ESTATUIR CATALUNYA

Les accions per establir un nou Estat

2012

Sumari
Justificaci Resum executiu 1. El procs cap a la independncia
1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 1.6. 1.7. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. 3.7. El final de l'autonomisme La prdua d'iniciativa poltica El desvetllament social i la unitat civil La internacionalitzaci de les aspiracions catalanes Els riscos i l'oportunitat d'una crisi La regeneraci democrtica Un pla estratgic per canalitzar l'aspiraci de prosperitat El procs constituent El reconeixement internacional Acords de la restituci de la sobirania Acords de repartiment de bns Ordenament jurdic transitori Un Govern amb sentit d'Estat La incorporaci a la Uni Europea Forma d'Estat i de govern Nacionalitat i smbols La llengua L'ordenament jurdic Administraci eficient Hisenda pblica Ordre pblic i defensa 5 7 13 13 14 15 16 17 18 19 21 21 23 26 27 29 31 32 35 35 37 38 40 45 49 54 57 57 62 66 68 70 74 77 79 85

2. La constituci del nou Estat

3. L'organitzaci nacional

4. L'ordenament social i econmic

4.1. Economia i sistema productiu 4.2. Cohesi social 4.3. Recursos hdrics 4.4. Energia 4.5. Infraestructures 4.6. Recerca i innovaci

Documentaci de referncia Resumen ejecutivo Executive summary

Justificaci
s l'any 2012. A Catalunya es viu una doble crisi. D'una banda, la fallida d'un model econmic i, de l'altra, el final previsible d'una determinada geometria poltica. Es fa difcil separar una cosa de l'altra. Sn diferents, per en bona mesura correlatives, perqu l'actual Catalunya supeditada als dictats del Govern espanyol es veu arrossegada a la recessi sense poder recrrer a mecanismes de poltica econmica que segurament podria engegar sense les actuals dependncies. En tot cas, ara ms que mai cal abordar la qesti de la independncia, perqu la dependncia ja veiem qu dna de si. Els autors del present document ens vam plantejar la qesti ja fa un temps, quan la crisi econmica encara no havia adquirit les proporcions actuals. Per contra, s que ja hi havia un sentiment creixent a favor de resoldre els vincles amb Espanya. Era procedent interrogar-se, doncs, sobre els escenaris a qu aix podia conduir. Durant molts anys, l'anomenat encaix de Catalunya en Espanya havia suscitat reflexions i consideracions diverses evidncia d'una qesti mal resolta, potser mal plantejada, fins i tot, per sempre veient la independitzaci com una hipottica soluci a molt llarg termini, com un simple exercici d'estil o, a l'altre extrem, com un mal que calia evitar. Es tractava normalment de posicionaments terics, sense arribar mai, o quasi mai, a anlisis fenomenolgiques i menys encara a fulls de ruta de presumible adopci immediata. El nostre objectiu va ser situarnos en el pla prospectiu: era la independitzaci un objectiu plantejable, a ms de desitjable per a alguns? I ms concretament: a quins escenaris conduiria? I, encara: qu caldria fer l'endem de la independitzaci? Hem abordat aquest treball guiats per criteris professionals. Aix no suposa absncia d'inters o implicaci personal, per comporta distanciament dramtic. La majoria de textos disponibles sobre la qesti sn argumentaris ideolgics elaborats des de l'opci poltica o el sentiment. Per aix es parla d'independentisme i no d'independncia. El mats no s menor. Al contrari, s una qesti major, tant conceptualment com funcionalment. Conceptualment, perqu l'independentisme s un moviment i la independncia un fenomen (es pot ser partidari de la independncia sense ser independentista, tal com pots creure oport divorciar-te sense ser divorcista); i tamb funcionalment, perqu l'independentisme deixa de tenir sentit un cop assolida la independncia, mentre que la construcci del nou Estat independent l'adquireix aleshores de forma total. La independncia concerneix els partidaris de la independncia (independentistes o no), els indiferents i els contraris. Un cop assolida, els uns i els altres esdevindran ciutadans d'un altre Estat. Com ha de ser aquesta nova realitat poltica, quins drets i deures hi tindran els seus ciutadans, al marge de les seves conviccions i procedncies? La prefiguraci d'un determinat model d'estat pot no interessar els independentistes, per interessa molt els partidaris de la independncia. Ms encara: pot fer que n'esdevinguin alguns que no n'eren, per la qual cosa s til disposar d'escenaris prospectius. Aquest ha estat el nostre objectiu: establir escenaris. Aquest document no diu qu s'ha de fer ni com. Tampoc no s un full de ruta. Aquestes sn tasques prpies de la poltica, a son torn funci de la voluntat ciutadana. Aquest document, simplement i nogensmenys tracta d'establir escenaris fenomenolgicament plausibles. Per exemple, si Catalunya esdev un estat, la conca de l'Ebre esdevindr internacional, tal com ja ho sn ara la del Duero o la del Rhin. Qu representaria per al nou Estat gestionar el seus recursos hdrics a

partir d'aquest nou escenari? Hem tractat d'identificar les ms significatives d'aquestes situacions, que sn de natura molt diversa, s clar, perqu no s igual gestionar conques hidrogrfiques que establir una determinada poltica econmica o lingstica, posem per cas. Cal entendre, de tota manera, que es tracta d'escenaris prospectius, definits per una matriu de parmetres molts canviants. De fet, sempre s aix en prospectiva: mai no acaben de complir-se de tot els escenaris previstos, per s molt til tenir-los per anar encarrilant les decisions. Per superar la limitaci dels nostres massa concrets mbits de coneixement, hem obert consultes multilaterals amb experts de cada tema. Aix ens ha perms d'elaborar un conjunt de 15 informes sectorials, a partir dels quals hem establert el present document. Tots aborden qestions que, a ms d'importants, resulten crtiques en el procs d'independitzaci; unes altres d'igualment importants com la sanitat o la cultura, per exemple, per no pas crtiques de cara al procs analitzat, no figuren en la nostra anlisi. Els informes elaborats han estat: La internacionalitzaci La gesti de l'aigua La seguretat i l's eficient de l'energia Les tecnologies digitals Les infraestructures del transport: vertebraci i desenvolupament La gesti dels fluxos migratoris L'ensenyament La innovaci i la recerca L'ordenament jurdic La seguretat, la defensa i la intelligncia La reordenaci del sistema pblic La nova organitzaci judicial L'administraci financera i econmica L'economia i les finances El procs constituent

Per a l'elaboraci d'aquest informe s'ha demanat l'opini a les persones segents: Carles Boix, Gabriel Borrs, Gemma Cair, Ferran Ferrer, Jordi Foz, Salvador Garcia-Ruiz, Jordi Juan, Albert Lamarca, Guillem Lpez-Casasnovas, Jaume Lpez, Marc Marsal, Josep Maria Palau, Carles Salvad, Antoni Serra Ramoneda, Eduard Vallory i encara d'altres que han preferit romandre en l'anonimat. Aquestes persones, tanmateix, no sn responsables del contingut literal dels informes, b que hem mirat de reflectir-hi escrupolosament els seus punts de vista. Una qesti final referida a l'mbit sociogeogrfic del nostre treball. Ens hem centrat en Catalunya perqu s l'espai que viu ara el creixent increment de voluntat d'independitzaci. Molts pensen que la naci catalana desborda mpliament aquest mbit. Les asimetries sociopoltiques sn massa grans en aquests moments per abordar el tema de manera conjunta. En tot cas, una hipottica soluci en la mateixa direcci per a tot l'espai nacional catal sempre es veuria afavorida pels progressos determinants d'una de les seves parts. Salvador Cards Ramon Folch Sergi Rovira Barcelona, octubre de 2012

Resum executiu
El procs cap a la independncia La relaci poltica entre Catalunya i Espanya definida per l'Estatut de 1979, a partir de la sentncia del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya de 2006, ha entrat en una fase de creixent desacord i sn noves la magnitud i el desvergonyiment de les provocacions i, d'altra banda, la indefensi jurdica per poder-hi respondre des de Catalunya. En el pla judicial, per exemple, cal esmentar les sentncies que desautoritzen el reeixit i gens conflictiu model d'immersi lingstica. En l'mbit poltic, la invasi competencial s sistemtica. En l'economia es mant la situaci manifestament injusta del tractament fiscal. En el pla meditic i de l'opini pblica, les campanyes d'exacerbaci anticatalanista, sovint obertament xenfobes, han estat constants. Es constata un clar retrocs de la qualitat democrtica i de les garanties que l'Estat espanyol hauria d'oferir als catalans. En definitiva, l'experincia autonmica ha arribat al seu final per voluntat expressa d'un Estat espanyol afeblit i a la defensiva. La conseqncia de tot plegat, en el pla poltic, s una dramtica prdua de la capacitat objectiva dels catalans per governar de manera autnoma els seus destins. La independncia de Catalunya esdev una oportunitat de recuperar la iniciativa poltica i d'implementar una regeneraci democrtica basada en la transparncia i l'assumpci de responsabilitats, com tamb d'establir una separaci efectiva de poders i una administraci en xarxa gil i eficient. La intenci de vot davant d'un hipottic referndum favorable a la independncia de Catalunya, ja supera el 50 per cent de les respostes, i l'esmentada "unitat civil" dels catalans ja no es pot fonamentar en lleialtats i cohesions tniques i menys, si sn forades, sin que noms pot tenir una base poltica, que s la de la radicalitat democrtica. La unitat civil digna noms es pot construir sobre unes institucions catalanes slides, un sistema radicalment democrtic i uns instruments poltics i administratius renovats i modernitzats que garanteixin un projecte de prosperitat cultural, social i econmica. En el terreny internacional, el reconeixement de Catalunya es troba en un punt difcil de determinar. Els catalans hem estat vctimes, en gaireb tots els terrenys, de les nostres prpies febleses i inconsistncies. I, polticament, si b se'ns mira amb discreci, se'ns coneix a la majoria de cancelleries dels pasos ms importants. I noms des de l'expressi directa de les prpies intencions, com mostren experincies recents, s'obt l'atenci prudent per respectuosa que mereix la nostra ambici de tenir veu prpia al mn. Aix, agrada o no, conv o no, per ho entn tothom. Aquest informe parteix de les segents premisses: a) l'Espanya de les autonomies i encara ms el somni d'una Espanya federal o confederal s una histria passada; b) l'encaix de la voluntat nacional de Catalunya en un model recentralitzat s absolutament impensable si no es vol caure en la irrellevncia; c) l'horitz d'una Catalunya independent ja s vist com a desitjable, i d) en conseqncia, en qualsevol escenari de radicalitat democrtica, la independncia s una alternativa que cal considerar. s per aix que ens ha semblat imprescindible fer un exercici de prospectiva sobre aquesta hiptesi.

La constituci d'un nou Estat L'establiment d'un nou Estat rau en dos actes poltics: la proclamaci de la independncia al Parlament democrtic i establert per a aquesta fi i el reconeixement per part d'altres estats.

Actes poltics constituents

Proclamaci de la independncia Reconeixement internacional La proclamaci de la independncia es basa en un acord poltic majoritari previ entre les forces poltiques parlamentries. Aquest acord es trasllada i s'aprova al Parlament de Catalunya, pot ser ratificat per diverses vies (vegeu l'apartat 2.1), i obre el procs constituent en el qual es redacta la nova Constituci. Un cop la nova Carta Magna s aprovada a la seu parlamentria i ratificada en referndum, queda establert el nou Estat. Parallelament, a partir de la proclamaci d'independncia, el nou Estat ha d'obtenir el reconeixement internacional d'altres estats (vegeu l'apartat 2.2), especialment d'aquells ms rellevants a l'escena internacional. Aquest suport cal cercar-lo prviament amb un discurs clar i explcit de la voluntat d'independncia i concretar-lo un cop el Parlament s'hagi significat.

Accions funcionalment crtiques

Llei de transitorietat jurdica Manteniment de l'ordre pblic Garantia dels ingressos pblics Abastament energtic

Un cop proclamada la independncia, el Govern ha de garantir l'Estat de dret i mantenir un funcionament ordinari sense entrebancs. En primer lloc s'han de mantenir les garanties jurdiques, per la qual cosa el Parlament ha d'aprovar immediatament una llei de transitorietat jurdica que reguli el funcionament jurdic i administratiu (vegeu apartat 2.5), que cobreixi les garanties jurdiques dels acords contractuals i garanteixi el funcionament ordinari de les institucions i empreses. Una altra qesti sensible s el manteniment de l'ordre pblic ja que, en un procs com aquest, alguns grups contraris podrien provocar altercats cercant una desestabilitzaci social (vegeu els apartats 3.7 i 5.3). La Policia de Catalunya ha de disposar dels recursos humans i econmics per conixer fefaentment els grups potencialment radicals i prevenir eventuals disturbis. A ms, en el perode transitori, el Govern ha d'assegurar-se l'ingrs dels recursos econmics per fer front a les despeses ordinries de l'administraci (vegeu apartat 3.6). El ple funcionament de l'Agncia Tributria de Catalunya ha de permetre que la Generalitat de Catalunya recapti els tributs que es generen a Catalunya i els gestioni adequadament. A ms, per a un funcionament ordinari

sense entrebancs, l'Administraci Pblica, sota els criteris del Govern, ha de fer-se crrec de l'abastament energtic (vegeu apartat 4.4). Catalunya s altament dependent de les importacions energtiques i, si b algunes fonts es gestionen parcialment des de dins (gas i petroli), la generaci i el transport d'electricitat, imprescindible en les societats modernes com la catalana, es controlen des de fora del pas. El Govern ha d'arribar a un acord amb Espanya o fer-se crrec del gas i l'energia nuclear.

Accions polticament essencials

Forma d'Estat Estatuts de la llengua espanyola Accs a la nacionalitat catalana La constituci d'un nou Estat demana alguns acords poltics de gran transcendncia ateses les repercussions poltiques i socials del procs, i tamb a llarg termini. Aquests acords, que necessiten un consens social majoritari, es poden anticipar a la proclamaci de la independncia per facilitar els debats ms especfics del procs constituent (vegeu l'apartat 5.2). Aquests acords poltics constituents inclouen: la forma d'Estat que s'establir; en el benents que l'opci majoritria s que Catalunya esdevingui una repblica, s'ha de configurar i delimitar quina figura assumir ms responsabilitat i poder, sigui el president o cap del Govern (vegeu l'apartat 3.1) i si han d'anar separades. Tamb s significatiu dilucidar a l'avanada l'estatus de la llengua espanyola i l'anglesa, entre d'altres, en el nou Estat (vegeu l'apartat 3.3) i les condicions per accedir a la nacionalitat catalana (vegeu l'apartat 3.2). Aquestes qestions preocupen una part significativa de la poblaci catalana i no resoldre-les pot enterbolir i dificultar el procs constituent.

La nova Administraci
Uns organismes pblics eficaos, dinmics, eficients, transparents i en xarxa Un cop establert el nou Estat, la Generalitat de Catalunya, sense dilaci, ha de posar en funcionament els mecanismes per assumir les plenes funcions de l'Administraci pblica de Catalunya. Les diverses accions se centren en l'establiment o enfortiment de les institucions que han de dur a terme l'acci poltica i administrativa, que caldr impulsar amb sentit d'Estat, s a dir, amb un projecte poltic propi, amb l'assumpci plena de les funcions, actuant proactivament i no subsidiriament davant dels elements d'inters collectiu, i amb voluntat d'interlocuci prpia internament i internacionalment (vegeu l'apartat 2.6). Les accions inclouen diversos mbits: En l'mbit jurdic, s'ha de revisar tot el corpus jurdic per completar-lo i garantir que doni cobertura a tots els mbits del dret amb coherncia. Especialment, perqu, en tot moment, es mantinguin les garanties jurdiques (vegeu l'apartat 3.4). A ms, caldr negociar la partici de bns amb Espanya, per a la qual caldr un inventari de bns tangibles i
9

intangibles i elaborar una proposta de repartiment (vegeu l'apartat 2.4). El procs de secessi tamb porta a la negociaci d'actius compartits, com ara un nou conveni per a la gesti del riu Ebre (vegeu l'apartat 4.3), la regulaci del trnsit de tota classe en la frontera compartida (vegeu l'apartat 2.3) i els acords econmics i comercials derivats. Quant a l'organitzaci de l'Administraci pblica, caldr aprofitar la instauraci de l'Estat per implementar mecanismes que permetin disposar d'uns organismes pblics ms gils, eficients i transparents (vegeu l'apartat 3.5). Algunes mesures que caldr implantar sn la creaci de noves agncies per a la prestaci de serveis, amb una direcci professional sota direcci poltica i amb avaluaci de resultats. En l'mbit de l'Administraci territorial, Catalunya ha de fer una reestructuraci significativa que garanteixi els serveis a tots als ciutadans amb una nova ordenaci coherent, econmicament eficient i que preservi la identitat local. En l'mbit de la Justcia, caldr crear les institucions necessries o adequar les existents per al bon funcionament del sistema judicial (vegeu l'apartat 3.4), establint el govern de la Justcia, la Fiscalia General i el Tribunal Suprem. Aquest procs significa una gran oportunitat per implementar un sistema dinmic i eficient de la Justcia, sense perdre qualitat. Tamb caldr considerar un nou rgan que avalu la constitucionalitat de la legislaci. En l'mbit de l'administraci econmica (vegeu l'apartat 3.6), el Parlament ha de crear les institucions que han de permetre el funcionament ordinari, incloent-hi el Banc de Catalunya (segurament, a partir de l'Institut Catal de Finances), la Seguretat Social i el Servei d'Ocupaci, aix com els ens de control i supervisi necessaris. El Govern ha de dotar adequadament l'Agncia Tributria de Catalunya perqu assumeixi plenes funcions. En l'mbit de la seguretat, Catalunya haur de garantir la prpia seguretat i ser coresponsable de la seguretat global amb els altres pasos de les xarxes a qu pertany. Per a aix, Catalunya ha de controlar l'ordre pblic, dimensionant la Policia de Catalunya per assumir totes les funcions de seguretat i establint acords de reciprocitat amb altres actors internacionals. Catalunya, per a aquestes i altres funcions, tamb s'haur de dotar d'una agncia d'intelligncia. En l'mbit de la defensa, Catalunya haur de definir el model i les responsabilitats que assumeix en la seguretat internacional (vegeu l'apartat 3.7).

L'acci internacional
"Catalunya, membre de la Uni Europea amb relacions internacionals prpies" La incorporaci de Catalunya a la Uni Europea es presenta com un procs sense precedents als quals remetre's. Els tractats de la UE no recullen la possibilitat d'una partici d'un Estat membre i la legislaci internacional s prou
10

mplia per acceptar diverses visions. En darrer terme, la incorporaci automtica s una decisi poltica. La independncia de Catalunya genera dos nous estats que ja eren membres de la UE i, per tant, l'inters dels estats i de la mateixa UE hauria de ser la continutat de l'estatus previ (vegeu l'apartat 2.7). En l'mbit internacional, Catalunya haur d'establir les relacions internacionals prpies, prioritzant els mbits d'actuaci i acordant o delegant altres mbits a escala europea. En les relacions internacionals, sorgeix l'ocasi de bastir un sistema ben incardinat amb les institucions europees que, lluny de la diplomcia anquilosada, doti Catalunya de mecanismes dinmics (vegeu l'apartat 2.2). Catalunya tamb haur de garantir la prpia seguretat i ser coresponsable de la seguretat global amb els altres pasos de les xarxes a qu pertany. Catalunya haur de ser un actor amb un projecte de defensa especfic compartit i complementari amb altres pasos amb els quals conforma les xarxes de seguretat internacional (vegeu l'apartat 3.7). Un nou Estat actiu i dinmic La independncia de Catalunya esdev una eina al servei de les aspiracions d'un pas. Un pas que es vol lliure per governar-se i ser sobir de les prpies decisions al servei d'una societat dinmica, cohesionada i amb visi de futur. Un pas amb una activitat econmica d'avanada, ben connectat al mn i amb un propsit que implica igualment el Govern, la societat civil i el mn empresarial. Un pas que aposta per la recerca de frontera i s capa de generar riquesa. Un pas que es dota dels mecanismes necessaris perqu la riquesa es reparteixi equitativament a la societat i que garanteixi la igualtat d'oportunitats i de serveis.

11

12

1. El procs cap a la independncia 1.1. El final de l'autonomisme

El nou Estatut de 2006, aprovat en referndum el 18 de juny d'aquell any, va marcar, de manera incontestable, un punt i a part en el model de relaci poltica entre Catalunya i Espanya definit per l'Estatut de 1979. Aquest nou Estatut fou resultat del durssim procs de reforma que va encetar el 2004 el govern presidit per Pasqual Maragall, anomenat "catalanista i d'esquerres", en compliment d'all que s'havia establert en l'acord de constituci del 14 de desembre de 2003, conegut com a Pacte del Tinell, i signat pel PSC, ERC i ICV. La severitat del procs va ser tan gran que va acabar amb la desaparici de l'escena pblica de tots els lders poltics dels partits que el van liderar des del Govern. L'Estatut de 2006, finalment aprovat per les Corts espanyoles i referendat a Catalunya amb una participaci del 49 per cent del cens i un 74 per cent de vots afirmatius, rpidament va passar d'haver de dibuixar un nou horitz per a l'autogovern de Catalunya per als segents 25 anys a convertir-se en l'expressi d'un final d'etapa, en una via morta. Encara pitjor: al marge de tota consideraci poltica sobre la seva bondat i les seves limitacions, segons alguns dels millors experts en dret constitucional, aquell nou text representava un greu retrocs respecte de les fites aconseguides fins llavors en l'autonomia poltica. I per si en calia alguna prova fefaent, la sentncia del 28 de juny de 2010 del Tribunal Constitucional espanyol, dictada a instncia de diversos recursos i molt particularment del presentat pel Partit Popular, va fer palesa l'escletxa que aquella reforma havia obert en un procs d'involuci autonmica que, des de llavors, ha estat aprofitada de manera regular i imparable. A partir de la sentncia del Tribunal Constitucional, doncs, la deriva poltica de les relacions entre Catalunya i Espanya ha entrat en una fase de creixent desacord. No es pot dir que sigui un fet nou perqu la conflictivitat es va manifestar des dels primers anys d'autogovern. Per s que sn noves la magnitud i el desvergonyiment de les provocacions i, d'altra banda, la indefensi jurdica per poder-hi respondre des de Catalunya. Les amenaces i agressions efectives s'han fet paleses en tots els nivells. En el pla judicial, per exemple, cal esmentar les sentncies que desautoritzen el reeixit i gens conflictiu model d'immersi lingstica. En l'mbit poltic, la invasi competencial s sistemtica, sempre marcada per les directrius ideolgiques de determinades fundacions poltiques conservadores. En l'economia, a ms de mantenir-se la situaci manifestament injusta del tractament fiscal, han continuat els incompliments dels compromisos adquirits i, amb el pretext de la recessi i la posterior intervenci d'Europa, es mant el pas en una situaci d'ofec total. I, encara, en el pla meditic i de l'opini pblica, les campanyes d'exacerbaci anticatalana, sovint obertament xenfobes, han estat constants. Tot plegat fa que si b ja no partem d'un comportament gaire exemplar des del punt de vista democrtic, des de 2006 es constata un clar retrocs de la qualitat democrtica i de les garanties que lEstat espanyol hauria d'oferir als catalans. En definitiva, i no pas perqu ho hagin determinat les institucions poltiques catalanes, es pot afirmar sense reserves que l'experincia autonmica ha arribat al seu final per voluntat expressa d'un Estat espanyol afeblit i a la defensiva. Aix, a travs tant dels governs del PSOE com del PP encara que amb formes i estils diferents com de la resta dels poders de l'Estat, s una evidncia que aquests est disposat a recuperar el control d'una realitat poltica plural que s'havia anat acomodant al procs de descentralitzaci administrativa. El procs obert durant la

13

Transici poltica, que Espanya mateixa havia considerat modlic, ara el fan responsable de la seva feblesa. I si b s cert que les bases ideolgiques d'aquesta recentralitzaci sn molt anteriors a cap crisi econmica, les extremes dificultats d'Espanya per fer front al collapse econmic actual serveixen de magnfic pretext per portar a terme aquells objectius llargament desitjats pel nacionalisme espanyol ms arcaic i alhora genu. La conseqncia de tot plegat, en el pla poltic, s una dramtica prdua de la capacitat objectiva dels catalans per governar de manera autnoma els seus destins, tal com ha estat la seva voluntat expressada repetidament i de forma plenament democrtica. I no sols aix, sin que des de 2006 es constata l'aparici d'un sentiment creixent d'humiliaci general entre els catalans, una humiliaci molt particularment infligida al govern que ens representa, ara permanentment menystingut i disminut en la seva capacitat per prendre decisions. I la humiliaci ha estat, sempre i a tot arreu, el ferment de totes les revoltes.

1.2. De la prdua d'iniciativa poltica a laspiraci a un Estat propi

Des de l'aprovaci de l'Estatut de 2006, i particularment des de la sentncia del Tribunal Constitucional de 2010, doncs, des del punt de vista de la capacitat de decisi, la poltica catalana ha anat perdent musculatura i perfil. La primera demostraci la vam tenir en la negociaci del nou acord de finanament que havia de sortir del nou Estatut, que es va acabar fent fora del temps establert per la llei i sense que se'n respectessin alguns dels criteris bsics, com el de la dita "ordinalitat" (que desprs de la redistribuci impositiva, no es perds l'ordre, segons el PIB generat, en la disposici final de recursos). Uns acords que, tanmateix, finalment el Govern espanyol tampoc no ha complert. I, darrerament, hem vist com la rpida assumpci de responsabilitats en la reducci del deute pblic per part del Govern de Catalunya no sols no ha merescut el reconeixement dels governs espanyols, sin que encara ha estat escarnida i castigada amb incompliments pressupostaris i tota mena de desconsideracions formals. Els marges d'actuaci poltica, en definitiva, han quedat prcticament reduts a administrar la misria del dia a dia. Per fer-hi front en el mitj termini, el juliol de 2012, una majoria parlamentria va aprovar un model de pacte fiscal que el president Mas havia de portar a negociaci a Madrid. Que prop del 80 per cent de catalans, a mitjan 2012, s'hagus mostrat d'acord amb aquesta demanda de revisi dels pactes econmics amb lEstat posava en evidncia la conscincia generalitzada de la situaci d'injustcia que pateix un ciutad que paga impostos del nivell d'un pas nrdic i rep serveis de pas... intervingut. Tanmateix, la negativa taxativa del govern espanyol ni tan sols a parlar-ne, daltra banda previsible, tancava tamb aquesta porta. Sigui com sigui, el cert s que les institucions poltiques del pas, Parlament i Govern, han quedat tenallades, d'una banda, per un marc normatiu que la sentncia del TC no sols ha tancat i ha deixat sense cap horitz de desenvolupament, sin que en facilita la involuci. I, de l'altra, per uns condicionaments econmics que no permeten garantir el benestar i la prosperitat que aquestes institucions tenien compromesos davant dels ciutadans i que era all que les legitimava. Aix, si habitualment sn els parlaments i els governs els que tenen per missi liderar el futur de les respectives nacions, fins a finals daquest estiu de 2012, a Catalunya, aquestes institucions democrtiques havien perdut molt bona part de la seva capacitat d'iniciativa poltica. I no ens referim, certament, a la capacitat personal
14

dels diputats i dels membres del govern o dels consistoris municipals, sin a les possibilitats estructurals d'iniciativa d'unes institucions mancades de recursos i de poder efectiu. La imatge d'impotncia poltica nacional noms era trencada, de manera espordica, pel rigor i la serenitat de la majoria dels responsables dels governs nacional i municipals que mai no han abandonat el seu lloc de comandament i que com, d'altra banda, tamb fan els caps de tota mena d'institucions pbliques i moltes de privades s'encaren amb una situaci extrema de final imprevisible. Darrerament, per, i desprs de la gran manifestaci de lOnze de Setembre, sota lempara duna majoria parlamentria, el president Artur Mas ha sortit a liderar aquest clam popular encapalant el desafiament que suposa realitzar una consulta democrtica sobre la voluntat dels catalans en relaci a la seva vinculaci a Espanya, sense amagar que la seva opci s per a portar Catalunya a ser un nou Estat dins de la Uni Europea.

1.3. El desvetllament social i la unitat civil

Ja sha dit que no es pot entendre el canvi radical descenari poltic daquest setembre passat sense considerar la importncia de la gran mobilitzaci social sobiranista, probablement fruit de la conscincia d'atzucac nacional en qu ens trobvem, i que ha culminat a la manifestaci de la Diada de 2012. I diem molt a conscincia que ha estat "sorprenent" perqu el que hauria estat previsible s que desprs del fracs de la reforma estatutria, el pas queds subsumit en un desengany i una frustraci profunds, i que, desmobilitzat, hagus restat paralitzat durant una bona temporada si no definitivament. De fet, aquesta era l'advertncia que es feia als qui es mostraven crtics a l'hora de donar suport al nou Estatut de 2006 que es posava a referndum, i que consideraven excessivament disminut "ribotat" respecte de l'aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005. s a dir, s'advertia als crtics que la no-aprovaci d'aquell estatut podia acaba generant una gran frustraci, amb resultats imprevisibles i derives incontrolables. Per el cas s que, ben al contrari, una bona part del pas ha reaccionat. Si no sembls exagerat falta perspectiva per afirmar-ho amb seguretat, direm que "ho hem tornat a fer", com en tantes ocasions anteriors d'extrema amenaa: la societat civil ha respost a la intimidaci. Hi ha moltssimes evidncies d'aquesta resposta en creixement progressiu des de 2006, per ens limitarem a assenyalar les de ms abast popular. En primer lloc, i des de 2009, es va reaccionar amb la celebraci de les consultes populars sobre la independncia de Catalunya. Amb una organitzaci precria, es va convocar els catalans a respondre la pregunta: "Est d'acord que la Naci Catalana esdevingui un Estat de dret independent, democrtic i social, integrat en la Uni Europea?" El resultat va ser la mobilitzaci de prop de 900.000 persones en 554 municipis, incloent-hi la capital, Barcelona, amb l'organitzaci d'uns 3.500 actes pblics en 19 mesos, un 20,5 per cent de participaci i un 92,2 per cent de respostes favorables. Un esdeveniment de participaci ciutadana inaudit a les nostres latituds poltiques i que va sorprendre la premsa internacional que en gran quantitat es va desplaar a Catalunya per informar-ne. O, tamb, es va respondre amb centenars de milers de persones a la multitudinria manifestaci del 10 de juliol de 2010 a Barcelona convocada per mnium Cultural amb l'eslgan "Som una Naci. Nosaltres decidim". La manifestaci, pocs dies desprs de saber-se la sentncia del Tribunal Constitucional, va incomodar el Govern catal tot i que finalment hi va participar, encara que fora de la capalera principal. I, ms recentment, la constituci de l'Assemblea Nacional Catalana ha donat continutat a totes aquelles mobilitzacions.

15

En un estudi elaborat per l'associaci La Fbrica sobre els actes organitzats per noms cinc de les principals associacions sobiranistes en els primers mesos de 2012 mnium, Assemblea Nacional Catalana, Cercle Catal de Negocis, Fundaci Catalunya-Estat i Coordinadora d'Associacions per la Llengua s'ha comptabilitzat la celebraci de ms de 50 esdeveniments pblics setmanals d'aquesta naturalesa. No s estrany, en aquestes circumstncies, que la manifestaci organitzada per lAssemblea Nacional de Catalunya per a lOnze de Setembre de 2012, amb una assistncia calculada en un mili i mig dassistents, la ms gran mai no vista a la capital catalana, hagi estat la slida culminaci de tot aquest procs. No s aquest el lloc per relatar amb detall l'abast de tot aquest desvetllament independentista dels darrers cinc anys, i que no s'esgota pas en les mobilitzacions populars. Personalitats i organitzacions provinents de tots els camps professionals s'han anat decantant sense un lideratge poltic determinant fins el passat Onze de Setembre, cal assenyalar-ho cap a aquesta opci poltica, vista com a nica i darrera oportunitat de concreci poltica de la voluntat d'autogovern i de prosperitat nacional econmica, cultural i social dels catalans. Per, en canvi, s que s oport recordar que les darreres enquestes, fetes per organitzacions distintes des de l'enquesta del GESOP per a El Peridico de final de gener de 2012 , les de Feedback de La Vanguardia i fins al darrer Barmetre del Centre d'Estudis d'Opini (CEO), coincideixen a mostrar que la intenci de vot davant d'un hipottic referndum favorable a la independncia de Catalunya se situa en el 55 per cent de les respostes, mentre que les posicions negatives es van reduint trimestre a trimestre i a la primavera tan sols arribaven al 21 per cent. Creiem que mereix un breu comentari en aquestes ratlles all que sovint s presentat amb arguments d'una exigncia democrtica dubtosa com un dels principals obstacles per a l'assoliment de la independncia de Catalunya. Efectivament, la idea que un procs cap a la independncia podria posar en perill la cohesi social, que podria fragmentar una societat catalana en dues parts perqu el fals implcit, s clar, s que hi ha dues comunitats de lleialtat nacional contraposada, catalana o espanyola, es branda com a ra de pes per frenar les aspiracions d'emancipaci poltica. Ara b, aquesta argumentaci, contradictriament, cau en all que diu que vol evitar. Efectivament, tot i que l'argumentaci es presenta com a alerta en contra dels riscos d'un projecte poltic qualificat d'identitari, el perill de divisi social que allega noms pot ser pensat, precisament, des d'una concepci de la identitat de carcter etnicista. Afortunadament, per, la societat catalana ja no est en aquest estadi de desenvolupament. Fa temps que l'anomenat "nacionalisme cvic" predomina, de manera general, en les mentalitats dels ciutadans d'aquest pas. La diversitat interna d'orgens, incrementada durant els darrers dotze anys en proporcions ingents tant en termes quantitatius com qualitatius, ja no permet visions duals i tancades prpies dels anys vuitanta. I l'esmentada "unitat civil" dels catalans ja no es pot fonamentar en lleialtats i cohesions tniques i menys, si sn forades, sin que noms pot tenir una base poltica, que s la de la radicalitat democrtica, com en qualsevol pas desenvolupat. El ms probable s el contrari del que aquestes pors sinceres o malintencionades esgrimeixen. Noms unes institucions catalanes slides, un sistema radicalment democrtic, uns instruments poltics i administratius que garanteixin un projecte de prosperitat cultural, social i econmic, poden construir l'nica unitat civil digna d'aquest nom: la que convida tothom, orgens a banda, a participar en un futur com.

16

1.4. La internacionalitzaci de les aspiracions catalanes

Els catalans hem estat vctimes, en gaireb tots els terrenys, de les nostres prpies febleses i inconsistncies. En el cas de la llengua, aquesta debilitat interioritzada ens portava i ens porta a canviar de llengua davant del ms petit senyal de ser davant d'alg que no pertany a la comunitat catalanoparlant. I s aquesta actitud la que ha frenat de manera determinant la que podria haver estat una situaci de ms gran fortalesa lingstica. En el cas de les relacions amb Espanya, la suma d'ambigitats que amb voluntat "pedaggica" ens portaven a relacionar-nos amb Espanya des d'una actitud submisa, buscant ms agradar que no confrontar interessos, han sumat ms malentesos que no pas han restat conflictivitat. No ha servit de res voler dissimular que la nostra voluntat d'afirmaci nacional entrava obertament en conflicte amb el projecte de naci nica espanyola, confiant que Espanya s'acomodaria a la nostra causa si era presentada amb amabilitat. Al final, ni la famosa conllevancia no ha estat possible. I, s clar, en el pla internacional tampoc ha servit de res aquest joc de mitges tintes. s difcil ser respectat si hom no es respecta ell mateix. En aquest sentit, el reconeixement internacional de Catalunya est en un punt difcil de determinar. s cert que en els cercles poltics, econmics i culturals que ens haurien de conixer, encara que no sempre amb un perfil clar, se'ns coneix. Els 150 lectorats de catal a les universitats de tot el mn no sn ni fruit de l'atzar, ni un fet de segon ordre. La massiva difusi internacional d'obres literries, com Les veus del Pamano de Jaume Cabr o La pell freda d'Albert Snchez Piol arreu del mn, sn un xit amb pocs precedents. Dins de l'economia mundial, per la magnitud de la nostra capacitat exportadora, hi tenim un lloc superior a l'esperable pel gruix de la nostra realitat territorial i demogrfica. I, polticament, si b se'ns mira amb discreci, se'ns coneix a la majoria de cancelleries dels pasos ms importants. Per, s clar, la nostra tradicional poca claredat d'intencions, ms que amb simpatia, ens ha fet ser vistos amb desconfiana. I noms des de l'expressi directa de les prpies intencions, com mostren experincies recents, s'obt l'atenci prudent per respectuosa que mereix la nostra ambici de tenir veu prpia al mn. Aix, agrada o no, conv o no, per ho entn tothom. En definitiva, noms podem anar a buscar el reconeixement internacional i, per tant, la internacionalitzaci de la nostra causa, si som capaos de presentar-la, dins i fora, de manera clara i convincent.

1.5. Els riscos i l'oportunitat d'una crisi

Certament, es pot considerar que tot aquest daltabaix poltic, que aquesta crisi de confiana entre Espanya i Catalunya, s conjuntural, conseqncia directa de la greu depressi econmica certificada des del 15 de setembre de 2008 amb la fallida de Lehman-Brothers als Estats Units d'Amrica. I, certament, seria absurd no veure-hi alguns lligams. L'insostenible deute pblic i privat espanyol ha obligat, sota pressi europea, a uns ajustaments extrems que han fet visible de manera rotunda la magnitud del dficit fiscal catal. Feia anys que es coneixia la situaci i no s estrany que recentment s'hagi reeditat l'obra pionera sobre aquesta vella circumstncia de Ramon Trias Fargas, Narraci d'una asfixia premeditada, escrita el 1985 com a resultat de la seva experincia com a president de la Comissi Mixta de la Valoraci dels traspassos a la Generalitat i conseller d'Economia i Finances en el primer govern de Jordi Pujol. I cal recordar que des del 2000, si no abans, ERC hi havia dedicat diverses campanyes. Per el cas s que fins que la situaci no ha estat insostenible, el pas i particularment, aquells que tenien la capacitat

17

meditica per fer-ho saber no ha volgut adonar-se de les greus conseqncies d'aquesta asfixia. De manera que, s cert, el factor econmic, l'escndol d'unes desigualtats en el tractament fiscal de les diverses comunitats autnomes, ha estat i s un gran desencadenant de la voluntat d'independitzaci, especialment all on la conscincia nacional no havia arribat encara. Per, de la mateixa manera que cal reconixer la presncia d'aquest factor, tampoc ho podem reduir tot a la gravetat de la situaci econmica. Des del punt de vista poltic, com s'ha explicat, la insatisfacci era prvia. El primer gran salt electoral de l'independentisme va ser el 2003, en bona part per la provocaci arrogant a qu el president espanyol Jos Mara Aznar sotmetia regularment el pas. All encara era molt lluny de cap sospita de crisi. I la reforma de l'Estatut, el seu fracs i la conscincia que el cam quedava tancat, tamb s anterior a la depressi en qu es va entrar desprs. D'altra banda, des d'Espanya, el projecte antiautonomista de la FAES es pot situar a l'entorn de 2001 amb l'aparici d'una multitud d'estudis i informes que posaven en qesti el carcter obert del procs i establien les bases ideolgiques de la necessitat de tancar-lo. I les campanyes anticatalanes del PP arran de l'Estatut tampoc no estaven marcades per cap crisi sin, ben al contrari, pels ltims castells de foc de la bombolla immobiliria. En realitat, doncs, fins a ben b el 2011 amb el comproms electoral de CiU d'un concert o nou pacte fiscal, i sobretot amb el descobriment que la crisi de 2008, no era un simple entrebanc sin l'avantsala d'un canvi estructural de llarga durada, l'economia no havia condicionat el despertar independentista ms enll del que provocava les habituals resistncies del Govern central a complir els seus compromisos amb Catalunya. Si el creixement de l'independentisme estigus lligat noms a la crisi i les retallades del pressupost pblic, certament es podria deduir que, quan torni el creixement, les aiges es calmaran. Ara b: ni l'econmic s l'nic factor potser ni el principal, ni la crisi s un fenomen de curta ni mitjana durada que, un cop passada, es pugui pensar que tot tornar a ser al seu lloc. Ans al contrari, l'evidncia dels fets mostra que la marea independentista se situa en un altre nivell, amb una forta ra econmica, s, per que la transcendeix tant temporalment com en el fonament poltic. s en aquest sentit que hem de considerar la crisi no pas com una causa, en sentit estricte, sin ms aviat com un desafiament i, des del punt de vista independentista, com una clara oportunitat. D'una banda, la depressi econmica s un repte que sembla que podria donar marge de maniobra a les aspiracions sobiranistes dels catalans per "inoportunes". Per, de l'altra, s una oportunitat per aconseguir un canvi d'estatus poltic un "Estat propi", el reconeixement del "dret a decidir", o l'eufemisme que resulti ms cmode a cadasc, en temps de transformacions radicals a tot Europa, de molta debilitat dins de l'Estat espanyol, i a partir d'una conscincia nacional catalana que, exasperada per un sentiment d'humiliaci inicial, dna senyals de ser capa de reaccionar en positiu, de manera propositiva i superant els possibles ressentiments.

1.6. Un pla estratgic per canalitzar una aspiraci de prosperitat nacional

Fins aqu hem exposat la perspectiva des de la que observem la realitat catalana a linici daquesta la segona dcada del segle XXI. Es tracta -en tenim conscincia-, dun punt de vista agosarat per que vol evitar quedar atrapats per la nostlgia de velles estructures que shan esmicolat a una velocitat imprevista. No s fcil en plena transformaci, gaireb direm en ple terratrmol, tenir una visi clara dall
18

que est passant, i menys quan encara no sembla que shagin dacabar de manera immediata les rpliques ssmiques. Per encara s pitjor aferrar-se conservadorament al passat, perqu aquest s que ja s un escenari impossible. Ha arribat un punt en qu el risc de confiar en el passat ja s superior al risc d'explorar el futur. I, en aquest sentit, agradi poc o molt all que sembla que s en curs d'esdevenir-se, siguin quins siguin els nostres interessos i sentiments particulars, estem segurs que el ms racional s ser capaos de dibuixar amb la mxima precisi els hipottics horitzons que es prefiguren. Ras i curt, aquest informe parteix de la segent hiptesi : a) l'Espanya de les autonomies i encara ms el somni d'una Espanya federal o confederal s una histria passada; b) l'encaix de la voluntat nacional de Catalunya en un model recentralitzat s absolutament impensable si no es vol caure en la irrellevncia; c) per incert que sigui, l'horitz d'una Catalunya independent ja s vist com a desitjable, com a plausible i cada vegada ms com a necessari i finalment inevitable, per una part molt significativa dels catalans, i d) en conseqncia, en qualsevol escenari de radicalitat democrtica, la independncia s una alternativa que cal considerar. s per aix que ens ha semblat imprescindible fer un exercici de prospectiva sobre aquesta hiptesi. Primerament, es tracta de saber on som pel que fa a estructures d'organitzaci estatal o preestatal internacionalment homologables. s a dir, discernir entre quins instruments d'aquells de qu disposem serien directament tils en un escenari d'emancipaci i quins caldria transformar o n'estem directament mancats. En segon lloc, volem assenyalar quines prioritats haurem de tenir per aproximar-nos tant com sigui possible a les exigncies d'un hipottic dia D. I, finalment, la intenci de l'informe s determinar de la manera ms rigorosa possible quines seran les decisions que caldr prendre per tal d'assumir, quan arribi el moment, les regnes de la direcci del pas. s molt probable que s'allegui que hi ha altres escenaris possibles. I, cal reconixer-ho, si ms no el de la progressiva i fins i tot rpida dissoluci de la voluntat nacional dels catalans, n's un. A ms, pel que sembla, hi ha qui hi compta i fa tot el que s a les seves mans per aconseguir-lo. Aix doncs, qui vulgui fer un pla estratgic en previsi de la desaparici de la naci catalana pla que s probable que ja existeixi, s ben lliure de dibuixar-lo. Potser tamb hi ha altres hiptesis a mig cam o en d'altres direccions. Qui tingui idees raonables, que les expliqui. Per, desaparici a banda, opci que aqu no contemplem, a hores d'ara no ens sembla veure gaire ms alternatives democrticament satisfactries que la hiptesi de la Catalunya independent en una Europa cada vegada ms slida i desenvolupada polticament. En cap cas, per, aquest pla estratgic no s un full de ruta poltic. Els autors de l'informe no estem legitimats per determinar els camins que "cal" seguir, i encara estem menys qualificats per endevinar els que realment s'arribin a seguir, molt probablement sense que ning no els hagi previst. La nostra intenci se circumscriu a fer possible una decisi racional, tant per part dels actors poltics que hagin de liderar el procs, com per part de les institucions, empreses i organismes de tota mena que s'hi vegin implicats, que s'hi hagin d'acomodar o que vulguin participar activament a assolir-los amb xit i amb els mnims costos possibles. Com s'ha dit en moltes ocasions, una Catalunya independent s la mxima ambici nacional que es pot plantejar aquest pas. I s previsible que, quan s'inici el procs final, superats els temors inicials, siguin molt pocs els que vulguin renunciar a serne, en una proporci o l'altra, protagonistes. Aquest informe tamb s, en aquest sentit, una invitaci a no quedar fora de la Histria.
19

20

2. La constituci del nou Estat 2.1. El procs constituent

La declaraci de la independncia de Catalunya s potestat del Parlament de Catalunya, que s l'rgan sobir democrticament escollit. Aquest acte resultar de l'acord, en un procs transparent i democrtic, entre una majoria dels representants poltics parlamentaris. Els acords amb Espanya, funcionalment necessaris, no seran l'element legitimador de l'actuaci del Parlament. En primer lloc, caldr proclamar la independncia, que es pot validar mitjanant referndum o mitjanant un procs electoral que inclogui un programa clarament definit per a l'establiment d'un nou Estat des d'un o diversos partits poltics, per garantir la legitimitat democrtica de la proclamaci. Un cop proclamada la independncia, s'ha de redactar la nova Constituci en el Parlament Constituent. L'aprovaci parlamentria i popular de la nova Carta Magna tanca el procs constituent.
El procs de la declaraci de la independncia s'inicia un cop els partits poltics parlamentaris assoleixen un acord per a la proclamaci de la independncia. Aquest procediment pot discrrer per diversos camins: L'acord poltic entre partits per proclamar la independncia es pot sotmetre a referndum popular, cosa que legitima el procs. I el Parlament, en cas que guanyi el vot favorable a la independncia, tindr un mandat nic i difan. Altrament, el referndum pot ser prohibit pel Govern espanyol, que tamb pot, fins i tot, emprendre accions poltiques, jurdiques i policials per impedir-lo. La tensi poltica augmentaria considerablement, generaria crispaci i confusi i entorpiria el procs mateix. En lloc del referndum, tamb es pot aprofitar la convocatria ordinria o extraordinria d'unes eleccions al Parlament de Catalunya per explicitar la voluntat de proclamar la independncia i el procediment previst en els programes dels partits que li donin suport. D'aquesta manera, els partits poltics s'autoimposen un mandat especfic i no s'entra en una conflictivitat jurdica amb Espanya perqu les eleccions al Parlament de Catalunya sn un procs recollit en la legalitat vigent.

Un cop arribats a un acord poltic al Parlament de Catalunya, la proclamaci de la independncia esdevindr una qesti formal, que ha de comptar amb lacord del Govern espanyol o lequiescncia intenacional. Tot i la seva transcendncia i la solemnitat que demana aquest pas, la proclamaci ha de venir precedida d'una votaci al Ple de la Cambra i l'assumpci del resultat pel Parlament i pel Govern. D'acord amb la resoluci de la Cort Internacional de Justcia de les Nacions Unides sobre la independncia de Kosovo, la celebraci del referndum no s estrictament necessari. Tanmateix, refora l'exemplaritat democrtica i la legitimitat del procs. Un referndum vulneraria la legislaci espanyola. El Parlament i el Govern es poden acollir a la legislaci prpia de Catalunya (com una llei de consultes) per dur a terme el procs de ratificaic popular. Tot i que, estrictament no caldria aplicar la legislaci espanyola, generaria un conflicte politicojurdic amb les complicacions derivades per a l'establiment del nou Estat. Un cop proclamada i ratificada la independncia, cal comunicar de manera immediata la decisi al cap de l'Estat d'Espanya, aix com als governs dels pasos europeus i dels Estats Units d'Amrica, a les autoritats europees i a les Nacions Unides. A continuaci, cal fer-ho saber a la resta dels estats del mn. Si els partits poltics que han proclamat la independncia tenien un programa electoral inequvocament independentista, el Parlament de Catalunya ja constitut tindr la

21

legitimitat democrtica per erigir-se com a Parlament Constituent. Acompanyats d'un grup d'experts juristes especialitzats en dret constitucional, els poltics ms significats en l'mbit jurdic del Parlament hauran de redactar una nova Constituci per a Catalunya. Si abans de la proclamaci d'independncia s'han identificat els experts que es vol convocar i s'ha treballat en l'estructura de la Constituci es podr escurar el perode constituent. Per facilitar-ne l'aprovaci rpida es pot redactar una constituci curta, que estableixi drets i deures i els principis bsics dels poders i de separaci d'aquests poders, sense entrar en el funcionament detallat de les institucions, les responsabilitats dels crrecs o el desenvolupament de les poltiques. La Constituci dels Estats Units i la sussa (ms llarga, per molt concisa) sn alguns exemples en aquest sentit. El desplegament funcional es pot fer posteriorment a travs de lleis. La Constituci ha de preveure, en tot moment, la integraci a la Uni Europea i incloure els requisits per complir la legislaci que n'emana. Com que s un procs nou, la redacci de la Carta Magna s'ha d'aprofitar per incardinar Catalunya en les estructures i el funcionament de les institucions europees. La nova Constituci ha de ser debatuda pel Parlament de Catalunya i, un cop aprovada, cal convocar un referndum per obtenir el vistiplau de la majoria de la ciutadania del pas. Un cop s'hagi aprovat en referndum i hagi entrat en vigor la Constituci, el Parlament Constituent s'ha de dissoldre i s'han de convocar noves eleccions generals al Parlament de Catalunya, les primeres amb la nova Constituci catalana. En finir aquest procs, Catalunya quedar estatuda.

El procs cap a la independncia requereix un acord majoritari dels partits poltics parlamentaris. La independncia la proclama el Parlament de Catalunya i es legitima en un referndum o un procs electoral plebiscitari i constituent amb programes poltics partidistes indubtablement sobiranistes. El Parlament Constituent redacta i ratifica la nova Constituci, que se sotmet a la voluntat popular mitjanant referndum.

22

2.2. El reconeixement internacional

Catalunya, per esdevenir plenament Estat, necessita el reconeixement dels altres estats. Per aix ha de disposar d'una estratgica consistent per explicar internacionalment, de forma clara, concisa i inequvoca, la voluntat d'esdevenir un nou Estat i les raons poltiques, socials i econmiques que ho argumenten, i a la vegada establir relacions de coneixement, reconeixement i confiana amb els representants dels principals estats. Les complicitats s'assoleixen amb una estratgia clara i coordinada i amb la participaci de diferents actors catalans (govern, societat civil i mn econmic) que sn actius en l'mbit internacional, de manera que faciliti l'obtenci del reconeixement internacional un cop s'hagi declarat la independncia. Un cop declarada la independncia s'hauran de redoblar els esforos i dur a terme una ingent tasca d'explicar de forma molt difana la viabilitat de Catalunya per obtenir el reconeixement.
Catalunya pot exhibir un considerable bagatge en relacions internacionals. Tanmateix, b que algunes institucions o iniciatives catalanes es coneixen arreu del mn, no sempre es relacionen amb el pas. Alguns esdeveniments catalans mpliament difosos en el mn i amb un fort impacte social, com els Jocs Olmpics de 1992 i els xits del Futbol Club Barcelona, han obert un cam de coneixement i reconeixement. A ms, en alguns mbits professionals es reconeix l'activitat que es duu a terme des de Catalunya, tot i que no es vincula directament amb el pas. Aix inclou algunes iniciatives econmiques i culturals tan diverses com els centres de recerca de frontera (en biomedicina, fotnica i genmica entre d'altres), la proposta gastronmica de Ferran Adri, les propostes en disseny, arquitectura o urbanisme o alguns esdeveniments internacionals com el Mobile World Congress o la Barcelona Design Week. Fins i tot, alguns mxims exponents catalans de diverses disciplines artstiques tamb sn reconeguts internacionalment, com Montserrat Caball, Josep Carreras i Jordi Savall en el mn musical, Oriol Bohigas o l'obra d'Antoni Gaud en l'arquitectura o Antoni Tapies, Salvador Dal i Joan Mir en les arts plstiques. Les vies per introduir-se en mbits internacionals depenen de les normes reguladores de cada procs, per tamb de les persones que les interpreten i la complicitat que tinguin amb els representats de Catalunya. Dues experincies ho exemplifiquen molt b: el domini d'internet .cat, que es va assolir mitjanant un treball intens i coordinat de la societat civil i el Govern i, d'altra banda, el fallit reconeixement de la Federaci Catalana de Patinatge en qu la diplomcia espanyola va posar tota la seva maquinria per impedir que Catalunya s'incorpors com a membre de ple dret a la Federaci Internacional de Patinatge. Tot aix canviar radicalment amb la independitzaci. En l'mbit internacional, la representaci oficial de Catalunya correspon al Govern i, com a tal, disposa d'eines per situar el pas en el context internacional. El Govern de Catalunya mant, des de fa anys, oficines de representaci en alguns pasos amb els quals, per raons econmiques, comercials o estratgiques, interessa mantenir una relaci estreta. Aix, la Generalitat ha obert delegacions a Pars, Berln, Londres, Brusselles i Nova York i, a ms, disposa de mltiples oficines d'ACC1, tot i que aquestes tenen molt pocs recursos i tot just sn l'embri d'un sistema de representaci significatiu. Catalunya, d'altra banda, disposa d'una certa diplomcia informal o paradiplomcia. La societat civil catalana ha dut a terme una llarga i ingent feina per cercar vies d'accs, reconeixement i participaci en estructures internacionals. Algunes organitzacions destaquen en la tasca de posicionament de Catalunya al mn com la Federaci d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes o el Centre UNESCO de Catalunya, aix com altres estructures de l'mbit internacional com el CIDOB o l'IBEI.

23

Catalunya, per assolir el reconeixement internacional, ha de disposar d'una estratgia slida i coordinada, per la qual cosa ha d'elaborar un discurs slid i ben argumentat per donar-se a conixer internacionalment. Aquest argumentari ha d'explicitar: En primer lloc, la voluntat d'independncia i les raons poltiques, econmiques i culturals que la sustenten. En segon lloc, la realitat socioeconmica catalana. En darrer lloc, com seria Catalunya, com a Estat, subratllant-ne la viabilitat i la normalitat de funcionament (Estat de dret, institucions, teixit empresarial). Aquest discurs ha d'anar dirigit a grups seleccionats d'actors de l'escena internacional que han d'estar informats, de forma directa des de Catalunya, sobre la realitat i l'actualitat catalanes, especialment en mbits sensibles, com l'economia i la diplomcia. Algunes organitzacions ja estan treballant en aquest sentit, com ara el Collectiu Emma, Femcat o Horitz Europa. A ms, el pas necessita infraestructures que permetin mantenir aquest flux d'informaci i canals per fer-lo arribar. La presncia de Catalunya al mn ha de ser ben coordinada i ha de disposar de: Una oficina molt important a Brusselles, que faci notar la seva existncia en el camp poltic i comunicatiu i delegacions a les principals capitals del mn: Nova York, Londres, Berln, Pars i Beijing, com a mnim. Una relaci directa i permanent amb els principals mitjans de comunicaci internacional. Una relaci directa amb els think tanks, universitats i centres de recerca de referncia al mn en l'mbit de la poltica, aix com un seguiment de creadors d'opini internacionals propers a Catalunya.

Catalunya tamb ha de mantenir la seva projecci internacional, mitjanant: L'establiment a Catalunya de seus d'organismes internacionals, com s el cas de l'Institut Forestal Europeu, establert recentment a Barcelona. La normalitzaci de la presncia catalana al mn, a travs d'actors de fort impacte com el FC Barcelona, els xits empresarials i de recerca, etc. La connexi amb els catalans establerts arreu del mn i l'enfortiment de les xarxes que els aglutinen.

Un cop Catalunya, de forma democrtica i transparent, declari la seva independncia necessitar ser reconeguda per una majoria dels estats del mn. Aquest procs senzill s un acte poltic de gran transcendncia per esdevenir un actor de ple dret internacional. Aquest reconeixement internacional demana a priori unes condicions imprescindibles: territori clarament delimitat, voluntat popular i procs democrtic. Un cop declarada la independncia, s'hauran de redoblar els esforos i dur a terme una ingent tasca d'explicar de forma molt difana la viabilitat de Catalunya per obtenir el reconeixement. Aquesta tasca significar una gran quantitat de contactes amb governs de tot el mn, moltes explicacions i molta convicci i fermesa per rebre el seu vistiplau. Els principals actors internacionals (Estats Units, Xina, Regne Unit, Alemanya, Frana), aix com els mbits internacionals naturals del pas (Europa, la Mediterrnia [i, especialment, el treball en el marc de la Uni per a la Mediterrnia]) i l'mbit llatinoameric, han de ser prioritaris. En un segon estadi, Catalunya haur de crear una xarxa prpia de representaci internacional. La creaci d'aquesta xarxa esdevindr una oportunitat per establir un sistema de relacions internacionals gils i eficients, defugint els aspectes caducs i desfasats de la diplomcia tradicional i, aprofitant les xarxes europees, buscar un model efica i eficient. A ms, la poltica internacional catalana haur d'establir les prpies prioritats, les estratgies i les aliances. Catalunya no podr fer un seguiment de tots els mbits de la poltica internacional, per la qual cosa haur de prioritzar algunes qestions concretes per tal d'esdevenir-ne un referent i delegar la resta de la representaci a escala europea. De qualsevol manera, per dur a terme la poltica internacional necessitar:

24

Un cos d'ambaixadors, diplomtics i funcionaris especialitzats que haur de crear de nou. Cal tenir en compte que molts catalans del cos diplomtic espanyol i de les institucions de la Uni Europea poden formar part d'aquest cos. Una xarxa de seus i delegacions. Catalunya pot crear la seva xarxa o, d'acord amb la Uni Europea, integrar-se en les seus compartides i, fins i tot, fer-se crrec d'algunes. De la mateixa manera Catalunya, per coneixement i capacitats, pot fer-se crrec de les relacions internacionals amb alguns pasos o regions concrets.

Catalunya tamb podr reforar la xarxa prpia informal a partir dels lectorats de catal i altres xarxes universitries similars, els acords de l'Institut Ramon Llull i els casals o altres representacions catalanes repartits arreu del mn.

Catalunya ha d'explicitar la voluntat d'esdevenir un nou Estat i explicar-ho amb un discurs clar i ben argumentat per donar-se a conixer al mn. Catalunya ha d'establir contactes amb les principals capitals del mn per conixer de primera m els seus actors poltics i prescriptors d'opini i mantenir canals oberts de contacte. Catalunya ha de fer arribar de forma regular informaci sobre l'actualitat del pas, i especialment sobre les qestions ms controvertides, als actors claus de l'escena internacional. Catalunya ha d'enfortir les xarxes internacionals prpies i establir-les en diversos mbits, que s'han de coordinar i han d'enviar un missatge que generi confiana.

25

2.3. Acords de restituci de la sobirania

La restituci de la sobirania de Catalunya significa la gnesi d'unes relacions noves entre els dos estats. D'aquesta manera, la normalitzaci de relacions entre ambds demanar: En primer lloc, la regularitzaci de les situacions derivades de la secessi i la resoluci de la gesti de bns compartits, com el cas del riu Ebre o de coordinaci com la gesti del sistema energtic. En segon lloc, l'establiment de relacions diplomtiques dins del marc de la Uni Europea i de la collaboraci desitjable entre dos estats vens. Tamb la gesti de la frontera comuna i els acords de circulaci.

La creaci del nou Estat significa un canvi en l'assumpci de responsabilitats i de les relacions entre el nou Estat de Catalunya i el nou Estat d'Espanya.1 En lnies generals, hi ha dos mbits: a) els acords que estableixen noves sobiranies i noves responsabilitats; i b) els acords de bilateralitat entre dos estats. En el primer gran mbit, s'inclouen algunes qestions significatives. D'entrada, el mateix acord de secessi. Tant si l'acord s compartit com si s una proclamaci unilateral, Catalunya i Espanya han d'establir els termes i el procs de partici. En primer lloc, Espanya ha d'acceptar la sobirania catalana (per poder negociar). D'aqu es deriven algunes qestions no menys importants, com l'assumpci de la seguretat i el control de l'ordre pblic per part de la Policia de Catalunya en tot el territori catal, el repartiment de bns i l'abastament energtic. La conca del riu Ebre, en aquest procs, esdev una conca internacional i ambds estats han de subscriure un acord internacional de gesti d'aquest riu. En el procs constituent tamb caldr aclarir el trasps dels funcionaris que depenen de l'Administraci espanyola a la catalana, tot i que pot ser un procs de baixes i altes personals voluntries (com es va fer en la incorporaci d'agents policials de cossos espanyols en el cos de la Policia de Catalunya). Dins d'un marc de normalitzaci de les relacions internacionals, Catalunya ha d'establir relacions bilaterals amb Espanya, relacions que, per raons de venatge, comercials i interessos mutus, han de ser preferents i han de tenir un carcter de normalitat. Ambds han de subscriure acords dels quals sn parts interessades i que han d'incloure el de circulaci de persones i mercaderies, especialment si Catalunya i/o Espanya no forma part de l'espai Schengen. A ms, han de subscriure acords per a la circulaci de trens, avions i vaixells entre espais propis. De la mateixa manera que ho ha de fer amb la resta de pasos del mn, Catalunya tamb ha d'establir relacions diplomtiques amb Espanya.

En la secessi, Espanya i Catalunya es reconeixen com a organismes de dret i els dos estats acorden els termes de la secessi. Els dos estats, Catalunya i Espanya, acorden el control de fronteres compartides i les infraestructures que les creuen. Ambds subscriuen els acords per a la gesti de bns o serveis compartits com la conca del riu Ebre o la xarxa de transport d'electricitat. En un marc de normalitat, ambds estats subscriuen els acords bilaterals necessaris i estableixen relacions diplomtiques.

1 Cal fer notar que sn dos nous estats els que resulten del procs, no noms un, baldament un d'ells segurament continu conservant el nom antic, els smbols anteriors, etc.

26

2.4. Acords de repartiment de bns

La instituci de Catalunya com a nou Estat comporta la segregaci dels bns (actius i passius) que prviament compartia amb l'antic Estat. Aix significa un procs de negociaci que necessita una clarificaci dels bns comuns i un acord sobre la forma de dividir-los. Catalunya ha d'encarar el futur amb un repartiment clar, ben explicitat, just i amb una assumpci dels deutes de l'Estat que vulgui i pugui assumir el pas.
En el procs de separaci, el repartiment de bns compartits significa un procs complex. s desitjable que, a crrec d'un equip d'experts en diversos mbits, es faci, com a mnim, un inventari d'aquests bns, que inclouen des del fons de la Seguretat Social fins a la xarxa ferroviria i el seu material mbil, per posar dos exemples. Aquesta relaci ha de considerar els bns tangibles i intangibles que corresponen a Catalunya incloent-hi els bns fsics, econmics, financers i simblics. Tota la feina que es pugui avanar prviament a l'establiment del nou Estat ser en benefici d'un procs ms gil i menys prolongat en el temps. Aquest inventari ha d'incloure: Els bns materials que Espanya administra actualment a Catalunya: infraestructures com ara carreteres, ports i aeroports, immobles, etc. Els bns econmics i financers, que inclouen els actius (fons de la Seguretat Social, fons de compensaci, etc.) i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i deutes d'Espanya que corresponen a Catalunya). Els bns intangibles, s a dir, aquells valors no materials que generen riquesa o valor. En concret: contractes de les administracions amb els provedors de serveis, serveis que prestar Catalunya a Espanya, com l's dels hospitals catalans per ciutadans d'altres comunitats, base de dades de contribuents, etc. Els bns poltics i simblics: s de marques, valoraci d'actius compartits com l'Ebre o els Pirineus, valor de les infraestructures espanyoles pagades amb impostos catalans, etc.

Un coneixement estricte i en profunditat dels deutes de Catalunya i d'Espanya s imprescindible per a la negociaci de les responsabilitats del retorn d'aquests passius. L'assumpci per part de Catalunya d'una part, ms o menys voluminosa, del deute espanyol ser una de les negociacions ms significatives en el procs i cal valorar, molt acuradament i amb un molt bon coneixement de la situaci, els possibles escenaris. En aquest procs s desitjable avanar un pas ms i establir amb Espanya un acord de repartiment dels bns compartits i del procs de partici per fer una separaci ordenada. Un equip de juristes experts ha de preparar un acord de repartiment de bns per arribar a la taula de negociaci amb una proposta catalana. Aquesta proposta ha de partir d'una bona valoraci dels bns i elaborar diversos escenaris de la negociaci i les alternatives assumibles, especialment les lnies vermelles que no es poden traspassar, s a dir, els termes de partici que Catalunya no podria acceptar. Un cop establerta la sobirania, el Govern ha de crear una comissi negociadora amb el suport d'experts qualificats per al seguiment del procs, que haur de treballar fins a la clausura del procs de repartiment de bns, tasca que es pot allargar mesos o, fins i tot, anys.

27

Una comissi experta i tutelada pel Govern de Catalunya haur de fer un inventari exhaustiu dels bns (actius i passius) compartits amb Espanya a Catalunya i a l'exterior del pas. Un equip de juristes experts ha de conixer b les condicions en qu es pot produir el repartiment de bns i ha de preparar un acord per a la negociaci just i assumible per a Catalunya. El Govern, assessorat per experts ben preparats, ha de negociar el repartiment dels bns compartits.

28

2.5. Ordenament jurdic transitori

La implementaci d'un nou Estat requereix unes garanties jurdiques que permetin el funcionament ordinari complet del sistema jurdic. El Parlament de Catalunya ha de promulgar una llei transitria que garanteix el funcionament normal de l'Estat de dret, la compleci del sistema jurdic i la resoluci de qualsevol situaci administrativa o judicial. Aquesta norma inclou els mecanismes per a la presa de decisions i els rgans responsables en aquells casos no previstos.
Tenint en compte que, en la primera fase de l'accs a la sobirania bona part de l'ordenament jurdic aplicable estar integrat per les normes jurdiques preexistents, catalanes o espanyoles, ser indispensable que el nou Estat es doti d'una norma que reguli explcitament aquesta situaci transitria. A ms, atesa la rellevncia estratgica de garantir la seguretat jurdica en el moment de constituci del nou Estat, i la complexitat de la matria, aquesta norma hauria d'estar elaborada amb anterioritat. Haur de ser aprovada pel Parlament constituent i tenir un durada determinada, perqu implica una situaci d'una certa incertesa desaconsellable des del punt de vista de la seguretat jurdica. La norma haur de contenir tamb les regles que permeten aplicar les normes jurdiques i interpretar-les adequadament per garantir el principi de plenitud i coherncia. Cal garantir que, en cap moment, no hi hagi un buit normatiu i que els tribunals de justcia i les institucions provisionals puguin prendre decisions sobre qualsevol cas que es plantegi. A ms, el dret preexistent podr continuar sent d'aplicaci en molts supsits pel principi d'irretroactivitat de les lleis que, com a regla general, cal aplicar en determinats mbits, com ara el dret penal. En sntesi, caldr preparar una norma que reguli: Les fonts del dret, atribuint el valor que correspongui a la legislaci preexistent, al costum i als principis generals del dret. El valor que s'atorga a les normes contingudes als tractats ratificats per Espanya, aix com clarificar el lloc que ocuparan dins el sistema de fonts i decidir com la jurisprudncia del Tribunal Europeu de Drets Humans vincular el nou Estat. Una clusula d'obertura de l'ordenament jurdic a les fonts del dret externes al propi sistema, s a dir tractats internacionals, costums internacionals, recomanacions d'organismes internacionals i, molt especialment, l'acceptaci automtica i immediata dels reglaments de la Uni Europea i la forma de transposici de les directives comunitries. El valor de la jurisprudncia del Tribunal Suprem espanyol i del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, i l'establiment del nou intrpret durant la situaci de transitorietat, que pot ser el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya.2 Els criteris d'interpretaci de les normes. L'aplicaci analgica de les normes. Les normes de dret internacional privat.

Per garantir la seguretat jurdica, aquesta norma tamb haur de contenir una llista de les lleis espanyoles i autonmiques que es consideraran vigents totalment o parcialment. Tamb es regular el funcionament de les institucions judicials catalanes en la primera fase de l'accs a la sobirania perqu sigui adequat i permanent en tot moment i garanteixi: La doble instncia judicial.

Aix requeriria la consegent reforma normativa que el situaria al cim del sistema judicial catal, l'atribuci de les competncia del Tribunal Suprem i dotar-lo adequadament de recursos.

29

La cooperaci judicial internacional. El Govern de la justcia i, per tant, l'assumpci de les funcions que corresponen al Consell General del Poder Judicial. Les mesures transitries per substituir jutges i magistrats en el cas que el nombre de vacants pugui alterar el funcionament correcte del sistema. En aquest sentit, provisionalment es podria flexibilitzar el sistema d'accs de forma transitria amb mecanismes que ja s'han utilitzat en el sistema judicial espanyol, com ara l'accs per a juristes amb experincia i mrits acreditats. El control de la Fiscalia a Catalunya i, per tant, crear una Fiscalia General Catalana. Quin tribunal catal assumir les funcions de l'Audincia Nacional; l'opci ms conseqent amb una democrcia liberal s que les competncies siguin atribudes a jutjats ordinaris.

Figura 1. Esquema de la preparaci per a la transitorietat

Fonts del dret Criteris d'interpretaci de les normes Aplicaci analgica de les normes Valor de les normes de tractats internacionals Valor de la jurisprudncia Fonts de dret externes al sistema

Llei de la transitorietat jurdica que prevegi

Institucions per a la transitorietat que garanteixin

Doble instncia judicial Cooperaci judicial internacional Govern de la justcia (funcions CGPJ) Control de la fiscalia (Fiscalia de Catalunya) Audincia Nacional Catalana

Seguidament, en totes les especialitats del dret caldr fer una anlisi de quines matries sn, per raons estratgiques, especialment rellevants i requereixen la preparaci de normes per a l'aprovaci. Aquest procs d'adequaci legislativa haur d'anar estretament lligat a l'establiment dels ens i rgans pblics que es facin crrec de la supervisi, el control i la sanci de la legalitat vigent en cada mbit. Per consegent, caldr implementar les mesures institucionals necessries per garantir el funcionament dels registres Civil, Mercantil i de la Propietat, de les notaries, dels tribunals, dels jutjats i de la Fiscalia, tant des del punt vista de normatiu, com des del punt vista de la dotaci de recursos i de la provisi dels llocs de treball. A ms, tamb caldr crear, amb carcter urgent, dins del Departament de Justcia, la Direcci General de Registres i Notariat.

El manteniment, en tot moment, de les garanties jurdiques est determinat per l'aprovaci al Parlament d'una norma transitria que doni resposta a tots els possibles conflictes. Catalunya disposa d'un sistema jurdic propi que ha de completar un cop aprovada la Constituci Catalana.

30

2.6.

Un Govern amb sentit d'Estat

Arribar al procs d'independitzaci requereix un treball de Govern previ amb unes institucions que concebin el pas des de la plenitud i la coherncia amb una voluntat democrtica majoritria. Catalunya es pot dotar d'unes institucions que planifiquin les poltiques pbliques per gestionar tots els mbits del pas amb un projecte propi i una interlocuci directa amb els actors nacionals i internacionals. Les persones responsables i els recursos destinats s'ajusten a aquesta visi del pas i al desenvolupament de totes les responsabilitats per garantir el funcionament institucional.
La instauraci d'un nou Estat demana la implementaci prvia de poltiques que vegin el pas en la seva globalitat i n'assumeixin el ple govern. Aquestes accions promouen l'establiment del nou Estat i el funcionament d'aquest de forma autnoma i autosuficient. Els organismes o institucions que les duen a terme tenen la voluntat d'instituir el nou Estat. Aquestes institucions amb sentit d'Estat o estructures d'Estat es reconeixen perqu implementen: Un projecte propi i una organitzaci autnoma. Aquest projecte t voluntat de compleci i d'anticipaci de la titularitat de la competncia prpia (fent-se crrec de totes les competncies de l'mbit com si ning ms ho hagus de fer) i desenvolupa propostes singulars que donen resposta a les necessitats del pas i no estan condicionades des de fora. La internacionalitzaci del projecte amb interlocuci directa en espais internacionals, participant en xarxes internacionals especfiques i amb voluntat de ser un referent mundial en el camp d'expertesa propi. A ms, es parteix de la voluntat de ser un actor internacional i, per tant, es desenvolupen propostes amb qualitat i rigor que poden esdevenir referents ms enll del propi pas. Una planificaci mirant el pas com una unitat, que cont una visi nacional implcita, que l'entn en la seva globalitat i que, per tant, planifica i dimensiona per donar resposta a totes les seves necessitats potencials. Una gesti autnoma i compromesa amb el pas, amb un pressupost ben alineat amb el projecte, un finanament slid i una direcci amb un comproms ferm amb el pas.

Alguns organismes pblics catalans han dut a terme poltiques amb sentit d'Estat. El Departament d'Obres Pbliques (actualment de Territori i Sostenibilitat) va implementar poltiques territorials i urbanstiques amb voluntat de compleci i anticipaci a la regulaci externa. La creaci de TV3, que es concep pensant en Catalunya com a pblic natural, amb un estil propi, que genera programaci prpia i l'acaba internacionalitzant, ha servit a aquests objectius. Tamb la immersi lingstica correspon a una poltica amb sentit d'Estat.

Catalunya desenvolupa les seves poltiques pbliques amb voluntat de

compleci, amb una visi prpia del pas i de ser un interlocutor directe en els mbits nacional i l'internacional.
La gesti de les institucions pbliques catalanes s'alinea amb les prioritats del pas i els seus responsables implementen les poltiques necessries per assolir l'autonomia poltica.

31

2.7.

La incorporaci a la Uni Europea

Catalunya forma part de la Uni Europea des de 1986 (aleshores Comunitat Econmica Europea). L'establiment del nou Estat significa un nou estatus, ats que la UE no disposa de cap norma especfica que reguli la secessi interna. La manca d'una regulaci europea obliga a recrrer a l'ordenament internacional, en aquest cas, el Conveni de Viena. El dret internacional admet diverses interpretacions i, finalment, l'admissi de Catalunya com a membre de la UE ser una decisi essencialment poltica dels caps d'Estat i de Govern dels principals pasos europeus. Catalunya ha de considerar des de l'inici del procs d'independncia l'assumpci de la Carta de les Nacions Unides, aix com la vigncia i la supremacia del dret de la Uni Europea. En cas que Catalunya no sigui admesa inicialment i automticament, haur de sollicitar l'ingrs a la Uni Europea. En aquest cas, el procs d'admissi ha de tenir en compte que els dos estats resultants sn diferents dels inicials, per la qual cosa els processos s'haurien d'aplicar igualment als dos estats resultants de la secessi. En qualsevol cas, la decisi de la incorporaci de Catalunya i el seu estatus a la UE ser un acord poltic entre totes les parts implicades.
La creaci d'un nou Estat dins de la Uni Europea a causa de la secessi interna d'un Estat membre s una casustica que no es recull en els tractats constituents de la mateixa Uni i, per tant, no hi ha un marc legal al qual es pugui atenir Catalunya. El Tractat de Lisboa s que preveu la possibilitat que un Estat membre deixi la UE per voluntat prpia (aix no inclou una possible expulsi). Tamb estableix que la Uni respecta les estructures poltiques i constitucionals fonamentals, amb la qual cosa els estats salvaguarden la seguretat, l'ordre pblic i la integritat territorial. Per tant, fins a la secessi, la Uni no s'implicar perqu s un procs intern d'un Estat membre. En absncia d'aquesta regulaci europea,3 la doctrina internacional es refereix al dret consuetudinari internacional i, concretament, el Conveni de Viena. Aquest conveni estableix el principi de la continutat en lloc del de la dissoluci. Aquesta continutat suposa el manteniment dels drets i les obligacions dels nous estats i demostra que no noms els estats sn subjectes de dret internacional, sin tamb els ciutadans. Per esdevenir un Estat, la Convenci de Montevideo, que serveix de referncia internacional, estableix com a condicions un subjecte identificable (poblaci estable i territori definit) i un govern que pugui garantir l'ordre pblic, el funcionament ordinari i les relacions internacionals. Alguns autors defensen que en un procs d'escissi els estats matriu mantindrien el seu estatus ntegre, per aquest supsit contradiu que els drets inalienables dels ciutadans sn els mateixos per a tots, de manera que el procs d'accs a la independncia no pot generar indefensi a una part dels ciutadans. En conseqncia, els estats resultants de l'escissi han d'afrontar els mateixos processos per incorporar-se a institucions internacionals. En aquest context, un tribunal d'arbitratge haur de determinar si hi ha un successor de l'extint Estat espanyol o b si aquest queda dissolt i en sorgeixen dos nous estats. En qualsevol cas, el dret internacional admet diverses interpretacions i, finalment, la continutat de Catalunya com a membre de la UE s una decisi essencialment poltica. Catalunya, per ser reconeguda com a nou Estat, ha d'especificar en el procs d'independncia i en la seva Constituci la voluntat de respectar la Carta de les Nacions
3

ABAT, A. (2010). Catalunya independent al si de la Uni Europea. Barcelona: Centre d'Estudis Sobiranistes.

32

Unides, aix com la incorporaci de l'ordenament jurdic europeu i les responsabilitats que se'n derivin, econmiques i poltiques. En el cas que Catalunya no fos admesa directament com a membre de la Uni Europea, la resta de l'Estat espanyol tampoc no podria ser-ne membre directe i ambds haurien de sotmetre's al procs d'admissi. En qualsevol cas, ni a Catalunya ni a Espanya ni a la mateixa Uni Europea no els interessa un procs que afebleixi els drets de tots els ciutadans de la Uni. Si, malgrat tot, Catalunya no en forma part, ha de presentar la sollicitud d'admissi i seguir el procs d'incorporaci com a nou membre. Tanmateix, el fet d'haver-ne format part far el procs ms rpid que el dels nous membres totalment externs. D'altra banda, el fet de no formar part de la Uni Europea no pressuposa que Catalunya hagi de deixar la uni monetria i no pugui mantenir l'euro. Alguns pasos, sense ser membres de la Uni, tenen l'euro com a moneda prpia, com s el cas d'Andorra.

Catalunya, en el procs de declaraci de la independncia i redacci de la nova Constituci, ha de mostrar la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides i la vigncia i supremacia de l'ordenament jurdic europeu. Catalunya ha d'assumir el procs com a hereu de l'Estat espanyol, per la qual cosa el procs per ser reconeguda com a membre de la Uni Europea s parallel al d'Espanya.

33

34

3. L'organitzaci nacional 3.1. Forma d'Estat i de govern

El naixement de Catalunya com a Estat defineix alguns acords constituents que poden generar un ampli debat poltic i social. La concreci a l'avanada d'algunes de les decisions del procs d'establiment del nou Estat, que en bona mesura poden ser una preocupaci social, faciliten que el procs constituent sigui ms tranquil. Catalunya ha d'explicitar la forma d'Estat que implementa, l'estatus de la llengua castellana i la resoluci de contractes pblics i privats que assumeix de nou.
La creaci de l'Estat representa l'explicitaci d'alguns acords de gran repercussi per al futur de Catalunya. La resoluci prvia dels debats interns que porten associades aquestes decisions facilita tot el procs i li treu pressi poltica i social. Alguns grans acords constituents sn: La forma d'Estat. Hi ha un acord implcit majoritari sobre la forma d'Estat, verbalitzat per algunes forces poltiques, que estableix que Catalunya ser una repblica. Aix ha de tenir un ampli consens poltic i ha de ser molt explcit. Ms enll, no noms cal explicitar que Catalunya ser una repblica, sin tamb del tipus de repblica que es vol implementar, s a dir, una repblica en qu preponderi el poder del president (com pot ser el cas de Frana o els Estats Units d'Amrica) o una repblica en qu es reforci el primer ministre (com el cas alemany o l'itali). L'estatus lingstic. La concreci de l'estatus del castell i d'altres llenges com l'angls i el francs, o fins i tot l'rab, en la Catalunya independent interpella una part significativa de la poblaci catalana. L'explicitaci dels drets i deures del castellanoparlants esdevindr una qesti troncal per poder obtenir un suport social majoritari que, d'altra manera, pot convertir-se en un embolic de grans dimensions que poden esperonar els antagonistes de la independncia especialment alguns mitjans de comunicaci contraris a l'establiment del nou Estati crispar molt el debat pblic. La resoluci dels contractes que no depenen de la Generalitat de Catalunya, que inclou des de les infraestructures (aeroports, autopistes, etc.) fins a serveis molt diversos que depenen d'Espanya i que la Generalitat haur d'assumir. Alguns prestadors de serveis voldran saber com es resoldran els contractes i la concreci d'aquest particular evitar una oposici per desconeixement. La poltica de defensa. L'explicitaci de la creaci d'una poltica de defensa, amb un exrcit i les seves funcions. Catalunya t una tradici pacifista, possiblement per la impossibilitat de tenir un exrcit, per com a Estat haur de desenvolupar funcions de defensa. La creaci d'un nou exrcit s una qesti molt controvertida a Catalunya i, alhora, el paper dels exrcits ha canviat significativament. Catalunya pot aprofitar l'oportunitat per esdevenir una fora per a la gesti d'emergncies (internes i externes), de resoluci de conflictes i establiment de la pau postconflicte. La denominaci del nou Estat. Ats que el terme Catalunya no coincideix exactament, ni en el passat ni en l'actualitat, amb el territori del nou Estat, sembla raonable recrrer a una denominaci binomial comparable al nom oficial d'altres estats de la Uni Europea, com ara Repblica Francesa (Rpublique Franaise), Repblica Txeca (esk Republika) o Regne Unit (United Kingdom, ms exactament United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland), baldament en l's ordinari hom es refereixi a Frana, Txquia o Gran Bretanya.

35

En la mesura que aquestes qestions es resolguin, s'acordin i s'explicitin es podr dur a terme un debat ms ser sobre els termes concrets de la independncia i deixar fora dels debats alguns temes molt ideolgics i fcilment tergiversables.

Catalunya, especialment els representants poltics, ha d'explicitar la resoluci d'algunes claus constituents del nou Estat i treure pressi als debats que es duran a terme en el procs prpiament constituent. Una resoluci clara d'algunes qestions clau com la forma de govern, l'estatus de la llengua castellana a Catalunya, la resoluci dels contractes o la forma d'exrcit ajudaran a contenir la crispaci pblica i asserenar el debat en altres qestions ms tcniques.

36

3.2. Nacionalitat i smbols

En els primers passos de la Catalunya independent es concreten alguns elements de l'ordre simblic que afectaran en bona mesura tots els ciutadans del pas. El Parlament regula l'obtenci de la nacionalitat i les condicions i compatibilitats, aix com els smbols propis del nou Estat i els seus usos. En aquest sentit, la instauraci i l'accs a la nacionalitat catalana esdev un element de reconeixement i adhesi per part de les persones que viuen a Catalunya i se senten partcips d'un nou projecte. Aquest reconeixement no exclou altres adhesions o pertinences que poden ser compartides. Els smbols propis, com a elements de representaci del pas, tamb es consoliden i esdevenen un referent compartit.
Nacionalitat catalana. La instauraci de Catalunya com un nou Estat comporta, per definici, la creaci de la nacionalitat catalana. El Parlament de Catalunya n'ha de regular les condicions per a l'obtenci en un primer estadi i, de forma regular, posteriorment. Tamb ha d'establir les compatibilitats amb altres nacionalitats. En un marc d'independncia, l'accs a la nacionalitat catalana pot generar situacions personals de doble pertinena i de relacions amb altres estats (doble nacionalitat, etc.), incloent-hi la situaci dels qui vulguin mantenir la ciutadania espanyola a Catalunya. En qualsevol cas, Catalunya no ha de posar traves a l'obtenci d'una doble nacionalitat i ha d'especificar les condicions per fer s de la nacionalitat catalana (passaport, dret de vot, etc.). Smbols. En una altra dimensi, l'establiment d'un nou Estat comporta la legalitzaci dels seus elements simblics (bandera, himne, escut, etc.) i els usos que se'n fan. Ms enll dels smbols formals, Catalunya tamb haur de fer recompte dels seus smbols collectius com a elements integradors, cohesionadors i que generen sentiment de pertinena a la majoria dels ciutadans del pas.

Catalunya haur de definir els requisits d'accs a la nacionalitat catalana i la possibilitat que els ciutadans la comparteixin amb altres nacionalitats. El Parlament haur de fixar els elements simblics dels pas i establir-ne la utilitzaci.

37

3.3. La llengua
El catal s la llengua prpia i vehicular dels ciutadans de Catalunya. El catal es mantindr com un element principal de la catalanitat i haur d'assumir un valor simblic suplementari al simple carcter comunicatiu. Com a llengua, cohesiona socialment i, com a smbol, aglutina al seu voltant la voluntat de construir un pas fort i amb iniciativa. Les altres llenges presents a Catalunya, com l'espanyol o l'angls per la presncia al pas i al mn, tamb han de quedar recollides a la legislaci catalana. El catal s la medulla de la cultura catalana i s'identifica estretament amb la creaci i els referents culturals ms enll de les disciplines literries. Tamb s i haur de ser l'eina vehicular de l'ensenyament i dels espais pblics, com els mitjans de comunicaci i l'Administraci, per la qual cosa se n'ha de potenciar la normalitzaci en tots els mbits pblics, incloent-hi la justcia i el mn laboral.
La llengua catalana s un capital efectiu i simblic viu, potent i dinmic de la cultura catalana. El coneixement del catal a Catalunya facilita l'autonomia personal i el sentiment de pertinena collectiva. La normalitzaci del catal passa per utilitzar-lo en tots els mbits de la vida pblica i que sigui la llengua d's com a tot arreu. Alguns mbits tenen la llengua com a referent prioritari per resta molta feina per fer en la justcia, en les empreses i les seves estratgies comercials, en el mn laboral (tota mena de documentaci, els mecanismes de comunicaci interna, etc.). L'afavoriment del multilingisme personal facilita el domini de dues o ms llenges i potencia que el domini del catal s'enforteixi. Les eines per enfortir la llengua poden ser diverses per, sens dubte, la immersi lingstica escolar s clau per mantenir el catal com a llengua vehicular a l'espai pblic. L'escola s el principal vehicle d'aprenentatge del catal. A ms, cal millorar-ne el coneixement i que el catal esdevingui el canal de conversa social de forma normalitzada. En aquest lnia, per, ms enll de l'escola, hi ha moltes iniciatives interessants i amenes que permeten aprendre el catal a qualsevol persona de qualsevol edat que tingui voluntat de fer-ho, a ms dels cursos normalitzats que ofereixen el Govern i altres institucions, com ara les parelles lingstiques. La mundialitzaci, alhora, incrementa la diversitat cultural i lingstica, tamb a Catalunya. La diversitat lingstica dels ciutadans catalans s un actiu que s'ha d'enfortir. L'afavoriment de la diversitat lingstica: Enrobusteix la convivncia des del respecte i el coneixement mutu de la diferncia. Enforteix l's del catal com a llengua vehicular que tots els ciutadans coneixen. Construeix la catalanitat des de perspectives culturals i lingstiques diverses i, per tant, refora el sentiment de pertinena.

La legislaci catalana ha de recollir i preservar la diversitat lingstica. L'espanyol, la llengua d'una part important dels ciutadans de Catalunya, mereix una menci especial i ha de ser considerada amb un estatus diferenciat. Un reconeixement explcit a Catalunya afavoreix la vinculaci d'una part important de la poblaci amb el pas. Langls, llengua franca de la mundialitzaci, s un actiu imprescindible per als ciutadans de Catalunya i per situar Catalunya al mn. Tamb hi ha espais ms formals que, pel simple fet d'usar el catal, li donen un reconeixement social, com l'Administraci, els mitjans de comunicaci i les universitats. El catal ha de ser la llengua preferent de l'Administraci i les universitats, del mn laboral i del lleure. Els mitjans de comunicaci en catal, especialment la televisi, sn fonamentals per enfortir la llengua. De fet, el catal t una dimensi social amb una projecci molt

38

potent, perqu una persona que parla el catal s reconeguda com a nacional, cosa que pot determinar una manera singular d'accedir a la nacionalitat.

La normalitzaci del catal en totes les esferes pbliques i en l's quotidi, especialment a l'Administraci, la justcia, els mitjans de comunicaci i el mn econmic, fa que esdevingui la llengua de socialitzaci. El catal s la llengua de referncia a Catalunya per als ciutadans i la llengua de l'ensenyament. La disponibilitat de mecanismes possibilita l'aprenentatge del catal a qualsevol persona que el vulgui aprendre. La legislaci catalana ha d'enfortir la diversitat lingstica i ha de recollir la rellevncia que t l'espanyol a Catalunya.

39

3.4. L'ordenament jurdic

Un cop establert el nou Estat, bona part de la legislaci es podr mantenir vigent, per Catalunya s'haur de dotar d'una norma transitria que prevegi la resoluci de qualsevol situaci en el camp jurdic i elimini els buits normatius o competencials. Aquesta norma garanteix el desenvolupament normal de l'Estat de dret, la compleci i la coherncia jurdiques i la resoluci, per part de l'organisme responsable, de qualsevol conflicte jurdic que pugui sorgir. A partir de l'inici del funcionament ordinari, l'adaptaci de l'ordenament jurdic permet la compleci jurdica i contextualitzada de les lleis al marc catal. La creaci del nou Estat tamb fora l'adaptaci de les estructures de govern de la Justcia i, especialment, que el funcionament d'aquesta sigui ms gil i es desvinculi de la poltica i dels processos burocrtics.
L'Estat de dret es regula a travs de l'ordenament jurdic i per evitar disfuncions en la transici cap a la plena sobirania aquest ha de ser complet. L'ordenament jurdic s el conjunt sistemtic de regles, principis i directrius mitjanant les quals es regula l'organitzaci de la societat. Per garantir la seguretat jurdica s rellevant que es regeixi d'acord amb els principis segents: Principi de plenitud de l'ordenament jurdic, que implica que ha contenir totes les normes necessries per regular cada supsit concret. No hi pot haver buits normatius. Principi de coherncia, que implica que les normes no han de ser incompatibles entre si. No hi ha d'haver antinmies.

L'ordenament jurdic en l'Estat social, democrtic i de dret ha de garantir: La seguretat jurdica, especialment en el compliment dels contractes i en el respecte de la propietat i de les transaccions entre particulars. Els drets i les llibertats: com ara els drets civils, la participaci poltica o el sistema electoral. La viabilitat econmica: la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci d'impostos i la regulaci i el control del mercat i dels riscos mitjanant organismes especialitzats. L'Estat del benestar, garantint la prestaci de determinats serveis als ciutadans, com ara l'educaci i la salut.

Adequaci jurdica La creaci d'un Estat implicar necessriament reformular o replantejar-se el conjunt del sistema normatiu, en totes les especialitats. De fet, ser una oportunitat nica per revisar l'ordenament jurdic i adequar-lo a les necessitats i els interessos dels catalans i a una societat moderna del segle XXI. La fundaci del nou Estat ha de mirar al futur amb una legislaci gil, transparent, capa d'adaptar-se als canvis econmics, jurdics i socials, que incorpori plenament les tecnologies existents. A ms, les reformes en molts mbits es podran dur a terme des d'una ptica catalana. La complexitat del marc normatiu, el temps i els recursos necessaris per disposar de normes jurdiques de qualitat i l'existncia d'altres prioritats en la primera fase de la constituci 40

d'un Estat impliquen la necessitat de valorar si la normativa vigent abans de l'accs a la sobirania, tant si s l'espanyola, com si s la catalana emanada del parlament autonmic, podr continuar vigent transitriament. La complexitat del procs jurdic aconsella avanar al mxim tota l'elaboraci jurdica en el procs previ a la proclamaci de la plena sobirania en cadascuna de les especialitats del dret. Per aix hi ajudar: La modificaci de les normes autonmiques dins dels marges competencials existents, de manera que siguin el mxim de completes. Es tracta de legislar com si ja fssim sobirans. L'elaboraci d'aquelles normes que s'hauran d'aprovar en la fase inicial de l'accs a la sobirania, perqu l'aplicaci transitria de la normativa vigent, d'origen autonmic o estatal, ser insuficient.

Un cop es constitueixi el nou Estat o, en cas que es disposi de competncies legislatives, s'escau modificar la legislaci autonmica esgotant el marge que l'ordenament jurdic espanyol atorga. La taula 1 recull els mbits del dret que han de ser desenvolupats pel nou Estat. Ats que les accions que s'hauran de dur a terme en el perode previ a la independncia afectaran diversos departaments de la Generalitat, caldr un rgan que les coordini i les impulsi. L'rgan ms adequat s el Gabinet Jurdic, que depn orgnicament del Departament de la Presidncia per s present funcionalment en tots els departaments. Taula 1. mbits del dret que ha de desenvolupar el nou Estat
Dret constitucional mbits estratgics Llei electoral Dret i deures Motiu Garantir drets i llibertats Reconeixement de la Uni Europea rgan competent Institut d'Estudis Autonmics Consell de Garanties Estatutries Departament de Governaci Desenvol. autonmic S, limitada

Dret civil mbits estratgics Aplicaci i eficcia de les normes jurdiques Dret de les persones (nacionalitat i venatge civil) Registre civil Motiu Seguretat jurdica rgan competent Departament de Justcia S No-respecte a la nacionalitat i aplicaci i eficcia de les normes reguladores Desenvol. autonmic

Dret hipotecari mbits estratgics Registre de la Propietat Motiu Seguretat jurdica rgan competent Departament de Justcia Desenvol. autonmic No

41

Dret processal mbits estratgics Sistema de recursos Organitzaci judicial Dret mercantil mbits estratgics Registre Mercantil Motiu Seguretat jurdica rgan competent Departament de Justcia Desenvol. autonmic No Motiu Seguretat jurdica rgan competent Departament de Justcia Desenvol. autonmic No

Dret laboral i de la Seguretat Social mbits estratgics Dret sindical Negociaci collectiva Seguretat Social Motiu Garantir el funcionament de l'economia i de l'Estat del benestar rgan competent Departament de Treball Desenvol. autonmic No

Nova estructura judicial D'altra banda, Catalunya haur de crear els organismes rectors de l'estructura judicial. El model judicial de Catalunya s'emmarca en el model judicial europeu, per contraposici al model anglosax. Aquest model, bastant homogeni, respon a un esquema burocratitzat, jerrquic i especialitzat d'origen napolenic. Els jutges, majoritriament, es trien per concurs pblic amb una molt limitada participaci governamental. El component memorstic s molt rellevant a les proves i l'experincia prvia hi t un paper molt limitat. El model comporta una tendncia al corporativisme que a vegades s'ha volgut limitar reservant una part del llocs a juristes de prestigi reconegut amb una llarga experincia professional. A banda del corporativisme, el sistema d'accs s una de les causes del biaix ideolgic molt marcat dels jutges i magistrats. Una altra caracterstica del model continental s que hi ha una estructura jerrquica entre jutjats, on es duu a terme la carrera professional, amb una especialitzaci important per ra de la matria. Normalment hi ha tres nivells, els de primer grau, els de segon o d'apellaci i, al vrtex, els rgans de control i unificaci jurisprudencial o tribunals de cassaci. Hi ha ms facilitat per al recurs, per la qual cosa el nombre de tribunals s superior, encara que aix no impedeix una certa saturaci. Un tribunal especialitzat que no forma part del poder judicial s l'encarregat de controlar la constitucionalitat. De fet, l'Administraci de Justcia pateix algunes deficincies que es poden sintetitzar de la manera segent: L'excessiva polititzaci de determinats rgans judicials, en especial dels tribunals adscrits a l'Audincia Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. La lentitud de l'Administraci de justcia que provoca que sovint, quan arriba la resoluci judicial, ja s massa tard per satisfer les expectatives dels ciutadans. La progressiva burocratitzaci i manca de comproms d'un bon nombre dels operadors jurdics que integren l'Administraci de justcia.

42

No s imaginable un canvi radical del sistema judicial, per s algunes modificacions. Algunes accions per flexibilitzar, desburocratitzar i agilitar la justcia sn les segents. Per a la despolititzaci: Supressi dels tribunals d'excepci, com ara l'Audincia Nacional. Valorar la supressi del Tribunal Constitucional i la introducci d'un sistema difs del control de la constitucionalitat, amb els condicionants que aquesta opci planteja o, en qualsevol cas, atenuar el pes dels partits i del Parlament en la designaci dels magistrats.

Per a l'agilitaci: Augmentar els recursos destinats a l'Administraci incrementant-ne el pes relatiu sobre el PIB amb l'objectiu d'assolir la rtio d'un jutge per cada cinc mil habitants. Limitar la capacitat de recurs i augmentar la discrecionalitat del Tribunal Suprem catal per pronunciar-se d'acord amb la importncia de la matria o la significaci processal, per disminuir el bloqueig en segona instncia. Aquesta limitaci dels recursos tamb est justificada en el cas del Tribunal Constitucional.

Per a la desburocratitzaci: Incrementar l'autonomia i la responsabilitat de l'oficina en la gesti i tamb, si escau, en el cobrament de les taxes que es puguin establir per garantir el finanament del sistema judicial catal. Distingir entre l'oficina judicial i el poder judicial. En la primera, que no s prpiament poder judicial, cal introduir-hi reformes per garantir-ne la qualitat, com ara l'avaluaci, la selecci per competncies i el rendiment de comptes. Introduir mecanismes de selecci fonamentats en l'experincia com a jurista i en el prestigi, per descorporativitzar i democratitzar la instituci, i afavorir l'ingrs de d'advocats i juristes sense passar necessriament per proves memorstiques. L'accs per oposici no hauria de ser requisit suficient per exercir com a jutge en solitari, sin que caldria fer-ho prviament com a adjunt dins un jutjat, per adquirir l'experincia necessria. Potenciar el jurat com a mecanisme de democratitzaci de la justcia. Declarar el catal llengua vehicular de l'Administraci de justcia, sense perjudici del dret dels ciutadans a fer servir l'espanyol o altres llenges.

Per al bon funcionament de la justcia s'haur de posar en funcionament: L'rgan de govern de l'Administraci judicial, sobre la base del Consell de Justcia de Catalunya, haur d'assumir les competncies del Consell General del Poder Judicial. La Fiscalia General de Catalunya. El Tribunal Suprem, sobre la base del TSJC.

En cas que s'opti per un tribunal especialitzat i centralitzat i no pel control difs de la constitucionalitat, tamb caldr establir el Tribunal Constitucional.

43

El manteniment, en tot moment, de les garanties jurdiques est determinat per l'aprovaci al Parlament d'una norma transitria que doni resposta a tots els possibles conflictes. Catalunya disposa d'un sistema jurdic propi que ha de completar un cop aprovada la Constituci Catalana. L'actualitzaci jurdica demana una revisi de totes les especialitats del dret i dels organismes que se'n deriven i significa una mplia tasca que ha de liderar el Govern amb equips especialitats en cada mbit. L'establiment del nou Estat obliga a la reestructuraci del govern del sistema judicial, de manera que s'assumeixin les funcions del Consell General del Poder Judicial per part del Consell de Justcia de Catalunya, la creaci de la Fiscalia de Catalunya i que el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya assumeixi les funcions del Tribunal Suprem. D'altra banda, la nova Constituci determinar la creaci de l'rgan que reguli la constitucionalitat jurdica.

44

3.5. Administraci eficient

L'Administraci pblica permet implementar les poltiques pbliques i s'ha d'adaptar a les necessitats socials. En l'establiment de la Catalunya independent, el Govern pren la plena gesti del pas i l'Administraci pblica n'assumeix les funcions. La creaci del nou Estat empeny reformes significatives que faciliten canvis en profunditat per dotar-se d'unes estructures pbliques gils, eficaces, dinmiques i adaptables. L'Administraci es pot dotar d'organismes ms gils i adaptables, com ara les agncies pbliques, que poden oferir els serveis pblics de forma ms propera i ajustada a les necessitats socials.
El sector pblic s el conjunt d'organismes amb qu el Govern (estatal, regional o local) aplica les poltiques publiques. Per aix, en un sentit estricte, no s'hi inclouen ni el poder judicial ni el Parlament, sense perjudici que formin part del sector pblic des del punt de vista comptable. Per executar les poltiques pbliques, els estats socials, democrtics i de dret s'han dotat d'un agent servicial, l'Administraci pblica. L'evoluci de l'Estat social, democrtic i de dret, que ha passat d'un Estat orientat al manteniment de l'ordre a un Estat prestador de serveis, ha implicat un creixement i una diversificaci del sector pblic considerables. Actualment, la Constituci Espanyola configura un model general territorial per a tot l'Estat, d'acord amb el qual els dos ens bsics de l'estructura territorial sn, a ms de les comunitats autnomes, els municipis i les provncies, els quals tenen la naturalesa d'entitats locals. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya incorpora dos elements diferencials, les comarques i les vegueries. Aquesta regulaci legal defineix un model d'Administraci local amb un excs de nivells i una estructura municipal molt atomitzada. Segons dades de 2010 (no consolidades amb les d'aquest estudi), la suma de tots els empleats pblics que hi ha a Catalunya, incloent-hi l'Administraci perifrica d'Espanya a Catalunya, comportaria una rtio d'un empleat per cada 24,7 ciutadans, la ms baixa de tot l'Estat espanyol. La rtio de la majoria d'estats de l'Europa occidental tamb s ms elevada que la catalana. Taula 2. Quantificaci del personal de les administracions catalanes, 2010
Generalitat 182.467
Font: Departament de Governaci, 2011.

Local 93.944

Universitats 24.678

A ms, d'acord amb les dades del 2010 del Ministeri d'Administracions Pbliques, la presncia total de personal de l'Administraci espanyola a Catalunya, com mostra la taula 3, s molt significativa: Taula 3. Quantificaci del personal de l'Administraci espanyola a Catalunya
Ministeris 13.260 Agncies 1.534 Forces de seguretat espanyoles 6.387 Forces armades 2.036 Justcia 2.053 Entitats pbliques 6.716 Total 31.986

Font: Butllet estadstic del personal al servei de les administracions pbliques. Gener 2010. Aquestes dades no inclouen el personal de Correus que presta serveis a Catalunya.

Catalunya t un percentatge baix de funcionaris, tant si es compara amb les comunitats autnomes espanyoles com amb Espanya o amb altres pasos europeus. Si es compara amb estats europeus amb uns nivells de riquesa similars, Catalunya t els percentatges ms baixos.
4 Font: Butllet estadstic del personal al servei de les administracions pbliques. Gener 2010. Aquestes dades no inclouen el personal de Correus a Catalunya.

45

El debat sobre la necessitat de reforma de l'Administraci pblica ja fa temps que es planteja en totes les democrcies liberals,5 amb el benents que noms s possible amb un lideratge constant i provinent del mxim nivell jerrquic. Una Administraci dinmica L'accs a la sobirania implicar necessriament una reforma administrativa i un context que justificar reformes profundes. L'accs a la plena sobirania ha de servir per crear un model d'Administraci catalana que excelleixi des del punt de vista de l'eficcia i l'eficincia i, alhora, que sigui sostenible des d'un punt de vista econmic. Aquesta Administraci pblica es manifesta en diferents formes i estructures jurdiques. L'adequaci de l'Administraci del nou Estat ha de permetre implementar un procs per fer-la molt ms gil, executiva i eficient. Per a aix, l'Administraci ha de: Introduir mesures de transparncia, accessibilitat i receptivitat, per exemple, publicaci de tots els estudis i consultories pagats amb pressupost pblic. Fonamentar el treball en els resultats per permetre responsabilitzar el treballador de les decisions que pren, la qual cosa implica introduir cada cop ms mecanismes de control ex-post, ms adreats al compliment dels objectius prviament establerts; per consegent, la posada en marxa de qualsevol poltica o servei pblics hauria d'estar condicionada a l'establiment d'indicadors clars per mesurar-ne l'impacte. Mantenir les funcions de planificaci estratgica i avaluaci amb l'Administraci actual. En canvi, la prestaci de serveis s'ha de dur a terme mitjanant agncies amb una definici clara dels objectius de les organitzacions i l'avaluaci de resultats. s en aquestes agncies que el paper del directiu pblic professional s ms rellevant i on la introducci de la rendici de comptes i de les remuneracions fonamentades en els resultat s ms important. Tot i aix, s'haur d'evitar, per, l'excessiva fragmentaci i s'hauran de garantir sistemes de coordinaci i informaci per impedir que la proliferaci d'entitats jurdiques acabi provocant duplicitats i prdues d'eficincia. Reformar el model de l'ocupaci pblica per permetre l'avaluaci del rendiment, la mobilitat, la responsabilitzaci dels comandaments intermedis i la selecci sobre la base de criteris de competncia. Aix ha de permetre regir, segons el dret laboral privat, els llocs de treball que no exerceixen autoritat, gestionar per competncies del personal i avaluaci del compliment, individualitzar els llocs de treball i els contractes, desenvolupar un sistema basat ms en el lloc de treball i donar autonomia als crrecs de comandament. Responsabilitzar la direcci pblica diferenciant l'mbit de la poltica del de la direcci pblica i de la gesti. Per a aix, s'han d'identificar els llocs directius que n'haurien de formar part, donar autonomia per a la presa de decisions, reclutar en funcions de mrit i capacitat, establir mecanismes subjectes a contracte de la gesti del rendiment, flexibilitzar el nomenament i el cessament sobre la base de la rendici de comptes i no de criteris de confiana poltica, establir mecanismes de mobilitat horitzontal i crear una cultura d'alt funcionariat. Organitzar-se en xarxa per a un nou paradigma: l'Estat relacional, per reforar la governana i el treball en xarxa (en seria un exemple la gesti dels equips d'atenci primria).6

5 Un recull de les tendncies de la darrera dcada en aquest mbit es troba a: OCDE (2005). Modernising Government: The Way Forward. OCDE. 6 Ms informaci a http://www.aceba.org

46

La reforma de l'Administraci Pblica exigeix un lideratge concentrat i molt constant, que demana una implicaci al ms alt nivell. Administraci local En un altre ordre de coses, l'Administraci local pateix l'excs de nivells, amb els costos que aix implica des del punt de vista de l'eficcia i l'eficincia, i la fragmentaci excessiva del mapa municipal. Aix doncs, cal transformar el govern local, de manera que estigui integrat per unitats territorials eficients i eficaces. Aix s'haur de dur a terme mitjanant la reordenaci del mapa municipal, l'aprovaci de mesures financeres i d'inversi que afavoreixin l'agrupaci de municipis i la creaci de mancomunitats per a la prestaci conjunta de serveis. En cada cas s'haur de buscar l'escala adequada per a la prestaci de serveis, sovint comarcal o superior. L'agregaci voluntria de municipis s una eina que cal incorporar per a la millora dels serveis prestats. L'agrupaci de municipis no ha de comportar la prdua dels elements identitaris i simblics dels municipis agrupats. En l'mbit del govern local, molts municipis catalans, d'un total de prop d'un miler, acullen una poblaci que no els permet generar els ingressos necessaris per prestar els serveis als quals estan obligats. Durant tota la dcada dels setanta, l'Europa nrdica i central va ser objecte d'un important debat dirigit a incrementar l'eficincia de l'Administraci local que va portar a diferents reformes que van reduir el nombre de municipis, com mostra la taula 4. D'altra banda, s'ha d'assolir un nic nivell de divisi territorial, com a mxim, que, a ms, ha de coincidir amb els mbits regionals d'intervenci de la Generalitat de Catalunya. La divisi territorial hauria de reconixer el fet metropolit, no tant des del vessant poltic sin com a mbit unificat de gesti. En total, no hi pot haver ms de dos o tres nivells administratius. Taula 4. Nombre de municipis abans i desprs dels processos de reforma
Sucia Dinamarca Anglaterra Esccia Galles Blgica ustria Noruega Abans 2.498 1.300 1.244 432 168 2.359 3.879 744 Desprs 278 275 332 65 37 589 2.301 443 Reducci (en %) 89 79 73 85 78 75 41 40

Font: Burgeo, J. (2004): "El eterno debate sobre la reforma del mapa municipal. El caso de Catalua". Revista de Geografia, 3, 7-33.

Una Administraci d'Estat En darrer lloc, l'Administraci catalana assumir les funcions del personal de l'Administraci perifrica d'Espanya, la qual cosa tindr un impacte organitzatiu i econmic rellevant. Per aix es poden absorbir part dels efectius i de l'estructura de l'Administraci perifrica estatal (tot i que signifiqui perpetuar un sistema administratiu anquilosat i burocrtic) i integrar-los dins l'Administraci catalana o crear-ne de nous, per tamb implicar incrementar les dotacions en alguns mbits. Tamb s'haur d'adequar l'estructura departamental a les noves competncies, especialment en l'mbit d'Afers Exteriors, Defensa, Finances Pbliques i Seguretat Social, i s'hauran de crear els rgans reguladors dels mercats i de control de riscos, s a dir: El Banc de Catalunya L'ens supervisor del Mercat de Valors L'ens supervisor del Mercat de Telecomunicacions Autoritat Catalana de Defensa de la Competncia L'Administrador d'Infraestructures Ferroviries

47

Els ens gestors dels ports i aeroports L'Agncia del Medicament L'Agncia de Seguretat Alimentria i Nutrici

I totes les entitats jurdiques i agncies que donin continutat als serveis prestats per entitats i agncies en aquests moments sota control d'Espanya. En alguns casos, aquestes funcions podran ser assumides per ens pblics actualment existents i dependents de la Generalitat de Catalunya.

En l'establiment de la Catalunya independent, el Govern pren la plena gesti del pas i l'Administraci pblica n'assumeix les funcions. Catalunya haur d'adaptar l'Administraci pblica al nou context i garantir-ne els serveis. L'establiment d'una nova Administraci s una oportunitat per generar noves dinmiques de treball en xarxa i la implicaci i responsabilitzaci de molts ms actors ms enll de l'Administraci mateixa. Es poden introduir criteris de flexibilitat i adaptabilitat, com tamb incentius a la productivitat, a la responsabilitzaci i a la iniciativa. Les funcions de planificaci estratgica i avaluaci han de tenir una estructura pblica. La prestaci de serveis pblics s'ha d'oferir des d'agncies pbliques amb una estructura molt ms flexible i polivalent. L'estructura de govern municipal s'ha de reformar per donar una resposta ms eficient a les necessitats dels ciutadans sense perdre els trets identitaris propis de cada realitat local. La gesti local s'ha de concentrar i crear mbits ms amplis.

48

3.6. Hisenda pblica

La generaci d'ingressos propis per garantir el funcionament de l'Administraci pblica s una prioritat per a qualsevol govern. L'Estat catal haur de disposar de les eines prpies per desenvolupar i implementar la legislaci tributria. L'establiment de les noves estructures econmiques de l'Administraci de Catalunya, especialment l'Agncia Tributria de Catalunya, permet obtenir els recursos propis per al funcionament ordinari i la implementaci de les poltiques del Govern de Catalunya.
La distribuci competencial en matria econmica, financera, tributria i de la Seguretat Social configura un rgim que dna un marge de maniobra limitat a la Generalitat de Catalunya per implementar poltiques econmiques i fiscals prpies. Les decisions estratgiques que afecten les grans lnies de les poltiques fiscal, econmica i de la Seguretat Social es prenen fora de Catalunya i, el que s pitjor, sense tenir en compte els seus interessos i, sovint, perjudicant-los. Els tributs que des del punt de vista dels ingressos sn ms rellevants, l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats, sn gestionats per l'Agncia Tributria d'Espanya. Aquest fet, conjuntament amb els criteris de finanament de les comunitats autnomes i el llast permanent del dficit fiscal, perjudica greument Catalunya. Una pressi desmesurada El mar del 2012, la Generalitat de Catalunya va fer pblic el resultat d'un estudi sobre la balana fiscal de Catalunya amb l'Administraci central entre 2006 i 2009. Les seves conclusions principals sn: Catalunya aporta, de mitjana anual, el 19,49 per cent dels ingressos de l'Administraci central i de l'Administraci de la Seguretat Social. Catalunya rep, de mitjana, el 14,03 per cent de la despesa que fan l'Administraci central i l'Administraci de la Seguretat Social. Si s'exclou la Seguretat Social, la diferncia s'accentua, ja que Catalunya aporta el 19,73 per cent i rep l'11'17 per cent. Aquesta diferncia equival al 43 per cent del tributs detrets o, dit d'una altra manera: de cada euro recaptat a Catalunya, 43 cntims no es gasten a Catalunya.

Figura 2. Percentatge de retorn dels impostos pagats a Catalunya

43

57

Retorn en forma de finanament o inversions

No retorna

Font: Guinjoan, M. i Cuadras, X. (2011). Sense Espanya. Barcelona. Prtic.

49

Catalunya aporta el 29 per cent del Fons de Reserva espanyol de la Seguretat Social. Aix suposa un dficit fiscal anual del 8 per cent del PIB catal. En concret, l'any 2009, el flux monetari s deficitari en 16.409 milions d'euros, el 8,4 per cent del PIB catal.

Un altre nivell de referncia s el pes de l'economia catalana en la Uni Monetria de la Uni Europea que, com es pot veure a la taula 5, representa ms del 2 per cent i queda situada en un punt mitj de la classificaci. No s una economia negligible, especialment per la diversitat intrnseca i la capacitat innovadora.

Taula 5. Pes de l'economia catalana en la Uni Monetria de la UE

Pas 1 2 3 4 5 6 8 7 9 12 10 11 13 14 15 16 17 18 Alemanya Frana Itlia Espanya (sense Catalunya) Pasos Baixos Blgica ustria Grcia Catalunya Finlndia Portugal Irlanda Eslovquia Eslovnia Luxemburg Estnia Xipre Malta Total
Font: Eurostat i Idescat.

PIB 2011 2.571.000 1.997.000 1.580.000 861.000 602.000 368.000 301.000 215.000 212.000 189.000 171.000 156.000 69.000 36.000 43.000 24.000 18.000 6.000 9.419.000

Percentatge 27,34% 21,23% 16,80% 9,15% 6,40% 3,91% 3,20% 2,29% 2,25% 2,01% 1,82% 1,66% 0,73% 0,38% 0,46% 0,22% 0,19% 0,06% 100,00%

Una limitaci jurdica Ms enll d'aquest dficit fiscal, la crisi i la limitaci de l'accs al crdit han posat de manifest l'absncia d'autonomia financera de la Generalitat de Catalunya, que amb els ingressos propis no pot assumir les despeses bsiques del seu funcionament. El retard o bloqueig de les transferncies mensuals provinents de l'Administraci espanyola implicaria la incapacitat de pagar, per exemple, les nmines dels funcionaris dels serveis pblics. Tot i que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006 va intentar incrementar les competncies i l'autonomia de Catalunya en matria financera, la sentncia del Tribunal Constitucional de 2010 va interpretar aquest article de forma restrictiva i les va supeditar a la legislaci espanyola prevista en la Llei orgnica de finanament de les comunitats autnomes. Per poder avanar cap a un sistema propi d'administraci econmica i financera, el Govern de Catalunya ha de fer tots els passos possibles abans de la proclamaci de la independncia. Per a aix, els organismes existents s'han de dimensionar per fer front al canvi que hauran d'afrontar.

50

Garantir els ingressos Desprs de la declaraci d'independncia, el Govern de Catalunya haur de garantir els ingressos necessaris per al funcionament ordinari i fer front a les mltiples despeses de l'Administraci: nmines, interessos, lloguers, etc. Per tant, l'Agncia Tributria de Catalunya ha d'adequar la seva estructura orgnica, de personal i de sistemes tecnolgics a la gesti d'una hisenda prpia que recapti els impostos directes i indirectes que actualment gestiona l'Agncia Tributria espanyola. Aix es concreta en les mesures segents: Proveir d'una estructura professional d'elit professionals de l'Agncia espanyola. l'Agncia, captant, si escau,

Preparar la tecnologia informtica programari i maquinari per a la gesti de la hisenda prpia. Accedir a la informaci tributria amb sistemes propis i no dependents de la collaboraci del Govern espanyol.

Cal, per tant, prioritzar l'activaci de la hisenda prpia duent a terme mesures de comunicaci i coercitives perqu els tributs, especialment l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats, es liquidin a l'Administraci tributria catalana. Tamb cal posar en marxa les estructures professionals i els sistemes d'informaci necessaris per gestionar la hisenda prpia, incorporant-hi en la mesura del possible l'Administraci perifrica espanyola a Catalunya. Totes aquestes mesures s'hauran d'impulsar des de l'Agncia Tributria de Catalunya. A banda d'aquests objectius operatius, caldr dissenyar i planificar la implantaci de la hisenda prpia per a cadascun dels tributs, incloent-hi calendari, accions, responsables i costos. La planificaci sobre ingressos i el calendari de tresoreria seran elements clau en l'estratgia sobiranista i en la negociaci. La creaci d'una hisenda prpia haur de permetre que els ingressos s'efectun en un compte corrent sota el control de la Generalitat per garantir la tresoreria en el moment de la ruptura, aix com l'accs a la informaci i la disposici dels recursos de personal i tecnolgics per gestionar els tributs. La posada en marxa d'una estratgia d'hisenda prpia requereix disposar d'un equip qualificat en gesti de tributs estatals, si cal incorporant-lo a l'Agncia Tributria de Catalunya, que dugui a terme les mesures segents: Implantar un sistema d'informaci que permeti gestionar els impostos estatals econmicament ms rellevants, especialment l'IRPF i l'IVA. Crear equips tcnics qualificats i especialitzats que permetin la gesti i inspecci d'aquests tributs. Clarificar la gesti dels tributs i el sistema de pagament per a tots els tributs, sobretot en el cas de l'IVA, atesa la complexitat que presenta. Establir un calendari, en coordinaci amb l'estratgia de negociaci global, que tingui en compte les necessitats de liquiditat de la tresoreria del Govern de Catalunya. Preparar el marc regulatori dels tributs per al supsit que Catalunya accedeixi a la sobirania.

Les noves institucions econmiques Parallelament, aprofitant l'estructura de l'Institut Catal de Finances (ICF), es posar en marxa el Banc de Catalunya. De fet, l'ICF podria continuar existint com a ens facilitador de crdit oficial, per part de l'estructura professional i dels sistemes d'informaci d'aquest organisme s'hauran d'utilitzar per crear el Banc de Catalunya. Aix implicaria aprovar el marc regulador, que hauria de garantir-ne la independncia i els requeriments del Banc Central Europeu. Tamb haur d'estar preparat per a l'emissi de moneda, euros, o la moneda que escaigui, en el cas que Catalunya tingui un sistema monetari propi.

51

L'Institut Catal de Finances es pot reforar en dues lnies paralleles: com a banc pblic i com a bressol del Banc de Catalunya. En el primer cas, l'ICF es pot articular a curt termini com a banc pblic, orientat principalment a dinamitzar l'economia productiva catalana, a imatge de diversos bancs pblics alemanys. D'aquesta manera, l'ICF podria participar mpliament en operacions dels mercats financers i optar a les subhastes del Banc Central Europeu a l'inters del moment. Aix mateix, caldr reforar l'Institut Catal de Finances (ICF) perqu sigui l'origen del Banc de Catalunya quan s'accedeixi a la sobirania. Cal reforar l'ICF perqu sigui el bressol del Banc de Catalunya en el supsit que s'accedeixi a la sobirania. En aquesta lnia cal: Avanar cap al model de banc pblic i dotar l'ICF de ms autonomia. Dotar el banc de professionals qualificats, catalans o estrangers, per a la gesti d'un banc central, ms enll de les necessitats actuals de l'ICF com a entitat de crdit oficial. Dotar l'ICF dels sistemes d'informaci que requeria un Banc Central. Planificar la posada en marxa d'un Banc Central. Planificar l'emissi de moneda (euros) directament o mitjanant fbriques estrangeres, com l'andorrana, aix com l'escenari alternatiu derivat de la necessitat de crear una moneda prpia.

La Seguretat Social En l'mbit de l'administraci econmica tamb s'ha de preparar el sistema de la Seguretat Social catalana. En aquest mbit, el paper de la Generalitat de Catalunya s extraordinriament limitat i disposa de sistemes d'informaci molt escassos. Malgrat que se'n qestiona la viabilitat a llarg termini ateses les tendncies demogrfiques, actualment el sistema est funcionant bsicament i paga les pensions i prestacions a crrec de les contribucions que s'hi ingressen anualment, de manera que un sistema propi seria viable. Noms caldria posar en marxa un sistema de cobrament i disposar d'una entitat de tresoreria. A aquest efecte, convindria proveir-se d'un equip tcnic qualificat en aquesta matria amb els objectius de: Preparar uns sistemes d'informaci que permetin gestionar les prestacions i la tresoreria. Dissenyar i pressupostar l'Administraci de la Seguretat Social catalana, preveient la incorporaci de bona part de l'INSS i de la Tresoreria de la SS a Catalunya.

Caldr accedir a la informaci de la Seguretat Social dels ciutadans de Catalunya en la fase prvia o durant la negociaci amb Espanya. En cas que no es recupers aquesta informaci, caldria establir un mecanisme objectiu per determinar el clcul de pensions basat en la informaci que donessin les empreses i els ciutadans, assumint el risc que aquesta podria ser incomplerta. D'altra banda, caldr posar en marxa de forma immediata un ens gestor de les prestacions de la Seguretat Social que garanteixi els ingressos i els pagaments. Aquest ens haur d'ingressar les aportacions a la Seguretat Social dels treballadors dependents i autnoms domiciliats a Catalunya. Tamb s'haur de garantir el pagament de les pensions d'acord amb el marc legal espanyol vigent en el moment de l'accs a la sobirania. Si no s possible accedir a tot el sistema d'informaci de la Seguretat Social i conixer l'historial complet de tots els ciutadans, s'haur d'aprovar un mecanisme objectiu per calcular les pensions, per als casos en els quals la informaci no pugui ser subministrada per les empreses o els ciutadans. Si la part proporcional del Fons de Reserva de la Seguretat Social es perds, caldria que aquesta prdua fos reconeguda i compenss possibles reclamacions d'Espanya, com ara l'aportaci catalana al deute pblic espanyol pendent en el moment de l'accs a la sobirania.

52

Per a la posada en marxa de l'administraci catalana de la Seguretat Social caldr aprofitar les delegacions catalanes de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i de la Tresoreria de la Seguretat Social, i utilitzar parcialment l'estructura i la infraestructura del Servei d'Ocupaci de Catalunya. A ms, es posar en marxa l'administraci reguladora independent, un ens regulador del Mercat de Valors i/o de la Competncia, d'acord amb el marc regulador de la Uni Europea. En darrer lloc, per no menys important, Catalunya s'integrar en tots els organismes europeus i internacionals de coordinaci en matria econmica, com ara el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d'Inversions, el Bank for International Settlements, l'OCDE, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l'Organitzaci Mundial del Comer.

Catalunya ha d'establir i/o dimensionar adequadament els organismes econmics i fiscals propis. Per consegent, l'Agncia Tributria de Catalunya s'ha de poder fer crrec de la gesti de tots els impostos. L'Institut de Finances de Catalunya ha de guanyar autonomia i ms capacitat per esdevenir el Banc de Catalunya. Aquests organismes han de disposar d'una estructura professional d'alt nivell i d'un suport tecnolgic eficient i de qualitat. El correcte funcionament requereix la disponibilitat de la relaci de contribuents. El Govern haur d'establir les mesures adequades per garantir el cobrament dels tributs. El Govern de Catalunya tamb s'ha de dotar dels organismes econmics que garanteixen l'Estat del benestar, com ara la Seguretat Social per al pagament de les pensions i l'atur.

53

3.7. Ordre pblic i defensa

Catalunya disposa del cos dels Mossos d'Esquadra, la Policia de Catalunya, que vetlla per la seguretat i l'ordre pblic, que pot completar amb l'assumpci de totes les responsabilitats d'aquest mbit. Les unitats especialitzades li han de permetre fer front a qualsevol acci dirigida a trencar l'ordre pblic. La Catalunya independent ha de disposar dels mecanismes adients per obtenir informaci significativa per defensar els propis interessos en l'mbit de la seguretat, per tamb sobre qestions poltiques i econmiques. Catalunya, integrada en els sistemes de defensa europeus, ha de disposar d'un exrcit que li sigui til, reforci el sistema europeu i permeti respondre a les emergncies que puguin sorgir internament i externament.
La seguretat i la defensa impliquen disposar de les eines per mantenir el control i la integritat d'un territori. Catalunya ha fet passos per assumir part de la seva seguretat interna, com la creaci i el desplegament dels Mossos d'Esquadra. Tot i aix, la Policia de Catalunya no disposa de totes les competncies en seguretat: ports, aeroports, control de fronteres, documentaci i armes i explosius. El desplegament dels Mossos no ha disminut la dotaci de la Policia Nacional d'Espanya i la Gurdia Civil a Catalunya, sin que s'ha mantingut i s'ha dedicat a tasques amb ms valor qualitatiu, com la recerca i compilaci d'informaci. La Policia de Catalunya est supeditada i obligada a collaborar amb les forces de seguretat d'Espanya sense que aquestes hagin de fer-ho amb el Mossos. A part, el cos de Policia de Catalunya ha facilitat la creaci d'altres estructures de l'mbit de la seguretat, com l'Escola de Policia de Catalunya. La creaci de l'Escola de Policia de Catalunya ha estat un element estratgic per a l'elaboraci d'un cos de policia amb uns objectius i una formaci especfics que es poden adaptar a les necessitats catalanes. L'Escola de Policia de Catalunya treballa amb un marc nacional catal i enforteix la visi de Catalunya com a mbit propi, diferenciat i singular per part de les forces de seguretat. Davant la declaraci unilateral de la independncia, el govern de Catalunya ha de garantir el control de l'ordre pblic en tot moment per permetre que el procs cap a la sobirania es desenvolupi amb la mxima normalitat possible, que la poblaci no el visqui caticament i per assegurar la credibilitat internacional, ja que la primera qesti per ser acceptat com a Estat s garantir el control del territori i la seguretat de les persones. En el context internacional actual, s difcil que Espanya faci s de la fora per prendre el control de Catalunya, per davant d'una situaci d'elevada inestabilitat social per part de grups radicals que, de forma coordinada, trenquessin l'ordre pblic, Espanya podria assumir el control de la seguretat. La construcci d'un Estat demana disposar de tres elements clau en seguretat i defensa: Efectius i eines necessaris per garantir, en tot moment, el control del territori. Informaci mplia i fidedigna del pas i de l'exterior que permeti prendre les decisions adequades en cada moment. Un model de defensa i capacitaci en tcniques militars.

Ordre pblic Davant d'aquests tres elements, la Policia de Catalunya ha de disposar d'informaci sobre els grups que poden actuar, com poden fer-ho, quines accions poden dur a terme, com poden dissuadir-los i com han d'afrontar-los. Per obtenir aquest coneixement es necessiten dos tipus de recursos: Un equip policial amb el coneixement i els efectius suficients per garantir l'ordre pblic i provat per gestionar el procs.

54

Els mitjans tcnics per poder dur a terme aquesta tasca.

Per tamb l'establiment de relacions adequades amb actors policials internacionals que coneguin la Policia de Catalunya i d'un nivell de confiana elevat perqu puguin compartir informaci significativa i tenir la garantia que se'n far un s adequat i, alhora, no ser accessible a grups criminals. En el procs d'establiment de la sobirania de Catalunya apareixeran tensions i la Policia de Catalunya ha de disposar de tota la informaci que li permeti prendre les decisions ms adequades, dissuadint o bloquejant accions de boicot o de trencament social i afrontant les que es puguin dur a terme per mantenir el control en tot moment. En aquest procs, la Policia ha de mantenir una inequvoca adhesi a la defensa de Catalunya. Els mxims comandaments han de comptar amb l'absoluta lleialtat del cos i la cadena de comandaments n'ha de ser conscient i no tenir cap dubte. Aix cal tenir-ho treballat i testat prviament.

Agncia d'intelligncia El segon element fa referncia a la disposici d'informaci. La presa de decisions adequada es basa en informaci qualitativa, acurada, mplia, contrastada i suficient. Els cossos de seguretat necessiten aquesta informaci per poder dur a terme la seva tasca, per no s prpiament la seva missi. La Policia pot fer una recerca sobre informaci criminal concreta, per la recerca d'informaci sensible, en un sentit ampli, s prpiament la tasca d'una agncia d'intelligncia. Aquest ens ha de tenir un alt coneixement d'amenaces latents, terrorisme i mfies en els mbits catal, europeu i, en certa mesura, mundial. A ms, tamb ha d'informar d'aliances i estratgies que no sn pbliques en poltica, economia i altres mbits entre tots els actors (estats, empreses, lobbies). Tota aquesta informaci s clau per poder prendre decisions poltiques i de seguretat. Per dur a terme aquesta tasca cal que la direcci poltica del pas i els actors que l'acompanyen assumeixin la necessitat del secret, tant en tot all que envolti la construcci d'una intelligncia prpia, com en les accions estratgiques empreses per construir un Estat propi. L'Administraci pot protegir la informaci i les organitzacions, per tamb una tasca proactiva de la intelligncia policial sobre les amenaces criminalitzables i una estructura encoberta per obtenir informaci sobre les amenaces no criminalitzables. A ms, caldr una unitat dedicada a les activitats de contraintelligncia que establiria una poltica de classificaci de la informaci de l'Administraci i dels drets d'accs seguint criteris d'intelligncia, aix com una unitat especialitzada en espanyolisme violent amb l'objectiu tant de l'obtenci d'informaci i d'intelligncia com d'administrar l'exercici de la pressi policial. En qualsevol cas, el desenvolupament dels cossos de seguretat t una alta complexitat i la creaci d'una agncia que es dediqui a la intelligncia encara s ms complexa, ra per la qual ha de tenir un suport poltic clar i explcit. A ms, amb l'adequada cobertura legal quant a secret, l'Agncia d'Intelligncia ha de dependre directament de la mxima instncia del Govern del pas i ser l'nica organitzaci dedicada a la intelligncia no criminal, incloent-hi la intelligncia econmica i la intelligncia militar. Defensa El tercer element fa referncia a la defensa. La defensa s una competncia exclusiva del Govern d'Espanya que, tot i els canvis poltics, s'ha mantingut estrictament en els aparells

55

espanyols. Catalunya no participa en el desenvolupament del sistema de defensa (i no en coneix el funcionament) i tot just se'n pot informar a travs de les compareixences al Congrs de Diputats. Catalunya no t un model de sistema militar propi i, per tant, queda, per indefinici, fora dels debats especfics en aquest mbit i, sobretot, fora de les aliances internacionals. Catalunya ha de prioritzar un debat, en l'mbit social, sobre el paper de les forces armades al segle XXI. Aquest debat s'eludeix de forma recurrent. Catalunya ha de tenir un model d'exrcit. Per les dimensions del pas, no es crear un gran exrcit amb gran capacitat militar, per Catalunya haur d'explicar internacionalment la seva proposta de forces armades com a pas i donar respostes serioses per ser tinguda en compte. Aix significa un seguit de qestions: tenir clares la missi de l'exrcit catal, les relacions que es volen establir (OTAN, UE), el valor afegit que pot aportar un exrcit catal, etc. A ms, cal aprofitar la creaci des de zero per fer-lo gil, modern, eficient i adaptat a les necessitats actuals del mn i, per consegent, definir qu significa un exrcit modern al segle XXI. Per dur a terme el debat sobre les forces armades de Catalunya i les accions que n'engeguin el procs de creaci es necessitar molta determinaci poltica. Catalunya pot fer passos en dos mbits embrionaris de la creaci d'un exrcit: formar futurs militars per desenvolupar capacitats i desenvolupar coneixement militar propi lligat a l'expertesa i la recerca de frontera prpia del pas. A partir de la creaci de l'Estat, Catalunya ha de disposar d'una proposta concreta sobre el desenvolupament de l'exrcit i s'han de posar els recursos per dur-lo a terme. En aquest procs, s'hauran de crear un ministeri i una comissi parlamentria com a responsables executiu i legislatiu, respectivament, de la implementaci del nou exrcit. A Catalunya li pot interessar disposar d'un exrcit especialitzat (com pot ser el cas de Txquia), sobretot aprofitant mbits en els quals ja t un coneixement i una expertesa propis. Alguns d'aquests mbits sn la logstica i els serveis de suport i abastament, la biotecnologia (lligada a la recerca en aquest mbit que hi ha a Catalunya) o el desenvolupament de programes postconflicte, entre d'altres.

La Policia de Catalunya haur de garantir l'ordre pblic en tot moment. Aix doncs, necessita una unitat especialitzada en grups radicals, especialment grups espanyolistes, per avaluar la potencialitat de possibles accions que trenquin l'ordre pblic. Catalunya ha de disposar d'una agncia d'intelligncia catalana que, de forma discreta, informi el govern sobre potencials agressions poltiques, econmiques i de seguretat. Catalunya ha de definir un model propi de defensa. Aquest, integrat dins del sistema de defensa Europeu, ha de disposar de les experteses que pot aportar el pas (logstica, biotecnologia) i la funci dels exrcits al segle XXI per a la defensa collectiva, l'afrontament d'emergncies i actuacions de consolidaci de la pau.

56

4. L'ordenament social i econmic 4.1. Economia i sistema productiu

El teixit empresarial catal genera un volum de negoci que garanteix la viabilitat econmica del pas. La diversitat empresarial denota el potencial del pas i es preserva amb l'adaptaci a noves demandes i potenciant la reindustrialitzaci a travs de productes amb nous valors afegits i amb innovaci. L'estructura renovada d'entitats financeres dna resposta a les diverses necessitats del pas, des del gran empresariat internacionalitzat fins als petits consumidors, i es vertebra mitjanant una xarxa d'entitats complementries i de dimensions diverses. El teixit empresarial, mpliament internacionalitzat i amb una productivitat millorada, esdev el motor del pas i facilita el funcionament ordinari normalitzat de l'Administraci mitjanant el pagament d'impostos.
Catalunya s un pas amb pocs recursos naturals tradicionals, per amb una bona ubicaci geoestratgica. Aix ha configurat una economia basada en la transformaci de productes i en el comer intern i internacional; ara com ara, el pas disposa d'una bona economia industrial, amb un llarg bagatge. L'economia catalana est clarament "terciaritzada". El sector terciari representava el 60 per cent del PIB catal7 el 2004 i el 72 per cent el 2011, mentre que la indstria transformadora, la construcci i el sector primari estan disminuint. Aquestes dades no mostren les relacions entre sectors ja que un segment significatiu del sector terciari es deriva directament o indirectament del sector secundari i, realment, aquest pren un pes ms rellevant en el global de l'economia catalana. Aquesta evoluci s similar a la d'altres pasos com ara els Estats Units, Anglaterra o Frana. Taula 6. Ocupaci per sectors
2001 Milers d'ocupats Primari Indstria Construcci Serveis Total Font: Idescat, 2012. 73,0 812,6 294,8 1.645,4 2.825,8 % 2,58 28,76 10,43 58,23 100,00 Milers d'ocupats 72,2 755,1 351,0 1.928,1 3.106,4 2004 % 2,32 24,31 11,30 62,07 100,00 Milers d'ocupats 58,9 567,0 237,3 2.216,4 3.079.6 2011 % 1,91 18,41 7,70 71,97 100,00

La producci catalana, amb dades del 2005,8 es venia a parts iguals en tres mercats: 34,1 per cent de les vendes correspon a la demanda interna, 35,5 per cent a Espanya i 30,4 per cent a la resta del mn. El comer amb Espanya s, principalment, amb el Pas Valenci, les illes Balears, Arag, Madrid i Andalusia (que n'absorbeixen ms d'un 65 per cent). En els darrers anys, per, aquesta relaci s'ha capgirat i actualment (any 2012), com es pot veure a la figura 3, ja s majoritria l'exportaci fora d'Espanya.

Ros Hombravella, J. (2009). Ms val sols... La viabilitat econmica de la independncia de Catalunya. Barcelona. Dria Editors. 8 Guinjoan, M. i Cuadras, X. (2011). Sense Espanya. Barcelona. Prtic.

57

Figura 3. Exportacions catalanes (pes del comer per rees geogrfiques en %)

2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 0 10 20 Espanya 30 40 50 60

Resta del mn

Font: diari Ara, 5 de juliol de 2012, amb dades de C-intereg i Datacomex.

Aquesta evoluci positiva no ha de deixar de banda alguns reptes que les empreses catalanes han d'afrontar i que inclouen: Augmentar la dimensi. Per poder optar amb solvncia i rigor a projectes internacionals hi ha d'haver empreses amb ms capacitat d'inversi, amb ms departaments d'R+D+i ms ben dotats pressupostriament i amb personal molt ben preparat. Millorar els ndexs de productivitat que, malauradament, queden molt per sota dels europeus. Un marc legal que afavoreixi la realitat empresarial catalana, tant en la poltica macroeconmica com en la poltica fiscal, l'estructura tributria, l'orientaci de la Seguretat Social i la poltica pressupostria. Avui dia les poltiques empresarials espanyoles entorpeixen el desenvolupament del teixit productiu catal, especialment en l'mbit industrial. En darrer terme, per, potser la qesti ms influent, el dficit fiscal que pateix Catalunya llasta l'economia a causa del mal finanament de la Generalitat, per, sobretot, per la insuficincia i l'incompliment de les inversions del Govern espanyol a Catalunya.

Una economia diversificada Catalunya disposa d'una diversitat empresarial molt significativa per la qual cal vetllar i que s'ha de saber reorientar, especialment els sectors ms vulnerables. Per sectors, el primari necessita singularitzar-se ms i apostar fortament per la qualitat, mitjanant productes d'alt valor afegit, denominaci d'origen de qualitat, marca Catalunya, etc. Aquest sector haur de fer canvis per minorar l'impacte sobre recursos bsics per al pas, especialment les aiges subterrnies, per tamb espais amb risc d'erosi i prdua de sl. Alhora, el sector primari presta uns serveis imprescindibles al pas en gesti del territori i manteniment del medi natural (neteja de boscos, manteniment de camins, etc.). Aquest valor afegit s'haur de retribuir mitjanant nous mecanismes econmics ara inexistents. A ms, per mantenir una activitat empresarial amb uns beneficis molt ajustats (i subvencionats per la poltica agrria europea) caldr complementar-lo amb altres aportacions com ara les taxes sobre els usos ldics del territori, necessries per garantir-ne la qualitat. 58

El sector industrial necessita unes poltiques clares de reindustrialitzaci i especialitzaci en cadascun dels sectors per poder fer front a les potncies emergents. Sectors com el txtil, el qumic o l'alimentari s'hauran d'especialitzar i renovar profundament. Per exemple, el txtil nupcial catal representa el 45 per cent del sector a Espanya i Espanya n's el segon exportador mundial).9 Altres sectors amb un component tecnolgic alt hauran de continuar invertint en R+D+i per mantenir una actualitzaci permanent. La construcci ha estat el ram empresarial ms durament afectat per la crisi, ra per la qual necessita una reconversi que apunti a la modernitzaci. La construcci ha de buscar negocis amb un alt valor afegit (eficincia, domtica, automatitzaci, etc.), conjuntament amb la recerca capdavantera. La rehabilitaci, amb la vista posada en l'eficincia, s un segment d'aquest mercat amb un alt potencial, En aquest cas, cal aprofundir-hi amb una aposta de pas per crear llocs de treball i generar un coneixement que permeti participar en projectes internacionals. El sector terciari dna servei, principalment, al mercat interior, per tamb ha de ser capa de crixer cap enfora i, per tant, necessita singularitzar-se i oferir serveis amb valor afegit. Tamb requereix un suport, que es dna per suposat en els anteriors per que aquest no t, pel que fa a poltica de recerca i desenvolupament, formaci, tracte fiscal, etc.. L'economia catalana s'ha internacionalitzat per encara ho ha de fer molt ms. Aix li ha de permetre obrir nous mercats, diversificar la cartera de clients per esquivar possibles crisis en el futur i esmorteir un possible boicot comercial als productes catalans a Espanya. La internacionalitzaci tamb obre portes a l'economia de la identitat, s a dir, aquells productes que s'identifiquen amb el pas i que reforcen mtuament la interacci entre producte i territori. El whisky escocs o els telfons Nokia en poden ser uns exemples. Alguns productes catalans tenen aquest potencial, per cal una tasca per vincular-los. Els reptes de futur De totes maneres, la internacionalitzaci de les empreses comporta fer esforos importants per millorar factors clau de l'economia catalana, com ara: Un coneixement ms alt de l'angls i altres llenges. Una presncia internacional ms important i, per tant, invertir en la recerca de nous mercats: assistncia a fires i congressos, operacions comercials, etc. La creaci de grups empresarials ms forts per poder fer front a inversions en productes per a l'exportaci, crear filials i delegacions, enfortir la capacitat financera, etc., per no ser absorbits per grups estrangers ms grans. La creaci d'una xarxa de capital de risc ms forta i d'altres instruments de capitalitzaci per poder invertir amb fora. Versatilitat per poder adaptar productes a nous mercats.

A ms d'alguns sectors que estan sent capaos de reinventar-se constantment, tamb cal afavorir que emergeixin noves apostes empresarials. Les noves tecnologies amb aplicacions mdiques, la recerca en fonts energtiques singulars, etc. sn nous sectors amb un potencial important. L'Administraci i les plataformes empresarials han de vetllar per un bon acompanyament de noves propostes empresarials que permetin obrir noves vies de negoci, sobretot aprofitant el coneixement del pas. En aquest sentit, Catalunya ha fet una aposta molt significativa per la recerca capdavantera en alguns sectors determinats com la genmica i la fotnica, entre d'altres. Aquests centres de recerca, lders mundials en els seus camps, necessiten referents empresarials que puguin anar recollint els resultats que obtinguin, de manera que cal afavorir els vivers d'empreses d'alta tecnologia i les estratgies de collaboraci entre l'empresa, el mn de la recerca i la

Bertran, Laia (9 de maig del 2012), "El negoci del 's, vull'". Barcelona: diari Ara.

59

recerca aplicada. El Pacte Nacional per a la Recerca mostra algunes lnies de treball en aquesta direcci. La cristallitzaci de noves realitats empresarials a partir de la recerca de frontera demana un temps, sovint llarg, de maduraci i adaptaci als mercats, per sense una estructura empresarial que pugui assumir nous reptes, la concreci de la recerca en iniciatives empresarials ser molt ms complexa o, en el pitjor dels casos, s'establir fora del pas. Catalunya haur d'arribar a acords comercials amb Espanya i altres estats que normalitzin el nou estatus de Catalunya. El procs de la plena sobirania comportar, previsiblement, alguns desajustos, possiblement hi haur un boicot comercial que Guinjoan10 situa al voltant del 4 per cent del PIB, per justament en les converses i els acords bilaterals s'han d'incloure les mesures per frenar els missatges promotors del boicot, sobretot des de fonts governamentals. Sistema financer Dins del mn econmic, el sector financer mereix un espai especfic. La crisi econmica i, especialment, la sobrevaloraci dels actius immobiliaris han malms profundament el sistema financer catal. El resultat s un nou escenari amb moltes menys entitats i les que han quedat sn molt ms grans. Tot plegat ha dut, d'una banda, a un sistema financer catal molt ms redut i, de l'altra, a una vinculaci i interconnexi molt ms forta del sistema financer catal amb el sistema espanyol que uns anys enrere. En aquest sentit, la manca de resoluci de les situacions insostenibles d'algunes entitats i el manteniment del mercat immobiliari sobrevalorat, qestions que afecten tot el sector, deixen el procs obert.11 Amb tot, el sistema financer d'Espanya est en fallida i si s'esfondrs arrossegaria el sistema catal. En el sector financer, les dinmiques del mercat majorista (grans inversors i grans fortunes) estan molt internacionalitzades i Catalunya queda molt al marge de les poltiques estatals (els canvis l'afecten poc tret que la legislaci sigui clarament restrictiva per als seus interessos). En canvi, el mercat detallista financer sol ser de proximitat i amb referents clarament nacionals (o culturals). Aix, per exemple, prcticament no hi ha presncia de banca detallista alemanya a Frana, ni viceversa. s per aix que Catalunya ha de desenvolupar un sistema financer propi i compensat. Un cop reestructurat el sistema financer desprs del procs 2011-2012 caldr posar un horitz catal. Catalunya ha de tenir una estratgia i un sistema fiscal que afavoreixin el creixement i la consolidaci d'un sistema financer catal. A ms, de la mateixa manera que s possible que hi hagi un boicot comercial, tamb es pot preveure que hi hagi un boicot financer. Sense que estigui quantificat per estudis acadmics, s previsible que sigui similar pel que fa als efectes. Catalunya ha de disposar d'un sistema propi consolidat, per la qual cosa necessita un full de ruta financer propi amb un horitz a mitj i llarg termini. Catalunya ha de desenvolupar un sistema financer amb entitats financeres molt fortes i amb potencial internacional, per tamb ha de tenir entitats de mida mitjana que donin servei dins del pas. El sistema financer ha de tenir entitats diverses que es dirigeixen a pblics diferents i complementaris.

Guinjoan, X. Op. cit. A l'hora d'escriure aquest informe encara hi ha qestions pendents en el sistema financer espanyol que afecten seriosament el sistema financer catal. La manca de resoluci de la situaci de Bankia (Caja Madrid, Bancaixa i altres) en una situaci de fallida deixa sense resoluci tot el sector.
10 11

60

Catalunya disposa d'un sistema empresarial diversificat i amb una creixent internacionalitzaci. L'empresariat catal s la base econmica del Govern de Catalunya. El sistema empresarial catal pot millorar la seva productivitat i establir aliances per crear empreses ms grans i emprendre projectes de ms envergadura. El teixit industrial s un actiu molt valus que cal potenciar a travs de la singularitzaci, l'especialitzaci, la innovaci i productes d'alt valor afegit. La recerca i la innovaci mostren un gran potencial per a l'empresa catalana. El sistema financer catal, desprs de la forta sotragada que ha sofert, es pot reconstruir de forma compensada amb uns parmetres ms transparents.

61

4.2. Cohesi social

El nou Estat haur de fer front a plausibles intents desestabilitzadors en termes de cohesi social, basats en l'espectre de procedncia dels seus ciutadans, prou ampli. Caldr que, tant el perode de transici, com en els primers temps de la independncia, el Govern s'esmerci a evitar problemes de manca de cohesi.
Catalunya ha rebut diverses onades migratries al llarg del segle XX que han enfortit la societat catalana integrant-s'hi i creant una societat diversa i cohesionada. L'escola mant la funci cohesionadora amb poltiques adaptades a la realitat catalana. El fracs escolar, especialment entre membres de famlies amb menys recursos, es pot afrontar amb poltiques ms flexibles i un millor finanament. La cohesi tamb s'enforteix a travs d'espais pblics compartits com la llengua, els mitjans de comunicaci i els referents simblics. Catalunya, al llarg dels darrers segles, ha estat un pas amb una economia basada en el comer exterior i la industrialitzaci. El dinamisme i l'activitat econmica de Catalunya han fet del pas un receptor de poblaci en cerca de feina i unes perspectives personals de ms benestar. Histricament, la poblaci de Catalunya ha crescut en bona part amb l'arribada de poblaci forana. L'augment al llarg del segle XX s'ha produt en diverses onades migratries que es reflecteixen a la figura 4. La darrera onada, entre el 2000 i el 2010, ha aportat ms d'un mili de nous ciutadans.

Figura 4. Evoluci de la poblaci de Catalunya al llarg dels segles XX i XXI

8000000 7000000 6000000 5000000 4000000 3000000 2000000 1000000 0 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011

Font: Idescat, www.idescat.cat

Els canvis demogrfics, que s'han repartit heterogniament en el territori (diferents municipis han rebut quantitats de nous ciutadans molt diferents), sempre han comportat un increment de la demanda de serveis pblics. Tamb els serveis sanitaris o educatius han donat resposta a les noves demandes, no sols atenent contingents de poblaci ms grans, sin atenent un grau de diversitat religiosa, de costums o d'expectatives que inevitablement els han estressat sovint fins a l'extenuaci. En aquest marc, l'acollida sempre ha estat clau per poder socialitzar els nous ciutadans i mantenir una societat cohesionada. L'acollida i l'acompanyament han de ser transdisciplinaris i han de donar resposta a aspectes legals o administratius (permisos de residncia i de treball), a l'accs als serveis bsics com l'educaci o la salut (aules d'acollida, traductors, etc.) i a aspectes ms personals (com la possibilitat d'accs a l'habitatge, el reagrupament familiar o la prctica religiosa). La cohesi social es basa en la disponibilitat dels recursos necessaris per accedir al mn laboral i assolir una vida digna. Per no s, tan sols, una qesti econmica ats que els referents socials compartits, com a factors d'identificaci nacional, esdevenen especialment rellevants.

62

El sistema educatiu El sistema educatiu ha esdevingut un paradigma dels grans instruments disponibles per fer front als reptes estructurals de la societat del segle XXI. Rep nois i noies d'orgens molt diversos i ha d'incorporar-los a un mn canviant imprevisible. Catalunya, com a pas desenvolupat, sempre ha posat en l'ensenyament les mximes expectatives, per b que les fortes pressions demogrfiques a qu est sotms no sempre han perms obtenir els rendiments esperables per a l'esfor realitzat. I el model de creixement dels darrers quinze anys tampoc no ha ajudat a reforar-lo, ans al contrari, i ha afavorit un abandonament escolar preco. La poblaci nouvinguda, com mostra la figura 5, se n'enduu la pitjor part.

Figura 5. Diferncia de puntuaci en cincies entre alumnat nadiu i no nadiu a escala internacional (2006)

Font: Ferrer, Ferran. L'estat de l'educaci a Catalunya. Fundaci Jaume Bofill. Barcelona (2009). Es pot descarregar a http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/509.pdf

La formaci escolar i professional, en aquests anys de creixement bastit sobre un model de poc valor afegit, no ha estat un actiu rellevant per a l'accs al mn laboral. s ms, no s'ha percebut i, en bona mesura no es percep, com un fonament bsic per trobar una feina que respongui a les expectatives personals i garanteixi un futur laboral i personal satisfactori. D'altra banda, el mn empresarial (el sector de la construcci n's un bon exemple) ha cercat m d'obra barata i no ha afavorit la formaci dels treballadors propis. La Uni Europea ha fet una prioritat de l'educaci (especialment per reduir l'abandonament escolar prematur). Tot i tenir una realitat social i educativa diferenciada, Catalunya no pot dotar-se de les eines per desenvolupar un sistema educatiu propi perqu, a Espanya, el marc legislatiu de l'ensenyament s nic. El sistema educatiu es veu molt limitat per la legislaci actual. Els continguts curriculars queden establerts en el marc legislatiu espanyol i els desenvolupa el Ministeri d'Educaci sobre la base a la LOE. En conseqncia, Catalunya no pot establir els propis continguts educatius, ni fer un currculum propi. La governana global del sistema est marcada per les directrius del Ministeri, que tenen una concepci molt centralista. Els mestres i professors de l'ensenyament pblic sn funcionaris i, per tant, estan regits per la Llei de la funci pblica, cosa que impedeix desenvolupar un perfil de funcionari que s'adapti b a les necessitats catalanes (selecci, potenciaci d'experteses, etc.). En el mateix mbit, el dficit econmic estructural i recurrent de l'ensenyament encara llasta ms el sistema. Catalunya, com mostra la figura 6, pateix un greu dficit en el finanament de l'educaci.

63

Figura 6. Relaci entre despesa pblica en educaci (universitria i no universitria) i el PIB per cpita a la Uni Europea (2005)

Font: Ferrer, Ferran. L'estat de l'educaci a Catalunya. Fundaci Jaume Bofill. Barcelona (2009). Es pot descarregar a http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/509.pdf

Catalunya necessita un sistema educatiu ben adaptat a la realitat catalana, que continu enfortint el progrs individual i la prosperitat collectiva. Un cop assolida la plena sobirania, Catalunya haur de preparar la legislaci prpia en educaci. Aquesta legislaci nova ha d'establir un nou sistema educatiu que s'adapti a la realitat catalana i doni resposta a les necessitats socioeconmiques del pas. L'ensenyament s un actor principal de la vertebraci social. A ms, un nou sistema educatiu ha de ser flexible i adaptable i haur de mirar d'entendre les necessitats canviants de la societat del futur. La formaci continuada i els nous sistemes pedaggics altament integradors (de tecnologies, persones amb vivncies, cultures i trajectries diverses, summament creatives, etc.) hauran de conformar les propostes educatives del futur. En aquest context, el sistema educatiu ha d'estar imbricat en aquesta estratgia de pas i generar sinergies que l'enforteixin. L'ensenyament ha de ser un actor proactiu de l'estratgia del pas, l'ha de reforar i ha de preparar els individus que l'implementaran. Aquest projecte de pas ha d'assenyalar els sectors estratgics prioritaris on posar un esfor diferenciat que permeti vertebrar una aposta de creixement econmic i social. Els mitjans de comunicaci tamb sn espais pblics compartits. El punt de vista que pren la informaci conforma un posicionament determinat, contribueix a construir un imaginari compartit per tots els que utilitzen les mateixes fonts informatives i estableix el que s'anomena un "espai nacional de comunicaci". La vivncia dels smbols nacionals s un altre element de cohesi i enfortiment del pas. El coneixement i la identificaci amb els elements ms simblics (la bandera catalana, l'himne, etc.) enforteixen la vinculaci emocional amb el pas. La naci catalana es vertebra, de forma significativa, al voltant de la llengua. En aquest context, la llengua s un referent de primer ordre i, com a tal, ha de ser la llengua vehicular del pas. L'escola s l'espai no noms per aprendre el catal, sin tamb per normalitzar-lo. No s l'nic, per, perqu la famlia, els mitjans de comunicaci i la llengua de l'espai pblic tamb sn importants. 64

L'escola s un gran vehicle de socialitzaci poltica i de cohesi social, aix com una eina molt valuosa que permet als joves preparar-se per a un futur digne. Un sistema educatiu adaptat a les caracterstiques del pas i flexible als canvis pot donar les respostes ms adequades a les necessitats educatives del Catalunya. La llengua catalana s un capital efectiu i simblic viu, potent i dinmic de la cultura catalana, que facilita l'autonomia personal i el sentiment de pertinena collectiva. Els mitjans de comunicaci i altres espais pblics compartits, aix com la vivncia dels smbols nacionals, enforteixen els vincles i la lleialtat i el sentiment de pertinena al pas necessaris i imprescindibles per garantir qualsevol sistema democrtic.

65

4.3. Recursos hdrics

A la conca mediterrnia, l'aigua dola s un recurs limitat i estratgicament capital. Els balanos hidrolgics posen de manifest que Catalunya disposa de prou recursos hdrics propis per fer front a la seva demanda, especialment si s'apliquen poltiques modernes d's racional i reutilitzaci. Tanmateix, la pluviometria desigual, la disposici dels cursos fluvials i la situaci dels espais de demanda portaria, tal com ja passa ara, a redistribucions internes. La Catalunya independent esdevindria un altre dels diversos estats europeus amb conques hidrogrfiques internacionalment compartides (la de l'Ebre, que seria compartida amb Espanya, i la de la Garona, compartida amb Frana),12 cosa que obligaria a aplicar poltiques adequades a la circumstncia.
Taula 7. Distribuci del consum i valor afegit brut de l'aigua a Catalunya per sectors
Sector primari Conques internes Conca de l'Ebre Global Catalunya Valor afegit brut (hm3/any) 415 1.840 2.249 (%) 35 95 72 2 Sector secundari (hm3/any) 249 39 281 (%) 21 2 9 28 Sectors terciari i domstic (hm3/any) (%) 522 43 58 3 593 19 67

Font: ACA (2008). L'Aigua a Catalunya. Disponible a: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/aigua_a_catalunya/ebook/flash.html#/13/

L'aigua s un recurs bsic i imprescindible per a tota activitat humana i Catalunya, com a pas mediterrani, la rep amb una pluviometria desigual al llarg de l'any, circumstncia que es veu exaltada per la disposici del relleu. Des de l'any 2000, l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA) assumeix les competncies plenes en la gesti de l'aigua (de les conques catalanes, per aix no inclou la conca del riu Ebre, que s compartida). Des d'aleshores, les poltiques hdriques s'han pensat i executat veient el pas com una unitat, amb criteri propi, amb previsi i anticipaci de les necessitats, coneixent-les i contrastant-les amb referents internacionals, fets que faciliten la gesti en un escenari d'independncia. A ms, les poltiques hdriques de Catalunya, plenament emmarcades en la normativa europea (Directiva Marc de l'Aigua, DMA, 2000/60/CE), visualitzen Catalunya com un Estat modern, comproms amb els reptes europeus. Aquest comproms comporta garantir el bon estat ecolgic i qumic de totes les aiges (rius, llacs, aqfers i costa), ser autosuficient amb l'aigua de qu es disposa i internalitzar-ne els costos. La plena gesti hdrica faria ms fcil, i alhora ms necessria, l'adopci de poltiques per potenciar l'eficincia i l'estalvi. Caldria modernitzar el reg, mantenir les inversions en depuraci i regeneraci d'aiges, disposar de la xarxa de transport i distribuci per poder transvasar aigua si calgus, establir compensacions en cas de transvasament de conca (amb la creaci d'un mercat de drets de l'aigua), informar de forma clara i transparent dels costos de tot el cicle de l'aigua i repercutir els costos reals en la factura de l'aigua (amb les compensacions necessries per a rendes baixes). Les poltiques hdriques de Catalunya, que ja s'han planificat i executat darrerament amb sentit d'Estat, es podrien ajustar molt millor a les convenincies del nou Estat independent. Actualment, el riu Ebre i els seus afluents depenen de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre, amb seu a Saragossa. Aquest marc jurisdiccional, lgic des del punt de vista hidrolgic, ha estat exercit en termes de constant tensi poltica i fins de conflicte. La independncia de Catalunya convertiria la conca de l'Ebre en internacional i modificaria radicalment la geometria de la seva gesti. L'Agncia Catalana de l'Aigua hauria de preparar-se jurdicament i tcnicament en aquesta lnia, en previsi de la nova situaci.
12

El cas de la petita capalera pirinenca del Segre, compartida amb Frana i amb Andorra, s d'un ordre de magnitud molt menor.

66

Aquesta situaci est prevista i resolta en el dret i les prctiques internacionals. Diferiria molt, per, de l'actual, car el Segre i la Noguera Pallaresa, dependent en l'actualitat de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre, serien rius d'incumbncia plenament catalana. En tot cas, Catalunya s'hauria d'integrar en els organismes europeus dels pasos amb conques hidrogrfiques compartides.

La Catalunya independent haur de garantir l'autoabastament i la protecci dels recursos hdrics superficials i subterranis; el model econmic ha de vetllar per l's altament eficient de l'aigua. L'Agncia Catalana de l'Aigua haur d'assumir les plenes competncies i, per protegir la plena sobirania dels recursos, haur de fer-se crrec d'establir un acord internacional per a la gesti i els usos del riu Ebre, en la lnia d'altres acords europeus sobre conques compartides.

67

4.4. Energia
La Catalunya independent haur de fer front a la manca o escassesa de fonts prpies de recursos energtics primaris. Aquesta qesti, de la mxima transcendncia, obligar a una ben estudiada i decidida poltica energtica des del primer moment de la independncia, poltica necessriament basada en leficincia, la contenci i la minimitzaci de la intensitat energtica (generaci de PIB per unitat energtica consumida).
Taula 8. Consum denergia primria a Catalunya lany 2009
Font Petroli Gas natural Nuclear Renovables Carb i residus no renovables % 47,1 24,6 20,1 4,1 0,9

Nota: el total no suma 100 perqu falta afegir el saldo dels intercanvis elctrics. Font: Generalitat de Catalunya (2012). Pla de lenergia i canvi climtic de Catalunya 2012-2020 (esborrany); es pot consultar en lnia a: http://www20.gencat.cat/docs/icaen/03_Planificacio%20Energetica/Documents/Arxius/20121001_PECAC.pdf

En tot cas, Catalunya t prou potncia installada de generaci elctrica per atendre la seva demanda actual, b que caldr canviar lestructura del mix productiu, que ara depn dels criteris de prioritat determinats per lrgan operador espanyol (Red Elctrica de Espaa, REE). Lestructura de la potncia elctrica installada a Catalunya s la segent (any 2009): nuclear (24,0%), cicles combinats de gas natural (18,7%), hidrulica (18,0%), carb (15,9%), fuel-gas i gasoil-gas (9,4%), cogeneraci (7,1%), elica (3,7%), solar fotovoltaica (1,3%), incineraci de residus (0,4%), reducci de residus [purins i EDAR] (1,2%) i metanitzaci de residus (0,4%). Lestructura de la generaci bruta denergia elctrica a Catalunya respon als percentatges segents (2009): nuclear (46%), cicles combinats de gas natural (22,6%), hidrulica (10,5%), carb (0,9%), fuel-gas i gasoil-gas (0,6%), cogeneraci (13,3%), elica (2,2%), solar fotovoltaica (0,7%), incineraci de residus (0,8%), reducci de residus [purins i EDAR] (2,2%) i metanitzaci de residus (0,6%). La divergncia entre les dues matrius respon a criteris de prioritzaci tcnics i poltics: primer entra la nuclear, desprs lelica i altres renovables i finalment les trmiques. El govern catal futur hauria de decidir si pacta i mant aquestes importacions o si prioritza la generaci prpia, en el benents que, en la situaci actual, aix darrer incrementaria les importacions denergies fssils i, doncs, les emissions catalanes de CO2 i altres GEI. Tamb caldria prendre decisions estratgiques quant als tres grups nuclears en funcionament a Catalunya (Asc I i II, 1.032,5 i 1.027,2 MW, i Vandells II, 1.087 MW). Com sha dit, representen el 24% de la potncia de generaci installada, percentatge segurament excessiu vista la tendncia europea al respecte i la mateixa sensibilitat de la societat catalana. Altrament, seran molt importants els acords amb els pasos fronterers quant a la interconnexi de les xarxes energtiques. Lanlisi de les fonts energtiques de Catalunya revela una gran dependncia de les importacions i la mancana de recursos energtics propis per fer front a la demanda. Tanmateix, els recursos propis estan infravalorats i escassament utilitzats, mbit en el que es pot aprofundir en el seu s, especialment a travs de les tecnologies ms avanades. Lenergia s un recurs imprescindible per a totes les activitats humanes, molt especialment en les societats modernes. Contrriament al cas de laigua, Catalunya s un pas molt

68

dependent energticament: un 97% del consum est lligat a importacions de recursos energtics. En aquest camp, les poltiques europees, que estableixen el marc legislatiu i de gesti del sector, incideixen molt intensament en la disminuci de lelevada dependncia energtica externa, la reducci de la despesa econmica que comporta i la mitigaci del canvi climtic. A ms, Catalunya no disposa en lactual estat autonmic de cap eina jurdica o administrativa per adaptar loferta o la demanda i equilibrar el mercat energtic. En aquest sentit, el Govern no pot legislar sobre lenergia i aix fa que no pugui fer les poltiques ms adequades ni regular el sector, ni administrar-lo, ja que no t competncies sobre la gesti energtica (no pot fixar preus dels carburants o electricitat, ni decidir les infraestructures prioritries, especialment les interconnexions) i, per tant, no pot prendre les decisions que li serien ms favorables. A ms, el govern no disposa de les estructures per fer-sen crrec de la gesti energtica per poder fer una transici ordenada. Per aix, el Govern ha de disposar dels tcnics preparats per assumir la remodelaci del sistema energtic catal i fer-lo funcionar efectivament. Tamb ha de disposar dun equip tcnico-jurdic expert que pugui negociar la partici amb Espanya i que pugui ordenar el sistema energtic correctament i amb criteri. La transici cap un nou model energtic, que ser fonamental en el nou Estat, demana concreci, voluntat i constncia per implementar un pla i atraure les inversions. En aquest pla, sha de contemplar molt detalladament laven amb una major autosuficincia i la interconnexi amb les xarxes europees (elctriques i gasstiques), aix com el compliment de la legislaci i els objectius de la Uni Europea, per tenir un sistema energtic fort, eficient i segur. En la gesti de lenergia, shaur de garantir en tot moment el subministrament. Aquesta fita ve determinada per les capacitats, prou minses, de ladministraci. A partir del primer instant, ser clau la gesti tcnica dels sistemes energtics (per aix, shaur de cercar els mecanismes per mantenir la producci i distribuci, camp en el que es pot arribar a un acord amb Espanya) i, tot seguir, shauran destablir els nous organismes de supervisi i control (ens regulador de lenergia, ens supervisor dels usos de lenergia nuclear i lens de gesti de transport de lenergia). Una qesti de la ms gran transcendncia s lestratgia energtica de qu acabi dotant-se el pas en el nou context dindependncia. En un primer moment, s prioritari garantir el subministrament, per en una segona etapa cal disposar dun model propi, ajustat a les necessitats i voluntats especfiques del pas. Les millores possibles en eficincia sn duna tal magnitud que han de ser contemplades com una veritable font alternativa de subministrament denergia primria. El trinomi eficincia, estalvi i suficincia hauria de ser leix de la nova estratgia, a fi de disminuir la dependncia envers els pasos provedors i, tant o ms, a fi de rebaixar lactual intensitat energtica (energia consumida per unitat de PIB produda) i, doncs, per incrementar la competitivitat del sistema productiu catal.

Catalunya ha de fer un pla viable a mig i llarg termini per garantir labastament energtic dins del marc legislatiu europeu. El Govern de Catalunya haur de disposar rpidament de tcnics preparats per poder legislar i gestionar el sistema energtic aix com el desenvolupament dels recursos tecnolgics necessaris. El Govern haur de crear els organismes de supervisi i control necessaris dins del marc regulador europeu. Catalunya haur de implementar una major interconnexi amb les xarxes energtiques europees i un augment significatiu de lautoabastament. Caldr dotar-se dun model energtic que disminueixi la dependncia envers les importacions denergia primria i millori la competitivitat.

69

4.5. Infraestructures
Catalunya, amb unes poltiques d'infraestructures prpies, podr esdevenir un nus de comunicacions de significaci internacional. Caldr que disposi aviat d'un pla integral d'infraestructures (aeroporturies, porturies, ferroviries i viries) que les faci operar coordinadament, que superin les mancances actuals i que les interconnecti b tant internament com internacionalment.
Catalunya s un pas desenvolupat i industrialitzat que al llarg dels segles ha construt les infraestructures necessries per a la seva connectivitat interna i amb la resta del mn. Les infraestructures inclouen tota classe de construccions fsiques i/o tecnolgiques que permeten desenvolupar les activitats humanes que es duen a terme en un territori. Ms enll del desenvolupament econmic i comercial, la interconnexi amb el mn s imprescindible i les infraestructures sn clau, tamb, per a la millora social, cientfica i cultural. La implementaci de la xarxa viria catalana ha prioritzat i portat a la prctica els projectes amb criteris de rendibilitat econmica. Tot i aix, les grans infraestructures catalanes (port, aeroport, tren de llarg recorregut, autopistes, etc.) estan en mans del Govern espanyol que les projecta i les gestiona amb visi poltica centralista. Aquest desenvolupament ha prioritzat la connexi amb la Pennsula i ha deixat un buit important de connexi amb Europa. En les darreres dcades, per, tant des del Govern central com del Govern de Catalunya han prevalgut els criteris poltics per sobre dels econmics per a la prioritzaci de la construcci d'infraestructures de transport de Catalunya. Mentre es construen infraestructures de segon nivell o innecessries, altres infraestructures bsiques, sobretot per al transport de mercaderies, han caigut en l'oblit. El ferrocarril ha estat altament desats, com ho mostra la saturaci de la xarxa de rodalies i la inexistncia d'un transport ferroviari de mercaderies segregat. La tardana en la construcci de la connexi del tren d'alta velocitat (TAV) i la parlisi del corredor mediterrani (amb un tram encara de via nica entre Tarragona i Vandells) sn alguns dels exemples que visibilitzen aquesta situaci propensa a convertir Catalunya en una illa, en contra de les connexions europees i amb l'arc mediterrani. La desconnexi entre xarxes La manca d'un pla integral fa que cada gran infraestructura visqui una dinmica prpia. Desglossada per tipologies de transport, en el cas de la gesti dels grans ports de Catalunya (Barcelona i Tarragona), amb una presidncia nomenada per la Generalitat de Catalunya, ha perms emprendre poltiques comercials i acords internacionals diferenciats amb visi catalana. L'ampliaci del port de Barcelona i, sobretot, l'mplia feina per donar-lo a conixer al mn, han perms explorar noves propostes comercials i preparar-lo per ser la porta sud d'Europa. En el cas dels aeroports, la gesti continua sent centralitzada i controlada per AENA (l'organisme espanyol responsable) i contra Catalunya. Recentment, AENA ha entorpit repetidament els intents de diversos operadors per establir determinats vols intercontinentals a partir de l'aeroport de Barcelona (Barcelona-Dakar, Barcelona-So Paulo, etc.) per tal de mantenir el privilegi del hub de Barajas. Els ferrocarrils viuen un gran desequilibri inversor. La construcci del Tren d'Alta Velocitat (TAV, AVE en la denominaci oficial espanyola) no ha estat beneficiosa per a Catalunya perqu s'ha endut la majoria de recursos. Mentrestant, la manca d'inversions de manteniment i actualitzaci ha deixat en precari la resta de la xarxa ferroviria. Els traspassos de competncies, com el de Rodalies, sense els fons necessaris per a les inversions, han deixat la Generalitat desacreditada i ms endeutada. En definitiva, la vertebraci del pas i la construcci de les infraestructures necessries queda a merc d'uns acords poltics que depenen dels equilibris partidistes i d'altres

70

parmetres de les negociacions que no signifiquen una poltica d'infraestructures coherent. Hi ha una gran manca de participaci en la presa de decisions i la gesti de les grans infraestructures. En darrer terme, tot el procs ha desembocat en una desvinculaci de la societat respecte dels projectes troncals de vertebraci del territori. Per raons diverses, per de manera significativa, per manca d'una bona poltica de comunicaci i implicaci dels agents socials en el planejament territorial, algunes infraestructures han rebut una oposici social significativa. Alguns exemples, com l'ampliaci de l'aeroport del Prat, la connexi d'alta tensi elctrica amb Frana o la mala percepci que es t de les infraestructures viries (Quart Cintur, tnel de Bracons, etc.) enfronten les persones amb projectes capitals per al pas. Un pla integral d'infraestructures Catalunya necessita un Pacte nacional per les infraestructures del transport i la mobilitat amb visi d'Estat, que permeti entendre com funcionar el pas i les repercussions econmiques i socials que tindr. Aquest pacte ha de: Prioritzar les necessitats del pas i dimensionar-les adequadament. Incorporar les prioritats europees en infraestructures i actuar perqu les xarxes catalanes quedin ben connectades amb les europees (el corredor mediterrani esdev un accs rpid i eficient cap a Europa, per la qual cosa Catalunya n'ha de fer un projecte europeu). Preparar el pas per als canvis que s'esdevindran en la propera dcada (nous mercats al nord d'frica, nous combustibles i la irrupci del cotxe elctric, etc.).

Les prioritats en la gesti de les infraestructures s'han d'establir amb molta claredat. Catalunya no t prou dimensi per generar competncia interna entre les infraestructures principals i, a ms, operar en els mercats internacionals; la competncia s externa i s'ha de desenvolupar una gesti unificada. Una prioritat s la direcci unificada dels ports, com fan els Pasos Baixos, i dels aeroports. Aix permetria singularitzar cada port i cada aeroport, de manera que dons resposta a un sector comercial especfic en el qual excelleixi (passatgers, low cost, mercaderies, formaci de pilots, etc.), i interconnectar-los b. Tamb permetria crear una marca comercial que es podria presentar al mn amb uns objectius compartits. Les infraestructures tamb han de permetre situar Catalunya en l'mbit internacional. El pas disposa d'una situaci privilegiada en les vies de connexi d'sia i Europa i cal explotarne el potencial. Catalunya pot ser la porta sud d'Europa de tot el trnsit de mercaderies que, des d'sia, arriba pel Mediterrani. D'altra banda, els pasos del nord d'frica estan en un procs de creixement econmic i productiu i els propers anys poden ser un provedor important de la Uni Europea, de manera que Catalunya pot vehicular el transport entre aquestes dues regions. Una oferta de qualitat i competitiva de les infraestructures catalanes s un element clau per poder atreure empreses internacionals cap a Catalunya i poder arribar amb agilitat a altres mercat arreu del mn. Un nou model de gesti Per presentar una oferta de qualitat, Catalunya s'ha de dotar d'una gesti eficient. D'una banda, pateix una important complexitat administrativa de la gesti territorial, de manera que caldr simplificar significativament els processos de planificaci territorial i millorar la gesti eficient de les infraestructures. D'altra banda, haur de desenvolupar el seu propi model de gesti de les prpies infraestructures i aix representa un element significatiu perqu alguns sectors econmics es posicionin. A Catalunya, les grans infraestructures sn, majoritriament, de titularitat pblica i de gesti privada, ra per la qual el Govern de Catalunya haur de decidir com resoldre els contractes sobre infraestructures que canviaran de titularitat (d'Espanya a Catalunya). La Generalitat de Catalunya haur de fer un gran esfor per a la regularitzaci de tots els contractes de gesti d'infraestructures. Aquesta qesti contractual afecta tota classe d'infraestructures ms enll de les de transport

71

(universitats, centres de recerca, etc.), les quals tamb canviarien de titularitat. Els seus gestors amb un contracte en vigor voldran saber com quedaria la seva situaci abans que es desencadeni el procs. La Generalitat (concretament, la Direcci de Transport i Mobilitat, o un ens equivalent) haur d'assumir la titularitat de totes les infraestructures, crear-ne els organismes gestors i garantir-ne el correcte funcionament. La titularitat catalana de carreteres i xarxa ferroviria haur de passar d'Espanya o d'Adif a l'Estat catal, per tamb el corresponent material rodant de Renfe i altres operadors ferroviaris pblics. Ms encara: atesa la contribuci fiscal catalana en les darreres dcades, una part de la inversi en infraestructures a Espanya ha estat feta amb fons catalans, de manera que caldria reclamar una compensaci per la retrocessi. Amb tot, el Govern de Catalunya, en alguns mbits, no disposa de tcnics preparats per prendre el relleu de la gesti. Per aix, en primer lloc, el Govern de Catalunya ha de tenir identificats experts per gestionar transitriament les infraestructures. Per exemple, Abertis gestiona aeroports en diversos llocs del mn, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s'ha de preparar per assumir el control de tota la xarxa de ferrocarrils. El Govern de Catalunya ha de preparar prviament el procs d'assumpci de totes les infraestructures. Per a les infraestructures ferroviries, caldr un organisme gestor de les infraestructures i un operador de la circulaci de trens. La Generalitat haur d'incorporar la gesti de trens de llarg recorregut i internacionals, com tamb els enllaos fronterers. Per tant, haur de subscriure (o assumir) els acords internacionals actuals i n'haur de desenvolupar de nous amb Espanya. El Govern de Catalunya haur d'establir la legislaci relativa al funcionament dels aeroports de Catalunya i els ports de la Generalitat i supervisar-ne el funcionament. Tamb haur de crear els organismes necessaris per a la gesti segons les directrius de la Uni Europea. Dins d'aquest marc, la gesti del trnsit aeri mereix una menci especfica perqu caldr integrar el pas en les estructures internacionals que coordinen l'espai aeri. Les tecnologies digitals L'mbit de les infraestructures tamb inclou les noves tecnologies digitals. En aquest camp, tal com s'esdev en les societats ms avanades del mn, les tecnologies de la societat digital estan plenament integrades a Catalunya i el funcionament, com a la resta d'Europa, est en mans d'operadors privats. Tot i aix, les competncies en telecomunicacions pertanyen al Govern espanyol i aix significa un fre important a l'aplicaci i la regulaci en tots els mbits de la societat, cosa que ha dut a cercar mecanismes enginyosos per implementar projectes capdavanters. La nulla participaci de Catalunya en el desenvolupament de poltiques de telecomunicacions (estatals o internacionals europees o mundials), ha fet impossible que prepari les propostes legislatives prpies adaptades al marc global o que impulsi debats o propostes que s'adaptin millor al marc catal. Per consegent, la Generalitat ha de tenir un cos de tcnics que coneguin molt b la normativa i trobin els camins informals per contactar amb els principals actors internacionals (Comissi Europea i Uni Internacional de les Telecomunicacions). A ms, a partir de la declaraci de la independncia, el correcte funcionament de les infraestructures de la comunicaci (especialment la Torre de Collserola) ser imprescindible per garantir la bona coordinaci dels cossos de seguretat i protecci ciutadana. Catalunya haur de crear els organismes reguladors de les telecomunicacions (sobre la base de les estructures actuals), regularitzar els contractes amb els operadors privats i incorporar-se a les xarxes internacionals (Uni Europea i Uni Internacional de les Telecomunicacions).

72

Catalunya ha de desenvolupar poltiques prpies d'infraestructures que desenvolupin les xarxes de forma equilibrada i coherent i fer operar els ports i els aeroports coordinadament com una nica plataforma. Catalunya pot esdevenir la porta del sud d'Europa per al trnsit asitic i nord-afric, per la qual cosa necessita una xarxa completa de comunicacions ben coordinada. El Govern ha de preparar els cossos tcnics que hauran de gestionar les infraestructures a partir de la proclamaci de la independncia i els organismes necessaris per a la supervisi i el control.

73

4.6. Recerca i innovaci

El potencial de Catalunya rau en la capacitat d'adaptaci i innovaci a les circumstncies canviants del mn actual. El sistema d'educaci i recerca ha d'esdevenir ms autnom, molt ms dinmic i adaptable i visualitzar-lo com un entramat interdependent que fa de motor de la innovaci en el pas i el situa en primera lnia al mn.
La innovaci facilita eines a les societats modernes per adaptar-se a noves necessitats i assolir nivells ms alts de benestar. Catalunya disposa d'uns sistemes de recerca, tant a les universitats com en nous centres capdavanters, que situen el pas en un alt nivell. En l'mbit del coneixement, el sistema universitari catal t una llarga tradici i una evoluci molt condicionada pels esdeveniments poltics dels darrers tres segles. Desprs de 1714, Catalunya es queda sense universitat i no la pot recuperar fins a 1837. Ara com ara, aquest sistema ofereix una docncia d'alt nivell i ben valorada. Tot i aix, les universitats catalanes poden millorar tant en resultats acadmics, com en recerca, gesti i governana. Una nova governana universitria En l'mbit de la gesti, actualment, el sistema universitari pateix una falsa autonomia. Tericament, el sistema universitari s'autoorganitza, per realment t un funcionament molt reglat (continguts, sistemes de contractaci, sous, elecci de crrecs, governana, programaci, funcions del personal d'administraci i serveis) i els mecanismes administratius i de govern el fan molt feixuc, poc dinmic i poc adaptable. Aquest encotillament no li permet assumir un rol ms proactiu en la recerca de lideratge i en l'adaptaci a la societat del segle XXI. En aquest marc, el sistema universitari de Catalunya necessita un canvi profund en la governana i la gesti i immergir-se en el nou model europeu prenent com a referent els canvis promoguts per pasos com Finlndia, Holanda o ustria. Les universitats es poden transformar en organismes pblics, privats o publicoprivats amb una governana prpia. El sistema universitari s'ha territorialitzat amb la ubicaci d'universitats d'una dimensi menor en ciutats rellevants del pas. Aquest model permet una adaptaci al territori (indstria qumica a Tarragona, indstria agroalimentria a Vic) i una gesti ms acurada. Tot i aix, la duplicaci de facultats ha creat facultats petites amb pocs alumnes (que, per tant, resulten ms cares) i que, amb criteris de gesti i econmics, cal racionalitzar, mirant que la demanda quedi atesa. A les universitats catalanes, com recull el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya,13 hi ha una conscincia que cal canviar aquest sistema tan rgid per adaptar-se a les necessitats de la societat actual. La recerca de frontera a Catalunya Catalunya, com es proposa en el Pacte nacional per a la recerca i la innovaci (PNRI),14 est fent de la recerca un dels eixos de desenvolupament econmic i social. Aix ha perms que els resultats de la recerca siguin millors que els d'altres pasos europeus amb inversions en R+D superiors a les catalanes (vegeu la taula 8), i l'increment de sollicituds de patents a Catalunya entre el 2000 i el 2009 (88,89%) ha doblat la mitjana EU-15 (43,1%).15 Aix tamb li permet atreure quantioses ajudes europees a la recerca. Els grups de recerca universitaris tamb estan en un procs de reestructuraci per coordinar i concentrar els esforos i alinear els recursos econmics amb els objectius establerts.
Es pot trobar a www.uab.es/Document/128/180/resum_executiu_catala.pdf Es pot consultar a www.gencat.cat/diue/doc/doc_25250619_1.pdf 15 Vegeu monogrfic "Universitats i Recerca: el futur del pas", del Centre d'Estudis Jordi Pujol, que es pot consultar a http://www.jordipujol.cat/ca/butllet/monografic/221
13 14

74

Taula 9. Comparaci de les inversions i els resultats en recerca i universitats

% graduats 20-29 anys/1.000 hab. Sucia Alemanya Catalunya Itlia Espanya 48,16 37,62 34,54 34,42 32,72 % inversi en educaci superior (PIB 2007) 1,57 1,07 1,09 1,15 0,88 2,7 2,68 1,62 1,23 1,35 % inversi en R+D (PIB 2008) Publicacions cientfiques (2004-2008)/M hab. 12.489 6.428 9.032 6.762 6.578

Font: Universitats i recerca: el futur del pas. Monogrfic 15. Centre d'Estudis Jordi Pujol, 2012. Es pot visitar en lnia a http://www.jordipujol.cat/ca/butllet/monografic/221

Aix ha estat possible grcies a la recerca que es fa a les universitats i als centres externs de recerca de primer nivell homologables als sistemes internacionals capdavanters que s'han creat en la darrera dcada, externs a la universitat. En la darrera dcada han sorgit institucions com ara l'Institut de Cincies Fotniques (2002), el Centre de Regulaci Genmica (2002), el Centre de Supercomputaci de Barcelona (BSC, 2004), l'Institut de Recerca Biomdica (2006) i la Barcelona Graduate School of Economics (2006), entre d'altres. Alguns d'aquests centres han esdevingut referncies internacionals en els seus mbits de recerca. Tamb s'han desenvolupat projectes com l'ICREA i el Pla Serra-Hnter per a la contractaci de personal en unes condicions ms flexibles i, per tant, es poden oferir bons sous per atreure talent. El pas necessita una xarxa forta de recerca, s a dir, de molta qualitat, amb una dimensi prou gran perqu repercuteixi empresarialment i socialment, i tingui efectes significatius sobre l'economia. La recerca ha de tenir suport per crixer, per alhora, com Catalunya ha demostrat, no sn imprescindibles grans quantitats econmiques per establir centres de referncia internacional. La qualitat de la recerca ve determinada per la vlua i el convenciment de les persones responsables i la seva capacitat per liderar processos nous, prendre decisions encertades i, sobretot, tenir una visi estratgica de la recerca i del sector en qu treballen. Aquests xits han de traspassar els lmits de la recerca de frontera i s'han d'imbricar en el mn econmic. El mn productiu, com a motor de l'economia, ha d'aportar un valor afegit qualitatiu als productes propis o importats i, per assolir aquest objectiu, la recerca s una baula imprescindible. A ms, la recerca i la innovaci han de completar una xarxa a diversos nivells amb: Una transformaci de les universitats, que sn la base de la recerca d'alt nivell. Per tant, s'ha d'avanar cap a un nou model universitari molt ms descentralitzat amb una nova governana i assumint les responsabilitats que se'n deriven. Les universitats catalanes poden fer aquesta transici i hauran de fer apostes molt fortes per mbits determinats per ser capaces de concentrar coneixement i excellir. Aix vol dir ser valentes i optar per algunes especialitats determinades per assolir el millor nivell per, principalment, vol dir fer renncies. Per aquesta via, hi haur menys equips de recerca, per seran ms grans, amb ms recursos i ms forts. Tot plegat per ser la base d'una xarxa dinmica i autnoma d'educaci, coneixement i recerca d'alta qualitat. Una atenci ms gran a la recerca aplicada. Catalunya ha d'institucionalitzar la vertebraci de la recerca aplicada amb la participaci de tots els actors en rgans concrets i objectius especfics. La creaci de plataformes compartides per a la recerca aplicada ha de ser un actiu per consolidar, transformar (si cal) i rellanar sectors econmics tradicionals del pas, reindustrialitzar-lo en els mbits on sigui possible i generar nova activitat.

En la plena sobirania, la universitat, entesa com una instituci moderna, dinmica, amb voluntat de millora i recerca constant i implicada en la societat, ha de poder anar ms enll i

75

emprendre nous reptes. Com a instituci, la universitat ha d'assumir noves responsabilitats i implementar noves estructures de governana, sobretot amb la mirada dirigida a un treball gil i eficient en xarxa amb universitats d'arreu del mn. En aquest marc, l'Institut d'Estudis Catalans, la instituci acadmica del pas, ha de situarse com la referncia en el seu mbit i, com en altres pasos, donar reconeixement a la creaci de coneixement cientfic i esdevenir una plataforma de projecci internacional de la recerca. A ms, caldr enfortir la Xarxa Vives de les universitats dels territoris de parla catalana. Catalunya ha de caminar cap a una xarxa de recerca molt ms flexible i adaptable a les necessitats per establir una relaci ms estreta amb les empreses i la societat, amb ms impacte sobre l'economia i esdevenir un referent modern i eficient. La recerca ha de crixer per afrontar projectes de dimensions ms ambicioses i crear plataformes transversals i integradores que se situn a l'avantguarda mundial.

El sistema universitari catal ha de dur a terme una transformaci profunda cap a una major autonomia en la governana i la gesti. Aix tamb dur a una presa de decisions sobre les prioritats de cada universitat. El sistema de recerca de frontera de Catalunya s'ha de consolidar per fer de la recerca un motor de primer ordre del pas. La recerca s'ha d'anar sincronitzant amb l'mbit productiu per posicionar internacionalment el pas en mbits capdavanters. Les plataformes per a la recerca aplicada han d'esdevenir una base de consolidaci econmica i reindustrialitzaci del pas.

76

Documentaci de referncia
ABAT, A. (2010). Catalunya independent al si de la Uni Europea. Barcelona: Centre d'Estudis Sobiranistes. AGNCIA CATALANA DE L'AIGUA. (2008). L'aigua a Catalunya. Diagnstic i propostes d'actuaci. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. ALESINA, A., SPOLAORE, E. (2008). La mida de les nacions. Barcelona. LID Editorial Empresarial. BEL, G. (2010). Espaa, capital Pars. Barcelona: Destino. CARDS, S. (2010). El cam de la independncia. Barcelona: La Campana. FERRER, F. (2009). L'estat de l'educaci a Catalunya. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. Barcelona. DEPARTAMENT D'EMPRESA I UNIVERSITATS (2007). Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovaci (PNRI). Barcelona: Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE GOVERNACI I ADMINISTRACIONS PBLIQUES (2007). Pla estratgic de telecomunicacions i societat de la informaci a Catalunya (2010-2014). Barcelona: Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDSTRIA (2006). Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GUINJOAN, M., CUADRAS, X. (2011). Sense Espanya. Balan econmic de la independncia. Barcelona: Prtic. HIERRO, M. J. (2010). Canvis a curt termini en la identificaci nacional a Catalunya. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. LONGO, F. (2007). "Introducci. Els directius pblics davant dels reptes de la governana contempornia". A: Els escenaris de la Gesti Pblica del segle XXI. Barcelona: EAPC. LONGO, F., YSA, T. (editors) (2007). Els escenaris de la gesti pblica del segle XXI. Barcelona: Escola d'Administraci Pblica de Catalunya. MAR, I. (2011). El paper de les varietats lingstiques en la identificaci de la catalanitat. Barcelona. IEC. PONT, A. (2012). Delenda est Hispania. Barcelona: Viena Edicions.

77

ROS, J. (2009). Ms val sols... La viabilitat econmica de la independncia de Catalunya. Barcelona: Dria Editors. TREMOSA, R. (2008). Catalunya, pas emergent. Valncia: Tres i Quatre. TREMOSA, R. (2007). Catalunya ser logstica o no ser. Valncia: Tres i Quatre. VIDAL, S. (2002). In-Justcia. Barcelona: Angle Editorial.

78

Resumen ejecutivo
El proceso hacia la independencia La relacin poltica entre Catalunya y Espaa definida por el Estatut de 1979, a partir de la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatut de Catalunya del 2006, ha entrado en una fase de creciente desencuentro y son nuevas la magnitud y la desvergenza de las provocaciones y, por otra parte, la indefensin jurdica para poder responder desde Catalunya. En el plan judicial, por ejemplo, hay que mencionar las sentencias que desautorizan al exitoso y nada conflictivo modelo de inmersin lingstica. En el mbito poltico, la invasin competencial es sistemtica. En la economa, adems de mantenerse la situacin manifiestamente injusta debida al trato fiscal, en el plan meditico y de la opinin pblica, las campaas de exacerbacin anticatalanista, a menudo abiertamente xenfobas, han sido constantes. Se constata un claro retroceso de la calidad democrtica y de las garantas que el Estado espaol tendra que ofrecer a los catalanes. En definitiva, la experiencia autonmica ha llegado a su final por voluntad expresa de un Estado espaol debilitado y a la defensiva. La consecuencia de todo, en el plano poltico, es una dramtica prdida de la capacidad objetiva de los catalanes para gobernar de manera autnoma sus destinos. La independencia de Catalunya se convierte en una oportunidad para recuperar la iniciativa poltica y para implementar una regeneracin democrtica basada en la transparencia y la asuncin de responsabilidades estableciendo una separacin efectiva de poderes y una administracin en red gil y eficiente. La intencin de voto ante un hipottico referndum sobre la independencia de Catalunya ya supera el 50 por ciento de posiciones favorables, en tanto que la unidad civil de los catalanes ya no se puede fundamentar en lealtades y cohesiones tnicas y menos, si son forzadas-, sino que slo puede tener una base poltica, que es la de la radicalidad democrtica. La unidad civil digna slo se puede construir sobre unas instituciones catalanas slidas, un sistema radicalmente democrtico y unos instrumentos polticos y administrativos renovados y modernizados que garanticen un proyecto de prosperidad tanto cultural, como social y econmica. En el terreno internacional, el reconocimiento de Catalunya est en un punto difcil de determinar. Los catalanes hemos sido vctimas, en casi todos los terrenos, de nuestras propias debilidades e inconsistencias. Sin embargo, polticamente, si bien se nos mira con discrecin, se nos conoce en la mayora de cancilleras de los pases ms importantes. Slo desde la expresin directa de las propias intenciones, como muestran experiencias recientes, se obtiene la atencin prudente pero respetuosa que merece nuestra ambicin de tener voz propia en el mundo. Ello, gusta o no, conviene o no, pero lo entiende todo el mundo. Este informe parte de las siguientes premisas: a) la Espaa de las Autonomas y ms an el sueo de una Espaa federal o confederal- es agua pasada; b) el encaje de la voluntad nacional de Catalunya en un modelo recentralizado es absolutamente impensable, si no queremos caer en la irrelevancia; c) el horizonte de una Catalunya independiente ya es visto como deseable, y d) en consecuencia, en cualquier escenario de radicalidad democrtica, la independencia es una alternativa a considerar. De aqu, que nos haya parecido imprescindible hacer un ejercicio de prospectiva sobre esta hiptesis.

79

La constitucin de un nuevo Estado El establecimiento de un nuevo Estado radica en dos actos polticos: la proclamacin de la independencia en el Parlamento democrtico y establecido para este fin y el reconocimiento por parte de los dems estados.

Actos polticos constituyentes

Proclamacin de la independencia Reconocimiento internacional La proclamacin de la independencia se basa en un acuerdo poltico mayoritario previo entre las fuerzas polticas parlamentarias. Este acuerdo se traslada y se aprueba en el Parlament de Catalunya, puede ser ratificado por varias vas (ver el apartado 2.1), y abre el proceso constituyente en lo que se redacta la nueva Constitucin. Una vez la nueva Carta Magna es aprobada en la sede parlamentaria y ratificada en referndum, queda establecido el nuevo Estado. Paralelamente, a partir de la proclamacin de independencia, el nuevo Estado tiene que obtener el reconocimiento internacional de otros estados (ver el apartado 2.2), especialmente de aquellos ms relevantes a la escena internacional. Este apoyo hay que buscarlo previamente con un discurso claro y explcito de la voluntad de independencia y concretarlo una vez el Parlamento se haya significado.

Acciones funcionalmente crticas

Ley de transitoriedad jurdica Mantenimiento del orden pblico Garanta de los ingresos pblicos Abastecimiento energtico Una vez proclamada la independencia, el Gobierno tiene que garantizar el Estado de Derecho y mantener un funcionamiento ordinario sin tropiezos. En primer lugar debe garantizarse la seguridad jurdica, por lo que el Parlamento tiene que aprobar inmediatamente una ley de transitoriedad jurdica que regule el funcionamiento jurdico y administrativo (ver apartado 2.5), cubra las garantas jurdicas de los acuerdos contractuales y garantice el funcionamiento ordinario de instituciones y empresas. Otra cuestin sensible es el mantenimiento del orden pblico ya que, en un proceso de esta ndole, algunos grupos contrarios podran provocar altercados buscando una desestabilizacin social (ver los apartados 3.7 y 5.3). La Polica de Catalunya tiene que disponer de los recursos humanos y econmicos para identificar fehacientemente los grupos potencialmente radicales y prevenir eventuales disturbios. Adems, en el periodo transitorio, el Gobierno tiene que asegurarse el ingreso de los recursos econmicos para hacer frente a los gastos ordinarios de la administracin (ver apartado 3.6). El pleno funcionamiento de la Agncia Tributaria de Catalunya tiene que permitir que la Generalitat de Catalunya recaude los tributos que se generan en
80

Catalunya y los gestione adecuadamente. Adems, para un funcionamiento ordinario sin tropiezos, la Administracin pblica, bajo los criterios del Gobierno, tiene que hacerse cargo del abastecimiento energtico (ver apartado 4.4). Catalunya es altamente dependiente de las importaciones energticas y, si bien algunas fuentes se gestionan parcialmente desde el interior (gas y petrleo), la generacin y el transporte de electricidad, imprescindible en cualquier sociedad moderna, se controlan actualmente desde fuera de Catalunya. El gobierno tiene que llegar a un acuerdo con Espaa en todos estos aspectos.

Acciones polticamente esenciales

Forma de estado Estatus de la lengua espaola Acceso a la nacionalidad catalana La constitucin de un nuevo Estado exige ciertos acuerdos polticos de gran trascendencia. Tales acuerdos, que necesitan un consenso social mayoritario, se pueden anticipar a la proclamacin de la independencia para facilitar los debates ms especficos del proceso constituyente (ver el apartado 5.2). Estos acuerdos polticos constituyentes incluyen: la forma de estado que se establecer; si se optara por la repblica como forma de Estado, debe establecerse de inmediato el papel del Presidente y el del Jefe del Gobierno (ver el apartado 3.1). Tambin es decisivo dilucidar previamente el estatus de las lenguas que cohabitarn en el nuevo Estado (ver el apartado 3.3) y las condiciones para acceder a la nacionalidad catalana (ver el apartado 3.2). Estas cuestiones preocupan a una parte significativa de la poblacin catalana, y su indefinicin puede perturbar y dificultar el proceso constituyente.

La nueva Administracin
Unos organismos pblicos eficaces, dinmicos, eficientes, transparentes y en red Una vez establecido el nuevo Estado, la Generalitat de Catalunya, sin dilacin, tiene que poner en funcionamiento los mecanismos para asumir las plenas funciones de la Administracin pblica de Catalunya. Las diversas acciones se centran en el establecimiento o fortalecimiento de las instituciones que tienen que llevar a cabo la accin poltica y administrativa Habra que fortalecer cuanto antes las instituciones actuales que ya operan con sentido de estado, es decir, las que ya actan proactivamente y no subsidiariamente ante los elementos de inters colectivo, con voluntad de interlocucin propia interna e internacionalmente (ver el apartado 2.6). Las acciones conciernen varios mbitos: En el mbito jurdico, debe revisarse todo el corpus jurdico para completarlo y garantizar que d cobertura coherente a todos los mbitos del derecho para que, en todo momento, se mantengan las garantas jurdicas (ver el apartado 3.4). Adems, habr que negociar la particin de bienes con Espaa, para lo que ser necesario disponer de un inventario de bienes tangibles e intangibles y elaborar una propuesta de reparto (ver el apartado 2.4). El proceso de secesin tambin lleva a la negociacin de activos

81

compartidos, tales como un nuevo convenio para la gestin del ro Ebro (ver el apartado 4.3), la regulacin del trfico de todo tipo entre la frontera compartida (ver el apartado 2.3) y los acuerdos econmicos y comerciales derivados. En cuanto a la organizacin de la Administracin pblica, habr que aprovechar la instauracin del Estado para implementar mecanismos que permitan disponer de organismos pblicos ms giles, eficientes y transparentes (ver el apartado 3.5). Algunas medidas a implantar son la creacin de nuevas agencias para la prestacin de servicios, con una direccin profesional bajo direccin poltica y con evaluacin de resultados. En el mbito de la Administracin territorial, Catalunya debe proceder a una reestructuracin significativa que garantice los servicios a todos los ciudadanos con una nueva ordenacin coherente y econmicamente eficiente, preservando las identidades locales. En el mbito de la Justicia, ser necesario crear las instituciones precisas o adecuar las existentes para el buen funcionamiento del sistema judicial (ver el apartado 3.4), estableciendo el gobierno de la Justicia, la Fiscala General y el Tribunal Supremo. Este proceso supone una gran oportunidad para implementar un sistema dinmico y eficiente de la Justicia, sin perder calidad. Tambin habr que considerar un nuevo rgano que evale la constitucionalidad de la legislacin. En el mbito de la administracin econmica (ver el apartado 3.6), el Parlamento tiene que crear las instituciones que habrn de permitir el funcionamiento ordinario, incluyendo el Banc de Catalunya (tal vez a partir del actual Institut Catal de Finances), la seguridad social y el servicio de empleo, as como los entes de control y supervisin necesarios. El Gobierno tiene que dotar adecuadamente la Agncia Tributria de Catalunya para asumir sus plenas funciones. En el mbito de la seguridad, Catalunya tendr que garantizar la propia seguridad y ser corresponsable de la seguridad global con los otros pases de las redes a las que pertenece. Por ello, Catalunya deber controlar el orden pblico, dimensionando a la Polica de Catalunya para asumir todas las funciones de seguridad y estableciendo acuerdos de reciprocidad con otros actores internacionales. Catalunya, para estas y otras funciones, tambin deber dotarse de una agencia de inteligencia. En el mbito de la defensa, Catalunya deber definir el modelo a implementar y las responsabilidades que asume en la seguridad internacional (ver el apartado 3.7).

La accin internacional
Catalunya, miembro de la Unin Europea con relaciones internacionales propias La incorporacin de Catalunya a la Unin Europea se presenta como un proceso sin precedentes a que remitirse. Los tratados de la UE no recogen el supuesto de una particin de un Estado Miembro, en tanto que la legislacin internacional es lo bastante amplia para aceptar posicionamientos diversos al respecto. En ltimo trmino, la incorporacin automtica es una decisin poltica. La independencia de Catalunya
82

genera dos nuevos estados que ya eran miembros y, por lo tanto, el inters de los Estados y de la misma UE tendra que ser la continuidad del status previo (ver el apartado 2.7). En el mbito internacional, Catalunya tendr que establecer las relaciones internacionales propias, priorizando los mbitos de actuacin y acordando o delegando otros mbitos a nivel europeo. En las relaciones internacionales, surge la ocasin de construir un sistema bien incardinado con las instituciones europeas que, lejos de diplomacias enquilosadas, dote a Catalunya de mecanismos dinmicos (ver el apartado 2.2). Catalunya tambin tendr que garantizar la propia seguridad y ser corresponsable de la seguridad global con los otros pases de las redes a las que pertenece. Catalunya tendr que ser un actor con un proyecto de defensa especfico compartido y complementario con otros pases con los que conforma las redes de seguridad internacional (ver el apartado 3.7). Un nuevo Estado activo y dinmico La independencia de Catalunya se convierte, as, en una herramienta al servicio de las aspiraciones de un pas. Un pas que se quiere libre para gobernarse y ser soberano de sus propias decisiones al servicio de una sociedad dinmica, cohesionada y con visin de futuro. Un pas con una actividad econmica avanzada y bien conectado al mundo y con un propsito que implica por igual al Gobierno, a la sociedad civil y al mundo empresarial. Un pas que apuesta por la investigacin de frontera, capaz de generar riqueza. Un pas que se dota de los mecanismos para que la riqueza se redistribuya equitativamente, garantizando la igualdad de oportunidades y de servicios.

83

84

Executive summary
The process towards independence Since the Constitutional Court passed down sentence against the 2006 Statute of Catalonia, political relations between Catalonia and Spain, as defined in the 1979 Statute, have entered a stage of growing conflict, with provocations hitherto unheard of in terms of both strength and lack of respect, whilst Catalonia is legally defenceless to respond to such attacks. On the legal front, for example, we should mention the sentences that undermine the successful and absolutely conflict-free Catalan model of language immersion. In the political sphere, there is a systematic invasion of powers. With regard to the economy, not only is the manifestly unjust fiscal situation maintained, but there are constant campaigns aimed at stirring up anti-Catalan feelings, often openly xenophobic, in the media and public opinion. We note a clear regression in terms of democratic quality and the guarantees that the Spanish State should provide to the Catalan people. In short, the experiment in autonomous government has come to an end by the express will of a weakened Spanish State that is on the defensive. The political consequence of all this is a dramatic reduction in the objective capacity of the Catalan people to autonomously govern their own destiny. In this light, the independence of Catalonia can be seen as an opportunity to recover political initiative and implement a process of democratic regeneration based on transparency and accountability, establishing an effective division of powers and a flexible and efficient administrative system. More than 50 per cent of people would now vote in favour of Catalan independence in a hypothetical referendum, and the oft-mentioned civil unity of Catalans can no longer be based on ethnic loyalty and cohesion much less, if forced but can only have a political base, one that is radically democratic. Civil unity worthy of the name can only be built on solid Catalan institutions, a radically democratic system and political and administrative instruments that are renewed and modernised to guarantee a project for cultural, social and economic prosperity. In the international sphere, recognition of Catalonia is at a point difficult to determine precisely. The Catalan people have been victims in practically all spheres of our own weaknesses and inconsistencies. And, politically, although they look at us with a degree of circumspection, we are known to the chancelleries of most major countries. And, as recent experience demonstrates, it is only through the direct expression of our intentions that the goal of having our own voice in the world receives cautious but respectful attention. Whether we like it or not, whether it is in our interest or not, everyone understands this. This report is based on the following premises: a) the Spain of the autonomous communities and, even more, the dream of a federal or confederate Spain, has become history; b) it is unthinkable that Catalonias national ambitions might find accommodation in a recentralised model, if we do not want to fall into irrelevance; c) the goal of an independent Catalonia is now seen as something desirable; and d) in consequence, in any radically democratic scenario, independence is an alternative worth considering. For all these reasons, it seems to us essential to make a prospective exercise based on this hypothesis.

85

The constitution of a new State The establishment of a new State is founded on two political acts: the proclamation of independence in a democratic parliament constituted to this end; and recognition by other States.

Constitutive political acts

Proclamation of independence International recognition The proclamation of independence is based on a prior majority political agreement amongst parliamentary political forces. This agreement, which is submitted to and approved by the Parliament of Catalonia, and can be ratified in several ways (see Section 2.1), launches the constitutive process under which the new Constitution is drafted. Once the text of this new Constitution is approved by Parliament and ratified by referendum, the new State is effectively established. Parallel to the proclamation of independence, the new State has to obtain international recognition from other States (see Section 2.2), particularly those with the most important status on the international scene. This support should be sought in advance through a clear and explicit discourse stressing the will to gain independence, and then made official once Parliament has spoken.

Functionally critical actions

Law of legal transition Maintaining public order Guaranteeing public revenues Energy supply

Once independence is proclaimed, the Government must guarantee the Rule of Law and maintain smooth, normal running of the country without disturbances. Firstly, legal guarantees must be maintained, and Parliament should immediately approve a Law of legal transition to regulate legal and administrative functions (see Section 2.5), cover legal guarantees for contractual agreements and guarantee the normal functioning of institutions and businesses. Another sensitive question will be that of maintaining public order since, in processes of this nature, certain groups opposed to independence may cause unrest, hoping to create social instability (see sections 3.7 and 5.3). The Catalan Police Force must be provided with sufficient human and economic resources to reliably identify any potentially radical groups and prevent possible disturbances. Moreover, during the transition period, the Government will have to ensure economic revenues in order to meet the Administrations running costs (see Section 3.6). Once the Catalan Tax Agency is fully operational, this will enable the Catalan Government to collect and administer taxes generated in Catalonia. Moreover, in order to ensure normal functioning, without incident, the Public

86

Administration, in accordance with criteria set by the Government, should take responsibility for energy supply (see Section 4.4). Catalonia is highly dependent on energy imports and, whilst some sources can be partially managed internally (gas and oil), electricity generation and conveyance, vital activities in modern societies such as Catalonia, are controlled from outside the country. The government should reach an agreement with Spain or take over operation of gas and nuclear power.

Politically essential actions

State model Statutes of the Spanish Language Access to Catalan nationality Due to the political and social repercussions of the process, the constitution of a new State requires certain long-term political agreements that are invested with the greatest importance. These agreements, which require majority social consensus, can precede the proclamation of independence in order to prepare for the more specific debates in the constitutive process (see Section 5.2). The constitutive political agreements necessary include those concerning: the model or form of State to be established: if the majority option is for Catalonia to become a republic, this needs to be defined and a decision taken over the figure that should hold the most responsibility and power, whether the President or the Head of Government (see Section 3.1), and whether these should be separate. It is also important to decide, in advance, the statutes of the Spanish and English languages, amongst others, in the new State (see Section 3.3), and the conditions for obtaining Catalan nationality (see Section 3.2). These issues concern a large proportion of the Catalan population, and failure to resolve them may complicate and hamper the constitutive process.

The new Administration

A network of effective, dynamic, efficient, transparent public bodies Once the new State is established, the Government of Catalonia should, without delay, provide for mechanisms responsible for the full functioning of the Catalan Public Administration to enter into operation. Measures to this end will centre on establishing or strengthening bodies responsible for political and administrative action. These bodies should be imbued with the sense of State, that is to say, with their own political project, taking full responsibility for their functions, working in a proactive (not subsidiary) way with regard to elements of collective interest, and seeking their own channels of interlocution both internally and internationally (see Section 2.6). Such measures concern a series of spheres: In the legal sphere, the entire body of law must be reviewed in order to complete it and ensure that it consistently covers all areas. This involves, in particular, ensuring that legal guarantees are maintained at all times (see Section 3.4). Moreover, it will be necessary to negotiate the division of assets with Spain, and this will be necessary to compile an inventory of tangible and intangible goods and to draft a proposal for their division
87

(see Section 2.4). The secession process also requires negotiations over shared assets, such as a new agreement for management of the River Ebro (see Section 4.3), regulation of traffic of all kinds over the shared border (see Section 2.3), and economic and trade agreements that derive from this. Regarding the organisation of the Public Administration, the establishment of the State should be used to introduce mechanisms enabling the establishment of more flexible, efficient and transparent public bodies (see Section 3.5). The measures to be introduced include establishing new agencies to provide services. These should be managed professionally, under political administration, and provisions for results assessment should also be made. In the field of territorial administration, Catalonia should carry out an in-depth restructuring to guarantee services to all citizens, with a new, coherent and economically efficient structure, whilst conserving local identity. In the sphere of Justice, the necessary institutions should be established or existing institutions reformed to ensure the smooth operation of the legal system (see Section 3.4), with the establishment of the Justice Department, the Office of the Public Prosecutor General and the Supreme Court. This process will provide a magnificent opportunity to install a dynamic, efficient Justice system, without losing quality. The possibility of establishing a new body to assess legislation from the constitutional standpoint should also be considered. In the sphere of economic administration (see Section 3.6), the Parliament should set up the bodies required for day-to-day functioning, including the Bank of Catalonia (based, no doubt, on the Catalan Finance Institute), Social Security and Employment Services, as well as the necessary control and supervisory bodies. The Government should provide the Catalan Tax Agency with sufficient resources to fully carry out its duties. As regards security, Catalonia will have to guarantee its own security and share responsibility for global security with other countries in those networks of which it is a member. To this end, Catalonia will have to maintain public order, sizing the Catalan Police Force appropriately to take over security and establishing reciprocal agreements with other international players. For these and other functions, Catalonia will also need to establish an Intelligence Agency. In the field of defence, Catalonia will need to decide the model to be implemented and the responsibilities the country is to take on as regards international security (see Section 3.7).

International action
Catalonia, member of the European Union with its own international relations

88

Catalonias entry into the European Union is a process for which there are no precedents to serve as a point of reference. EU treaties do not take into account the possibility of partition of a Member State, and international law is broad enough to allow different interpretations. In the final outcome, automatic entry is a political decision. Catalan independence will lead to the creation of two new States that were already EU members and, therefore, the interest of both these States and the Community itself should be to ensure the continuity of previous conditions (see Section 2.7). In the international sphere, Catalonia should establish its own international relations, prioritising areas of action and agreeing or delegating other areas at European level. Regarding international relations, this is a good opportunity to establish a system closely interconnected with European institutions that, eschewing outmoded diplomatic procedures, provides Catalonia with dynamic instruments to this end (see Section 2.2). Catalonia will also have to ensure its own security and share responsibilities for global security with other countries that are members of networks to which it belongs. Catalonia will need to have its own, specific defence strategy, which should be shared with and complement those of other countries that form international security networks (see Section 3.7). An active and dynamic new State The independence of Catalonia is an instrument at the service of a countrys aspirations. A country that wants to be free to govern itself and exercise sovereignty over its own decisions, at the service of a dynamic, cohesive people with a firm vision of the future. A country whose economic activity is advanced and well-connected to the world, with a fabric that includes Government, civil society and the business world in equal measure. A country committed to frontier research, capable of generating wealth. A country that will establish mechanisms to ensure that this wealth is distributed equitably amongst society, guaranteeing equal opportunities and access to services.

89