Professional Documents
Culture Documents
Nutri Cio
Nutri Cio
1. Indica quines daquestes afirmacions sn certes i corregeix les falses: La nutrici s el procs que ens permet obtenir energia i matria a partir dels aliments que prenem i de loxigen de laire que respirem.
Aparell reproductor
Aparell digestiu
Aparell locomotor
Aparell excretor
Sistema nervis
Aparell respiratori
Aparell circulatori
4. Completa la taula amb tres aliments rics en cada una de les substncies indicades: Hidrats de carboni Greixos Protenes Vitamines i sals minerals
Aliments energtics
Aliments constructors
Aliments reguladors
EL PROCS DIGESTIU
5. Completa lesquema:
Glndules digestives
Esfag (1) Intest gros (2) Estmac (3) Boca (4) Intest prim (5) Faringe (6)
Fetge (a) Glndules salivals (b) Glndules intestinals (c) Pncrees (d) Glndules gstriques (e)
7. Explica quin procs digestiu t lloc a cada una daquestes parts de laparell digestiu. Indica quins sucs digestius hi intervenen:
LA RESPIRACI
8. Relaciona cada part de laparell respiratori amb el lloc corresponent:
Fosses nasals (1) Bronquis (2) Bronquols (3) Faringe (4) Diafragma (5) Laringe (6) Trquea (7) Pulmons (8) Alvols (9)
9. Observa el dibuix i respon les preguntes: Quins conductes formen les vies respiratries?
Quin conducte forma part tant de laparell respiratori com del digestiu?
troben
10. Explica quin procs respiratori t lloc a cada una daquestes parts de laparell respiratori:
11. Relaciona les columnes: Respiraci Aparell respiratori Moviments respiratoris Intercanvi de gasos Inspiraci i expiraci. Loxigen passa de laire a la sang i el dixid de carboni, de la sang a laire. Obtenci doxigen per viure i eliminaci de dixid de carboni. Vies respiratries i pulmons.
Surt aire cap a lexterior carregat de dixid de carboni, provinent de la sang dels capillars que envolten els alvols pulmonars, i que ha seguit el cam: pulmons bronquols bronquis trquea laringe faringe i fosses nasals. Entra aire de lexterior carregat doxigen i segueix el cam: fosses nasals faringe laringe trquea bronquis bronquols i pulmons. En els alvols pulmonars loxigen passa a la sang dels capillars que els envolten.
CEIP Pompeu Fabra - Medi 5 La funci de nutrici 7
2. Ara escriu el nom de les substncies i els lquids que has escollit, a lactivitat 1, en el lloc corresponent de lesquema i completa les frases:
Pels pulmons, eliminen el . Per la pell, eliminem la Per laparell urinari, eliminem l . .
de la pell.
9
5. Explica tres coses que fas habitualment i que et fan suar molt.
6. Sues igual per totes les parts del cos o sues ms per unes parts que per unes altres? Per quines?
LAPARELL URINARI
FEM NETEJA! Tos els animals, des del cuc ms simple fins a lsser hum , excreten, s a dir, netegen el seu cos de productes txics. LLENCEM LA BROSSA Una famlia produeix cada dia una quantitat considerable de deixalles. Si no les tirem al contenidor de la brossa, no trigaran a fer mala olor i podrir-se. El cos hum tamb produeix deixalles en forma d'orina. SERVEI DE NETEJA Quan fem pip, estem netejant el nostre cos de toxines. Les toxines sn substancies perilloses; si s'acumulen poden provocar una intoxicaci greu. En lactivitat diria, les cllules produeixen una toxina molt important: la urea. La sang la transporta i el sistema excretor, constitut pels ronyons, s'encarrega de mesclar la urea amb aigua i formar l'orina, un lquid de color grogs i olor desagradable, que acostumem a expulsar cada tres o quatre hores. RETENIR LQUIDS Alguns ratolins sn capaos dorinar molt poc i, daquesta manera, poden sobreviure als deserts on prcticament no hi ha aigua.
Un ratol al desert
10
11
8. Completa la taula sobre la imatge de lactivitat 7: LA SANG RONY LORINA URTER BUFETA URETRA ESFNTER 9. Completa les frases: Quan fem pip, estem netejant el nostre cos de .................... Les ....................... sn substancies perilloses; si s'acumulen poden provocar una intoxicaci greu. En lactivitat diria, les cllules produeixen una toxina molt important: la ............................ La ................... la transporta i el ............................., constitut pels .................., s' encarrega de mesclar la .................. amb ................... i formar l'.........................., un lquid de color grogs i olor desagradable, que acostumem a expulsar cada tres o quatre hores. 10.Si quan ests malalt prens medicaments, lorina fa una olor ms forta i t un color ms fosc. Per qu? Creus que s bo beure molta aigua, aleshores? Per qu?
11.Quan menges aliments com ara sopa, fruita o verdura, tens ms set o menys set? Per qu?
12
LEXCRECI I LA SALUT
13.Coneixes alg a qui hagin fet una anlisi dorina? Per qu la hi van fer?
14.Qu li diries a alg que presumeix que s capa de no anar a fer pip durant tot el dia?
15.Marca amb una creu les frases que descriguin accions adequades per a aconseguir una cura i una higiene correctes del sistema excretor: Rentar-se i canviar-se sovint la roba. Fer servir roba de cot i lli. No retenir lorina durant massa estona. Rentar-se les dents. Mastegar a poc a poc. Beure fora aigua.
16.Ara escriu les frases, que has marcat a lactivitat anterior, en el lloc corresponent segons que es refereixin a la pell o a laparell urinari: Pell:
Aparell urinari:
Per l'anus eliminem aquelles substncies dels aliments que no hem digerit..
CEIP Pompeu Fabra - Medi 5 La funci de nutrici 13
I ARA Investigo
1. Entre tots els companys i companyes de la classe investigueu quin s lestat de salut dalgunes persones en relaci amb laparell excretor. Per fer ho podeu confeccionar una enquesta amb preguntes com aquestes: Porta la roba estreta? Li han hagut de fer mai una anlisi dorina? Per qu? Quanta aigua acostuma a beure durant el dia? Cada quan es dutxa? Quantes vegades va a fer pip? Cada quan et canvies de roba interior? El menjar que pren s salat? T algun problema de suor? Quin?
e d i n a t u r a l 1 25 Feu la posada en com de totes les preguntes que us heu inventat, trieu les que us semblin millor, ordeneu-les i tindreu lenquesta elaborada. Ara ja podeu passar-la a unes quantes persones. Trieu les preguntes que us semblin ms representatives i feu grfics amb els resultats per tal de construir un mural. 2. A la taula de sota hi consten algunes malalties relacionades amb laparell excretor. Esbrina en qu consisteixen, quines mesures poden prevenir-les i qu cal fer per curar-les. Completa-la amb la informaci que has recopilat; si coneixes altres malalties relacionades amb laparell excretor, les pots afegir a sota. Malalties Nefritis Clic nefrtic Gota Malalties Nefritis Clic nefrtic Gota Prevenci Cura En qu consisteixen?
14
3. En general, quines mesures cal prendre per tal de mantenir una bona salut de laparell excretor?
FAIG MEMRIA
Completa aquest mapa de conceptes de la pgina sobre laparell excretor: Aparell excretor format per
eliminen
a travs que sn
15
HE APRS
1. Observa els noms dels rgans o parts del cos hum que tens a sota. Encercla amb color vermell els que contribueixen a repartir els aliments i loxigen per tot el cos, i amb color groc els que ajuden a eliminar-ne els residus. nas - cor - pulm - rony - sang - ull - trquea intest prim - intest gros - bufeta - orella - pell Quin nom no has encerclat?
Has encerclat algun nom amb tots dos colors? Quins? Per qu?
6. Completa la frase segent: La sang s filtrada als ..........................., on es forma l........................... 7. Explica qu s l'orina.
16
17
LAPARELL CIRCULATORI
1. Escriu en una columna el nom dels elements principals de laparell circulatori i al costat explica-hi quina funci fa cada un.
2. Laparell circulatori, de quina manera est relacionat amb els aparells digestiu, respiratori i excretor?
LA SANG
3. Enumera les cllules de la sang comenant per les que nhi ha ms. Creus que la quantitat de cllules que hi ha de cada tipus t alguna relaci amb el color de la sang?
4. Relaciona els components de la sang amb els seva funci: Plasma Glbuls vermells Glbuls blancs Plaquetes Protegir els cos dels microorganismes Coagular la sang quan es produeix una ferida Transportar substncies nutritives simples Transportar oxigen i dixid de carboni
18
EL COR
5. Observa lesquema del cor i contesta: Quantes cavitats t el cor?
I les inferiors?
I durant la sstole?
19
TIPUS DE VASOS SANGUINIS Artries sn els vasos sanguinis que porten la sang del cor als diferents rgans. Venes sn els vasos sanguinis que tornen la sang del rgans al cor. Capillars sn els vasos sanguinis que distribueixen la sang de les artries per les cllules dels rgans i desprs la recondueixen cap a les venes.
20
LA CIRCULACI DE LA SANG
9. Completa el dibuix del cor amb el nom de les parts assenyalades: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 10. Completa La sang venosa en arribar al cor entra a l per la i va cap als retorna al cor per les don passa al i surt per l en direcci a tot el cos. ; passa al passant per les i entra a ;
21
11. Observa lesquema i pinta de vermell la part de laparell circulatori que transporta sang rica en oxigen i de blau la que porta sang pobra en oxigen. Desprs, contesta les preguntes:
22
13. Esbrina quina s la pressi sangunia mxima i quina s la pressi sangunia mnima que es consideren normals en una persona sana.
14. Pregunta a la teva famlia si alg ha danar a mesurar-se la pressi i acompanyal. Quina mxima i mnima t? Sn valors que es consideren normals?
23
16. Completa el dibuix de laparell circulatori amb el nom de les parts assenyalades
24
25
18. Omple els buits amb les paraules corresponents: LA SANG I ELS SEUS COMPONENTS La sang s un Un lquid transparent, el Tres tipus de , els El plasma est format sobretot per les emportar-sen les Els vermells o abundants de la sang. Tenen forma de des dels fins a les que suren al plasma: els i les . . T com a funci transportar a totes les cllules del cos i . sn les cllules ms . La missi dels del cos. Tamb de les . no tenen color. Sn . Tenen com a dels o que sn molt petites , aleshores les la sang que tapa la ferida. vermell i esps que cont diversos elements : .
consisteix a transportar l sencarreguen de recollir el cllules del cos i dipositar-lo als Els ms grossos que els missi principal envaeixen el nostre cos. Les i actuen quan es produeix una plaquetes fabriquen unes substncies que fan i formen un blancs o
19. Escriu tres caracterstiques de cada una de les cllules que formen la sang. Plaquetes Glbuls vermells Glbuls blancs
26
20. Omple els buits amb les paraules corresponents: CIRCULACI PULMONAR La sang surt del ventricle dret a travs de les i aleshores sen va cap als que portava i en recull l Quan surt dels pulmons la sang torna al i entra a l CIRCULACI GENERAL La sang carregada d passa de laurc ula esquerra al i en surt per l , la ms gran del cos. es va ramificant per tots els rgans . a travs de les . , on deixa el .
del cos (llevat els pulmons), fins a acabar en els A travs dels capillars la sang deixa, a les cllules, l i les i les Aquesta sang carregada de i send el
Als
i continua cap al cor, on entra, a travs de les a laurcula dreta, don passa al
27