Independència 2014

Programa electoral 2012
INDEPENDNCIA 2014
PROGRAMA ELECTORAL ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 25N 2012
INDEPENDNCIA 2014
INDEPENDNCIA 2014
PROGRAMA ELECTORAL ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 25N 2012
NDEX
Apartat
Pgina
Com ho farem? Regeneraci democrtica Acci social i drets de la ciutadania Administraci pblica Administraci de Justcia Cultura Dones Economia Educaci Esport i activitat fsica Homosexualitat, transsexualitat i bisexualitat Immigraci Internacional Joventut Policia i protecci nacional Salut Territori
3 5 6 11 12 13 18 19 27 31 34 35 36 40 42 47 51
INDEPENDNCIA 2014
COM HO FAREM?
Solidaritat Catalana per la Independncia es presenta a aquestes eleccions del 25 de novembre perqu la ciutadania de Catalunya voti la independncia. Som garantia dindependncia. Quins passos farem per assolir la independncia? I) II) Aconseguir una majoria clara al Parlament de Catalunya perqu Catalunya es proclami sobirana a favor de la constituci del nou Estat catal. Fer visible democrticament aquesta majoria. Les formes poden ser diverses: b a travs de la proclamaci formal de la independncia pels electes independentistes que s'hagin presentat a les eleccions amb un programa electoral que expressament inclogui l'objectiu de la independncia, posteriorment ratificat en el Parlament constitut; o b a travs d'un referndum expressament convocat com a tal. Tanmateix, valorem la possibilitat de combinar ambdues vies per donar major legitimitat democrtica a la decisi. Obtenir el reconeixement de la comunitat internacional.
III)
Com durem a terme la secessi de la naci catalana a dins d'un Estat constitucional, com Espanya? I) II) III) Comunicarem a Espanya la decisi de secessi. Constituirem una comissi bilateral amb Espanya per tractar les qestions tcniques de la secessi. Habilitarem una comissi amb les Nacions Unides i amb la Uni Europea per tractar les qestions tcniques de la incorporaci a la comunitat internacional en qualitat de nou Estat.
Quines institucions cal crear per a esdevenir un Estat? I) II) III) Un poder legislatiu sobir. Un poder judicial independent. Un poder executiu -o govern efectiu- sobre el territori, aix com sobre les persones que hi habiten. A ms, ha de ser capa de complir amb els compromisos internacionals que adopti i tenir capacitat de fer-los complir.
Quines incerteses comportar el procs d'independncia de Catalunya? I) L'actitud belligerant i repressiva que pugui adoptar Espanya contra les persones que habiten en el territori que es desitgi secessionar i particularment amb els activistes independentistes. El nivell de cohesi que ha d'aconseguir el projecte independentista ha de ser elevat, la qual cosa exigeix una tasca poltica i social de gran abast a dins la comunitat perqu el projecte independentista no produeixi fractura social. La manca de suport internacional i d'Europa.
II)
III)
INDEPENDNCIA 2014
FULL DE RUTA
1. La primera Llei que presentarem ser per a fer el referndum dindependncia durant el 2013, com a mxim l11 de setembre de 2014. 2. Si Espanya impedeix el referndum presentarem una Declaraci dIndependncia al Parlament de Catalunya, dacord amb la comunitat internacional. 3. Constituirem immediatament un Govern dunitat nacional per obrir negociacions amb la comunitat internacional. 4. Prepararem les noves rees de Seguretat Exteriors i Seguretat. Social, Hisenda, Energia, Afers
5. Treballarem per estendre la independncia a la resta de la Naci catalana.
GOVERN D'UNITAT
La voluntat de ser Catalunya s la voluntat de construir un Estat independent. Amb aquest propsit, Solidaritat Catalana per la Independncia considera que en els moments difcils no shi val a amagar-se i cal estar al peu del can. En aquest sentit, oferim a la ciutadania un Govern d'Unitat per declarar la independncia. Enrere ha quedat la feblesa davant Espanya, i el fracs de no saber on es va. El Govern dUnitat es comprometr a celebrar el referndum dindependncia com a mxim l11 de setembre del 2014. En cas que Espanya impedeixi el referndum, declararem la independncia des del Parlament. El pas no es pot permetre que la Generalitat no spiga cap on anar. El Govern d'Unitat s l'nic escenari que la nostra coalici independentista considera per donar-hi suport i entrar a formar-ne part, a fi diniciar immediatament les negociacions amb la comunitat internacional per poder obtenir el reconeixement d'un Estat Catal en el si de la Uni Europea. Ara s l'hora, catalans i catalanes! Ha arribat el moment d'illusionar el pas i donar un futur d'esperana a tota la Naci perqu davant una intervenci de Catalunya per part d'Espanya el poble de Catalunya espera un pas endavant, valent i coratjs del seu president i una soluci definitiva que passa exclusivament per la independncia. I si passat el 25 de novembre no es dibuixa un escenari favorable al Govern d'Unitat, farem oposici a qualsevol govern autonomista. Perqu s'aniran acumulant i aflorant totes les contradiccions que van fer nixer Solidaritat Catalana per la Independncia: lautonomisme. I aquest, collapsat duna manera flagrant, ha de ser sistemticament denunciat per ms impostos i retallades que es facin. Caldr que des del catalanisme es recordi que Espanya ens roba: que persisteix l increment del dficit i del deute. I ats que en aquest paradigma continuarem vivint en una asfxia premeditada, Solidaritat Catalana per la Independncia, representant l'independentisme transversal, es carregar de raons per combatre l'entramat de la misria autonomista. Aix mateix, malgrat que lactual sistema sigui exclusiu perqu representa la llei del qui impera, ser obligaci de Solidaritat Catalana per la Independncia continuar defensant que el catalanisme faci una transici nacional cap a la independncia. I aix
INDEPENDNCIA 2014

passa per oferir a la ciutadania de Catalunya que habilitem que la Generalitat pugui iniciar les negociacions sobre el temps i la forma del com es vehicula la independncia amb la comunitat internacional, crear els ministeris d'Afers Exteriors, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social, a ms d'impulsar una campanya nacional explicant els beneficis de la independncia per guanyar el posterior referndum de ratificaci, i obrir el procs a la resta dels Pasos Catalans. En aquest sentit, Solidaritat Catalana per la Independncia renova el seu comproms de treballar incansablement perqu sincrementi la conscincia independentista a la resta de la naci catalana i per aconseguir que hi hagi presncia de diputats i diputades independentistes als parlaments del Pas Valenci i de les Illes. Som generosos: volem un Govern d'Unitat. Cal que comencem la transici a la independncia. Sabem com fer-ho. I per aix fem una crida al catalanisme poltic, especialment als partits poltics que han votat els darrers anys a favor de l'autodeterminaci al Parlament de Catalunya (CiU, ERC i ICV-EUiA), i els que puguin sorgir daquestes eleccions, per elaborar conjuntament una llei de transici nacional a la independncia. Per tot aix fem nostra la segent proposta de lAssemblea Nacional Catalana: 1. La sobirania de Catalunya resideix en el poble catal. El poble catal s qui ha de ser consultat a lhora de decidir la relaci poltica que vol establir amb la resta de pobles i Estats del mn. 2. Solidaritat Catalana per la Independncia es posar a treballar immediatament perqu, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat Independent a Europa. 3. Treballarem conjuntament amb la resta de grups poltics perqu el procs de constituci del nou Estat independent sigui el ms consensuat possible i esdevingui lEstat de tots els catalans i catalanes Si volem, podem.
REGENERACI DEMOCRTICA
Un dels senyals d'identitat principals de Solidaritat s el nostre comproms per a regenerar la poltica catalana. La nostra tasca aquests dos anys ha avalat aquesta aposta, amb mesures de transparncia pblica (per exemple fent pblics els sous dels diputats), la democrcia directa (hem pres les decisions ms rellevants a travs de referndums interns i primries), l'austeritat amb els recursos pblics (renunciant al cotxe oficial i els Teletacs que pagava el Parlament als diputats) i la lluita contra la corrupci (denunciant la corrupci a la Diputaci de Barcelona, o impulsant comissions d'investigaci sobre la sanitat i la gesti de les entitats financeres). Per a Solidaritat l'eix de la regeneraci democrtica s vital per tres motius: en primer lloc, perqu cal dignificar la poltica, apropar-la al ciutad i aconseguir que s'illusioni i impliqui amb el seu pas; i en segon lloc, perqu la corrupci s un dels frens principals a la independncia del nostre pas. Dirigents catalanistes corruptes no podran impulsar mai un procs d'independncia, ja que Espanya far esclatar els casos quan convingui per tal de debilitar aquests dirigents i el conjunt de l'independentisme. I en tercer lloc,
5
INDEPENDNCIA 2014

perqu el nou estat que volem construir haur d'estar al servei del poble i s'haur d'alliberar dels vicis i dficits democrtics d'aquests anys d'autonomia de fireta i capitalisme d'amiguets. Durant aquesta legislatura hem pogut fer totes aquestes protestes i denncies perqu som lliures de dir i fer all que creiem. I aquesta llibertat s'explica perqu som els nics que no tenim cap deute amb entitats financeres. Per tot plegat, de cara a la propera legislatura ens comprometem a:
1 2
Impulsar una llei de transparncia i accs a la informaci pblica capdavantera. Proposar la reobertura de les comissions d'investigaci al Parlament sobre la corrupci a la sanitat i sobre la gesti de les entitats financeres. Apostar perqu Catalunya es doti d'una llei electoral, proposant un sistema de llistes obertes i desbloquejades, i mesures de contenci i transparncia de la despesa en campanya electoral. Continuar fent pbliques les remuneracions dels diputats del Parlament, mentre la cambra no es digni a fer-ho. Renunciar als privilegis innecessaris dels nostres representants pblics. Tornar a reclamar una baixada de sous dels diputats al Parlament i dels crrecs de lliure designaci de la Generalitat. No endeutar-nos amb cap entitat financera i mantenir aix la nostra independncia. Proposarem establir un lmit d'endeutament financer dels partits i que hagin de detallar anualment quins sn els seus deutes amb les entitats financeres. Estar amatents als casos de corrupci que puguin sorgir per tal de denunciarlos. En cas que es produs dins la nostra formaci adoptarem una poltica de tolerncia zero.
5 6
ACCI SOCIAL I DRETS DE LA CIUTADANIA

A Solidaritat Catalana per la Independncia creiem fermament que les poltiques pbliques sn un element que estableix la diferncia qualitativa entre les democrcies del mn, i s, en tot cas, en les ms avanades en les quals lEstat catal li pertocar emmirallar-se. Per a aconseguir aquest objectiu, sha de situar la persona com a centre inalienable de les poltiques pbliques. Aix mateix, cal basar les poltiques socials en la sostenibilitat de la vida humana i la quotidianitat. En conseqncia, els principis que han de regir el nou Estat per a assolir una efectiva justcia social sn: la igualtat de tracte, la igualtat doportunitats i lequitat. La igualtat de tracte i la no discriminaci entre les persones s imprescindible per a construir un Estat del benestar sense desigualtats ni privilegis socials, s a dir, el pilar fonamental que ha de governar el sistema de serveis socials catal s el duniversalitat. La igualtat doportunitats o de resultats s necessria per a aconseguir un sistema socialment just que permeti a les persones de tenir les mateixes
INDEPENDNCIA 2014

possibilitats daccedir a les poltiques socials i, aix, garantir el benestar i la qualitat de vida de tota la ciutadania en totes les esferes i mbits socials i vitals. Lequitat, concepte que estableix el principi de diferncia i lacci afirmativa com a discriminaci positiva, s a dir, que t en compte la diversitat i les diferncies socials, econmiques, culturals i de gnere, entre les persones. Aquesta idea va ntimament lligada amb la igualtat doportunitats, i shauria destablir com a mecanisme de correcci davant els diferents condicionants que genera la igualtat doportunitats. Duna manera parallela, shan de plasmar tot un seguit de valors per tal delaborar un marc dacci i competncies: transparncia en la distrib uci de recursos, eficcia i eficincia en la gesti dels recursos per a garantir la qualitat del servei, desenvolupament sostenible i participaci ciutadana en la presa de decisions.
PILARS DE LA POLTICA SOCIAL EN LA CATALUNYA ESTAT

En primer lloc, portar a terme una profunda modernitzaci de lAdministraci pblica per tal de convertir-la en una eina amable que organitzi i capitanegi un veritable estat del benestar, que ha destablir la persona en el centre de la seva acci i activitat i, alhora, ser sostenible envers el territori i els recursos. Aquesta modernitzaci tamb haur dafectar als crrecs electes, de manera que shaur de realitzar una racionalitzaci dels sous i un major control fiscal per a evitar casos de corrupci i de malversaci de cabals pblics. En relaci amb el punt anterior, tamb shaur de realitzar una reorganitzaci territorial, fet que ha de suposar deixar enrere la distribuci actual, basada en provncies per reimplantar les vegueries i, daquesta manera, erigir els municipis pobles i ciutats com a nucli bsic de lestat del benestar. Aquest tipus de sistema dorganitzaci territorial, reflex de les necessitats del nostre pas, permetr de donar una major cobertura a la poblaci i, per tant, comportar que lAdministrac i esdevingui un ens de proximitat. Cal dir que Solidaritat Catalana per la Independncia, des del seu naixement, ha defensat el municipalisme com a procediment per a aconseguir la independncia i construir el nou Estat catal. En aquest sentit, la participaci ciutadana esdev garantia de transparncia. s per aix, que cal incorporar la ciutadania en els processos legislatius, perqu puguin ratificar les decisions del Parlament. Pel que fa a la gesti i finanament dels serveis pblics, shaur de reali tzar un canvi de paradigma del model de subvenci a lacci concertada. La responsabilitat en el seguiment, el control de la gesti i la inspecci ser exclusivament pblica. Per tant, shaur de portar a terme una collaboraci asimtrica entre els serveis socials pblics i els privats. De tal manera, ser interessant explorar i establir millores fiscals en el tractament del mecenatge i, al mateix temps, fomentar la responsabilitat social corporativa. Aix, doncs, shauran dexplorar noves fonts de finanament. Cal fer una especial referncia als parmetres en qu selaboraran els pressupostos de lEstat propi. Conv incidir en qu shauran de fer sota diferents perspectives especfiques, on la perspectiva social haur docupar un espai molt destacat . Per aix, ser imprescindible normar per llei un llindar mnim dinversi en matria social en els pressupostos anuals de la Catalunya independent i, per tant, deslligar aquestes partides de les disponibilitats econmiques i pressupostries.
INDEPENDNCIA 2014

En darrer terme, s necessari fer patent que moltes de les lleis vigents que regulen els drets, els serveis i les prestacions a les persones no shan desenvolupat plenament o han quedat obsoletes. Amb la constituci del nou Estat es recuperar una part molt important dels diners que Espanya ens roba i, aleshores, podrem dotar de pressupost aquestes normes per tal que puguin esdevenir una eina que doni resposta a les necessitats dels ciutadans i, a ms, possibilitar realitzar un cos legislatiu, adaptat al dret internacional. En aquest sentit, Catalunya, com a Estat lliure, podr ratificar tant la normativa elaborada per la Uni Europea com els tractats i les convencions internacionals. Des de Solidaritat Catalana per la Independncia treballem perqu la independncia del nostre pas arribi al ms aviat possible, per mentre no arriba, considerem indispensable treballar pel benestar social i la cohesi dels catalans. Per aix, proposem les segents poltiques per a millorar lactual estat del benestar:
POLTIQUES SOCIALS
9
Garantir la prestaci duns serveis socials bsics, especialitzats i de qualitat i els serveis de prestaci garantida que es considerin prioritaris per a evitar situacions de risc o dexclusi social. Garantir laccs en condicions digualta t al sistema de serveis socials i sociosanitaris de responsabilitat pblica. Fomentar lassessorament tcnic datenci social mitjanant equips interdisciplinaris formats per treballadors socials, psiclegs, pedagogs, terapeutes ocupacionals, educadors socials, advocats i mediadors culturals, que puguin fer la seva tasca sobre una rtio de professionals adequada per a donar un servei personalitzat. Fomentar la integraci social, econmica i laboral de les persones i dels collectius ms necessitats de protecci amb mesures concretes per a la promoci de lautonomia personal. Potenciar un sistema dintervenci socioeducativa per a infants, adolescents i joves. Garantir la prestaci duns serveis socials que responguin a accions preventives i de garantia dels drets dels infants. Garantir laccs al mercat de treball i a la formaci per a una inserci laboral plena i, molt especialment, per a les persones amb dificultats personals i discapacitats. Promoure laccs a un habitatge digne amb preus de lloguer i compra dacord amb el poder adquisitiu de cada persona. Promoure ajudes al transport pblic per a les persones aturades, estudiants i pensionistes. Incorporar clusules socials als processos de contractaci pblica i reservar determinats contractes administratius de serveis a empreses dinserci laboral i centres especials de treball.
8
10
11
12
13
14
15
16
17
18
INDEPENDNCIA 2014

19
Fomentar la cohesi social entre els grups i cultures diferents amb projectes de desenvolupament comunitari, de participaci ciutadana i de mediaci cultural i comunitria. Garantir laprovaci i el compliment del Pacte Nacional per la Pobresa i el Pacte Nacional per a la Infncia. Impulsar el Pla de Qualitat dels Serveis Socials, per a una millora contnua de serveis. Impulsar una nova llei de renda bsica garantida que cobreixi les necessitats bsiques personals, socials i familiars que faciliti els processos dinserci social i laboral.
20
21
22
PRESTACIONS I SERVEIS
23
Garantir latenci domiciliria adequada i especialitzada segons les necessitats individuals i collectives. Garantir que els menjadors socials, les prestacions econmiques i els ajuts daliments, puguin cobrir la demanda, a dia davui creixent, a causa de la situaci econmica. Crear una xarxa de centres oberts a Catalunya per a donar suport a les famlies en les funcions parentals i les accions scioeducatives per a infants en risc dexclusi social. Crear un fons dinnovaci social en relaci amb la innovaci tecnolgica. Garantir que les persones amb discapacitats sensorials puguin accedir de manera autnoma a les prestacions i serveis de l'Administraci pblica. Per aix, cal capacitar els treballadors dels serveis d'atenci ciutadana en llengua de signes catalana i editar els documents d'informaci en Braille. Fomentar lestabliment de convenis entre lAdministraci Pblica i les associacions cviques no professionals que es dediquen a latenci de persones en risc dexclusi social i sense sostre, amb lobjectiu de garantir -ne la qualitat, leficcia, leficincia i el treball conjunt interinstitucional per tal davanar en leradicaci de la pobresa.
24
25
26 27
28
BENESTAR, QUALITAT DE VIDA I COHESI SOCIAL

29
Garantir que el desplegament de la xarxa de serveis bsics i especialitzats no estigui subjecte a disponibilitat pressupostria. Treballar per assolir un repartiment equilibrat dels usos del temps en relaci amb la vida familiar i laboral, i desplegar mesures de conscienciaci social per a millorar la coresponsabilitat dhomes i dones. Promoure i incentivar lemprenedoria diniciatives deconomia social i s olidria, no sols mitjanant ajuts econmics sin tamb amb loferiment de suport tcnic. Defensar els serveis pblics per a garantir la no discriminaci, fomentant la transparncia en la gesti, leficincia i leficcia i la qualitat dels serveis.
9
30
31
32
INDEPENDNCIA 2014

33
Garantir la protecci social de la famlia, incloent-hi les noves formes de famlia i els nous models de convivncia, el suport en les funcions parentals i especialment la conciliaci de la vida laboral i familiar.
POLTIQUES SOCIALS I LABORALS

34
La Generalitat actual no t competncies en matria de pensions, ni tan sols pot complementar-les, s per aix que noms amb la independncia podrem garantir la recuperaci del poder adquisitiu perdut en l'ltim lustre i augmentar posteriorment totes les pensions contributives i no contributives fins arribar com a mnim al nou Salari Mnim Interprofessional que ser el que el nou Estat Independent Catal aplicar ja que ens comprometem a signar els acords amb la UE on s'especifica que el SMI mai ser inferior al 60% del salari mitj de l'Estat propi de referncia (actualment aplicant aix , el SMI seria de 1.260 mensuals). La Generalitat actual tampoc t competncies en legislaci laboral i evidentment noms amb la independncia podrem canviar l'actual legislaci que no serveix per a crear ocupaci ans al contrari, facilita la destrucci de llocs de treball. Un cop siguem independents, caldr la creaci del nou marc de relacions laborals i acordar amb els agents socials implicats les bases per a tenir una economia basada en els valors de l'economia productiva per sobre de la financera i tenir els drets en salaris dignes, salut laboral, formaci, promoci i conciliaci amb la vida familiar com els pilars bsics en les relacions laborals per sobre d'altres interessos de la mateixa manera com actualment s'aplica en els pasos nrdics, mirall de model laboral en molts sentits. Les persones amb alguna modalitat de discapacitaci, fsica, psquica o sensorial que tinguin reconeguda aquesta discapacitaci en un grau mnim del 33% tindran l'especial atenci de la nova Administraci de la Catalunya Independent. Se'ls garantir almenys les mateixes condicions beneficioses que fins al moment tenien per el comproms s millorar-les considerablement en qestions que afecten al mn laboral i familiar. La Generalitat actual no t competncia en matria d'atur. L'OTG s un organisme sense cap sentit si l'actual INEM s l'nica que t competncia en poltiques actives d'ocupaci. dit d'altra manera, qui gestiona i concedeix les prestacions d'atur sn les INEM i per tant sense aquestes competncies no podrem fer gaire en aquest sentit. Un cop ms es demostra que noms amb la independncia podrem garantir les poltiques que creiem necessries en matria d'atur fors. Noms amb la recaptaci de tots els impostos i totes les cotitzacions socials tant de la part de les persones assalariades com de la part empresarial podrem garantir la millora de les prestacions d'atur, augmentant la quantitat i la durada mentre alhora es podr destinar una dotaci pressupostria suficient per fer la tasca d'un servei pblic, modern i efica de cerca de feina. En aquest sentit es deixar de finanar amb pressupost pblic cap modalitat d'empresa privada per gestionar la recollocaci de les persones aturades.
35
36
37
Per tot aix, defensarem: POLTIQUES SOCIALS amb garantia de dret i responsabilitat pblica, accs universal i justcia social.
INDEPENDNCIA 2014
10

PRESTACIONS I RECURSOS dins una xarxa de serveis socials que garanteixin latenci integral a tots els ciutadans i ciutadanes amb una millora contnua de la qualitat. AMB ESPECIAL ATENCI als infants, gent gran, persones amb discapacitats, vctimes de la violncia masclista, joves i persones a latur.
ADMINISTRACI PBLICA
Tot Estat modern que pretn donar serveis als seus ciutadans necessita duna Administraci Pblica potent, ben implantada territorialment i efica. Hi ha altres opcions d'Administraci, per des de Solidaritat Catalana per la Independncia creiem que els models a seguir com a exemple sn els dels estats ms avanats socialment, que ja han demostrat complir sobradament les tres premisses anteriors.
38 39 40
Simplificarem l'Administraci i els processos administratius. Reduirem els terminis d'autoritzaci i llicncia en les activitats econmiques. Reduirem el conjunt de normes, racionalitzant-les per afavorir l'activitat econmica. Avanarem en ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci per ser ms eficients en la gesti i atenci de la ciutadania. Promourem ls intensiu de les TIC en processos de participaci ciutadana. Crearem l'Observatori Pblic per analitzar i millorar els serveis. Farem una nova llei de procediment administratiu per racionalitzar, agilitzar i fer ms efica el funcionament de l'Administraci. Detallarem i limitarem els serveis bsics de l'Estat del Benestar que no poden ser externalitzats. Farem una nova ordenaci comuna i nica d'escales i grups professionals per a totes les Administracions. Aplicarem nicament els mrits professionals en les consolidacions de les places del personal laboral en totes les Administracions, exceptuant les Empreses Pbliques i, en tot cas, s'hauran de garantir els principis de publicitat, transparncia i igualtat d'oportunitats
41
42 43 44
45
46
47
48
La Generalitat potenciar i dotar amb suficient pressupost els consells comarcals de manera que substitueixin les actuals diputacions i prestin els serveis mancomunats dels municipis, per tal daugmentar -ne leficincia i disminuir-ne els costos.
INDEPENDNCIA 2014
11

49 50 51
Proposem un Pacte Nacional per establir els criteris de finanament municipal. Proposem que els consellers comarcals siguin escollits per sufragi universal. El catal, com a nica llengua oficial de l'Estat catal, ser la llengua de comunicaci entre l'Administraci i el ciu tad. A la Vall dAran tamb ho ser loccit. Per facilitar l'accs de tota la ciutadania i evitar possibles casos de discriminaci per ra de llengua, tot complint amb la Carta Europea de les Llenges i la Carta Europea dels Drets Humans, shabilitar un rgim normatiu que reguli i permeti la possibilitat de relaci entre ciutad i Administraci amb altres llenges diferents de loficial. Exigirem lentrega i transferncia immediata de tot el patrimoni mobiliari i immobiliari que est vinculat o ho ha estat a les administracions pbliques corresponents a les competncies cedides a la Generalitat.
52
ADMINISTRACI DE JUSTCIA
Plantegem com a eixos de treball de cara a la propera legislatura:
53
Foment de ls de la llengua catalana en lmbit de la justcia . Incorporar el catal com a requisit per a poder exercir la carrera judicial a Catalunya, i com la llengua vehicular dels procediments judicials. Pla de xoc per a incrementar lagilitat dels procediments judicials i posar fi al collapse imperant. Una justcia fora de temps, no s justcia: a. Pressupost per a la rpida incorporaci de les tecnologies de coneixement, informaci i comunicaci a lmbit de la justcia. Incorporaci dels expedients electrnics, intranets corporatives i accs dels ciutadans a la situaci dels trmits judicials. b. Correcta dotaci de plantilles per a la resoluci dels procediments judicials. Cobertura de baixes i suport als Jutjats i Tribunals amb un major endarreriment en la resoluci de causes pendents. c. Dignificaci de les tasques fetes pels professionals de la justcia: jutges i magistrats, secretaris judicials i fiscals, advocats i procuradors, jutges de pau i personal funcionarial i laboral. Adequaci de la remuneraci a les tasques desenvolupades, amb especial atenci a la justcia gratuta. Correcte pagament del torn dofici. d. Responsabilitat de ladministraci de justcia en la dilaci dels procediments. Afectaci dels terminis processals a ladministraci de justcia en els mateixos termes que a les parts processals. Simplificaci, racionalitzaci i homogenetzaci de procediments. e. Donarem suport a la implantaci de la Nova Oficina Judicial, amb lobjectiu de millorar leficcia dels jutjats.
54
INDEPENDNCIA 2014
12

55
Obertura de laccs a la carrera judicial. Canvi en el sistema intern doposicions, amb una major rellevncia de la formaci prctica. Potenciar el tercer i quart torn en laccs a la carrera judicial, aix com la promoci personal per mrits propis reconeguts dins de la judicatura i/o ladvocacia. Eliminaci de les taxes judicials implantades els darrers dos anys. Normalitzaci en laplicaci del Dret propi de Catalunya. Programa de formaci a professionals per a un correcte coneixement de lordenament jurdic catal. Programa peridic dactualitzaci i reciclatge de profes sionals. Promourem el trasps de lEscola Judicial, ara depenent del Consejo General del Poder Judicial, al Departament de Justcia per crear una veritable Escola Judicial de Catalunya. Creaci del cos catal de jutges i magistrats, secretaris judicials i fiscals. Creaci del Consell General del Poder Judicial de Catalunya. Transformaci del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en un autntic Tribunal Suprem de Catalunya, i conseqentment la mxima instncia de resoluci judicial de conflictes. Transformaci del Consell de Garanties Estatutries en el Tribunal Constitucional de Catalunya. Elaboraci de la normativa i doctrina constitucional catalana, especialment en matria de drets humans. La creaci dun rgan executiu dadministradors judicials, sotms a la judicatura per lexecuci, ladministraci judicial i el compliment estricte i rpid de les sentencies fermes o decisions cautelars dels jutges, que conforms el bra executiu dels Jutges i vetlls pel compliment de les seves decisions. Impulsar laugment de judicis amb jurat popular.
56 57
58
59 60
61
62
63
CULTURA
Lexpressi cultural duna naci s el reflex de la seva personalitat; qualsevol menyspreu al fet cultural nacional no s sin un menysteniment de la seva identitat. La Naci catalana t una pulsi cultural prpia i diferent de la de les nacions que lenvolten, s fruit de la seva histria, del seu imaginari particular i del seu extens teixit creatiu que, des de temps immemorials, ha donat exemples sobrers de qualitat, individual i collectiva. La Naci catalana sobrepassa els lmits geogrfics del Principat i sestn per un ample territori de la riba mediterrnia; aquest territori conforma un espai natural de creaci i consum cultural. Tanmateix, lexpressi textual de la nostra cultura t un dom ini lingstic propi en lmbit duna llengua millenria, comuna en tots aquests territoris: el catal. Tot i que coneguda per ms de 10 milions de persones i habitualment usada per ms de 7 milions, encara cal una acci decidida en la defensa de la llengua catalana que li permeti, sense embuts, devidenciar la seva unitat territorial i davanar en el seu s social i de prestigi. Les propostes de Solidaritat Catalana per la Independncia en aquest apartat sn les segents:
INDEPENDNCIA 2014
13

POSICIONAMENT GENERAL
64
Entenent el valor cabdal de les poltiques culturals per afavorir una societat moderna, cohesionada, lliure, culta i democrtica proposem dincrementar progressivament el percentatge dedicat a aquest apartat, actua lment de l1%, fins a arribar (lany 2016) a un 3% dels pressupostos del Govern. Procurarem el retorn de lIVA cultural a la base del 4% i laplicaci del 4% dIVA en els productes culturals digitals. Impulsarem el reconeixement nacional i internacional de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC) com a mxima autoritat cientfica en lmbit de la llengua catalana. Dotarem de ms recursos lInstitut Ramon Llull (IRL) per convertir-lo en el potent motor de la difusi internacional de la llengua i la cultura catalana que hauria de ser, i revisarem les lnies dactuaci de lInstitut Catal de les Empreses Culturals (ICIC) a fi que la concessi dajuts i subvencions siguin preferentment adreats a projectes de creaci o consum culturals de clara expressi catalana. Defensarem el buidatge de competncies i recursos en poltiques culturals de les diferents diputacions i el seu trasps al Govern, als consells comarcals i als ajuntaments.
65
66
67
LLENGUA
El catal s la llengua prpia del pas. I, com a tal, ser lnica llengua oficial de la naci. Loccit ser tamb oficial a la Vall dAran. El procs de creaci de lEstat catal tindr en compte la realitat sociolingstica del pas i vetllar perqu no sigui utilitzada com un factor de conflicte social, ni de discriminaci personal, per a dificultar la viabilitat del procs dindependncia. Mentrestant, el nostre Govern no pot inhibir -se de la responsabilitat de defensar la llengua davant les constants agressions que rep per part de lEstat espanyol, abandonant el treball per la defensa i re ivindicaci de la nostra llengua a mans dentitats privades, moltes de les quals han de fer mans i mnigues per a cobrir les seves despeses i mantenir la seva vital activitat.
68
Crearem una oficina encarregada de recollir les agressions al patrimoni lingstic catal i amb capacitat per a vehicular les denncies en els mbits pertinents, nacionals i internacionals. Vetllarem per laplicaci real de tota la legislaci existent que protegeix ls de la llengua. Cal aplegar aquesta funci en un nic organisme que depengui de Poltica Lingstica, evitant la dispersi fragmentada de normes legals entre els diferents departaments de la Generalitat. Reprendrem una veritable llei detiquetatge en catal que garanteixi la defensa dels consumidors i insistirem en la millora de la llei del cinema, per afavorir ms presncia del catal a les pantalles.
69
70
71
INDEPENDNCIA 2014
14

72
Promourem iniciatives pbliques orientades a la difusi i legitimaci de conductes i hbits lingstics positius per al catal, tendents a restablir el carcter normal de ls del catal en tots els mbits de la vida social. Garantirem que els Premis Nacionals de Cultura, en lmbit de les expressions culturals textuals, siguin lliurats a creadors i collectius que utilitzin la llengua catalana en la seva manifestaci artstica. En el mateix sentit que el punt anterior, vetllarem perqu les subvencions atorgades a produccions culturals siguin per a projectes que tinguin la llengua catalana en la seva base, tot i que podran complementar-lo amb ladaptaci a altres llenges. Treballarem per un desplegament immediat i efica de la Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana acompanyat dun procs de normalitzaci daquesta llengua a tot Catalunya.
73
74
75
CULTURA POPULAR
Cultura i llengua nacional sn, a ms, els principals eixos vertebradors de la cohesi social de la naci. Aquest fet s especialment evident en el treball desenvolupat per les nombroses associacions de cultura popular. Les associacions, teixit viu i comproms amb la naci, sovint sn el primer contacte amb les arrels tradicionals del nostre pas que reben aquells conciutadans provinents de les moltes immigracions acollides. Aquesta feina sha desenvolupat sempre des del voluntariat local, amb lempara municipal, per massa vegades sense el suport necessari del Govern de la Generalitat.
76
Crearem una poltica comuna per al manteniment del teixit dassociacions culturals, en coordinaci entre el Departament de Cultura i els municipis. Garantirem un sistema just de subvencions dels diferents organismes pblics que equilibri el destinat a les empreses i a les associacions culturals, per evitar lofegament pressupostari al qual es veuen abocades aquestes ltimes. Procurarem lentrada dels instruments tradicionals catalans als conservatoris de msica i treballarem dacord amb el Departament dEnsenyament per incloure la msica tradicional, aix com el coneixement de les tradicions i limaginari de la nostra naci, als plans educatius de lescola catalana. Potenciarem els treballs de recerca i de recuperaci del patrimoni tradicional catal balls, canons, festes, etc. i crearem un arxiu digital de tradici i folclore. Promourem la creaci dun Museu Nacional dEtnografia i Folclor e, que es coordini amb lextensa xarxa de museus detnografia local presents al territori.
77
78
79
MEMRIA HISTRICA I PATRIMONI

El coneixement de la histria de la naci catalana ha estat gasivament manipulada en els darrers segles, fins al punt que un gran nombre dels conciutadans la desconeix.
INDEPENDNCIA 2014
15

Recentment, la mateixa existncia de la naci catalana, com una entitat lliure i sobirana, ha estat posada en dubte per aquells que voldrien fer-la desaparixer, assimilant-la a una realitat histrica i cultural que no s a la qual pertany. Aquest desconeixement, a part dels ms coneguts episodis de la Guerra Civil espanyola de 1936 o dels fets de 1714, s pals en totes les poques i mbits histrics; per a aix cal una ferma poltica de recuperaci institucional i de comunicaci pblica.
80
El Museu dHistria de Catalunya, el Museu Nacional dArt de Catalunya, el s Museus dArqueologia i el Museu Martim han de ser els motors de la recuperaci daquesta memria. Farem que sestableixin campanyes temporals i itinerants de divulgaci entre la societat, a les escoles i universitats i que els mitjans de comunicaci en facin ress. Sincentivar la recerca en totes les etapes histriques, que afavoreixi la revisi del discurs histric establert, amb una poltica de beques coordinada des del Departament de Cultura i el dUniversitats. Safavorir que els receptors daquestes beques siguin equips de treball formats per joves investigadors adequadament coordinats per investigadors ms experts. Els treballs dinvestigaci es publicaran digitalment en un fons daccs pblic. A ms de la versi ntegra del treball tamb oferiran una versi de divulgaci. Es far una interlocuci amb les diferents empreses culturals perqu generin productes que afavoreixin aquesta divulgaci i ajudarem en la seva comunicaci pblica i en la distribuci. Facilitarem la digitalitzaci dels arxius privats per inclourels en el corpus digitalitzat general. Treballarem en la creaci dun corpus digitalitzat de documents que facilitin la consulta integrada dels diferents arxius pblics i privats existents en el Sistema dArxius de Catalunya, mantenint la identitat i singularitat de cada arxiu. Crearem un catleg del patrimoni arquitectnic, paisatgstic i toponmic de la Guerra de Successi. Afavorirem la creaci duna xarxa nacional que permeti de fer visible el ric patrimoni arqueolgic i monumental, procurant la creaci dempreses culturals que lexplotin coordinadament amb la indstria del turisme. Promourem la restauraci i conservaci del patrimoni arquitectnic i arqueolgic catalogat, alhora que proposarem una legislaci que reguli el seu s pblic.
81
82
83
84
85
86
CREACI I EMPRESA CULTURAL

A ms dun vigors teixit creatiu, cal destacar una notable xarxa dempreses culturals, amb ms de 20.000 empreses que ocupen prop del 4% de la poblaci activa. Ambds factors generen una aportaci de quasi el 4% del PIB al Principat. En aquest sentit, cal dotar de ms rellevncia nacional i internacional les produccions culturals i ajudar en la seva difusi, interna i externa, cercant lampliaci daquest mercat de consum cultural.
INDEPENDNCIA 2014
16

87
Els mitjans de comunicaci han de convertir-se en autntics transmissors del nostre patrimoni cultural. Des del Govern es procuraran accions coordinades entre els mitjans i les empreses productores a fi i efecte daconseguir aquesta fita. Promourem la presncia dels creadors culturals en els mitjans de comunicaci, en la xarxa de biblioteques i en els circuits escolars. Aquesta visibilitat ha de dignificar i prestigiar els creadors, permetent-los de gaudir dun ress nacional i internacional grcies a la qualitat de la seva obra. Especialment en lmbit de Literatura Infantil i Juvenil, on la nostra naci ha demostrat una producci daltssim nivell, procurarem un acord entre els escriptors i les editorials que publiquen les seves obres per a fer que sincrementi la presncia dels autors en els c entres escolars i la xarxa de biblioteques; aquesta acci ser coordinada des de la Instituci de les Lletres Catalanes. Promourem la digitalitzaci dobres amb textualitat catalana i facilitarem la creaci de plataformes de distribuci de continguts digitals, de manera que les empreses culturals catalanes puguin gaudir de facilitats per a accedir als mercats digitals. Donarem suport a les poltiques que afavoreixin la traducci de les creacions culturals catalanes a daltres idiomes per a facilitar el seu ac cs als mercats internacionals. Facilitarem ls de les infraestructures culturals pbliques per part de les empreses culturals en accions no comercials, per tal dajudar en el desenvolupament i visibilitat dels seus projectes. Revisarem el projecte del Teatre Nacional de Catalunya perqu esdevingui un motor de la recuperaci dels clssics catalans, i perqu no entri en competncia amb la resta del sector teatral, estudiarem un programa de coproduccions; procurarem que afavoreixi la presncia de nous actors i directors i faci una aposta clara per les companyies de teatre familiar. Tot plegat per a fomentar la creaci duna xarxa dempreses independents de qualsevol signe poltic i basades nicament en criteris artstics i professionals. Treballarem per incorporar la nostra naci a la xarxa internacional de residncies descriptors i afavorirem la creaci duna xarxa nacional que permeti de fer visible el ric patrimoni literari, procurant la creaci dempreses culturals que lexplotin coordinadament amb la ind stria del turisme. Una pea clau de la visibilitat dels creadors ser la seva presncia normalitzada en els mitjans pblics. En aquest sentit, la primera acci ser la de recuperar el senyal de satllit de TV3, de manera que es pugui garantir als creadors una projecci internacional.
88
89
90
91
92
93
94
95
INDEPENDNCIA 2014
17

96
Procurarem que la producci de cinema fet al nostre pas tingui millors condicions dexhibici i distribuci que cap altre cinema, ja que es tracta de potenciar la nostra identitat. A aquests efectes, crearem incentius que facin que lexhibici de cinema catal sigui profitosa per a les cadenes de distribuci i que els exhibidors apostin per la nostra indstria. Incentivarem la creaci i distribuci del cmic en catal i ajudarem en la seva internacionalitzaci. Farem que el Museu del Cmic i la Illustraci de Catalunya esdevingui una realitat en aquesta legislatura.
nom actual s clarament subsidiari de la televisi espanyola de TV1 i TV2.
97
98 Promourem el canvi de nom de TV3 al de Televisi de Catalunya (TC), atenent que el
BIBLIOTEQUES
99
Demanarem la transferncia de la gesti i dels recursos adscrits de la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci al Departament de Cultura del Govern de la Generalitat. suport a poltiques horries dobertura ms flexibles, que sadeqin, encara ms, a ls que necessiten els ciutadans (obertura nocturna en poques dexmens, no tancar durant lestiu, etc.) que les novetats editorials dels editors catalans, especialment els que publiquen en llengua catalana, siguin conegudes pels responsables de les compres a biblioteques. A tal efecte, promourem trobades peridiques entre els professionals bibliotecaris i els editors. la compra dels ttols en llengua catalana per damunt dels daltres llenges; especialment en lmbit d e la literatura infantil i juvenil, dels cmics i dels llibres de gran impacte de comunicaci.
100 Donarem
101 Facilitarem
102 Promourem
DONES
Les dones sn ms de la meitat de la poblaci catalana, i enguany encara vivim en una societat on els tics patriarcals no sesvaeixen de cap de les maner es. Les feministes insisteixen a treballar per reduir aquestes desigualtats, per encara hi ha qui, sota la desconeixena, titlla el moviment feminista (en tenir un semblant etimolgic al masclisme) de ser el mateix que el masclisme a la inversa. Cal, doncs, encara fer molta feina, molta pedagogia per tal que la perspectiva de gnere que els moviments socials feministes defensen sigui un moviment transversal. La independncia ha danar acompanyada de la majoria de la societat catalana, i la majoria sn dones. Lalliberament nacional arribar abans si va acompanyat de la igualtat entre els seus ciutadans. Des de SI creiem que la regeneraci democrtica s indestriable de la participaci i visibilitzaci de les dones i el reconeixement envers les seves aportacions. Per aix proposem:
INDEPENDNCIA 2014
18

103 Solidaritat
es compromet a presentar un model educatiu basat en la igualtat de gneres, on els nostres infants i joves rebran un ensenyament basat en el conviure, en la igualtat de condicions i oportunitats, i on s'ensenyar el valor de la diferncia.
TRANSVERSALITZACI DE LA PERSPECTIVA DE GNERE

104 Proposem
la tranversalitzaci de la perspectiva de gnere. Aplicar en totes les esferes un paradigma: el gnere com a categoria social transdisciplinria. Les elaboracions histriques dels gneres sn sistemes de poder que shan creat, i avui en dia encara provoquen conflictes. Aix vol dir reconixer aquestes relacions de poder desiguals que tenen efectes de producci i reproducci en totes les esferes socials, i lluitar perqu no es reprodueixin.
NO A LA VIOLNCIA MASCLISTA
Cada any hi ha ms de mig mili dagressions a dones de totes les edats. Un 18,3% de les dones treballadores han patit alguna vegada una agressi dassetjament sexual. En els darrers anys laugment de la violncia de gnere entre la poblaci juvenil va ser ms gran en la franja dels 18 als 24 (en un 14,9%) seguida de la franja dels 25-29 (en un 10,2%). s evident que hi ha un conflicte en les relacions de poder entre homes i dones. Des de SI reiterem el nostre comproms i diem prou a tot tipus de violncia.
105 Treballarem
i farem pressi perqu, des de les institucions, es valori amb ms contundncia penal la violncia masclista, que genera molts ms morts a l'any que d'altres signes de violncia social.
TREBALLAR AMB ASSOCIACIONS

106 Volem
construir el procs dindependncia entre totes les associacions que treballin en lmbit de la dona, per tal de fer possible lalliberament nacional, i garantir que les relacions de poder no siguin desiguals entre homes i dones. donar suport a les associacions i entitats feministes que treballen per resoldre i donar assessorament a dones afectades de violncia masclista pel que fa a casos penals, familiars, d'estrangeria i de trata.
107 Solidaritat
ECONOMIA
Els principals problemes de leconomia catalana sn el dficit fiscal i la falta de crdit bancari, tant per a ladministraci pblica com per a les empreses i particulars. Lofec financer ha esdevingut la causa principal del declivi de leconomia catalana, reduint lactivitat econmica i provocant la fallida dempreses que, sense lofec financer, podrien haver estat viables. Al seu torn, la davallada de lactivitat empresarial ha generat un elevat nivell datur i ha comportat una menor recaptaci via impostos que sha hag ut de combatre amb retallades dels serveis pblics.
INDEPENDNCIA 2014
19

Les retallades no sn, doncs, cap soluci sin una conseqncia directa de lofec financer que patim. A partir dara, cal pilotar el pas amb la mxima seguretat i amb el rumb encertat, per a sortir de la crisi actual amb una economia ms slida i ms forta. Per aix, el primer que cal fer s eliminar la causa primera de la crisi, que no s altra que lofec financer. Un cop establerts els instruments financers adequats, caldr posar tot lesfor en leconomia productiva, que permeti de generar creixement econmic amb preus estables i balana comercial positiva. Un creixement econmic per, que no sigui a qualsevol preu i que tingui com a objectiu la plena ocupaci, la igualtat social i la qualitat ambiental.
FINANCES
Per a combatre lofec financer, Catalunya necessita instruments per a disposar de diners i invertir-los en poltiques de foment del creixement econmic. Ens calen instruments de finanament innovadors que es puguin posar en marxa rpidament i que tan sols depenguin de nosaltres mateixos.
108 Impulsarem
la creaci dun nou banc pblic per subscripci pblica nacional entre persones, empreses, entitats pbliques i la Generalitat. Aquest nou Banc ser la llavor del futur Banc de Catalunya. nou Banc tindr el mandat pblic de finanar la Generalitat, amb prstecs directes a baix inters, pel que ja no ser necessari recrrer a les emissions dels anomenats bons patritics. Els actuals possedors de bons de la Generalitat els podran bescanviar per accions i/o dipsits a termini del nou Banc. que el nou Banc inici contactes institucionals de mxim nivell internacional amb el Banc Central Europeu (BCE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Bank for International Settlements (BIS). travs del nou Banc, oferirem crdits directes a sectors de leconomia productiva essencials per al present i futur del pas i, en especial, a les empreses exportadores de productes i serveis dalt valor afegit. del nou Banc, crearem una lnia especial de crdit per a projectes dalt risc i alt retorn en la frontera de la cincia i la tecnologia. travs del nou Banc crearem un sistema de garanties per a projectes empresarials viables, avaluats positivament per lAgncia de Suport a lEmpresa Catalana (ACC1). travs del nou Banc crearem una lnia de crdit especial per a finanar un programa de treball pblic pels aturats.
109 El
110 Promourem
111 A
112 A travs
113 A
114 A
INDEPENDNCIA 2014
20

115 Crearem
un nou Banc Central de Cooperatives amb la funci doferir serveis bancaris mancomunats a les cooperatives que desitgin gaudir dels avantatges dun banc. la creaci de cooperatives de crdit arrelades a la geografia catalana i en general fomentarem el crdit social per activitats no lucratives.
116 Promourem
FISCALITAT
Laltre instrument per a lluitar contra lofec financer s el control de la prpia fiscalitat. Catalunya tindr una poltica fiscal moderna i administrada de manera ptima i exemplar. Trobarem lequilibri just entre els impostos que paguem i els serveis que rebem a canvi. Una fiscalitat per a una societat sense privilegis, on les persones gaudeixin de les mateixes oportunitats i es desenvolupin en base als seus propis mrits. Per fer aix possible:
117 En
el marc duna Catalunya independent, crearem un nou sistema dimpostos ms just que garantir la igualtat doportunitats dels seus ciutadans una fiscalitat que contribueixi a protegir la cultura catalana i difondre-la a tot el mn. una fiscalitat ecolgica per ajudar a impulsar leconomia verda.
118 Promourem
119 Promourem 120 Promourem
que la Generalitat lideri el tancament de caixes de totes les administracions pbliques de Catalunya i ingressi i gestioni tots els impostos, taxes i cotitzacions socials dels catalans des de lAgncia Tributria Catalana. un nou impost de successions i donacions amb ms capacitat recaptatria que lactual i que anivelli les persones, en pro duna societat ms justa. un sistema de beques finanat amb els impostos anteriors que tindr en compte el nivell de renda dels estudiants i els seus mrits acadmics, i que garantir laccs a leducaci superior. un rgim especial fiscal amb taxes ultra baixes per a les arts i les indstries culturals associades. un rgim especial fiscal amb taxes ultra baixes per a la producci denergies netes no contaminants. Incentivarem fiscalment aquelles inversions que ajuden a construir la societat del coneixement, com sn leducaci superior, la recerca i la innovaci. els impostos i cotitzacions a les empreses de nova creaci i/o les empreses que demostrin haver realitzat inversions per assolir creixement.
121 Proposarem
122 Crearem
123 Crearem
124 Crearem
125
126 Reduirem
INDEPENDNCIA 2014
21
Programa electoral 2012 ATUR, COMPETITIVITAT I EXPORTACI

Una vegada resolta la situaci dofec financer, la prioritat ser el creixement econmic per a aconseguir reduir latur. Per a generar ocupaci, Catalun ya necessita garantir i millorar la competitivitat de les seves empreses. La internacionalitzaci de leconomia catalana a travs de lexportaci de productes i serveis dalt valor afegit esdev fonamental per a millorar la balana comercial i resistir davant possibles boicots comercials. Per altra banda, el creixement econmic ha de ser respectus amb el medi ambient i cal impulsar una poltica energtica que estimuli la producci prpia a partir de fonts netes com laigua, el vent o el sol.
127 Potenciarem
lAgncia de Suport a lEmpresa Catalana (ACC1) amb un increment important de pressupost i activitat, centralitzant totes les actuacions i aconseguint optimitzar els recursos disponibles. El principal objectiu ha de ser augmentar les exportacions de productes i serveis. lInstitut Catal de Finances (ICF) dins dACC1 per a unificar els criteris dactuaci, i la nova agncia actuar en coordinaci amb el nou Banc. el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC), per enfocar -lo a donar una resposta al ms rpida possible a la demanda laboral, quan aquesta repunti. amb el mandat Europeu, simplificarem els trmits administratius de lempresa amb una finestreta nica i reconvertint els processos perqu les empreses comuniquin i declarin en comptes que lAdministraci ho hagi dautoritzar. lesperit emprenedor i la creaci dempreses com a instrument cabdal per a generar innovaci i ocupaci. lesperit exportador i el redimensionament de les empreses catalanes per a fer front als reptes que planteja la internacionalitzaci. perqu el termini mxim de pagament sigui de 30 dies en tots els sectors de leconomia. La Generalitat de Catalunya pagar tots els seus provedors a 30 dies. finanament del nou Banc a tots els projectes empresarials que tinguin un pla de negoci viable, dacord amb una avaluaci independent realitzada per ACC1. Lempresari ser sempre responsable de retornar el prstec, i, quan no disposi davals, lajudarem amb lentrada dinversors privats o pblics. que baixin els preus de lloguer doficines i naus industrials a tot Catalunya, promovent aix la competitivitat de les empreses.
128 Integrarem
129 Transformarem
130 Dacord
131 Fomentarem
132 Fomentarem
133 Treballarem
134 Garantirem
135 Afavorirem
INDEPENDNCIA 2014
22

136 Ajudarem
les empreses catalanes perqu facin un s ms eficient de recursos i energia sense perdre competitivitat. criteris de mercat nic i defensa del consumidor de la Uni Europea en benefici daquells usuaris que, per motius geogrfics, pateixen costos molt superiors a la resta en les seves tarifes de connexi a la xarxa i, sovint, amb qualitats inferiors. Definici, a partir de lAgenda Digital Europea i la defensa dels consumidors, dun paquet bsic de banda ampla. la inversi en empreses per part dentitats financeres, empreses de capital risc i inversors privats, incentivant aquestes inversions a travs duna fiscalitat especial. les marques Catalunya, Barcelona i totes les altres marques territorials dinters i qualitat contrastada, per atraure inversi estrangera, per afavorir les exportacions i per projectar el pas a nivell internacional. en les infraestructures clau per leconomia exportadora (ports, aeroports i ferrocarril). Atraure vols internacionals als aeroports catalans o enllestir el corredor mediterrani sn projectes clau. un nou marc de convenis laborals, que afavoreixi la productivitat i la competitivitat de les empreses.
137 Aplicarem
138 Afavorirem
139 Promocionarem
140 Invertirem
141 Promourem
EMPRESA, INNOVACI I RECERCA

Catalunya disposa duna xarxa suficient dUniversitats i Centres de Recerca generadors de coneixement; per, en canvi, t un dficit destructures per transferir el coneixement generat cap al teixit empresarial. Hem de continuar generant coneixement de primer nivell internacional, millorant la qualitat de les universitats catalanes i aconseguint que siguin reconegudes entre les millors del mn, per alhora, hem de transferir aquest coneixement, convertint-lo en productes i serveis innovadors en collaboraci amb el teixit empresarial propi.
142 Incentivarem
la inversi en leducaci superior dels catalans amb una nova fiscalitat especial i innovadora que permetr que Catalunya sigui lder al mn en generaci de coneixement. els impostos i cotitzacions a les empreses que facin activitats de recerca i innovaci, i de manera molt important a les empreses de nova creaci i de base tecnolgica. Generalitat de Catalunya ser el principal motor d innovaci a travs de la Compra Pblica de Tecnologia Innovadora (CPTI). Impulsarem 6 grans projectes estratgics de pas que suposaran un salt tecnolgic per a les empreses catalanes.
143 Reduirem
144 La
INDEPENDNCIA 2014
23

145 Potenciarem
la xarxa de Centres Tecnolgics, invertint com a mnim 1 en transferncia de coneixement per cada 10 invertits en generaci de coneixement, com aconsellen els models que millor funcionen al mn. el finanament de les estructures generadores de coneixement, universitats i centres de recerca, a la seva capacitat de transferir el coneixement duna manera efectiva a la indstria i leconomia productiva. que les empreses facin convenis amb universitats, centres de recerca i centres tecnolgics, a travs duna fiscalitat especial. els propers 10 anys invertirem progressivament ms en recerca i innovaci fins a arribar a una inversi del 3% del PIB de Catalunya. Un salt enorme comparat amb l1% actual. que les infraestructures de recerca cientfica siguin de primer nivell, racionalitzant i prioritzant aquelles inversions que tinguin ple sentit en el nostre pas. el sistema de generaci i transferncia de coneixement perqu sigui capa datraure i retenir el talent a Catalunya, amb sistemes de contractaci flexible que es puguin adaptar a la vlua del capital hum. les empreses catalanes perqu puguin contractar el millor capital hum disponible i ser ms competitives. fiscalment i donarem suport a qualsevol iniciativa privada que millori la qualitat del sistema catal de generaci i transferncia de coneixement. els propers 10 anys, adequarem progressivament el nivell dexigncia dels nostres estudis universitaris als nivells exigits per les millors universitats del mn, independentment dels nivells requerits pels sectors productius del pas. un model de gesti de les universitats pbliques catalanes que prioritzi la qualitat de leducaci i la seva ada ptaci contnua a les necessitats canviants de la societat. plans de carrera adaptats als diferents perfils de professorat de les universitats: educadors, investigadors i collaboradors amb lempresa. la competncia sana entre les ofertes educatives de les diferents universitats pbliques catalanes, incloent-hi estudis de mster i postgrau, per a aconseguir la mxima qualitat.
146 Condicionarem
147 Incentivarem
148 En
149 Garantirem
150 Transformarem
151 Ajudarem
152 Incentivarem
153 En
154 Impulsarem
155 Crearem
156 Promourem
INDEPENDNCIA 2014
24
Programa electoral 2012 TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI (TIC)

Ladopci i s de les TIC s un indicador del benestar i competitivitat dun pas. Catalunya ha destar entre els pasos capdavanters en s intensiu de les TIC per a totes i cadascuna de les activitats, i, doncs, aix ens permetr de ser ms eficients i viure millor.
157 Desplegarem
arreu del pas infraestructures de banda molt ampla sobre xarxes de nova generaci, basades en la tecnologia que millor convingui en cada cas (fibra ptica, telefonia mbil de darrera generaci, etc.). el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions amb la resta dinfraestructures del pas (aigua, gas, etc.). que sabaixin els preus de connexi a internet a Catalunya, fins a situar-se als llindars adequats i acceptats internacionalment. Generalitat de Catalunya ser exemple ds eficient de les TIC i actuar de tractor perqu tota la societat adopti les TIC molt ms rpidament que fins ara. la digitalitzaci de la societat a travs de lensenyament i lluitarem contra lescletxa digital perqu ning no quedi excls dels beneficis i oportunitats derivats de ls de les TIC.
158 Coordinarem
159 Afavorirem
160 La
161 Impulsarem
MITJANS DE COMUNICACI I TELECOMUNICACIONS

Els mitjans de comunicaci han de ser els divulgadors del procs sobre la transici nacional cap lEstat catal i els cohesionadors de la poblaci fins a lobtenci de lobjectiu final i la seva consolidaci. A ms a ms, els mitjans de titularitat pblica per la seva condici accionarial han de ser la veu de la majoria parlamentria representada a la cambra catalana.
162 Establirem
convenis de collaboraci entre rdios pbliqu es de lEstat catal per millorar leficincia dels recursos i les sinrgies sobre els continguts, lactualitat i la publicitat. les concessions administratives corresponents per facilitar a les empreses la mxima seguretat jurdica. la llei de laudiovisual per adaptar-la a la nova realitat de lestat catal on imperi el sentiment de pluralitat, transparncia i servei pblic. Totes les emissions de les rdios i televisions pbliques seran en catal - i tamb en occit a la Val d'Aran. les concessions de les emissions en TDT al territori per oferir als ciutadans la mxima diversitat de continguts, fent especial mfasi en els valors culturals, el tractament respectus de la infncia, la formaci i informaci de la ciutadania i els esports.
163 Establirem
164 Modificarem
165 Reassignarem
INDEPENDNCIA 2014
25

166 Modificarem
la llei de la CCMA per convertir-la en un grup de comunicaci competitiu a nivell nacional i internacional que a ms dacomplir el mandat provinent del Parlament sigui un model i un exemple dorganitzaci eficient.
COMER I TURISME
Catalunya no sentendria sense el comer i sense el turisme. Volem preservar i potenciar aquesta realitat de dos sectors econmics molt importants pel pas.
167 Mantindrem
el rol de cohesi social i territorial que fan els comeros de les nostres ciutats amb actuacions concretes orientades a mantenir la seva competitivitat. lesperit innovador del comer catal i del sector turstic, incentivant fiscalment les inversions i afavorint el redimensionament de les empreses per a guanyar competitivitat. les associacions de comerciants en tots els nivells com una manera dassolir economies descala i plantar cara a reptes conjunts. la marca Catalunya com a destinaci turstica de qualitat i aprofitarem latracci de Barcelona per a generar estades turstiques arreu del pas. Tamb promocionarem les marques turstiques que responen a la realitat dels mbits naturals reconeguts per la nova divisi territorial de Catalunya. la recerca i la innovaci en comer i turisme per part de les universitats i centres de recerca de Catalunya, de manera coordinada amb les associacions de comerciants i empresaris turstics. en les infraestructures clau per leconomia del comer i el turisme (ports, aeroports i ferrocarril). Treballarem per atraure vols internacionals als aeroports catalans i per culminar el corredor mediterrani.
168 Fomentarem
169 Promourem
170 Promocionarem
171 Promourem
172 Invertirem
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

Un sector que t presncia a tres quartes parts del territori de Catalunya s un sector estratgic per a lequilibri territorial i el manteniment del medi natural. Els pagesos, ramaders i pescadors sn els principals agents de la conservaci del territori i dels caladors pesquers.
173 Promourem
lagricultura i ramaderia de proximitat, afavorint la competitiv itat dels petits productors i adequant la legislaci a les petites indstries agroalimentries. els trmits amb lAdministraci i promourem ls intensiu de les TIC per evitar desplaaments sobrers.
174 Simplificarem
INDEPENDNCIA 2014
26

175 Promourem
el consum de productes propis a tot Catalunya i ajudarem els petits productors a exportar part de la producci a lestranger. els sistemes dinspecci i control per garantir que els productes importats compleixen tots els estndards europeus exigits als productes propis. ls de fonts denergia renovables en les explotacions agrries i ramaderes, aix com la valoritzaci de subproductes de lactivitat, com purins o biomassa. lagricultura i ramaderia ecolgiques.
176 Augmentarem
177 Promourem
178 Promourem 179 Impulsarem
una poltica forestal que permeti daprofitar tot el potencial dels boscos catalans, valoritzant els seus subproductes com la biomassa, a travs del reciclatge o la producci denergia i, alhora, reduint el risc dincendi. la diversificaci de la renda de pagesos, ramaders i pescadors amb activitats relacionades amb el turisme o activitats ldiques o recreatives en el medi natural. un programa de recuperaci dels sls contaminats i denriquiment dels sls degradats. un banc de sls per protegir els millors sls frtils de Catalunya de la seva destrucci per interessos mercantilistes. els conreus transgnics aplicant el principi de precauci, com ja han fet altres pasos europeus.
180 Possibilitarem
181 Promourem
182 Crearem
183 Prohibirem
EDUCACI
Actualment, Catalunya compta amb un subsis tema educatiu on lltima paraula la t el Ministerio de Educacin y Ciencia del Regne dEspanya, que busca un futur millor per a la seva naci a costa de la uniformitat, labsorci i lespoli de Catalunya. La prosperitat de Catalunya, com ha quedat pals durant segles, no es t en compte Espanya. Tots els estats tenen la potestat de dissenyar sistemes educatius propis per a formar els seus conciutadans. Durant aquests dos anys, Solidaritat ha treballat al carrer i al Parlament per una escola pblica, en catal i de qualitat: hem lluitat contra el tancament de centres escolars, contra la massificaci a les aules o els acomiadaments massius de professorat, hem fet propostes per eliminar les subvencions a les escoles que segreguen els alumnes per sexe i hem fet una bateria de mobilitzacions per a defensar lescola en catal. En aquest context, Catalunya malda per preservar, dins el marge autonmic, uns valors com sn la llengua, la seva histria millenria, la cultura, la literatura, un paisatge, una manera de fer cincia i dinterpretar el mn, uns costums i tamb el ser
INDEPENDNCIA 2014
27

un pas dacollida. Tots aquests principis bsics dun sistema educatiu, ara nosaltres no els podem decidir ni exercir. En els propers anys, Solidaritat Catalana per la Independncia creu qu e leducaci ha de ser una prioritat dEstat. De leducaci depn en gran part el futur dun pas i el benestar de les persones, i Catalunya ha de poder triar el model educatiu que cregui ms adient per a aconseguir una societat ms prspera i un futur millor per a tots els catalans. Apostem per un model educatiu i pedaggic que tingui com a fita la formaci de persones crtiques amb el mn que els envolta i que fomenti i valori el treball i lesfor.
LLENGUA I ESCOLA
La llengua catalana ha estat i continua sent agredida en tots els mbits pel Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, que volen reintroduir el castell com a llengua vehicular en leducaci a Catalunya. La immersi lingstica, ara, penja dun fil.
184 Que
el catal sigui lnica llengua vehicular de tot el sistema educatiu.
185 Impulsarem
i defensarem les lleis i normes necessries per a protegir la nostra llengua i la immersi lingstica amb la proposici de llei Defensem lEscola en Catal, presentada al Parlament per Solidaritat Catalana, que actualment compta amb el suport de ms de 200.000 signatures. oposarem amb fermesa i amb totes les eines al nostre abast al projecte de llei del ministre Wert (LOMCE). Volem destacar que el Parlament ha aprovat la nostra proposta de resoluci de llei nmero 63, contra laplicaci de les mesures educatives de lesmentada llei. lassignatura de llengua catalana i literatura en el currculum de batxillerat de dues a tres hores lectives setmanals. disposici dintrprets de LSC (Llengua de Signes Catalana) i professionals datenci a lalumnat sord a jornada completa a les aules on hi hagi alumnes que opten per la modalitat educativa bilinge de LSC i Llengua catalana oral.
186 Ens
187 Augmentar
188 La
HISTRIA I ENSENYAMENT
La Histria de Catalunya ens ha estat sempre negada, ha estat interpretada en clau espanyola. Qui perd els orgens perd la identitat.
189 Valoritzar,
a les aules, els escriptors, els poltics, els artistes i els intellectuals que han anat teixint el cos social, cultural i histric de Catalunya. suport a totes les iniciatives dels centres que vagin en la lnia dexplicar la histria de Catalunya, fins i tot superant el marc legal vigent. a travs de lacci parlamentria, la recu peraci, a les aules, de la memria histrica i que quedi reflectida en els continguts curriculars.
190 Donar
191 Promourem,
INDEPENDNCIA 2014
28
Programa electoral 2012 CULTURA I ENSENYAMENT

La cultura catalana s tractada als centres educatius duna manera anecdtica i folclrica. Salvant algunes excepcions, lescola catalana est cada vegada ms despersonalitzada i no sha recuperat de la repressi cultural que va patir i que continua patint.
192 Promoure
la integraci cultural catalana a travs de la incorporaci de les nostres tradicions a tot el currculum (dansa, msica, rondalles, castellers, festes).
ESCOLA CATALANA: PBLICA I DE QUALITAT

Solidaritat catalana per la Independncia vol que les circumstncies econmiques, socials, culturals o fsiques de la ciutadania no excloguin ning del dret a rebre una educaci digna i de qualitat. Fins que no assolim la independncia ens comprometem a treballar per la millora de les condicions de lescola concertada amb la finalitat expressa que aquesta pugui assumir lobligaci de descarregar lensenyament pblic. Ens oposem a una escola pblica cada vegada ms degradada i marginal.
193 Promoure
el dret delecci de les famlies a triar el projecte educatiu ms adient pels seus fills i lluitar perqu aquest dret no sigui patrimoni exclusiu dels sectors socials i econmics ms afavorits. lensenyament pblic gaudeixi dun ventall divers de projectes e ducatius i pedaggics per garantir el dret delecci dels pares i mares. models educatius racionals i cientfics, laics, catalans i de qualitat, que garanteixin la cohesi social i la igualtat de sexes. la sisena hora generalitzada a tota lescola pblica per tal dequiparar el nombre dhores lectives amb lescola privada. la tendncia actual a augmentar les rtios dalumnes per aula, nosaltres proposem que es redueixin a 20 alumnes per aula a l ESO, i 25 al Batxillerat. gratut als materials educatius no fungibles com poden ser els llibres de text i els ordinadors dels alumnes. pblic escolar dins i entre poblacions. de barracons i construcci de centres nous.
194 Que
195 Promoure
196 Implementar
197 Contra
198 Laccs
199 Transport
200 Desaparici 201 Augment
del nombre de beques destudi, de menjador i de material en totes les etapes educatives. el personal docent i de suport necessari i de professionals per a tractar la diversitat de lalumnat (psicopedagogs, vetlladors, auxiliars...).
202 Contractar
INDEPENDNCIA 2014
29

203 No
utilitzar criteris pressupostaris per a dissenyar el mapa escolar i, per tant, evitar que es tanquin centres que ja funcionen. els centres puguin gaudir de lautonomia necessria per a desenvolupar plans educatius dacord amb el seu entorn sciocultural Retirar el cost per ls escolar de les carmanyoles dels alumnes que porten el dinar de casa. Fi de les retallades en les despeses de funcionament en lensenyament pblic, compensaci per les retallades ja verificades en el passat, i augment de les assignacions, equivalent com a mnim a l IPC acumulat, i als costos que generi la poltica de recuperaci de la qualitat de lensenyament pblic. de les substitucions lendem mateix de la comunicaci de la seva existncia. De la mateixa manera que hauria de desaparixer, car no t cap sentit, fins i tot considerat estrictament des del punt de vista de la qualitat de lensenyament, la discriminaci salarial que pateixen els substituts a l hora de fer la feina del docent substitut. de laugment de lhorari laboral imposat al personal docent i retorn al sistema de 18 hores lectives i 24 dhorari fix, car els augments imposats van en detriment de la qualitat de lensenyament, a ms dhaver significat la no renovaci dels contractes de molts interins. de la xarxa de Batxillerats Nocturns prcticament anorreada per l Administraci en els darrers cursos.
204 Que
205
206
207 Cobriment
208 Fi
209 Restabliment
Un altre aspecte, que va ms enll de la condici de docent, i dhuc de la condici de funcionari, s la prdua acumulada de poder adquisitiu, que a ms dafectar les condicions de vida dels treballadors de lensenyament, dels funcionaris, dels treballadors en general, i dels jubilats, desincentiven el consum, el que retarda la recuperaci econmica, contrriament al que preconitzen desacreditades poltiques inspirades en el monetarisme ms ortodox.
210 Per
tant, el que nosaltres demanem de manera genrica, s lobertura, al ms aviat possible, dun procs de discussi entre la part ec onmica, la part social, i les instncies poltiques, a nivell nacional i internacional, a fi de discutir democrticament les vies ms adients per a la necessria reactivaci econmica, i repartir de manera equitativa, els costos que hom consideri imprescindible assumir. totes maneres, s que hi ha perjudicis que afecten especficament, des del punt de vista econmic, els treballadors de l ensenyament, com lexplicitat en relaci als substituts, o b el fet que en el cas de baixa temporal, fins al cinqu dia de baixa, no es percep la integritat de la retribuci salarial. Aquesta absurda mesura, que sembla apuntar contra el dret a la salut dels treballadors, ha de cessar tamb. la inestabilitat en la feina, que ha possibilitat enguany la no renovaci de contractes i lacomiadament de molts interins, no tan sols ha tingut les conseqncies dramtiques personals que acabem de descriure, sin que a ms, determina una manca de continutat en la tasca docent, que no pot deixar
30
211 De
212 A ms,
INDEPENDNCIA 2014

de tenir un efecte disfuncional en lensenyament. Per tant, s urgent lestabliment dun sistema que permeti un accs rpid i generalitzat a lestabilitat laboral del collectiu nombrs dinterins.
EDUCACI INTEGRADORA I DEXCELLNCIA

Solidaritat Catalana per la Independncia creu que una educaci de qualitat i dexcellncia s aquella que est preparada pedaggicament i en recursos per a integrar totes les persones duna societat; alumnes amb necessitats educatives especfiques, ja siguin motivades per mancances fsiques, psquiques o socials, com tamb per sobre dotaci intellectual. Entenem per excellncia que cada alumne pugui potenciar totes les seves capacitats al mxim i desenvolupar-les. Integraci i excellncia sn termes, per tant, que es complementen. El projecte educatiu de Solidaritat Catalana garanteix que lindividu pugui desenvolupar-se en un sistema democrtic on la ciutadania sigui part activa de les decisions preses. Aix, doncs, per a aconseguir-ho creiem que s necessria la implicaci de totes les instncies educatives en el projecte. Famlia i escola han de treballar plegades.
213 Impulsar
la creaci descoles de pares i mares en els centres escolars. el paper de les AMPES en el centres.
214 Fomentar 215 Valoritzar
la funci social i educativa de les escoles bre ssol i llars dinfants i els seus professionals i posar-les a labast real i econmic de tota la ciutadania. els estudis de msica, dansa, artstics i de lesport.
216 Valoritzar 217 Vetllar 218 Retirar
per la sustentaci de les escoles rurals i el seu acompanyament.
les subvencions a les escoles que segreguen lalumnat en funci del gnere. en la gesti democrtica dels centres, contra la burocratitzaci en la gesti d aquests, que no pot fer altra cosa que fer-los aliens als collectius que en ells participen, afavorint l autoritarisme i el desconeixement de la seva vida i problemtica real per uns gestors cada vegada ms professionalitzats i llunyans a lautntica vida i problemtica dels centres, suara esmentades.
219 Aven
ESPORTS I ACTIVITAT FSICA

Catalunya s un pas amb una rica cultura de lesport i lactivitat fsica. Els beneficis de lactivitat fsica esportiva es fan palesos en diferents mbits de la persona (fsic, psquic i social) i de la societat (econmic, cvic). Des de Solidaritat Catalana per la Independncia volem apostar per la promoci i la millora daquest mbit. En la Catalunya independent que proposa Solidaritat Catalana per la Independncia les nostres seleccions serien reconegudes oficialment en totes les competicions esportives internacionals; totes les Federacions Catalanes formaran part de les Federacions Internacionals del seu esport, aix com el reconeixement del Comit
INDEPENDNCIA 2014
31

Olmpic Catal pel CIO, i aix comportar un seguit de beneficis, ja que podrem participar en totes les competicions internacionals, incloent-hi uns Jocs Olmpics, amb el valor afegit de representar el nostre pas. Amb una Catalunya independent podrem dotar les entitats i les persones practicants de molts ms recursos per a invertir-los en un augment de la qualitat de lesport catal.
ALT RENDIMENT
220 Donarem
total suport de tot tipus, durant el perode de transici fins a la independncia, als esports que tenen seleccions catalanes reconegudes. Tant en els seus esforos i costos per a competir internacionalment com en la inversi a millorar el nivell dels esportistes que el practiquen. les competicions internacionals amb les seleccions de les categories ms joves. un pla especfic per a atorgar subvencions a les federacions i amb un criteri coherent i amb premisses concises. preferncia als esportistes catalans en els centres dalt rendiment.
221 Fomentarem
222 Elaborarem
223 Donarem 224
Posarem els mitjans necessaris per tal que els equips i disciplines esportives que encara no tenen el nivell de competitivitat que permeti partits i competicions a un nivell que garanteixi lespectacle, el puguin assolir per tal daconseguir el mxim nivell catal. Mentre no assolim la independncia, ajudarem al fet que les Federacions esportives catalanes aconsegueixin la mxima autonomia en competncies i es puguin anar desvinculant de la Federaci Espanyola. una Catalunya independent podrem ser seu desdeveniments i competicions esportives internacionals. Potenciarem totes les competicions dmbit de Catalunya. un pla per a fer connexions amb les federacions europees per anar creant difusi de Catalunya.
225
226 Amb
227 Elaborarem
228
Oferirem el mxim suport i protecci a aquells esportistes que es vulguin manifestar i que sols vulguin jugar amb la selecci catalana. Amb una selecci catalana reconeguda, els nostres esportistes tindran ms opcions de competir internacionalment. els plans doptimitzaci de les beques ARC per tal dassegurar el millor atorgament als nostres esportistes.
229
230 Revisarem
ESPORT DE BASE I ESCOLAR

231 Promourem 232 Proposarem
que tots els clubs esportius cren escoles de Base.
que les fitxes esportives de lesport escolar tinguin un sistema de beques per a facilitar laccs a lesport a tots els alumnes.
32
INDEPENDNCIA 2014

233 Potenciarem,
entre els monitors i entrenadors, cursos de formaci pedaggica especfics per ledat que entrenen. un pla de millora de les installacions esportives a les escoles pbliques i concertades per tal que puguin practicar lesport amb les millors condicions. les infraestructures esportives de les escoles pbliques per a fer activitats esportives i de lleure al municipi. per unificar en un sol totes les estratgies que comporten un Pla dEsport Escolar. un pla esportiu, a travs de les escoles, que treballi conjuntament el valor saludable de la bona alimentaci (tamb per prevenir trastorns alimentaris en adolescents i obesitat infantil). que les federacions puguin ampliar el seu sistema de llicncies esportives a tots els practicants de lesport, tamb al no competido r, facilitant aix, assegurances durant la prctica esportiva i altres avantatges per a lesportista.
234 Crearem
235 Utilitzar
236 Treballarem
237 Elaborarem
238 Promourem
ESPORT I SALUT
239 Elaborarem
un pla dadequaci dactivitat fsica com a mitj de prevenci i cura de malalties. Aproparem lactivitat fsica als hospitals i farem pedagogia en els professionals de la salut que, en alguns casos, ms val receptar esport i que s necessari, i que, a ms del diagnstic, tornin amb un pla especfic de treball fsic estipulat per un professional de lactivitat fsica, treballant en equip amb el metge. Per aix, inclourem en lmbit sanitari la figura dun professional de leducaci fsica que pugui adequar diferents exercicis i treballs fsics que ajudin el pacient a millorar el seu diagnstic.
ESPORT DE LLEURE
240 Promoure
la creaci de collegis professionals doficis entorn a lesport de
lleure.
ACTIVITAT FSICA AMB FINALITATS SOCIALS

241 Promourem
un pla per a assegurar la prctica dactivitat fsica per a gent gran en geritrics, hospitals, residncies davis i casals davis, i dotar els gimnasos de competncia municipal amb possibilitat de fer classes per a aquest sector de gent. un programa dintegraci de nens, nenes i joves en perill dexclusi social. Lesport pot ser una eina immillorable per qu els nens i nenes en perill dexclusi social sintegrin a la societat i sapropin daquesta manera a una forma de vida saludable, tant socialment com humanament. Ho fomentarem i ho acordarem entre clubs esportius i ajuntaments per tal de fomentar la integraci del jovent en clubs i entitats esportives mitjanant subvencions que mitiguessin limpacte econmic de la prctica esportiva daquestes persones.
242 Crearem
INDEPENDNCIA 2014
33

243 Fomentarem
lesport i lactivitat fsica familiar amb programes especfics des dels ajuntaments amb actes esportius als municipis, activitats diverses des de centres cvics, llars dinfants, etc. una campanya educativa per als pares dels esportistes de base, que ajudi a millorar el comportament de les famlies a les grades durant les competicions dels seus fills i tamb que els assessori de com orientar millor les decisions dels seus fills en la prctica esportiva i la seva evoluci com a esportistes. un programa de suport i promoci per a dones esportistes.
244 Crearem
245 Facilitarem 246 Fomentar
els ajuts humans i econmics a les e ntitats que treballen lesport i lactivitat fsica per a discapacitats, siguin fsics o intellectuals. la participaci dels esportistes catalans als Paralmpics o els Special Olmpics. que els recursos que es destinin a les beques dAlt Rendiment Catal (ARC) siguin els mateixos per olmpics que per paralmpics.
247 Facilitar
248 Procurarem
INFRAESTRUCTURES
249 Promourem
lampliaci dels vorals de les carreteres, la creaci de vies segregades per a practicants del ciclisme i les mesures urbanstiques corresponents, per millorar la comoditat tant del trnsit com dels practicants i baixar els riscos daquest collectiu. que a cada espai verd hi hagi una zona dedicada a lactivitat fsica (pistes de patinatge, circuit running, zona de musculaci...). un pla doptimitzaci per a la gesti deq uipaments municipals, cedint-ne una part a clubs del mateix municipi o propers per tal daprofitar aquells equipaments de pobles que no tenen gaire afluncia de gent i sn deficitaris. un grup de treball que ens permeti avaluar ladministraci pblica en matria esportiva per tal de descobrir quins equipaments cal millorar, de quins cal prescindir i tamb per analitzar quins trmits cal modificar o suprimir en la sollicitud dalguns requeriments. una llei de lesport que permeti als Ajuntaments que els campus esportius no hagin destar regits per la llei del lleure i aix no sigui necessari un director de lleure per a la direcci del campus, sin una persona amb formaci i ttol esportiu.
250 Proposarem
251 Elaborarem
252 Crearem
253 Elaborarem
HOMOSEXUALITAT, TRANSSEXUALITAT I BISEXUALITAT

Catalunya, amb la capitalitat de Barcelona, ha estat referent pel que fa a la integraci, la igualtat i la plena convivncia entre les persones LGTB; aix sha vist reflectit en les poltiques dalliberament sexual; aix, doncs, Barcelona va ser la primera ciutat a crear
INDEPENDNCIA 2014
34

un Consell Municipal de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, i una de les pioneres a elaborar plans municipals dirigits al collectiu LGTB. Des de SI considerem positiu aquest fet i volem reforar la imatge de respecte envers la diversitat i els drets humans. Creiem que Catalunya ha de mirar cap a lEuropa del benestar, socialment justa i integradora i que, per tant, ha de mantenir aquest acolliment i respecte cap a la diversitat i identitat sexual.
ERADICAR QUALSEVOL TIPUS DE DISCRIMINACI

254 SI
s un partit amb uns objectius clars i contundents, i per aix mateix assumeix la transversalitat en tots els mbits sectorials, i, en aquest cas, no pot ser daltra manera que apostar per leradicaci de tot tipus de discriminaci i violncia envers persones LGTB. donar suport a programes de conscienciaci i eliminaci d'estereotips homfobs i discriminatoris dirigits a tots els nivells socials.
255 Solidaritat
LGTB PER LA INDEPENDNCIA

256 Assegurar
que en el procs dalliberament nacional hi siguin partcips els collectius LGTB i assegurar que no hi hagi actituds homfobes i trnsfobes en la nostra praxis.
TREBALLAR AMB ASSOCIACIONS

257 Des
de SI volem construir el procs dindependncia ent re tots; aix vol dir treballar conjuntament amb associacions que treballin en lmbit LGTB .
IMMIGRACI
Catalunya ha estat sempre un pas dimmigrants; el nostre pa amb tomquet s fruit de la immigraci; la cultura catalana sha creat grcies a aquest enriquiment i engranatge de diferents cultures de persones nouvingudes. Ja lany 1714 bona part de la poblaci que va lluitar per mantenir la sobirania de la naci catalana era immigrant. Es per aix que totes aquelles persones que han vingut a buscar un futur millor en aquest rac del mn, acaben deixant-hi petjada i aporten riquesa i fora de treball all on arriben. Els objectius de Solidaritat Catalana per la Independncia, pel que fa als nouvinguts, no sn altres que constatar que tots formem part da quest projecte engrescador cap a lalliberament nacional, ja que a tots ens interessa viure en un territori on la gent s lliure i estima i respecta el lloc on viu. En lactualitat la persona nouvinguda pateix un doble espoli, com a catal i com a persona que no disposa dels mateixos drets que els qui ja hi eren; per aix enguany moltes persones es plantegen retornar al pas dorigen, ja que quedar -se en la situaci actual s perpetuar una pobresa assegurada. Si a ms a ms hi afegim que amb lempobriment de la societat catalana augmenten les pors i els rumors envers tot aquell que hagi vingut de fora, aix encara ho empitjora.
INDEPENDNCIA 2014
35

Davant aquesta problemtica, Solidaritat planteja defensar tres eixos clau per als quals creu fermament que el transcurs cap a la independncia va acompanyat del treball amb la immigraci:
CATALA LLENGUA VEHICULAR

258 La
llengua s per excellncia el pilar ms important per a la cohesi social. Lnica manera de garantir el catal com a llengua vehicular s amb un Estat que socupi de vetllar per la nostra cultura i no deixar-ho sols en mans de la lluita de la societat civil que, dia s dia tamb, sha dafrontar a la caverna meditica, defensant all ms lgic. a la immigraci, lescola en catal s clau per tal dapropar el nouvingut a una igualtat doportunitats. De totes maneres, sha de treballar per oferir opcions darribar al catal a tota aquella poblaci nouvinguda que no s usuria dels serveis socials, i que sols forma part del teixit productiu.
259 Per
ATUREM EL RACISME
260 Solidaritat
Catalana per la Independncia ja sha adherit a diferents campanyes en contra el racisme, com la campanya de tancament dels CIES entre altres (Centres dInternament dEstrangers). Shan daturar els falsos rumors i constatar que no s pot criminalitzar per ra dorigen ni religi. Sha de remarcar que no sha de buscar culpables en aquells que vnen de fora sin aquells mals gestors que et governen i que fan ms gruixudes situacions complexes en territoris cada dia ms empobrits. Amb un Estat propi tindrem la capacitat i les competncies per a poder gestionar-ho.
TREBALL AMB ASSOCIACIONS

261 s
bsic per a nosaltres estar al costat daquells que fa anys que treballen en el teixit associatiu amb els diferents collectius dimmigrants; el procs cap a lalliberament nacional no el far un partit poltic o un parlament, sin que sanir construint amb el treball en xarxa entre tots. Oblidem, molts cops, la potencialitat que tenen totes aquelles persones nouvingudes que es converteixen directament en ambaixadors de Catalunya de cara als seus respectius pasos dorigen. Catalana donar suport a totes les activitats i campanyes promogudes pels collectius d'immigrants que vagin dirigides a la conscienciaci de la ciutadania, a eliminar la discriminaci i a la integraci dels immigrants en el context catal.
262 Solidaritat
INTERNACIONAL
Actualment els objectius internacionals de Catalunya miren cap a la construcci dun Estat. Els estats es creen per a maximitzar els beneficis de la seva comunitat nacional i projectar la seva identitat al mn. La independncia assegurar que els catalans puguem ser identificats com a poble per la resta de nacions i podrem desenvolupar les nostres poltiques en tots els mbits, dacord amb els nostres interessos.
INDEPENDNCIA 2014
36

Solidaritat Catalana es compromet a fer un seguiment rigors de la proposta cap a la independncia; al mateix temps, farem que la comunitat internacional ens conegui tal com som. Per cal un comproms ferm per a continuar fins al final i projectar Catalunya al mn, cal que els altres pasos ens vegin tal com som realment, sense intermediaris; daquesta manera podem recuperar la dignitat dun poble desprs de segles i aconseguir que Catalunya i els seus ciutadans, en plena capacitat de decisi i de responsabilitat, formin part en peu digualtat de la comunitat internacional d estats lliures i solidaris. En aquest context: a) La relaci amb Espanya es tensa, Espanya no pot recrrer a ls de la fora com havia fet histricament, i al mateix temps el mercat espanyol ha perdut molta importncia per als productors catalans, com tothom sap, avui el nostre mercat s tot el mn. b) Romandrem a la UE: molts juristes internacionals deixen clar que Catalunya, Esccia o Flandes romandran a la Uni Europea quan declarin la independncia. Som part de la UE, i els ciutadans de la resta de la UE tenen drets garantits a Catalunya. Lnica estratgia possible per a avanar s la proclamaci de la independncia. Recordem, com ja havem dit en el darrer programa electoral de SI, que la sentncia de la Cort Internacional de Justcia de lONU que ha analitzat el cas de Kosovo, ha dictaminat que la via de la proclamaci unilateral dindependncia per accedir a la condici dEstat s legtima i sajusta perfectament al dret internacional, i la UE normalment adrea els temes on no hi ha legislaci europea al dret i jurisdicci internacional, i aquest procs ens afavoreix. c) El nostre procs cap a la independncia saccelera, per tamb sha accelerat el procs de globalitzaci, i aix ha portat a un mn ms interconnectat, amb molt intercanvi dinformaci, llenges, cultures i civilitzacions. I nosaltres hem de ser-hi, en aquest procs, com a catalans (no com a espanyols). Des del dia de la declaraci unilateral dindependncia o la vict ria en referndum de lopci independentista, Solidaritat Catalana per la Independncia potenciar linici dels trmits i processos adients per esdevenir membre de ple dret en el s de les principals organitzacions internacionals, especialment lOrganitzac i de les Nacions Unides. En els propers anys, la globalitzaci, les crisis institucionals a diferents estats, la manca de regulaci dels mercats financers i la manca de solucions en lanomenada crisi econmica mundial ha fet que es posin en qesti els Estats, per especialment els estats-naci, formats fa uns segles enrere. Lestructura actual s embla que t preferncia per a estats petits i mitjans, que siguin productius en un mn multipolar, amb potncies regionals definides. Catalunya sempre ha tingut una forta vocaci internacional. Tot i estar lligada i encrostada dintre els esquemes espanyols, els catalans sempre han volgut ser presents internacionalment en aspectes identitaris, esportius, comercials, socials o culturals.
INDEPENDNCIA 2014
37
Programa electoral 2012 OBJECTIUS ESTRATGICS

La visi de Catalunya que donem a partir dara, i lactuaci exterior, han de ser de pas. Per tal de ser coherents, hem de treballar pel reconeixement internacional de Catalunya, per participar en els frums internacionals, per establir acords amb estats que ens puguin ajudar en aquest procs i collaborar amb organismes internacionals. Hem de continuar treballant amb xarxes, entitats i organismes internacionals que tinguin incidncia a aconseguir aquests objectius. La Uni Europea, la Mediterrnia i lAmrica, sn tres zones geogrfiques prioritries per fer aquest treball, sense oblidar les altres zones geogrfiques del mn. La Uni Europea s prioritria, perqu la seva legislaci i les poltiques comunitries afecten directament la nostra societat i, per tant, amb ells hem de collaborar duna manera clara, sense ambigitat, en tot all que sigui del nostre inters, amb criteri propi (fer entendre la viabilitat duna Europa de les nacions, de les iniciatives transfrontereres o de la necessitat de la mateixa diversitat cultural i lingstica interna a Europa, per posar uns exemples). No ens podem oblidar de teixir, tamb, una xarxa internacional dinformaci que arribi a tots els poltics europeus i a les potncies mundials i als empresaris; aquest darrer sector s important que ens conegui; davant una possible fallida econmica espanyola, una Catalunya independent no caldria ser arrossegada per la inrcia provocada. Prioritzarem el tractament informatiu amb els mitjans de comunicaci internacionals (agncies, diaris, rdios, tv, digitals, etc.). Aquesta ofensiva meditica ens caldr a mesura que avancem, quan haurem de fer una ofensiva diplomtica clara i ntida com a catalans. Sense oblidar que hem de tenir un ventall ampli dagents favorables a la independncia poltica, poltics de lespectre internacional i la premsa, per tenir un lobby de pressi de suport a Catalunya per contrarestar polticament i informativament els moviments que ja es fan per part de la poltica exterior espanyola en sentit contrari.
RELACIONS INTERNACIONALS
263 Farem
un treball poltic dEstat, com si ja fssim un Estat lliure; hem de treballar amb previsi del que ha de venir, i si pot ser amb uns quants anys danticipaci. la creaci dun Departament dAfers Exteriors de Catalunya o, si s necessari, una Conselleria d Afers Exteriors. de ms pressupost i competncies les oficines de comer exterior per tal que pugin exercir com a ambaixades i consolats mentre no sen cren de nous o es busquin acords amb altres Estats per suplir-ho. Al finalitzar el primer any dindependncia sha de garantir que la majoria dEstats on hi hagi residents catalans disposin almenys duna oficina per Estat per a fer els trmits i consultes necessaris amb lAdministraci Catalana.
264 Promourem
265 Dotarem
INDEPENDNCIA 2014
38

UNI EUROPEA
266 Treballem
ara (i en previsi del que passi a Europa) prioritriament amb Flandes, Esccia, Euskal Herria i el Quebec (encara que sigui un territori de lAmrica del nord, el procs s molt similar als europeus). Le s relacions i contactes bilaterals han danar en augment, preveient que tots aquests processos acabaran en referndums per la independncia o amb proclamacions unilaterals, segons com vagin les coses. Per, en tot cas, sn processos semblants on ens haurem danar acompanyant els uns als altres. totes les poltiques possibles de cooperaci europea i interregional dintre la UE i, per tant, tamb les poltiques transfrontereres que ja ha aplicat la UE en alguns territoris (aix afavorir tamb la propament amb la Catalunya del Nord, Occitnia, Crsega, Sardenya i altres pasos vens). amb el treball iniciat a Europa amb lEuroregi Pirineus Mediterrnia, i potenciarem la relaci entre tots els territoris europeus i mediterranis. Delegaci del Govern de la Generalitat davant la Uni Europea, i tamb les Delegacions de la Generalitat a altres punts importants del mn (Pars, Mxic, Buenos Aires, etc.) no han de minvar la seva representativitat. Al contrari, augmentarem la seva activitat per donar a conixer els interessos reals de Catalunya davant la UE i els diferents grans territoris del mn. el treball dins la Uni Europea amb efectivitat, tamb dintre de camps ja oberts com: la tasca perqu la llengua catalana sigui llengua oficial i de treball en les institucions europees, el treball comenat perqu Catalunya sigui una circumscripci electoral europea, etc. tamb i molt especialment, el treball a la Comissi de les Regions Europees, tenint en compte que hi ha aspectes on els interessos de Catalunya han de ser visualitzats duna manera molt clara: pesca, agricultura, llei de costes, boscos i conservaci, medi natural, etc.
267 Potenciarem
268 Continuarem
269 La
270 Londres,
271 Continuarem
272 I,
MARC DE LA MEDITERRNIA
273 Reforarem
tots els llaos de comunicaci, comercials, culturals i de relacions humanes entre els diferents pasos europeus de la Mediterrnia. Reforarem lajut a tots els pobles oprimits de la Mediterrnia per tal de posar fi a la situaci de conflicte en els pasos de la riba Mediterrnia. amb els contactes, reforarem la comunicaci i establirem protocols de collaboraci entre el nord de la Mediterrnia i el sud. La Mediterrnia s (i ha estat histricament) una rea vital per al desenvolupament de Catalunya. Potenciarem tot lligam relacionat amb els mitjans de comunicaci, comercial, poltic, dintercanvi, de cooperaci, cultural i tamb evidentment en relaci amb les migracions.
274 Continuarem
INDEPENDNCIA 2014
39

LAMRICA LLATINA
275 LAmrica
Llatina s un espai important (ja histricament) per als catalans. En aquesta rea geogrfica treballarem per establir protocols de collaboraci bilaterals amb els governs que sigui possible i amb els partits poltics i entitats locals que sigui possible. convenis i acords comercials amb els pasos propers del MERCOSUR i de lALBA. paper de Catalunya pot ser clau per a fer intermediaci entre lAmrica Llatina i la UE, tenint en compte que aquest paper fins ara el feia prioritriament Espanya, per duna manera molt dirigida.
276 Establirem
277 El
ALTRES MARCS DE RELACIONS INTERNACIONALS Abans de tractar aspectes concrets, volem remarcar la importncia de les comunitats catalanes a lexterior i dels casals catalans en molts llocs del mn. Destacarem el reconeixement de la gran tasca que han fet per al coneixement de Catalunya a lexterior, per no ens hem de quedar aqu amb reconeixements terics; potenciarem unes mesures concretes:
278 Reforarem
la collaboraci entre les comunitats i casals catalans de lexterior amb els organismes institucionals de linterior i amb el nostre partit, com a part fonamental daquesta xarxa internacional per a la independncia. a millorar la visualitzaci i la informaci entre les comunitats catalanes a l exterior i les societats dels pasos on estan ubicades. noves seus dorganismes internacionals, entitats, federacions, etc. a Catalunya com a exemple dimplicaci del nostre pas en aspectes internacionals i tamb perqu les organitzacions internacionals ens coneguin millor. i continuarem fent un seguiment continuat de la informaci que produeix el nostre pas, i assegurarem que la informaci arribi als consolats i mitjans de comunicaci estrangers acreditats al nostre pas duna manera fidedigna.
279 Ajudarem
280 Proposarem
281 Fem
JOVENTUT (Joves per la Independncia)

Actualment la situaci dels joves a Catalunya s especialment delicada. El fracs escolar constitueix un dels majors problemes de la societat catalana. El futur del pas necessita homes i dones preparats per a agafar les regnes del principat i afrontar els reptes que esdevinguin. La dura situaci econmica ha contribut a fer que la taxa datur entre els joves sigui superior al 50%. Molts joves catalans shan vist empesos a emigrar, no en busca de formaci, sin en busca duna feina i assolir una certa independncia econmica. No podem permetre tenir aquesta elevada taxa datur ni lalta precaritzaci a la qual es troben sotmesos els joves en les seves primeres feines.
INDEPENDNCIA 2014
40

Ms enll de la crua situaci laboral, la crisi econmica tamb comporta una major dificultat a lhora de garantir la igualtat doportunitats en laccs a estudis superiors o feina. De la mateixa manera, lemancipaci sha vist frenada en els ltims anys, tant per la falta de crdit com per la dificultat de compaginar estudis i treball estable. A ms, el greuge comparatiu que pateixen els estudiants catalans amb els de la resta de lEstat espanyol s inacceptable. El Ministeri dEducaci entrega als estudiants universitaris catalans el 9% de les beques totals, tot i que els estudiants a Catalunya representen el 16% del total de lEstat. La cultura no pot ser un privilegi. La formaci dels joves ha de promoures i facilitar -se a tot el jovent. La pujada de lIVA a la cultura s un fet intolerable i del qual el collectiu jove s un dels majors perjudicats. En aquest context, queda pals que ara ms que mai ens cal la independncia. Un Estat catal independent que doti els joves de les ajudes i equipaments presents a qualsevol Estat capdavanter de la Uni Europea. Un Estat que entengui que sense la promoci de leducaci, de la recerca i del desenvolupament no hi ha progrs. En el propers anys ha de canviar-se la concepci que existeix sobre el jovent. El pressupost dedicat a educaci i als joves en general no s pas una despesa, s una inversi. Els joves no sn altra cosa que el fut ur daquesta naci, i per aix hem de procurar-los una bona formaci i una vida digna que els permeti de desenvolupar-se normalment fins a arribar a la seva maduresa. Moltes de les propostes fetes des de Joves per la independncia shan traslladat a les diferents sectorials i queden recollides en diversos apartats daquest programa, per volem insistir en alguns punts, especificant-los tot seguit.
282 Recuperarem 283 Proposarem
de les escoles bressol tancades i mantindrem les actuals. mesures per incentiva r la FP amb lobjectiu de retornar-li el
prestigi.
284 Garantirem 285 Reobrirem
les subvencions pel foment i publicitat de CAUs, Esplais, etc.
el web www.sexejoves.gencat.cat amb informaci sobre sexualitat. laccessibilitat a lavortament en els casos previstos per la llei
286 Assegurarem
actual.
287 Facilitarem
laccs a laprenentatge didiomes.
288 Treballarem
per fomentar les entrades gratutes o amb una reducci considerable del preu a museus i altres equipaments culturals pblics. la creaci de preus sper-reduts en el transport pblic, tant per a estudiants com per a aturats. lemancipaci dels joves, facilitant laccs a lhabitatge per una banda, amb ajudes pel lloguer, i, per altra, convertint els habitatges construts no ocupats en habitatge social.
289 Promourem
290 Incentivarem
INDEPENDNCIA 2014
41

291 Treballarem
per millorar la subvenci directa a lemprenedoria jove.
292 Potenciarem
lincrement de les zones amb wi-fi gratut en espais pblics, entre daltres, els metros i els trens.
POLICIA I PROTECCI NACIONAL

Els cossos i agrupacions de seguretat i protecci civil, incloent-hi policia, bombers, agents rurals, etc., sn producte de la nostra situaci com a comunitat autnoma dins un rgim espanyol que atorga competncies que no es corresponen amb el suport econmic necessari. Els mitjans humans i materials sen ressenten. El resultat el podem veure en la manca de coordinaci, de recursos i de personal. Cal reformular aquestes institucions des de lptica dun Estat catal independent, una legislaci nova i prpia, adaptada a la realitat de Catalunya. Volem que aquestes entitats funcionin amb els recursos humans i materials necessaris. Respecte a la defensa, proposem un enfocament distint dels tpics sobre lexrcit, replantejant el seu paper al pas i la seva relaci amb la societat. Un pilar i garant de la Catalunya lliure i sobirana i ferm defensor, alhora que exemple de les llibertats del poble catal.
MOSSOS DESQUADRA, LA POLICIA NACIONAL CATALANA

Volem que els Mossos dEsquadra esdevinguin una autntica policia nacional i autnoma, al servei de la ciutadania i no dels interessos particulars del Govern de torn; amb una forta implicaci local. El criteri i judici dels responsables policials haur destar per sobre de consideracions poltiques i basar -se en la prpia experincia i anlisi de les situacions per a definir la seva actuaci. La formaci i activitats de la policia shauran de regir per criteris estrictament meritocrtics. La policia de proximitat
293 Per
a optimitzar recursos humans i materials, racionalitzar la despesa en temps i diners i millorar la coordinaci i la capacitat de resposta, proposem duna llei dunificaci de cossos policials que procuri la integraci als Mossos dEsquadra de les Policies Locals, creant divisions locals de policia de proximitat. integraci dels agents de la Policia Local al cos dels Mossos ha de tenir en compte les seves capacitats, sense renunciar a un estndard de qualitat, fent una cobertura completa de les poblacions catalanes, incloent-hi sistemes de transport interns com ara el Metro barcelon.
294 La
Millors installacions i millor formaci per a una policia encara millor

295 Ampliaci
i millora, en la mesura necessria, de les installacions i el personal per a la formaci de nous agents. Redefinir els criteris daccs, basant -se en uns requisits previs i en els rendiments obtinguts durant lestada a lacadmia. sistemes de promoci interna seran revisats per tal dadaptar -los a una funcionalitat i eficcia que cerqui de premiar el servei i no ser un obstacle sin un incentiu. Cal facilitar i incentivar l'accs a tota mena de cursos d'especialitzaci en diferents mbits, aix com permetre i afavorir la millora (concurs general anual).
296 Els
INDEPENDNCIA 2014
42

Ms incentius per a obtenir millors rendiments
297 Com
a policia de proximitat, cal procurar que els Mossos dEsquadra es distribueixin territorialment. Que es faci, de manera prioritria, en base a la seva localitat de domicili, intentant devitar trasllats de domicili, desarrelament i desconeixement. La nostra policia ha de conixer el territori i la ciutadania amb qu tracta quotidianament com a objectiu primer. els torns de treball pot contribuir eficament a una millora del rendiment dels agents, aix com tamb pot fer-ho leliminaci dhoraris perjudicials (com ara el Q5m i el 2-2-3). La possibilitat dadaptar-se a un ritme de treball i de vida que no pateixi alteracions peridiques perjudicials permetria de treballar millor i de forma estable. revisions salarials que reconeguin els inconvenients i riscos afegits de certs horaris i torns, com ara el reconeixement del treball nocturn i festiu o dels canvis de torn a horaris especials, aplicant-hi els coeficients i multiplicadors necessaris.
298 Fixar
299 Calen
Liderar des del davant, predicar amb lexemple

300 Volem
que, de la primera a la darrera, totes les persones que hi treballin siguin capaces de desenvolupar les tasques ms bsiques de la policia. Lexemple s la millor prdica, i la ciutadania ha de tenir conscincia que la policia sesfora en el seu conjunt per tal de donar un servei adequat, del primer al darrer agent. futura policia nacional catalana haur de tenir prou dotaci humana i material com per a deslliurar els comandaments de feines de despatx i permetrels, i fins i tot exigir-los, de portar a terme feines bsiques i de supervisi.
301 La
Independncia, collaboraci i capacitat per a treballar millor

302 La
policia ha de tenir autonomia i independncia respecte de qualsevol intervenci poltica, criteris ideolgics o particularistes. Hem dinsistir tamb com a objectiu fonamental en una adequada coordinaci i complementarietat entre la feina policial i la judicial. assegurar tamb que els Mossos dEsquadra disposin de divisions per a atendre qualsevol tipologia criminal, des de la prostituci fins al frau bancari, passant per delictes informtics, vandalisme, narctics, homicidis, violncia urbana o delinqncia juvenil. tamb disposar del suport necessari a nivell intern, amb unitats datenci policial que permetin de tractar problemes deguts al desenvolupament de la seva feina. Cal assegurar una auditoria interna constant de millora del servei i no com a pressi sobre la policia. a soluci irrenunciable, s'ha d'assegurar la immediata reincorporaci de tots aquells agents que hagin de passar a segona activitat. No es pot permetre que persones que han dedicat la seva vida i salut al manteniment de l'ordre pblic i la seguretat ciutadana quedin desemparats per problemes burocrtics o pressupostaris.
303 Cal
304 Cal
305 Com
INDEPENDNCIA 2014
43

Les persones ms adequades, amb els materials ms adequats
306 Finalment,
hem dinsistir en la dotaci en quantitat i qualitat dels recursos materials necessaris, amb prou vehicles de propietat pblica i preparats per a les seves funcions policials, elements de seguretat i comunicacions garantits com a mnims i no com a opcions. de garantir ls de bases de dades actualitzades i compartides amb el sistema judicial, comunicacions eficaces i prpies de la policia, i material com equips de seguretat i vestits adequats a un s en condicions molt ms dures que les habituals. fixar la uniformitat de vestits i equipaments, fent servir un criteri de funcionalitat que estigui basat en la idea que cal completar la uniformitat existent abans de canviar un element que no sigui de vital importncia (per exemple, caldria incloure peces especialitzades com ara botes d'estiu abans de plantejar qualsevol canvi a la uniformitat). que la identificaci dels agents de policia sigui d'acord a la legislaci vigent, sense cap tipus d'interpretaci sobre la visibilitat d'aquesta identificaci, que ha de ser la corresponent al que la llei marca i que ha de resultar localitzable a primera vista.
307 Sha
308 Cal
309 Garantirem
ELS BOMBERS I ELS SERVEIS DE PROTECCI CIVIL

En parlar dunificar els cossos policials hem avanat el principi bsic de collaboraci i coordinaci per a obtenir respostes rpides i eficaces. La formulaci que farem dels Bombers i entitats de Protecci Civil permetr, amb els Mossos i lexrcit catal, destablir un sistema que funcioni duna manera efica i rpida, amb un rgan de comandament compartit que regir una relaci regulada des de linici, basant-se en lesmentat principi de complementarietat i coordinaci. Els mateixos bombers, ms eficaos. Professionalitat i cooperaci, frmula de futur
310 El
cos de bombers hauria de mantenir els seus recursos materials i humans actuals, per en un futur les seves responsabilitats directes es limitarien a lmbit urb, participant fora de les ciutats en grau de collaboraci i assessorament. a objectiu es planteja la reducci o preferiblement leliminaci de la figura dels bombers voluntaris, encara que sencoratja lexistncia de cursos de preparaci i conscienciaci de la importncia devitar el perill dincendis forestals. els bombers com aquells grups de protecci civil i defensa forestal que tenen bases urbanes, actualment haurien de ser combinats de manera que treballin des duna instituci comuna i collaborant amb lexrcit al medi rural. rgim de collaboraci estreta que avanvem abans, vindr regit per un rgan coordinador participat per la policia, els bombers i lexrcit, encarregat de fer circular informaci en tots els sentits, facilitar la translaci de comandament i responsabilitat i tamb de coordinar esforos i recursos en cas que fos
311 Com
312 Tant
313 El
INDEPENDNCIA 2014
44

necessari. Lobjectiu s evitar situacions en qu les un itats desplaades a una rea afectada es trobin sense directrius ni coneixement. La divisi neta drees de responsabilitat i el treball conjunt que sha de mantenir al llarg del temps han de facilitar tenir una capacitat de resposta rpida.
314 Una
bonificaci afegida s que, pels diferents tipus dequipaments utilitzats, els bombers i lexrcit es complementaran en actuar, per exemple, sobre un incendi, mentre que els coneixements duns i altres permetran la combinaci entre la capacitat reactiva dels bombe rs i la proactiva de lexrcit en atendre el risc i la producci dinundacions.
UNA ENTITAT DE PROTECCI NACIONAL AL SERVEI DEL PAS I DE LA CIUTADANIA

L'entitat que sigui formada per a la protecci nacional, de la ciutadania i del territori catal, ha de tenir una vocaci d'autodefensa. Ha d'sser compromesa amb la defensa de la llibertat i la protecci del nostre pas i la nostra gent. Els seus membres no seran doncs militars convencionals. Seran formats tamb com a bombers i com a enginyers. Tindrem aix una organitzaci formada per bombers professionals, amb dedicaci completa i pagats com qualsevol altre treballador. No es veur pas a la nostra naci un exrcit que desfila als dies assenyalats per a desprs reduir-se a netejar i fer instrucci i maniobres de tant en tant. Les seves tasques i la formaci dels seus membres
315 L'organitzaci
d'autodefensa catalana estar formada per persones que rebran formaci com a militars, com a bombers i com a enginyers. Far tasques de protecci civil i rural. La seva presncia permetr als bombers gaudir de prou mitjans i recursos per a fer front a qualsevol situaci de forma rpida i efica, evitant els habituals problemes de coordinaci. el curs de l'any lorganitzaci d'autodefensa catalana far un manteniment el ms exhaustiu possible dels camins rurals per tal que, en arribar el moment, els desplaaments necessaris es puguin fer amb normalitat i sense obstacles. Es complementar amb la creaci i manteniment de tallafocs i fonts (hidrants), la revisi i cura d'edificacions i runes i de les senyalitzacions. Donat que els membres de lorganitzaci d'autodefensa catalana ja rebran una remuneraci com a tals i les funcions descrites ja seran dins les seves atribucions, resulta evident que les despeses en protecci seran mnimes. obres d'infraestructures podrien gaudir tamb del suport d'equips assessors ben preparats de l'organitzaci d'autodefensa catalana, que retallarien en temps i despeses la seva construcci i utilitzaci.
316 Durant
317 Les
Beneficis per a la protecci civil Amb l'existncia d'aquesta organitzaci es podria reduir o fins i tot eliminar la figura del bomber voluntari, suplint-la amb personal format especficament. El seu coneixement del pas s assegurat per la dedicaci diria al manteniment de les vies i el medi rural i el coneixement dels mitjans a la seva disposici, guanyat per la utilitzaci habitual d'aquests, garanteix que els puguin emprar eficament en qualsevol moment i circumstncia.
INDEPENDNCIA 2014
45

D'aquesta forma fins i tot podem reduir la necessitats que els bombers hagin de sortir de les poblacions a una presncia parcial multiplicant les possibilitats d'assistncia per part d'aquest cos. El resultat prctic s el de tenir ms bombers a ms localitzacions. Materials i vehicles de l'organitzaci d'autodefensa catalana. Adaptacions
318 L'organitzaci
d'autodefensa s'haur de dotar d'armament. En tot cas, cal recordar la seva vocaci defensiva. No es considera l'adquisici d'armaments pesants ni mines de cap tipus, tancs pesants, peces d'artilleria fixa o autopropulsada, ni avions o helicpters de combat, aix com vaixells de guerra amb l'excepci de les embarcacions de patrulla costanera.
El criteri a l'hora d'estudiar la viabilitat d'un vehicle per a la seva incorporaci s la seva capacitat multifuncional. Vehicles amb capacitat tot terreny i tracci integral, capaos de transportar persones i el material necessari, consum inferior al dels habituals vehicles militars, a ms de tenir ms facilitats per al desplaament a certes vies i abundncia de recanvis i assistncia mecnica. Fins i tot podria esdevenir un incentiu per a la indstria de fabricaci d'autombils a Catalunya.
319 Els
vehicles ms grans serien blindats i transports preparats per a suportar condicions de guerra NBQ (nuclear, bacteriolgica, qumica). Les seves caracterstiques els haurien de permetre d'arribar a punts a on els vehicles normals, incloent els dels bombers, no poden arribar. Les seves possibilitats s'augmentarien amb la incorporaci de mnegues i dipsits auxiliars d'aigua o similars. Els mitjans aeris es reduirien a helicpters i avions de transport, als que es pugui dotar d'equipaments de salvament i contra incendis. vehicles de l'organitzaci d'autodefensa catalana hauran de tenir una capacitat d's dual com a caracterstica bsica i definitria. Les adaptacions de materials per a aquesta dualitat de funcions haurien d'sser fetes per empreses catalanes, si s necessari en collaboraci amb d'altres, per amb l'objectiu de mantenir la fabricaci i manteniment d'aquests elements dins el nostre pas.
320 Els
La ciutadania, la base de l'organitzaci d'autodefensa catalana L'organitzaci d'autodefensa catalana ser doncs una instituci totalment implicada a la protecci de la societat i el medi, treballant tots els dies de l'any per tal d'aconseguir que el nostre pas estigui molt ms protegit davant qualsevol amenaa. Tindr una ra de ser a la collaboraci estreta amb la policia i els bombers com a instituci protectora del medi natural, la ciutadania i el seu entorn a la nostra terra.
321
Es podria considerar la participaci de la poblaci civil a l'organitzaci, ja durant perodes de pertinena opcionals dins la formaci acadmica, ja com a participacions peridiques, opcionals, durant un perode determinat d'anys, que servirien per a mantenir i reciclar els coneixements adquirits en altres moments i per a mantenir una forta vinculaci social.
Acabem remarcant que la poltica de defensa de la Catalunya independent s'ha de basar, a grans trets, en forces de gran mobilitat i coneixement del terreny, amb capacitat de defensa en profunditat i d'erosi constant sobre qualsevol amenaa de tipus bllic, que faci impossible a un hipottic enemic la conquesta i ocupaci efectiva
INDEPENDNCIA 2014
46

del nostre territori, servint en combinaci amb la desobedincia civil contra l'agressor com a refor de l'acci diplomtica, a la que situem el nostre esfor principal.
SALUT
Disposar duna atenci sanitria de qualitat i universal s fonamental per a preservar lactual nivell de benestar i la cohesi social. La despesa sanitria a Catalunya ha sofert un finanament deficitari des del seu inici per les retallades imposades per lespoli fiscal per part dels diferents governs espanyols. En el moment de mxima despesa sanitria (2009) Catalunya era la quarta comunitat autnoma en PIB per cpita, per a causa de lespoli fiscal rem la tretzena de les 17 en despesa sanitria! El Pas Basc (la primera) destinava a la salu t 325 anuals ms per cada habitant que no pas Catalunya (1.607 vs 1.282). Certament, la crisi econmica actual ha afegit una segona causa de retallades en el finanament sanitari, per les retallades fetes pel darrer Departament de Salut sn injustificables des del punt de vista del volum total de despesa sanitria en comparaci amb les altres comunitats i amb la mitjana europea. Fins ara, el Govern de la Generalitat ha estat incapa de posar fi a lespoli fiscal, per la reducci dorganismes pblics i de crrecs innecessaris sols sha fet duna manera testimonial, persistint encara organismes de necessitat nulla o dubtosa i una quantitat ingent de crrecs no justificats amb salaris excessius. A ms, cal considerar les empreses sanitries, pbliques i privades, com a fonts de riquesa (en moltes comarques, lhospital s la primera empresa i, a nivell nacional, lICS s la primera empresa del pas), motiu addicional per a exigir una bona gesti a tot el sector. Tanmateix, la reducci de les inversions en recerca no ajuden ni a millorar la competitivitat ni a afavorir la creaci de llocs de treball. El futur de la naci catalana s leconomia del coneixement, la recerca lligada i dirigida a la creaci de treball en indstria especialitzada.
PLANIFICACI
322 La
proposta central que fa SI en Salut per a aquestes eleccions s la de crear un Pacte Nacional de Salut per a impulsar un nou model sanitari per a Catalunya, un model consensuat entre tots els partits poltics (amb la participaci de tots els agents professionals, socials i econmics), que estructuralment no sigui modificat pel Govern de torn.
Els catalans hem de decidir quin model volem, quina cartera de serveis sanitaris volem cobrir i quina podem actualment pagar, i de quina manera la volem pagar. La sanitat t un cost elevat, hem de consensuar si la paguem via pressupostos completament o la paguem quan la utilitzem o b ho combinem. Lactual model est en crisi per diferents motius que es poden resumir en: espoli fiscal, crisi econmica, fallida econmica del propi sistema sanitari, despesa exponencial amb recursos insuficients, burocratitzaci i llistes despera
INDEPENDNCIA 2014
47

excessives, sector directiu i administratiu hipertrofiat, i fora vegades ineficient i mediocre, inflexibilitat del sistema, manca de participaci dels professionals. SI es compromet a un nou model sanitari propi, universal, pblic, eficient, flexible, transparent i socialment just, construt amb ampli consens social i poltic. SI vol un model que tingui el talent, la transparn cia, el rigor i lesfor com a principis bsics.
323 Tots
els ciutadans tindran dret a una assistncia sanitria. Cap ciutad ser desats per causes econmiques.
324
Creaci dun Consell planificador de les necessitats de llicenciats en medicina i cirurgia, de metges especialistes i de diplomats tcnics sanitaris, integrat per lAdministraci, collegis professionals, universitats, societats cientfiques, hospitals i sindicats. Les funcions del Consell serien planificar el nombre necessari de professionals, acreditar i avaluar els centres formadors, sancionar i retirar acreditacions. collegis professionals han de continuar garantint la correcta titulaci i formaci dels seus membres, sancionant les conductes que vulnerin el codi deontolgic, assessorar el Departament de Salut en els temes que els afectin, participant en la planificaci de la salut, defensant els interessos dels pacients i dels seus collegiats quan es cregui necessari per a millorar el funcionament general del model. el fenomen creixent de les patologies neurolgiques crniques que provoquen un alt grau de dependncia, proposem la creaci dun Pla Director de Neurologia per a poder planificar millor les necessitats futures, cada vegada ms elevades, derivades daquestes patologies. les partides pressupostries per tal de finalitzar en els terminis establerts els centres sanitaris actualment en execuci.
325 Els
326 Donat
327 Garantirem
REGENERACI DEMOCRTICA DE LA GESTI SANITRIA

328 Impulsar
una comissi dinvestigaci en sanitat amb els objectius de buscar la transparncia i eradicar les conductes no tiques. SI sollicitar la relaci de tots els contractes signats entre diferents empreses i consorcis pels serveis que han ofert de consultoria i gesti o qualsevol altre, i el Departament de Salut o qualsevol centre sanitari o sociosanitari que rebi finanament pblic. Tamb demanar la quantia de cadascun daquests contractes i el procediment pel qual es van licitar cadascun daquests contractes (procediment obert, restringit, negociat o dileg competitiu). leficincia en la gesti, amb reducci dorganismes pblics i de crrecs innecessaris, eliminant els organismes de necessitat nulla o dubtosa, i els comandaments o assessors no justificats o amb salaris exagerats. La crisi econmica imposa optimitzar recursos assistencials i exigeix, ms que mai, transparncia i rigor en la gesti dels recursos pblics. peridicament les institucions pbliques, els consorcis sanitaris i les empreses finanades amb fons pblics, reestructurant-ne el seu funcionament, i sexigiran les responsabilitats legals que sen derivin si s el cas.
329 Millorar
330 Sauditaran
INDEPENDNCIA 2014
48

331
El futur model prohibir que els gerents i comandaments dempreses sanitries pbliques i concertades siguin titulars o assessors dempreses subministradores de bns o serveis a les referides institucions del servei nacional de salut. defensar que el professional sanitari tingui una participaci real en la gesti que afecti les seves competncies. s imprescindible, per tal que el nou sistema esdevingui un xit, racionalitzar les inversions i ls dels recursos per a assolir lexcellncia en els mbits assistencial, de recerca i docent.
332 SI
GESTI
333 Instauraci
de la histria clnica unificada, compartida i informatitzada (via web) per a tot el pas, accessible als mbits pblic i privat (aix evitar la duplicitat de proves, agilitzar les baixes, reduir els circuits burocratitzats i disminuir alhora la llista despera). Cal considerar que la histria clnica s propietat del malalt i no del centre, que est al seu servei i, per tant, noms es poden admetre reserves i limitacions al seu accs vinculades a la propietat intellectual dels seus autors. Aquesta histria clnica anir amb targeta daccs i codi en mans de lusuari, el qual autoritzar laccs als professionals que el porten i en casos determinats, justificats quan perilli la vida de lusuari). Per a fer aix possible, Catalunya ha de tenir la xarxa dinternet ms rpida dEuropa a uns preus raonables, no abusius. de lexcs de freqentaci amb pedagogia social i programes dabordatge especfic (bio-psico-social) pels casos que representin grans desviacions de la mitjana i, si sescau, mesures econmiques moderadores en casos del mal s continuat. la despesa farmacutica per evitar que continu essent una partida massa elevada en el pressupost de sanitat, respectant la llibertat de prescripci. Cal finanar noms limport de lespecfic (marca o genric) ms barat a igualtat de dosi i presentaci, i cal establir frmules objectives de valoraci teraputica de les novetats farmacolgiques finanant, selectivament, en funci de la millora que reportin a larsenal teraputic existent. reelaborar un pla nacional dordenaci dels serveis durgncia que valori les necessitats assistencials, tenint en compte la dispersi de la poblaci, lorografia i les comunicacions. Reconsiderarem el tancament dels centres que atenen poca poblaci o fan poques assistncies. del sistema actual de transport sanitari, amb millora de leficincia en la gesti i amb concursos pblics transparents. la presncia del catal a tot el sistema sanitari (tant pblic com privat), impulsant ls real de la nostra llengua, tant a nivell escrit com oral, per tal de fer possible la progressiva normalitzaci cultural del nostre pas. per a la Generalitat la titularitat de la propietat de tots els immobles de lInstitut Catal de la Salut a Catalunya.
334 Reducci
335 Racionalitzar
336 Cal
337 Reestructuraci
338 Augmentar
339 Reclamar
INDEPENDNCIA 2014
49
Programa electoral 2012 CONDICIONS LABORALS

340 Millorar
progressivament les condicions laborals i econmiques dels professionals sanitaris, com a reconeixement de lesfor que han fet els darrers trenta anys, evidenciant la discriminaci salarial respecte als seus homlegs de la Uni Europea. convenis sanitaris sectorials propis. Un conveni propi (mdic, dinfermeria, etc.) permetr als seus professionals de negociar les seves condicions laborals generals amb qui realment els remunera (el Departament de Salut, propietat de tots els catalans), no amb patronals atpiques. Els convenis diferenciats suposen un benefici per a ambdues bandes, donat que els negociadors sn coneixedors dels temes que directament els afecten.
341 Establir
ATENCI SANITRIA
342 Shan
dincrementar els recursos destinats a latenci sanitria dels pacients amb dependncia, potenciant el paper dels metges de capalera, dels professionals dinfermeria i latenci domiciliria. la collaboraci amb serveis socials, establint convenis de collaboraci entre els centres educatius i els centres sociosanitaris per qu els ciutadans puguin fer-hi serveis comunitaris voluntaris o com a compensaci de sancions, fomentant-hi tamb la seva formaci terica i prctica. les inversions en salut mental, donada lalta prevalena de patologia psiquitrica en la nostra societat. prioritat a la prevenci en tots els nivells, sobretot a latenci primria i a lescola. Farem campanyes dinformaci en els centres densenyament per als alumnes i per als mestres. Les campanyes tindran un contingut dinfor maci sanitria general i especfica sobre les drogues i les seves conseqncies, i sobre els trastorns de la conducta alimentria (com lanorxia i la bulmia) que afecten ladolescncia i sobretot les dones. la prevenci i el tractament de les diferents toxicomanies per possibilitar-ne la reinserci social. els recursos disponibles, els protocols i la formaci continuada dels professionals sanitaris per a millorar latenci i la prevenci del maltractament de les dones i els menors. els serveis de planificaci familiar i anticoncepci, garantint el personal adequat i tamb lassistncia per a la interrupci de lembars en els centres pblics, defensant la situaci legal actual.
343 Incrementar
344 Mantenir
345 Donar
346 Millorar
347 Millorar
348 Millorar
RECERCA
349 Incrementar
la inversi en recerca biomdica, potenciant els actuals centres capdavanters. El futur del nostre pas s leconomia del coneixement, s a dir, la recerca aplicada, lligada i dirigida a la indstria especialitzada. La recerca ha de ser permanentment avaluada i transparent.
INDEPENDNCIA 2014
50

350 Sollicitarem
la creaci de l Agncia Europea de Biomedicina amb seu a Torrebonica (Terrassa). Catalunya no t cap seu dAgncia de la Uni Europea. Seria el catalitzador per fer de Torrebonica seu dun clster de recerca biomdica lligat a les empreses del pas . Sha de crear progressivament un model similar al de Medicon Valley a Escandinvia.
TERRITORI
Encarem el segle XXI amb lamenaa del canvi climtic, a la qual hem de reaccionar des del medi ambient, per tamb des de les infraestructures, la defensa dels sistemes productius i la protecci de les persones. Tenim la gran oportunitat daprofitar la nostra necessitat dadaptaci a aquest problema per a endrear adequadament el territori i millorar les infraestructures (de transport de persones, mercaderies i energia; de producci denergia; de relaci ciutadana). Partim dun pas existent, malms per la feina mal feta i per la manca dinversions. I tenim uns recursos (no solament naturals, no tan sols econmics) molt limitats. La independncia ens permetr daconseguir ms recursos econmics, poder respectar millor els nostres recursos naturals i poder tenir millors maneres de fer i gestionar i no podrem culpar els altres dels nostres errors , per tamb hem de poder gestionar el territori, les infraestructures i el medi ambient durant el temps que ens falta per a arribar-hi. Hem dentendre que totes les activitats, fins i tot les ambientals, han destar subjectes a un model que consideri totes les externalitats, i que aquest model ha de comportar incentius i penalitzacions en una mesura adequada. Tamb ens oposem a la privatitzaci de les infraestructures pbliques, com la concessi de TABASA i Tnel del Cad, o dAiges Ter -Llobregat. Aturarem i, si cal, revertirem aquestes privatitzacions Finalment, constatem que moltes de les nostres propostes haurien estat ja realitat si shaguessin aplicat adequadament les estratgies i directives europees (per exemple: estratgia territorial, mobilitat sostenible, residus i abocaments, marc de laigua, avaluaci ambiental). I que la descoordinaci amb algunes administracions locals petites o entre diferents aspectes territorials es deu a la manca de compliment de la legislaci vigent en aspectes com la comunicaci entre les prpies administracions.
GESTI TERRITORIAL
351 Debat
i adopci dun model transversal de gesti territorial, en el qual les agncies i gerncies sectorials (de laigua, de la natura, de la contaminaci, de lurbanisme, dels residus, de totes les infraestructures) serveixin de model per a la nova divisi territorial dins la Catalunya Estat, amb unes demarcacions veguerials que partiran de les set que inclou lactual llei de vegueries ms la del Peneds, i eventualment alguna altra; aquestes vegueries recolliran unitats de gesti territorial (d'mbit habitualment menys extens) i unitats de participaci ciutadana (de l'mbit dels actuals municipis i pedanies).
INDEPENDNCIA 2014
51
Programa electoral 2012 TERRITORI I MEDI AMBIENT

352 Millora
de la legislaci sobre avaluaci ambiental estratgica, impacte ambiental, paisatge, biodiversitat i espais naturals, contaminacions ambientals, amb la potenciaci de les diverses agncies sectorials. Revisi dels processos i legislaci en matria durbanisme i de sls contaminats i abocaments. Elaboraci duna llei de costes de Catalunya que garanteixi ls p blic de la costa i sigui coherent amb la planificaci territorial i urbanstica del nostre pas. de la participaci de la societat civil, mitjanant dadopci de modificacions en el codi civil, fiscalitat i governament per exemple afavorint els acords de custdia del territori. Promoci de lactivitat de les entitats no lucratives i els ens pblics mitjanant el seu accs a diferents fons de promoci europeus. dun territori endreat, en el qual no tinguin cabuda les actuacions especuladores, les edificacions illegals, la urbanitzaci extensiva. Potenciaci de la rehabilitaci dels nuclis poblats antics i dels entorns periurbans, i tamb la renovaci del parc dhabitatges obsolets, la promoci de lagricultura cvica i la defensa dels assentaments dispersos de carcter histric. de les regions fluvials associades a les conques de la Muga, el Fluvi, el Ter, la Tordera, el Llobregat, el Foix, el Gai i lEbre, de les regions naturals associades a la xarxa Natura2000.
353 Promoci
354 Potenciaci
355 Defensa
HABITATGE
356 Tornarem
a presentar la proposici de Llei de Daci en Pagament, de manera que les persones que tinguin la totalitat de la plena propietat dun habitatge que estigui hipotecat, podran donar-lo en pagament unilateralment als titulars de la hipoteca, sense que calgui cap altre pagament o indemnitzaci. Solidaritat Catalana per la Independncia va ser el primer grup parlamentari a presentar aquesta proposici de llei. de lhabitatge social de lloguer mitjanant la recuperaci dels habitatges buits, en propietat de bancs i en especial dobres no finalitzades; la gesti i el condicionament daquests habitatges es donar preferentment a entitats de caire social.
357 Promoci
ENERGIA
358 Planificaci
del tancament, a curt termini i duna manera irreversible, de les centrals nuclears situades en territori catal, sense prrrogues en la data de finalitzaci de les seves respectives autoritzacions. Som conscients que, sense la Independncia, aquesta planificaci ha dincloure instar el Govern espanyol a aquest tancament, ja que la Catalunya autnoma no t competncies per a regular aquest aspecte tan perills per a les nostres vides i els nostres ecosistemes.
INDEPENDNCIA 2014
52

359 Establiment
dun model de qualitat, alhora que seguretat ambiental, en les lnies de distribuci denergia, que asseguri el subministrament en circumstncies normals, i dintre els parmetres lmit previstos amb els efectes del canvi climtic. un pla demergncia de lenergia a Catalunya, que contempli el lgic i progressiu abandonament dels combustibles fssils i la seva substituci per fonts denergia autctones, renovables i netes, sense impactes negatius sobre el territori, la biodiversitat o els consumidors. Aix comportar la participaci de la ciutadania i del mn local en lapropiaci del sistema energtic (generaci, distribuci i comercialitzaci). La independncia ens permetr establir un ens regulador propi, que faciliti un mercat energtic realment lliure en tots els tres trams esmentats.
360 Promourem
TRANSPORT I MOBILITAT
361 Potenciaci
del funcionament 24/7 (a tothora i dia) dels ports de Barcelona, Tarragona i Palams, i dels aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Lleida, interconnectats entre tots ells per via terrestre, en el marc de crear la Catalunya Hub del sud dEuropa. lestabliment de zones franques intermodals que permetin la plena competitivitat dels nostres espais logstics, actualment limitada per aspectes duaners. de les infraestructures de transport a la realitat i a les necessitats de les empreses situades a Catalunya. i tornarem a presentar la proposici de llei per un sistema totalment integrat de transports pblics de tarificaci unificada, que afavoreixi la mobilitat sostenible, que afavoreixi les connexions i sincronies intermodals i sadapti en els seus horaris i trajectes a la realitat social i a les mobilitats obligades. Ens agradaria que el Govern, en tot cas, ens copis sencera, i no parcialment, la nostra proposta. impuls i millora de les infraestructures terrestres actuals (viries i ferroviries) perqu esdevinguin una autntica malla de vertebraci territorial. Estudi de viabilitat de noves lnies ferroviries. Acabament de les infraestructures pendents, sense menysprear cap dels aspectes (connexi amb Europa mitjanant, per no nicament, el corredor mediterrani; necessitats de gran capacitat de les indstries; evitaci daccidents; sostenibilitat ambiental, tant per a la contaminaci dels nuclis urbans com per a la biodiversitat). a presentar la llei de supressi dels peatges amortitzats, i demanarem tamb lanullaci de totes les multes illegals posades als conductors que no han pagat peatges. Impulsarem ladopci de sistemes de peatge que gravin els usuaris que no generen cap benefici ni paguen els seus impostos a Catalunya (p. ex. eurovinyeta). de sistemes de mobilitat ms sostenibles: millora de qualitat del transport pblic, trajectes compartits en vehicle privat, promoci dels vehicles elctrics i dun sistema dimplantaci de suficients punts de recrrega a tot Catalunya, tant en estacions de servei com en aparcaments al carrer.
53
362 Afavorir
363 Adaptaci
364 Millorarem
365 Adaptaci,
366 Tornarem
367 Impuls
INDEPENDNCIA 2014

Estudiarem la nova situaci de mobilitat generada amb els nous sistemes de transport i la supressi de peatges i planificarem actuacions sobre els punts negres on es continun produint accidents..
368 Impuls
destratgies de recrrega en els aparcaments particulars mitjanant lnies de subvencions a ladaptaci dels esmentats espais. ladaptaci de la normativa dels vehicles demergncia (ambulncies i bombers) perqu els seus llums prioritaris puguin ser blaus, igual que en la resta de lEuropa civilitzada, i no perms per criteris policials espanyols. la millora del nucli de rodalies de Barcelona, i la creaci dels nuclis de rodalies de Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa, que faciliten el dia a dia de gran part de la societat, eviten emissions contaminants i el collapse de la xarxa de carreteres. Tamb caldr apostar per una millora dels trens regionals per garantir la mobilitat arreu del territori, especialment en aquelles lnies amb una menor freqncia o que han patit retallades de servei. la finalitzaci de lexecuci de determinats trams de la L9/L10 del Metro de Barcelona, relacionats amb la Zona Franca i lAeroport, la L4 fins a La Sagrera aix com la L3 fins a Trinitat Vella. la conversi total de les vies ferroviries dample ibric a ample internacional des del primer moment que es pugui intervenir sobre la xarxa ferroviria actualment titularitat dAdif. La conversi progressiva comenar pels trams que permetin millor benefici (enllaos, empreses, grans lnies) i considerar tamb el desdoblament dels trams de via d'ample mtric (SriaMartorell-Castellbisbal-Port) que ho puguin necessitar
369 Promourem
370 Prioritzarem
371 Prioritzarem
372 Promourem
TELECOMUNICACIONS
373 Potenciaci
duna xarxa de transmissi de dades daltssima velocitat i de telefonia mbil dalta capacitat en tot el territori, distribuda mitjanant suficients punts emissors, sense afectaci a la salut o al medi ambient, amb la necessria collaboraci de les administracions locals i les empreses operadores, per assolir nivells deficincia, qualitat i sostenibilitat propis dun pas europeu i suficients per a les necessitats futures de les empreses, la cultura i la societat. de laccs universal a la xarxa mitjanant la promoci de serveis en biblioteques i centres TIC, o loferta de subministradors autnoms locals de wifi, en totes les comarques i poblacions de ms de 2.000 habitants. de freqncies, per a la correcta implantaci territorial, i alliberament de lespectre radioelctric i aprofitament dels canals de TDT no utilitzats per a assignar-los a usos de recerca i dinnovaci. del projecte de laprofitament adequat de les installacions de les rdios i televisions de lEstat espanyol a Catalunya, quan passin sota control del nou Estat catal.
374 Potenciaci
375 Reassignaci
376 Preparaci
INDEPENDNCIA 2014
54

Independència 2014

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Independència 2014

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

5. Treballarem per estendre la independncia a la resta de la Naci catalana.

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

ACCI SOCIAL I DRETS DE LA CIUTADANIA

Programa electoral 2012

PILARS DE LA POLTICA SOCIAL EN LA CATALUNYA ESTAT

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

BENESTAR, QUALITAT DE VIDA I COHESI SOCIAL

Programa electoral 2012

POLTIQUES SOCIALS I LABORALS

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

MEMRIA HISTRICA I PATRIMONI

Programa electoral 2012

CREACI I EMPRESA CULTURAL

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

98 Promourem el canvi de nom de TV3 al de Televisi de Catalunya (TC), atenent que el

Programa electoral 2012

TRANSVERSALITZACI DE LA PERSPECTIVA DE GNERE

TREBALLAR AMB ASSOCIACIONS

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

119 Promourem 120 Promourem

Programa electoral 2012 ATUR, COMPETITIVITAT I EXPORTACI

Programa electoral 2012

EMPRESA, INNOVACI I RECERCA

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012 TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI (TIC)

MITJANS DE COMUNICACI I TELECOMUNICACIONS

Programa electoral 2012

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

Programa electoral 2012

178 Promourem 179 Impulsarem

Programa electoral 2012

el catal sigui lnica llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

Programa electoral 2012 CULTURA I ENSENYAMENT

ESCOLA CATALANA: PBLICA I DE QUALITAT

200 Desaparici 201 Augment

Programa electoral 2012

Programa electoral 2012

EDUCACI INTEGRADORA I DEXCELLNCIA

214 Fomentar 215 Valoritzar

216 Valoritzar 217 Vetllar 218 Retirar

per la sustentaci de les escoles rurals i el seu acompanyament.

ESPORTS I ACTIVITAT FSICA

Programa electoral 2012

223 Donarem 224

ESPORT DE BASE I ESCOLAR

que tots els clubs esportius cren escoles de Base.

Programa electoral 2012

la creaci de collegis professionals doficis entorn a lesport de

ACTIVITAT FSICA AMB FINALITATS SOCIALS

Programa electoral 2012

245 Facilitarem 246 Fomentar

HOMOSEXUALITAT, TRANSSEXUALITAT I BISEXUALITAT