Un Nou País Per A Tothom

VOTA INDEPENDNCIA
UN NOU PAS
PER A TOTHOM
junqueras.cat/web/programa
ELECCIONS 2012
AL PARLAMENT DE CATALUNYA
PROGRAMA
ELECTORAL
PROGRAMA ELECTORAL
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
25 DE NOVEMBRE DE 2012
LAUTONOMIA QUE TENIM
LA TRANSICI QUE FAREM
LA REPBLICA QUE VOLEM
Esquerra Repu!"#a$a
%NDE&
PRESENTAC...................................................................................................................................4
EL FULL DE RUTA DESQUERRA REPUBLCANA DE CATALUNYA
PER A LA CONSTRUCC DUN ESTAT NDEPENDENT 2013-2014..............................................6
1. EL DRET A DECDR PER SUPERAR LA CRS..........................................................................11
Hisenda Catalana...............................................................................................................................12
Una altra banca s possible...............................................................................................................15
Catalunya, un nou pas industrial.......................................................................................................17
Cap a una economia del coneixement...............................................................................................19
Loportunitat de leconomia verda.......................................................................................................20
Una administraci que faci les coses fcils........................................................................................22
Un model comercial equilibrat............................................................................................................23
Un turisme sostenible.........................................................................................................................25
Un mercat ms democrtic.................................................................................................................27
Ms ocupabilitat..................................................................................................................................29
Els nostres drets laborals i les nostres pensions................................................................................31
Concertaci i dileg social..................................................................................................................33
Noves concepcions del treball i de lempresa....................................................................................35
Catalunya, pol de coneixement del sud dEuropa..............................................................................37
Un nou model duniversitats...............................................................................................................39
2. LA CATALUNYA DEL BENESTAR LA GUALTAT DOPORTUNTATS......................................41
Un nou Sistema Nacional de Salut i dAfers Socials...........................................................................42
La salut des de la perspectiva de gnere............................................................................................51
La societat del benestar......................................................................................................................53
Leducaci, eina de vertebraci de la societat....................................................................................63
Cultura, fonament de cohesi social...................................................................................................68
El catal, llengua vertebradora duna societat plurilinge...................................................................72
Esport..................................................................................................................................................73
El dret de les dones a leducaci, la cultura i lesport.........................................................................80
3. LA DEFENSA DEL TERRTOR.....................................................................................................84
Medi ambient i energia.......................................................................................................................85
Poltica territorial................................................................................................................................92
Agricultura.........................................................................................................................................105
Societat de la informaci...................................................................................................................109
2

Esquerra Repu!"#a$a
4. DENTTAT, REPUBLCANSME MUNCPALSME..................................................................111
Repblica
La concreci de la Repblica de Catalunya: el model dEstat..........................................................111
Lapoderament ciutad, la regeneraci democrtica i el dret de decidir...........................................114
La transparncia i la lluita contra la corrupci...................................................................................116
Una administraci pblica i territorial efica i eficient al servei de les persones...............................119
Administraci de Justcia..................................................................................................................121
Les poltiques en matria de seguretat.............................................................................................127
La Llei electoral de Catalunya...........................................................................................................131
Poltica municipal..............................................................................................................................133
Drets Civils
El dret de les dones a decidir sobre elles mateixes..........................................................................137
Les poltiques dimmigraci...............................................................................................................142
Poltiques per al collectiu LGTB.......................................................................................................144
La joventut en lluita per un futur ms just..........................................................................................147
Moviments socials.............................................................................................................................151
dentitat
El catal, llengua nacional, oficial i ds preferent............................................................................153
La cultura, fonament de ciutadania i identitat...................................................................................154
Lespai catal de comunicaci audiovisual.......................................................................................164
5. CATALUNYA, NOU ACTOR NTERNACONAL DE PLE DRET..................................................167
Uni Europea i poltica internacional.................................................................................................168
Cooperaci, pau i solidaritat internacional........................................................................................178
3

Esquerra Repu!"#a$a
PRESENTACI
Les eleccions dels 25 de novembre sn determinants per al futur del nostre pas. Mai com ara, la
ciutadania catalana havia expressat d'una forma tan majoritria l'anhel de llibertat com en la
manifestaci de la Diada Nacional d'enguany. Mai com ara, el poble de Catalunya havia manifestat
d'una forma tan clara, pacfica i inclusiva, la confiana i la convicci que la independncia del nostre
pas s imprescindible per continuar existint com a naci, per protegir els drets socials de la
ciutadania, per desenvolupar tot el nostre potencial com a pas i per garantir la continutat de lestat
del benestar.
Per primera vegada des de la recuperaci de la Generalitat de Catalunya, la independncia del
nostre pas ha adquirit una percepci de proximitat com no l'havia tingut abans. ERC ha perseverat
durant dcades per assolir un escenari que ara, per una majoria social, es planteja com a possible,
viable i absolutament necessari.
De la voluntat del poble catal, el 25 de novembre en sorgir un nou Parlament que haur de
conformar una clara majoria sobiranista. Una majoria que compti amb el mxim suport possible per
exercir el legtim i democrtic dret de decidir el 2014. en aquest nou Parlament el pes dERC ser
determinant per garantir l'exercici daquest dret massivament reivindicat per part de la ciutadania.
Una ERC forta ser la garantia perqu ning no ens tregui la illusi generada per la mobilitzaci de
la Diada.
El programa que ERC planteja per a aquestes eleccions no s tan sols una apellaci a la voluntat
majoritria de la ciutadania catalana en lmbit nacional. s tamb una proposta irrenunciable a la
defensa i a l'enfortiment del nostre estat del benestar en un moment de greus retrocessos socials,
en el camp de la sanitat, leducaci i els serveis socials. El programa d'ERC vetlla i dna resposta a
les necessitats i als patiments que la profunda crisi econmica est provocant en les famlies dels
ms de 840.000 aturats que t el nostre pas. Perqu noms amb la independncia podrem garantir
un futur millor als nostres conciutadans.
Aquest programa s el comproms que ERC assumeix amb el pas i amb els homes i dones, els
infants, la gent gran, els emprenedors, els aturats i tothom que es mereix les oportunitats dun nou
pas. Un comproms que passa per la inequvoca voluntat d'ERC de celebrar, durant el 2014, un
referndum sobre la independncia de Catalunya, per esdevenir un nou Estat en el si de la Uni
Europea. volem fer-ho, tant per exercir un dret radicalment democrtic, com per garantir el
benestar i els drets dels nostres conciutadans. Perqu, per a nosaltres, la qesti nacional s
indestriable de la qesti social. El pas s la seva gent, i noms si progressa la gent, ho far tamb
el pas. La nostra opci dassolir un horitz de plena sobirania s una necessitat inajornable.
Mirant la nostra dilatada histria, no sn tants els moments en qu Catalunya ha gaudit d'una
confluncia de factors per fer un salt definitiu en les seves aspiracions nacionals. Pocs han estat els
moments en qu la poblaci ha expressat, amb la maduresa i la contundncia democrtica que ho
est fent el poble catal, quin s l'horitz que desitja per a les futures generacions. Pocs han estat
els moments en qu, des de la fermesa institucional i el suport d'una majoria ciutadana, Catalunya
ha pogut escollir i decidir com es governava. Avui, vivim un daquests moments nics.
Catalunya viu un moment certament difcil en lmbit econmic i social, per excepcional en el camp
poltic. El debat sobre el futur nacional i la independncia ha arribat per primer cop de manera clara
a lopini pblica internacional. ERC defensa una Catalunya integrada i compromesa amb Europa.
Com sempre ho ha fet. La UE ha estat un projecte poltic que s'ha construt durant ms de 60 anys,
garantint la pau i el progrs per al conjunt d'Europa. en la construcci d'aquesta Uni, els catalans i
les catalanes hi hem participat amb una inqestionable voluntat europeista. Catalunya sempre ha
estat favorable a un enfortiment poltic de la Uni i de les seves institucions. Europa mai no ha estat
un projecte tancat, sempre ha vetllat per crixer i estendre els seus valors democrtics, de progrs i
de respecte pels Drets Humans tan lluny com li ha estat possible. Per aix creiem fermament en una
Catalunya independent integrada a Europa. Perqu Catalunya ha contribut a aquesta Uni Europea
i perqu Catalunya s Europa i els catalans som ciutadans europeus.
4

Esquerra Repu!"#a$a
Com Esccia, Catalunya aspira a esdevenir un Estat ms d'aquesta Uni i formar part de la
fraternitat europea. Per aix optem per un creixement de la Uni Europea des de dins de la mateixa
Uni.
Noms ateny als catalans i catalanes escriure el seu futur. Noms nosaltres som responsables del
nostre esdevenidor. Noms s la ciutadania catalana, la legtima dipositria de les esperances i
anhels d'un futur millor. en aquest desig de veure nixer un nou pas dins Europa, ERC estar, com
sempre ha estat, al costat de la llibertat.
Ester Capella
Vicesecretria General d'Acci Poltica i Dona
Jordi Sol
Vicesecretari General de Poltica nternacional i Relacions nstitucionals
5

Esquerra Repu!"#a$a
UNA PROPOSTA DE CATALUNYA AL MN
EL FULL DE RUTA DESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
PER A LA CONSTRUCCI DUN ESTAT INDEPENDENT '()*+'(),
Catalunya vol fer una proposta al mn. Una proposta radicalment democrtica, basada en el dret a
decidir, una proposta que posa la sobirania popular al centre de la construcci social i nacional.
Catalunya t loportunitat de constituir el primer Estat del segle XX: un Estat basat en la sostenibilitat
social, mediambiental i econmica. Un Estat comproms amb la participaci, la democrcia i el dret
de decidir. Un Estat federat amb la Uni Europea. El primer Estat del mn constitut pensant en el
futur.
Som davant duna oportunitat nica. El procs demancipaci nacional sha accelerat arran del
rebuig de lEstat espanyol al nou model dencaix proposat pel poble catal amb lEstatut
dAutonomia de 2006, amb el moviment de consultes populars i, molt especialment, amb la
manifestaci del passat Onze de Setembre, que ens situa en un nou escenari.
Som davant duna oportunitat que noms es presenta una de cada moltes generacions. Loportunitat
de construir un nou pas; loportunitat del poble catal de ser protagonistes de la nostra histria;
loportunitat de posar la poltica al centre del debat pblic; loportunitat de construir una societat
millor basada en la justcia social i lequitat; loportunitat de reafirmar el nostre comproms amb la
democrcia, amb la pau, i amb Europa.
Esquerra Republicana entn que el procs que sha encetat i que ha de permetre la independncia
de Catalunya s linici del cam cap a la independncia i la reunificaci nacional i federal dels
territoris que configuren els Pasos Catalans.
Som davant duna oportunitat que, precisament per lexcepcionalitat, lentusiasme i la fora de la
nostra demanda, ens obliga a accelerar els procs cuidant que, en totes les etapes, sactu
escrupolosament i en benefici del pas, ni precipitadament, ni de manera excessivament lenta ni,
evidentment, buscant la petitesa dels rdits electorals dels partits.
Cal reconixer molt especialment la contribuci, en aquest procs, de la societat civil catalana per
acompanyar la majoria social i els partits tradicionalment autonomistes en la seva evoluci cap a
lindependentisme. Centenars dentitats, durant la dictadura franquista i les tres dcades
dautonomisme, han posat al centre de la seva agenda la recuperaci de les llibertats nacionals,
primer, i han fet que Catalunya hagi posat rumb a lestat propi, desprs. Pel seu paper determinant
en la convocatria de la manifestaci de la passada Diada, cal fer un reconeixement a lAssemblea
Nacional Catalana (ANC).
En aquest sentit, ERC afirma els punts programtics que lANC ha fet arribar als partits poltics,
assumint el comproms amb la gent que es va manifestar en la Diada denguany, en el seu clam
perqu Catalunya esdevingui, al ms aviat possible, un nou estat dins la UE:
1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble catal. El poble catal s qui sha de
consultar a lhora de decidir la relaci poltica que vol establir amb la resta de pobles i estats
del mn.
2) Ens posarem a treballar immediatament perqu, en la propera legislatura, se celebri un
referndum per tal que Catalunya esdevingui, al ms aviat possible, un nou Estat
independent dEuropa.
3) Si aquesta s la voluntat del poble, treballarem conjuntament amb la resta de grups poltics
perqu el procs de constituci del nou Estat independent sigui el ms consensuat i
participatiu possible, i esdevingui lEstat de tots els catalans i catalanes.
6

Esquerra Repu!"#a$a
Daltra banda, tal com expressava el Parlament de Catalunya, en la Resoluci 742/X aprovada el
dia 27 de setembre de 2012:
Des de la seva represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes poltiques amb
l'objectiu de garantir la pervivncia de la llengua i la naci catalanes, afavorir el progrs econmic i
el benestar dels seus ciutadans! "ona part d'aquest catalanisme ha volgut trobar durant molts an#s
un encai$ de la nostra realitat nacional al si de l'%stat espan#ol mitjan&ant l'aportaci d'estabilitat
econmica i regeneraci en les formes de 'overn, a canvi del reconei$ement de la nostra llengua,
la nostra cultura i un cert nivell d'autogovern, diferent en funci del perode histric! (i ha hagut,
tamb des del catalanisme, una proposta que ha plantejat una redefinici complerta de l'%stat
espan#ol per a basar la seva font de legitimitat en la uni volunt)ria de diferents nacions que
s'haurien de reconi$er entre elles en un pla d'igualtat! Igualment, ja des dels seus inicis, el
catalanisme poltic ha comptat amb partidaris de l'%stat propi, entenent que era en el concert de les
nacions on *atalun#a trobaria un marc de relaci estable i de bon ve+natge amb la resta de pobles
de la ,ennsula Ibrica i d'%uropa!
%n els darrers trenta an#s, una part majorit)ria del catalanisme ha intentat vehicular el seu progrs
nacional, desenvolupament econmic, cohesi social i aprofundiment democr)tic a travs de la
participaci a l'%stat %span#ol! -algrat els aven&os assolits respecte a la situaci viscuda sota el
franquisme, el balan& d'aquest perode s clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim
com a societat! .es propostes d'acord que han significat els estatuts d'autonomia de /010 i 2334, la
col5laboraci amb l'entrada a la 6ni %uropea i a l'euro, la contribuci a la modernit7aci econmica
i al progrs democr)tic, han topat amb una clara voluntat de recentralit7aci i de laminaci de
l'autogovern 8e$pressada amb les continuades invasions competencials i, de forma molt
significativa, amb la sentncia del 9ribunal *onstitucional sobre l'%statut d':utonomia de 23348,
l'incompliment dels compromisos continguts en els diferents acords entre *atalun#a i l'%stat
%span#ol, una inversi en infraestructures molt menor al pes econmic sobre el conjunt de l'%stat, el
men#spreu i l'assetjament contra la llengua i la cultura catalanes i un dficit fiscal continuat durant
aquest perode equivalent anualment al ;< de la creaci de riquesa que avui posa en perill la
cohesi social i el progrs econmic!
Amb lobjectiu de constituir lEstat catal, la Repblica de Catalunya, aquest document defineix les
accions que Esquerra Republicana de Catalunya vol promoure, des del Parlament i el Govern de la
Generalitat, si guanya les properes eleccions al Parlament, que se celebraran el proper 25 de
novembre de 2012.
La proposta dEsquerra Republicana es basa en la construcci dun procs basat en tres agendes
simultnies: lagenda nacional, lagenda internacional i lagenda espan#ola, que utilitzi les vies
democrtiques que estan al nostre abast per fer la convocatria dun referndum
1
per a la
independncia. Les agendes tindran dues fases: la fase referend)ria, que siniciar lendem de les
eleccions del 25 de novembre, fins a la celebraci del referndum; i la segona fase, que comprn el
procs constituent.
AGENDA NACIONAL
O-e#."us:
Fase re/ere$01r"a2
1. Establir els mecanismes i les vies dentesa per a la celebraci dun referndum per a la
independncia, primer en el marc de la legislaci catalana i estatal i, si lEstat shi oposa i no
s possible, en el marc de la legislaci internacional, com a molt tard fins al desembre de
2013.
2. Convocar un referndum per a la independncia de *atalun#a per al 2014 i consolidar la
majoria social per guanyar-lo.
3. Constituir una comissi promotora del di)leg nacional per informar sobre el procs
democrtic, que incorpori representants dels territoris dels Pasos Catalans.
1
7

Esquerra Repu!"#a$a
Fase #3$s.".ue$.2
4. Promoure el debat sobre el nou Estat basat en el marc de la comissi promotora del di)leg
nacional.
5. Elaborar un ,la de contingncies per garantir la continutat en la prestaci dels serveis
pblics, l'ordre, la seguretat jurdica i l'estabilitat econmica.
6. ncorporar els elements constituents que fan referncia al conjunt de la naci catalana, com
tamb establir poltiques de cooperaci amb els territoris dels Pasos Catalans de carcter
poltic, econmic, social i cultural.
Letapa que sobre amb les eleccions del 25 de novembre, i que es tancar amb laprovaci de la
Constituci de Catalunya, sha de bastir a partir dun debat liderat pel Govern de la Generalitat i
acompanyat pel conjunt de la societat catalana, i amb representaci dels Pasos catalans, que es
portar a terme en una comissi promotora del di)leg nacional.
Per a la celebraci del referndum, dacord amb el principi democrtic universal, el poble de
Catalunya exercir el dret de decidir: o b en el marc de la legislaci vigent espanyola, o b, en el
cas que la legislaci sigui interpretada contrriament al principi democrtic, apellant directament al
dret i la legalitat internacionals com ja ha succet en alguns casos recentment. Esquerra
Republicana fa una crida a resoldre el procs de constituci de lEstat catal mitjanant la voluntat
poltica i democrtica. Amb el procs dindependncia de Catalunya, Espanya t loportunitat
diniciar un projecte propi, de superar la seva histria i demostrar el seu comproms amb la
democrcia. En el cas que l'exercici del dret a decidir fos impedit o bandejat, el Parlament de
Catalunya, legalment constitut, bo i apellant al principi democrtic internacional, declararia
unilateralment la independncia.
Fins avui, lEstat espanyol ha negat qualsevol dileg i la possibilitat de la consulta al poble catal
sobre el seu futur. Malgrat aquesta negativa, cal insistir en el dileg amb Espanya per fer ms
evident encara, en lmbit nacional, l'atzucac en qu es troba la Catalunya autonmica; aix servir
per reforar la legitimitat de la proposta catalana. nsistirem en el dileg amb Espanya perqu
Catalunya sempre optar per la democrcia i el respecte a la legalitat, catalana, espanyola o
internacional. , finalment, perqu arribar un moment en qu shaur de negociar de forma
operativa la separaci, de com acord.
En un primer perode, entre el 25N i la celebraci del referndum per a la independncia, lagenda
nacional se centrar en el debat sobre lEstat propi, que ha de ser, alhora, un procs de deliberaci i
dinformaci sobre les dues etapes del procs.
s clau que totes les persones que tinguin una vinculaci familiar o afectiva a Espanya puguin
sentir-se incloses en el procs i, en aquest sentit, cal treballar sempre en positiu cap a la doble
vinculaci: en les mltiples lleialtats i en lentusiasme de la regeneraci democrtica, poltica, social i
econmica que suposa el procs de construcci de lEstat catal. Cal insistir en la idea que, en
aquest procs, els catalans dorigen espanyol han de decidir projectant-se cap al futur i que, en cap
cas, no hauran de renunciar a la seva identitat ni vinculaci amb Espanya.
Constituci dun frum estable en la comissi promotora del di)leg nacional en el qual es puguin
posicionar els principals actors econmics, socials i cvics amb relaci a la construcci de lEstat
catal, amb participaci de representants dels territoris dels Pasos Catalans. Aquest frum ha
de fomentar el debat no noms entre la societat civil organitzada, sin tamb entre la ciutadania.
A cada poble i a cada barri de totes les ciutats catalanes, tothom ha de tenir loportunitat
dexpressar i esvair dubtes sobre el procs.
Publicaci del .libre blanc sobre el referndum per a la independncia, que recollir les
principals claus del debat nacional amb lobjectiu que tots els votants tinguin la mxima
informaci sobre el procs, i que es distribuir al mxim nombre de llars del pas.
8

Esquerra Repu!"#a$a
En la fase constituent, la societat catalana ha diniciar un nou debat, en la comissi promotora del
di)leg nacional, per definir el nou model de pas, dinstitucions, de model democrtic, dactivitat
econmica, de relacions socials i de ciutadania, del vincle i reunificaci amb els territoris de la naci,
entre daltres.
nici dun procs participatiu per a lelaboraci de la Constituci Catalana en qu una majoria
significativa de les persones residents a Catalunya expressessin quin s el seu model de pas.
AGENDA INTERNACIONAL
O-e#."us2
Fase re/ere$01r"a2
1. Aplicar el principi democrtic internacional per convocar un referndum per a la
independncia o declarar unilateralment la independncia per part del Parlament de
Catalunya, en ltima instncia, com a molt tard el 2014.
2. Defensar i aplicar el dret a la successi d'Estats en el marc del federalisme europeu.
Catalunya ser un nou Estat membre de la UE mitjanant l'ampliaci interna de la UE.
3. Legitimar internacionalment la causa catalana davant de lEstat espanyol mitjanant un pla
d'influncia i de comunicaci internacional.
4. Constituci dun grup dobservadors internacional que validi el procs. Es far la sollicitud
de participar en aquest grup a les institucions i personalitats.
5. Aprovaci duna gira internacional del president de la Generalitat i del Parlament de
Catalunya en les dues etapes del procs la prvia i la posterior al referndum.
6. Garantir la seguretat jurdica de les inversions i els interessos internacionals a Catalunya.
Fase #3$s.".ue$.2
7. Aconseguir els suports necessaris per al reconeixement de lEstat catal, a la UE, les NNUU
i altres organismes internacionals.
8. Assegurar la presncia de les multinacionals a Catalunya durant tot el procs i garantir-ne el
seu paper dactors clau com a elements destabilitzaci econmica.
En lmbit internacional cal visualitzar que el sobiranisme s, avui, al centre sociolgic com a
conseqncia de lesgotament del marc autonmic, en un procs en el qual lEstat espanyol ha
negat reiteradament lencaix de Catalunya i ha bandejat les seves necessitats i demandes legtimes
i democrtiques; en un procs en qu lEstat espanyol ha optat clarament per la construcci dun
nic pol poltic i econmic autocentrat a Madrid, ha negat Catalunya com a subjecte poltic i nacional
i ha incomplert reiteradament qualsevol tipus d'acord poltic o econmic; en un procs en qu l'Estat
espanyol ha volgut eliminar la realitat cultural, histrica i lingstica.
Aquest fet, obvi per a la majoria dels catalans i les catalanes, ha de ser visible internacionalment per
posar en evidncia l'antidemocrtica posici espanyola i la situaci de tensi poltica generada en no
oferir cap sortida democrtica a Catalunya. Aquesta situaci de tensi poltica, legitima una sortida
democrtica unilateral per part del poble de Catalunya mitjanant el dret de decidir; s a dir, amb la
convocatria dun referndum o de declaraci unilateral per part del Parlament de Catalunya, en
ltima instncia d'acord amb el principi democrtic universal (el dret a l'autodeterminaci actualitzat
en el context social i econmic del segle XX, que compta amb precedents en el marc de la
jurisprudncia internacional).
En el marc de la UE, Catalunya esdevindr un nou Estat membre de la UE de forma automtica,
ats que succeir l'Estat Espanyol en drets i obligacions europees d'acord amb els principis
9

Esquerra Repu!"#a$a
democrtics del federalisme institucional i poltic europeu. s el que es coneix com a ampliaci
interna de la 6%. No hi ha cap norma ni tractat europeu que ho impedeixi, i t la seva base en el
principi democrtic fundacional de la Uni Europea.
La propera legislatura al Parlament de Catalunya ser la del dret de decidir el nostre futur com a
pas. ho farem democrticament. Exercirem la democrcia per assumir la llibertat nacional. contra
la democrcia no hi ha cap norma jurdica interna que shi pugui oposar. Brandar la Constituci
Espanyola com a lmit de les nostres aspiracions democrtiques no pot ser lexcusa per negar
lexpressi de la sobirania democrtica universal.
s estratgic, en aquest punt, assegurar la presncia de les multinacionals a Catalunya durant tot el
procs i garantir-hi el seu paper dactors clau com a elements destabilitzaci econmica, protegint
la seguretat jurdica de les inversions a Catalunya.
AGENDA ESPANYOLA
O-e#."us2
Fase re/ere$01r"a2
1. Promoci contnua del dileg amb lEstat espanyol per celebrar, amb el mxim consens, un
referndum per a la independncia.
Fase #3$s.".ue$.2
2. Establir els mecanismes per a la negociaci del repartiment dels actius i passius de lEstat
espanyol i lEstat catal.
Tot i la impossibilitat dencaix amb Espanya, hem de demostrar que la manca d'entesa no s per la
nostra voluntat. Espanya t loportunitat de definir el seu projecte. T loportunitat de trencar amb la
seva histria i de reconstruir-se basant-se en el respecte democrtic a les decisions dels altres
pobles.
En lagenda espanyola, Catalunya opta pel dileg amb lEstat espanyol. El punt de partida s
Catalunya com a subjecte poltic i la seva decisi com a poble en la seva relaci amb Espanya. s
per aix que demanarem l'autoritzaci per a l'exercici del dret de decidir i per a la convocatria d'un
referndum. Per una vegada negada, iniciarem el procs democrtic de forma unilateral, entenent
que l'nica manera de superar els marcs legal i institucional espanyols vigents s amb ms
democrcia, aplicant l'ordre i la legalitat internacionals. Una vegada feta la declaraci d'acord amb el
principi democrtic, negociarem la separaci amb l'Estat espanyol.
10

Esquerra Repu!"#a$a
)4 E! 0re. 0e 0e#"0"r per superar !a #r"s"
La crisi econmica iniciada ara ja fa cinc anys no noms ha suposat una contracci de lactivitat
econmica i una destrucci docupaci de dimensions poc comparables amb les observades en les
ltimes dcades, sin que tamb ha posat en evidncia tot el conjunt de fortaleses i de limitacions
de leconomia catalana. El model de creixement catal ha seguit, tot i que amb matisos, els
parmetres de desenvolupament de leconomia espanyola: un creixement econmic excessivament
fonamentat en una demanda interna alimentada per un creixent i continuat endeutament amb
lexterior. Daltra banda, un creixement continuat que ha estat de carcter extensiu: en els ltims vint
anys, hem estat capaos de generar un gran nombre de llocs de treball, per generalment de baix
requeriment formatiu i de molt baixa productivitat. A grans trets, podrem dir, doncs, que hem crescut
ms per un creixement continuat del 'consum a crdit que no pas perqu haguem estat capaos de
fer funcionar ms b la nostra economia.
Tota anlisi vol, evidentment, matisos: s obvi que leconomia catalana presenta trets diferencials
que la fan fora ms resistent a lactual crisi que leconomia espanyola. El mats principal el
trobarem en el pes de la nostra economia productiva fonamentalment, indstria i serveis associats,
comer i turisme, que representa ms de tres quartes parts del nostre PB i que est compost
majoritriament per micro, petites i mitjanes empreses que han estat capaces daguantar lembat de
lactual crisi econmica de forma admirable. El smptoma ms evident daquesta capacitat de
resistncia el trobem en el comportament de les nostres exportacions, que han crescut a un ritme
anual del 15 per cent des del 2010 i han compensat el progressiu debilitament del mercat de
consum espanyol. En els ltims vint anys, tamb, hem estat capaos de fixar les bases per al
desenvolupament duna economia basada en el coneixement: si ens fixem en la capacitat datracci
de fons europeus o en els ndexs de productivitat cientfica, el sistema de recerca i innovaci catal
ha estat capa de situar-se en una posici de lideratge al sud dEuropa. Disposem, per tant, dunes
condicions relativament favorables per iniciar una recuperaci que necessriament ha de passar per
un nou model de desenvolupament.
No obstant, la capacitat daprofitar aquesta oportunitat per reinventar-nos estar totalment
condicionada pels instruments poltics que tinguem al nostre abast. Disposar dun nou Estat,
mitjanant el qual definir una poltica laboral prpia, incentivar les nostres exportacions, definir els
sectors industrials prioritaris pels quals optem o condicionar de la manera que ens sigui ms
favorable la definici de les poltiques europees en els diversos mbits econmics, esdev una
prioritat no noms necessria sin cada vegada ms urgent.
La independncia sempre ha estat econmicament desitjable per a Catalunya com a nica sortida
realista i pragmtica per posar fi a un espoli fiscal i a una discriminaci sistemtica que ha suposat
un llast per al nostre propi desenvolupament. Lactual situaci de crisi ho ha posat en evidncia per
primera vegada a ulls de molts catalans. Per en la definici daquest nou Estat, daquest nou pas,
tamb tenim una oportunitat nica que no podem desaprofitar: construir les bases dun nou model
de desenvolupament econmic i de societat. Per a ERC, disposar dels instruments i les eines dun
nou Estat suposa posar fi a una discriminaci sistemtica, per tamb tenir loportunitat de
demostrar-nos que un altre model econmic s possible: capa de generar una economia ms
prspera i ms justa que faci possible lassoliment de la plena igualtat doportunitats entre els seus
ciutadans. Les propostes que oferim a continuaci, doncs, sn una invitaci a exercir el dret de
decidir el futur model catal de desenvolupament: una oferta que esperem que sigui prou
illusionadora i creble per arribar a ser majoritria.
11

Esquerra Repu!"#a$a
LA 5ISENDA CATALANA
Lau.3$36"a que .e$"6
Catalunya aporta cada any ms de 16.000 milions deuros a la hisenda espanyola que no retornen
en forma de prestacions o serveis pblics als seus ciutadans. Aquest espoli fiscal, segons les
balances fiscals estimades pel Govern aquest mateix any, t un carcter estructural en la mesura
que sha mantingut al voltant de la mitjana del 8 per cent del PB catal des de 1986, cosa que
significa que, malgrat que les successives reformes del model de finanament incorporessin millores
puntuals, no han solucionat el problema de fons que hipoteca leconomia catalana.
Aquest espoli fiscal t conseqncies clarament lesives sobre el nostre desenvolupament econmic
i el nostre benestar present i futur com ara haver de suportar uns tipus marginals mxims a lRPF
superiors al 50 per cent i entre els ms alts del mn, al mateix temps que apliquem poltiques de
contenci de la despesa i de retallada en mltiples partides que conformen les poltiques socials de
la Generalitat. Tamb cal dir que la nostra pressi fiscal efectiva el que realment paguem sobre el
que genera la nostra economia no s tan alta com podrem esperar per a aquests tipus impositius.
Aix s a causa de lenorme frau fiscal que hi ha que, segons diverses estimacions, afecta a ms
del 20 per cent del PB catal i fa que el nostre sistema fiscal sigui ms injust: sn els grans capitals
i les grans empreses els qui, en bona mesura, en sn responsables. Per, malauradament, ni
aquest problema podem solucionar si no gestionem els nostres impostos.
En aquest sentit, Catalunya ja fa temps que ha esgotat la via dels pactes amb lEstat espanyol:
tenint en compte els precedents histrics recents i lactual crisi del deute espanyol, s completament
irreal pensar que encara hi ha qualsevol remota possibilitat de pacte mnimament satisfactori. Cal
preparar-se, doncs, per exercir unilateralment el dret de decidir sobre els nostres impostos: ser una
de les claus de volta la ms important, probablement a lhora de determinar lxit de la Catalunya
independent.
Mentrestant, cal aprofitar el nostre petit per no menyspreable marge fiscal i de gesti
pressupostria per tal de repartir duna manera ms equitativa els costos de lactual crisi econmica.
Fins ara, el Govern de la Generalitat ha aplicat una poltica pressupostria amb el suport implcit del
Partit Popular que no ha anat precisament en aquesta direcci. Hi ha alternatives, tamb, en la
manera de gestionar els ltims pressupostos autonmics de la histria de Catalunya.
La .ra$s"#"7 que /are6
De cam cap a la Catalunya independent ens cal vetllar fonamentalment per dues coses pel que fa a
la nostra hisenda: (A) la construcci duna hisenda catalana capa de gestionar autnomament i de
forma ms efica el conjunt dimpostos que avui en dia paguem els catalans i (B) aplicar una poltica
pressupostria que descansi menys sobre les espatlles dels qui ms pateixen la crisi.
A 8 La #3$s.ru##"7 0e !a 9"se$0a #a.a!a$a
Per tal de constituir una hisenda catalana capa de recaptar tots els impostos, es planteja una
agenda en tres fases que caldr desenvolupar en els prpers dos anys.
- Assumpci de les competncies delegades o no exercides encara oficines liquidadores,
recaptaci via executiva i els Tribunals economicoadministratius, per exemple i desplegament
efectiu del conveni signat amb les diputacions provincials. Cal que lAgncia Tributria de
Catalunya assumeixi totes les competncies que li sn prpies i coordini el conjunt dels recursos
econmics i humans disponibles de les administracions dmbit estrictament catal el primer
semestre de 2013.
- ncidir en el desplegament del consorci tributari previst en larticle 204.1 de lEstatut entre
lAgncia Tributria de Catalunya i lEstat, mitjanant lAgncia Estatal dAdministraci Tributria
abans de finalitzar el 2013; o b, de forma alternativa, negociar un trasps de competncies per
la via de larticle 150.2 de la CE entre les dues administracions tributries i previst en la Llei de
creaci de lAgencia Tributria de Catalunya. Es consideren vies per vehicular una delegaci
competencial de facto mitjanant la legalitat vigent, com a mecanisme per guanyar legitimitat
internacional de cara a accions posteriors de tipus unilateral.
12

Esquerra Repu!"#a$a
- Assumpci de la totalitat de competncies per part de lAgncia Tributria de Catalunya, que
esdevindria lnica agencia tributaria de Catalunya a partir del 2014. Tots els recursos materials i
humans dependents actualment de lEstat haurien de ser traspassats a la Generalitat de
Catalunya, que els assumiria mitjanant lAgncia Tributria de Catalunya. En qualsevol cas, el
Govern aprovar prviament un pla de contingncia per poder exercir amb garanties el conjunt
de competncies tributries nicament amb recursos propis de la Generalitat i les diputacions
provincials en el cas que hi hagus dificultats o demores en el procs de trasps per part de
lEstat.
B 8 Pressup3s.3s -us.3s
Tot i el poc marge pressupostari de qu disposa la Generalitat, cal reorientar la seva poltica cap a
una distribuci ms equitativa de les crregues fiscals i dels ajustos de despesa. Aquestes mesures,
per, necessiten recursos addicionals que noms poden venir duna distribuci ms solidria del
cost de la crisi, en el sentit que, als sectors econmics i socials que gaudeixen de ms benestar, cal
demanar-los un esfor ms gran especialment durant aquest perode. Necessitem recursos
addicionals per mantenir el nivell i la qualitat dels serveis pblics fonamentals i eliminar la doble
tributaci que hauran de patir els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, per exemple, en la
compra de medicaments. Cal, doncs, que els propers i darrers pressupostos de la Generalitat
autonmica incorporin les segents mesures, capaces de generar ingressos addicionals de gaireb
1.000 milions deuros:
- Nou impost sobre els dipsits de clients de les entitats de crdit, com a impost propi de la
Generalitat de Catalunya i de carcter finalista. El rendiment derivat daquest impost quedaria
afectat principalment per finanar les poltiques pbliques dhabitatge i de reactivaci
econmica.
- Creaci duna nova taxa per laprofitament especial del domini pblic per a laccs a caixers
automtics dentitats de crdit.
- Modificaci de lmpost sobre el Patrimoni, rebaixant el mnim exempt i fixant-lo en 500.000
euros.
- Derogaci de la Llei 3/2011, de 8 de juny, ltima reforma de l'impost sobre successions i
donacions que ha entrat en vigor aquest 2012 i que beneficia fonamentalment les rendes ms
altes.
- Modificaci de la Llei 16/2000, amb relaci a la base imposable de lmpost sobre Grans
Establiments Comercials, tipus de gravamen i les bonificacions que hi ha. Cal fer efectiu i
adaptar a la legislaci vigent un impost recorregut sense xit al Tribunal Constitucional.
- Noves vies dimposici ambiental que gravin lemissi de gasos contaminants o b la producci
de residus nuclears, per exemple.
- Noves vies dimposici sobre la distribuci de productes de consum poc saludables, en la lnia
dinstruments fiscals similars en lmbit europeu: que gravin consums poc saludables i actun
sobre la fase de venda majorista.
- Suprimir la taxa sobre els actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informaci
inherents al procs per a la prescripci i dispensaci de medicaments i productes sanitaris
mitjanant lemissi de receptes mdiques o ordres de dispensaci.
La Rep:!"#a que ;3!e6
Amb les competncies fiscals i pressupostries dun Estat podrem bastir un sistema ms just i ms
eficient. s per avanar cap a aquest nou sistema, en bona part, que fa temps que som
independentistes. La definici de les nostres principals poltiques en matria tributria serien les
segents, a ms de les propostes fiscals que consten en altres mbits sectorials del programa:
13

Esquerra Repu!"#a$a
A 8 P!a 0e <3# #3$.ra e! /rau /"s#a!
Una de les primeres mesures fiscals que haur daprovar la hisenda catalana s la lluita contra un
frau fiscal que amenaa la sostenibilitat i lequitat del sistema. Cal que la hisenda catalana suposi un
increment de leficincia recaptatria com a via per garantir unes poltiques pbliques ms
ambicioses en tots els mbits i consolidar un nou Govern creble, solvent i just. Si el 2014 fssim
capaos de reduir tan sols un 10 % el frau fiscal que hi ha a Catalunya, generarem ingressos
addicionals per un valor daproximadament 2.000 milions deuros.
B 8 IRPF
Adaptar lactual mpost sobre la Renda de les Persones Fsiques perqu es mantingui com el
principal instrument de redistribuci del nostre sistema fiscal i faciliti ladopci dun nou model de
desenvolupament.
- Amb la finalitat de facilitar lautoocupaci professional, permetre lajornament fins a un mxim de
5 anys dels rendiments per activitats econmiques de les persones que es donin dalta de la
Seguretat Social en rgim dautnom.
- Eliminar el sistema dEstimaci Objectiva (mduls) i millorar la gradaci de gravamen de
lEstimaci Directa. El sistema de mduls resulta ineficient i lesiu sobre els interessos dels
autnoms i petits emprenedors.
- Reducci progressiva del tipus marginal de gravamen mxim total comptabilitzant els actuals
tipus estatals i autonmics sobre les rendes del treball per sota del 50 per cent.
- Establir una nova deducci en el tram estatal de limpost complementria amb les deduccions
al tram autonmic en les despeses de lloguer dhabitatge habitual per tal de fomentar la cultura
del lloguer, en detriment de la propietat de lhabitatge.
- ncentivar el mecenatge cultural mitjanant desgravacions fiscal per aquests conceptes, com
tamb introduir un tracte preferencial pels rendiments dactivitats econmiques vinculats a la
producci cultural i lactivitat acadmica com a factor datracci de professionals liberals dalta
qualificaci al nostre pas.
- ncrementar el gravamen dels rendiments de capitals a curt termini. Augment al 25 per cent dels
rendiments de lestalvi amb un perode de generaci inferior als 2 anys com a mesura
desincentivadora.
- Limitar i evitar, en la mesura que sigui possible, lestabliment daltres noves deduccions que
disminueixin la capacitat recaptatria i redistributiva de limpost, especialment, i en particular de
les que responguin a despesa privada substitutiva o complementria de les prestacions ofertes
per les actuals poltiques pbliques que conformen el nostre estat del benestar.
- Establir un sistema de Declaraci sobre la Renda que integri de forma molt ms exhaustiva la
declaraci del patrimoni personal i dels familiars directes, com a via per detectar el frau fiscal.
- Establir sistemes de publicitat i transparncia de les principals dades de la Declaraci de Renda
i el Patrimoni dels crrecs pblics i electes amb la consideraci d'alt crrec, en la mesura que
entenem que sn servidors pblics, com tamb lhomogenetzaci de les dietes exemptes de
tributaci amb la resta de treballadors.
C 8 I6p3s"#"7 s3re e!s re$0"6e$.s 0e! #ap".a!
Caldr corregir, progressivament i en consonncia amb el marc europeu, el biaix cap a lexcs de
gravamen sobre el treball, amb la introducci de noves figures que incrementin el gravamen sobre
els rendiments del capital:
- Deixar sense efectes, a Catalunya, la Llei espanyola 35/2003, de 4 de novembre, dnstitucions
d'nversiCollectiva(SCAV),perevitarl'actualdesviacidelatributacilegalperimprpia
amb els seus objectius originals, i la conseqent disminuci de recursos pblics.
Parallelament, instar les institucions europees a lhomogenetzaci del marc fiscal daquest
tipus dinstitucions.
14

Esquerra Repu!"#a$a
- Aplicar una taxa sobre transaccions financeres, sumant-nos al total donze pasos de la UE que
ja han acordat, recentment, avanar en solitari en la creaci d'aquesta nova taxa, que t com a
objectiu frenar l'especulaci i fer que la banca assumeixi part dels costos de les crisis.
D 8 I6p3s. 0e S3#"e.a.s
Utilitzar lmpost sobre Benefici de les Societats com un dels principals instruments de poltica
econmica: per al foment i la reactivaci de leconomia productiva del pas i dun model de
desenvolupament econmic ms sostenible. De manera que sincorporin:
- ncentius fiscals a la inversi en RD, preferentment en les rees que ms interessin el pas,
amb un accent especial en el desenvolupament denergies alternatives que redueixin la nostra
dependncia energtica.
- ncentius fiscals a la internacionalitzaci de les empreses catalanes, preferentment a les
activitats orientades a la multilocalitzaci inversi directa a lexterior a mercats fora de la Uni
Europea per tal de reduir-ne la nostra dependncia comercial.
- Facilitats fiscals per a lautofinanament. Davant de lactual restricci de crdit, la definici de
limpost ha de facilitar la reinversi productiva dels beneficis empresarials, ja sigui mitjanant
deduccions a la reinversi o permetent lamortitzaci accelerada de noves inversions.
- ncentius fiscals a les empreses capaces de generar nous contractes indefinits i que inverteixin
en la formaci contnua dels treballadors, com a estratgia per incentivar la creaci de nova
ocupaci de qualitat i la millora del nostre mercat laboral.
- Tipus de gravamen que comportin una discriminaci positiva efectiva no nicament nominal
de les micro, petites i mitjanes empreses, com tamb establir un rgim fiscal diferenciat i
preferent per a les frmules empresarials que conformen lanomenat tercer sector
cooperatives i altres frmules jurdiques no mercantils.
- Declaraci societria integral: establiment de lobligatorietat de presentar amb la declaraci de
limpost el conjunt de participacions empresarials dels principals accionistes de lempresa, com a
via per minimitzar levasi i lelusi fiscal.
E 8 I6p3s"#"7 s3re e! #3$su6
En termes generals, reduirem la pressi fiscal sobre el consum en la mesura que afecta als
ciutadans de menor renda i, per tant, ms afectats per la crisi. Ho volem fer mitjanant la modificaci
de les seves dues principals figures tributries:
- Establiment dun tipus general dmpost sobre el Valor Afegit inferior al 20 per cent, equiparant-
nos a Frana i Alemanya.
- ncrement progressiu dels tipus impositius dels impostos especials sobre el consum de lalcohol,
el tabac i els hidrocarburs fins a equiparar-nos amb la mitjana europea, en la mesura que graven
consums amb efectes econmics i socials clarament negatius.
UNA ALTRA BANCA =S POSSIBLE
A conseqncia de la crisi financera internacional, el Govern espanyol inici mitjanant el Fons de
Reestructuraci Ordenada Bancria (FROB), a partir del 2009, un procs dintervenci que pretenia
evitar el collapse del sistema financer espanyol i garantir una millora de laccs al crdit. Fins ara,
podem dir que el procs no ha aconseguit assolir plenament cap dels dos objectius plantejats. En
primer lloc, les reestructuracions financeres derivades o incentivades pel FROB no noms no han
aconseguit reduir el risc dinsolvncia de les entitats resultants, sin que han augmentat la gravetat
del problema lexemple ms paradigmtic el trobem en el cas de la constituci de Bankia desprs
que shagi destinat un volum de recursos pblics gens menyspreable en termes relatius, una
quantia molt superior a la mitjana dels pasos europeus. Daltra banda, veiem que no sha garantit
15

Esquerra Repu!"#a$a
una millora efectiva de laccs al crdit: a tall dexemple, la patronal de la petita i mitjana empresa
catalana (PMEC) publicava fa poques setmanes els resultats duna enquesta entre els seus socis,
segons la qual el 30,1 per cent haurien creat llocs de treball en cas de rebre el finanament que
necessitaven.
Addicionalment, el FROB, en la mesura que ha fomentat processos de fusi i la conversi de
gaireb totes les caixes destalvi, tamb suposa una seriosa amenaa a la pervivncia dun sistema
financer catal i a larrelament i la vinculaci al pas i a mbits histrics dactuaci mitjanant el que
ha estat la seva obra social. Les operacions dinjecci de capital del FROB i les perspectives de
fusi de Catalunya Caixa i Unnim sn dos dels exemples ms illustratius i, a la vegada,
preocupants.
Precisament en aquest context, i enmig del cam cap a lalliberament nacional, es fa ms evident la
necessitat de nous instruments en mans dels poders pblics per poder operar en els mercats
financers amb lobjectiu dobtenir finanament per dinamitzar leconomia i desenvolupar inversions
que permetin augmentar la competitivitat i la productivitat. En el nostre entorn ms immediat, moltes
administracions estatals compten amb instruments de banca pblica que permeten aquesta
canalitzaci de lestalvi cap a inversions estratgiques i suplir la manca de crdit de les entitats
financeres privades. El Govern de lEstat espanyol compta amb lnstituto de Crdito Oficial que,
malgrat que no sha utilitzat en tota la seva potencialitat, ha tingut un paper essencial en lobtenci
de capital en els mercats financers per posar-lo a disposici, via prstec, de les administracions
locals i autonmiques i les empreses privades. A la Uni Europea, destaca lexperincia dels
landesban=en, bancs comercials de propietat majoritria en mans dels governs dels l>nder
alemanys, que fan la funci de banca majorista amb relaci a les spar=assen, les caixes destalvi
pbliques, i faciliten el finanament de les inversions pbliques i de les lnies estratgiques de
creixement per a leconomia de cada l>nder. Al costat duna hisenda amb capacitat de gesti,
recaptaci, liquidaci i inspecci sobre els tributs, una banca pblica s un element essencial per al
desenvolupament duna poltica financera i econmica el ms autnoma possible en el marc de la
Uni Europea i de la regulaci actual dels mercats financers i els comptes pblics.
Per fer els passos necessaris per poder disposar finalment duna banca pblica proposem:
mpulsar la modificaci de la legislaci dmbit estatal que regula les entitats de crdit per
incloure-hi lnstitut Catal de Finances, equiparant-lo a les altres entitats de crdit que operen
en el mercat financer com els bancs, les caixes destalvi, les cooperatives de crdit, els
establiments financers de crdit o lnstituto de Crdito Oficial.
Aprovar una reforma legislativa posterior en el cas que shagus aprovat la reforma legislativa
anterior, al Parlament de Catalunya, del Decret Legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, pel qual
saprova el Text refs de la Llei de lnstitut Catal de Finances, per adaptar lestructura, les
funcions, lorganitzaci, el control i el rgim dels recursos als de la banca pblica.
Mitjanant les migrades competncies autonmiques, per procurar el millor funcionament del sector
financer i la seva mxima sobirania en clau catalana, proposem defensar des del Govern de la
Generalitat:
- La determinaci dun coeficient de crdit per a la banca i les entitats financeres assimilables,
especialment de les que hagin estat intervingudes pel FROB, explicitant els compromisos
apuntats en els diversos reials decrets llei que el regulen.
- Exigir el foment de la liquiditat mitjanant el Banc dEspanya, preferentment al servei de
l'emprenedoria i la petita i mitjana empresa. Supervisi de lacompliment i rendiment de comptes
parlamentari de les condicions introdudes, en aquest sentit, a les entitats intervingudes pel
FROB i previstes en larticle 12.c) del mateix Reial Decret Llei de 2/2011, de 18 de febrer. En
aquest sentit, es reitera la proposta del mecanisme de la mediaci de crdit tal com
defensvem en la Proposici no de llei 162/000844 presentada labril del 2011.
- Un control ms estricte de les prctiques abusives de les entitats financeres, especialment en la
comercialitzaci de productes financers inapropiats al mercat minorista com ara les
participacions preferents, com tamb la supervisi i rebaixa de les comissions bancries.
16

Esquerra Repu!"#a$a
- Defensar el dret de veto o la necessitat del dictamen previ de la Generalitat de Catalunya com
a element que cal tenir en compte en el futur procs dautodeterminaci en el procs de
recapitalitzaci dinstitucions financeres amb seu social a Catalunya i amb injecci temporal de
capital del FROB per tal que la composici del seu capital preservi els factors de territorialitat de
les entitats originals.
- Establir el rgim de daci de lhabitatge en pagament de la totalitat del deute hipotecari.
- Crear un nou impost especial sobre els actius immobiliaris que siguin propietat dentitats
financeres o empreses dependents que incrementi el seu tipus impositiu de forma proporcional a
lantiguitat de lactiu en els balanos de lentitat o lempresa.
Disposar dels instruments dun nou Estat ens permetria:
- Dotar unilateralment lnstitut Catal de Finances de la naturalesa jurdica dentitat de crdit
perqu pogus operar completament com un banc pblic, accedint als mercats de capitals, a les
subhastes de liquiditat del Banc Central Europeu o a la captaci de dipsits dinstitucions,
empreses i particulars.
- Defensar, en el procs de segregaci dactius i passius vinculat derivat del procs
dindependncia, la titularitat catalana daquells fons dels FROB invertits en institucions
financeres amb seu social a Catalunya per tal dassegurar la mxima sobirania financera de les
entitats resultants.
- Establir els nostres reguladors del nostre sector financer, que assumissin les competncies que
actualment exerceixen la Comissi Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc dEspanya i
que augmentessin la seva eficcia a lhora devitar les prctiques de comercialitzaci abusives,
les situacions de monopoli o collisi efectiva, un accs ms fcil al crdit i una adequada gesti
futura dels riscos.
- ncidir directament, mitjanant els nostres representants dEstat, en la poltica monetria
practicada pel Banc Central Europeu (BCE), conjuntament amb la resta destats amb ms
necessitat de finanament.
CATALUNYA> UN PA%S INDUSTRIAL
En el context actual, s imprescindible optar per leconomia productiva, especialment amb valor
afegit, com a contrapunt a leconomia especulativa que ens ha condut a la situaci de crisi que
tenim a dia davui. ho s especialment a Catalunya, que ja ha iniciat amb pas ferm el seu cam cap
a la independncia. Lactivitat industrial i lexportaci sn essencials per aconseguir un pas prsper
i socialment just, en la mesura que estabilitzen locupaci i reforcen la seva sobirania econmica
respecte a tercers pasos.
Ens calen ms indstries en detriment de confiar en projectes especulatius, icones dun model de
creixement que se sap esgotat, com el que representava Eurovegas. s que la 'nova indstria,
entenent com a tal la suma de la indstria manufacturera i els serveis destinats a la producci,
ocupa el lloc central de leconomia catalana, perqu representa gaireb el 60 per cent del total del
VAB catal. A ms, la seva productivitat ha evolucionat de manera sistemticament ms favorable
que la mitjana de sectors. Un fet esperable pel que fa a la 'indstria clssica, per no prou conegut
pel que fa al conjunt de sectors associats.
En la lnia iniciada pel Pla de Poltica ndustrial 2010-2020, la prioritat del Govern hauria de ser
dissenyar una poltica industrial a mitj i llarg termini, identificar quins han de ser els sectors
estratgics, la seva ubicaci geogrfica i limpuls de les infraestructures necessries per
desenvolupar-los. Donar suport als sectors que actualment sn punters i ser capaos didentificar-ne
de nous, que siguin de futur. La conjuntura econmica s certament adversa, per la manca de
lideratge del Govern actual tampoc no ajuda precisament a revertir la situaci: dels 4 plans tractors
17

Esquerra Repu!"#a$a
proposats pel Departament dOcupaci i Empresa, dos encara estaven fins fa poc pendents de
definir.
Leconomia del pas necessita una nova poltica industrial, per esdevenir un Estat i perqu aquest
nou pas sigui econmicament ms solvent. Una poltica industrial projectada a mitj i llarg termini,
amb el suport de les infraestructures de transport ms necessries per desenvolupar la nostra
activitat i internacionalitzaci (corredor mediterrani, programa de millores dels polgons industrials,
etc.), una ordenaci i una qualificaci de tot el sl industrial disponible, garantia de finanament
adequat als projectes i promoci de latracci de les inversions exteriors ms adequades, que
lajudin a ser possible. Cal tenir en compte que, segons les ltimes estimacions, durant el primer
trimestre del 2012, les vendes catalanes fora de lEstat espanyol representaren el 54 per cent del
total. Un percentatge que, en la mesura que incrementi, esdevindr un dels principals actius
econmics en el procs dindependncia.
Es imprescindible que, mentre no disposem dun nou Estat, implementem de manera urgent
mesures i plans que permetin impulsar la producci industrial. s crtic, tot pensant en un possible
boicot comercial en la fase de transici, afavorir al mxim lexportaci dels nostres productes
industrials. Les prioritats haurien de ser les segents:
- Definir una pla de poltica industrial, que garanteixi una planificaci a mitj i llarg termini 4 Ens cal
treballar en dues lnies: duna banda, prioritzar el manteniment i el creixement dels sectors ms
potents ms consolidats que tenim (indstria qumica, farmacutica, automoci, sector
agroalimentari), tot reforant la seva competitivitat. Daltra banda, impulsar sectors emergents
que actun com a tractors de leconomia en el futur (un dels quals pot ser el clster del cotxe
elctric o el Mobile World Capital que sesmenta en la proposta del Govern).
- ncrementar els recursos destinats a la iniciaci a lexportaci de les pime, preferentment dels
sectors ms dependents del mercat espanyol com ara lagroalimentari i dels mercats de
proximitat. Lobjectiu hauria de ser facilitar que, en dos anys, 2/3 de les vendes de les empreses
catalanes a lexterior es dirigeixin fora de lEstat espanyol.
- Facilitar, mitjanant ACC1, la implantaci estable dempreses exportadores a mercats
exteriors, preferentment als que tinguin ms capacitat de creixement, datracci de capitals i
talent, que diversifiquin lactual concentraci dexportacions catalanes a la Uni Europea.
- Ordenar i categoritzar el sl industrial de Catalunya en la lnia iniciada per la Uni de Polgons
ndustrials de Catalunya (UPC).
- Ens cal prioritzar les inversions en infraestructures indispensables per afavorir el
desenvolupament industrial i lexportaci. El corredor mediterrani, ladequaci del polgons
industrials i la inversi en innovaci tecnolgica industrial han de ser les prioritats. Aquesta
prioritzaci ha de ser la base, davant la sistemtica discriminaci a qu ens sotmeten els
pressupostos estatals, per orientar la recerca dinversors privats alternatius seguint el model de
les inversions recents al Port de Barcelona.
- Prioritzar latracci dinversions estrangeres estratgiques que responguin a la nostra
planificaci industrial. La situaci geogrfica, el nivell de les nostres universitats i cicles
formatius, la competitivitat del costos salarials i la presncia de multinacionals del sectors de
lautomoci, qumica, electrnica, fan que sigui relativament fcil poder atreure noves inversions
industrials. Cal, doncs, que lactivitat del programa Invest in *atalonia, en el marc dACC1,
gaudeixi del mxim lideratge per part de la Presidncia del nou Govern.
Disposar dun Estat ens permetr elaborar una poltica de desenvolupament industrial sense les
restriccions de lactual marc autonmic, i disposarem de recursos i autonomia suficients per poder-
ho fer.
18

Esquerra Repu!"#a$a
- Fomentar noves lnies de finanament propi per a les noves activitats i els projectes dinversi
industrial, sigui pblic o privat. El rol duna nova banca industrial, en el marc de les noves
atribucions de lnstitut Catal de Finances com a nova banca pblica nacional, pot ser un
element clau que tindrem capacitat per desenvolupar.
- Consolidar el sistema dinnovaci catal amb interlocuci directa amb la Uni Europea i
plenament alineat amb lestratgia Europa 2020. Ms capacitat i autonomia dinversi ens
permetr donar lempenta definitiva a la innovaci empresarial amb segell catal i convergir amb
els estndards europeus.
- Desenvolupar una poltica dinternacionalitzaci prpia capa de senyalitzar els productes
catalans als mercats mundials com a productes amb una garantia de qualitat i diferenciats de la
marca Espanya (que avui en dia suposa un fre per a la major part de relacions comercials
dempresaris catalans, tal com certifiquen associacions empresarials dempreses exportadores
com ara AMEC).
- Elaborar una poltica fiscal prpia que prioritzi leconomia productiva davant de leconomia
especulativa. En aquesta lnia, la definici dun nou mpost sobre Societats que respongui a les
prioritats industrials del pas en ser la pea central.
CAP A UNA ECONOMIA DEL CONEI&EMENT
Les ltimes dades disponibles demostren lxit assolit pel que fa a laposta pblica per la recerca
dels ltims 20 anys, mbit en qu Catalunya ocupa el tercer lloc del rnquing d'excellncia cientfica
de la Uni Europea, noms per darrere d'Holanda i Sucia. Uns resultats molt lloables, per que no
suposen necessriament cap increment de la nostra competitivitat perqu la rendibilitat en la recerca
es mesura per les publicacions cientfiques. Una generaci de nou coneixement que, si b a la llarga
acaba revertint en la societat, difcilment es trasllada a lmbit empresarial, perqu tot el
coneixement publicat deixa de ser susceptible de ser patentable valor de mercat.
Daltra banda, Catalunya no ha estat capa de propiciar ms rendibilitat empresarial daquest nou
coneixement generat mitjanant les seves poltiques pbliques, molt condicionat per un pressupost
de la Generalitat molt migrat. A tall dexemple, el pressupost pblic per cada 1.000 euros dinversi
empresarial en RD ha estat menys de la meitat del dEuskadi i menys duna dcima part del
dAndalusia. Aquestes dades demostren no noms la insuficincia de laposta per la tecnologia com
a eina de competitivitat, sin que tamb exemplifica que la pertinena a lEstat espanyol afavoreix
que aquesta inversi sigui molt inferior a Catalunya, comparativament amb la resta de comunitats
autnomes ms competitives de lEstat espanyol.
Tot i que el sistema dnnovaci catal, conjuntament amb el basc, s un dels ms potents de lEstat
espanyol 80 entitats dedicades a la innovaci tecnolgica, 10 Centres Tecnolgics i 9 Centres de
difusi de la Tecnologia cal advertir que la intensitat de despesa en RD industrial a Catalunya
sobre el PB sha redut en els darrers 4 anys de forma significativa: un llast per a la nostra
competitivitat que difcilment ens podem permetre.
En aquesta fase, durant la qual caminarem cap a un Estat propi, sha de fer una aposta clara a
donar suport a la innovaci empresarial prioritzant en els pressupostos ls dels recursos pblics:
- ncrementar la inversi pblica en innovaci tecnolgica industrial, prioritzant la participaci de
petites i mitjanes empreses, que per norma general solen ser ms adverses al risc. Aquests
nous recursos sinvertiran preferentment en projectes dRD cooperatius, en la mesura que sn
els que ms efecte de tracci dinversi privada generen.
- Foment de la integraci i la internacionalitzaci de les actuals estructures dinnovaci i
transferncia tecnolgica que conformen el sistema dinnovaci catal. La restricci de recursos
19

Esquerra Repu!"#a$a
pblics i la necessitat de competir per fons europeus en el marc de lEuropa 2020 haurien de ser
factors acceleradors daquesta dinmica.
- Orientar els recursos pblics en la formaci de perfils mixtos, entre el mn cientfic i
lempresarial, que afavoreixin la transferncia de coneixement: incorporaci dinvestigadors
predoctorals i postdoctorals a lempresa, itineraris formatius duals, etc.
Un nou Estat ser, sens dubte, determinant per impulsar els punts segents:
- Definici dun pla de poltica industrial que defineixi els sectors consolidats i emergents cap als
quals sencaminar el pas en els propers 10 anys, en qu es marquin les grans lnies de treball
ajustades a la tipologia empresarial del nostre territori i que disposi dels instruments poltics i els
recursos pressupostaris necessaris per ser creble.
- Desenvolupament duna poltica nacional prpia de protecci del coneixement (patents,
propietat intellectual, etc.). Catalunya havia estat, els anys 2006 i 2007, el primer territori de
lEstat espanyol pel que fa a sollicitud i generaci de patents, seguit de Madrid, si b a partir de
2008 i fins a la data actual Catalunya ha passat sha situat en el segon lloc, per darrere de
Madrid, amb un descens de gaireb un 12 per cent en sollicitud de patents entre les dades de
2011 i les de 2012.
- Participar activament en el desplegament de lestratgia Europa 2020 i, especficament, en les
tecnologies essencials facilitadores KET (Key Enable Technology) que permetin levoluci i la
transformaci dels sectors industrial tradicionals, alineant les poltiques de desenvolupament
destratgia intelligent europea amb lestratgia despecialitzaci intelligent catalana. En aquest
sentit, cal destacar el paper rellevant que podem tenir, per exemple, en les tecnologies de la
informaci i el coneixement.
- ncentivar, amb una poltica fiscal activa mitjanant un nou mpost sobre Societats, la inversi de
les empreses en RD (desenvolupament de nous productes, noves tecnologies, nous
processos.), de tal manera que aquest cost afegit inicial per a lempresari tingui una
consideraci fiscal preferent.
LOPORTUNITAT DE LECONOMIA VERDA
A diferncia de la Gran Depressi de 1929, la crisi actual no s noms financera, sin tamb
ambiental i energtica. Per superar-la, en aquesta ocasi no nhi haur prou a augmentar la
despesa pblica en infraestructures per crear llocs de treball, tal com va fer ladministraci de
Franklin D. Roosevelt als anys trenta amb el ?e@ Deal.
La crisi actual s diferent perqu el 85 per cent de lenergia que es consumeix mundialment t un
origen fssil; s a dir, sn recursos, duna banda, finits en el temps (alguns cientfics estimen que ja
hem arribat al pea= oil, el punt mxim dextracci de petroli a partir del qual la producci decreixer
progressivament) i, de laltra, amb unes severes conseqncies climtiques.
Malgrat que les nostres necessitats vitals sn les mateixes que les dels nostres avantpassats, el fet
que el capitalisme estigui pensat per crixer any rere any a causa de la necessitat d'augmentar de
forma contnua el PB, ens ha fet passar d'un consum limitat, de proximitat i subjecte a la
disponibilitat temporal, a un consum illimitat, global i immediat, ignorant el fet que leconomia s una
filial de la biosfera.
Doncs b, grcies a la crisi actual, sha fet pals que el creixement sostingut s fsicament
impossible, ecolgicament devastador i socialment decebedor.
Cal construir, doncs, una nova economia que sigui ms estable, ms respectuosa amb el medi
ambient, amb una producci i una distribuci ms locals, basada principalment en fonts
energtiques prpies i amb capacitat de crear llocs de treball i benestar per a totes les persones. En
20

Esquerra Repu!"#a$a
definitiva, cal que generem un model socioeconmic i d'organitzaci fsica que faci possible la
prosperitat sense creixement.
La comunicaci de la Comissi, anomenada Europa 2020: Una estratgia per a un creixement
intelligent, sostenible i integrador, assenyala els objectius de lestratgia de la UE per a la sortida
de la crisi: laposta per la recerca, la innovaci, leconomia verda, la gesti eficient i efica dels
recursos i la cohesi social i territorial. s aquest discurs laportaci ms important dEuropa a la
cimera de Rio+20 en qu Nacions Unides fa seva lestratgia mundial per leconomia verda, com a
eina fonamental per a la recuperaci econmica, leradicaci de la pobresa i la millora en la
disponibilitat dels recursos naturals necessaris per al desenvolupament.
Malgrat les receptes neoliberals que intenten sostenir que cal tractar la crisi econmica per separat
de la resta, la lgica i el seny comena a prendre fora en la majoria dmbits de decisi poltics i
econmics del mn i es comena a considerar la crisi com un tot, arribant a la conclusi que si no
tractem transversalment la totalitat dels smptomes no podrem guarir el malalt.
La prosperitat, el progrs, no es pot reduir a labundncia material, sin que s la capacitat de
desenvolupar- nos, de realitzar-nos com a ssers humans, per a ara mateix i per a les generacions
que vindran. Fins ara, hem assimilat prosperitat amb creixement de lactivitat econmica material en
un planeta immens i geners. Seguir fent-ho aviat noms ser possible amb un s eficient dels
recursos i, per tant, el repte s crear les condicions que facin viable una prosperitat compartida en
una societat plural i en un mn ecolgicament constret.
Cal una nova revoluci industrial catalana basada en la reconversi dels sistemes productius. Una
indstria orientada a aprofitar al mxim les noves oportunitats estratgiques i les possibilitats
tecnolgiques, que contribueixi a millorar els sistemes productius, fent-los ms eficients, ms
competitius, ms exigents, tal com marquen els nous temps.
- Farem de la recerca i la innovaci en matria ambiental factors clau en la dinamitzaci
econmica del territori, la creaci dempreses i de noves ocupacions i professions, apostant per
una economia associada als valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social, impulsant la
nova economia del futur.
- Prioritzarem el desenvolupament dels models productius, que permetin donar valor afegit als
recursos propis, amb un augment de la rendibilitat que ha de permetre augmentar la
productivitat i, per tant, fer ms competitiva la producci i la nostra indstria en front el mn.
- Promourem lecoinnovaci, entesa com levoluci dels processos productius, de lorganitzaci,
dels dissenys i dels materials cap a una millora ambiental del cicle de vida dels productes finals,
contribuint a canviar el model productiu, fent-lo ms eficient, ms competitiu i ms sostenible.
- Prioritzarem la recerca i el desenvolupament en els entorns ambientals i energtics estratgics
per al pas, com a motor industrial catal amb mercat dabast mundial.
- Promourem la recerca i la inversi en sectors estratgics lligats a leconomia sostenible,
especialment aquells en qu Catalunya ha estat o s puntera, com ara les energies renovables,
leficincia energtica, les tecnologies de laigua, la gesti dels residus... Promourem, al mateix
temps, la internacionalitzaci daquests sectors.
- Avanarem cap a leconomia sostenible, introduint criteris decidits de fiscalitat i economia
ambiental que permetin internalitzar els costos ambientals dels processos productius i invertir
per millorar-los. Tamb invertirem en poltiques eficaces de recerca i desenvolupament
industrial.
21

Esquerra Repu!"#a$a
UNA ADMINISTRACI QUE FACI LES COSES F?CILS
En lmbit normatiu disposem dun desplegament ampli que afecta tots els vectors de
desenvolupament empresarial. La normativa a la qual s sotmesa una empresa a Catalunya s fruit
de molts anys de treball i dacumulaci, capa sobre capa, de diversos mbits i administracions de
control. Malgrat les declaracions de bones intencions i els diversos plans aprovats, cap
administraci catalana no ha estat capa de simplificar el conjunt de trmits burocrtics que
incideixen sobre lactivitat empresarial. Ans al contrari, la mateixa dinmica del sistema legislatiu ha
propiciat que sanessin ampliant els mbits de fiscalitzaci sobre lempresa.
Mai no hem legislat amb sentit de responsabilitat lempresari, creant les condicions dentorn
necessries perqu acompleixi les condicions adequades de treball de motu proprio. Un
plantejament que s que es fa, per exemple, en lmbit de les certificacions (SO, OSHAS, etc.), que
respon a un plantejament ms anglosax del rol de lAdministraci.
El model dAdministraci pblica catalana, que no s ms que un subsistema de lAdministraci
espanyola, respon a uns parmetres ms clssicament francfons. Un model que sha demostrat
que genera importants sobrecostos, tant en lmbit econmic com de gesti del temps. La Comissi
Europea ha estimat que a lestat espanyol els trmits administratius representen al voltant del 4,6
per cent del PB, mentre que la mitjana europea de situa al 3,5. Entenem per trmits administratius
tots els que es requereixen per a linici duna nova activitat empresarial, per a lobtenci de permisos
especfics, la seguretat laboral, els vinculats amb la gesti ambiental etc. El resultat, doncs, s un
nivell de qualitat en els processos de gesti administrativa poc diligent, gens ordenat, dispers i difcil
dabastar mentalment i especialment molest en lmbit administratiu.
Fins a lassoliment de lEstat propi, cal avanar en diversos fronts, tot i les limitacions del marc
administratiu espanyol:
- Simplificaci dels processos administratius, avanant en la mesura que sigui possible cap al
principi de finestreta nica, dotant de ms rellevncia administrativa les atribucions de lOficina
de Gesti Empresarial (especialment entre els mbits municipal, supramunicipal i autonmic).
- Estendre, en la mesura que sigui possible, el principi de formulaci de la responsabilitat
personal per part de lempresari en els actuals i en els nous trmits administratius.
- Exigir garanties (assegurances) que permetin assumir riscos de concreci individual fruit de
lincorrecte compliment de les normatives vigents.
- Reformulaci dels equips de gesti de processos administratius cap a un increment de la
capacitat inspectora. Automatitzaci de processos administratius que permetin reconvertir
funcionaris doficina en inspectors que vetllin el compliment de la normativa.
- Clarificar i informar ntidament dels sistemes de penalitzaci en cas dincompliment normatiu.
Disposar dun nou Estat ens permetria:
- Establir estndards de qualitat millors els diversos mbits sectorials (i particularment en la gesti
ambiental), perqu dells depn la qualitat de vida de la nostra gent.
- Establir i operar sistemes de coresponsabilitat professional: cadasc en els seus mbits ha de
garantir la competncia en all que fa i treballar de la forma ms adequada per a les seves
condicions i caracterstiques de mercat. Aquesta visi de lactivitat empresarial fomentaria la
coresponsabilitat entre les organitzacions empresarials i les associacions professionals
sectorials, i els permetria, alhora, definir estratgies internes dins els seus sectors, establint
22

Esquerra Repu!"#a$a
codis de conducta, definint models de treball, generant autoritat moral i implantant distintius de
valor en funci del grau de comproms de lempresari.
- Definir un nou model dadministraci i funci pblica dinspiraci anglosaxona que:
Legisli i adapti la legislaci en funci dels canvis.
Fiscalitzi el compliment final dels requeriments legislats.
Minimitzi els procediments burocrtics intermedis, mitjanant la coordinaci amb
associacions professionals i els diversos nivells dadministraci.
UN MODEL COMERCIAL EQUILIBRAT
A dia davui, a Catalunya tenim a lentorn de cent mil comeros i ms de vuitanta mil empreses que
ocupen al voltant de tres-cents mil treballadors. El conjunt del sector representa un volum de negoci
al voltant de quaranta mil milions deuros amb un valor afegit brut (VAB) de ms del 12 per cent del
total de la nostra economia. El comer s el principal sector docupaci i a la vegada presenta una
millor resistncia en el manteniment de llocs de treball en lactual context de crisi.
Durant lltima dcada, hem gestionat les poltiques pbliques de comer en diversos nivells
dadministraci, sentint-nos plenament coresponsables de les actuals poltiques i les legislacions
comercials vigents a casa nostra. Tamb ens sentim coresponsables, per tant, del canvi de
mentalitat del sector: de la tradicional actitud proteccionista i paternalista que es tradueix en una
resistncia al canvi, a la modernitzaci i a la millora de la competitivitat a prioritzar leficincia de
les empreses comercials com a element clau per al futur del sector. De la mateixa manera que hem
contribut activament a ladaptaci del nostre ordenament jurdic als requeriments de la Uni
Europea, i hem consolidat conceptes com ara 'localitzaci dels establiments comercials i 'comer
urb com a elements fonamentals duna activitat comercial sostenible, competitiva, ordenada i que
respon a un model urbanstic compacte i de convivncia basat en la mixtura dusos.
Aix no obstant, els darrers dos anys de regressi en la intensitat i la capacitat de ladministraci de
continuar contribuint a consolidar el nostre model comercial per lafebliment de les estructures, les
poltiques i els recursos pblics destinats al foment de lactivitat comercial, les invasions
competencials de lEstat emparades en un discurs pretesament liberal poden fer perillar els
avenos aconseguits.
Fins a disposar dun nou Estat, el nostre capteniment ha de passar per:
- Defensar el nostre mbit competencial de les constants ingerncies de l Estat espanyol,
especialment en lmbit dels horaris comercials i de lordenaci dels equipaments comercials.
- Vetllar pel manteniment actual de lequilibri de formats i la llibertat delecci de la poblaci
consumidora entre marques i formats. Evitar posicions de domini, sigui dempresa o de format,
que qestionin aquests principis i vetllar per lestricte compliment de la normativa que regula
lactivitat comercial.
- Reforar lordenament comercial catal perqu continu garantint la pervivncia dun model
econmic dxit, plenament identificat amb les caracterstiques socials, territorials i culturals
prpies del nostre pas.
- Mantenir i augmentar la competitivitat de les nostres empreses comercials, recuperant el
dinamisme i la capacitat dincidncia de lAdministraci nacional, i les estructures dEstat
creades durant la nostra participaci en el Govern de la Generalitat.
23

Esquerra Repu!"#a$a
- Estimular els processos cooperatius, de creixement, internacionalitzaci i innovaci de les
empreses comercials i de serveis, ajudant a trobar fonts de finanament adequades per al
desenvolupament empresarial i prestant una especial importncia a la introducci de les TC en
lactivitat comercial.
- Facilitar la formaci i la informaci de levoluci del sector, traslladant-li el coneixement rellevant
per al creixement i el desenvolupament de lempresa comercial catalana.
- Treballar per eradicar lactivitat comercial que sefectua al marge del marc legal.
- nformar i facilitar eines que permetin a l'empresari una reorientaci i un s eficient dels seus
recursos.
Una Catalunya independent permetria desplegar amb total plenitud les poltiques dissenyades fins
ara, sense cap ingerncia de lEstat espanyol, i amb lnic condicionant de les directrius europees,
plenament integrades en el nostre ordenament. Garantint, per tant, el manteniment de la diversitat
de formats comercials actuals a partir de:
- Lactualitzaci i la compilaci del conjunt de la normativa que afecta lactivitat comercial
mitjanant la nova Llei general de comer de Catalunya, com a instrument principal per a la
modernitzaci del comer catal i per adaptar-lo als nous requeriments i hbits de la poblaci
consumidora.
- Ladequaci de la capacitat de control de lactivitat comercial als requeriments que sestableixin
en la legislaci comercial, eliminant la praxi tolerada per no ajustada a dret, i treballant al
mateix temps per concentrar el conjunt de lactivitat inspectora de ladministraci amb relaci a
les empreses en un nic ens que permeti ms eficincia i ms coordinaci.
- El refor de les sinrgies entre el territori, la seva activitat comercial i de serveis, i lactivitat
turstica, recuperant el seu impuls com a instrument dinamitzador de lactivitat econmica.
- Limpuls de la cooperaci amb els ens locals per dinamitzar els centres urbans, actuant
prioritriament sobre la problemtica dels locals comercials buits.
- Continuar donant suport als mercats municipals com a model de referncia comercial del
producte fresc i de proximitat, i dels hbits i valors saludables, sostenibles, responsables i
dintegraci.
- Consolidar els mercats de venda no sedentria, reconixer la funci tan important que tenen en
el nostre sistema comercial i garantir-ne la viabilitat.
- Adequar lextensa activitat firal del pas als nous reptes que planteja lactual situaci econmica,
fent-la ms competitiva, garantint la seva sostenibilitat i consolidant-la com a canal de promoci i
comercialitzaci de productes, bns i serveis.
- mpulsar laplicaci de noves formes de gesti dels centres comercials urbans, que permetin
superar les limitacions del model actual de dinamitzaci comercial i consolidin la concertaci
publicoprivada, mitjanant limpuls de les Comunitats de Cooperaci Econmica Urbana, a
semblana dels BD anglosaxons, com a comunitats de gesti comuna dactivitats econmiques
mixtes.
- ntegrar lactual Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), aix com la resta
dorganismes de foment dels diversos sectors empresarials, dins dACC10, convertint-lo en
lnic referent governamental de les poltiques adreades a lempresa i perseguint lobjectiu de
consolidar dins de lactivitat comercial el funcionament i les estructures de la prctica
empresarial.
24

Esquerra Repu!"#a$a
- Desenvolupar poltiques orientades a fer unes empreses de comer i de serveis competitives i
innovadores: de suport a la seva modernitzaci, dadopci de noves tecnologies, de lnies de
crdit preferent, dincrement de la cooperaci interempresarial (com ara la generalitzaci de les
centrals de compres).
- mpulsar un sistema de formaci integral i dacreditaci de lexperincia professional en
lespecialitat de comer, en qu convisquin la formaci professional, la formaci contnua i la
formaci ocupacional, en collaboraci amb el mn local, lacadmic i lempresarial.
UN TURISME SOSTENIBLE
El sector turstic, a Catalunya, ha evolucionat els darrers anys fins erigir-se com una indstria de
primer ordre, dacord amb la seva transversalitat i el seu pes especfic en termes de creaci de PB
(12 %) i ocupaci (14 %). El manteniment daquesta condici a dia davui passa tant per la integraci
de les dinmiques prpies de les empreses i els sectors ms innovadors com per la formulaci de
plantejaments que permetin aplicar els principis de la sostenibilitat.
Davant la intensificaci de la competncia turstica mundial, leclosi de noves destinacions
emergents, el canvi dhbits de consum turstic, la incorporaci de grans nous mercats emissors en
el mercat mundial (Brasil, Rssia, ndia i Xina) i labsorci de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci en la cadena de valors de lactivitat turstica, la poltica turstica que hem desenvolupat
com a partit en bona part de lltima dcada va preparar Catalunya per posicionar-se, donar
resposta i anticipar-se als canvis que la crisi actual accelera.
Malauradament, la migradesa de recursos pblics com a conseqncia de la recessi econmica
mundial iniciada a finals de lany 2007, el sistemtic espoli fiscal a qu est sotmesa la nostra
economia i el retorn durant aquests dos anys a laplicaci de poltiques turstiques sense visi
estratgica han aturat aquest procs i han situat la indstria turstica del pas en una perillosa
situaci destancament.
Durant la transici que ens ha de portar a disposar destructures dEstat, Catalunya ha de reactivar
la capacitat productiva del sector turstic i consolidar-se com a destinaci capdavantera a Europa en
general i a la Mediterrnia en particular. Els ingressos obtinguts pels fluxos turstics, conjuntament
amb la creixent activitat exportadora de les nostres empreses sn, actualment, els pilars sobre els
quals se sustenta el manteniment del nostre dinamisme econmic.
Catalunya, com a segona destinaci europea, es troba en condicions dexercir un lideratge en
matria de desenvolupament turstic, basat en la planificaci del coneixement, la qualitat i la
diversitat de productes i destinacions, que facin de la innovaci i la sostenibilitat els seus eixos
motors. s per aix que en els propers anys, i fins a disposar de la plenitud de recursos i
destructures poltiques prpies, hem de centrar els esforos en:
1. Posar les bases dun model de desenvolupament turstic fonamentat en la innovaci, la
competitivitat i la sostenibilitat econmica, social, cultural i mediambiental.
2. Afavorir el desenvolupament ordenat i amb sentit estratgic del sector turstic i del conjunt de les
seves empreses i activitats, per millorar la seva contribuci a la riquesa i locupaci del pas.
3. Vetllar per la qualitat de vida dels residents, la qualitat de locupaci i la gesti dels impactes
socials, culturals i mediambientals de lactivitat turstica.
4. Consolidar un model de promoci turstica pblic i privat, basat en la marca Catalunya, amb
visi internacional i capacitat de resposta, adaptaci i orientaci vers la demanda.
5. Fomentar el desenvolupament territorial de productes turstics diferenciats i competitius,
vinculats a la identitat i al patrimoni cultural tangible i intangible de Catalunya.
25

Esquerra Repu!"#a$a
Deslliurar-nos de les limitacions que ens imposa la nostra actual dependncia a la visi
uniformadora de ladministraci turstica estatal i la manca re recursos pressupostaris ens permetr:
- Consolidar la tasca de planificaci estratgica del turisme a Catalunya que hem desenvolupat,
en consonncia amb les visions estratgiques ms avanades i innovadores, nacionals i
internacionals.
- Participar activament com a Estat en la definici de les estratgies i poltiques turstiques a la
Comissi Europea, en la mesura que el Tractat de Lisboa reconeix per primera vegada el
turisme com a poltica europea.
- Dotar la Taula del Turisme de Catalunya dels instruments necessaris perqu esdevingui lrgan
de referncia en lexercici de poltiques turstiques del nou Estat, sota la perspectiva de la
necessria coresponsabilitat publicoprivada.
- mplementar plenament el Sistema de Qualitat Turstica de Catalunya, que modernitzi els
sistemes de categoritzaci de les tipologies dallotjament, estableixi una marca prpia de qualitat
i generi especialitzacions de producte adreat a segments de mercat amb necessitats
especfiques.
- Desplegar, en el marc de la Llei de districtes econmics, les Comunitats de Cooperaci
Turstica, per consolidar la concertaci publicoprivada en la governana de les zones turstiques
ms dinmiques.
- Amb relaci al foment i la creaci de producte, sha de tenir present que Catalunya compta amb
destinacions madures i emergents alhora. Cal construir la destinaci Catalunya de forma
integral, apostant per la creaci de productes innovadors, basats en el turisme dexperincia i
identitari, que millorin loferta actual i que aportin valor al conjunt. El conjunt del patrimoni
cultural i natural tangible i intangible constitueix la base per a lestabilitzaci i la desconcentraci
territorial i temporal de lactivitat turstica i afegeix valor a les destinacions madures del litoral.
Com a poltiques ms significatives, destaquen la consolidaci les Grans Rutes Nacionals de
Catalunya i lampliaci de la Xarxa de Centres dAcollida Turstica.
- El turisme de reunions i negocis s un sector en creixement que ens aportar un volum de
visites i de generaci de dinamisme econmic molt important. A ms, ser clau en la potenciaci
de diverses zones i ciutats del pas. Per aix reforarem i potenciarem el BCB i ajudarem el
sector hoteler a especialitzar-se sota la marca "Business Hotel.
- Pel que fa a la internacionalitzaci de la nostra activitat turstica, es fa imprescindible trobar
noves oportunitats, tant en mercats emergents com en mercats madurs. En aquest sentit, cal
seguir impulsant el procs dinternacionalitzaci del sector, mitjanant la collaboraci entre
lmbit privat i el sector pblic, i aprofitar el conjunt de delegacions exteriors per captar nous
mercats i nous fluxos turstics, preferentment emergents (Pasos de lEst, Brasil, ndia, Prxim
Orient, Xina).
- ncrementar els recursos pressupostaris destinats a la promoci turstica en un sentit ampli:
Aprovar nous criteris normatius per determinar i identificar els municipis que permetin
millorar-los el finanament a partir del seu reconeixement en la Llei de finances locals de
Catalunya i ladopci de nous rols en ladopci de poltiques i lexercici de competncies en
turisme.
Modificaci del recentment aplicat impost sobre pernoctacions dacord amb els criteris duna
corresponsabilitat ms gran amb els agents implicats (amb el sector i les administracions
locals) i una afectaci ms clara i transparent dels ingressos generats en despeses de
promoci, de creaci de producte turstic, de conservaci del patrimoni i de manteniment
dinfraestructures i serveis relacionats directament amb lactivitat turstica.
26

Esquerra Repu!"#a$a
ncrementar la partida dels pressupostos de la Generalitat destinats al turisme, dacord amb
la seva importncia estratgica i el seu pes especfic econmic i social.
- Millorar la competitivitat de les empreses del sector promovent:
La innovaci en la gesti, la incorporaci de noves tecnologies i sistemes de
comercialitzaci B2B mitjanant les xarxes socials.
La creaci duna lnia potent de crdit, destinada a promoure la modernitzaci, la
reconversi i la potenciaci de la qualitat de les infraestructures i els establiments turstics,
especialment en les destinacions madures del pas.
La formaci i lespecialitzaci dels treballadors del sector, terica i prctica, en tots els
nivells, per disposar de professionals qualificats, fent especial incidncia en lextensi, el
prestigi i laccs pblic als estudis universitaris.
La incidncia contundent per eradicar loferta turstica que actua al marge de la regulaci
especfica del sector i la que incompleix les regulacions bsiques (sanitat, relacions
laborals...) perqu la seva prctica malmet els estndards de qualitat i la imatge del sector i
del pas.
UN MERCAT M=S DEMOCR?TIC
Les persones consumidores, com agents socials i econmics, en moltes ocasions, queden
malauradament al marge de les poltiques pbliques que duen a terme les institucions. Cal dir, per,
que aix no ha estat aix quan hem assumit responsabilitats de Govern. Aquesta sensibilitat la
podem acreditar amb la creaci dorganismes pblics nacionals de consum amb autonomia
organitzativa i pressupostria prpia lAgncia Catalana del Consum (ACC) i, des del punt de
vista jurdic, mitjanant limpuls de normes jurdiques prpies que vetllin per garantir la protecci dels
drets de les persones consumidores al nostre pas aprovaci de la Llei del Codi de Consum (2010)
i la normativa que el desplega. Aquestes dues accions esdevenen els principals instruments per dur
a terme les poltiques de consum a Catalunya.
Actualment, les poltiques comunitries incideixen especialment en la necessitat de dotar les
persones consumidores de sistemes de protecci adequats que, a ms, ajudin a garantir el
desenvolupament harmnic del mercat interior. En aquest sentit, la normativa comunitria de
protecci de les persones consumidores est esdevenint leix central daquest sistema de tutela. La
defensa del drets del consumidor, de fet, va molt lligada al correcte funcionament dels mercats i a la
garantia duna lliure competncia real, com tamb a la concepci republicana de leconomia: situar
el benestar i el respecte als drets i a la llibertat real del ciutad al centre de qualsevol poltica.
Durant aquesta fase ser imprescindible vetllar pel compliment del Codi de Consum, que ja preveu
importants mecanismes i instruments per garantir els drets dels consumidors catalans (especialment
en els aspectes de drets lingstics, en el procs dadopci del catal com a llengua prpia dEstat).
- mpulsar la Llei de seguretat en ladquisici de bns i serveis bancaris i actius immobiliaris,
augmentar els mecanismes de transparncia, control intern, informaci, publicitat i clusules
abusives per aturar certes prctiques bancries manifestament contrries als interessos de les
persones consumidores.
- Desenvolupar legislaci prpia en totes les matries que actualment legisla lEstat espanyol en
matria de consum, com ara la normativa de contractes de consum, el rgim de garanties dels
bns, la responsabilitat per productes defectuosos, la seguretat dels productes i el rgim
detiquetatge dels bns...
27

Esquerra Repu!"#a$a
- Transposici de la totalitat de la Directiva dels drets dels consumidors i reformes profundes en
lmbit del Dret Civil i Mercantil perqu lEstat catal esdevingui pioner en normativa de
protecci de les persones consumidores.
La nova administraci catalana vetllar especialment pel desenvolupament duna poltica pionera
dEstat pel fa a lmbit del consum definida per:
- La implantaci dels serveis pblics de consum (OMC i OCC) en collaboraci estreta amb
ladministraci local a tot el territori per fer ms propera i senzilla la relaci amb lAdministraci.
- El control i la supervisi del comportament les empreses per garantir els drets dels consumidors
de bns i serveis com a prioritat en la nova administraci estatal catalana, actuant amb especial
diligncia en les empreses que mostrin una situaci predominant al mercat i les que conculquin
de forma reiterada els drets dels consumidors.
- Fomentar larbitratge i la mediaci com a sistema per resoldre conflictes. Farem que augmenti la
capacitat de resoldre conflictes entre persones consumidores i empreses per sistemes
alternatius als judicials.
- Desplegar i aplicar plenament mitjanant lAgncia Catalana de Consum (ACC) la nova Llei de
consum, el Codi de Consum, com a garant dels drets de les persones consumidores del nostre
pas.
- Adaptar la defensa dels drets lingstics de les persones consumidores a la consideraci del
catal com a llengua oficial de la Uni Europea. En aquest sentit, la legislaci que saprovi en
matria de poltica lingstica i llenges oficials per part de la nova Repblica Catalana haur de
ser daplicaci immediata pel que fa a lmbit dels drets lingstics dels consumidors.
- Fomentar el consum responsable, sobre la base de criteris de sostenibilitat cultural,
mediambiental i socioeconmica com a via per afavorir un model de desenvolupament econmic
ms equilibrat, dacord amb programes de formaci i campanyes de sensibilitzaci continuades.
- Fomentar el dileg permanent amb les organitzacions empresarials i professionals per tal
dimpulsar les bones prctiques en matria de consum i ajudar a estendre ladopci de
prctiques que responguin a la responsabilitat social corporativa. Donarem suport a
lautoregulaci i a laprovaci de codis de conducta amb la supervisi de lAdministraci.
- Continuar invertint en la formaci i el coneixement de la ciutadania pel que fa als seus drets com
a consumidors, amb una collaboraci estreta amb les organitzacions de consumidors i el mn
local.
- Fomentar i millorar les inspeccions en matria de consum com a garantia per als consumidors.
- Promoure els convenis de collaboraci amb el mn local per controlar i sancionar les activitats
econmiques en les quals sevidenci situacions de competncia deslleial que posin en risc la
seguretat del consumidor o qualitat del servei.
- Prioritzar les campanyes inspectores en els sectors que tradicionalment han rebut ms
denncies i reclamacions, com ara el de les telecomunicacions, el del transport aeri o el de
lhabitatge, amb especial atenci a les prctiques del sector bancari.
- Promoure una relaci estable amb els organismes de consum dels Pasos Catalans i potenciar
les relacions amb els organismes nacionals de consum daltres estats membres de la Uni
Europea. s per aix que garantirem el manteniment i lampliaci del Centre Europeu del
Consumidor a Catalunya, per poder continuar resolent les reclamacions transfrontereres.
28

Esquerra Repu!"#a$a
M=S OCUPABILITAT
La crisi econmica (i els efectes sobre la demanda), per especialment, la crisi del deute (i els
efectes sobre les poltiques pbliques de dinamitzaci de leconomia), shan significat de forma
especialment agressiva amb el treball en sentit ampli. Entenent el treball com linstrument de
subsistncia de les persones, per alhora, com linstrument de redistribuci de la riquesa entre la
ciutadania, ja sigui en forma de treball per compte propi o per compte daltri, sha vist alterat tant en
quantitat com en qualitat. En quantitat per les elevadssimes i insostenibles taxes datur,
especialment juvenil, en qualitat per la precarietat del mercat de treball fruit de lexcs de demanda
en part, per especialment, pel conjunt de reformes estructurals que dibuixen un mercat de treball
en qu predominen els incentius per generar treball de baix cost.
Laposta per un mercat nou, diferent, ms frtil i competitiu passa necessriament per la millora de
locupabilitat del conjunt de treballadors ocupats i aturats. Els pasos competitius i ms ben situats
en leconomia global sn els que inverteixen recursos a fer crixer un capital hum adaptat a la
competitivitat, fet que implica una profunda redefinici de les poltiques actives en general, de
dotaci de recursos per fer-les realitat, per tamb repensar el model que desplega el Servei
dOcupaci de Catalunya (SOC), les poltiques de formaci i de foment de lemprenedoria.
LEstratgia Europea per a lOcupaci destaca la necessitat de facilitar la flexibilitat laboral
combinada amb la seguretat a locupaci i reduir la segmentaci del mercat laboral tenint en compte
el paper dels interlocutors i de les interlocutores socials. Per minimitzar els costos socials i facilitar
ladaptaci, cal donar suport a les transicions dun estatus ocupacional a un altre, mitjanant la
formaci, lautoocupaci, limpuls a la creaci dempreses i la mobilitat geogrfica. Pel que fa a la
formaci ocupacional i el reciclatge de treballadors i treballadores, el model actual s del tot inefectiu
en la realitat de les necessitats actuals de la formaci de les persones aturades i del personal
treballador, i per aix no respon de forma satisfactria a les demandes de les empreses. Sha
prioritzat la quantitat i no la qualitat de la formaci ocupacional. Lobjectiu essencial de les nostres
propostes ha de ser impulsar el paper dels serveis pblics docupaci, un impuls que hauria de
passar per la redefinici del model, que el faci ms gil i ms eficient, que doni cobertura de servei a
tot el territori, que contribueixi de manera efectiva a la millora de locupabilitat de la poblaci activa,
que millori les taxes dintermediaci, etc.
Tot i que no disposem dels instruments dun nou Estat ni de prou recursos per desenvolupar les
poltiques actives que serien necessries, cal vetllar per:
- Reformular els serveis docupaci i les poltiques actives per resoldre el desajust que encara hi
ha entre oferta i demanda docupaci.
- Redefinir el model del Servei dOcupaci de Catalunya:
Redefinir progressivament el mtode dinserci laboral del SOC a partir de la definici del
catleg de competncies en tots els nivells dels llocs de treball ms sollicitats i la
radiografia de competncies de les persones desocupades, amb programes especfics
dassessorament i estudi de les competncies en tots els nivells.
Promoure la descentralitzaci de lactivitat del SOC cap a lmbit local amb programes de
cooperaci institucional amb ciutats i, especialment, amb els municipis ms petits per
equilibrar territorialment, tant amb serveis com amb competncies, la capacitat dacci i les
activitats del SOC.
Crear un instrument independent que avalu i introdueixi mecanismes de millora contnua de
les poltiques actives docupaci (tant en mbits de gesti com dexecuci), un instrument
amb indicadors eficients de tots tipus al voltant del mercat de treball.
Dissenyar actuacions especfiques adreades als collectius amb taxes datur i dactivitat
ms baixes, per tal destimular la millora de la inserci i de la participaci, respectivament.
29

Esquerra Repu!"#a$a
mpulsar accions de sensibilitzaci de les empreses per aconseguir ms implicaci i
comproms social en la contractaci de collectius amb especials dificultats dinserci
laboral.
Desenvolupar programes de recollocaci (outplacement), que permetin una intervenci
immediata desprs de qualsevol notificaci dacomiadament i que assegurin un treball en
xarxa entre tots els actors socials implicats.
- Desplegar les competncies en matria dacreditaci dagncies de collocaci i recollocaci,
tant en el vessant dautoritzacions i supervisi, com en els mecanismes de coordinaci i
establiment de convenis de collaboraci.
- Promoure una mobilitat laboral millor de les persones treballadores, prioritzant les segents
accions:
Promoure la millora de laccs de les persones treballadores als centres de treball amb
condicions segures, promovent tamb sistemes de desplaament collectiu i el transport
pblic per optimitzar el temps i el cost.
Fomentar la reordenaci dels torns i horaris de treball en coordinaci amb els horaris dels
serveis de transport pblic.
Afavorir el transport dempresa mitjanant sistemes de transport conjunts entre diverses
empreses.
nstaurar com a requisit obligatori en el disseny dels projectes dinstallaci de polgons
industrials un pla de mobilitat de les persones treballadores, amb mesures per millorar
laccs als llocs de treball.
- Suport i promoci de lemprenedoria i el treball autnom i per compte propi, mitjanant les
accions segents:
Promoure i recuperar la representaci collectiva dels autnoms catalans tant en rgans
europeus com en internacionals i en lmbit catal.
Creaci duna taula de representaci en els diversos nivells institucionals.
Elaborar un Llibre blanc del treballador autnom catal per conixer amb ms profunditat la
diversitat de situacions (treballadors autnoms dependents, professionals liberals,
emprenedoria, cooperativisme emprenedor...), la seva dimensi i les problemtiques no
resoltes.
Promoure la desburocratitzaci de la creaci dempreses (no de llicncies habilitadores).
La nova Repblica ens dotaria del conjunt dinstruments legislatius i fiscals per millorar locupabilitat
de les persones treballadores i un canvi radical en la concepci del mercat laboral catal, orientant
aquest mercat cap als escenaris dels pasos competitius, que sn els que dibuixen un cercle virtus
dinversi en poltiques actives docupabilitat i que utilitzen el mercat de treball, en sentit ampli, com
una eina per distribuir la riquesa entre la ciutadania:
- ncentivar, mitjanant el sistema de cotitzacions i la imposici sobre les rendes del treball, la
formaci continuada dels treballadors al llarg de tota la seva trajectria professional.
- Pla nacional de lemprenedoria, fonamentat en la llibertat dactuaci durant els primers anys
dactivitat ms que a instrumentar cap tipus de subsidi pblic. Promoure accions que posin les
coses fcils als nous emprenedors, com ara noves formes de capitalitzaci datur, ajornament
del pagament dimpostos en linici de lactivitat, com tamb una cobertura millor de riscos i drets.
Catalunya ha de ser un territori i un pas franc per fer aflorar nous projectes i noves idees amb
30

Esquerra Repu!"#a$a
facilitat a partir dun nou Estat que es basi en el principi de confiana en les noves iniciatives,
facilitant el seu desenvolupament.
- Reorientar el Servei dOcupaci de Catalunya en un centre de recursos i assessorament que
faciliti lautogesti de la intermediaci laboral i del propi desenvolupament professional i, a la
vegada, que situ en el centre de la seva activitat el foment de la mobilitat laboral en el marc del
mercat europeu.
ELS NOSTRES DRETS LABORALS I LES NOSTRES PENSIONS
Les ltimes reformes laborals espanyoles, a ms dempetitir les regles del joc de la negociaci de
condicions de treball a gran i a petita escala i dempobrir el marc catal de concertaci social, tamb
han significat una reprovable ampliaci de les canonades de sortida del mercat de treball, facilitant
lacomiadament individual i collectiu de persones. No noms no ha creat ocupaci, sin que ha
afavorit la destrucci massiva de llocs de treball i amb indemnitzacions inferiors per a centenars de
milers de persones treballadores. De fet, els resultats en destrucci docupaci demostren que la
reforma laboral no ajuda a crear ocupaci per la via de lempetitiment dels drets de les persones,
sin que ho fa precisament la reactivaci de leconomia, una economia de valor afegit i sensata pel
context socioeconmic en qu ens ubiquem. La reforma laboral, alhora, apunta un mercat en qu la
m dobra esdevindr moneda de lluita deslleial entre els entramats empresarials, amb un clar
desavantatge per a les petites i mitjanes empreses.
Aquest empobriment qualitatiu del treball sobserva en levoluci baixa o negativa del creixement
dels salaris, per sota del creixement dels preus dels serveis essencials i de l PC, provocant una
veritable pina sobre el poder adquisitiu de les persones. Tamb per les retallades als empleats
pblics, per les reduccions forades de jornada i, en general, per la progressiva precaritzaci del
treball, en qu el valor de reposici de les vacants sempre s per sota del preu anterior. Aquest
escenari de reducci drstica de salaris comporta que, dacord amb alguns estudis, un 35 per cent
de les persones treballadores estan rebent el salari mnim interprofessional, i un 40 per cent sn en
risc de pobresa en parmetres de rendes de subsistncia en clau internacional, de forma que la crisi
i lempitjorament de condicions de treball a Espanya ha incrementat la seva diferncia respecte a la
UE en 4,3 punts.
En aquest context dempitjorament de les perspectives del mercat laboral, hem de vetllar pel
manteniment dunes condicions de treball dignes i evitar generar una confusi interessada entre
drets i privilegis. Precisament en aquests temps de crisi, cal vetllar ms que mai per unes condicions
de treball dignes.
De la mateixa manera, ara que ja est plenament iniciat el cam cap a la independncia, hem de
garantir als nostres ciutadans el respecte als drets que han meritat al llarg de tota la seva vida
laboral mitjanant el pagament de les seves cotitzacions a la Seguretat Social. Disposem dun
sistema de pensions contributives la partida amb ms pes en el pressupost de despesa i que
condiciona la sostenibilitat del sistema que ha funcionat a travs del sistema de repartiment que a
Catalunya. Tot i que els catalans hem generat aportacions netament positives a la caixa comuna de
la Seguretat Social per valor duns 25.000 milions deuros, lactual equilibri demogrfic i la situaci
econmica han comenat a evidenciar les debilitats del sistema especialment a partir de lany
2009. Caldr, doncs, que el Govern comenci a dissenyar i a consensuar el millor sistema de
prestacions per al nostre nou pas.
En el cam dassolir la plena llibertat del nostre pas caldr treballar per evitar la precaritzaci de les
condicions laborals i fixar les bases necessries per poder declarar la independncia sense cap
mena de risc de prdua de drets propis dels treballadors catalans independentment que el Govern
espanyol tingui ms o menys predisposici per a la negociaci. Per tant, durant aquesta fase
intentarem:
31

Esquerra Repu!"#a$a
En lmbit de la prevenci i actuaci en matria de sinistralitat laboral:
- Continuar reduint les xifres de sinistralitat laboral, no nicament incrementant lactivitat de
control i vigilncia de lAdministraci, sin reclamant com a obligaci inherent a lexercici
empresarial el fet dacreditar que es duen a terme activitats manifestament preventives, situant
la prevenci com a element integrat i integral de lactivitat de lempresa i no com un element ali.
- mpulsar des de la Generalitat, i en el marc de les seves competncies, ms eficcia entre
fiscalia i autoritat laboral per als casos daccidents de treball greus i per tal que les actuacions
judicials en procediments penals derivats daccidents de treball greus sigui ms efectiva.
- mpulsar programes de salut laboral que afavoreixin la millora dels ndexs dabsentisme,
proposant models de conciliaci personal, familiar, professional i formativa, els quals hi
incideixen positivament.
- Afavorir les mesures necessries perqu els programes de control, vigilncia i seguiment dels
processos dincapacitat temporal siguin eficients i responguin a les necessitats del sistema.
Promoure una nova concepci de la conciliaci laboral amb:
- Coordinaci i impuls del debat i lintercanvi, amb la participaci transversal dinstitucions i agents
socials, per establir noves formes destructurar i organitzar les relacions laborals i, en definitiva,
dissenyar i posar en prctica una nova forma dorganitzar els temps i els usos de la ciutat, el
treball, el comer, la cultura, loci, lesport i els serveis en general. La conciliaci de les quatre
potes de la vida, familiar, personal, formativa i professional, esdev essencial per augmentar la
capacitat dels pasos destructurar una mobilitat adequada per a les persones, fomentar una
organitzaci adequada del treball a les empreses i institucions i millorar les possibilitats
formatives per a treballadors en sistemes asncrons que ho facin possible. En definitiva,
fomentar un s responsable del temps vital.
- mpulsar accions de formaci de responsabilitat i comproms social en lempresa, adreada al
personal directiu i treballador, per fomentar la cultura de la responsabilitat i la posada en prctica
de mesures i acords amb aquesta responsabilitat: supressi de barreres arquitectniques,
creaci de capital no financer, mesures de flexibilitat per a diversos usos del temps, etc.
- Fomentar el desenvolupament i la implantaci de noves formes de gesti del temps, mitjanant
accions promogudes tant des del Govern de la Generalitat com des dels ens locals i altres
agents socials implicats. El desenvolupament daquestes accions sarticularia per mitj de
mesures com lestabliment de frmules flexibles de treball, lelaboraci de recomanacions per a
la negociaci collectiva, facilitar les iniciatives de collaboraci davant la pressi generada per la
manca de temps (suport a les tasques de la llar, cura dels infants, recollida i acompanyament a
lescola i activitats extraescolars, etc.).
- Mantenir limpuls, des de lmbit local, a la concertaci de pactes locals sobre els nous usos del
temps, mitjanant la participaci de tots els agents representatius a la vida laboral, econmica,
sanitria, cvica, de lensenyament, del transport, del comer, de lhabitatge, de lurbanisme, etc.,
per tal que de la mediaci en resulti una realitat diferent i profitosa per a totes les parts.
Fomentar la concertaci de pactes locals sobre nous usos del temps.
- Establir els consensos poltics i les bases necessries per a un sistema catal de pensions i de
prestacions socials:
- Durant el primer semestre del 2013, elaboraci dun dictamen tcnic encarregat pel Govern de
la Generalitat a experts de reconegut prestigi nacional i internacional sobre les alternatives de
segregaci del sistema pblic de pensions espanyol i catal.
- En base a aquest dictamen, durant el segon semestre del 2013 caldr que el Parlament de
Catalunya aprovi per una majoria qualificada de 2/3 la proposta de segregaci del sistema de
pensions, per la qual sacordi la creaci de la Tresoreria Catalana de la Seguretat Social.
32

Esquerra Repu!"#a$a
- Durant el 2013, lAgncia Tributria de Catalunya, conjuntament amb els departaments
competents en matria de poltiques socials de la Generalitat, desenvoluparan un protocol per
poder gestionar i recaptar autnomament les cotitzacions socials prpies. Un recurs
imprescindible per al finanament de les prestacions contributives des del primer dia.
- La construcci del nou Estat ha de ser, doncs, un factor dimpuls dun model diferent, un model
social de treball i emprenedoria obert, comproms, transparent, de collaboraci i en el qual
tothom participi dels beneficis del model en condicions dignes, fins i tot, els que en queden
exclosos, en el qual seradiqui qualsevol tipus dexclusi social en la distribuci de la riquesa,
amb frmules de benestar i drets socials de nova generaci. Per tant, podrem:
- Garantir la fixaci dunes condicions laborals dignes mitjanant els sistemes de concertaci i
negociaci collectiva, comenant per la determinaci del salari mnim. Avanarem cap a un
salari mnim catal de 14.000,00 euros bruts anuals (1.000,00 euros mensuals en 14
pagaments), amb un increment mnim de 700,00 euros anuals (50,00 euros mensuals) durant
quatre anys, i les empreses que estiguin en situaci de beneficis podran veure contrarestat
lincrement de costos salarials en un increment de la productivitat, de manera que lajust
retributiu no posi en perill el projecte empresarial.
- Adaptar i desplegar les directives europees i garantir-ne el compliment per part de les instncies
competents del nostre nou Estat en matria de seguretat laboral i condicions del treball per fer
de Catalunya un nou pas de treball digne.
- Garantir una correcta segregaci del fons de reserva de la Seguretat Social amb el Govern
espanyol, un dels principals actius en qu Catalunya ha esdevingut clarament aportador net i
que ens pot facilitar la viabilitat del sistema de prestacions contributives a curt termini.
- Aplicar un sistema catal pblic i universal de pensions contributives i no contributives
pensions, subsidis per desocupaci, subsidis per incapacitat, etc., dampli consens poltic i
social, que es fonamenti en els principis de lequitat, la universalitat i la proporcionalitat, que
asseguri unes prestacions econmiques que garanteixin una vida digna en les situacions
dinactivitat i que contingui tamb en el seu catleg una renda garantida o bsica de ciutadania.
CONCERTACI I DI?LEG SOCIAL
Lactual crisi econmica ha generat un especial impacte sobre el mercat laboral catal: una taxa
datur del 22,56 per cent de la poblaci activa dun 49 per cent si parlem dels joves menors de 25
anys per tamb el trencament del dileg social com a mecanisme mitjanant el qual es podrien
assolir grans acords en la mesura que ens trobem en el marc daplicaci i negociaci en qu shan
gestat les ltimes reformes laborals espanyoles.
Les ltimes reformes laborals aplicades pel Govern espanyol com a mesura estructural de reacci a
la crisi el 2010 i el 2012 no noms no han servit per generar nova ocupaci sin que han facilitat i
accelerat la destrucci de llocs de treball amb labaratiment del cost de lacomiadament i dels costos
socials en general, amb lempetitiment de drets de les persones. Aquestes mesures, no noms sha
demostrat que sn una resposta a un diagnstic desencertat de lactual crisi econmica, sin que
tamb han introdut la discrecionalitat i la manca de coresponsabilitat i dileg entre els agents
socials com un dels principis bsics dactuaci del Govern que, en bona mesura, tamb han estat
els emprats per part del Govern espanyol i catal a lhora daplicar les poltiques dausteritat i
ortodxia pressupostria que, fins ara, no sembla que hagin donat resultats particularment
esperanadors en termes de reequilibri dels balanos pblics ni de reactivaci de lactivitat
econmica.
33

Esquerra Repu!"#a$a
Per tal dassolir un mercat de treball competitiu i sostenible, i mentre no disposem de la capacitat de
gestionar els recursos per poder fer-ho fer i reformar les bases jurdiques que ho permetin, en el si
de lescenari competencial actual hem de fixar un conjunt daccions que per si mateixes dotin de
contingut el marc matal de relacions laborals i demprenedoria, en qu no noms el Govern catal
t obligacions connaturals, sin que lacord, la concertaci amb els agents socials esdev clau per
poder donar-li sentit. Aix, i a partir del marc competencial vigent, proposem:
- Promoure un gran acord nacional entre el Govern, els agents socials i les patronals, en lmbit
nacional, que permeti que la flexibilitat introduda per la negociaci collectiva es desplegui en
clau catalana, de forma que es construeixi un primer nivell de condicions de treball mnimes que
respectin els postulats fixats en els objectius inicials i danlisi daquesta proposta, construint un
mercat de treball absent de precarietat en sentit estricte, que afavoreixi, tant en el camp de les
relacions laborals com en els aspectes estructurals del mercat de treball, la construcci dun
mercat competitiu i benestant en qu, entre daltres, i a lespera de poder fer una regulaci
prpia normativa, shi reculli:
Promoci de sistemes de treball eficient, entesos com a models en qu es prima el factor
temps al factor resultat, i en qu sestableixen sistemes de retribuci variable o per objectius
per socialitazar lxit o el fracs del projecte empresarial. Ats que aquests mtodes sn
complexos i molt condicionats a les lgiques empresarials, els sistemes necessriament
pensats a mida shauran de promoure en el si de la negociaci collectiva dels centres de
treball i amb el suport dens o organismes que puguin mitjanar i aportar-hi aspectes tcnics
de millora.
Establiment de mecanismes dinterpretaci de la flexibilitat laboral interna a les empreses,
especialment en la mobilitat funcional interna en sectors amb classificacions professionals
homognies.
Promoci de plans de formaci interna a les empreses i organitzacions per a la millora de
leficincia productiva.
Promoci del foment de millora organitzativa a les empreses que afavoreixin leficincia
productiva i loptimitzaci de processos productius atenent els principis de sostenibilitat.
- Revitalitzar el Consell de Relacions Laborals i, molt especialment, la competncia de la
Comissi de Convenis Collectius de Catalunya com a mxim rgan del nostre pas per
collaborar en la millora de lestructura i lordenaci de la negociaci collectiva a Catalunya.
- Potenciar el Tribunal Laboral de Catalunya, descentralitzar-lo territorialment i impulsant-hi alhora
la participaci de tots els agents socials.
- ntegrar i coordinar les actuacions de totes les instncies que operen en lmbit laboral, per tal
devitar duplicitats i garantir leficincia de les actuacions de vigilncia i control.
- Vetllar per laugment de dotaci de mitjans personals i materials a la nspecci de Treball de
Catalunya i crear noves unitats inspectores especialitzades en la vigilncia i el control de
problemtiques especfiques, com ara les conductes de discriminaci, tot aix en el marc de la
nova agncia catalana.
- mpulsar la negociaci de convenis collectius en lmbit del territori de Catalunya, especialment
de taules salarials encaixades al territori. Tanmateix, ser prioritari afrontar amb mesures de
poltica econmica el superior cost de la vida que afecta tant les persones treballadores com la
competitivitat de les nostres empreses.
- En lmbit dexpedients de regulaci, dacord amb els canvis normatius imposats per la reforma
laboral, i mentre no es recupera el control administratiu necessari, es vetllar perqu tots els
expedients compleixin els manaments establerts, amb una vigilncia activa en tots els
procediments, i especialment, per garantir el compliment dels compromisos socials que han de
portar confegits.
34

Esquerra Repu!"#a$a
- Crear un Observatori de la crisi en locupaci a Catalunya, participat per administraci, agents
socials, patronals i experts, en el qual es faci un seguiment actiu i permanent dels expedients de
regulaci i el seu curs i es puguin articular sistemes de suport per minimitzar els seus efectes
directes o indirectes.
Amb un Estat propi disposarem de nous instruments que modificarien les relacions en lempresa
entre treballadors i empresaris. La legislaci del nou Estat, que hauria doperar per la via del dileg i
la negociaci entre agents socials, shauria de fonamentar en els segents principis:
La democratitzaci de la participaci de les persones treballadores en la presa de decisions de
lempresa.
La coresponsabilitat per part de les persones treballadores amb la bona marxa de lempresa.
La introducci delements de flexibilitat interna en el si de les empreses, garantint els drets dels
treballadors, la seguretat en el treball i la recuperaci efectiva de drets i salaris un cop revertides
les situacions econmicament negatives.
Per tal que aquest nou marc legislatiu gauds dun ampli consens social i respongus amb la
mxima fidelitat a la nostra realitat productiva i a les necessitats del conjunt de treballadors, caldria
aprofundir en una millora de la representativitat dels agents socials patronals i sindicats a la
Catalunya independent mitjanant:
- Un augment de lafiliaci i representaci real dempresaris i treballadors que condicions la
capacitat de negociaci de patronals i sindicats i que assegurs que tots els collectius disposen
de vies efectives per fer sentir la seva veu i defensar els seus drets en condicions digualtat.
- Fomentar la participaci efectiva de treballadors i empresaris a les institucions que els
representen com a via per incrementar la seva legitimitat i la participaci en els processos de
negociaci collectiva.
NOVES CONCEPCIONS DEL TREBALL I DE LEMPRESA
Lactual crisi es diu que t un carcter marcadament estructural a Catalunya i al conjunt
deconomies occidentals en la mesura que qestiona alguns elements essencials del model de
desenvolupament dominant. Una de les principals qestions, a la qual hem de ser capaos de
respondre amb alternatives exitoses, s sobre els models tradicionals dorganitzaci del treball i les
empreses. En primer lloc, en la mesura que en els ltims anys la tipologia de tasques i feines ms
comunes han anat variant de forma substancial, no t gaire sentit utilitzar parmetres del passat a
lhora dorganitzar el temps i les formes de treball.
El treball intellectual s en la major part del treball que es genera en les economies del primer mn
del segle XX. Aquest treball necessita ser organitzat i estructurat de forma diferent a com ho ha estat
el treball industrial, ms centrat en tasques manuals i repetitives. En aquest context, els treballadors
i les treballadores, les empreses, la societat en general necessiten duna nova organitzaci del
treball, de les formes de treball i del temps de treball.
Daltra banda, la recerca de noves oportunitats econmiques i lassumpci de riscos en nous
projectes empresarials requereix desforos i resultats compartits entre empresari i treballador, una
distinci que probablement, en la majoria dels casos, conv que cada vegada sigui ms tnue.
Frmules empresarials com la de les cooperatives sn el model que ms rpid creixer en aquesta
dcada, segons lAliana Cooperativa nternacional. Conv recordar que les 300 cooperatives ms
grans del mn generen 1.600 bilions de dlars, una xifra que es compara a la del PB de leconomia
espanyola.
35

Esquerra Repu!"#a$a
En un marc tamb de creixents necessitats socials, sovint insuficientment ateses, cal aprofundir en
el valor de leconomia social que, tot enriquint el sector privat, que ser el sector preeminent els
propers anys, segurament per ra de la crisi del deute, i el pblic com a corretja i garantia,
permeti aportar creixement dels valors que segurament han faltat en la gnesi de la crisi actual.
Molts dels valors que donen sentit a leconomia social sn essencials en la nova economia i en la
nova societat postcrisi.
En el cam cap a la consecuci dun nou Estat treballarem per a la:
Pr363#"7 0u$a $3;a #3$#ep#"7 0e! .rea!! " 0e! .e6ps 0e .rea!!
- Fomentar el treball organitzat en parmetres deficincia per sobre de la presncia, amb
assessorament especialitzat a empreses i organismes que el pretenguin implantar.
- Assessorar les empreses en la implantaci del teletreball com a realitat a la majoria dempreses.
- Establir programes de formaci especfics per a empreses que estableixin sistemes de treball en
asincronia despai o de temps.
- Fomentar, en la negociaci collectiva, lestabliment de clusules especfiques de valoraci del
treball per objectius, ms enll de la valoraci estrictament centrada en el temps de treball.
- Promoure les accions oportunes per tal de resoldre el factor diferencial de l VA a les
organitzacions no lucratives perqu puguin competir en igualtat de condicions amb la resta
dempreses.
- mplantar clusules socials en lmbit de la contractaci pblica de les administracions
autonmiques i locals.
- Prioritzar el factor de la qualitat dels serveis en latenci de les persones en la normativa i en els
plecs de clusules per a ladjudicaci de serveis datenci a les persones.
- Prioritzar els pagaments de serveis a entitats deconomia social en tant que la seva funci
datenci als collectius ms vulnerables esdev especialment sensible en situacions de crisi
com lactual.
- Fer un estudi de lestructura de finanament dels serveis socials per analitzar la viabilitat i la
sostenibilitat del sistema i garantir la viabilitat de les organitzacions.
- Presentar i aprovar definitivament una nova llei de cooperatives que fomenti la modernitzaci del
sector, la plena normalitzaci com a figura jurdica empresarial, i simplifiqui els trmits i
requeriments administratius per constituir-les, incentivant la nova emprenedoria cooperativa.
E$ !a ;essa$. 0e !e#3$36"a s3#"a!> es p!a$.e-a !a $e#ess".a. 0e2
- Promoure un rgan de participaci de caire sectorial entre les entitats relacionades amb el tercer
sector, i leconomia social en general, per posar en valor el model impulsat i els valors propis de
leconomia social.
- Reconixer el sector no lucratiu en general com un actor decisiu en limpuls de les poltiques de
cohesi i benestar social.
- Ampliar la representaci de leconomia social en el Consell de Treball Econmic i Social.
36

Esquerra Repu!"#a$a
La nova legislaci laboral de la Catalunya independent integrar les noves formes dorganitzaci i
gesti del treball i de lempresa en pla digualtat amb els estndards ms clssics. De forma ms
especfica, davant de lactual procs de profunda transformaci social, caldr que el nou Estat es
plantegi dues prioritats en aquest mbit:
- La consolidaci i vertebraci del tercer sector com un interlocutor vlid i de primer nivell amb el
nou Govern de la Repblica, en la mesura que esdevindr de fet, ja ls un dels principals
garants de generaci de nova ocupaci, de la cobertura de les necessitats socials no cobertes
pels diferents nivells dadministraci i, en definitiva, de la cohesi social al nostre pas.
- ntegrar la modalitat demprenedoria cooperativa com una de les frmules preferents previstes
en el futur pla nacional demprenedoria, per facilitar la generaci de nous projectes amb riscos
compartits que ajudin a transformar la segmentaci clssica entre empresari i assalariat en el
futur mercat de treball catal.
CATALUNYA> POL DE CONEI&EMENT DEL SUD DEUROPA
El sistema de recerca catal s un model basat en lexcellncia que ja ha aconseguit un prestigi
internacional i ha situat Catalunya al nivell de les principals potncies europees. Un dels grans xits
dERC, al seu pas pel Govern, va ser justament el Pacte Nacional per a la Recerca i la nnovaci,
veritable full de ruta per a lmbit investigador del nostre pas. Per cal acabar de desplegar i
consolidar aquest model que, malauradament, actualment est en perill a causa de les
desinversions en R+D+ dutes a terme pel Govern espanyol i, tamb, pel Govern de la Generalitat.
Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2012 incloen una retallada del 25,6 % en la inversi
pblica en poltiques de recerca, desenvolupament i innovaci, ostensiblement per sobre de la
retallada mitjana per al conjunt dels ministeris (16,9 %). En total, des del 2009, el finanament de
lR+D+ sha retallat un 34 %. A Catalunya tamb s'ha redut la partida destinada a R+D+. Enguany
el pressupost de la Direcci General de Recerca s dun 1,8 % menys en comparaci amb el de
2011 i un 11,8 % menys respecte al de fa dos anys (13,6 % acumulat). Cal tenir en compte, tamb,
que les reduccions dels pressupostos en Universitats, Salut, Medi Ambient i Agricultura afecten
directament o indirectament la recerca desenvolupada al pas.
Aquesta situaci s preocupant. Malgrat lesfor que durant anys hem fet des de Catalunya apostant
de manera clara per la generaci de coneixement, la manca de competncies i de capacitat de
decisi en aquest mbit impedeixen desplegar tot el nostre potencial com a pas.
La recerca s una aposta de present i de futur que hem de posar al servei de la ciutadania per fer de
Catalunya un pas desenvolupat i prsper. Ha quedat clara quina ha estat la sensibilitat dERC quan
ha tingut competncies sobre aquest tema al Govern de la Generalitat i manifestem el nostre
comproms perqu la recerca i la creaci de coneixement sigui un element imprescindible en les
nostre poltiques de futur. No ser fins que tinguem total llibertat per decidir sobre la gesti dels
nostres recursos que podrem explotar tota la potencialitat del pas en R+D+. No obstant aix, ja
tenim ara mateix algunes eines potents, a ms del Pacte Nacional per a la Recerca, com ara
CERCA, TECNO i CREA, que hem de millorar i potenciar.
- Prioritzarem el finanament dels grups de recerca de les universitats i dels centres de recerca
per tal dassolir els nivells dinversi dels pasos capdavanters europeus, tot establint programes
orientats a resultats avaluables que, bo i respectant lautonomia dacci, permetin alinear els
seus objectius estratgics amb els del pas i retre comptes a la societat dels recursos esmerats
i dels resultats obtinguts.
37

Esquerra Repu!"#a$a
- ncentivarem la recerca en les empreses i promourem la transferncia de coneixement i
tecnologia entre universitats, centres de recerca i empreses. Facilitarem la incorporaci de
personal doctor i investigador en les empreses i la inversi de recursos provinents del sector
privat a les universitats i centres de recerca.
- mpulsarem un gran acord estratgic nacional que faci de tractor dinnovaci i recerca en els
mbits de leconomia verda, leconomia social, leconomia de la creativitat i les tecnologies
transformadores.
- mplementarem les diverses fases de la carrera cientfica i planificarem el creixement i la
consolidaci del collectiu dinvestigadors i tcnics de suport, per tal de generar una comunitat
dinvestigadors potent, estable, sostenible, equilibrada i preparada per incorporar-se al mercat
pblic o privat de recerca i innovaci. mpulsarem mesures que fomentin la igualtat
doportunitats i la conciliaci de la vida familiar i la carrera investigadora.
- Establirem uns processos rigorosos davaluaci, transparncia i rendiment de comptes de totes
les estratgies esmentades anteriorment, al mateix temps que es cre un sistema de governana
fort que permeti promoure, ms enll dels cicles de govern, una visi i acci estratgica slida a
llarg termini.
En la futura repblica catalana gaudirem de plenes competncies i llibertat dacci per establir
poltiques prpies en cincia i innovaci, aix com un sistema de recerca sostenible i de futur, clau
per impulsar el desenvolupament econmic i social del nou pas. No partirem de zero. Tenim una
llarga tradici cientfica i un model basat en lexcellncia que ha situat Catalunya en posicions
capdavanteres a Europa i al mn, tot i la histrica manca de prioritzaci daquest mbit per part de
lEstat espanyol. Des de la Catalunya independent hem de continuar incentivant la transferncia de
coneixement entre les universitats, els centres dinvestigaci i les empreses, per tal de bastir un
model econmic catal basat en el coneixement i aconseguir aix un pas amb ms benestar i ms
cohesi social. Disposar dun Estat propi ens permetr:

- Augmentar la inversi en RD fins arribar a destinar un 3,5 % del PB a les poltiques de recerca
i innovaci, al nivell dels pasos ms capdavanters.
- Crear, mitjanant la cooperaci publicoprivada, tal com ja fan altres pasos de referncia, un
gran fons nacional per a leducaci, la recerca i la innovaci que permeti assegurar a les
properes generacions un flux constant de recursos estratgics grcies als rendiments que es
generin.
- Fer del disseny, ents com el lligam entre creativitat i creaci de nous productes, serveis i
processos en qualsevol mbit, un element estratgic transversal en el sistema formatiu i
productiu de Catalunya, com passa als pasos nrdics.
- Establir una xarxa nacional de factories dinnovaci en mbits dinters estratgic pel pas que
estigui vertebrada amb les universitats, els centres de recerca, els emprenedors i els sectors
privats.
- Definir un marc laboral particular per a cientfics, innovadors i emprenedors en el sectors pblic i
privat que ens permeti esdevenir referent internacional per a latracci, la retenci i el
desenvolupament de talent.
38

Esquerra Repu!"#a$a
UN NOU MODEL DUNIVERSITATS
La Universitat a Catalunya sempre ha estat una instituci essencial, i ara, en la situaci de crisi
econmica que vivim, ho s ms que mai, per lacci formativa que desenvolupa, i tamb per la
recerca com a capacitat de generaci de coneixement que la societat li encomana, potenciant el
model deconomia productiva basat en el coneixement.
Catalunya t un sistema universitari de qualitat, format per set universitats pbliques, quatre
universitats privades i la UOC, que en els darrers anys han adaptat totes les titulacions a lEspai
Europeu dEducaci Superior (EEES) i han fet una aposta per leducaci de qualitat i la recerca
dexcellncia. Aquest sistema, a ms, est ests en el territori de manera que ha contribut a un
reequilibri territorial i alhora ha perms una incipient especialitzaci aprofitant les potencialitats de
cada mbit territorial.
Tanmateix, a causa de la profunda crisi econmica en qu ens trobem i de les retallades estructurals
de finanament, per part tant del Govern espanyol com del Govern de la Generalitat, que estan
patint les universitats i els seus grups de recerca, el futur del sistema universitari catal est
greument amenaat. Noms durant el 2011 les transferncies directes de la Generalitat a les
universitats pbliques han disminut un 16 %.
Laugment de taxes universitries ha significat per als estudiants un increment dun 80 % del cost en
dos anys, fins a cobrir un 25 % del suposat cost del grau i fins al 50 % dels msters. Una
compensaci insuficient en beques i una implementaci duns trams de renda familiar molt baixos
provoca que les classes mitjanes hagin dassumir el gruix de la despesa universitria. malgrat tot,
lincrement de taxes no cobreix tampoc la reducci del finanament pblic, de manera que les
universitats shan vist obligades a continuar retallant en una espiral de precarietat.
Les universitats catalanes, a ms, arrosseguen un complex sistema de governana, heretat del
model universitari espanyol, caduc i molt poc gil, que els dna poca capacitat de reacci i
adaptaci.
- niciarem, en primer lloc, una reforma en profunditat del sistema de governana de les
universitats pbliques que permeti una gesti ms efica, una resoluci millor de la
representaci dels agents socioeconmics que garanteixi a la vegada la participaci dels
diversos collectius universitaris, i que aposti clarament per la transparncia del sistema
universitari i pel rendiment de comptes davant de la societat.
- Avanarem cap una universitat pblica equitativa en la qual el cost de les matrcules sadeqi al
poder adquisitiu dels estudiants. Cal ajustar els llindars de renda progressius per tal de gravar
realment aquells qui ms tenen tot assegurant un model inclusiu socialment i territorialment
mitjanant un sistema just de beques de matrcula i de mobilitat.
- Redefinirem les poltiques de desplegament de lEEES tot enfocant la inversi universitria en
ladaptaci dels centres i modernitzant les formes de docncia. Cal desenvolupar de forma
parallela un mapa de titulacions que afavoreixi lespecialitzaci de les universitats, eviti
duplicacions innecessries, sense reduir el nombre de places ofertades i facilitant instruments
de mobilitat.
- Potenciarem, amb la implicaci i el comproms de les universitats, els programes Serra i Hnter i
CREA Acadmia, per afavorir la retenci i atracci de talent docent i investigador.
- Farem avanar les universitats cap a un model estable que aprofundeixi en el finanament per
objectius revisables, la cooperaci interuniversitria, la transparncia i la rendici de comptes.
Buscarem noves fonts de finanament, sobretot per a les titulacions de perfil ms
professionalitzador.
39

Esquerra Repu!"#a$a
Catalunya necessita constituir-se com a Estat independent per poder desplegar un model
universitari propi, motor de leconomia i la generaci de coneixement, amb una docncia de qualitat i
recerca dexcellncia al nivell dels pasos ms desenvolupats.
- Lestabliment dun nou marc jurdic catal permetr crear tamb una nova legislaci en matria
universitria que far possible efectuar i consolidar la necessria reforma de la governana de
les universitats pbliques.
- La capacitat de recaptar i gestionar els nostres impostos ntegrament permetr finanar
adequadament les universitats catalanes. Daquesta manera podrem implementar un sistema
just i equitatiu de taxes i beques per als estudiants.
- mpulsarem el model de graus 3+2, que substitueixi lactual model 4+1 imposat des del Govern
espanyol, amb una dotaci adequada de personal docent, per tal dapropar els estudiants
catalans i el sistema de graus al model implantat majoritriament a Europa.
- Superarem el caduc model funcionarial espanyol per al personal docent investigador (PD).
Podrem impulsar un nou model de PD que afavoreixi molt ms la competitivitat, la mobilitat i la
internacionalitzaci, que flexibilitzi els percentatges de dedicaci a la docncia i a la recerca, i
que vinculi la promoci i la prolongaci de contractes a criteris d'excellncia.
- Tamb desenvoluparem un marc normatiu propi de drets i deures per als estudiants i
potenciarem un rgan de participaci estudiantil que serveixi de punt de trobada entre tots els
consells destudiants de les universitats dels Pasos Catalans.
40

Esquerra Repu!"#a$a
'4 LA CATALUNYA DEL BENESTAR
I LA IGUALTAT DOPORTUNITATS
El sentit principal que atorga Esquerra Republicana a la independncia s la voluntat que les
persones visquin millor. Sabem que lespoli fiscal a qu ens sotmet lEstat espanyol deriva en espoli
social quan ens priva dels nostres recursos. tamb ens priva del dret a decidir sobre les poltiques
pbliques que busquen ampliar el benestar i la igualtat doportunitats.
ERC sinspira en els models nrdics de benestar, que ha brindat una socialdemocrcia entesa com
la facilitaci dels projectes de vida de les persones. Una societat lliure i cohesionada s aquella que
pot garantir un sistema pblic, equitatiu i universal de benestar, educaci, sanitat, serveis socials i
daccs a la cultura. s la premissa per generar persones lliures, crtiques, cultes i compromeses. La
meta de la inversi social no s altra que la responsabilitat de les persones vers els seus
conciutadans i els problemes que ens afecten a tots.
Creiem que les poltiques sanitries, socials, culturals i educatives no sn una despesa social. Sn
una inversi en les persones i el conjunt de la societat a partir de les quatre potes de lestat del
benestar que volem. Sn la principal inversi que un pas pot fer si vol excellir en qualsevol mbit,
sigui econmic, cientfic, artstic, etc. Les poltiques basades en la privatitzaci per lestalvi pblic de
serveis, que entenem com a universals, acaben derivant a mig termini en problemes que encareixen
la factura social.
Apostem fermament per l'educaci inclusiva, que permet el creixement moral i intellectual de la
persona i laven collectiu de la societat. La transmissi de valors, laprenentatge ens fa ms lliures i
ms preparats per assumir responsabilitats.
La poltica de serveis socials i sanitaris de Catalunya ha de fer un pas endavant per erigir-se en el
veritable instrument al servei de la ciutadania on, a partir de la coresponsabilitat, la participaci
ciutadana i els professionals sanitaris, esdevingui un model de veritable excellncia. Necessitem
una nova Llei de Salut i Serveis socials que defineixi un nou marc jurdic per garantir el dret a la
prevenci de la malaltia, la protecci i promoci de la salut i laccs a una mplia cobertura
dassistncia sanitria i social de tots els ciutadans.
Catalunya disposa de professionals en tots els mbits, motivats i amb un alt grau d'expertesa a qui
demanem ms cada dia. Tenim un teixit associatiu i empresarial que du a terme una gran tasca en
la construcci d'aquest estat del benestar que defensem. Sense el concurs de totes aquestes
persones no podrem construir el nou pas que volem. Volem escoltar la seva veu i incentivar la seva
participaci. ERC agafa el comproms de vetllar per una gesti eficient dels recursos pblics, reduint
les desigualtats en laccs als serveis i en els resultats obtinguts, tant en lmbit individual com en el
del territori.
Coneixedors de les mancances socials, educatives, sanitries i d'accs a la cultura que la crisi
actual fa evidents, tenim lobligaci de detectar els sectors ms desafavorits, els collectius ms
vulnerables i aquells que tenen dificultats especials. Des dERC volem cooperar amb el tercer sector
social i les xarxes dempreses de leconomia social i solidria que, des de la iniciativa privada no
lucrativa, malden per suturar les ferides de la crisi econmica i la desatenci pblica. Cal avanar en
el comproms pblic de concertar poltiques efectives amb el sector no lucratiu, per tal de fer arribar
les oportunitats a totes les bosses dexclusi social del pas.
41

Esquerra Repu!"#a$a
UN NOU SISTEMA NACIONAL DE SALUT I DAFERS SOCIALS
U$";ersa!> equ".a."u> #3rresp3$sa!e " #e$.ra. e$ !es pers3$es
- Tenim un sistema sanitari reconegut com a excellent, per la percepci de la ciutadania i dels
professionals no sempre ho corrobora: llistes despera poc transparents, descoordinaci entre
nivells assistencials i de provedors, iniquitat entre territoris i amb els collectius frgils (salut
mental, dones, gent gran, immigrants...) i una separaci entre els mbits sanitari i social que ha
anat en detriment de la visi i latenci integral de la persona, centrat ms en lassistncia
sanitria que en la promoci de la salut.
- nstruments ineficaos per a la participaci ciutadana en els processos de decisi de la
planificaci i desenvolupament de les poltiques sanitries. Governs territorials i consells de salut
que no han funcionat per manca de voluntat poltica.
- Diferents interessos entre nivells assistencials: atenci primria, hospitals, salut mental, mbit
sociosanitari...
- ncrement molt important de la burocrcia administrativa del sistema per un nombre exagerat de
consorcis, amb la presncia del Servei Catal de la Salut (SCS) en els seus consells dadminis-
traci.
- Frmules diverses en la intermediaci de la gesti, que han suposat la prevalena de la veu i els
interessos de les entitats provedores davant els dels ciutadans, lexistncia de grans bosses di -
neficincia en la gesti, fragmentaci dels nivells assistencials i manca de transparncia.
- Prevalena dels interessos duna minoria sobre els interessos generals, amb actuacions de dub-
tosa legalitat.
- Les decisions que afecten la nostra sanitat shan pres en clau poltica, econmica i conjuntural,
obviant el coneixement que aporta el seu principal actiu, els professionals.
- Shan retallat drets, prestacions, llocs de treball i retribucions, fet que representa un atac sense
precedents al sistema democrtic.
- El percentatge del producte interior brut (PB) destinat al sector pblic de salut s el ms baix de
tota la Uni Europea, fet que, en lactual marc de crisi econmica, posa el sistema en un alt risc
de fallida econmica.
- Professionals dalt nivell i amb molta motivaci, per amb poques oportunitats per al desenvolu-
pament i reconeixement professional, sense autonomia en la presa de decisions, que provoca
frustraci, fatiga i fugues de talent, amb deteriorament de les condicions laborals i amb una retri -
buci de les ms baixes dEuropa.
- Si b sha fet un esfor per crear una matriu de connexi entre el sector sanitari i lempresarial
de cara a bastir un sector biotecnolgic catal, hi ha una mancana en la potenciaci de polti -
ques de transferncia i valoritzaci de tecnologia en la majoria de centres sanitaris del pas, i es
perden moltes oportunitats de desenvolupament que podrien alleujar el cost de la sanitat, i alho-
ra convertir-se en un dels motors econmics del pas.
42

Esquerra Repu!"#a$a
Basare6 !es a##"3$s e$ u$a .3.a! .ra$spar@$#"a " e$ !a $e#ess".a. 0u$a reAe$era#"7
0e63#r1."#a 0e !a p3!B."#a> !a06"$"s.ra#"7 " !a Aes."7 0e! s"s.e6a 0e sa!u.4
- El primer comproms s el de la represa immediata de totes les comissions dinvestigaci en
lmbit parlamentari de les causes obertes envers el desviament del diner pblic detectat en la
sanitat catalana. Exigirem, si s el cas, responsabilitats poltiques, econmiques i penals.
- No aplicarem del Real Decreto 16/2012 del Govern espanyol sobre mesures sanitries perqu
s profundament regressiu pel que fa als drets de totes les persones en matria de salut, genera
greus conflictes deontolgics entre els professionals sanitaris, s una irresponsabilitat en termes
de salut pblica i potencia l'existncia d'un doble accs als serveis de salut en funci de
l'extracci social i econmica, generant les condicions necessries per a la creaci d'un sistema
de salut basat en la "beneficncia i discriminaci de collectius, essent els ms perjudicats les
persones amb malalties crniques, la gent gran, les persones immigrades i les de menors
recursos econmics.
- No aplicarem leuro per recepta perqu significa un doble pagament per a Catalunya i grava
especialment les persones grans i les que pateixen malalties crniques.
- Establirem lautonomia de gesti en lmbit territorial i la participaci vinculant de la societat civil
i els professionals amb lobjectiu duna millor eficincia del sistema de salut i social i fomentarem
el cooperativisme dels centres assistencials.
- Desplegarem la coherncia i la coordinaci en la provisi de serveis socials i de salut com un
element clau en latenci a la ciutadania i per una atenci a les persones des duna visi integral
i holstica i per iniciar la futura fusi dels departaments de Salut i dAfers socials.
- Definirem un Pla de veritable aprimament de les estructures administratives i de gesti del
sistema.
- Augmentarem els pressupostos de Salut per tal que arribin, en quatre anys, a la mitjana del
percentatge del PB del pasos de la UE 15.
- Reforarem les empreses i entitats pbliques del sistema sanitari catal i reduirem les
aportacions de capital pblic a empreses privades. Aturarem els processos de privatitzaci de la
gesti de centres pblics actualment en marxa.
- Definirem i iniciarem la implementaci del Pla Nacional dEducaci per a la Salut que ha de
significar el principal eix de la poltica sanitria del Ministeri de Salut i Afers socials, i que ha de
ser forosament multidisciplinari i transversal amb els objectius destimular i dincorporar hbits
saludables de vida, conscincia de cost i coresponsabilitat per aconseguir, tamb en salut, un
pas dexcellncia.
- Farem efectiva lAgncia de Salut Pblica.
- Promourem la constituci duna comissi parlamentria, assessorada de manera vinculant per
representants de la ciutadania i de professionals, per tal delaborar una nova Llei de Salut de
Catalunya.
- Promourem poltiques de formaci continuada dels nostres professionals, fent que alhora es
valoritzi la seva participaci en la formaci dels estudiants en cincies socials i de la salut.
- Promourem poltiques de sensibilitzaci dels professionals en matries de recerca i
transferncia de tecnologia. Patrocinarem estructures de valoritzaci de tecnologia en tots els
centres sanitaris de cara a impulsar un sector biotecnolgic.
- mpulsarem un pacte estable entre forces poltiques, socials i professionals que defineixi la
cartera de serveis del sistema pblic basada en l'evidncia cientfica.
43

Esquerra Repu!"#a$a
Esquerra Republicana parteix dun dels principis del republicanisme, en qu el sistema de salut t
un efecte directe sobre la funci social duna societat; per aquest motiu, laccs universal ha de ser
el garant dequitat de la ciutadania i de la solidaritat. gualment fa coresponsable el ciutad de la
seva prpia salut i, per tant, entn que ha de ser un subjecte actiu en la promoci de la salut.
El canvi de paradigma en lmbit de la salut s a labast de la ciutadania de Catalunya. Esquerra
Republicana proposa en aquest programa com hauria de ser el futur dels sistema de salut i social
amb lobjectiu final de millorar la salut i guanyar en qualitat de vida dels nostres conciutadans.
Una societat amb bona salut t ms confiana en si mateixa i genera una seguretat que fa possible
encarar els reptes ms difcils. Un pas que vetlla per la salut i el benestar dels seus ciutadans de
manera efectiva i eficient generar un sentiment de pertinena ms important perqu se sabr ben
cuidat. Ara b, sha daplicar en el sentit ms republic possible, en qu el ciutad sigui conscient de
la seva prpia salut, de la seva prpia responsabilitat per mantenir-la. Un sistema de salut capa de
detectar els sectors ms desafavorits bo i implementant poltiques equitatives. Un sistema en qu es
prioritzi la promoci dhbits saludables, en un pas on el ciutad sigui un subjecte actiu i capa
dentendre i de decidir en responsabilitat sobre la seva salut.
Aquest repte, el del ciutad responsable, saludable, exigent, sha danar liderant amb un teixit
professional i associatiu de primera envergadura, en constant adaptaci a les noves tecnologies,
lders en la seva especialitat, interactuant amb els sistemes sanitaris punters en lmbit mundial. La
manera de formar aquesta professi no s simplement suposant-li un alt grau de vocaci, que hi s,
sin incentivant-lo amb un bon reconeixement professional, una retribuci econmica equiparable a
lentorn europeu, amb possibilitats de promoci, de formaci, de mestratge dignes. , a ms, a
aquest professional se li han de donar possibilitats de desenvolupar habilitats demprenedoria no
noms en la seva tasca assistencial i educativa, sin tamb en la tasca de recerca i
desenvolupament.
Catalunya, mitjanant la seva ciutadania, s a punt demprendre el cam de la llibertat Nacional i,
des dEsquerra Republicana, volem fer evident en aquest programa la nostra voluntat, la illusi i el
comproms per construir un nou model sanitari i social basat en la regeneraci poltica, la simplicitat
administrativa i de gesti, el rigor, la transparncia i el rendiment de comptes.
Estem preparats i tenim la convicci que la poltica sanitria del nostre pas ha de donar un pas
endavant per transformar-se en el veritable instrument al servei de la ciutadania amb qu, a partir de
la coresponsabilitat i la participaci ciutadana i dels professionals sanitaris, es pugui implementar un
nou Sistema Nacional de Salut i dAfers Socials basat en els principis del republicanisme que
esdevingui un model de veritable excellncia en el marc dels diferents organismes internacionals.
Els principis de sistema pblic, universal i equitatiu, nascut des de la regeneraci poltica del nostre
pas i a partir dun Pacte Nacional de Salut portar a una nova Llei de salut i social que establir un
nou marc jurdic que garantir el dret a la prevenci de la malaltia, la protecci i la promoci de la
salut i laccs a una mplia cobertura dassistncia sanitria i social de tots els ciutadans que visquin
a Catalunya. La nova Llei definir lestructura del sistema de salut i social catal, les actuacions
necessries i els seus mbits, el seu govern i la seva gesti, la salut pblica, les competncies de
les diverses administracions, el finanament, la cartera de serveis i els rols dels diferents nivells
assistencials.
Un nou sistema de salut i social amb simplificaci destructures administratives i de gesti, gestionat
des de la transparncia, la suficincia financera i leficincia, prioritzant latenci integrada i holstica
i amb lobjectiu que totes les prestacions de salut es donin de forma coordinada i de collaboraci en
tots els nivells.
Un sistema transparent, just i obert, que es relaciona amb altres sectors, amb la finalitat de millorar
leficincia del conjunt de sectors, que fomentar el sentiment de pertinena i la formaci
dexcellncia dels nostres professionals, potenciar el sector biomdic de recerca i
desenvolupament, com una eina ms per fer ms eficient i sostenible la despesa sanitria,
contribuint al desenvolupament industrial daquest sector.
44

Esquerra Repu!"#a$a
Un nou sistema de salut i social que garanteixi una participaci compromesa i vinculant de la
ciutadania i dels professionals que ens far coresponsables de la millor qualitat de vida de tots
nosaltres.
Pr"$#"p"s Ae$era!s
- Creaci dun Ministeri de Salut i dAfers Socials basat en la regeneraci democrtica de la
poltica sanitria i la simplificaci de les estructures administratives i de gesti.
- Vetllar pels drets de la ciutadania amb una atenci humanitzada, de qualitat i holstica.
- Finanament pblic a mitjanant els Pressupostos Generals de la Repblica Catalana.
- Transformaci de lAgncia Catalana dnformaci, Avaluaci i Qualitat en Salut en lAgncia per
a lExcellncia del Sistema de Salut i Social de Catalunya (AESSCAT) independent i vinculant.
- Participaci ciutadana vinculant en el disseny de les noves poltiques de salut i socials
conjuntament amb les persones professionals i treballadores, en la planificaci i la presa de
decisions.
- Organitzaci dels serveis de provisi tenint com a base els principis del cooperativisme i tenint
present la realitat geogrfica, epidemiolgica i sociodemogrfica de cada territori.
- Leducaci per a la salut ser un dels eixos principals i transversals del sistema.
- Tindr una cura especial pels collectius ms vulnerables (salut mental, dones, infncia, gent
gran, immigrants...).
- Prioritzar la integraci i la coordinaci de latenci i dels recursos (comunitria, salut pblica,
atenci primria, salut mental, hospitalria, mbit sociosanitari, acci social i logstica) entre
provedors dun territori per a un correcte contnuum assistencial i una adequada utilitzaci de
la xarxa sanitria i social.
- La estructures pbliques i privades han de collaborar i relacionar-se amb total transparncia a fi
que no es produeixin situacions confuses que poden generar mtua desconfiana.
- Reforar les entitats i associacions cviques que treballen en els mbits de benestar social i de
salut.
Sa!u. P:!"#a
- El Pla Nacional dEducaci per a la Salut ha de significar el primer objectiu de la poltica
sanitria del Ministeri. Mantindrem i fomentarem el Programa salut-escola als nstituts
dEnsenyament Secundari (ES) com un mbit prioritari i bsic en la promoci de la salut i com a
element de difusi dhbits saludables de vida. mpulsarem poltiques de prevenci, entre
daltres, de la obesitat infantil, dels trastorns alimentaris, la iniciaci a les drogues per part dels
joves, de la salut mental...
- Potenciarem al mxim la salut pblica i les seves eines de promoci i protecci de la salut i de
prevenci de la malaltia i la vigilncia epidemiolgica. En aquest sentit, desenvoluparem
lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, per tal que pugui implementar programes eficients de
promoci de la salut i de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya.
- Fomentarem la cultura del manteniment de la salut mitjanant lalimentaci i lactivitat fsica i la
cura mental adaptada als diferents grups de poblaci.
45

Esquerra Repu!"#a$a
- Promourem la participaci dels locals de lleure per tal que collaborin en intervencions en lmbit
de salut.
- Proporcionarem la informaci necessria sobre les terpies naturals disponibles i les seves
aplicacions en base a la seva efectivitat demostrada.
A.e$#"7 pr"61r"a
- Per a Esquerra Republicana latenci primria ha de ser la porta dentrada al sistema sanitari i
linstrument resolutiu de les patologies i problemtiques ms prevalents entre la poblaci
catalana, com a estratgia per incrementar leficincia del conjunt del sistema.
- Reforarem el contingut social als equips datenci primria amb la transformaci dels actuals
centres datenci primria (CAP) en Centres Comunitaris de Salut i Socials en qu sintegri
lAtenci Primria de Salut, Salut Pblica, Rehabilitaci i Afers Socials en un sol punt dentrada
per al ciutad i com a referents de la comunitat. Aix implicar un procs de canvi a llarg termini
destructures fsiques i de cultura, que preveur la incorporaci de centres cvics, biblioteques,
serveis de salut i socials, escoles bressol, entre daltres, en espais interconnectats.
- Revisarem la distribuci dels Centres dUrgncia dAtenci Primria (CUAP) i els Punts
dAtenci Continuada (PAC) per a un millor equilibri territorial.
- LAtenci Primria ha daugmentar el seu nivell resolutiu i ha de ser clau en la implementaci del
Pla Nacional dEducaci per a la Salut, essent fonamental el canvi del rol dels professionals,
bsicament dinfermeria, tant pel que fa a aquest Pla com per a latenci a la cronicitat.
- Simpulsar lautonomia de gesti, en base al cooperativisme, dels centres de primria pels
mateixos professionals, fomentant una participaci ms activa dels professionals en
lorganitzaci i la gesti dels Centres Comunitaris de Salut i Socials de manera integrada amb
tots els recursos del territori. Serem contraris a adjudicar la gesti de les rees Bsiques de
Salut de titularitat pblica a entitats privades amb finalitat de lucre.
- Potenciarem que els equips datenci primria tinguin ms capacitat tecnolgica resolutiva i
autonomia en la gesti dels pacients, temps de visita i de capacitat per influir en els fluxos
daccs als hospitals.
- Continuarem impulsant lelaboraci i revisi de protocols dels processos assistencials dacord
amb les evidncies cientfiques i amb relaci a les capacitats pressupostries del pas.
53sp".a!s> 6e0"#"$a espe#"a!".Ca0a
- Reduirem al mxim els temps daccessibilitat a les proves diagnstiques, als especialistes i les
llistes despera quirrgiques, amb especial incidncia en les patologies que suposen un risc
vital, les ms greus i les ms prevalents.
- Replantejarem lorganitzaci interna hospitalria, assignant dotacions pressupostries suficients,
per tal dimpulsar la seva capacitat resolutiva i el seu potencial investigador. Per fer-ho, sha
dafavorir la participaci vinculant dels professionals assistencials en la gesti dels centres.
- mpulsarem la creaci de centres nics de referncia en patologies concretes per millorar
leficincia i lexcellncia en el tractament de patologies complexes per afavorir que es tractin en
centres on hi hagi una massa crtica mnima que permeti tenir equips especialitzats, ben formats
i competents, per sense que vagi en detriment de laccessibilitat i lequitat territorial.
- Promourem latenci interdisciplinria ampliant els serveis amb Fisioterpia i Terpia
ocupacional.
- Fomentarem la publicaci de les taxes de curaci per malalties concretes en els diferents
centres.
46

Esquerra Repu!"#a$a
- Reforarem les funcions dels centres de dia i dels hospitals de dia per incrementar la seva
capacitat de resoluci i afavorir el manteniment del ciutad, amb malaltia o necessitats
especfiques datenci, integrat al mxim en el seu ambient habitual.
?6". s3#"3sa$".ar" D #r3$"#".a. D 0epe$0@$#"a
- Aquest mbit dassistncia sanitria s el que per qestions demogrfiques, socials i
desperana de vida probablement experimentar una demanda creixent, fet que comportar un
redimensionament a lala dels recursos i mitjans que actualment shi destinen.
- Lassistncia es presta des de diferents serveis que moltes vegades sn poc coneguts per la
resta de xarxes assistencials; per tant, donarem a conixer els diferents recursos i les rutes
assistencials per tal dagilitzar laccs i derivaci dels pacients al recurs ms adient en el seu
territori.
- Definirem un nou disseny, amb lobjectiu doptimitzaci, de les valoracions de dependncia per
agilitzar la seva resoluci.
- Optimitzarem els recursos de mitja estada per tal dagilitzar els ingressos, per no generar
estades inadequades als hospitals daguts i donar resposta rpida a les situacions de crisis en el
domicili, adequant la mitja estada als objectius teraputics.
- mpulsarem els equips Programa dAtenci Domiciliria Equips de Suport (PADES) com a
especialitzats en la intervenci en situaci de crisis, collaborant de forma directa amb els
gestors de casos dAtenci Primria i amb les Unitats Funcionals nterdisciplinries
Sociosanitries (UFSS).
- Augmentarem el nivell resolutiu dels Equips Avaluadors nterdisciplinaris Ambulatoris i
establirem sistemes de coordinaci amb lAtenci Primria, especialment en latenci de
pacients en situaci de crisi i en el seguiment de pacients geritrics complexos.
- mpulsarem les UFSS per tal dincrementar la seva intervenci especialment en situacions
durgncies geritriques i de cures palliatives.
- mpulsarem lelaboraci i revisi de protocols estandarditzats dels diferents processos
assistencials dacord amb les evidncies cientfiques als diferents recursos sociosanitaris.
Sa!u. 6e$.a!
La salut mental ha desdevenir una prioritat del Govern en tots els mbits implicats: salut, serveis
socials, treball, educaci i justcia.
- Revisi, reformulaci i desplegament a tot el territori del Pla Director de Salut Mental i
dAddiccions i del Pla ntegral.
- Desenvolupar un programa especial de prevenci, deducaci per a la salut i de detecci preco
de problemes i incapacitats de salut mental en les poblacions de risc i en la infncia i
adolescncia, que actuar en els dispositius no assistencials i assistencials, tant especialistes
en salut mental com en latenci primria.
- Desenvolupar un Pla Estratgic transversal que impliqui diverses conselleries del Govern de la
Generalitat per tal daconseguir accions coordinades per fer front al consum de drogues legals i
illegals.
- mpulsar un model de salut mental comunitari i alternatiu als models que han imperat fins ara,
fent especial mfasi en la coordinaci i larticulaci de tots els agents socials, sanitaris,
educatius i laborals, posant laccent tamb en el suport a les famlies i en el seguiment a
domicili.
47

Esquerra Repu!"#a$a
- La xarxa de Salut Mental ser sectoritzada, coordinada, interdisciplinria i integral en el territori.
Latenci ser integrada en tots els nivells, amb responsabilitats unificades des de la prevenci
fins a la rehabilitaci, passant per latenci primria, especialitzada i lhospitalitzaci psiquitrica.
- Dissenyar les rutes assistencials en el territori i redefinir el model dhospitalitzaci psiquitrica.
- Participaci vinculant dels equips assistencials i els usuaris en la planificaci i en les decisions.
- Continuar la integraci de les xarxes de salut mental i drogodependncies tenint en compte les
patologies associades a lenvelliment i de les persones amb dependncia.
- ncrementar els recursos destinats a la formaci, rehabilitaci i reintegraci a la vida quotidiana i
a la inserci laboral de les persones amb trastorns mentals.
53sp".a!".Ca#"7 a 036"#"!"
- Promoci decidida de lhospitalitzaci domiciliria com a eina per afavorir la resoluci de les
patologies que desprs duna atenci hospitalria requereixen dun seguiment intensiu i com a
element bsic dun sistema eficient de control de les patologies descompensades que no
precisen duna infraestructura hospitalria per si duna atenci especialitzada i un control ms
exhaustiu.
- Amb una especial coordinaci amb els equips dels Centres Comunitaris (lAtenci Primria i
Serveis Socials)
5"s.Er"a :$"#a #36par."0a
- mplementar la histria nica compartida en tots els nivells assistencials i socials i amb fcil
accs per als usuaris, amb la finalitat de no duplicar proves, visites i fer ms fcil la coordinaci
entre tots els nivells assistencials i en tot el territori, alhora que serveix per millorar lassistncia
sanitria.
Pr3/ess"3$a!s
- Fomentarem la participaci vinculant dels professionals en la planificaci, la gesti assistencial i
la presa de decisions en tots els nivells.
- Millorarem la formaci continuada dels professionals del sector, actualitzant-la i adequant-la a
les necessitats a qu senfronten diriament.
- mpulsarem que els professionals del sistema pblic tinguin una nica carrera professional, els
mateixos criteris retributius i una formaci continuada reglada i de qualitat i rebutjarem la
contractaci en precari.
- El Sistema Nacional de Salut i dAfers Socials catal ha dincentivar lexcellncia i ha
destimular el desenvolupament professional, facilitant els elements necessaris perqu les
organitzacions tinguin capacitat dinnovaci i recerca.
- Cal decidir sobre els currculums formatius i sobre el nombre de professionals i despecialitats
tant dinfermeria, mdics, com daltres professionals de lmbit de la salut, que shan de formar
anualment, amb una oficina de planificaci i estudi, amb comissions despecialitats i daltres
professions vinculades amb salut.
- Cal regularitzar la situaci daquells professionals que, per diferents motius, no han obtingut la
titulaci despecialistes, amb un sistema de valoraci just.
- Establirem codis de bona praxis i dtica professional.
48

Esquerra Repu!"#a$a
Far61#"a
- El registre de nous medicaments es far en base a levidncia cientfica del valor afegit que
aportin.
- Es revisaran els medicaments que actualment estan finanats per tal de mantenir els que
levidncia cientfica determina de ms efectivitat, utilitat teraputica, eficincia i seguretat.
- Considerar el farmacutic com a agent de salut del procs assistencial integrant-lo en les
tasques de detecci de patologies, informaci de lacompliment dels tractaments,
assessorament al pacient i seguiment d'efectes adversos. Les farmcies han de ser agents de
salut reals.
Tra$sp3r. sa$".ar"
- Cal garantir el transport urgent i les emergncies sanitries amb equitat territorial, fixant uns
objectius de temps mxim de resposta i transport equiparables als dels pasos amb rendes
similars a la de Catalunya.
- Aplicarem el mapa sanitari i social donant a conixer la distribuci en el territori dels recursos, la
seva operativitat i la seva utilitzaci.
- Redimensionarem els recursos propis per lassistncia i transport urgent i donant absoluta
prioritat a la urgncia amb risc vital, i reordenarem el transport no urgent.
- mpulsarem la formaci especfica del personal no sanitari de les ambulncies per millorar
leficincia.
I$$3;a#"7 " re#er#a
- Promoure decididament limpuls en R+D+ i dun sector biomdic adreat a la promoci de la
recerca i de la transferncia de tecnologia entre els professionals.
- Crear una xarxa doficines de transferncia de projectes oberta a tots els professionals sanitaris
(investigadors, metges, infermeria, tcnics, auxiliars, administratius), en collaboraci amb els
nstituts de Recerca Sanitaris.
- mpulsar decididament el professional nvestigador Biomdic, capa de generar un coneixement
bsic, altament especialitzat per sempre cercant la transversalitat.
- Generar un programa demprenedoria entre els professionals sanitaris per afavorir la implicaci
dels nous inventors amb el seu producte de manera que puguin acompanyar-lo fins a la fase
empresarial i dinnovaci.
- mplicar i formar les estructures gerencials dels centres sanitaris en el procs de R+D+ perqu
facilitin i promoguin lactivitat emprenedora dels seus professionals.
- ncrementar les dotacions econmiques per impulsar, promoure i desenvolupar la recerca i la
formaci dinvestigadors en lmbit de lAtenci Primria.
- Continuar el desenvolupament de la Bioregi i Biocat com a eines de trobada entre el mn
sanitari i empresarial per promocionar la creaci duna indstria biotecnolgica a Catalunya.
C33pera#"7 e$ sa!u. "$.er$a#"3$a!
- Una definici consensuada entre el mxim de forces poltiques i les institucions sanitries
involucrades sobre el paper que Catalunya pot exercir en matria de cooperaci internacional en
salut.
49

Esquerra Repu!"#a$a
- Una Comissi nterdepartamental o la potenciaci dalguna de les institucions governamentals ja
existents que tingui per objectius prioritaris:
La creaci dun directori que unifiqui el conjunt dofertes pbliques i privades a les quals els
professionals sanitaris interessats puguin accedir.
La coordinaci entre tots els organismes involucrats.
La selecci de loferta en els pasos prioritzats en funci de la capacitat de millorar els
aspectes organitzatius i les habilitats i coneixements dels professionals sanitaris autctons i,
a la vegada, de la capacitat del nostres professionals de la salut de beneficiar-se duna
cooperaci que defugi els obsolets esquemes estrictament assistencials.
- Redefinici de les funcions de la Delegaci del Govern davant la UE, perqu sigui una delegaci
amb rees operatives coordinades amb els Departaments de Salut i Social i Recerca i
Universitats i no noms de suport informatiu.
- La selecci de la demanda dels nostres professionals de la salut en funci duns barems
objectius que valorin els aspectes personals i professionals dels aspirants per esdevenir
personal sanitari cooperador.
- La coordinaci amb les entitats encarregades de definir els currculums docents dels nostres
professionals de la salut en vistes a incorporar les rotacions internacionals en la formaci de
postgrau dels nostres professionals sanitaris.
- La implicaci de les autoritats acadmiques pertinents de les nostres Facultats de les Cincies
de la Salut en les decisions que en el terreny de la cooperaci internacional el pas vagi prenent,
amb lobjectiu dadaptar la formaci de pregrau a unes poltiques de cooperaci que poden tenir
una incidncia directa en el posterior desenvolupament professional dels alumnes.
- En definitiva, des dEsquerra creiem que Catalunya s un pas de referncia en el procs que
condueix a lanomenada globalitzaci, tamb en matria sanitria, i que hem de ser capaos
dentomar el repte amb la mxima seriositat organitzativa i amb la voluntat de ser presents entre
el conjunt de les nacions que, amb Estat o encara sense, estan en disposici daportar noves
iniciatives en favor dun desitjable model equitatiu global en laccs a la salut.
Des#e$.ra!".Ca#"7DTerr".3r"
- Farem poltiques de salut i socials fetes des del territori, per al territori i adaptades al territori,
tenint en compte la dispersi geogrfica i les diferents idiosincrsies.
- Potenciarem la coordinaci i laccessibilitat entre dispositius de diferent nivell per tal
daconseguir unes correctes rutes assistencials i aix tenir millors resultats en latenci i el
tractament dels ciutadans.
- Es potenciaran els Governs Territorials de Salut com a rgans de govern i de participaci
dmbit territorial, per tal dexercir les funcions del Ministeri en el seu mbit. En els seus consells
rectors han destar representats de forma vinculant tots els actors que intervenen en salut.
Es.ru#.ura " A3;er$
El Sistema Nacional de Salut i dAfers Socials Catal (SNSASC) sestructura mitjanant tots els
centres, els serveis i els establiments sanitaris pblics i de cobertura pblica de Catalunya, siguin de
titularitat pblica o privada, acreditats per lAgncia per a lExcellncia del Sistema de Salut i Social
de Catalunya (AESSCAT). La nova Llei de Salut haur daconseguir el trasps a la Generalitat de la
titularitat dels centres de la Seguridad Social Espanyola.
El principis en qu sestructura i sorganitza el SNSASC sn els duniversalitzaci, concepci integral
de la salut, integraci de serveis, simplificaci, racionalitzaci, eficcia i eficincia de lorganitzaci
50

Esquerra Repu!"#a$a
sanitria, fludesa de tota la informaci amb total transparncia, participaci comunitria i dels
professionals de forma vinculant i rendiment de comptes davant la ciutadania.
El mxim responsable de fer efectiu el Dret Constitucional catal a la protecci de la salut dels
ciutadans de Catalunya s el Govern de la Generalitat mitjanant el Ministeri de Salut i Afers
Socials.

Ges."7
- La gesti dels centres, serveis i establiments acreditats per lAgncia per a lExcellncia del
Sistema de Salut i Social de Catalunya (AESSCAT) la faran els provedors o els mateixos
establiments, centres o serveis.
- Sincentivaran frmules de gesti amb qu la participaci dels professionals sanitaris sigui
responsable i vinculant.
- El contracte amb el provedors establir els objectius en salut definits pel Ministeri, tindr les
mateixes condicions per a tots els provedors, promocionar laplicaci deconomies descala i
prioritzar latenci integrada en base territorial.
- El control i la monitoritzaci del procs assistencial i dels resultats en termes de salut lexercir
lAESSCAT, i la monitoritzaci econmica lexercir la direcci general de recursos sanitaris. Si
no sassoleixen els objectius definits en el contracte, aquest pot no renovar-se.
- Sestablir un sistema dinformaci nic per a tots els provedors del SNSASC.
F"$a$Fa6e$.
- El finanament del SNSASC es far per la Llei de Pressupostos aprovada pel Parlament de
Catalunya a proposta del Govern. El pressupost assignat al Ministeri haur de ser, com a mnim,
lequivalent a la mitjana del percentatge del PB que destinen els pasos de lEuropa dels 15.
- Sestabliran impostos finalistes sobre productes perjudicials per a la salut (alcohol, tabac,
greixos, mquines escurabutxaques...) per tal destimular hbits saludables, amb nim dissuasiu
i de coresponsabilitat, i per finanar el Pla Nacional dEducaci per a la Salut.
- Sestabliran incentius per a la millora de leficincia, recerca, innovaci i per a lassoliment
dobjectius: resultats de salut i socials, econmics, satisfacci, etc.
LA SALUT DES DE LA PRESPECTIVA DE GGNERE
Des de la consolidaci de la medicina com a una cincia moderna, els avenos mdics shan produt
a partir dun model mascul. Aix signica que els problemes i necessitats de salut de les dones han
estat tractats des duna perspectiva androcntrica i, per tant, considerats culturalment com un afer
secundari.
En lmbit sanitari, ens trobem que dones i homes tenim diferncies gentiques, hormonals,
metabliques i del sistema reproductiu. Tanmateix, les dones tenen ms esperana de vida, que no
significa ms qualitat de vida, i en conseqncia, sn ms propenses a patir ms trastorns tant pel
que fa a la salut fsica com a la mental.
En el perode de construcci de lEstat catal, cal:
- Vetllar pel total desplegament i correcte desenvolupament de la Llei Orgnica 2/2010 de salut
sexual i reproductiva i de la interrupci voluntria de lembars.
51

Esquerra Repu!"#a$a
- Garantir la seguretat, la qualitat i la gratutat en laccs a les interrupcions voluntries de
lembars dins el sistema sanitari catal.
- Donar suport als projectes de desenvolupament i atenci a la salut sexual i reproductiva de les
dones, en totes les etapes de la vida i en totes les situacions des duna mirada no normalista.
- Afavorir la consolidaci i el funcionament de les entitats sense finalitats lucratives amb una
mplia experincia i expertesa en els temes relacionats amb la salut sexual i la salut
reproductiva i comptarem amb aquestes entitats per tal delaborar les poltiques sociosanitries
que sen deriven.
- Garantir latenci sociosanitria integral i la informaci i el seguiment sobre salut sexual i
reproductiva amb equitat, qualitat, perspectiva de gnere i intercultural.
- Establir formaci i seguiment amb les persones professionals sociosanitries i educatives que
treballen amb poblaci resident en centres internats per garantir els drets sexuals i reproductius
dels residents: presons, centres de menors, residncies de gent gran, centres de persones amb
disminuci psquica i mental i malalties mentals.
- Afavorir ladequaci despais en els centres de persones internades per a la seva intimitat
sexual.
- Assegurar latenci sanitria i en igualtat de condicions a totes les dones empadronades a
Catalunya, independentment de la seva situaci administrativa.
La incorporaci de la perspectiva de gnere en lmbit de la salut, permetria superar el factor
homogenetzador que ignora les diferncies biolgiques i de gnere i, per tant, les diferents
necessitats i atencions pel que fa a la salut integral. Aix, s necessari:
- Dur a terme accions encaminades a reduir les desigualtats entre dones i homes en lmbit de la
salut.
- Aprovar una Llei de salut pblica per tal de fer efectiva la perspectiva de gnere en totes les
actuacions i avanar en un abordatge psicosocial de la salut.
- Defensar els drets sexuals i reproductius de les dones amb laprovaci duna Llei de salut sexual
i reproductiva i de la interrupci voluntria de lembars.
- mpulsar leducaci afectivosexual, conjuntament amb les entitats de dones i deducadores.
- Dissenyar i aplicar programes de formaci a totes les persones professionals sociosanitries
implicades en els processos relacionats amb la salut sexual i reproductiva.
- Garantir la rpida inclusi dels anticonceptius de tercera generaci en la cartera de serveis
pblics, i impulsar la incorporaci progressiva de tots els mtodes anticonceptius a la cartera de
serveis de la sanitat pblica.
- mpulsar canvis normatius que impedeixin utilitzar informaci o dades en contra duna persona i
dels seus drets reconeguts, amb relaci a la seva salut sexual i reproductiva i a lexpressi de la
seva sexualitat, sempre que aquests no vulnerin els drets sexuals daltres.
- ncrementar i potenciar la formaci dels professionals que treballen amb joves tant des de
lmbit sanitari com des de leducatiu (personal sanitari i educadors), dotant-los de coneixements
i habilitats tant per a latenci en matria de sexualitat i anticoncepci com per a labordatge de
leducaci sexual en grup.
52

Esquerra Repu!"#a$a
- ncrementar la formaci de professionals de la Salut en matria afectivosexual dins dels seus
currculums acadmics, aix com per a qualsevol professional que en lexercici de la seva tasca
estigui relacionat amb aspectes dels drets sexuals i latenci a les persones.
- mpulsar el reconeixement acadmic i laboral dels professionals en educaci sexual.
- mpulsar la recerca mdica no androcntrica en el camp de la salut de les dones.
- mpulsar el reconeixement de les necessitats especques dels homes i les dones joves, adults i
de la tercera edat, aix com de totes les orientacions sexuals.
- mpulsar un abordatge especc per evitar la medicalitzaci de la salut de les persones i, en
concret, de les dones.
- Crear indicadors de salut que tinguin en compte els diferents factors (sociodemogrfics,
laborals, impacte de ls del temps, econmics, relacions socials, lleure...), que produeixen les
malalties i els trastorns crnics ms comuns en les dones.
- Formar contnuament el personal sanitari en el reconeixement de les diferncies simptomtiques
i casustiques entre homes i dones.
- Reconixer i adequar la xarxa, els serveis sanitaris i linstrumental a les diferncies derivades de
la diversitat entre les mateixes dones (discapacitades, joves, grans, immigrants...).
- Analitzar la pressi de la publicitat i de consum i de la seva relaci amb la salut mental de les
dones en general.
LA SOCIETAT DEL BENESTAR
Garantir els drets socials a la ciutadania s i ha estat leix essencial de les poltiques dEsquerra
Republicana. La socialitzaci de les oportunitats, la redistribuci el ms equitativa possible dels
recursos, ha de seguir sent leix que vertebri les poltiques socials del nostre pas.
Per fer efectiu i possible lestat de benestar, per donar a tothom les mateixes oportunitats i ajudar els
que es queden enrere, s imprescindible una poltica fiscal efica i redistributiva a fi de reduir les
desigualtats socials que shan incrementat en els darrers anys. Aquesta s lnica forma de garantir
unes poltiques socials i de benestar realment equitatives i redistributives.
Les poltiques socials no shan de veure com una despesa, sin com una inversi sobre les
persones i el conjunt del teixit social, que a ms repercuteix en ms elevats ndex docupaci i
consum.
El context de crisi econmica que estem vivint fa ms necessria que mai la preservaci lestat del
benestar. La crisi produeix que el tipus de persones que sacosten als serveis socials per demanar
ajuda estigui canviant. Al costat daix, les retallades perpetrades pels governs de CiU i PP no ha fet
ms que agreujar la situaci.
Avui, nous collectius de poblaci (famlies en atur, homes sols, famlies dorigen immigrant, famlies
monoparentals o famlies amb ingressos baixos) demanen suport als serveis socials en forma de
prestacions durgncia per pagar el pis o comprar aliments.
53

Esquerra Repu!"#a$a
POBRESA I INCLUSI SOCIAL
La situaci de la pobresa sha incrementat de manera molt alarmant en els darrers anys. A data
davui, els ndex se situen entre el 20 i el 30 per cent de la poblaci catalana en risc de pobresa
(19,8 % el 2010, segons el CEO; 29,5 %, segons la Diputaci de Barcelona). s especialment
preocupant lafectaci a la infncia i ladolescncia que segons moltes enquestes supera el 30 per
cent.
Lincrement de la desigualat en la nostra societat en els darrers anys ha comportat que les poltiques
socials en aquests darrers dos anys hagi sofert un important afebliment. Les retallades que shan
aplicat els darrers dos anys han empitjorat de forma molt significativa la situaci dels ms
vulnerables. Per primera vegada, els actuals indicadors de pobresa estan per sota de la mitjana de
lEstat espanyol i molt allunyats de la mitjana de la Uni Europea.
La situaci de la pobresa ve derivada de mancances estructurals en mbits transversals com ara el
treball, lhabitatge, la salut, lensenyament, la cultura, els serveis socials, etc. El problema s de
manca de recursos. Per en aquest cas, ara tenim un element despecial preocupaci, no es pot
incidir adequadament en les persones que sho passen pitjor. Aquest fet afecta greument la cohesi
social de la societat catalana.
Per fer front a aquesta situaci, cal redrear el retrocs en latenci a les persones que tants anys
ha costat dassolir, acompanyar amb partides pressupostries els projectes dactuaci en poltiques
socials, aplicar unes poltiques de pensions redistributives, eficaces a famlies en situaci de risc
social, atendre les famlies monoparentals i nombroses i garantir les beques menjador als nens que
ho necessiten, ja que en molts casos s lnic pat al dia que fan correctament.
La soluci del problema ha de ser transversal, tant des de diferents departaments de la Generalitat
de Catalunya com des de ladministraci local i les entitats del tercer sector.
- Actuacions directes del Departament de Benestar Social en la lluita contra la pobresa, de forma
coordinada amb administracions locals i entitats del tercer sector que incideixin en la millora de
la qualitat de vida del collectiu de persones en risc de pobresa.
- Millora en les dotacions i en la gesti de aliments.
- Revisi urgent de la Renda Mnima dnserci, vincular-la a la recerca de feina majoritriament i
definint beneficiaris, procediments, avaluaci, seguiment de laplicaci i assumint els casos
socials i sanitaris de forma garantida.
- Elaboraci urgent del Pla nacional contra la pobresa.
- Coordinar i aplegar els diferents observatoris de la pobresa a Catalunya.
- ncrementar limpacte dels Plans dnclusi Social.
- Complir la directiva 20/20 de la Uni Europea.
- Afavorir el treball de proximitat a la ciutadania amb actuaci de comproms en les
problemtiques. Ha de quedar clar el comproms dels ajuntaments i el Govern de la Generalitat
en la resoluci de les situacions de risc social.
- ncrementar la despesa pblica en poltiques socials amb relaci al PB.
54

Esquerra Repu!"#a$a
La nova Repblica Catalana sha de constituir sobre la base de la lluita contra les desigualtats i la
redistribuci de la riquesa mitjanant lestat del benestar. El nou Estat haur de garantir la qualitat
de vida de la ciutadania i que tothom tingui garantida una prestaci per viure dignament i fer efectius
els seus drets socials.
- Redactar una llei de renda mnima garantida de ciutadania.
- Crear una xarxa per coordinar els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya,
administracions locals i entitats del tercer sector, per detectar problemes de cohesi social,
abordar-los i solucionar-los, compartint observatoris, diagnstics, bases de dades i abordatges
de forma compartida.
- Disposar dels recursos materials necessaris per facilitar la cohesi social a Catalunya.
- Assolir, com a mnim, les rtios de pobresa de la Uni Europea.
EL DRET DE LES DONES A SORTIR DE LA POBRESA
Esquerra Republicana entn la inclusi social, tal com la deneix la Comissi Europea, com un
procs que afavoreix el guany de recursos necessaris per participar de manera completa en
lactivitat econmica, social i cultural de la vida en societat, tot permetent laccs a un major
benestar i a una vida normalitzada dins la societat.
aquest ha de ser lobjectiu ltim de totes les intervencions en collectius de dones en situaci o risc
dexclusi social (vdues; preses; expreses; dones vctimes de TEH amb nalitat dexplotaci sexual;
dones que exerceixen la prostituci i que es troben en situaci de vulnerabilitat social; immigrants en
situaci irregular que treballen en leconomia submergida; famlies monoparentals sense recursos
sucients; dones en situaci de discapacitat sense recursos sucients; dones dtnies minoritries,
etc.).
s especialment necessari que, en aquesta etapa, una de les prioritats del Govern sigui latenci a
totes les persones en risc dexclusi social, especialment les dones que, en la taxa de risc de
pobresa, estan tres punts per sobre, de mitjana, que els homes. Per aix, cal:
- Elaborar un programa especfic per combatre les bosses de pobresa femenines.
- Elaborar un pla integral doportunitats de les dones amb discapacitats.
- Unificar criteris entorn de la definici de la monoparentalitat i les seves tipologies amb la finalitat
dafavorir la recollida de dades, lelaboraci destudis comparatius i ajuts i prestacions
especfics.
- ncloure la variable sexe en totes les estadstiques referents a la immigraci.
- Combatre la feminitzaci de la pobresa.
- Ampliar els serveis datenci social a les dones grans i soles.
- ncrementar progressivament la pensi de vidutat fins al 75 per cent de la base reguladora del
cnjuge quan es percep com a pensi nica i no hi ha una altra font dingressos.
55

Esquerra Repu!"#a$a
- Crear programes especfics dinserci laboral i millora de treball per als caps de famlies
monoparentals, tot adaptant-se a les necessitats que exigeix la seva situaci.
- ncorporar les dones a la societat de la informaci mitjanant lelaboraci i el desplegament dun
pla dacci per a la cohesi digital de gnere.
- Combatre lassetjament immobiliari de qu sn especialment vctimes les dones grans i soles.
- ncorporar la perspectiva de gnere en les poltiques de gesti de la immigraci.
- Aplicar ms control i regularitzaci del treball de temporada i del servei domstic. mpulsar
lequiparaci de les condicions laborals i de cobertura social de les relacions laborals del servei
domstic.
- ncloure lautoritzaci de treball automtica per a les persones procedents del reagrupament
familiar.
LA IMPORT?NCIA DEL TERCER SECTOR
El conjunt dentitats i empreses que formen el sector de latenci social, ja siguin empreses o entitats
sense finalitats lucratives, aporten qualitat i professionalitat en latenci a les persones amb
necessitats socials i ofereixen uns valors intangibles imprescindibles per al bon funcionament de la
nostra societat com ara la cohesi, la solidaritat o el comproms en favor dun pas ms just.
Malgrat la seva importncia en latenci de les persones ms necessitades, avui les entitats del
tercer sector es troben immerses en la dificultat per tirar endavant a causa dels retards en el
pagament i lacumulaci de deutes peridics de lAdministraci catalana que fan cada vegada ms
difcil el seu treball. Daquesta manera, saccentua cada cop ms la dependncia en vers
ladministraci desembocant, massa sovint, en una situaci de clientelisme.
Lincompliment per part de lEstat espanyol de la transferncia del 0,7 per cent de lRPF amb
finalitats socials agreuja cada cop ms la manca estructural de finanament. Malgrat que Catalunya
aporta el 25 per cent del 0,7 per cent de lRPF i t el 16 per cent de la poblaci, noms en rep entre
el 12 i 14 per cent. aix succeeix incomplint les dues sentncies judicials del Tribunal Suprem i del
Tribunal Constitucional que obliguen lEstat a transferir aquests fons.
Per fer front a les necessitats datenci social, urgentment sha dadquirir el comproms de
lAdministraci de situar el Sector social com a prioritari en els pagaments de la Generalitat de
Catalunya i liquidar els deutes acumulats els darrers 2 anys.
- Compliment de la Sentencia del Tribunal suprem sobre les competncies i gesti del 0,7 per
cent de lRPF.
- Revisi del pagament de lVA de les entitats no lucratives.
- Aprofundiment i aplicaci de les clusules socials en lmbit de la contractaci publica.
- Destinar una despesa pblica de finalitats socials en la mitjana de la Uni Europea que
esdevinguin estables dels pressupostos generals del Govern.
- Coresponsabilitat de determinades lnies dactuaci entre lAdministraci i el tercer sector.
56

Esquerra Repu!"#a$a
- Visualitzar i potenciar lexcellncia i els valors del treball de les entitats del tercer sector, ms
enll de lanlisi deficincia en termes econmics.
- Donar marge a la capacitat innovadora del tercer sector i de les entitats que agrupa.
GARANTIR LES PENSIONS A LA GENT GRAN
El sistema de pensions actual es basa en un sistema solidari; s a dir, que aquells que treballen i
que cotitzen paguen les pensions contributives i no contributives als que per dret els pertoca. Aquest
s un sistema que sha sostingut en el temps de bonana econmica per que ara ha entrat en una
situaci de dficit a causa dels elevats increments de latur.
Durant tot aquest temps, Catalunya ha estat contribuint per sobre de la mitjana de lEstat al fons de
la Seguretat Social, arribant a aportar vora el 30 per cent al Fons de Reserva fruit del supervit que
es generava. Ara, per, el Sistema de pensions espanyol ha entrat en risc de fallida. Duna banda,
lincrement de latur produeix que cada cop hi hagi menys treballadors que cotitzin i, de laltra, el fort
endeutament de lEstat comporta que els Fons de Reserva shipotequin en deute pblic.
El resultat s que, malgrat que durant fora anys Catalunya ha generat un supervit en la
contribuci a la Seguretat Social, aquests diners han estat destinats a fer front al deute pblic
espanyol. Aix demostra que nicament podrem garantir les pensions disposant dun Sistema propi
de la Seguretat Social.

Les pensions no les paga lEstat, sin les persones en actiu laboral, mitjanant les seves
cotitzacions a la Seguretat Social. Les pensions dun pensionista catal les pagarien els catalans
que tenen feina i cotitzen.
- Adaptar les pensions a lPC i al cost de vida de Catalunya.
- Elaborar la Llei catalana de lautonomia personal.
- Revisi i aprofundiment en programes per a la gent gran activa.
La Repblica Catalana ha de crear un sistema de pensions pblic i universal per tal de garantir un
nivell de vida digne.
- Crear la Seguretat Social de la Repblica Catalana, a la qual aniran a parar les cotitzacions del
treballadors i amb aquests recursos es pagaran les pensions dels catalans.
- Els salaris a Catalunya sn una mica ms alts que la mitjana dels salaris dels ciutadans
espanyols i la taxa datur s una mica ms baixa que la dEspanya, conseqentment, les
pensions poden arribar a ser millors.
- El fons de reserva estatal de les pensions, que ara t un volum al voltant de 66.000 milions
deuros, resulta que entre el seu 25 i el 30 per cent s la mitjana que han aportat els treballadors
catalans, i aquest tant per cent shauria de transferir a Catalunya.

57

Esquerra Repu!"#a$a
INF?NCIA
La situaci de risc dexclusi social est afectant de manera alarmant la infncia i, com sest
demostrant, les poltiques pbliques no aconsegueixen reduir el risc de pobresa infantil. s ms,
lactual poltica de retallades est agreujant ms la situaci.
Per evitar lexclusi daquests infants i adolescents cal facilitar el procs dempoderament dinfants i
joves i establir tota una srie de mesures:
- Desplegament de la llei de drets i oportunitats de dinfncia i ladolescncia a Catalunya.
- Ms formaci i preparaci als professionals dels serveis socials per atendre correctament la
petita infncia (0-3). Ms marge de noves tcniques i metodologies dintervenci per ajustar-se
ms a les necessitats reals dels casos atesos (per exemple, potenciaci de la intervenci grupal,
potenciaci dels tallers dhabilitats marentals i parentals, etc.).
- Formaci en violncia masclista en tots els professionals intervinents en casos de maltractament
infantil. Major treball en xarxa. Per tal cap dotar despais, temps i eines per fer-lo efectiu. Per
exemple, amb els anomenats "espis interconsultes
- Acabar de desplegar tota la Llei dels Drets i les Oportunitats de la nfncia i lAdolescncia de
Catalunya, molt especialment el que fa referncia les Taules territorials per tal de fer efectiu el
treball en xarxa entre tots els agents implicats en la prevenci, detecci i intervenci del
maltractament infantil.
- Augmentar la rtio de professionals de la psicologia en els serveis socials bsics, equiparant-la
a la rtio de professionals del treball social i de leducaci social establerta per la Llei Catalana
de Serveis Socials (2007), aix com tamb responent a una realitat en la qu ha augmentat la
demanda per part de les famlies daquests professionals, aix com la necessitat que aquests
professionals puguin intervenir en casos cada vegada ms complexos. (ara mateix i
competncia local el fet destablir la rtio).
- Ms interrelaci entre SSB, servies datenci al maltractament infantil, serveis datenci a
toxicomanies i serveis de la xarxa de salut mental.
- Garantir activitats extraescolars a aquells nens i nenes en situaci de risc social.
La futura Repblica Catalana ha de tenir un estat del benestar que garanteixi i vetlli per una mnima
qualitat de vida per a totes les persones, especialment per a les ms vulnerables com sn els i les
infants i adolescents. Aquest futur estat no permetr que hi hagi nens i nenes en risc dexclusi
social, per motius de pobresa, de discapacitats o perqu sn vctimes silencioses de maltractaments
en lmbit familiar. Una infncia feli, s una societat lliure. Una societat inclusiva s una societat
que avana, que innova, que t futur.
- Avanar en la transversalitat de les poltiques dinfncia i en latenci integral a les famlies.
- Augmentar les ajudes econmiques a les famlies amb infants i adolescents a crrec i restaurar
les que shan eliminat. Repensar el model daquestes ajudes, per tal que no depenguin noms
de la capacitat recaptatria de ladministraci i garantint una major progressivitat, deixant les
ajudes universals en un segon pla.
- Ampliar el tipus dajuda i serveis (centres oberts, programes de dinamitzaci comunitria, ...) a
les famlies en situaci de risc social, i dotar les actuals de ms recursos econmics, com sn
les ajudes per alimentaci, roba, habitatge, lleure, ...
58

Esquerra Repu!"#a$a
- Vetllar per la plena escolaritzaci, tot augmentant les beques per a matrcules, llibres, pats,
activitats extraescolars, etc. i dissenyant i implementant programes especials que combatin el
fracs escolar.
- mplementar mesures de discriminaci positiva en el mercat laboral per tal dincentivar la
contractaci de pares i mares amb fills i filles a crrec que estiguin a latur, especialment famlies
nombroses i monoparentals, com tamb incentivar la contractaci i la formaci professional de
joves.
- Aturar els desnonaments i augmentar el parc dhabitatges de protecci social per tal que les
famlies puguin tenir un lloc per viure.
- Augmentar els recursos destinats a la prevenci, detecci i atenci a la violncia envers infants i
adolescents.
LA UNIVERSALITHACI DELS SERVEIS SOCIALS
Actualment tenim uns serveis socials de base saturats, per la falta de recursos, duna banda, i
lincrement constant de la demanda, duna altra. s a dir, ens trobem en una situaci de cul de sac:
cada vegada es poden oferir menys recursos a les persones demandants (perqu aquests sn
escassos, han estat retallats o ja estan esgotats), i a la vegada cada dia hi ha ms persones que a
causa de la crisi fan demandes de tot tipus als serveis socials.
Una altra de les mancances detectades s que actualment, hi ha un dficit entre loferta i la
demanda; s a dir, moltes de les demandes que avui en dia fa la ciutadania als SSB no poden
satisfer-se perqu no hi ha serveis o recursos especfics per atendre aquella petici. En certa
manera, la realitat ha sobrepassat la forma en qu es dna resposta des de lAdministraci. Aix
crea frustraci als professionals, perqu no poden atendre com voldrien les persones, i evidentment,
frustraci i desconfiana tamb envers els serveis socials per part de la ciutadania que sollicita els
servis, que no ha vist satisfetes les seves peticions. bviament, la conseqncia principal s que
per no poder donar resposta, la problemtica social, econmica, de salut perdura i afecta la inclusi
social.
La tasca dEsquerra Republicana al capdavant del Departament dAcci Social i Ciutadania va servir
per impulsar canvis fonamentals en el sistema catal de serveis socials per poder donar resposta a
les necessitats socials de la poblaci catalana. El gran motor daquest canvi ha estat laprovaci de
la Llei 12/2007 de serveis socials, que estableix laccs universal als serveis socials fent-ne un dret
subjectiu, equiparable a la sanitat, leducaci o les pensions.
- Desplegar la llei de Serveis Socials i revisi de la Cartera de Serveis.
Els serveis socials sn necessaris per fer una societat inclusiva, de manera que les persones que
per qualsevol motiu requereixen dajuda pblica per tirar endavant el seu projecte de vida en igualtat
de condicions que la resta, puguin obtenir un seguit de recursos, prestacions i serveis. En altres
paraules, sn i han de continuar sent un dret.
- Garantir el dret daccs als serveis socials amb independncia de lopci poltica que governi i
de la situaci econmica en qu es trobi el pas. Els serveis, les prestacions i altres recursos
que ofereixen els SSB ho sn perqu es consideren necessaris per a les persones amb ms
vulnerabilitat o amb problemtiques puntuals de la societat; per tant, no sn un capritx. En tant
que no sn un capritx, no poden ampliar-se o limitar-se conjunturalment. Per per tal que aix
sigui aix, cal que en la fase anterior es revisi a fons qu entra i qu no entra a la cartera, per
59

Esquerra Repu!"#a$a
evitar donar falses expectatives a la ciutadania o evitar la rpida "eliminaci de serveis que sn
considerats essencials si es vol construir una societat inclusiva.
- Cal que els SSB siguin flexibles, transversals i dinmics:
Flexibles per tal danar adaptant els seus serveis i recursos a la realitat canviant de la
ciutadania, i superar aix un cert desencaixament entre les necessitats reals de la ciutadania
i loferta efectiva dels SSB explicat en el primer apartat.
Transversals per tal de fomentar la mxima coordinaci i el treball en xarxa entre els
diferents dispositius dels serveis socials. Sha dacabar amb el model de compartiments
estancs, de diferents dispositius actuant sobre un mateix cas, cadasc des de la seva ptica
sense veure la complexitat global de la problemtica, sense compartir la informaci daltres
disciplines professionals. Aquesta situaci perjudicava la resoluci de situacions, la seva
cronificaci dins del sistema i, el pitjor de tot, lexcessiva "intervenci dels SSB en famlies,
dones, homes, infants i adolescents.
dinmics, han destar en constant moviment per tal danar progressant, per tal danar
avanant amb eficincia. aix s possible si es permet la innovaci, la transmissi de
coneixement dels professionals entre si i daquests cap a dalt, i si es reserven partides
pressupostries per avaluar la tasca dels SSB per analitzar qu no funciona, millorar o
mantenir el que s que funciona.
EL DRET A LA DEPENDGNCIA
Actualment tenim a Catalunya un total de 340.000 persones valorades. Les valoracions fetes els
primers 6 mesos daquest any 2012 han estat 24.531 (primeres sollicituds) i 21.077 (revisions de
grau). El 65 % dels sollicitants sn dones i un 35 %, homes. el 53,60 % sn persones ms grans
de 80 anys. Pel que fa a la distribuci per graus tenim les segents xifres totals de ersones
dependents:
GRAU (grans dependents) 129.451 persones 38,07 %
GRAU 113.309 persones 33,32 %
GRAU 90.458 persones 26,60 %
No dependents 46.087 persones 13,55 %
Hem de tenir en compte que un gran gruix de les persones valorades amb grau no entraran en el
sistema fins al Juliol de 2015; per tant, fins llavors no podran accedir a cap servei ni prestaci
econmica de la cartera de Dependncia.
Les darreres reformes a la Llei de dependncia aprovades pel PP amb el RD 20/2012 del 13 de
juliol suposen un retrocs important dels principis garantits en la Llei i una retallada directa en els
drets de les persones dependents, i sobretot a la figura del cuidador no professional, figura coberta
majoritriament per dones que amb laprovaci de la Llei havien tingut un reconeixement de la seva
tasca mitjanant la subscripci del conveni especial de cuidadors que els permetia la cotitzaci a la
Seguretat Social:
- Enduriment de les valoracions, que fan que moltes persones amb dependncia quedin fora del
sistema.
- Eliminaci dels nivells que provoca un enduriment del barem i conseqentment en els imports
de diferents prestacions econmiques. Reducci del 15 % de totes les prestacions econmiques
de les persones dependents que mantenen el mateix grau i nivell que ja tenien.
- Ajornament de les retroactivitats de 5 fins un termini mxim de 8 anys, obligant, daquesta
manera, a avanar uns diners (sobretot en els casos de prestacions econmiques vinculades a
serveis) que en molts casos no es tenen.
60

Esquerra Repu!"#a$a
- Eliminaci de la retroactivitat de les prestacions de cuidador fins a 24 mesos, difcilment es
cobraran les prestacions, tenint en compte que un 53,60 % de les persones valorades sn ms
grans de 80 anys.
- Ajornament de lentrada al sistema de les persones amb grau , deixant sense accs a cap
servei ni prestaci econmica fins a l1 de juliol de 2015 moltes persones que estaven valorades
amb un -2 que haurien dhaver entrat al sistema l1 de gener de 2011.
- Ampliaci de la prestaci econmica dAssistent Personal (AP) a tots els graus, sense
desenvolupar el marc legal.
- Desenvolupament de la Llei catalana de dependncia, que inclogui tamb serveis i prestacions
econmiques (prestacions vinculades a places residencials privades en centres collaboradors)
a les persones amb malaltia mental.
- Potenciar la centralitat de la persona amb la discapacitat i els seus drets.
- Mantenir les prestacions i serveis que es donen actualment per tal de garantir el dret daccs i
no retallar els drets adquirits.
- Unificaci de sistemes de valoraci de dependncia i valoraci de discapacitats en un nic equip
de valoraci i no en dos de diferenciats tal com incorpora la normativa vigent.
- Millora del finanament, prioritzant el pagament de les prestacions per dependncia davant
daltres despeses i incrementant la partida pressupostria per reduir els temps despera, donat
que en la majoria de casos les persones dependents ja estan assumint grans despeses amb
anterioritat al reconeixement del dret.
- Crear programes de Serveis de Respir per a familiars de persones amb discapacitat.
- Fixar un copagament clarament redistributiu, amb mnims de renda exempts i escalats
clarament progressius.
Com a estat social, la Repblica Catalana ha de garantir el dret de les persones dependents a ser
ateses. En aquest mbit concret, actualment ja comptem amb les estructures necessries per
desenvolupar un sistema propi, pel fet que ja estvem assumint des dabans del naixement de la
Llei estatal de dependncia molts dels serveis i prestacions econmiques dajuts tcnics i cures en
lentorn familiar (PUA i Viure en famlia). Tamb gestionem actualment tot el sistema de
dependncia. En aquest sentit, lnica necessitat s establir el marc legal propi dotant-lo del
corresponent pressupost.
PERSONES AMB DISCAPACITATS
Actualment es compten a Catalunya 241.577 persones amb discapacitat i les retallades dels darrers
dos anys, han redut significativament serveis i prestacions adreades a persones amb discapacitat
que posen en perill nombrosos recursos. Aix ha comportat tamb una molt forta reducci de les
poltiques actives docupaci, amb la seva corresponent destrucci de llocs de treball i una greu
restricci en laccs a oportunitats, suports i programes en aquest sentit.
- Aprovar una Llei daccessibilitat i el seu corresponent codi.
61

Esquerra Repu!"#a$a
- mplementar la Llei de Serveis Socials 12/2007 i de la corresponent cartera de serveis.
- Arribar acords amb entitats financeres per a la cessi dhabitatges a fi de cobrir la greu
mancana de pisos tutelats, per a persones dautonomia limitada.
- mpulsar poltiques de comunicaci per a persones discapacitades.
- Finalitzaci de les obres dels equipaments iniciats fa pocs anys i aturats en aquesta darrera
legislatura.
- Destinar partides especifiques al manteniment i les reformes de les infraestructures dels centres
i serveis.
- Establir una estratgia de digualtat doportunitats en laccs al mercat de treball per als
collectius amb ms dificultats.
- Consolidar i avaluar la cartera de Serveis.
- Definir la cartera de Serveis adreada a les famlies.
- mplementaci de clubs socials i Serveis prelaborals.
- Redactar la Llei de lautonomia personal.
- Potenciar els programes que potencin lautonomia personal en la prpia llar.
- Adaptar la normativa catalana a la Convenci nternacional sobre els Drets de les persones amb
discapacitat (urbanisme, serveis socials, educaci, salut, treball...).
- Desplegar de la Llei de la llengua de signes catalana i compliment de la resoluci sobre
mesures i recursos per garantir la comunicaci oral.
- Fer realitat la Convenci nternacional sobre els drets de les persones amb discapacitat com a
subjectes de drets.
- Dotar de pressupostos adients per a recursos, per a centres ocupacionals, atenci dirna i
residencials.
- Establiment de programes dorientaci professional especfics per a les persones amb
discapacitat.
- Model dinserci laboral que garanteixi laccs, la permanncia, la promoci i lincrement dels
llocs de treball i lacompanyament als llocs de treball.
DESENVOLUPAMENT COMUNITARI I PARTICIPACI CIUTADANA
Actualment, les poltiques de benestar social s'entenen com a poltiques assistencials per millorar
l'autonomia personal de la poblaci, des d'un plantejament que considera les persones com a
individus ms que no pas ssers socials que viuen en comunitat.
Aquest plantejament condiciona els recursos que es destinen al desenvolupament ms integral de
les persones, a partir de la dinamitzaci comunitria, la participaci en entitats de voluntariat,
62

Esquerra Repu!"#a$a
l'educaci no formal en valors o la implicaci ciutadana en el seu entorn, perqu no es considera
una prioritat.
Aix, les entitats que treballen en aquest sector per afavorir un bon estat de salut del teixit associatiu
i la participaci ciutadana es veuen afectades per aquesta manca d'inters i de recursos per part de
les administracions que ho haurien d'impulsar i potenciar. Conseqentment, se'n ressent la qualitat
de les intervencions socials, aix com la quantitat de plans comunitaris arreu del pas.
Fins que no tinguem Estat propi, no tindrem els recursos necessaris per tenir equipaments
socioculturals adequats i de qualitat i per donar el suport necessari al teixit associatiu i al
desenvolupament integral de les persones com a ssers socials.
Tot i la manca de recursos, cal focalitzar els esforos cap a les poltiques participatives per estimular
la implicaci ciutadana en els afers pblics, en la resoluci dels problemes collectius i, en definitiva,
a fer crixer els pilars de la democrcia real des de la base.
- mpulsar el desenvolupament comunitari de tot el territori a partir dels valors de llibertat i tamb
de responsabilitat de les persones envers la seva comunitat. Cal que les persones visquin amb
justcia social per tenir garantida la igualtat d'oportunitats; cal que se sentin integrades en el seu
entorn i gaudeixin dels drets i dels deures que atorga la pertinena a la comunitat que els acull.
En aquesta construcci d'una societat lliure i responsable s fonamental l'educaci entesa com
l'eina que proporciona persones lliures, democrtiques i amb comproms cvic.
La finalitat de l'Estat propi s garantir la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes i millorar el
seu benestar social. Amb una Catalunya independent, es podr construir una democrcia forta,
basada en els pilars de la llibertat, la responsabilitat, l'educaci i la justcia social. Noms aix
obtindrem ciutadans de primera, ciutadans amb les necessitats bsiques cobertes i educades en la
cultura de l'esfor i el comproms amb la vida pblica i collectiva. Persones socials i altruistes,
responsables amb la comunitat que les acull, participatives amb la gesti dels problemes de l'entorn
i implicades en el benestar de les persones del seu voltant.
El voluntariat i el teixit associatiu ser el marc de realitzaci dels valors altruistes de la ciutadania de
Catalunya, que ara ja s una caracterstica prpia de la societat catalana i reporta grans beneficis
collectius, tant a la comunitat com als mateixos individus.
LEDUCACI> LEINA DE VERTEBRACI DE LA SOCIETAT
P3!B."ques #3$ser;a03res que re.a!!e$ e$ e0u#a#"7
Avui, malgrat les dificultats i les incerteses que genera lactual situaci de crisi econmica i les
mltiples retallades aplicades pels governs del PP i de CiU, el ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya vivim un moment ple dillusi collectiva, amb lesperana de poder donar un pas definitiu
cap al nostre alliberament nacional i esdevenir un nou Estat dEuropa.
La sortida de la crisi en el context de globalitzaci econmica i de desenvolupament de la societat
del coneixement, per, exigeix encara que pugui semblar paradoxal incrementar la inversi
pblica en aquells sectors que tenen una incidncia positiva en la transformaci profunda del nostre
sistema productiu. s inqestionable que un daquests sectors ha de ser leducaci.
En un context com lactual, cal oferir una educaci de qualitat per a tota la ciutadania al llarg de la
vida. Una educaci que garanteixi lequitat i lxit educatius com a fonaments de la cohesi social i
63

Esquerra Repu!"#a$a
del progrs individual i collectiu. Aix, un dels principals reptes educatius que tenim com a pas s el
de contribuir, duna manera decidida i ferma, a formar ciutadans i ciutadanes responsables i
professionals competents. En definitiva, cal entendre que educar i formar la ciutadania,
especialment les noves generacions, no s una despesa sin una inversi. Aix doncs, cal redrear
la situaci creada per les retallades pressupostries en l'mbit educatiu impulsades pel Govern de
CiU i que estan posant en risc els fonaments d'un sistema educatiu equitatiu.
No es pot oblidar, tampoc, que cal respectar unes condicions laborals adequades del professorat,
ara greument afectades per les mesures preses pels governs com, per exemple, la reducci horria
de linterinatge pblic o el fet de no cobrir substitucions abans de 10 dies. La precaritzaci de les
condicions dels docents sn una via equivocada que un govern que prioritzi leducaci no hauria de
fer mai.
Per en els darrers dos anys, a ms, sest comprovant que hi ha un autntic objectiu per part del
Govern espanyol i del Tribunal Suprem de voler acabar amb el model educatiu propi de Catalunya,
amb atacs a la cultura i la llengua catalanes. Shan produt resolucions judicials, molt restrictives,
que no se sustenten en una base jurdica, i que estan trencant jurisprudncies constitucionals
anteriors. Es tracta dinterpretacions poltiques amb un fort biaix ideolgic uniformador.
Creiem que no es pot cedir res en la defensa del nostre model lingstic. El Titol de la LEC
continua donant una forta protecci jurdica a la immersi i als projectes lingstics dels centres.
Per cal tamb una actitud decidida del Departament i de la inspecci educativa de comprometres,
de manera activa, en suport duna escola catalana en llengua i en continguts, que ajudi a construir
una societat ms equitativa, democrtica i lliure.
U$ 630e! e0u#a."u que p3s" !es ases 0e! $3u Es.a.
El Parlament sorgit de les eleccions del 25-N haur de treballar amb un triple objectiu: assegurar
lxit educatiu de tothom, posant fre a unes retallades pressupostries aplicades sense cap mena de
criteri; comenar a construir el que hauria de ser un sistema educatiu propi que respongui en els
seus continguts i organitzaci a la realitat i a les necessitats de la societat catalana actual i,
finalment, oposar-se amb fermesa a les intencions del govern de lEstat. Una oposici que haur
d'emparar legislativament, si fos necessari, la desobedincia de la comunitat educativa a les
mesures centralitzadores.
El programa educatiu dERC neix duna doble convicci: que leducaci s una pea clau per al
progrs del pas i de la seva ciutadania, i que el salt de millora qualitativa que cal que faci el nostre
sistema educatiu noms ser possible des del dileg, lacord i el comproms de tota la societat. Cal
un nou Pacte Social i Educatiu que estableixi quines hauran de ser les prioritats dun sistema
educatiu propi, que garanteixi el manteniment de les poltiques socials i la millora contnua dels
nivells de qualitat educativa i situ Catalunya en millors condicions per superar la crisi.
Un projecte educatiu per a Catalunya implica necessriament la projecci envers al futur dun model
nacional de pas. s per aix que ERC, en la seva obra de Govern del 2004 al 2006, ja va tenir
ocasi diniciarne la implementaci i posar les bases de futur. Un projecte de pas que, en menys
de tres anys de gesti al Departament dEducaci, va demostrar el comproms i el tarann dERC
envers leducaci, que va sacsejar el nostre sistema educatiu provocant canvis estructurals i
conceptuals de millora molt importants. No obstant aix, governs posteriors no van saber aprofitar ni
van voler donar la continutat imprescindible a lassoliment dels seus objectius inicials.
El model descola catalana, inclusiva i compensadora de les desigualtats socials, continua sent per a
Esquerra Republicana leix bsic que ha dorientar la poltica educativa dels propers anys i que han
de posar les bases per a un sistema educatiu propi, tan bon punt puguem deslliurar-nos de les
limitacions imposades pel marc legislatiu de lEstat espanyol.
Lescola catalana ha fet i fa molt bona feina en relaci a lensenyament i laprenentatge de la nostra
llengua en contextos difcils. Ha estat un model educatiu consolidat, basat en la no separaci per ra
de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llenges oficials per part de lalumnat en
acabar lensenyament obligatori, tot afavorint la cohesi social i la igualtat doportunitats. Ha estat un
64

Esquerra Repu!"#a$a
model dxit amb ms de 30 anys de recorregut que t un extens consens social i poltic a
Catalunya.
Tot i els innegables avenos, cal reconixer que encara hi ha bosses dalumnat que finalitzen la
seva escolaritat obligatria sense haver aconseguit una plena competncia en llengua catalana.
Aquest fet suposa un problema important en el nostre sistema educatiu. Cal estendre la immersi
lingstica a totes les etapes educatives obligatries i assegurar ls de la llengua catalana,
especialment a la secundria, com a llengua vehicular de lensenyament.
Per a Esquerra aquest objectiu s plenament compatible amb un bon domini del castell i amb el
domini creixent de langls com a llenges imprescindibles, juntament amb una obertura i actitud
positives cap a totes les llenges de lentorn des del francs fins al xins com a complement
necessari a una ciutadania arrelada al pas i oberta al mn.
U$ pr3-e#.e e0u#a."u 0e paBs e$ u$ $3u Es.a. 0Eur3pa
Leducaci constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva acci poltica, amb un
destacat valor estratgic dins del projecte global de construcci nacional. ERC considera que caldr
obrir un nou debat entre les forces poltiques representatives i la comunitat educativa. Un debat que
hauria de concloure en un nou Pacte Nacional per a lEducaci, que sigui la base duna futura Llei
dEducaci Catalana que organitzi el nou sistema educatiu catal sense cap condicionant de la
legislaci espanyola. Al nostre entendre, aquesta nova llei ha de ser capa d'estructurar un autntic
servei pblic d'educaci que, partint de la realitat actual descola pblica i escola concertada,
impliqui una igualtat de drets i de deures dels centres cap a la comunitat educativa i cap al pas,
amb independncia de la titularitat i del projecte educatiu de cada centre.

El nou sistema educatiu catal haur de posar les bases per garantir que tota la poblaci escolar
pugui assolir lxit, tant en les etapes obligatries com els estudis postobligatoris, adaptant els
processos i els continguts bsics a les necessitats de cadasc. En definitiva, es tracta de bastir un
sistema inclusiu i no segregador, que faciliti als centres educatius els serveis i els mitjans que
permetin fer una diagnosi preco de lalumnat amb dificultats i una atenci rpida, efica i
permanent, que ajudi aquest alumnat a superar les dificultats inicials. De la mateixa manera, el
servei pblic educatiu haur dassegurar lequitat per a tot lalumnat i, en conseqncia, la nova
administraci educativa haur d'impulsar les mesures necessries que facin possible, en lmbit
escolar, la compensaci de les desigualtats inicials.
Lassoliment de lxit educatiu per a tothom, entenent com a xit la suma de lxit acadmic, lxit
personal, lxit social i lxit professional s, per a Esquerra, un repte de primer ordre, que per la
seva naturalesa i abast no s responsabilitat nicament de les institucions educatives i de les
administracions pbliques, sin que tamb cal un reconeixement de la feina dels i les professionals
de leducaci que destaqui el seu paper fonamental en lassoliment dels objectius educatius
plantejats. Al mateix temps, cal que aquesta responsabilitat sigui plenament compartida per les
famlies i pel conjunt de la societat. En definitiva, leducaci s una qesti de pas.
)4 Lau.3$36"a 0e #e$.res> u$a ap3s.a per !@<". e0u#a."u
El repte daconseguir lxit educatiu per a tot lalumnat i de reduir labandonament prematur als
nivells previstos a la Uni Europea, requereix una profunda modernitzaci del nostre sistema
educatiu. Una modernitzaci que passa, entre altres aspectes, per incrementar la coresponsabilitat
entre els centres educatius i lAdministraci Pblica amb els objectius dxit. Cal superar els
enfocaments paternalistes que situen la clau de lxit de forma exclusiva en reformes curriculars,
modificacions horries de les matries o iniciatives puntuals pensades des de lAdministraci, tot
limitant el paper dels centres educatius a simples aplicadors passius daquestes mesures. Ras i curt,
no han donat cap resultat efectiu.
Els pasos del nostre entorn amb millors resultats educatius han fet una aposta decidida per dotar
els centres duna gran autonomia. Autonomia per decidir lorganitzaci interna que ms sadeqi al
seu projecte educatiu, per decidir els continguts i els horaris de les matries que ms sajustin a les
65

Esquerra Repu!"#a$a
necessitats de lalumnat i autonomia per intervenir, mitjanant la direcci, en la selecci del
professorat del centre. Un centre orientat a lxit educatiu necessita una direcci amb un fort
lideratge pedaggic i la possibilitat de comptar amb un professorat comproms en desenvolupar el
projecte educatiu del centre. En aquest context, el paper fonamental de lAdministraci ha de
consistir a donar capacitat de decisi als centres, donar suport al processos de millora i comprovar
si es produeix la millora dels resultats.
El model de centre educatiu autnom necessita superar la llei de la funci pblica espanyola a la
qual encara estem lligats, perqu limita i dificulta la possibilitat de qu els centres educatius
consolidin plantilles de professorat implicades amb el projecte educatiu del centre. Tamb cal una
millora en la qualitat professional del professorat, tant dels centres pblics com dels centres
concertats. En aquest sentit, la nostra proposta incorpora una poltica de recursos humans que
millori la formaci inicial, laccs, la carrera docent i lavaluaci, tot i respectant unes condicions
laborals dignes. Per aquest motiu, s urgent impulsar una formaci inicial de gran nivell unida a
unes prctiques que tinguin un component bsic de selecci. En definitiva, es tracta de prescindir
duna legalitat que prioritza unes frmules que no responen a les necessitats del servei pblic
educatiu de la Catalunya del segle XX. El professorat ha de tenir el reconeixement i lestmul
necessari en el marc duna nova professi docent.
'4 Fa6B!"es " e$.3r$> aAe$.s 0e !a <ar<a e0u#a.";a
s prou conegut que lescola, entesa com a sistema i com a base i fonament de la vida social, s un
espai on es concentren gaireb totes les tensions i contradiccions socials. Aix fa que en aquests
moments dincertesa i de fractura que vivim, se senti una mica amenaada, no noms per la manca
dinversions i de recursos, sin tamb per lexcs de requeriments, en bona part contradictoris, que li
fa la societat des de diferents mbits. Tanmateix, i afortunadament, lescola, el servei deducaci de
Catalunya, continua sent una de les poques institucions que encara mant un cert prestigi social i
que contribueix eficament a la cohesi social malgrat la difcil realitat de moltes famlies.
Aquesta concentraci de dificultats, dexpectatives, dinteraccions i de tensions que es produeix en
lespai escolar fa que sigui difcil de gestionar i pugui acabar derivant en una cronificaci de
desconfiances i de retrets entre uns i altres. Per evitar aquest perill, i reforar el seu paper
socialitzador i alliberador, cal reforar tots els acords de coresponsabilitat i explicitar i formalitzar un
pacte de confiana, entre tots els agents de la comunitat educativa, i un projecte operatiu de treball
en xarxa.
Per aquest primer gra de cooperaci imprescindible tampoc no s suficient si no hi ha un marc
institucional que doni forma i suport a aquest comproms i lideri, amb visi estratgica i amb
actuacions concretes, que la dimensi educativa s una prioritat social i nacional i no noms una
tasca especfica de les famlies i de lescola. Les famlies, en tota la diversitat de la seva expressi,
sn les primeres responsables de leducaci dels seus fills i filles, per moltes, en aquests moments
tempestuosos, necessiten orientaci i suport.
Lescola, amb un plantejament dexigncia i millora continua, s una eina molt potent, per no s
omnipotent. Noms un pas que entengui leducaci com una de les seves prioritats inqestionables,
podr assumir amb certes garanties el repte duna educaci de qualitat per a tothom. Ens calen
projectes educatius forts i singulars que tinguin lescola com a eix vertebrador. Per aquests
projectes no es poden limitar al fet que comencin i acabin a lescola. Per aix vam iniciar fa uns
cursos els Plans Educatius dEntorn i ara cal que els consolidem, els ampliem i els millorem, i
juntament amb els Projectes Educatius de Ciutat, culminin en el que hauria de ser un Projecte
Educatiu de Pas que orienti i connecti les diferents poltiques familiars, socials, culturals, esportives
i culturals.
*4 P3.e$#"ar !a FP #36 a 3-e#."u 0e paBs
Levoluci del mercat laboral requereix cada vegada ms persones qualificades, especialment de
nivells intermedis, i per tant, es redueix progressivament el nombre de llocs de treball per a
persones sense qualificaci. Aix comporta la necessitat de qualificar-se professionalment, tant per
a joves com per a persones ja adultes. s tamb un objectiu de pas, on en aquest moment gaireb
la meitat de la poblaci no t cap qualificaci professional.
66

Esquerra Repu!"#a$a
Aquest objectiu, personal i de pas, ha de permetre impulsar la recuperaci econmica i posar una
base formativa slida per a lequilibri entre ocupabilitat de les persones i llocs de treball presents i
futurs. Per aquest motiu, esdev duna gran importncia lorientaci, tant adreada a joves com a
persones adultes, per descobrir la prpia vocaci i ajudar a trobar els mbits professionals amb ms
futur a curt, mitj i llarg termini.
s per aix que es fa necessria una planificaci dinmica i suficient de loferta densenyaments
professionals que doni resposta a les necessitats canviants de les persones i de les empreses dun
mbit territorial concret. Aix, caldr acomodar loferta formativa, no noms a la demanda de
formaci, sin tamb a les perspectives docupaci. Aix sevitaria la distorsi i el malbaratament de
recursos pblics que es produeix quan sadequa loferta formativa tan sols a la demanda de
formaci, o quan es planifica la formaci nicament en centres pblics.
En aquests sentit, caldr universalitzar loferta formativa per a joves per facilitar el seu accs tant al
mn laboral com a la continutat en els seus estudis. Potenciar la formaci de les persones adultes
amb lobjectiu dincrementar la seva qualificaci acadmica i professional i millorar la seva
ocupabilitat. Caldr, tamb, potenciar l'nstitut Obert de Catalunya incrementant la seva oferta
formativa, amb l'objectiu de donar resposta a les persones que no poden seguir una formaci
presencial.
Es fa necessari especialitzar els centres de formaci professional, implantant de forma generalitzada
un model de formaci professional integrada per tal de donar resposta a la formaci inicial, a la
continuada, a lacreditaci de les competncies professionals i a la transferncia tecnolgica, i
flexibilitzar loferta per tal de donar resposta tant a joves que inicien la seva formaci com a
persones treballadors en actiu i persones aturades. Aix mateix, tamb caldr potenciar lestabliment
de convenis amb les empreses per fer-les partcips de la formaci en alternana de lalumnat i de la
formaci continuada del professorat en els aspectes tecnolgics que cada sector incorpora.
El Departament dEducaci haur de collaborar amb altres departaments del Govern per tal que els
llocs de treball qualificats estiguin directament relacionats amb la titulaci corresponent. Aix vol dir
regular lacreditaci professional necessria per ocupar els diferents llocs de treball, amb lobjectiu
de millorar la qualitat del treball de les persones, incrementar la productivitat i guanyar en la
realitzaci personal i lautoestima de les persones ocupades.
,4 Les#3!a 9a 0e ser "$#!us";a
Entenem que tota lescola ha de ser inclusiva, s a dir, ha doferir les oportunitats per assolir els
millors resultats possibles a tothom. Aix, proposem desplegar els aspectes del Pacte Nacional per a
lEducaci en un procs participatiu i consensuat de redefinici del model descola comprensiva en
tots els nivells, per tal de garantir alhora lequitat, la qualitat i els resultats. Aix ser possible si
aquesta redefinici ens acosta als models dintegraci individualitzada que altres pasos europeus
estan aplicant.
En aquest sentit, proposem:
- Un Servei dEducaci de Catalunya on, en base a la pluralitat i la llibertat dopcions educatives,
tots els centres sostinguts amb fons pblics collaborin en lassoliment duna escolaritat
equilibrada de tot lalumnat, la qualitat educativa i la cohesi social.
- Tendir a una progressiva restituci de la sisena hora a la pblica i dels contractes programa a
lescola concertada, aix com dels instituts escola.
- Promoure iniciatives legislatives per tal de suspendre els processos de desnonament quan les
famlies afectades tinguin fills en edat escolar.
- Prioritzar latorgament de beques de menjador en situacions de pobresa escolar i redefinir els
programes de reutilitzaci de llibres de text per tal que suposin un estalvi a les famlies.
67

Esquerra Repu!"#a$a
- Tendir a la generalitzaci de latenci dels infants de 0 a 3 anys i les seves famlies, diversificant
loferta educativa en funci de les seves necessitats i fent especial atenci a les zones
desafavorides i a les zones rurals.
- Optimitzar els recursos per a la detecci preco de necessitats educatives especials, aix com
dels diversos talents, per tal de posar en joc els recursos pedaggics adaptats a cada persona.
- Formar el professorat, tant en els nivells inicials com en la formaci permanent, en diverses
metodologies i recursos datenci a la diversitat, tot promovent lestudi de casos i el coneixement
de les bones prctiques.
- En aquest sentit, dotar lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de funcions davaluaci pedaggica
del procs, que permetin dissenyar formacions ajustades a les necessitats dels equips docents.
- ncentivar, en el desplegament de lautonomia de centres, el disseny de Plans de diversitat en
els centres, que prevegin ls de recursos contextualitzats (USEE, psicopedagogs, etc.), la
formaci dels professionals corresponents i la relaci amb les famlies, i dotar els centres amb el
pressupost adequat per dur-los a terme.
- Promoure rtios i formes dorganitzaci que facilitin latenci a tot lalumnat en diverses formes
dagrupament: individualment, en grups petits i en gran grup. Reduir al mnim imprescindible
latenci segregada a lalumnat amb necessitats especfiques.
- Reduir el currculum prescriptiu, tot definint de forma participativa una cultura comuna desitjable
per a tota la ciutadania.
- ncrementar en tots els nivells el percentatge de dedicaci dels tutors i tutores al seu grup de
referncia, per tal dacompanyar de forma adequada el procs daprenentatge de cada alumne.
- Reforar els recursos de suport extern als centres, possibilitant la reducci del nombre de
centres atesos per cadascun i la coordinaci entre els diversos professionals.
- Reprendre els plans educatius dentorn i donar suport a iniciatives similars, que prevegin la
dimensi de desenvolupament comunitari de leducaci.
- Promoure la recerca, les publicacions i lintercanvi professional relacionat amb la
comprensibilitat i la inclusi de leducaci.
- ntegrar ls dels recursos digitals a laula com a oportunitat per a promoure el canvi metodolgic
que permeti assolir les competncies que el mn actual reclama.
- Ajustar l'enfocament destratgies orientades a la cultura com a disciplina globalitzadora del fet
social, cultural i artstic per complir amb els objectius que ens requereix el mn contemporani.
CULTURA> FONAMENT DE CO5ESI SOCIAL
La cultura catalana comprn totes les formes i activitats culturals que involucren tota la varietat de
persones histricament vinculades a la comunitat nacional catalana. Aquestes activitats,
histricament canviants i extraordinriament diverses, gestades des de tots els territoris, de les ms
diverses procedncies i des de tota mena de condicions socials constitueixen, tanmateix, un sistema
cultural nacional que ha perviscut en el temps, independentment de les vicissituds de les seves
expressions poltiques.
La cultura catalana i el seu sistema nacional de cultura disposa de recursos, d'instruments, d'un
llegat patrimonial i d'una capacitat de renovaci i de creaci que la fan perfectament identificable
68

Esquerra Repu!"#a$a
entre les altres cultures del mn. Cultures amb les quals mant contactes intensos d'intercanvi i de
mtua influncia tal com correspon a un present marcat per la convivncia i la hibridaci entre les
diverses tradicions culturals vives i completes. Aquesta cultura catalana constitueix una part
fonamental, particular i insubstituble del patrimoni cultural de la humanitat.
Ca! #3$s"0erar !a p3!B."#a #u!.ura! u$a p3!B."#a 0Es.a. " u$a pr"3r".a. 0e paBs
La recuperaci de la memria histrica dels Pasos Catalans i la seva divulgaci a tots els sectors
socials s fonamental i esdev un instrument dintegraci per als nouvinguts. La cultura s cohesi
social, la cultura s, en definitiva, la quarta pota de lestat del benestar.
La cultura ens referma en la pertinena dins duna collectivitat per tamb ens dna les eines per
crixer, desenvolupar-nos com a pas, i ens obre les possibilitats darribar a totes les sensibilitats
socials i culturals que sestableixen arreu dels Pasos Catalans.
La cultura exerceix de factor clau de cohesi social i, com a tal, ajuda a integrar a tots aquells que
vnen daltres territoris. Un dels instruments ms valuosos per assolir aquest objectiu de cohesi
social sn els equipaments culturals, pensats com a veritables centres dinterrelaci social i cultural.
En un moment de crisi econmica, la cultura ha de respondre solidriament a les necessitats del
pas. Tal com ha de ser, Esquerra desplegar una poltica cultural progressista, republicana en els
valors i desacomplexadament emmarcada en el procs de construcci nacional.
Per aconseguir dur a terme les poltiques culturals que desenvolupem, articularem la nostra acci de
govern en:
A##Is 0e63#r1."# a !a #u!.ura
Qualsevol ciutad, visqui on visqui, ha de tenir loportunitat daccedir al coneixement i la cultura. El
futur Estat catal ha de tenir la capacitat de garantir a cada ciutad i ciutadana del nostre pas el seu
dret a laccs als recursos culturals. Per assolir-ho, la cultura ha tenir la consideraci de servei bsic
i aix ho ha de recollir el corpus legislatiu corresponent.
La #u!.ura a! ser;e" 0e !a #39es"7 s3#"a! " #36 a quar.a p3.a 0e !es.a. 0e! e$es.ar
El fet cultural no es pot allar del fet social. Catalunya t importantssims reptes en matria social
derivats de lallau immigratria i de desigualtats crniques no resoltes. La cultura s una formidable
eina de transformaci social, la cultura s cohesi social, la cultura s motor econmic, en definitiva,
la cultura s la quarta pota de lestat del benestar .
UN SISTEMA BIBLIOTECARI 5OMOGENI> INTEGRAT I SOSTENIBLE
Des de la reinstauraci de la democrcia, Catalunya ha millorat sensiblement el conjunt de les
biblioteques de Catalunya. Tot i aquesta indiscutible millora, hi ha encara avui dia una srie de
factors que impedeixen la vertebraci de totes les biblioteques de Catalunya de manera que
funcionin i es percebin com a un sistema integrat talment com el sistema sanitari o el sistema
educatiu. Tot i les inversions que han fet fins ara les diferents administracions hi ha encara dficits
importants en la prestaci dels serveis bibliotecaris i en el disseny de serveis de suport nacional a
les biblioteques.
Tot i disposar de competncies plenes en matria de biblioteques, lAdministraci General de lEstat
ha redactat diferents normatives que condiciones el desenvolupament del sistema bibliotecari a
Catalunya. Des del punt de vista territorial, la coexistncia de la divisi provincial, estranya a la
realitat catalana, sha superposat a la divisi prpia en comarques i vegueries. En lmbit de
biblioteca pblica aix ha provocat una fragmentaci del sistema de biblioteques pbliques en
quatre provncies. En el cas de la provncia de Barcelona, a ms, es constata la desconnexi
prcticament total de les seves biblioteques municipals de la resta de biblioteques municipals del
pas. No s el model que homes com Prat de la Riba, Eugeni dOrs o Jordi Rubi havien concebut
69

Esquerra Repu!"#a$a
per a Catalunya. La Mancomunitat de Catalunya havia pensat en una xarxa de biblioteques
pbliques nica que arribs a tot el pas, amb la Biblioteca de Catalunya com a capalera i centre de
referncia.
Una segona conseqncia derivada daquesta divisi provincial s el fet que encara avui dia
lAdministraci General de lEstat conserva la titularitat de les anomenades biblioteques de lEstat a
Catalunya, una per cada provncia catalana a excepci de la Barcelona. Aquestes biblioteques, tot i
que sn gestionades per la Generalitat no es poden integrar plenament en el sistema bibliotecari de
Catalunya, perqu sn biblioteques de titularitat estatal i estan sotmeses a la normativa legal de
caire general de lAdministraci General de lEstat.
Aix doncs, i fins que Catalunya no esdevingui un Estat independent cal adoptar les mesures
necessries per minimitzar limpacte de la normativa i esquemes estatals en la gesti de les
biblioteques. gualment, cal continuar apostant per les biblioteques com a infraestructures bsiques
de la societat del coneixement en tant que recopilen, organitzen i faciliten laccs a les produccions
culturals de la humanitat. Parallelament sn elements fonamentals de la democrcia en tant que
posen a disposici de la ciutadania informacions bsiques del seu inters per tal de fomentar un
esperit lliure i crtic i tamb afavoreixen ladquisici de competncies bsiques en competncia
lectora i competncia digital, dos prerequisits de la societat del coneixement.
Per tal davanar en la construcci dun sistema bibliotecari homogeni, equilibrat i sostenible:
- Potenciar el paper de les biblioteques com a centres dinformaci i daccs al coneixement
- Garantirem la prestaci dels serveis bibliotecaris a tota la ciutadania i a tot el territori desplegant
un nou pla de biblioteques.
- Fomentant el seu paper actiu com a centres de foment de la lectura i de prescripci literria,
dotant als professionals que hi treballen dun paper actiu i de reconeixement i de prestigi social.
- Potenciarem la Biblioteca de Catalunya com a capalera del Sistema Bibliotecari de Catalunya i
com a prestadora dels serveis nacionals de suport a les biblioteques.
- Finalitzarem la construcci del Catleg Nacional de Catalunya i garantirem un sistema de
prstec interbibliotecari per a tot el territori.
- Crearem la Biblioteca Pblica Digital de Catalunya que garantir laccs de la ciutadania a
informaci electrnica rellevant i de qualitat.
- Reestructurarem la prestaci de suport bibliotecari als municipis de manera que sevitin les
duplicitats entre institucions.
- mpulsarem un Pla de Digitalitzaci del Patrimoni coordinat entre les grans institucions culturals
de Catalunya.
- Dotarem econmicament un nou programa de construcci, millora i manteniment de biblioteques
pbliques.
- Assegurarem la construcci de la Biblioteca Pblica de Barcelona, la finalitzaci de les obres de
la nova Biblioteca Pblica de Girona i la futura construcci duna nova Biblioteca Pblica de
Tarragona.
- Elaborarem un pla de suport a les biblioteques per al desenvolupament de programes de suport
a la comprensi lectora i a ladquisici de competncies digitals.
- mpulsarem les biblioteques en tant que centres de referncia en matria dinformaci dinters
ciutad
70

Esquerra Repu!"#a$a
Una Catalunya independent ens permetria:
- ncrementar els recursos econmics destinats a reforar el sistema de biblioteques de
Catalunya.
- Reformar plenament les competncies de les administracions en matria de biblioteques,
eliminant les diputacions i reforant lautonomia dels municipis.
- Disposar duna llei de mecenatge que afavoreixi les donacions i dacions de fons bibliogrfics o
altres recursos dinters a la biblioteques.
- Establir un tipus dVA dels documents electrnics igual al dels documents en paper.
- Aplicar lVA superredut als productes de la indstria editorial.
- Millorar el rgim de dipsit legal, assignaci dSBN i SSN facilitant la feina al sector editorial.
- Participar com a membres de ple dret en projectes europeus dinters per a les biblioteques,
com ara Europeana.
LA 5ISTJRIA> MEMJRIA DUN PA%S
El camp de la histria i la memria viu un moment dabandonament per part de lAdministraci
catalana, que no coincideix amb linters que la societat catalana mostra pel seu passat. Espais de
memria com el Fossar de les Moreres a Barcelona, deixats i bruts; el Memorial Democrtic, amb
una reducci del 60 % del pressupost en dos anys; el Centre dHistria Contempornia, sense
pressupost a la prctica, per no parlar de monuments que, allunyats de la centralitat barcelonina,
manquen de la cura necessria.

La Histria i la Memria, ms enll de component erudit, explica qu som, on som, i legitima lEstat
actual com procs dinmic que uneix les generacions actuals amb els seus orgens.
Una poltica dHistria i de Memria nacional no crea un poble ni una identitat; explica per qu
podem parlar-ne, dun poble i duna identitat.
- Reforarem el Centre dHistria com a organisme promotor de la investigaci histrica, que es
desplegui ms enll del perode contemporani.
- Vincularem funcionalment el Memorial Democrtic amb lAgencia catalana del Patrimoni, alhora
que passarem a fer-lo dependre orgnicament del Parlament de Catalunya per garantir el seu
carcter cientfic i no partidista.
- Crearem un organisme responsable de la poltica de commemoracions, de carcter estable, que
elabori un calendari desdeveniments nacionals i de les fites de futur, i es faci responsable del
seu desenvolupament.
- Elaborarem un mapa dactuacions a tot el territori per recuperar, dignificar o establir referents de
memria nacional, en collaboraci amb el mn local i amb una lnia dajuts i de foment del
finanament privat.
- Desplegarem el Pla ntegral dArqueologia de Catalunya (PACAT).
- Continuarem reclamant la devoluci a Catalunya de documents confiscats durant la Guerra Civil
o per motius repressius i que no estiguin en mans dels seus legtims propietaris
71

Esquerra Repu!"#a$a
- Continuarem defensant la integraci al sistema darxius de Catalunya dels fons catalans
custodiats a lArxiu de la Corona dArag.
- Per poder ampliar les funcions del Centre dHistria de Catalunya per tal que abasti tots els
perodes i relacionar-lo com a eix vertebrador de la investigaci histrica amb les universitats
catalanes.
- Per crear un delegat de cultura a cada seu diplomtica, que actu coordinadament amb el
representat dels interessos turstics del pas per fomentar un turisme de coneixement de la
naci.
- Perqu lorganisme de commemoracions esdevingui en aquesta nova etapa assessor de
poltiques de reforament de la identitat i la cohesi nacionals.
EL CATAL?> LLENGUA VERTEBRADORA DUNA SOCIETAT PLURILINGKE
Sha avanat molt en la normalitzaci i ls de la llengua catalana den de la Llei de Normalitzaci
Lingstica (1983) i la Llei de Poltica Lingstica (1998), per malgrat tot encara que hi ha mbits en
qu el catal segueix absent o minoritari, com en el cas flagrant de la Justcia. El nou Estatut
dAutonomia havia desdevenir un avan significatiu, especialment en introduir el "dret i el deure de
conixer el catal, equiparant-lo jurdicament al castell. Malauradament, la sentncia del Tribunal
Constitucional ho va posar en qesti i al darrere han vingut altres sentncies qestionant ls
preferent del catal a ladministraci municipal o com a llengua daprenentatge al primer
ensenyament a les escoles.
Durant lestada al Govern, Esquerra Republicana va impulsar ls de la llengua catalana en molts
mbits, com s el cas del comer, com a llengua dacollida a la immigraci, a les escoles mitjanant
els plans educatius dentorn i les aules dacollida o amb la Llei de Cinema. En aquest darrer cas, ha
estat lactual govern de CiU que ha retirat la Llei impedint que el catal gauds de la mateixa
presncia que el castell en lmbit del cinema.
La societat catalana s avui plurilinge. No noms el catal i el castell conviuen amb total
normalitat al carrer, sin que tamb shi ha incorporat langls com a llengua franca i de relaci en
lmbit del turisme, la cultura, lensenyament superior, les relacions internacionals i, especialment,
dels negocis. A ms, al costat daquestes llenges ds, a Catalunya avui shi parlen ms de 200
llenges provinents de la immigraci que signifiquen un ric patrimoni lingstic i que doten el pas
duna gran potencialitat. Aquesta riquesa no ha de ser vista com un impediment, ans al contrari, com
una oportunitat en qu el catal se situ com a llengua vertebradora duna societat plurilinge.
Per aconseguir que una llengua sigui vertebradora duna societat plurilinge cal, en primer lloc, que
aquesta llengua sigui compartida (en lmbit de la comprensi i en el de lexpressi) pel 100 % dels
habitants daquesta societat. Actualment, hi ha una llengua que compleix aquests requisits per no
s el catal. Per dir-ho amb un exemple vulgar, a Catalunya tothom s capa dentendre un
9elediario, per no tothom s capa de seguir amb la mateixa fludesa el Telenotcies. Tot i aix, les
nombroses poltiques de llarg abast que shan desplegat durant les tres ltimes dcades han anat
reduint aquestes diferncies. Actualment, encara queden bosses de parlants monolinges a
Catalunya, per representen un percentatge molt menor que el que hi havia lany 1983.

72

Esquerra Repu!"#a$a
- Garantirem que el manteniment, i en la mesura que les possibilitats econmiques ho permetin,
lincrement de tot el suport necessari perqu tot el conglomerat dinstitucions i associacions que
porten a terme la tasca de normalitzaci lingstica al pas puguin seguir fent la seva tasca.
Entre aquestes institucions, cadascuna en el seu mbit, hi ha el Consorci per la Normalitzaci
Lingstica (CPNL), les universitats, els departaments dEnsenyament i de Cultura i totes les
agncies que en depenen, els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions del pas i
algunes institucions de caire privat o associatiu (mnium Cultural, Plataforma per la llengua,
CAL, Fundaci Llus Carulla, etc.).
- Promourem que el catal sigui realment una llengua ds per al 100 % de la ciutadania. Les
eines dun Estat sn imprescindibles per aconseguir aquest objectiu.
- El catal ser la llengua ds preferent a tots els nivells de ladministraci de la nova Repblica.
Aix vol dir justcia, mitjans de comunicaci, sanitat, educaci (primria, secundria i, sobretot,
superior), etc.
- Estendre la immersi lingstica a totes les etapes educatives obligatries i assegurar ls de la
llengua catalana, especialment a la secundria, com a llengua vehicular de lensenyament.
Aquest objectiu s plenament compatible amb un bon domini del castell i amb el domini
creixent de langls com a llenges imprescindibles, juntament amb una obertura i actitud
positives cap a totes les llenges de lentorn des del francs fins al xins com a complement
necessari a una ciutadania arrelada al pas i oberta al mn.
- La llengua catalana ser la llengua transversal del pas i ser la llengua que vertebrar la
societat catalana, sens perjudici de totes les altres llenges, oficials o no, que shi parlen.
- Seguirem mantenint tot el suport institucional encaminat a potenciar el prestigi social de la
llengua catalana, tal com fan la resta destats del mn amb les seves respectives llenges
prpies.
ESPORT
Catalunya s un pas que camina cap a la independncia com nica sortida possible a la seva
supervivncia com a poble: la lliure gesti dels recursos econmics, el ple respecte a la seva
identitat cultural i lingstica, el ple reconeixement de la seva realitat social, multicultural i inclusiva.
Lesport catal s un factor implcit i necessari en aquest procs de canvi poltic, en tant que
element clau de la conformaci social, motor de canvi en lmbit individual, motor de canvi
econmic, motor del desenvolupament del teixit associatiu i targeta de presentaci de Catalunya al
mn. La plenitud de lesport catal no podr assolir-se sense desfer-nos del jou del sistema esportiu
espanyol, tant en lmbit competitiu, com en lassociatiu, el legislatiu i el poltic.
Lesport, a Catalunya, s un fet social sobradament conegut per tothom. Noms cal fer una ullada al
temps que dediquen els mitjans de comunicaci a la informaci esportiva. En canvi, lesport no
sempre ha gaudit del reconeixement que es mereix. Un reconeixement que ha de rebre de la
societat pel seu paper com a motor de canvi.
Lesport s un motor de canvi en lmbit individual, ja que la seva incorporaci a lestil de vida de les
persones els permet gaudir de ms benestar personal, tant fsic com psquic, duna millor qualitat de
vida.
Lesport tamb s un motor de canvi social, ja que permet aprofundir la cohesi social dels nostres
pobles i comarques, barris i ciutats, a travs de la incorporaci del projecte esportiu al projecte
educatiu dels centres docents, a travs de la millora de les poltiques de salut, a travs de la
incorporaci dels nous catalans a lexercici duna ciutadania ms plena fent servir la prctica
esportiva com a eina de socialitzaci i darrelament al pas.
73

Esquerra Repu!"#a$a
Lesport s un motor de canvi econmic que fa una aportaci significativa al PB del pas, amb
capacitat de generar ocupaci i riquesa i de moure tot un complex sector productiu i de serveis.
Lesport tamb s un motor del teixit cvic i associatiu catal, un teixit que en quantitat i en extensi
no en t cap altre de comparable, qu s la base per a lassoliment duns resultats esportius dalt
nivell.
Finalment, lesport s una targeta de presentaci immillorable per portar Catalunya al mn, tant
mitjanant els nostres esportistes i clubs, com mitjanant la participaci de les nostres seleccions
esportives en competicions oficials o amistoses.
)4 E! 0re. a !esp3r. " a !a#.";".a. /Bs"#a
El desmantellament de la societat del benestar, la progressiva implantaci de serveis i
infraestructures esportius en funci de la contribuci econmica ens allunyen progressivament del
reconeixement del dret a lactivitat fsica i lesport, establert per les institucions mundials ms
prestigioses.
La .Tra$s"#"7 que /are6
Cal fer realitat el dret universal a lactivitat fsica i a lesport, i en aquest procs:
- Promocionar la prctica esportiva en famlia.
- Posar en marxa programes que fomentin la prctica de lactivitat fsica i l'esport en els centres
que atenen a persones amb necessitats educatives especials.
- Universalitzar el Pla de lEsport Escolar.
- Promoure un pla digualtat de gnere en collaboraci amb les organitzacions esportives.
- ncorporar al sistema esportiu ordinari de la prctica esportiva dels collectius dimmigrants.
- Desenvolupar dun pla estratgic per la cooperaci al desenvolupament i la lluita per la pau a
travs de lesport.
- Foment de la prctica esportiva mitjanant el pagament de la llicncia esportiva als menors de
17 anys per ladministraci esportiva de la Generalitat.
- Treballar conjuntament amb el sistema esportiu per a la promoci esportiva en zones rurals.
- Elaboraci amb el sector dun Pla Director dUsos Esportius del Medi Natural.
- Elaborar un programa dinversi en la rehabilitaci i millora dequipaments esportius de xarxa
bsica.
- Elaborar un pla de compatibilitzaci de lesport delit i de tecnificaci amb leducaci escolar i
universitria, aix com promoure les modificacions legislatives necessries.
- Promoure, conjuntament amb els serveis esportius de les diferents universitats, la transversalitat
de lesport i de lactivitat fsica en els programes destudis.
El nostre model esportiu fa una aposta clara per aquests valors desport i ciutadania, per aquests
valors republicans. El nostre model esportiu aposta en primer lloc pel dret universal a lactivitat
fsica, per lesport per a tothom com a instrument privilegiat de millora de la salut individual i de la
cohesi social, sense discriminacions dorigen, de nivell socioeconmic o de residncia.
74

Esquerra Repu!"#a$a
En segon lloc, aposta pel binomi esport i educaci en tots els nivells, s a dir, fent que qualsevol
projecte esportiu incorpori tamb un projecte educatiu i, recprocament, que qualsevol projecte
educatiu doni rellevncia al projecte esportiu.
En tercer lloc, opta per un esport que incorpora la lluita contra les desigualtats com un element
fonamental, posicionant-se a favor de la igualtat plena dhomes i dones i en contra de les
discriminacions per ra dorigen, dorientaci sexual o daccessibilitat a les installacions i a la
prctica esportiva.
Catalunya ha de continuar sent pionera en el desenvolupament de nous valors, com ara la connexi
de la prctica esportiva amb els valors ambientals, el reconeixement de la multiculturalitat com a
factor integrant de les nostra societat , la cooperaci pel desenvolupament o la lluita per la pau.
'4 Lass3#"a#"3$"s6e esp3r."u2 /a#.3r " Aara$."a 0e #39es"7 s3#"a! " $a#"3$a!
Lassociacionisme esportiu s la gran escola de democrcia i de valors socials de qu disposa el
pas, lespai de ms abast de qu disposem per aprendre a resoldre collectivament els nostres
problemes i a cohesionar-nos socialment. El sector esportiu aplega ms de 10.000 clubs i
associacions esportius, amb prop de 70 federacions esportives i 45 consells esportius, ms de
700.000 llicncies federatives i prop de 3.000.000 de practicants, que utilitzen ms de 30.000
installacions esportives.
Lassociacionisme esportiu cal emmarcar-lo com una de les aplicacions ms populars del dret
fonamental dassociaci. En aquest sentit, no ajuda a la cohesi del sector que hi hagi tot un cos de
legislaci especfica per a lassociacionisme esportiu, justificada per una intervenci
sobredimensionada de ladministraci esportiva. Cal reconixer que el sector esportiu t prou
dimensi i prou capacitat com per decidir, sense tuteles i per si mateix, la manera dorganitzar-se.
Entenem que les entitats esportives, ats el seu carcter privat i la seva funci social, han de tenir
reconeguda una alta capacitat dautoorganitzaci, evitant un excs de regulaci per part de les
administracions pbliques.
En un procs immediat ens cal:
- Fomentar una estructuraci nacional esportiva forta, mitjanant la consolidaci i el suport a
iniciatives de confederacions sense finalitats lucratives que apleguin territoris o sectors.
- Crear un nic registre dentitats i associacions i alleugerir lexcs de regulaci per part de les
administracions pbliques.
- Fomentar lesport corporatiu.
- Consolidar les organitzacions de lesport escolar.
- Enfortir les agrupacions esportives territorials.
Lestructuraci de lassociacionisme esportiu est fet a imatge i semblana de lestructura esportiva
espanyola, caracteritzada per la seva verticalitat la "pirmide esportiva-, la seva centralitat que no
respecta ni tan sols lautonomia de les federacions autonmiques i pel fort intervencionisme
econmic, poltic i legislatiu de lEstat espanyol.
En una Repblica Catalana podrem establir un sistema esportiu catal alliberat de la pirmide
esportiva espanyola i dels seus principis. Un sistema propi que ens permeti gestionar el nostre
75

Esquerra Repu!"#a$a
capital esportiu, sense el llast duns principis i valors encara propis en bona part de letapa i tradici
franquista. Aix ens permetr simplificar fins abolir el rgim legal especial de les entitats esportives i
equiparar les seves exigncies legals al sistema jurdic dassociacions i entitats del rgim general.
*4 E! 0ese$;3!upa6e$. e#3$E6"# 0e! se#.3r esp3r."u
Lany 2003, el Govern de Catalunya destinava 35,2 MEUR a lesport. Al cap de quasi sis anys de
gesti poltica dEsquerra, aquest pressupost va arribar fins als 113,4 MEUR de lany 2010; es van
multiplicar quasi per 3 els recursos i es va passar duna despesa anual de 5,2 /hab. a una de 15,1
/hab. Va ser un salt histric, sense precedents per al sector esportiu que genera al voltant dun 3 %
del PB.
Aquesta poltica pressupostria ha sofert un canvi profund en els darrers dos anys, havent-se redut
el pressupost desports denguany a la quantitat de 76,7 MEUR. La davallada en el pressupost i la
manca dunes poltiques adreades a mantenir els eixos bsics del mn de lesport estan a la base
del gran desconcert que hi ha en lactualitat.
Cal que el sector es doti dun sistema de finanament propi que corregeixi aquest desequilibri. Un
sistema que sigui estable en el temps i que permeti al sector planificar el seu desenvolupament. Un
sistema que eviti la penalitzaci fiscal de la inversi esportiva i que permeti retornar part de la
riquesa que es genera cap al mateix sector. Cal prioritzar els aspectes del mn de lesport que sn
clau per al seu desenvolupament: suport al sistema catal dorganitzaci de lesport, suport a
lactivitat fsica i a un esport de base a labast de tothom, suport amb un adequat finanament pblic
i privat de lesport...
Calen un seguit de mesures econmiques i fiscals com ara:
- Presentar davant les Corts Espanyoles una proposici de llei que permeti la recuperaci de lVA
suportat per part de les entitats sense finalitats lucratives que facin inversi esportiva.
- Rebaixar el tipus de lVA aplicable als serveis esportius dacord amb les funcions socials que
desenvolupa lactivitat fsica i lesport.
- Presentar davant les Corts Espanyoles duna proposta de modificaci del tram estatal de lRPF i
de lmpost de Societats per a lestabliment de desgravacions fiscals per patrocini i mecenatge
esportiu.
- Crear duna lnia especfica de crdit pblic per a la inversi esportiva des de lnstitut Catal de
Finances.
- Donar suport a lestructuraci i desenvolupament del sector econmic catal dedicat a lesport.
- No discriminar lesport paralmpic a lhora daccedir als recursos del pla ARC.
Lenfortiment del sector econmic esportiu i de les entitats esportives noms far un salt qualitatiu
quan una repblica catalana pugui gestionar la totalitat dels recursos econmics que Catalunya
genera i que lEstat no retorna en forma dinversi.
Una Repblica Catalana que:
- Aprovi una llei de mecenatge esportiu que fomenti les inversions privades en el mn de lactivitat
fsica i de lesport de base.
76

Esquerra Repu!"#a$a
- Es doti dun sistema fiscal propi amb desgravacions significatives per la inversi que suposa
lesport en el sector salut, educaci, integraci social i economia.
- Apliqui un tipus dVA redut per als serveis que procurin lactivitat fsica i lesport de base.
- Estableixi un tractament legal especfic de lesport professional: la seva definici, mbit i
desenvolupament.
,4 E! pr3#Is per ass3!"r u$a a06"$"s.ra#"7 esp3r.";a #33r0"$a0a> e/"#"e$. " 0e<#e!L!@$#"a
Els valors dexcellncia i de transformaci social que volem per a lesport han darribar tamb a les
administracions pbliques amb competncies en matria desports. Tenim dret a disposar duna
administraci esportiva que tamb sigui un exemple dexcellncia.
Amb la represa de la Generalitat, Catalunya va perdre una oportunitat histrica de fer una nova
administraci pblica sense els defectes que arrossegaven les administracions pbliques hereves
del franquisme.
Una oportunitat que es va desaprofitar i que va fer que, malgrat els esforos per a evitar-ho, la nova
administraci catalana herets part dels vicis que volia evitar.
Ladministraci esportiva no ha restat al marge daquest fet. Encara ara, ladministraci esportiva
catalana pateix els efectes devastadors de lexcs de burocrcia, de la resistncia al canvi i la
innovaci i de les dificultats en la relaci amb altres administracions.
Cal aprofitar el coneixement que tenim i posar les bases duna nova administraci esportiva que
respongui a les necessitats del sistema esportiu. No pot ser que una administraci esportiva no sigui
rpida, forta, gil o competitiva.
Tamb cal que ladministraci esportiva millori els seus procediments, eliminant els obstacles
burocrtics que dificulten laccs als recursos de ladministraci i passant a un concepte integral
dadministraci en lnia.
Com a mesures immediates ens cal:
- Adaptar ladministraci esportiva als requeriments de ladministraci electrnica.
- Alleugerir la intervenci administrativa en el procs de registre dentitats i de la seva adequaci
al sistema legal.
- Establir un pla de simplificaci administrativa per reduir burocrcia innecessria.
En el marc dun Estat propi podrem establir una administraci esportiva nova, adequada al nou marc
esportiu i nacional, que es vegi alliberada dels errors comesos en lorganitzar ladministraci
esportiva amb parmetres semblants als de lEstat espanyol amb els que ens hem vist obligats a
conviure i a acceptar. Ser possible una administraci implantada territorialment amb els mateixos
criteris, evitant duplicitats dadministracions o competncies entre les mateixes, una administraci
que apliqui el principi de subsidiarietat i respecti lautonomia del mn local en lmbit de les seves
capacitats i competncies, a la vegada que pugui aplicar recursos a lesport de tecnificaci i delit,
per la seva projecci social i internacional.
77

Esquerra Repu!"#a$a
M4 Per u$a pr1#."#a esp3r.";a 0e qua!".a.
La prctica de lactivitat fsica i lesport de base s un b social que cal protegir, atesos els beneficis
que la seva prctica produeix en la salut i el benestar de les persones i en la cohesi social i la
prosperitat econmica del nostre pas. Totes les persones, independentment de la seva edat,
gnere, nivell socioeconmic o lloc de residncia, tenen el mateix dret a practicar lactivitat fsica i
lesport, i a fer-ho en unes condicions de qualitat.
En els anys que va estar compartint el Govern, Esquerra va liderar una poltica adreada a
aconseguir que la prctica esportiva arribs al mxim nombre de persones, amb lextensi de la
xarxa bsica dinstallacions esportives, definida en el Pla Director dnfraestructures Esportives
(PEC) aprovat el 2005, amb una considerable reducci del dficit dinstallacions esportives. Tamb
es va fer una aposta de reequilibri territorial, per tal que les comarques amb menys poblaci o amb
dificultats especials causades per la climatologia o les comunicacions, no quedessin fora de loferta
dactivitat esportiva, en molts casos a travs de loferta de lesport en edat escolar.
No noms cal treballar per incrementar la prctica esportiva, cal que aquesta prctica es faci en
unes condicions de qualitat ptimes.
- En aquesta lnia, cal millorar la qualitat de la formaci esportiva, amb el desenvolupament de les
titulacions reglades de tcnic esportiu i de la nova ordenaci de la formaci de grau i postgrau
universitari.
- Cal fer un pla especfic de restauraci, manteniment i millora de les installacions esportives a fi
que la prctica es faci en les condicions de seguretat i de confort adients, i per a qu la
construcci i el funcionament daquestes installacions respectin els requeriments de
sostenibilitat i eficincia energtica.
- Cal tornar a impulsar la millora contnua de la qualitat del nostre sistema esportiu. Per fer-ho,
caldr aprofundir les lnies de treball iniciades i obrir-ne de noves.
- Normalitzar i estendre el pla de qualitat a les associacions esportives escolars i als clubs
federats.
- Desenvolupar un pla estratgic per a la recerca, el desenvolupament i la innovaci en el sector
esportiu.
- ncrement de loferta formativa de formaci professional esportiva.
- Finalment, per tal que la prctica de lactivitat fsica i de lesport estigui sempre coberta per
lassegurana esportiva, estendrem lexpedici de la llicncia esportiva a tots els practicants i
establirem una regulaci de les cobertures vinculades a aquesta assegurana.
El ple desenvolupament de les lligues catalanes i la plena participaci en competicions
internacionals oficials seran els elements motors dun procs de multiplicaci de la laccs a
lexcellncia esportiva, actualment condicionada pels factors poltics i de discriminaci que arriben
de lEstat espanyol i de les federacions esportives espanyoles.
N4 Gua$Oar e! 0re. a #36pe."r "$.er$a#"3$a!6e$.
Lesport s lnic fet social que t una estructura organitzativa prpia, independent dels estats, a
nivell planetari. Efectivament, el moviment olmpic i la resta dorganitzacions esportives
internacionals, neixen i sestructuren a travs del pacte entre entitats esportives, sense la intervenci
78

Esquerra Repu!"#a$a
dels poders pblics. Perqu sentengui rpidament, ni el CO depn de lONU, ni la UEFA depn de
la Uni Europea, ni la NBA depn de la Casa Blanca.
Aquesta s la nostra concepci del moviment esportiu. Les entitats esportives neixen de la voluntat
dels ciutadans i ciutadanes de practicar lesport i sorganitzen lliurement al voltant daquesta activitat.
La fora i la vitalitat del sector esportiu neix, precisament, daquesta llibertat. De la mateixa manera
que no apostem per lintervencionisme pblic a lhora dorganitzar lesport al nostre pas, tampoc
acceptarem que cap estat ens posi barreres a lhora de portar els nostres esportistes a competir a
qualsevol lloc del mn.
Desgraciadament, lEstat espanyol i lEstat francs no comparteixen aquesta visi de lesport i ens
imposen una versi ben diferent. El sistema esportiu espanyol i francs pateix dun excs
dintervenci pblica, com podem veure en la intervenci habitual que el CSD fa de les reals
federacions espanyoles o en les actuacions diplomtiques que lEstat espanyol ha desplegat
contra el reconeixement internacional de les nostres federacions esportives.
Les federacions esportives catalanes, com a entitats privades que sn, tenen dret a afiliar-se a totes
aquelles organitzacions esportives internacionals que les acceptin lliurement. Les nostres
federacions i els nostres esportistes tenen dret a decidir on competeixin i quina bandera volen
representar. El mateix dret que tenen els estats reconeguts i molts altres pasos esportius que no
sn estats, des dEsccia fins a Puerto Rico, des de les Fere a Macao.
El dia 19 de mar de 1991, el Comit Olmpic de Catalunya va presentar al Comit nternacional
Olmpic la sollicitud de reconeixement. Aquesta instncia encara no ha estat resolta dacord amb la
Carta Olmpica vigent en aquelles dates. El procs iniciat cap a lEstat propi ha de permetre retornar
aquests contactes que han de permetre als esportistes i equips catalans participar en una de les
principals conteses esportives mundials.
Cal continuar el cam del reconeixement oficial de les nostres seleccions. Com Des del Govern,
donant suport institucional a les federacions catalanes que facin el pas. Des del sector esportiu,
treballant perqu altres federacions catalanes trobin les escletxes per on avanar cap al
reconeixement i, amb discreci i amb eficcia, facin el pas endavant. El pas cap a la normalitat:
competir all on vulguem i all on ens vulguin.
En la darrera legislatura el govern de CiU ha descuidat totalment el procs de reconeixement de les
federacions catalanes a nivell internacional, havent perdut aquest reconeixement algunes
federacions, fent molt difcil la continutat de la resta per la manca de suports explcits per a tirar
endavant la seva tasca.
La internacionalitat sha perdut darrerament com a referncia, fent ms difcil i contradient el procs
que sanuncia cap a lEstat propi. Quan ms necessari s fer sentir la nostra veu a lexterior, tamb
en el sector esportiu, el Govern actual ha tret el seu suport a competicions internacionals en que
venien participant les nostres seleccions, mantenint-se en canvi el suport ordinari per a participar en
competicions dmbit espanyol. El dret a competir internacionalment es guanya tamb des dels
camps i des dels estadis, donant suport a competicions internacionals i donant oportunitat a la
nostra joventut a competir amb els millors.
Ms enll de la lluita jurdica, cal crear les condicions favorables perqu els clubs i els esportistes
catalans puguin fer aquest pas sense por a les represlies esportives, bsicament, lexclusi de les
competicions estatals o internacionals de clubs. Per avanar en aquesta lnia, donarem suport a les
federacions i als clubs catalans que promoguin lligues, competicions i proves de prestigi amb
independncia de les federacions espanyoles. Tamb desplegarem un pla especfic per millorar el
nivell esportiu en aquelles modalitats que assoleixin el reconeixement internacional, prioritzant els
recursos econmics, tcnics i dinstallacions disponibles.
- Donar suport logstic, legal i institucional a les federacions esportives catalanes per a la seva
afiliaci internacional.
- Fomentar la relaci de les federacions catalanes amb les federacions internacionals.
79

Esquerra Repu!"#a$a
- Promoure lligues, circuits i proves de prestigi catalanes al marge de les competicions
espanyoles.
- Establir un pla especfic de millora del nivell esportiu per a les modalitats amb reconeixement
internacional.
- Establir relacions amb el Comit Olmpic nternacional per accelerar la internacionalitzaci de
lesport catal i aportar evidncies de la intervenci poltica de lesport per l'Estat espanyol.
La normalitzaci de lafiliaci de les federacions catalanes a les federacions internacionals noms
ser possible en el marc duna Repblica Catalana. La participaci de les seleccions catalanes en
competicions internacionals oficials, s a dir, la normalitzaci i desenvolupament de lesport delit i
professional noms ser plenament possible en el marc dun Estat propi.
En aquest sentit caldr:
- Promoure lafiliaci internacional de les federacions catalanes.
- Establir conjuntament amb les federacions esportives un pla especfic dexcellncia esportiva
per a les seleccions catalanes que han de competir internacionalment representant lesport
catal.
- Demanar el reconeixement per part del CO del Comit Olmpic de Catalunya.
- Promoure lenfortiment i incorporaci del COC en lmbit organitzatiu de lesport de Catalunya.
EL DRET DE LES DONES A LEDUCACI> LA CULTURA I A LESPORT
La cultura, com leducaci i els mitjans de comunicaci tenen un paper rellevant en el creixement
intellectual, tant en valors com en coneixement, de la nostra societat.
Vivim un moment histric caracteritzat per la complexitat i pels processos constants de canvi davant
del quals, la Cultura en el sentit mes ampli del terme, no pot restar indiferent. Per aix resulta
fonamental comptar amb les eines i recursos suficients per poder fer front a les noves necessitats
socioculturals de la ciutadania. Aquestes accions permetran assolir la igualtat entre els generes i la
interacci de les diferents maneres de fer i de viure al mn.
La participaci de les dones en la cultura ha de ser un element primordial a lhora de visibilitzar les
seves aportacions i de treballar per la transformaci del rol de "dones passives consumidores al
de "dones actives creadores de cultura. La presncia de les dones enriqueix i diversifica el mn
cultural (musica, art, literatura, arts escniques, cinema, pintura, escultura, arts decoratives) amb la
incorporaci de noves idees i sensibilitats. Les dones han de ser protagonistes i actives de les noves
formes de construcci sociocultural.
Tanmateix la coeducaci esdev una eina bsica per construir un nou model de ciutadania que ha
de fer possible la participaci i el desenvolupament de totes les persones, potenciant la igualtat real
doportunitats i leliminaci de tota mena de discriminaci per ra de sexe, aix com la integraci de
la perspectiva de gnere en els continguts d'aprenentatge.
La visibilitzaci i representaci de les dones en lmbit dels esports i la cultura, i tamb en els
mitjans de comunicaci i publicitat, lluny destar normalitzades, encara es mantenen fortament
estereotipades. Aquest fet dificulta lassoliment duna igualtat real entre els homes i les dones, que
80

Esquerra Repu!"#a$a
es veuen agreujats per la mancana de perspectiva de gnere en la informaci i el sexisme latent en
una part important dels missatges publicitaris.
E$ !16". 0e !a #u!.ura " e!s 6".-a$s 0e #36u$"#a#"72
- ncentivar la formaci en matria perspectiva de gnere i de les dones a les i els professionals
dels mitjans de comunicaci.
- Seguir promovent un s no sexista, ni androcntric dels llenguatges en els mitjans de
comunicaci.
- Establir convenis amb els mitjans de comunicaci per augmentar la visibilitat i audibilitat de les
dones.
- mpulsar la creaci de la Comissi digualtat efectiva entre dones i homes a la Corporaci
Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- Seguir donant suport als projectes dassociacions i de xarxes de periodistes amb visi de
gnere.
- Promoure la presncia de diversos cnons de bellesa fsica en els mitjans de comunicaci
pblics i privats, per visibilitzar la realitat diversa i canviant de les dones
- mpulsar un codi tic de comproms dels mitjans de comunicaci de respecte i difusi dels drets
sexuals i reproductius, entre daltres.
- Continuar impulsant la recuperaci de la memria histrica de les dones mitjanant el suport a
projectes i activitats que hi contribueixin.
- Seguir promovent lautoria femenina en els mitjans de comunicaci i en la cultura mitjanant la
creaci de lnies dajut.
- Difondre les creacions i produccions culturals femenines.
- Dur a terme accions de sensibilitzaci a la societat civil en la perspectiva de gnere i en el
reconeixement de les aportacions i els sabers femenins.
- Oferir formaci especfica en perspectiva de gnere a professionals dels museus, dels arxius
histrics i altres agents culturals, parant especial atenci a la captaci de nous pblics entre la
poblaci femenina.
- ncrementar les mesures de promoci de la creativitat femenina en espais artstics on estan
infrarepresentades.
- Dur a terme mesures especfiques per afavorir la visualitzaci de la realitat intercultural de les
dones de Catalunya.
- mpulsar la presencia de continguts relacionats amb la cultura de les dones i la seva diversitat
als mitjans de comunicaci.
E$ !16". 0e !e0u#a#"72
- Garantir la formaci del professorat en matria de coeducaci, tant en la formaci inicial com en
la formaci continuada.
- Potenciar la coeducaci de manera transversal en els currculums, i prestarem especial atenci
al currculum ocult.
81

Esquerra Repu!"#a$a
- Promocionar els estudis i la recerca sobre coeducaci.
- Dur a terme accions de sensibilitzaci social en els valors coeducatius.
- Promoure la incorporaci dels valors de la coeducaci en els materials lectius i didctics.
- Promoure la incorporaci de la perspectiva de gnere en lorganitzaci espacial dels centres
educatius.
- Afavorir les prctiques coeducatives en lmbit familiar.
- Contribuir a la consolidaci i lexpansi de lnstitut nteruniversitari dEstudis Dones i Gnere
(EDG)
- Fomentar la revisi dels paradigmes cientcs des duna mirada no androcntrica.
- mpulsar la revisi dels currculums des de la perspectiva de gnere de totes les disciplines i els
estudis.
E$ !16". esp3r."u2
ncorporar la perspectiva de gnere i de les dones al mn de !esp3r.:
- Fer seguiment i difusi de les actuacions en perspectiva de gnere dutes a terme per les rees,
organismes, federacions i clubs esportius.
- Vetllar pel compliment del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de
Catalunya.
E$ !16". 0e !a #u!.ura " e!s 6".-a$s 0e #36u$"#a#"72
- mpulsar la presncia de les dones en llocs de decisi i crrecs de responsabilitat als mitjans de
comunicaci.
- Promoure i donar suport als estudis que aportin propostes per superar landrocentrisme i el
sexisme en lmbit de la cultura.
- Seguir treballant per incloure personatges femenins en els espais expositius dels centres
dacollida turstica de Catalunya, aix com per impulsar la presncia de creadores catalanes en
les activitats de promoci exterior de la cultura catalana.
- Elaborar i difondre reculls de bones prctiques en lmbit de la programaci cultural.
- Revisar els continguts dels museus i altres equipaments culturals de Catalunya tenint en compte
la perspectiva de gnere.
- Promoure la projecci internacional de les creadores catalanes.
- Vetllar perqu les iniciatives industrials de les dones en lmbit de la cultura tinguin els recursos
necessaris i sucients per al seu desenvolupament.
- Recuperar la memria histrica de les dones al mn de la literatura, el pensament, lart, el
teatre, el cinema, la cincia...
82

Esquerra Repu!"#a$a
E$ !16". 0e !e0u#a#"72
- Adaptar lorganitzaci i la prctica de les institucions educatives a la coeducaci i a la
perspectiva de gnere i de les dones.
- Consolidar la gura de la persona responsable de coeducaci als consells escolars.
- Vetllar per la correcta implantaci de leducaci afectivosexual en totes les etapes educatives.
- Apostar per la formaci a les AMPA en relaci amb la coeducaci.
- Treballar amb les famlies immigrades en lmbit dels valors coeducatius.
- Donar suport a la creaci de comissions de coeducaci als centres educatius i la igualtat
doportunitats i de tracte entre dones i homes en els plans, els projectes i les memries dels
centres.
- mpulsar la creaci i desenvolupament de msters i postgraus especcs destudis de dones i
gnere.
- Promoure la incorporaci de les dones en els estudis en qu estan sobrepresentades,
visibilitzant el paper de les dones cientfiques i oferint dinamitzaci als centres educatius per
apropar els estudis cientfics i tcnics a les noies.
- Promocionar els grups de recerca de dones a les universitats, la investigaci de les dones i
sobre les dones.
- Difondre els treballs de recerca cientca duts a terme per dones en tots els mbits.
E$ !16". esp3r."u2
- Dur a terme accions de sensibilitzaci social, especialment destinades al personal tcnic i
directiu de les rees, organismes, federacions i clubs esportius, per incorporar la perspectiva de
gnere a lesport.
- Donar suport a la visibilitzaci de les dones en tots els mbits de lesport.
- Fomentar la investigaci des de la perspectiva de gnere de levoluci i trajectria de les dones
a lesport i sobre els factors que incideixen en la segregaci de la prctica esportiva.
83

Esquerra Repu!"#a$a
*4 La 0e/e$sa 0e! .err".3r"
Comptem amb un pas, que vol dir la seva gent, la seva manera de ser i de relacionar-se amb el seu
territori, que marca el carcter de la gent i linflueix en la manera de pensar. Ms enll de les rtios,
les planificacions estratgiques, els tants per cents, els ndex i les inversions, una infraestructura o
un servei pblic es poden mirar des de la fredor dels nmeros o des de la calidesa humana i la
transmissi de seguretat. Ens toca viure un moment histric de precarietat econmica i dillusi
nacional, i els catalans sabem que noms amb lesfor i la tenacitat de la gent aconseguirem fer el
salt cap a la llibertat nacional i el benestar. Transmetem calidesa i humanitat, la resta es pot
planificar.
El context econmic t la crisi com a tel de fons i, com a derivada, la incapacitat inversora actual de
la Generalitat, fet que t una gran incidncia en la planificaci. El context econmic tamb t una
lectura de retirada de la inversi de lEstat a Catalunya que, premeditada o no, es veu en les
propostes de pressupostos, en lestat dexecuci dels plans dinversi i en les prioritats inversores.
Catalunya t avui plans estratgics sectorials que abasten tots els mbits de les infraestructures: els
sectors energtics, logstics, transports, serveis bsics, seguretat, habitatge, protecci del medi,
telecomunicacions, etc.
gualment, la Generalitat t rgans de gesti que abasten tots els camps, o gaireb tots: residus,
gesti de laigua, sistema ferroviari, sector logstic, meteorologia, clima...
Tot i aix, lEstat conserva les competncies en gaireb tots els aspectes claus estratgics; aix
doncs, en aquest context, es fa difcil una planificaci encara que tingussim els recursos per
executar-la.
Larticulaci del territori ha dabastar un model reticular dinfraestructures, serveis i TC ben
connectat amb els Pasos Catalans i amb Europa per terra, mar i aire. Necessitem una poltica de
cohesi territorial que reordeni el desenvolupament industrial i urbanstic de forma sostenible,
coherent amb una poltica integral de garantia del dret a lhabitatge.
Per a la sostenibilitat del sistema i el nostre comproms amb el planeta hem de potenciar el consum
responsable, la producci daliments de qualitat i la comercialitzaci justa, la reducci dels residus,
la nova cultura de laigua i una poltica energtica que asseguri labastiment denergia i encaminada
a acomplir els objectius internacionals 20X20X20 i de lluita contra el canvi climtic.
Una poltica integral de gesti del territori que possibiliti lexplotaci racional i sostenible dels seus
recursos naturals i que esdevingui un autntic marc de protecci del medi natural genric: costaner,
martim, de muntanya o singular: rees o espcies protegides, zones sensibles, parcs naturals...
Sabem com fer-ho, tenim les eines de gesti necessries, hem programat plans de llarg termini,
Catalunya i la seva gent tenim lautoconfiana suficient com per saber que ho podem fer b. Aix
doncs, noms ens calen les competncies i els diners que si fssim independents tindrem per
poder invertir-los per fer un pas millor, ms solidari, ms just, ms lliure.
84

Esquerra Repu!"#a$a
MEDI AMBIENT I ENERGIA
VERS UNA NOVA CULTURA DE LAIGUA
Catalunya t dues conques fluvials: Districte de Conca Fluvial de Catalunya o Conques internes i les
demarcacions de lEbre i el Xquer.
Les competncies de la gesti de laigua sn de la Generalitat i les executa lorganisme pblic
Agncia Catalana de lAigua. A ms de labastiment, lACA s la responsable del control i la qualitat
daiges superficials, aiges subterrnies, aiges costaneres, zones humides, cabals de
manteniment, connectivitat fluvial, espais fluvials i recuperaci i millora d'aqfers.
LACA noms t competncies en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya o Conques internes.
Les conques de lEbre i el Xquer es gestionen amb la Confederaci Hidrogrfica de lEbre, sota el
control de lEstat, fet que implica no tenir cap capacitat de decisi sobre els cabals i les captacions.
La Garona forma part duna conca internacional i es gestiona tamb de manera compartida entre
lACA i la CHE.
La Directiva Europea Marc de l'Aigua, DMA, estableix uns objectius de protecci i millora de l'estat
dels recursos hdrics en quantitat i qualitat, aix com la millora dels ecosistemes hdrics associats i la
promoci de l's sostenible de l'aigua. La UE fixa que aquests objectius shan dassolir o en un
primer escenari el 2015, o en un segon escenari el 2027.
La DMA obliga a fer un Pla de Conca per a cadascuna de les conques fluvials de cada estat. Aquest
ha de garantir labastiment daigua, que sigui de qualitat, que incorpori els factors de correcci
ambientals necessaris, que contingui tot el cicle (captaci, transport, sanejament i gesti del servei).
LACA va redactar i aprovar el Pla de gesti del districte de conca fluvial de Catalunya (conques
internes) el 2010, mentre que, a les conques catalanes dins els mbits de les demarcacions
hidrogrfiques de lEbre i del Xquer, lEstat noms ha enviat a Europa una proposta dobjectius de
cabals de la conca de lEbre, que estan molt per sota del que creiem com a cabals viables per a
lEbre.
Daltra banda, la DMA obliga a una poltica de preus que doni incentius adequats per a ls eficient
de laigua, que acompleixi els objectius ambientals i que internalitzi tots els costos els financers, els
ambientals i els de recurs (captaci); s a dir, que el preu del rebut de laigua cobreixi totes les
despeses del cicle i, pel que fa a la participaci i transparncia, la DMA estableix dos criteris
importants en la gesti del cicle de laigua, la participaci ciutadana per a lestabliment dels plans de
conca i la transparncia pel que fa a les estructures de gesti i facturaci.
Catalunya compta amb un desplegament important dnfraestructures per al tractament de tot el cicle
de laigua.
- Redactar un Pla de gesti per a la part catalana de la Conca Ebre-Xquer, dacord amb la DMA
que garanteixi el cabal ecolgic de lEbre.
- Mantenir i recuperar el cabal ecolgic del riu Ter tal com es va explicitar amb lanomenat
"Comproms pel Ter.
- Consolidar lACA com a administraci hdrica nica, que executi les funcions que resulten de la
legislaci daiges de Catalunya i de laplicaci de la DMA.
- Consolidar el procs de participaci que preveu la DMA, amb limpuls dels consells de conca, el
restabliment i el rellanament del CUSA.
85

Esquerra Repu!"#a$a
- Establir la disponibilitat daigua com a eix estructurador a lhora de planificar o fomentar la
implantaci de nova activitat econmica i productiva al territori, obtenint com a resultat un
reequilibri real en funci de la disponibilitat dun recurs escs i costs.
- Proposar un Pacte Nacional sobre lAigua que defineixi com ha de ser la planificaci i gesti
hdrica a llarg termini i els objectius per a la redistribuci de lesfor.
- En el marc del Pacte Nacional sobre lAigua establir un Programa dUtilitzaci i Modernitzaci
dnfraestructures de laigua ds agrcola, entre ladministraci i les diferents comunitats de
regants.
- Generalitzar laprofitament daiges depurades provinents de tractaments terciaris per a ls
agrcola, previ informe de lACA, per a la recrrega daqfers i la recuperaci de cabals
superficials.
La mateixa aplicaci de les mesures i els objectius de la Directiva Europea Marc de lAigua ja s un
objectiu que podem fer nostre com a pas. Els efectes del canvi climtic sobre labastament daigua i
els efectes positius duna bona qualitat de les aiges continentals i martimes sn motius suficients
com per assumir els objectius de la DMA i fer una aposta per assolir-los.
MEDI NATURAL> POSEM VALOR AL TERRITORI
A Catalunya, aproximadament el 30 % del territori i unes 86.000 ha despais marins formen part de
la xarxa d'espais naturals protegits, amb diverses figures de protecci (parcs nacionals, paratges
naturals d'inters nacional, reserves naturals i parcs naturals, espais dinters natural i espais de la
xarxa Natura 2000).
Aquestes tipologies sn:
Dmbit Europeu: Xarxa Natura 2000 i les ones d'Especial Protecci per a les Aus (EPA ).
Dmbit estatal: Parc Nacional
Dmbit nacional (Generalitat i Parlament): Reserva Natural ntegral i Paratge Natural dnters
Nacional.
Dmbit nacional i local: Reserva Natural Parcial, Parc Natural i Espai Natural Protegit.
Hi ha avui tres opcions per protegir el territori natural: l's de la legislaci especfica, l's de la
legislaci de caire general (Llei durbanisme i Llei del sl...) o la protecci "privada mitjanant les
xarxes de custdia del territori.
Avui, a Catalunya tenim diverses tipologies despais naturals protegits, que depenen de legislacions
i competncies diverses. La competncia per la planificaci, declaraci i gesti dEspais Naturals
Protegits (ENP) en aiges exteriors correspon a lAdministraci General de lEstat. Hi ha una manca
dequivalncia entre les figures de protecci i les categories internacionals de la Uni nternacional
per a la Protecci de la Natura UCN.
La superfcie forestal de Catalunya s el 60 % del territori, situaci que anir creixent si atenem a les
dades dels darrers trenta anys (hem passat del 40 al 60 % en aquest perode). No hi ha gesti de la
massa forestal a bona part del territori, per diversos factors: tipologia de la propietat, manca de
rendibilitat, baixa incidncia de l'administraci, baixa demanda social, etc.
Pr3.e##"7 " Dre.s 0e!s A$"6a!s
Catalunya t les competncies en regulaci pel que fa a la protecci dels animals i en els darrers
anys s'han aconseguit un seguit de fites destacades pel que fa a la protecci dels animals, com per
86

Esquerra Repu!"#a$a
exemple evitar el sacrifici als centres dacollida danimals o labolici de les corrides. Aquests reptes
aconseguits han possibilitat millores puntuals, legals i en alguns casos estructurals.
Catalunya t per llei el Catleg de la Fauna Amenaada de Catalunya, i daltres aspectes relatius a
la fauna protegida, amb 259 especies.
- Modificar lactual organitzaci administrativa unificant totes les competncies de gesti i
protecci del medi natural i despais naturals protegits dins de la Generalitat de Catalunya en un
sol organisme, prou autnom com per planificar els models de gesti i la coordinaci de tots els
espais naturals protegits de Catalunya.
- Els sistema de gesti dels espais naturals protegits han de garantir la participaci del conjunt
dagents socials, aix com una major implicaci dels ajuntaments i daltres tipus dentitats
privades en la seva gesti.
- Elaborar un Pla Director del Sistema dEspais Naturals Protegits de Catalunya, que estableixi
lequivalncia entre les figures de protecci existents i les categories internacionals de la UCN.
ncorporant nous espais protegits en aquells ecosistemes ms mal representats en lactual
model (espais marins, paisatges agropecuaris tradicionals, etc.).
- Establir i dotar econmicament un programa dadquisici pblica de sl, donant prioritat a les
reserves integrals i les reserves naturals parcials i a les rees ms vulnerables de la resta
despais naturals protegits.
- ntroduir models de gesti dexcellncia dels espais naturals protegits, que involucrin lentorn
social ms proper aix com els agents econmics.
- Creaci del Comit Catal de membres de la UCN.
- Revisar i aprovar el segon programa de desplegament del PEN.
- Redactar una Llei del bosc que integri els mecanismes per afavorir laparici dun sector forestal
productiu, diversificat i rendible, juntament amb els mecanismes de protecci, de lliure accs i
de prevenci i gesti dels desastres naturals (incendis, nevades, ventades,...), establint un Pla
de Regeneraci Forestal que promogui la reconversi del sector.
- Elaborar una Estratgia dExplotaci Sostenible de la Biomassa.
1. Redactar un Pla de Connectivitat Ecolgica que reguli els usos de la matriu
territorial (espai intersticial entre zones protegides) i faci especial mfasi en la funci
ecolgica dels connectors fluvials (rius i rieres).
2. Redactar una Llei de protecci dels sistemes naturals costaners.
- Adhesi al manifest CLAC, Catalunya Lliure d'Animals en Circs
La Repblica Catalana entendr la qualitat de lentorn i el paisatge on vivim com a element
fonamental de la qualitat de vida per al desenvolupament hum i, fins i tot, com a actiu econmic a
preservar i, com a tal, tamb ha de tenir una gesti acurada per a tenir-ne el millor rendiment
perdurable possible.
Cal canviar els parmetres de gesti del sistema costaner per nous criteris basats en la gesti
sostenible, el manteniment del patrimoni i la facilitaci de lactivitat econmica compatible, sens
prejudici del carcter pblic del domini maritimoterrestre.
87

Esquerra Repu!"#a$a
LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIM?TIC> BAI&EM ELS FUMS
Linforme del 2007 del Panell ntergovernamental del Canvi Climtic (PCC) va determinar que
lorigen de lescalfament global i del conseqent canvi climtic era inqestionable i fonamentalment
antrpic. Aix doncs, la comunitat internacional, de forma majoritria, reconeix el problema i confirma
lorigen antropognic de les causes del canvi climtic a travs de lemissi de gasos amb efecte
dhivernacle (GEH).
Des de la cimera de Bali (COP 13) del desembre de 2007 sha estat treballant per buscar un
consens que doni continutat al Protocol de Kyoto, que expira el 2012, de moment sense consens.
La Uni Europea est plenament compromesa amb el compliment del Protocol de Kyoto, i ja est
desplegant el paquet energia-clima per assolir una reducci del 20 % de les emissions de gasos
amb efecte dhivernacle en el perode 2013-2020.
En el marc de les mesures contra el canvi climtic sestableixen uns cnons econmics que cal
pagar per lemissi de gasos que superi els lmits establerts per a cada estat. Aix doncs s lEstat
espanyol qui paga aquests cnons.
No hi ha una delimitaci de competncies en el tema Canvi climtic, per s que hi ha competncies
en els mbits en qu cal incidir per aconseguir els objectius de reducci del 20 % demissions de
gasos.
Des de Catalunya, la Generalitat sha dotat de dos projectes: lEstratgia Catalana dAdaptaci al
Canvi Climtic (ESCACC) i el Pla de l'Energia i Canvi Climtic 2012-2020.
Ms enll de la seva idonetat, el Pla de l'Energia i Canvi Climtic topa amb inconvenients per
executar-lo en lactual estatus jurdic de Catalunya, perqu planteja canvis estructurals en rees fora
de les actuals competncies de la Generalitat.
- ncorporar els objectius de lEstratgia Catalana dAdaptaci al Canvi Climtic (ESCACC) i del
Pla de l'Energia i Canvi Climtic en lacci de Govern, promovent una llei marc contra el canvi
climtic.
- mpulsar la recerca, el desenvolupament i la innovaci en el camp de la regionalitzaci climtica,
nous materials i en noves tecnologies que permetin ladaptaci preventiva als impactes.
- En el marc dels sistemes dexcellncia en la investigaci, crear un clster del canvi climtic,
amb la dotaci duna lnia de finanament per a projectes dadaptaci o mitigaci, fomentant un
eix econmic d+D.
- Establir un Pla estratgic ndustrial dadaptaci a les mesures contra el canvi climtic.
- Promoure els canvis legislatius necessaris per introduir la rehabilitaci urbana com a element
clau en la reducci demissions, la regeneraci del parc dhabitatge i la recuperaci econmica
del sector de la construcci.
- ncorporar en la planificaci i programaci sectorials una anlisi prvia que avalu la idonetat de
les diverses mesures a emprendre amb la finalitat de no incrementar ms la vulnerabilitat dels
sectors i sistemes.
- dentificaci de les mesures dadaptaci que ja sestan implementant en sistemes i sectors i
establiment dun catleg de mesures a aplicar en un horitz a curt termini (2020) i mitj termini
(2050).
88

Esquerra Repu!"#a$a
- dentificar les oportunitats que generar ladaptaci al canvi climtic amb relaci al
desenvolupament de nous productes, bns i serveis, incorporats a lestratgia de leconomia
verda.
- Establir un procs transparent i participatiu amb la ciutadania, en general, i amb els sistemes i
sectors ms vulnerables, en particular, per tal didentificar i avaluar les possibles mesures
dadaptaci.
- Promoure, des de tots els sectors productius, una economia baixa en emissions de carboni,
base fonamental de la Nova Revoluci Verda que proposem a la ciutadania.
En lmbit de les emissions, Catalunya haur dassumir els compromisos internacionals com a nou
Estat de la UE i en el marc del Protocol de Kyoto i del Mecanisme europeu de comer de drets
demissi, amb lavantatge de poder prendre uns compromisos ms ajustats a la seva realitat
industrial i energtica.
Segons calcula el Pla de lEnergia i Canvi Climtic 2012-2020, del volum total dingressos derivats
de la subhasta de drets demissi a Catalunya li correspon gestionar al voltant de 150 MEUR anuals.
A la nova Repblica, aquests ingressos podran ser reinvertits en accions de mitigaci i adaptaci al
canvi climtic i noves mesures de reducci de les emissions (energies renovables, programes
deficincia energtica, transport lliure demissions, etc.)
ENERGIA> CAP A UNA CATALUNYA )(( P RENOVABLE
Energia que consumim: en termes denergia, Catalunya s molt dependent dels recursos fssils (72
% quasi parts del total). Aix s un punt crtic molt important que amenaa leconomia catalana
davant un escenari dincrement de preus de petroli. Tot i aix, s menor que a lEstat espanyol pel
pes relatiu ms gran de lenergia nuclear.
El sector transport, consumeix ms del 44 % dels recursos energtics. La indstria s el segent
segment de consum. El sector residencial/domstic semporta poc ms del 16 % del consum total
denergia.
Catalunya disposa de bona capacitat de generaci hidrulica al Pirineu, on algunes de les centrals
sn reversibles (poden actuar demmagatzemament denergia). Les comarques de Tarragona
concentren les centrals de producci nuclear, fssil, elica i solar. Lrea de Barcelona s la de ms
consum denergia, amb poca capacitat de producci (tret dalguns cicles combinats i de
cogeneraci). Girona s netament deficitria en termes de producci denergia.
Qu"$a es.ru#.ura 0e pr30u##"7 e$erA@."#a .e$"6Q
Catalunya t prou producci elctrica per ser autosuficient (nuclears + cicles combinats + hidrulica
+ renovables) si comptem amb els intercanvis internacionals.
La xarxa de transport (110, 220, 440 kV) depn de lempresa REE Red Elctrica Espanyola.
Ms del 90 % de la xarxa de distribuci depn dENDESA i la resta est en mans de petites
empreses tradicionals del sector.
Renovables i cogeneraci: per sota del potencial del pas. Produm el 8 % de tot lEstat i en paguem
el 20 % mitjanant la factura elctrica.
Tot i no que no es disposi de la competncia per executar el tancament nuclear, el Govern de la
Generalitat ha danticipar una proposta realista i assenyada per preveure les alternatives a les
centrals nuclears que hi ha en funcionament a Catalunya, basat en les dates de saturaci de les
piscines de combustible (residus).
89

Esquerra Repu!"#a$a
Les centrals de cicle combinat (gas natural): actualment operen per sota de les hores de disseny.
Sn un bon element per compensar les intermitncies de les renovables.
Tenim bons indicadors de qualitat de subministrament elctric.
Balan energtic del pas: tenim una estructura de fonts ms equilibrada que lEstat espanyol, per
molt ms lluny en objectius com ara la penetraci denergies renovables i leficincia energtica.
Qu"$a es.ru#.ura 0e pr30u##"7 e$erA@."#a .e$"6Q
Catalunya t suficient producci elctrica per ser autosuficient (Nuclears + cicles combinats +
hidrulica + renovables) si comptem amb els intercanvis internacionals.
La xarxa de transport (110, 220, 440 kV) depn de lempresa REE Red Elctrica Espanyola.
Ms del 90% de la xarxa de distribuci, depn dENDESA, essent la resta en mans de petites
empreses tradicionals del sector.
Renovables i Cogeneraci: per sota del potencial del pas. Produm el 8% de tot lestat i en paguem
el 20% a travs de la factura elctrica.
Nuclear: al voltant del 2020, els tres grups generadors arriben a la vida de disseny, tenint davant
una difcil dicotomia entre a) tancar-les o b) allargar la vida til.
Les centrals de cicle combinat (gas natural): Actualment operen per sota les hores de disseny. Sn
un bon element per compensar les intermitncies de les renovables.
Tenim bons indicadors de qualitat de subministrament elctric.
Balan energtic del pas: Tenim una estructura de fonts ms equilibrada que lEstat espanyol, per
molt ms lluny en objectius com la penetraci denergies renovables i leficincia energtica.
La Tra$s"#"7 que /are6
- Elaborar una Llei de Generaci, Transmissi i s de lEnergia, amb un reglament de generaci
dautoconsum elctric, incls en un pla dimpuls a les renovables (amb lobjectiu de duplicar la
previsi del Pla de lEnergia per a 2020, fins arribar al 25 % del consum elctric renovable).
- Estudi de viabilitat tcnica postnuclears (hiptesis de tancament dels 3 grups al voltant del
2020).
- Programa per a la reducci del consum. Amb mesures especfiques en sectors com ara el
transport, transport pblic, electrificaci de les mercaderies (tren), vehicle elctric. Reducci
significativa del consum de tots els edificis de titularitat pblica.
- Potenciar lCAEN com ens regulador i de control dels recursos energtics a Catalunya.
- Estudi del potencial demmagatzematge hidrulic a les conques catalanes.
- Optimitzaci de les infraestructures de transport a molt alta tensi aprofundint amb lopci del
soterrament, preparaci de la xarxa de distribuci per la entrada massiva de sistemes de
microgeneraci energtica i Pla de modernitzaci de la xarxa de distribuci elctrica (activitat
regulada). Seguiment de la implantaci de comptadors digitals, automatitzaci de les lnies, i
altres sistemes de control i regulaci.
- Facilitar laccs de xarxa de gas natural per substituir usos de fuel.
- Elaborar un pla integral de substituci nuclear basat en les dates de saturaci de les piscines de
combustible, i que prevegi els impactes socials i laborals dels territoris afectats.
- Creaci dun equip amb competncies reguladores que assumeixi la supervisi del sistema
elctric/energtic catal.
90

Esquerra Repu!"#a$a
- Reduir el consum denergia en cada sector, fent especial mfasi en el transport, la indstria i el
residencial.
- Maximitzar la generaci renovable i optimitzar la capacitat demmagatzemament hidrulic.
- Prioritzar ls dels cicles combinats com a centrals de suport i incorporant sistemes de captura
de CO2.
- Disposar duna xarxa de distribuci moderna que actu de sistema nervis del sistema elctric
catal.
- Capacitat dinterconnexi internacional suficient, principalment soterrada, que permeti
balancejar els sistema elctric (importaci o exportaci segons necessitats) i de gas.
- Augmentar la transparncia del mercat elctric, amb mesures com la ntida separaci dactivitats
(generaci/distribuci/comercialitzaci), lassignaci de preus sensible als costos internalitzats
de cada tecnologia i integraci al mercat energtic europeu.
- Establiment duna estructura tarifria que permeti mantenir la capacitat inversora del sector,
per amb un cost raonable per al consumidor.
CAP AL RESIDU HERO
En lmbit catal, la Llei Reguladora i els programes de gesti de residus municipals
(PROGREMC), de residus industrials (PROGRC) i de residus de la construcci (PROGROC)
plantegen com a objectius prioritaris la prevenci, reducci i recuperaci. Malgrat aquestes
normatives i programes, els resultats de generaci demostren que les poltiques aplicades fins ara
per les diferents administracions continuen sense resoldre el problema.
El creixement a la darrera dcada de la generaci de residus, de residus municipals (creixement del
49 %) i especialment de residus denvasos (creixement en pes del 47 % i dels envasos lleugers del
76 %) i els deficients resultats de recollida i de recuperaci denvasos a Catalunya, demostren de
forma objectiva la ineficincia del model actual.
La normativa vigent a lEstat espanyol tampoc no ha estat capa de resoldre el greu problema de
laugment dels residus i el malbaratament de recursos que representa, i que sobretot ha afavorit els
interessos comercials i econmics del sector de la fabricaci i gran distribuci denvasos dun sol s
i no les necessitats de protecci ambiental i a la salut de les persones. Les propostes presentades
pel MMA de modificaci de la Ley de embases y residuos de embases (LERE), i la proposta del
Plan Nacional de Residuos (2007-2015), sn insuficients i continuistes, perqu no resolen la situaci
perqu cauen en els mateixos errors, no apostar per la prevenci i vertebrar els instruments
econmics i organitzatius per aconseguir uns resultats eficients de reducci de residus i consum
denergia i materials.
Queda palesa la necessitat dun nou marc normatiu a Catalunya, que inclogui objectius ambiciosos
per realistes, mesures econmiques, fiscals i organitzatives necessries per aconseguir frenar i
invertir aquesta tendncia de creixement de residus i de consum denergia i matries, i avanar cap
a poltiques de sostenibilitat cap a la societat del coneixement i ms responsable.
- Redactar una Llei Catalana dEnvasos i Residus dEnvasos que fomenti uns models de produc-
ci i consum que ens permetin frenar el consum creixent denvasos, una gesti eficient i optimit -
zada dels recursos i la minimitzaci en la producci de residus i impacte ambiental associat a la
seva gesti.
91

Esquerra Repu!"#a$a
- Reintroduir el Sistema de Devoluci, Dipsit i Retorn (SDDR) denvasos.
- Establir les bases duna Estratgia Catalana cap al Residu ero, que inclogui mesures integrals
en tot el cicle de vida dels productes i dels residus.
- Dotar dels recursos econmics necessaris el Programa Catal dEcodisseny (ecodiscat 2012-
2015) per tal de posicionar Catalunya i la seva indstria i centres de recerca com a referent
mundial en prevenci ambiental, al nivell de pasos com Holanda, Alemanya, Galles o el Pas
Basc.
- Fomentar un nou sector en el qual les empreses catalanes poden ser capdavanteres i fins i tot
podria ser un sector emergent, el de l'ecodisseny i lecoproducci.

Catalunya ha de tendir cap al concepte de Residu ero. Segons la Directiva de residus de la UE, els
residus deixen de ser-ho per esdevenir recursos aprofitables, i quan un disposa dun recurs, ni
lenterra ni el crema, sin que mira de treuren el mxim profit possible. Pensem que ha arribat el
moment de passar de la gesti dels residus a la gesti dels recursos. En estimacions de la
ero Waste Alliance, el reciclatge sost entre 10 i 25 vegades ms llocs de treball que la incineraci
i labocament.
La Repblica Catalana haur de recuperar el temps perdut en poltiques de prevenci i ecodisseny,
per guanyar en competitivitat, qualitat ambiental, imatge i innovaci.
POLITICA TERRITORIAL
PLANIFICAR EL TERRITORI AMB VISI DE PA%S
Els darrers anys el pas ha fet un pas endavant important en la generaci dinstruments que
permetran que la intervenci sobre el territori sigui en el futur ms racional, ordenada i respectuosa
amb el patrimoni natural, cultural i paisatgstic.
Lordenaci territorial s una competncies exclusiva de la Generalitat de Catalunya que tamb t la
capacitat normativa.
Ara b, resta molta feina per fer i el pas no es pot permetre malgrat la crisi- la parlisi en matria
de planificaci territorial que hem vist la darrera legislatura. Talment com el 2010, el gran repte que
hem dafrontar ara s el Pla Territorial General de Catalunya. s indispensable repensar el territori,
promovent la diversitat de paisatges, la connectivitat entre ecosistemes i la inclusi social.
- Redacci dun nou Pla Territorial General de Catalunya per planificar el territori amb visi de
pas i afavorint la diversitat territorial, establint els usos del sl a escala supramunicipal per tal
dassolir una distribuci eficient en el territori, tot consolidant el model de viles i ciutats
compactes, complexes i integradores; una protecci estructural dels espais lliures i de connexi
ecolgica. Amb un repartiment adequat i no redundant dequipaments, infraestructures dinters
general, aix com dels polgons industrials.
- Redacci dels plans directors territorials i sectorials, per perfilar amb ms detall els continguts
dels plans territorials parcials en espais que per la seva densitat, patrimoni arquitectnic o
natural, coneixen una major fragmentaci i pressi urbanstica i, per tant, estan sotmesos a ms
riscos.
92

Esquerra Repu!"#a$a
- Elaborar el Pla Territorial dels Sistemes de connexi ecolgica, amb lobjectiu de protegir el gran
patrimoni del nostre pas: els espais naturals, agraris i no urbanitzables, que minimitzi la
fragmentaci que les grans infraestructures ocasionen al patrimoni ecolgic del pas, i en
garanteixi la seva connectivitat social, ecolgica i paisatgstica4
- Completar la Planificaci dels Espais Fluvials iniciada amb rang de Pla Territorial Sectorial,
establint programes de desenvolupament i vinculant-los a la revisi del Pla Territorial General de
Catalunya.
- Aprovar una normativa sobre paisatge arquitectnic i desplegar i completar els catlegs de
paisatge, les directrius del paisatge i les cartes del paisatge. Reconeixement de les
potencialitats i la diversitat paisatgstica del territori catal i amb lobjectiu dentendre el paisatge
com a valor social i patrimonial per la seva protecci.
- Regular la implantaci de sls industrials i logstics, per equilibrar la seva implantaci, i
concretar les necessitats i els requeriments i que eviti la sobre oferta en el territori.
- A travs del planejament territorial moderar el consum de sl i cercar lequilibri durbanitzaci i la
redistribuci de la riquesa en el conjunt del territori.
Cal una visi proactiva i sostenible de la urbanitzaci, que promogui la densificaci selectiva de
lurbanisme dispers i la centralitat suburbana, incorporant aix, a banda de consideracions
edificadores, noves poltiques de paisatge i despai pblic. Daltra banda, s cabdal laplicaci
destratgies dintegraci social, per passar dun habitatge digne a un habitatge responsable i
estimulant, que superi una urbanitzaci allada i dispersa, que no promou la socialitzaci i porta
associada un elevat grau dinsostenibilitat pel que fa a serveis pblics, mobilitat i consum de
recursos (aigua, energia, etc.). Tanmateix, fem mfasi en una adequada planificaci i gesti de les
infraestructures al territori, potenciant un model equilibrat i en xarxa, que afavoreixi la connectivitat
ecosistmica i incorpori criteris dequitat social. Es fa imprescindible, tamb, crear una conscincia
collectiva en relaci a la gesti dels riscos naturals per a reduir-ne els impactes.
PLANIFICACI URBAN%STICA> CAP A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
En lactualitat i amb el context de la crisi, hi ha hagut un retrocs important de les poltiques
pbliques en matria durbanisme. Sota lempara de lanomenada reactivaci econmica sha
retrocedit novament en moltes de les poltiques pbliques desenvolupades els darrers anys per fer
front a problemes greus com la manca dhabitatge de protecci pblica o la necessria protecci del
sl no urbanitzable. Shan redut les obligacions de reservar sl per habitatge de protecci pblica
en molts municipis i shan ampliat substancialment tots els supsits en qu es permet la urbanitzaci
del sl rural que hauria de ser objecte de protecci.
Catalunya t competncies exclusives entre les quals la capacitat normativa- en matria
durbanisme. Tot i aix, lEstat a travs de la legislaci del sl interv en altres matries de
naturalesa urbanstica, el que en definitiva comporta una invasi competencial.
Ens preocupa que la manca dun adequat finanament per als nostres municipis els impedeixi portar
a terme aquest model de desenvolupament urbanstic sostenible.
aR Pr3.eA"r " p3sar e$ ;a!3r e! sE! $3 ura$".Ca!e
- Aprovar plans directors urbanstics de protecci clara del sl no urbanitzable que en
reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos, establint un marc legal per al suport a
iniciatives locals aportades des dels ajuntaments o ens privats per a la gesti del sl no
urbanitzable.
93

Esquerra Repu!"#a$a
- Desincentivar la reclassificaci del sl no urbanitzable reservant-lo per a casos dinters general
i en creixements compactes i sostenibles dels nuclis urbans existents.
- Cercar mecanismes que permetin alentir, i si escau desincentivar, la urbanitzaci de determinats
sls urbanitzables.
- Promoure plans directors urbanstics que cerquin lactivitat arrelada al territori, que posin en
valor el patrimoni cultural i natural i redueixin lafectaci de lactivitat turstica sobre el territori.
R Ap!"#ar e!s pr"$#"p"s 0e #36pa#".a.> #36p!e<".a. " #39es"7 a!s $3s.res p3!es " #"u.a.s4
- Establir una moratria de transici al tractament de les urbanitzacions disperses: allament
social, encariment dels serveis, marginaci, problemes de seguretat i impactes ambientals.
- mpulsar noves eines i instruments per als municipis de menys de 2.000 habitants o agrupacions
de municipis de menys de 500 habitants. Cal impulsar una actuaci de reequipament integrada i
interdepartamental (transversal), a partir de les seves especificitats.
#R V"$#u!ar e! 0ese$;3!upa6e$. ura$Bs."# a! s"s.e6a 0"$/raes.ru#.ures4
- Planificaci les rees de desenvolupament urbanstic en funci de la capacitat de servei amb
transport pblic.
- Mantenir el criteri de la llei durbanisme de no desenvolupar projectes urbanstics, sense tenir en
compte les implicacions sobre la mobilitat que comportarien.
- Planificar i executar les infraestructures de mobilitat, en funci del model urbanstic i
dimplantaci de les activitats en el territori.
Apostem per un desenvolupament urbanstic sostenible que sarticuli com la utilitzaci racional del
territori i el medi ambient i conjuminant les necessitats de creixement amb la preservaci dels
recursos naturals i dels valors paisatgstics, arqueolgics, histrics i culturals, a fi de garantir la
qualitat de vida de les generacions presents i futures.
Posar fi al consum indiscriminat del sl basat en la urbanitzaci dispersa, en lespecialitzaci de les
funcions en el territori i frenar els riscos de segregaci social. Per aix apostem per un model
durbanitzaci que es caracteritzi per la compacitat, la complexitat i el carcter integrat dels
assentaments, principal garantia per a la preservaci del sl no urbanitzable i el paisatge.
Defensem els creixements compactes, en qu es distingeixi clarament entre lespai construt i lespai
obert. Reivindiquem el valor de la barreja dusos que sarticulin en una trama urbana basada en el
principi de complexitat. Aix mateix davant els riscos de la segregaci social apostem perqu els
pobles i ciutats de Catalunya siguin espais de convivncia i redistribuci social, fonamentats en la
cohesi i la recuperaci dels espais en dess i dels elements arquitectnics i patrimonials propis. Ha
de cercar la integraci social entre persones de rendes i orgens desiguals, promoure el comer, els
serveis de proximitat i la barreja daquests en lespai.
ORDENACI DEL LITORAL> UN SISTEMA COSTANER SOSTENIBLE
El rgim jurdic del litoral catal ha estat limitat i condicionat, al llarg de les darreres dcades, pel
precari marc competencial i la indefinici jurdica del propi concepte de litoral, que han impedit el seu
desenvolupament global i efectiu.
94

Esquerra Repu!"#a$a
Tot i que lordenaci del litoral s una competncia exclusiva de la Generalitat de Catalunya des de
lany 1979, lEstat fins ara, a travs de la Llei de costes de 1988 (valida pel Tribunal Constitucional el
1991), ha regulat de forma exclusiva el domini pblic maritimoterrestre i ha intervingut en la
planificaci duna franja de territori que abasta fins a 500 metres, terra endins, des del lmit de la
ribera del mar.
El nou marc competencial definit per l'Estatut conjuntament amb els reials decrets estatals de
transferncies de competncies a la Generalitat dels anys 2007 i 2008 aporten nous instruments
que han d'ajudar a definir aquest nou model, superant els dos principals problemes del marc
estatutari anterior: la indefinici jurdica del concepte de litoral i la falta de competncies per
l'ordenaci del domini maritimoterrestre.
Malgrat les noves competncies, per, lEstat continuar definint el rgim jurdic del domini pblic
maritimoterrestre, i condicionant el desenvolupament del primer mig quilmetre del litoral.
La principal amenaa, en matria dordenaci del litoral s la reforma de la Llei de costes estatal
que, envaint novament les competncies de la Generalitat, suposa un retrocs del domini pblic
maritimoterrestre del que gaudim tots i al mateix temps la privatitzaci duna part significativa
daquest espai.
En un moment de crisi com lactual, la protecci del litoral catal s essencial des de moltes
perspectives social, mediambiental i tamb econmica.
Actualment existeixen els Plans Directors Urbanstics del Sistema Costaner (PDUSC 1i 2) amb la
voluntat de frenar el procs urbanitzador de manera immediata. Aix amb laprovaci del primer
PDUSC-1 es van preservar de manera plena un total de 23.500 ha situades a primera lnia de costa
de sl no urbanitzable i dels sols urbanitzables delimitats. Amb laprovaci del segon PDUSC-2 la
protecci ha arribat a 656 ha ms de sl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat.
- Aprovar una Llei d'ordenaci del litoral catal, que no noms ha de ser leix necessari per
vertebrar totes les poltiques pbliques al voltant daquest espai a Catalunya, sin tamb la
garantia per evitar futures intromissions de ladministraci estatal.
- Desenvolupar un model de gesti integrada de la costa catalana que impulsi un canvi de
tendncia en el desenvolupament futur de l'activitat humana al litoral catal dirigint-la cap
escenaris ms sostenibles.
- Atorgar competncies als ajuntaments de la costa catalana en la gesti i administraci de les
platges, que permetin acostar la gesti de l'espai litoral als ciutadans i siguin ms respectuoses
amb el principi d'autonomia municipal.
- Regular i aprovar els plans territorials d'ordenaci i s del litoral i de les platges que,
conjuntament amb els vigents PDUSC regulin i protegeixin de manera especfica els diferents
trams de costa, ats que no noms s una zona especialment vulnerable a les agressions
humanes, sin que tamb s on es concentra la majoria de la poblaci.
- Dotar de ms recursos el Fons per la gesti del sl no urbanitzable del sistema costaner, al
quals els ajuntaments afectats i les associacions de preservaci i custdia del territori poden
recrrer per finanar actuacions de gesti en aquest espai.
En matria dordenaci del litoral cal anar ms enll de lactual regulaci en lintent de desincentivar
el desenvolupament drees del litoral que shan escapat dels instruments de protecci per culpa
dels potencials riscos delevat cost de rescabalament i frenar al mateix temps els efectes negatius
que sobre lespai costaner pot tenir laprovaci de la nova Llei de costes. s necessari articular un
nou marc jurdic que, dacord amb la recomanaci 2002/413/CE del Parlament europeu i del
95

Esquerra Repu!"#a$a
Consell, de 20 de maig de 2002 sobre laplicaci de la gesti integrada de les zones costaneres a
Europa, protegeixi duna forma ms efectiva un espai tan sensible i que aporta tant a la riquesa del
pas com s el nostre litoral.
5ABITATGE> POL%TIQUES DE PA%S CONTRA LE&CLUSI SOCIAL
Catalunya t un parc dhabitatges de 3,9 milions dunitats, que suposa que amb relaci al 2001 sha
incrementat en 650.000 unitats. Daquest parc 2,8 milions sn habitatge principal, s a dir llars
familiars, mes o menys el mateix percentatge sobre el total que lany 2001, un 70 %. La resta 1,1
milions dhabitatges es habitatge secundari.
Pel que fa al rgim de tinena saprecia a partir del 2006 un repunt del lloguer que el fa arribar del
16 % el 2001, fins el 22 % el 2007, lluny encara del 33 % de la mitjana de la UE-15 i en concret del
47 % dAlemanya, del 42 % dustria o del 38 % de Frana.
Tan sols hi ha 52.000 habitatges protegits en rgim de lloguer (1,8 % del total habitatge principal).
Cal assumir que lexcs de producci de la bombolla ms els efectes collaterals, ha suposat
lavanament de la producci pels propers 4 o 5 anys. Lestoc dhabitatge nou no venut (gener de
2012) s de 106.000 habitatges, un 2,7 % del total del parc. Segons dades de lAPCE de juliol de
2012, en 86.000 habitatges. No es preveu la reducci de lestoc en el perode 2012-2015.
Les reserves incorporades al planejament urbanstic vigent destinades a la construcci dhabitatge
protegit es poden xifrar a finals del 2011 en uns 250.000 habitatges suficients per avanar en el
mandat de solidaritat urbana, si no es desqualifiquen. Sestima com a mnim en 300.000 habitatges,
un 10 % del total dels habitatges principals que estan necessitats de rehabilitaci. Com a mnim, el
46,2 % del parc de Barcelona s anterior a 1960 i un 73 % abans de 1970 i el 92 % abans de 1980
dacord amb el Cens de 2001 ponderat amb les dades posteriors de lNE. En el perode 2007-2011
hi ha hagut a Catalunya ms de 64.000 execucions hipotecries. La Generalitat t les competncies
formals en matria dhabitatge per lEstat conserva de facto importants competncies per la via de
la planificaci general de lactivitat econmica.
- Lloguer com a rgim de tinena prioritari de lhabitatge protegit de promoci privada i dret de
superfcie com a rgims de tinena prioritari de les promocions pbliques per garantir la
propietat pblica del parc que doni servei a ms duna generaci.
- nstar les entitats financeres que reben fons pblics i que disposen dun estoc immobiliari a
posar en lloguer, com a mnim, el 40% daquests habitatges a un preu social taxat. Aquest ha de
ser un criteri per a que les entitats financeres siguin beneficiries de diners pblics.
- La rehabilitaci del parc existent per reactivar lactivitat.
- El reforament dels actuals programes socials dhabitatge continguts al pla vigent 2009-2013.
- Creaci de parc protegit amb garanties jurdiques de no desqualificaci.
- Promoure el conveni entre la Generalitat i la futura Societat de Gesti dActius, el "Banco Malo
per a lexplotaci com a lloguer protegit de lestoc que sadjudiqui el "Banco Malo a Catalunya.
- Modificar la Llei del Dret a lHabitatge per crear un parc dhabitatge protegit pblic i/o privat que
perduri en el temps fins arribar a percentatges del 20 %.
- Aprovar el Pla sectorial de lhabitatge a Catalunya.
- Modificaci del Decret 187/2010 dnspeccions Tcniques del Habitatges reforant lobligatorietat
de la rehabilitaci energtica.
96

Esquerra Repu!"#a$a
- Creaci dun nou coeficient bancari de crdit obligatori ( rati Dipsit/crdit), per facilitar el crdit
als adquirents d'HPO.
Da#"7 e$ paAa6e$.> 6esures #3$.ra e!s 0es$3$a6e$.s " re#er#a 0Sa!.er$a.";es
- Daci en pagament per liquidar el deute hipotecari. Modificar la legislaci vigent per tal
dintroduir la daci en pagament com a forma de liquidaci del deute hipotecari en els casos de
bona fe i declarar abusives les clusules que en el contracte hipotecari fixin un lmit a la variaci
a la baixa del tipus dinters variable contractat.
- Crear un Fons de rescat de gesti autonmica per a famlies amb sobreendeutament
(FOHCAT), amb lobjectiu devitar lexclusi social i econmica, facilitar el manteniment en
lhabitatge, evitar els costos de les execucions judicials i permetre la reestructuraci del deute
contret amb les entitats financeres. Aquest fons shauria de nodrir de la recaptaci dun impost
finalista sobre dipsits de clients de les entitats de crdit.
- Emprendre mesures jurdiques i socials per evitar desnonaments, especialment en famlies amb
infants. Aplicar els informes de Serveis Socials de base, com a informaci prvia a les
sentencies judicials
- Crear un Fons, amb els diners provinents del retorn dels crdits destinats a salvar a les entitats
financeres, per atendre els impagaments de persones de bona fe i amb risc dexclusi, aix com
per reubicar en habitatges de protecci social a les persones desnonades.
- Reforar els programes de suport a les famlies en risc dexclusi social residencial: Mitjanant
els ajuts al pagament del lloguer o de la hipoteca, que han de passar a tenir la consideraci de
prestacions econmiques de carcter social permanents i promovent canvis normatius per a
lallargament dels 2 anys de moratria hipotecria pel 50% del saldo viu i complementant-la a
Catalunya fins els 220.000 .
- Mentre es mantinguin les execucions hipotecries, no fer efectiu el desnonament de famlies fins
que no es tingui compromesa la venda de l'habitatge.
La millor poltica dhabitatge es aquella que garanteix laccs a lhabitatge per a tota la poblaci:
- Ladequaci del preu de lhabitatge a la capacitat de renda de les famlies i per tant la
intervenci selectiva dels poders pblics.
- Per tant s una opci poltica definir un sector immobiliari que proveeixi habitatge per les
necessitats globals del pas inclosa una part raonable de demanda dinversi, per que no
collapsi la resta de la economia i que no generi els efectes socials collaterals del darrer cicle.
- Controlar el sobreendeutament. Canviar la normativa de les taxacions immobiliries
hipotecries, garantint que en cap cas el crdit pugui ser superior al 80 % del valor de taxaci;
- El tractament fiscal de les plusvlues immobiliries.
- La finalitzaci de les deduccions per la compra a lRPF.
- Canviar les actituds i la relaci envers lhabitatge com a valor patrimonial
El context europeu ens assenyala com histricament hi ha hagut una relaci inversa entre la riquesa
dun pas (PB/cpita) i la tinena en propietat de lhabitatge. Els pasos ms rics dEuropa sempre
han tingut un % de propietaris ocupants dhabitatge inferior a la mitjana europea amb lexcepci de
Noruega.
97

Esquerra Repu!"#a$a
SISTEMA FERROVIARI> PER UNA &AR&A EFICIENT I DE PRO&IMITAT
Catalunya disposa duna xarxa de ferrocarril de quasi 1700 km, des quals RENFE nopera el 82 % i
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) el 18 %.
Existeix un marc europeu que obliga a la liberalitzaci total del sistema ferroviari. En el marc de
ladaptaci als requeriments europeus lEstat ha fet diversos modificacions, el que permetria a
Catalunya anomenar gestors independents de les xarxes de Rodalies i Regionals.
LEstat de la xarxa ferroviria i dels diversos serveis que en depenen s la segent:
Catalunya t 4 de les sis principals estacions de mitja distncia de lEstat, totes quatre estacions
sumen quasi 11 M de passatgers i han tingut una inversi de 983 MEUR. Atocha t 3,2M de
passatgers i una inversi 750 MEUR.
L'Estaci de La Sagrera a Barcelona ha de ser la gran estaci central de l'Alta velocitat de
Catalunya. El finanament per a la Sagrera noms est assegurat en la primera fase
(estructura) quedant a l'aire la construcci de l'estaci i la urbanitzaci de superfcie.
Des de laprovaci del Pla de Rodalies, amb 4000 MEUR dinversi prevista, que ja eren 1000
MEUR menys del necessari per a la inversi necessria, noms shan invertit 400 MEUR, un 10
%.
El Corredor Ferroviari de mercaderies per leix mediterrani no t les inversions necessries,
mentre que lEstat prioritza inversions fomentant lalta velocitat i les connexions del corredor
central peninsular, en contra de les directrius europees.
Des de Tarragona cap al sud noms existeix la lnia convencional en ample ibric entre
Barcelona i Valncia (per b que a velocitat alta, 220 km/h) amb importants colls dampolla. El
Ministerio de Fomento va descartar la uni en alta velocitat al tram entre Tarragona i Castell.
La connexi en ample internacional de la lnia d'alta velocitat amb laeroport de Barcelona no
est prevista en els pressupostos.
La Lnia Lleida - Barcelona (Vilafant - La Jonquera) desprs de molts retards, i per evitar
noves indemnitzacions a TP-Ferro, es preveu obrir la lnia abans de finals del 2012, encara que
no amb connexi directa. La connexi directa Barcelona-Figueres-Perpiny est prevista per a
labril del 2013.
ADF est reduint els serveis de la lnea Reus Casp, entre elles les estacions de ferrocarril,
aix com la progressiva disminuci de la freqncia de trens, de rutes i de parades a les
estacions.
Tampoc es preveu en els pressupostos la connexi de la lnia Reus-Lleida i Valls-Lleida amb
Picamoixons. Actuaci que t com a objectiu permetre l'explotaci Valls Reus directe.
- Reformar la llei ferroviria de Catalunya, incorporant tota la capacitat legislativa, gestora, i
reguladora del sistema ferroviari catal emmarcada dins dels objectius de la UE per a la
Liberalitzaci dels sistemes ferroviaris.
- Dotar a FERCAT de lestructura necessria per gestionar tots els models i sistemes ferroviaris
de Catalunya com a ens gestor dinfraestructures ferroviries i daquelles responsabilitats que
shi associen en matria de planificaci, construcci, gesti i conservaci daquestes.
98

Esquerra Repu!"#a$a
- Establir les prioritats i els acords necessaris per adoptar un pla de xoc per a les Rodalies de
Catalunya i el transport ferroviari de Mercaderies, amb la construcci del Tram Catal del
Corredor Mediterrani.
El model ferroviari s un element clau per a la mobilitat a Europa:
- Una bona xarxa dinfraestructura ferroviria s necessria per aplicar poltiques dequilibri
territorial i de sostenibilitat dels assentaments i hbitats urbans.
- Noms consolidant loferta dinfraestructura ferroviria en tots els mbits (urb, metropolit i
catal), podem facilitar el canvi modal i assolir els objectius de reducci de gasos defecte
hivernacle segons la quota marcada per les directrius nacionals de mobilitat per al 2026.
- Vertebrar la mobilitat quotidiana amb un sistema de Rodalies global al conjunt de les rees
metropolitanes de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona.
- Consolidar una xarxa de transport ferroviari de mercaderies segregada de la xarxa
convencional, que es vertebri a partir del Corredor Mediterrani, amb connexions directes amb
els ports de Tarragona i Barcelona.
- Planificar les inversions en la construcci de la xarxa orbital ferroviria, el desdoblament de la
xarxa del Maresme, la modernitzaci de les lnies regionals dels eixos Barcelona-Manresa-
Lleida, Barcelona-gualada-Lleida, Tarragona-Tortosa-Mra-Lleida. la construcci de la lnia
d'alta velocitat entre Vandells i Valncia.
SISTEMA VIARI> PER UNA MOBILITAT EFICIENT
La xarxa de carreteres a Catalunya t 12.120 km, dels quals 1.830 sn de titularitat estatal, 5.960 (el
45 %) sn gestionades per la Generalitat i 4.330, gestionades per les diputacions. Aquesta xarxa es
configura radialment en tres eixos principals que parteixen de Barcelona i s'estenen pel litoral cap a
Perpiny via Girona, cap al Pas Valenci i Andalusia passant per Tarragona i cap a Saragossa
passant per Lleida.
El 86 % de la mobilitat total en carretera de Catalunya transcorre pel 50 % de la xarxa de carreteres.
La MD (vehicles/dia) a les carreteres titularitat de l'Estat s de 22.694, MD a les carreteres de la
Generalitat s de 8.133 i MD a les carreteres de la Diputaci s de 1.622.
La titularitat de les carreteres a Catalunya s diversa:
LEstat s titular de les autopistes i autovies d'inters general i dinters local. tamb s
titular de les carreteres de la Xarxa d'nters General i d'nters Local. T 476 km
dautopistes de peatge i 261 km dautovies i 55 km de carreteres de gran capacitat.
La Generalitat s competent a la xarxa bsica, comarcal i local primria. T 189 km
dautopistes i tnels amb peatge, i 162 km dautovies.
Les diputacions provincials tenen competncia en la xarxa de connexi local.
Els trams de risc molt elevat, o elevat, a les carreteres catalanes representen un 11 % de la xarxa.
De les autopistes de peatge majoritriament les concessions acaben entre el 2019 i el 2023, noms
hi ha tres concessions que acabaran entre el 2036 i el 2039, totes tres de titularitat catalana.
Catalunya t una rtio molt alta en carreteres dAlta Ocupaci, Autovies i Autopistes, per habitant i
km quadrat. El finanament de bona part daquesta xarxa sha fet a partir de peatges directes o
99

Esquerra Repu!"#a$a
indirectes. Aquest sistema, que ha anat prorrogant les concessions, s estrictament particular a
Catalunya i ha provocat que avui sigui noms una eina de carcter financer i no una eina de
regulaci de la mobilitat. A Catalunya, el 67 % de les vies rpides sn de peatge, mentre que a la
resta de l'Estat noms ho sn el 20 %. s evident que lactual marc autonmic genera un greuge
territorial i una injustcia social sense precedents enlloc.
El Pla de Carreteres preveia un conjunt dinversions que lEstat noms ha invertit el 14 %, o b no
shan executat, o b estan les obres aturades sense data, les principals intervencions eren:
Construcci de l'autovia A-2 (desdoblament de lN-2), entre i Sils i Tordera, noms s'han fet vuit
quilmetres que van de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva del desdoblament previst de
lN-2 a les comarques gironines.
Construcci de lautovia A-7 Alcanar-Barcelona: Tram Molins de Rei Vallirana-Vilafranca, tram
Altafulla-Vilafranca, trams la Jana-el Perell i el Perell-Vandells, trams entre Tarragona i
l'Hospitalet de l'nfant, resolent el nus del tram de Vandells.
Construcci de lautovia A-27 per unir Tarragona i Lleida a travs de Montblanc desdoblant
lactual carretera N-240.
Viaducte d'enlla entre l'AP-7 i l'A-2
- Assumir la titularitat de tota la xarxa viria a Catalunya.
- Redactar un nou Pla de Carreteres a Catalunya que tingui en compte tota la xarxa i que
desenvolupi un disseny que trenqui lactual estructura radial.
- Establir un nou sistema de vies rpides dalta ocupaci, que tingui en compte el conjunt de les
infraestructures del transport, la nova conjuntura econmica, els terminis de les concessions de
les autopistes, els parmetres mediambientals i paisatgstics i els objectius en la reducci de
laccidentabilitat.
- Nou disseny de la xarxa bsica al corredor del Mediterrani que tingui en compte lMD
(vehicles/dia), i les infraestructures existents, evitant, la duplicitat dinfraestructures.
- ntroduir mesures dissuasives per al trnsit de mercaderies a la xarxa bsica comarcal.
- niciar el procs per a la implementaci de lEurovinyeta per al transport de mercaderies.
- Manteniment de Tabasa com a empresa pblica.
- Transparncia i accs als plans econmics financers de tots els convenis de renovaci de les
concessions dautopista.
- Rescat de les autopistes on shagi trencat lequilibri economicofinancer. No allargar cap ms
concessi de les actualment existents.
- Homogenetzaci, a la baixa, de les tarifes de les autopistes que transcorren per Catalunya a
compte dels recursos pendents de la DA3a (ms de 1.000 milions euros)
- Gratutat de trams de lAP-7 Girona mentre no sacabi el desdoblament de la N-.
- Restituir el sistema de bonificacions existent fins a 31.12.11 als peatges dAlella, Les Fonts i
Mollet. Modificar Decret 427/2011. Compensar als residents habituals de lAP-7 al seu pas pel
Baix Peneds. Gratutat la C-16 entre Sant Fruits i Sant Vicen de Castellet, que serveixi per
millorar la mobilitat del sistema urb de Manresa.
100

Esquerra Repu!"#a$a
- Demanar la derogaci de larticle 12.a) de la Llei 8/1972, de 10 de maig, de construcci,
conservaci i explotaci dautopistes en rgim de concessi. Aquest article fa referncia a
lexempci del 95 % de lB daquelles autopistes concessionades (i les seves prrrogues)
abans de lentrada en vigor de la Llei dHisendes Locals
- Dotar el pas duna xarxa viria ben integrada, segura, sostenible, equilibrada territorialment i
viable econmicament. Aquesta xarxa viria ha de garantir laccessibilitat a tot el territori, i la
connexi efectiva i efica amb les xarxes de la resta de pasos europeus, singularment amb les
regions venes, dacord amb criteris de qualitat del servei, seguretat i qualitat ambiental.
- Una Catalunya de peatges tous, pensats des de leficincia, la gesti de la mobilitat i criteris
mediambientals, en qu la totalitat dels ingressos reverteixin en la millora, manteniment i
explotaci de les prpies vies.
- Contribuci lobjectiu de la UE en matria daccidentabilitat.
- Homogenetzaci dels parmetres en els dissenys de la Xarxes dalta capacitat.
- Millores a les senyalitzacions i introducci de les noves tecnologies en la gesti de la xarxa.
- Afavorir la intermodalitat fent obligatoris els estudis dimpactes intermodals.
LOG%STICA> UNA APOSTA DE PA%S
La gesti pblica logstica a Catalunya est dirigida per lempresa pblica CMALSA i per BCL
Barcelona-Catalunya Centre Logstic, diniciativa pblica i amb partenariat privat.
La logstica s un sector estratgic per a Catalunya, s un sector econmic que encara creix en el
context internacional i que, com el sector turstic, t visos de consolidar-se. Catalunya avui
concentra del 20 % de les empreses dedicades al transport i la logstica de tot lEstat.
Catalunya t molt bones condicions per ser en el mapa logstic internacional, amb dos ports de
primer nivell, un aeroport amb capacitats intercontinentals i en creixement, sl logstic especialitzat i
una xarxa viria i ferroviria amb una trama prou extensa que, juntament amb les xarxes martimes i
aries connecten Catalunya a les xarxes internacionals.
El conjunt de modes de transport presenten unes mancances que debiliten la capacitat de gesti i
dificulten la consolidaci de lactivitat logstica a Catalunya com a pea fonamental del nostre
sistema econmic.
Les competncies en tots els modes de transport sn de lestat. Aquest fet ha provocat un dficit
dinversions en infraestructures, especialment notori en el sistema ferroviari. A ms, no noms sha
impedit lacci comercial i la poltica de preus ad hoc, per exemple als aeroports o ports, tamb
shan fet poltiques que han anat en detriment de les capacitats de creixement i de consolidaci
dalgunes infraestructures.
Aix doncs no podem decidir els models comercials del sistema martim i tenim moltes dificultats per
treure les mercaderies en tren des dels ports de Tarragona i Barcelona. El sistema ferroviari t
importants colls dampolla i inversions urgents per fer en el corredor mediterrani. El sistema viari t
punts de collapse importants, aix com alguns punts negres amb alta concentraci daccidents com
la N-, i pateix dun sobrecost en peatges. Finalment, el sistema aeroportuari tampoc ens permet fer
una dinmica comercial prpia i algunes decisions estatals afecten a lestructuraci futura i viabilitat
dels aeroports.
101

Esquerra Repu!"#a$a
- Prioritzar la recerca de recursos econmics per a la inversi en infraestructures bsiques per al
transport de mercaderies. Corredor Mediterrani, connexi ferroviria en ample de via europeu
als ports de Tarragona i Barcelona i millores a la xarxa viria dalta ocupaci.
- Actuar en la capacitat de la xarxa viria per a trfics de llarg recorregut, amb la incorporaci
deines de gesti modernes com lEurovinyeta.
- Fer efectiva la liberalitzaci ferroviria agilitzant laccs de nous operadors al mercat ferroviari.
Garantir la connexi ferroviria amb Europa en amplada internacional per al transport de
mercaderies, aix com als ports.
- Minimitzar lafectaci ambiental del transport i la logstica, tant des del punt de vista de la
integraci territorial de les infraestructures, com des del punt de vista de les emissions de gasos
efecte hivernacle i gasos contaminants
- nvertir en aquells elements de la xarxa existent que ens permetin posar en funcionament el
Corredor Mediterrani.
Catalunya com a centre logstic capdavanter ha de transmetre confiana, voluntat de servei i
excellncia en la gesti. En aquest mbit es defineixen accions que incideixen en aspectes tan
diversos com els horaris o la qualitat i simplificaci dels serveis; la coordinaci dels grans nodes
logstics; la integraci dels diferents agents; la incorporaci de noves tecnologies al sector; i el
disseny d'una oferta formativa especialitzada, entre daltres.
- Planificar, construir i gestionar un sistema logstic en xarxa que integra els quatre tipus de
transport, en qu predomini lestructura lineal del Corredor Mediterrani i que vagi relligant els
ports i aeroports de Catalunya. Especialment els ports principals de Barcelona i Tarragona, per
tamb els ports secundaris de la Rpita, Vilanova i Palams.
- Promoure models de participaci pblica i privada en la promoci, gesti i explotaci de les
infraestructures.
- Facilitar els processos dinversi en el sector logstic i atraure inversions en emmagatzematge i
serveis de valor afegit.
- Convertir Catalunya en referent europeu en logstica de productes dalt valor afegit: productes
peribles, agroalimentaris, farmacutics, maquinria de precisi, etc.
- Compatibilitzar leficincia amb la sostenibilitat, seguretat, etc.
PORTS I TRANSPORT MAR%TIM> AL SERVEI DE LA COMPETITIVITAT DE LECONOMIA
Catalunya t una xarxa de 52 ports i clubs nutics, per el transport martim es concentra
majoritriament en els ports de Barcelona i el de Tarragona. El transport de mercaderies s el
principal motor econmic daquestes installacions. De la resta de ports nhi ha tres amb activitat
comercial: Palams, Vilanova i la Geltr i Sant Carles de la Rpita, i dos dindustrials, Vallcarca i
Alcanar, els altres tenen una activitat orientada a la pesca o a usos recreatius.
La Generalitat, a travs de lempresa pblica Ports de la Generalitat, gestiona 26 ports,
majoritriament pesquers i esportius.
102

Esquerra Repu!"#a$a
Els Ports esportius sumen en total 46 installacions amb aproximadament 25.000 amarradors,
que constitueixen la major dotaci de tot l'Estat i una de les ms importants de tota la
Mediterrnia. A Catalunya hi ha aproximadament unes 50.500 embarcacions esportives.
El port de Barcelona s el primer port de creuers dEuropa i de la Mediterrnia, i el quart del
mn. El segon port de creuers de Catalunya, el de Palams, rep uns 50 creuers l'any. El Port de
Barcelona compta amb 313 lnies regulars, i est connectat amb 423 ports de tot el mn. El Port
de Tarragona compta amb 33 lnies regulars, i est connectat a 51 ports darreu del mn.
Els ports de Barcelona i Tarragona han representat el 2011 el 3,6 % del PB Catal.
La Generalitat t competncies en transport en aiges martimes o continentals que es fa
ntegrament entre ports i llocs del litoral de Catalunya.
El Port de Barcelona i el Port de Tarragona tenen un rgim de funcionament amb autoritats
porturies dependents de l'Ente Pblico Puertos del Estado. Les administracions catalanes sn
presents a les autoritats porturies amb majoria i les presidncies les anomena la Generalitat,
per les decisions rellevants en matria de tarifes i inversions encara estan sotmeses a control
de lEstat.
Catalunya compta avui amb el Pla de ports de Catalunya 2007-2015 que ha suposat un nou pas
endavant per millorar l'ordenaci del litoral catal, promovent un s portuari eficient, sostenible i
racional.
- Revisar i actualitzar la Llei de Ports de Catalunya.
- Treballar amb en els objectius el Pla de Ports per a potenciar el transport martim de curta
distncia (TMCD o short sea shipping). Un concepte de transport martim intermodal port porta a
porta, complementari amb el transport per carretera i que resulta molt competitiu.
- Les previsions de futur del Port de Barcelona recollides al Segon Pla Estratgic del Port de
Barcelona (2003- 2015) insisteixen en la necessitat dampliar i consolidar la seva influncia en el
sector logstic i avanar cap a lobjectiu estratgic desdevenir el primer HUB logstic
euromediterrani.
- Assumir les competncies en els Consorcis dels Ports de Tarragona i Barcelona.
niciar els trmits per ser presents als organismes internacionals com la Organitzaci Martima
nternacional, el Sector Transport Martim Organitzaci Mundial del Comer i l'Agncia Europea de
Seguretat Martima.
Liberalitzaci dels serveis que ofereixen els ports: actualment molts dels serveis portuaris es
desenvolupaven en situacions de monopoli o oligopoli, la liberalitzaci del mercat ajudar a reduir
els costos i a millorar la productivitat.
ntegraci de les cadenes logstiques: els ports funcionen com a centres de valor afegit pel sector de
la logstica. Les inversions en infraestructures, els canvis i les transformacions en aquest sentit
continuen sent dactualitat.
Cerca deconomies descala i reducci de costos: un dels factors ms importants per a la
competitivitat porturia s el cost, molt lligat a la productivitat. Loptimitzaci i labaratiment del cost,
amb la recerca deconomies descala aix com la capacitat de gesti de la poltica de preus i de
promoci sn alguns dels objectius que cal abordar per mantenir la competitivitat i la qualitat.
Ports de 4a generaci: per assolir els nous reptes, en els darrers anys sha introdut el concepte
duna quarta generaci de ports. Aquesta generaci es caracteritza per funcionar en xarxa. La xarxa
consisteix en tenir una unitat comercial i de gesti aix com una estratgia de creixement i expansi
103

Esquerra Repu!"#a$a
comuna. Acompanyada, bviament, de les inversions en infraestructures i de les modificacions en
els sistemes tecnolgics de gesti.
SISTEMA AEROPORTUARI> DE CATALUNYA AL MN
Catalunya compta amb 5 aeroports comercials, 7 aerdroms i 32 heliports. Daquests nhi ha quatre
de titularitat estatal, considerats dinters general, que formen part de la xarxa d'Aena: Barcelona-El
Prat, Girona-Costa Brava, Reus-Tarragona i Sabadell.
La Generalitat de Catalunya t la competncia exclusiva sobre els aeroports i els heliports situats al
territori de Catalunya tret dels dinters general. La Generalitat gestiona els aeroports de la seva
titularitat a travs de lempresa pblica Aeroports de Catalunya.
El moviment de passatgers global al sistema aeroportuari Catal creix de forma sostinguda, aquest
creixement s degut sobretot al increment constant de laeroport Barcelona mentre que el de Reus i
el de Girona presenten decreixements que oscillen entre el 16,9% i 8,1%, degut a la poltica errtica
de pactes amb les companyies operadores.
A juny de 2011 laeroport de Pirineus-La Seu dUrgell ha comptabilitzat un total de 2.198 operacions
de 1.417 aeronaus des de la seva inauguraci el passat 4 de juny de 2010.
En els primers dotze mesos de funcionament de laeroport de Lleida-Alguaire lhan utilitzat 61.769
persones i sha realitzat un total de 2.656 vols. En aquest sentit, compleix el seu primer any superant
en un 23,5 % les previsions del nombre de passatgers per a aquest perode.
A setembre de 2010, ms de 300 empreses tenien la seva activitat directament relacionada amb el
sector; daquestes, sn destacables les de handling i de subministrament a lavi (10 empreses) i les
dinstallacions (20 empreses).
Catalunya compta amb un Pla dAeroports, Aerdroms i Heliports, que t com a objectiu desplegar
de manera integral la xarxa daeroports i aerdroms que acostar Catalunya als nivells
dinfraestructura similars que gaudeixen pasos de lentorn.
El Pla preveu accions en nfraestructures, gesti, rutes aries, diversificaci de lactivitat comercial i
la planificaci en els sistemes logstics. Podrem dir que els objectius del Pla es van desenvolupant
de forma correcta en tots els fronts, tret daquells que depenen de lmbit de lEstat.
Den de laplicaci del tractat del Cel nic Europeu, totes les competncies amb relaci a la gesti
del trnsit aeri, els serveis de navegaci aria i els requeriments en matria de seguretat aria
depenen de la Uni Europea, a travs de lAgncia Europea de Seguretat Aria i es reserva per als
estats membres la competncia per a la validaci i supervisi de les normes especfiques, que a
lEstat espanyol desenvolupa lAgncia Estatal de Seguretat Aria.
- Actualitzar el Pla dAeroports, Aerdroms i Heliports.
- Creaci dun organisme pblic gestor i planificador del sistema aeroportuari i de navegaci
aria, diferenciat de lempresa pblica Aeroports de Catalunya.
- Assumir les competncies en matria de navegaci aria, dins les directives del cel nic
europeu.
- Creaci dels consorcis de gesti dels Aeroport de Barcelona-El Prat, Girona-Costa Brava i
Reus-Tarragona, amb la participaci de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals,
la societat civil i daltres operadors privats.
104

Esquerra Repu!"#a$a
- Assumir la titularitat de laeroport de Sabadell per part de la Generalitat, incorporant la seva
gesti a lempresa pblica Aeroports de Catalunya.
- Crear un Pla dAcci de Competitivitat i Rutes Aries per Consolidar tot el sistema aeroportuari
catal, amb les especificacions de cada aeroport. Un dels principals objectius ser la
potenciaci de lAeroport de Barcelona com a hub aeroportuari amb vols transocenics.
- Millorar les infraestructures bsiques daccessos als aeroports catalans, especialment els
ferroviaris i amb especial atenci a larribada de Rodalies a laeroport de Barcelona.
El sistema aeroportuari s cabdal per a la planificaci estratgica, lequilibri territorial i el
desenvolupament econmic dun estat.
Lestructura actual del sistema aeroportuari catal s altament competitiva, tant per la capacitat
actual, de creixement i de consolidaci com a HUB intercontinental de laeroport de Barcelona, com
per la distribuci de laviaci comercial a travs dels aeroports de Reus, Girona i Alguaire.
El nostre sistema aeroportuari sha de basar en models de gesti descentralitzats, sota un paraigua
de planificaci pblica. Aquest model ha de ser competent i competitiu en tots els sistemes, ja siguin
de transport de passatgers o de mercaderies, aix com de serveis especials.
AGRICULTURA
POL%TICA AGR?RIA COMUNA> INTERLOCUCI DIRECTA AMB BRUSSELLLES
Des dEsquerra sempre hem apostat pel projecte que suposa la Uni Europea, una aposta que
tamb passa per vehicular lmbit agroalimentari. Catalunya s un contribuent nt en el pressupost
de la UE, daquesta manera volem participar activament en les seves poltiques que simplementen
des de Brusselles, especialment en el cas de la Poltica Agrria Comunitria (PAC), una poltica
clau en el futur del sector agrari.
Tanmateix, el model agrari catal es veu en un greuge comparatiu continuat a lhora de percebre les
ajudes de la PAC, ja que amb una producci agrria corresponent al 19 % de la del conjunt de
lEstat espanyol, noms rebem el 6 % de les ajudes provinents de la Uni Europea. Aquest atenuant
sexplica a causa que el model agrari catal caracteritzat majoritriament per integrar un tipus
dagricultura intensiva com sn cultius com la fruita dola, les hortcoles, o els sectors del porc,
laviram, etc. en no apostar-se de manera activa des de lEstat espanyol que s lactual interlocutor
amb Europa deixa lagricultura catalana majoritria fora de les ajudes de la PAC. El sobre nacional
de la PAC es distribueix en la majoria dels casos en contra dels interessos del sector a Catalunya.
Al seu torn, el Pla de Desenvolupament Rural (PDR) depn del Marco Nacional espanyol, pel qual
no disposem de tota la capacitat de decisi en aquest tema i en conseqncia no podem actuar
sobre en sector en funci dels nostres interessos sin que resten condicionats al Marco Nacional.
Per tant, un motiu ms per clamar per lEstat propi i aix poder defensar el nostre model agrari a
Europa duna manera clara i directa, sense passar pels embuts espanyols.
Fins que no disposem dun Estat propi no disposarem de competncies plenes en matria de
poltica agrria. Per aix, s vital que disposem dels segents instruments i/o capacitats:
- Hem de poder decidir dels fons europeus que ens corresponen a lEstat espanyol quins sn els
fons que corresponen a Catalunya i que ens el facin arribar (via directa des de Brusselles) per a
qu nosaltres els utilitzem en la millora i competitivitat del sector a Catalunya.
105

Esquerra Repu!"#a$a
- Hem de poder definir el nostre PDR o lequivalent que surti de la reforma de la PAC sense les
limitacions que imposa un Marco Nacional fixat per Madrid.
- mplementar un ens especfic de treball i resposta davant de totes les qestions que puguin
generar-se en el marc de transici nacional que es tractin en matria de poltica agrria. Un ens
de representaci i dileg integrat per poltics i professionals experts els quals estableixin relaci
directa amb les autoritats europees corresponents, mentre no soficialitzi formalment la
participaci de Catalunya com a nou membre de ple dret.
- Per tal de disposar de ms recursos per planificar una agricultura i agroindstria dalt nivell,
sostenible, i que mantingui elevats nivells docupaci.
- ncrementar el nostre pes a la UE i al mn com a pas comproms amb els ciutadans apostant
per una agricultura i una alimentaci de qualitat.
PLA ESTRATGGIC NACIONAL DE SUPORT A LAGRICULTURA I A LALIMENTACI
TPENSAAR
En un context on lactivitat agrria i les nostres produccions sn poc valorades per part dels
consumidors i de la societat en el seu conjunt, on els costos de producci cada vegada sn ms
elevats i els preus obtinguts per les produccions agrries sn menys rendibles pels nostres pagesos
i ramaders, degut al control que exerceixen les grans cadenes de distribuci sobre la darrera baula
de la cadena de preus, conjuntament amb un marc financer inadequat i rgid en un sector poc
promocionat per part de les diferents institucions fan que es posi en perill la subsistncia dun sector
clau i en conseqncia, lassoliment de la sobirania alimentria.
s importantssim que es marqui una poltica financera especfica per al sector productiu i que es
reconegui i saposti clarament perqu el sector agroalimentari es visualitzi com un sector clau pel
pas malgrat que en el mandat ems pel Parlament de Catalunya el passat 2010 es reconegus el
sector agrari com a estratgic per unanimitat de les forces poltiques tant per la importncia
econmica que representa dins del PB com perqu servir com a motor per sortir de lactual crisi
econmica que patim.
Resulta d'especial rellevncia posar en valor el nostre mtode i el producte final, de manera que els
ciutadans de Catalunya siguin capaos dentendre i posar en valor el paper dall que es produeix i
dall que arriba a totes les llars per a ser consumit.
Per aix, des dEsquerra presentem el Pla Estratgic Nacional de Suport a lAgricultura i
lAlimentaci o tamb anomenat PENSAA. Un pla interdepartamental ideat en un marc a mitj
termini fonamental per marcar lestratgia de futur en matria agrria i alimentaci per Catalunya. El
pla neix amb la voluntat de tenir una visi diferent de lactual model de poltica agrria, que en molts
casos no arriba a resoldre els problemes del sector, implementant poltiques a curt termini que
noms aporten solucions momentnies com sn la tramitaci de subvencions i que en molts casos
augmenten lendeutament de les nostres explotacions. El PENSAA busca, en primer lloc, propostes
i mesures per donar ms viabilitat a les explotacions agrries, per sobretot, el pla est concebut en
la seva gnesi per tal de provocar un canvi de conscincia en la societat catalana que afavoreixi la
percepci dels aliments que consumeix. Una manera de vincular els conceptes dagricultura i
alimentaci, que fins ara anaven destriats lun de laltre. Una connexi directa entre el productor i el
consumidor i promoure, dins daquest mbit, la figura del consumidor/productor que, si ara a causa
de la situaci de crisi resulta un suport a leconomia domstica, esdev un magnfic camp dassaig
per incrementar per sempre el valor de les produccions de proximitat. Els catalans doncs, hem de
ser valents a lhora de defensar els nostres productes, que sn productes daltssima qualitat i amb
una extremada seguretat alimentria i sanitria, on es compleix estrictament amb les normatives
que la UE exigeix, a diferncia dels productes que ens arriben de pasos tercers.
106

Esquerra Repu!"#a$a
Fins que no disposem dun Estat propi per, no disposarem de competncies plenes en matria de
poltica agrria. Per aix, s vital que des de la Generalitat de Catalunya sarbitrin les mesures que
permetin implementar-ho:
Consolidar lempresa agrria sobre les bases de leconomia familiar i la petita i mitjana empresa
moderna, competitiva, respectuosa amb el territori, que integri els nous valors de la sostenibilitat i
multifuncionalitat, la diversificaci de lactivitat i lequilibri territorial. Aix ens permetr mantenir viu el
nostre sector i dotar la indstria agroalimentria perqu aprofiti la base del mn cooperatiu existent i
dels productes de qualitat produts.
Promoure sinrgies del sector agrari i agroalimentari amb sectors complementaris, especialment el
turisme i la gastronomia, que sn tamb sectors importants i estratgics a Catalunya i entre els
quals es pot generar relacions @in8to8@in.
Garantir una producci i comercialitzaci daliments de qualitat. Uns aliments que han de tenir la
mxima garantia, qualitat i sostenibilitat que demana la nostra societat.
mpulsar una reestructuraci del DAAMN i dels organismes associats i ampliar el marc financer
pblic de suport, simplificant-ne el funcionament i eliminant les crregues burocrtiques que en
desvirtuen lobjectiu.
Ampliar el marc financer pblic, fent de lCCA el veritable suport del sector per a situacions crtiques
i assegurant un adequat finanament en el cas de projectes agraris estratgics o en projectes R+D+
impulsats per empreses privades.
Definir mesures per la preservaci de lespai agrari.
Definici duna xarxa de seguretat que asseguri la viabilitat de les explotacions.
Establiment de taules de concertaci entre les diferents baules de la cadena per repartir els esforos
al llarg de tota la cadena de manera que en el seu funcionament normal tothom hi guanyi.
El Ministeri dAgricultura Catal ha de passar de noms gestionar a planificar, ordenar i dirigir
polticament el sector.
Finanament just a causa de la manca dopcions financeres bones per el sector productiu i
transformador.
Desenvolupament destratgies complementries per a la rendibilitat de les explotacions i per
assegurar la suficincia i la qualitat alimentria de la poblaci del nostre pas.
INTERNACIONALITHACI DEL SECTOR AGRARI> UNA APOSTA ESTRATGGICA
Malgrat els grans esforos que ha realitzat el sector a lhora de mostrar-se competitiu, i a banda
tenir un sector agroalimentari molt potent, la realitat s que encara no estem prou
internacionalitzats. Les dades de 2009 ens diuen que el volum de vendes a lexterior de la indstria
agroalimentria catalana representen el 21 % del total de les exportacions de lestat per malgrat
aquesta dada positiva les importacions catalanes encara superen les exportacions i la taxa de
cobertura encara s al 98 %. Sectors com el de la carn i el de vins i caves sn clarament
exportadors per sorprenentment importen llet, peix, oli i begudes alcohliques, entre daltres.
El model exportador que ha caracteritzat lagroindstria a casa nostra ha estat basat en el preu baix
que anava sent competitiu comparat amb la resta de pasos de la UE, principalment Alemanya i
107

Esquerra Repu!"#a$a
Frana. Actualment, amb lentrada a la Comunitat de pasos de lest i amb laugment dels costos a
Catalunya, aquest diferencial de preus ha disminut.
Hem passat a ser un pas amb uns costos semblants als dels nostres clients. Aix ens obliga a
adoptar una nova estratgia basada en donar valor afegit, garantir la qualitat i certificar la seguretat
alimentria en els nostres productes.
Per tant, hem dafegir serveis i R+D que acompanyin al nostre producte i el diferencin dels
productes de pasos emergents que sols competeixen en preus. La qualitat com a forma de
diferenciaci i dexclusivitat. Els sistemes de producci agroalimentria europeus ens donen una
garantia pel que fa a la seguretat alimentria.
El sector agroalimentari catal disposa dun gran Ano@ (o@ que pot comportar un element
estratgic en la venda de serveis i tecnologia a lexterior. Cal, per tant, definir estratgies globals
que permetin que la competitivitat dels productes alimentaris obrin portes a la venda de tot el paquet
tecnolgic i de serveis que la fan possible. Aquesta estratgia dinternacionalitzaci, per ser
plenament efectiva, hauria danar de la m de les poltiques de cooperaci, ja que la producci
daliments s una pea clau en el desenvolupament dels pobles.
Mentrestant, hem de definir, com orientem la poltica agrria especialment en:
R+D+: Redefinint el pressupost i les funcions de lRTA.
Promoure la creaci dorganitzaci de productors.
Enfortiment de les llotges de referncia a Catalunya que han de liderar lestabliment de preus
(Mercolleida, Bellpuig, etc.).
mpulsar una estructura comercial que posi a labast de la nostra agroindstria els mercats
mundials, en els quals una agricultura nica i singular com la mediterrnia es pot expandir
grcies a les seves qualitats i valors.
Creaci dinterprofessionals fortes dmbit catal i europeu.
Tamb hem de desenvolupar al mxim les funcions i el grau doperativitat de PRODECA
(especialista agroalimentari orientat a la internacionalitzaci) i ACC10.
- Per definir lliure i sobiranament on hem de dirigir els nostres esforos en lmbit agrcola.
- Per marcar les nostres estratgies de futur de lagricultura i la ramaderia en lmbit de la UE i del
mn.
- Per potenciar estructures productives i comercials.
- Per organitzar de la cadena i estabilitat dels mercats.
- Per fer els nostres propis sistemes de producci, tecnologia i competitivitat que ens portin a ser
capdavanters en el sector agrcola.
- Per defensar davant de la UE i controlar el seu compliment de les normes de comercialitzaci
comunes a la UE que assegurin que les importacions de tercers pasos compleixin amb
normativa de qualitat, seguretat sanitria, benestar dels animals i exigncies mediambientals
sobre la producci i el producte i respecte als treballadors per evitar competncia deslleial.
- Per crear una administraci pblica moderna i adaptada a les necessitats dels agricultors,
ramaders i lagroalimentaci.
108

Esquerra Repu!"#a$a
- Perqu les rendes del nostre sector siguin dignes i equiparables als altres pagesos i ramaders
de la UE.
-
SOCIETAT DE LA INFORMACI
INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS> INFRAESTRUCTURES DE FUTUR
Catalunya s un dels principals mercats pels operadors de telecomunicacions, especialment per
Telefnica, que en el 2011 hi va obtenir uns ingressos de ms de 3500 milions deuros, ms per
exemple que tots els ingressos que genera a lArgentina. Aix fa que aparentment loferta de serveis
de telecomunicacions tant fixes com mbils a Catalunya sigui prou mplia i la disponibilitat
dinfraestructures sigui superior a la mitjana de la Uni Europea.
Tot i aix, si sanalitza en detall es pot veure que aquesta oferta manifesta unes importants
mancances tant pel que fa als preus com pel que fa al territori, conseqncia de les poltiques del
Govern central quan a regulaci del mercat de telecomunicacions a Espanya, aix com de la total
mancana daquestes competncies per part de la Generalitat de Catalunya.
Des del punt de vista dels preus, el servei de connexi de banda ampla ADSL, el de major cobertura
amb moltssima diferncia, es mant aquest any 2012 com el 8 ms car dEuropa de mitja, per una
velocitat mitja que es situaria en el nombre 17, per darrera de pasos com Romania, i empatada
amb Bulgria o Letnia, per exemple. Per tant, la relaci qualitat/preu dels serveis disponibles a
Catalunya s extraordinriament dolenta.
Des del punt de vista del territori, se segueixen produint forts desequilibris en loferta de serveis
disponible, tot i els esforos de la Generalitat per tal de compensar la manca dinversi dels
operadors en les zones rurals de baixa densitat demogrfica a travs de programes com el
Catalunya Connecta. A ms, aquests esforos impliquen importants despeses per part de la
Generalitat, que ha de compensar via pressupostaria la manca dinversi en aquestes zones dels
operadors.
Tant el preu excessiu dels serveis disponibles com el desequilibri territorial de loferta contribueixen
a agreujar lescletxa digital, excloent de la societat de la informaci a parts molt importants de la
poblaci.
En lactual situaci la incapacitat legislativa de la Generalitat de Catalunya en matria de
Telecomunicacions s gaireb absoluta. Les competncies sn exclusives de lEstat, i la capacitat
de Govern de la Generalitat es limita a la inversi pblica en infraestructures que compensin els
desequilibris abans esmentats, i a intentar coordinar les negociacions entre els ajuntaments
(aquests tenen competncies locals sobre el desplegament) i els operadors per tal dintentar millorar
les cobertures.
Tenint en compte que la situaci actual s de total absncia de competncies en telecomunicacions,
i que aix no canviar en tant i en quant no sassoleixi la independncia, durant la fase de transici
les poltiques a portar a terme han de seguir perseguint els objectius de minimitzar els desequilibris
existents a travs de la inversi pblica i la coordinaci dajuntaments i operadors.
Quan a la inversi pblica s evident que la situaci financera de la Generalitat no permetr a curt
termini excessives despeses. Per tant, les mesures ms importants shauran de centrar a posar en
valor les que ja hi ha facilitant el seu s als operadors amb acords que permetin oferir els serveis a
preus millors que els actuals. Cal doncs recuperar la filosofia de loperador neutre all on sigui
possible.
109

Esquerra Repu!"#a$a
Aix mateix cal treure el mxim profit dels espais de titularitat pblica on es puguin desplegar serveis
sense problemes de competncia amb els operadors. Estem parlant de biblioteques, collegis,
universitats, centres socials, per tamb de museus, llars davis, poliesportius, estacions de tren i
zones de lleure. En tots aquests espais shauria de permetre laccs i-fi amb total llibertat, sense
restricci daccs. En lactual moment de desenvolupament dels smart8phones, laccs a nternet es
fa cada cop ms des daquests dispositius, ms accessibles i barats que els ordinadors. El tipus
dutilitzaci que es fa daquests dispositius exigeix que laccs a nternet no tingui barreres, i que el
ciutad, en la seva mobilitat a travs de diversos espais pblics, pugui accedir de forma immediata i
transparent a la xarxa, sense necessitat de feixucs i lents processos de demanar claus, permisos,
etc., en cada espai pblic diferent que utilitza. El cost daquest tipus daccions s molt redut, i el
benefici social que sen treu, enorme.
En els casos que els espais siguin de la Generalitat shauria de desplegar directament, i en el cas
que la titularitat sigui dajuntaments o diputacions, shauria darribar als acords necessaris per tal de
possibilitar un pla general daccs pblic gratut a nternet en tots els espais de titularitat pblica a
Catalunya. Fins i tot aquest pla es podria fer extensible a altres espais de titularitat privada per dus
pblic, com els que pertanyen a obres socials dentitats financeres, fundacions o fins i tot les
diverses organitzacions religioses.
Disposar dun Estat ens permetria poder regular dos aspectes fonamentals de les
telecomunicacions: ls de lespectre i la regulaci del mercat de telecomunicacions.
Ls de lespectre permet determinar els serveis que es proporcionen a travs seu, i el nombre
dempreses o institucions que els han de poder prestar. Per exemple, la regulaci de lespectre ens
permetria determinar quants canals de TDT hi ha dhaver, i tamb a qui sadjudiquen. Aix s
fonamental per la cultura catalana, que ara mateix pateix per la mancana de canals de TDT degut a
que la majoria estan adjudicats a cadenes dmbit estatal. Tamb permet establir el nombre
doperadors de telefonia mbil i les tecnologies a travs de les que ofereixen els seus serveis,
influint en la qualitat i disponibilitat daquests serveis.
La regulaci del mercat de telecomunicacions permet la concessi de llicncies, a travs de la qual
es poden establir les condicions a complir per part dels operadors que en vulguin obtenir. Una
condici per exemple pot ser la dels nivells de cobertura. Aix lgicament aplicat sobretot als
operadors de telefonia mbil, als quals es pot demanar que, per tal dobtenir la llicncia,
proporcionin els seus serveis en tot el territori, i amb uns determinats nivells de qualitat i
disponibilitat.
A ms, tamb permet regular els preus de les telecomunicacions. Per exemple, en lactual context el
govern dEspanya determina el preus que loperador incumbint (Telefnica), s a dir, el que disposa
de la majoria de les infraestructures, ha de cobrar als altres operadors per el seu lloguer, per tal de
permetre la competncia entre operadors sense generar duplicitat dinfraestructures. La protecci
que el Govern espanyol ha fet tradicionalment del negoci de Telefnica, a travs de lestabliment de
preus molt elevats daquests lloguers, s una de les principals causes de lelevat preu de la banda
ampla a Espanya. De fet, si disposssim de les competncies necessries podrem fer com ja han
fet els pasos ms avanats en matria de telecomunicacions (Gran Bretanya, Corea, Singapur, ...),
separant els negocis de les xarxes de transport de les telecomunicacions del de la prestaci del
serveis, evitant aix que els operadors incumbents abusin de la seva posici de domini per la
propietat daquestes xarxes. Cal recordar que la immensa majoria daquestes xarxes pertanyen a
Telefnica per la privatitzaci duna xarxa que era de titularitat pblica. Aquesta separaci sha
demostrat que permet una major competncia i per tant la reducci dels preus dels serveis.
En resum, i per no fer una exposici excessivament llarga, volem un estat per tal de poder regular el
nostre espectre i el nostre mercat de telecomunicacions, i daquesta forma determinar quins serveis
han darribar al ciutad, i controlar tant la seva qualitat i cobertura com les condicions de
competncia que permetin lassoliment dun nivell de preus equivalent als dels pasos avanats en
aquesta matria.
110

Esquerra Repu!"#a$a
,4 IDENTITAT> REPUBLICANISME I MUNICIPALISME
A dia davui, Catalunya i el conjunt dels Pasos Catalans es troben al mig duna crulla comuna al
conjunt dels pasos occidentals: la crulla social, producte de la darrera crisi econmica, en la qual
hem doptar per aprofundir en el model econmic neoliberal, que s el que baixa duna part dEuropa
i el que ens ha dut precisament a la crisi, o per contra apostar pels models que estan gestionant la
crisi amb majors puntuacions en termes deficincia i equitat: els que es poden observar a pasos
com Dinamarca, Sucia, Noruega, Finlndia o, en un altre sentit, slndia. Daltra banda, el nostre
pas es troba tamb al mig duna crulla especficament seva: la nacional, la de la negaci del dret
de decidir a nivell collectiu per part de lEstat espanyol, evidenciat amb el fracs de la reforma de
lEstatut i del recent pacte fiscal.
ERC s lnic partit de larc parlamentari catal que proposa un rumb clar per tots dos dilemes: en
lmbit social, avanar cap al model escandinau de producci i repartiment de la riquesa; en lmbit
nacional, convertir Catalunya en un Estat independent dins la UE, amb vistes a aconseguir ms
dhora que tard la independncia i la reunificaci del conjunt dels Pasos Catalans. Tots dos objec-
tius sn mtuament necessaris: lhostilitat econmica de lEstat espanyol fa impossible avanar cap
el model socioeconmic escandinau sense la independncia, i aquesta noms arribar si la majoria
de la societat la percep com una via per aturar les retallades, repartir de manera equitativa la factura
de la crisi i emprendre el cam de la seva superaci. Per aquest motiu, ERC sintetitza tots dos eixos
daven en una mateixa proposta de pas: la Repblica Catalana. Com volem aquesta Repblica
Com laconseguirem Les segents pgines tenen intenci de respondre aquestes preguntes.
LA CONCRECI DE LA REPBLICA DE CATALUNYA2 EL MODEL DESTAT
La #r"s" 0e !eA"."6".a. " !a "$su/"#"@$#"a 0e63#r1."#a 0e !a Ca.a!u$Oa au.3$E6"#a
Lautogovern a Catalunya pateix una doble crisi de legitimitat:
Una crisi comuna a la major part de pasos europeus, en qu una part important de la ciutadania
sent i expressa un rebuig creixent cap a la democrcia liberal, en la insuficincia de la seva forma
actual com a democrcia representativa.
Els efectes de la crisi econmica, sovint acompanyats duna retallada de drets socials adquirits per
dcades de lluites populars, han traslladat a la ciutadania la percepci que, duna banda, el sistema
democrtic actual no resol les seves necessitats bsiques (feina, formaci, educaci, sanitat,
habitatge...), i daltra banda, que mostra signes dhaver estat usurpat pels poders financers i per la
connivncia dunes prctiques presumptament opaques o corruptes de certes elits poltiques.
La segona crisi de legitimitat s especfica a Catalunya i als Pasos Catalans, respecte la forma
concreta que ha adoptat la democrcia, LAutonomia, sempre qestionada pels poders fctics
espanyols, ha assolit un estadi desgotament total. Des dun punt de vista econmic, el sistema
autonmic ha demostrat ser incapa de posar fi al sagnant espoli fiscal i a lhostilitat econmica dels
successius governs de Madrid cap els Pasos Catalans. A nivell poltic i cultural, les necessitats
nacionals catalanes no tant sols no han trobat encaix dins lEspanya autonmica, sin que han topat
amb una oposici creixent, cada cop ms virulenta, tant des de la dreta com des de lesquerra
espanyola majoritria. Mentre a Catalunya el suport a la independncia no para de crixer, a
Espanya les enquestes mostren lexistncia duna majoria social favorable a una recentralitzaci de
lEstat. El fracs de la reforma de lEstatut iniciada lany 2004, certificada per la sentncia del TC el
2010, ha suposat la fi de qualsevol via autonomista i federalista dins lEstat espanyol. Avui la
dicotomia passa per triar entre la independncia o la resignaci a lempobriment, la residualitzaci
de Catalunya i la seva submissi al poder de Madrid.
Des dERC, entenem que aquesta doble crisi de legitimitat exigeix tres lnies dactuaci estratgica.
Duna banda, cal apostar per un nou model de producci i distribuci de la riquesa, semblant als que
111

Esquerra Repu!"#a$a
es donen als pasos escandinaus, que estigui adaptat a les necessitats de leconomia del
coneixement alhora que proporciona seguretat material i autonomia personal al conjunt de la
ciutadania. Daltra banda, cal resoldre el conflicte dinteressos amb Espanya tot convertint
Catalunya, i a la llarga els Pasos Catalans, en un Estat independent dins la UE. finalment, cal
assegurar que la Catalunya independent no repeteixi els vicis dels estats naci, apostant per una
Repblica que resolgui la doble crisi de legitimitat democrtica actual amb ms democrcia. Cal
garantir a la ciutadania el dret dexpressar les seves preferncies i crtiques mitjanant noves i
millors institucions democrtiques, adaptades a les possibilitats i exigncies de lera actual que
vivim.
De !au.3$36"a a !a Rep:!"#a

Els primers anys que presideixen la creaci dun nou Estat sn crucials per determinar la forma i el
funcionament que aquell Estat tindr en el futur. Per aix s molt important que el procs de creaci
daquest Estat reflecteixi els valors, els atributs i el tarann que la societat vol atorgar-li.
El procs de transici de la Catalunya autonmica a la Repblica Catalana suposa una gran
oportunitat, ats que ens dna la possibilitat de construir sense les inrcies que han presidit el
desenvolupament deficient de la democrcia a Espanya. Tamb significa una gran responsabilitat: la
dassegurar que el cam cap a la Repblica no defraudi les esperances que la societat diposita en
aquest projecte. Assumim el comproms duna transici cap a la Repblica Catalana sobre les
segents lnies dactuaci, basades en tres dilegs simultanis: amb la societat catalana, lEstat
espanyol i la comunitat internacional, que es troben desenvolupades en la primera part del
Programa:
- Conversa Nacional bottom8up per la ndependncia: debat constituent del nou Estat impulsat i
moderat, per en cap cas protagonitzat, pel Govern, en collaboraci amb la societat civil
sobiranista. La conversa es donar de manera autnoma a cada associaci de vens, a cada
sindicat, a cada agrupaci dempresaris, a cada assemblea ciutadana, a cada entitat cultural, a
cada plataforma cvica; i culminar amb la convocatria duna consulta sobre la independncia.
- Explicaci internacional de la nostra causa: creaci duna instncia especficament orientada a
lexplicaci internacional de la Conversa Nacional per la ndependncia, posant de relleu la seva
base i el seu funcionament democrtics i la necessitat que els seus resultats, expressats en
consulta popular, siguin respectats i implementats tant pel Govern de Catalunya com pel
dEspanya, aix com per la Uni Europea i la resta dorganismes internacionals dels quals
Catalunya forma part en lactualitat.
- Negociaci diplomtica amb el Govern espanyol: el Govern de Catalunya assegurar la mxima
cordialitat amb el Govern espanyol durant el procs, el qual es desenvolupar amb el mxim
consens possible entre Madrid i Barcelona. Lnic lmit a aquest procs de negociaci ha de ser
el respecte al principi democrtic i, per tant, al dret de decidir del poble de Catalunya, tant pel
que fa al calendari com als resultats finals del procs. Ni el Govern catal ni lespanyol no poden
escatimar al poble de Catalunya el dret inalienable de decidir el seu futur.
- *ontinu+tat de lB%stat del benestar i redistribuci de les c)rregues de la crisi : no podem arribar a
la independncia amb una societat polaritzada i descohesionada, amb una fractura insalvable
de la convivncia i amb un estat del benestar liquidat. Per tal dassegurar que la Repblica
Catalana no naixer amb el llast de les desigualtats, caldr una reorientaci de la poltica
econmica i fiscal de la Generalitat, com a alternativa a les retallades, segons les lnies
apuntades al primer i segon blocs daquest programa.
La Rep:!"#a Ca.a!a$a que a$9e!e6
Durant el procs dindependncia el poble de Catalunya haur de ser consultat no tan sols per la
independncia, sin caldr referendar el model dEstat que vol. En aquest sentit, la proposta dERC
es concreta en el segent model de Repblica de Catalunya:
- Una Repblica consagrada a la defensa dels Drets Humans tal com recull la Carta nternacional
dels Drets Humans de lONU, tant pels de carcter civil i poltic com pels de tipus socioeconmic
i cultural. Volem inspirar-nos en la Carta de Drets Humans i Llibertats del Quebec, aix com
112

Esquerra Repu!"#a$a
recuperar per la Constituci Catalana aspectes com la consideraci de la propietat com un dret,
el contingut i els lmits del qual, es determinin pel poder legislatiu prenent com a base la seva
utilitat social.
- Una Repblica democrtica, en qu les institucions representatives es complementin amb
mecanismes i institucions de carcter participatiu similars als existents a pasos com Sussa.
Sha dafavorir el respecte per les minories i lassoliment de grans consensos entre les principals
forces poltiques i socials del pas, en detriment de govern incontestats frut de majories
circumstancials. En aquest sentit, volem que el sistema electoral de la Repblica combini una
relaci el ms directa possible entre representants i representats amb el respecte a la
proporcionalitat, tal com sesdev a pasos com Alemanya.
- Una Repblica constitucional, bastida sobre la separaci de poders i governada com un Estat de
Dret sota limperi de la Llei. En aquest sentit, i seguint la tradici poltica de Catalunya i els
precedents existents al nostre entorn poltic, entenem que la Repblica haur de ser
parlamentria o semipresidencial, per tal devitar la independncia absoluta del poder executiu
prpia dels sistemes presidencials, que poden tendir a la inestabilitat i a lautoritarisme. Aix
mateix, caldr garantir el respecte a la Constituci mitjanant un control concentrat de la
constitucionalitat de les lleis, exercit per un Tribunal Constitucional independent dels poders
pblics i les lleialtats de partit, semblant als existents a pasos com Alemanya o ustria.
- Una Repblica cohesionada i inclusiva, que eviti latomitzaci de la societat ni fomenti un
patriotisme uniformista com lespanyol. Caldr que la Repblica reconegui i celebri les diferents
realitats culturals existents al nostre pas, com la personalitat nacional aranesa, la presncia del
castell a la nostra societat o larribada de nous collectius culturals arran de la nova immigraci,
i que alhora faci de la llengua i la cultura catalanes el punt de trobada i de vertebraci entre
aquestes realitats. La Repblica de Catalunya haur de ser laica, bo i garantint la llibertat
religiosa i de conscincia, on la ciutadania s producte tant de l ius soli com de lius sanguinis i
de lius volle o adopci voluntria de la ciutadania.
- Una Repblica descentralitzada, que reforci els governs locals i les vegueries, i garanteixi un
autogovern asimtric i respectus amb la personalitat nacional de la Vall dAran. Defensarem la
reunificaci confederal amb la resta dels Pasos Catalans i lobertura a la federaci amb la resta
de pobles dEuropa i del mn.
- Una Repblica social, bastida sobre un model de democrcia econmica, de producci i
redistribuci de la riquesa homologable al de les socialdemocrcies avanades. Una Repblica
que faciliti la vida als ciutadans i als seus projectes de vida, que sesmerci en propiciar la feina i
les oportunitats per tothom. Una repblica inclusiva socialment, que ajudi als emprenedors, als
treballadors i cre les condicions per al dileg social. Una Repblica formada per ciutadans
lliures, cultes, crtics i compromesos, on safermi lemancipaci de dones, joves i altres
collectius tradicionalment discriminats. Una Repblica que basteixi un sistema pblic de
benestar dacord amb els principis duniversalitat, equitat i responsabilitat.
113

Esquerra Repu!"#a$a
LEMPODERAMENT CIUTAD?> LA REGENERACI DEMOCR?TICA I EL DRET
DE DECIDIR
)4+ E! 0espres."A" 0e !a 0e63#r1#"a " !a 0esa/e##"7 p3!B."#a 0e !a Ca.a!u$Oa au.3$E6"#a
Vivim moments de desprestigi i allunyament social de la poltica. Aquesta situaci, tot i no ser nova
al nostre pas, sha vist agreujada per una srie de factors com la crisi econmica que patim, la
impotncia de no disposar deines dins el sistema autonmic per superar-la, i la hostilitat manifesta
per part de lEstat espanyol tant en termes econmics i socials, com lingstics i culturals, que
neguen sistemticament el nostre fet nacional i el dret a decidir com a ciutadans.

La crisi econmica global s un factor determinant a lhora d'entendre la percepci que la ciutadania
t envers la poltica com a via per a solucionar problemes. Les frustracions patides pels ciutadans a
resultes de les poltiques implementades tant per governs estatals com per governs regionals i
defensades i promogudes per les instancies comunitries, han provocat allunyament i rebuig cap a
la poltica i han generat una onada de desafecci que amenaa seriosament la legitimitat del
sistema democrtic. Aix juntament amb la actitud irresponsable del govern de lestat i de la
Generalitat de carregar el pes dels costos de la crisi a lesquena de les classes mitjanes i
treballadores catalanes, fa que la situaci s'agreugi fins a extrems difcilment sostenibles.
La constataci que Catalunya no disposa de les eines suficients per superar la crisi econmica ha
fet crixer el descrdit envers lEstat espanyol. Parallelament, creix la percepci de la necessitat
dassolir un nou estatus per al nostre pas, que permeti donar respostes ms eficaces als nostres
problemes quotidians i dotar-nos dun nou horitz poltic, econmic, social i cultural. La manifestaci
del passat 11S ns la demostraci ms evident. Reflexa el convenciment ja majoritari al pas que
lesgotament del model autonmic, i les constants humiliacions patides per part de l'estat espanyol,
ens ha dut a un punt de no retorn. La celebraci dun referndum per la independncia s ara
mateix la prioritat ms imperiosa de Catalunya.
Els republicans creiem que la poltica s la millor eina de transformaci i progrs social. Cal tornar la
poltica a la ciutadania i apoderar-la per tal de fer-la partcip de les decisions que regeixen en part
les seves vides. El treball, el dileg i limpuls de la transparncia i la participaci en lesfera pblica,
sn les niques vies per a tornar la poltica al lloc que li correspon. En sntesi, contra la desafecci
poltica, cal ms poltica que mai, ms participaci i ms debat, ms democrcia. Esquerra ha liderat
iniciatives per afavorir la radicalitat democrtica, la transparncia i la participaci de la ciutadania en
els assumptes pblics. Noms aix, sentn lesfor realitzat per impulsar la prohibici de les
donacions annimes, la limitaci de les despeses de campanyes electorals, o la llei 14/2008 de
lOficina Antifrau de Catalunya, com a eines per valoritzar la tasca poltica, esborrant la sensaci
dimpunitat davant el fenomen de la corrupci que ha esquitxat reiteradament el mn poltic i ha
contribut al seu desprestigi.
Des dERC hem fet passos importants en laprofundiment democrtic, per cal ser ms ambiciosos i
aprofundir en l'apoderament social i la lluita contra la opacitat administrativa. Laprovaci de la Llei
de Consultes Populars o la Llei 1/2006 de la niciativa Legislativa Popular, sn avenos importants
en la corresponsabilitzaci en lelaboraci de legislaci per part de la ciutadania i de
lassociacionisme del nostre pas. Tot i aix, resta molta feina a fer. Locasi perduda per laprovaci
de la Llei Electoral, exemplifica el mal que els interessos partidistes poden arribar a fer al sistema
democrtic. Aix doncs, en aquesta propera legislatura, caldr treballar per bastir un marc legal que
apropi la ciutadania als seus representants, millori els sistemes delecci i determini clarament les
regles del joc democrtic.
Defensem laprofundiment democrtic per crear una conscincia cvica i de responsabilitat poltica,
capa dimpulsar mecanismes de participaci directa de la ciutadania. Volem crear nous canals que
acostin la poltica a la gent i recuperar la seva confiana.
114

Esquerra Repu!"#a$a
'4+ Les re/3r6es #ap a !a Par."#"pa#"7 #"u.a0a$a
Volem treballar decididament per posar en marxa totes aquelles reformes que han de viabilitzar el
procs d'autodeterminaci, per alhora no restarem esforos en la reivindicaci d'un nou model
poltic. Volem dotar a la ciutadania de noves eines de participaci, per crear un nou marc de
relacions entre la societat civil i els estaments poltics. Volem teixir un nou marc de relaci mtua per
garantir l'estabilitat del sistema poltic catal.
Volem promoure i abanderar una nova corrent poltica, innovadora, que trenqui amb les convencions
ms anacrniques i obscurantistes del sistema poltic catal, moltes d'elles heretades del sistema
poltic espanyol. Cal recuperar la proximitat i sensibilitat envers les reclamacions socials.
Aquesta renovaci passa per combatre el fenomen de la desafecci poltica i lallunyament entre la
societat civil i la classe poltica que posa en risc la mateixa legitimitat del sistema. s per aix que
plantegem tot un seguit de propostes que han dorbitar entorn al dret a decidir i als nous horitzons
de sobirania nacional:
- Defensarem l's de la Llei de Consultes Populars per a la celebraci dun referndum sobre el
futur de Catalunya, en qu els ciutadans puguin decidir si volen que Catalunya esdevingui un
estat independent dins la UE.
- mpulsarem laprovaci duna Llei de Participaci Ciutadana. En la propera legislatura
desenvoluparem les normatives que permetin fer efectives les altres formes de consulta popular
diferents del referndum previstes a larticle 122 de lEstatut, com els frums de participaci, les
enquestes o les audincies pbliques.
- Fomentarem la introducci de pressupostos participatius en l'mbit local per crear espais de
consulta i reflexi on el ciutad pugui actuar com a agent decisori sobre l's i les destinacions de
determinades partides pressupostaries d'entitats locals.
- Volem impulsar un Pla de participaci ciutadana que cre una partida pressupostaria destinada a
la decisi ciutadana en els ajuntaments catalans. Volem establir nous canals de participaci
ciutadana des de la base de l'administraci, les corporacions locals. El projecte consisteix en
instar els ajuntaments a destinar un mnim de l'1,5% del pressupost municipal a una rea dins la
regidoria de participaci ciutadana que es dediqui a fomentar els pressupostos participatius.
Lobjectiu s el dimpulsar projectes ciutadans proposats per les associacions, entitats, agents
socials o ciutadans a ttol individual.
*4+ La Rep:!"#a 0e!s #"u.a0a$s que 0e#"0e"<e$
La construcci de la Repblica catalana s la oportunitat per definir quin model d'Estat volem per al
nostre pas. La independncia ha de ser el vehicle que ens condueixi a un nou model de societat
ms justa, equilibrada i cohesionada.
Acostarem l'administraci als ciutadans i els farem partcips de la presa de decisions. El model de
democrcia representativa basat en la delegaci total de l'exercici pblic de presa de decisions als
partits, s'ha demostrat incapa de satisfer les necessitats i reclamacions de la ciutadania.
En la Repblica catalana que volem i defensem, la ciutadania tindr un pes especfic molt ms
important del que ha tingut fins ara i ha de ser un actor que participi activament en l'exercici de
deliberaci i execuci de les poltiques que es duguin a terme des de l'administraci. Volem una
Repblica catalana que esdevingui referent en poltiques de participaci i apoderament ciutad. s
per aix que defensem propostes com:
115

Esquerra Repu!"#a$a
- mpulsar una Llei de consultes populars. La repblica catalana ha de nodrir-se de nous
mecanismes jurdics que impulsin el ciutad a la primera lnia de l'escenari decisori. Per tant cal
crear una legislaci que permeti la convocatria per part de les administracions catalanes, tant
les d'ordre general com les d'ordre local o municipal, de consultes populars i/o referndums
sobre qestions d'inters general que estimin oportunes en les que la ciutadania pugui
expressar la seva voluntat o preferncia. Cal tamb crear un reglament legal que permeti la
celebraci de referndums vinculants i no noms consultius. La defensa d'aquest projecte de llei
s un dels projectes ms ambiciosos per garantir que la Repblica catalana esdevingui referent
pel que fa la consecuci de poltiques participatives que acostin ciutadania i administraci.
- mpulsar una Llei de participaci ciutadana que garanteixi la participaci en la confecci de tots
els projectes de llei, decrets i ordres. Aquesta llei de participaci ciutadana ha de permetre
tamb lorganitzaci de frums consultius i de consells deliberatius previs a lelaboraci
davantprojectes de llei, plans i programes del govern o les administracions. Garantir que
lelaboraci dels avantprojectes de llei, els plans i els programes sacompanyi de processos
previs de participaci ciutadana en que tant entitats socials com collectius sectorials, amb
interessos en la matria, puguin participar del procs d'elaboraci i assessorar als
administradors perqu les poltiques responguin de manera efica les demandes reals.
- La Repblica catalana necessita dotar-se d'una Llei Electoral catalana que superi les
deficincies mostrades pels sistemes electorals espanyols i catalans. Defensem que les
eleccions municipals es facin mitjanant llistes tancades, per no bloquejades, de manera que
les electores i els electors puguin decidir directament els seus representants. Reconixer tamb
els drets electorals dels estrangers amb el requisit dun temps mnim de residncia per afavorir
una major integraci i cohesi al pas a tots aquells ciutadans de nou ingrs que en molts casos
se senten aliens i poc integrats al sistema poltic autcton. Un altre de les reformes per les quals
apostem en el marc de la nova llei electoral, s la de revisar a la baixa l'edat mnima de
participaci electoral als 16 anys. Aquesta mesura ha de permetre a un important sector de la
poblaci ms jove expressar-se electoralment. Creiem que un jovent actiu i implicat polticament
s el millor dels smptomes per garantir un futur millor pel pas.
- Establir i estendre l's de cartes de serveis pblics i de drets dels seus usuaris. La
independncia de Catalunya ens ha de permetre reconfigurar el model de gesti administrativa
per fer-lo ms efica i eficient. Una iniciativa que entenem bsica per a la promoci de noves
tcniques de gesti administrativa s la de crear programes de control i avaluaci interns i
externs. Les cartes de servei sn un projecte que ja s'ha implementat en alguns mbits de
l'administraci i que possibilita que els ciutadans tinguin una percepci real del cost, les funcions
i les capacitats de cada servei i al mateix temps puguin avaluar-ne el rendiment. Aquesta poltica
fomenta la participaci ciutadana a travs denquestes d'opini, bsties de queixes i
suggeriments i altres formes de collaboraci mitjanant les quals l'administraci guanya
eficincia i eficcia, avaluant com es pot millorar el servei.
LA TRANSPARGNCIA I LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCI
)4+ Les "$su/"#"@$#"es 0e !a 0e63#r1#"a e$ !a Ca.a!u$Oa au.3$E6"#a
Catalunya ha vist als darrers anys com sortien a la llum diversos casos de corrupci i prctiques
illegtimes en el s de l'administraci pblica. Aquests escndols han produt un estat de rebuig i
distanciament cap als estaments poltics i han creat tamb una sensaci d'indefensi per part dels
ciutadans que veuen com aquestes prctiques s converteixen en mals endmics interns al mn de
la poltica i l'administraci.
L'Estat espanyol lidera, en el marc europeu, els ndexs de corrupci poltica, i aix ha impregnat
tamb el sistema poltic catal que ha adquirit dinmiques prpies del model espanyol que
afavoreixen prctiques deshonestes i en alguns casos fins i tot delictives i provoquen un creixent
116

Esquerra Repu!"#a$a
allunyament cap a la poltica i un percepci negativa de l'exercici de la mateixa. Aix degrada el
nostre model democrtic i qestiona les estructures que el sustenten.
Un dels principals motius s la manca de transparncia de molts dels processos poltics i
administratius que conformen el nostre sistema. Tenim una administraci pblica excessivament
opaca i poc compromesa amb el principi del dret a la informaci. La manca de permeabilitat del
nostre sistema administratiu genera dubtes al ciutad i permet estendre sospites sobre la manca
d'honestedat i eficincia en el seus processos. Aquest fenomen ha estat combatut a altres pasos
del nostre entorn com Gran Bretanya o Dinamarca on s'han emprs mesures renovadores per
garantir la mxima transparncia en qualsevol procs pblic i s'han creat tot els canals d'informaci
als ciutadans.
Actualment a Catalunya estem lluny dels estats punters en matria de transparncia i lluita contra la
corrupci, i ens comprometem a posar tots els nostres esforos per perseguir i eradicar un fenomen
tant nociu pel sector pblic .
'4+ Asse$.ar !es ases 0e !a .ra$spar@$#"a
Una de les prioritats que com a partit ens marquem s la de trencar amb la opacitat que moltes
vegades envolta determinats cercles i entorns de l'administraci i dels partits poltics pel que fa
l'accs a la informaci. Al mateix temps pretenem transferir el nostre fort comproms en la lluita
contra la corrupci i les prctiques poc honestes que contnuament esquitxen el mn de la poltica i
sn un atemptat contra la voluntat de servei pblic que ha de tenir aquell que vulgui exercir la funci
pblica. En aquesta lnia proposem una srie diniciatives per aconseguir una societat molt ms
compromesa amb els principis de defensa del b pblic com a b com i en la lluita contra
prctiques deshonestes i insolidries tals com la corrupci, el clientelisme o el dispendi dels
recursos pblics. Per aix defensem les segents mesures.
- mpulsar una Llei de transparncia que reconegui el dret daccs a la informaci pblica i que
sigui dobligat compliment per part de tots els poders de lEstat, les entitats que exerceixen
funcions pbliques i aquelles que estan subvencionades amb fons pblics. No n'hi ha prou per
amb garantir la transparncia informativa, tamb cal garantir els mitjans perqu l'accs a
aquesta informaci sigui rpid i senzill a fi de dotar aquesta poltica d'una funcionalitat real i
efica. Creiem en un model d'administraci pblica que tingui una voluntat divulgativa i que actiu
sempre amb una dinmica de portes obertes. Reclamem un model ms transparent i permeable
al control ciutad, sempre evidentment respectant el dret a la privacitat de les persones.
- Crearem un portal virtual per accedir a la informaci pCblica d'inters general degudament
ordenada i classificada per garantir que aquesta estigui realment a l'abast de qui la vulgui
consultar. Aix no noms ha de permetre una major transparncia, entenent aquest projecte
com a eina de vigilncia i control, sin que tamb facilitar la publicitat de les decisions poltic-
administratives sobre contractes, subvencions, adjudicacions, selecci de personal, etc.
Utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci per difondre i explicar els processos
poltic-administratius guanyarem en claredat informativa i proximitat social, permetent al ciutad
est al corrent de tot all referent a la gesti dels recursos pblics i alhora permetent establir
una plataforma de comunicaci directa entre administraci i societat civil.
- Major implementaci i dotaci per a lOficina contra el frau i la corrupci. Defensem institucions
potents que vetllin pel bon funcionament del nostre sector pblic. Volem un rgan amb una
important dotaci pressupostaria que sigui capa d'investigar i perseguir fins les darreres
instncies totes aquelles activitats illegals dins de l'administraci, i denunciar aquelles que, tot i
desenvolupar-se dins els marcs legals, siguin manifestament reprovables o illegtimes des de
l'ptica de l'tica pblica.
- Revisarem i limitarem les retribucions de determinats crrecs de l'administraci pblica o
d'empreses privades que reben fons pblics que cobren sous excessius aix com la de certes
prestacions vitalcies o suplements retributius poc justificables.
117

Esquerra Repu!"#a$a
- Tenim la pretensi de reformar la llei de finanament dels partits poltics per fer-la ms
permeable al control poltic-parlamentari i tamb al control social. El model de democrcia que
defensem per a la Repblica catalana necessita d'un sistema de partits molt ms transparent.
Defensem un model de finanament per als partits poltics molt ms responsable, transparent i
equilibrat, on les donacions es facin pbliques.
- Una de les reclamacions s la de restringir el finanament a partits per part d'empreses o
entitats privades que realitzin tasques per encrrec de l'administraci i que per tant rebin diners
pblics. L'objectiu s evitar un possible tracte de favor previ o posterior en l'adjudicaci de
contractes.
- En aquesta mateixa lnia una altre de les mesures que pretenem implantar s la de fer pbliques
auditories externes obligatries de les finances dels partits, per garantir que es compleixin
aquests principis de independncia envers interessos privats i transparncia envers la societat.
- Tamb volem en el marc de la nova repblica catalana promoure la creaci dun Codi tic i
dausteritat a travs duna comissi parlamentria que catalogui i reglamenti ls dels recursos
pblics a disposici dels representants (vehicles, regals, convits, targetes de crdit, viatges
oficials, racionalitzaci de despesa de campanyes institucionals, incompatibilitat dacumulaci de
sous de crrecs pblics...). L'objectiu d'aquest codi s el de modificar aquells usos indeguts de
recursos pblics i promoure una major responsabilitat i austeritat en despeses suprflues.
*4+ U$ $3u 93r".C7 per a !a !es/era p:!"#a #a.a!a$a
La construcci d'un nou estat, amb nous recursos econmics, ens ha de permetr modificar o
redissenyar tots aquells mecanismes, procediments i estructures poltiques que s'hagin demostrat
ineficaces, anacrniques o perjudicials per al bon funcionament del sector pblic. Defensem un estat
ms transparent i comproms amb la defensa del dret ciutad a saber com actuen els seus
representants i com es gestionen els recursos pblics.
Volem reivindicar que la disponibilitat de ms recursos noms ser veritablement fructfera i
enriquidora pel pas si s gestionada de forma convenient. L'objectiu d'una Repblica catalana
sense els actuals nivells d'espoli fiscal ens ha de permetre invertir en nous organismes
reguladors de l'esfera pblica que fomentin una millor gesti dels recursos dels que disposen les
administracions, que afavoreixin una major transparncia i accs a la informaci pblica.
Defensem un estat del benestar integral, i s per aix que cal prendre exemple dels models ms
avanats, prspers i sostenibles dels nostres vens del nord i crear un sistema que exemplifiqui tots
aquells valors que com a progressistes i republicans defensem pel nostre model d'estat. Un nou
model ms just i en consonncia amb all que la societat civil reclama: transparncia, proximitat i
honestedat.
- En l'mbit de la lluita contra el fenomen de la corrupci una altre de les reivindicacions que
defensem en aquesta lnia estratgica, s la de modificar el codi penal per evitar que com
preveu la legislaci espanyola, els delictes de corrupci no siguin jutjats si han superat el
perode de prescripci. Una societat que defensi el principi de justcia social no pot permetre que
delictes contra el b com realitzats des de instncies pbliques quedin impunes i s per aix
que defensem la no prescripci dels delictes de corrupci.
118

Esquerra Repu!"#a$a
UNA ADMINISTRACI PBLICA " TERRITORIAL> EFICAU I EFICIENT> AL
SERVEI DE LES PERSONES
E! se#.3r p:!"# 0e !au.3$36"a #a.a!a$a es ;eu re.a!!a.
Lactual crisi de la zona euro amenaa dagreujar, encara ms, les diferncies entre els models
socials a Europa. Sobserva una collisi entre la globalitzaci i la sostenibilitat del model social
europeu, que buscar fer compatibles i complementaris un creixement econmic sostingut i una
redistribuci de la riquesa que afavoreixi la cohesi i la justcia social. El resultat daquesta collisi
determinar el futur de lEstat del benestar a cada pas dEuropa. En efecte, la crisi ha estat
utilitzada per llenar una ofensiva en tota regla contra el Sector Pblic, les condicions laborals dels
treballadors pblics, els propis serveis pblics, i per a defensar la tesi de la pretesa insostenibilitat
de lEstat del benestar.
En el cas de Catalunya, lespoli fiscal suposa una crrega afegida i ineludible pel sosteniment del
sistema pblic catal i de lEstat del Benestar. Amb un 17.8% del PB en inversi social, som en les
pitjors posicions dEuropa en recursos destinats a salut, educaci, serveis socials, dependncia,
pensions, etc.
La poltica econmica de lactual govern de Catalunya ha empitjorat encara ms aquesta realitat i
posa en risc la viabilitat dels serveis pblics i la continutat del nostre Estat de Benestar. En el recent
"Pla econmic - financer de reequilibri de la Generalitat de Catalunya 2012-2014, que el Govern ha
hagut de presentar obligatriament al Govern espanyol shi explica que lesfor de reducci de la
despesa pblica sest fent, justament, en els mbits clau en lEstat del Benestar:

Despesa en salut: -706 milions deuros
Despesa en educaci: -188 milions deuros
Despesa en justcia: -50 milions deuros
Ms enll daix, els serveis pblics i ladministraci pblica a Catalunya es caracteritzen per un
model mimtic al de lEstat, en bona part per culpa dels condicionants del marc legal bsic espanyol,
un model mancat deficcia i eficincia, opac, molt allunyat de la ciutadania, i amb un nivell de
polititzaci excessiu.
El model territorial a Catalunya, condicionat pel marc legal espanyol, s excessivament complex i
provoca ineficincies i duplicitats importants, amb la corresponent ineficincia en ls dels recursos
pblics. Tenim les diputacions sobre-finanades en relaci a les competncies que exerceixen,
mentre el mn local i la Generalitat pateixen de la manca de recursos.
En els pasos amb un estat del benestar ms desenvolupat, i tamb amb un sistema econmico-
administratiu ms eficient (Finlndia, Sucia, Noruega, Esccia, Flandes, etc.), sobserva una clara
tendncia a la simplificaci i a la integraci dels diferents nivells de ladministraci superiors al
municipi en lAdministraci de lEstat, de forma ms o menys descentralitzada. La tendncia general
s avanar cap a una administraci en dos nivells.
La $3;a a06"$"s.ra#"7 0e !a Tra$s"#"7

ERC crear l'Oficina per l'Administraci de la Repblica Catalana, lrgan centralitzat i en
coordinaci amb tots els Departaments de la Generalitat que preparar la posada en marxa del nou
Estat i dissenyar la nova Administraci republicana.
LOficina per tal de garantir una transici adequada al nou Estat, analitzar les necessitats
pressupostries i organitzatives en mbits estratgics, com ara afers exteriors, seguretat interior i
exterior, energia, subministraments, energia i telecomunicacions, finances pbliques, transici al nou
ordenament jurdic o la continutat del sistema judicial.
119

Esquerra Repu!"#a$a
LOficina tamb haur de dissenyar la reforma de la nova Administraci de la Repblica i iniciar els
canvis que siguin possibles abans de laccs a la sobirania. Un dels objectius prioritaris haur de ser
la planificaci de la integraci de lAdministraci perifrica i el desplegament de lAdministraci
catalana en tots en aquells mbits on les competncies de la Generalitat sn molt limitades.
Tamb haur de tenir preparada la creaci i posada en marxa de ladministraci independent o
reguladora actualment de competncia estatal, com ara el Banc Central, la Comissi Nacional del
Mercat de Valors, la Comissi Nacional del Mercat de Telecomunicacions, lAutoritat de Defensa de
la Competncia, lAdministrador dnfrastructures Ferroviries, Agncia Nacional dnfrastructures
Aries, lAgncia del Medicament o Agncia de Seguretat Alimentria i Nutrici.
Al mateix temps, loficina treballar per definir un model dorganitzaci territorial de lAdministraci
Pblica que superi lactual sistema de superposici de nivells administratius sha demostrat en
alguns casos inefica, perqu aquests nivells administratius i poltiques no sempre han collaborat.
En aquest sentit en els pasos amb un estat del benestar ms desenvolupat, i tamb amb un
sistema econmico-administratiu ms eficient (Finlndia, Sucia, Noruega, Esccia, Flandes, etc.),
sobserva una clara tendncia a la simplificaci i a la integraci dels diferents nivells de
ladministraci superiors al municipi en lAdministraci de lEstat. En el cas de Catalunya, proposem
la creaci de vuit vegueries que actuarien com a mbit dactuaci descentralitzada del Govern i
tindrien competncies en lmbit de la cooperaci local. Aquestes demarcacions de vegueria, seran,
a ms a ms, la circumscripci electoral en les eleccions al Parlament.
LA06"$"s.ra#"7 p:!"#a 0e! $3u paBs a! ser;e" 0e! #"u.a01
Sense lespoli fiscal ni el marc legal espanyol, Catalunya podr desenvolupar lEstat del Benestar
fins a situar-lo als nivells del models de les societats avanades del nord, destinant 4.153 milions
deuros a fer crixer la despesa en educaci, salut, atenci a la dependncia i pensions, fins al punt
que prop del 25% de la poblaci adulta treballi en aquesta tipologia de serveis personals. El
potencial de generaci docupaci permetria reduir latur fins al nivell daquests pasos (7%). En
definitiva sn pasos que han assolit uns majors estadis de prosperitat econmica i justcia social
amb laplicaci de la mxima: "Baix nivell datur i de pobresa Riquesa redistribuda +
Emprenedoria + Estat del benestar potent.
La creaci del nou Estat i la posada en marxa de les seves institucions servir per disposar dun
Estat del benestar potent, per tamb per recuperar les condicions laborals dels treballadors pblics
malmeses injustament aquest dos darrers anys. , ms enll daix, ha de ser una palanca de canvi
per impulsar la reforma de lAdministraci pblica per a millorar la qualitat i leficincia dels serveis
prestats i garantir els objectius segents:
- Crear la funci pblica catalana, garantint la mobilitat entre les diferents administracions
catalanes.
- ncrementar l'autonomia del servidor pblic en la presa de decisions en relaci amb seu lloc de
treball per tal dafavorir la innovaci, millorar l'eficincia i incrementar la responsabilitat
individual.
- Valorar els servidors pblics compromesos i reconixer efectivament lexpertesa i el talent.
- Treballar amb lobjectiu que la societat valori justament el sector pblic.
- Flexibilitzar l'horari i impulsar el teletreball, per incrementar l'eficincia i facilitar la conciliaci
familiar.
- Establir mecanismes per al rendiment de comptes, avaluaci i responsabilitzaci del conjunt
dempleats pblics.
120

Esquerra Repu!"#a$a
- Aprofundir en igualtat, mrits i capacitats com a criteris per a treballar a lAdministraci pblica.
- Delimitar amb claredat la frontera entre les tasques dels crrecs poltics, els directius i els
empleats pblics.
- Regular la funci directiva professional amb accs des de la meritocrcia.
- Vetllar per la transparncia en la gesti pblica i garantir laccs a les dades.
- Aprofundir en la transparncia i els criteris digualtat en els processos de contractaci de bns i
serveis.
- Despolititzar les administracions reguladores i independents.
- mpulsar els processos de simplificaci administrativa.
- Simplificar lorganitzaci territorial de lAdministraci Pblica en dos nivells principals: Estat
descentralitzat en vegueries i municipis que es mancomunen en comarques.
E! $3u Es.a. per6e.r1 #3$s3!"0ar !3rAa$".Ca#"7 .err".3r"a! s"6p!"/"#a0a 0e !A06"$"s.ra#"7
- El nivell estatal, organitzat de forma descentralitzada en demarcacions veguerials, que seran 8
potents unitats regionals dactuaci administrativa (que assumiran les funcions de coordinaci i
cooperaci local i comptaran amb formes de participaci i concertaci de ladministraci local en
els seus programes dacci). Aquestes demarcacions veguerials de lEstat, seran, a ms a ms,
la circumscripci electoral en les eleccions al Parlament i Europees.
- El nivell local, el qual, en un pas com Catalunya, a causa de la quantitat (947) i la reduda
dimensi dels municipis, haur dutilitzar tamb formes de mancomunar dels serveis, de forma
voluntria i asimtrica (de baix cap a dalt), i per comarques existents o histriques, ats que els
paisatges i territoris comarcals tamb formen part de la identitat nacional del pas.
ADMINISTRACI DE VUST%CIA
)4+ LA06"$"s.ra#"7 0e Vus.B#"a 0e !a Ca.a!u$Oa au.3$E6"#a2 "6prEp"a> #e$.ra!"s.a " #3!L!apsa0a
Histricament, lAdministraci de Justcia, en tots els seus extrems, ha estat vista (i patida) no com
un servei pblic i tercer poder de lEstat democrtic de dret, sin com quelcom ali i autoritari
respecte les caracterstiques i necessitats del pas en general, i dels diversos operadors i usuaris
jurdics en particular. Aix es fa pals en el no-trasps, per raons poltiques (Constituci i lleis
orgniques espanyoles, escapament de lestatut de 2006), de les competncies estratgiques en
aquest mbit (com lanullaci de la possibilitat del Consell de Justcia de Catalunya, com rgan
descentralitzat del CGPJ; etc.), quedant com a competncies exclusives de lEstat; i deixant a la
Generalitat noms les dexecuci i gesti de recursos humans i econmics de base.
Com exemple, podem citar que, si b hi han alguns trmits entre jutjats situats a diferents pasos
(europeus o darreu) que poden fer-se directament entre ells, nhi han molts que han de passar per
organismes del Govern espanyol, ubicats a Madrid; i com que aquests sn nics i tamb tenen
excs de feina, els trmits seternitzen.
Els mitjans materials i humans, a ms, en el marc de la poltica de retallades han patit una drstica
reducci ; el que ha suposat un empitjorament de la ja collapsada situaci en camps com la
tramitaci de procediments judicials o els serveis penitenciaris. Aix, els funcionaris, amb gran
disparitat deines materials i informtiques, han dassumir molta ms feina per cpita de la que
permet assolir els terminis legals per efectuar les actuacions (en comparaci, un jutjat alemany
121

Esquerra Repu!"#a$a
assumeix un ter de la feina que fa cada jutjat catal).Caldria una profunda reorganitzaci del treball
per assolir una bona rtio eficincia-cost.
A nivell de llengua, ls del catal en lmbit jurdic i judicial s irrellevant. Les parts presenten les
demandes en espanyol; i noms lrea de catal del Departament de Justcia fa cursos de catal
judicial.
'4+ E! pr3#Is 0e #3$s.ru##"7 0u$ $3u 3r0e$a6e$. -urB0"# #a.a!1
En collaboraci amb la futura Dficina per a lB:dministraci ,Cblica de *atalun#a, simpulsaran
mecanismes per garantir la continutat i seguretat del trfic jurdic; en el marc de laplicaci
transitria de la legalitat espanyola i catalana vigent (en especial, i respectivament, en els mbits del
dret pblic i el dret privat). Es garantir la continutat, en quant a efectius personals i materials, dels
organismes judicials, notarials, registrals i administratius actuals.
Parallelament, caldr iniciar el procs de construcci dun Drdenament Eurdic catal). Aquesta
tasca ingent requerir la collaboraci de totes les entitats dels operadors i usuaris jurdics -en
especial, dels seus collegis: advocats, procuradors, notaris, registradors; aix com associacions
judicials i fiscals; i de consumidors i usuaris- i dels representants sindicals dels treballadors de la
Generalitat i de lAdministraci de Justcia, en tots els seus mbits.
Un Ordenament inspirat en els principis i valors democrtics, republicans i de servei pblic de
qualitat; ultrapassant el marc encarcarat i decimonnic de bona part de lactual normativa espanyola.
Volem aprofitar lexperincia de la legislaci comparada, europea i internacional, en els seus
aspectes ms avanats.
Alhora, es catalanitzar la justcia i sincentivar el trasps de personal, installacions i mitjans de
lAdministraci espanyola de Justcia, vers els cossos catalans ja existents; i sen crearan de nous,
en un termini no superiors a una legislatura, per racionalitzar i optimitzar la seva rebuda, integraci i
mobilitat institucional i interadministrativa; sota criteris de qualitat i racionalitat geogrfica,
demogrfica i dadequaci al nombre i caracterstiques dels procediments i tasques registrats i a
desenvolupar.
De6ar#a#"7 " p!a$.a -u0"#"a!
- mpulsarem les accions necessries per tal dadaptar ladministraci de justcia a les necessitats
del seu territori, identificades en base al nivell poblacional o al nombre de procediments
registrats, en virtut de les facultats de la Generalitat per realitzar modificacions de la planta
judicial.
M"!!3ra 0e !3/"#"$a -u0"#"a!
- Dotarem de ms instruments per millorar la professionalitat de tots els funcionaris al servei de
lAdministraci de Justcia, per assegurar leficcia en els processos i les resolucions i
leficincia de la justcia.
- Establirem sistemes de control de qualitat respecte a latenci del ciutad i del funcionament de
la justcia, amb criteris de modernitat, deficcia, eficincia i resultats, aix com de tracte al
ciutad i la rapidesa en el trmit.
Fu$#"3$ar"a. -u0"#"a! #a.a!1
- Promulgarem la Llei del Poder Judicial crear cossos de funcionaris al servei de lAdministraci
de justcia dependents de la Generalitat.
- ncentivarem larrelament dels funcionaris per tal devitar la mobilitat geogrfica.
I$/3r6a.".Ca#"7
122

Esquerra Repu!"#a$a
- Establirem un sistema informtic que permeti a qualsevol ciutad consultar, des de qualsevol
lloc, lestat del seu procediment judicial, del tipus que sigui.
- Establirem un sistema informtic que permeti la interconnexi entre tots els rgans judicials, per
facilitar la relaci entre jutjats per tamb la comunicaci amb els operadors jurdics i que sigui
compatible amb altres sistemes ds ests.
- Crearem un gran portal informtic de la Justcia de Catalunya, amb tota la informaci sobre els
rgans i operadors de la justcia, un banc de dades de totes les sentncies de les Audincies
territorials i el TSJC i la legislaci vigent.
A##Is a !es pr3/ess"3$s -urB0"ques> .3r$s 03/"#" " .a<es
- Una justcia sense taxes per garantir el dret a la tutela judicial efectiva.
- Defensarem la Reformulaci de la Llei dAccs a ladvocacia i a la procuradoria.
- Establirem un ampli perode de prctiques externes i un sistema de beques que garanteixi
laccs a la formaci en condicions digualtat.
- Defensarem la dignificaci dels torns dofici, tan pel que fa al justiciable com el professional, per
ordenar els serveis de justcia gratuta i dorientaci jurdica gratuta. Establirem organismes de
control del torn dofici, sobre la qualitat de la prestaci, la preparaci dels professionals, la gesti
econmica, per tal de fer-los ms efica.
- Equipararem gradualment la retribuci de la prestaci del servei del torn dofici i dassistncia
jurdica gratuta als criteris orientadors del Consell de Collegis dAdvocats de Catalunya
previstos per les taxacions de costes.
- Reduirem els costos derivats dels procediments judicials. mplantarem un VA redut a minutes
professionals, tant dadvocats, procuradors, perits...
Vus.B#"a 0e pr3<"6".a.
- Tal i com estava prevista la justcia de proximitat no tenia cap sentit. Creava uns jutges de
segona categoria. Daltra banda, amb ms recursos a lactual planta judicial nhi hauria prou. Si
es vol: rgan no judicial amb eficcia executiva de les seves resolucions. Els jutjadors podrien
ser advocats de reconegut prestigi (anys dexercici i mrits), amb accs un concurs-oposici
(semblant al desaparegut tercer torn).
ReA!a6e$.a#"7 0e !es /u$#"3$s p:!"ques $3.ar"a! " reA"s.ra!
- Planificarem lassumpci per part de la Generalitat de la capacitat normativa relativa al notariat i
als registres pblics, amb competncies executives de planificaci i regulaci de lexercici de la
professi i la inspecci de les notaries, dels registres, del Registre dActes de Darrera Voluntat i
dels collegis professionals respectius, i tamb lexercici de la potestat disciplinria sobre els
notaris i els registradors i sobre llurs collegis i la resoluci dels recursos que corresponguin a
lAdministraci en matria de notariat i registres.
- Preveurem lestabliment de les especialitats aranzelries que deriven de les particularitats del
dret substantiu de Catalunya.
- La Generalitat ostentar la propietat dels protocols notarials i dels llibres dels registres de la
propietat, de bns mobles, mercantils i civils de Catalunya.
I6p!a$.a#"7 0e !a $3r6a!".Ca#"7 !"$AWBs."#a a !a06"$"s.ra#"7 0e -us.B#"a
El ciutad tindr el dret dexigir que els procediments es facin en llengua catalana, per aix:
123

Esquerra Repu!"#a$a
- Farem possible ls normal i preferencial del catal, amb tots els mitjans necessaris, tant tcnics
com personals, que faci possible el principi digualtat i el sistema de la doble oficialitat de la
llengua.
- El coneixement de la llengua catalana sigui un requisit de capacitat per exercir a Catalunya per
a jutges, magistrats, fiscals, secretaris, notaris, registradors, i no un simple mrit. El personal de
lAdministraci de justcia, ha dacreditar el mateix coneixement del catal que els funcionaris de
la Generalitat de categoria anloga.
- Defensarem el reconeixement, en lmbit de la justcia, de la identitat aranesa.
- Facilitarem els mitjans per tal de tenir legislaci en catal, anotada i comentada, manuals i
doctrina de referncia i reculls de jurisprudncia traduts al catal, i lassegurament de la seva
difusi i distribuci entre ladvocacia.
- mplantarem el programa de traducci automtica catalcastell i de correcci ortogrfica de
domini pblic.
- Assegurarem la formaci en dret lingstic i llengua catalana per a tots els operadors jurdics,
formaci dissenyada per a tots els nivells de coneixement.
Es.ra.@A"es e$ p3!B."#a pe$".e$#"1r"a
Objectius generals i mesures a desenvolupar:
Afavorir la resocialitzaci de les persones condemnades i la reeducaci en justcia juvenil.
Control de la implementaci dels nous equipaments penitenciaris, exigint-ne el compliment dels
terminis establerts.
Orientar el sistema de motivaci de la poblaci reclusa a una dimensi ms social i eficient: la
formaci acadmica, la capacitaci professional i laccs al treball productiu com eines principals
de reinserci.
mplicaci dels diferents agents socials i administracions, i la coordinaci necessria per la seva
intervenci.
Garantir el ple desenvolupament de lorganitzaci i capacitat executiva del model penitenciari
catal, remarcant-hi la identitat prpia respecte lestatal.
Racionalitzar els recursos a labast de ladministraci penitenciria: millorar la gesti dels
recursos humans i mantenir els estndards de seguretat requerits per la custdia encomanada
Pr3p3s.es2
- Potenciar les mesures alternatives a lingrs a pres (MAP), treballar el consens amb
ladministraci de justcia per tal de facilitar-ne laccs i qualitat suficient en les prestacions.
- Escurar lestada efectiva a pres, fins assolir mitjana europea, aprofitant totes les possibilitats
legals del Codi Penal vigent (des del procediment dexpulsi fins lavanament de llibertat
condicional o indult particular davant pronstics favorables de tractament).
- Fomentar nivells de coordinaci suficient amb Justcia Juvenil i amb la xarxa de centres que, per
la nova Llei del Menor, han acollit els nois i noies compresos entre els 16 i els 18, per tal de
treballar la intervenci necessria o tractament personalitzat ms adequat en el supsit dingrs
daquests en establiments penals dadults.
- Prioritzar la construcci dels nous equipaments programats per tal de minimitzar els efectes
nocius de la massificaci sobre el tractament penitenciari. En aquest sentit, vetllarem pel
124

Esquerra Repu!"#a$a
desenvolupament progressiu de lacord de govern de 2004 sobre el Pla dEquipaments
Penitenciaris.
- Fer efectiva la substituci dequipaments obsolets (deslocalitzaci de lactual ubicaci de la
Model a la ona Franca), a ms de mantenir el criteri actual de redistribuci territorial amb la
construcci de nous centres penitenciaris a les demarcacions de Tarragona (El Catllar) i Lleida
(Els Plans).
- Acompanyar aquest augment dequipaments amb la creaci duna comissi tcnica
especialitzada en el control objectiu de qualitat daquests. Davant les disfuncions darrerament
observades, resultaria aconsellable una auditoria peridica i externa sobre el manteniment ms
adequat sobre les tecnologies i/o mecanismes de nova generaci vinculats a la seguretat en els
nous centres. El criteri de supervisi hauria de ser previ i continu, en cap cas vincular-se en
exclusiva als adjudicataris de lobra final.
- Redefinir els programes especfics de tractament, que shauran daplicar duna forma reial i
continuada durant tot el procs de compliment de la pena. dentificar internament tipologies
delictives dun pronstic alt de perillositat i de possibilitat de reincidncia per adaptar-ne
tractament especfic i minimitzar conflictivitat projectada a altres interns i al mateix personal
penitenciari.
- Superar els antics sistemes dintervenci conductual i de motivaci, afegint-hi criteris ms
possibilistes (ms socials que individuals), i concretament el SAM, un mtode ms administratiu
que de tractament i intervenci que no ha generat una dinmica de expectativa real vers els
interns.
- Prestar atenci i intervenci especial sobre la poblaci estrangera reclosa, facilitant el seu
procs dadaptaci i integraci cultural. ncloent-hi els trmits de repatriaci voluntria.
- ntroduir els programes de suport i seguiment post-penitenciari, especialment en el compliment
de condemna al medi obert. ncorporant una anlisi dels indicadors de qualitat assistencial i del
mapa de recursos en medi obert, del nmero de places, la seva distribuci i la seva qualificaci.
- Dinamitzar la plena integraci gestora i productiva del CRE, amb lobjectiu daturar la
progressiva externalitzaci i subcontractaci de serveis auxiliars als centres. Compatibilitzar
locupaci prestacional i productiva amb daltres finalitats exclusivament formatives.
- Plantejar la introducci de les noves tecnologies en lmbit penitenciari. Les NTC sn una eina
innovadora i efica amb aquests collectius. Cal valorar la introducci daquesta possibilitat en
tots els centres penitenciaris, incloent-thi un lnia de recerca laboral, una lnia formativa i una
lnia dus comunitari.
- Reconixer lexistncia del condemnat psiquitric i abordar-la mitjanant la implementaci de
recursos i installacions adequades per garantir el tractament integral bio-psicosocial que
contempla el marc legal per a les persones privades de llibertat.
- Regular i coordinar lmbit daportaci dentitats i associacions collaboradores (voluntariat,
ONG), amb assignaci dobjectius especfics i determinant tasques de suport i responsabilitats a
les organitzacions implicades.
- mpulsar decididament la cooperaci activa dels organismes interinstitucionals (comissions,
taules, etc.) que preveu el Reglament dorganitzaci vigent. Esdev una necessitat la implicaci i
comproms de les diferents administracions pbliques en el procs dacollida social que precisen
els alliberats.
- niciar, sigui a travs dels organismes anteriors o directament des del propi CRE, vincles amb
diferents sectors econmics de lmbit privat per tal de possibilitar mesures com la reserva
docupaci o prestacions similars per a la poblaci en fase inicial de reinserci laboral.
Lgicament caldria vincular-les amb actuacions dinters recproc (beneficis fiscals o avantatges
en ladjudicaci de concursos de provisi de materials per a consum dels centres).
125

Esquerra Repu!"#a$a
- Prioritzar el ple desenvolupament normatiu fixat pel Decret 329/2006 (Reglament dorganitzaci i
funcionament dels serveis dexecuci penal a Catalunya), en termes duna funcionalitat
operativa real i homognia en tots els centres.
- Promoure el compliment efectiu dels continguts del Projecte de llei de regulaci del CRE que,
aprovat el novembre de 2009, postula els valors daprenentatge i disciplina laboral com
elements centrals per la resocialitzaci dels condemnats. A banda de les condicions de
reciprocitat entre administraci i poblaci interna que puguin derivar-se de lactivitat productiva a
linterior dels establiments.
- Canviar loperativa dels serveis centrals per adequar-los als nous requeriments. Esdev
necessria una reestructuraci simplificadora de lorganigrama del Centre Directiu per tal
dagilitar lmbit decisori actualment personalista i dispers i unificar els criteris de gesti.
- Determinar unes clusules universals i mesurables per tal de garantir una correcta prestaci de
servei dels diferents collectius als centres, que necessriament ha de passar per lestabliment
duna rtio de mnims en la distribuci dels Recursos humans segons condicions
arquitectniques o nombre de poblaci interna.
- Planificar i bastir definitivament un projecte de carrera professional pel personal penitenciari. La
creaci dun itinerari curricular, preestablert en els seus terminis i requeriments acadmics, que
des del personal de base i comandaments intermedis estableixi criteris de capacitat per la
incorporaci progressiva als equips directius. En aquest sentit, sincorporarien qestions com la
convenincia dassimilaci dels comandaments intermedis al cos de gesti (Grup B), la
transparncia en els nomenaments, la supressi del model vigent en processos selectius i
leradicaci de situacions administratives irregulars.
- Revisar el processos i els agents que intervenen en laccs als diferents cossos penitenciaris, la
formaci continuada i la promoci professional i la constituci duna Escola destudis i formaci
penitenciria plenament integrada a lestructura de lnstitut de Seguretat Pblica de Catalunya
(SPC).
- Actualitzar el marc on facilitar i desenvolupar de facto acords ja consensuats prviament pels
agents socials, i concretament el correcte dimensionament de la Llei 31/1995 sobre prevenci
de riscos laborals, la segona activitat o la mobilitat interdepartamental, amb lelaboraci dun
Estatut dels treballadors dels serveis penitenciaris.
- Assegurar la suficient provisi i manteniment dels mitjans passius de seguretat per tal de
garantir la retenci i custodia dels interns, siguin detinguts, preventius o penats. Les errades en
aquesta missi de custdia suposen una prdua de confiana i manca de responsabilitat social.
Per aquest motiu conv un percentatge alt dinfallibilitat del sistema de seguretat, amb les
mnimes errades possibles.
- Reforar aquests recursos materials amb la difusi i aplicaci de protocols dactuaci
professional a linterior, orientats bsicament a minimitzar riscs innecessaris per tot el collectiu
resident. Tamb, per raons de seguretat i cost, convindria treballar conjuntament amb altres
administracions implicades, la possibilitat de reduir al mnim el nombre de sortides per raons
judicials, preparant els centres per realitzar aquests tipus de diligncies.
*4+ E! $3u P30er Vu0"#"a!
En la Repblica Catalana, lAdministraci de Justcia serigir com a servei pblic bsic, gil, efica i
de qualitat per a una societat complexa i moderna, garant dels drets i llibertats de la ciutadania.
- LAdministraci de justcia de la Repblica Catalana comptar amb un Ordenament jurdic, amb
un dret processal propi i amb el dret catal recuperat i desenvolupat ntegrament.
126

Esquerra Repu!"#a$a
- La Repblica es dotar dun autntic Poder Judicial catal mitjanant laplicaci de poltiques
ambicioses de descentralitzaci catalana i ,de forma complementria, tamb de desconcentraci
que ens permeti oferir un servei pblic gil, efica, menys costs i de qualitat, adaptat a les
exigncies dun societat que ha de gestionar els conflictes propis de la gran diversitat social,
cultural i econmica que la caracteritza. Un Poder Judicial al servei de la ciutadania, que
garanteixi la tutela judicial efectiva .
- El Consell de Justcia ser lrgan del Poder Judicial i el Tribunal de Justcia de Catalunya
serigir com a ltima instncia jurisdiccional dels processos i recursos.
- En virtut de la Llei del Poder Judicial, ladministraci catalana es dotar de cossos de funcionaris
judicials arrelats i coneixedors de la identitat del pas, optimitzant aix els aspectes organitzatius;
implantar progressivament la justcia de proximitat. Adequarem la planta i les demarcacions
judicials a les necessitats reals del nou pas.
POL%TIQUES EN MATGRIA DE SEGURETAT
SISTEMA POLICIAL
La Generalitat t competncies en seguretat ciutadana. El sistema policial catal, est conformat pel
Cos de Mossos dEsquadra i les Policies Locals. Els Mossos dEsquadra estan desplegats i
operatius a tot Catalunya dacord amb una distribuci regional i subdividits en rees Bsiques
Policials de distribuci, fonamentalment, comarcal.
La distribuci de competncies entre la Policia de Catalunya sarticula mitjanant convenis amb els
ajuntaments amb Policia Local. En aquests convenis es delimita la titularitat territorial i la
complementarietat de les diverses tasques policials, en funci, normalment, de la capacitat operativa
de cadascuna de les Policies Locals.
Actualment, el marc competencial de la Policia de Catalunya, tot i tenir plenes competncies en
seguretat ciutadana, no abasta molts tots els mbits daquesta: la lluita contra el crim organitzat, els
delictes econmics i contra la Hisenda Pblica, el contra-terrorisme, la seguretat a les fronteres, el
control de ports i aeroports, les duanes i lestrangeria segueixen sent competncies del govern de
lEstat.
gualment, malgrat que lactivitat dels Mossos dEsquadra est coordinada amb la nterpol i altres
organismes policials supranacionals, aquesta coordinaci es fa sota supervisi dels Cossos i Forces
de Seguretat de lEstat i amb la titularitat efectiva daquest a lhora de decidir sobre poltiques
globals de seguretat.
Aix les coses, ens trobem, sobre el terreny i de manera efectiva, que hi ha implantats al nostre
territori tres cossos policials de naturalesa civil i un cos policial de naturalesa militar ( Mossos
dEsquadra, Policies Locals, CNP i Gurdia Civil ), actuant sobre el territori i que el cos titular de les
competncies no t possibilitats de dur a terme una poltica integral de seguretat per manca de
competncies que, en un mn global i amb la internacionalitzaci del delicte s absolutament
necessria. Aquest fet provoca molts problemes de coordinaci i condiciona en gran manera
lorganitzaci de la Policia de Catalunya, a banda de ser un handicap important a lhora de realitzar
actuacions integrals contra determinats delictes.
Actualment els efectius de les Policies a Catalunya sn de 17000 Mossos i 10.000 policies locals,
aproximadament.
Pel que fa a la seguretat privada, actualment la seguretat privada actua fora dun model integrat,
amb greus disfuncions entre empreses pel que fa a formaci, procediments i criteris dactuaci.
Malgrat sha avanat molt en els darrers anys pel que fa a regulaci del sector
127

Esquerra Repu!"#a$a
- Promulgar una Llei de Policia de Catalunya que organitzi el sistema policial del pas en base a la
unificaci efectiva de les policies locals i els mossos desquadra en un nic cos: La Policia de
Catalunya, estructurada en dos nivells. En un primer nivell, estaran els serveis centrals, les
divisions de planificaci, tcniques i dinvestigaci i, en general, els grups funcionals que actun
o puguin actuar en lmbit nacional. En un segon nivell, senquadrar la policia de proximitat,
sota el comandament funcional dels alcaldes dels municipis. En el cas de municipis petits,
aquests sagruparan sota el comandament de Juntes de Seguretat supralocals presidides, de
manera rotativa, per cadascun dels alcaldes o alcaldesses que conformin el grup.
- La Llei de Policia de Catalunya ha destablir les lnies dorganitzaci de la Policia catalana pel
que fa a sistema dautoritats, quadre de comandaments, retribucions, uniformitat i altres
aspectes organitzatius com ara el rgim disciplinari i els pressupsits tics que han de regir
lactuaci policial.
- En qualsevol cas, la redacci daquesta Llei sha de fer amb la participaci efectiva dels
professionals i dels agents socials implicats per tal destablir que les necessitats tcniques i de
recursos de la Policia coincideixin a les necessitats dels ciutadans tenint en compte la distribuci
territorial les seves caracterstiques especfiques.
- Desenvolupar plenament la Llei de lnstitut de Seguretat de Catalunya, de manera que puguem
aprofundir en una formaci slida, ja sigui bsica o continuada, basada en els preceptes
generals de la protecci i el servei a Catalunya i als seus ciutadans i ciutadanes.
- Establir un model catal de seguretat pblica basat en la prevenci, la transversalitat i la
integraci per atendre les contingncies especfiques dels diferents territoris de Catalunya.
- Garantir la participaci del mn local en la planificaci operativa, lassignaci i laprofitament de
recursos policials i demergncies de carcter supralocal i alhora impulsar i reforar les diferents
figures participatives previstes en la Llei del Sistema de Seguretat Pblica de Catalunya, com
ara el Consell de Seguretat o establir un model participatiu, ms enll dels crrecs poltics, a les
Juntes Locals de Seguretat.
- ntegrar la seguretat privada dins del model de seguretat catalana, fen que les activitats que
desenvolupen aquest sector estiguin regulades homologades i adaptades a les necessitats del
nostre territori. ncorporant eines per a la millor professionalitzaci del sector.
- ncorporar a les tasques prpies de la Policia de Catalunya les noves funcions que es derivin de
les competncies prpies com la vigilncia martima i costanera, en control de duanes, el control
de fronteres i estrangeria.
- Establir un sistema per la inspecci de les empreses de seguretat privada i per la seva inclusi
en el marc legal fomentant la plena competncia del Govern de la Generalitat.
En el marc dun model catal de seguretat, la policia ns una pea fonamental, juntament a daltres
serveis dintervenci de protecci civil i sobretot, juntament al conjunt de poltiques que garanteixen
lestat del benestar i la prpia capacitat de desenvolupament social de les persones.
Aix doncs la policia s un servei pblic de carcter permanent que ha doperar des de la proximitat i
el coneixement profund de la realitat social. Prioritzant la informaci i la prevenci en el conjunt de la
ciutadania.
Creiem en un cos policial unificat, que agrupi la policia generalista i la policia local, que treballi en
xarxa, que estigui en constant procs de formaci i amb capacitat despecialitzaci en les eines
tecnolgiques i en la tipologia dels delictes.
Una policia cada vegada ms prxima, per tamb ms cientfica i interdisciplinria, amb eines i
recursos per a la investigaci.
128

Esquerra Repu!"#a$a
Una policia connectada al mn, assumint la creixent internacionalitzaci dels fenmens delictius i
avanant-se a la cada vegada ms necessria collaboraci i treball en com, dins de la UE, essent
part activa en els convenis internacionals i dins les organitzacions de cooperaci policial.
Acomplir les rtios per a seguretat ciutadana, distingint les tasques daltres serveis com duanes,
fronteres, vigilncia de llocs pblics, documents...
SEGURETAT VI?RIA
Catalunya compta amb una xarxa viria precria amb relaci a la demografia i la superfcie, i tamb
amb relaci al parc de vehicles i el cens de conductors. La mobilitat catalana s, per tant, de gran
densitat i amb un ndex ms alt de riscos que la majoria dels altres territoris de lEstat i es fa ms
complexa ja que lactivitat industrial i comercial concentra a la carretera el 86% del transport de
mercaderies i el 88% del transport de viatgers.
La Generalitat de Catalunya t les competncies en matria de trnsit, circulaci de vehicles i
seguretat viria, que executa mitjanant el Servei Catal de trnsit i la Direcci General de la Policia.
Gestionar i controlar el trnsit en vies interurbanes, adopci de mesures per garantir la seguretat i
fludesa en el trnsit. La denncia de les infraccions de les normes de trnsit i la instrucci i
resoluci dels expedients sancionadors. Tot aix en coordinaci i collaboraci amb el mn local
sense envair les competncies de lmbit municipal.
Tamb t assignades les competncies de control i inspecci de les autoscoles i a la formaci la
promoci de leducaci viria, i dictar directrius daplicaci de la normativa de trnsit.
LEstat mant les competncies sobre les lleis de trnsit, la normativa tcnica bsica, la facultat de
subscriure tractats i acords internacionals, regulaci dactivitats industrials que tenen una incidncia
directa sobre la seguretat viria, La regulaci del transport de persones, i lemissi dels permisos per
conduir. Tot aix juntament amb les competncies sobre la titularitat de la xarxa viria bsica de
carreteres, autovies i autopistes.
Les competncies en matria de seguretat viria continuen repartides entre l'Estat i la Generalitat,
s difcil gestionar amb eficcia les poltiques per reduir els accidents i en canvi s molt fcil caure
en contradiccions.
Assumpci de les competncies en trnsit que estan en mans del Govern de lEstat:
- Gesti de la concessi de les llicncies per conduir, sanci i retirada de punts.
- Matriculaci de vehicles.
- Control i gesti del registre de vehicles de la TV (nspecci Tcnica de Vehicles).
- Legislaci en matria de Trnsit.
- Adopci de mesures de control, seguretat puntuals o permanents com ara la fixaci de les
velocitats a les carreteres catalanes.
- La titularitat de totes les carreteres de la xarxa bsica, autopistes, autovies i nacionals.
- La normativa tcnica bsica.
- La facultat de subscriure tractats i acords internacionals.
- Regulaci dactivitats industrials que tenen una incidncia directa sobre la seguretat viria.
129

Esquerra Repu!"#a$a
- La regulaci del transport de persones,
- mpulsar legislativament un model de seguretat viria especfic per a Catalunya, que tingui en
compte els elements territorials i de comunicacions del pas.
- Redactar el Pla de seguretat viria de Catalunya amb criteris interdisciplinaris, la participaci del
mn local i els diferents departaments de la Generalitat, que prevegi les mesures formatives,
legals, informatives o sobre les infraestructures que garanteixin una mobilitat segura.
- Crear un rgan gestor de la mobilitat unificant, si cal, les competncies avui disperses entre
departaments.
La futura Repblica Catalana ha dincloure en la seva agenda la Seguretat Viria com a prioritat,
establint un pacte nacional per la Seguretat Viria que ha dincloure millores en les infraestructures,
revisi i adaptaci de la normativa de circulaci, incorporaci de mitjans tecnolgics de control i
seguretat viria, educaci i conscienciaci ciutadana.
La Seguretat Viria sha de treballar en tots els aspectes que incideixen.
Les Vies de Circulaci: ncorporant les Auditories de Seguretat Viria (ASV), la creaci de noves
infraestructures i eliminacions de punts negres i trams perillosos.
Els vehicles: exigncies reglamentries de millora de les seguretats activa i passiva dels vehicles a
motor. Amb la incorporaci de les noves tecnologies TC aplicades a la mobilitat, conegudes com
TS o sistemes intelligents de transport que, entre daltres coses, permetran disposar de sensors i
informaci en temps real.
Les persones: Amb la millora dels aspectes educatius i divulgatius, la millora els sistemes de
formaci dels conductors i la promoci de la formaci continua i plans de seguretat viria.
Les noves tecnologies al servei de la gesti de la mobilitat i el trnsit: que ajudaran molt a la
seguretat viria i a la gesti de la mobilitat. Gesti intel.ligent dincidncies, gesti dinmica de
carrils, dels lmits de velocitat i de les senyals variables de trnsit, vehicles que sautocondueixen,
tarifaci dinmica i integrada amb aparcaments, sensors i informaci sobre clima, congesti, etc.
EMERGGNCIES I PROTECCIO CIVIL
El sistema de Protecci Civil s un servei pblic que aglutina tots els sistemes de prevenci i
actuaci davant de riscos naturals o tecnolgics.
La Generalitat de Catalunya t plenes competncies en matria de Protecci Civil. Amb dues
excepcions: La titularitat de la seguretat nuclear que, dacord amb les disposicions internacionals,
recau en lEstat espanyol. La Generalitat t un paper important en el recolzament del Pla
dEmergncia Nuclear de Tarragona ( PENTA), la manca dun escenari integral provoca certes
disfuncions en la distribuci i el control dels recursos. Daltra banda lEstat tamb s titular de
Salvament martim.
Tot i aix, darrerament sestan produint disfuncions i invasi de competncies per part de lEstat
amb la redacci dels Plans Estatals sectorials, com per exemple el de risc qumic.
- Elaborar una llei en matria de protecci civil que actualitzi la normativa vigent, especialment pel
que fa a les obligacions de prevenci, actuaci i informaci dels operadors dels serveis
essencials i a la protecci de les infrastructures estratgiques del pas contra atacs fsics, lgics
i contra catstrofes naturals o antrpiques.
130

Esquerra Repu!"#a$a
- Elaboraci del Pla director de l'operativa d'emergncies i protecci civil a Catalunya.
- ncorporar a les tasques prpies del cos de Bombers les de salvament martim.
- Establir una normativa de Voluntariat i participaci ciutadana en la protecci Civil.
- En el marc de lnstitut de Seguretat de Catalunya, establir un nou model de formaci bsica,
especfica i contnua del cos de Bombers, dels bombers voluntaris i dels professionals i
voluntaris de Protecci Civil, tot obrint loferta de formaci al mn local i a altres professionals
que collaboren habitualment en situacions demergncia en funci de la planificaci territorial
dels recursos i les necessitats del territori i els professionals.
- Definir el procs de trasps de les competncies en matria de seguretat nuclear i assegurar la
correcta definici i funcionament dels mecanismes dinspecci i control en aquest mbit, si
sescau, amb lajuda dels organismes internacionals competents en aquest tema.
- Elaborar un pla dacci per a la incorporaci de Catalunya a les diferents agencies
internacionals de seguretat en els mbits alimentari, industrial, nuclear, qumic i de transports
aeri, martim i terrestre.
- Revisar els mecanismes i protocols dajuda mtua i suport en emergncies internacionals,
sobretot amb els estats fronterers altres Estats membres de la UE, dacord amb el potencial
carcter transfronterer dalgunes de les situacions de risc potencial, com ara els incendis
forestals , la contaminaci marina o del aire, risc industrial, pandmies o els perills de lenergia
nuclear.
- ncorporar la cultura de la informaci i la prevenci en el conjunt dactuacions de la societat.
- ncidir en el paper del mn local en lefectivitat del sistema de protecci civil, a travs dels plans
demergncia, les actuacions de prevenci bsiques i la informaci a la poblaci.
- Reforar el paper del voluntariat en la gesti de les emergncies, planificant els mbits
dincidncia, la distribuci territorial dels recursos, la regulaci de les seves competncies, la
formaci i les mitjans necessaris.
- Reforar accions multidisciplinars que planifiquin la protecci fsica i lgica de les
infraestructures estratgiques, avalun el seu nivell de criticitat dacord amb la seva vulnerabilitat
i establir aix un catleg dinfraestructures a protegir.
LA LLEI ELECTORAL DE CATALUNYA
Par."#"pa#"7
Garantir i promoure la participaci de la ciutadania en les eleccions al Parlament de Catalunya s un
element fonamental per tal de legitimar els resultats electorals i les institucions del nostre poble aix
com, per avanar en laprofundiment democrtic i el comproms cvic. s per aix que, cal incorporar
nous instruments de participaci que facilitin i incentivin la ciutadania a emetre el seu vot.
Pr3p3s.es2
- La Sindicatura Electoral de Catalunya ser lencarregada de realitzar les campanyes
institucional per tal dinformar sobre les condicions per exercir el dret de vot i promoure la
participaci.
131

Esquerra Repu!"#a$a
- Regular el vot anticipat en condicions que garanteixin la llibertat i el secret de vot per tal que els
electors puguin votar de manera anticipada. Tamb es garantir el vot anticipat als electors
absents de la seva circumscripci, els residents absents que podran votar a les seus de les
comunitats catalanes a lexterior, a ms de les ambaixades i els consolats espanyols.
- Organitzar urnes mbils en cada circumscripci electoral per visitar a residncies de gent gran,
hospitals, centres penitenciaris i altres institucions per tal que hi puguin votar persones amb
dificultats per traslladar-se.
- Facilitar que les persones invidents tamb puguin exercir el vot anticipat distribuint sobres en
Braille.
- ntroduir el vot per nternet com a forma de vot anticipat i per mitj durnes electrniques en els
collegis electorals durant la jornada electoral.
- Les candidatures al Parlament de Catalunya tindran una composici equilibrada dhomes i
dones, de manera que en els deu primers llocs de cada circumscripci sintercalaran
alternament candidats dels dos sexes i que tant en el conjunt de la llista com en cada tram de
cinc noms a partir del lloc onz, hi hagi almenys un 40% de candidats de cadascun dels dos
sexes.
Represe$.a#"7
La futura llei electoral de Catalunya ha de garantir una representaci proporcional i ha dassegurar la
representaci adequada de totes les zones del territori de Catalunya.
Pr3p3s.es2
- Els diputats del Parlament de Catalunya selegiran en set circumscripcions: Barcelona, Central,
Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, i Terres de lEbre.
- El decret de convocatria deleccions al Parlament de Catalunya haur despecificar el nombre
descons a elegir en cada circumscripci. Sadjudicar inicialment un mnim de tres escons a
cadascuna de les segents circumscripcions: Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp
de Tarragona, Terres de lEbre, i 1 a la circumscripci de Barcelona. Els altres 116 escons seran
adjudicats a les set circumscripcions segons la poblaci, mitjanant la frmula de la quota
simple i les restes ms altes.
- La forma de vot ser la del sistema de les llistes tancades desbloquejades, per tal que el votant
pugui assignar el seu vot preferent als candidats duna llista electoral.
Tra$spar@$#"a
La transparncia en qualsevol procediment electoral s bsica per garantir la legitimitat i confiana
en el sistema i en la democrcia. Es per aix que, la futura llei electoral ha de preveure els
mecanismes de fiscalitzaci i transparncia necessaris per generar confiana a lelectorat i als
partits politics que participen en les campanyes electorals.
Pr3p3s.es2
- Des de la convocatria de les eleccions fins a la jornada electoral, el Govern de la Generalitat i
els seus membres no realitzaran o participaran en cap acte dinauguraci, de collocaci de
primeres pedres o dexposici o presentaci dobres o serveis pblics.
- Des de la convocatria de les eleccions fins a linici de la campanya electoral, els partits poltics
no podran utilitzar els espais pblics de publicitat. A linici de la campanya electoral shabilitaran
132

Esquerra Repu!"#a$a
espais pblics gratuts de publicitat en la via pblica reservats per als partits per a banderoles,
pancartes i cartells.
- En els espais informatius dels mitjans de comunicaci audiovisual de la Generalitat, aix com en
els dels mitjans de titularitat privada amb un ttol habilitant concedit per la Generalitat,
sinclouran informacions sobre les campanyes electorals de les diferents candidatures i les
seves propostes poltiques, amb continguts que responguin als criteris de pluralisme i neutralitat.
- Crear una Comissi de Sondejos, sota la seva dependncia de la Sindicatura Electoral de
Catalunya, formada per experts de reconegut prestigi, que vetlli per la qualitat metodolgica, les
bones prctiques i el compliment dels codis establerts.
- Cada candidatura tindr un compte electoral nic. No es podran abonar despeses electorals en
metllic, ni a crrec daltres comptes bancaris diferents de lestablert i declarat davant la
Sindicatura Electoral.
- No es permetran aportacions amb finalitats electorals procedents del finanament ordinari dels
partits poltics ni de fundacions o organitzacions que hi estiguin vinculades.
- Les candidatures electorals no podran rebre donacions directes ni indirectes dempreses
pbliques ni dempreses privades que mantinguin contractes vigents amb administracions
pbliques.
- Les aportacions privades a les despeses de campanya electoral tindran un lmit comparable a
lestablert per a les aportacions als partits. La identitat dels donants constar en un registre
pblic.
- Les finances dels partits poltics i de les associacions i fundacions vinculades orgnicament a
ells seran fiscalitzades per la Sindicatura de Comptes.
POL%TICA MUNICIPAL
E!s G3;er$s !3#a!s as/"<"a.s " "$.er;"$Au.s per !Es.a.
Fa ms de trenta-tres anys de la constituci dels primers ajuntaments democrtics. Lelecci i
constituci dels primers consistoris va suposar moments on la ciutadania va gaudir de la recuperaci
de les llibertats pbliques i de les institucions, un moment on els catalans i catalanes es van sentir
autnticament i directament sobirans dels seus pobles.
Entre les moltes millores que shan viscut, el pas sha anat dotant, mitjanant els nostres pobles i
ciutats, dun enorme ventall de serveis per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes
daquestes matries que els ajuntaments han anat assumint sense tenir-ne la responsabilitat van ser
recollides com a competncies prpies municipals a lart. 84 del lEstatut de Catalunya de 2006.
s pel paper de construcci nacional dels ajuntaments que els considerem com a "Governs Locals
en clau de pas. Avui les necessitats potser han canviat per el nostre objectiu segueix sent oferir a
la ciutadania, independentment don visquin, uns serveis de qualitat i satisfactoris.
Com a conseqncia duna poltica recentralitzadora molt ben dissenyada pel govern de lEstat
espanyol, sha produt una deslleialtat vers el principi dautonomia local. Parlem duna clara
ingerncia en lmbit de les competncies en les administracions locals, on sha produt una greu
alteraci i una reducci en la distribuci dels recursos, ofegant la capacitat municipal per prestar els
serveis ms bsics als ciutadans. Sha produt limpacte de nombroses disposicions normatives tant
de lEstat com del Govern de la Generalitat que ha afectat en el desenvolupament de les prestacions
dels serveis propis. Parlem tamb dintervencionisme, quan ara lestat espanyol pot intervenir un
133

Esquerra Repu!"#a$a
ajuntament segons el nivell dendeutament, o obligar a transferir de manera freqent i regular la
informaci dels ens locals a Hisenda. ens referim tamb a la manca de sensibilitat que ha mostrat
el govern de la Generalitat de Catalunya deixant de prioritzar determinades poltiques i que shan
concretat, per exemple, en la decisi unilateral de reduir en un 52% laportaci per plaa i any a les
escoles bressol catalanes. O, una altra mostra, en lmbit dels serveis socials, la Llei de
Dependncia que va ampliar significativament el paper dels ajuntaments, per tamb unes
necessitats de despesa que van quedar sense lestabliment de mecanismes de compensaci i que
ara shan accentuat.
Per tant, els greuges a qu constantment s sotms el mn local procedeixen tant del govern de
lEstat com del Govern de la Generalitat. En definitiva, des de Madrid sha aprofitat la conjuntura per
alterar i manllevar les facultats prpies dels Ajuntaments i el tan important per a nosaltres principi
dautonomia local.
Davant daquesta prdua de competncies, i la fiscalitzaci del mn local, cal blindar i defensar
lmbit competencial amb el qu ens vam dotar amb lEstatut.
De/e$se6 u$ 630e! p3!B."# asa. e$ e!s seAWe$.s pr"$#"p"s2
Creiem que des del govern de la Generalitat cal impulsar la nova Llei de Governs Locals i la Llei
dHisendes Locals per garantir els principis del sistema tributari local, que aclareixin i configurin
les competncies i els serveis propis dels ajuntaments.
Cal tenir present les constants insinuacions per part del govern espanyol que seguir amb
aquest tipus de poltiques, aix com per exemple la possible reducci del nombre de regidors per
municipi, el que significaria una disminuci de la representaci de la ciutadania als governs
locals.
En contraposici a les imposicions vingudes des del govern espanyol, i per enfortir el carcter
municipalista que ens defineix, cal recordar quins sn els principis que nodreixen el nostre model:

%l b pCblic i lBe$ercici de ciutadania. Els responsables poltics han de liderar uns pobles i ciutats
on es preservi i es promogui la conscincia cvica, entesa com a mxim garant de la cohesi
social i la convivncia pacfica entre la ciutadania. La gesti de lespai pblic per convertir-lo en
espai cvic s un repte important pel mn local dERC. Les relacions que es teixeixen entre els
habitants dels municipis no sn un b ali a les nostres poltiques i es treballa partint de la idea
republicana que linters individual i propi de cada ciutad forma part del b com.
,articipaci. Escoltar la ciutadania i fer-la partcip de les dificultats econmiques que pateixen
els ajuntaments, plantejar obertament els necessaris reajustaments que cal portar a terme i
discutir les possibles solucions a prendre. El dileg permanent i la transparncia sn valors
inherents en lactuaci del mn local dEsquerra, per el context de crisi requereix un pas ms
en el comproms vers la socialitzaci de la realitat de lajuntament i la conseqent presa de
decisions comptant amb la opini i participaci directa de la ciutadania.
,ro$imitat. Esquerra Republicana s un partit municipalista i aix implica el convenciment que el
pas es construeix des de la ciutadania, assentant unes bones estructures basades en el
coneixement directe del territori i configurant poltiques i programes dactuaci a partir de
lexperincia i el contacte directe amb la diversitat territorial i sociolgica dels conciutadans i
conciutadanes que viuen i treballen en els nostres pobles, viles i ciutats.
*orresponsabilitat. Des de les alcaldies dEsquerra, treballem amb la voluntat destendre la
concepci que tothom s imprescindible per poder superar les dificultats; tothom, com diem
abans, hi t alguna cosa a dir, per, sobretot, tothom ha daportar generositat i responsabilitat.
s necessria la corresponsabilitat i no noms entre lajuntament i la ciutadania sin tamb
pensem que s imprescindible la cooperaci entre administracions.
:simetria. Hem de tendir a un model asimtric. Defensar un model competencial local
heterogeni, tenint en compte el principi de diferenciaci i capacitat de gesti.
134

Esquerra Repu!"#a$a
Fuficincia financera. El repartiment de competncies i la prestaci de serveis que sencomani
als ajuntaments i altres entitats locals supramunicipals ha danar acompanyat de la corresponent
previsi de fons econmics per tal que es puguin executar amb les garanties financeres
esperades i amb la finalitat de no desequilibrar de forma sistemtica les hisendes locals. Les
vies de finanament previstes han de decidir-se dacord amb la prpia mida dels municipis, la
distribuci de competncies que shagi fet, aix com les estructures compartides que
lajuntament tingui amb altres administracions.
Fimplificaci de nivells administratius. Racionalitzar les estructures de l'administraci en aquells
casos on estiguin sobredimensionades.
La crisi pot resultar una oportunitat per agilitzar processos, redissenyar funcions i, en definitiva,
fer ms eficient ladministraci. s i ha de ser una aposta clara per la racionalitzaci de
recursos. En aquest sentit, cal apostar per una administraci nica a nivell de vegueria i cal
aprofitar, per exemple el paper que poden tenir els Consells Comarcals com a centrals de
compra o agents per fer compres agregades o mancomunades entre ajuntaments duna mateixa
comarca.
El Govern de la Generalitat, doncs, caldr que legisli i actu amb el mn local tenint en consideraci
aquests principis esmentats i, alhora, ser necessari que prioritzi de forma especial la cooperaci
amb els ajuntaments quan parlem de les poltiques que es detallen a continuaci:
- Ocupaci. Atenent el context de recessi econmica que estem vivint, i donat que la ciutadania
troba en els ajuntaments la primera instncia governamental, les poltiques de foment de
locupaci i els programes de promoci econmica i formaci adquireixen una importncia
cabdal. Els ajuntaments, si sescau de forma mancomunada tenint en consideraci que els
potencials econmics territorials poden anar ms enll dels lmits municipals, han de coordinar
les seves accions i estratgies amb les administracions supramunicipals per donar resposta de
forma competitiva a les demandes reals de la ciutadania en aquest mbit de locupaci.
- Cohesi social i igualtat doportunitats. La crisi econmica ha desequilibrat moltes economies
familiars i ha pressionat els consistoris en el sentit de requerir-los un major comproms vers
aquells sectors de la poblaci amb menys recursos. Vetllar per la igualtat real doportunitats, en
el marc local, i per la cohesi social s un repte actual que els ajuntaments dERC estan
prioritzant. Ats que sovint es requereix un treball transversal i multidisciplinar per tal dobtenir
resultats satisfactoris, es requerir complicitat per part del govern de la Repblica Catalana en
aquest objectiu.
- Mancomunitat de serveis i equipaments, en un mateix municipi i entre municipis vens del mateix
mbit territorial. La concentraci dactivitats i serveis en equipaments polivalents facilita la
reducci de despeses ordinries i de manteniment dedificis municipals. Aix mateix, cal
promoure la utilitzaci dels espais de forma mancomunada entre vens i venes de municipis
propers, sobretot en territoris amb poca densitat de poblaci i municipis petits.
- Cogesti dels equipaments municipals. La bonana econmica va propiciar la construcci i
adequaci despais i equipaments municipals que molts ajuntaments a dia davui no poden obrir
o mantenir. Per donar sortida a aquest estancament, cal adoptar una actitud proactiva en la
cerca dentitats i associacions privades de vocaci pblica que puguin fer-ne s, de manera que
es produeixi una cogesti de lespai sense perdren la titularitat municipal.
- Eficincia energtica. Les despeses en energia i aigua cada vegada incrementen ms els
captols de despesa dels pressupostos municipals. mpulsarem projectes deficincia aix com
de generaci denergia. Lautosuficincia i la no dependncia de recursos aliens i cars ha de
facilitar projectes propis, que al mateix temps protegeixin el medi ambient i estimulin leconomia
local.
135

Esquerra Repu!"#a$a
S"6p!"/"#a#"7 0e !3rAa$".Ca#"7 .err".3r"a! 0e !a06"$"s.ra#"72 ;eAuer"es " 6u$"#"p"s
Lactual sistema de superposici de nivells administratius sha demostrat en alguns casos inefica
perqu aquests nivells administratius i poltiques no sempre han collaborat. En aquest sentit en els
pasos amb un estat del benestar ms desenvolupat, i tamb amb un sistema econmico-
administratiu ms eficient (Finlndia, Sucia, Noruega, Esccia, Flandes, etc.), sobserva una clara
tendncia a la simplificaci i a la integraci dels diferents nivells de ladministraci superiors al
municipi en lAdministraci de lEstat.
En el nostre cas es proposa la creaci de les vegueries, vuit concretament, que actuaria com a
mbit dactuaci descentralitzada del Govern de la Generalitat, i que a ms tindria competncies en
lmbit de la cooperaci local i la concertaci de ladministraci local en els seus programes dacci.
Aquestes demarcacions en vegueries, seran, a ms a ms, la circumscripci electoral en les
eleccions al Parlament.
A aquests efectes caldr aprovar una nova Llei dOrganitzaci Territorial on es defineixi de manera
clara quin s lmbit competencial de cadascuna daquestes vegueries, tenint en compte la seva
realitat. Aquesta nova llei haur de contemplar tamb els recursos econmics amb els quals
comptaran aquestes noves vegueries, i tamb el procs de transici de personal, bns patrimonials i
econmics procedents de les diputacions.
el nivell Local el qual, donada la seva heterogenetat haur dutilitzar tamb formes de
mancomunitat dels serveis, de forma voluntria i asimtrica (de baix cap a dalt), i per comarques
existents o histriques, ats que els paisatges i territoris comarcals tamb formen part de la identitat
nacional del pas. No obstant aix, com a criteri general, es mantindr la personalitat jurdica de tots
els municipis. els actuals consells comarcals quedaran reconvertits en instncies de coordinaci
dels municipis i de gesti dels serveis comuns, regits per un Consell dAlcaldes.
136

Esquerra Repu!"#a$a
EL DRET DE LES DONES A DECIDIR SOBRE ELLES MATEI&ES
Al llarg dels anys, les dones han conquerit els drets que han equiparat la seva situaci legal a la dels
homes. Tot i aquest aven i reconeixement, continuen existint molts mbits, com per exemple en
lesfera quotidiana i les tasques de cura o en lmbit laboral, on la diferncia daccs i usos entre
homes i dones continua sent molt pronunciada.
A aix hi hem de sumar el retard que viu Catalunya en la situaci de les dones, si ho comparem
amb altres pasos, provocat pel retrocs que va suposar la dictadura franquista, ms enll de les
conseqncies duna societat patriarcal.
Aix doncs, cal continuar avanant en la protecci dels drets de les dones, alhora que es
desenvolupen les eines necessries per assegurar lequitat i la igualtat doportunitats.
Actualment som davant loportunitat de configurar quin model de societat volem en relaci a molts
aspectes, tamb en els que fan referncia als rols de gnere, a les desigualtats per ra de sexe, a
les relacions entre homes i dones i a la redefinici dels usos dels temps, aix com protegir i
assegurar els drets de les dones.
DRET A LA VIDA> A LA SEGURETAT> A LA SALUT I A LA LLIBERTAT2 VIOLGNCIA MASCLISTA4
)4+ La Ca.a!u$Oa que $3 .I #36pe.@$#"es per a3!"r !a ;"3!@$#"a 6as#!"s.a
El Masclisme s el conjunt de lleis, normes i actituds que tenen la finalitat -implcita o explicita- de
produir, mantenir i perpetuar el sistema de valors que jerarquitza les persones segons les
caracterstiques atribudes a cada sexe. Daquest sistema sen pot desprendre la desigualtat
jurdica, laboral, social o econmica i, fins i tot, la violncia. En la realitat concreta, el masclisme el
constitueixen aquells actes, fsics o verbals, per mitj dels quals es manifesta el sexisme present en
lestructura social.
Amb la recuperaci de la Generalitat i la fi de la dictadura, governs municipals, i entitats de dones
van encapalar la lluita per posar en lagenda pblica leradicaci de la violncia masclista.
Laprovaci de la Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violncia masclista s el punt
dinflexi que situa, en la centralitat de les poltiques de gnere, la lluita perqu tota la societat
treballi conjuntament perqu les dones vivim en una societat sense violncia.
Malgrat els esforos, i els avenos recents, en el primer semestre de lany 2012, a Catalunya shan
ats gaireb 8000 vctimes de violncia masclista, tant en lmbit de la parella com en lmbit
familiar. En el nou pas cal que la lluita contra aquesta xacra social continu sent una prioritat.
En el context actual, el fet que Catalunya no tingui competncies exclusives en matria de violncia
masclista genera dispersi de les mesures per abolir-la.
Per dur a terme lobjectiu dabolir la violncia masclista, proposem un seguit de mesures:
'4+ La .ra$s"#"7 #ap a $3;es rea!".a.s -urB0"ques " re#urs3s #3$.ra !a ;"3!@$#"a
En la transici cap a lEstat catal, cal assegurar que els recursos pblics adreats a prevenir,
atendre, coordinar i reparar la violncia masclista, continun en ple funcionament. En aquest sentit, a
ms, cal desplegar plenament la Llei 5/2008 i:
- Desenvolupar la Xarxa de Recursos contra la violncia masclista i la seva coordinaci per tal de
millorar latenci i incrementar els serveis.
137

Esquerra Repu!"#a$a
- Desenvolupar la Xarxa de Recursos contra la violncia masclista i la seva coordinaci per tal de
millorar latenci i incrementar els serveis.
- mplementar un model datenci integral a les dones en situaci de violncia i les seves lles i
lls, creant indicadors de qualitat dels serveis i amb la formaci continuada de les i els diferents
professionals que intervenen.
- ncrementar les accions de sensibilitzaci social per assolir un canvi cultural que faci impensable
la violncia masclista.
- Continuar avanant en laplicaci del protocol per una intervenci coordinada contra la violncia
masclista i el seu desplegament territorial, aix com en la cooperaci interdepartamental,
interinstitucional i amb els grups i entitats de dones.
- Promoure la necessitat de formaci especialitzada sobre violncia masclista als diferents equips
professionals que atenen les dones.
- Ampliar el suport a les dones que han patit agressions greus, aix com als lls i lles de les
dones assassinades.
- Promoure una revisi dels marcs normatius vigents, per tal dadequar-los a les garanties de
seguretat i reparaci del dany sofert per les dones en situacions de violncia masclista.
*4+ Era0"#a#"7 0e !a ;"3!@$#"a 6as#!"s.a " Aara$."a 0e pr3.e##"7 "$.eAra! 0e !es 03$es
Amb les competncies plenes en matria de seguretat i salut, podrem fer una nova llei que ampli la
Llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violncia masclista per incorporar les mesures de
protecci integral contra la violncia de gnere.
Aix, hem dassolir un marc que empari les dones que pateixen o han patit violncia, mitjanant una
bateria daccions administratives, legislatives i governamentals i lestabliment dels corresponents
protocols, assegurant la prevenci, detecci, atenci, recuperaci i reparaci. Per aix cal:
- La violncia econmica, amb el desenvolupament dels fons de compensaci i laugment dels
seus recursos econmics, encara ms accentuada en aquest context de crisi.
- Dotar els pressupostos de la Generalitat amb els crdits necessaris per al nanament de totes
les prestacions que la Llei garanteix.
- Donar un nou tractament als maltractaments psicolgics si es vol lluitar amb eficcia contra
aquesta concreta modalitat delictiva, i evitar aix la seva actual ocultaci dins liceberg de la
violncia fsica.
- Aprofundir en la qualificaci i especialitzaci dels i les professionals que hauran davaluar els
possibles casos de violncia psquica.
- Ampliar els conceptes de famlia i de marc de relacions personals i afectives per tal dincloure
altres formes efectives i relacionals entre agressors i vctimes, ampliant aix lunivers de dones
emparades per lactual llei.
- ncloure altres modalitats de violncia masclista, com les generades en el context laboral.
- Atendre totes les dones immigrants vctimes de violncia masclista, independentment de la seva
situaci administrativa.
- ncorporar la justificaci, per part de la judicatura, de les denegacions de les ordres de protecci.
138

Esquerra Repu!"#a$a
DRET AL TEMPS4 CONCILIACI FAMILIAR> PERSONAL I LABORAL
La "6p3ss""!".a. 0a03p.ar u$a es.ra.@A"a A!3a! per a!s us3s 0e! .e6ps e$ !a#.ua! 6ar#
au.3$E6"#
Les dones sempre han trobat dicultats per compatibilitzar els diferents temps familiar, personal i
laboral-. Malgrat que els darrers anys del segle XX i primers del XX shan produt certs canvis en els
rols de gnere que tendeixen a reduir les enormes diferncies entre els usos del temps dels homes i
les dones, les dones continuen sent majoritriament responsables de les tasques de gesti i cura de
lmbit familiar.
Aix, les dicultats per harmonitzar els temps que les persones dediquem als diferents mbits de la
vida han fet del temps un b escs i un element clau i prioritari per al benestar de les persones.
Malgrat laprovaci del Pla Estratgic dels Usos i Gesti dels Temps de la Vida Quotidiana (2008-
2018), lactual marc competencial autonmic s una limitaci per al desenvolupament duna
estratgia global en aquest mbit.
La situaci de desigualtat generada per les tensions entre els usos del temps sha dabordar amb
una estratgia que vagi ms enll de les mesures englobades sota lepgraf de "conciliaci de la vida
familiar, personal i laboral. ERC aposta per una mirada integral dels diferents temps de vida i parlar,
doncs, dharmonitzaci i de sincronitzaci entre els diferents temps i el seu s social.
Les poltiques dels temps han de ser un conjunt dactuacions integrals, amb la nalitat de garantir el
dret a gaudir dun temps propi, una major equitat de gnere i un major benestar quotidi. Tenint en
compte que els usos del temps vnen determinats per les diferncies de gnere, pels rols socials
establerts i per la discriminaci que histricament han patit les dones aquesta estratgia t una clara
perspectiva de gnere:
- mpulsarem ladministraci electrnica i no presencial, i la simplicaci dels trmits
administratius.
- Promoure la diversicaci horria dels serveis pblics per tal dadaptar-los a les necessitats de
la ciutadania.
- Ampliar els horaris de les installacions esportives i els comeros per tal dadequar-los a les
necessitats persones, especialment de les dones.
- Desenvolupar els acords poltics amb el mn local per tal de donar suport als municipis per
implementar les poltiques del temps.
- Promoure la creaci de serveis i prestacions que facilitin una millor gesti del temps, com
serveis de repartiment a domicili, obertura conjunta, etc.
- Crear una xarxa de serveis pblics de cura que, seguint el principi de proximitat, atengui duna
manera integral les demandes en aquest sentit, prioritzant el primer lloc els serveis establerts de
la llei datenci a la dependncia.
- Potenciar latenci telefnica en els serveis de salut tant en latenci sanitria com en laccs als
serveis.
- ncentivar la creaci de serveis complementaris al comer que afavoreixin el provement de
productes bsics a la gent gran o les persones amb dicultats de mobilitat.
139

Esquerra Repu!"#a$a
- mpulsar la transversalitat de la perspectiva de gnere en el disseny urbanstic, aix com la
incorporaci de processos participatius en el disseny de lespai urb.
- Potenciar accions de desenvolupament urb orientades cap a la integraci de funcions, la
descentralitzaci de serveis i equipaments, la proximitat de la residncia i la introducci
dactivitats de treball productiu en les zones on es resideixi, aix com una gesti integrada de la
mobilitat i del transport pblic.
- mpulsant accions de sensibilitzaci social que posin en valor les tasques domstiques, familiars
i de cura i atenci a les persones, aix com el seu valor econmic.
- Dur a terme accions de suport i atenci a les persones cuidadores.
- Seguir potenciant i millorant latenci domiciliria, especialment per a les persones que
requereixen cures palliatives i/o tinguin dicultats de mobilitat.
- Dur a terme accions de sensibilitzaci per tal que els homes sacullin al perms de paternitat.
- Promoure mesures de exibilitat en lmbit laboral que permetin un millor equilibri entre els
diferents temps de la vida.
- Potenciar la informaci, ladquisici i ls destratgies i habilitats que ajuden a les persones a
donar valor a la necessitat daconseguir una coresponsabilitat en el treball no remunerat entre
homes i dones, i a negociar-hi.
- Promoure un pacte social famlies, escoles i comunitat per garantir la qualitat i la quantitat
del temps dels infants i de la vida familiar.
- Facilitar laccs al lleure educatiu i els recursos culturals als infants i, en especial a aquells amb
famlies amb ms dicultats socio-econmiques.
- mpulsar programes per promoure el temps doci i de lleure compartit entre pares i mares i els
seus lls o lles.
- mpulsarem els espais de participaci i seguiment del Pla Estratgic dUsos i Gesti dels temps
de la Vida quotidiana com a espais imprescindibles per al consens social i desenvolupament de
les poltiques del temps com a poltiques pbliques.
TREBALL SE&UAL I TRACTA D=SSERS 5UMANS AMB FINALITATS DE&PLOTACIO
SE&UAL4 EL DRET A VIURE AMB DRETS4
En el marc de la inclusi social, un mbit despecial atenci pel seu pes simblic s el de les
treballadores sexuals i les dones que pateixen tracta amb nalitat dexplotaci sexual.
La tracta dssers humans amb nalitat dexplotaci sexual s una gravssima violaci dels drets
fonamentals, vulnerant entre daltres, els drets a la llibertat, a la igualtat, a la seguretat, a la dignitat, i
a la lliure elecci del treball, essent considerat com un dels delictes ms greus a nivell mundial, i
suposa per a les seves vctimes una nova forma desclavitud. Aquest fenomen, que afecta
especialment les dones i les nenes, s una manifestaci ms de la situaci de desigualtat en la que
es troben les dones arreu del mn i constitueix una clara expressi de la violncia masclista.
- Garantirem els drets humans i la seguretat de les dones que pateixen tracta amb nalitat
dexplotaci sexual.
140

Esquerra Repu!"#a$a
Lactual marc legal i competencial s, novament, un obstacle per a ladopci de poltiques pbliques
en lmbit del treball sexual i de la lluita contra la tracta dssers humans amb nalitat dexplotaci
sexual.
- Proporcionar mesures de suport a les persones que decideixin abandonar el treball sexual
remunerat: cases dacollida, inserci laboral, accs a lhabitatge de protecci oficial, etc.
- Exigir el suport i reconeixement a les entitats especialitzades i garantirem la formaci especfica
als equips professionals que tenen les dones en aquestes situacions.
Pel que fa referncia a la lluita contra la tracta dssers humans amb finalitats dexplotaci sexual:
- Lluitar contra aquest delicte, exigint la coordinaci interinstitucional i la cooperaci amb el teixit
social especialitzat.
- Reforar les mesures per combatre el proxenetisme i la tracta de persones.
- Desenvolupar un programa de mesures per a labordatge de situacions de prostituci, en
especial de les dexplotaci de persones amb nalitat sexual.
- Promoure lenduriment del tractament penal de lexplotaci sexual de persones.
- Destinar ms recursos humans a la detecci, prevenci i atenci a les vctimes daquest delicte.
PARTICIPACI POL%TICA
El moviment feminista i de dones a Catalunya ha tingut histricament un pes significatiu en els
moviments socials i ha contribut significativament en lavan en les poltiques de dones, actuant
com lavantguarda que situava en lagenda pblica qestions com el dret a lavortament, el divorci, la
lluita contra la violncia masclista o contra la discriminaci salarial.
La relaci i el treball conjunt de les entitats i grups de dones amb les institucions pbliques s
dinters com i una garantia democrtica. Daltra banda, s imprescindible per fer visibles els seus
sabers, la seva experincia i les seves aportacions al conjunt de la societat. Els grups de dones han
de poder conixer i validar les poltiques pbliques de dones, aix com fer- hi aportacions i nodrir-les
de continguts. La participaci s tamb una forma d'apoderament de les dones, d'incrementar la
seva autonomia i de potenciar el seu enfortiment social i poltic.
Parallelament, la presncia de les dones en les institucions, administracions, al Parlament o als
ajuntaments s lluny de representar, si ms no numricament, la meitat de la poblaci.
Resulta especialment significatiu incorporar els coneixements i les experincies de les dones i dels
moviments de dones en el procs constituent. Per aix, cal:
- Establir processos participatius a lhora delaborar les nostres accions i poltiques.
- Fomentar la participaci de les dones en totes les fases consultives i davaluaci de les
poltiques pbliques.
- Seguir mantenint una estreta relaci amb el moviment feminista i grups de dones.
141

Esquerra Repu!"#a$a
Som , a ms, davant loportunitat de construir ser el primer estat que incorpori la perspectiva de
gnere en la seva fundaci. Per aix, cal:
- Comptar amb lexpertesa dels grups i associacions de dones a lhora de dissenyar i avaluar
accions i poltiques pbliques en tots els mbits.
- Enfortir el Consell Nacional de Dones de Catalunya, especialment mitjanant les Assemblees
Territorials de Dones, com a rgan consultiu i participatiu de lnstitut Catal de les Dones.
- Obrirem el debat sobre la seva independncia orgnica respecte a lCD.
- Fer efectiva la paritat en tots els organismes pblics institucionals.
- Seguir atenent a les demandes de les associacions de dones mitjanant la proximitat, el dileg,
el debat continu i loferta de recursos.
- Seguir potenciant i donant suport al teixit associatiu femen mplementarem accions formatives i
dintercanvi dexperincies a les associacions de dones per aconseguir que incrementi la
participaci daquestes.
- Donar suport a entitats formades per dones en situacions especques.
- Donar suport a la creaci i manteniment de les xarxes dentitats de dones.
- Vetllar per la incorporaci de les dones migrades al teixit cvic i associatiu.
LES POL%TIQUES DIMMIGRACI
)4 O$ s36 e$ p3!B."ques 0"66"Ara#"7
Els ltims dos anys hi ha hagut un canvi de paradigma en la immigraci. Shan aturat les arribades
per motius laborals, i shan incrementat les arribades per reagrupament. El saldo migratori, malgrat
tot, s negatiu per les persones que retornen als seus pasos dorigen per manca dexpectatives
laborals, i per les emigracions de joves catalans que marxen a la recerca dun futur laboral que no
troben aqu.
En un altre mbit, els partits de caire xenfob i racista han vist com incrementaven el nombre de
votants i tenen regidors en alguns municipis de Catalunya.
La legislaci en matria destrangeria s majoritriament dmbit estatal. Tots els permisos que fan
referncia a la residncia i treball depenen de la Llei espanyola. Com que s una llei molt restrictiva,
ha fet de la illegalitat un negoci.
En lmbit catal, el Parlament va aprovar la Llei dAcollida, per el Reglament que lha de
desplegar, resta sense executar-se per manca de recursos de la Generalitat.
El 30 de juny de 2011 entra en vigor el nou Reglament estatal de la Llei de drets i deures dels
estrangers, a partir del qual la Generalitat assumeix noves competncies en matria destrangeria.
Aquestes competncies sn lelaboraci dinformes destrangeria referents al grau d'integraci d'una
persona immigrada per accedir a l'arrelament social, l'adequaci de l'habitatge per sollicitar el
reagrupament familiar, a l' esfor d'integraci per renovar la residncia temporal, i ladequaci de
lhabitatge per renovaci de les autoritzacions de residncia en virtut del reagrupament familiar en
142

Esquerra Repu!"#a$a
aquells casos en que la persona reagrupant ha canviat de domicili habitual respecte del que va
acreditar per a obtenir el reagrupament de la seva famlia.
En un altre mbit, Espanya prcticament no reconeix el dret dasil, vulnerant aix, la majoria de
tractats internacionals. La convalidaci i homologaci de titulacions universitries o professionals s
en lactualitat un procs que pot arribat a durar ms de 6 anys i una quimera en alguns casos.
Lactual legislaci estatal vulnera els drets de les persones pendents duna ordre dexpulsi, que sn
recloses en centres dinternament equiparables als centres penitenciaris.
'4 Qu"$es p3!B."ques #a!0r1 a0ap.ar "D3 a03p.ar 0ura$. !a .ra$s"#"7 0au.3$36"a a !es.a.
"$0epe$0e$.Q
- Renovaci del Pacte Nacional per a la mmigraci i desplegament de la Llei dAcollida a tot el
territori: Aprovaci del Reglament, i creaci de lAgncia Catalana de les Migracions.
- nstar al capteniment de la Generalitat a lhora de vetllar per la protecci de les persones que
per motius administratius estan en una situaci vulnerable, i perqu ning sigui expulsat o
penalitzat amb la no autoritzaci o no renovaci dun perms per manifestar les seves idees
poltiques.
- Protecci jurdica de les persones dependents de trmits administratius destrangeria quan
obtinguin una negativa de ladministraci estatal que, estant en les condicions dobtenir
lautoritzaci, es pugui considerar un greuge ideolgic. Creaci dun registre o cens civil on les
persones que pateixen un greuge administratiu de lEstat espanyol puguin inscriures per aix
garantir la seva protecci jurdica. Aix tamb ens permetr quantificar el nmero de persones
en situaci irregular, dades no facilitades mai per la Delegaci del Govern espanyol.
- Desenvolupar mecanismes jurdics de protecci transitoris per a les persones que viuen a
Catalunya i romanen en una situaci administrativa dirregularitat sobrevinguda per la prdua de
treball i de la prestaci, aix com de les persones que no han aconseguit mai regularitzar la seva
situaci malgrat porten temps vivint a Catalunya, tinguin o no una ordre dexpulsi. Aquest
mecanisme haur destar regulat de tal manera que eviti lefecte crida per a persones daltres
territoris.
- Atenci i protecci especfica pels infants fills i filles de persones que han perdut la residncia i
que es converteixen, de facto, en infants en situaci administrativa irregular sobrevinguda.
Desenvolupar un mecanisme jurdic transitori perqu aquests infants no tinguin la consideraci
administrativa dirregulars.
- Protecci jurdica davant la indefensi de persones immigrades vctimes de violncia de gnere
que queden atrapades per la contradicci entre el poder judicial i el poder executiu.
- Aturada i anullaci de lordre dexpulsi per aquelles persones que tinguin familiars de primer
grau o que tinguin familiars a crrec amb dependncia reconeguda i amb vincles al territori.
- Reconeixement del dret a votar en les consultes organitzades pels ens locals amb el certificat
dempadronament ems amb una antelaci a 1 any a la data de la consulta, sigui quin sigui el
pas de procedncia.
- Reconeixement del dret a votar en les consultes organitzada pel Parlament de Catalunya a totes
les persones amb 2 any de residncia continuada al territori, sigui quin sigui el pas de
procedncia i el tipus dautoritzaci de residncia.
- Otorgaci dun document catal dautoritzaci de treball (diferent al perms de treball estatal) a
persones en situaci administrativa irregular que puguin demostrar la realitazi i lobtenci duna
titulaci formativa reglada a Catalunya, i amb domini de la llengua catalana, com s el cas de
menors no acompanyats o de joves que van arribar a Catalunya i que han rebut una formaci
adequada dins dels circuits reglats. Els procediments d'admissi no seran discriminatoris,
143

Esquerra Repu!"#a$a
hauran dassegurar els drets i les garanties establertes per els tractats i els acords
internacionals i per la legislaci catalana, en particular la protecci dels drets humans.
- Davant la possibilitat que a la consulta referendria organitzada pel Parlament noms puguin
votar persones amb nacionalitat, ERC donar suport explcit a la iniciativa de la Sectorial
d'mmigraci de l'ANC, d'organitzar una consulta parallela no oficial a la consulta referendria,
perqu tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin manifestar quin futur volen pel pas
on viuen.
*4 Qu"$es p3!B."ques 0"66"Ara#"7 ;3!e6 que reAe"<"$ a !a Ca.a!u$Oa "$0epe$0e$.Q
- Les persones immigrades han de tenir garantida laccs a la nacionalitat catalana el dia
fundacional de lEstat catal, amb els mateixos criteris de residncia al territori amb els mateixos
criteris de residncia al territori que qualsevol altre ciutad o ciutadana de lEstat espanyol o de
qualsevol altre pas europeu.
- Elaboraci de la .lei *atalana dB%strangeria, una llei justa, que reguli lentrada de persones per
que tamb reconegui i respecti els drets fonamentals de les persones, que selabori des de la
perspectiva de la integraci i no des de lenfocament de lexpulsi, com s el cas de la Llei
estatal.
- Elaboraci i desplegament de la .lei dBacomodaci de les persones immigrades!
- Elaboraci i desplegament de la .lei *atalana dB:sil.
- Establir mecanismes gils mitjanant comits dexperts dels diferents mbits per a la
convalidaci i homologaci de ttols professionals i universitaris emesos per pasos tercers i
permetre la collegiaci dels professionals.
- Apostar decididament i com una de les funcions prioritries del futur govern catal, per a la
cooperaci al desenvolupament, primera causa de migraci de les persones.
- Reconeixement del dret de vot a les eleccions municipals amb una residncia continuada amb 2
anys dantiguitat a la data de les eleccions, i a les eleccions generals catalanes amb una
residncia continuada de 3 anys a la data de les eleccions, sigui quin sigui el pas de
procedncia i malgrat no hi hagi tractat de reciprocitat.
POL%TIQUES PER AL COLLLECTIU LGTB
ERC ha tingut un paper decisiu en la creaci i el desenvolupament de poltiques adreades al
collectiu LGTB durant la seva etapa al Govern de la Generalitat (2003-2010).
A nivell legislatiu, impulsant al Congrs el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe
-recorregut pel Partit Popular al Tribunal Constitucional- i fent possible des del Govern de la
Generalitat el dret dadopci per part de famlies homoparentals. Unes lleis que han perms assolir
algunes de les reivindicacions histriques del moviment associatiu LGTB, la regularitzaci de moltes
famlies lesbianes i gais, aix com posar fi a la discriminaci legal que patia el collectiu respecte a la
resta de ciutadans.
La creaci del Programa per al Collectiu LGTB va permetre laprovaci del Pla nterdepartamental
per a la no discriminaci de les persones homosexuals i transsexuals o la creaci del Consell
Nacional LGTB, com a rgan dinterlocuci i collaboraci entre el Govern i les associacions LGTB.
144

Esquerra Repu!"#a$a
Sn exemples evidents de laposta dERC per impulsar poltiques adreades a aconseguir la plena
normalitzaci social del fet LGTB.
Esquerra tamb ha impulsat estratgies de cooperaci internacional. Principalment, amb la
incorporaci de la Generalitat a la nternational Lesbian and Gay Association-LGA (convertint-se en
el primer govern del mn en ser-ne membre) i tamb amb la creaci de la Xarxa Europea de
Governs dgualtat LGTB, com a punt de trobada i de treball de diferents governs europeus (com els
dEsccia, Flandes, Holanda, rlanda, el Regne Unit, Noruega, Sucia o Finlndia) que impulsen
poltiques adreades a gais i lesbianes.
Amb larribada de CiU al Govern, moltes daquestes poltiques shan difuminat. Si b sha consolidat
la presncia del Programa dins de lestructura del Govern, el canvi de nomenclatura i el poc perfil
poltic que se li ha donat li ha fet perdre visibilitat. En lmbit legislatiu, no hi ha hagut voluntat
poltica per tirar endavant una llei contra la homofbia (tot i disposar de lavantprojecte de llei) i
tampoc sha trobat una soluci per garantir els recursos per les entitats que treballen en latenci i la
prevenci del VH a mitj termini. Finalment, no sha reforat la cooperaci amb altres governs
europeus a travs de la Xarxa, i una de les primeres accions del nou govern en matria LGTB va ser
deixar de formar part de lLGA.
A la nostra societat encara es produeixen mostres de discriminaci i dhomofbia vers el collectiu
LGTB. Molts adolescents pateixen assetjament a lescola per la seva orientaci sexual i/o de
gnere, el collectiu transsexual experimenta moltes dificultats en lmbit de la integraci social i
laboral i les retallades en les prestacions socials i sanitries amenaa aquells sectors ms
vulnerables del collectiu, com sn la gent gran, els immigrats i les persones amb VH.
Fins que no disposem dun estat propi, cal continuar reforant les poltiques adreades al collectiu
LGTB a travs dun nou Pla nterdepartamental i duna legislaci contra lhomofbia que garanteixi
els drets de les persones LGTB. Tamb sha de promoure la collaboraci amb els governs dels
pasos que impulsen poltiques LGTB i continuar exercint el lideratge en aquest mbit a nivell
europeu.
Per aix, prioritzarem un seguit de mesures com:
- Donarem visibilitat a les poltiques LGTB del Govern amb la recuperaci del Programa per al
Collectiu LGTB, dotant-lo de ms recursos humans i pressupostaris per tal de garantir la seva
transversalitat i el seu lideratge en aquest mbit.
- Elaborarem un nou Pla nterdepartamental per a la no discriminaci de les persones
homosexuals i transsexuals, a partir dun procs de participaci amb les entitats, i en garantirem
el seu desenvolupament.
- Tornarem a sollicitar lentrada de la Generalitat com a govern associat a la nternational Lesbian
and Gay Association (LGA).
- mpulsarem una llei pels drets de les persones LGBT i contra lhomofbia, la lesbofbia, la
bifbia i la transfbia, consensuada amb les entitats LGTB.
- Elaborarem una llei per al reconeixement del collectiu Transsexual amb lobjectiu dafavorir la
seva integraci social i laboral, que ser consensuada amb el collectiu transsexual.
- Crearem un arxiu histric LGTB de carcter pblic que agrupi la memria histrica del collectiu.
- Promourem un pronunciament del Parlament de Catalunya a favor del Matrimoni gualitari,
instant la retirada del recurs dinconstitucionalitat al TC presentat pel PP.
- Vetllarem per la no discriminaci del collectiu LGTB en lmbit laboral, incloent formaci
especfica als inspectors de treball per tal de millorar la detecci dels casos dhomofbia.
145

Esquerra Repu!"#a$a
Potenciarem el Xarter per la Diversitat (organisme privat que engloba institucions, patronal i
associacions) com a eina per lluitar contra lhomofbia a lempresa.
- Buscarem mecanismes per garantir el suport econmic a les entitats que realitzen serveis de
prevenci i atenci a les persones amb VH. Realitzarem campanyes per a la prevenci de les
malaties de transmissi sexual i del VH, tant de carcter general com orientades a collectius
especfics. Augmentarem el nombre de proves del VH com a principal estratgia per redur el
nombre de transmissions.
- Garantirem la presncia despais que tractin sobre la diversitat sexual i afectiva als mitjans de
comunicaci pblics, aix com el respecte al collectiu LGTB.
- Vetllarem per evitar la lesbofbia, lhomofbia i la transfbia en els processos didonetat a
ladopci i afavorirem els convenis amb altres pasos que acceptin ladopci per part de parelles
lesbianes i gais.
- En el cas de gestaci per subrogaci als EUA o daltres pasos, treballarem per erradicar la
discriminaci que pateixen les parelles homosexuals respecte les heterosexuals a lhora dentrar
a lEstat amb el seu infant.
- Treballarem per eradicar la discriminaci de les parelles lesbianes en laccs a les tcniques de
reproducci assistida a la sanitat pblica.
- Afavorirem les poltiques i iniciatives educatives a favor de la coeducaci, de la diversitat familiar
i afectivo sexual i de la identitat de gnere als centres educatius, sobretot a partir de la formaci
de les persones que treballen en aquest mbit (mestres, psiclegs.).
- Fomentarem actuacions educatives dxit que estiguin prevenint el bullying homfob als centres
escolars.
- Recolzarem aquelles activitats esportives adreades al collectiu LGTB i promourem mesures
contra qualsevol forma de discriminaci homofbia dins de lmbit de lesport.
Catalunya ha estat pionera en dissenyar i aplicar poltiques adreades al collectiu LGTB, en una
Uni Europea on les persones LGTB encara no tenen els drets garantits en molts dels seus estats
membres. Com a nou estat europeu, Catalunya podria exercir un paper de lideratge en aquest
mbit, disposar de ms recursos econmics i legislatius per continuar implementant aquestes
poltiques i tenir veu prpia als organismes europeus i internacionals per treballar a favor dels drets
de les persones LGTB. La Repblica que volem s inclusiva i respectuosa amb les identitats i
conductes sexuals de les persones, en lexercici dels seus drets i les seves llibertats.
- La Repblica Catalana far que el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe esdevingui
un dret constitucional, amb lobjectiu de fer irreversibles els drets aconseguits en aquest mbit.
- Com a Estat membre de la Uni Europea, Catalunya implementar aquelles directives que ens
ajudin a lluitar contra la discriminaci i la homofbia vers el collectiu LGTB.
- Farem de Catalunya un pas referent pel que fa al respecte als drets humans, permetent lasil a
les persones LGTB perseguides als seus pasos per la seva condici sexual.
- Com a Estat independent, treballarem pel mxim reconeixement a nivell internacional del 28 de
Juny com a Dia nternacional de gais, lesbianes i transsexuals en frums com el Parlament
Europeu i les Nacions Unides (NNUU).
- Catalunya treballar des dels diferents organismes internacionals per aconseguir labolici de la
pena de mort aplicada per motius dorientaci sexual en aquells pasos on encara sigui vigent.
146

Esquerra Repu!"#a$a
- Catalunya promour la despatologitzaci de la transsexualitat a lOrganitzaci Mundial de la
Salut (OMS).
LA VOVENTUT EN LLUITA PER UN FUTUR M=S VUST
Un dels collectius ms afectats per la crisi econmica sn els joves. La doble barrera del mercat de
treball i del mercat de lhabitatge dificulten enormement lemancipaci normal de les generacions de
joves actuals. la situaci sagreuja al veure durant els darrers dos anys l aplicaci dunes poltiques
dels Governs de CiU i del PP, basades en les retallades que debiliten lestat del benestar.
Leuro per recepta, la pujada de les taxes universitries, la reducci de serveis en sanitat i
privatitzaci daquests, entre daltres, sn mesures que ens afecten especialment com a joves, i com
a ciutadans i ciutadanes, que ens impedeixen laccs a oportunitats, que dificulten la nostra
emancipaci personal i ens estronquen la construcci del nostre futur.
Reiteradament el govern ha mostrat la seva no voluntat de treballar per a la joventut, dient que no
era un collectiu a qui calia protegir. Aquest s un govern que com a resposta a les nostres dificultats
ens recomana marxar "a servir cafs a Londres tal i com ens va dir el Conseller dEmpresa i Ocupa-
ci F. Xavier Mena, en lloc de buscar solucions per crear feina i ajudar als joves a emancipar-se. Es-
t clar que s un Govern que ha abandonat les poltiques actives docupaci. El menysteniment de
la Secretaria de Joventut anterior, passant a un rang inferior amb el que aix comporta, i el no apro-
fundiment en el desplegament del Pla Nacional de Joventut o les Oficines dEmancipaci Juvenil ha
estat en lordre del dia del Govern de la Generalitat.
Les re.a!!a0es 0e 0re.s " a.a#s a !a $3s.ra "0e$.".a.
Els Governs de dreta han engegat a Catalunya i lEstat un conjunt de reformes estructurals que
afecten directament les condicions de vida de les persones joves: la reforma laboral, el copagament
farmacutic, la pujada de taxes a les universitats i graus formatius, la creaci del fons de pagament
a provedors que ha obligat a aplicar durssimes retallades a molts ajuntaments o la reforma de la
constituci espanyola que ha donat prioritat absoluta al pagament del deute amb els bancs.
En un context on ms de la meitat de les persones menors de 25 anys no treballen, la reforma labo-
ral ha suposat un empitjorament de les condicions laborals dels joves, impossibilitant laccs a una
feina digna. Tamb shan eliminat bona part de les poltiques demancipaci del jovent, que sumat a
la falta de feina, provoca una major dependncia dels joves respecte als seus pares dificultant que
ens emancipen.
A banda de les retallades que ja shan produt, com el cas flagrant de laccs a la sanitat universal
dels collectius ms vulnerables, com els menors de 26 anys que no hagin cotitzat, a lhoritz salbira
tot un seguit de retallades de drets com el de manifestaci amb lenduriment del codi penal, el dret al
propi cos amb la reforma de la llei de lavortament o el dret a una educaci pblica i en catal, amb
la voluntat de recentralitzaci de leducaci catalana.
La 0esa/e##"7 0e !a #"u.a0a$"a " e! 0es"A 0e !Es.a. "$0epe$0e$.
Les mesures de les que hem parlat anteriorment, han provocat una creixent desafecci de la ciuta-
dania per les institucions tradicionals i les formes de fer poltica actuals que considerem caduques.
Milers de joves han sortit als carrers no sols per demandar un nou estat, sin tamb una societat
ms justa davant dels continus atacs per part dels governs neoliberals.
Tot aquest malestar sha transformat en un conjunt de manifestacions ciutadanes que han esdevin-
gut nous moviments socials com el moviment del 15M o "els indignats, i que ha esdevingut el refe-
rent per molta gent cansada duna manera de fer poltica llunyana a la ciutadania. Es reclamen no-
ves maneres de fer, ms prximes, amb ms participaci, ms horitzontal, en definitiva, trencant
amb un sistema que sovint no acaba de respondre a les necessitats de la gent.
147

Esquerra Repu!"#a$a
Aquests dos factors han provocat una creixent demanda de ms transparncia i larticulaci de
mecanismes per fer ms horitzontal el procs de presa de decisions i augmentar la participaci
ciutadana, a travs de consultes a la ciutadania, de forma vinculants, tal i com les JERC hem
demanat des de fa anys.
Tanmateix, lespoli fiscal i social que pateix Catalunya ha fet obrir els ulls a la societat civil. Aquesta
ha arribat al convenciment que lalternativa a la crisi tamb passa per lemancipaci nacional. De la
lluita com a joves que no podem decidir, en un pas que no pot decidir, defensem una fiscalitat justa
en una Repblica que signifiqui les oportunitats que avui no tenim.
DRETS CIVILS I SOCIALS EN UN PA%S VUST
La ciutadania s lelement central que iguala en drets i deures a tots els membres duna comunitat
poltica que es diu republicana. Per tant, s leix vertebrador que ens fa iguals i crea les condicions
bsiques de fraternitat entre els seus membres. Precisament, aquests drets essencials i que
entenem necessaris sn els que cal garantir, no retallar, i sobretot ampliar-los, per tal que tota la
ciutadania i les persones que habiten al nostre pas puguin desenvolupar lliurement les seves vides.
El collectiu juvenil es defineix per una gran heterogenetat, per amb un denominador com, la
vulnerabilitat i la presncia de persones amb situacions properes a lexclusi social. Malauradament,
encara hi ha collectius que, per motius molt diversos, pateixen duna manca de drets o requereixen
duna especial protecci i dedicaci.
Amb dades del padr continu de 2011, a Catalunya hi ha 1.254.864 joves de 15 a 29 anys, fet que
representa el 16,6% del total de la poblaci. La taxa de pobresa dels joves el 2010 era del 20,8%,
de manera que un de cada cinc joves es troba en aquesta situaci. Limpacte de la crisi sha deixat
notar amb fora, ja que de 2009 a 2010 la taxa de pobresa ha pujat el 5,1% entre les persones jo-
ves. Aquestes sn dades que hem de tenir present per tal dabordar poltiques especfiques que do-
nin soluci a la realitat concreta que patim el jovent.
Daltra banda, la llibertat dexpressi, dret a reuni i associaci, dret a vaga, a manifestar-se, sn
drets fonamentals ja constitucionalment reconeguts. Malgrat aix, lactual situaci internacional i, en
concret, a lEstat espanyol, posen en perill lexercici dalguna daquestes llibertats. Cal lluitar per
conservar-les i, no noms aix, sin reconixer-ne daltres de noves, dret a un habitatge i a una fei -
na dignes, a un treball ben remunerat, etc. En definitiva a poder viure una vida digna i lliure.
Larribada de poblaci immigrada s probablement un dels fenmens demogrfics amb ms impacte
de les ltimes dcades. Des de lany 2000, a Catalunya els i les joves amb nacionalitat estrangera
han passat de representar el 3,3% a ms dun quart del total de la poblaci jove (un 25,7%). Aquest
creixement tan sobtat canvia de forma notable la composici de la poblaci jove. Les dades mostren
tamb que el creixement ha estat ms accentuat per a la poblaci jove que per a ladulta i ms a Ca-
talunya que al global de lEstat espanyol.
No obstant aquest creixement tan destacat, larribada de la crisi econmica ha aturat lincrement de
la proporci de joves de nacionalitat estrangera: el 2009 aquesta proporci va arribar al seu mxim
(26,8%) i el 2011 shavia redut fins el 25,7%. Aix mateix, latur juvenil immigrant s una dada a tenir
en compte, ja que 1 de cada 4 joves aturats t nacionalitat estrangera, a la vegada que tamb po-
dem observar com la prdua de llocs de treball segueix sent ms aguda entre la poblaci estrangera
(34%) que entre la nacional (6,7%).
Queda clar que la situaci actual ha de canviar. Les persones, en tant que ciutadanes hem de tenir
accs als mateixos drets i als mateixos deures, independentment de lorigen, les caracterstiques
personals o el sexe. Les JERC, com a entitat republicana, hem de lluitar per a avanar cap a una
societat igualitria on totes les persones membres que conformen la nostra societat gaudeixin de les
mateixes oportunitats tot construint una comunitat cvica.
148

Esquerra Repu!"#a$a
Dins daquests drets bsics trobem els drets civils. Els drets civils sn leina de la qual disposa qual -
sevol persona per poder incidir en la millora del seu desenvolupament com a ciutad. Aquests drets
comprenen els relacionats amb la vida social, cultural, associativa i poltica. Volem un pas amb un
model social basat en els valors republicans de la llibertat i la igualtat doportunitats, tot assegurant
laccs als serveis universals dinters general a totes les persones que resideixen al Principat de
Catalunya.
Tot aix ha de servir per avanar en lequilibri entre el desenvolupament econmic sostenible en un
entorn dinmic, la plena ocupaci i la protecci i justcia social, aix com la igualtat entre nois i noies.
Les accions dirigides al benestar social de la poblaci han de ser un dels pilars de les poltiques p-
bliques de la Generalitat i, dins daquestes poltiques cal centrar els esforos en els collectius que,
actualment, encara no gaudeixen totalment dels seus drets, com sn les persones nouvingudes, so-
bretot de pasos no comunitaris i de pasos en vies de desenvolupament i, en un altre nivell, totes
les persones que no poden gaudir dels seus drets per motius dorientaci sexual, o per ra de disca-
pacitats.
En definitiva, cal que la solidaritat, la igualtat i la qualitat de vida dels i les ciutadanes siguin la base
de totes les poltiques de Catalunya, que siguin els pilars del nou estat catal i que ning se senti
discriminat per ra de gnere, pas dorigen ni orientaci sexual.
- Treballar transversalment les qestions relatives a la igualtat de gnere, creant poltiques que
incloguin diferents conselleries i es treballin conjuntament.
- Renovar el Pla de Poltiques de dones del Govern de la Generalitat 2008-2011.
- Recuperar el Protocol dactuaci dels Mossos dEsquadra en els casos de violncia de gnere.
- Facilitar a la lrea governamental que gestioni les poltiques de Joventut els recursos (humans,
econmics i dinfrastructura) que possibilitin i vetllin pel compliment dun satisfactori
desplegament de les poltiques d'inclusi.
- Establir una renda bsica pel treball formatiu i/o lestudi, en especial incidncia a les persones
joves, per assegurar la seva plena emancipaci.
- Desenvolupar mesures d'inclusi juvenil de carcter multidimensional (aspectes econmics,
socials, culturals).
- Aplicar mesures de prevenci i facilitar les palliatives en collectius de risc acompanyant els
joves sense suport.
- Coordinar les lnies poltiques i les mesures d'inclusi dirigides a la poblaci juvenil amb els
diferents mbits institucionals i entitats civils.
- Aconseguir que totes les poltiques de joventut treballin pensant en la inclusi i que es treballi de
forma coordinada i transversal amb el Govern.
- Dur a terme poltiques dinclusi adreades al jovent nouvingut, en especial atenci a les dones
joves immigrants.
- Fomentar les poltiques de lluita contra la discriminaci i per la igualaci de drets amb especial
atenci al mn educatiu. s en aquest mbit on cal centrar els esforos, ja que hi ha molts i
moltes joves que no mostren lliurament la seva sexualitat per por a sentir-se refusats,
discriminats o vexats.
- Garantir suport i assistncia a joves en edat dadolescncia en conflicte amb la famlia per la
seva orientaci sexual.
- Fer pedagogia sobre qu sn les discapacitats mentals per tal de disminuir el risc dexclusi
social del collectiu a les aules.
149

Esquerra Repu!"#a$a
- Millorar, incrementar i potenciar la formaci i la qualitat de les condicions laborals dels i les joves
que dediquen el seu temps en millorar la qualitat de vida del collectiu (persones vetlladores,
monitores.).
VOLEM VIURE EN UN PA%S RADICALMENT DEMOCR?TIC
Vivim en el context dun sistema democrtic que dista molt de lideal republic de benestar i
demancipaci ciutadana en qu la participaci i els processos de decisi sn inherents en la prpia
societat.
La necessitat despais participatius adreats principalment al jovent sn tamb imprescindibles per
assolir la consecuci duna societat lliure. Els Consells Locals de Joventut, espais per dotar les
entitats juvenils de la interlocuci directa amb ladministraci, incidint aix en les poltiques pbliques
des duna ptica ms juvenil, i a la vegada dotant-les de recursos i eines per desenvolupar al mxim
rendiment els seus projectes i activitats, essencials i indispensables per fomentar la participaci i la
implicaci del jovent en la vida pblica que els afecta, shan vist amenaats per les retallades i la
manca de pressupost des de diverses administracions, comportant-ne una reducci molt important, i
prcticament la seva desaparici. De la mateixa forma sha vist minvat de recursos
lassociacionisme catal, una eina necessria de cohesi, de creaci de xarxa, al marge de lactivitat
poltica, que fomenta valors lloables dajuda al prxim, on joves coincideixen per tirar endavant els
seus projectes en comunitat.
A banda de les dificultats actuals dincidncia real de la ciutadania jove en els processos de decisi,
els models de democrcia deliberativa i participativa on la ciutadania interv en un provs de
disseny i aplicaci de les poltiques pbliques es demostra insuficient si no va acompanyant de
mecanismes de control, fiscalitzaci i contrapoder de lactivitat pblica.
A dia davui el sistema democrtic en qu vivim, sense un estat propi, no ens permet dissenyar unes
poltiques de participaci real, ni en mbits de jovent, ni dincidncia en processos de decisi per
part de la ciutadania. Mentrestant per, la direcci a emprendre s donar impuls a les eines
participatives:
- Ladministraci ha de concebre leficcia del foment de forma transversal de tots els
Departaments de la Generalitat en el treball comunitari, per tal de treballar ntegrament la
participaci. Considerant sempre que el treball comunitari com a eina participativa t un efecte
multiplicador en totes les poltiques pbliques.
- Fomentar des dels cicles de secundria la participaci dels joves en rgans de govern dels
centres escolars amb lassessorament de les regidories de participaci i els departaments de
participaci i la Direcci General de Joventut per tal dassessorar-los en el disseny i la realitzaci
dels projectes que sorgeixin de processos participatius i deliberatius.
- Promoure el comproms de lens local i la Generalitat per limpuls dels Consells Locals de
Joventut com a eina de foment de lassociacionisme i la participaci juvenil a travs dels Plans
Locals de Joventut de la Direcci General de Joventut.
- mpulsar que els Consells Locals de Joves funcionin a travs de lautogesti per fer ms
participatius els joves en el projecte, ja que quan alguna persona crea quelcom, la seva
implicaci augmenta.
- Garantir que des de ladministraci es doni el suport material i econmic a les entitats i els seus
projectes, i que es fomenti laccs daquestes a espais on podem amplificar els seus recursos
com els espais de participaci o plataformes com el CNJC.
150

Esquerra Repu!"#a$a
- Racionalitzar i simplificar els procediments de sollicitud i justificaci de les ajudes atorgades des
de ladministraci. Fer que els terminis de justificaci evolucionin cap a una bona relaci amb
lassociacionisme que prioritzi el conveni per sobre de la subvenci.
- Transparncia i simplificaci de les relacions de la ciutadania i els collectius amb ladministraci
per garantir la capacitat ciutadana de fiscalitzar la poltica.
- Garantir un sistema pblic de mitjans de comunicaci reduint el pes de les quotes poltiques als
consells dadministraci.
Amb un nou pas podrem iniciar un canvi en lactual sistema democrtic, buscant fer-los ms
participatiu, dotant la ciutadania de ms espais on de debat i de presa de decisions, i fomentant la
implicaci per part de tothom, tamb del jovent, a partir de:
- niciar un Pla de foment de la Participaci juvenil, posant especial mfasi en la creaci i limpuls
de noves formes participatives aprofitant els nous canals de participaci 2.0
- Fomentar el reconeixement social de lassociacionisme com a eina de formaci en la
participaci i de cohesi social, donant suport tcnic, logstic i econmic a aquells projectes
liderats per entitats juvenils.
- Fomentar el Consell Nacional de Joventut com a espai de trobada de lassociacionisme catal, i
impulsar la Fundaci Triangle Jove com a interlocutors de la Generalitat de Catalunya en
matria de joventut i espai de trobada de les entitats juvenils de tota la naci.
- Estudiar, com en daltres pasos europeus, laplicaci de mesures de reconeixement social de
leducaci en el lleure com ara la lliure disposici dhores associatives sense penalitzaci salarial
per a garantir que el jovent es dediqui plenament a la seva tasca social.
- mpulsar una Llei electoral catalana que inclogui lampliaci del cens electoral a partir dels 16
anys; unes circumscripcions electorals que aproximin els candidats a lelectorat; i apostant per
les llistes desbloquejades.
MOVIMENTS SOCIALS
Els moviments socials, en un sentit ampli, han jugat histricament un paper cabdal en el procs de
resistncia i canvi social que ha anat conduint a la construcci de la democrcia. L'edificaci de les
noves institucions va permetre donar-los extensi, recursos i categoria jurdica, tot esdevenint una
pea clau pel que fa a lmbit de les poltiques pbliques. El seu reconeixement com a actor social
va dotar-los de recursos, de plans d'impuls i de certa professionalitzaci.
La sensibilitzaci cvica i social, el suport a les entitats i el voluntariat han estat tasques prioritries
d'ERC, quan ha tingut presncia i capacitat de decisi en governs locals, supra locals o al Govern
de la Generalitat.
Aquest recorregut ha perms consolidar el suport pblic a la tasca que realitzen moltes entitats de
voluntariat social i ONG. Aix, tamb s'ha reforat la visi del voluntariat com a pea clau a la vida
civil del nostre pas. A Catalunya, el voluntariat ha adquirit una legitimitat tan gran que la seva
pressi social ha aconseguit moltes vegades pressionar la classe poltica en favor de canvis
legislatius que beneficiaven la ciutadania i el progrs de la nostra societat. Tenim exemples com el
del moviment antimilitarista i l'abolici del servei militar, el moviment per la Pau o el moviment
independentista, que ha avanat fins a assolir, avui, un suport majoritari de la societat catalana.
La crisi econmica ha accentuat la necessitat de la societat catalana de disposar d'una xarxa civil,
associativa i de voluntariat potent, per tamb ha fet disminuir els recursos que les administracions
151

Esquerra Repu!"#a$a
hi destinaven. Aquesta situaci agreuja la relaci entre les administracions i el teixit associatiu, que
pot veure's greument afectat si els reajustaments pressupostaris continuen en la lnia dels darrers
anys.
Avui el pas, malgrat la virulncia de la crisi no ha patit un desmembrament social i sha perms la
gosadia demprendre un procs poltic demancipaci collectiva, perqu disposa duns moviments
socials i un teixit civil i cvic prou potent i amb una llarga tradici histrica. Un capital de pas,
imprescindible per seguir avanant com a societat i no retrocedir.
L'actual context de crisi econmica i social aboca milers de persones a l'exclusi i la marginaci
social i posa en tensi el nostre model de convivncia i cohesi social. La societat catalana
requereix ara ms que mai que aquest teixit associatiu funcioni amb prou dinamisme i disposi de
tots els recursos i les complicitats socials i poltiques necessries per actuar com a eina de cohesi.
La crisi institucional de l'Estat espanyol i la reivindicaci social per esdevenir un estat independent fa
del tot necessari que la societat civil i els moviments socials siguin un agent actiu i un motor del
procs que acompanyin o pressionin les institucions per tal que el procs no s'aturi ni es desvirtu.
El nostre pas necessita un entramat cvic actiu, dinmic i comproms, capa d'assumir funcions
extraordinries frut de l'actual situaci excepcional, que no li pertocarien en una situaci de
normalitat.
- Cal cercar frmules des de la ciutadania i des de les institucions per impulsar i dotar de recursos
l'associacionisme i els moviments socials.
- Tamb cal reforar en l'mbit poltic la importncia dels moviments socials com a eina per
mantenir la cohesi social de la societat catalana i com a motor per estendre socialment el
procs d'emancipaci nacional endegat.
- En l'mbit legislatiu, cal plantejar els canvis normatius i de gesti necessaris per simplificar el
funcionament de l'associacionisme i la seva relaci amb les administracions. En l'mbit fiscal,
cal cercar vies que permetin alleugerir les crregues fiscals a l'associacionisme, com la
desgravaci de l'VA, de l'RPF, etc.
- s necessari donar suport i impulsar les campanyes actives pblico-privades de prestigi de
lassociacionisme i del tercer sector en general. Aix, cal fer de la Taula del Tercer Sector un
espai plural i efectiu de respostes a les problemtiques socials que genera la crisi.
Amb un estat propi, una part del teixit associatiu es redefinir o algun fins i algunes entitats fins i tot
desapareixeran, atenent a les noves circumstncies. Disposarem dels instruments necessaris per
legislar en tots els mbits i fer la gesti i la regulaci que el pas necessita en lmbit dels moviments
socials com ara declarar dutilitat social i subjectes didentificaci fiscal especfica, potenciar la seva
projecci i vincles internacionals i articular un nou marc de relacions.
152

Esquerra Repu!"#a$a
EL CATAL?> LLENGUA NACIONAL> OFICIAL I DS PREFERENT
El catal ha de ser la llengua nacional, oficial i ds preferent a la Repblica Catalana. Tamb han
de ser oficials loccit, que sota el nom darans s la llengua prpia de lAran, i el castell que s la
primera llengua de molts catalans.
)4 La Ca.a!u$Oa que $3 p3. !"$0ar !a "66ers"7 $" /er e/e#.";a !a !!e" 0e! C"$e6a
Catalunya viu una situaci datac sistemtic a la seva llengua per part de les instncies de lEstat. Ni
el model dimmersi es troba en un estadi de salvaguarda, ni la llei del cinema pot aplicar-se amb
lactual marc poltic. La realitat de la llengua en molts mbits encara es troba lluny de ser
normalitzada, en un context de globalitzaci que fomenta ls de les llenges ms parlades al mn, i
en una realitat catalana on el castell t una presncia social superior a la del catal.
LEstatut dAutomomia vigent diu el segent:
La llengua prpia de Catalunya s el catal. Com a tal, el catal s la llengua d's normal i preferent
de les administracions pbliques i dels mitjans de comunicaci pblics de Catalunya, i s tamb la
llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
El catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de
l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llenges oficials i els ciutadans
de Catalunya tenen el dret i el deure de conixer-les. Els poders pblics de Catalunya han d'establir
les mesures necessries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure.
D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminaci per l's de qualsevol de les
dues llenges.
La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessries per al reconeixement de l'oficialitat
del catal a la Uni Europea i la presncia i la utilitzaci del catal en els organismes internacionals i
en els tractats internacionals de contingut cultural o lingstic.
La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci amb les altres comunitats i els altres
territoris que comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i
l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de
collaboraci per a la promoci i la difusi exterior del catal.
La llengua occitana, denominada arans a l'Aran, s la llengua prpia d'aquest territori i s oficial a
Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci lingstica.
'4+ La .ra$s"#"7 #ap a u$a s3#"e.a. p!ur"!"$AWe ;er.era0a a !e$.3r$ 0e! #a.a!1
- mplementarem totes les mesures lingstiques que preveu lactual marc legal i que encara no
han estat desplegades per la legislaci de rang inferior.
- Desplegarem la llei vigent del cinema, aprovada en la legislatura 2006-2010, que preveia el
doblatge o la subtitulaci en catal del 50% de les pellcules que es veuen a Catalunya, i que
encara no ha estat aplicada pel govern actual.
- Continuarem potenciant ls i el prestigi socials del catal a travs de les moltes institucions que
tenen encomanada aquesta tasca.
- Obrirem un debat a fons amb tots els sectors implicats en la poltica lingstica del pas per
decidir conjuntament quin marc jurdic ha de regular els usos lingstics, oficials o no, de les
diverses llenges que es parlen actualment als Pasos Catalans.
153

Esquerra Repu!"#a$a
- Garantirem que cap ciutad perdi drets lingstics amb la independncia. L'Estat Catal ser un
estat que no actuar contra els drets lingstics de ning. La presncia del castell en la societat
catalana s una realitat quotidiana que cal considerar.
- La nova Repblica catalana signar la carta Europea de les Llenges Minoritries o Regionals i
nassumir com a propis els principis que la inspiren, des del primer moment.
U$ es.a. que 0e/e$sar1 !a !!e$Aua
L'estat s l'instrument necessari per tal de fixar un marc lingstic estable, adaptat a la realitat del
pas, al marge d'ingerncies externes i sentncies judicials. Tendirem a una Repblica Catalana en
la que el catal ser llengua, nacional, prpia i d's preferent a tots els nivells de l'administraci aix
com el castell gaudir de l'estatus de cooficial. El catal tindr un estat que el defensar, i el seu
aven social ser una realitat en aquells mbits on la seva presncia s residual, com el cinema o
ladministraci de Justcia.
- Defensem que el catal sigui la llengua nacional, prpia, oficial i ds preferent per a tots els
nivells de ladministraci de la nova repblica.
- Tamb proposarem lestatus doficialitat per a la llengua occitana, que sota el nom darans s
la llengua prpia de lAran, i per a la llengua castellana que s la primera llengua de molts
catalans i un patrimoni lingstic que cal gestionar des de Catalunya. El valor daquestes
oficialitats ser asimtric a causa de lestatus ds preferent i de llengua nacional que tindr el
catal.
- Fixarem legalment i detalladament els diferents usos pblics de les llenges ms importants
(oficials o no) que es parlen a Catalunya per tal de garantir els drets lingstics de tots els
ciutadans de la nova repblica.
LA CULTURA> FONAMENT DE CIUTADANIA I IDENTITAT
El sistema cultural pblic ha de ser capa de desplegar les nostres poltiques als Pasos Catalans i,
sempre que sigui possible, dacord amb les entitats arrelades a la societat civil dels territoris
dAndorra, Balears, la Franja, Catalunya del Nord, lAlguer, el Pas Valenci i, per suposat, del
Principat. Aquest sistema cultural pblic ha de treballar per defensar i impulsar la tasca dels
creadors i de les industries culturals.
Desprs de la recuperaci de les institucions prpies de govern, Catalunya ha fet la cultura catalana
un dels seus eixos estratgics, per segurament, ni lorientaci de les seves poltiques culturals, ni
els recursos econmics esmerats han aconseguit el grau de desenvolupament que altres cultures
europees estan aconseguint. La crisi econmica agreuja lendmica manca de recursos del sector
cultural, on hi ha hagut un notable retrocs en la iniciativa empresarial que sha de palliar amb
lexistncia duna Llei de Mecenatge que incentivi la inversi privada en cultura.
La indstria difon la cultura, per massa sovint ens hem cregut que all catal no genera indstria i
per tant es redueix la presncia de la cultura en catal a la poltica de la subvenci. Daquesta forma
hom no pot trobar llibres en catal a estacions de tren, aeroports o benzineres perqu alg ha
decidit que aix no s rendible, quan la realitat sovint demostra q s el prejudici el que impedeix que
la cultura catalana disposi de mercat.
Catalunya, i la resta dels Pasos Catalans, disposen dun gran capital cultural que s la base de
lactual societat de la informaci i del coneixement, clau de lxit del futur de les economies
occidentals. La societat del coneixement sassoleix a partir de dos factors: informaci i connectivitat
(xarxa). En aquest sentit tenir un pas ben connectat i el mxim dinformaci cultural, tcnica o
cientfica disponible a la xarxa s indispensable. Les xarxes i les indstries sn claus per
desenvolupar i desplegar les poltiques culturals que permetran que la nostra cultura arribi a tothom
154

Esquerra Repu!"#a$a
dins el mon global en el que vivim. Construir poltiques que afavoreixin la diversitat cultural i
preservin les tradicions del nostre pas tamb s universalitzar la cultura, democratitzar-la.
Cal tamb buscar espais on es prioritzi la tasca dels creadors cercant noves formes dinnovaci
artstica que impulsin lexcellncia del nostre art, facin partcips a tota la societat i obtinguin la
mxima difusi.
Tot i aix, en els darrers dos anys de govern de CiU (amb el suport del Partit Popular, que ostenta
les competncies de cultura de la Diputaci de Barcelona) sha produt un retrocs considerable en
les poltiques culturals pbliques: duna banda, sha evidenciat la dependncia i el dficit al qual es
veu sotms el nostre pas per part del govern espanyol, expressat en els grans equipaments (com
ara el Liceu o el Mercat de les Flors) per tamb en un munt dactivitats culturals, en les que les
subvencions de lEstat shan convertit en succedanis daquest dficit. Per el retrocs tamb sha
donat en lacci del Govern de la Generalitat, que ha acabat retallant les seves aportacions fins a
posar en perill alguns equipaments culturals. El retrocs que sha produt en un mbit tan estratgic
com la cultura no noms posa en perill alguns activitats i sectors; sin que, a ms a ms, ens
afebleix com a pas, sobretot en aquests moments en qu volem assumir el repte de transitar cap a
un Estat propi.
Per aix, en primer lloc, entenem que ha arribat el moment dexigir i obtenir el compliment duna
vella aspiraci:
ERC es compromet amb el sector cultural en lobjectiu que el pressupost de Cultura representi el 2%
del pressupost total de la Generalitat de Catalunya arribant a determinar la capacitat pressupostria
al PB en la Repblica catalana, de manera progressiva dins la propera legislatura atenent els greus
moments econmics que est patint el pas, concentrant la major part del creixement en els captols
inversors i financer del pressupost, que ms contribueixen a dinamitzar leconomia.
Per aconseguir dur a terme les poltiques culturals que desenvolupem, articularem la nostra acci de
govern en:
La ;er.era#"7 es.ru#.ura! 0e! s"s.e6a #u!.ura! 0e !a Rep:!"#a #a.a!a$a4 En matria cultural el
que anomenem estructures dEstat ja existeixen i sn ms o menys operatives especialment pel que
fa als grans equipaments culturals, per falta articular una veritable estructura d'estat que vehiculi i
cohesioni les xarxes i els equipaments territorials i nacionals.
E! ;a!3r e#3$E6"# 0e !a #u!.ura " e! 0ese$;3!upa6e$. 0e p:!"#s4 Tot i que el valor afegit de la
cultura per a una economia moderna ha estat reiteradament descrit pels millors especialistes, la
despesa pblica en cultura continua estereotipada com una despesa poc productiva o en alguns
casos fins i tot improductiva. Defensem i practicarem poltiques que posin en valor laportaci de la
cultura a leconomia del nostre pas, des de lactivitat de les indstries culturals fins al valor afegit
que, per al sector turstic (clau en leconomia catalana), representa una oferta cultural potent,
variada i equilibrada en el territori.
Cal tamb, que qualsevol creador i productor arribi amb facilitat a tot el seu pblic potencial, amb
estratgies per incrementar els consums culturals dels ciutadans en tots els segments de la
producci i a tot el territori, de manera que la viabilitat de les produccions culturals depengui menys
dels ajuts i ms dels ingressos procedents del pblic. En la Repblica catalana ERC proposar
aplicar el tipus dVA superedut a totes les activitats i produccions culturals per tal denfortir les
industries culturals i convertir-les en un dels motors econmics del pas.
Catalunya s a punt diniciar un cam propi en total llibertat, cam al que des dERC aspirem a afegir-
hi, en un futur immediat, la resta dels Pasos Catalans. La Cultura ha de ser un dels pilars per
aconseguir la llibertat de la nostra naci.
155

Esquerra Repu!"#a$a
LES LLETRES> EL LLIBRE I LA LECTURA
En lnies generals, en els darrers anys el sector cultural ha vist com ha estat relegat a un segon pla
en limaginari collectiu de la societat. Els referents, els models en qui semmirallen els ciutadans,
han passat a pertnyer a altres sectors: economia, poltica, empresaris, mitjans de comunicaci, ...
En el sector concret de les Lletres, des de lany 2007 en sha treballat per re/3rFar !a pr3-e##"7
s3#"a! " e! pres."A" 0e !es !!e.res #a.a!a$es, la prpia tradici i el patrimoni literari, amb limpuls de
diferents accions a travs de lorganisme creat a tal efecte: la nstituci de les Lletres Catalanes, que
tamb sha vist reforada amb la reforma de la seva llei de creaci i laprovaci duns nous estatuts
per adaptar-los als requeriments de lesmentada llei.
En aquests anys sha treballat en 3 eixos generals:
Re/3rFar !a pres@$#"a e$ !a s3#"e.a. 0e !a !".era.ura " e!s es#r"p.3rs ;"us
- mpuls del contacte dels autors amb el seus pblic, ja sigui a travs dels clubs de lectura o de
visites als centres educatius
P3sar e$ ;a!3r " 03$ar ;"s""!".a. s3#"a! a! pa.r"63$" !".erar" pr3p"
- mpuls de la celebraci danys temtics dedicats a diferents autors i autores del nostre imaginari
collectiu amb motiu de diferents efemrides amb la implicaci activa dagents pblics i privats,
per tots els Pasos Catalans i amb projecci internacional.
- mpuls dexposicions dmbit literari amb un gran impacte meditic i de pblic.
F36e$. 0e !Sa##"7 e$ <ar<a 0e !es e$.".a.s #";"!s que pr363ue$ a#.";".a.s !".er1r"es4
- Suport a les iniciatives de la societat civil d'estudi i promoci de la literatura catalana per tots els
Pasos Catalans reforant-ne el funcionament en xarxa, especialment en l'mbit del patrimoni
literari i dels festivals literaris.
Es.r@$Oer !es re!a#"3$s 0S"$.er#a$;" 0e !Sa#.";".a. !".er1r"a " e0".3r"a! e$.re e!s .err".3r"s 0e!s
PaXs3s Ca.a!a$s4
- Suport al pla de viabilitat per mantenir obert l'Espai Mallorca.
Durant la legislatura 2007-2010 el Govern, amb Esquerra Republicana de Catalunya al capdavant
de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicaci, va posar les bases dun P!a 0e F36e$. 0e !a
Le#.ura, un pla ambicis i integrador i considerat com un factor de cohesi del conjunt de la
societat. En els dos darrers anys (2010-2012) s'ha ignorat i prescindit d'aquests fonaments.
En pocs anys la "$0:s.r"a 0e! !!"re sha adaptat a les conseqncies de la revoluci tecnolgica i
ha fet el trnsit cap a la digitalitzaci. En els anys que ERC va ser al Govern es va acompanyar
aquest sector econmic en aquest cam cap al nou paradigma tecnolgic creant ajuts especfics per
a la digitalitzaci dels processos, tant de producci com de distribuci i difusi, sense perjudicar la
idea de defensar i impulsar la llibreria com a canal de venda i impulsant la figura del llibreter i del
bibliotecari com a prescriptors de lectura.
Tot i que les competncies en matria cultural sn tericament exclusives, a la prctica
ladministraci de la Generalitat de Catalunya s, dalguna manera o altra, subsidiria i, en alguns
casos, complementria de lEstat espanyol a qui, sovint, t a la contra. Es veu, per exemple, en la
indiferncia davant la llengua i la literatura catalanes i en la nulla poltica de suport a la creaci
literria en catal.
En aquest moment de transici caldr:
- Mantenir poltiques de suport al fet literari en el seu conjunt (creaci, traducci, edici,
digitalitzaci, ...)
156

Esquerra Repu!"#a$a
- Crear poltiques de refor del mercat per al llibre en llengua catalana en el conjunt del mercat
cultural catal.
- Aplicar el tipus dVA superedut als productes de la indstria editorial per mantenir Catalunya
com a capitalitat editorial mundial.
- Crear un organisme responsable de la poltica de commemoracions, de carcter estable, que
elabori un calendari desdeveniments nacionals i de les fites de futur, i es faci responsable del
seu desenvolupament amb la participaci dels organismes, pblics i privats, necessria.
El futur Estat Catal pensarem en els serveis de proximitat com a una porta daccs inicial i alhora
universal a la cultura. En aquest sentit, hi ha un mbit especfic del sector que reuneix com cap altre,
degut a les seves caracterstiques, aquesta condici de "primera porta daccs cultural. Ens referim
al punt que concentra tota lactivitat existent entorn dall que coneixem com a "lectura pblica, s a
dir, la biblioteca, que esdev el punt cultural de proximitat per excellncia.
El sistema cultural pblic ha de treballar, tamb, per defensar i impulsar la tasca dels creadors
culturals, entesos com a persona fsica o com a collectiu organitzat a travs de les entitats del
nostre pas. Cal insistir en la defensa de la creaci artstica (literatura, teatre, dansa, msica, arts
visuals, .) com a servei pblic. En aquest sentit, un organisme com la nstituci de les Lletres
Catalanes es fa ms que necessari com una de les eines del nou Estat Catal capacitada per
desplegar poltiques de suport a les lletres (literatura, llibre i lectura) a tot el domini lingstic i,
sempre que sigui possible, dacord amb les entitats arrelades a la societat civil dels territoris que
conformen el mercat cultural catal (Andorra, Balears, la Franja, Catalunya del Nord, lAlguer, el
Pas Valenci i, per suposat, del Principat).
La LC tindr el paper dAgncia del Llibre i la Lectura amb lobjectiu de2
- Garantir les poltiques de suport al fet literari en el seus mbits de creaci, traducci,
digitalitzaci, investigaci i indstria editorial.
- Augmentar el prestigi social de la gent de lletres
ncrementant la presncia pblica dels escriptors i traductors.
Prestigiant la lectura i les lletres catalanes al sistema educatiu i als mitjans de comunicaci
- Vetllar pel patrimoni literari i pel seu estudi i difusi.
- Elaborar i executar un Pla Nacional del Llibre i la Lectura concertat dacord amb els agents del
sector que hauria dincloure:
Una garantia de la competitivitat del sector de les llibreries, clau per al foment de la lectura i
per a la indstria editorial del nostre pas
- mpulsant la modernitzaci dels espais i del seu personal
- Treballant per reconixer el paper del llibreter com a mediador i prescriptor de la lectura
Pla de Promoci i Difusi del llibre, amb lobjectiu daugmentar significativament la quota de
mercat del llibre en catal per acostar-la progressivament al 50% de les vendes, a travs de
diverses mesures, entre les quals: assegurar la creaci i distribuci de llibres digitals en
catal, incrementar loferta de traduccions al catal, incentivar la presncia del llibre en
catal a les grans superfcies comercials, assegurar la presncia del llibre en catal a les
botigues i espais comercials de les infraestructures gestionades o participades per la
Generalitat (aeroports, estacions, etc).
Pla Nacional de Foment de la Lectura, incidint especialment en aquelles accions destinades
al pblic infantil i juvenil.
157

Esquerra Repu!"#a$a
- Potenciar el paper de les biblioteques com a centres dinformaci i daccs al coneixement:
Fomentant el seu paper actiu com a centres de foment de la lectura i de prescripci literria,
dotant als professionals que hi treballen dun paper actiu i de reconeixement i de prestigi
social.
Actualitzant el sistema bibliotecari del pas en el marc de la societat de la informaci
Consolidant el concepte de Sistema Nacional de Lectura Pblica.
Promoure la construcci de biblioteques pbliques municipals arreu del territori i treballar
per dotar de serveis bibliotecaris els municipis menors de 3.000 habitants.
ARTS ESCGNIQUES
ERC, des de fa molts anys, planteja la cultura com "el nostre segell al mn. Avui, en ple segle XX i
en una Europa occidental plenament globalitzada, la singularitat, la identitat de cadascun dels seus
territoris, gaireb noms es pot donar a conixer mitjanant el fet cultural, que reprodueix el fet vital
de qui ns lorigen.
Les arts escniques han tingut, aqu i arreu, un component innovador i transgressor que ha ajudat a
consolidar importants avenos socials. En el cas de Catalunya, des dels quadres escnics i la
prolfica activitat amateur fins a la consolidaci de les grans empreses catalanes, passant per les
companyies independents del darrer franquisme; des de lAgrupaci Dramtica de Barcelona fins al
Teatre Nacional de Catalunya, passant per lEADAG i el primer Grec, sha bastit tota una trajectria
que confirma laportaci de les arts escniques a la reflexi i al canvi de sensibilitat de la nostra
societat.
s per aix que cal insistir en la defensa de les arts escniques (teatre, dansa, msica.) com a
servei pblic, davant les retallades en equipaments i programacions que avui patim. La necessria
racionalitzaci de la despesa dels grans teatres pblics no pot servir per dessistir de la inversi
pblica ni per deixar en mans exclusivament privades lactivaci del sector. Ben al contrari, cal
labsoluta implicaci de lAdministraci a lhora demparar i incentivar les arts escniques com a part
integrant duna cultura al servei del poble.
Per assolir-ho plantegem un seguit de propostes que, tot i estar elaborades tenint molt present la
realitat del Principat, no obliden el conjunt de la Naci.
- Aplicar el tipus dVA super redut a les arts escniques per mantenir Catalunya com a capitalitat
escnica mundial.
- ncentivarem la sostenibilitat econmica de les empreses culturals, tot practicant una necessria
revisi de la normativa de concessi de les subvencions de lOSC, per tal dadaptar-la als
moments tan difcils que travessa el sector, amb problemes de finanament i una crisi de
consum agreujada per laugment de lVA per part del Govern espanyol.
- mpulsarem un pacte cultural per tal de dissenyar un escenari estable en aquells equipaments
cofinanats o coparticipats, mentre simplementa llur trasps a la Generalitat.
- Treballarem per construir alternatives a la Red Espaola de Teatros, Auditorios, Circuitos y
Festivales de Titularidad Pblica per als ens catalans que avui en sn membres: la Fira
Mediterrnia de Manresa, la Fundaci Teatre Lliure, lAuditori de Barcelona, el Mercat de les
Flors, el Teatre Auditori de Sant Cugat, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Municipal de
Girona. En cas que interessi mantenir la relaci, sintentar la redacci de convenis. Els diners
158

Esquerra Repu!"#a$a
pblics administrats per la Red i destinats a Catalunya, es destinaran a cobrir les necessitats
econmiques dels esmentats convenis.
- Pel que fa al TNC, recuperarem la idea bsica del document "Nova etapa, elaborat lany 2004 i
encara vigent, en el sentit dampliar lrea referencial del Teatre Nacional de Catalunya. Encara
que el TNC ve referit administrativament al territori de Catalunya i a la dinmica de les arts
escniques que hi tenen lloc, teatre i llengua sn indestriables i, en conseqncia, el TNC ha
dadoptar com a marc de referncia els Pasos Catalans, amb tot el que aix significa.
- dearem una normativa per a regular la contractaci dintrprets, directors i autors als grans
teatres pblics, de manera que la feina que generen repercuteixi en benefici del major nombre
possible de professionals.
- Recuperarem laportaci que la Generalitat transferia al Gran Teatre del Liceu i promourem
millores en la seva gesti per tal de poder garantir la seva activitat ordinria, lestabilitat de la
plantilla i el prestigi internacional daquest equipament. Cal repensar el Gran Teatre del Liceu,
tot projectant-lo com el Teatre de lpera Nacional de Catalunya.
- Consolidarem la xarxa territorial de centres de creaci i producci escnica, la creaci de la qual
no ha estat suficient, ja que cal bastir una veritable poltica descentralitzadora a travs de gires
arreu del territori que facin rendibles, econmicament i cultural, les produccions del teatres
pblics. Aix, incrementarem les gires territorials de les produccions dels grans equipaments
darts escniques participats per la Generalitat.
- Crearem un circuit darts escniques dels Pasos Catalans, mitjanant convenis amb els governs
corresponents, o b, quan aix no sigui possible, arribant a acords directes amb els municipis
daquests territoris.
- Potenciarem la creaci dels canals adequats per garantir un mnim dactuacions per espectacle
a les mitjanes i petites companyies. Cal tenir en compte que, a banda dels teatres pblics i les
grans empreses privades, aquestes mitjanes i petites companyies sn les que donen ocupaci
al gruix dels treballadors de les arts escniques, tot mantenint actiu el sector.
- Organitzarem trobades de programadors nacionals i estrangers per posar-los en contacte amb
la millor oferta escnica del pas, tot potenciant les fires i festivals ja existents.
- Desplegarem en tota la seva amplitud els Plans ntegrals del Circ, la Dansa i lEspectacle
Familiar, que han estat acordats amb els sectors respectius i que contenen una bateria de
mesures per impulsar aquests segments de la producci cultural.
- Adscriurem lnstitut del Teatre al Departament dEnsenyament, per tal que esdevingui una
veritable Escola Nacional dart dramtic i dansa. Aix mateix, crearem lrea de Formaci
Contnua, adscrita a lnstitut i amb la participaci de les diverses Associacions Professionals,
per a palliar les mancances que en aquest sentit arrossega el sector.
- mpulsarem la regularitzaci efectiva del sector en matria laboral i de drets sindicals per lluitar
contra labocament a la precarietat del treball. Aix, potenciarem lelaboraci del Cens de
Professionals com a primera mesura per facilitar diagnosis scio-laborals i projectes de millora
per al collectiu de treballadors.
M:s"#a
- Posarem en marxa, dacord amb el sector, un Pla de Promoci de la Msica Catalana, tant
interior com exterior (internacionalitzaci). En el marc daquest Pla, sistematitzarem les
estratgies per fer ms visible la msica del pas i fer que ocupi el lloc que li correspon en lespai
pblic i en el mercat.
159

Esquerra Repu!"#a$a
- Continuarem incentivant la prioritzaci de la contractaci de msics catalans a les
programacions de msica en viu.
- Aprofundirem en les poltiques destinades a acompanyar el sector discogrfic cap a les noves
formes de negoci derivades de la revoluci digital.
- Desplegarem un Pla dOrquestres i Formacions Estables, posant un mfasi especial en els
processos dexcellncia de cada orquestra i en la difusi de la msica culta arreu del territori.
- Reclamarem al Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC) que, fent s de les seves
competncies, revisi les instruccions per al millor compliment de la llei en matria de
programaci radiofnica de msica en llengua catalana
- Donarem suport a lAuditori de Barcelona per tal de consolidar la seva posici en la xarxa
dauditoris dexcellncia dEuropa.
- Arribarem a acords amb empreses i institucions per comprometre-les a difondre la msica en
catal a travs dels fils musicals, ja siguin telefnics o ambientals (grans superfcies comercials,
grans espais pblics de transport, etc.).
- nstarem la rdio pblica a posar en marxa una radiofrmula competitiva que tracti amb
normalitat la producci musical del pas.
Cu!.ura P3pu!ar
El patrimoni etnolgic s, fonamentalment, el patrimoni de les classes populars. Tradicionalment
menystingut degut a una visi elitista de la cultura, ara cal reivindicar-lo. Per aix:
- Situarem el patrimoni etnolgic al mateix nivell que la resta dmbits de patrimoni mitjanant la
inclusi de la seva gesti dins la futura Agncia Catalana de Patrimoni Cultural.
- Actualitzarem la Llei de Patrimoni Cultural per incorporar mecanismes de salvaguarda del
Patrimoni mmaterial.
- nclourem en el contracte-programa de la futura ACPC un increment dels recursos per a la
recerca etnolgica i per a la protecci del patrimoni immaterial.
- Avanarem en el reconeixement internacional de les nostres expressions de cultura popular.

- Finalitzarem lelaboraci del catleg del patrimoni festiu del pas, comarca a comarca.
Quant a lassociacionisme i la formaci en la festa:
- Substituirem les subvencions pels convenis de collaboraci amb lassociacionisme, que activin
un nou programa de dinamitzaci comunitria.
- Crearem un programa dintercanvi dentitats de cultura popular darreu dels Pasos Catalans.
- Avanarem en laplicaci de les noves tecnologies per a la dinamitzaci associativa aix com,
especialment, la digitalitzaci del nostre patrimoni documental i la difusi sense fronteres del
coneixement de la nostra cultura popular i tradicional.
- ncorporarem nous mecanismes de participaci ciutadana, al costat de lactual Consell de
Cultura Popular, que permetin la representaci de lassociacionisme al Departament de Cultura.
- Rellanarem lEscola Catalana de la Festa, amb la incorporaci progressiva de noves seus
temtiques.
- Desplegarem el Pla Estratgic de lAula de Msica Tradicional i Popular i estendrem la seva
activitat arreu del territori a travs dacords i convenis amb les escoles municipals de msica
160

Esquerra Repu!"#a$a
Ar.s V"sua!s
Redacci del Pla Estratgic de les Arts Visuals a Catalunya, amb la participaci de tots els agents
implicats, pblics i privats. El Pla hauria de recollir les segents mesures:
- Augmentar la presncia de les arts visuals a la premsa escrita, rdios i televisions pbliques
amb programes especfics. Millorar la difusi de les activitats dart contemporani als mitjans de
comunicaci i foment dels nous pblics.
- Potenciar estratgies de collaboraci en el marc dels Pasos Catalans que millorin els canals de
difusi i foment a la creaci de les arts visuals.
- Definici una estratgia unitria per articular una fira dart de nivell internacional a la ciutat de
Barcelona que no sigui una mera imitaci dels models coneguts ms propers.
- Augmentar les plataformes de difusi i projecci dels artistes. ntensificar les iniciatives per
difondre lart contemporani fora del pas. Nova orientaci de difusi internacional de lart
contemporani catal per situar-lo en relaci a la producci internacional dalt nivell.
- mpulsar una lnia dacci orientada a la generaci de coneixement i pedagogia de lart
contemporani, especialment adreant als segments de poblaci ms joves.
- Articular la Xarxa de Centres dArt Contemporani de Catalunya com una veritable xarxa que
ajudi a la difusi i consolidaci del artistes emergents.
- Definir la poltica i la concreci de la Collecci Pblica dArt de Catalunya, amb la participaci
necessria del MNAC, el MACBA i els museus dart del territori.
- mpulsar la visibilitat dels artistes i les arts visuals a nternet. Creaci dun portal de difusi i
comercialitzaci on-line de les arts visuals.
5ISTJRIA
El camp de la histria i la memria viu un moment daband per part de lAdministraci catalana, que
no coincideix amb linters que la societat catalana mostra pel seu passat. Espais de memria com
el Fossar de les Moreres a Barcelona deixats i bruts; el Memorial Democrtic amb una reducci del
60% del pressupost en dos anys; el Centre dHistria Contempornia sense pressuposta a la
prctica...per no parlar de monuments que allunyats de la centralitat barcelonina manquen de la
cura necessria.
La Histria i la Memria, ms enll de component erudit, explica qu som, on som, i legitima lestat
actual com procs dinmic que uneix les generacions actuals amb els seus orgens.
Una poltica dHistria i de Memria nacional no crea un poble ni una identitat; explica perqu
podem parlar-ne, dun poble i duna identitat.
- Elaborarem un mapa dactuacions a tot el territori per recuperar, dignificar o establir referents de
memria nacional, en collaboraci amb el mn local i amb una lnia dajuts i de foment del
finanament privat.
- Desplegarem el Pla ntegral dArqueologia de Catalunya (PACAT).
- Continuarem reclamant la devoluci a Catalunya de documents confiscats durant la Guerra Civil
o per motius repressius i que no estiguin en mans dels seus legtims propietaris.
161

Esquerra Repu!"#a$a
- Continuarem defensant la integraci al sistema darxius de Catalunya dels fons catalans
custodiats a lArxiu de la Corona dArag.
- Per poder ampliar les funcions del Centre dHistria de Catalunya per tal que abasti tots els
perodes i relacionar-lo com a eix vertebrador de la investigaci histrica amb les Universitats
catalanes.
- Per crear un delegat de cultura a cada seu diplomtica, que actu coordinadament amb el
representat dels interessos turstics del pas per fomentar un turisme de coneixement de la
naci.
- Per que lorganisme de commemoracions esdevingui en aquesta nova etapa assessor de
poltiques de reforament de la identitat i la cohesi nacionals.
PATRIMONI CULTURAL
La Catalunya autonmica ha intentat recuperar, pel que fa a la cultura i el Patrimoni Cultural, les
institucions perdudes a la Repblica. Durant 30 anys s'han esmerat tots els esforos en la
recuperaci nacional i especialment en la construcci d'equipaments.
En aquest perode s'ha pensat ms en el continent que en el contingut. Les estructures
administratives (de la Generalitat i del pas) han reprodut els esquemes de l'estat espanyol i francs
i aix ens ha portat a una gesti burocrtica i centralitzada amb una evident manca d'agilitat
administrativa.
Per altra banda les grans administracions de Catalunya: Generalitat, Diputacions i grans
Ajuntaments (especialment Barcelona ciutat) no han coordinat poltiques culturals ni han treballat
conjuntament per bastir una estructura territorial cohesionada.
En una situaci de crisi econmica, caldr consolidar i defensar les estructures assolides i fer-les
treballar ms en visi cooperativa i solidria per aprofitar les energies de les grans institucions
envers altres institucions ms dbils.
- Caldr seguir articulant el territori en xarxa, desconcentrant la gesti envers el territori, per a la
vegada marcant directrius nacionals clares que evitin la creaci d'equipaments inviables i
simplifiquin la gesti a tots els nivells administratius.
- Continuarem el desplegament del Pla de museus vigent (2007) amb les adaptacions
necessries al context econmic actual.
La gesti sostenible i el patrimoni cultural com a element de dinamitzaci econmica i cohesi social
han de ser elements bsics de gesti del patrimoni, per tamb l'educaci en els valors de la
conservaci, l'estudi i el coneixement de la histria i els seus elements materials i immaterials.
Sense educaci no podrem garantir una societat sensible envers la conservaci del nostre patrimoni
cultural.
Per la conservaci, ha d'anar acompanyada de la posada en valor, la interpretaci i la didctica del
patrimoni. Cal investigar i documentar per millorar el coneixement i posar-lo al servei de la societat.
El turisme cultural i la rendibilitat econmica del patrimoni s un efecte que no funciona si no t en
compte totes les fases necessries per posar en valor el patrimoni cultural.
gualment i pel que fa a la creaci d'agncies de gesti aplicades al patrimoni cultural aquestes sols
es portaran a terme si es produeix un veritable trasps de competncies i una reducci efectiva de
162

Esquerra Repu!"#a$a
lestructura orgnica de la Generalitat. Sota els principis estrictes de transparncia en la gesti,
igualtat d'oportunitats en la contractaci de personal i aix per aconseguir els ms alts nivell
d'eficcia i eficincia respecte els recursos disponibles i els objectius proposats.
Caldr establir els mecanismes necessaris per evitar lespoli del patrimoni cultural per part de
lAdministraci General de lEstat en all que fa referncia a la compra de fons arxivstic,
bibliogrfics, fotogrfics o de qualsevol altre tipus.
Una cultura catalana encarada al futur ha de trobar la manera de recuperar les seves essncies i ser
ms ella mateixa que mai, i, al mateix temps, d'integrar el valus llegat de la multiculturalitat. Una
cultura inclusiva no ha de ser una cultura desnaturalitzada.
Ens cal un estat propi per construir una nova Catalunya, amb una administraci publica gil i efica,
amb estructures operatives senzilles i a la vegada coordinades amb totes les altres parts implicades
en la gesti del patrimoni cultural, des de turisme, ensenyament, obres pbliques i urbanisme, etc.
La Repblica de Catalunya, far una reordenaci territorial i una simplificaci administrativa on el
principi de subsidiarietat sigui clau en la gesti del patrimoni cultural. En aquest sentit sols hi hauria
d'haver dues administracions competents bsiques: l'estat i el municipi.
El patrimoni cultural s'articular en xarxes que tindran un equipament nacional com a referncia,
per aquestes xarxes no seran subsidiries d'aquests equipaments sin autnomes i amb plena
capacitat de gesti.
La regulaci dels equipaments del patrimoni cultural es far per llei i es definiran els requisits per
poder tenir la denominaci oficial entre altres de: museu, arxiu, centre d'interpretaci, monument,
jaciment arqueolgic, etc.
La taxa turstica revertir tamb en la conservaci, restauraci i posada en valor del patrimoni
cultural de la zona on en recapti. Si el patrimoni ha de ser i s un atractiu turstic s necessari que
en rebi tamb els seus fruits.
Nova gesti de l1% cultural deslligant-la de la inversi de cada departament de la Generalitat i
aprovant directament una partida global en els pressupostos de la Generalitat de cada any
gestionada directament pel Departament de Cultura.
Farem una nova llei del Patrimoni Cultural Catal que incorpori les directives internacionals de la
UNESCO i ofereixi una visi global i interdisciplinria del patrimoni cultural amb lobjectiu de millorar
la seva protecci, estudi, gesti i interpretaci i faciliti la rendibilitat econmica i la utilitzaci social
del mateix.
En resum ens cal un estat propi per desenvolupar poltiques patrimonials prpies amb els nostres
recursos i sense dependncies externes.
DONA I CULTURA
La participaci de les dones en la cultura ha de ser un element primordial a lhora de fer visibles les
seves aportacions i de treballar per la transformaci del rol de "dones passives, consumidores al
de "dones actives-creadores de cultura. Les dones han de ser protagonistes i actives de les
noves formes de construcci sociocultural.
- Formarem amb perspectiva de gnere als agents socials, bibliotecaris, monitors, docents..s a
dir a tota la comunitat educativa del nostre pas.
- Fomentar la visibilitat i el reconeixement de les dones als mbits culturals del pas.
- Procurar la visualitzaci de l'aportaci historicocultural de les dones al llarg del temps i de les
nostres fites histriques.
163

Esquerra Repu!"#a$a
- Sensibilitzar i fomentar en els equipaments culturals del territori lelaboraci i aplicaci daquests
plans digualtat de gnere. Desenvolupant mesures i/o plans digualtat interns que permetin
assolir la igualtat entre el seu personal i que estiguin en consonncia amb la projecci exterior
de les poltiques nacionals en matria d'igualtat.
- Promourem ls del llenguatge no sexista en lmbit cultural per tal de fomentar les relacions
socials i culturals igualitriament.
- Aplicarem metodologies que permetin lavaluaci de limpacte de gnere en qualsevol proposta
politicocultural.
- mpulsar la paritat de gnere en el lideratge de persones expertes en lmbit cultural: Arts
Escniques, Cultura Popular, Msica, Arts Visuals, Patrimoni, Audiovisuals...
- Seguirem donant suport als collectius de dones especialment vulnerables, impulsant la seva
integraci a travs de la Cultura.
- Defensarem que no noms sha de reclamar la igualtat real entre homes i dones, sin que
ressaltarem i positivarem les diferncies de gnere per tal de potenciar aquesta visi dins el
mn de la cultura.
- Apostarem per la formaci en matria de gnere a les i als professionals dels mitjans
audiovisuals i seguirem promovem ls no sexista del llenguatge per tal deradicar-lo en els
mitjans de comunicaci.
- A travs del mn de la Cultura i dels seus equipaments culturals, durem a terme accions de
sensibilitzaci en la perspectiva de gnere.
- Seguirem promovem lactual paritat i bonana de gnere que hi ha dins el mn de les lletres
catalanes a travs del foment de la Cultura Catalana.
- Promourem lequilibri de gnere dins del mn de la crtica.
- Restablir lequilibri de gnere dins el mn musical. Derogant les creences entre els instruments
ideolgicament masculins i femenins i millorar el percentatge mascul dins les formacions corals
de tot tipus, reforant aquesta idea especialment en leducaci primria.
LESPAI CATAL? DE COMUNICACI AUDIOVISUAL
Com a conseqncia de la crisi econmica, l'espoli fiscal que pateixen els Pasos Catalans i les
reformes de les lleis que afecten a les principals empreses i institucions pbliques que integren el
mn de la comunicaci audiovisual, com la coneguda llei mnibus, la situaci actual de les
empreses de mitjans de comunicaci pblics i privats s molt delicada, per no dir crtica.
Correm el risc de veure desmantellar el sistema comunicatiu catal arrelat arreu dels Pasos
Catalans. Empreses privades autctones, que combinen premsa, rdio i televisi, i projectes pblics
de comunicaci local que han creat eines de comunicaci, de participaci ciutadana i cohesi social,
estan desapareixen. L'existncia dels mitjans audiovisuals de proximitat, pblics i privats, hauria de
ser un objectiu prioritari de totes les institucions, els partits i la societat civil catalana.
Els mitjans de comunicaci pblics catalans englobats en la CCMA estan patint importants
retallades en pressupost (71milions en tres anys), en el tancament de canals (iCat fm, 3XL, reducci
del 33), en el sou dels treballadors (congelat des de fa tres anys, un 5% menys l'any 2011 i un altre
d'equivalent amb la desaparici de la paga de Nadal pel 2012) i recentment l'encrrec d'un pla de
164

Esquerra Repu!"#a$a
viabilitat, a una consultora externa i aliena a la CCMA, amb la possibilitat d'un expedient de
regulaci d'ocupaci (ERO).
Aix pot representar l'externalitzaci de la producci, pot fer perillar els llocs de treball i pot posar en
dubte el futur de la Rdio i Televisi pblica. Si aix passa, les industries audiovisuals i culturals del
pas veuran perillar la seva existncia. Necessitem, per tant, una CCMA potent i amb els mitjans
materials i humans per ser-ho. Perqu la informaci, la cultura, l'educaci i l'entreteniment de
qualitat sn indispensables per bastir una societat ms lliure, desperta i activa.
Partint de la base que la propera legislatura ha de ser la de la transici cap a un Estat propi, hem de
crear els fonaments adequats pel futur del sector audiovisual:
- El sector pblic ha de ser el capdavanter com a eina de pas, cal enfortir-lo i consolidar-lo a
travs de la producci prpia i internacionalitzant i exportant els seus productes, tot imitant
models productius europeus com la BBC, per exemple. En matria audiovisual ens hi juguem el
futur d'una identitat diferenciada i d'una capacitat d'intervenci en el nostre pas a nivell de
llengua, cultura i relaci amb el mn.
- Ens calen uns mitjans de comunicaci pblics catalans que cren valors i que siguin capaos de
ser atractius pel conjunt de la societat catalana i participar de la construcci, difusi i
consolidaci d'un univers nacional i referencial propi.
- En aquest sentit, la CCMA ha de ser la garant de continuar aquest model de servei pblic que
ultrapassi les consideracions econmiques de rendibilitat i costs, per anar a cercar la
rendibilitat social i cultural a travs de la pluralitat de continguts, la producci prpia, la
collaboraci amb la industria privada, la credibilitat i la professionalitat.
- Potenciar la producci prpia i alhora contribuir al mercat catal audiovisual, s perfectament
compatible, com aix sha demostrat fins ara, sent la CCMA motor principal de les empreses
audiovisuals privades.
- nstar a la Generalitat Valenciana i al Govern Balear a fer efectiva la reciprocitat de les
televisions pbliques dels Pasos Catalans.
Sense una CCMA potent, la industria audiovisual i cultural catalana es veurien greument afectades,
fins a posar en perill la continutat de sectors implicats en el mn audiovisual i la prdua, per a
Catalunya, de la seva projecci internacional per la fuita de talent i emprenedoria.
Els canvis estructurals anunciats, en la CCMA, poden posar en greu perill l'actual model generant
prdues de qualitat, d'audincies i ingressos i, per tant, el futur de l'espai audiovisual catal.
Tot i saber el moment financer crtic que estem patint, ERC t clar que amb els recursos humans i
materials actuals, dels mitjans de comunicaci pblics, s'est en condicions de fer una programaci i
una informaci de qualitat i continuar sent lders d'audincia.
En aquest procs de transici els dos eixos bsics haurien de ser l'enfortiment dels serveis pblics
com a eina de pas i la collaboraci amb el sector per expandir-lo i crear llocs de treball. Per tant la
prioritzaci hauria de ser:
- Els mitjans pblics de comunicaci com a garantia de cohesi social a travs d'una informaci
acurada, completa, plural i vera. Normalitzadors de la llengua i la qualitat democrtica del pas.
Garants de l'accs a totes les opinions, creences, sensibilitats, i tendncies amb estricta
neutralitat i criteri periodstic. Garantir la seva independncia governamental i les seves actuals
estructures amb el manteniment dels dos mltiplex, la producci prpia i els llocs de treball.
- Derogaci de la modificaci de la llei de la CCMA, promoguda per CiU i el PP. Defensar el
model de finanament mixt i el comproms de recolzar un contracte-programa que doni garanties
a la continutat de tots els professionals.
165

Esquerra Repu!"#a$a
- Recolzar la producci de continguts audiovisuals per a televisions i rdios locals afavorint la
collaboraci entre diverses xarxes de rdio i televisi, i impulsar lnies especifiques de suport
per a la producci.
- Treballar per una indstria audiovisual, potent, innovadora i promotora de l'expansi cultural de
continguts.
- Desplegament en tota la seva amplitud de la Llei 20/2010 del Cinema, en tant que instrument
per a la producci, la distribuci i la comercialitzaci d'una oferta de cinema en catal i com a
refor de la indstria cultural catalana.
s evident que, en un estat propi TV3 i Catalunya Rdio sn indispensables per entendre el pas del
futur. Un sistema propi de mitjans de comunicaci pblics, que vetlli per la llengua del pas, que
treballi per la qualitat de la televisi i la rdio i que vertebri la indstria audiovisual del pas s vital.
S'haurien de crear estructures per tornar a relacionar i potenciar el mn cultural i el dels mitjans de
comunicaci. La creaci del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de lanterior Govern,
pretenia precisament assenyalar la necessitat d'aquesta aliana estratgica entre aquests dos
mns.
S'haurien de reformular i dotar de nous continguts les Lleis audiovisuals catalanes com la de la
CCMA, la Llei de Comunicaci Audiovisual de Catalunya i la del Consell Audiovisual de Catalunya,
sense deixar de banda la Llei del Cinema de Catalunya.
En un estat propi, s'haur de garantir i potenciar els projectes audiovisuals per tal d'enfortir el sector
al pas i donar-los-hi projecci internacional. Creant instruments de poltica industrial per potenciar la
capacitat financera de les empreses per afrontar projectes de creixement i/o internacionalitzaci.
En un Estat propi s'hauria de donar suport econmic i poltic al sector dels mitjans de comunicaci.
El sistema comunicatiu catal s pot qualificar d'nic en el mn per la seva riquesa, la seva
diversitat i la seva pluralitat. Els mitjans de comunicaci catalans conformen un espai comunicatiu
d'una forta densitat que articula la societat, li dna solidesa i s un potent factor d'integraci dels
nouvinguts.
La consecuci d'un Estat propi ens hauria de fer ms lliures, millorar la nostra vida quotidiana i
disposar d'uns mitjans de comunicaci ms forts, plurals i diversos.

166

Esquerra Repu!"#a$a
M4 CATALUNYA> NOU ACTOR INTERNACIONAL DE PLE DRET
Sens dubte que els assumptes internacionals esdevindran un element cabdal en lacci de Govern
de la propera legislatura. Amb la celebraci dun referndum dautodeterminaci a lhoritz, ser
necessari articular una estratgia que tingui per objectiu aconseguir els suports internacionals
necessaris per al procs radicalment democrtic que endegar el poble de Catalunya per decidir el
seu futur.
En aquest sentit, el reconeixement internacional de Catalunya com a nou estat de ple dret i la seva
continutat dins del marc de la Uni Europea han de marcar lestratgia internacional del Govern de
la Generalitat. Aquest, haur de posar tots els instruments dacci exterior al servei daquesta
estratgia, tot oferint les garanties necessries perqu Catalunya esdevingui un actor internacional
fiable, responsable i amb la credibilitat i capacitat inqestionables pel compliment dels seus
compromisos.
Per tal de poder desenvolupar aquesta estratgia amb lambici que requereix i per dotar-la dels
recursos humans, financers i tcnics adequats a tal fi, des dEsquerra Republicana considerem
absolutament necessari, malgrat les limitacions pressupostries a les que el Govern de la
Generalitat es veu i veur sotms, que es cre una Conselleria dAfers Exteriors que centralitzi,
coordini, i dirigeixi els organismes existents que treballen per a la internacionalitzaci poltica,
econmica, cultural, turstica, ... de Catalunya (Delegacions, ACC1, nstitut Ramon Llull, Turisme
de Catalunya...), i per a la cooperaci al desenvolupament i lajut humanitari (Agncia Catalana de
Cooperaci). Tanmateix, aquesta Conselleria hauria de contemplar la potencialitat de les entitats
socioculturals de lexterior (les comunitats catalanes de lexterior) com a agents de difusi i promoci
de la realitat catalana. Aquesta Conselleria haur destar encapalada per una personalitat amb una
mplia experincia i contactes internacionals, respectada per totes les parts i amb una elevada
capacitat dinterlocuci amb autoritats estrangeres per poder expressar de forma directa i clara la
posici de Catalunya en el context actual.
Tamb ser indispensable que la Conselleria disposi dun departament de comunicaci potent que
permeti al Govern de la Generalitat explicar-se de primera m a la societat internacional. Una
societat que, den el proppassat Onze de Setembre, ha incorporat Catalunya com un dels centres
dinters i de seguiment sociopoltic dactualitat, fet que es converteix en una oportunitat que no
podem deixar passar.
Ca.a!u$Oa> u$ a#.3r "$.er$a#"3$a! resp3$sa!e que .rea!!a per u$ a!.re 67$ p3ss"!e
Durant els darrers anys hem patit les pitjors conseqncies duna globalitzaci sotmesa als
interessos de les entitats financeres i les multinacionals, i que ha desembocat en una crisi mundial
que ha comportat un increment de les desigualtats socials, un retrocs al desenvolupament als
pasos del sud, un increment de la violncia i dels conflictes armats. Avui, el principal repte que
sorgeix en lmbit internacional s el de generar un nou ordre internacional basat en un model de
governabilitat democrtica global.
El desenvolupament hum sostenible, la degradaci mediambiental, la defensa dels valors
democrtics i dels drets humans, la lluita contra el terrorisme, les velles guerres i els nous conflictes
i la proliferaci darmaments sn alguns dels reptes globals que encara sn plenament vigents.

La Repblica Catalana ha de mostrar la seva solidaritat i contribuci als reptes globals, ens els
mateixos termes i compromisos que ho fan els estats. Per tant, el Govern de la Generalitat ha de
promoure poltiques que contribueixin a fer front als reptes globals sense perdre de vista que el fet
dassolir la plena sobirania s, per al nostre pas, tan la millor manera de poder participar en la
governabilitat mundial com la millor manera de ser reconegut al mn.
167

Esquerra Repu!"#a$a
UNI EUROPEA I POL%TICA INTERNACIONAL
POL%TICA E&TERIOR
Malgrat les limitacions competencials de la Generalitat de Catalunya en aquesta matria, durant la
vuitena legislatura Esquerra Republicana va impulsar des del Govern una ambiciosa poltica exterior
que pretenia posar les bases duna xarxa internacional dinteressos i complicitats que facilits un
eventual reconeixement de la independncia de Catalunya, quan es produs. Aquesta poltica tenia
dos eixos molt clars: duna banda dotar la Generalitat dunes incipients estructures destat que li
permetessin tenir les capacitats per planificar i executar la seva prpia poltica exterior; daltra
banda, consolidar el paper de Catalunya com un actor internacional amb una agenda prpia,
reforant la cooperaci bilateral amb els pasos vens, amb els principals socis comercials i amb
pasos amb una forta complicitat poltica i incrementant la participaci de la Generalitat en
organismes internacionals.
Amb el canvi de Govern, el desplegament duna estratgia internacional prpia es va frenar en sec i
lacci exterior de la Generalitat va adoptar un paper subaltern a la poltica exterior dEspanya. Fruit
daquest canvi de rumb, en els dos anys de legislatura no sha plantejat ni una sola iniciativa per
continuar construint estructures destat en lmbit de la poltica exterior i fins i tot shan donat passos
enrere significatius com el tancament de la Delegaci a lArgentina i del Centre Unesco de
Catalunya o la reducci de les contribucions de Catalunya a diversos programes de les Nacions
Unides.
Per una naci com la catalana, que aspira a convertir-se en un estat independent membre de la
Uni Europea, s clau garantir-se el suport dels estats ms influents dEuropa i de les principals
potncies internacionals. Aquest element condicionar tota lestratgia internacional del Govern, que
tindr com a objectiu principal assolir el comprims de la comunitat internacional a favor del dret a
lautodeterminaci del poble catal i a favor duna integraci immediata a la Uni Europea, en el
mateix moment que es faci efectiva la independncia de Catalunya. Per assolir aquest objectiu, el
Govern posar tots els instruments dacci exterior al servei de lestratgia de poltica exterior i
oferir les garanties necessries per ser considerat un actor fiable, responsable i amb capacitat per
complir els seus compromisos.
En parallel al desplegament daquesta poltica exterior ms de caire institucional, i per tal de
contribuir a fer de Catalunya un actor internacional, responsable, efica, influent i de prestigi, la
Generalitat de Catalunya ha de dur a terme una estratgia de diplomcia pblica que contribueixi a
projectar una imatge de Catalunya al mn coherent i slida per generar complicitats, promoure
valors i influir en els posicionaments de lopini pblica internacional. Les opinions i actituds dels
ciutadans daltres pasos sn rellevants ats que poden tenir un impacte real en la consecuci
dobjectius econmics i de poltica internacional.
En aquest sentit, dins de la diplomcia pblica les comunitats catalanes de lexterior esdevenen un
instrument cabdal de promoci de la identitat catalana i uns agents actius de diplomcia cultural en
les seves terres dacollida a travs del seu coneixement del sistema social i poltic del lloc on estan
establertes aix com de les seves xarxes de relacions i coneixences.
La seva activitat de difusi i promoci de la cultura i la identitat catalana ha de ser un suport
primordial a la tasca del Govern dinternacionalitzar el cas catal i ha de servir per a obrir vies
daccs per explicar al mn el procs democrtic que Catalunya est iniciant cap a la consecuci de
la seva independncia.
Mesures e$ !16". "$s.".u#"3$a!2
- Crearem una Conselleria dAfers Exteriors que centralitzi els diversos organismes existents que
treballen per a la internacionalitzaci econmica, cultural, turstica, etc. A ms la Conselleria
coordinar totes les matries dmbit internacional amb la resta de Departaments.
168

Esquerra Repu!"#a$a
- Reforarem i racionalitzarem lactual xarxa de delegacions perqu absorbeixin tots els
organismes de representaci exterior existents (ACC1, Agncia de Turisme, CEC, nstitut
Ramon Llull, ACCD, etc.) i ampliarem aquesta xarxa amb noves delegacions al Magrib, a
lAmrica Llatina, a lsia i als pasos que es considerin estratgics per raons econmiques i
poltiques.
- Dotarem la Generalitat dun cos diplomtic modern i professionalitzat.
- mpulsarem una llei de poltica exterior que defineixi els elements estructurals daquesta poltica
i que consolidi els instruments per implementar-la.
- ncrementarem les visites oficials als pasos que es considerin prioritaris per raons econmiques
i poltiques.
C33pera#"7 a6 !a U$"7 Eur3pea2
- Reforarem el comproms de la Generalitat amb la implementaci a Catalunya de les iniciatives
de la Uni Europea, accelerant tots els processos de transposici i evitant possibles
procediments dinfracci.
- Seguirem apostant per la capitalitat de Barcelona de la poltica euromediterrnia i contribuirem a
fer avanar la poltica europea de venatge a la conca mediterrnia.
- Respecte els Pasos catalanes, leix mediterrani vehicula el 60% de les exportacions de lEstat
espanyol. A ms, el principal soci comercial i provedor del Pas Valenci s Catalunya i
viceversa. Pel que fa a les Balears aquesta relaci s encara major. En aquest eix shi
concentra un 40% del teixit empresarial de lEstat espanyol. s per aix que una Catalunya
independent ha destablir impulsar i negociar amb lEstat espanyol i l'Estat Francs Grgans
*omuns de Helaci 9ransfronterers amb aquests territoris, ja que a ms destructurar la naci hi
ha una innegable potencialitat econmica.
- Cal que la Delegaci del Govern de la Generalitat davant de la Uni Europea assumeixi un
paper determinant en la defensa i promoci dels interessos i aspiracions de Catalunya davant
de les institucions europees.
OrAa$"s6es "$.er$a#"3$a!s2
- Apostarem per la participaci directa de la Generalitat en organismes multilaterals que treballin
en els mateixos mbits de competncies (Unesco, Francofonia, Uni Llatina, Organitzaci
Mundial de la Salut, Organitzaci Mundial del Turisme).
- Reforarem la poltica de beques i ajuts per a estades destudiants i professionals catalans a
organitzacions internacionals i a les institucions europees.
- Atraurem seus dorganismes multilaterals a Barcelona per continuar fent del recinte histric de
Sant Pau un clster dactors internacionals de primer nivell.
Re!a#"3$s "!a.era!s2
- Situarem Catalunya en el mapa geopoltic internacional i bastirem aliances amb els principals
actors europeus i mundials per obtenir el seu suport en el procs de Catalunya cap a la
independncia.
- Adoptarem una posici neutral davant de conflictes internacionals on hi estiguin implicats pasos
clau pel reconeixement de la independncia de Catalunya, sense que aix exclogui la
possibilitat denviar ajuda humanitria o de promoure-hi iniciatives de foment de la pau.
169

Esquerra Repu!"#a$a
- Reforarem la cooperaci bilateral amb els pasos vens en matries dinters com,
especialment en mbits com la cooperaci transfronterera, els intercanvis econmics, les
migracions o la cooperaci cultural i educativa.
- ntensificarem les relacions amb els principals socis econmics, comercials i tecnolgics i amb
les economies emergents per tal dobrir nous mercats i oferir noves oportunitats
dinternacionalitzaci a la indstria i el turisme.
- Continuarem fomentant el treball conjunt amb pasos amb qui la Generalitat t signats acords
marc de cooperaci, aix com amb nacions sense estat que aspiren a la plena sobirania.
D"p!361#"a p:!"#a2
- Reforar el suport a la internacionalitat de les entitats catalanes amb lobjectiu daugmentar la
capacitat dacci i influncia de Catalunya al mn i com a eina de participaci catalana al mn,
lliure de possibles barreres institucionals.
- Potenciar la Marca Catalunya per presentar els punts forts de Catalunya.
- Potenciar la projecci exterior de la cultura i la llengua catalanes en totes les seves modalitats a
travs de lnstitut Ramon Llull.
- Promoure la internacionalitzaci de les indstries culturals catalanes.
- Fomentar la installaci a Catalunya dinstituts de cultura daltres pasos, aix com cooperar
estretament amb els instituts de cultura ja presents impulsant projectes de co-creaci i
actuacions conjuntes.
- Fomentar la celebraci desdeveniments internacionals a Catalunya i lestabliment de seus
dorganitzacions internacionals al pas.
- Donar suport a lactuaci internacional en xarxa de la societat civil catalana, identificant espais
de collaboraci internacional i teixint complicitats en tots i cada un dels sectors (cultural,
lingstic, econmic, esportiu...) en favor dun procs cap a la plena independncia de Catalunya
en el marc de la Uni Europea.
- Definir i implementar programes de visitants internacionals adreats a personalitats i generadors
dopini estrangers, fomentar programes datracci de cientfics i investigadors perqu realitzin
estades de recerca a Catalunya i optimitzar els programes dintercanvi de joves estudiants o
professionals, de manera que quan els seus protagonistes retornin al seu pas dorigen puguin
transmetre adequadament la realitat de Catalunya.
C36u$".a.s Ca.a!a$es a !E<.er"3r TCCER2
- Continuar dedicant esforos a les poltiques juvenils i culturals dels casals catalans i
incrementar-ne la partida pressupostaria per tal que aquests puguin gestionar millor les activitats
culturals prpies de manera directa i eficient i puguin dur a terme projectes de promoci i difusi
de la llengua i cultura catalanes.
- Modificaci de la Llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de lexterior per
establir un marc regulador de la Catalunya Exterior ms enll de les relacions de la Generalitat
amb les comunitats catalanes de lexterior oficialment reconegudes.
- Elaboraci dun Pla Estratgic consensuat entre el Govern i les CCE pels propers anys (2013-
2016).
- dentificar les CCE ms estratgiques i amb ms potencial i promoure-les com a centres actius
de diplomcia pblica amb una intensificaci del suport i de la coordinaci amb el Govern
mitjanant convenis de collaboraci.
170

Esquerra Repu!"#a$a
- Utilitzar els coneixements, contactes i relacions dels membres de les CCE amb les institucions
dels pasos dacollida per tal de dexplicar el procs democrtic dindependncia i combatre
prejudicis.
- Potenciar les xarxes regionals de CCE per a una millor coordinaci i eficcia de les activitats de
diplomcia cultural.
- Creaci dun grup de treball interdepartamental, coordinat per la Conselleria dAfers Exteriors,
amb la participaci dun representant de cada departament i instituci amb un paper rellevant en
matria de CCE i de ciutadania exterior, per tal de fer el seguiment de les diferents propostes
del Consell de les Comunitats Catalanes de lExterior aix com plantejar iniciatives i projectes
conjunts per a millorar la relaci del Govern de la Generalitat amb la Catalunya Exterior.
(Cultura, Turisme, Universitats, Poltica Lingstica, nstitut Ramon Llull, ACC1,...).
- Dotar les CCE dels recursos i instruments necessaris per atendre la nova onada migratria de
joves i professionals catalans que surten del pas a la recerca de millors oportunitats laborals i
que es dirigeixen als Casals en busca d'assessorament i ajut.
Lera de la globalitzaci ha comportat unes transformacions profundes en el funcionament de
leconomia, la poltica, el coneixement i les relacions humanes que afecten des de lmbit local a
lmbit mundial. Un pas obert i dinmic com Catalunya no ha quedat al marge daquestes
transformacions i en els darrers anys ha viscut fenmens com lentrada al mercat nic europeu, la
introducci de leuro, larribada de nous catalans, la inestabilitat meteorolgica derivada del canvi
climtic, una crisi financera internacional amb fortes repercussions socials o lemigraci de catalans
a lestranger. Tots aquests fenmens tenen una clara dimensi internacional i Catalunya, com a
comunitat autnoma, prcticament no hi ha tingut res a dir.
En un mn globalitzat els estats i les unions destats com la UE shan erigit com els nics actors
amb capacitat per participar en els processos mundials o continentals de presa de decisions i de
defensar els seus interessos. Al mateix temps, les interdependncies mltiples han contribut a
erosionar lautogovern ja que prcticament cap mbit competencial no es pot exercir en plenitud
sense tenir en compte la dimensi internacional. En aquest context, la nica via per la qual
Catalunya pot consolidar el seu autogovern i defensar amb veu prpia els seus interessos i la seva
visi dEuropa i del mn s amb un estat propi.
Catalunya, com a territori de la Uni Europea des de 1986, ha consolidat una economia oberta,
dinmica i innovadora basada en la potncia del sector exterior industrial, turstic, agrcola i cultural,
aix com en importants fluxos de poblaci i de capitals. En aquest context, no tindria cap sentit que
la Repblica Catalana es queds al marge de la Uni Europea. De fet, que Catalunya sigui un estat
membre de ple dret de la Uni Europea s la millor garantia per mantenir intactes els vincles
econmics i comercials amb Espanya, per especialment els vincles personals i afectius existents
entre la ciutadania catalana i la de molts territoris dEspanya.
Per altra banda, la diplomcia cultural i l'atenci a la dispora sn qestions que han de romandre al
centre de l'acci exterior del nou estat catal, tal com fan els estats ms avanats que atorguen a
aquests temes una rellevncia creixent.
Les Comunitats Catalanes a lExterior han de seguir rebent suport econmic i poltic per part del
Govern de Catalunya per tal de garantir-ne la continutat i la viabilitat de les seves activitats de
promoci i difusi de la llengua i la cultura catalana.
Una dispora organitzada, ha de ser una eina fonamental a l'hora de teixir aliances amb governs i
institucions d'altres estats aprofitant les seves connexions i accs a persones clau en la formaci de
poltiques dels pasos d'acollida. Aix mateix, les comunitats han d'actuar d'intermediries, amb un
paper d'acompanyament, en favor de les empreses catalanes que pretenguin obrir nous mercats.
Les CCE seran centres densenyament de la llengua catalana, amb tot el suport pedaggic i material
de les institucions catalanes, per complementar i poder fer arribar a tots els descendents de catalans
171

Esquerra Repu!"#a$a
i catalanfils loportunitat daprendre la nostra llengua ms enll dels lectorats de catal existents en
algunes universitats i dels centres oficials que el Govern de Catalunya tingui establerts en diferents
ciutats del mn.
- Com a Estat independent, Catalunya sollicitar la immediata adhesi a les Nacions Unides i a la
Uni Europea i es comprometr a respectar i mantenir tots els compromisos i obligacions
internacionals contrets per Espanya i que actualment estan en vigor a Catalunya. Tamb
sintegrar en les principals organitzacions internacionals de les quals s actualment membre a
travs dEspanya.
- Com a Estat membre de la Uni Europa, defensarem un model dEuropa federal, especialment
en els mbits de la fiscalitat, la poltica exterior i la defensa.
- La Repblica Catalana transformar les actuals Delegacions en Ambaixades i establir els
convenis necessaris amb el Servei Europeu dAcci Exterior per garantir la representaci dels
interessos catalans i lassistncia consular als ciutadans de Catalunya all on no arribi la
representaci directa.
- En lmbit de la defensa, la Repblica Catalana sacollir als plantejaments de la poltica
europea de seguretat i defensa, assumint tots els compromisos i obligacions internacionals que
sen derivin, especialment en relaci amb lAliana Atlntica. En qualsevol cas, i en un marc
global duna creixent desmilitaritzaci, la Repblica Catalana no constituir un exrcit propi sin
que assumir el cost de la seva prpia defensa i de les missions de pau on participi a travs de
convenis amb les forces armades daltres pasos, prioritriament dEspanya.
- Com a Estat membre de la Uni Europea, Catalunya simplicar i aportar la seva experincia
en missions de pau i impulsar la resoluci pacfica de conflictes, el foment de la democrcia, la
defensa dels Drets Humans i de la igualtat home-dona.
- La Repblica Catalana teixir una nova xarxa de relacions amb pasos mitjans i petits
econmicament i ambientalment eficients, tecnolgicament innovadors i socialment avanats
per arrossegar conjuntament Europa cap una economia productiva sostenible, financerament
estable i socialment justa que eviti situacions dinestabilitat econmica provocada per
lespeculaci dels mercats financers.
- Catalunya participar en les cimeres iberoamericanes i, com a Estat independent, reforar les
seves relacions amb els pasos de lAmrica Llatina, que estan vivint una etapa dexpansi, des
duna posici digualtat.
LA CIUTADANIA CATALANA A LE&TERIOR
La presncia catalana a lexterior es pot abordar des de dues perspectives; a nivell individual, la dels
ciutadans i ciutadanes que, disposant de nacionalitat espanyola, resideixen a lexterior i tenen com a
lloc dadscripci un municipi de Catalunya, i a nivell associatiu, la de les entitats socioculturals
constitudes arreu del mn den 1840.
Respecte la primera, i segons dades oficials, gaireb hi ha 160.000 persones que compleixen els
requisits esmentats i resideixen a lexterior (sense tenir en compte les que ho fan en lmbit del
territori espanyol, xifrats aproximadament en uns 400.000). Entre aquestes persones podem
observar diversos perfils; catalans exiliats del 39, migrants econmics de les dcades dels 60 i 70,
professionals de sectors globalitzats, acadmics en centres de referncia a lexterior, cooperants, i
els ms recents, producte de la crisi econmica que pateix el pas des de 2008, que tenen com a
principal caracterstica un alt nivell de formaci tant professional o acadmica i que suposen una
significativa fuga de capital hum. Aquest darrer collectiu est xifrat en aproximadament 30.000
persones els darrers 3 anys.
Pel que fa la nivell associatiu, que esdev a ms un tret diferencial de la societat civil catalana, a
lactualitat hi ha 126 comunitats catalanes a lexterior oficialment reconegudes pel Govern de la
172

Esquerra Repu!"#a$a
Generalitat, distribudes a 41 pasos arreu del mn. El seu perfil respon a persones emigrades
dacord amb les conceptualitzacions esmentades en el punt anterior, per tamb hi ha una mplia
participaci de segones i terceres generacions, sobretot al continent americ, que destacant per la
seva completa integraci social i per la transnacionalitat de la seva identitat sociocultural.
Tot aix comporta que Catalunya tingui, a manca de representacions oficials que abastin aquells
indrets despecial inters nacional, una potencialitat molt significativa per promocionar i difondre
aquells aspectes de la nostra histria, cultura, llengua, economia, empresa, etc. que permeten
posicionar-nos com a un actor amb participaci activa en la comunitat internacional, tal com fan
altres estats amb les seves comunitat de nacionals residents a lexterior.
Fins que no es disposi duna estructura amb competncia plena en lacci exterior, cal desenvolupar
unes eines i mecanismes per difondre la realitat catalana al mn. En aquest sentit, les principals
accions han de ser:
- Dins la Conselleria dAfers Exteriors, hi ha dhaver una rea especfica amb rang (direcci
general) i capacitat efica i eficient dactuaci (Agncia) dedicada a la ciutadania catalana de
lexterior, competent en els nivells individual i associatiu; aquesta estructura es podria fer amb
els recursos disponibles actualment.
- Elaborar un cens oficial de catalanes i catalans a lexterior, gestionat per ldescat.
- ntegrar les competncies de promoci del retorn en aquest rgan dacci exterior.
- Aprovar una nova llei de la Catalunya exterior que contempli tots els aspectes referits a aquesta
presncia catalana arreu del mn.
- dentificar les capacitats de promoci i difusi de les entitats socioculturals catalanes darreu del
mn, per zones geogrfiques, en base als avantatges comparatius que disposi cada zona.
Posteriorment, elaborar plans de treball especfics per zones geogrfiques (desprs de la
identificaci), i establir un marc de relacions plurianual amb les entitats.
Un Estat propi permetria:
- Poder establir mecanismes de relaci amb altres estats a nivell de diplomcia cultural.
- Participar en esdeveniments culturals "en lmbit dels estats, per a la promoci cultural que
potenci els sectors econmics daquest mbit i a la projecci del sector catal.
- dentificar la presncia catalana al mn a nivell individual, poden donar suport tant en casos de
possibles retorns (per exemple de professionals o acadmics que reverteixen el seu
coneixement al pas), com situacions de necessitat o precarietat socials de residents a lexterior.
- Poder planificar accions, amb les entitats catalanes de lexterior, de difusi cultural en aquells
indrets on no hi hagi presncia oficial.
EL CATAL?> LLENGUA OFICIAL DE LA UNI EUROPEA
LEstat espanyol sha negat reiteradament a sollicitar loficialitat de la llengua catalana a la Uni
Europea i la seva presncia als organismes internacionals malgrat que en el mateix Estatut
dAutonomia (2006) sestableix que I.a 'eneralitat i l'%stat han d'emprendre les accions
necess)ries per al reconei$ement de l'oficialitat del catal) a la 6ni %uropea i la presncia i la
utilit7aci del catal) en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut
cultural o lingJsticK. Tot i aquests mandats legals, tots els Governs espanyols han incomplert
173

Esquerra Repu!"#a$a
sistemticament i voluntria aquests compromisos legislatius emparant-se en una falsa impossibilitat
de dur-los a terme.
El catal no s llengua oficial de lEstat, i aquest fet en condiciona el reconeixement a Europa com a
llengua de treball. Les llenges europees oficials de la Uni Europea han de ser oficials en una part
o en la totalitat del territori estatal com passa en determinats estats; per tant, no hi ha cap
impediment legal perqu la no-oficialitat del catal a tot el territori estatal impedeixi que sigui una
llengua de treball de ple dret a les institucions europees. A ms, les constants incorporacions de
nous estats membres a la Uni Europea exigeixen modificacions en la legislaci sobre les llenges
de treball de les institucions europees.
Aquest s tamb el cas de loccit, llengua prpia de la Val dAran i oficial a tot Catalunya, que
tamb s vctima daquesta manca de reconeixement oficial.
En lactualitat, el catal t presncia de ple dret a tots els organismes internacionals dels quals
Andorra ns membre, com s el cas de les Nacions Unides. En canvi, en tots els organismes
internacionals dels quals Espanya ns present i Andorra no, el catal no hi t reconeguda la
presncia de ple dret.
Malgrat les reiterades negatives de lEstat espanyol, cal seguir treballant per aconseguir que el
catal sigui reconegut com a llengua oficial de la Uni Europea i de ple dret als organismes
internacionals .
- nstar al Parlament Europeu la inclusi del catal com a llengua oficial de la Uni Europea.
- Seguir cooperant amb Andorra perqu a travs de la seva participaci en organitzacions
internacionals saconsegueixi el reconeixement internacional de la llengua catalana, al mateix
nivell que les llenges prpies dels estats membres.
- Fomentar el coneixement de la nostra llengua a lestranger a travs de la tasca que ja fa anys
que duen a terme lnstitut Ramon Llull i els casals catalans a lexterior.
En una Uni Europea construda a partir dels estats, la via principal perqu una llengua esdevingui
oficial s que ho solliciti un estat. La constituci de la Repblica Catalana ser el factor definitiu per
a loficialitat de la llengua catalana a la Uni Europea i als organismes internacionals.
- Sollicitar, com a estat membre, la inclusi del catal com a llengua oficial de la Uni Europea.
- Signar la carta Europea de les Llenges Minoritries o Regionals i assumir-ne com a propis els
principis que la inspiren, des del primer moment.
- Sollicitar la inclusi del catal als organismes internacionals on la Repblica Catalana en sigui
membre.
- Sollicitar la inclusi de loccit com a llengua de treball de la Uni Europea.
LINTERNACIONALITHACI DE LA CULTURA CATALANA
La naci catalana, si vol ser tamb un estat ha de ser capa de desenvolupar una poltica cultural
que faci possible que sexpliqui al mn. La diplomcia cultural ha de ser un dels eixos de la nova
cultura catalana. El Govern de Catalunya ha de tenir com a objectiu la participaci de manera
conjunta, a lnstitut Ramon Llull, amb les institucions prpies dautogovern de tots els Pasos
Catalans.
174

Esquerra Repu!"#a$a
Cal enfortir la internacionalitzaci de la creaci i la indstria cultural del nostre pas. La indstria
cultural catalana necessita sentir-se forta no noms en un mercat interior sin tamb a la resta
dEuropa. En un mn global i globalitzat, la nostra cultura t loportunitat de ser coneguda i
compartida arreu. La nostra veu, la nostra llengua, la nostra literatura, el nostre cinema, en
definitiva, la nostra cultura ha darribar a cada rac del mn i aix avui s possible a travs de les
noves tecnologies. La cultura del nostre pas ha destar en cada xarxa social, els creadors i les
indstries culturals han de tenir potents plataformes 2.0 i, sobretot, la digitalitzaci de les obres ms
rellevants de la nostra literatura.
Lnstitut Ramon Llull s lorganisme encarregat de la projecci internacional de la llengua catalana i
la cultura que shi expressa. Entre les seves tasques hi ha lajut a la traducci dobres escrites en
llengua catalana a altres idiomes i la contribuci a la projecci dels artistes dels nostres territoris a
lexterior. A banda de la participaci en festivals i esdeveniments internacionals, lnstitut Ramon Llull
collabora en els desplaaments dartistes que sn convidats a actuar fora dels territoris de parla
catalana. La tercera gran rea de lnstitut Ramon Llull es dedica a lensenyament de la llengua i la
cultura catalanes a les universitats de fora de lmbit lingstic.
- Consolidar la Fundaci Ramon Llull i posicionar-la, com a mxima instituci dels territoris de
parla catalana, en esdeveniments claus del mn cultural.
- Consolidar la presencia dun pavell catal a la Biennal dArt de Vencia.
- Seguir treballant per aconseguir un paper clau, com a convidats dhonor o b organitzant focus
de programaci catalana, en festivals darreu del mn, sempre amb la voluntat de situar la
nostra cultura al ms alt nivell internacional.
- Continuar promovent lobra dels creadors catalans arreu del mn
La cultura catalana t prou fora creadora i una potent indstria cultural que es fcilment exportable
internacionalment per tal que el mn conegui la nostra identitat. La diplomcia cultural ha
desdevenir un dels pilars fonamentals en la construcci de la Repblica Catalana.
- Exercir la diplomcia cultural mitjanant la projecci exterior de la cultura a travs de l'nstitut
Ramon Llull com a eina bsica de la soft8diplomac#.
- Sollicitar l'ingrs a la UNESCO i encarregar-se de l'aplicaci dels tractats i convencions
internacionals en matria de cultura.
RECONEI&EMENT INTERNACIONAL DE LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES
Lesport s una targeta de presentaci immillorable per a portar Catalunya al mn, tant a travs dels
nostres esportistes i clubs, com a travs de la participaci de les nostres seleccions esportives en
competicions oficials o amistoses.
Les federacions esportives catalanes, com a entitats privades que sn, tenen dret a afiliar-se a totes
aquelles organitzacions esportives internacionals que les acceptin lliurement. Les nostres
federacions i els nostres esportistes tenen dret a decidir on competeixin i quina bandera volen
representar. El mateix dret que tenen els estats reconeguts i molts altres pasos esportius que no
sn estats, des dEsccia a Puerto Rico, des de les Fere a Macao.
175

Esquerra Repu!"#a$a
El cam del reconeixement oficial de les nostres seleccions ha de seguir endavant. En el cam cap a
la independncia, cal donar suport logstic, legal i institucional a les federacions esportives catalanes
per a la seva afiliaci internacional.
Des del govern, Esquerra Republicana vam donar suport institucional a les federacions catalanes
per que fessin el pas. Des de lany 2003 fins ara, hem passat de tenir 1 esport amb reconeixement
internacional a tenir-ne prop de 20. Hem aconseguit demostrar que el reconeixement oficial de les
nostres seleccions esportives no era una utopia, com abans sens havia volgut fer creure. En
aquests darrers anys, hem aconseguit que la Federaci Catalana de Patinatge hagi estat membre
de la FRS, competint oficialment en el mundial B que va tenir lloc a Macau, i que actualment sigui
membre de ple dret de confederaci americana.
La Federaci Catalana de Bitlles i Boling ha aconseguit lingrs en la seva internacional, establint
el primer precedent estable dadmissi en una federaci reconeguda pel CO, un cas que ha superat
lintent espanyol dexpulsar-la, amb una sentncia favorable del Tribunal dArbitratge Esportiu (TAS)
de Laussane que estableix un precedent importantssim, de primacia de la regulaci esportiva per
sobre de la regulaci estatal.
- Continuar donant suport legal i institucional a les federacions esportives catalanes per a la seva
afiliaci internacional.
- Promoci de lligues professionals al marge de les competicions espanyoles.
- Pla especfic de millora del nivell esportiu per a les modalitats amb reconeixement internacional.
La normalitzaci plena de lafiliaci de les federacions catalanes a les federacions internacionals
noms ser possible en el marc duna Repblica Catalana. La participaci de les seleccions
catalanes en competicions internacionals oficials, s a dir, la normalitzaci i desenvolupament de
lesport delit i professional, noms ser plenament possible en el marc dun estat propi.
- nstar a les federacions esportives internacionals al reconeixement de les seleccions esportives
catalanes.
- Crear el Comit Olmpic Catal en lmbit organitzatiu de lesport de Catalunya.
- Establir, conjuntament amb les federacions esportives, un pla especfic dexcellncia esportiva
per a les seleccions catalanes que han de competir internacionalment representant lesport
catal.
- Sollicitar el reconeixement per part del Comit Olmpic nternacional del Comit Olmpic Catal.
POL%TICA AGR?RIA COMUNA
La singularitat de la nostra agricultura es veu amenaada pels efectes globalitzadors de les
institucions espanyoles i comunitries. Un exemple ns la concentraci dels recursos de la PAC en
una petita minoria de grans productors. Cal reconduir el desequilibri que suposa a lEstat espanyol
que el 6% dels perceptors dajuts directes de la PAC semportin el 50% dels recursos de la poltica
de preus i mercats de la UE.
Lagricultura catalana (i el conjunt de la indstria agroalimentria en general) s molt potent,
tecnificada i diversificada, i t vocaci exportadora. El sector agrari catal t visi de futur i no pot
quedar-se ms temps despenjat de la poltica agrria de la Uni Europea.
176

Esquerra Repu!"#a$a
Cal tenir en compte que, avui dia, les competncies en matria agrria estan transferides a les
CCAA. s per aix que cal habilitar els mecanismes necessaris per que Catalunya disposi duna
representaci amb veu i vot a les institucions europees per participar en totes les decisions i accions
que tenen a veure amb la PAC pel que fa a agricultura, ramaderia, pesca i indstria agroalimentria.
- nstar que Catalunya estigui representada amb veu i vot en matria dAgricultura a la Uni
Europea.
La Poltica Agrria Comuna (PAC) celebra aquest 2012 els seus 50 anys, en ple procs de
redefinici de cares als propers anys, amb un nou acord que tindr vigncia a partir de 2014. La
presncia de la Repblica Catalana en el nou escenari s cabdal pel sector primari del nostre pas, i
cal que canvi la situaci actual on Catalunya rep el 6% dels fons assignats a lestat espanyol tot i
representar el 19% de la producci agrria de lestat.
- Esdevenir membre de ple dret a les institucions europees per participar de la Poltica Agrria
Comuna.
SEGURETAT I DEFENSA
Actualment, el paper de Catalunya en la definici del model de defensa de lEstat espanyol s
inexistent. La defensa i la seguretat internacional sn competncies exclusives de lEstat. Els estats
de la Uni Europea desenvolupen les seves relacions internacionals en matria de seguretat
fonamentalment partir de tres mbits: Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa
(OSCE), Poltica Com de Seguretat i Defensa (PCSD) i lOrganitzaci del Tractat Atlntic Nord
(OTAN).
Microestats a banda, hi ha dos pasos de referncia internacional sense exrcit, Costa Rica i
slndia, ambds amb tractats de cooperaci i protecci per part dels USA i de lOTAN.
La integraci en alguns dels organismes o estratgies de defensa internacional vindr condicionada
pels mateixos objectius de projecci exterior i relacions internacionals. Aix, bona part daquesta
poltica depn de la integraci de Catalunya a la UE amb la incorporaci al model de defensa
europeu basats en la Poltica Com de Seguretat i Defensa (PCSD).
Catalunya sha dintegrar en el sistema de seguretat i defensa de la Uni Europea per afrontar els
reptes que tindr com a nou estat i per acomplir els requeriments internacionals de collaboraci. Un
dels principals reptes de la seguretat de Catalunya ser el control de la nica frontera oberta amb
pasos fora de la UE que s el front martim i les aiges sota jurisdicci catalana, el seu control i
vigilncia ser una de les tasques que haur de garantir la nova Repblica.
La pertinena al sistema de defensa i la collaboraci internacional en el marc de la UE ha de tenir
una clara orientaci de foment del dileg i de poltica de desarmament global. Lesfor en despesa
per a defensa ha de venir determinat i limitat per la ciutadania, amb la seva incorporaci a la
constituci i que ha danar equilibrat amb la despesa en cooperaci i desenvolupament.
- El paper de Catalunya al mn ha de ser lexportaci de la tradici pacifista, essent part activa en
la intermediaci en els conflictes i daval dels processos de pau.
- Catalunya ha de fer seus el conjunt de tractats internacionals contra la proliferaci darmes i el
respecte a la legalitat internacional.
177

Esquerra Repu!"#a$a
COOPERACI> PAU I SOLIDARITAT INTERNACIONAL
U$a #33pera#"7 0esapareAu0a e$ u$ #3$.e<. 0e re0u##"7 0e! #36pr36Bs
A tres anys darribar al 2015, els Objectius de Desenvolupament del Millenni (ODM) fixats lany
2000 sn lluny de fer-se realitat. Arreu del mn 1.300 milions de persones viuen en situaci de
pobresa extrema, i gaireb 1.000 milions passen gana i no tenen accs a l'aigua potable i a d'altres
serveis bsics com la salut o l'educaci. La crisi financera global i el seu impacte als pasos de
lOCDE en general i de la Uni Europea en particular han afectat greument els compromisos de
finanament del desenvolupament adoptats a la cimera de Monterrey lany 2005. La fita de la Uni
Europea desmerar el 0,7% dAjuda Oficial al Desenvolupament lany 2015 esdev impossible. De
fet, avui noms 5 pasos (Sucia, Noruega, Luxemburg, Dinamarca i Holanda) superen aquest
percentatge, quan la immensa majoria han disminut les seves aportacions. pel que fa a la qualitat
de lajuda, la prdua de pes dels donants del Comit dAjuda al Desenvolupament en benefici dels
pasos emergents i dels actors privats amb interessos que vinculen lajuda a beneficis econmics,
comercials o geoestratgics fan inviable laplicaci de la Declaraci de Pars sobre leficcia de
lajuda.
A Catalunya, durant la darrera legislatura sha desballestat la poltica pblica de cooperaci al
desenvolupament. La retallada dun 70% dAjuda Oficial al Desenvolupament de la Generalitat de
Catalunya durant els darrers 2 anys i lacomiadament del 50% de la plantilla de lAgncia Catalana
de Cooperaci al Desenvolupament (ACCD) ha noquejat el principal organisme executor i gestor de
la cooperaci catalana. Els documents de planificaci, les estratgies geogrfiques i les directrius
transversals aprovats amb el consens i la participaci dels diferents actors el 2010 no shan
modificat, per tampoc shan desplegat. en un moment especialment sensible, on el discurs
populista de "primer els de casa ha afectat el suport de lopini publicada al mn de la cooperaci,
leducaci per al desenvolupament sha vist relegada a la mnima expressi. Avui podem dir que la
cooperaci pblica catalana est desapareguda.
Els que han patit ms aquesta situaci han estat els socis locals del sud dels diferents actors de la
cooperaci catalana, i les ONGD en particular. Bona part dels compromisos adquirits no shan
acomplert, i els impagaments de les subvencions han llastat la capacitat de les entitats que han
hagut davanar recursos propis o endeutar-se per executar els projectes i programes planificats i
aprovats. El deute de 10 milions a les ONGD catalanes ha provocat que moltes delles hagin aturat
els seus projectes, acomiadat els seus treballadors o abaixant la persiana. Aquesta situaci,
agreujada per la incapacitat del Govern a lhora de dialogar i generar complicitats, ha creat un
profund malestar en el sector de la cooperaci, com ho demostren els nombrosos episodis de
denncies pbliques, manifestacions i accions de protesta realitzades.
Pel que fa a la pau i els drets humans, el fenomen de la privatitzaci de la guerra, lenquistament
dels conflictes armats, lescalada nuclear i la militaritzaci de lajuda humanitria han agreujat molt la
situaci dinseguretat humana arreu del planeta. A diferncia de la resta de sectors, la despesa
militar mundial no ha deixat daugmentar durant els darrers 14 anys. Avui ms de 500.000 persones
moren cada any al mn a causa de la violncia armada.
A Catalunya, la desaparici de lOficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya,
lintent deliminar el Consell Catal de Foment de la Pau a travs de la llei mnibus aturat in
e$tremis- i les retallades a lnstitut Catal nternacional de la Pau han redut a la mnima expressi
el que fou una arquitectura pionera en matria de foment de la pau al sud dEuropa.
U$a p3!B."#a p:!"#a 0e .ra$s"#"72 0e/e$se6 a! 67$ a!!E que ;3!e6 per Ca.a!u$Oa
s evident que, en larena internacional, una Catalunya que vulgui ser reconeguda com un actor
responsable de ple dret ha de predicar amb lexemple. En aquest sentit, s clau reactivar el
comproms solidari de Catalunya amb els reptes globals de desenvolupament, pau i drets humans.
aix passa, en primer lloc, per recuperar el segell de la cooperaci catalana com a actor estratgic i
de qualitat que es compromet amb la comunitat internacional activament.
178

Esquerra Repu!"#a$a
Cal recuperar el dileg i lacord amb els principals actors catalans de cooperaci, i la primera
mesura per fer-ho possible s obrir un debat dins del Consell de Cooperaci, perqu aquest
organisme pugui debatre, entre daltres el manifest "En defensa duna poltica pblica catalana de
cooperaci per la pau, els drets humans i el desenvolupament impulsada per la Confederaci
Catalana d'ONG per la Pau els Drets Humans i el Desenvolupament. Des dEsquerra els assumim
ntegrament. Per altra banda, ens fem nostres les "propostes per al foment de la cultura de pau, el
desarmament i la resoluci de conflictes que la Fundaci per la Pau ha presentat demanant
comproms amb la poltica pblica de foment de la pau.
Per altra banda, a travs de leducaci per al desenvolupament cal tombar aquesta idea de "primer
els de casa que segmenta la solidaritat a casa nostra en funci de la proximitat geogrfica i
emocional, i reflexionar amb tots els actors sobre les prioritats que ha dencarar la cooperaci
catalana durant el procs de transici cap a lEstat propi.
Per encarar aquests dos reptes cal, en primer lloc dotar de contingut poltic aquesta solidaritat.
Aquesta solidaritat. Sens dubte s important el nombre de recursos que destinem, per encara ho
s ms centrar-nos en el qu fem i en el com ho fem: acomplint els compromisos adquirits fins a
lltim cntim, fent seguiment i anlisi dels resultats, etc.. acordant entre tots quin s el missatge
que donem. Per perqu aquest missatge tingui sentit, ha de ser coherent amb els valors que
defensem, i per aix cal bastir un model de cooperaci que defensi el dret a decidir de les persones i
dels pobles, contribuint a lampliaci de capacitats llibertats i oportunitats. Una cooperaci que porti
valor afegit, no quantitatiu, sin qualitatiu.
Durant el procs que ens ha de conduir a lEstat propi s probable que durant un perode
indeterminat de temps no disposem dels recursos que generem i, per tant, tampoc puguem decidir
lorientaci de la nostra solidaritat. Per superar aquesta dificultat caldr concentrar els nostres
esforos en orientar polticament la nostra cooperaci perqu aquesta tingui ms sentit.
C36pr36"s3s
- Replantejament de la poltica de cooperaci en temps de crisi per fer-la ms coherent i efectiva,
de manera consensuada i acordada amb tots els actors, en el marc del Consell de Cooperaci
de la Generalitat de Catalunya.
- Fer de les ONG catalanes el principal actor executor de la poltica de cooperaci per difondre el
valors de solidaritat: defensem al mn all que defensem a Catalunya.
- Fer de la cooperaci catalana una eina de solidaritat i enfortiment de les sobiranies arreu del
mn, en coherncia amb el procs catal dautodeterminaci.
Pr3p3s.es #3$#re.es2
6. Mar# $3r6a."u
- Proposarem laprovaci dun Pacte Nacional per la Cooperaci i la Solidaritat amb tots els
actors: la Generalitat, les ONGD, les Universitats, els ens locals i associacions municipalistes,
els sindicats, les associacions empresarials, les entitats juvenils, les forces poltiques, etc. que
posi en valor la poltica pblica construda els darrers anys i en doni continutat a travs del
consens social.
- Proposarem lelaboraci i aprovaci dun Pla Director adaptat a la situaci actual, concentrant
geogrfica i sectorialment i simplificant les modalitats dexecuci.
- Mantindrem els objectius transversals de promoci dels drets humans, la governana
democrtica i lenfortiment del teixit social, lequitat entre els homes i les dones, i la sostenibilitat
del desenvolupament. Desplegarem les directrius ja aprovades.
179

Esquerra Repu!"#a$a
- Prioritzarem la coherncia de poltiques perqu esdevingui fil conductor, i vetllarem per la seva
aplicaci a tots els departaments.
- Proposarem un model de cooperaci que acompanyi i enforteixi els processos dampliaci de
sobiranies, en coherncia amb el procs catal dautodeterminaci.
7. Es.ru#.ura 3rAa$".Ca.";a
- Unificarem a lACCD lestructura poltica i dexecuci de la cooperaci al desenvolupament de la
Generalitat de Catalunya, depenent de la Direcci General de Cooperaci al Desenvolupament,
i reactivarem els mecanismes de coordinaci dels departaments.
- Reorganitzarem lACCD perqu torni a ser un referent per a la cooperaci catalana dacord amb
els principis de qualitat, transparncia, i eficcia. Reforarem les funcions de planificaci,
avaluaci i tractament de dades i donarem a conixer les bones prctiques realitzades.
Reactivarem la poltica de comunicaci i recuperarem el lideratge de lACCD
8. F"$a$Fa6e$. " 0"s.r"u#"7 0e re#urs3s
- El primer que farem quan disposem de pressupost s rescabalar dels deutes adquirits per
lACCD a les ONGD i resta dactors creditors
- Acordarem un nou escenari econmic amb tots els actors que mantingui recursos estables i
previsibles de finanament, basat lesfor percentual amb lhoritz del 0,7%.
- Concentrarem lesfor financer mitjanant la modalitat de suport a les ONGD i daltres actors de
la cooperaci catalana mitjanant convocatries pbliques.
- Estudiarem unificar esforos amb daltres administracions per desplegar poltiques pbliques de
cooperaci al desenvolupament alineades amb les de la cooperaci catalana.
9. A##"3$s espe#B/"ques per aques. perB30e
ONGD, Federaci i Coordinadores:
- Recuperarem les convocatries dajudes a projectes i programes de cooperaci al
desenvolupament executades per ONGD seguint les prioritats de la poltica pblica.
- Mantindrem un dileg obert i constant amb la Taula Catalana dONG per a lobtenci del
consens que requereix la poltica pblica de cooperaci al desenvolupament.
- ncentivarem la participaci a les ONG catalanes per enfortir la seva base social.
Ens locals:
- Treballarem amb el Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament per ajuntar esforos i
millorar la eficcia i la coherncia de la cooperaci pblica catalana.
- Collaborarem amb els ens locals en lmbit de la sensibilitzaci i el codesenvolupament.
Educaci en el desenvolupament i sensibilitzaci:
- Elaborarem una estratgia deducaci per al desenvolupament de manera consensuada i
treballarem amb la comunitat educativa, les ONG i el departament deducaci per
desplegar-la.
- Elaborarem campanyes dinformaci i sensibilitzaci per fomentar el comproms de la
ciutadania amb la solidaritat, el desenvolupament i la cultura de la pau.
Comer just, consum responsable i finanament tic:
180

Esquerra Repu!"#a$a
- mpulsarem clusules tiques, socials, dequitat entre homes i dones i mediambientals als
plecs de condicions de compra de bns i serveis dels contractes de la Generalitat i
impulsarem la Xarxa de Compra Pblica tica.
- ntroduirem productes de proximitat i de comer just als edificis i organismes de la
Generalitat
- Fomentarem els instruments de Banca tica, modificant el sistema de cash pulling de la
Generalitat fent possible que organismes de la Generalitat com lACCD hi puguin treballar.
Foment de la Pau:
- mpulsarem el Consell Catal de Foment de la Pau i desmilitaritzarem les activitats civils i de
lleure com les festes majors, les fires densenyament o els salons de la infncia.
- Proposarem a lnstitut Catal nternacional de la Pau concentrar esforos en la promoci de
la cultura de pau i la internacionalitzaci del comproms de Catalunya amb la pau.
Acci Humanitria i dEmergncia:
- Proveirem lACCD dels mecanismes per donar resposta a les emergncies humanitries.
- Promourem acords amb ONGD i organismes multilaterals per a crisis de llarga durada.
Solidaritat internacional i Codesenvolupament:
- Proposarem que, entre les zones geogrfiques prioritries de la cooperaci catalana, es
mantingui el comproms amb el Shara Occidental, Colmbia i Palestina.
- Reforarem el codesenvolupament amb els pasos dorigen dels nous catalans i catalanes
arribats de la immigraci, en especial dAmrica del Sud i del continent afric.
U$a Rep:!"#a Ca.a!a$a #36pr36esa " a#.";a e$ !a 0e/e$sa 0u$ a!.re 67$ p3ss"!e
Un cop Catalunya disposi de tots els seus recursos econmics ha de posar-se a lavantguarda de la
comunitat internacional per al desenvolupament i ha de ser un actor estratgic per a la promoci de
la pau i la resoluci pacfica i democrtica dels conflictes. Aix passa per un progressiu augment del
volum de recursos destinats a lAjuda Oficial al Desenvolupament fins assolir el 0,7% un cop shagi
estabilitzat leconomia del nou Estat, en un termini raonable.
El fet de no tenir un passat dantiga metrpoli colonial i no arrossegar els vicis daltres cooperacions
estatals ms consolidades, ha de permetre a la Repblica catalana avanar de manera ms rpida i
decidida a lhora daplicar lagenda dacci sobre leficcia de lajuda, potenciant la cooperaci
delegada a travs de la Uni Europea i concentrar-se sectorialment a partir de la divisi del treball
de manera coordinada amb la resta dactors internacionals. De la mateixa manera, Catalunya
shaur de guiar pel principi de coherncia de poltiques vetllant perqu una m no desfaci el que
laltra ha construt a travs de les seves poltiques comercials, industrials, mediambientals o de
qualsevol altre tipus que impactin negativament el desenvolupament i equitat social de tercers
pasos.
Pel que fa a poltiques de foment de la pau, la Repblica Catalana no crear cap exrcit com els de
la resta de pasos del seu entorn, sin que contribuir a construir un paradigma de seguretat
humana ms global i multidimensional que la simple defensa militar. De la mateixa manera, la
Repblica catalana no hauria de formar part de cap estructura militar supranacional com lOTAN, i
treballar fermament per el desarmament a nivell global.
181

Esquerra Repu!"#a$a
C36pr36"s3s
1. Crearem dun Ministeri de Cooperaci al Desenvolupament com ja han fet diversos pasos del
Nord dEuropa, singularitzant les poltiques de cooperaci de les dafers exteriors.
2. Aprovarem una nova llei catalana de cooperaci al desenvolupament, una llei de foment de la
pau i una llei de protecci dels drets humans. Fer de la poltica de cooperaci, pau i drets
humans un dels senyals distintius internacionals de la Repblica catalana
Cooperaci:
- Augmentarem la cooperaci bilateral amb altres agents del Sud, preferentment del sector
pblic institucional. De la mateixa manera que despleguem poltiques pbliques per a
garantir inclusi i desenvolupament a Catalunya, creiem fermament en que cal acompanyar
als pasos del sud el desplegament de poltiques pbliques.
- Mantindrem la cooperaci a iniciativa de les ONGD i daltres actors no governamentals.
Lenfortiment de la societat civil i dels contrapoders democrtics s un element fonamental
per enfortir la governana democrtica als pasos del sud.
Multilateralisme actiu:
- Signarem acords de collaboraci amb organismes multilaterals de desenvolupament i
participarem en el debat sobre el nou multilateralisme potenciant una reforma en profunditat
daquests instruments i una major democratitzaci del sistema de Nacions Unides
Deute extern
- Un cop determinat quina part del deute extern de lestat espanyol assumim, farem una
auditoria social daquest deute i anullarem el deute extern illegtim dels pasos empobrits
182

Un Nou País Per A Tothom

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Un Nou País Per A Tothom

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

VOTA INDEPENDNCIA

You might also like