s de lapstrof

* Larticle mascul o femen (el/la) singular sapostrofa (l) sempre que va davant dun mot comenat en vocal o h. Excepci larticle la no sapostrofa quan el mot seg!ent comena en i/u (hi/hu) tones. "am#$ son excepci els casos seg!ents % % % % La e& la efa& la 'ac& la ela((( La una ( 'ora del rellotge ) La asimetria& la anormalitat((( La ira& la 'ost * La preposici de sapostrofa (d) quan va davant dun mot comenat en vocal o h. * Els pronoms fe#les em, et, es, el, la, en& sapostrofen (m , t , s , l , l , n ) quan van davant del ver# i aquest comena en vocal o h. Excepci el pronom la no sapostrofa quan el ver# comena en i/u (hi/hu) tones. * )uan cal com#inar m$s dun pronom entre ells o am# el ver#& lapstrof sempre va tan a la dreta com es pugui( * Les com#inacions pronominals la hi i se us no sapostrofen mai( * En les seg!ents com#inacions& fem la contracci entre la preposici i larticle a+ el/els ( = al/als) ; de + el/els ( =del/dels ); per + el/els ( = pel/pels). "am#$ fem una contracci entre els mots ca ( = a casa de ) + el/en (=cal/can). *ecorda que desfem la contracci quan el mot seg!ent comena per vocal o h.

+uionet en els numerals( ,eparaci de mots a final de ratlla(

* En les expressions num-riques utilit.em el guionet (-) entre les desenes i les unitats (/0 1 trenta%vuit) i entre les unitats i les centenes (233 1 cinc%cents)( En el cas dels n4meros del 56 al 57& 'em dusar dos guionets ( 52 1 vint%i%cinc )(

* 8 final de ratlla& separem am# guionet els dgrafs (con9unts de dues lletres representant un so) seg!ents: r-r ; s-s ; l-l ( ela geminada) ; i-x ; t-x ; s-c ; t-g ; t- ( :o es poden separar mai els seg!ents: gu; !u; n"; ll (ella) * 8 final de ratlla no deixem mai cap vocal sola ni inicial de paraula ni final( ,& en canvi& que sadmet descriure una vocal sola en sl;la#a inicial& si va precedida de larticle apostrofat (l) o la preposici (d) o algun pronom tam#$ apostrofat (m, t, s, l...)

,l;la#a tnica i sl;la#a <tona( =ots <tons

* En general una paraula t$ tantes sl;la#es com vocals( ,exceptuen daquesta regla les paraules que contenen un diftong una sl;la#a formada per dues vocals que es pronuncien al'ora( >na de les dues vocals 'a de ser # o $( * Els diftongs en catal< son % % ?ecreixents ai @ ei @ oi @ ui au @ eu @ ou @ uu (pocs casos) Areixents gBq C uB(!) C a&e&i&o

* :o formen diftong % % % Les com#inacions en qu- diem les dues vocals separadament i marquem am# una di-resi (%) la segona vocal ( ra-&m) El grup 'ix- precedit de vocal (cai-xa) Les com#inacions de tres vocals en que la del mig es i o u& 9a que aquestes vocals tenen ales'ores valors de consonant (no-ia) * ,egons el nom#re de sl;la#es els mots poden ser monos(l)la*s (una sl;la#a) o polis(l)la*s ( mes duna sl;la#a)( Els mots polisl;la#s poder ser #isl;la#s (5)& trisl;la#s (/)& tetrasl;la#s (D)& etc(

* En ser pronunciats& els mots polisl;la#s tenen sempre una sl;la#a mes forta que les altres( ,anomena sl;la#a tnica( E les altres son anomenades sl;la#es <tones (fi%nes% tra)( ,egons la posici de la sl;la#a tnica& un mot es polisl;la# per ser agut ( si la tnica es lultima)& pla ( la pen4ltima) o esdr+ixol (lantepen4ltima)( * Els mots monosl;la#s poden ser t,nics (la ma9oria) o tons& segons que siguin pronunciats am# mes o menFs intensitat( ,on tons mots gramaticals com els articles (el, la , els, les, un , uns ) i les contraccions (preposici- + article)@ els pronoms fe#les (em, et, es...)@ les preposici fe#les (a, en, de, am*, per)@ algunes con9uncions (i, o, ni...)

8ccentuaci
En catal< 'i 'a dues classes daccent gr<fic: laccent greu o o*ert (.) i laccent agut o tancat (/) )uan calgui accentuar la lletra a& 'o farem sempre am# un accent o*ert : /0. ,i 'em daccentuar una i o una u& laccent que 'i posarem ser< sempre laccent tancat ( (/1 ; +/2. En el cas d'aver daccentuar una e o una o& cal mirar primer si& segons la pronunciaci& es tracta duna 3 4 o duna 3o4 o*erta@ o duna 3e4 o duna 3o4 tancada( En el primer cas& laccent gr<fic ser< o#ert 5/6 , ,/7 @ i en el segon & tancat 8/9 , -/:( Ga #$ recordar algunes s-ries en que els mots saccentuen sempre de la mateixa manera % % % % % % Formes verbals: veur$& llegir$& serrar$(((@ vingu$& #egu$& digu$@ entretingu$s& marx$s& vei$s& calqu$s((( Numerals: sis-& des-& vint-& quarant-H Gentilicis franc-s& portugu-s& aran-sH Adjectius derivats verds& plu9s& relliscsH Mots derivats acabats en ncia: a#stin-ncia& efici-ncia& dissid-ncia((( Substantius derivats afecci& estimaci& impressi& informaci(((

Els mots aguts saccentuen quan tenen una daquestes terminacions a, e, i, o , u; as, es, is, os, us,; en, in. ;o saccentuen els mots aguts que aca#en en di<tong decreixent ( tornareu) ,accentuen els mots plans que no tenen cap de les terminacions anteriors( , que saccentuen els mots plans que aca#en en diftong decreixent (torn<veu)( "ots el mots esdr4ixols van accentuats en catal< (recorda que son esdr4ixols mots com ci-ncia& 'istria& esgl$sia& p-rdua((() Laccent gr<fic serveix tam#$ per discriminar paraules que sescriuen igual( 8qu en tens una llista #$& #$ns& #ta& #tes@ ?$u& d$us& ad$u@ dna& dnes@ $s& sc& sn@ fra@ m<@ m$s@ mn& rodamn@ mra& mres@ n$t& n$ta& n$ts& n$tes@ s& ssa& ssos& sses@ p-l& p-ls@ qu- (darrera preposici i interrogatiu ) s$@ s& ss@ t$@ 4s@ v$ns& v$nen& v$s& vs(

La di-resi (%)
Escrivim di-resi damunt la lletra u quan va darrera de g o ! i davant d e, i aig!es& ping!& q!esti& o#liq!itat( )uan dues vocals continues& una de les quals es una i o una u& no son pronunciades formant diftong& 'o indiquem am# la di-resi raIm& pe!c& veInat( Jer si 'i va accent gr<fic& 9a 'o indica aquest Llus& (LluIsa) "radus ("raduIssis)((( Egualment& si una i enmig de dues vocals no $s consonant (perqu- es tnica& per exemple) 'o marquem am# la di-resi conduIa& #eneIen((( si 'i 'a danar accent gr<fic& no s'i posa di-resi condus& conduem((( =ira de recordar els casos seg!ents en que sempre 'i 'a di-resi % % participi passat (-it) dels ver#s aca#ats en vocal + ir conduIt& construIt& #eneIt& proveIt((( present de su* untiu dels ver#s aca#ats en vocal + ar suIs& estudiIn& creI& canviI((( Excepcions a) Els temps dinfinitiu& gerundi& futur i condicional dels ver#s aca#ats en vocal + ir sescriuen sense di-resi traduIt& traduint& traduir$& traduiria(

#) Els mots aca#ats en els sufixos 'isme, - ista& i els comenats en els prefixos re-, anti-, co- ((( tam#$ van sense di-resi antiimperialisme& coincid-ncia( arcaisme& egoista& reimpressi&

=orfologia del su#stantiu

El su#stantiu o nom $s una paraula que pot flexionar%se segons quin sigui el seu g-nere o nom#re( El g-nere del su#stantiu +eneralment el g-nere del su#stantiu quan designa coses o idees a#stractes $s ar#itrari per quan designa persones o animals que pertanFen als dos sexes fan el femen de diverses maneres 6( ,olem afegir una Ka al mascul( ( avi& avia @ pintor& pintora ) 5( Els su#stantius aca#ats en Ke& %o& %u <tones solen fer el femen canviant aquestes vocals per Ka( ( alumne& alumna @ ministre& ministra @ arquitecte& arquitecta((() /( ?e vegades es forma el femen afegint al mascul Kna& %ina& %esa( ( orfe& rfena @ 'eroi& 'eroIna @ metge& metgessa ) D( :'i 'a que tenen terminacions prpies com Kriu& %ologa ( emperador& emperadriu @ filleg& filloga ) 2( En un nom#re reduIt de casos& el mascul es forma a partir del femen afegint%'i Kot( ( a#ella& a#ellot @ #ruixa& #ruixot @ perdiu& perdigot ) L( 8lguns masculins i femenins tenen una arrel (lexema) diferent ( amo& mestressa @ marit& muller @ 'ome& dona @ cavall& euga @ pare& mare @ oncle& tia @ marr<& ovella @ #oc& ca#ra ) M( La mateixa forma& de vegades& serveix per al mascul i per al femen& son els mots aca#ats en Kaire& %ista& %cida( ( #oletaire& drapaire& modista& artista& suIcida& 'omicida ) 0( 8lguns noms danimals son invaria#les i ales'ores 'em despecificar si son mascles o femelles ( la sargantana mascle& la sargantana femella ) "am#$ tenim su#stantius que canvien el seu significat segons el g-nere =ascul( >n al#or El canal El canalla El casset >igni<icat Jeix Gia daigua =alvat& #ergant =agnetfon ?emen( >na al#or La canal La canalla La casset >igni<icat Nlancor& llum dal#a Aonducte& canonada =ainada Ainta

El clau El clmax El clera El coma El cremallera El delta >n editorial El fi El guia El levita El llum >n ordre >n paleta El planeta Els pols El pudor El salut El son El talent

?e clavar +radaci&

La clau moment La clmax La clera La coma La cremallera La delta >na editorial La fi La guia La levita La llum >na ordre >na paleta La planeta La pols

?o#rir i tancar Oigura retrica& etapa final *<#ia 8ltres sentits 8ltres sentits Lletra de lalfa#et grec empresa El fina& laca#ament ?ocument& lli#re Jea de vestir *esplendor& claror =anament Eina ?est duna persona Jartcules en suspensi =ala olor Estat de lorganisme +anes de dormir +ana& apetit

culminant Epid-mia )uadre clnic greu Oerrocarril ?un riu 8rticle P#9ectiu& finalitat Jersona Jersona 8parell Aontrari de desordre Pfici 8stre Natec mod-stia ,alutaci ?ormida =oneda& intel;lectual&

La pudor La salut La son aptitud La talent

El terra El vall El vocalBla vocal

disposici d<nim ,ol& paviment Excavaci& fossa Jersona duna 9unta

La terra La vall La vocal

Jlana& camp& sorra ?epressi entre muntanFes lletra

,'a danar am# compte am# els mots dels llistats seg!ents perqu- sovint es confonen de g-nere Son masculins: Els afores& un anell& un avantatge& el #acteri& el carrer& el compte& el corrent& el desavantatge& el deute& el dot& el du#te& un edelQeiss& un escafandre& un espinac& un estratagema& el front& el full& un interviu& el llegum& el lleixiu& els narius& un orde& un orgue& el pe#re& el pendent& el rancor& el senFal& el radiocasset& el termit (insecte)& el titella( Son femenins:

>na <gape& una allau& una amargor& una an<lisi& una ancora& una aroma& una au& la cercavila& la calor& la claror& la crep& la dent& la dracma& una escalopa& una esplendor& la frescor& la g-nesi& la grip& la magneto& la mare& la marat& la nespra& una olor& les postres& la psicoan<lisi& la remor& la resplendor& la resta& la sida& la sncope& la sndrome& la suor& la torpor& la verdor& la videocassette(

@l ;om*re del su*stantiu

6( La ma9oria dels su#stantius formen el plural afegint una 's al singular ( arc& arcs @ senFor& senFors @ lli#re& lli#res @ #ou& #ous ) 5( Els su#stantius que aca#en en 'a tona la canvien per 'es ( taca& taques @ raa& races @ taron9a& taronges @ formiga& formigues) /( La ma9oria de noms aca#ats en vocal t,nica afegeixen 'ns ( m<& mans @ marr& marrons @ 'um<& 'umans @ #$& #$ns @ pi& pins ) D( els su#stantius masculins aguts aca#ats en 's, -A, -x, -ix, -tx fan el plural afegint 'os( ( gos& gossos @ llu& lluos @ sufix& sufixos @ despatx& despatxos ) ,'a de vigilar am# alguns monosl;la#s i alguns mots plans que no mes afegeixen una 's ( ap-ndixs& artfexs& cals& cdexs& fals& '-lixs& ndexs& linxs& traxs& v-rtexs ) 2( Els su#stantius aca#ats en 'sc, -st, -xt, -ig& poden fer el plural afegint 's o 'os ( quioscs o quioscos @ gests o gestos @ texts o textos @ assaigs o assa9os ) @ls mots invaria*les 8lguns mots tenen una 4nica forma per al singular i per al plural 6( Els dies de la setmana ( llevat el dissa#te i el diumenge ) ( dilluns& dimarts& dimecres& di9ous& divendres ) 5( 8ltres mots com ens& fons& pols& temps& tos& ur#s& al#atros& alies& atlas& alferes& #ceps& caries& galimaties& glotis& 'erpes& llapis& 9udes& mecenes& p<ncreas& pelvis& piscola#is((( /( 8lguns mots compostos comptagotes& mil'omes& o#rellaunes& pen9a%ro#es& portamonedes& salvavides& t trencaclosques& paracaigudes(((

D( Els mots que aca#en en 'us ( cactus& anus& arquetipus& cirrus& sinus& cosinus& glo#us& eucaliptus& fetus& ficus& focus& prototipus& pus& tipus& virus& porus& lapsus& 'iatus((() 2( E alguns mes que nom$s tenen forma en plural les aca#alles& els afores& les alicates& les #eceroles& les #ermudes& els calotets& els enagos& els 'uns& les noces& les n4pcies& les pampallugues& les pessigolles& les setrilleres& els sostenidors(((

Ba vocal neutra
*epresentem el so de la vocal neutra am# a o am# e segons que en un altre mot de la mateixa famlia el so de la vocal neutra sigui pronunciat clarament am# 3a4, am# 3 4 o am# 3e4 taula teulada@ teula teulada( En el cas dels ver#s& la pronunciaci tnica de la primera persona del present dindicatiu ens indica com cal escriure la vocal de larrel afaito afaitar$@ nedo& nedava( En aquest segon cas& son excepcions& les formes dels ver#s n$ixer& treure& 9eure& fer i sa#er ( i derivats ) en que escrivim a sempre que larrel del ver# sigui <tona naixia (neixo) @ traurem (trec) & 9auria (9ec)@ faran (fem)& sa#reu (s$)(

C ' $ tones
En els mots derivats escrivim o/u segons el primitiu foc foguera @ culpa culpa#le( Egualment en els ver#s la pronunciaci de la primera persona del present dindicatiu indica com cal escriure& o/u& les formes en que aquesta vocal sigui <tona o#ro& o#ria@ 9ugo& 9ugar$( Excepcions a) Els mots seg!ents es consideren pseudo%derivats ( o falsos derivats ) dels que van entre par-ntesis@ no segueixen la regla de la derivaci #ucal (#oca)@ dulcificar (dol)@ curvatura& curvilini (cor#)@ mundial (mon)@ 'um<& 'umanisme ('ome)@ 9uvenil (9ove)@ nutritiu& nutrici (nodrir)@ titular& intitular (ttol)@ vulcanisme& vulcanleg (volc<)( #) En els ver#s seg!ents escrivim la vocal de larrel o sempre que sigui <tona cosir& collir& escopir& tossir i sortir ( i derivats ) cosir$ (cuso)& collia ( cullo)& escopiran (escupo)& tossien (tusso)& sortir$ (surto)(

c) E en els ver#s poder i voler seguim la mateixa norma que en el cas anterior& llevat dalgunes formes podia& podr$& (puc) volem& voldrem ( vull)( Jer puguem & pugueu& vulguem& vulgueu(

Docal neutra (##)

Els su#stantius aca#ats en el so de la vocal neutra sescriuen& en el singular& am# la lletra e si son masculins( E am# la lletra a& si son femenins alcalde& taula( 8lgunes excepcions son a) =asculins aca#ats en 'a els noms aca#ats en 'arca (monarca)& -ista (pianista)& -cida (suIcida)& -ta ( poeta) 'ma ( panorama) #) Oemenins aca#ats en 'e #ase& cat<strofe& classe& fe#re& lle#re& frase& 'igiene& imatge& mare& pir<mide& s-rie& superfcie& torre@ Aarme& Erene& =atilde@ calvcie& c4spide& sstole& di<stole& efgie& el;lipse& intemp-rie& laringe& slice( 8l plural& escrivim sempre 'es alcaldes& taules( En aquest cas& cal tenir en compte els canvis que la terminaci 'es origina en alguns mots ca ' !ues ( vaca@ vaques ) @ Aa ' ces ( plaa& places) @ !ua ' !Ees ( pasqua& pasq!es ) @ a ' ges ( espon9a& esponges) @ ga ' gues ( figa& figues ) gua ' gEes ( llengua& lleng!es ) 8questa regla no t$ cap excepci Jel que fa als ad9ectius& els que aca#en en vocal neutra al singular poden ser a) ?una sola terminaci (igual per al mascul i per al femen) % % e no#le& lliure& nota#le a agrcola& #elga& nmada negreBnegra@ po#reBpo#ra( 8l plural& sempre 'es lliures& #elgues& amples& po#res(

#) ?e dues terminacions e per al mascul i a per al femen ampleBamplia@

C ' $ tones (##)

La forma del plural dalguns mots& pronunciats 3us4 en catal< oriental& es escrit 'os #oscos& passos& complexos& textos& lluos( Jer& els noms que aca#en en 'u al singular& fan el plural en 'us liceus& europeus& daus( 8lguns noms son invaria#les ( fan el singular i el plural igual ) cactus& porus& glo#us& sinus& cosinus& tipus(

La primera persona del singular del present dindicatiu de molts ver#s& pronunciada 3u4 en catal< oriental& sescriu 'o canto& temo& serveixo& dormo(

Ba vocal neutra (###)

En les terminacions ver#als& la vocal neutra es escrita 'a quan es l4ltim so del ver# ( aca#a& cantava& tancaria) i 'e quan va darrere ser un altre so ( aca#en& cant<vem& tancareu& crrer) Les 4niques excepcions son les seg!ents % % les formes o#re& corre& vine& omple( Els infinitius dels ver#s aca#ats en 're ploure& caure& moure& seure& plaure& #eure Aom a conseq!-ncia de les regles anterior& cal tenir en compte alguns canvis que es poden originar al final dels ver#s -Aa 'F ces ( comena& comences)@ -ca -F !ues (tanca& tanques )@ - a -F geu ( men9a& mengeu)@ -ga -F guem (frega& freguem )@ antre altres(

Ba vocal neutra (#D)

8 vegades no 'i 'a cap regla que ens pugui a9udar a recordar com sescriuen alguns mots( Jer aix& cal consultar am# assiduItat el diccionari i intentar de recordar els mots mes corrents( Jel que fa a la vocal neutra& mira de recordar els seg!ents ,escriuen am# e

Rnec& assem#lea& Aaterina& E#enista& efeminat& Empord<& Emp4ries& enForar& esp<rrec& esparreguera& meravella& monestir& polseguera& punxegut& sergent& tre#all( ,escriuen am# a

8manida& am#aixada& arracades& arravatar%se& assass& avaluar& avaria& darrere& davant& rac& ramat& rancor& sanefa& ,ardenFa(

C ' $ tones (###)

Aom en el cas de la vocal neutra& tam#$ en els mots que sescriuen am# o o #e u tones& no 'i 'a sempre regles fixes i cal acudir al diccionari o recordar alguns mots mes corrents& com es ara els que segueixen ,escriuen am# o

8ssortir& avorrir%se& #otifarra& #r4ixola& co#rir& complir& Empord<& govern& Songria& Toan& 9oglar& 9oventut& nodrir& polir& *omania& sofrir& sorgir& sospirar& tonFina& torr( E els seg!ents& que aca#en en 'ol Aaptol& consol& esdr4ixol& furncol& pl<nol& rnxol& c$rvol& escr4pol& ttol& p-ndol& r-tol( ,escriuen am# u

Nufetada& #utxaca& muntanFa& mussol& su#ornar& sufocar& suportar& turment& tramuntana E els seg!ents& que aca#en en 'ul Estmul& mdul& pmul& vest#ul& m4scul& pat#ul % % ?altra #anda& cal parar atenci a la pronunciaci dels mots seg!ents cor#a& estoig& gola& ploma& pols& tom#a& triomf munto& nuviBn4via

=or<ologia de lad ectiu

Lad9ectiu es un mot varia#le& es a dir pot flexionar%se segons el g-nere i el nom#re& depenent del nom a que acompanFi( Lad9ectiu qualificatiu te com a missi indicar les qualitats del su#stantiu( Els ad9ectius es divideixen en els que tenen una sola terminaci ( invaria#les) i els que en tenen dues (varia#les)

Gd ectius de dues terminacions Aonsiderem ad9ectius de dues terminacions o varia#les aquells que presenten una forma per al mascul i una forma per al femen( En plural tam#$ tindran formes diferents per a cada g-nere& aix far< que presentin quatre formes( El gruix ma9oritari dad9ectius catalans senglo#a en aquest en aquest grup( Gerd Llarg fon-tics( % % s de laccent gr<ic o di5resi te#i& t-#ia& te#is& t-#ies +enu& genuIna& genuIns& genuInes 8paricio de 'n en les formes que el mascul aca#a en vocal tnica sans& sanes Llevat de cru& crua& crus& crues % 8lternances voc<liques o conson<ntiques :egre& negra& negres & negres =aco& maca& macos& maques 8teu& atea& ateus& atees P#lic& o#liqua& o#lics& o#liq!es :ul& nul;la& nuls& nul;les Aec& cega& cecs& cegues Eixerit& eixerida& eixerits& eixerides Olon9o& flon9a& flon9os& flonges Gague& vaga& vagues& vagues Nlau& #lava& #laus& #laves :ociu& nociva& nocius& nocives "ou& tova& tous& toves % Aanvi de la 'e per 'o quan el mascul aca#a en 'leg 'omleg& 'omologa& 'omlegs& 'omologues ,'a danar alerta am# els ad9ectius que aca#en am# 's, -A, -x, -ix, -tx perquformen el plural mascul am# la terminaci 'os. +ris ?ol Oix grisa dola fixa grisos dolos fixos grises dolces fixes sa& sana& verda llarga verds llargs verdes llargues

En alguns casos& caldr< tenir en compte que la flexi comporta canvis ortogr<fics i

Aoix +avatx formes Ooscs o foscos

coixa gavatxa

coixos gavatxos

coixes gavatxes

Els ad9ectius que aca#en en 'sc, -st, -xt, -ig poder fer el plural mascul de dues trists o tristos #oigs o #o9os

=ixts o mixtos Gd ectius duna terminaci-

Els ad9ectius duna terminaci o invaria#les adopten una 4nica forma per al mascul i per al femen( "anmateix& els que aca#en en Ka& %i& %o tenen dues formes en el plural( La ma9oria dels ad9ectius que aca#en en 'al, -el, -il, -ar, -or, -ant, -ent, -a tona no varien la seva forma segons el g-nere( Egual Aruel O<cil Jopular 8nterior Elegant P#edient Nelga el diccionari( )uan els ad9ectius aca#en en 'e tona& en tro#em de varia#les i dinvaria#les( JertanFen a aquest 4ltim grups els que aca#en en '*le, -aire, -me, -ne, -re i altres( 8ma#le& cantaire& enorme& solemne& mediocre& #iling!e& 9ove& ferotge& m4ltiple& rude& salvatge& simple& t-nue& ximple((( En altres ocasions al 'e tona final es transforma en 'a que es forma el femen( 8ddicte i addicta 8pte i apta Jo#re i po#ra agre i agra cmode i cmoda neutre i neutra ample i ampla culte i culta esquerre i esquerra igual cruel f<cil popular anterior elegant o#edient #elga iguals cruels f<cils populars anteriors elegants o#edients #elgues iguals cruels f<cils populars anteriors elegants o#edients #elgues

*ecordeu que totes les normes solen tenir excepcions i en cas de du#te va #$ consultar

"al com s'a dit a linici& els ad9ectius que aca#en en 'aA, -iA, -oA tenen una sola terminaci per al singular i dues per al plural( Aapa capa capaos capaces

Oeli Gelo

feli velo

felios veloos

felices veloces

HoncordanAa entre noms i ad ectius ,i lad9ectiu realit.a la tasca de qualificar el su#stantiu& per norma sempre concordaran en g-nere i nom#re( >na veu clara % % % uns ar#res alts l'ome geperut les mans netes Els pro#lemes sorgeixen en els casos seg!ents )uan un ad9ectiu afecta mes dun nom ,i els noms son del mateix g-nere& lad9ectiu es posa en plural mantenint el g-nere( ( >n lli#re i un dossier antics ) ,i els noms tenen g-nere diferent& lad9ectiu es mascul plural( ( >na casa i un edifici ruInosos ) ,i lad9ectiu va col;locat al davant de dos o mes noms de generes diferents& concorda nom$s am# el primer( ( Non angle i il;luminaci @ magnifica an<lisi i comentari ) "am#$ es pot repetir lad9ectiu acompanFant cada su#stantiu( )uan diversos ad9ectius afecten un sol nom

Es recomana#le escriure el nom en plural i acompanFar%lo dels ad9ectius pertinents( Els plante9aments immo#ilista& moderat i radical(

I/D
Escrivim # davant de r i de l #ra& #lat Escrivim v en els aca#aments en 'ava dels ver# de la primera con9ugaci cantava& miraves& an<vem( En el ver# 'aver sescriu tot am# v 'avia& 'avent( En una mateixa famlia de mots & alternen u am# v i p am# * #lau %U #lava @ neu %U nevada @ cap %U aca#ar @ sap %U sa#ia Si 'a alguns mots que cal recordar per la dificultat de les grafies D/I: % Escrivim am# I 8la#a& #asc& Nergara& Niscaia& :er#in& ,-r#ia& cor#a& sa#a& tre#allar& desim#olt& aca#ar& arri#ar& #olcar& re#entar& re#olcar& tro#ar& #af& #eina& #erruga& #iga& #ufeta& com#oi( % Escrivim am# D anvers& Ardova& l'avana& ,avoia& Gladimir& Esteve& almvar& civada& envdia& rave& fava& rovell& vedella& avet& cavall& tr-vol& vogar& #ava&

caravel;la& cascavell& gavardina& govern& 9avelina& llavi& n4vol& pavell& raval& sivella& taverna& vaixell& verns& alcova& volta& #ivac( Els mots seg!ents no sescriuen igual com altres de la mateixa famlia( Es tracta dels pseudo%derivats calvcies (cal#)& cere#ral& cere#el ( cervell)& crvid ( cor# VanimalW)& curvatura& curvilini ( cor# Vno recteW)& d-#it (devia)& escri#a (escrivent)& la#ial (llavi)& li#eral ( lliure)& m#il& autom#il& mo#ilit.ar (movia)& pro#a#le& pro#a#ilitat (prova)( Oinalment recorda que tenen significats diferents els mots seg!ents segons que sescriguin am# # o am# v avsBa#s@ #acaBvaca@ #agaBvaga@ #enaBvena@ vuitB#uit@ #allBvall@ #ellBvell@ #eureBveure@ vogaB#oga(

Jra<ies de la essa sorda

El so de 3s4 ( o essa sorda) el representem de manera diferent segons que sigui a principi de mot& enmig o al final % % % 8 principi de mot ?avant de les lletres a, o, u sempre escrivim s sang& soroll& suro( Les 4niques excepcions son els mots poc usuals am# A, Aa, Ao( ?avant de e, i podem 'aver descriure c o s sentit& sivella& cera& cigarret( Enmig de mot Entre vocals escrivim normalment ss o A/c cassola& #ossa& a#raada& lli& condici& llucet( En alguns mots compostos sescriu s entresol& asimetria( E en alguns mots& el so de 3s4 el representen les grafies sc ascensor& piscina( % % % % Entre consonant i vocal escrivim s o A/c dansa& llana& enciam( Entre vocal i consonant& sempre s estripat& esc<s( ( de vegades pronunciem 3s4 la x dalguns mots excursi& explosi)( Oinal de mot sempre s/A arrs& llu( >: sa#ata& safareig& safata& salpar& ,aragossa& sar#atana& ,ardenFa& scol& sentinella& s-quia& serraller& sofre& sim#om#a& sucre& safir& safr<& saga& sanefa& sarr& sarsuela& sed<s& surra( =ots compostos entresol& asimetria& antesala& antis-ptic& #iseccionar& contrasentit& monosl;la#& parasntesi& so#resortir& suprasensi#le& 'iposulfat& *ecorda alguns mots que 'as de pronunciar am# 3s4 i escriure de manera correcta

tetrasil;l<#ic& unisexual(

>>:

arre#ossar&

arrissar&

Nrussel;les&

carnisseria&

carrossa&

cassola&

compromissari& discussi& disfressar& dissertar& dissident& dissoldre& drassana& Eivissa& escaramussa& excessiu& frontissa& gessam& 'issar& massap<& masss& messies& mosso& mostassa& plissa& premissa& regal-ssia& *ossell& ,aragossa& tassa& tossut& Galldemossa( E els mots aca#ats en Kgressio ( agressi )& %gressor (transgressor)& %missi (admissi)& %missor (emissor )& %pressi (impressi) Kpressor (compressor)

Jra<ies de la essa sonora

El so de 3K4 o essa sonora& nom$s el podem tro#ar a principi i enmig de paraula ( al final& nom$s quan pronunciem diverses paraules seguides)( % % % % 8 principi de paraula el representem sempre per K .ero& .oo( Enmig de paraula Entre vocals escrivim gaire#$ sempre s: pesar& casos& camisa( En alguns mots cultes derivats del grec sescriu K ama.ona& trape.i( Entre consonant i vocal 'i va K col.e& guit.a ( fan excepci els mots formats am# trans& dins i fons transe!nt& endinsar& enfonsar( ) Entre vocal i consonant& en canvi& 'i va sempre s esmor.ar& es#orrar( 8m# s anestesia& asil& casino& casos& cent-sim& cosac& desdia& divisor& 8lguns mots& la pronunciaci i la grafia dels quals conv$ recordar entusiasme& episodi& fase& frase& fusi#le& gasa& idiosincr<sia& magn-sia& medusa& mil;l-sim& misantrop& musa& museu& musulm<& nasal& o#esitat& paIsos& paisatge& par<sit& presagi& presumpte& residu( 8n<lisi& crisi& dosi& 'iptesi& metamorfosi& oasi& par<lisi& par-ntesi& tesi& tu#erculosi& ad'esi& co'esi& col;lisi& concisi& decisi& exclusi& explosi& inclusi& lesi& persuasi( Rsia& Aamarasa& Oreser& =anises& A$sar& Euse#i& tomasa& casimir( Els noms aca#ats en 'esa: princesa& #onesa& marquesa( % 8m# K 8l.ira& #i.ant& espermato.oide& na.i& na.isme& topa.i& .e#ra& .oologia(

Ba ce trencada (A)
Escrivim A alternant am# c& segons la regla seg!ent % % A davant de a, o , u i a <inal de mot comenar& lli& venut& llu( A davant de e, i comenci& llucet(

Aonv$ recordar que escrivim A en els casos seg!ents % % % els mots compostos aca#ats en 'anAa i KenAa esperana& temena ( no son compostos& pansa& cansa& dansa& pensa ) en una mateixa famlia de paraules& alternen L am# A/c fortBfora& cantBcan( Enmig de mot adrea& amenaar& avanar& #alana& caar& calar& cala& capalera& comenar& ena& erio& escora& escurar& esmerar& esquinar& faana& forar& llanar& llenar& maa ( de picar )& pea& pina& plaa& pua& raa& redrear& torar& traar( :oms propis 8rgenola& Aastellterol& llana& Lli<& Lluan-s& =aanet& la =aana& *onana& Orana& =oam#ic& nia& provena& 8ores& co#lena& Geneuela( % 8 final de mot atro& auda& #alan& #ra& cal& capa& comer& descal& dol& esfor& estru& fa& fal& feli& gla& 9a& lla& llu& mar& peda& ter( E els mots seg!ents

=or<ologia dalguns elements !ue acompan"en el nom

=or<ologia dels !uantitatius Els quantitatius son elements que ens indiquen de manera glo#al una quantitat( En podem tro#ar de varia#les i dinvaria#les& i 'auran de concordar am# el su#stantiu que acompanFin( varia*les quants quantes tants molts pocs gaires tantes moltes poques #astants #nvaria*les =$s (de) =enFs Jrou Oora =assa )ue (de) (de)

)uant "ant =olt Joc

quanta tanta molta poca

(de) (de) (de) (de) (de) (de)

Nastant +aire

8lguns dels quantitatius presenten errors freq!ents quan sen fa us * +ens( Aal recordar que te un valor quantitatiu i que no es por confondre am# el pronom res& que equival a cap cosa( El re#ost es #uit& no 'i queda res(

Lampolla es #uida& no conte gens de xarop( =or<ologia dels numerals Els numerals& de vegades& presenten algunes complicacions a l'ora descriurels( La manera com 'em de fer%'o es #en sen.ill si es recorda que s'a daplicar la regla del M$-H. 8questes lletres que es corresponen a ? ( desenes )& > ( unitats ) i A ( centenes ) ens indiquen quan 'em de fer us del guionet( "al com sindica a la norma nom$s en posarem entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes( Els n4meros de l6 al 57 tenen un tractament especial& per aix els tro#ar<s al requadre de sota( )uan s'agi descriure mil o mili& recorda que no forma part de ?%>%A i que per tant no portaran guionet ni al davant ni al darrere( El numero u o un & dos i cent poden adoptar la forma femenina si el nom que acompanFen aix 'o requereix@ ales'ores queden una& dues i centes( 3 6 5 / D 2 L M 0 7 63 66 65 6/ 6D 62 6L D3 .ero u& un& una dos& dues tres quatre cinc sis set vuit nou deu on.e dot.e tret.e cator.e quin.e set.e quaranta 6M 60 67 5 56 55 5/ 5D 52 5L 5M 50 57 /3 /6 /5 // 633 disset divuit dinou vint vint%i%u& vint%i%un& vint%i%una vint%i%dos& vint%i%dues vint%i%tres vint%i%quatre vint%i%cinc vint%i%sis vint%i%set vint%i%vuit vint%i%nou trenta trenta%un& trenta%una trenta%dos& trenta%dues trenta%tres ((( cent

23 L3 M3 03 73

cinquanta seixanta setanta vuitanta noranta 777 6333 6633 6333333 63333333 6333333333333 6333333333333333333

636 635 63/ 533 /33

cent u& cent un& cent una cent dos& cent dues cent tres((( dos%cents& dues%centes tres%cents& tres%centes(((

nou%cents noranta%nou& nou%centes noranta%nou mil mil cent un mili deu milions un #ili un trili un quadrili(((

6333333333333333333333333

=or<ologia dels possessius Els possessius acompanFen el sintagma nominal per indicar%ne el o els propietaris( Els que mes sovint fem servir son els possessius tnics i reservem els <tons per acompanFar paraules que es refereixen a noms de parentiu o #e precedeixen algunes expressions lexicalit.ades( =a mare sol venir am# cotxe( En ta vida veur<s res igual Els possessius t,nics susen acompanFats darticle si van davant del nom& am# l4nica excepci de llur i llurs( ,i van al darrere&& no 'i posem larticle( El meu lli#re i la teva lli#reta 'an costat mil dues%centes pta( 8questa fotografia $s vostra( Llur i llurs nom$s sutilit.en en registres cultes( ,on equivalents a ser & seva& seus i seves& per sempre 'an dindicar posseIdors plurals( Els alumnes i llur professor de ci-ncies( ( en aquesta cas es por fer servir perquel professor no $s dun 4nic alumne sin de tots) En marxar& els tre#alladors deixaren la seva credencial ( no podem posar llur perqu- la credencial es cadascun dells ) Les formes generals dels pronoms possessius t,nics son

,ingular >n posseIdor 6a pers( 5a pers( /a pers( =$s dun posseIdor 6a pers( 5a pers( /a pers( =ascul =eu "eu seu :ostre Gostre ,eu Llur Oormes dels possessius tons ,ingular 6a pers( 5a pers( /a pers( =ascul =on "on ,on Oemen ma ta sa =ascul =os "os ,os Jlural Oemen mes tes ses Oemen meva teva seva nostra vostra seva ,eus =ascul =eus "eus ,eus

Jlural Oemen meves teves seves :ostres Gostres seves llurs

6a pers( Equivalent a el meu& la meva((( 5a pers( Equivalent a el teu& la teva((( /a pers( Equivalent a el seu& la seva(((

=or<ologia dels inde<inits Els indefinits determinen el nom am# un mnim de precisi( Joden ser ad9ectius& determinants o pronoms( 8 continuaci tro#ar<s algunes remarques que cal tenir presents per fer un #on 4s de la llengua i al final podr<s consultar un quadre am# les formes i les funcions dels indefinits( 6( Algo $s una forma incorrecta( ,'a de su#stituir per alguna cosa o quelcom( 8questa ultima forma nom$s la utilit.arem en textos cultes( 5( Les formes varis o varies no les tro#ar<s al quadre perqu- sn ad9ectius( Equivalen a dir que alguna cosa es diferent o distinta(

/( El B els B les dem$s $s un #ar#arisme& s'a de canviar per els altres& els restants& la resta( D( Altri vol dir un altre o uns altres i sempre es refereix a persones( 2( Ambds i ambdues equivalen a tots dos o totes dues( L( Cada un i cada una volen dir el mateix que cadascun i cadascuna( M( Mant, manta, mants i mantes sn formes poc freq!ents que gaire#$ nom$s tro#arem de forma escrita i en singular( "enen el mateix valor que nombrosos o nombroses 0( El plural de qualsevol! qualsevulla $s qualssevol i qualssevulla( ,on les 4niques paraules en catal< que tenen dues s despr-s de consonant( 7( ,engles $s sinnim de respectius o corresponents( Meterminants 6( 8lgun& alguna& alguns& algunes )ualque& qualcuns& qualcun& Nronoms 8lg4& alguna cosa& res (o re)& quelcom& V parlars #ale<rics W

qualcuna& qualc4 (alg4)@ qualque cosa& qualc4

)ualcunes Vparlars #ale<ricsW 5( 8ltre& altra& altres 8ltri& altre& altra cosa /( 8m#ds& am#dues& tots dos& totes 8m#ds& am#dues dues D( Aada 2( Aada un& cada una& cadascun& Aadasc4& cadascuna cascun& cascuna V parlars valencians W

cada

u&

casc4

Vparlars

valenciansW L( Aap& ning4& ninguna& ninguns& :ing4& res (o re)& cap& cap cosa& ning4 ningunes Vparlars #ale<ricsW M( Aert& certa& certs& certes 0( =ant& manta& mants& mantes 7( =ateix& mateixa& mateixos& mateixes 63( )ualsevol& qualssevol ( o )ualsevol& qualssevol (o qualsevulla& qualssevulla) En tal& en tal i en tal altre "ot& tot'om >n& una& un 'om& 'om u V parlars valencians W

qualsevulla& qualssevulla 66( ,engles 65( "al& tals 6/( "ot& tota& tots& totes 6D( un& una& uns& unes

Ba J i la O
Escrivim davant de les lletres a, o , u ra9ar& ra9ol& a9uda( Jer excepci& tam#$ escrivim davant dels grups 'ecc- o 'ect- in9ecci& pro9ecte( E en els mots Tes4s& Teremies& Terusalem ( i altres noms de la N#lia)( Teure ( en tot el ver#)& 9ersei& 9erarquia& 9eroglfic& ma9estat( Escrivim g davant les lletres e, i segell& enginFer( ,on excepcions els mots que 'em vist a lapartat anterior( L4s dels grups t , tg, d , dg segueixen les mateixes regles que la g i la ad9unt( E les mateixes excepcions ad9ectiu( Aom veurem a la propera lli& en una mateixa famlia de mots alternen la grafia 'ig a final de mot am# /g o t /tg roigBro9a& roges@ lleigBllet9or& lletgesa( plat9aBplatges&

P i #P. '#J / -LP

La lletra x en catal< por representar dos sons el de xeix 34 i de ics 3Qs4 o 3gK4. Exemples eixam& guix& taxi& examen( 8ra veurem les regles per al primer so( Escrivim ix sempre que tro#em aquest so darrera duna vocal que no sigui u en un diftong peixater& caixa& moixaina& di#uix( Jer rauxa& xarxa& dis#auxa( Escrivim x en els altres casos a principi de paraula& darrera de consonant ( o darrera de u en diftong) Xina& xuclar& xarxa& manxa( 8 final de mot& els sons 3t R4 poden ser representats de dues maneres& segons els mots derivats de la mateixa famlia % % -ig& si altres mots de la mateixa famlia tenen g/ o tg/t : #oig %U #o9os& #ogeria@ desig %U desit9ar& desitgem( -tx& si en els altres mots 'i 'a tam#$ tx: despatx %U despatxar@ esquitx %Uesquitxos( E ara fixat en els mots seg!ents& en que escrivim x representant els sons 3Qs4 fix& mixt& luxe& text& flux& complex& reflex( E representant els sons 3gK4 extic& -xode( *ecorda com escrivim aquests mots estendre& estranF& estranger( examen& exemple& exercici& exili& exigir& exist-ncia& -xit&

mira

de

veure

les

diferencies

entre

aquestes

parelles

excedirBaccedir&

excepciBaccepci& exc$sBacc$s(

Bes gra<ies =, ;, =N
Escrivim m davant de m, p i * gemma& commoure& companF& empipar& tam#$& em#enar( Si 'a algunes excepcions en els mots compostos granment& tanmateix& #enmereixent& enmig& #enparlat( Escrivim n en els altres casos canvi& pansa& enriquir(se( Excepcions comte& empremta& impremta& somriure& premsa& tramvia@ els mots comenats en circum% circumval;laci( Jer davant de ? % % Escriurem n a principi de paraula en els grups con(<)-, en(<)-, in(<)- confessar& enfilar& inflar( Escriurem m en els altres casos amfi#i ( i en tots els mots comenats per amfi%)& circumfer-ncia& <mfora& c<mfora& limfa& nimfa& simfonia& triomf& xamfr<( Excepcions fanfara& fanfarra& fanfarr( Aal recordar com sescriuen els mots seg!ents % 8m# mp assumpci& 8ssumpta& assumpte& atemptar& compte& exempcio& peremptori& presumpci& prompte& redempci& smptoma& sumptus& temps& temptativa( E els seus derivats( % % % 8m# mn mnemot-cnic& somni& somn<m#ul( 8m# nn 8nna& ,usanna& #ienni& trienni& perenne& annex& connectar& innocent& innocu& innovar& tennis( E derivats( 8m# mm summa ( compilaci)& gamma& gemma& Emma ( nom de persona)& Emma( =or<ologia dels ver*s regulars Els ver#s sn els elements centrals de les oracions i ens indiquen quines sn les accions que es desenvolupen( En les lleng!es rom<niques& entre elles el catal<& aquestes categories gramaticals sn les mes flexi#les& aix vol dir que tenen la capacitat de poder expressar una idea am# una gran quantitat de variacions qui fa lacci& quan passa& si es aca#ada o no& etc( circumstancia&

Les formes ver#als es poden fragmentar en dues parts el lexema o arrel que aporta el significat de la paraula i lauxiliaritat ver#al o morfema de flexi que indica els diferents matisos com es desenvolupa lacci( Aants ( indica lacci de cantar ) C aven ( /a pers( Jl( Jret( Emperfet(dind() Els morfemes ver#als poden expressar les idees seg!ents "ersona: 9o& tu& ellBa& nosaltres& vosaltres& ellsBelles Nombre: singular o plural #em$s: present& passat i futur Mode: Endicatiu ( expressa una acci de la realitat) ,u#9untiu ( expressa una acci que lemissor voldria que passes) Emperatiu ( expressa ordres) As$ectes: Jerfectiu o perfet Endiquen que les accions sn aca#ades ,expressen mit9anant el pret( Jerfet dindicatiu i totes les formes compostes( ,expressen am# la resta de formes del paradigma ver#al(

Bes con ugacions

Els ver#s catalans sagrupen en tres grans grups que re#en el nom de con9ugacions( Aada con9ugaci comparteix uns models de terminaci ver#al i aplega els ver#s que segueixen els mateixos models( La terminaci de linfinitiu determina en quina con9ugaci agrupem cada ver#( Primera conjugaci: 8grupa els ver#s que aca#en en 'ar. *epresenta el grup mes nom#rs entre els ver#s catalans( Segona conjugaci: inclou els ver#s que aca#en en 're i 'er( La ma9or part dels ver#s daquesta con9ugaci son irregulars( ( t$mer& crrer& aprendre& perdre& con-ixer((() Tercera conjugaci: la formen els ver#s aca#ats en 'ir( ?ins daquests grup es pot distingir entre els incoatius& que es con9uguen en algunes formes am# lincrement 'eix& i els purs que no porten aquesta partcula( ( ?ormir& sortir& servir& venir& collir& sentir((() Les con9ugacions sestudien a partit dels paradigmes ver#als que ens permeten veure totes les formes que el ver# por adoptar(

Temps simples Jresent Jret-rit imperfet Jret-rit perfet (sint-tic) Jret-rit perfet ( perifr<stic) Outur simple Aondicional simple Jresent Jret-rit imperfet

?CS=@> N@S>C;GB> #ndicatiu Temps compostos Jret-rit indefinit Jret-rit plusquamperfet Jret-rit anterior ( sint-tic) Jret-rit anterior ( perifr<stic) futur compost condicional compost >u* untiu pret-rit perfet pret-rit plusquamperfet #mperatiu :om$s te un temps& el present ?CS=@> ;C N@S>C;GB> Enfinitiu compost +erundi compost Jarticipi compost

Enfinitiu +erundi

Jarticipi ?ormes no personals i per(<rasis ver*als podrem posar 9o& tu& ell& etc al davant(

Les formes no personals no permeten ser precedides per un pronom& aix doncs no Linfinitiu equival a un su#stantiu ( men9ar)& el gerundi a un adver#i ( men9ant) i el participi a un ad9ectiu& en aquest cas pot flexionar%se segons el g-nere i el nom#re ( men9at& men9ada& men9ats& men9ades) Jer perfrasi ver#al entenem aquella unitat composta per dues formes ver#als que en com#inar%se adquireixen en 4nic sentit( >na de les formes indica lacci a desenvolupar i laltra ens informa de la necessitat& o#ligatorietat& etc de la seva realit.aci( 6( Ner(<rasis din<initiu %&obligaci 'aver C inf Aaldre C inf Aaldre C que C oraci %e $robabilitat: deure C inf %&immin'ncia: anar C a C inf Estar a punt de C inf Aomenar C a Cinf %e $ossibilitat poder C ing Sas de venir Aal fer una revisi Aal que faci una revisi ?euen tenir pressa 8nava a dormir Estava a punt dadormir%me Aomena a fosque9ar Jodem venir

%&intencionalitat voler C inf %e reiteraci: tornar C a C inf (ncoativa: arrencar C a C inf Josar%se C a C inf "onderativa: arri#ar C a C inf #em$oral: aca#ar C de C inf

Golem anar de vacances "ornarem a v-ncer 8rrenc< a plorar& en veurel Es va posar a plorar& en veurel )ue narri#a a ser& de llestY 8ca#a darri#ar

T. Ner(<rasis de participi. de conseq)'ncia: quedar C part restar C part deixar C part resolutiva: tenir C part Gam quedar parats El pro#lema rest< solucionat Em va deixar sorpresa Ta tenim decidit el regal

U. Ner(<rasi de gerundi de duraci: estar C gerundi anar C gerundi *sos de les formes no $ersonals 6( :o es pot fer servir linfinitiu all< on 'i 'a d'aver un imperatiu& per exemple a les indicacions pu#liques( ( :o fumeu ) 5( Sem dutilit.ar en + in<initiu quan necessitem dir Z en el moment que((([ i 'em devitar posar GB davant de linfinitiu( ( En sortir del teatre& vaig tro#ar un #itllet de 6333 pta() /( ?avant de lin<initiu& en catal< & no posem larticle @l. ( =en9ar massa no $s #o per a la salut ) D( El participi serveix per indicar accions aca#ades& equival a Z un cop fet& o#servat& dit& analit.at((([ ( *esolt el pro#lema& vam marxar de vacances ) 2( El gerundi por expressar accions contempor<nies i anteriors a les que indica el ver# de loraci principal& per mai posteriors( ( Gaig tro#ar 6333 pta( sortint del cinema( B Oent exercici i dieta& a lestiu estar< en forma() Est< dormint Ga fent

+s dels tem$s verbals @l present Oem servir el present per indicar accions que tenen lloc en el moment en qu- parlem& que ocorren 'a#itualment o que fan refer-ncia a una realitat intemporal( ( "inc gana B Les fogueres de ,ant Toan sn les mes impressionants B 8 l'ivern fa fred ) Aal tenir en compte& per& que tam#$ ens permet exposar fets $assats o futurs, so#retot en la llengua parlada( ( 8'ir& arri#o a casa i no 'i tro#o ning4( B ,i vols& et truco dem< ) >n altre us $s el del $resent ,ist-ric ( Taume E neix a =ontpeller el 6530 i mor a Gal-ncia el 65ML) @l passat: evidentment ens permet explicar accions anteriors al moment actual( ,i el fet no $s massa llunF<& emprem el $ret'rit indefinit ( 'e conegut la presentadora aquest mati ) E si fa refer-ncia a fets mes remots fem servir el $ret'rit $erfet ( vaig con-ixer a la presentadora la setmana passada) ,i 'em de parlar dun fet anterior per 'em de deixar clar que no 'avia aca#at sin que encara sestava produint& ales'ores usem el $ret'rit im$erfet( ( Es veia que tot'om caminava de pressa ) El $ret'rit im$erfet i el $lusquam$erfet de subjuntiu ens permeten introduir el condicional ( o futur 'ipot-tic) ( ,i estudi$ssiu& aprovareu B ,i 'agu$ssim respost correctament& 'aurem guanFat el premi ) @l <utur: lutilit.arem per expressar all que encara no 'a passat( ,'a de vigilar a l'ora dexpressar pro#a#ilitats& perqu- per influencia del castell< sovint en calquem lestructura i fem frases del tipus Z 8ra& l8gn-s estar< a Pslo Z que son incorrectes per indicar un fet del qual so nestem segurs( Jer dir aquest significat sense equivocar%nos 'em de fer servir la perfrasi deure C inf Z 8ra& l 8gn-s deu ser a Pslo Z(

Bes oclusives
Al final de mot escrivim p, t, c darrera duna vocal tnica sap& llop& ne#ot& dit& foc& sac( ,n excepcions ado#& clu#& tu#& cu# ( de geometria)& fred& fluid& sud& ?avid& 8lfred&

=adrid& i els mots femenins aca#ats en 'etud, -itud .ig%.ag& demagog& pedagog& mag& Sug( )uan el mot aca#a en vocal <tona o consonant& 'em de mirar un derivat de la mateixa famlia per sa#er si 'em descriure p o *& t o d, c o g serpentina %U serp@ 8r<#ia %U <ra#@ profunditat %U profund@ oxidar %U xid@ allargar %U llarg@ naufragi %U n<ufrag( ,n excepcions el present dindicatiu de molts ver#s de la segona con9ugaci& que aca#en en 'nc aprenc& comprenc& entenc& corresponc& tinc( E els mots m<nec& esp<rrec& fer$stec& pr$ssec& <nec& c<rrec& f<stic& ar<#ic( A $rinci$i de $araula: % Escrivim * a les sl;la#es a*-, o*-, su*-: a#domen& o#stacle& su#9ecte( Excepcions apte& optar& ptim& ptica( E escrivim p a la sl;la#a cap-: capficar( Excepcions ca#dal& ca#dell i ca#dill( % % Escrivim d a la sl;la#a ad: ad9ectiu& admirar( Excepcions atlas& atl<ntic& atleta& atmosfera( En molts mots escrivim ! quatre& quan& q!esti& quocient(

En mig de paraula val la pena de recordar com sescriuen els mots seg!ents suggerir& suggesti& augment& cognom& regnar& accelerar& succ$s& adequar& o#liqua& pasqua& eq!estre& freq!ent& conseq!-ncia& delinq!ent(

Ba B)B ( ela geminada)

=algrat que 'i 'a poques regles per sa#er quan 'em descriure l)l i quan 'em descriure l& val la pena tenir en compte les seg!ents % % % ?ins duna mateixa famlia alternen ll i l)l metall %U metal;l4rgia@ cristall %U cristal;l( 8lguns ad9ectius que signifiquen el contrari daltres comenats am# l, sescriuen am# l)l lgic %U il;lgic@ lcit %U il;lcit( Si 'a molts mots ( per no tots) aca#ats en 'el)la aquarel;la& #agatel;la& caravel;la& cel;la& damisel;la& franel;la& fumeral;la& mortadel;la& novel;la& o#rel;la& parcel;la& pastorel;la& tarantel;la& um#el;la& varicel;la& vitel;la& xinel;la( E a m$s els seg!ents al;legar& al;legoria& al;leluia& al;licient& al;literaci& al;locuci& al;lucinar& al;ludir& al;lusi& ampul;ls& apel;laci& #-l;lic& cal;ligrafia& capil;lar& c-l;lula& circumval;laci& clorofil;la& col;la#orar& col;lapse& col;lateral& col;lecci& col;lega&

col;legi& col;legir& col;lisi& col;locar& col;loqui& compel;lir& constel;laci& destil;lar& el;lipse& estel;lar& excel;lent& expel;lir& fal;la& fal;lera& fal;li#le& flagel;lar& g<l;lic& goril;la& 'el;l-nic& idil;li& il;laci& il;luminar& il;l4s& il;lusi& il;lustrar& im#ecil;litat& impel;lir& instal;lar& intel;lecte& intel;lig-ncia& interpel;lar& li#-l;lula& mal;lea#le& medul;la& mel;liflu& mil;lenari& mil;l-sim& miscel;l<nia& mol;licie& mol;lusc& nul;la& nul;litat& oscil;lar& p<l;lid& papil;la& paral;lel& pel;lcula& postil;la& pul;lular& pupil;la& pusil;l<nime& putxinel;li& re#el;li& repel;lir& sat-l;lit& sol;lcit& taral;lirot& tel;l4ric& til;la& tranquil;litat& vacil;lar& vel;leItat& violoncel;lista(

Ba S. Ba V
8m# el so 3W4 escrivim una sola r a principi de mot& i despr-s de consonant( "am#$ en alguns mots compostos antiraquitic& extraradi& autoretrat& #irectangle& contrateplica& monorefringent& neoradical& semirecte& so#rerealitat& suprarenal& ultrarapid( 8 final de paraula& alguns mots porten r sense que sigui pronunciada ( r muda ) % % % Els infinitius de molts ver#s anar& t$mer& crrer& venir Els sufixos 'ar, -er, -or, -dor pintar& carter& llet9or& ordinador( Els noms que tenen algun derivat am# r claredat %U clar@ poruc %U por(

Aal recordar tam#$ alguns mots que porten r i no es pronuncia prendre ( i derivats aprendre& comprendre ) ar#re( L4s de la lletra h& que no representa cap so& no te cap mena de regla& de manera que ens 'em de guiar per latenci i la memria % Mots b.sics a'ir& 'a#itar& '<#il& 'am& 'aver& 'ereu& 'er#a& 'istoria& 'ivern& 'ome& 'onor& 'ora& 'orror& 'ort& 'ospital& 'otel& 'umanitat& 'umil& 'umor& ve'icle( % Mots cultes ad'erir& ani'ilar& con'ort& co'esi& ex'alar& ex'aurir& fil'armnic& in'erent& 'armonia& 'ecatom#e& 'ectmetre& 'egemonia& 'el;l-nic& 'emicicle& 'emorr<gia& 'endecasil;la#& '-rnia& 'ex<gon& 'eterodox& 'idrogen& 'igiene& 'ip-r#ole& 'iptesi& 'isar& 'omogeni& 'omicida& 'onest& 'ulla& men'ir( :o escrivim am# ' avui& cacauet& coet& orfe& orxata& os& ou& ui( E els noms de lloc Gic& =ont#lanc& Sostafrancs& =a& "a!ll& No& =ont9uIc(

=or<ologia dels ver*s irregulars

Els ver#s irregulars sn aquells que presenten un paradigma que no pot a9ustar%se al que presenten els ver#s model( Primera conjugaci la ma9oria de ver#s que la formen& recordeu que tots aca#en en ' ar& sn regulars& i segueixen el model del ver# portar( Els ver#s dus mes freq!ent daquesta con9ugaci que sn irregulars sn anar i estar Segona conjugaci( 8ca#en tots en 'er o 're( El paradigma model ens lofereixen els ver#s $erdre, i t/mer& malgrat tot la ma9oria daquest grup sn irregulars( Aal destacar que els ver#s dur i dir es consideren de la segona con9ugaci( Tercera conjugaci( La formen aquells ver#s que aca#en en 'ir& i els ver#s que podem utilit.ar com a model de regularitat sn dormir i servir Lo#9ectiu daquests apunts $s indicar algunes de les irregularitats mes freq!ents& $s a dir& destacar all que se surt de la norma( #rregularitats en el lexema 6( @u<,ni!ues ( que a9uden a una millor pronunciaci) En els ver#s que aca#en en 'ldre i 'ndre apareix la lletra 'd en algunes de les formes de la seva con9ugaci per fer mes f<cil la pronunciaci( ( *esolc% *esoldr$ @ responia K respondre ) 8lguns infinitius presenten formes do#les igualment valides Aaler K caldre@ valer K valdre@ tindre K tenir@ vindre K venir 5( Crtogr<i!ues: els ver#s treure& 9eure& n$ixer i p$ixer canvien la 'e del lexema per 'a en les formes que el lexema es <ton( "rec% traiem @ neixo K naixia@ 9ec K 9aurem@ peix K paixies Els ver#s collir, sortir, cosir, esco$ir i tossir canvien la 'o per 'u quan el lexema $s tnic( Aullo K collim@ surts K sortia@ cus K cosir<s @ escup K escopiria@ tusso K tossir$ Els ver#s $oder i voler presenten una 'u en el $resent de subjuntiu i a l&im$eratiu( ( pugui K vulgui ) 8lguns ver#s sescriuen alternant les consonants per no distorsionar la pronuncia( A K qu \Kc trenco K trenques caa K caces 9Kg qu K q! pen9o K penges o#liqua K o#liq!es

+ K gu

rega K reguem

gu K g!

enaigua K enaig!em

Les consonants 'd, -*, -g sn su#stituIdes per 't, -p, -ig& quan no van seguides de cap morfema auxiliar o en el cas que el morfema sigui 's. Jodem K pots re#o K rep fugim K fuig /( ?on5ti!ues: alguns lexemes poden presentar formes diverses perqu- al llarg de la con9ugaci ver#al suprimeixen& canvien o afegeixen algunes lletres( #rregularitats en lauxiliaritat 6( Els ver#s anar i estar& de la primera con9ugaci presenten fora irregularitats( 5( Aal que recordis que els ver#s que tenen un lexema que aca#a en vocal i a aquesta arrel se lo 'a dafegir qualsevol de les auxiliaritats seg!ents& sescriuen am# di'resi 8uxiliaritats afectades -i, -is, -in, -ia, -ies, -ien, -im, -iu, -ires( AanviI& coIa& traduIssis& prostituIres& conduIen((( /( En els ver#s de la segona F tercera con9ugaci& apareix una 'e eu<,nica entre el lexema i la 's de lauxiliaritat si larrel aca#a en 'c, -s, -x, -g. "orces ixes fuges cuses D( Els ver#s crrer, venir, om$lir i obrir fan la tercera persona del singular del present dindicatiu i imperatiu aca#ats en 'e( Aorre vine omple o#re 2( Aal tenir present que molts ver#s presenten una forma irregular en el gerundi i en el $artici$i& i aix pot tenir conseq!-ncies a l'ora de formar perfrasis i les formes compostes(