Informe Media.

cat

El tractament informatiu de lindependentisme als mitjans de comunicaci catalans i espanyols

Octubre 2011

Informe Media.cat Anlisi de la cobertura meditica del debat social i poltic al voltant de l'independentisme durant el 2011

Vicent Canet

Sumari

Sumari........................................................................................................................................ 3 Introducci i objectius ................................................................................................................. 4 1. Metodologia ............................................................................................................................ 7 1.1. Metodologia ......................................................................................................................... 8 2. Punts clau ........................................................................................................................... 13 2.1. Anlisi qualitativa .............................................................................................................. 14 2.1.1. Els mitjans catalans i el creixement de l'independentisme .............................................. 14 2.1.2. Els mitjans d'mbit espanyol i el creixement de l'independentisme ................................. 15 2.1.3. Els mitjans catalans vinculen el creixement de l'independentisme a motivacions econmiques ............................................................................................................................ 15 2.2. Anlisi quantitativa............................................................................................................. 18 2.2.1. Els mitjans ms favorables a l'independentisme en donen una major cobertura informativa................................................................................................................................ 18 2.2.2. Peces, temps/espai dedicat i gneres periodstics .......................................................... 20 3. Anlisi quantitativa i qualitativa ........................................................................................ 23 3.1. Peces informatives i cobertura .......................................................................................... 24 3.2. El contingut de les informacions: l'enfocament, els temes abordats i els elements positius i crtics........................................................................................................................................ 28 3.2.1. Mitjans que se centren en els elements positius i valoren la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme................................................................................................................ 30 3.2.2. Mitjans sense un posicionament clar respecte a la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme .................................................................................................................... 34 3.2.3. Mitjans que se centren en els elements ms crtics i posen en qesti la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme ............................................................................................. 39 3.3 Presncia dels discursos poltics sobre el fet nacional catal als mitjans ........................... 42 4. Conclusions ........................................................................................................................ 45 4.1. Conclusions ....................................................................................................................... 46

Introducci i objectius

L'opci independentista est adquirint una creixent notorietat en el debat social i poltic a Catalunya: ha esdevingut un espai ideolgic que ha anat desplaant-se des dun extrem a la centralitat poltica i social del nostre pas. O almenys aix semblen indicar-ho resultats com el del Barmetre trimestral del Centre d'Estudis i Opini (CEO), fet pblic el passat 29 de juny, que situava en un 42,9%, sobre cens, els catalans que votarien a favor de la independncia de Catalunya en un referndum vinculant. Altres fets, com ara les darreres consultes independentistes organitzades per la societat civil del 10 d'abril passat (10-A) i que a Barcelona van obtenir una participaci superior al 20%, semblen indicar, almenys, una creixent mobilitzaci de l'independentisme. Tot aix permet a aquesta opci ideolgica assolir una considerable repercussi meditica, equiparable al creixement de suport social, tant a nivell local com de pas, estatal i internacional. I tamb un reconeixement, tot i que no sempre un suport explcit, per part dels mitjans del pas.

Un exemple clar daix va ser lexpectaci aixecada per les consultes del 13 de desembre de 2009, quan la premsa internacional va destacar corresponsals especials per cobrir la notcia. Entre els mitjans que van enviar periodistes trobem la BBC, France 2, la cadena francoalemanya Arte, Rdio Televisi de Luxemburg, els diaris Le Monde, Libration o lagncia France Presse, entre daltres. Amb tot, el context ha canviat molt des del 2009. Per aix, lObservatori crtic dels mitjans Mdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, amb el suport de la Fundaci Escacc, ha elaborat una anlisi del tractament meditic al voltant de l'independentisme, a partir de diferents fets amb mplia noticiabilitat vinculats a aquestes posicions poltiques durant l'any 2011.

Els objectius de linforme sn:

Linforme t dos objectius diferenciats: Analitzar quin grau de cobertura han donat els mitjans de comunicaci especificats en lapartat de metodologia als fets noticiables abans esmentats vinculats a lindependentisme.

Analitzar quina importncia, perspectiva i grau de simpatia i suport han donat a l'independentisme els mitjans de comunicaci especificats en lapartat de metodologia.

Context i fets noticiables analitzats

Per analitzar la repercussi meditica de lindependentisme, s'han seleccionat diferents notcies que es consideren representatives de l'efervescncia social i poltica d'aquesta opci ideolgica.

Com a primer esdeveniment destacat durant el 2011 hi ha la finalitzaci de les diferents onades de consultes independentistes, que van tenir per cloenda la celebrada a Barcelona, entre altres poblacions, el 10-A. Aquestes consultes, organitzades per la societat civil (7.000 voluntaris de la capital catalana integraven la plataforma Barcelona Decideix) han tingut una cobertura meditica i un suport i simpatia socials considerables. La situaci social i poltica d'ara s molt diferent de la que hi havia quan es va organitzar la primera consulta independentista a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. La del 10-A va rebre les simpaties i suport implcit de la fora poltica ms votada a Catalunya i que ara presideix la Generalitat, Convergncia i Uni. Tot i les divergncies internes, procedents sobretot d'Uni Democrtica de Catalunya, nou dels onze consellers actuals i el president Artur Mas hi van votar. Aix va influir, de forma clara, en l'xit de la jornada i en la repercussi meditica que va obtenir. Tamb cal tenir en compte que aquesta onada es feia desprs de la sentncia del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut de Catalunya del 2006.

Durant el 2011, a ms de la consulta del 10-A, s'han produt altres esdeveniments que han tingut una important repercussi meditica i que han fet ms visible l'independentisme als mitjans de comunicaci i, per aquest motiu, han estat presos en consideraci en aquest estudi. En primer lloc, els resultats de Barmetre trimestral del Centre d'Estudis d'Opini (CEO), vinculat a la Generalitat, sobre la situaci poltica a Catalunya, fets pblics a finals de juny. Aquest Barmetre, per primer cop, preguntava qu votarien els catalans en un referndum sobre independncia, i l'opci afirmativa obtenia un majoritari 42,9% de suport social entre els catalans. Tot i aix, si entre les opcions s'incloa el federalisme, aquest resultava guanyador, amb un 33%, i l'independentisme es redua al 25,5%, un mats que va donar lloc a diferents interpretacions per part dels mitjans de comunicaci en funci de la lnia editorial. Amb tot, aquesta dada refora els partidaris de l'independentisme i deixa clara la seua aproximaci a la centralitat poltica. A ms, el Barmetre tamb assenyala que els partidaris d'un nou pacte fiscal arriben al 75% dels catalans: un 50,4% hi est totalment d'acord i un 25% hi est ms aviat d'acord, un altre mats que ha produt diferents interpretacions en els mitjans.

L'opci independentista va tornar a l'actualitat meditica durant el mes de juliol. I aix va ser possible en el marc del primer aniversari de la manifestaci del 10 de juliol de 2010 (10-J) per rebutjar la sentncia del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut de Catalunya aprovat el 2006, que shavia fet pblica just el dia anterior. Tot i que no tenia un caire estrictament independentista, sin de rebuig a la retallada de l'Estatut i d'afirmaci nacional, shi va poder sentir un important clamor independentista. La cobertura meditica de l'aniversari del 10-J tamb s'ha incls en l'anlisi elaborada en el present informe.

Finalment, s'hi ha incls, per la transcendncia social i poltica que ha tingut, la declaraci institucional que mnium Cultural va fer pblica el 12 de juliol, en el marc de la celebraci del seu 50 aniversari, on es demanava la independncia fiscal de Catalunya i, entre altres coses, sapostava per la insubmissi fiscal si aquella no era concedida. L'entitat tamb va apostar per la celebraci dun referndum oficial i vinculant sobre la independncia de Catalunya, sense una data concreta, i per un pacte nacional dimpuls de l's social del catal, que mnium considera que perilla desprs de la retallada de l'Estatut de 2006.

1. Metodologia

1.1. Metodologia

Cal advertir que el present informe vol ser una primera aproximaci que done eines als periodistes i a la societat civil per conixer quin ha estat el tractament meditic de l'independentisme i que permeta mesurar-ne levoluci en comparaci a altres informes similars. Tamb pretn establir quines sn les tendncies del tractament d'aquest discurs poltic, en funci de la seua mobilitzaci i creixement. L'estudi tamb analitza el posicionament i simpaties dels mitjans de comunicaci en referncia al creixent suport social a l'independentisme.

Per aix, s'ha mesurat el ress meditic dels fets abans esmentats tant des d'un punt de vista quantitatiu o formal com qualitatiu o de contingut. S'ha quantificat la informaci analitzada en nombre de peces i espai o temps (en funci de si era premsa escrita o televisi). Tamb s'han quantificat els gneres periodstics utilitzats i s'ha valorat de l'1 al 5 el seguiment meditic de cada esdeveniment. Pel que fa a l'mbit qualitatiu, s'ha avaluat el posicionament del mitj respecte de lindependentisme de l'1 al 5, i s'ha analitzat la presncia daquest discurs poltic i a quines causes es vinculava el seu creixement. Un cop analitzades les informacions, se n'han extret una srie de conclusions relacionades amb la implicaci dels mitjans en el creixent pes social i poltic de l'independentisme a la societat i el discurs i argumentaci utilitzats per descriure aquest fet.

Aquest informe s, per tant, una anlisi de la cobertura informativa i del posicionament dalguns mitjans respecte als diferents moments informatius vinculats a l'opci poltica independentista durant l'any 2011:

El 10-A, la darrera onda de consultes independentistes amb l'inters informatiu focalitzat a Barcelona (10 dabril de 2011). El primer Barmetre trimestral del CEO que pregunta al voltant d'un referndum sobre la independncia de Catalunya (29 de juny de 2011). El primer aniversari de la manifestaci del 10-J on es mostrava el rebuig a la sentncia del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya (10 de juliol de 2011). La declaraci institucional i poltica d'mnium Cultural amb motiu del seu 50 aniversari (11 de juliol de 2011).

Mitjans de comunicaci analitzats Els mitjans de comunicaci estudiats sn els principals diaris d'informaci general en premsa escrita i els programes informatius de les principals televisions dins els mbits espanyol i catal. En el cas de la premsa escrita, shan analitzat tots els editats a Catalunya (tant de pagament com gratuts), aix com els principals diaris espanyols. Pel que fa a les televisions,

shan estudiat dos dels canals de la CCMA (TV3 i C33), dos dels canals de lens pblic RTVE (TV1 i TV2), quatre televisions privades dmbit espanyol (Antena 3, Telecinco, Cuatro i La Sexta), un dels canals privats dmbit autonmic catal (8TV) i tres televisions locals pbliques de lrea metropolitana de Barcelona (Barcelona TV, TV LHospitalet i TV Badalona). En aquest estudi, no shan tingut en compte ni les rdios ni els mitjans digitals.

Premsa La Vanguardia El Peridico Avui El Punt Ara El Pas El Mundo La Razn Abc Pblico Segre 20 Minutos La Gaceta Qu! ADN Regi 7 Diari de Girona El 9 Nou Diari de Tarragona La Maana

Televisi

TV3 C33 TV1 TV2 Telecino

La Sexta Cuatro Antena 3 8TV Barcelona TV (BTV) TV de LHospitalet TV de Badalona

Els fets noticiables i les dades analitzades

En l'estudi s'han analitzat les informacions sobre la consulta independentista del 10-A amb l'inters informatiu focalitzat a Barcelona dels diaris impresos i la televisi. En aquest sentit, en premsa escrita s'ha analitzat el dia segent de l'esdeveniment: l'11 d'abril. Pel que fa a la televisi, els dies analitzats sn el 10 i l11 d'abril.

Tamb s'han valorat les informacions aparegudes sobre els resultats del primer Barmetre del Centre d'Estudis d'Opini que ha incls una pregunta directa sobre qu es votaria en un referndum sobre la independncia de Catalunya. En aquest sentit, en premsa escrita s'ha analitzat el dia desprs que es fes pblic el Barmetre: el 30 de juny. Pel que fa a la televisi, els dies analitzats sn el 29 i el 30 de juny.

A ms, tamb s'han avaluat les informacions referides al primer aniversari del 10-J en protesta contra la sentncia del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut de Catalunya aprovat en referndum el 2006. En aquest sentit, tant en premsa escrita com en televisi, shan analitzat els dies 9, 10 i 11 de juliol.

Finalment, tamb s'ha tingut en compte la repercussi meditica de la declaraci institucional d'mnium Cultural de l'11 de juliol amb motiu del seu 50 aniversari. Aix, la premsa escrita que s'ha avaluat s la del 12 de juliol. Pel que fa a la televisi, els dies analitzats sn l'11 i el 12 de juliol.

Gneres i suports analitzats

Lestudi valora un total de 218 peces informatives. D'aquestes, 138 notcies sn de premsa escrita (76 al voltant de les consultes del 10-A, 23 sobre el Barmetre del CEO, 26 en referncia a laniversari del 10-J i 13 sobre la declaraci institucional d'mnium Cultural) i ocupen un total 89,30 pgines d'espai. Les 80 informacions restants sn de televisi (47 sobre el 10-A, 13 al voltant del Barmetre del CEO, 8 del primer aniversari del 10-J i 12 sobre la declaraci institucional d'mnium Cultural) amb una durada total de 2:41:04. S'han analitzat els

gneres informatius (notcies, reportatges, crniques i entrevistes) i els d'opini (editorials, articles d'opini i anlisi, tertlies i columnes), que tamb s'han quantificat.

En el present informe, s'han excls de l'objecte destudi les cartes al director, les enquestes al lector i les portades, en el cas de la premsa, aix com els titulars inicials, en el cas de la televisi. Tamb nhan estat excloses aquelles peces, informatives o dopini, on lindependentisme era un tema accessori o sense rellevncia, que servia lautor del text per complementar alguna altra informaci.

Anlisi quantitativa i qualitativa

Per fer lanlisi quantitativa shan buidat les informacions publicades i emeses durant els dies d'estudi per extreure'n quantes peces i quant d'espai o temps han ocupat, en una primera valoraci. A ms, s'ha avaluat de l'1 al 5 el seguiment oferit per cada mitj segons els fets analitzats: l'1 significa que el mitj no nha oferit cap cobertura i 5 significa una mplia cobertura de l'esdeveniment, el 3 situa el mitj en la cobertura mitjana d'aquell esdeveniment. La valoraci s'ha realitzat en funci d'elements propis del text o el vdeo (nombre de peces, espai, i la seua extensi o diversitat de gneres i recursos), per tamb tenint en compte l'abordatge dels altres mitjans. Aix, la puntuaci que s'atorga a cada mitj est en relaci, tamb, amb la cobertura que nhan fet els altres i amb la posici que ocupen respecte a la resta de mitjans. En la valoraci s'ha tingut en compte la peculiaritat de cada notcia, deixant de banda elements com ara la presncia de fotografies, en el cas de l'enquesta del CEO, o d'infografies, en el cas de la declaraci institucional d'mnium Cultural. Per ltim, en l'apartat quantitatiu tamb s'han valorat dades vinculades al gnere periodstic informatiu i d'opini emprat.

Pel que fa a l'mbit qualitatiu, s'han elaborat fitxes per notcia, mitj i esdeveniments, per avaluar crticament quin enfocament i posici tenien les notcies publicades o emeses en els mitjans analitzats a partir de quins temes o argumentacions claus s'utilitzen predominantment. A ms de l'elaboraci de fitxes, s'ha realitzat una valoraci numrica (de l'1 al 5) que permet comparar les vessants quantitativa i qualitativa.

En lmbit qualitatiu l'1 significa una valoraci totalment negativa, el 3 un punt de vista neutral i el 5 una valoraci plenament positiva dels fets. El que es pretn es valorar el suport dels mitjans a l'independentisme tant en l'enfocament com en els elements informatius que ressalten. s a dir, no noms es valora el posicionament sin que tamb s'analitza si es destaquen ms elements crtics, negatius o positius. S'han avaluat, per tant, diferents punts en cada notcia analitzada (enfocament i temes clau).

Per una altra banda, tamb s'ha quantificat la presncia dels diferents discursos poltics presents als mitjans al voltant del fet nacional catal:

Autonomisme: L'Institut dEstudis Catalans (IEC) defineix autonomisme com a doctrina que defensa els principis autonmics. En el cas catal faria referncia a l'actual sistema poltic vigent a partir de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 o tamb al de 1979. Federalisme: L'IEC defineix federalisme en la seua primera entrada com a sistema o estructura federal i en la segona com a doctrina poltica que promou la federaci dels estats. En el cas catal faria referncia a la voluntat de constituir Catalunya com a Estat diferenciat per dins d'un sistema federal espanyol. Sobiranisme: L'IEC defineix sobirania en la seua tercera entrada com a qualitat del poder poltic dun estat o dun organisme que no s sotms a cap altre poder. No hi apareix la paraula sobiranisme. En el cas que s'estudia es tracta d'una paraula contenidor que inclou tots aquells que sn partidaris de la independncia o d'un cam, diferent al federalisme i a l'autonomisme, per assolir la sobirania o majors quotes d'autogovern per a Catalunya. Tot i que en molts casos pot ser usat com a sinnim d'independentisme, aplega tamb altres sectors socials, com ara confederalistes i nacionalistes. Independentisme: L'IEC defineix independentisme com a moviment que propugna la independncia poltica. En el cas catal faria referncia a la voluntat de constituir Catalunya com a Estat fora del sistema poltic espanyol.

A partir d'aqu, s'ha realitzat una recerca de la quantitat de vegades que apareixen paraules vinculades a aquests discursos poltics en les principals peces informatives, els articles dopini i danlisi i els editorials en premsa escrita. Les paraules clau elegides sn:

Independncia, estat independent, independentisme, independentista, independentistes Sobirania, sobiranisme, sobiranista, sobiranistes Estat federal, federalisme, federalista, federalistes Estatut d'autonomia, autonomisme, autonomista, autonomistes

Un cop quantificada la presncia d'aquests discursos poltics tant en les notcies com en els titulars per valorar quin pes informatiu tenen, s'ha quantificat per quins motius s'explica en aquestes peces l'ascens de l'independentisme: Per motius econmics. Les paraules clau sn: economia, econmic/a, econmics/ques, fiscal/s, financer/s, financera/es i impost/impostos. O per altres motius. Com poden ser: motivacions culturals, de llengua o lingstiques, identitries o perqu est en perill el model educatiu o d'escola catalana. Les paraules clau sn: cultural/s, llengua o lingstic/lingstica, lingstics/lingstiques, identitari/indetitria, identitaris/identitries, incomprensi, educatiu, educativa o escola. Finalment, s'han quantificat en un total de 66 titulars de notcies de premsa (entre les peces d'informaci principals de cada diari) les aparicions daquests mateixos termes ideolgics i les motivacions del creixement de l'independentisme.

2. Punts clau

2.1. Anlisi qualitativa

2.1.1 Els mitjans catalans i el creixement de l'independentisme Els mitjans analitzats que mostren els elements ms positius i enfocaments ms favorables sn els d'mbit catal en comparaci als d'mbit espanyol, segons la valoraci que s'ha realitzat en aquest informe.

En una primera classificaci hi ha els mitjans que tenen un enfocament que simpatitza amb l'independentisme o en destaca els elements positius i que valora la mobilitzaci i el creixement d'aquesta opci ideolgica. Els que obtenen una puntuaci entre el 5 i el 3,7, els ms favorables, sn El Punt, l'Avui i l'Ara.

Entre el 2,4 i el 3,6 es troben tot els mitjans sense un posicionament clar respecte a la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme. En aquest grup s, de fet, on es troben la majoria de mitjans. Una visi de ms a prop d'aquest grup, a partir de subdividir-lo en tres, permet una perspectiva ms matisada. Hi ha una srie de mitjans neutres que en destaquen ms els elements positius, un altre grup que tendeix a ser ms clarament neutre i, finalment, el que en ressalta els factors ms negatius. En el posicionament ambigu amb tendncia positiva entre 3,1 i 3,6 hi ha majoritriament mitjans catalans: La Vanguardia, Regi 7, Diari de Girona, Segre, ADN, La Maana, El Peridico, TV3, C33, BTV i TV de lHospitalet. Els ms neutres, amb un 3 de puntuaci, sn tamb sobretot catalans: Diari de Tarragona, El 9 Nou, 8TV i TV de Badalona. En el grup dels ambigus que destaquen factors crtics (de 2,4 a 2,9), i, tamb, el dels mitjans amb un posicionament negatiu amb menys d'un 2,3 de puntuaci hi ha mitjans d'mbit espanyol.

El discurs majoritari tant pel que fa a suports implcits en l'enfocament, elements que es ressalten a les informacions o peces d'opini i editorials en els mitjans de comunicaci editats a Catalunya s favorable a un canvi en la relaci fiscal amb Espanya. s presentat en molts casos com el proper pas, la resposta, davant el creixement i la mobilitzaci de la sensibilitat independentista. Alguns dels mitjans com ara El Peridico critiquen l'oportunisme de CiU per instrumentalitzar el creixement de l'independentisme. Altres, com ara El Punt, l'Ara i l'Avui presenten aquest canvi en la relaci fiscal amb l'Estat com un pas ms cap a la independncia o, si ms no, cap a una major sobirania. Altres, com ara La Vanguardia, destaquen, sobretot, el descontentament econmic al voltant de la relaci amb Espanya. El dia desprs que es fessen pblics els resultats del Barmetre del CEO, el diari del Grupo God va titular: El 75% dels catalans avala que la Generalitat gestioni els impostos. Va ser l'nic mitj que va titular a partir del nombre de catalans que volen modificar la relaci fiscal amb Espanya i no dels que votarien que s en un referndum sobre la independncia. En televisi, sn TV3 i C33 les cadenes que estan en el grup dels ambigus amb tendncia favorable, amb puntuacions del 3,6.

2.1.2 Els mitjans d'mbit espanyol i el creixement de l'independentisme Entre els mitjans editats a Madrid noms ADN, TV1 i Pblico estan dins del grup de mitjans ambigus que destaquen ms elements positius entre el 3,1 i el 3,6. Els ms neutres d'mbit espanyol, amb un 3, sn 20 Minutos i Qu! Els ambigus en qu predominen els elements ms crtics sn: El Pas, La Sexta, Cuatro, TV2 i Telecinco. Finalment, el grup de mitjans amb un posicionament negatiu cap a l'independentisme els que estan per sota del 2,3 aplega El Mundo, La Razn, La Gaceta, l'Abc i Antena 3. Aquests mitjans critiquen durament CiU pel seu suport a les consultes del 10-A i posen en qesti, fins i tot, que la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme siga real. Aquests darrers vinculen el creixement de l'independentisme al cansament dels catalans respecte de la seua classe poltica per haver iniciat, amb la reforma de l'Estatut, un cam que consideren inconstitucional.

D'altra banda, els mitjans catalans sn els que ofereixen una major tendncia a informar sobre aquest moviment social independentista. Les notcies analitzades tenen una mplia difusi en els mitjans editats al nostre pas, per hi ha un menor seguiment per part dels mitjans d'mbit espanyol, amb lexcepci de les consultes del 10-A. De fet, els mitjans espanyols generen 43 de les 123 notcies sobre el 10-A. En canvi, de les 98 informacions vinculades als altres fets que s'estudien a l'informe, noms 19 van ser publicades o emeses en mitjans d'mbit estatal. Comparativament, aquests altres fets van rebre una cobertura marginal fora dels mitjans d'mbit catal.

2.1.3 Els mitjans catalans vinculen el creixement de l'independentisme a motivacions econmiques

Cap mitj es declara obertament independentista, per s entre els mitjans que superen la puntuaci del 3,7, El Punt, l'Avui i l'Ara on apareixen les posicions ms properes a l'independentisme, on hi ha un abordatge del tema ms intens i amb ms varietat de gneres periodstics. La resta de mitjans catalans valoren el creixement de l'independentisme com una justificaci per a modificar la relaci fiscal amb Espanya, ja que vinculen a qestions econmiques el major nombre d'independentistes i valoren la mobilitzaci independentista tot i no recolzar-la. De fet, l'explicaci del creixement de l'independentisme basada en la qesti econmica obt 182 mencions front a les 55 de raons com ara la llengua, la cultura, la identitat o la incomprensi. Dels 66 titulars de premsa avaluats, un total de 14 inclouen els conceptes fiscal, concert o econmic. La motivaci econmica s molt present en els titulars del dia 12 de juliol desprs de la declaraci institucional d'mnium Cultural: 7 dels 10 titulars inclouen el terme fiscal i 4 el terme concert.

Comparaci valoraci qualitativa i quantitativa

Diaris 1 2 2 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 El Punt Avui Ara La Vanguardia Regi 7 Diari de Girona ADN Pblico Segre El Peridico 20 minutos Diari de Tarragona El 9 Nou Qu! La Maana El Pas El Mundo La Razn La Gaceta Abc Valoraci qualitativa 4,2 4,2 4,1 3,6 3,6 3,6 3,3 3,3 3,3 3,2 3,1 3,0 3,0 3,0 2,9 2,9 2,1 1,5 1,5 1,5 Valoraci quantitativa 4,3 4,2 3,7 2,7 1,9 2,3 1,3 2,4 1,6 3,4 1,4 1,8 1,5 1,4 1,5 1,8 2,2 2,1 1,6 1,4

Comparativa valoraci qualitativa i quantitativa

Cadenes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 TV3 C33 BTV TV Hospitalet TV1 8TV TV Badalona La Sexta Cuatro TV2 Telecinco Antena 3

Valoraci quantitativa

Valoraci quantitativa 4,4 1,6 2,9 1,1 2,3 1,6 1,5 1,3 1,3 1,6 1,3 1,5

3,6 3,6 3,2 3,2 3,1 3,0 3,0 2,8 2,8 2,8 2,6 2,1

2.2. Anlisi quantitativa

2.2.1 Els mitjans ms favorables a l'independentisme en donen una major cobertura informativa

Els diaris que en aquest estudi estan posicionats com a ms favorables i propers a l'independentisme (El Punt, l'Avui i l'Ara) sn els que ms informaci generen respecte als fets analitzats. Sumats, els tres diaris suposen ms del 50% de la cobertura total en premsa dels fets analitzats. TV3, que t una postura ambigua, ha ems ms del 47% de la cobertura en televisi. D'altra banda, alguns dels mitjans ubicats en una posici ms desfavorable a l'independentisme cobreixen informativament ms aquests esdeveniments que alguns dels que tenen una posici ms ambigua. Antena 3 s la quarta televisi, de 12 analitzades, en temps dedicat i supera en temps d'emissi entre 4 i 9 vegades a La Sexta, TV2, Telecinco i Cuatro. Dos dels diaris ms desfavorables, La Razn i El Mundo, ocupen els llocs 7 i 8 en espai destinat sobre 20 diaris avaluats, i dupliquen l'espai publicat per El Pas i estan per sobre del que publiquen molts diaris comarcals catalans, tot i que se situen per sota de Pblico.

Total peces i espai per diaris

Valoraci quantitativa 4,3 3,7 4,2 3,4 2,7 2,4 2,1 2,2 2,3 1,9 1,8 1,8 1,6 1,3 1,4 1,5 1,6 1,4 1,4 1,5

Diaris 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 El Punt Ara Avui El Peridico La Vanguardia Pblico La Razn El Mundo Diari de Girona Regi 7 El Pas Diaria de Tarragona La Gaceta ADN Abc La Maana Segre 20 minutos Qu! El 9 Nou TOTAL

Peces 31 18 15 9 7 5 6 8 4 5 4 2 2 2 4 5 3 4 3 1 138

Espai 23,85 11,6 10,5 8,15 4,75 4,4 3,8 3,65 3,4 2,45 1,95 1,6 1,6 1,5 1,45 1,35 1,3 1,25 0,55 0,2 89,3

Total per cadenes de peces, temps i valoraci quantitativa

Cadenes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 TV3 BTV TV1 Antena 3 8TV TV Badalona C33 Cuatro TV2 Sexta TV Hospitalet Telecinco TOTAL

Peces 26 20 12 3 5 3 1 3 3 1 1 2 80

Temps 1:15:39 0:34:06 0:19:57 0:09:07 0:04:55 0:04:15 0:03:52 0:02:57 0:02:18 0:01:52 0:01:24 0:00:42 2:41:04

Valoraci quantitativa 4,4 2,9 2,3 1,5 1,6 1,5 1,6 1,3 1,6 1,3 1,1 1,3

2.2.2 Peces, temps/espai dedicat i gneres periodstics

S'han analitzat 218 peces informatives, de les quals 138 notcies sn de premsa escrita i ocupen un total 89,30 pgines. En televisi s'han comptabilitzat 80 notcies i temps total de 2:41:04. Amb tot, la valoraci entre l'1 i el 5 en l'apartat quantitatiu ens ofereix una visi ms clara del grau de cobertura dels mitjans. Aix, els mitjans amb un 3,7 de puntuaci o superior han cobert de forma exhaustiva els fets analitzats: en aquest grup hi ha TV3, El Punt, l'Avui, i l'Ara. Un segon grup el configuren amb puntuacions entre el 2,4 i el 3,6 els mitjans que estan en una posici intermdia quant a la cobertura: El Peridico, La Vanguardia, Pblico i BTV. Una puntuaci per sota de 2,3 implica una cobertura que no ha aportat gaire valor ms que una notcia o cap per esdeveniment i, en casos comptats, alguna pea ms aviat interpretativa o d'opini. Tot i aix, en aquest grup destaquen per la seua major cobertura Antena 3 i TV1, entre les televisions, i El Mundo, La Razn i el Diari de Girona, entre els diaris.

Per gnere periodstic emprat a l'hora d'abordar els fets destaca la notcia, amb 148 peces, seguida dels gneres d'opini (articles d'opini, d'anlisi, editorials i tertlies televisives), amb 42 peces, i els interpretatius (entrevistes, crniques i reportatges), amb 28 peces. La presncia de gneres d'opini i interpretaci s major en premsa que en televisi: als diaris, 82 de les 138 informacions sn notcies mentre que a la televisi ho sn 66 de les 80 peces analitzades.

Total diaris per gneres

Total Peces 31 18 15 9 7 5 6 8 5 5 4 4 4 4 3 3 2 2 2 1 138 Article d'opini 3 8 4 2 2

Diaris 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 El Punt Ara Avui El Peridico La Vanguardia Pblico La Razn El Mundo La Maana Regi 7 Abc

Notcia 16 6 6 5 3 4 5 4 3 5 2 4 3 4 2 3 2 2 2 1 82

Reportatge Entrevista Crnica 3 1 6 2 3 1 1 1

Editorial 2 2 2 1 1

1 2 2 2

12 Diari de Girona 13 14 15 16 17 18 19 20 El Pas 20 minutos Segre Qu! Diari de Tarragona La Gaceta ADN El 9 Nou TOTAL

14

23

15

Total per cadenes per gneres

Cadenes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 TV3 BTV TV1 8TV Antena 3 Cuatro TV Badalona TV2 Telecinco C33 Sexta

Total peces 26 20 12 5 3 3 3 3 2 1 1 1 80

Notcia 19 18 10 5 1 3 3 3 2

Reportatge

Crnica 5 2 2

Tertlia 2

1 1 1 66 1 9 4

12 TV Hospitalet TOTAL

3. Anlisi quantitativa i qualitativa

3.1. Peces informatives i cobertura

El present informe ha comptabilitzat 218 peces informatives analitzades, de les quals 138 notcies sn de premsa escrita (76 al voltant de les consultes del 10-A, 23 sobre el Barmetre del CEO, 26 notcies en referncia al primer aniversari del 10-J i 13 notcies que informaven sobre la declaraci institucional d'mnium Cultural) i que ocupen en total 89,30 pgines d'espai. Les informacions del 10-A ocupen gaireb 48,05 pgines i s aquest, per tant, dels esdeveniments analitzats, el que ha tingut ms repercussi. Els altres oscilen entre les 9,3 pgines de la declaraci institucional d'mnium i les 18,35 del primer aniversari del 10-J, i en un punt intermedi les 13,6 del Barmetre del CEO.

Pel que fa a la televisi, n'hi ha 80 informacions (47 del 10-A, 13 del Barmetre del CEO, 8 del primer aniversari del 10-J i 12 sobre la declaraci institucional d'mnium) amb una durada total de 2:41:04. En televisi torna a ser el 10-A el que t ms repercussi amb 1:28:27 de temps d'informaci, i l'ordre que se segueix en repercussi s el mateix que el de premsa: el 10-J supera els 30 minuts; el Barmetre del CEO, els 24 minuts i la declaraci institucional d'mnium, els 17 minuts.

Pel que fa al tipus de gnere periodstic, hi ha una mplia presncia de gneres interpretatius i d'opini (com ara reportatges, articles d'opini, tertlies, anlisis, editorials o crniques) que s major en premsa que en televisi. En premsa escrita, les 138 peces es divideixen en: 82 notcies, 23 articles d'opini i anlisi, 15 editorials, 14 crniques, 3 reportatges i una entrevista. El Punt, l'Avui i l'Ara sn els mitjans que ms gneres interpretatius i d'opini usen: 15 articles d'opini, 11 crniques, 6 editorials, 3 reportatges i una entrevista. En segon lloc, hi ha els dos mitjans de premsa escrita catalana amb ms audincia El Peridico i La Vanguardia, amb 4 articles d'opini i anlisi, 2 editorials i 2 crniques. La presncia d'altres gneres interpretatius i dopini s molt ms reduda en altres mitjans, en consonncia amb el nombre de peces. Pel que fa a la televisi, 66 de les 80 peces sn notcies: la resta sn un reportatge ems a Canal 33, 4 tertlies dues a TV3 i dues a Antena 3, justament les dues televisions que estan en els extrems de valoraci positiva o negativa del creixement i mobilitzaci de l'independentisme i 9 crniques 5 de TV3, 2 de TV1 i 2 de BTV.

Per mitjans, els que acaparen ms informacions en premsa escrita sn El Punt, l'Avui i l'Ara, que tots tres junts sumen 64 informacions i 45,95 pgines. La Vanguardia i El Peridico tenen 7 i 9 informacions cadascuna i 4,75 i 8,15 pgines, respectivament. Pblico, La Razn, El Mundo i el Diari de Girona estan entre les 3 i les 5 pgines. La resta de diaris estan per sota de les tres planes per als quatre fets noticiables analitzats. En televisi, TV3 supera l'hora i quart i les 26 informacions. BTV t 20 peces i 34 minuts, TV1 t gaireb 20 minuts i 12 notcies, i Antena 3 compta amb ms de 9 minuts i 3 peces. La resta de cadenes estan per sota dels 5 minuts d'informaci.

Valoraci

L'anlisi i valoraci quantitativa sha puntuat, com la qualitativa, de l1 al 5, on l'1 significa que el mitj no ha oferit cap cobertura de l'esdeveniment i 5 significa una mplia cobertura daquest, mentre que el 3 indica que se nha fet una cobertura mitjana. La valoraci s'ha realitzat en funci delements propis del text o el vdeo (nombre de peces, extensi, diversitat de gneres i recursos incorporats), per tamb tenint en compte l'abordatge dels altres mitjans.

Els mitjans amb 3,7 punts o ms han realitzat una important cobertura. En aquest mbit hi ha TV3, El Punt, l'Avui, i l'Ara, que sn els que ms han informat del creixement i consolidaci de l'independentisme en la societat catalana. En una posici intermdia, entre el 2,4 i el 3,6, hi ha els que realitzen una cobertura mitjana tant pel que fa a espai com als gneres i recursos que fan servir. En aquest grup hi trobem El Peridico, La Vanguardia, Pblico i BTV. Per sota de 2,3 hi ha la resta de mitjans, que realitzen una cobertura mnima, sense aportar gaire valor ms que una notcia per esdeveniment. Amb tot, entre aquests mitjans de poca cobertura, destaquen entre les televisions, Antena 3 per les dues tertlies que va realitzar, aix com TV1, que t un 2,3 just de puntuaci. Entre els diaris destaquen el Diari de Girona amb un 2,3, El Mundo amb un 2,2 i La Razn amb 2,1.

Les consultes del 10 d'abril

Les consultes independentistes del 10 d'abril d'aquest any han estat, amb diferncia, el fet noticiable, dels que analitza aquest informe, que ha tingut major repercussi meditica en els mitjans d'mbit catal i espanyol. Les consultes independentistes han aparegut sobre un total de 218 en 123 notcies: 76 de premsa escrita, que han ocupat 48,05 pgines i 47 en televisi, amb una durada de 1:28:27. Aquest s el fet analitzat que ms repercussi meditica ha tingut i suposa ms de la meitat de les informacions tingudes en compte en el present informe: entre el 53% i el 60%, segons si ens referim al nombre d'informacions o b a la quantitat despai o de temps que ocupen.

La majoria dels mitjans analitzats (un total de 20 diaris i 12 televisions) ho fan amb formats informatius, amb notcies, per tamb amb crniques analtiques o sobre les ancdotes de l'organitzaci de la consulta popular.

Tamb s la notcia, de les quatre analitzades, que ha rebut major cobertura per mitjans d'un mbit diferent al catal: 9 diaris d'mbit espanyol (El Pas, El Mundo, Abc, La Razn, Pblico, La Gaceta, 20 minutos, Qu!, ADN) i 6 televisions espanyoles (TV1, La Sexta, Cuatro, Antena 3, Telecinco i TV2). Els altres fets analitzats han tingut, comparativament, una cobertura molt ms reduda fora dels mitjans d'mbit catal.

Si b les televisions opten per gneres ms aviat informatius (tot i que TV3 i Antena 3 realitzen una tertlia cada cadena); els diaris, tant els espanyols com els catalans, opten per una major interpretaci i opini, sobretot els que tenen una lnia poltica ms definida. Els gratuts (20 Minutos, Qu! o ADN), per exemple, opten ms per la informaci. Els mitjans que mostren ms simpaties cap a l'independentisme (El Punt, Avui i Ara), segons demostra l'anlisi qualitativa, a part d'incloure ms peces d'opini, hi dediquen 38 notcies, gaireb la meitat del total d'informacions analitzades, i 8 de les 11 crniques del dia, en un ampli i intens desplegament. El Punt, l'Avui i l'Ara, conjuntament amb alguns dels mitjans d'mbit espanyol (El Mundo, La Razn, Abc i La Gaceta), sn els que ms anlisi i articles d'opini i editorials concentren. Tots ells, aix com els dos diaris ms llegits a Catalunya, El Peridico i La Vanguardia, dediquen leditorial a la notcia, cosa que no fan la resta de mitjans. Amb tot, El Peridico i La Vanguardia, amb 5 i 3 peces informatives, respectivament, tenen una cobertura bastant per sota de la que ofereixen El Punt, l'Avui i l'Ara.

El Barmetre del CEO

La repercussi dels resultats del Barmetre del Centre d'Estudis d'Opini (CEO) i que per primer cop preguntava per la independncia, amb un total de 37 informacions (24 de premsa i 13 de televisi) ha estat, bsicament, en mitjans catalans, tot i que tamb t una certa repercussi en alguns mitjans espanyols (Antena 3, TV1, Pblico, El Pas, La Razn, Abc i El Mundo). La majoria dels mitjans que ho tracten, TV3, TV1, BTV o 8TV en televisi o La Vanguardia, El Peridico, Pblico i El Pas ho fan de forma informativa i ho aborden a travs de les dades. Dos dels mitjans que en el present informe es mostren amb simpaties cap a l'independentisme (El Punt i l'Avui) inclouen tamb un article d'opini i un editorial.

Primer aniversari del 10-J

La repercussi meditica de la manifestaci del 10-J contra la retallada de l'Estatut de Catalunya de 2006 va mantenir inters un any desprs, ja que El Peridico, lAvui, el Punt i lAra hi han dedicat mplies peces de caire interpretatiu i d'anlisi per avaluar qu en queda, de l'esperit d'aquella mobilitzaci i quin s el futur de l'independentisme. S'han analitzat un total de 34 informacions al respecte: 26 de premsa i 8 de televisi.

L'Ara s el mitj que ms peces dedica al tema, sis, la meitat d'elles de caire analtic, a ms de dos articles d'opini i una crnica. Els mitjans dmbit espanyol gaireb no han tractat l'aniversari, noms La Razn.

Pel que fa a les televisions, han elaborat notcies sobre l'aniversari TV3, BTV, 8TV, C33 i TV1. Ho han fet, sobretot, de forma informativa, a partir de les declaracions d'Artur Mas al respecte. Noms C33 ha tractat la matria amb un reportatge de fons sobre la repercussi d'aquella manifestaci un any desprs, amb la valoraci de tots els partits poltics presents al Parlament catal.

La declaraci institucional d'mnium Cultural

Un dia desprs del primer aniversari del 10-J, mnium Cultural feia pblica una declaraci institucional que pretenia ser un full de ruta cap a la independncia de Catalunya en el marc de l'acte de celebraci dels cinquanta anys de l'entitat. S'han tingut en compte un total de 25 informacions al respecte d'aquestes declaracions: 13 de premsa i 12 de televisi.

En aquest sentit, la cobertura ha estat, un altre cop, bsicament per part de mitjans catalans. Noms El Pas, El Mundo, 20 minutos o Pblico han cobert la declaraci institucional, tot i que El Mundo i 20 minutos ho fan amb una petita columna i un breu, respectivament. El Punt, l'Avui i l'Ara opten per la crnica com a gnere, ja que els permet transmetre l'ambient, cont ms elements valoratius que la notcia i pot resultar ms engrescadora per als seus lectors. La Vanguardia, a part de la crnica, ofereix un article d'anlisi de la declaraci i del paper de l'entitat en la societat catalana, tant histricament com en l'actualitat. Ni La Razn, ni l'Abc, ni La Gaceta cobreixen l'acte. Pel que fa a les televisions, noms les catalanes TV3, Televisi de Badalona, BTV, o el circuit catal de TVE aborden el tema de forma informativa, i noms TV3 cobreix l'acte amb una crnica, i amb diverses peces de caire ms aviat informatiu.

3.2. El contingut de les informacions: l'enfocament, els temes abordats i els elements positius i crtics

Desprs d'analitzar les notcies vinculades a aquests quatre esdeveniments noticiables clau, i en funci de la puntuaci que se'ls ha atorgat de l'1 al 5 on l'1 significa una valoraci totalment negativa sobre el creixement i la mobilitzaci de l'independentisme viscuts al nostre pas, el 3 un punt de vista neutral i el 5 una valoraci plenament positiva podem classificar la posici dels mitjans entre:

Mitjans amb un posicionament favorable que se centren en els elements positius i valoren la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme, que estan entre el 5 i el 3,7. Entre aquestes puntuacions estan situats El Punt, l'Avui i l'Ara.

Mitjans sense un posicionament clar respecte a la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme, que estan entre 2,4 i el 3,6. En aquest espai es troben la gran majoria de mitjans. En un primer ventall, entre 3,1 i 3,6, hi trobem els ambigus que destaquen els elements positius: La Vanguardia, Regi 7, Diari de Girona, Pblico, Segre, ADN, La Maana, El Peridico, TV3, C33, BTV, TV de lHospitalet i TV1. Els ms neutres, amb un 3, sn: 20 Minutos, Qu!, Diari de Tarragona, El 9 Nou, 8TV i TV de Badalona. I els ambigus en qu predominen els elements ms crtics sn: El Pas, La Sexta, Cuatro, TV2 i Telecinco. Mitjans amb un posicionament negatiu (entre 1 i 2,3) que se centren en els elements negatius i posen en qesti la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme, que estan per sota del 2,3. Els mitjans que es troben en aquest rang sn: El Mundo, La Razn, La Gaceta, l'Abc i Antena 3.

1 El Punt Avui Ara La Vanguardia Regi 7 Diari de Girona ADN Pblico Segre El Peridico 20 Minutos Diari de Tarragona El 9 Nou Qu! La Maana El Pas El Mundo La Razn La Gaceta Abc

Valoraci qualitativa Valoraci quantitativa

1 TV3 C33 Barcelona TV TV de l'Hospitalet TV1 8TV TV de Badalona La Sexta Cuatro TV2 Telecinco Antena 3

Valoraci qualitativa Valoraci quantitativa

3.2.1 Mitjans que se centren en els elements positius i valoren la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme

Entre els que han mantingut una actitud favorable cap a l'independentisme (s a dir, els que compten amb una puntuaci de 3,7 o superior) es percep una interpretaci unitria i positiva de les darreres notcies sobre l'increment de suports socials a l'independentisme. Els que estan per sobre d'aquesta puntuaci sn El Punt, l'Avui i l'Ara. Duna banda, valoren de forma positiva les accions dels moviments socials independentistes i el suport social que obtenen i ho consideren un reflex del cansament popular de la relaci fiscal amb Espanya. L'estratgia ms gradualista, que t com a proper pas un nou pacte fiscal, s vista per aquests mitjans com una part del cam cap a la independncia reclamada socialment, almenys segons els resultats del Barmetre del CEO.

Cap mitj es declara obertament independentista, per s en els mitjans esmentats on apareixen les posicions ms properes a l'independentisme, on hi ha un abordatge del tema ms intens i amb ms varietat de gneres periodstics. El Punt i l'Avui inclouen tamb, amb motiu del Barmetre del CEO, un article d'opini i un editorial on analitzen el que consideren que s un clam per la independncia. Noms hi ha un article d'opini a El Punt, Qui est preparat?, d'Anna Serrano, amb motiu dels resultats del Barmetre del CEO, que considera que els poltics catalans sn porucs i que la societat va per davant d'ells pel que fa a reclamar la independncia. Amb tot, a l'Avui, l'article de Xevi Xirgo, Independncia? Segur? interpreta justament el contrari, no s que els catalans siguen independentistes sin que estan farts d'una relaci amb Espanya que ens ofega econmicament, i el creixement de lindependentisme s una mostra daquest malestar.

Les consultes del 10-A

El titular de la notcia principal d'El Punt i l'Avui per cobrir les consultes del 10 d'abril s Barcelona fa pas, de caire interpretatiu, dna a entendre la complicitat amb aquesta mobilitzaci popular. En la pea es destaquen les dades positives, l'xit, que s'han duplicat expectatives, que s'ha fet histria, que ha superat el referndum sobre la Diagonal o que es trenquen els tpics sobre que a Barcelona no interessa l'independentisme. En definitiva, que s'ha superat l'examen amb nota. De fet, en un dels articles secundaris dels dos diaris, el titular del qual s La independncia motiva ms que la Diagonal, safirma que s'ha de ser cnic o cec per considerar que ahir no va passar res cvicament important a Barcelona. L'altre titular ms destacat s la reacci del partit en el Govern de Catalunya, present tamb en els dos diaris: CiU pren nota de la consulta per al pacte fiscal. La pea inclou una pluralitat d'opinions per tanca el debat amb l'argumentaci del Govern catal: no hi ha majoria social perqu Catalunya siga un estat, per s per al pacte fiscal. Solidaritat per la Independncia i ERC demanen un referndum vinculant o una declaraci unilateral d'independncia del Parlament. En canvi, mnium Cultural hi veu una continutat del 10-J. La resta de peces sn crniques, sempre positives i amb majoria d'opinions favorables al respecte, i articles de resum de les

dades de totes les consultes que es van produir aquell dia, a ms de la realitzada a Barcelona, en el marc d'un ampli desplegament.

Tamb sn destacables els articles La veu que els irrita una anlisi que critica el menyspreu de les consultes per part del PSOE i el PP, que cita a la dirigent dels socialistes catalans, Carme Chacn, quan diu que Catalunya dna una imatge d'extrem i ressalta el valor mobilitzador de les consultes. Els editorials dels dos diaris 10 A, tota una lli de democrcia participativa, dEl Punt, i Una altra lli de democrcia, de l' Avui, assenyalen que s una fita histrica i una lli de democrcia en la qual els organitzadors han mostrat gran capacitat de mobilitzaci. La seua conclusi s que una persona honesta ha d'admetre que pocs apostaven per una participaci tan ambiciosa i que el resultat de les consultes s'ha de qualificar com a xit que ha superat el referndum de la Diagonal, tot i no comptar amb el suport institucional. La cita, per als dos diaris, ha marcat un abans i un desprs.

El diari Ara aborda les consultes del 10-A de forma tamb positiva: Barcelona posa un brillant punt final a les consultes i repeteix l'argumentaci que qualifica d'xit les consultes: Aclaparadora victria del s, Suma de 885.000 vots per la independncia, defineix la consulta com una sacsejada popular, i assegura que qui segueixi tancant amb clau el debat independentista t una bena als ulls. Hem fet histria o es tracta d'un percentatge inslit i sorprenent, afirma Alfred Bosch, portaveu de Barcelona Decideix, a la pea principal per cobrir aquest acte del diari Ara.

Cinc peces ms amplien l'abordatge del diari de les consultes: una crnica de la jornada i diferents resums dels principals resultats de totes les consultes. Un altra pea resumeix la postura del Govern catal al respecte: Homs: Pel Govern, el resultat marca el cam cap al dret a decidir. Es destaca que CiU se sent recolzada i ho veu com un suport al seu cam cap al dret a decidir. El diari Ara tamb es fa ress de les acusacions d'obstaculitzar la feina de Barcelona Decideix que llana Xavier Trias contra l'Ajuntament, mentre que Hereu acusa CiU d'instrumentalitzar la consulta. El reportatge El sobiranisme civil segueix actiu l'11-A analitza els riscos d'instrumentalitzaci poltica d'aquests moviments i assenyala que cal sumar nous sectors a la reivindicaci perqu l'independentisme siga majoritari. Mentrestant, l'aposta s canalitzar la reivindicaci cap al pacte fiscal

Dos articles d'opini de l'AraFrustraci?, d'Ignasi Aragay i Votar per derrotar la por, de Toni Soler analitzen les consultes sobre la premissa que aquestes desconcerten la classe poltica i que s un moviment popular independentista que els desborda. En el primer article es ressalta que els 885.000 votants a favor de la independncia, sn ms que els 575.000 vots del primer partit de l'oposici, el PSC. Per aix, es destaca que no estem parlant d'una ancdota, i es comenta que sn vots alegres i vots no partidistes. I conclou Frustraci? No, ilusi s el que hi ha. En el segon article, la base de l'xit de les consultes ha estat la capacitat de mobilitzaci transversal i ressalta, a ms, que ha estat en un acte simblic i voluntarista a favor de la democrcia. En la columna a dos El sufl de la independncia, Josep Ramoneda critica el PSC per donar l'esquena a les consultes, mentre l'exconseller Joan Manuel Tresserras indica que no s un sufl, ja que la sentncia del TC ha obert els ulls a molts. L'editorial de l'Ara,

titulada 885.000, en referncia als que han votat que s a les consultes, t un to plenament entusiasta.

El Barmetre del CEO

L'Ara aborda la informaci sobre el Barmetre del CEO des de la motivaci econmica per recolzar la independncia: La independncia s'imposa per motius econmics i El Punt i l'Avui parlen d'Un s majoritari. Tots tres diaris exposen les dades fonamentals: el 42,9% votaria s a la independncia en un referndum, i un 75% a favor del pacte fiscal per recaptar els impostos des de Catalunya. Tots tres diaris tamb donen el resultat descomptant l'abstenci (que seria del 23%) i afirmen que hi hauria ms d'un 60% dels vots emesos pel s, i tots tres coincideixen que obtindria reconeixement internacional, uns amb el referent de Kosovo, altres amb el de Montenegro, o el 55% que marquen els convenis internacionals. L'editorial de l'Avui, Clam per la sobirania i el concert remarca una lectura sobiranista dels resultats i critica que des d'Espanya es nega aquesta realitat. El d'El Punt Independncia: del sentiment a l'economia incideix en els mateixos arguments.

Primer aniversari del 10-J

El primer aniversari del 10-J s analitzat per aquests tres mitjans d'una forma molt intensa, amb diferents articles d'anlisi sobre el pes social i poltic de l'independentisme. La lnia general del relat d'aquests mitjans diu que l'independentisme creix socialment, per no es consolida en una opci poltica estrictament independentista que arrossegue tots els que en sn partidaris. Aquesta paradoxa s analitzada per l'Avui, El Punt i l'Ara, tot i que tamb per El Peridico i La Vanguardia. Els tres primers mitjans ressalten que, tot i haver passat un any, no s'ha avanat en la transici nacional cap al dret a decidir que prometia Artur Mas: no s'ha produt l'operaci rescat de l'Estatut i la crisi, i el temps electoral espanyol, han retardat l'aposta del pacte fiscal. En els tres mitjans es repeteix la mateixa frase del president de la Generalitat; el dret a decidir no s obra d'impacients sin de perseverants. Aquesta va ser antecedida per la d'Oriol Pujol respecte a les consultes, durant el mateix 10 d'abril, dia en qu se celebraven, i desprs de mostrar-hi simpatia: Els temps de la poltica sn diferents als temps socials. En aquest sentit, en el relat dels mitjans esmentats noms la mobilitzaci social mant la tensi en aquest mbit, i coincideixen a assenyalar que ser la societat civil la que far que els poltics proclamen la independncia.

L'Ara s el ms positiu dels tres mitjans i al seu reportatge Un any del 10-J considera que la victria de CiU significa l'inici d'una transici catalana cap al dret a decidir, que t una primera parada en un nou pacte fiscal. Tot i que l'independentisme explcit est fragmentat, la nova centralitat sobiranista ha fet que el PSC s'haja enfonsat per no ser-ho. Per a l'Ara, el gir sobiranista de CiU no t marxa enrere. Al seu article d'opini, Josep Ramoneda, en canvi, creu que la independncia ha perdut fora (en l'agenda poltica i en presncia meditica) i que ara t ms fora el pacte fiscal.

Especialment interessants sn els articles d'anlisi de l'Ara. Per una banda, l'anlisi del politleg Jordi Muoz, L'independentisme catal viu entre dos mons, que valora detalladament les dades del Barmetre del CEO, i afirma que s'ha produt un transvasament de federalistes cap a posicions independentistes. El vot independentista s, segons Muoz, molt heterogeni, i qestiona si s possible concentrar-lo en un sol partit, ja que el 42,9% de catalans que votaria independncia segons el CEO no s un bloc compacte: no tothom defn amb la mateixa intensitat lopci independentista, ni li dna la mateixa rellevncia. Un plantejament similar fa Toni Soler al seu article, El pas que anticipa el 10-J, que avalua el pes real de la mobilitzaci per l'independentisme i assenyala que supera els actuals poltics. Per Soler, l'independentisme catal s un mosaic de graus i intensitats que t una heterogenetat tal que li costa cristalitzar polticament. Considera que l'independentisme plural i transversal difcilment pot ser patrimonialitzat per una nica fora poltica. La crnica de Ferran Casas, El pas que no vol tornar a ensopegar, fa un balan de tot el que ha ocorregut polticament en el darrer any des de la manifestaci del 10-J.

El Punt i l'Avui dediquen diferents reportatges a l'aniversari A foc lent, Les llions del 10-J, un any desprs, Conscincia de pas o Independentisme: creix al carrer, cau a les urnes per tal danalitzar la situaci de lindependentisme poltic. Incideixen en lescassa unitat d'aquesta opci poltica i ressalten com el partit nacionalista ms votat, CiU, aposta per propostes que sumen grans majories. El fet s que l'independentisme poltic estricte suma menys vots al 2010 que al 2004, 16% i 11,4%, tot i l'efervescncia social i demoscpica d'aquesta opci. En aquesta pea es comenten diferents referents de moviments independentistes on Catalunya es pot emmirallar: el quebequs o l'escocs. En el cas del Quebec, no s'ha convocat un referndum sobre la matria fins que ha guanyat el partit independentista, tot i que s'ha perdut en vries ocasions. La recepta d'aquestes peces s promoure la unitat de lindependentisme poltic i mantenir la tensi social i poltica al respecte. El 10-J ha servit per a reforar el sentiment nacional, per el procs est polticament encallat, encara que l'independentisme s'ha desacomplexat. Es conclou, per tant, que l'herncia s ms sociolgica que no poltica. El dia abans de l'aniversari es publica a El Punt una entrevista amb Muriel Casals, presidenta d'mnium Cultural, en qu assenyala que "Espanya s un llast, perqu ens maltracta", i afegeix que s'ha de modificar la relaci amb Espanya. Indica, a ms, que encara queda un llarg cam cap a la independncia, ja que el poble s impacient, per la poltica t el seu temps, afirma Casals. I afegeix, implcitament, que la ruptura encara no s possible perqu a una part significativa des catalans l'opci espanyola encara els ilusiona.

La declaraci institucional d'mnium Cultural

La declaraci d'mnium Cultural s presentada pels tres mitjans analitzats com tot un esdeveniment nacional, que aplega poltics i societat civil catalana i que presenta a la societat catalana tot un projecte de pas. La proposta d'mnium, que s assumida amb entusiasme, marca el full de ruta d'un independentisme gradualista que, segons aquests mitjans, representa la nova centralitat ideolgica del pas, que arrossega els poltics des de la mobilitzaci de la societat civil. A mnium se li concedeix, llavors, un paper de lideratge moral de tota la mobilitzaci per la independncia. La Vanguardia coincideix amb aquest missatge respecte al

paper d'mnium i el cam a seguir, tot i que aquest mitj no contempla la independncia com a horitz.

El Punt i l'Avui aposten per un enfocament mobilitzador: mnium crida a la rebeli fiscal si no hi ha concert i assenyala, en el mateix to per ja en el text: Si no hi ha pacte fiscal en 4 anys, insubmissi contra l'Estat. A partir d'aqu, l'article desgrana tots els punts de la declaraci institucional d'mnium: independncia fiscal, pacte nacional per al foment de l's social del catal i treballar per la celebraci d'un referndum oficial i vinculant sobre la independncia poltica. Es destaca la idea que s la societat la que ha d'arrossegar els poltics cap al cam marcat per l'entitat. L'article d'anlisi mnium contundent, de Manuel Cuys, ressalta que l'entitat ser beligerant en la defensa dels drets nacionals de Catalunya, i que l'esperit del 10J est encapalat per l'entitat. L'Ara titula mnium promour l'objecci fiscal si no s'aconsegueix el concert en quatre anys i reprodueix els mateixos arguments engrescadors que presenten l'entitat com a lder de la societat civil i les mobilitzacions de caire independentista, que marca un full de ruta i que es dirigeix de tu a tu als poltics.

3.2.2 Mitjans sense un posicionament clar respecte a la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme

Els mitjans amb una puntuaci entre 2,4 i 3,6 es troben en una posici intermdia o neutra respecte a la creixent mobilitzaci social per l'independentisme. Entre els neutres tamb trobem matisos: els ms favorables o els que ho sn menys. Aix, per exemple, La Vanguardia, TV3 o C33 serien exemples de mitjans amb una tendncia neutral cap al sobiranisme, per que en mostren ms els elements positius.

Les consultes del 10-A

En el cas de les consultes, La Vanguardia ressalta que les consultes del 10-A dupliquen els resultats esperats a Barcelona i superen els del referndum sobre la Diagonal, amb suport institucional. De fet, el titular s La consulta cala en Barcelona, de caire interpretatiu, que indica l'xit assolit. Un segon titular, Castells desoye las crticas en referncia a Antoni Castells, exconseller i de l'ala catalanista del partit, que ressalta l'enfrontament intern entre els sectors catalanista i oficialista del PSC. Amb tot, La Vanguardia tamb recorda que CiU votar que no a la proposta de Declaraci d'Independncia presentada per Solidaritat per la Independncia al Parlament en aquell moment. Tamb tenen espai les crtiques d'oportunisme poltic a CiU de l'exalcalde socialista de Barcelona, Jordi Hereu, cuando hace das se abrazaban con Aznar, o les declaracions d'Alberto Fernndez (PP) que s'ha de prioritzar la lluita contra la crisi. En l'editorial, Las consultas, malgrat que es crida a un lideratge que no ir a la aventura i s'afegeixen les reflexions de Josep Antoni Duran i Lleida (UDC) sobre los riesgos de fomentar un juego de ilusiones, tamb es ressalta que Artur Mas ha manifestado su simpata por esta iniciativa en votar-hi afirmativament. I destaca el notable halo de simpata popular que expresa un sentimiento crtico, con 100.000 matices que expressa el hartazgo. L'editorial d'aquest diari opina que las consultas son un sntoma en el marc d'una sociedad plural que tiene derecho a respirar. La columna de Pilar Rahola, dedicada aquest dia a les

consultes i titulada El miedo a votar, t un enfocament molt favorable a la iniciativa de les consultes independentistes i en parla dient que han llevado las urnas por el pas amb rigor profesional poco comn en el activismo. Rahola els defineix com un grupo de aguerridos galos que han obtingut un resultado sorprendente i que han iniciat un proceso mental de emancipacin ja que se ha perdido el miedo a hacerse esta pregunta: si Catalunya vol ser independent d'Espanya.

Pel que fa a les informacions sobre les consultes del 10-A, El Pas, Pblico i El Peridico tenen tendncia a mostrar ms reticncies i a informar sobre els elements ms crtics que se centren en la idea que l'onada popular independentista que reconeixen legtima estaria sent instrumentalitzada estratgicament per CiU amb l'objectiu d'obtenir vots. El Peridico, amb tot, fa un titular positiu i en reconeix l'xit: La consulta del 10-A sorprn els seus impulsors amb 257.645 vots. S'inclouen dues frases clau d'Alfred Bosch, portaveu de Barcelona Decideix, que assenyala que hem fet histria i qui digui que a Barcelona no interessa l'independentisme, s'equivoca. D'altra banda, el diari del Grupo Zeta aprofundeix en la contradicci de CiU al votar s a la independncia en la consulta del 10-A i no la Declaraci d'Independncia presentada per SI al Parlament, el fervor independentista caur aviat en sac foradat. El segon titular destaca la contradicci interna dins del Govern, Ortega vota i deixa sol Duran a Uni en contra del referndum, quan el de La Vanguardia destacava la dissidncia interna del PSC perqu Antoni Castells havia votat a les consultes.

Els mitjans ms neutres respecte de l'independentisme ressalten la crtica al fet que, tant l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, com l'ex president Jordi Pujol, tots dos convergents, hagin votat a la consulta fora de cmeres. L'editorial del diari del Grupo Zeta, L'endem de les consultes, reconeix el paper dels voluntaris i de tot el moviment de les consultes que tenen un impacte simblic, que han de recollir els partits i que es transversal. Amb tot, segons l'anlisi del diari, els resultats no recullen una fotografia gaire diferent de la que donen els sondejos demoscpics o una lectura dels resultats electorals en clau sobiranista i assenyala que se n'est fent un s partidista. Tamb aprofundeix en la contradicci de CiU de votar no a la proposta de declaraci d'independncia de SI.

Pel que fa a El Pas, la notcia que aborda les consultes t un caire molt informatiu i shi destaca l'xit de la iniciativa, amb el titular La consulta soberanista de Barcelona logra una participacin del 18%. Amb tot, ressalta l'oportunisme de CiU que declara la seua simpatia cap a la iniciativa, la qual cosa el diari assenyala que ha atret ms votants a les consultes. Cita Miquel Iceta (PSC) quan parla d'una impostura flagrant dels convergents. L'anlisi titulat Independentismo en la intimidad, de Francesc Valls, critica durament Artur Mas per haver votat de forma secreta, fora de l'atenci meditica, i conclou que el rebuig a la proposta de Declaraci d'Independncia de SI es produeix perqu a la hora de votar en serio, las bromas quedan en la intimidad.

L'enfocament de Pblico s positiu al titular: El xito de la consulta en Barcelona impulsa el debate soberanista. Parteix de la clau que el sobiranisme aconsegueix centrar per un dia el debat i deixa en segon lloc les retallades. Fa afirmacions del tipus el debate identitario no

languidece sin que goza de buena salud, i reconeix l'xit de participaci, aix com la capacitat d'organitzaci de la plataforma Barcelona Decideix. Tamb se cita la presncia destacada de nou dels onze consellers del Govern i de diferents poltics com ara el socialista Antoni Castells, el lder de CCOO, Joan Carles Gallego, i lders d'ICV, CUP, SI, ERC i Reagrupament. La crnica de la jornada, titulada "La independencia caer como fruta madura, pero no la ver", t un enfocament que ressalta els elements positius de la consulta i la independncia com a final d'un procs a llarg termini.

TV3 informa de manera exhaustiva de la jornada de les consultes, de fet s el mitj televisiu que ms nombre d'informacions i ms temps hi dedica, seguit per TV1 i BTV. Tots tres mitjans aporten el balan positiu d'Alfred Bosch, portaveu de la plataforma Barcelona Decideix, sobre com han estat de sorprenents els resultats: que duplicaven expectatives, que havien fet histria, que eren un xit inimaginable i que ara ning no podia ja dir que a Barcelona no interessava l'independentisme, ja que un quart de mili de barcelonins havia participat en la consulta per la independncia. Tamb s'inclou el creuament d'acusacions dels aleshores alcaldables de CIU, Xavier Trias, i del PSC, Jordi Hereu, al voltant del paper del l'Ajuntament en l'organitzaci de les consultes. Trias acusa Hereu de posar pals a les rodes i Hereu a Trias d'oportunisme. Al final de la nit, es van destacar tamb les declaracions de Jordi Portabella (alcabable d'ERC per Barcelona) demanant que Hereu es disculps per no haver contribut ms al que Portabella considera com la major mobilitzaci social i poltica des de l'arribada de la democrcia: les consultes independentistes del 10-A. Tamb hi ha espai per informar de la divisi interna entre Convergncia i Uni al respecte de les consultes i sobre la paradoxa de votar s en una consulta no vinculant i votar no a la declaraci d'independncia de SI. El gnere de la crnica s present en qualsevol dels tres canals. Duna altra banda, CiU assegura que pren nota de l'xit de la consulta, per assenyala que no votar afirmativament a la Declaraci d'Independncia de SI. S'indica que el Govern de Catalunya creu que aquest resultat li dna ms fora per a negociar el nou pacte fiscal. Tamb s'incideix en les dades: 885.000 persones que han votat a favor de la independncia en 550 municipis catalans. Finalment, el circuit catal de TVE ressalta les declaracions de l'expresident Jordi Pujol en qu afirma que les consultes sn un toc d'atenci a Espanya pel tracte fiscal i aposta per actes amb transcendncia poltica pilotats des del Govern i el Parlament catalans per acabar amb lespoli fiscal a Catalunya.

El Barmetre del CEO

Pel que fa al Barmetre del Centre CEO, els mitjans neutrals matisen l'independentisme majoritari detectat per aquest informe, un 42,9% dels catalans votaria s en un referndum sobre el tema: es recorda que, si s'inclou el federalisme, s aquesta l'opci majoritria dels catalans, amb un 33%, i l'independentisme es queda en un 25,5%. Es ressalten, llavors, les opinions del PSC o ICV, tot i que tamb es constata que el pacte fiscal suma consens social i s presentat com al proper pas a seguir. La Vanguardia aborda la qesti des del punt de vista del pacte fiscal, que li resulta ms interessant i que quadra amb la seua aposta editorial: El 75% dels catalans avala que la Generalitat gestioni els impostos, s el seu titular i destaca que el suport a la independncia no s tan majoritari com l'opci del concert fiscal. S'associa

l'independentisme, tot i el seu notable creixement, a la possibilitat de fractura social i el concert, a un major consens.

El Peridico titula a partir de la qesti econmica com a motiu que explica el creixement de lindependentisme: La crisi refora les opcions de la via independentista en un referndum i es ressalta que aquesta opci obtindria una majoria simple, per no absoluta. Es matisa el resultat del 42,9% de vots pel s a la independncia de Catalunya i es vincula amb motivacions econmiques i d'eficincia, no com un suport directe i total a la independncia. El Pas t un titular ms informatiu: Un 43% de los catalanes votara s a la independencia, per seguidament afegeix se enfran las expectativas independentistas i cita les dades de model territorial en el qual lopci majoritria s el federalisme. Segons el diari madrileny que els resultats del CEO dan la razn a CiU en su apuesta por el concierto econmico i conclou que el Govern aprovech ayer el sondeo para reiterar su tesis. Pblico tamb vincula a la qesti econmica els resultats del CEO: El agravio fiscal dispara el voto independentista en Catalunya s el seu titular. S'inclouen declaracions de portaveus del PSC que qualifiquen de perversi la inclusi de la pregunta sobre la independncia perqu s d'una simplicitat extrema i parla de polititzaci i utilitzaci del CEO.

Les diferents notcies de TV3, BTV, TV1 o 8TV informen a partir de les diferents dades: 42,9% de catalans favorables a la independncia o 75% a favor del pacte fiscal, amb una important presncia de grfics en totes les informacions. Un altre argument mpliament utilitzat s que el Govern se sent reforat amb aquests resultats, aix com les crtiques del PSC o ERC al pacte de CiU amb el PP. A TV3 es torna a debatre la qesti, en una tertlia del programa Els matins de TV3, en la qual el periodista Josep Cun resumeix el debat a partir de l'oposici entre l'independentisme de bandera i el de cartera. L'historiador i tertuli Joan B. Culla assenyala en aquest programa que, ara mateix, a Catalunya no hi ha un independentisme identitari majoritari, sin que nhi predomina un altre basat en la ra, i en una idea que va treure a debat per primer cop ERC fa vint anys: que sent independents, els catalans podrien viure millor.

Primer aniversari del 10-J

C33 va emetre el 9 de juliol un reportatge sobre l'independentisme al voltant de l'origen de les consultes i les seves implicacions poltiques i sobre l'aniversari del 10-J. Tot i que s una pea amb testimonis plurals, l'enfocament t tendncia a prioritzar els elements positius i a presentar l'independentisme com el cam per exercir el dret a decidir i el pacte fiscal com a primera parada. Noms El Peridico, entre els diaris de premsa escrita neutres, dedica un especial, de dues planes, sobre l'aniversari del 10-J: L'herncia del 10-J, les idees centrals del qual sn que CiU lidera el sobiranisme i que les eleccions han debilitat l'independentisme poltic estricte. Analitza les motivacions d'aquest independentisme i indica que tenen a veure amb el dficit fiscal i amb la crisi, que generen desafecci respecte a Espanya, la qual cosa va provocar que 257.000 persones votassen en la consulta independentista del 10-A a Barcelona. El proper pas seria, llavors, modificar la relaci Catalunya-Espanya a partir d'un nou pacte fiscal, i aludeix al fet que la transici nacional cap al dret a decidir anunciada per CiU est aturada davant el risc a perdre el referndum per la independncia. En el reportatge, es critica el doble joc de CiU,

que simpatitza amb els referndums per no aplica ni l'independentisme ni el sobiranisme en la seua acci poltica, tot i que li dna resultat a les eleccions, segons la interpretaci d'aquest diari. Alg se'n recorda de l'Estatut?, finalitza l'article.

El Pas no va publicar res al respecte. En canvi, tant Pblico com La Vanguardia van reproduir el debat poltic produt arran d'unes declaracions d'Artur Mas amb motiu del primer aniversari del 10-J, en qu afirma que el dret a decidir no s una obra per a impacients, sin per a perseverants, la qual cosa confirma la seua aposta per una estratgia gradualista. Mas cita les dades del CEO per parlar del creixent suport a l'independentisme i anunciar la negociaci d'un nou pacte fiscal amb el Govern espanyol per al 2012. El titular de Pblico s crtic amb CiU, a qui retreu els pactes amb el PP, Mas vira al sobiranisme desprs de recrrer al PP. La Vanguardia, en canvi, assenyala que Mas apela a la perseverana per avanar en el dret a decidir, amb un to informatiu, en la lnia de les declaracions que havia fet el president de la Generalitat. Amb tot, tamb recull les declaracions crtiques de Joan Ridao (ERC), que afirma que mentre Catalunya se sobiranitza, PSC i CiU miren a un altre costat i considera que s'han oblidat de l'esperit del 10-J i, a ms, acusa CiU d'haver rehabilitat polticament el PP a Catalunya. La resta dels mitjans escrits reprodueixen les declaracions d'Artur Mas respecte de l'aniversari, sense gaire aportaci ms que algunes declaracions d'altres partits poltics. El Peridico aborda la qesti de forma crtica el dia desprs amb una notcia amb les declaracions de lexpresident socialista: Montilla creu una paradoxa que ni CiU ni PP parlin ara de l'Estatut, s el titular.

TV3, a ms de les informacions amb les declaracions de Mas i el debat poltic que es va produir, va realitzar al programa Els matins de TV3 una tertlia, el mateix dia 10 de juliol de 2011, sobre l'aniversari del 10-J. Hi ha representants de diferents posicions per, a excepci de Patricia Gabancho, es mostren poc optimistes i consideren que l'esperit del 10-J ha estat oblidat. En el canal pblic catal, una informaci fa referncia a la manifestaci independentista del 9 de juliol, en commemoraci de la del 10-J, que va comptar amb 30.000 assistents, en qu molts dels testimonis sn crtics amb l'actitud de CiU, sobretot pel pacte amb el PP, i hi ha una certa decepci amb els partits poltics pels pocs canvis produts en aquest darrer any. TV1, 8TV i BTV mantenen un to informatiu en la cobertura d'aquest aniversari referint-se, un cop ms, a les declaracions de Mas al respecte.

La declaraci institucional d'mnium Cultural

Respecte a la cobertura de la declaraci institucional d'mnium Cultural, mitjans com El Peridico mantenen una actitud ms informativa i distant, no sense reconixer la capacitat mobilitzadora de l'entitat, que ha congregat destacats poltics i membres de la societat civil catalana. El Peridico, considera que l'herncia d'aquesta manifestaci est amortitzada, i ara redoblen reivindicacions, i afegeix que Muriel Casals no es mossega la llengua, tot i que evita parlar de concert. La Vanguardia valora positivament el paper d'mnium en defensa dels drets de la naci catalana, la qual cosa es posa de manifest amb l'article Ms mnium, menys Bara, de Juli Guillamon. En aquest article es fa una anlisi del paper clau i vertebrador que pot tenir mnium per aglutinar la societat civil catalana. La cultura catalana necessita

d'instruments de carcter colectiu independent i aglutinador, s'afirma en aquest article. El Pas considera que l'entitat se vuelca con el independentismo i que marca la hoja de ruta: la independencia es el camino, pero el concierto econmico se puede conseguir ya. Considera que el manifest d'mnium s perfectament equiparable a l'ala ms sobiranista de CiU i recrimina que Mas no hagi assistit a l'acte, cosa que s'explica perqu es considera que se sent incmode a causa del pacte amb el PP. Pblico incideix en la notable representaci poltica present i, amb un to informatiu, desgrana l'argumentaci del discurs que Muriel Casals va llegir en l'acte del 50 aniversari de l'entitat que presideix i que apareix a gaireb totes les notcies: la relaci econmica amb Espanya ens esgota.

TV3, TV1 i 8TV donen una visi informativa que resumeix la declaraci institucional d'mnium i tot l'acte de celebraci del 50 aniversari. Tamb es destaca la important presncia institucional, el paper clau d'mnium Cultural com a entitat moderadora i que lidera moralment la mobilitzaci independentista. Algunes notcies, a ms, inclouen les reaccions dels diferents partits poltics. En aquest sentit, cal destacar que TV3 ofereix una valoraci molt positiva del paper d'mnium Cultural com a representant de la societat civil. El primer canal de la televisi pblica catalana cobreix en directe la informaci amb una crnica emotiva sobre la declaraci institucional d'mnium en un context de crits dindependncia i lhimne dEls Segadors de fons, i ressaltant la presncia de la societat civil i representants poltics. La declaraci d'mnium, de fet, t una repercussi meditica que recull escasses reticncies i les notcies al respecte tenen un to molt ms informatiu.

La resta de mitjans, Cuatro, La Sexta, TV2, Telecinco, 8TV, TV Badalona, TV de l'Hospitalet, Qu!, ADN, 20 Minutos, La Maana, Segre, Diari de Tarragona, El 9 Nou i Diari de Girona tenen una visi neutra amb diferents elements informatius ms positius o ms crtics. Els mitjans que mostrarien ms reticncies, sense arribar a ser hostils, serien El Pas, Cuatro, La Sexta i TV2, (amb un 2,8) o Telecinco (amb un 2,6). Amb tot, especialment remarcable s l'editorial del Segre, en un sentit positiu cap a l'independentisme, I ara qu?, que critica que el vot d'Artur Mas no shaja fet en presncia dels mitjans, i la divisi de vot entre UDC i CDC, per que conclou que s hora de posar les bases per a un referndum vinculant.

3.2.3 Mitjans que se centren en els elements ms crtics i posen en qesti la mobilitzaci i el creixement de l'independentisme

Els mitjans de comunicaci que han obtingut una puntuaci de 2,3 o inferior sn els que tenen una postura clarament hostil a l'independentisme i es dediquen a desacreditar-lo. Per exemple, el periodista Jos Mara Carrascal diu en el seu article de l'Abc Consultas catalanas que amagan, pero no dan. Usan el independentismo para ganar votos y extraer las mayores concesiones posibles. Menystenen la influncia poltica de la mobilitzaci independentista, i apunten a un impacte real relatiu i escs, i asseguren que mai triomfaria el s en cas d'un referndum vinculant. La visi ms negativa es produeix a mitjans com ara El Mundo, La Razn, La Gaceta o l'Abc (els 3 darrers, amb puntuacions inferiors a l1,6). En canvi, Antena 3 est ubicat en un ms moderat 2,1. Amb tot, aquests mitjans mostren la seua hostilitat amb els

resultats de les consultes populars o del Barmetre del CEO, ja que els altres dos fets analitzats en aquest informe gaireb no hi sn presents. Noms La Razn informa de l'aniversari del 10-J, de forma negativa, o El Mundo de la declaraci d'mnium, amb un breu.

Consultes del 10-A Els mitjans ms hostils amb l'independentisme, en molts casos, incideixen en argumentacions que tendeixen a menystenir la participaci que hi ha hagut (d'un 21% a Barcelona) a les consultes independentistes del 10-A. L'article d'lex Salmon de l11 d'abril, Qu poco indepedentista! va en aquesta lnia, per tamb els titulars com ara: Barcelona prefiri un da de sol y playa, y dio la espalda a la parodia independentista, de La Gaceta; La consulta separatista, un fracaso capital, de l'Abc; o Barcelona no juega a la consulta independentista, de La Razn. El Mundo opta al titular principal de les informacions sobre la consulta per dir que Uno de cada cinco barceloneses emula a Mas y participa en el 10-A. Un segon titular d'El Mundo assenyala ja els primers elements crtics, ja que diu que El PSC critica la extravagancia de los convergentes. Aquesta segona pea inclou opinions crtiques amb CiU, les del PSC i SI, que coincideixen a assenyalar la incoherncia de CiU per votar que s a la consulta no vinculant del 10-A i votar no a la proposta de Declaraci d'Independncia presentada al Parlament per la mateixa SI. L'editorial d'El Mundo s molt ms dura: Estrepitoso fracaso de la charlotada soberanista, que qualifica el resultat de charlotada i la participaci assolida de ridculo porcentaje, a ms de desafo al estado y a la legalidad. S'afegeix que la actual debilidad del ejecutivo es contraproducente, en referncia al Govern espanyol, contra la deriva soberanista.

L'Abc, La Razn i La Gaceta escriuen titulars opinatius a les informacions, mentre que El Mundo opta per un titular informatiu per a la notcia, i opinatiu, per a l'editorial. L'Abc qualifica el 10-A com el final de una ilusin, i afegeix altres valoracions com ara: consultas sin valor jurdico, otra efemride de derrota para el imaginario catalanista, i destaca la participaci de nou consellers del Govern catal. L'editorial de l'Abc s encara ms dura amb la consulta, que s, per al diari, el ensimo acto de la farsa que, a espaldas de la sociedad y al margen de la ley. Tamb es parla de vistoso y ridculo desfile de polticos, o actos huecos y sobreactuaciones para escenificar la ruptura, apareixen conceptes com ara discurso victimista. Des de lAbc s'acusa els poltics catalans d'ignorar los verdaderos problemas de la sociedad, per afirmar que el nacionalismo cataln gobierna para s mismo.

La Razn ressalta la idea que, malgrat que CiU se vuelca, noms hi participa un 21%, i critica la incoherencia convergent perqu Artur Mas ha votat s a esquenes dels mitjans i votaran que no a la proposta de Declaraci d'Independncia proposada per SI al Parlament. L'editorial, Jugar con fuego, parla de pseudoreferndums de grupsculos independentistas i de juegos florales para consumo interno. Critica durament la participaci dels membres del Govern de Catalunya, que considera una frivolitat, i acusa a Mas de jugar al escondite con sus votantes i defineix la consulta com un divertimento dominical de una minoria independentista. Tamb menyst i qestiona la veracitat dels resultats oferits per Barcelona Decideix, que qualifica

d'indemostrables y ridculos. Altres conceptes amb qu defineix les consultes sn: fraude, ilegalidad i frustracin. En la tertlia que es produeix l11 d'abril a Espejo Pblico, es posa en qesti que les dades oferides per Barcelona Decideix siguen reals. Ressalten la contradicci del president Mas, que es declara independentista, per que, en la seua opini, no assumeix objectius independentistes

Barmetre del CEO Aquests mitjans es dediquen a menystenir, com han fet amb el 10-A, les dades oferides pel Barmetre del CEO. Les atribueixen al malestar provocat entre els catalans pel fracs de l'Estatut, per interpreten que s un malestar producte dun rebuig als poltics que, opinen, han dut endavant poltiques que han generat frustraci com la reforma de l'Estatut. En el cas d'Antena 3, la cobertura estrictament informativa t una tendncia neutral, per les tertlies d'Espejo Pblico tenen comentaristes que estan clarament oposats a l'independentisme. El 30 de juny s'aborden a Espejo Pblico d'Antena 3 els resultats del Barmetre del CEO amb un format de tertlia i debat. Les argumentacions incideixen en el fet que, si es fes un referndum vinculant, el resultat no seria el d'aquest informe, i s'afegeix que aquesta no s una qesti prioritria en l'agenda poltica dels ciutadans catalans.

En el cas de les dades del CEO, les informacions aparegudes a l'Abc, La Razn o El Mundo tendeixen a ressaltar la contradicci que es produeix entre un 25,5% d'independentistes declarats, quan s'inclou l'opci federalista, i el 42,9% quan noms s'ofereix l'opci de la situaci actual o independncia. Tamb interpreten les dades sobre els proclius a la sobirania fiscal de forma diferent als mitjans favorables i neutres. Aix, per exemple, noms citen els que estan totalment d'acord, que sn el 50%, i no el 75% que citen tots els altres mitjans, una dada on shi ha sumat el 25% dels que hi estan ms aviat d'acord. La Razn titula dient que Mas utiliza el CEO para sondear si los catalanes votaran la independencia. L'editorial d'El Mundo ho fa dient que El indepedentismo crece por culpa de Zapatero, i focalitza la seua crtica en el poltic socialista per ser tou amb els nacionalistes i els independentistes. Encara que el titular de la notcia s plenament informatiu: El 43% apoyara la independencia catalana, segn la Generalitat. En l'article d'opini, Interrogantes independentistas, lex Salmon abunda en la paradoxa que suposa que hi haja un 42,9% de catalans que votarien independncia tot i que noms un 25,5% que voldrien un estat propi i qualifica Catalunya com a polticament polidrica. LAbc no dedica una notcia especfica als resultats del CEO, noms un subttol i part d'una notcia. Tot i que no s el tema central, s destacable perqu el que shi fa s sumar els que voten en contra i els que s'abstenen per dir que un 51,4% no volen la independncia, front al 42,9% que votaria que s, i es reafirma amb el fet que noms un 25,5% diu que vol un estat propi, per acabar destacant el 42,8% que se sent tan espanyol com catal. La Gaceta fa la mateixa operaci que l'Abc i titula El 51,5% de los catalanes no votaran la independencia.

Primer aniversari del 10-J i la declaraci institucional d'mnium La Razn va informar de la manifestaci daniversari del 10-J per desacreditar-la. En primer lloc, va comparar l'assistncia amb la de 2010, quan aquella va ser convocada per la prctica totalitat dels partits poltics catalans i la societat civil, mentre que la del 9 de juliol d'aquest any lhavien convocada noms entitats independentistes. El titular va ser El furor independentista

del 10-J se desvanece un ao despus. Aquest diari madrileny titulava el dia segent de l'aniversari del 10-J: Mas dice que el espritu del 10-J est vivo, pese a su deslucido aniversario. La declaraci institucional d'mnium va tenir un seguiment bastant ms redut noms un breu d'El Mundo, de caire informatiu. Mentre que als mitjans d'mbit catal aquest fet t una gran repercussi, hi ha un buit informatiu per part dels mitjans de Madrid.

3.3 Presncia dels discursos poltics sobre el fet nacional catal als mitjans

En aquest apartat s'ha quantificat la presncia dels diferents discursos poltics respecte al fet nacional catal en la informaci i opini de les notcies de premsa escrita. Per fer-ho, s'ha realitzat una recerca quantitativa sobre la presncia de paraules clau vinculades els discursos poltics presents als mitjans al voltant del fet nacional catal amb els segents resultats:

Independentisme: 454 mencions. Sobiranisme: 100 mencions. Federalisme: 36 mencions. Autonomisme: 86 mencions.

Per altra banda, les motivacions econmiques i fiscals per al creixement dels favorables a la independncia de Catalunya han merescut 182 mencions front a la resta de raons (llengua, cultura, identitat o incomprensi) que n'han sumat 55.

Independentisme: L'independentisme s presentat pels mitjans ms com a smptoma, com un malestar o com un clamor social que no pas com a opci poltica factible a curt o mitj termini, ja que, a ms, es considera que la independncia podria fracturar socialment el pas. Els mitjans ms crtics amb lindependentisme interpreten lincrement daquesta opci tamb com a smptoma d'un malestar social, per en aquest cas, el rebuig cap als poltics catalans vindria per haver generat frustraci en impulsar un Estatut que creuen inconstitucional. L'independentisme t una presncia clarament dominant en les informacions analitzades, amb un total de 454 mencions en l'mbit de la premsa escrita. Sel relaciona sobretot amb motius econmics i fiscals en 182 referncies, mentre que noms en 55 casos a altres elements (identitaris, culturals o lingstics).

Sobiranisme: La referncia sobiranista, tot i ser menor que la independentista, t 100 referncies en les notcies de premsa analitzades, per la principal iniciativa que es comenta en les informacions que s'estudien al present estudi s la modificaci de la relaci fiscal amb Espanya.

Federalisme: Del federalisme gaireb no se'n parla en cap de les informacions dels mitjans analitzats, noms 36 referncies en les 138 notcies de premsa analitzades. Noms se'n parla en les informacions referides al Barmetre del CEO, ja que s l'opci majoritria dels catalans quan es pregunta per la forma preferida d'organitzaci poltica i, d'una forma ms marginal,

quan reclamen aquesta opci des d'alguns sectors d'ICV durant les consultes independentistes del 10-A.

Autonomisme: De l'autonomisme, vinculat a l'Estatut del 2006 o del 1979, tot i que un poc ms que del federalisme, tampoc se'n parla gaire, amb noms 86 mencions en totes les notcies de premsa escrita analitzades.

Pel que fa referncia explcita a lautonomia vinculada a lEstatut del 2006, se cita per adjectivar-la com un fracs a lhora dintentar lencaix de Catalunya a Espanya o b per parlar de la retallada que en va fer el Tribunal Constitucional. Tamb es presenta la reforma, fins i tot, com el motor o origen, pel seu fracs, de lindependentisme. Uns (els mitjans desfavorables) consideren que s una mostra de malestar contra els poltics. En canvi, els altres (els mitjans neutres i favorables) ho interpreten com una confirmaci de la puixana de lindependentisme, ja que, desprs daix, molts han obert els ulls, segons indica Joan Manuel Tresserras a larticle El sufl independentista del dia 10 de juliol del diari Ara, en motiu del primer aniversari del 10-J.

Sn els mitjans catalans els que fan ms referncies a l'independentisme i al sobiranisme: El Punt en fa 75 i 26 mencions, respectivament; l'Ara, 72 i 18, mentre que l'Avui, 23 i 8. Mitjans com El Peridico i La Vanguardia fan 39 i 16 referncies a l'independentisme i 6 i 2 al sobiranisme. Daltra banda, si b El Mundo, La Razn, El Pas i Pblico fan, respectivament, 33, 30, 29 i 26 referncies a l'independentisme, les referncies al sobiranisme sn 4, 4, 7 i 8. En canvi, diaris com lAbc o La Gaceta en fan moltes menys: 13 i 11 a l'independentisme i, al sobiranisme, 4 i 2. Pel que fa a les mencions de les motivacions econmiques per a explicar el creixement de l'independentisme, sn molt ms presents a El Pas (12) o Pblico (21) que a La Razn (7), El Mundo (9), Abc (6) o La Gaceta (3). Els dos mitjans que ms referncies fan a les motivacions econmiques i fiscals del creixement de l'independentisme sn El Punt, amb 26, i l'Ara i El Peridico, amb 22 cadascun. La Vanguardia i l'Avui en fan 10 i 15, respectivament. Ek de la motivaci fiscal s, per tant, un discurs amb una presncia important dins dels mitjans escrits d'mbit catal de mxima difusi.

Anlisi de titulars De fet, a les informacions es troben molt presents conceptes com ara pacte fiscal, concert econmic o qualificatius per a l'independentisme com: econmic, de cartera o per motius econmics. Tamb shi fa referncia contnua al dficit o espoli fiscal. De fet, les motivacions econmiques (amb 182 referncies) prevalen sobre les daltres tipus per explicar el creixement de lindependentisme. En aquest marc, una anlisi dels titulars de les 66 peces d'informaci de la premsa analitzada (entre les peces d'informaci principals), 21 inclouen el terme independncia o independentisme, 4 sobiranisme, 1 parla sobre l'Estatut, i 10 inclouen les paraules fiscal o econmic. Concretament, en els titulars del dia 12 de juliol sobre la declaraci institucional d'mnium Cultural hi s molt present la qesti econmica: 7 dels 10 titulars de les notcies principals dels diaris analitzats inclouen el terme fiscal i 4 el terme concert. Els titulars del dia 30 de juny sobre el Barmetre del CEO reforcen la percepci que el creixement de l'independentisme est vinculat amb la relaci fiscal amb Espanya: El 75% dels

catalans avala que la Generalitat gestioni els impostos, de La Vanguardia; La independncia s'imposa per motius econmics, de l'Ara; o La crisi refora les opcions de la via independentista en un referndum, d'El Peridico.

4. Conclusions

4.1. Conclusions

Tots els mitjans analitzats coincideixen a assenyalar que laugment de l'opci independentista es produeix pel creixent malestar dels catalans generat a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006. L'independentisme es presenta ms com a smptoma, com un malestar o com un clamor social, que com a opci poltica factible de forma immediata.

La diferncia es manifesta en la interpretaci de contra qui es produeix aquest malestar: els mitjans que, segons determina l'estudi, manifesten un posicionament favorable o ambigu cap a l'independentisme interpreten que el malestar s contra Espanya. Els mitjans ms favorables consideren que s una mostra del fracs de la via autonomista i l'inici d'un cam que pot dur cap a la independncia. En canvi, els ms ambigus se centren en la motivaci econmica del creixement independentista, sense ser ni entusiastes ni deslegitimadors de la mobilitzaci i el creixement del secessionisme.

Els mitjans de comunicaci ms desfavorables consideren que el malestar t com a objectiu els poltics catalans. Per aquests mitjans s la mostra del malestar per la frustraci produda per la ineficincia de la classe poltica del nostre pas, a la qual acusen d'irresponsable per haver generat una ilusi irreal: l'aprovaci d'un Estatut inconstitucional.

Els mitjans catalans vinculen clarament el creixement de l'independentisme al pragmatisme econmic i a la relaci fiscal amb Espanya. De fet, un nou pacte fiscal entre Catalunya i Espanya sumaria un 75% de catalans a favor segons el Barmetre del CEO, fet ms destacat pels mitjans ms favorables o els neutres. Aquesta vinculaci s unnime a tots els mitjans catalans i forma part del relat de tots ells. En les dades obtingudes de l'anlisi fet en premsa escrita, hi ha 182 mencions a les motivacions econmiques del creixement de lindependentisme, i noms 55 a altres causes.

Els mitjans editats a Catalunya tenen un posicionament majoritriament favorable a la modificaci de la relaci fiscal entre Catalunya i Espanya amb l'objectiu de reduir el dficit fiscal i assolir, per tant, un major autogovern.

La majoria dels mitjans catalans rebutja el rupturisme, tot i que es constata que hi ha creixents simpaties socials per l'independentisme i la seua important mobilitzaci. Per tant, s'interpreta el creixement de l'independentisme com un suport i una justificaci per demanar majors quotes d'autogovern i d'autonomia fiscal. Per una altra banda, mitjans com ara El Punt, l'Ara o l'Avui donen un suport clar a la modificaci de la relaci fiscal amb Espanya, tot i que la seua

consecuci s presentada com un pas ms cap a la independncia i que suma el suport dels independentistes.

Tot i el suport donat, de forma implcita, a la voluntat d'un major autogovern, El Peridico per tamb mitjans editats a Madrid amb edici catalana (com ara El Pas o Pblico) critiquen el Govern per oportunisme i per instrumentalitzar el creixement i la mobilitzaci del secessionisme. Mitjans editats a Madrid, com ara La Razn, lAbc, El Mundo o La Gaceta tamb critiquen oportunisme o instrumentalitzaci per, a diferncia dels anteriors que mostren elements positius i crtics destaquen noms que elements negatius fins al punt de desacreditar l'independentisme i posar en dubte el seu creixement real.

El creixement i mobilitzaci de l'independentisme, que recullen tots els mitjans, s presentat pels mitjans catalans ms com a smptoma de la indignaci per la relaci fiscal amb Espanya, que es considera injusta, que no com a voluntat immediata d'independncia.

El creixement del suport social i mobilitzaci de l'independentisme que reflecteixen les informacions no fa crixer el nombre de mitjans que mostren simpatia cap a aquesta opci ideolgica, tot i que puguen valorar i reconixer la seua mobilitzaci i creixement.

Tot i els diferents indicadors que assenyalen que creix l'independentisme fins i tot el CEO diu que s majoritari aix no implica, per als mitjans escrits ms llegits a Catalunya (El Peridico i La Vanguardia), recolzar l'opci secessionista, sin que s'aspira a un major autogovern i autonomia fiscal. El motiu argit per eludir l'independentisme s que la separaci d'Espanya representaria un risc de fractura social en el pas, tot i el suport creixent que rep. Aquest argument tamb apareix associat a la posici del Govern de Catalunya que opta pel pacte fiscal per sumar mplies majories. Un argument similar usa, fins i tot, la presidenta d'mnium Cultural, Muriel Casals, en una entrevista apareguda el 9 de juliol a El Punt, per rebutjar el rupturisme en l'actual moment, ja que encara molts catalans se senten vinculats a Espanya.

Noms mitjans com El Punt, l'Avui i l'Ara acullen posicionaments d'articulistes d'opini clarament independentistes a les seues planes i, a ms, presenten elements favorables al secessionisme en les seues informacions. Per exemple, les notcies sobre els resultats del Barmetre del CEO d'aquests mitjans, assenyalen que el 42,9% dels catalans favorables a la independncia suposaria, amb un 23% d'abstencions, un 60% de vots favorables emesos en cas d'un referndum real. Se cita que s un resultat suficient que compta amb referents internacionals que el validen. Tot i aix, tamb expliquen el creixement de l'independentisme a partir de motivacions econmiques.

Els mitjans de premsa escrita que mostra els elements ms favorables a lindependentisme sn els que n'ofereixen una major cobertura amb diferncia. El Punt, l'Avui i l'Ara, sumats, suposen ms del 50% en premsa de la cobertura total dels fets analitzats.

TV3 acapara ms del 47% de la cobertura de les televisions i, tot i que est entre el grup dels neutres. Alguns dels mitjans escrits ms desfavorables fan ms cobertura informativa que els que tenen una posici ambigua. D'altra banda, hi ha una considerable presncia d'interpretaci i d'opini entre totes les informacions dels fets noticiables estudiats, sobretot en la premsa escrita, tal i com es reflecteix en lapartat quantitatiu.

El Punt, l'Avui i l'Ara cobreixen els fets estudiats de forma intensa i centrant-se en els elements positius. Per exemple, els reportatges sobre el primer aniversari del 10-J es concentren, sobretot, a mitjans com El Punt, l'Avui i l'Ara, tot i que tamb nhi ha a TV3 i El Peridico. TV3 s la televisi que cobreix de forma ms exhaustiva les notcies vinculades a l'independentisme. Tamb destaca lmplia cobertura de BTV, sobretot pel que es refereix a la consulta del 10-A a la capital catalana.

Respecte als mitjans inclosos dins del grup ms desfavorable cap a l'independentisme (Antena 3, Abc, La Razn, El Mundo i La Gaceta) s remarcable que alguns ocupen llocs destacats en l'apartat quantitatiu. Antena 3 s la quarta televisi, de 12 analitzades, en temps dedicat als fets analitzats, i emet entre 4 i 9 vegades ms que les seues equivalents estatals: La Sexta, TV2, Telecinco i Cuatro, tot i que la meitat que TV1. La Razn i El Mundo ocupen el 7 i 8 lloc, respectivament, en el rnquing de diaris per espai dedicat, sobre 20 mitjans analitzats. A ms, dupliquen l'espai destinat per El Pas i estan per sobre de molts diaris comarcals catalans, tot i que se situen per sota de Pblico.