Resoluci 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual saprova la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble

de Catalunya
Tram. 250-00059/10 i 250-00060/10 Ple del Parlament El Ple del Parlament, en la sessi tinguda el 23 de gener de 2013, ha debatut el text de la Proposta de resoluci de declaraci de sobirania del poble catal (tram. 250-00058/10), presentada pel Grup Mixt (reg. 856), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010); de la Proposta de resoluci de declaraci sobre la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya (tram. 250-00059/10), presentada pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 857), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010) i pel Grup Parlamentari de Convergncia i Uni, el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya i el Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 1011); de la Proposta de resoluci d'aprovaci de la declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya (tram. 250-00060/10), presentada pel Grup Parlamentari de Convergncia i Uni i pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 858), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010), pel Grup Parlamentari de Convergncia i Uni, el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya i el Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 1011) i pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 1012), i de la Proposta de resoluci sobre el dret a decidir i la reforma de la Constituci (tram. 250-00062/10), presentada pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 861), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010). Finalment, d'acord amb l'article 146 del Reglament, ha adoptat la segent Resoluci Prembul El poble de Catalunya, al llarg de la seva histria, ha manifestat democrticament la voluntat dautogovernar-se, amb lobjectiu de millorar el progrs, el benestar i la igualtat doportunitats de tota la ciutadania, i de reforar la cultura prpia i la identitat collectiva. Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana. El parlamentarisme catal t els seus fonaments en ledat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Al segle XIV es cre la Diputaci del General, o Generalitat, que an adquirint ms autonomia fins que arrib a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successi, comport que Felip V abols amb el Decret de Nova Planta el dret pblic catal i les institucions dautogovern.

Aquest itinerari histric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai com lingstic, cultural, social i econmic, amb vocaci de reforar-se i promoures des del reconeixement mutu. Durant tot el segle XX la voluntat dautogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creaci de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperaci de lautogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, el 1931, es constitu un govern catal, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dot dun estatut dautonomia. La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaur un rgim dictatorial que dur fins al 1975. La dictadura va tenir una resistncia activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat s la creaci de lAssemblea de Catalunya lany 1971, prvia a la recuperaci de la Generalitat, amb carcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a lexili. En la transici democrtica, i en el context del nou sistema autonmic definit per la Constituci espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprov en referndum lEstatut dautonomia de Catalunya el 1979 i celebr les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980. Els darrers anys, en la via de laprofundiment democrtic, una majoria de les forces poltiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformaci del marc poltic i jurdic. La ms recent es va concretar en el procs de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya iniciat pel Parlament lany 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de lEstat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentncia del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refs radical de levoluci democrtica de les voluntats collectives del poble catal dins de lEstat espanyol i creen les bases per a una involuci en lautogovern, que avui sexpressa amb total claredat en els aspectes poltics, competencials, financers, socials, culturals i lingstics. El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar lactual situaci de bloqueig dins de lEstat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema Som una naci. Nosaltres decidim, i de l11 de setembre de 2012, amb el lema Catalunya, nou estat dEuropa, sn expressi del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya. El 27 de setembre de 2012, mitjanant la Resoluci 742/IX, el Parlament constat la necessitat que el poble de Catalunya pogus determinar lliurement i democrticament el seu futur collectiu per mitj duna consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequvoca. Per tal de portar a terme aquest procs, el Parlament de Catalunya, reunit a linici de la desena legislatura, en representaci de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democrticament en les darreres eleccions, aprova la segent:

DECLARACI DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA Dacord amb la voluntat majoritria expressada democrticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procs per a fer efectiu lexercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur poltic collectiu, dacord amb els principis segents: Primer. Sobirania. El poble de Catalunya t, per raons de legitimitat democrtica, carcter de subjecte poltic i jurdic sobir.

Segon. Legitimitat democrtica. El procs de lexercici del dret a decidir ser escrupolosament democrtic i garantir especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitj de la deliberaci i el dileg en el si de la societat catalana, amb lobjectiu que el pronunciament que en resulti sigui lexpressi majoritria de la voluntat popular, que ser el garant fonamental del dret a decidir. Tercer. Transparncia. Es facilitaran totes les eines necessries perqu el conjunt de la poblaci i la societat civil catalana tingui tota la informaci i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perqu es promogui la seva participaci en el procs. Quart. Dileg. Es dialogar i es negociar amb lEstat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional. Cinqu. Cohesi social. Es garantir la cohesi social i territorial del pas i la voluntat expressada en mltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble. Sis. Europeisme. Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Uni Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democrcia, el comproms amb lestat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles dEuropa i laposta pel progrs econmic, social i cultural. Set. Legalitat. Sutilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu lenfortiment democrtic i lexercici del dret a decidir. Vuit. Paper principal del Parlament. El Parlament, com a instituci que representa el poble de Catalunya, t un paper principal en aquest procs i, per tant, shan dacordar i concretar els mecanismes i les dinmiques de treball que garanteixin aquest principi. Nov. Participaci. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partcips actius de tot aquest procs el mn local i el mxim de forces poltiques, dagents econmics i socials i dentitats culturals i cviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi. El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a sser protagonistes actius del procs democrtic dexercici del dret a decidir del poble de Catalunya. Palau del Parlament, 23 de gener de 2013

El secretari quart David Companyon i Costa

La presidenta del Parlament Nria de Gispert i Catal

(1) El principi primer daquesta Resoluci ha estat declarat inconstitucional i nul per la Sentncia del Tribunal Constitucional de 25 de mar de 2014. Aix mateix, la sentncia declara que les referncies al dret a decidir dels ciutadans de Catalunya contingudes en el Ttol, la part inicial, i els principis Primer, Segon, Tercer, Set i Nov, pargraf segon, de la Resoluci no sn inconstitucionals si sinterpreten en el sentit que sexposa en els Fonaments Jurdics 3 i 4 de la sentncia.