon Tremosa eliseu climent, Valencia 2006 Un s radical Xavier Rubert de Vents la vanguardia. 22 mayo 2006 Catalans Alfred Bosch / Noem Ibez edicions 62, Barcelona 2006 Catalunya ser logstica o no ser Ramon Tremosa tres i quatre, Valncia 2007 Infraestructuras: catalunya estrangulada Eugeni Casanova la vanguardia. 17 junio 2007 Ave = barri de madrid Ramon Tremosa i Balcells avui, 25 octubre 2007 El preu de ser catalans Patricia Gabancho meteora, 2007

38

Catalunya sota espanya Alfons Lpez Tena dria, 2007 Estimaci de les balances fiscals de les comunitats autnomes respecte de lestat espanyol 1995-2005 fundaci josep irla. Febrer 2008 La dictadura de la incompetncia Xavier Roig edicions la campana, 2008 Life on the received end Matthew Tree london school of economics. November, the 5th 2008 Ser catal surt car Andreu Mas presncia, 14 novembre 2008 El dficit fiscal de catalunya amb espanya: una anlisi divulgativa Xavier Sala-Martin hyperlink "http://columbia.edu"http://columbia.edu. 2008

Resultats de la balana fiscal de catalunya amb ladministraci central 2002-2005 Grup de treball per a lactualitzaci de la balana fiscal de catalunya conselleria deconomia i finances, juliol 2008 Situacin catalua Mayte Ledo servicio estudios bbva. 21 julio 2008 Ball de balances Ramon Tremosa i Balcells avui, 17 juliol 2008 Vctimas o victimistas Oriol Bohigas el pas, 3 septiembre 2008 Balanzas para no iniciados el peridico, 16 julio 2008 Ms val sols Jacint Ros Hombravella rba, Barcelona, 2009

39

El dficit fiscal del sistema de seguridad social cataln con la administracin central Coordina Elisenda Paluzie ces, 2009 Promotion de laxe ferroviaire de marchandises rhin-rhne mditerrane occidentale, asbl demostrative study. summary. 2009 Exportacin por comunidades 2008 Subdireccin general de anlisis, estrategia y evaluacin, con datos de aduanas, 2009 s viable tenir estat propi? cercle catal de negocis, 2009 Dficit fiscal catal cercle catal de negocis, 2009 El nou sistema de finanament cercle catal de negocis, 2009 El capitalisme madrileny Francesc Sanuy El punt, 12 novembre 2009

Euskadi, a anys llum Marta Lasalas avui, 22 juliol 2009 Escanyar els pensionistes Alfons Lpez Tena avui, 28 juny 2009 Catalonias fiscal balance after the deployment of the 2006 statute of autonomy Alfons Garca Martnez paradigmes. December 2009 Declaraci unilateral dindependncia Josep Pinyol i Balasch llibres de lndex, 2009 La cuestin econmica puede coadyuvar en la va de la independencia. Entrevista a Elisenda Paluzie. diario gara. 3 mayo 2010 Evolucin del comercio exterior de catalua en el periodo enero-diciembre 2009 ministerio de industria, turismo y comercio, 2010

40

Situaci catalunya BBVA research, el servei destudis del grup bbva primer semestre 2010 El modelo radial de espaa empobrece Entrevista a Joan Amors, secretario general de Ferrmed la vanguardia, 22 febrero 2010 Quin teme a la nacin? ignacio snchez-cuenca el pas, 23 julio 2010 Balana comercial cercle catal de negocis, 2010 Empresaris per lestat propi cercle catal de negocis, 2010 Diagnstic de percepcions catalunya-espanya Estudi realitzat per Dym per a la UOC Febrer 2010 Competitivitat en catalunya Pankaj Gemawat / Xavier Vives iese / foment del treball nacional, 2010

La competitivitat de les regions industrials Ramon Pal Moncus documents de lacord estratgic, febrer 2010 El divorcio cataln Gorka Knrr deia. 4 enero 2010 Catalunya 2009 producte interior brut a preus corrents idescat, 2010 La commonwealth catalanovalenciana Josep Vicent Boira larquer, 2010 el cam de la independncia Salvador Cards la campana. 2010 el retorn dels catalans Patricia Gabancho meteora, 2010 actualitat i horitzons de lenginyeria catalana Direccin editorial: Francesc Ribera dobleerre editorial, Barcelona 2010

41

Autors

Sobirania i Justcia - Comissi dEconomia

Els redactors del projecte sn: ALSIUS TRILLA, MIQUEL Advocat BONET COLL, LLUS M.B.A. per ESADE Diplomat Superior de Markting per ESADE CARDEA COMA, MANUEL Professor Mercantil Censor Jurat de Comptes Ex-Sndic de Comptes GRINY RAMOS, CLAUDI Intendent Mercantil Censor Jurat de Comptes Ex-Supervisor. Sindicatura de Comptes PREZ FRANCO, JOSEP Economista i Empresari Ex-professor dEconomia Aplicada URL Diplomat en Management per ROCHESTER Diplomat en Direcci dEmpreses per IESE

DURAN - PICH, JOAN ALFONS Cientfic Social Empresari Llicenciat en Sociologia per DEUSTO Llicenciat en Psicologia per BARCELONA Diplomat en Administraci dEmpreses per STANFORD Master en Societat de la Informaci i el Coneixement per UOC

42