1

Manifest. #hihaalternativa Bloc 1. Economia i Ecologia

Eix una nova Poltica Econmica per sortir de la crisi Eix de lEstratgia per a la creaci docupaci i el canvi de model productiu Eix de defensa dels drets socials i laborals dels treballadors i treballadores Eix de la poltica industrial Eix Economia social Eix del comer i el turisme Eix de medi ambient i territori A. Territori i urbanisme B. Canvi climtic, energia, lluita contra la contaminaci C. Mobilitat, infraestructures de mobilitat, transports. Ports i aeroports D. Abastament i sanejament daigua E. Residus F. Biodiversitat i medi natural G. Defensa dels animals. Eix dagricultura, ramaderia, pesca, alimentaci i desenvolupament Eix de la societat de la informaci

4 6 6 18 22 32 36 40 44 45 46 49 53 56 58 60 63 70 72 72 81 91 97 107 116 121 127

2

Bloc 2. Estat de benestar

Eix Salut Eix Educaci Eix Universitat i recerca Eix Cultura Eix Poltiques socials Eix Habitatge i poltica de barris Eix Drets dels consumidors i consumidores Eix Esports

Bloc 3. Llibertat per decidir

Eix de drets nacionals Eix Poltica lingstica Eix Governs locals i organitzaci territorial Eix dAcci exterior i UE

130 130 138 142 147 152 152 160 163 171 175 178 180 183 185 189 193 193 198

Bloc 4. Nova Poltica

Eix de Qualitat democrtica Eix de la Reforma de lAdministraci Eix de Seguretat pblica i emergncies Eix Justcia i Dret Eix Migraci i ciutadania Eix Llibertats sexuals Eix Memria democrtica Eix Lacitat Eix Cooperaci, Pau i Drets Humans Eix Mitjans de comunicaci

Bloc 5. Programes transversals

Poltiques feministes per una societat 50/50 Eix de desigualtat generacional i emancipaci juvenil

#hihaalternativa
Qui diu que no hi ha alternativa? Ho diuen els grans poders econmics, el sistema financer i els governs de la dreta europea. Ho diu l1% de la societat, els que volen reduir els salaris i les despeses socials retallant i privatitzant lEstat de Benestar mentre mantenen o, fins i tot, incrementen els seus marges de beneficis. Ho diuen Merkel, Rajoy i Mas, que han aplicat la mateixa poltica dausteritat salvatge que ens ha portat novament a la recessi econmica. Els que estan guanyant amb aquesta crisi sn els que diuen que no hi ha alternativa, que no podem canviar res. Per lalternativa no noms s possible sin que s necessria. La poltica de lausteritat dogmtica ha fracassat arreu. Els pasos del sud dEuropa que lhan aplicada estan en pitjors condicions que abans: recessi, creixement de latur i de la pobresa, enfonsament de les classes mitjanes i desmantellament de lEstat de Benestar. I en els pasos del nord dEuropa shan incrementat les desigualtats i la precarietat laboral i social i les perspectives econmiques han empitjorat. Hi ha alternativa, perqu centenars de milers de persones han sortit al carrer contra les retallades socials o participant en les vagues generals per exigir la sobirania popular davant els mercats. I tamb centenars de milers de persones van sortir al carrer el passat 11 de setembre per reclamar sobirania nacional. Per lalternativa no s un retorn al passat. Ni podem ni volem tornar a un model econmic especulatiu que destrueix i consumeix recursos naturals sense fi, ni a un model autonmic que no respon ja a les aspiracions nacionals de Catalunya; ni a una poltica elitista i poc transparent. Aixecar Catalunya? CiU no noms no ha aixecat Catalunya, com va prometre Mas, sin que el pas est pitjor que fa dos anys. Leconomia est en recessi, hi ha ms de 800.000 persones aturades, cada dia 192 es queden sense feina; ms de 2.000.000 de persones es troben en risc de pobresa; en els darrers dos anys han tancat ms de 13.000 empreses, 20 cada dia; i 102 persones sn desnonades diriament perqu no poden pagar la hipoteca. La poltica de retallades sha demostrat intil i injusta. s intil perqu ha provocat destrucci de llocs de treball, el tancament de milers de petites i mitjanes empreses i ms recessi. I s injusta perqu ha fet recaure els costos de la crisi en les classes mitjanes i treballadores que ms necessiten de lEstat de Benestar, mentre sha eliminat limpost de successions al 6% de famlies ms riques.

CiU sempre sha volgut apropiar de Catalunya i ara del dret a decidir. Per #CataloniaIsNotCiU, s un pas plural en el qual les institucions han destar al servei de la societat i no dun partit. La defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i el dret a decidir sn patrimoni duna societat que s plural i diversa. La Catalunya de tots els drets Estem patint tres crisis. Una crisi social i econmica que les poltiques de Zapatero, primer, i ara les de Rajoy i Mas han incrementat; una crisi de la poltica originada per un sistema poc transparent i amb casos de corrupci; i una crisi nacional, conseqncia de la sentncia del Tribunal Constitucional contra lEstatut i la poltica de recentralitzaci del PP. En aquests moments els dilemes reals de la societat catalana per sortir de la crisi social, poltica i nacional en la que ens trobem sn: Redistribuir o retallar. Continuar amb la poltica de retallades en leducaci, la salut, els salaris, les prestacions socials i les pensions o redistribuir la riquesa i els esforos per sortir de la crisi amb una profunda reforma fiscal perqu pagui qui ms t i qui ms contamina. I una poltica que prioritzi la creaci de llocs de treball. Transformar o conservar. Conservar un sistema poltic opac i allunyat de la ciutadania o garantir la transparncia fent que tota la informaci sigui pblica i fomentar la participaci ciutadana celebrant consultes populars perqu la gent decideixi. Llibertat per decidir o recentralitzaci. No ens resignem a la recentralitzaci que imposa el PP. La propera legislatura Catalunya ha de poder decidir amb llibertat i sense lmits. Volem, a partir de la nostra sobirania com a poble, decidir el futur.

ICV-EUiA proposem una nova prosperitat compartida i ecolgica. Presentem un programa que es fonamenta en lequitat, en el repartiment just de la riquesa i els drets socials; en lecologia, lestalvi i leficincia i leconomia verda; i en ltica, amb una nova poltica radicalment democrtica basada en lhonestedat, la transparncia i la participaci ciutadana. Estem davant un nou procs constituent, duna nova etapa. En aquests dos anys de legislatura ICV-EUiA hem estat el referent a loposici. En aquesta nova etapa volem ser el referent de la construcci de lalternativa. Una alternativa per garantir tots els drets, els drets nacionals i els drets socials. #itantsipodem

Bloc 1. Economia i Ecologia

Eix duna nova poltica econmica per sortir de la crisi
Objectiu El fracs de les poltiques dausteritat per sortir de la crisi s una evidncia contrastable, desprs de cinc anys de crisi, la realitat s que les poltiques de retallades ens han portat a la Gran Depressi. Avui s imprescindible recuperar la plena ocupaci, reduir la pobresa, reduir la desigualtat creixent que fa que siguin les classes populars i les classes mitges qui estem pagant tot el preu duna crisi que no hem generat nosaltres. Davant el fracs evident de les retallades, cal capgirar totalment les poltiques neoliberals impulsades pel govern de dreta de CiU. Criteris Acabar amb la poltica de retallades indiscriminades o contra els sistemes de protecci social. Retallar no s austeritat, s fer pagar la crisi als treballadors i treballadores i a les capes ms vulnerables de la societat. Actuar a favor de la sostenibilitat de les finances pbliques com a proposta alternativa a la consolidaci fiscal. Per aix cal eliminar el frau fiscal, augmentar la fiscalitat a les rendes ms elevades i millorar el rigor en la gesti pblica. Unes finances pbliques sostenibles impliquen lharmonitzaci fiscal europea que posaria fi al tracte fiscal privilegiat de les rendes altes i de les grans corporacions empresarials. Tamb requereix la desaparici dels paradisos fiscals font dinjustcies fiscals i afavoridors dels elevats fraus fiscals. El comproms de les institucions europees i dels seus membres en una sortida coordinada de la crisi de tots els pasos, especialment amb els ms vulnerables econmicament. En aquest sentit, lemissi deurobons constitueix el comproms de tots els pasos amb la defensa duna Europa cohesionada socialment i econmica. Tanmateix, la sortida de la crisi sha de plantejar en el marc dun nou model productiu i de consum sostenible mediambientalment i, per tant, el desenvolupament de noves activitats requeririen el seu finanament mitjanant el pla dinversions en economia verda finanat amb fons del Banc Europeu dInversions (BEI) aprovats el mes de juny i lemissi de bons per al finanament de projectes del Green New Deal europeu, la qual cosa permetr avanar cap a la transformaci ecolgica de l'economia europea. El volum dels ajuts financers destinats a cada pas ha danar en proporci a la quota daturats que tinguin per sobre del 5%. Cal regular els mercats financers i limitar, quan no prohibir, determinades prctiques especulatives que posen en perill lestabilitat financera de les economies europees. Proposem la imposici de forma immediata duna taxa sobre les transaccions financeres que poden afavorir lespeculaci, ms enll de la limitada proposta de la Comissi Europea, i inspirada en lanomenada Taxa Tobin que ve defensant histricament el moviment alterglobalitzador.

Impulsar la fiscalitat financera sobre les operacions especulatives, bsicament els moviments a molt curt termini i que afecten monedes, deute pblic, aliments i primeres matries bsiques. Establir un nou conjunt dindicadors econmics. El PIB mesura el flux anual dels ingressos generats per leconomia, per no serveix per mesurar el progrs, la igualtat, el benestar social i lestoc de recursos naturals. Proposem crear indicadors que mesurin el valor que per a la societat tenen algunes activitats que ara queden fora de leconomia del mercat, com la cura a les persones, a la llar i daltres usos del temps. Creiem que cal afegir indicadors de desigualtat com a element central per mesurar la situaci econmica. Tamb hem de poder quantificar la riquesa en les seves formes diferents, com el capital natural i el capital social. Labsncia daquesta mesura ens impedeix quantificar lerosi evident del capital natural o conixer la millora o lempobriment del capital social i hum de la nostra societat. Tamb creiem que, de la mateixa manera que el PIB sha mostrat insuficient per mesurar lactivitat, en l'ambit dempresa el resultat financer daquesta s insuficient per mesurar el seu xit. Per aix cal mesurar les empreses mitjanant nous indicadors com el Balan Social o del B Com que tinguin en compte el seu impacte socioecolgic i les externalitats positives o negatives que generen. Les empreses amb un balan social adequat, haurien de tenir preferncia per obtenir finanament pblic, ajuts i subvencions. Una economia al servei de les persones

Una economia integrada a Europa de forma federal i amb tots els mecanismes de la governana econmica integrats que evitin la manca de mitjans actual per encarar la crisi i evitin la dependncia europea de les finances especuladores. Ratificar els drets sindicals, laborals i socials dins del sistema democrtic i estendrels internacionalment, primant una distribuci de la renda ms equitativa per sobre de lacumulaci de riquesa. Establir poltiques adreades al Tercer Sector i la promoci de l'associacionisme reconeixent no sols la seva tasca social sin el seu paper com activitat econmica, de creaci de llocs de treball i de progrs social. Controlar els monopolis i oligopolis, especialment en els sectors dels serveis pblics, les xarxes de transport, la comunicaci i la tecnologia, i amb un tractament especfic pel sistema financer. Una economia ecolgica

Potenciar limpuls de les energies renovables. Els resultats actuals apunten que la tecnologia existent permet iniciar el canvi energtic amb garanties. Regular el consum de primeres matries atenent a la seva disponibilitat futura i impulsar la utilitzaci de matries recuperables. Considerar el medi natural, tan afectat en lactualitat, com un dels nuclis doportunitats de treball i de generaci de benestar.

El canvi climtic sha de convertir en un eix de recerca, de desenvolupament tecnolgic dins dun pla de recuperaci de lequilibri atmosfric. Una economia que combini austeritat ambiental i equitat: la prosperitat compartida i ecolgica per sobre de la concepci tradicional de creixement. Impulsar el consum responsable, especialment en bns de carcter social, com a alternativa al consum illimitat actual. Regular la durabilitat dels productes per permetre que la seva vida til sallargui tot el que la tecnologia actual permet. Incrementar per llei el temps de garantia mnima en els electrodomstics. Establir leficincia energtica com un dels principals criteris a lhora destablir prioritats en equipaments i utillatge als serveis pblics. Considerar prioritria la tecnologia, com a font destalvi energtic, de matries primeres i dallargament de la vida til. El comer internacional ha dincorporar mecanismes que permetin el desenvolupament i els intercanvis, per que siguin conseqents amb la reducci del consum energtic i el desenvolupament social. Les matries bsiques i estratgiques, com lenergia, lalimentaci, etc., han destar protegides contra lespeculaci financera. La producci de proximitat ha de ser valorada i impulsada.

A. Acabem amb la ideologia fracassada de lEstabilitat pressupostria

Objectiu El programa econmic de lestabilitat pressupostria, que ha estat un clamors fracs, s la causa directa de que leconomia catalana hagi tornat a caure en recessi. De persistir en les retallades i lobjectiu del dficit zero, condum a la societat catalana a la seva fractura i a una degradaci social mai vista. Per aix, s imprescindible acabar de forma immediata i radical amb el programa econmic neoliberal del dficit zero. Propostes

1. 2.

Eliminar de la Constituci espanyola la preeminncia del pagament dinteressos i principal deute per davant de les despeses socials. Derogar les lleis destabilitat pressupostria. Situar la recuperaci econmica com lobjectiu fonamental de la poltica econmica a Catalunya, Espanya i la Uni Europea. En aquest sentit els objectius de dficit han destar supeditats a la consecuci de la sortida de la crisi. En aquest sentit cal modificar les lleis destabilitat pressupostria. Cal, per tant, revisar el pacte destabilitat, superant el dficit zero, per transformar-lo en un pacte de solidaritat, que prioritzi locupaci, les poltiques socials i mediambientals. Rebutgem les imposicions que suposen les condicions dels rescats que sestan imposant als diversos pasos i que han afectat ja a Catalunya i a Espanya. Lluny de configurar un escenari favorable a la crisi, lagreugen i condemnen al conjunt de la ciutadania a
8

la pobresa i la degradaci social. Cal avaluar el paper que han tingut aquestes lleis en generar la crisi de lausteritat i en aquest sentit transformar-les en normes que actun per preservar de forma correcta les economies i la seva poblaci de noves crisis financeres.

3.

El programa alternatiu de sortida de la crisi passa per la mobilitzaci dels recursos pblics i privats cap al canvi de model productiu i el reforament de lEstat del benestar. Propostes com Eurovegas constitueixen un error i una irresponsabilitat social de voler insistir en un model de desenvolupament fracassat i que ha estat el que ha condut a la pitjor crisi de leconomia catalana i espanyola. Elaborar un Pla de Racionalitzaci de la Despesa Pblica, un pla dequilibri fiscal sense retallades socials. Millorar les finances pbliques passa, per una banda, per augmentar de forma significativa els ingressos fiscals i, per laltra, per ms rigor i transparncia en la gesti dels recursos pblics, aix com revisar les depeses pbliques de forma que prevalguin les dinters general (salut, educaci, serveis socials, cultura...).

4.

El Pla de Racionalitzaci de la Despesa Pblica permetr reduir unes despeses determinades sense que aix afecti lEstat del benestar ni les inversions en infraestructures necessries per millorar el nostre model productiu, ni que consisteixi en reduir els salaris dels treballadors i treballadores del sector pblic. Ans el contrari, cal revisar els ingressos del personal al servei de les diverses administracions a fi de recuperar el poder adquisitiu perdut, aix com el manteniment del volum docupaci pblica com una font ms de creaci docupaci. Una gesti pblica acurada i eficient exigeix, entre altres, racionalitzar el nombre dentitats pbliques, complir de forma efectiva amb els requisits de publicitat i competncia en les licitacions pbliques eliminant de forma general les modificacions posteriors de contractes, seguir els procediments de concurrncia en la concessi de subvencions eliminant de forma taxativa qualsevol concessi directa, etc. Per tamb, cal reduir la despesa en infraestructures que no responen a necessitats socioeconmiques, reduir la despesa militar, reduir el pressupost de la Casa Reial, eliminar aportacions pbliques a lEsglsia catlica, racionalitzar la despesa farmacutica, suprimir ministeris i organismes que tenen competncies transferides a les comunitats autnomes, suprimir les diputacions provincials, reduir a un nic nivell ladministraci local fomentant la mancomunaci de municipis per a la gesti dels recursos i serveis a municipis ms petits o reduir la despesa en alts crrecs de les diverses administracions.

5.

Promoure la Llei de transparncia de la gesti pblica a les administracions catalanes que atorgui la mxima informaci i transparncia de les actuacions pbliques al conjunt de la ciutadania. Una enorme font de malbaratament de recursos pblics, a ms dillegals, han estat els casos de corrupci detectats, aix com situacions de connivncia amb la gesti pblica dinteressos de grups empresarials en benefici propi. Tots aquests processos salimenten de lopacitat ms gran. El bon s dels recursos pblics requereix laccs pblic, fcil i intelligible dinformaci per part de la ciutadania. En aquest sentit, a ms de reforar els mecanismes existents de control i fiscalitzaci dels comptes pblics pels organismes ja existents, cal establir
9

registres pblics unificats on totes les administracions pbliques i totes les entitats dependents dipositin els seus comptes, cal fer efectiva la informaci sobre subvencions, ajuts atorgats, avals concedits, contractacions efectuades, etc., i establir mecanismes punitius eficaos en el cas dincompliments. La llei tamb haur de regular la publicitat estricta de les agendes del President, consellers i conselleres de lAdministraci de la Generalitat i de les seves entitats dependents, aix com dalcaldes i membres dels governs municipals de les ciutats catalanes principals.

6.

Promoure la creaci a nivell europeu duna agncia pblica de qualificaci del deute per assegurar transparncia i independncia. Donats els resultats dels anlisis efectuats en lmbit UE de lactivitat de les agncies de qualificaci que qestionen la credibilitat real dels sistemes de valoraci creditcia, realitzats en els darrers anys, proposarem a la UE la creaci duna agncia de qualificaci europea pblica, amb criteris tcnics davaluaci transparents, reglamentats i veritablement independents. Promoure una auditoria del deute i la despesa, i dels recursos econmicsfinancers emprats en rescatar o ajudar al sistema financer i altres grups o projectes empresarials (ajuts a bancs i caixes, autopistes, autovies, dficit tarifari de les companyies elctriques...). El fet que aquestes despeses hagin estat en detriment de despeses socials bsiques amb els costos greus per a les condicions de vida de la ciutadania i hagin generat de forma directa o indirecta un endeutament que ha comportat afegir un cost per la ciutadania (increment de la despesa per interessos...) podria considerar-se que ens trobem davant duna situaci de Deute illegtim.

7.

Tanmateix, lactual situaci de greu crisi econmica, ha estat fruit de prctiques financeres irresponsables i errnies de canalitzaci de crdit cap al sector immobiliari, que han causat conscientment una bombolla de preus dels habitatges sense que les entitats reguladores (Banc dEspanya, CNMV...) actuessin adequadament. Tot aquest conjunt de prctiques que van comportar elevats beneficis als poders financers han redundat en elevats costos per la ciutadania i, per tant, sembla del tot raonable que aquesta soposi a haver de ser la que respongui dels deutes acumulats. Cal evitar el pagament dinteressos alts pel deute sobir dentitats financeres, quan aquestes obtenen finanament del BCE a l1%. Proposem recollir la proposta sorgida i treballada per la societat civil en el marc de la Plataforma per lAuditoria Ciutadana del Deute i efectuar una auditoria del deute que determini la legitimitat o illegitimitat de les despeses i els deutes. En cas que es determins la illegitimitat de deutes determinats, aquests no haurien de pagar-se. En qualsevol cas, els ajuts, les subvencions i els avals a entitats financeres, empreses i grups empresarials haurien destar sotmesos a lexecuci de condicions i contrapartides socials, lavaluaci del retorn social que justifiqui ls de recursos pblics i el control del seu compliment. En cas dincompliments sha dexigir la devoluci dels recursos econmics pblics. Proposem la negociaci amb les entitats financeres duna moratria en el pagament dinteressos i deutes per garantir el pagament a concerts socials, sanitaris o educatius. Proposem un procs de negociaci dels tipus dinters que paga el Govern per tots els seus deutes, estudiant cas per cas i fent pbliques i transparents totes
10

les quanties daquests interessos i les entitats financeres que sen lucren. No afectaria en cap cas als bons anomenats bons patritics.

8.

Rebutgem el Memorndum dEnteniment, perqu s una imposici no democrtica que forma part dun programa poltic que t com a objectiu la devaluaci interior del sud dEuropa, mitjanant reformes destinades a leliminaci de drets socials. Proposem renegociar les condicions del prstec pel rescat bancari i la immediata implementaci de la Uni Bancria, per tal de separar el risc sobir del risc privat. No acceptarem cap condicionalitat ms dEuropa per continuar salvant els bancs. Proposem la revocaci i votaci en referndum del Fiscal Compact, el qual, donat que s un tractat internacional per fora de la UE, sha de portar a consulta popular. La nova regulaci financera ha de posar les finances al servei de les persones, per aix rebutgem el Memorndum dEnteniment actual, perqu aquest MoU no afronta aspectes tan clau com, per exemple, el sistema de presa de decisions per a limitar el risc, la desvinculaci del sector financer de l'immobiliari, la necessitat d'un escrutini ms gran del Banc dEspanya o la necessitat de determinar les responsabilitats dels culpables. Demanem la creaci dun fons social europeu, per tal que aquelles persones que shan quedat sense prestaci pblica puguin accedir a alguna ajuda. Aquesta s la solidaritat europea veritable i no la dels prstecs.

B. Una fiscalitat justa i progressiva

Objectiu Disposar dun Estat del benestar al nivell dels estndards europeus requereix una fiscalitat que tingui capacitat de subministrar els recursos necessaris i que compleixi amb el principi de progressivitat fiscal que qui ms t i guanya ms contribueix. Avui, la causa principal del dficit pblic s el nivell elevat de frau fiscal que realitzen, principalment, les grans fortunes i els grans grups empresarials. Propostes

9.

Emprendre decidides actuacions en un Pla de Lluita Contra el Frau Fiscal Incrementar fortament els efectius humans i recursos tcnics de lAgncia Tributria de Catalunya per tal de perseguir el frau fiscal i leconomia submergida. LAgncia haur de treballar coordinadament amb lAgencia Estatal de Administracin Tributaria i daltres organismes de fora dEspanya per cooperar en la lluita contra el frau fiscal i poder aix, lluitar contra levasi fiscal dels grans patrimonis i les multinacionals. Noms reduint un 10% el frau fiscal catal, obtindrem al voltant de 1.600 milions deuros. Augmentar les sancions penals pel frau greu i ampliar els terminis de prescripci penal fins als 10 anys.

11

Fer les reformes legals necessries per a poder investigar el frau fiscal internacional, sigui quin sigui lorigen de la informaci que el denuncia, evitant que grans defraudadors quedin sense pena per qestions formals. Millorar la transparncia en la participaci en fons dinversi collectiva a lestranger. Fer prendre concincia solidria als despatxos, entitats financeres i altres a que collaborin en processos de frau fiscal. Impossibilitar a esportistes, artistes o qualsevol professional amb residncia a paradisos fiscals beneficiar-se dajuts, promocions o patrocinis pblics. Proposar a la UE la prohibici dels paradisos fiscals i de forma immediata prohibir operar a la UE als bancs amb sucursals en centres offshore (paradisos fiscals). Impossibilitar la contractaci pblica amb empreses que operen amb paradisos fiscals, aix com no reconixer la personalitat jurdica a les societats constitudes en paradisos fiscals per intervenir en el trfic mercantil espanyol. Crear censos obligatoris de bns i drets radicats a Catalunya, lEstat espanyol i lestranger. Derogaci de les amnisties fiscals.

10.

Reconstruir una fiscalitat justa i progressiva. Restituir lImpost de Successions mitjanant la modificaci de la llei 19/2010 de forma que les reduccions per parentiu siguin les existents prviament a aquesta llei, eliminar la reducci per parentiu addicional introduda per la llei 19/2010, eliminar la bonificaci del 99% establerta per la llei 3/2011 responsable de la insostenible caiguda en la recaptaci de limpost i introduir una reducci variable de la base imposable per garantir que les herncies de fins a 160.000 euros pels familiars de primer grau no hauran de pagar limpost. El conjunt de propostes segueixen assegurant que lhabitatge habitual fins els 500.000 euros, gruix principal en la majoria dherncies, estigui exempt. Aix assegurar que la classe treballadora no es vegi ofegada per un impost sobre lhabitatge. Suposar uns ingressos addicionals dentre 400 i 500 milions deuros anuals addicionals, i noms afectaria al 10% dels contribuents. Creaci dun impost a les grans fortunes. Establir limpost de patrimoni de forma permanent, gravant especialment la tinena de bns mobles i immobles, a partir de nivells superiors a 1 mili deuros (tram impost sobre la riquesa), tot fixant el mnim exempt en els 500.000 euros i introduint increments lleugers del gravamen pels trams inferiors al mili deuros. Eliminar el tracte favorable a les rendes del capital respecte a les rendes del treball en limpost sobre la renda (IRPF). Actualment, les rendes del capital tributen de forma separada respecte a les rendes del treball i a un tipus
12

clarament inferiors per rendes equivalents. Per equiparar el tracte fiscal i augmentar els ingressos proposem que el gravamen del capital sigui: Un tipus mnim de gravamen sobre la base liquidable sobre lestalvi (capital) que sigui del 10%. Per les bases liquidables superiors a 6.000 euros el tipus marginal sigui variable i que arribi, com a mxim, al 17,5%.

Crear un nou tram autonmic en lIRPF per rendes superiors als 300.000 euros amb el mateix tipus de tram estatal. Aix situaria el tipus autonmic al 30,5%, que suposaria un tipus total al 61% a les rendes per sobre dels 300.000 euros. Alhora cal garantir que laplicaci daquests trams, tan estatals com autonmics, sigui de carcter indefinit, ja que actualment lampliaci del tram estatal s de carcter temporal. Restringir laplicaci del sistema de mduls noms a contribuents perqu almenys el 80% de les vendes es facin a contribuents sense dret a deducci. Garantir un tracte igualitari en lImpost de Societats per a les societats productives i les dinversi, de manera que aquestes ltimes tributin al mateix tipus que les productives clssiques. En aquest sentit, estarem parlant deliminar els privilegis, per exemple, de les SICAV (tributen a l1%) o daltres figures societries que ho fan a un tipus del 18%. Quedarien excloses daquest tractament lineal les empreses deconomia social, lgicament. Per les grans empreses shaurien destablir els mecanismes perqu el tipus efectiu, que actualment en molts casos s inferior al de les petites i mitjanes empreses, sapropi al tipus nominal. Establir un impost especfic sobre les vendes realitzades per Internet des de seus internacionals a descomptar de lImpost de Societats, que es pagui en proporci daquestes vendes al propi pas. En aquest sentit caldria avanar en una tributaci a nivell europeu dels grans grups empresarials, de forma que la tributaci dels guanys de les empreses es realitzi en funci dels seus guanys globals, i se'n distribueixi la recaptaci entre els diferents pasos atenent a la participaci de les vendes de cada pas en el total. Daquesta manera sevita el problema del desviament de guanys en base a costos del capital propi o de preus de transferncia poltics. Rebutgem l'increment de l'IVA imposat pel PP i proposem la derogaci del RD 20/2012, perqu considerem que s un increment fiscal injust i indiscriminat que est afectant majoritriament a les persones de classe treballadora. Restituir el tipus d'IVA redut i superredut per tots aquells bns que han canviat la seva classificaci, com els serveis culturals, el material escolar, ulleres... Treballar per impulsar les reformes legals necessries a l'Estat i a la UE per establir un impost sobre els bns de luxe amb un tipus ms elevat que el tipus normal. Crear un impost a la Banca. Imposar una taxa al voltant del 0,5% sobre el volum total dels dipsits de clients, i garantir que no repercuteix en usuaris i usuries. Limpost seria similar a lexistent a Extremadura i Andalusia. Les inversions i els crdits serien dedubles, pagarien nicament els dipsits, la qual cosa seria un incentiu clar a bancs i caixes a obrir laixeta del crdit i promoure inversions per projectes dutilitat pblica o d'inters social. A ms de
13

millorar larribada del crdit i de promoure inversions socials, la recaptaci potencial daquesta taxa a Catalunya s de 200 milions deuros anuals. Proposem la imposici de forma immediata duna Taxa sobre les Transaccions Financeres. Aquesta taxa del 0,3% sobre les transaccions financeres s hereva de lanomenada Taxa Tobin, que han defensat histricament els moviments socials. Alhora, cal cooperar i treballar amb els diversos estats que ja han traslladat a la Comissi Europea la seva voluntat d'implantar aquesta taxa perqu sigui un tribut de carcter universal. Aquest impost, a ms de garantir ingressos tamb s una eina per lluitar contra lespeculaci financera.

11.

La construcci duna fiscalitat ambiental amb el criteri general que qui contamina paga, per tal de fomentar comportaments ecolgicament ms responsables, internalitzant els costos ambientals tot gravant en funci del que es contamini i els efectes sobre el medi ambient per tal dafavorir una economia ms sostenible. Es proposa la modificaci dalguns impostos ja existents i la inclusi de noves figures impositives:

Modificacions en els impostos existents: Impost sobre determinats mitjans de transport (matriculaci). Eliminar l'exempci de la qual gaudien fins ara totes les embarcacions d'esbarjo i les aeronaus. Proposem de forma general millorar el clcul del pagament de limpost, actualment basat en els cavalls fiscals, per vincular-lo de forma ms precisa a les emissions i augmentar el nombre de categories existents, reforant aix el vincle entre el tipus impositiu i les emissions de CO2. Pla dincentius fiscals especfics per fomentar ladquisici de vehicles elctrics i els vehicles adscrits a un rgim de car sharing reconegut per l'autoritat municipal competent. Implantar en lIRPF una deducci per adquisici d'abonaments de transport pblic per part dels treballadors i treballadores. Ampliaci de supsits de desgravaci fiscal de lIRPF per a actuacions i inversions en finques en custdia i espais naturals protegits. Aplicaci del tipus normal en lIVA en comptes del redut, a serveis com la fumigaci de plantacions o el transport aeri. Per contra, s'aplicaria l'IVA redut a les rehabilitacions i habitatges protegits. Introduir deduccions en lImpost de Societats per a inversions d'estalvi d'energia i aigua i en despeses per afavorir la mobilitat sostenible dels seus treballadors i treballadores. Modificar els impostos locals per tal de bonificar les inversions en installacions destalvi, d'eficincia i que introdueixin les renovables.

Creaci de nous impostos: Gravar les emissions de CO2. La recaptaci potencial daquest impost, que existeix ja a Andalusia, s de 153 milions deuros anuals. Tendir progressivament a anivellar limpost sobre el petroli i el gasoil amb la mitjana
14

europea, en funci de les emissions contaminants. Gravar les emissions de gas i carb, que actualment no tenen cap tipus de gravamen. Replantejar la fiscalitat dels vols domstics que ara beneficien aquest sistema de transport en relaci amb daltres sistemes de transport. Implantaci de lEurovinyeta. Un impost sobre l'energia nuclear i l'emmagatzematge de residus radioactius, la recaptaci del qual es destinaria en part a un fons, gestionat per al desenvolupament alternatiu de les zones on estan situades les centrals, per millorar-ne el teixit econmic previ al tancament del total de les installacions. Aquest impost saplicaria tamb sobre la importaci denergia. La recaptaci potencial daquest impost s de 40 milions deuros. Impost sobre les emissions contaminants de sofre i nitrogen. Proposem la creaci dun impost sobre activitats que incideixen en el medi ambient. s un tribut propi de Catalunya que grava la contaminaci i els riscos que sobre el medi ambient ocasiona la realitzaci de determinades activitats, a fi de contribuir a compensar la societat el cost que suporta ja frenar el deteriorament de l'entorn natural. Existeixen impostos similars a Andalusia. Proposem recuperar el gravamen de protecci civil per a la utilitzaci de laeroport del Prat. A la proposta de llei de mesures fiscals del 2011, el govern de CiU va modificar el pagament dAENA com a empresa que realitza una activitat de risc, i la va deixar fora del gravamen a empreses afectades per un Pla Especial de Protecci Civil. Proposem que AENA per la seva activitat a laeroport del Prat del Llobregat, segueixi afectada amb el gravamen anterior, que permetria seguir recaptant uns 30 milions deuros anuals Impost per l'abocament i la incineraci de residus. Un impost sobre substncies d'elevat nivell de preocupaci, com les classificades per la normativa com a carcingenes, mutgenes o txiques per a la reproducci, per afavorir el consum de substncies alternatives menys nocives per a la salut humana. Crear un gravamen sobre les activitats que es beneficien directament o indirecta del patrimoni natural per finanar la creaci dun fons pblic de conservaci. Aquesta proposta ja es du a terme a pasos com ustria.

12.

Reformar la tributaci local incrementant-ne la progressivitat, en especial pel que fa a lIBI (Impost sobre Bns Immobles) establint una escala de gravamen creixent en funci del valor de limmoble, aix com la potestat destablir bonificacions en funci de les circumstncies econmiques, personals i/o familiars. Introduir nous impostos com limpost sobre caixers, aprovat recentment a l'Ajuntament de Barcelona a proposta dICV-EuiA. Desplegar la fiscalitat immobiliria, especialment sobre les plusvlues urbanstiques. Proposem que els increments de valors urbans o requalificatoris retornin a la societat. Aix s de justcia social i permetr contribuir a evitar en el futur nous processos despeculaci que han estat la base de la crisi financera actual. Proposem tipus progressius, en qualsevol cas superiors al 50% i que podrien arribar al 90% en el tram ms alt. Aquesta mesura es complementa amb
15

13.

limpost sobre canvi ds del sl. La recaptaci daquest impost es destinaria al Fons per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat creat per la Llei 42/2007.

14.

Llei pressupostria del finanament dels serveis socials i de la salut per a la cohesi social entre els catalans i amb la resta dEuropa. Llei que asseguri que no es pugui reduir limport total anual de la despesa en salut (promoci, prevenci i assistncia) i en serveis socials i que obligui el govern catal a convergir amb lEuropa de leuro en percentatge de despesa en salut i serveis socials respecte al PIB per capita en un termini mxim de 8 anys. La llei catalana que impulsarem ser complementria de la Llei orgnica per al finanament de la cohesi amb Europa en serveis socials i salut que propugnem per a tot lEstat espanyol. Mitjanant les dues lleis, els governs central i catal estaran obligats, si cal, a apujar els impostos que graven les rendes o patrimonis ms alts, els consums i activitats nocives per la salut o a aplicar imports ms elevats en unes noves Taxes per risc dinteressos de mercat en la salut i la sanitat pbliques que sestabliran per aplicaci daquesta nova llei catalana.

C. Banca i caixes destalvis

Objectiu En aquests dos anys, el govern de CiU ha assistit en silenci al desballestament programat de les caixes destalvi, que han estat dissoltes o, en el millor dels casos, reconvertides en un banc. Cal revertir aquest procs per defensar un model dentitats financeres basat en linters pblic, la destinaci dels beneficis a objectius socials, la proximitat a les persones, al teixit social i empresarial i treballar contra lexclusi financera.

Propostes

15.

Evitar la venda del banc intervingut de Catalunya Caixa a altres entitats financeres, mantenint doncs el seu carcter pblic en el seu procs de sanejament. Igualment, el Govern ha dassolir lobjectiu del rescabalament dels diners estafats als impositors de bancs i caixes a travs de les participacions preferents i altres mecanismes denginyeria financera fraudulents. Igualment, es donar ple suport a la daci en pagament amb saldo del deute i possibilitat de residncia familiar en rgim de lloguer social com a mecanisme preferent de resoldre els riscos de desnonament. Acabar amb lestafa de les participacions preferents. Garantir la devoluci del capital inicial de totes aquelles persones que van subscriure participacions preferents, havent manifestat un perfil inversor de baixa tolerncia al risc. Portar a terme les sancions corresponents a les entitats financeres que van vulnerar la llei ignorant els requisits legals per a la comercialitzaci de determinats productes financers de risc, com s el cas de les participacions preferents. Reforar la banca pblica. Davant del collapse creditici, ICV-EUiA defensar una banca pblica que actu directament, sense intermediaris financers per
16

16.

17.

prioritzar el crdit a les pimes, leconomia social, els microcrdits, lhabitatge social i la internacionalitzaci de lempresa catalana i lluitar contra lexclusi financera. Aquesta banca pblica inclou tant els instituts de crdit oficial, especialment lICF, com els bancs intervinguts amb prstecs de lEstat o del BCE. Aquesta banca pblica podria accedir al finanament directe del BCE, donat que TFUE preveu en el seu article 123 que les entitats de crdit pbliques rebran pels bancs centrals i pel BCE el mateix tractament que les entitats de crdit privades. Aix garantiria laccs a finanament a tipus dinters molt reduts i, per tant, que aquesta banca pblica fos lelement principal en matria de poltica econmica i possibilitar el retorn del crdit a leconomia real. Aquesta poltica darribada de crdit a leconomia amb criteris de sostenibilitat ambiental i financera suposaria un estmul econmic a gran escala per contribuir a la superaci de la crisi econmica i el canvi de model productiu.

18.

Promoure la banca tica. El fracs econmic i tic de la banca tradicional dna encara ms motius per a la promoci dinstruments de crdit que no fomentin bombolles especulatives, que no defraudin els seus impositors amb estafes tals com la de les participacions preferents i que no contribueixen a activitats rebutjables (armamentisme, especulaci, degradaci ambiental, especulaci amb aliments i primeres matries, etc.). En aquest sentit, a ms duna forta banca pblica, cal donar suport a les cooperatives de crdit i de banca tica. Incorporaci progressiva dels comptes de les administracions pbliques a comptes de la banca tica. Cal proporcionar la preparaci financera suficient a la ciutadania, per tal que pugui relacionar-se en millors condicions amb les entitats financeres. Establir el manteniment de les obres socials de les caixes destalvi pels bancs instrumentals o pels bancs adquirents en cas de reestructuraci. Separar clarament les activitats financeres especulatives de la banca convencional.

19. 20. 21.

17

Eix de lestratgia per a la creaci docupaci i el canvi de model productiu

Objectiu El Pla Nova Economia-Nova Ocupaci s una estratgia per a la creaci de nous llocs de treball a Catalunya i al conjunt de lestat a desenvolupar durant la propera legislatura i pretn reduir la taxa datur actual a la meitat. Lestratgia es fonamenta en el desenvolupament de les oportunitats que ofereix leconomia verda i de les poltiques socials i per promoure la transici cap a un model socialment ms just, que avanci en lequitat de gnere i ecolgicament sostenible.

A. Creaci de nous llocs de treball

Objectius Lestratgia Nova Economia-Nova Ocupaci planteja lobjectiu de creaci neta de llocs de treball fonamentats en un nou model productiu basat en la sostenibilitat i el reforament de lEstat del benestar i la convergncia social amb Europa i que, alhora, redreci els desequilibris econmics que impedeixen una millora sostenible. En el cas de convergir amb la mitjana europea en aquestes rees productives, la possible creaci potencial docupaci arribaria a 360.000 llocs de treball directe i uns 90.000 llocs de treball indirecte. Propostes

22.

Propugnem una convergncia amb Europa, pel que fa a llocs de treball, en els sectors de l'Estat del benestar. Amb dades dEurostat de lany 2011 i de lINE del segon trimestre del 2012 a Catalunya la xifra docupats en els sectors de serveis pblics, salut, educaci i serveis socials era de 8,1 ocupats per 100 habitants a Catalunya, de 11,6 a la UE15 i de 15,2 als pasos nrdics comunitaris i Holanda. Aix s conseqncia directa de que la despesa pblica en salut i educaci a Catalunya s del 6,5% del PIB segons els pressupostos de la Generalitat pel 2012, la xifra ms baixa entre tots els estats de la UE27 i la meitat de la mitjana que van tenir lany 2010 (13,2% a la UE15 i 14,6% als pasos nrdics i Holanda). Si Catalunya tingus la mateixa rtio docupats que la UE15 en aquests sectors shaurien de crear 250.000 llocs de treball, i si convergssim amb les rtios dels pasos nrdics mancarien ms de 500.000 llocs de treball. Amb la nostra proposta es podrien crear, si sarribs als estndards europeus en aquests sectors, 250.000 llocs de treball, en una legislatura, repartits bsicament en cura de nens de 0-2, en cura de gent gran i dependent, en reforar el sector salut, en recuperar els llocs perduts en educaci i reforar leducaci extraescolar, en atenci a la diversitat i leducaci permanent i universitria reconvertint places de professor associats, absolutament maltractades avui en dia, aix com reforar aquelles rees de lAdministraci que pateixen greus mancances, com la justcia, la inspecci fiscal i de treball o el suport a les poltiques actives docupaci.
18

Donat que sn llocs de treball finanats fonamentalment amb fons pblics, amb un cost total duns 40.000 euros per ocupat, cal tenir en compte que en lactual context datur existeix un fort retorn fiscal, per sobre del 50% del cost inicial pblic, per la via duna reducci de la despesa en atur i altres subsidis, i per la via de ms ingressos fiscals (IRPF, IVA i altres impostos de consum, etc.) i de cotitzacions socials. Aquesta proposta tindria un cost de 1.250 milions deuros anuals, en un pla de 4 anys, i amb una creaci potencial de 250.000 llocs directes i fins a 65.000 llocs indirectes addicionals (per lefecte del multiplicador de la despesa). La inversi final daquesta proposta equival a un 2,5% del PIB. Tenint en compte que la nostra pressi fiscal est 9 punts per sota leuropea, s una xifra perfectament assolible.

23.

Potenciar l'economia verda: sector primari, energies renovables i indstries relacionades, mobilitat, construcci i rehabilitaci. Tots els informes avalen que, a escala mundial, la quantitat d'ocupacions associades amb l'economia verda est creixent a un bon ritme i encara li queda molt per recrrer abans d'arribar a un punt de saturaci. A ms, la davallada de 5 anys en el sector construcci ha fet que les rtios docupats per habitant en el sector construcci i immobiliari hagin caigut per sota fins i tot de la mitjana europea, tot i que la nostra activitat immobiliria hauria de ser estructuralment ms important que en daltres pasos degut al pes del turisme. Igualant rtios per ocupats en aquests sectors, a Catalunya shaurien de generar fins a 40.000 llocs de treball, fonamentalment en el sector de la rehabilitaci energtica dedificis i habitatges i en la creaci de les figures dels gestors del parcs pblics dhabitatge de lloguer (aprofitant la creaci dun parc dhabitatge pblic important procedent de la liquidaci dels habitatges en mans del sector bancari) i dels gestors destalvi energtic per a tot tipus dhabitatge i altres construccions. La creaci de tots aquests llocs de treball ha de ser autofinanada amb els estalvis assolits en energia, i ha de permetre desenvolupar un model potent dempreses de serveis energtics, i per tant generar un retorn net en forma de ms ingressos fiscals i menor despesa social. Si extrapolem el pla deficincia energtica per als edificis de la Generalitat al conjunt del pas shaurien de fer 7.500 milions deuros dinversions autofinanades i generar estalvis energtics de 10.000 milions deuros en els propers 15 anys. Altres sectors relacionats amb leficincia energtica de potencial important en la creaci de llocs de treball sn les energies renovables, fins a 20.000 llocs de treball addicionals si reforcem lestratgia de substituci denergies fssils i impulsem les xarxes dautoconsum intelligents; tamb es pot donar un impuls al sector primari amb la potenciaci de la producci de biomassa, la custdia del territori i lagricultura ecolgica i de proximitat amb un potencial addicional de 20.000 llocs de treball. Tots aquests sectors poden necessitar suport financer pblic en ms o menys grau, per sempre que sigui inferior al 50% del cost de crear un lloc de treball tindr un retorn net positiu per als comptes pblics. A ms, els 80.000 llocs directes creats en aquests sectors en crearan 20.000 ms dindirectes per efecte dels multiplicadors.
19

24.

Donar suport a d'altres biotecnologia i alimentaci

sectors

emergents/estratgics:

R+D+i,

TIC,

Cal aprofitar limpuls de les TIC que est generant la capitalitat mundial del mbil aix com potenciar Catalunya com a centre de recerca i innovaci global, aprofitant latractiu del nostre entorn per a venir a treballar-hi. Caldr que Catalunya incrementi la seva despesa en R+D+i fins al 3% del PIB (gaireb doblant la despesa actual), i aqu tamb creiem que qualsevol increment que es faci ser recuperat amb escreix per les vies fiscals (ms recaptaci i menys despesa social en un 50% de la inversi realitzada), per tamb amb la ms gran captaci de fons competitius internacionals (els nostres centres de recerca ms actius que doblen en fons competitius els imports de les subvencions incondicionades del sector pblic) i per a la dinamitzaci i increment de la competitivitat del sector privat a on es transfereixi el coneixement generat. La proposta tamb es pot subvencionar en part amb demanda pblica innovadora que faci de market-test per als nous productes que es desenvolupin. Laposta ha de ser ambiciosa i per tant proposem augmentar en 10.000 els ocupats en aquests sectors, doblant la xifra actual dinvestigadors no universitaris. En aquesta lnia, shan de potenciar els sectors quinaris (lligats a la cultura, lesport, loci) i lemprenedoria, en especial lemprenedoria social, amb un potencial de ms de 20.000 llocs de treball addicionals en una legislatura.

B. Repartiment del treball i reducci de latur

Objectius Lestratgia Nova Economia-Nova Ocupaci proposa una combinaci de les mesures de creaci docupaci i de repartiment del treball, amb una estratgia intelligent i viable financerament que hauria de permetre a Catalunya reduir el seu atur a nivells similars als anteriors de la crisi i aturar la sagnia de lemigraci qualificada i lenorme bossa de ciutadans en risc o situaci de pobresa i exclusi. Per aix un dels eixos fonamentals de lestratgia consisteix en treballar menys per treballar tothom. Propostes

25.

Reduir sensiblement el nombre dhores treballades anualment per cada persona treballadora. Un fet incontestable s que a Espanya i a Catalunya els ocupats treballen de mitjana moltes ms hores que a Europa. Amb dades de lOCDE, a Espanya, els ocupats van treballar de mitjana 1.690 hores anuals lany passat, i la taxa de treballadors a temps parcial s del 12,9%. Als pasos nrdics i a Holanda aquesta taxa puja fins al 25,2%. El 65,9% dels treballadors espanyols van treballar 40 hores o ms a la setmana, contra un 52,4% a Alemanya o un 33,1% a Holanda i el 50,1% a la UE15. Aix t fortes implicacions sobre locupaci i sobre latur. Cal un millor repartiment del temps del treball. Si hi ha atur, cal repartir el treball. s imprescindible la reducci legal de la jornada laboral remunerada per un repartiment del temps ms hum. Una nova divisi del temps treu el treball remunerat del centre i dna un gran espai a la quotidianitat, afavoreix una corresponsabilitat efectiva dhomes i dones en tots els temps i treballs i s crucial per aconseguir un canvi de model econmic, buscant una economia de qualitat, que es cuidi de les persones i de lentorn.
20

Convergir amb la taxa de treballadors i treballadores a temps parcial faria que a Catalunya hi haguessin entre 100.000 i 200.000 nous llocs de treball. A tall dexemple, si es redus a la meitat, com en el cas holands, sarribarien a crear fins a 400.000.

26.

Proposem potenciar la jornada a temps parcial en aquells mbits en que es pugui garantir que no implicar una reducci de les condicions laborals i evitar la precaritzaci i reducci de sous que acompanyen moltes vegades a aquests llocs. Creiem que el marc de les grans empreses i lAdministraci pblica (que gaireb no t treballadors a temps parcial) sn els dos llocs ms adients on potenciar aquestes mesures. Igualment sha de potenciar la creaci de llocs de treball amb jornades redudes dentre el 15 i el 25% de la jornada laboral i que permetin fer setmanes laborals de 4 dies (2 o 3 en casos de jornada a temps parcial) i amb l'estalvi de despeses associades consegent als desplaaments a la feina. Els nous llocs de treball generats amb aquestes reduccions generalitzades de jornada haurien de ser a temps parcial per multiplicar lefecte de creaci de llocs. Tamb caldria modificar les cotitzacions daquests contractes laborals, de forma que un dia de treball equivalgui a un dia de cotitzaci, i no una fracci com fins ara. Es tracta dun tema especialment important, per tal de reunir la cotitzaci suficient per cobrar prestacions de desocupaci, aix com en matria de jubilaci. Canviar la legislaci laboral per ampliar les situacions dels drets dels treballadors i les treballadores per accedir a la reducci de la jornada laboral. Noms al sector pblic es podrien crear 75.000 llocs addicionals a temps parcial si convergssim amb la mitjana europea.

21

Eix de defensa dels drets socials i laborals dels treballadors i treballadores

Objectiu El capitalisme neoliberal t a la seva agenda la desregulaci absoluta del mercat de treball i la prdua de fora de les organitzacions sindicals. En el cas de lEstat espanyol, les dues darreres reformes laborals del PSOE al 2011 i el PP al 2012, les dues amb el suport de CiU (abstenci necessria per laprovaci al 2011 i vot a favor al 2012), han estat una mquina de generar atur, per sobretot la prdua de drets socials i laborals ms important dels darrers anys. Davant el fracs del model desregulador, precari i de baixos costos laborals, a ICV-EUiA creiem en la creaci de treball digne, de qualitat i amb drets.

A. Millora de les condicions laborals i defensa dels drets

Objectiu Les darreres reformes del Govern central, amb el suport de CiU, han suposat una prdua de drets sense precedents. Aquestes reformes no noms han generat ms atur i precarietat, sin que tamb han debilitat les estructures de defensa dels drets laborals, debilitant la negociaci collectiva i reduint la seguretat jurdica tant dels expedients de regulaci, com dels canvis de condicions a la feina. Per aix, a ICVEUiA considerem que cal revertir tota aquesta contrareforma per a garantir la defensa dels drets laborals individuals i collectius. Propostes

27.

Cal un pacte social amb la patronal, sindicats i forces poltiques per sortir de la crisi i crear ocupaci, on tothom contribueixi, per que necessriament ha de comportar una redistribuci dels esforos mitjanant una aportaci fiscal ms gran dels ms rics. Revocar la Reforma Laboral perqu sha demostrat injusta, intil per crear ocupaci i reduir les xifres de latur. Noms ha contribut a fer encara ms precari el mercat de treball, facilitant i abaratint lacomiadament, reduint salaris, etc. Un dels resultats de la Reforma Laboral ha estat eliminar lAdministraci competent que regulava els Expedients de Regulaci dOcupaci. Creiem que cal recuperar el paper daquesta administraci per tal que pugui intervenir en els processos dExpedients de Regulaci dOcupaci, com havia fet fins ara. Recuperaci de la capacitat adquisitiva dels salaris del pes en la distribuci de la renda, i la poltica de distribuci ha de ser un nou motor de la demanda agregada. Per aix, els increments salarials han de mantenir el poder adquisitiu i participar tamb dels increments de la productivitat. Reducci legal de la jornada, 35 hores laborals setmanals, sense disminuci salarial ni hores extraordinries. Sha de reduir la jornada laboral. Una reducci
22

28.

29.

30.

31.

organitzada i real del temps de treball s una mesura que afavoreix la creaci docupaci i lampliaci del temps de disposici personal.

32.

Democratitzaci de les relacions laborals: Els canvis a lempresa shan de negociar amb la participaci dels treballadors i les treballadores. La flexibilitat laboral requereix de ms seguretat i ms participaci en lorganitzaci del treball. Digual forma, la reforma i la democratitzaci de lempresa sn imprescindibles per a un canvi de model econmic i per a la humanitzaci del treball. Com tamb s necessria una capacitat de control ms gran per part dels treballadors i les treballadores de les decisions de les empreses. Cal defensar la Negociaci Collectiva i els convenis sectorials com a nica cobertura de la majoria de poblaci assalariada del pas. La desaparici dels convenis sectorials comportar que una gran proporci dels treballadors i treballadores del nostre pas, sobretot aquells qui estiguin ocupats a pimes, quedin sota lmbit daplicaci de lEstatut dels Treballadors. Defensa del marc catal de relacions laborals i socials i de les competncies autonmiques. Algunes competncies com lExpedient de Regulaci dOcupaci, han estat eliminades amb el suport del govern de CiU, donat que han preferit la desregulaci avantposant els seus interessos de classe que els interessos nacionals del pas. Cal una renovaci de lAcord Estratgic per a la Internacionalitzaci, la qualitat de locupaci i la competitivitat de leconomia catalana, com a un espai estable de concertaci entre les organitzacions empresarials i sindicals, amb lobjectiu dimpulsar el canvi de model productiu. Un canvi de model productiu basat en una producci dalt valor afegit, la qualitat de locupaci i no en la precarietat ni els baixos costos. Suport i protecci als treballadors/es autnoms/es, especialment els i les dependents. Ampliar el concepte de TRADE (treballadors autnoms dependents) amb lobjectiu dampliar la cobertura de drets que genera aquesta figura a moltes ms persones treballadores autnomes dependents. Garantir laccs dels autnoms i autnomes als microcrdits, com a forma addicional de millorar les lnies de finanament del collectiu de treballadors i treballadores autnoms i autnomes. Perseguirem amb ms contundncia les actuacions fraudulentes i especulatives en els EROs i procediments concursals, perqu aflorin recursos econmics que hagin pogut ser desviats de lempresa i recuperar-los pel manteniment de lactivitat productiva i dels llocs de treball.

33.

34.

35.

36. 37.

38.

39.

B. Ocupaci juvenil
Objectiu Lactual generaci de treballadors i treballadores ms joves shan incorporat a un mercat de treball dualitzat per les successives reformes laborals dels governs del PP i del PSOE, totes elles amb el suport de CiU, sobre la base de la inestabilitat,
23

temporalitat i salaris baixos. Lobjectiu dICV-EUiA s donar resposta als dos principals problemes daquesta generaci que corre el risc de ser una veritable generaci perduda: duna banda, el problema de milers de joves amb titulaci universitria que no troben una feina qualificada. Daltra banda, el de milers de joves afectats pel fracs escolar que necessiten formaci professionalitzadora. Propostes

40.

Establir quotes de contractaci juvenil en la contractaci pblica, aix com en les clusules i plecs de condicions de les subcontractacions. Introduir mesures d'acci afirmativa en els mbits del mercat laboral on les persones joves no estan prou representades. L'objectiu s tenir una fora de treball diversa i es basa en l'xit de les poltiques d'acci afirmativa per qestions de gnere. Incrementar la cobertura dels i les joves en la prestaci datur. Noms el 15% de persones joves aturades t accs a les prestacions per atur. Aquesta proporci tan escassa, a ms, presenta una tendncia a la baixa, deixant cada vegada a ms joves sense cobertura. Aquest 85% de joves aturats sense recursos cada cop ms corre el risc de patir exclusi social. Davant aquest escenari, calen poltiques docupaci especfiques per a millorar les seves possibilitats docupaci. Establir uns percentatges mnims de contractaci a complir per part de les empreses que ofereixen prctiques als i a les joves, per tal que aquests no siguin exrcit de reserva permanent i m dobra gratuta en constant rotaci, sin futures persones assalariades de lempresa. Les prctiques no laborals pels joves no poden substituir la contractaci laboral de joves qualificats. Garantir que els i les joves en prctiques a empreses haurien de gaudir dels mateixos drets laborals que reconeixen els contractes en prctiques, s a dir, contracte laboral i cotitzacions a la Seguretat Social. Prioritriament, cal reformar la situaci de les persones becries i del personal de recerca de les universitats i institucions de recerca, per garantir que realitzen tasques essencialment lligades a la seva formaci en recerca. En el marc de la reforma educativa en profunditat, donat el fracs escolar elevat i labandonament prematur dels estudis, que es solucioni el desequilibri entre educaci superior i FP i el gran dficit en formaci professional de grau mig. Prestigiar lFP de grau mig pot ajudar als i a les joves a accedir a nous sectors productius i nous llocs de treball. Nous sectors lligats als principis de creixement sostenible, intelligent i inclusiu, marcats per lEstratgia Europa 2020. Reformar les poltiques actives docupaci per tal que estableixin itineraris formatius fonamentals per poder encaixar les persones joves demandants docupaci en un itinerari. Cal orientar els joves perqu retornin al circuit educatiu, quan sigui necessari i en relaci amb la demanda actual del mercat de treball. Aix mateix, sn necessries poltiques dorientaci sobre quins perfils professionals requereix el mercat de treball. Els joves amb dficits formatius que es troben a latur, necessiten dun model que combini formaci terica en centres del sistema educatiu o formatiu amb la prctica a lempresa amb un contracte de treball. Alhora, necessiten dun servei pblic docupaci que els orienti de manera gil i
24

41.

42.

43.

44.

45.

46.

professional tant en les ocupacions demandades pel mercat de treball com en la formaci requerida per encaixar-hi.

47.

Desenvolupament dun pla integral pel retorn dels i les joves que han decidit marxar a lestranger cercant oportunitats laborals que no tenen al nostre pas. Tenim un greu problema de pas si perdem els joves altament qualificats que marxen a treballar fora i no tornen. Aix suposar una prdua important de capital hum, donat que la formaci ha estat realitzada aqu, i, a ms, una prdua dexperincia professional obtinguda a un pas estranger.

C. Igualtat
Objectiu ICV-EUiA volem un mercat de treball amb igualtat doportunitats i de condicions entre homes i dones, joves, persones immigrants, persones amb discapacitat i persones dedat avanada, cal avanar en drets laborals i socials on totes les persones hi tinguin la mateixa cabuda amb els mateixos drets i condicions. Cal que les dones puguin accedir a aquelles feines, fins ara, altament masculinitzades, i deixar aquelles feines ms feminitzades tan lligades a la precarietat. Lalt nivell formatiu de moltes dones treballadores a Catalunya pot donar resposta a la demanda docupaci del futur model productiu que sabem, requerir duna elevada especialitzaci i qualificaci dels llocs de treball. Propostes

48.

Acabar amb la discriminaci salarial de les dones. Impulsar poltiques digualtat que evitin qualsevol discriminaci de gnere i poltiques salarials que vetllin per una millora dels salaris en general, i, en concret, amb el 30% de salari inferior que tenen les dones per fer les mateixes feines. Les poltiques docupaci han de contribuir a la reducci de la segregaci per sexes en el mercat de treball. Impulsar locupabilitat dels aturats de llarga durada i les persones ms grans de 50 anys. Les persones ms grans de 50 anys, que han patit una expulsi massiva del mercat de treball i que presenten dificultats per retornar-hi, necessiten poltiques docupaci orientades al reciclatge i a l'adaptaci a les noves demandes generades pel mercat de treball. A la vegada, cal posar en valor lexperincia daquestes persones, ja que pel llarg recorregut professional que posseeixen poden acompanyar els i les joves en la seva inserci laboral. Dotar de recursos suficients al Pacte Nacional per a la Immigraci per tal de garantir la igualtat en laccs i el manteniment al treball daquestes persones. Cal un redimensionament dels serveis pblics per donar resposta a les seves necessitats. Acabar amb les retallades pressupostries en lmbit de les persones amb discapacitat. Cal fer complir la quota de reserva establerta fa 30 anys a la LISMI per tal que aquest collectiu pugui accedir al mercat de treball, sobretot a les empreses ordinries, i gaudir aix, duna plena integraci social i laboral. Per les persones que no poden accedir a les empreses ordinries, cal garantir laccs al mercat protegit, als Centres Especials de Treball (CET) i els Centres Ocupacionals, per aix, cal apostar pel manteniment dels CET i dels seus
25

49.

50.

51.

treballadors i treballadores. Cal, doncs, dotar de recursos als CET per tal que puguin dur a terme la tasca professionalitzadora i integradora destinada a les persones amb discapacitat, amb lobjectiu de ser el pont cap a la contractaci de les persones amb discapacitat al mercat laboral ordinari.

D. Poltiques actives docupaci

Objectiu Les poltiques actives docupaci s un dels serveis pblics bsics per evitar lexclusi social. Davant del desmantellament dels serveis pblics docupaci i de la privatitzaci de la intermediaci laboral que estan duent a terme els successius de PP, PSOE i CiU, la resposta dICV-EUiA s la defensa dunes poltiques actives docupaci pbliques i amb una dotaci pressupostria comparable als estndards europeus que garanteixin la qualitat del servei. Propostes

52.

Recuperar les quanties destinades a poltiques actives docupaci a Catalunya, que en el 2012 shan retallat un 57%, moment en qu hi ha ms persones aturades que necessiten dels serveis pblics per poder trobar una feina o b iniciar un itinerari laboral i/o formatiu. A ms de les aportacions estatals provinents del Fons de la Conferncia Sectorial dOcupaci i Afers Laborals i del Fons Social Europeu cal que la Generalitat de Catalunya tamb contribueixi amb recursos propis. Daltra banda, els recursos del Fons Estatal han de poder ser utilitzats de forma flexible i adequada a les prpies circumstncies i necessitats del territori, en compliment de la competncia executiva en PAO que tenen les Comunitats Autnomes. Revertir el procs de recentralitzaci de les poltiques actives docupaci. Es redueix la quantia per poltiques actives docupaci a les CCAA, mentre que el Govern central disposa duna part per fer poltiques prpies a nivell estatal. Reivindiquem, doncs, la transferncia de les PAO amb tots els recursos a les CCAA sense que lEstat es quedi amb reserves, ja que s una competncia transferida. La manca de recursos econmics dels ajuntaments fa difcil el manteniment de determinats serveis com ara els serveis municipals docupaci, per, en canvi, s necessari garantir la proximitat de les PAO, el coneixement del territori, etc. Cal coordinar les PAO en lmbit de Catalunya i en lmbit local. Cal redefinir el paper de les diputacions provincials en el desenvolupament de les poltiques actives docupaci. Reivindiquem la transferncia de la gesti de les poltiques passives docupaci a la Generalitat de Catalunya.

53.

54.

55. 56.

26

E. Sistema pblic docupaci

Objectiu Tota persona en situaci datur t el dret destar veritablement acompanyada i reforada per tal que pugui millorar la seva situaci laboral. Cal millorar el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) per tal que sigui leina que doni aquest servei i que no obligui el jovent a adrear-se a les Empreses de Treball Temporal. Per aix considerem necessari garantir el carcter pblic del SOC i dur a terme una profunda modernitzaci de la seva estructura. Propostes

57.

s necessari el manteniment de la figura de la persona orientadora. Aquesta figura t un paper clau en el procs dorientaci i informaci de les persones que acudeixen als serveis pblics docupaci, que cada cop en sn ms. Per poder oferir un servei efica i de qualitat, cal mantenir un nombre suficient de persones orientadores als serveis pblics docupaci per a donar resposta a les persones usuries. Garantir la continutat dels 150 promotors i promotores docupaci i de 150 orientadors i orientadores laborals del SOC, independentment de que lEstat hagi suprimit el seu finanament. Reclamar davant del Govern el retorn de les transferncies a les CCAA que van permetre la contractaci inicial daquest personal. Dignificar el Servei dOcupaci de Catalunya, potenciant-lo, igualant els recursos dels quals disposa, loferta, als nivells datur, s a dir, de demanda que hi ha actualment. Garantir que les poltiques actives docupaci es gestionen a travs de serveis i no de programes per tal devitar que quedin perodes sense recursos ocupacionals. Potenciar la relaci del SOC amb les empreses per incrementar la intermediaci, millorar la formaci i desenvolupar prctiques laborals. Defensar els serveis pblics docupaci, tan castigats pel desprestigi promogut pels mateixos responsables poltics que contribueix a generar una opini pblica favorable a la substituci dels sistemes pblics per serveis de carcter privat. Calen poltiques docupaci que augmentin la seva eficcia i especialitzaci, prestigiant el servei, i no poltiques, destinades a bonificar la contractaci, ja que aquesta frmula s del tot intil per crear ocupaci com sha fet evident amb les xifres de latur dels darrers anys. Cal que el servei pblic docupaci disposi dels recursos necessaris, tant materials com humans, per fer front a la situaci datur, de cada cop ms persones. En el cas de que el Servei dOcupaci de Catalunya treballi amb empreses collaboradores, aquestes shaurien de centrar, de manera exclusiva, en els collectius de difcil inserci laboral o amb menors oportunitats docupaci. A ms, el sistema de finanament de la collaboraci privada amb el SOC no hauria de basar-se en el nombre de persones ateses sin en el de persones inserides laboralment, a la vegada que el servei pblic hauria de fer un seguiment i un control exhaustiu daquesta activitat per garantir la igualtat doportunitats de totes les persones usuries dintermediaci laboral.
27

58.

59. 60. 61.

62.

63.

64.

Potenciar un nou marc de corresponsabilitat en les poltiques actives, s a dir, una actuaci coordinada entre el Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals, amb una nica xarxa pblica docupaci per fer front als reptes de la desocupaci que est patint el nostre pas, i establir un model de concertaci de manera que sacabi lactual forma de distribuci de recursos i apostar per un sistema de concerts directes entre el SOC i els territoris, per tal de guanyar en eficincia en poca de pocs recursos. Impulsar una nova Llei docupaci de Catalunya que sadeqi a la realitat concreta de les poltiques actives docupaci i concretar el paper dels agents socials i econmics i les administracions locals i els instruments de participaci basada en la concertaci al territori. Creaci dels Consells Territorials docupaci amb la participaci del SOC, els ajuntaments, els sindicats i les entitats patronals.

F. Protecci a les persones aturades

Objectiu Les darreres reformes del Govern central sobre protecci per atur (reducci quantia i increment de la cotitzaci social de la prestaci per atur, eliminaci de subsidis datur, enduriment de les condicions daccs a la RAI), la no previsi del manteniment de la recuperaci de les prestacions per atur consumides durant un ERO de suspensi en el projecte de PGE 2013 i la incertesa sobre el futur del programa PREPARA, posen en risc dexclusi social ms gran les persones que estan a latur. Cada cop sn ms les llars a Catalunya que no reben cap tipus dingrs (ms de 100.000 habitatges) i ms de 236.000 llars tenen a tots els seus actius en atur. Lincrement de la taxa de risc a la pobresa en aquests darrers anys evidencia la necessitat duna protecci ms gran per a les persones que shan quedat sense feina. Propostes

65.

Mantenir la protecci social i econmica de les persones aturades que, malauradament, cada cop sn ms i durant ms temps. Latur de llarga durada comporta que moltes persones esgotin la prestaci contributiva i/o el subsidi datur i no tinguin ingressos alternatius. Cal garantir rendes de subsistncia per a les persones sense ingressos. s imprescindible la implementaci de la Renda Garantida de Ciutadania.

G. Inspecci de Treball
Objectiu La Inspecci de Treball, actualment competncia de la Generalitat de Catalunya, ha de tenir un full de ruta respecte a lactuaci als sectors que concentren ms precarietat, sinistralitat laboral i contractaci fraudulenta. Aquests sectors han de ser prioritaris en lactuaci de seguiment i sanci de la Inspecci. Propostes

66.

Sn necessries actuacions com ara la lluita contra les irregularitats i la reducci de leconomia submergida en els sectors dactivitat i les empreses
28

que concentren alts nivells de precarietat en la contractaci i gran volum de contractes temporals que afecten especialment a dones i persones joves, ambds segments de poblaci caracteritzats per patir ms temporalitat, rotaci, baixos salaris i sinistralitat laboral.

H. Prevenci de riscos laborals

Objectiu La prevenci de riscos laborals ha de ser una inversi per a la millora de la salut i la seguretat de treballadors i treballadores, i la competitivitat de les empreses. Per tal dassolir aquest objectiu cal impulsar les mesures necessries per aconseguir millorar les condicions de treball i la qualitat de la prevenci de riscos laborals a les empreses. La prevenci no pot seguir sent vista com una despesa, sin com una inversi tant pel que fa a la salut i la seguretat dels treballadors i treballadores, com per la competitivitat de les empreses. Propostes

67.

Sn necessries actuacions com ara la lluita contra les irregularitats i la reducci de leconomia submergida en els sectors dactivitat i les empreses que concentren nivells de precarietat alts en la contractaci i gran volum de contractes temporals que afecten especialment a dones i persones joves, ambds segments de poblaci caracteritzats per patir ms temporalitat, rotaci, baixos salaris i sinistralitat laboral. Cal que la Inspecci de Treball, actualment competncia de la Generalitat de Catalunya, tingui un full de ruta respecte a lactuaci als sectors que concentren ms precarietat, sinistralitat laboral i contractaci fraudulenta. Aquests sectors han de ser prioritaris en lactuaci de seguiment i sanci de la Inspecci. Garantir el compliment de la legislaci vigent en matria de prevenci de riscos laborals tant en les empreses com en les administracions pbliques. Considerar com a requisit imprescindible per demanar ajuts o subvencions pbliques, aix com per accedir a ladjudicaci de contractes pblics, tenir aprovat prviament el Pla de Prevenci de Riscos Laborals dEmpresa. Aix mateix, sintroduir dins dels criteris en ladjudicaci dajuts, subvencions o contractes pblics lobligatorietat de no superar la taxa de sinistralitat mitjana del sector productiu corresponent. Determinar la realitzaci dauditories per part de lAdministraci sobre prevenci de riscos laborals a les empreses amb ms sinistralitat laboral. Informaci pblica de les empreses de ms alta sinistralitat. Establir criteris i/o normativa per part de lAdministraci que fixin com a parmetre obligatori en loferta dobra pblica els plans de salut i seguretat i la limitaci de control estricte de la subcontractaci. Aprovar una nova Estratgia catalana de prevenci de riscos laborals pel 2013 i dotar-la anualment amb els recursos econmics necessaris per al seu finanament.
29

68.

69.

70.

71.

72.

73.

Augmentar significativament el cos dInspecci de Treball per acostar-se progressivament a les rtios que proposa lOIT. Que la Inspecci de Treball coordini els recursos humans i assigni els recursos econmics necessaris per dur a terme campanyes de lluita contra la sinistralitat. Enfortir la coordinaci interdepartamental dels diferents rgans de lAdministraci que tenen competncies en temes de salut laboral. Potenciar i afavorir la cooperaci i la coordinaci amb les administracions locals. Desenvolupar poltiques formatives de prevenci de riscos laborals: incloure continguts formatius preventius a lESO, aix com als estudis darquitectura i enginyeries tcniques i superiors, i integrar la prevenci en la formaci continuada i ocupacional. Establir una lnia de suport a la investigaci (R+D+I) en el camp de la prevenci de riscos laborals. Realitzar actuacions dofici pel Departament de Treball en els casos daccidents mortals, en la investigaci de laccident, imposant les sancions corresponents, el trasllat a la fiscalia i personar-se particularment en cas que hagi indicis dincompliments penals. Regular per llei catalana la prevenci dels accidents de treball que inclogui plans de prevenci i la penalitzaci del seu incompliment. Establir els mitjans adequats de control de les actuacions sanitries a les empreses dels serveis de prevenci i les mtues daccidents de treball i de malalties professionals de la Seguretat Social a travs de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya. Potenciar les unitats de salut laboral del Servei Catal de la Salut estenent-ne la utilitzaci com a eina no noms de diagnstic, sin tamb de determinaci de la contingncia de la situaci dincapacitat transitria. Fer front a la manca despecialistes en medicina laboral, especialment pel que fa a les necessitats en matria de vigilncia de la salut. Potenciar la gesti pblica dels recursos relacionats amb latenci sanitria laboral, i dels processos dIncapacitat Temporal de la poblaci treballadora. Supressi de la potestat de les mtues de gestionar econmicament les contingncies comunes. Impulsar poltiques especfiques adreades a les pimes per millorar la gesti i la qualitat de les accions en matria de prevenci de riscos laborals. Garantir la participaci dels agents socials i econmics en la definici de les actuacions en matria de prevenci de riscos laborals i el seguiment i el control de les accions de lEstratgia catalana de prevenci de riscos laborals 2012-2015. Impulsar la creaci de la figura de delegats o delegades de prevenci territorials i sectorials prevista en lEstratgia catalana de prevenci de riscos laborals. Garantir la perspectiva de gnere en totes les actuacions en matria de prevenci de riscos laborals.
30

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80. 81.

82.

83.

84.

Augmentar la capacitat sancionadora de la Generalitat de Catalunya respecte d'aquelles empreses fraudulentes en matria de prevenci de riscos laborals i/o subregistre i ocultaci de laccidentalitat. Aquest augment de la capacitat sancionadora shauria de fer extensible als serveis de prevenci que incompleixen els mnims de qualitat establerts per la Llei de prevenci de riscos laborals, el Reglament dels serveis de prevenci i la distinta normativa daplicaci. Potenciar la investigaci sobre els efectes de les noves condicions de treball, nous productes, noves tecnologies i la seva relaci amb laparici de riscos laborals nous i emergents. Desenvolupament duna llei de mobilitat territorial, per tal de promoure plans de mobilitat a les empreses. Aplicaci al 100% de la llei de Salut Pblica en els apartats concrets de salut laboral i desenvolupament dels apartats referents al tractament preventiu de les malalties professionals. Incloure a la nova estratgia catalana de salut i seguretat els objectius segents: Reducci i/o eliminaci de lexposici a substncies perilloses i especficament prevenir els cncers dorigen laboral, prevenir els desordres musculoesqueltics i millorar la salut mental en el treball.

85.

86. 87.

88.

31

Eix de la poltica industrial

Objectius Per a ICV-EUiA, la creaci docupaci de qualitat i amb drets i la modernitzaci ecolgica de Catalunya sn les dues idees fortes per sortir de la crisi amb el canvi necessari del model productiu i social. Per a poder-les dur a terme, considerem fonamental impulsar una poltica industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econmic de Catalunya, orientada cap a la producci de bns i serveis de ms valor afegit, competitiva per qualitat i innovaci i no pas per baixos costos laborals. Una producci ms ajustada als requeriments ecolgics i la innovaci tecnolgica. Una producci orientada a reduir la petjada de carboni i la petjada ambiental. Propostes

89.

Comproms amb la indstria, com a factor estratgic del nou model productiu i un dels motors del futur econmic del pas. Una indstria moderna, sostenible i renovada orientada cap a la producci de bns de ms valor afegit. Impulsar una poltica industrial activa. Gir en la poltica de la Generalitat passant de la situaci dinhibici actual a dissenyar una nova poltica industrial la Generalitat s ladministraci competent en aquesta matria i a donar suport a l activitat industrial. Recuperar els espais de concertaci i discussi en matria de poltica industrial. Impulsar el Consell de Poltica Industrial de Catalunya, amb competncies i mitjans, i consolidar les taules sectorials. Afavorir la relocalitzaci dactivitats industrials. Recuperar la localitzaci dactivitats industrials tradicionals perdudes durant la globalitzaci i afegir-ne de noves a partir de lR+D+i i lemprenedoria individual i social. La creaci de llocs de treball a nivell local enforteix les comunitats i suposa una reducci dels combustibles fssils per la reducci de la necessitat de transport. Tamb redueix el temps invertit en el transport al centre de treball, el que suposa una reducci de la jornada laboral real. Accelerar el canvi de model energtic (incrementant laportaci de renovables al mix elctric) per disminuir la dependncia dels hidrocarburs i millorar el saldo de la balana energtica. Introduir nous i ms ambiciosos objectius al PECAC per renovar el parc de generaci elctrica, incrementant sensiblement el pes de les renovables. Afavorir el canvi cap a la mobilitat elctrica que sigui sostenible amb mesures de suport a la indstria de lautomoci vinculada al canvi de model. Promoure des del sector pblic laprofitament de la biomassa forestal per a la renovaci dinstallacions domstiques, industrials i de xarxa pblica. Potenciar mitjanant el canvi de model energtic els sectors industrials de lautomoci, les energies renovables, la bioqumica, etc.

90.

91.

92.

93.

94.

32

95.

Impulsar un pacte per a la indstria per afavorir la transformaci del nostre teixit industrial i guanyar en productivitat mitjanant la qualitat, la innovaci i la sostenibilitat. Establir un nou Acord Estratgic de competitivitat coherent amb el refor de les poltiques per desenvolupar lEstratgia per a la creaci d'ocupaci i el canvi de model productiu. Incrementar i millorar la inversi pblica en innovaci i tecnologia, estimulant el sector privat com una estratgia dxit per a les empreses per tal d'arribar en R+D+i al 3% del PIB al final del 2015 i, aix, acostar-nos a les regions europees capdavanteres en l'mbit tecnolgic. Vetllar pel compliment estricte dels objectius del Pacte Nacional de Recerca i Innovaci i del Pla de Recerca i Innovaci aprovats aquesta legislatura. Analitzar les futures demandes de productes industrials i serveis auxiliars derivades de lEstratgia de transformaci del model productiu i establir una estratgia de reconversi de les nostres indstries, tant en termes d'inversions en equipaments i infraestructures com en innovaci, qualificaci i adaptaci de la m d'obra. Catalunya reuneix els requisits necessaris (tecnologia, teixit empresarial, professionals amb qualificaci, inversi en R+D, etc.) per liderar sectors industrials vinculats al canvi de model productiu: tractament de residus, cicle de I'aigua, energies renovables, biomedicina, electrnica i informtica, disseny avanat, etc. Desplegar plans de suport a la innovaci i I'emprenedoria social i ambiental, a travs de finanaments prioritaris, microcrdits, suport en consultoria, etc. Els nous sectors emprenedors estan molt sovint en millors condicions que I'empresa tradicional per assumir la innovaci i el canvi de model. Desenvolupar programes adreats a les pimes en I's intensiu de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per tal que aquestes siguin ms competitives. Desenvolupar projectes territorialitzats de modernitzaci dels sectors industrials tradicionals per aconseguir ms valor afegit i innovaci d'aquestes empreses. Potenciar-ne la internacionalitzaci a totes les escales (des de la creaci de filials a la resta de l'Estat fins a Iexploraci de nous mercats emergents com l'afric, garantint el manteniment d'infraestructura productiva a Catalunya). Potenciar els observatoris de la indstria. Participats per administracions, sindicats, empreses i universitats amb lobjectiu danticipar-se als problemes i, sobretot, a les amenaces de tancament de les empreses i establir les tendncies i oportunitats de futur de cada sector. Impulsar els clsters i les fusions d'empreses per assolir dimensions adequades a escala internacional. Potenciar el teixit productiu catal amb I'increment de I'accionariat autcton, pblic o privat, i que la presa de decisions estratgiques de les filials de multinacionals tingui lIoc a Catalunya, establint acords estratgics de collaboraci pblica i privada de Ilarga durada, en temes de recerca i innovaci, i fomentant la presncia de directius catalans en empreses multinacionals. Fomentar que grups inversors catalans diversifiquin les seves activitats cap a la presa de participacions en empreses catalanes productives de vocaci
33

96.

97.

98.

99.

100.

101.

102. 103.

internacional en creixement o en empreses filials de multinacionals estratgiques per al teixit productiu catal.

104.

Garantir que els ajuts pblics a les multinacionals es tradueixin en compromisos de creaci de treball estable i de qualitat i de permanncia a lIarg termini a Catalunya i que la seva activitat s'enfocar progressivament cap a aquelles fases de la cadena de valor afegit ms qualificades i la creaci d'ocupaci estable, de qualitat i segura. Supervisar els processos de reestructuraci bancria (relacionats o no amb el FROB) per tal que les seves finalitats redundin en millorar el suport financer a les empreses i famlies. Impulsar lnies especials de finanament a projectes industrials en els sectors mediambientals i energtics, noves tecnologies i innovacions aplicades als serveis socials. Garantir el finanament necessari per a nous empresaris i empresries i empreses amb viabilitat o projectes de futur de manera que puguin crear, mantenir o incrementar els nivells d'ocupaci, amb intervenci pblica directa, si el sector privat s insuficient per proporcionar el nivell de crdit necessari. Potenciar el capital risc pblic amb coparticipaci privada per finanar projectes innovadors i/o estratgics. Establir un Pla d'Actuaci amb el Sector de I'Automoci per iniciar el procs de canvi cap a la producci de vehicles elctrics i hbrids, serveis associats i el transport pblic. Impulsar la implantaci de sectors vinculats a la societat del coneixement, la biomedicina i la nanotecnologia, afavorint el canvi tecnolgic d'indstries tradicionals relacionades (farmacutica, agroalimentria, metallrgica, etc.). Impulsar la creaci d'un Centre de Recursos Mediambientals per potenciar les lnies d'assessorament i suport a les empreses en lmbit de la protecci mediambiental (minimitzaci i reaprofitament de residus, normatives sobre emissions, estaIvi energtic, EMAS, ISO 14001) i dels incentius associats a aquesta. Seguir desenvolupant sl industrial pblic per enfortir un desenvolupament industrial a Catalunya. Impulsar plans d'inversi en infraestructures que promoguin la modernitzaci ecolgica i la mobilitat sostenible (ferrocarril) per tal de reduir la dependncia dels combustibles fssils. Potenciar com a projecte prioritari FERRMED, xarxa ferroviria per transport de mercaderies que ha d'unir Escandinvia i l'Europa Central amb el corredor mediterrani a travs del Rin i del Roina. Promoure la rehabilitaci i la millora de l'eficincia energtica d'habitatges amb ajuts i desgravacions fiscals i seguir impulsant programes de regeneraci urbana de barris per contribuir, aix, a la cohesi social. Impulsarem a la UE i aplicarem a Catalunya all que estigui al nostre abast,
34

105.

106.

107. 108.

109.

110.

111. 112.

113.

114.

115.

mesures aranzelries per evitar el dumping social i ambiental en els productes dimportaci, amb la voluntat de compensar els diferencials de competitivat que resulten de les pitjors condicions socio-laborals, ambientals i de qualitat dels productes.

35

Eix de leconomia social i solidria

Objectius Leconomia social juga un paper important com a alternativa als reptes econmics i socials que sens plantegen al nostre pas. En lactualitat representa el 7% del PIB i un 12% de locupaci (14 milions de persones ocupades a la UE27), i a ms juga un paper destacat com a agents per la inserci laboral. Ha demostrat ser un sector resistent a la crisi: nogensmenys ha destrut menys de la meitat de llocs de treball que el conjunt de leconomia privada en el dramtic perode de 2008 a 2011. Ho ha demostrat tamb en lmbit financer, un dels sectors ms tocats per la crisi: cap cooperativa de crdit ha hagut de sollicitar diners al FROB.

A. Visibilitat del sector i territorialitzaci

Propostes

116.

Pacte Nacional per a lImpuls de lEconomia Social que la situ com a una punta de llana de la recuperaci econmica. Aquest pacte hauria de permetre incrementar la presncia de lEconomia Social en el conjunt de leconomia fins a representar un 10% del PIB i un 15% de locupaci de Catalunya. Reconeixement del sector com a agent social en tots els marcs de negociaci i com a consultor de les poltiques referents a economia, ocupaci, afers socials, formaci, qualificaci professional, relacions laborals i contractaci. Reconeixement del Distintiu de Qualitat de leconomia solidria dacord amb els criteris de la Xarxa de lEconomia Solidria i el seu programa Balan Social, de manera que actu com a marca de reconeixement del sector. Constituci del Consell Superior de lEconomia Social, com a mbit de concertaci i de planificaci de les poltiques del sector, entre lAdministraci i les organitzacions representatives del sector. Dotar econmicament el Consell Superior per fomentar les poltiques de recerca i dinvestigaci dalt nivell dedicades especficament a leconomia social i a la democrcia econmica. Suport a les estructures associatives i representatives del sector. Enfortiment de la visibilitat en els mitjans de comunicaci pblics. Suport a la celebraci anual desdeveniments sectorials com ara la Fira de lEconomia Solidria o les jornades anuals de Financoop. Suport a la reivindicaci dun compte satllit per a leconomia social a nivell estatal. Creaci i actualitzaci anual dun mapa de leconomia social, que signifiqui lestratgia de desenvolupament territorialitzat de leconomia social. Realitzar una campanya de sensibilitzaci ciutadana per donar a conixer el fet que consumint en economia local sestan protegint llocs de feina.
36

117.

118.

119.

120. 121. 122. 123. 124. 125.

B. Formaci
Propostes

126.

Constituci de lInstitut del Foment i de la Formaci de lEconomia Social. Aquest institut hauria de fomentar diferents programes formatius universitaris, ocupacionals i mduls de formaci en l'mbit de batxillerat. Millorar laccs de les empreses deconomia social als fons destinats a la formaci contnua. Facilitar la formaci de gestories i assessories en matria de constituci i gesti dempreses deconomia social.

127. 128.

C. Finanament
Propostes

129.

Garantir el suport poltic i financer als instruments dinversi collectiva orientats al desenvolupament de leconomia social, a les cooperatives de crdit i a les cooperatives de finanament tic promogudes des de la societat civil. Facilitar el finanament dels projectes de reconversi cap a nous sectors productius i a la posada en marxa de nous projectes demprenedoria social. Millorar el suport financer a travs de lInstitut Catal de Finances al creixement de les empreses deconomia social. Facilitar lavanament de contractes amb ens pblics i subvencions per mitj de lestabliment de mesures que redueixin el risc bancari daquestes operacions: domiciliaci irrevocable des de linici del programa, reafinanament de lnies daval existents, etc. Deduccions a la part autonmica de la quota lquida del IRPF per a inversi en empreses deconomia social. Promoure deduccions en lImpost de Societats que siguin proporcionals a les diferents limitacions en la distribuci de dividends que regeixen el sector. La limitaci en la distribuci de dividends produeix beneficis socials nombrosos. Reducci dels terminis de pagament i utilitzaci de les lnies de crdit estatals per a alleugerir el deute de la Generalitat amb el Tercer Sector i lEconomia Social. Inclusi de comptes reguladors per a subvencionar les despeses financeres en les que han dincrrer els Centres Especials de Treball, tal com sha vingut realitzant amb normalitat a altres comunitats autnomes de lEstat.

130. 131. 132.

133. 134.

135.

136.

37

D. Suport al creixement, la innovaci i lemprenedoria social

Propostes

137. 138. 139. 140.

Complementar la inversi productiva amb una lnia de subvencions gestionada des de la Direcci General dEconomia Cooperativa i Treball Autnom. Impuls dun pla de suport a les empreses d'inserci i Centres Especials de Treball. Augmentar els recursos destinats a lenfortiment de les empreses que treballin per la inserci laboral de collectius amb risc dexclusi social. Tornar a posar en marxa el centre de suport a la creaci de cooperatives Aracoop.

E. Concertaci amb el Sector Pblic

Propostes

141.

Impulsar lestudi i l'aplicaci dun Pla de concertaci entre lAdministraci pblica i les empreses de leconomia social per la gesti de serveis pblics, com a eina alternativa a la gesti prpia en aquells mbits en qu existeixi una gesti privada. Impulsar el reconeixement de les sis clusules socials en la contractaci de serveis socials per part de les administracions: ajustament dels serveis a les necessitats dels grups receptors, afavoriment de la qualitat en locupaci, promoci de locupaci de determinats grups, proximitat a la comunitat local, inclusi de beneficis a la societat. Impulsar la reserva duna part de la licitaci dobres i serveis per les empreses deconomia social, estudiant la viabilitat daccedir a un percentatge del 25%. Aplicaci efectiva de les clusules socials en els concursos pblics basada en compromisos efectius. Reserva del 6% de locupaci pblica a collectius en dificultat i Centres Especials de Treball.

142.

143. 144. 145.

F. Adequaci del marc legal

Propostes

146.

Promulgaci de la nova llei de cooperatives, amb el consens de tots els agents implicats, que reconegui la diversitat de models cooperatius, enforteixi el sector i faciliti la gesti i la creaci de noves cooperatives. Impuls dun pla de suport amb tots els agents implicats per a la transformaci de societats mercantils en risc de tancament per la seva transformaci en
38

147.

cooperatives o societats laborals per tal dassegurar la continuat de les empreses i dels llocs de treball.

148. 149.

Eliminaci dels principis de subsidiarietat i responsabilitat de successi dactivitat. Incentivar la incorporaci de socis i scies de treball, exercint discriminaci positiva vers els collectius amb ms dificultat daccs al mn laboral i als crrecs de responsabilitat. Afavorir programes dajudes de formaci per als quadres directius de les organitzacions. Incrementar lajuda a percebre en la incorporaci de socis, scies, treballadors i treballadores. Bonificaci temporal de les quotes de la Seguretat Social de les cooperatives en la incorporaci de treballadors per compte aliena com a socis definitius. Creaci duna finestreta nica per als trmits de les empreses deconomia social, amb lobjectiu de facilitar-los i agilitzar-los.

150. 151. 152.

39

Eix del comer i el turisme

A. Un comer de qualitat al servei de les ciutats, pobles i ciutadania
Objectiu Afavorir el model de comer urb, de ms proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb lespai pblic. Per aix cal mantenir lequilibri entre els diferents formats comercials, vetllar pels drets de les persones consumidores, per tamb dels treballadors i treballadores del sector tot assegurant que les nostres viles i ciutats es troben ben servides comercialment, per sense perjudicar el bon desenvolupament de les funcions urbanes dels espais tradicionalment destinats a lactivitat comercial. Propostes

153.

Rebuig a la liberalitzaci dhoraris comercials imposada pel RD 20/2012. El decret va modificar la Llei de comer de Catalunya augmentant fins a 90 les hores setmanals d'obertura dels comeros i permetent que els establiments comercials de qualsevol activitat, fins a 300 m2, obrin tots el dies, inclosos diumenges i festius. Aquesta desregulaci d'horaris, lluny de crear ocupaci de qualitat, destruir milers de llocs de treball al teixit comercial de proximitat. Reforar el suport al petit comer urb com a element de la qualitat de vida als nostres municipis promovent la implicaci real daquest comer en el teixit social del lloc on subica. Crear taules de concertaci dmbit municipal, on comerciants i daltres agents socials puguin debatre i acordar regles de funcionament per facilitar ls cvic i plural de la ciutat i lespai pblic. Mantenir les limitacions a la installaci dequipaments comercials fora de la trama urbana i controlar les operacions urbanstiques de gran magnitud que porten aparellades actuacions comercials seguint aquest model. Millorar la regulaci dels elements que configuren el marc de referncia per al funcionament dels establiments comercials, en especial els dies i horaris dobertura, tenint en compte tant els drets de les persones consumidores com els de les persones que treballen als comeros. Apostar per una millora de la qualitat del servei ofert pel petit comer urb, principalment mitjanant frmules de collaboraci entre els propis operadors, i daquests amb lAdministraci pblica i el teixit associatiu. Fer dels mercats municipals de Catalunya les veritables locomotores comercials dels centres urbans, enfocant-los cada cop ms cap a una oferta de ms qualitat i ms base local, i que actun al mateix temps com a promotors dels bons hbits alimentaris de la poblaci.

154.

155.

156.

157.

158.

159.

40

160.

Instar al reconeixement dels establiments comercials amb una trajectria ms llarga com a defensa de la diversitat i la personalitat comercial dels nostres centres urbans, davant de la creixent uniformitzaci que experimenten en la composici i la titularitat dels establiments a tot el pas. Regular de manera especfica la venda no sedentria amb la finalitat denquadrar-la dins del marc legislatiu catal. Negociar la regularitzaci daltres tipus de venda ambulant que no comporti la persecuci ni criminalitzaci daquests venedors i venedores.

161.

B. Per a la defensa dels drets dels consumidors i les consumidores,

proposem: 162. 163. 164.
Incorporar i promoure a la legislaci actual el concepte de "consum responsable i sostenible" com a dret bsic del consumidors. Crear un Centre Permanent d'Educaci al Consumidor, de carcter pblic, en el que les associacions de consumidors tinguin un protagonisme ampli. Potenciar el sistema arbitral de consum, especialment larbitratge electrnic, que suposa un abaratiment important de costos de tramitaci, ms agilitat i manteniment de totes les garanties jurdiques de les parts. Incrementar la representaci de les associacions de consumidors en tots aquells organismes i rgans de control en els que es debatin qestions que afectin a persones consumidores i usuries. Complir degudament amb l'accs de les associacions de consumidors als mitjans de comunicaci de titularitat pblica.

165.

166.

C. Un turisme responsable ambientalment, generador de riquesa i ocupaci en el territori

Objectiu El turisme s un sector dactivitat econmica que, per les seves caracterstiques, requereix duna acurada planificaci i ordenaci per limitar-ne els impactes negatius i maximitzar-ne els positius, aix com per aconseguir-ne la integraci, ms que no pas la invasi, en el teixit econmic del pas. Aix passa principalment pel coneixement de la petjada ecolgica i la capacitat de crrega ambiental i social que representa el sector, que cal mantenir-les en uns valors veritablement sostenibles. Propostes

167.

Impulsar transformacions en el sector turstic que nafavoreixin la descentralitzaci territorial i estacional, tot desenvolupant nous mbits com el turisme cultural. Sn canvis que han de produir una millora dels serveis i la qualitat de locupaci en el sector.

Crear i desenvolupar productes turstics, aix com promocionar els existents, dacord amb els nous paradigmes del turisme recomanats per lOrganitzaci Mundial del
41

Turisme (OMT), com ara la creaci de rutes temtiques, la posada en valor del que s intangible (identitat, autenticitat). En aquesta direcci rebutgem els models com Eurovegas. La gesti dels recursos dun territori sha de fer de forma que es doni satisfacci a totes les necessitats econmiques (parc agrari) socials i esttiques, a la vegada que respectin la integritat cultural, els processos ecolgics essencials i la diversitat biolgica.

168.

Continuar amb el desplegament de la Xarxa de Centres dAcollida Turstica (CAT) i donar compliment als compromisos pressupostaris establerts en el conveni plurianual de collaboraci 2010-2013 per al manteniment i el funcionament dels CAT i de la Xarxa de Centres dAcollida Turstica. Impulsar la Carta de Turisme Sostenible a tots els Parcs Naturals de Catalunya. Proposem una reforma profunda de lactual taxa turstica per crear una nova ecotaxa. En lmbit de la sostenibilitat ambiental, la promoci de formes de consum turstic respectuoses amb el medi ambient sha de combinar amb mesures correctores que tamb passen, com en daltres pasos, per la fiscalitat especfica que grava de forma proporcionada els impactes ambientals que es generen. El gravamen hauria de tendir a reflectir la petjada ambiental que es produeix a cada indret. Quedaran exempts daquesta nova ecotaxa les cases rurals i les cases de pags, perqu no provoquen impacte ambiental negatiu sin tot el contrari, fixen poblaci al territori. Els ingressos obtinguts dImpost sobre les estades en establiments turstics dotar el Fons per a la Recuperaci, Reparaci, Preservaci del Patrimoni Natural i Cultural i la Millora del Turisme destinat a finanar poltiques de reducci de limpacte ambiental de lactivitat turstica, la preservaci del patrimoni cultural i el foment de noves formes de turisme vinculades a la sostenibilitat. Els recursos del Fons shan de destinar a projectes o actuacions que persegueixin algun dels objectius segents: a) Recuperar recursos i espais naturals i rurals de Catalunya com, entre daltres, la conservaci de parcs naturals i de zones d'inters ecolgic i paisatgstic, recuperaci de camins per a la prctica del senderisme i lexcursionisme, creaci d'infraestructures dinterpretaci mediambiental, recuperaci del patrimoni natural, manteniment de les activitats agrries tradicionals i de les artesanies locals. b) Revaloritzar els elements patrimonials i de rellevncia social, cultural i turstica, com, per exemple, la rehabilitaci de patrimoni cultural; senyalitzaci, illuminaci i condicionament de recursos patrimonials; conservaci de jaciments arqueolgics; recuperaci darquitectures populars; creaci de centres per a la difusi de tradicions i valors etnogrfics. c) Remodelar i rehabilitar zones turstiques i promoci del turisme rural i lagroturisme.

169.

170.

En lmbit de la sostenibilitat econmica, cal treballar per una integraci ms gran de loferta turstica a totes les escales, incloent-hi les infraestructures que el fan possible (com ara els aeroports i loferta de transport pblic) per tal de facilitar un repartiment ms gran dels impactes positius i negatius en el conjunt del territori.
42

171.

Reforar els mitjans per a la millora de la qualitat del sector, principalment en lmbit de la formaci dempresariat i treballadors i treballadores, la collaboraci entre els diversos agents implicats i laccent en la millora de lexperincia turstica que sofereix a les persones visitants. En lmbit de la sostenibilitat social, adoptar el concepte de capacitat de crrega social o capacitat dacollida turstica i fer-ne les estimacions corresponents per introduir mesures que ajudin a facilitar la convivncia entre turistes i residents, aix com promoure les frmules de turisme just que incorporin una participaci ms gran de la ciutadania en lacollida de visitants sense posar en perill les formes de vida de cada indret.

43

Eix de medi ambient i territori

En lmbit del medi ambient, del territori i de lurbanisme, les actuacions del govern de CiU en la darrera legislatura han anat dirigides, des del principi i de forma descarada fent-ne bandera fins i tot, a destruir la tasca de protecci i millora del medi ambient en tots els mbits, que ICV-EUiA havem anat implementant en set anys de govern catalanista, desquerres i ecologista, malgrat totes les dificultats i oposicions internes i externes. Aquesta voluntat reaccionria i antisocial de CiU i el govern dArtur Mas va quedar manifesta des de les primeres iniciatives legislatives, amb la presentaci del paquet de les denominades lleis mnibus que, amb lexcusa de simplificar, agilitzar i fer ms eficient lAdministraci, es van dedicar a deixar sense efecte totes aquelles mesures legals que suposaven un fre a lespeculaci, que protegien els boscos i el medi natural, que preservaven la qualitat ambiental i incorporaven plans de millora com els de qualitat de laire i la lluita contra el canvi climtic, i que permetien protegir i ordenar millor el territori, els recursos naturals, etc. I aix es va fer, de forma descarada, per donar satisfacci a determinats sectors empresarials, lobbys i grups de pressi caciquils sobre el territori i per facilitar operacions especulatives i de privatitzaci: com van ser els projectes: Eurovegas, la privatitzaci daiges Ter Llobregat, TABASA, els Tnels del Cad, la destrucci dempreses pbliques (ACA, INCASOL, GISA), etc.; donant via lliure a mesures arbitrries i profundament perjudicials pels interessos generals, en temes com accs al medi natural, reducci de lavaluaci ambiental estratgica de plans i programes, control de la qualitat ambiental de les activitats econmiques, increment del marge per les emissions contaminants que afecten a laire i a laigua tant de rius i rieres com del mar, ms permissivitat i menys garanties de restauraci en les activitats extractives, ms publicitat a les carreteres, renncia a exercir un control pblic efectiu en la caa i la pesca continental, etc. El ms greu s que aquestes lleis mnibus, fetes de forma precipitada i redactades en molts dels seus articles directament pels lobbys als que sels havia proms per part de CiU, no sols no han contribut a millorar, simplificar i agilitar lAdministraci, sin que es caracteritzen pel seu carcter confusionari i a voltes contradictori, mancat de rigor jurdic i que atempten a la seguretat jurdica, com sha posat de manifest en les nombroses modificacions posteriors que han hagut danar incorporant. La nostra coalici no sols va ser lnica en denunciar i posar de manifest aquestes intencionalitats i els seus resultats previsibles, sin que vrem intervenir activament en la seva tramitaci per mitj desmenes, reunions amb els sectors afectats, denncies pbliques, per tal de posar de manifest i corregir, en la mesura del possible, algunes de les determinacions ms escandaloses. La desdia i la deixadesa en matria de poltiques ambientals, volgudes pel govern de CiU, ha donat lloc a denncies i sancions per part de la UE, que poden acabar perjudicant els recursos que tenim dret a rebre per poltiques agrcoles i de cohesi.

44

A. Territori i urbanisme
Propostes

172.

Revisar el Pla Territorial General de Catalunya per tal que esdevingui una veritable agenda 21 de Catalunya i un instrument per ajudar a una sortida sostenible de la crisi social, econmica i ambiental actuals, en qu es doni prioritat a les actuacions que ajudin a canviar el model econmic, impulsar la recuperaci dels valors ambientals del territori, la utilitzaci eficient dels recursos naturals i del territori, la rehabilitaci urbana i a canviar el model econmic-productiu, en tots els mbits, impulsant un nou concepte deconomia verda i social. Revisar els plans territorials parcials vigents, en especial a la Catalunya Central, el Camp de Tarragona i les Terres de Ponent, per incorporar-hi els canvis necessaris per impulsar actuacions ms decidides de reequilibri territorial, transformaci del teixit productiu, introducci de les noves infraestructures de transport collectiu i canvis del model urbanstic. Desenvolupar el Pla Territorial Metropolit de Barcelona, amb la formulaci del Pla o Plans Directors que sestableixen, amb criteris de contenci urbana, millora, regeneraci i rehabilitaci dels barris i ciutats que presentin situacions de ms degradaci o riscos socials, desenvolupar els criteris socioambientals que sestableixen al Pla Territorial i a la seva Memria Ambiental. Redactar el nou Planejament per a lmbit funcional del Peneds aprovat pel Parlament de Catalunya i establir un tractament especfic dels anomenats espais frontissa entre diferents mbits de planejament territorial i dels espais sotmesos a grans pressions per trobar-se a cavall de polaritats urbanes molt potents, permetent aix una millor articulaci tant en l'mbit territorial com destratgies generals de desenvolupament (exemples: Alt Maresme, Baix Montseny, la Selva o parts de lAnoia i el Bages). Revisar i actualitzar el Pla Territorial Sectorial de lHabitatge, que ja va ser formulat pel govern catalanista i desquerres anterior, per tal de fer-ne un instrument til de coneixement i d'intervenci en els mbits de necessitats ms grans dhabitatge assequible, barris i zones afectades dexclusi social residencial o necessitades doperacions integrals de rehabilitaci del parc dhabitatges i facilitar laplicaci dels criteris i objectius de la nova poltica social dhabitatge i barris que es cont en lapartat corresponent daquest programa. Revisar el Pla dInfraestructures de Transport de Catalunya i el Pacte Nacional dInfraestructures, per tal deliminar previsions viries insostenibles i cares, i augmentar les previsions de transport pblic, en especial de xarxa ferroviria i tramvia, i establir nous sistemes de finanament, i facilitar laplicaci dels criteris i objectius en matria dinfraestructures de transport i mobilitat que es contenen en els apartats corresponents daquest programa. Revisar en profunditat lactual Llei durbanisme de Catalunya aix com la legislaci davaluaci ambiental estratgica per tal de en primer terme revisar i suprimir totes aquelles determinacions introdudes per CIU en lltima reforma dins les lleis mnibus que van estar destinades a afavorir interessos privats, facilitar lespeculaci urbanstica, devaluar el planejament territorial i
45

173.

174.

175.

176.

177.

178.

sectorial i la protecci ambiental i els valors del territori i reduir les competncies urbanstiques dels ajuntaments, i en segon terme adaptar aquestes lleis als nous criteris i objectius dun urbanisme sostenible, que ajudi a les poltiques de cohesi social, sostenibilitat urbana i canvi del model productiu i residencial.

179.

Redactar i aprovar la Llei de sls agraris de Catalunya i el Pla Territorial dEspais Agraris per preservar els espais de valor agrari i forestal ms gran de Catalunya, enfront als creixements urbanstics, les operacions especulatives tipus Eurovegas o les implantacions dinfraestructures inadequades, i facilitar el desenvolupament duna agricultura sostenible i eficient amb els recursos naturals, aix com la resta de criteris i objectius de la poltica agrria que es contenen en lapartat corresponent daquest programa. Reactivar i revisar tant la Llei de barris com la Llei durbanitzacions amb dficits urbanstics com els seus plans i programes dactuaci i dinversions, per ajudar a les poltiques de rehabilitaci social i urbana i a la resta de criteris i objectius que es es contenen en lapartat corresponent daquest programa. Evitar la prdua de teixit productiu arran de la deslocalitzaci dindstries mitjanant restriccions en el canvi de qualificaci urbanstica de sl industrial a partir de determinades superfcies mnimes, alhora que prioritzarem aquelles actuacions de millora, modernitzaci, adaptaci a les noves necessitats i dotaci de serveis de polgons per activitats econmiques industrials, terciries, de recerca i dinnovaci, etc., que ajudin a la renovaci del teixit productiu i a la creaci de llocs de treball.

180.

181.

B. Canvi climtic, energia, lluita contra la contaminaci

Propostes

182.

Actualitzar i aplicar de forma efectiva lEstratgia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya que caldr desplegar fins a lany 2026, aprovat pel govern catalanista i desquerres lany 2010; en la seva actualitzaci es far especial mfasi en les possibilitats que els plans dacci contra el canvi climtic han de tenir per generar innovaci tecnolgica, ocupaci verda i benestar, en tots els mbits econmics i territorials, com una oportunitat per sortir de forma diferent i sostenible de la crisi econmica actual. Definir una proposta unilateral de Catalunya per passar a lobjectiu de reduir el conjunt demissions de gasos defecte hivernacle en un 30% el 2020 i 80% el 2050. Desenvolupar i donar suport a les empreses per al desplegament de la Directiva dampliaci del mercat demissions. El canvi climtic constitueix un problema de primer ordre a tot el mn, que afecta i encara afectar ms al nostre pas, s per aix necessari. Promoure conjuntament amb els agents socials i econmics un Pacte Nacional pel Clima en qu la proposta central sigui laprovaci duna llei marc de lluita contra el canvi climtic que englobi el conjunt de mesures legislatives, de planificaci i gesti per adoptar en tots els sectors econmics i les poltiques pbliques. Desenvolupar un pla ambicis de mitigaci i adaptaci al canvi climtic 2013-2020, que fomenti els processos productius baixos en carboni als serveis, la indstria i lagricultura
46

183.

184.

generant menys residus per tal dassolir lobjectiu de reducci del 30% de les emissions de CO2 a Catalunya.

185.

Reduir les emissions en els sectors difusos (agricultura, edificaci, serveis, empreses que no estan dins del mercat demissions, mobilitat, residus, institucions i ciutadania) per mitj de la concertaci, les mesures de foment i una fiscalitat verda. Actualitzar i reactivar el Pla dEnergia de Catalunya, apostant per limpuls de les energies (biomassa, geotrmia, solar, elica) i per la implantaci planificada i regulada obligatria destratgies destalvi i d'eficincia, denergia distribuda, de xarxes intelligents, etc., posant tamb laccent en les possibilitats dinnovaci econmica i tecnolgica i ocupaci verda. Lobjectiu s assolir un 30% denergies renovables i un 30% destalvi energtic el 2020. Donarem suport al projecte darticular la UE sobre la base duna Comunitat Europea de les Energies Renovables (European Community for Renewable Energy). Reformar la legislaci urbanstica, davaluaci ambiental i daltres mesures necessries per regular els procediments administratius aplicables per a la implantaci de parcs elics i installacions fotovoltaiques a Catalunya i actualitzarem el Pla de Zones dImplantaci Prioritria (ZIP) per superar els obstacles legals actuals, que han portat a lanullaci pels Tribunals de Justcia de molts dels parcs installats de forma que es posin les bases per una implantaci racional, equilibrada territorialment i respectuosa amb el paisatge i els ecosistemes, alhora que amb mesures de redistribuci equitativa de les compensacions al territori. Treballar per desenvolupar la gran potencialitat de lelica marina a nord i sud del pas, tamb de forma equilibrada i respectuosa amb el medi mar, aix com desplegament duna poltica de plantes de biomassa de petit format que permeti el reaprofitament de la massa forestal de proximitat. Reformar tot el sistema de generaci i distribuci elctrica de forma que es doni prioritat a la generaci elctrica distribuda al territori, que facin innecessries les autopistes elctriques com la MAT, aix com evitar grans centrals trmiques i de biomassa. Potenciar lenergia solar fotovoltaica, que sha destendre ms en el paisatge urb, amb laprofitament del sostre dequipaments pblics i naus industrials, aix com la geotrmia de profunditat, combinant-les amb la generaci a escala domstica i lautogeneraci i cogeneraci en entorns industrials, i dequipaments i la implantaci de microeliques o de geotrmia de petita escala. Fomentar les xarxes urbanes centralitzades de calor-fred electricitat en noves urbanitzacions de primera residncia. Implantar, per llei, un pla pel tancament de les centrals nuclears al territori de Catalunya, de forma progressiva, per en un horitz temporal de lany 2020, segons permeti la implantaci de la resta destratgies d'estalvi, eficincia, renovables i generaci distribuda.
47

186.

187.

188.

189.

190.

191.

192. 193.

194.

Ens oposarem a la installaci del dipsit temporal o definitiu centralitzat de residus nuclears a Catalunya, en atenci a la contribuci que el nostre pas ha fet a la generaci energtica nuclear, sense perjudici de collaborar a resoldre la problemtica associada als residus, dins dels acords globals pel tancament definitiu de totes les nuclears a Catalunya i a la resta de lEstat. Acompanyar la poltica de canvi de les poltiques energtiques amb una fiscalitat verda: impost sobre producci denergia nuclear i imposici sobre emissions contaminants procedents de la producci elctrica. Substituir els diversos impostos que graven els vehicles, per una taxaci vinculada al grau deficincia energtica, a la utilitzaci de combustibles fssils i a les emissions efectives de gasos contaminants i de partcules. Aquests ingressos tindran carcter finalista per nodrir la nova llei catalana de finanament de les infraestructures de transport, ajudar a les inversions pbliques per impulsar el canvi de model energtic i afavorir la compra de vehicles hbrids i elctrics, ajudant aix a la modernitzaci de la nostra indstria de lautombil. Donar especial suport a la indstria de fabricaci de trens, tramvies i vehicles de transport collectiu i de mercaderies, menys contaminants. Incorporar a la planificaci urbanstica i territorial lobjectiu de reducci demissions, afavorint la ciutat compacta i que porti a la reducci de la mobilitat privada, amb el foment dels serveis de bicing, carrils bici, el carsharing i el carpooling. Estimular i subvencionar la substituci delectrodomstics de baixa eficincia energtica per daltres de ms eficients. Reorientar els plans destudi i la formaci ocupacional cap al sector energtic i crearem un centre educatiu, divulgatiu i dassessorament sobre canvi energtic i lluita contra el canvi climtic, a tots els nivells i en tots els mbits. Reconvertir lactual ICAEN en una veritable agncia de lenergia de Catalunya, a fi que pugui ser un instrument gil, efectiu i amb recursos per desenvolupar encara ms els objectius de la reconversi energtica de Catalunya, pel que caldr tamb reclamar a lEstat la transferncia de ms competncies i recursos en matria energtica, de recerca i innovaci, alhora que fomentarem la creaci dagncies municipals denergia que treballin la descentralitzaci energtica i la generaci denergies renovables. Recuperar el Pla dActuaci per la Millora de la Qualitat de lAire a la Regi Metropolitana de Barcelona i verificar el compliment de les 73 mesures per a la millora de la qualitat de laire, aplicant noves mesures de correcci dels nivells de contaminaci, especialment pel que fa al dixid de nitrogen, la delimitaci de zones de baixes emissions, limitacions de velocitat o peatges urbans, entre daltres. Fomentar la millora del comportament ambiental de les empreses, especialment de les ms contaminants, a travs de sistemes voluntaris de gesti ambiental que permetin a les organitzacions avaluar i millorar el seu comportament
48

195.

196.

197.

198.

199. 200.

201.

202.

203.

ambiental (EMAS i ISO-14001), ajudant a la seva innovaci tecnolgica, eficincia i estalvi en aquests camps.

204.

Implementar els plans pendents de lluita contra la contaminaci acstica, lumnica, odorfera i electromagntica, aix com impulsar laprovaci d'una nova legislaci en mbits que, com la contaminaci odorfera encara no en disposem, o actualitzant i simplificant la legislaci vigent, alhora que incrementarem els mecanismes de cooperaci amb els ajuntaments i daltres entitats locals ad hoc perqu pugin actuar en aquests mbits. Impulsar les mesures legals i administratives necessries per evitar la implantaci a Catalunya de prospeccions i explotacions de nous jaciments dhidrocarburs profunds amb aplicaci de la tecnologia del fracking per ra del seu impacte ambiental greu sobre el sl, el subsl, els recursos hdrics i geolgics, el paisatge, aix com sobre la salut de les persones.

205.

C. Mobilitat, infraestructures de mobilitat, transports. Ports i aeroports

Propostes

206.

Revisar i actualitzar, ajustant-los a la situaci econmica de crisi, els diferents Plans Directors dInfraestructures de transport i mobilitat, tant al conjunt de Catalunya, com a la Regi Metropolitana de Barcelona i als entorns metropolitanes de Lleida, Tarragona, Manresa-Catalunya Central, Girona i Tortosa-Terres de lEbre, per tal de prioritzar les infraestructures ferroviries de ms fcil execuci i menor cost, per tal de fer crixer el nombre de persones i de mercaderies transportades en sistemes ferroviaris. Centrar els esforos en la millora i extensi de la Xarxa Catalana de Ferrocarrils, que integri tots els sistemes ferroviaris que transcorren per Catalunya, amb plenes competncies per la Generalitat de Catalunya, aix com reclamarem competncies i recursos ms grans de lestat per poder planificar, executar i gestionar les infraestructures ferroviries, estacions, etc. Ampliar i millorar el sistema de rodalies de la Regi Metropolitana de Barcelona, amb increment de freqncies i millora de la qualitat del servei i implementaci de trens semidirectes com per exemple en trajectes tan estratgics com Vilafranca del Peneds i Manresa-Barcelona en hores puntes a l'efecte del qual donarem prioritat a aquelles actuacions de cost econmic ms petit i mxima aportaci a la millora del sistema. En aquest sentit donarem prioritat a actuacions com el tnel de Montcada, el nou tnel ferroviari per rodalies de Barcelona; lexecuci del soterrament de la via de Renfe al seu pas per Sant Feliu de Llobregat; les connexions ferroviries al Camp de Tarragona, Roda de Bar; els desdoblaments ferroviaris en leix ferroviari convencional a les comarques del Camp de Tarragona i Terres de lEbre; el desdoblament de la lnia Mollet-Vic (R3), eliminant el pas per La Llagosta i La Florida (Santa Perptua), enllaant amb la R8 completar lestaci de la R8 a Santa Perptua, que donaria servei a la R3 i R8, amb la variant ferroviria i nova estaci de centralitat entre La Llagosta-Santa Perptua de Mogoda i la interconnexi entre la R3 i la R8. Prioritzar la construcci d'una nova estaci central de Renfe a Manresa; tamb donarem prioritat a qu es redactin tant lestudi de viabilitat com el
49

207.

208.

projecte executiu de la primera fase del tramvia del Valls (Montcada-RipolletCerdanyola-UAB) perqu es pugui iniciar a mig termini, segons recursos disponibles.

209.

Completar amb carcter urgent laccs ferroviari a laeroport del Prat terminal 1 i al port de Barcelona, amb ample internacional; el tnel de maniobres dels FGC a la plaa de Catalunya per millorar la freqncia i la qualitat del servei del metro-Valls, aix com completar les prolongacions de FGC a Terrassa i Sabadell. Crear o estendre el sistema ferroviari, a travs de rodalies-Renfe, tren-trams o tramvies a totes les rees metropolitanes de Catalunya, tant a la regi de Barcelona com als entorns metropolitans de Lleida, Tarragona, ManresaCatalunya central, Girona i Tortosa-Terres de lEbre. En aquest sentit planificarem i, en la mesura del possible, iniciarem lexplotaci dels serveis, per permetre els serveis segents: connexi del sistema de tramvies de Barcelona per la Diagonal; el metro de Bages-Manresa-Sria i Manresa-Sallent-Lleida-Balaguer i Lleida-Cervera, aix com el manteniment i millora del servei de la lnia LleidaBalaguer-La Pobla; la millora de laccs ferroviari des de Manresa a lrea de Barcelona amb la connexi directa cap el corredor del Llobregat; realitzarem els estudis de viabilitat i els projectes necessaris per, quan la situaci econmica ho faci possible, iniciar la primera fase de lrbita ferroviria Matar-Granollers; AldeaTortosa; lanella ferroviria de les comarques gironines, Girona-aeroport Girona i connexi directa amb Blanes i la lnia de la costa, lanell ferroviari de les Gavarres i la millora de la lnia convencional Girona-Portbou. En aquests propers quatre anys, els esforos es centraran en les actuacions de millora i petites ampliacions de les xarxes de ferrocarril convencional, tren-tram, la creaci de noves lnies de tramvia i la recuperaci o millora dantigues lnies avui obsoletes o abandonades. Implementar un sistema de trens Catalunya-exprs, de carcter transversal que travessin la Regi Metropolitana de Barcelona i el Valls, que interconnecti les diverses zones metropolitanes i els extrems del pas, sense necessitat de transbords a Barcelona, amb freqncies de 30 minuts en hora punta i d'una hora en hora vall; aquest sistema catal de mitjana distncia utilitzar tant les lnies dample ibric com les dample internacional. Potenciar el transport ferroviari de mercaderies tant de mitjana com de llarga distncia per ferrocarril, completant els accessos al port de Barcelona i la posta en marxa del corredor ferroviari de mercaderies per territori de Catalunya, tant en vies dample ibric, com internacional o amb tercer fil; aquest transport de mercaderies per ferrocarril simplementar tamb entre les principals zones urbanes i industrials dins de Catalunya, aix com cap a la resta de lEstat espanyol i cap a Europa, en qu ampliarem els serveis d'autopista-ferroviria, per transportar camions de mercaderies, que tinguin el seu inici a les rees industrials de lentorn de Tarragona, Lleida i la Regi Metropolitana de Barcelona. Impulsar lextensi duna xarxa dautobusos exprs important, rpids, freqents i eficaos que comptin amb carrils segregats i que tinguin en compte la comunicaci dels polgons industrials com a garantia dequitat social i per garantir el dret al treball de tothom, aix com la construcci de carrils BUS-VAO a les vies metropolitanes principals i en especial a les entrades a les ciutats amb solucions tcniques de fcil execuci i mnim cost, sense grans obres de modificaci de les infraestructures.
50

210.

211.

212.

213.

214.

Promoure la nova Llei catalana de finanament del transport pblic que regular de forma integral el finanament de les infraestructures i del conjunt del transport pblic dels sistemes de mobilitat, tot incorporant un sistema de tarifaci social universal, de manera conjunta i coordinada, que permeti la integraci tarifria intermodal de tots els sistemes de transport pblic de Catalunya, amb una poltica activa per fomentar el canvi modal, s a dir, facilitar el pas del transport privat als sistemes de transport pblic. Implantar l'eurovinyeta pel transport de mercaderies comenant pels de llarga distncia per les carreteres de Catalunya. Promoure que les empreses puguin desgravar la subvenci dels abonaments de transport pblic per a treballadors i treballadores i dels que van a peu, en bicicleta o en cotxe compartit. Pel que fa als petits transportistes de mercaderies per carretera, de curt i mitj recorregut metropolit i dins de Catalunya, impulsarem un pla de suport a la renovaci de la seva flota per adaptar-se a les ltimes normatives eurovinyeta. La renovaci de la flota, amb mesures com els ajuts Eurotransport, prestant una atenci especial als autnoms i a les flotes petites que haurien de tenir un nivell de subvenci ms alt, aix com la introducci de criteris de planificaci i gesti del transport minorista de mercaderies, garantir la qualitat tcnica i ambiental dels vehicles i la seguretat laboral de treballadors i treballadores; alhora, sha devitar la sobreexplotaci que resulta de la sobreoferta i el falsejament de la competncia per la pressi dels carregadors; fomentar el millor aprofitament dels trajectes, evitant els viatges en buit, permetre la coordinaci entre els diferents operadors autnoms, amb limpuls de cooperatives, centrals de crrega i garantir uns mnims de preu i condicions en la contractaci. Introduir mesures per incrementar la seguretat viria dels vehicles de transport de mercaderies per carretera amb rees de descans i assistncia especfiques, ajudes a la reconversi i millora del sector, aix com la dignificaci professional, en lmbit de la formaci, les prestacions socials, la renovaci de vehicles menys contaminants i ms eficients, etc. Impulsar un pla de foment del transport de mercaderies i paqueteria per ferrocarril en distncies mitjanes. Impulsar el canvi radical del sistema de peatges per utilitzaci de determinades autopistes a Catalunya, de forma que sevitin discriminacions, greuges territorials com en el cas de lautopista de l'eix del Llobregat, lAP 7 a Girona i a les Terres de lEbre, al Maresme, etc., aix com evitar que es continun construint autovies paralleles a autopistes ja existents (com s el cas de la N-II entre Girona i La Jonquera). Per aix proposem renegociar amb les concessionries les condicions econmiques de les actuacions de concessions, posant lmits als beneficis injustificats i a les compensacions diferides que en tot cas shauran de reinvertir en la substituci dels peatges actuals tant els explcits com els peatges a lombra i diferits, amb lestabliment dun sistema de finanament pel vehicle privat del cost de la utilitzaci dinfraestructures segons utilitzaci i en funci de si existeixen o no sistemes alternatius i eficients de transport pblic.

215. 216.

217.

218.

219. 220.

51

221.

Impulsar un Pla dActuaci immediata per resoldre els principals problemes de congesti i riscos daccidents que es donen en trams concrets de la xarxa viria com ara la C-55 entre Manresa i Barcelona aix com la connexi del nucli urb de Manresa a la C-16 a travs de la carretera del Pont de Vilomara en direcci Berga; la N-II entre Tordera-Maanet-Girona-La Jonquera i daltres punts de similar perillositat o congesti; aix ha de comportar lalliberament immediat de peatges en els trams dautopistes paralleles de la C-16 Manresa-Terrassa, i AP 7 Maanet-La Jonquera. En relaci amb les obres de desdoblament de la C-25 en el tram Les OlugesManresa (eix transversal) i en els altres trams (Osona), cal adoptar les mesures necessries per tal de revisar el compliment de les millores ambientals contingudes en el projecte en el qual es doni compliment a les condicions de mesures de recuperaci ambiental, respectant els connectors biolgics, els passos de fauna i els ecoductes. Aturar i revertir el procs de privatitzaci de TABASA i de Tnels del Cad. Reclamar labandonament definitiu per part de lEstat espanyol del projecte de via orbital de Barcelona B-40, conegut com a Quart Cintur, i el trasps dels recursos pressupostaris per a aquesta via a la Generalitat, per tal que pugui executar tant les previsions de millora ferroviria que abans shan indicat com una intervenci de mobilitat integrada de la Ronda del Valls entesa com una ronda interurbana que articuli les rondes urbanes de Terrassa i Sabadell amb els centres dactivitat industrial i econmica del Valls. Desprogramar les vies interpolars al voltant de Collserola, el tnel viari de Collserola i la interpolar del Valls. Reclamar que quedi definitivament sense efecte el projecte de la denominada Ronda Maresme C-31 que duplica la C-32, i proposem com a alternativa que es resolgui la millora dels accessos a Matar i a Argentona, des de la C-60 i lentrada de Matar oest, alhora que sinverteixi en la millora del transport pblic la potenciaci de les comunicacions interlocals i la reconversi de la N-II en una avinguda urbana del front martim del Maresme, a l'efecte del qual impulsarem la formulaci del Pla Director Urbanstic de Comunicacions i Transports del Maresme corresponent, tal com preveu el Pla Territorial Parcial de la Regi Metropolitana de Barcelona.

222.

223. 224.

225. 226.

227.

Revisi i auditoria en profunditat pel transport pblic interurb per carretera, per tal de revisar els horaris de servei, la qualitat, puntualitat i eficincia de les lnies regulars existents, en especial en aquells trams ms intensament utilitzats i en els que es produeixen ms problemes lnies de l'Alt Peneds, del Maresme, del Baix Llobregat, del Valls Occidental, i tamb les procedents de les ciutats de la Catalunya interior, en general, per tal que es millorin aquestes freqncies i qualitat o b es reverteixi el servei. Impulsar la redacci dels Plans de Mobilitat Urbana sostenible a les principals ciutats de Catalunya en qu es contempli de forma expressa els plans de mobilitat per vianants, aix com lexecuci del Pla Estratgic de la Bicicleta de Catalunya i la creaci dels 1.200 km de carril-bici a un ritme de 100 km anuals, aix com el Pla Director de la Bicicleta, per tal de crear xarxes regionals,
52

228.

interurbanes, urbanes i sistemes de bicicleta pblica a les ciutats i rees metropolitanes, en les quals prioritzarem lexecuci de carrils-bici que amplin la xarxa de vies verdes i la interconnexi de les xarxes urbanes, i vetllarem per tal de que totes les noves infraestructures viries sadaptin a ls de la bicicleta.

229. 230.

Facilitar que la bicicleta pugui ser transportada amb qualsevol mitj ferroviari de llarg i mitj recorregut en lmbit catal. Seguir demanant que es garanteixi la gesti pblica de laeroport del Prat amb una participaci determinant de la Generalitat i de les administracions locals interessades. Reclamar que es doni compliment a lEstatut de Catalunya en matria de ports de lEstat a Catalunya, com s el cas dels ports de Barcelona i Tarragona, dotant-los d'una autonomia de gesti ms gran, que inclogui les poltiques comercials i tarifries i la creaci de nous serveis; proposarem la revisi de la legislaci estatal que ha suposat una recentralitzaci de les poltiques de ports de lEstat.

231.

D. Abastament i sanejament daigua

Un tractament a part mereix la poltica de laigua portada a terme per CiU en aquests dos anys que ha empitjorat la qualitat de laigua dels nostres rius, dels aqfers i de les platges, deixant sense acabar les depuradores que lanterior govern va deixar prcticament acabades, no construint-ne de noves i rebaixant els nivells de tractament a les plantes existents, abocant aiges menys depurades. Sha tornat a sobreexplotar els recursos disponibles de rius i aqfers en tant que es deixaven sense funcionar les dues plantes dessalinitzadores i sha deixat sense efecte el comproms del Ter per retornar progressivament a aquest riu i a les comarques gironines, els cabals actualment transvasats a la Regi Metropolitana de Barcelona. Lobjectiu confs de CiU ha estat privatitzar labastament daigua en alta a la Regi Metropolitana, lliurant ATLL per 50 anys a empreses privades, i desmantellar lAgncia Catalana de lAigua. Tot i aix, CiU ha intentat encobrir-ho amb un discurs demaggic sobre els dficits deixats per lanterior govern a lACA i ATLL, per aix justificar la privatitzaci i lincrement exagerat de les tarifes i el cnon de laigua. Cal sortir al pas daquesta demaggia recordant que va ser CiU qui, desprs de 23 anys de govern, va deixar un dficit econmic superior als 860 milions deuros, entre ACA i ATLL, sense que mai shagus fet una sola aportaci de recursos des dels pressupostos de la Generalitat per via dun contracte-programa; per sobretot va deixar un dficit alarmant de qualitat i garantia dabastament daigua, amb lamenaa certa dun transvasament de lEbre, amb rius i aqfers contaminats especialment per nitrats, purins i llots perillosos a Flix, davant dactuacions danys i anys dabocaments irresponsables i a voltes delictius que CiU no sols no va fer res, sin que va encobrir; una manca escandalosa de depuradores i plantes de tractament daigua que els ajuntaments de tot color reclamaven i que des del govern catalanista i desquerres va atendre, alhora que posava en marxa lany 2007 per primera vegada un contracte-programa amb aportacions de recursos dels pressupostos de la Generalitat per les poltiques integrals del cicle de laigua.
53

s especialment denunciable el fet que el govern de CiU, durant aquests dos anys, hagi paralitzat o retardat les actuacions per retirar els llots contaminants al pant de Flix i per dotar als municipis de la Ribera dels pous i daltres mesures de garantia de la qualitat del provement daiges, al que cal afegir que tampoc sha aconseguit que saprovs el cabal de manteniment de lEbre en la zona del Delta, ja aprovat en lanterior mandat i que el govern sortint de la Generalitat no ha estat capa dincorporar al Pla de Conca de lEbre. Propostes

232. 233.

Reducci de la petjada del carboni i de la petjada ambiental en el cicle de laigua. Paralitzar, i en el seu cas revertir, el procs de privatitzaci de la gesti de la Xarxa i les installacions dabastament daigua en alta a la Regi Metropolitana de Barcelona, de lempresa pblica Aiges Ter-Llobregat. Actualitzar el Projecte financer dATLL per permetre refinanar el seu endeutament i garantir les inversions i treballs de manteniment i millora de la xarxa, aix com un servei millor i ms eficient de la xarxa en alta. En lmbit dels abastaments en alta, donar prioritat al funcionament de les plantes dessalinitzadores existents, i incrementar la seva aportaci ordinria de forma que permeti un millor aprofitament i amortitzaci de les inversions realitzades, alhora que es preserven els cabals dels rius, es preserven els aqfers i es millora la qualitat de les aiges subministrades. Aprovar i aplicar els plans i programes que falten per implementar a Catalunya el Pla de Gesti del Districte de Conca Fluvial de Catalunya conques internes de Catalunya, en especial el pla de cabals de manteniment, els plans dabastament a poblacions, la recuperaci daqfers contaminats, la regeneraci i reutilitzaci daiges, els plans destalvi i eficincia dels sistemes de regadius de Catalunya i en general totes les actuacions que permetin millorar i preservar el cicle de laigua, els recursos hdrics i la qualitat de les aiges, aplicant els criteris i objectius de la nova cultura de laigua per donar compliment a la Directiva Marc de lAigua. Revitalitzar i modernitzar lAgncia Catalana de lAigua, com a ens de planificaci, gesti i execuci del conjunt del Cicle de lAigua a Catalunya, amb un pla de refinanament del deute, la recerca de nous recursos econmics i lestabliment dun nou contracte-programa amb el Govern de la Generalitat per cobrir els serveis mediambientals i les inversions estratgiques i de manteniment i regeneraci del sistema hdric de Catalunya i de la qualitat ambiental de les aiges, que no tenen per qu ser coberts amb el cnon. Reclamarem a lEstat que una part de les inversions en obres estratgiques pel cicle de laigua a Catalunya, en especial en matria dabastaments i sanejament, puguin ser finanades amb les aportacions de la disposici addicional tercera de lEstatut, o els instruments financers dels pressupostos generals de lEstat que es puguin preveure amb les mateixes finalitats. LAgncia Catalana de lAigua ha de ser ladministraci nica de laigua a Catalunya tant de les conques internes com del tram de lEbre que passa pel nostre territori.
54

234.

235.

236.

237.

Donar compliment al Comproms del Ter, per garantir el retorn progressiu de cabals a la conca del Ter, amb la reducci progressiva del transvasament actual a la Regi Metropolitana de Barcelona. Ens oposarem a qualsevol intent de transvasament daigua a la Regi Metropolitana de Barcelona des de les conques de lEbre o de qualsevol conca externa. Ens oposarem en totes les instncies estatals i europees al contingut de lactual Propuesta de proyecto del Plan Hidrolgico de cuenca en la parte espaola de la demarcacin hidrogrfica del Ebro, en especial pel que fa a les previsions de reserves per regadius a la part superior de la seva conca, aix com en els seus afluents, i per tal que sincrementi el cabal mnim de manteniment del riu en el Delta, incorporant la proposta formulada en el seu dia per la Generalitat de Catalunya a proposta de la Comissi per la Sostenibilitat de les Terres de lEbre. Reactivar les inversions i les actuacions per retirar els llots contaminants al pant de Flix i per dotar als municipis de la Ribera dels pous i daltres mesures de garantia de la qualitat del provement daiges. Promoure un nou Codi de lAigua de Catalunya que incorpori els anteriors criteris i objectius de la Nova Cultura de lAigua i de la Directiva Marc de lAigua, en la que establirem nous criteris de tarifaci social de laigua, que incorporin de forma efectiva el dret a labastament de laigua amb una tarifa superreduda per a persones i famlies en situaci dinsolvncia, que ning es pugui veure privat daquest abastament, i una escala de cnon i tarifes integrades i ms progressiva, que estimuli lestalvi i ls eficient de laigua tant en usos domstics com industrials, terciaris, agraris i ramaders. Donar prioritat a un Pla dActuaci Urgent per la preservaci i regeneraci del Delta del Llobregat, tant del sistema fluvial, com dels seus aqfers superficial i profund, i els espais lacustres i Espais dInters Natural; reactivarem les actuacions per evitar la intrusi marina, la recuperaci i reutilitzaci de les aiges depurades; evitar la degradaci i prdua dels recursos i millorar les installacions de regadiu per fer-lo ms eficient i ms segur. Actualitzar i reactivar el Pla de Sanejament dAiges Residuals Urbanes (PSARU) de Catalunya, iniciant els projectes pendents ms urgents en les poblacions i nuclis urbans que encara no disposen de sistemes de sanejament; reactivarem els sistemes de depuraci terciria de les plantes existents que ara els tenen paralitzats, per tal de permetre la reutilitzaci de laigua i lalimentaci dels cabals de rius i aqfers. Promoure el Programa de reutilitzaci daigua a Catalunya, incrementar-lo fins al 33% en un escenari a mig termini. Reactivarem els plans dactuaci i convenis per la recuperaci i reutilitzaci de les aiges depurades a les activitats industrials dels Polgons Industrials i Qumics del Camp de Tarragona, de forma que es pugui disminuir laportaci daiges del minitransvasament de lEbre al Camp de Tarragona, aix com la recuperaci del
55

238.

239.

240.

241.

242.

243.

244.

cabal del riu Gai des de lembassament de la petroqumica, fins a la seva desembocadura.

245.

Impulsar laprovaci progressiva dels Plans dels Espais Fluvials ms sensibles de Catalunya, com la Tordera, la Conca del Ter, Conca del Gai, Bess, Llobregat, etc. Donar prioritat a la millora i l'ampliaci del conductor de salmorres del Llobregat, aix com a les actuacions per confinar i reduir de forma progressiva, per efectiva, els runams salins de Sallent i Sria, i evitar que continun creixent i fent que saprovin i s'apliquin els plans de restauraci i restituci dels runams i dels seus entorn, per recuperar la qualitat de laigua del Llobregat. Ens oposarem a que es detregui ms aigua de la conca alta del Llobregat o del pant de la Baells per ser utilitzada en la creaci de les dolies subterrnies demmagatzemat de gas.

246.

247.

248.

Impulsar els plans destalvi, s eficient i reaprofitament de laigua de regadiu en totes les conques i en especial en les zones de regadiu dels Canals SegarraGarrigues, Algerri-Balaguer, Canal dUrgell, Xerta Snia i regadius del Baix Ter. A partir del resultat de laplicaci efectiva daquest conjunt de mesures, proposarem ladaptaci dels cabals concedits i la conseqent revisi i redimensionament del projecte.

E. Residus
En matria de gesti de residus en els dos anys de gesti del govern de CIU no sha aprovat el Pla Sectorial de les noves infraestructures de gesti de residus, ni shan actualitzat els programes de residus urbans, industrials i de la construcci; no shan construt noves plantes de gesti, i sestan alentint les actuacions per incrementar la minimitzaci, reciclatge, recuperaci i valoritzaci de residus quan sn una branca de leconomia verda amb gran potencial de creaci de llocs de treball. Propostes

249. 250.

Reducci de la petjada del carboni i de la petjada ambiental en la gesti dels residus. Impulsar una nova legislaci catalana i estatal en matria de prevenci de residus i foment del reciclatge, que estableixi clarament el principi de responsabilitat del productor, leficincia i el control dels sistemes integrats de gesti, alhora que impulsarem acords sectorials amb el comer i la indstria per establir sistemes de retorn denvasos i recipients reutilitzables o reciclables. Abordar la formulaci de forma concertada amb tots els sectors interessats dun nic Programa de Gesti de Residus de Catalunya, 20132018, que fixi objectius de prevenci, reutilitzaci, reciclatge i valoritzaci de forma interrelacionada entre els diferents fluxos de residus. Aquest programa nic ser una eina al servei dun gran salt qualitatiu i quantitatiu per al sector i ens permetr abordar de manera global tota la poltica de residus.
56

251.

252.

Tramitar, degudament revisat i adaptat, el Pla Sectorial de les Noves Infraestructures de Gesti de Residus, que vindr precedit duna avaluaci de resultats, leficincia i els impactes ambientals dels diversos sistemes de tractament de residus aplicats fins ara, en especial els ecoparcs, les plantes de compostatge, les incineradores, centres de recuperaci i valoritzaci, els dipsits controlats, etc.

253.

Fomentar el redimensionament de les plantes de tractament, disminuint-ne la dimensi, per tal dapropar-les al punt dorigen de la producci dels residus i, per tant, a la percepci del ciutad de la necessitat de fer la feina i fer-la ben feta, evitar el trfic dels camions amunt i avall del territori, i evitar situacions de control per grans operadors. En aquest sentit propiciarem la creaci dempreses locals, incls municipals, que sn perfectament capaces de resoldre els problemes en proximitat i amb millor eficincia. Ens oposarem al projecte dinstallar un abocador privat de residus a Sant Mateu de Bages, en les proximitats del nucli urb de Calls. Farem una convocatria quadriennal dajudes i d'inversions per a cada sector (ens locals, entitats i empreses) per tal que puguin programar les seves activitats i l'execuci d'aquestes amb un perode de temps ms llarg i actuacions ms intenses. Impulsar una nova poltica fiscal per al finanament de les installacions de residus. Les inversions en installacions i les necessitats de gesti han de tenir una via de finanament consolidat. Impulsar un contracte-programa de lAgncia de Residus de Catalunya amb el Govern de la Generalitat, per preveure i garantir les aportacions pbliques a la construcci i explotaci de les infraestructures estratgiques de gesti, recuperaci i valoritzaci de residus de forma consensuada i amb la corresponsabilitat de les administracions locals, els sectors industrials, comercials i els consumidors. Promoure lR+D+i (Recerca, Desenvolupament i innovaci) en el camp de la prevenci, minimitzaci, reciclatge i reutilitzaci dels residus i la seva valoritzaci, amb collaboraci amb les universitats, centres de recerca i les empreses ms avanades del sector. Optimitzar el tractament, la recuperaci i la valoritzaci dels residus orgnics (bio-residus), prenent especialment en compte el tractament especfic i amb plantes de tractament adequades, per tal de tornar a situar a Catalunya com capdavantera dins dEspanya. Optimitzar aix tamb els residus elctrics i electrnics, cada dia en augment, i que tenen grans possibilitats de generar llocs de treball i innovaci tecnolgica.

254. 255.

256.

257.

258.

259.

57

F. Biodiversitat i medi natural

Durant aquests dos anys, els recursos tant de gesti pblica com les ajudes i actuacions concertades amb administracions locals i entitats cviques i ecologistes, destinats a poltiques ambientals, espais naturals, gesti forestal, qualitat de laire i de laigua, etc., shan redut ms dun 50% i en alguns casos han quedat reduts al no res; i a aix shi ha afegit la paralitzaci de tots els instruments de planificaci i gesti que havia endegat el govern catalanista i desquerres, deixant aparcats els Plans Territorials i Sectorials, el de poltica forestal, el de qualitat de laire, el de lluita contra el canvi climtic, el pla que havia de regular els cabals mnims de manteniment dels rius i el desplegament del Pla dUsos i Gesti de les conques internes de Catalunya, o per ltim per no menys important la Llei de protecci de la biodiversitat. Pel que fa a les Zones dEspecial Protecci dAus (ZEPAs) i els altres instruments de protecci de la flora, la fauna i la biodiversitat, en especial a la zona del Segarra Garrigues, el govern de CiU desprs dhaver encs el territori amb mentides sobre la no necessitat daquesta protecci, ha hagut de rectificar, a corre-cuita i malament, els plans aprovats pel govern anterior, sense implementar cap mesura ni cap compensaci econmica als pagesos. Tots aquests instruments estratgics per dotar al nostre pas dunes poltiques ambientals dignes i a lalada del que es requereix per un pas avanat i dels ms rics en biodiversitat de la UE com s Catalunya, sn els que ICV-EUiA va impulsar o deixar a punt daprovaci, en el govern anterior. Propostes

260.

Promoure laprovaci de la Llei de biodiversitat i del patrimoni natural de Catalunya, amb l'objectiu de tenir un instrument que ens permeti aturar la prdua de biodiversitat a totes les escales i en tots els ecosistemes, aix com garantir la conservaci i la integritat dels ecosistemes com un component essencial de la sostenibilitat. Aquesta norma regular temes com la custdia del territori, els connectors ecolgics, la diversitat gentica, la gesti de la fauna i la flora, conservaci dhbitats en llocs no protegits, les mesures de finanament. Crear lAgncia de la Natura de Catalunya amb la finalitat de dotar al pas duna bona eina per gestionar de forma ms eficient, ms gil i amb ms participaci dels agents del territori, el conjunt dels Parcs Natural, els Espais dInters Natural, els terrenys forestals, la protecci i foment de la biodiversitat, la caa i la pesca sostenibles, ajudar a lagricultura ecolgica, etc., aix com formular i aplicar els seus plans especials i plans dusos i gesti, aplicar i desenvolupar les disposicions de la Llei de biodiversitat i del patrimoni natural, i impulsar un aprofitament sostenible dels recursos naturals. Impulsar, a travs de lAgncia de la Natura de Catalunya, la formulaci participada i laprovaci de lEstratgia per a la Conservaci del Patrimoni Natural a Catalunya i del Pla dAcci del Sistema dEspais Naturals Protegits de Catalunya. Tornar a dotar dels recursos econmics imprescindibles els patronats i consorcis de Parcs Naturals i Espais PEIN, aix com les actuacions mnimes
58

261.

262.

263.

per tal daturar la prdua de biodiversitat i garantir els serveis ambientals dels ecosistemes.

264.

Actualitzar, aprovar i desplegar el Pla Territorial Sectorial de protecci dels connectors ecolgics, ja iniciat pel govern catalanista i desquerres i paralitzat pel govern de CiU. Aquest pla resulta essencial per tal dincidir en la resta del planejament territorial i urbanstic i evitar la fragmentaci dels espais naturals. Completar i aprovar el Pla dUsos i Gesti del Parc Natural de Collserola. Aprovar els Plans Especials del Parcs Naturals del Cad-Moixer, els Ports, lAlt Pirineu, Montsant, Delta de lEbre, i dels espais naturals de Muntanyes de Begur, LAlbera, Alta Garrotxa i Gavarres, en fase delaboraci des del

265. 266.

govern anterior. 267.

Continuar els treballs per la possible i progressiva creaci de nous Parcs Naturals, alguns ja estudiats i en tramitaci des del govern catalanista i desquerres anterior i paralitzats pel govern de CiU com els de Muntanyes de Prades, el Montsec, el Masss de les Gavarres, les Capaleres del Ter i el Freser, lAlbera, lEstany de Banyoles, Ardenya-Cadiretes i les ampliacions dels pars naturals del Delta de lEbre i del Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici i de Montserrat. I els de lAiguabarreig Cinca. Donar suport a les accions per a obtenir de la UNESCO, la declaraci del Parc Natural de lEbre com a Reserva de la Biosfera. Completar els treballs del Pla dAcci dels Espais Naturals Protegits de Catalunya amb la redacci dels Plans dUsos i Gesti de la Xarxa Natura 2000 , i les mesures dadaptaci al canvi climtic en els hbitats i ecosistemes ms vulnerables com les zones litorals. Instar al Govern de lEstat per tal que la nova llei de costes no representi un pas enrere en la protecci del patrimoni natural del nostre litoral. Donar un nou impuls a la Xarxa de Custdia del Territori mitjanant mesures com incentius fiscals, ampliar els supsits de desgravaci fiscal en tram autonmic de lIRPF; convenis i consorcis per encomanar la custdia i gesti productiva despais de terrenys en parcs naturals i espais dinters natural. Aprovaci definitiva del Pla General de Poltica Forestal, i de totes les mesures previstes per posar en valor econmic, social i ambiental la rica diversitat dels nostres boscos i zones forestals. Promoure la revisi i modificaci de la Llei Forestal de Catalunya, per tal dadaptar-la a les noves necessitats i requeriments de la gesti forestal sostenible i econmicament viable dels nostres boscos; preveure lnies de finanament i potenciar la biomassa forestal no aprofitable per a daltres usos de ms valor afegit, entre daltres, el seu aprofitament energtic de forma descentralitzada i distribuda sobre el territori. Tornar a convocar els ajuts en els espais naturals protegits amb el doble objectiu daconseguir una millora en la conservaci del medi natural aix com la
59

268. 269.

270. 271.

272.

273.

274.

compatibilitzaci de les activitats tradicionals dutes a terme de manera respectuosa amb els objectius de conservaci de lespai protegit.

275.

Intensificar i millorar la collaboraci amb les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) mitjanant aportacions pressupostries i millores en les infraestructures de prevenci dincendis, aix com daltres iniciatives i activitats de voluntariat en el medi natural. Crear un fons pblic de conservaci del medi natural, amb aportacions de la Generalitat i tamb amb laplicaci de gravmens sobre activitats que es beneficien directament o que afecten directament o indirectament el patrimoni natural (recollida de bolets en determinats parcs i espais dinters natural, accs motoritzat, activitats recreatives a determinats espais dinters, etc.). Millorar el finanament dels ens locals en base a la superfcie i la bona qualitat del sl no urbanitzable.

276.

277.

278.

Millorar el finanament dels ens locals incorporant als criteris de repartiment dels fons locals aspectes com la superfcie i la bona qualitat del sl agrari i forestal. Aprovaci del Catleg de fauna amenaada de Catalunya i desenvolupament del plans de Conservaci de la Fauna en Perill dExtinci

279.

G. Defensa dels animals. Catalunya el pas ms avanat en la protecci i defensa dels animals.
Des dICV-EUiA, com a ecologistes, pensem globalment, defensem la biodiversitat i lluitem per desenvolupar una societat ms sostenible i proposem una alternativa, on els animals, ssers vius amb els que compartim el nostre entorn siguin tractats duna manera ms justa i respectuosa. Estem avanant en la conscienciaci i la sensibilitzaci cap a una conducta responsable i cvica en la defensa dels animals i la preservaci de la fauna i els seus hbitats. Per tot aix, s necessria una poltica integral de defensa dels animals, que situ al capdavant la conservaci dels seus hbitats i dactuaci contundent que vetlli pel benestar animal. El retrocs en la protecci dels animals i la biodiversitat que ha suposat 2 anys de govern de CiU, comenant amb la desaparici del Departament de Medi Ambient, que ha comportat el retorn a una concepci productivista i comercial del tractament dels animals. ICV-EUiA es compromet a desenvolupar el reglament de la Llei de protecci dels animals i a impulsar una llei de protecci de la biodiversitat que contempli la defensa dels animals com a objectiu principal. Els objectius generals que es persegueixen sn els segents: El reconeixement i la protecci dels animals que impedeixi lexplotaci abusiva i cruel, el maltractament o el patiment.

60

El desenvolupament de la conscienciaci i la sensibilitzaci en el respecte cap als animals que prevegi, redueixi i anulli el maltractament i la violncia exercida contra aquests. La creaci duna relaci entre lsser hum i els animals que propici qualsevol acte que estimuli el respecte cap a tots els ssers vius. Ressaltar el valor de la convivncia i des de les administracions vetllar per a garantir aquest vincle.

Propostes

280.

Continuar el procs de debat amb les institucions, organitzacions, comunitat cientfica, administracions, cossos de seguretat professionals i persones de reconegut prestigi, per fer efectiu el desenvolupament del reglament de la Llei de protecci dels animals. Promoure que les ciutats i pobles de Catalunya es declarin Ciutats amigues dels animals. Permetre laccs dels animals de companyia al transport pblic. Promoure una llei per a regular la caa a Catalunya que comporti un control estricte i restringit de les modalitats de caa, prioritzant la protecci animal i la seguretat de les persones, i que reguli especialment la tinena de gossos per a la caa. Afrontar ferma i decididament la prohibici de ls d'animals en espectacles fixes i itinerants i festes populars que impliquin degradaci, patiment, tortura o mort de lanimal o en qu es forci als animals a realitzar comportaments impropis de la seva espcie i/o que es mantinguin animals en condicions alienes a la seva natura i de forma urgent, els correbous capllaats i embolats. Aprovar un Pla Director de Gesti dels centres de recollida d'animals abandonats o perduts amb els recursos suficients, per tal de fer front al precepte legal de la prohibici de sacrifici dels animals abandonats. Fomentar, estimular, fer campanyes sobre el valor de lacollida com a suport i alternativa als centres o refugis. Realitzar campanyes de sensibilitzaci i programes educatius que fomentin el respecte i la convivncia entre ssers humans i animals. Donar suport als municipis per a lexercici de les competncies en relaci amb laplicaci de la llei i les ordenances municipals per a la recollida d'animals, control de lexposici dels animals als aparadors i el control del benestar dels animals del seu municipi. Declaraci de Catalunya lliure de circs amb animals, sumant-se a la petici de ms de 60 municipis catalans i a les campanyes promogudes per les principals organitzacions en defensa dels animals. Ahdesi al Manifest per una Catalunya Lliure dAnimals en Circs (CLAC) Elaborar un Pla de Revisi de tots els zoolgics de Catalunya, amb lobjectiu de millorar el benestar dels animals i garantir la funci educativa, de sensibilitzaci i protecci de la natura i la biodiversitat dels zoolgics. Garantir que tots els parcs zoolgics de Catalunya compleixin estrictament la Guia per a lAplicaci de la Llei
61

281. 282.

283.

284.

285.

286.

287.

288.

31/2003 de conservaci de la fauna salvatge en parcs zoolgics. Aquest pla ha dincloure la petici als organismes internacionals competents la descatalogaci despcies que tenen menys capacitat dadaptaci a la vida en captivitat, com ara cetacis, elefants, lleons marins i gran felins. Adaptar les installacions dels zoolgics perqu prioritzin la conservaci despcies en perill dextinci i perqu actun com a centres de rescat danimals salvatges i de recuperaci de fauna autctona.

289.

Revisar i vetllar perqu es compleixin les directives europees sobre benestar dels animals de producci, eradicant els mtodes cruels i reforant les mesures inspectores i de vigilncia, controlant-ne el transport en condicions i el sacrifici de manera indolora i dacord amb la normativa. Reforar els instruments de gesti per a la protecci dels espais naturals i corredors biolgics del pas amb lobjectiu de protegir els hbitats de la fauna salvatge. Impulsar el Consell Assessor de Defensa dels Animals, tal i com ho contempla la Llei de protecci dels animals. Impulsar les iniciatives per a prohibir les proves en animals de productes i d'ingredients cosmtics i adherir-se a les recomanacions de la campanya internacional Cruelty Free. Impulsar dacord amb els ajuntaments les mesures necessries que redueixin labandonament danimals de companyia i gravar la compra danimals a botigues i criadors. Donar suport a les campanyes divulgadores i informatives realitzades per les organitzacions de defensa dels animals, reconeixent el seu valor social i educatiu. Dur un cens i un control de les colleccions privades danimals salvatges. Limitarles quan sescaigui. Incloure en la temtica obligada de la formaci dels cossos de seguretat, cursos de legislaci i de benestar dels animals.

290.

291. 292.

293.

294.

295. 296.

62

Eix dagricultura, ramaderia, pesca, alimentaci i desenvolupament rural

Objectiu La poltica agrcola de la UE i de la Generalitat ha desdevenir una eina que garanteixi lactivitat agrcola i ramadera sostenible, que preservi els recursos naturals, la biodiversitat i els bns i serveis ecosistmics, garantint la sobirania i seguretat alimentries, la cohesi territorial i el nivell de renda dels productors petits i mitjans i el desenvolupament rural amb equitat i igualtat doportunitats. Propostes

297.

Assegurar un debat plural i transparent sobre la Poltica Agrria Comuna (PAC), que no noms t objectius productius sin ambientals i socials, en el que participin les organitzacions agrries, ambientals, de desenvolupament rural i de consumidors. Suport en lagricultura familiar i petites explotacions, fent una versi simplificada de condicionalitat i greening. La PAC ha de contemplar mesures i normes de comer internacional que garanteixin la sobirania i la seguretat alimentria, que evitin laugment de la pobresa en els pasos en vies de desenvolupament. Alhora ha de seguir el principi de reciprocitat, establint protocols de garantia sanitria, ambiental i social unificats i adequats en l'mbit mundial; els bns importats han de complir normes de qualitat i producci similars a les de la Uni Europea. La PAC ha de reduir la seva empremta ecolgica i social i qestionar les regles actuals de comer internacional des del marc de la sobirania alimentria, ha de modificar la seva poltica aranzelria que perjudica els pasos en desenvolupament. Garantir un accs a la terra regulat i transparent que eviti la gran concentraci de la propietat de terres i dels mercats de la terra que desplaa poblaci i posa en risc la seguretat alimentria (modificant la poltica relativa als agrocarburants). Per esdevenir un model dagricultura multifuncional la nova PAC hauria daplicar els principis de precursor, qui contamina paga i diners pblics per bns pblics. Aquests estableixen per una part que la millor prctica sostenible en una regi o sector productiu ha de ser la referncia, que qui realitzi prctiques insostenibles ha dindemnitzar la societat, i que all en qu lAdministraci pblica inverteix reverteixi en la societat (per exemple, la ramaderia extensiva genera beneficis per tothom: preserva la biodiversitat amenaada, les pastures, genera embornals de carboni per fer front al canvi climtic, es cohesionen les zones rurals). Foment de la ramaderia extensiva (fent que puguin optar als ajuts per superfcie o a lajuda acoblada, concedint directament el 30% addicional previst en el greening, flexibilitzaci de la normativa sobre sanitat i identificaci de bestiar en ramaderia extensiva i, en especial, la transhumant).
63

298. 299.

300.

301.

302.

303.

304.

Augment de les rees dinters ecolgic, (augment en un 10% de les hectrees admissibles com a superfcie dinters ecolgic) assegurant que els elements a preservar contribueixin a la connectivitat ecolgica del territori. Destinar el 50% dels fons de desenvolupament rural a mesures de suport de les explotacions en Xarxa Natura 2000 o afectades pels plans dacci de la Directiva Marc de lAigua, conservaci de la bio i agrodiversitat, reducci de lerosi, millora de lestat de laigua, ajudes a la producci ecolgica, inversions en actius fsics no productius destinades a millorar lestat ambiental de les explotacions, mesures en el marc de suport dels sistemes dalt valor natural. Modernitzacions de regadiu condicionades a un estalvi mnim del 25%, destinant aquesta aigua a garantia de subministrament a poblacions o a objectius ambientals i sense augmentar la superfcie de reg. La PAC ha dabandonar la lgica de la compensaci i adoptar la lgica de la inversi en bones prctiques en la producci daliments (lluita contra el canvi climtic, la prdua de biodiversitat, la gesti de laigua, la fertilitat del sol, la creaci docupaci, el benestar animal) promovent ms cofinanament a canvi de millors resultats. Les zones menys afavorides, illes, zones de muntanya, espais amb figures de protecci han de tenir un tractament especial en els pagaments directes, doncs a ms de les dificultats de producci i comercialitzaci als quals senfronten compleixen un paper indispensable pel manteniment daquests espais dalt valor natural. Per tant els pagaments han de diferenciar-se en funci de les condicions geogrfiques, regions desfavorides, etc.

305.

306.

307.

308.

A. Preservaci del sl agrari productiu i no productiu per tal dincrementar la capacitat de producci alimentria de Catalunya
Propostes

309.

Protecci dels Espais dInters Agrari davant daltres usos del sl, amb la finalitat de garantir lequilibri entre els usos agraris i els altres usos del territori, i aconseguir daquesta manera que limpacte de les infraestructures i del sl urb, industrial i logstic sigui el menor possible en els espais dalt valor agrari. Creaci del banc pblic de terres agrcoles i silvcoles de Catalunya vinculat a compromisos agroecolgics. Fons de suport als projectes de sosteniment i valoritzaci despais amb figures de protecci ambiental, impulsant acords de custdia del territori com a eina de reconciliaci entre activitat agrria i protecci del medi. Promoure la producci daliments, lestalvi denergia, la creaci de nous llocs de treball arrelats al territori i laugment de la capacitat de resistncia de les nostres comunitats davant situacions crtiques dins de lobjectiu global de la sobirania alimentria i de reducci de la dependncia dels combustibles fssils.
64

310. 311.

312.

313. 314.

Promoci pblica de lagricultura periurbana, amb lobjectiu de garantir les rendes agrcoles. Promoure el desenvolupament dexperincies dhorts familiars.

B. Millora dels beneficis de la producci, compensant lactivitat agrria en la seva dimensi productiva, alimentria i de serveis ambientals
Propostes

315.

Establir un sistema dassegurances agrries que garanteixi una renda bsica per tal que les explotacions agrries es puguin consolidar com a viables i que formi part de les anomenades xarxes de seguretat. Millorar les condicions de vida rural mitjanant el pagament dels serveis ambientals que la pagesia presta a la societat i que avui estan ocults (captar CO2, fixar el sol, equilibri territorial, entre daltres). Elaborar un pla interdepartamental per a loptimitzaci dels recursos derivats de la silvicultura i de les explotacions forestals, tant des del punt de vista de la gesti com des del punt de vista de la diversitat econmica de les explotacions. Promoure indstries de valor afegit de productes forestals, aprofitant el Centre Tecnolgic Forestal i lInstitut Catal de la Fusta i les empreses deconomia social que treballen al sector. Contractes territorials per explotaci, que fomenten la gesti integral de les explotacions i recompensen per la producci de bns pblics. Ampliar-los a activitats agropecuries. Fiscalitat verda que incentivi les prctiques ambientalment sostenibles (agricultura ecolgica, ramaderia extensiva) i desincentivi aquelles que ms externalitats generen.

316.

317.

318.

319.

320.

C. Desenvolupament rural, diversificaci de leconomia rural i noves activitats

Propostes

321. 322. 323.

Pla dAssessorament pels productors en matria de medi ambient, qualitat, millora de la competitivitat, diversificaci de la producci i foment de lassociacionisme. Programa de rehabilitaci integral dhabitatges i cascs antics de les poblacions en el medi rural. Pla Nacional per a lequipament de totes les poblacions i nuclis rurals amb els elements bsics de la tecnologia disponible per a les TIC.
65

324. 325.

Reequilibri de les rendes percebudes, pensions contributives i no contributives, de la poblaci envellida rural, especialment de les dones. Establiment de la compra pblica responsable i foment de la Responsabilitat Social Corporativa (restauraci collectiva i compra de productes ecolgics i de proximitat, amb certificaci FSC).

D. Democratitzar la cadena alimentria perqu sigui ms justa i transparent i millorar ladministraci dels mercats
Propostes

326.

Transparncia pblica vinculant quant a la distribuci dels beneficis dels percentatges de valors que guanya cada baula de la cadena i que, en el cas de les grans empreses, les obligui a publicar la seva quota de mercat i els marges de beneficis. Adaptar les normes dhigiene, seguretat i comercialitzaci als petits productors, a escala local que facilitin la transformaci i venda directa dels seus productes. Impulsar un Pla de Promoci de les xarxes de consum de proximitat, distribuci i venda directa i de quilmetre zero, cooperatives de consum, organitzacions de productors i a desenvolupar-ne un segell que identifiqui aquests productes, cercant frmules dinnovaci que garanteixin un preu just per a productors i consumidors. Impulsar mesures per difondre i incentivar la titularitat compartida de les explotacions agrries per tal que pugui millorar la presncia femenina en les organitzacions agrries, cooperatives i associacions de productors, pel reconeixement dels drets de les dones com a treballadores, pel foment de la igualtat de gnere, aix com per llur visibilitat i empoderament necessaris per superar inrcies. Posicionar-se contra les prctiques i instruments financers que especulen amb aliments i instar els governs estatal i europeu a modificar la Directiva relativa als mercats dinstruments financers (2004/39/CE) per tal que quedi prohibida lespeculaci financera amb els aliments.

327. 328.

329.

330.

E. Millorar la diversitat biolgica i econmica i lequilibri entre la seguretat alimentria i la seguretat energtica
Propostes

331.

Protegir de la fertilitat del sl i adoptar mesures eficients contra lerosi i la contaminaci, amb mesures que desincentivin el monocultiu i afavoreixin la diversitat de producci de plantes i animals, amb el suport i la protecci als bancs de llavors i espcies.

66

332.

Reforar el drets dels agricultors a desenvolupar i intercanviar llavors i races danimals en contra dels actuals drets exclusius sobre patents dels criadors i empreses comercialitzadores. Declaraci de Catalunya lliure de transgnics. Prohibici dels OGMs, transgnics, en lagricultura i la indstria de transformaci daliments, incloent els camps de proves a laire lliure i retirar el finanament pblic en aquest sector. Donar suport a la producci ecolgica i la integrada, a lexplotaci sostenible dels boscos amb certificaci CSF, i a la ramaderia extensiva. Donar suport al Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica. Potenciar lagrodiversitat, amb ls de llavors i races tradicionals i autctones millorades per lexperincia prctica de les generacions de pagesos i ramaders. Disposar de mecanismes de control democrtic dels rgans cientfics i consultius en matria de seguretat i control alimentari sovint influenciats pels interessos de lagroindstria i ampliar els drets de les organitzacions no governamentals i associacions de consumidors a impugnar les seves recomanacions i decisions. Reducci de la despesa energtica en el sistema de producci daliments, millorant leficcia i eficincia dels sistemes agrcoles, amb mesures destalvi energtic i modificant les pautes de consum (en la producci de carn sutilitza ms energia que en la producci de fruites, de llegums i de verdures).

333. 334.

335.

336.

337.

F. Desenvolupar la recerca, la investigaci participativa, la investigaci-acci i la construcci de capacitats

Propostes

338.

Prioritzar la innovaci en lmbit de lagroecologia, per tal de millorar la viabilitat de les explotacions sobre la base de la gesti racional dels recursos, la conservaci i posar en valor la biodiversitat i el bon funcionament dels ecosistemes naturals. Promocionar la investigaci participativa integrada que reculli les bones prctiques locals i que mitjanant equips multidisciplinaris prioritzi la recerca en sistemes sostenibles de producci, agricultura ecolgica, s denergies renovables, energia solar, etc.

339.

Poltica Pesquera
Objectiu Apostem per una Poltica Pesquera Comuna sostenible (PPC), que prioritzi les prctiques ms respectuoses amb el medi mar, com les arts de pesca selectives, que mantingui els llocs de treball i que acabi amb la sobrepesca el 2015 i amb els descarts el 2017.

67

Desenvolupar una poltica de pesca sostenible i responsable, respectuosa amb les quotes establerts als caladeros, amb lestabliment de plans especfics de zona, que dediqui els recursos pblics a la transformaci del sector, al manteniment dels llocs de treball i a la recerca de noves activitats lligades a la diversificaci del sector.

Propostes

340.

Donem suport a acabar amb la sobrepesca el 2015, reduint la mortalitat per pesca per sota dels nivells del RMS pel 2015 amb la finalitat d'augmentar la biomassa per sobre del RMS el 2020. Pla progressiu per acabar amb els descarts el 2017, unit a incentius per evitar la captura de les espcies marines no desitjades, per exemple, mitjanant l's d'arts de pesca ms selectius, aix com mesures per evitar la creaci d'un mercat parallel per les espcies de captura incidental. Establir plans de gesti a llarg termini regionalitzats i zonificats per tipus de calader per evitar quotes superiors a les recomanades pels cientfics. No donem suport a les concessions de pesca transferibles, TFC, el que suposaria la privatitzaci dun recurs pblic com s el mar. s de fons pblics per a la transici de la flota pesquera cap a una pesca sostenible. Drets de pesca assignats en base a criteris ambientals i socials i no en base a les captures histriques. Les poblacions de peixos sn recursos pblics, i han de ser explotats d'una manera que benefici a la societat en conjunt. En els acords de pesca amb tercers pasos, cal prioritzar primer les captures per a la poblaci local i els vaixells pesquers de la UE noms han de prendre els excedents d'estoc. Els armadors han de pagar per les llicncies de pesca. Cogesti de la PPC a nivell regional, mitjanant un procs de decisions de baix a dalt, descentralitzant, regionalitzant i democratitzant la presa de decisions. Els administradors, pescadors, cientfics, societat civil i altres parts interessades han de participar. Pla dEstalvi i Eficincia Energtica en el sector de la pesca. Establir un sistema daturades per a les arts menors de pesca en els plans de gesti de les diferents zones i caladers combinats amb la possibilitat de diversificaci de lactivitat, per exemple, en usos turstics. Impulsar la creaci, certificaci i promoci de productes amb IGP o DOP, aix com de productes de la pesca i laqicultura sostenibles. Afavorir el reconeixement positiu del Peix de Proximitat (km 0) i del procedent de la pesca artesanal.

341.

342. 343. 344. 345.

346.

347.

348. 349.

350.

68

351.

Impulsar mesures que afavoreixin les Organitzacions de Productors Pesquers (OPP) per a la millora de la comercialitzaci dels productes de la pesca i laqicultura catalans, en coexistncia amb les Confraries de Pescadors. Prioritzar les ajudes a la pesca artesanal i a la pesca costanera litoral, entesa com aquella flota que ocupa els mateixos ports base, opera en els mateixos caladors locals, aglutina el teixit social tradicional de les poblacions costaneres, est gestionada per pimes i empreses familiars d'un sol vaixell en qu treballen un o diversos membres de la mateixa famlia, de tradici generacional, en qu els seus descendents esperen poder seguir treballant en el futur, realitza marees diries, feineja dins de les 12 milles del Mar Territorial, no congela ni processa les captures a bord perqu est demostrat que s la que genera ms ocupaci de qualitat i dna ms beneficis socioeconmics i ambientals a les comunitats costaneres. Implantar mesures de transparncia, d'informaci i de traabilitat dels productes pesquers des de la seva captura fins al consumidor final, amb un sistema dinspeccions tant en llotja com als punts de venda. Promoure i donar suport a la creaci de Reserves Marines.

352.

353.

354.

69

Eix de la societat de la informaci

Objectiu Les poltiques relacionades amb les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci s'han de plantejar de manera completa i transversal per a poder abordar l'objectiu prioritari d'igualtat i cohesi social que volem que esdevingui la Societat de la Informaci i del Coneixement (SIC). ICV-EUiA postula una SIC inclusiva i oberta, on es garanteixen els drets fonamentals de la ciutadania. Entenem que la fractura digital s un reflex de les desigualtats en aquests moments de transici i convivncia entre models analgics i digitals. Els beneficis de les TIC han d'arribar a tothom, arreu del pas, perqu sn un element de cohesi social i territorial. La situaci de crisi fa que l'escletxa digital torni a ampliar-se per raons econmiques que dificulten l'accs als serveis digitals. Propostes

355.

Les comunicacions electrniques han de ser neutrals i les operadores no han de poder retardar, desviar, prioritzar o impedir els trnsits de dades, ni discriminar per protocols o aplicacions. Garantir la continutat de la seu de la Comissi Mercat de Telecomunicacions (CMT) a Barcelona. Rebutgem la fusi dorganismes reguladors independents que suposa una prdua de capacitat reguladora i sancionadora que nicament beneficia a les grans operadores de telecomunicacions. Cal establir un control i les sancions corresponents als operadors que no ofereixin els seus serveis en el temps, la forma i el preu acordat, tot garantint que han d'establir de forma clara i transparent per tothom les condicions ofertades. Tenim dret a gaudir d'una xarxa que garanteixi la neutralitat i a rebre els serveis en les condicions que se'ns han ofert i que hem escollit. Cap restricci als drets i les llibertats fonamentals que pot ser imposada sense una resoluci judicial. Considerem el desplegament dinfraestructures de telecomunicacions des del sector pblic com la millor garantia per la ciutadania, les empreses i les mateixes administracions de poder disposar de nous serveis, de qualitat, a preus competitius i arreu del pas. s la garantia que aquestes infraestructures seguiran essent propietat i oferint un servei pblic. Entenem els nous models de desplegament de xarxes de fibra ptica que proposa la Xarxa Oberta de Catalunya com una experincia de model pblicprivat que ha de permetre accelerar l'extensi territorial. Demanem que el Govern sigui transparent en explicar els acords i contractes, i que aquests aportin plena competncia en serveis i qualitat. Cal seguir impulsant projectes de recerca en l'mbit de les xarxes de banda ampla i ser oberts i participar en noves propostes que puguin sorgir des de l'entorn empresarial o des de la mateixa ciutadania, com s el cas de Guifi.net.
70

356.

357.

358. 359. 360.

361.

362.

363.

D'acord amb els marcs normatius existents, defensem que les institucions pbliques han d'utilitzar exclusivament estndards oberts i cal vetllar que aix sigui, a tots els contractes de la Generalitat i a l'administraci local. Cal redefinir el full de ruta d'implantaci del programari lliure a la Generalitat i impulsar un comproms d'executar-lo. Cal un suport ferm i complet al desplegament del programari lliure en l'mbit de l'escola. Creiem que cal impulsar el programari lliure com element clau de desenvolupament d'una indstria TIC catalana motor de la innovaci del teixit productiu catal. Ms enll de l'aspecte tecnolgic tamb considerem que cal potenciar el model collaboratiu i de treball en xarxa que ha estat l'element d'xit dels models cooperatius de la nova economia. ICV-EUiA va subscriure, i segueix considerant vlida, la Carta per la Innovaci, la Creativitat i l'Accs al Coneixement (Barcelona, 2009), que defineix els drets de la ciutadania i dels artistes a l'era digital. S'ha d'abordar el debat sobre els drets d'autor i els drets afins al nou ordre digital, conciliant els drets dautor necessaris i laccessibilitat universal i els drets dels usuaris. ICV-EUiA apostem per un nou marc de les societats de gesti sota control pblic. Tots els continguts creats des de les administracions o finanats amb fons pblics han de passar al domini pblic i ser publicats en llicncies lliures (copyleft). Cal crear el repositoris i els espais documentals per facilitar l'accs a aquests continguts i fer actuacions de promoci i divulgaci sobre els usos i beneficis de les llicncies lliures. Assegurar que la ciutadania disposa dels recursos formatius i de les oportunitats per accedir i participar de forma completa a la SIC. La crisi est afectant directament als telecentres de la xarxa PuntTIC que pateixen les retallades dels pressupostos municipals que els mantenen o dels programes i ajudes que havien rebut des de la Generalitat. Sn una eina cabdal que cal reforar com infraestructura tecnolgica i plataforma de generaci de continguts i destinar-hi els recursos econmics per seguir potenciant la seva dinamitzaci i l'equip hum que els coordinen. El desenvolupament de les TIC ha fet emergir un nou espai de privacitat que s encara especialment vulnerable. El tractament de dades personals, moltes delles de carcter sensible, requereix una protecci de la privacitat i de la confidencialitat amb mesures tecnolgiques i jurdiques adequades, efectives i entenedores per a la majoria de la gent. S'ha de garantir que en ls de les TIC es protegeixi el dret a la intimitat i el dret a saber qui t les nostres dades personals, com shi ha accedit, per a qu sestan utilitzant i la possibilitat de control i de la seva cancellaci. Avanar en aquest marc de protecci s prioritari per generar la confiana necessria en tots els nous sistemes que configuren la SIC. CESICAT i APDCAT sn dos organismes que han de seguir treballant des de l'espai pblic en els seus mbits respectius.

364.

365.

366.

367.

368.

369.

370.

71

Bloc 2. Estat de benestar

Eix salut Catalunya, una naci amb cohesi social. El dret a decidir en salut
Amb el dret a decidir en salut ens referim a lestabliment de canals directes, participatius, propers i transparents en les decisions que afecten a la salut del conjunt de la ciutadania (per aix en diem salut pblica) i en el finanament pblic del sistema sanitari. Amb lobjectiu de que no es prenguin decisions, com sovint ha passat, en funci dinteressos particulars o de grup, de mercadeig opac entre poltics, gerents o empreses del sector, sin que es faci en funci de linters collectiu amb perspectiva de cohesi social i del foment de decisions individuals que no afectin negativament a aquesta cohesi. Des d'ICV-EUiA, i amb sinergies amb moviments socials i entitats, defensem la Sanitat Pblica universal, de qualitat, segura i eficient perqu s patrimoni de tots i totes i perqu s un dels pilars bsic de l'Estat del benestar, de la cohesi social i de les llibertats i garanties necessries per a la democrcia. Volem un sistema sanitari pblic basat en els drets humans i el millor coneixement cientfic. Per aix ens comprometem als compromisos bsics i objectius segents: Prou retallades. CiU i PP retallen, nosaltres en canvi volem augmentar el percentatge del PIB dedicat a sanitat fins a nivells europeus i a la vegada donar eines per estalviar i redistribuir els recursos de les estructures ms ineficients o hipertrofiades a all on ms faci falta. Retirarem l'euro per recepta i proposem un canvi radical en les relacions de tot el sistema sanitari amb les indstries farmacutiques i tecnolgiques. No aplicarem el Real Decret Llei 16/2012, sin que reimplantarem la sanitat universal i en equitat per a tothom, recuperant prestacions sanitries retirades i suprimint els copagaments farmacutics i de serveis que estableix. Efectuarem un Pla de Xoc per reduir les llistes d'espera, els temps mxims, la transparncia en la comptabilitzaci i la gesti d'aquestes. Aturarem i revertirem el procs de privatitzaci i precaritzaci de la sanitat pblica. Aturarem noves concessions i externalitzacions. Farem pblic i revisarem els convenis amb les entitats que collaboren amb el CatSalut i les farem sotmetre a criteris estrictes de transparncia, rendiment de comptes i qualitat. I especialment aturarem la fragmentaci i desmantellament de lICS i el procs de privatitzaci de lHospital Clnic. Fomentarem la participaci democrtica dels professionals, dels usuaris i del territori dins dels centres sanitaris i dins del CatSalut. Ens comprometem a mantenir la Comissi d'Investigaci Parlamentria que investigava els casos de suposada corrupci a la sanitat catalana. Donarem
72

ms eines i autonomia a la Sindicatura de Comptes i donarem suport a les investigacions independents, les publicacions i les denncies que intenten acabar amb la corrupci i els conflictes d'interessos. Tot i estar en temps de crisi, augmentarem els recursos per l'atenci primria, la salut mental i la salut pblica i preventiva, ja que s de les millors inversions que es poden fer per estalviar i augmentar la salut del nostres ciutadans i ciutadanes. Ho farem mitjanant els ingressos que s'obtinguin amb la nova fiscalitat, la reducci de despesa farmacutica i la redistribuci o desinversi. Impulsarem un pacte sanitari estable que defineixi la cartera de serveis del sistema pblic basada en l'evidncia cientfica i en la mxima honestedat cap a l'usuari en qu participin les forces poltiques, agents socials i professionals. No sols podem recuperar el nostre sistema sanitari pblic, sin tamb millorarlo. Si ha estat un dels millors del mn no s per haver gastat ms, s per la relaci entre alts resultats dels serveis prestats, recursos econmics emprats i sous baixos (i encara ms, desprs de les retallades). En aquest sentit, aturarem les retallades de personal i proposarem una taula de negociaci amb els professionals del sector on establir com retornar a condicions de treball i salarials dignes.

Objectiu Per un finanament de la sanitat per la cohesi social interna i amb Europa, que sigui garantia dequitat i d'universalitzaci. Propostes

371.

Llei pressupostria del finanament dels serveis socials, de salut i de leducaci per a la cohesi social entre els catalans i amb la resta dEuropa, que asseguri que no es pugui reduir limport total anual de la despesa en salut (promoci, prevenci i assistncia), en serveis socials i en educaci, i que obligui el govern catal a convergir amb lEuropa de leuro en percentatge de despesa en salut, serveis socials i educaci respecte al PIB per capita en un termini mxim de 8 anys. La Llei catalana que impulsarem ser complementria de la Llei Orgnica per al Finanament de la Cohesi amb Europa en Serveis Socials, Salut i Educaci que propugnem per a tot lEstat espanyol.

Objectiu Per la transparncia, lleialtat i exercici del dret a decidir, com a forma de participaci, amb objectius dequitat i cohesi social, i com a eina per dificultar i detectar la corrupci. Propostes

372.

Impulsarem el Codi tic i Contracte de Lleialtat en salut duna Catalunya amb cohesi social mitjanant una transparncia efectiva. Codi que hauran de signar els centres sanitaris i configurar el nostre Sistema Nacional de Salut. Ser de compliment obligatori per a tots els centres dependents de la Generalitat i de les administracions locals i tamb lhauran de signar i aplicar totes les entitats
73

pbliques o privades titulars de centres assistencials per tenir contractes i convenis de prestaci de serveis assistencials de durada superior als 2 anys. Tot document que no afecti a dades particulars de persones identificables ser pblic llevat del que correspongui a un llistat de tipus de documents d'accs reservat. Aquest llistat tamb ser pblic i acceptat per l'rgan que controli el compliment del Codi tic de transparncia i lleialtat. Model de dades obertes (Open Data). Relaci pblica de tots els contractes amb tercers quantificada econmicament en el moment dinici i al final del contracte. Import total mig de retribucions fixes i variables per categories i individualitzat en crrecs directius. Lmit a les retribucions fixes i variables i als rendiments financers a rebre pels titulars i representants dels titulars de centres pblics o privats, aix com dels seus directius. Lmits aprovats en els Pressupostos de la Generalitat. Impossibilitat de doble llista despera per cap prestaci, prova diagnstica o tractament, en ra de la font del seu finanament, dins del mateix centre o d'un altre centre de la mateixa entitat o en entitat participada del mateix Territori de salut. Impossibilitat de cap discriminaci en el tractament de les persones en requerir prestacions o parts duna prestaci, per raons de finanament, tnia o creences. Incompatibilitats entre responsabilitats directives en centres signants del codi i treball en empreses amb nim de lucre. Obligaci de compartir els mitjans tcnics, organitzatius o informatius que, per una obtenci racional de sinergies, es determini. Acceptaci de la intervenci de la Generalitat si es supera un nivell dendeutament determinat. La negativa a signar el Codi tic de transparncia i lleialtat, aprovat pel Parlament per part de centres assistencials que siguin considerats de continutat necessria pel Sistema Nacional de Salut de Catalunya, representar que el Departament de Salut passi a gestionar el centre directament o mitjanant algun organisme que depengui de la Generalitat. Aquesta intervenci no podr ocasionar cap cost per cap administraci a Catalunya.

373. 373.

Aplicaci de l'article 5 de la LOSC per a la consolidaci del nostre Servei Nacional de Salut, configurat formalment com el Servei Catal de la Salut. Reformarem la Central de resultats del Servei Catal de la Salut per a qu, en lloc de l'obscurantisme escandals que lha regit, sigui la primera a facilitar retiment de comptes dels components del SNS.

74

374. -

Crearem un Sistema de taxes o gravmens per risc dinteressos de mercat en la salut i la sanitat pbliques. Taxes o gravmens especfiques a: Centres sanitaris no signants daquest Codi tic de transparncia i lleialtat i que, en funci dels seus interessos legtims, poden influir en qu la despesa de la sanitat de finanament pblic sigui superior a la considerada justificada pels rgans davaluaci i control del sistema. Taxa que tamb servir per finanar aquests rgans. Directius del sistema sanitari i dels centres signants del Codi tic que permetin incompliments del model dincompatibilitats establert. Locultaci dun incompliment per part de professionals ser tamb objecte de gravamen sancionador. Ciutadans no residents a municipis de Catalunya que, en el seu pas de residncia tinguin accs a l'assistncia sanitria, per no amb el mateix rgim de gratutat que a Catalunya i siguin qualificables de turisme sanitari. Pressupost de sanitat comprensible per la ciutadania i diferenciat per: Recerca i formaci de pregrau (perspectiva a mig i llarg termini). Administraci sanitria i contractes dmbit nacional (no imputables territorialment). Salut Pblica (promoci, prevenci, educaci en salut i s del sistema sanitari). Assistncia, formaci continuada i estudis amb perspectiva a curt termini (inclou innovaci). Diferenciada per mbits: atenci primria i salut comunitria; atenci especialitzada i durgncies hospitalries; salut mental; atenci sociosanitria; administraci sanitria i contractes no assistencials dmbit territorial. Racionalitzaci i potenciaci de latenci primria mitjanant: Creaci de nous equips datenci primria exclusivament per part dentitats que siguin mitjans propis dadministracions amb responsabilitats en salut en el territori de lrea Bsica de Salut corresponent (Generalitat, diputacions, ajuntaments). Creaci dins del SNS dun rgan de suport, promoci i generaci de sinergies entres tots els centres datenci primria. Increment de la massa salarial dels professionals assistencials datenci primria, ja que del SNS sn els qui proporcionalment ms valor aporten a la salut de la ciutadania. Extensi i confidencialitat de la Histria Clnica Compartida de Catalunya (HCCC) i de la Recepta Electrnica (RE). Extensi fins al 100 % del territori i dels centres (tant pblics, com privats o mixtes) en la propera legislatura de la HCCC, (tant pel seu s dels professionals, com per laccs dels propis ciutadans i ciutadanes) i de la RE. Implantaci, per a tots els seus accessos, del sistema de seguretat i confidencialitat desenvolupat a la HCCC i disponible des de lany 2009, per que no sha implantat suficientment per interessos de mercat i del conservadorisme corporatiu.

375. -

376. -

377.

75

Objectiu Per una prioritzaci de les accions per la salut acord amb els principis dequitat, de superaci de les desigualtats territorials o socials, de concepci integral i integrada, de participaci, deducaci sanitria i de control del medi ambient (principals valors de la LOSC). Propostes

378.

Reducci del nombre de Territoris de Salut (TS) a 25, dels 37 que hi ha en lactualitat, per poder aplicar criteris dequitat i cohesi social en lordenaci sanitria i en la distribuci de recursos, amb capacitat de control ciutad, i per poder aplicar criteris deficincia amb capacitat de control comparatiu per part drgans davaluaci. Amb aquesta nova ordenaci i distribuci de recursos, els TS correspondrien a 130.000 habitants per territori, i evitaria que cap TS es trobi a cavall de dues vegueries. Aix representaria passar dels 37 TS actuals a uns 25. Creaci de lObservatori dels determinants i condicionants socials, demogrfics i mediambientals en salut de la ciutadania i en el sistema sanitari. Dedicat a promoure estudis independents dinteressos econmics sobre els factors que justifiquen diferncies de despesa sanitria entre grups socials i demogrfics de poblaci. Integrat per professionals dels mbits de leconomia i la sociologia de la salut i dels serveis socials i de la protecci del medi ambient. Consell de Prioritats en Salut en cada TS. Les sessions del Consell de Prioritats en Salut i els seus documents seran pblics. Funcions:

379.

380.

Fer un seguiment de les dades i informes sobre la salut de la poblaci del TS i leficincia dels centres sanitaris i socials que treballen per aquesta poblaci, estiguin situats aquests centres en el mateix TS o en daltres. Disposaran i faran pblica per Internet de forma actualitzada la informaci detallada dels temps despera de les diverses prestacions (temps mig i ms llarg), amb explicitaci dels incompliments de les garanties de temps que el Pressupost aprovat pel Parlament haur establert. Seran el canal principal de participaci ciutadana. Amb aquest objectiu: les sessions del Consell de Prioritats en Salut, les actes i els seus documents seran pblics i disposaran dagenda daudincies pbliques a les entitats, associacions i grups socials que li vulguin plantejar els seus problemes de salut o mancances del sistema sanitari. Emetre, com a mnim, un informe anual a meitats dany amb propostes dajustos en les prioritats daccions per a la salut de la poblaci del territori i sempre que un ter dels seus membres ho sollicitin. Presentar als grups parlamentaris propostes de modificacions a la Proposta de Pressupost presentat pel Govern, concretant on reduir o on incrementar recursos que afectin al seu TS i on posar-ne, en els mbits de la salut, dels serveis socials i del medi ambient.

76

El Consell estar composat per persones amb sensibilitat i capacitat per a una visi integral, a curt i a llarg termini, de les necessitats en salut de la poblaci i amb declaraci obligada de conflictes d'interessos: regidors de salut, professionals de latenci primria i comunitria i dels serveis socials, experts collaboradors de lObservatori dels determinants i condicionants en salut i sistema sanitari i experts en avaluaci comparativa.

381.

Consell de Participaci dels Professionals Sanitaris del Sistema Nacional de Salut. Per participar en la poltica de salut no per defendre visions corporatives. Estaran representats i elegits per professionals de cincies de la salut dels diversos mbits (atenci primria, especialitzada, salut mental i salut pblica) i dels territoris de salut. Programa per ls racional i solidari dels serveis de salut que comprendr mesures preventives, de promoci sobre com usar els serveis de salut i deducaci en hbits saludables, d'adaptaci flexible de laccessibilitat als serveis a les disponibilitats de temps i autonomia funcional dels pacients, mesures diagnstiques i rehabilitadores en la mala praxis en ls dels serveis que, excepcionalment, podrien comprendre alguna mesura correctiva, individualitzada i temporal.

382.

Objectiu Per una prioritzaci de les accions per la salut acord amb els principis de racionalitzaci, eficincia i simplificaci (valors de la LOSC). Propostes

383. -

Reducci efectiva de la despesa farmacutica. s en el camp del medicament on ms calen mesures de racionalitzaci, d'eficincia i de simplificaci. Seleccionar els medicaments ms idonis a ser finanats pblicament amb procediments pblics i transparents. Substituir medicaments, en la prescripci amb finanament pblic, per versions ms barates i amb efectes teraputics iguals. Establir els preus dels nous medicaments i el seu finanament a crrec del SNS que tindr relaci amb el seu valor teraputic. El SNS hauria de comptar amb un sistema propi dinformaci sobre medicaments i teraputica. El sistema de salut ha de ser generador de coneixement i no un obedient acatador de les propostes d'empreses productores i/o comercialitzadores. Mantenir una sistemtica destudis, formaci i recomanacions per tal que els avenos cientfics i tecnolgics amb valor teraputic contrastat i diagnstic afegit arribin amb rapidesa als pacients i als professionals. El SNS hauria de comptar amb programes de formaci continuada dels professionals i independents dels interessos econmics privats. De la mateixa manera la formaci dels professionals del SNS que s'ofereixi o es financi per la indstria farmacutica o tecnolgica no ha de ser acreditada.
77

En els centres del sistema de salut no ha d'estar permesa la promoci comercial. Els seus continguts fora del sistema de salut han destar sotmesos a un control estricte. Potenciar la collaboraci i el suport als clnics i informtics desenvolupadors per tal d'implantar i actualitzar els sistemes dajut a la prescripci. Els sistemes dajut ja desenvolupats i els que es desenvolupin seran dutilitzaci obligada per part dels centres signants del Codi tic i de lleialtat. Establiment de Comits Frmaco-teraputics en els TS, integrats i liderats pels mateixos professionals, que: -seleccionin els medicaments ms adequats, -elaborin i consensun guies teraputiques, -organitzin la formaci continuada dels seus professionals, -coordinin la continutat assistencial entre atenci primria i hospitals (prescripci induda i altres problemes) i -estimulin lavaluaci de l'efectivitat teraputica i els efectes indesitjats (farmacovigilncia).

384.

Supressi de la taxa d1 euro per recepta, que penalitza el fet de tenir un problema de salut i de complir una ordre mdica encaminada a afrontar-lo de manera adequada. Saplicaran mesures per reduir el percentatge que suposa la dispensaci en oficines de farmcia sobre la factura farmacutica del SNS i es reformular el model d'oficina de farmcia aix com la racionalitzaci del seu mapa de distribuci (actualment molt superior a la mitjana europea).

385.

Objectiu Programes d'atenci especial en aspectes del nostre model de salut, els quals s necessari millorar. Propostes

386.

Desplegament del Pla Director de Salut Mental que recuperi un Consell Assessor, rgan consultiu que reuneixi la diversitat de posicions i coneixements que les associacions professionals tenen per la seva experincia i per estar propers a la realitat que viu la poblaci en el seu dia a dia. s imprescindible que formi part daquest Consell Assessor lObservatori de Salut Mental de Catalunya. Daquest rgan assessor han destar excloses aquelles entitats o persones que tenen un inters econmic particular per no desviar les directrius del Pla Director en benefici propi.

Per a la seva eficincia i eficcia, el Pla Director de Salut Mental noms s possible si es fa una gesti real de coordinaci entre diverses conselleries. Per a la seva eficincia en coordinaci entre diverses conselleries que tenen competncies relacionades amb la Salut Mental (de manera essencial, per no exclusiva, les de Benestar i Famlia, Justcia, Ensenyament i Salut).
78

Les dades de la Salut Mental a Catalunya sn preocupants per lincrement de tots els indicadors de pobresa, de precarietat vital, de desocupaci i de precarietat laboral i doportunitats, i, en el terreny de la salut, de la demanda datenci en els centres especialitzats, tant a la poblaci infanto-juvenil com als adults. La progressiva disminuci dels recursos a serveis bsics i la supressi dunitats especfiques per trastorns mentals concrets, especialment als que atenien a una poblaci juvenil en risc dexclusi social, han fet minvar una xarxa datenci a la salut mental que ja era molt precria. El Pla Director de Salut Mental no sha desenvolupat en part per lorientaci de caire social que t (el govern de CiU actual t un model datenci fragmentada i de negoci de la salut que no es correspon amb les intencions inicials que li va donar el govern dentesa), i en part per la minsa dotaci de recursos que permetin de manera progressiva la seva implantaci.

387.

Aconseguir una accessibilitat millor als centres de salut mental millorant la seva eficincia. Els intents de fer programes de millora de la qualitat han estat sempre unes intervencions puntuals sense continutat per fer veure que es feia alguna cosa en aquest sentit, (tot i tenint a Catalunya uns tcnics excellents en sistemes de millora de la qualitat assistencial), sense un convenciment que la millora de la qualitat t dos objectius: el primer s la millora de leficcia i el segon, aprofitar millor els recursos limitats que es tenen. Recuperar i potenciar els programes datenci preco a la psicosi. Per lalta prevalena, lesquizofrnia s un trastorn que afecta un gran nombre de persones i les seves famlies, provocant un patiment i unes repercussions socials notables. Cal desplegar aquest programa als sectors que no el tenen i controlar-lo en base a la seva eficcia. Est demostrat el gran estalvi econmic i de patiment personal daquests programes. Potenciar, conjuntament amb Benestar Social, els pisos assistits tutelats, aix com les residncies per a malats mentals. Les llistes despera actuals, de fins a 4 anys, sn inadmissibles si tenim en compte el patiment de les persones que ho necessiten i el dels seus familiars. En salut mental ls excessiu dels tractaments farmacolgics a la poblaci infantil fa necessari una revisi de lassistncia daquest sector. Aquest fet no s noms atribuble a la influncia de la indstria farmacutica, sin a les orientacions mecanicistes duna gran part de les entitats provedores, on la supressi del smptoma s lnic objectiu. Cal atendre a linfant, i tamb a ladolescent, en la seva complexitat, buscant la collaboraci de la famlia i de lescola amb lajuda dequips multidisciplinars que afavoreixin lautonomia dels nens i dels adolescents. Promoure guies de prctica clnica especifiques per al diagnstic i el tractament diferencial de les patologies ms habituals entre els homes i entre les dones. Seguir amb el programa d'Assistncia a la Salut Sexual i Reproductiva, reforant-lo especialment en programes dintervenci i de formaci per reduir els embarassos en adolescents i en la garantia de la preservaci del dret a lavortament en el termes actuals. Garantir que no hi hagi cap centre del sistema
79

388.

389.

390.

391.

392.

pblic on es deixi de realitzar la interrupci voluntria de lembars per objecci de conscincia.

393.

Potenciar estudis sobre l'excessiva medicalitzaci de les diferents etapes de la vida de les dones i les formes de palliar-la, actuant en tots els fronts, de manera molt especial en el farmacolgic, comercial i comunicatiu de patrons femenins malaltissos en qualsevol etapa de la vida. Continuar amb el desenvolupament del programa de diagnstic i datenci de les dones que han patit violncia masclista, especialment en lrea de tractament de lesfera psicolgica. Incorporaci de nous tractaments i prestacions prioritzant les necessitats dels i de les pacients, i les terpies psicolgiques, ocupacionals i comunitries (incloses les terpies complementries acreditades), des duna perspectiva biopsicosocial, i maldant perqu hagin demostrat una evidncia, eficcia teraputica i una relaci cost-benefici favorables suficients.

394.

395.

80

Eix educaci. Ni un pas enrere a leducaci pblica

En tan sols 21 mesos, el Govern, CIU, amb la collaboraci del Ministeri, ha capgirat el model educatiu catal i ha retallat el recursos necessaris per assegurar el dret a una educaci de qualitat al nostre pas. Les conseqncies principals del canvi de model educatiu han estat la important davallada del finanament dels programes de cohesi social, l'afectaci greu dels ajuts a les famlies (beques menjador, socialitzaci de llibres, activitats extraescolars, acollida matinal...), la manca d'inversi i la retirada de recursos econmics i humans a l'escola pblica, les mesures que ens retornen a la doble xarxa que diferencia escola pblica i concertada, la marginaci dels governs locals i dels territoris en les decisions educatives, l'ofec del finanament dels serveis educatius municipals com les escoles bressol i les escoles de msica i dansa i la degradaci de les condicions del professorat. ICV-EUiA no accepta aquesta involuci educativa, no vol que es doni ni un sol pas enrere ms en l'educaci i es proposa recuperar els principis del Pacte Nacional per l'Educaci i el nivell d'inversi educativa assolida abans de l'arribada de CiU al Govern. Amb aquesta voluntat, ICV-EUiA es marca quatre grans objectius i seixanta propostes de treball: Objectiu Garantir uns serveis pblics educatius de qualitat, que redueixin les desigualtats i millorin la cohesi social, on tots els centres sostinguts amb fons pblics tinguin els mateixos drets i obligacions i on no sigui possible la segregaci per origen, sexe o per llengua. Prioritzar leducaci pblica com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu catal i garantia de la seva funci social. Propostes

374.

Vetllar per a qu el desplegament de la LEC sorienti atenent els principis dequitat, igualtat i qualitat de leducaci pblica i modificar aquells aspectes ambigus de la LEC que no garanteixen el carcter de servei pblic de leducaci. Establir un Pla Plurianual de Finanament Pblic que garanteixi destinar a l'educaci un percentatge del PIB igual o superior a la mitjana del nostre entorn europeu (6,3 %), marcant com a primeres fites recuperar en el pressupost del 2013 els nivells pressupostaris i les plantilles de personal del 2010 (professorat, TEIS tcnics educaci infantil, vetlladors, personal no docent), donar continutat al Pla Plurianual dInversions per a la construcci de centres pblics i destinar ms recursos al funcionament dels centres. Assegurar una rtio mxima de 25 alumnes a les aules dEducaci Infantil i Primria, de 30 alumnes a Educaci Secundria i de 35 alumnes a Educaci Postobligatria. Garantir el dret a l'educaci i la igualtat d'oportunitats equiparant totes les hores lectives a tots els centres sostinguts amb fons pblics, implantant el model dInstitut Escola en els centres pblics, assolint la completa gratutat de leducaci en els nivells obligatoris, recuperant els programes d'atenci a la
81

375.

376.

377.

diversitat i deducaci intercultural, augmentant els programes d'adaptaci curricular, de les aules dacollida i de les Unitats de Suport a l'Educaci Especial (USEE), dotant econmicament les poltiques de distribuci equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives especfiques en tots els centres sostinguts amb fons pblics, recuperant la convocatria de beques d'escolaritat a les escoles bressol i aportant la dotaci econmica suficient per a les beques menjador. Fixar un termini mxim de pagament de les beques per part de la Generalitat als centres educatius.

378.

Revisar i racionalitzar la poltica de concerts educatius. Eliminar els concerts de les escoles que incompleixen els criteris i els deures del servei pblic, especialment, els centres que segreguen per ra de sexe i els que apliquen quotes abusives cobrades sota laixopluc de fundacions. Congelaci de ladjudicaci de nous concerts i obertura dun procs de racionalitzaci, a travs de noves regles de joc que estableixin la funci dels centres sostinguts amb fons pblics. Promoure els acords econmics i contractes programa amb els sectors de lescola concertada que mantenen la seva funci social i donen suport a les poltiques de distribuci dels alumnes nouvinguts. Reforar la coeducaci en lmbit escolar i en leducaci del lleure amb una formaci especfica dels educadors i educadores, potenciant projectes educatius de centre encaminats a transformar la igualtat formal en igualtat real, posant els mitjans necessaris per a una igualtat doportunitats veritable entre homes i dones, fomentant l's del llenguatge no sexista, educant en la prevenci de les violncies i les relacions abusives vers les dones i en una sexualitat lliure i no homfoba, desenvolupant programes d'educaci fsica i esportiva mixtos no competitius i impulsant l'educaci mixta obligatria en els centres sostinguts amb fons pblics. Crear lAssessoria de Coeducaci dins del Departament dEducaci per a qu vetlli perqu totes les actuacions educatives prevegin la igualtat doportunitats entre nens i nenes. Ha dincloure la formaci del professorat i la informaci a les famlies. Promoure l'actitud crtica, tant en lmbit educatiu com en la formaci permanent, davant la realitat i els missatges dels mitjans de comunicaci. Potenciar les experincies d'Aprenentatge Servei com a motivaci al comproms social dels nostres joves a travs de l'associacionisme i del treball comunitari. Garantir la lacitat de totes les escoles sostingudes amb fons pblics, exigint la denncia dels acords entre lEstat espanyol i el Vatic i del conveni amb l'Arquebisbat, ja que aquests acords sn contraris als principis dun Estat aconfessional. En aquest sentit, cal separar les activitats curriculars de lalumnat de leducaci religiosa, que shauria dimpartir fora de lhorari escolar i, per descomptat, sempre amb carcter voluntari. Mantenir el catal com a llengua vehicular de laprenentatge i el conjunt del model dimmersi lingstica com un dels elements principals de cohesi social i d'xit escolar dels nostres centres educatius, en el marc dun plantejament multilinge. Recuperar els objectius de treball de cohesi social i intercultural que inicialment tenien els coordinadors LICS.

379.

380.

381.

382.

Objectiu

82

Millorar la qualitat, l'equitat i l'xit escolar amb ms recursos i ms autonomia per als centres, amb innovaci educativa i treball en xarxa amb l'entorn. Propostes

383.

Incrementar els titulats en lEducaci Secundria Obligatria (ESO) fins arribar al 85 % de la poblaci, objectiu de la Uni Europea per a lany 2020. Adequar lESO al seu veritable objectiu de superaci de les competncies bsiques, impulsant la diversificaci curricular i potenciant els equips docents de coordinaci. Aconseguir una implicaci ms gran de les famlies en els processos de transici, impulsant poltiques de capacitaci educativa dels pares i mares. Aconseguir una escolaritzaci ms gran de leducaci postobligatria, Batxillerat, Formaci Professional de Grau mitj i Educaci Permanent. Incrementar les persones titulades en educaci postobligatria i disminuir labandonament escolar als 16 i 18 anys. Aprofundir en la coordinaci dels centres deducaci infantil, primria i secundria, per tal de garantir una coherncia que asseguri a les famlies la continutat curricular i educativa, aix com la relaci entre els centres i les famlies. Potenciar les Zones Educatives Rurals (ZER) i la creaci de zones datenci educativa preferent, on els centres puguin establir, a partir duns programes comuns, propostes de recursos diferencials per assolir els objectius educatius generals. Dotar de plantilles complertes a les ZER i de recursos complementaris aquells projectes de centre aprovats pel Consell Escolar que donin noves respostes als reptes del canvi educatiu. Dotar de ms autonomia econmica, organitzativa, curricular i de gesti educativa els centres docents. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i pedaggics dels centres, aix com de serveis i programes educatius per atendre els infants amb necessitats educatives especials i per garantir latenci a la diversitat i la integraci. Impulsar la creaci dunitats escolars als hospitals dotats amb servei de pediatria. Promoure nous serveis de suport a la docncia: personal dadministraci als centres deducaci primria, manteniment informtic, auxiliars de biblioteca Revaloritzar la funci dels docents i reconixer l'especificitat del seu treball en cadascuna de les etapes educatives diferents. Estimular la renovaci pedaggica millorant la formaci inicial, contnua i didiomes del professorat, aportant recursos materials, reduccions horries i incentius econmics, i impulsant una nova concepci de la tasca professional, basada en la cultura del treball en equip i l'actualitzaci de les metodologies didctiques, per donar resposta a la diversitat de lalumnat (cultural, ritmes d'aprenentatge, NEE). Reconixer i potenciar l'acci tutorial com a eina fonamental de millora de lacci educativa ms enll de les parets del centre. Entendre lacci tutorial com la interlocuci continuada i bsica de la comunitat educativa amb la famlia i com un instrument permanent d'orientaci al que tenen dret els alumnes i les famlies. Millorar la coordinaci i l'avaluaci de lacci tutorial com una de les tasques fonamentals dels equips directius dels centres.

384.

385.

386.

387.

388.

389.

83

390.

Potenciar la creaci de xarxes educatives a l'entorn dels centres educatius. Obrir els centres al seu entorn, convertint-los en elements permeables de la dinmica cultural, econmica i social del seu barri o poblaci. Generalitzaci dels plans educatius dentorn i de barri amb la coordinaci de l'administraci local, la participaci de les entitats socials, educatives, esportives, culturals i la promoci d'equips multiprofessionals que treballin en xarxa per millorar l'educaci i la cohesi social dels seus barris. Recuperar el mxim del finanament assolit pels plans educatius dentorn el curs 2009/10. Redactar un Pla Tecnolgic Estratgic per a cada centre per aprofundir en les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) i fer-ne un s educatiu millor. Aprofitar la implantaci de les TIC a l'escola per tal de replantejar el currculum i revisar els coneixements i continguts obsolets. Recuperar i universalitzar el programa Educa 1x1. Introduir en el currculum leducaci en informaci i comunicaci. Promoure el programari lliure. Millorar la xarxa i el programa de formaci del responsable TIC del centre. Assumir lobjectiu del Decenni de les Nacions Unides de lEducaci per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014): Integrar els principis, els valors i les prctiques del desenvolupament sostenible en totes les facetes de leducaci i de laprenentatge. Promoure l'Educaci per a la Sostenibilitat incorporant els seus objectius en el projecte educatiu dels centres, en el currculum dels alumnes i en el model de gesti, construcci i reformes dels edificis escolars. Consolidar la Xarxa dEducaci per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), afavorint el treball conjunt dels centres educatius amb les agendes 21 locals. Reconixer el carcter educatiu que tenen els espais de menjador, lleure i acollida en els centres docents, vetllant per la qualificaci dels professionals que shi dediquen i l'accessibilitat de tothom i regulant les seves rtios. Incrementar les poltiques dequitat i els serveis complementaris per a alumnes amb ms necessitats. Augmentar el pressupost per a serveis educatius complementaris: socialitzaci de llibres i material escolar, sortides, programaci d'activitats extraescolars, acollida i servei de menjador escolar. Recuperar la convocatria de subvencions i d'ajuts a les AMPA.

391.

392.

393.

Objectiu Promoure l'educaci al llarg de la vida. Garantir una oferta de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educaci permanent, mplia i flexible. Potenciar i prestigiar la Formaci Professional. Aconseguir el reconeixement ple al dret a l'Educaci en el Lleure.

A. Primera infncia
Propostes

394.

Remarcar el carcter educatiu dels serveis datenci a la primera infncia, en un marc global de poltiques pbliques d'infncia i famlia plenament integrades. Desenvolupar la xarxa descoles bressol de titularitat pblica de Catalunya creada per la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creaci de llars dinfants de qualitat per assolir una cobertura mplia i de qualitat de les necessitats socioeducatives dels
84

infants de 0 a 3 anys. Promocionar un segon pla de creaci d'escoles bressol pbliques amb el manteniment dels recursos destinats al mdul de construcci.

395.

Fer accessible el servei al conjunt de la ciutadania tot recuperant el finanament de 1.800 euros per al manteniment de cada plaa descola bressol municipal per part de la Generalitat de Catalunya i la convocatria de beques a lescolaritat per a les famlies amb menys recursos. Establir uns criteris mnims funcionals i de qualitat per a totes les escoles bressol de la xarxa pblica, evitant laugment de rtios i la disminuci del nombre deducadors i educadores. Assegurar les mateixes condicions de treball a tots i a totes els/les professionals de les escoles bressol de titularitat pblica.

396.

B. Educaci artstica
Propostes

397.

Elaborar un mapa de centres que garanteixi una oferta equilibrada i prxima al territori pel que fa als ensenyaments de rgim especial artstics, musicals i d'idiomes per a tota la poblaci. D'aquesta manera, es podr garantir millor la igualtat d'oportunitats, la inclusi educativa i la no discriminaci, a ms de compensar les desigualtats personals, culturals, econmiques, socials i territorials. Potenciar les escoles municipals de msica i dansa que opten per un model pedaggic que prioritza la cohesi social, la pedagogia de grup, lapropament dels aprenentatges artstics al conjunt de la poblaci i que aposta per lart com a instrument per millorar lxit escolar. Recuperar el nivell de finanament dels alumnes de les escoles municipals de msica als 600 euros per alumne que destinava el Departament dEducaci el curs 2010/11. Impulsar una llei per lestabliment de la xarxa descoles de msica i dansa de titularitat pblica, inspirada en la Llei de creaci de llars dinfants de qualitat per assegurar-ne una cobertura mplia.

398.

399.

Impulsar una relaci i coordinaci ms gran entre lensenyament no reglat, lobligatori, el superior professionalitzador i daquests amb els espais i grups de creaci. Creaci de lInstitut Superior de les Arts.

C. Ensenyament didiomes
Propostes

400.

Ampliar la xarxa descoles oficials didiomes per millorar els coneixements i les competncies de la poblaci activa (ocupats i aturats) i per reforar la formaci dels estudiants universitaris i de cicles formatius, i de la poblaci en general. En aquest sentit, cal coordinar les accions formatives amb les demandes del sistema laboral, educatiu i universitari.

85

D. Educaci inclusiva
Propostes

401.

Aprofundir i desenvolupar el Pla dEducaci Inclusiva de Catalunya. Establir el Mapa de lEducaci Inclusiva, identificant i reforant les escoles deducaci especial realment necessries i reconvertint la resta en serveis de recursos especfics, dotant els centres de personal suficient i amb la formaci especfica apropiada. Crear una Comissi Assessora i de Seguiment de lEducaci Inclusiva, en el marc del Consell Escolar de Catalunya. Crear totes les Unitats de Suport a lEducaci Especial (USEE) que siguin necessries en els centres ordinaris com a un bon instrument dinclusi dels alumnes amb necessitats educatives especfiques. Recuperar la dotaci de recursos humans per a cada USEE recentment retallada pel Departament dEnsenyament. Coordinar amb les administracions locals i d'altres entitats els serveis datenci en totes les rees necessries (salut, benestar i treball) per tal de garantir igualtat doportunitats per a tothom. Crear les xarxes de suport social necessries. Garantir loferta suficient de Programes de Qualificaci Professional adaptats que assegurin itineraris formatius per a la inserci laboral i el retorn al mn educatiu.

402.

403.

E. Formaci Professional
Propostes

404.

Garantir un sistema de Formaci Professional (FP) accessible a totes les persones (joves estudiants, adults ocupats o a latur) com a recurs de millora de la seva formaci acadmica, qualificaci i ocupabilitat. Millorar els seus recursos i ampliar la seva oferta pblica per mitj duna planificaci conjunta amb els territoris i els sectors implicats. Ampliar loferta complementria de formaci semipresencial i a distncia per afavorir laccs de les persones ocupades a lFP inicial. Promoure lautonomia dels instituts amb oferta FP basant el seu funcionament en xarxes cooperatives entre els centres, les empreses i els agents socials. Retirada de les taxes i preus pblics als alumnes de lFP pblica i dotar de beques suficients. Aprovar, per part del Govern, el III Pla General de la Formaci Professional de Catalunya, amb la inclusi duna memria econmica que garanteixi la seva viabilitat. Impulsar la continutat i implementaci de mesures estratgiques envers l'FP. Planificar el sistema de Formaci Professional i Qualificacions partint dels sistemes implicats (FP inicial, contnua i per locupaci), tenint en compte els objectius estratgics de pas i amb la fita de doblar el percentatge de persones amb qualificaci de nivell mitj i superior a Catalunya. Garantir un sistema de Formaci Professional Superior de qualitat homologat en l'mbit europeu i accessible a totes les persones. Diversificar els recursos universitaris i adaptar-los a les noves realitats professionals integrades en els estudis tcnics de lFP, tal i com sha fet als pasos europeus.
86

405.

406.

407.

Potenciar la creaci dels Consells Municipals de la Formaci Professional, amb la participaci dels governs locals, els centres educatius, les empreses i els sindicats, com a interlocutors privilegiats en la planificaci i lavaluaci del sistema i en la consecuci del reconeixement social i el prestigi que es mereix lFP. Vincularlos en xarxa amb el Consell Catal de la Formaci Professional. Promoure la integraci funcional de lFP (inicial, contnua i ocupacional) mitjanant un organisme coordinador de les accions desenvolupades pels departaments competents respectius. Aquest organisme de carcter pblic (Agncia, Comissionat) ha de comptar amb la participaci de les administracions locals i les organitzacions sindicals i patronals. Impulsar un Pla dIntegraci de la Formaci Professional amb la creaci i construcci duna xarxa pblica de centres integrats dFP. Planificar loferta de l'FP integrada, des de la visi territorial i dels sectors productius. Impulsar lactivitat de lInstitut Catal de Qualificacions Professionals en el reconeixement de competncies professionals adquirides en lmbit laboral i la seva acreditaci. Desenvolupar l'orientaci per a laccs a la qualificaci. Potenciar els cursos pont i les vies daccs de Cicles Formatius (CCFF) de grau superior al grau universitari. Reforar loferta dels Programes de Qualificaci Professional Inicial com alternativa al fracs escolar i a laband prematur dels estudis per part de molts joves. Dotar-los dun finanament adequat. Estendre modalitats de PQPI basades en la cooperaci amb les administracions locals i les empreses, gremis i organitzacions empresarials. Potenciar el sistema dual en alternana treball-formaci, prioritriament en els CCFF de grau mig, especialment en aquelles professions menys demandades pels alumnes i amb una inserci laboral ms gran. Establir un Pla de Generalitzaci del Sistema Dual. Promoure la mobilitat formativa dels estudiants en empreses daltres pasos amb la seva participaci en programes europeus i el cofinanament de lAdministraci catalana. Potenciar la relaci entre els centres de formaci i les empreses, impulsant sistemes daprenentatge basats en lalternana formaci-treball, adaptats a la tipologia dempreses i sectors dels territori (dual o altres). Garantir que els joves que hi participin disposin de contracte laboral i que estiguin vinculats a convenis collectius i/o acords dempresa. Crear un Sistema dInformaci i Orientaci que integri totes les dades globals i territorials doferta formativa i les de lObservatori del Treball, que permeti orientar sobre el millor itinerari formatiu de les persones i estigui al servei dels instituts i, especialment, dels centres de formaci de persones adultes. Incentivar la igualtat doportunitats de les dones en laccs i presncia a la formaci de les diferents famlies professionals, de les quals fins ara han estat prcticament excloses, mitjanant un treball actiu i mesures concretes.

408.

409.

410.

411.

412.

413.

414.

F. Educaci permanent al llarg de la vida

87

Propostes

415.

Impulsar lelaboraci duna Llei deducaci permanent i de formaci al llarg de la vida que garanteixi lobtenci de les competncies bsiques per a tota la poblaci, formaci professional, qualificacions integrades de manera permanent i actualitzada i eradicaci de lanalfabetisme (digital, idiomtic...). Elaborar el Mapa de lEducaci Permanent de Catalunya, amb equilibri territorial i tamb com a eina de cohesi social. Elaborar Plans Locals dEducaci Permanent com a instruments de coordinaci al territori. Ampliaci de loferta en el territori i creaci descoles dEducaci Bsica Permanent a totes les presons catalanes. Augmentar loferta educativa dels centres i aules de formaci de persones adultes amb serveis dinformaci i orientaci per a la formaci i locupaci, per tal daconseguir que tot ciutad i tota ciutadana que vulgui tenir una formaci bsica i una titulaci pugui assistir a un centre pblic, de qualitat, gratut i especfic de formaci de persones adultes. Promoure la creaci dun organisme coordinador de tota leducaci al llarg de la vida que informi i proposi a lagncia o comissionat dFP i al Consell Interuniversitari poltiques integrals de formaci permanent al llarg de la vida, amb lobjectiu de cercar la mxima coherncia en la formaci i qualificaci dels diferents sistemes postobligatoris.

416.

417.

418.

G. Educaci en el Lleure
Propostes

419.

Incorporar lEducaci en el Lleure i les activitats ms enll de lhorari lectiu en el nucli de lestratgia educativa. Participaci de les entitats de lleure en els rgans de la comunitat educativa, collaboraci en el desenvolupament dels plans dautonomia de centre, facilitar la seva participaci en la gesti de lespai educatiu del temps del migdia, dels plans educatius dentorn i de les experincies daprenentatge-servei i incrementar ls dinstallacions dels centres educatius per part de les entitats. Incentivar la coordinaci educativa dels tutors i els educadors dels infants. Garantir lequitat i laccs a lEducaci en el Lleure i a les activitats ms enll de lhorari lectiu a infants i joves de Catalunya amb lincrement de les partides dajuts a les activitats extraescolars, esplai diari i de cap de setmana, casals, colnies i campaments destiu per a tota la poblaci que ho requereixi. Fomentar el suport a les entitats dEducaci en el Lleure com a espais educatius, dacollida i intercanvi per a infants nouvinguts i nouvingudes i les seves famlies. Reforar la funci preventiva de les entitats dEducaci en el Lleure dins dels plans de prevenci dinfncia en risc social previstos a la Llei dinfncia. Reconixer i donar suport a les entitats dEducaci en el Lleure. Establir el seu reconeixement legal i la regulaci adient i vetllar per un finanament adequat i pel suport dels ajuntaments per tal de garantir les infraestructures necessries. Crear una partida dajuts especfics per als ajuntaments per cofinanar les activitats.
88

420.

421.

Objectiu Impulsar la participaci de la comunitat educativa i la coresponsabilitat dels diferents agents socials que permeti fer de l'educaci un objectiu compartit i una eina bsica del desenvolupament i la cohesi social. Aconseguir una administraci educativa descentralitzada i ms eficient. Propostes

422.

Els ajuntaments han de ser plenament reconeguts com a administraci educativa. Dotar ladministraci local dun marc com amb ms competncies de gesti i de planificaci amb els recursos corresponents, per tal de promoure laccs igualitari a leducaci, millorar la qualitat educativa, fomentar la relaci dels centres amb lentorn, generalitzar els serveis educatius complementaris compensant les actuals desigualtats en laccs i millorar el control dels fons pblics destinats a lensenyament. Delegaci de competncies i de recursos suficients als ajuntaments per a la gesti de lEducaci Infantil i Primria. Recuperar les zones educatives previstes al Pacte Nacional per lEducaci i la LEC com espais de descentralitzaci i desconcentraci dels Serveis Territorials, com a instruments reals de coresponsabilitat educativa de governs locals i Generalitat i com a espais privilegiats de planificaci, programaci i execuci de poltiques educatives en el territori, i la gesti dels seus recursos corresponents. Motivar els diversos centres pblics de cada zona educativa a convertir-se en el referent educatiu principal de la seva zona, dissenyant itineraris educatius coherents i treballant en xarxa, compartint substitucions, mestres de refor i d'altres tipus de personal complementari, serveis educatius i suport dinspecci. Ampliar les competncies, recuperar el finanament i potenciar lextensi de les Oficines Municipals dEscolaritzaci (OME) a tot el territori per garantir la matrcula nica de tots els ensenyaments obligatoris i una admissi, uns barems i una distribuci dalumnat que eviti la concentraci de persones amb necessitats educatives especials en centres determinats. Redactar un nou decret dadmissi. Promoure, amb la implicaci i collaboraci del conjunt de la ciutadania, Projectes Educatius de Ciutat (PEC), amb lobjectiu de crear pobles i ciutats educadores on leix vertebrador de la societat sigui el fet educatiu. Incloure leducaci en els objectius prioritaris dels plans integrals i comunitaris. Promoure la participaci de les AMPA en la vida dels centres docents, donant a conixer el dret a participar i establint frmules que estimulin les responsabilitats educatives de pares i mares i facilitin la seva formaci. Promoure els permisos retributs en el mn laboral per assistncia a tutories i Consells Escolars. Garantir el dileg i el suport a la tasca de la Federaci dAMPES (FAPAC) com a interlocutor de les famlies. Reconixer els drets democrtics de lalumnat que permetin participar en la gesti dels centres i facilitin els mitjans necessaris per organitzar-se i expressarse, tot promovent lassociacionisme. Impulsar mesures per tal dimplicar el professorat en el procs de canvi i millora de leducaci. Establir un pla de suport i incentivaci del professorat que estimuli
89

423.

424.

425.

426.

427.

428.

429.

l'obertura i consolidaci de processos participatius en els centres, la vinculaci dels centres amb l'entorn, l'impuls de processos d'aprenentatge cooperatiu i la igualtat doportunitats i la potenciaci de la diversitat com a enriquidora del fet educatiu.

430.

Descentralitzar la formaci del professorat i vincular-la al desenvolupament i creixement dels plans de centre i de zona, aix com a la demanda especfica del professorat. Reforar-la, especialment respecte dels tractaments de la diversitat, dels conflictes i dificultats (incorporant tcniques de mediaci) i potenciar lnies dautoformaci respecte a la vinculaci i coneixement del territori. Revisar el funcionament dels Consells Escolars de centre, territorials, municipals i de Catalunya, promovent-ne la participaci activa. Garantir el funcionament adequat dels consells escolars dels centres finanats amb fons pblics. Modificar el model dinspecci per a qu respongui a les necessitats dels centres educatius. Proposem un model dinspecci que assessori i orienti el desenvolupament dels projectes educatius dels centres i avalu, amb el conjunt del professorat, el resultat de la seva aplicaci. Revisar la composici del Consell Escolar de Catalunya, augmentant-ne la presncia de sectors directament representants dels diferents agents educatius (alumnat, pares i mares i professorat) i disminuir-ne la presncia de l'Administraci.

431.

432.

433.

90

Eix universitat i recerca. El sistema universitari de Catalunya: un sistema densenyament superior i de recerca pblic, accessible, de qualitat i al servei de la societat
A. Acord-marc, estabilitat universitats pbliques marc normatiu i recursos

El sistema universitari necessita una estabilitat normativa i un model dassignaci de recursos que vagin ms enll de la conjuntura poltica, per tal de dur a terme les seves funcions acadmiques (essencials) i de servei a la societat. Cal un acord en elements bsics que tingui la majoria ms mplia possible. Propostes

434.

Promoure un acord dmplia base entre les forces poltiques del Parlament de Catalunya per articular un sistema universitari pblic de qualitat i millorar el nostre sistema deducaci superior. En particular, lacord es referir al marc normatiu i al model de finanament de les universitats pbliques.

B. El model social duniversitat

Un dels objectius essencials de la universitat pblica, a ms dels estrictament acadmics que li donen naturalesa, ha de ser la contribuci al progrs de la societat i per aix ha de tenir com un element bsic de les seves actuacions la socialitzaci del coneixement, que permeti a la ciutadania la comprensi i la participaci en laplicaci dels coneixements cientfics al context social. La qualitat dels elements acadmics de la universitat sha de mantenir i millorar en tot el que sigui possible, analitzant i avaluant objectivament aquests elements. La qualitat i els elements dexcellncia shan destablir tenint en compte les caracterstiques del sistema universitari de Catalunya, del sistema universitari estatal i de lespai europeu dEducaci Superior i de Recerca. Cal definir lnies estratgiques que tinguin lobjectiu de lexcellncia amb presncia i reconeixement internacional. Propostes

435.

Configurar un mapa universitari de Catalunya, amb concreci de les titulacions i directrius generals sobre les seves orientacions, de manera que es doni resposta a les demandes de la societat en matria deducaci superior. Elaborar un mapa de recerca de Catalunya amb establiment de lnies prioritries generals, de lnies i mbits dexcellncia i establir els mecanismes que permetin una transferncia adequada dels resultats de la recerca. Integrar els estudis tcnics de la formaci professional dins del model universitari, tal com sha fet als pasos europeus. Impuls a lactivitat docent com element essencial de lactivitat acadmica universitria i a la recerca bsica dinters social i a la que suposi una aportaci
91

436. 437.

significativa al teixit socioeconmic. Impuls de la formaci permanent a crrec del sistema universitari pblic.

438.

Impuls del paper del sistema universitari com agent actiu en el debat social i en les implicacions socials i econmiques de la cincia i la tecnologia. Igualment en la promoci activa dels valors de cultura de la pau, igualtat de gnere, solidaritat i sostenibilitat. Promoure un sistema daccs i promoci tant del personal acadmic com del personal dadministraci de serveis basat en els mrits acadmics i professionals acreditats. En particular, que permeti l'estabilitzaci i promoci del personal investigador jove. Els convenis de la universitat amb empreses han de concernir realment a la transferncia de resultats de la recerca i en cap cas a simples tasques de consultoria o assessoria. Els retorns econmics a la universitat per convenis han de cobrir la totalitat de les despeses en tots els conceptes. Les compensacions econmiques al personal de les universitats pbliques per participaci en tasques de convenis han de tenir un tractament anleg al dels complements aplicats a altres tasques com la docncia, la recerca i la gesti en forma de complements de productivitat. Proposar mesures legislatives en relaci al model de governana de les universitats pbliques que permetin reforar el model social d'universitat, refermar l'esquema de govern adoptat en les ltimes dcades, centrar els esforos en aprofundir i millorar el model actual, reforar els elements que caracteritzen la universitat com a servei pblic i enfortir els lligams entre el sistema universitari i la societat.

439.

440.

441.

C. La transparncia
La societat civil reclama que els serveis pblics tinguin un funcionament transparent i retin comptes de laplicaci dels recursos pblics que gestionen. La universitat ha de ser capdavantera en aquesta transparncia no noms en la instituci com a tal, sin tamb en les unitats acadmiques i de gesti de la seva estructura. Propostes

442.

Clarificar, per part del Govern, lassignaci dobjectius especfics a cada universitat, les directius generals per a titulacions amb atribucions professionals i la prioritzaci dels mbits estratgics de recerca, el provement de recursos a les universitats per poder assolir aquests objectius amb la qualitat adequada, lavaluaci del nivell de consecuci daquests objectius, les condicions daccs de lestudiant i el rgim de beques i ajuts per tal de garantir la igualtat doportunitats i vetllar perqu siguin satisfetes les demandes socials i siguin respectats els principis generals de servei pblic.

D. El govern de les universitats pbliques

Hi ha elements a millorar en el seu funcionament intern i, en particular, en les estructures de govern i de presa de decisions i d'adopci dacords. Un dels elements que cal millorar s el Consell Social, el qual ha de dur a terme la funci essencial de
92

relaci universitat-societat i disposar de funcions addicionals en lmbit de les relacions laborals entre les universitats i els seus treballadors i treballadores. Propostes

443.

Proposar mesures legislatives per tal que els Consells Socials recuperin la seva funci primignia de lligam entre la societat i la universitat, fent arribar a la universitat les inquietuds i les necessitats socials, i valorant les possibilitats de la universitat per satisfer-les, convertint-los tamb en el principal instrument de rendici de comptes dels resultats i objectius assolits per la instituci.

E. La participaci
En una organitzaci de professionals com s la universitat, la implicaci del personal en la consecuci dels objectius institucionals s un element clau per al seu bon funcionament. Aix comporta un nivell adequat de democrcia interna per afavorir i canalitzar aquesta participaci i aprofitar les iniciatives dels membres de la comunitat universitria. Propostes

444.

Promoure un sistema de governana que respecti lautonomia universitria i, que per tant, atorgui a la comunitat acadmica de la universitat la responsabilitat en les decisions de carcter acadmic i dorganitzaci interna, com lorganitzaci docent, lorganitzaci de la recerca, lassignaci de tasques a cada membre del personal al servei de la universitat i la cooperaci amb altres universitats. Millorar els canals de representaci i participaci de lestudiant ms enll de la seva participaci exclusiva en els rgans de govern, establint canals complementaris dinterlocuci directa entre lestudiant i els equips directius de les unitats acadmiques i fomentant lassociacionisme de lestudiant, aspecte que tamb forma part de la seva formaci com a persona activa i integrada en la vida ciutadana.

445.

F. Laccs universal
Laccs a la universitat no pot estar limitat per cap altre element que les capacitats provades de la persona que hi vol accedir. Per aix cal garantir la possibilitat universal daccs a la formaci universitria, pel benefici de la mateixa societat en la qual revertir la inversi realitzada en la formaci de les persones amb capacitats i motivaci per accedir a leducaci superior. Propostes

446.

Garantir laccs universal a la universitat. Rebutgem lincrement de les taxes universitries. Augmentar el nombre de beques i instaurar un sistema de matrcules progressives per tal de garantir la igualtat de condicions, amb lobjectiu estratgic davanar cap a la gratutat real.

93

G. Leficincia del sistema universitari

El sistema universitari de Catalunya el formen les universitats pbliques i universitats privades. Partint daquesta realitat, el Govern ha de garantir el funcionament correcte del sistema, aprofundir en la seva coordinaci i dur a terme una planificaci estratgica del sistema universitari que, dacord amb les universitats i els agents socials, permeti aprofitar al mxim aquest sistema universitari i que aquest assoleixi els seus objectius acadmics i de servei a la societat. Propostes

447.

Dotaci duna aportaci econmica bsica a les universitats que permeti un funcionament de qualitat i que garanteixi una autonomia financera respecte als interessos dels mercats. Aquesta aportaci bsica ha de ser equiparable a la que saplica a lentorn de la UE. Dotaci daportacions complementries a les universitats en conceptes acordats bilateralment amb lAdministraci i documentats en forma dun contracte que defineixi els objectius, els indicadors i el perode de vigncia. Articular un sistema universitari pblic basat en la cooperaci entre les universitats ms que en la competncia entre elles, estimulant leficincia en ls dels recursos assignats. Definir un sistema adequat de rendici de comptes que permeti conixer la correcta gesti dels recursos per part de les universitats en s de la seva autonomia. Centrar la responsabilitat del Govern en la determinaci dels elements bsics del model universitari i dels seus objectius generals, la planificaci i coordinaci general del mapa universitari (de docncia i de recerca). Aplicar mesures destmul a la cooperaci interuniversitria i no a la competncia pels recursos entre les universitats.

448.

449.

94

Poltiques de recerca
Objectiu Orientar la recerca a poltiques pbliques dutilitat social i econmica. En el marc actual de crisi i de transformacions, ICV-EUiA proposa impulsar ms que mai els principis dautonomia i de responsabilitat. En relaci amb el finanament, cal impulsar la collaboraci i els contractes dels grups i centres de recerca i de collaboraci-transferncia amb els agents socials, econmics i de ladministraci per inters mutu per, alhora, tamb finanar amb recursos pblics projectes orientats a temes claus dun nou desenvolupament ms equitatiu i deslligat dels combustibles fssils. En relaci amb la responsabilitat, cal articular un sistema metdic de rendiment pblic de comptes dels grups i centres de recerca i de collaboraci-transferncia no tant sols en els aspectes econmics, sin sobretot en lavaluaci i la difusi dels resultats. Propostes

450.

Incrementar la inversi pblica en innovaci i tecnologia, estimulant el sector privat com una estratgia d'xit per a les empreses per tal d'arribar en R+D+i al 3 % del PIB a finals de 2014. Donar prioritat a les lnies de recerca orientades a lestalvi i leficincia energtica i a la lluita contra el canvi climtic. En especial: les energies renovables descentralitzades, la gesti i planificaci de ls sostenible de laigua, la gesti dels residus i el reciclatge, la mobilitat sostenible de persones i mercaderies. Donar prioritat a les lnies de recerca orientades al benestar de les persones: estudiar els nous marcs dinserci laboral; prevenci i cura per la salut, cohesi social i gesti de la complexitat; nous mtodes daprenentatge; exploraci de camins de participaci en la cultura, lesport o altres activitats cviques. Promoure programes de recerca pblics de carcter multidisciplinari i mbit interregional per fomentar la cooperaci i la transferncia mtua de resultats entre diferents regions dEuropa. Promoure la perspectiva de gnere en els continguts de la recerca. Fer un seguiment i una avaluaci metdica, no burocrtica i pblica dels programes i projectes de recerca i de collaboraci-transferncia amb altres entitats, a fi davaluar-ne i fer conixer els resultats aix com la rendibilitat social dels recursos pblics i privats que shi destinen. Evitar qualsevol aportaci a la recerca i la transferncia tecnolgica amb finalitats militars i comproms amb els principis de promoci de la pau. Incrementar els recursos destinats a projectes de cooperaci i solidaritat i la recerca en mbits temtics que permetin millorar les condicions de vida de les persones del tercer mn.

451.

452.

453.

454. 455.

456. 457.

95

458.

Establir incentius perqu el sector pblic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux ms gran dinvestigadors entre sectors, fomentant les condicions per a la innovaci de les empreses establertes a Catalunya. Potenciar la formaci contnua com a punt de trobada entre la universitat i lempresa. Facilitar la creaci de grups universitaris de recerca i centres tecnolgics, fomentant la cooperaci, el treball en xarxa i les economies descala. Garantir la seva transparncia i leficcia a travs dun sistema de seguiment i davaluaci pblics. Establir un marc estable de coordinaci amb el Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC) per tal doptimitzar els recursos de recerca aplicats a Catalunya, millorant les installacions i les dotacions per a equipaments, la coordinaci entre grups i la projecci internacional de la investigaci a Catalunya, potenciant tant la recerca bsica com laplicada. Promoure la clarificaci de la situaci dels becaris i les becries i del personal de recerca de les universitats i institucions de recerca. Pel que fa al collectiu becari, ha de realitzar essencialment tasques lligades a la seva formaci en recerca. Pel que fa al collectiu investigador, ha de ser a tots els efectes personal al servei de la instituci en la qual treballen, amb el reconeixement de tots els drets laborals que comporta aquest reconeixement.

459.

460.

461.

96

Eix cultura. Lluita contra les diferents cares de la pobresa, defensem la cultura
Un nou horitz per la cultura: una cultura oberta, moderna, que formi ciutadans crtics (transformaci social), que sigui pilar del benestar (llibertat i emancipaci), que afavoreixi la sortida de la crisi duna altra manera (desenvolupament sostenible) i participi de la projecci del pas (internacionalitzaci). Un pas creatiu i solidari: on la cultura sigui alhora transgressora i inclusiva, on els nous projectes i relats culturals individuals i collectius puguin expressar i realitzar tot el seu potencial. Un nou horitz partint de quatre principis: des duna ciutadania activa, des duna poltica cultural pblica dialogant i reflexiva, des de prctiques culturals que interroguen i transformen la realitat, des dunes poltiques pbliques que aposten amb confiana per la participaci i la democrcia cultural. Reiterem que la cultura s una inversi, no s un luxe i estem convenuts que pot aportar i liderar altres maneres de sortir de la crisi. Un estat del benestar que lluiti contra les velles i noves formes de pobresa. A la pobresa econmica i social hi cal afegir la pobresa dels sabers, lanalfabetisme tecnolgic, de les humanitats i de la cincia; la pobresa de no posar en valor la diferncia, la pobresa a la diversitat cultural, la pobresa al coneixement, la pobresa al gaudi en les arts. La cultura junt amb leducaci, la salut i lacci social esdevenen les poltiques troncals del benestar i la cohesi social, per sense defugir daltres responsabilitats que els propis valors intrnsecs de la cultura ens regala: rituals, diversitat, memria, creativitat, risc, coneixement, crtica, economia, territori. Volem una poltica cultural que vol desvetllar les potencialitats de la ciutadania implicant-la en el desenvolupament cultural; en definitiva construir aquest imaginari de baix a dalt. Sense cultura un pas no pot arribar a ser lliure.

A. La cultura, una aposta central i alternativa a la crisi

En el context de crisi, les propostes i respostes des del govern de CiU no han estat centrades en posar en valor la cultura cap a la ciutadania i cap als seus creadors i institucions com espai al servei de la societat i tamb com estratgia per sortir de manera diferent de la crisi amb les aportacions del talent i la creativitat del sector; tot el contrari, han estat oblidats, retallats en el suport als recursos infraestructurals i econmics. Aquest context de les retallades i el retard de dos anys en els pagaments dels crdits concedits han acabat expulsant del pas a molt talent i obligant a tancar moltes iniciatives culturals petites i mitjanes. ICV-EUiA pensem que hi ha alternatives a la crisi des de la cultura, des duna perspectiva de sostenibilitat cultural, transversalitat i posant al centre la gent i els creadors, entitats i empreses. Invertint les prioritats i els recursos de les poltiques pbliques, tenint present la cultura de baix a dalt i posant els equipaments al servei de la cultura en clau de cohesi social, transformaci i b com.
97

El conjunt de propostes van dirigides a posar en la centralitat de les poltiques pbliques a la cultura, parar la destrucci de llocs de treball actuals i la creaci de 10.000 llocs de treball. Propostes

462.

Impuls i aprovaci dun Pla de Xoc Cultural. Articulaci dun conjunt de mesures i programes, concertades amb els creadors, les entitats, les direccions dels equipaments, les empreses, la universitat i leducaci que prioritzaran les estratgies i recursos per un rellanament de la centralitat de la cultura i propostes concretes de compromisos des dels diferents sectors amb lobjectiu de garantir la cultura com a dret universal, aturar la desocupaci, impulsar noves ocupacions, millorar els aprenentatges i laccessibilitat cultural.

Posar al servei dels creadors, mitjanant convocatries, les residncies als equipaments de carcter nacional i territorial. Impuls a les infraestructures associatives amb vocaci de servei pblic, amb lestabliment de contractes-programa a dos anys. Pla de Suport a les Programacions dels Municipis. Accent a les noves iniciatives i prioritzaci dels emprenedors petits i mitjans. Dotaci duna borsa a la nova creaci, a partir dels fons de retorn als programes de suport als projectes madurs. Programa creadors a lescola (programes educatius vinculats als projectes dels equipaments culturals i programa amb la presncia dels creadors i organitzacions professionals com espai de foment, alfabetitzaci i aprenentatge de llenguatges artstics i esperit creatiu i crtic als escolars). Articulaci de la masoveria creativa. Espais de creaci en cessi per perodes determinats als equipaments nacionals i de la xarxa pblica dels sistemes i avals per a s despais desocupats (fbriques, estacions, esglsies rehabilitades amb 1 % patrimonial...). Destinar el 30 % de l1 % cultural a la creaci.

463.

Garantir els drets dels treballadors i treballadores.

Una aposta pel reconeixement i la dignificaci de les condicions laborals. El talent, el pensament, la recerca i la creativitat sn valors que un pas no pot abandonar, tot el contrari, els ha de protegir i els ha de fer el ms universals possibles. Estatut dels creadors i artistes. Impuls i regulaci de lartesania i de lestatut de les persones artesanes.
98

464.

Mesures fiscals i financeres Cal aplicar mesures econmiques que incentivin un sector que aporta quasi el 4 % del PIB i que t al voltant de 129.000 treballadors i treballadores entre el sector pblic i el privat i 103.000 empreses culturals a Catalunya, segons dades estadstiques CulturaBase 2010. Universalitat de lIVA cultural, rebuig de lIVA del 21% i impuls a laplicaci de lIVA redut (4%) al conjunt de serveis i productes culturals. Aplicaci dun 20% del pressupost de la taxa turstica del fons de foment al turisme a poltiques del patrimoni. Fiscalitat a favor de la producci i les iniciatives culturals dels emprenedors. Cntim a la producci. Nous instruments financers, patrocini i mecenatge. Impuls a les lnies de capital risc. Lnies de crdit tou o a fons perdut per a primeres creacions. Reorientaci de les prioritats del mecenatge amb establiment de les prioritats des del valor social i no des del valor de negoci. Impulsar les modificacions del mecenatge per tal dincrementar les deduccions al 50% en la renda o en lImpost de Societats, ampliaci de les deduccions per patrimoni ms enll de lhistric, exempcions fiscals i incentius a autors i determinades produccions dempreses culturals. Tenir present els nous formats de mecenatge (crowfunding). Fons de retorn. Cal aplicar un comproms que vagi ms enll del retorn social, establint uns percentatges proporcionals de retorn sobre els beneficis en aquells serveis i/o produccions que han rebut diners pblics.

465.

Impuls a la formaci i als jaciments docupaci La formaci, lorientaci a les noves professions culturals i els citeris de sostenibilitat cultural al conjunt dequipaments i plans culturals ens permetran una millor qualificaci professional, la generaci docupaci i garanties al desenvolupament de la cultura de proximitat. Formaci i qualificaci professional. Aprovar un pla de foment de locupaci del sector cultural, tenint present les particularitats de cada sector, lassociacionisme cultural i les noves ocupacions. Pla de rehabilitaci i sostenibilitat dels edificis culturals. Impuls al Pla de Turisme Patrimonial Cultural i Natural. Recuperar les poltiques de memria democrtica en tot el territori.
99

Plans dOcupaci vinculats a les poltiques culturals (serveis educatius, dinamitzadors socioculturals, suports a programes darxius, suport a lassociacionisme, plans estratgics culturals...). Prioritat als clsters culturals. Lnies especfiques de R+D. La investigaci, la recerca i lesperit creatiu estan lligats indestriablement al pensament i la innovaci com a valors propis del talent creatiu. Cincia, cultura i humanitats conformen una realitat indissociable.

466.

Pla dels Ensenyaments Artstics

s necessria la coordinaci, fins ara inexistent, entre el Departament de Cultura i el dEducaci, des de la vessant a limpuls de lensenyament artstic no exclusivament professionalitzador, sin des de la perspectiva daprenentatge, lectura de llenguatges artstics, cohesi social, escola de valors No a les retallades a uns serveis que aporten aprenentatge, professionalitzaci i cohesi social. Garantir els convenis amb les escoles de msica i dansa i aprovar el mapa territorial. Definir el mapa de les escoles dart i de teatre. Impuls a lInstitut Superior de les Arts de Catalunya com a organisme coordinador i gestor dels Ensenyaments Artstics Superiors (EEAASS) de totes les disciplines i afavoridor de les transversalitats d'aquestes.

B. Aprofundiment en la qualitat democrtica

Una aposta per la governana i la transparncia en la cultura. Les poltiques culturals pbliques han de garantir laccs a la cultura com a b com a tota la ciutadania, visqui on visqui i vingui don vingui. La cultura ha destar al servei de la gent i no dels interessos particulars duns pocs. La cultura la fa la gent, la societat sen beneficia i els poders pblics han destablir marcs de concertaci i impuls de les mateixes per al compliment i les garanties de dret a la cultura per a tothom. Un repte rellevant per situar la cultura en la centralitat ha de basar-se en limpuls de la cultura de base, de totes aquelles iniciatives impulsades pels diferents agents populars i socials. Alhora hem de treballar a favor de la cultura del procom. Ens mou i ens comprometem en limpuls a la transparncia, la participaci i la capacitat de decisi (principi dArm's Lenght), els acords basats en el dileg, la concertaci, les complicitats i el principi de subsidiarietat en limpuls de la cultura pblica i amb el sector privat amb comproms pblic. Propostes

467. 468.

Respecte institucional amb el mn local i concertaci des del principi de subsidiarietat. Perspectiva de gnere en la vessant de foment, suport, producci, distribuci en els organismes.
100

469. 470. 471.

Poltiques per donar respostes als collectius amb diversitat funcional. Retorn social, un dels compromisos estratgics de les institucions i agents culturals. Recuperem el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA). Volem i apostem per un CoNCA amb recursos, capacitat de decisi i amb contracteprograma. Aplicaci del codi de bones prctiques i recomanacions en la gesti dels equipaments pblics. Vetllar per les garanties contractuals en els programes dajudes al sector. Concursos pblics per la direcci i autonomia de les direccions artstiques. Rendiment de comptes i contractes programa en tots els equipaments nacionals i en els acords amb els sectors i els privats amb accent especial a les poltiques educatives, posar en valor la cultura i les arts, la transversalitat i la participaci en xarxes territorials, de dalt a baix i a la inversa. De la subvenci al contracte-programa. Prioritzarem el contracte-programa per sobre de la subvenci i en aquestes limitarem al mxim les subvencions fora de concurrncia pblica. Prioritzarem projectes innovadors que promoguin lautogesti. Transparncia en la informaci i els procediments. Tots els procediments, els acords i les resolucions seran publicats tamb en el web. Impuls a la cultura del procom i el treball collaboraci en xarxa. Impuls al domini pblic: Totes les obres de referncia que ja siguin propietat o en cessi al Govern seran posades a disposici del com per al seu s. Totes les obres subvencionades per les administracions pbliques han de disposar de clusules per tal de posar el seu contingut a disposici pblica en el termini de temps que estar en relaci al percentatge subvencionat.

472.

473. 474.

475.

476. 477. 478.

479.

Liberalitzar els productes propis de la CCMA i posar les biblioteques en servei del com.

C. La cultura en lhoritz de pas

ICV-EUiA fa seves les convencions i declaracions de les organitzacions internacionals entorn a la cultura i a la diversitat cultural (Declaraci de la UNESCO 2004, objectius del Milleni de lONU i lAgenda 21 de la Cultura, entre daltres). La cultura ha de ser entesa com a fet didentitat i dinclusi, configurada com el conjunt de sabers i prctiques artstiques, rituals, diversitat, memria, risc La cultura
101

com a quart pilar del benestar; la cultura com a substrat en la construcci del pas i del seu futur. Per ICV-EUiA la cultura s un b pblic i alhora s estratgic en les seves diferents dimensions pel pas. Necessitem de la cultura com a pilar fonamental en la construcci del pas, hereu de la seva tradici, del seu patrimoni i dels seus moviments que ens configuren el present des dels seus valors simblics i creatius i que ens permeten projectar-nos al futur. Les poltiques culturals han de bastir-se des dun equilibri entre la creaci, la producci, la promoci, la difusi i lempresa per leix fonamental ha de ser la ciutadania i la creaci. La cultura s un factor de cohesi. Un factor que de forma rellevant es basteix des de les poltiques de proximitat i per tant el mn local ha estat, s i ha de continuar sent protagonista de primera lnia i en constant interacci i collaboraci amb el conjunt dentitats, moviments alternatius i manifestacions culturals. En aquest sentit, un primer objectiu per a iCV-EUiA ser la cultura de base, la cultura popular com espai de construcci cvica i en la cohesi de la nostra societat. Cultura de base que sha de concretar en la participaci de la societat en espais de decisi, en la proximitat, en disposar de recursos, fomentar la creaci, apostar per la promoci, impulsar la difusi, en definitiva esdevenir cultura del conjunt de la comunitat i amb voluntat clara de projecci internacional, en definitiva totes les dimensions de la cultura, tamb leconmica. Aquest ha de ser el full de ruta estratgic de laportaci de la cultura en la centralitat de lhoritz de pas.

Propostes

480.

Un pacte cultural destabilitat i d'horitz de pas: Un Acord Nacional obert, projecte compartit i concertat amb els sectors culturals i els nous moviments, les institucions i els partits. Desenvolupament dels plans estratgics sectorials en posterioritat a lAcord Nacional. Concreci dels objectius estratgics nacionals per perodes de tres anys que condicionaran les prioritats en les poltiques de suport i foment cultural. Delimitaci, clarificaci i concreci del marc competencial i financer. Recuperem el CoNCA, amb capacitat de gesti.

481.

Comproms amb el finanament pblic de la cultura: Comproms dincrements progressius en els pressupostos de la Generalitat amb lhoritz de 80 euros habitant al final del mandat.

102

Conveni amb lEstat espanyol sobre el finanament dels equipaments nacionals i modificaci estatutria amb la supressi de la presncia de lestat en els rgans corresponents dels equipaments. Impulsarem la modificaci de lIVA del 21% a un IVA redut en tots els productes i serveis. Presentarem una proposta per harmonitzar lIVA cultural al conjunt de la UE.

482.

Reconeixerem i posarem en valor el territori i la proximitat. Municipalisme, descentralitzaci i subsidiarietat. Concreci legislativa i financera del marc competencial local en cultura, des del principi de subsidiarietat i lleialtat institucional. Establiment dels sistemes culturals tenint present els territoris i les infraestructures associatives amb vocaci de servei pblic i amb les xarxes nacionals amb presncia territorial. Ajustament del PECCat en la seva prioritzaci dinversions, des dun principi de sostenibilitat i equilibri territorial, atenent a les singularitats territorials i dels projectes. Accent en els continguts ms que en la pedra. Prioritzar en el mapa de lectura pblica la construcci de les biblioteques en els municipis de ms de 5.000 habitants i la xarxa de bibliobusos (resta pendent de completar la xarxa dels bibliobusos de les vegueries de Terres de lEbre, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i regi de Girona). Garantir un fons a les biblioteques pbliques que respongui a la diversitat cultural tenint en consideraci el document marc de lIFLA per a biblioteques culturalment diverses i multilinges. Impuls a les xarxes de patrimoni amb atenci especial als museus locals.

483.

Un nou impuls dels sistemes nacionals i territorials dequipaments. Cal ordenar el conjunt del mapa dequipaments construts al llarg de la nostra histria i especialment des de la recuperaci de la democrcia, per tal de garantir un sistema pblic eficient, que respongui a les necessitats de la cultura com a b pblic al servei de la ciutadania i dels creadors, contempornia i que eviti duplicitats, faci seu el conjunt del territori i siguin excellents equipaments de projecci exterior. Equipaments amb nous models de gesti i noves propostes al servei dels creadors. Les infraestructures no poden ser noms espais dexhibici, han de ser veritables motors pels creadors com espais dacollida, laboratori, recerca, experimentaci i projecci al servei de la ciutadania. Equipaments nacionals i xarxes, que tinguin present la seva intervenci al territori i alhora la presncia del territori en els equipaments nacionals.

484.

Impuls legislatiu i desenvolupament dels sectors culturals.

103

Comproms amb un IVA cultural del 4% a tots els productes i serveis, incloent els suports digitals (ebook). Cinema i audiovisual. Aplicaci de la Llei de cinema de Catalunya vigent. Agncia Catalana del Cinema. Constituci de la Fundaci pblica de la Filmoteca de Catalunya. Aplicaci del cntim cultural. Edici. Impuls a la producci i edici. Suport a ledici en catal i arans atenent el projecte global deditorial, llengua, qualitat, diversitat de gneres Impulsar ledici pblica daquells continguts que atenent al seu inters pblic presentin uns marges de viabilitat econmica empresarial dubtosa. Impuls, des del consens a una Llei de les Arts. Avaluar conjuntament amb els sectors la necessitat dapovar una llei que sigui el marc legislatiu que garanteixi els aspectes formatius, educadors, creatius, laborals i de difusi de les arts. Que tingui present els drets i els deures del personal tcnic, de les persones artistes o intrprets, els equipaments i els pblics. Redefinici del Centre de Cultura Popular i Tradicional cap a un Institut de la Cultura Popular i lAssociacionisme. Aplicaci i desenvolupament del Pla del Circ. Arts visuals. Impuls al programa de Centres darts visuals. Impuls a lorganisme dadquisici dobra. Trasps de lInstitut del Teatre a la Generalitat. Conveni progressiu financer a 10 anys. La msica s cultura. Revisi de normatives de les sales i espais de msica. Codi de bones prctiques i estatut de lartista. Patrimoni al servei del pas. Conservaci del patrimoni i l'impuls duna agncia de coordinaci en la gesti global del patrimoni no com a instrument de fiscalitzaci i intervencionisme. Manteniment dels sistemes nacionals de museus que plantegen els plans aprovats. Aposta per les xarxes. Impuls a la collecci nica. Incorporar lArxiu Tarradellas, actualment a Poblet, a lArxiu Nacional de Catalunya (ANC). Impulsar la Llei de la Patum. Modificaci dels criteris de l1% cultural, prioritzant els equipaments amb usos culturals pblics. Pla de Turisme Cultural, tenint present els aspectes patrimonials, mediambientals i industrials. Impuls a la Llei catalana dautoria. Impuls de la Llei catalana dautoria, amb la creaci de la societat pblica de drets dels creadors, impuls amb lhoritz de bastir uns models ms equilibrats per a la societat, els autors i les empreses culturals. Els autors i creadors tenen el dret descollir entre autogestionar-se o treballar amb entitats de gesti de drets dautor. Mentrestant, fiscalitzaci i control de la llei vigent. Impuls de lEstatut del creador i lartista. Regulaci de lArtesania i de lEstatut de les persones artesanes.
104

485.

Transversalitat especialment amb els departaments duniversitats, educaci i treball. Han dincorporar el seu paper estratgic en lextensi del coneixement amb programes propis de recerca (I+D) o amb programes de cooperaci amb els equipaments i les institucions culturals. Leconomia, locupaci i lempresa cultural. La dimensi econmica de la cultura tamb conforma la construcci del pas. L'hem de posar en valor mitjanant: El partenariat pblic-privat. Lobservatori dels sectors culturals i publicacions anuals dels estudis. Limpuls als sectors madurs i els emergents amb lnies especials de finanament. Impulsar el turisme cultural i la seva sostenibilitat.

486.

487.

El marc cultural i els territoris de parla catalana. Establiment dels acords i collaboracions amb el conjunt dels territoris de parla catalana des duna perspectiva dintercanvi, de cooperaci i de consolidaci dun mercat de proximitat d11 milions de persones. Impuls a les reciprocitats en el canals televisius.

488.

Internacionalitzaci de la cultura catalana. Amb limpuls de les mesures segents: Institut Ramon Llull, organisme impulsor de la internacionalitzaci de la cultura catalana. Una nica oficina a lexterior: fusi de les oficines i centres dICEC i Llull. Lnies ms gils i transparents en limpuls i la facilitaci de lexportaci cultural. Diplomcia cultural. Impuls i reconeixement del paper de les entitats i els agents en la diplomcia cultural. Participaci directa en els organismes internacionals. Impuls a la cooperaci cultural amb programes europeus (residncies, programes cooperatius...) accent prioritari de la riba mediterrnia. Presncia als esdeveniments culturals internacionals i concreci dels nostres esdeveniments com a referents en clau internacional.

489.

Aposta cultural en els mitjans de comunicaci pblics. Increment del marc de cooperaci i visibilitat de la cultura en els mitjans de comunicaci pblics.
105

Programaci cultural on hi participin en la seva producci els sectors culturals (per exemple: programa sobre les arts visuals, programa especfic de les escoles de msica i dansa).

106

Eix poltiques socials. Invertim en persones. Invertim en futur.

A. Poltica dinversi social
Objectiu Incrementar els recursos que es destinen a poltiques socials mitjanant una reforma fiscal alternativa. No es poden disminuir el recursos dinversi social, sin tot el contrari. ICV-EUiA aposta per una reforma fiscal i financera que permeti incrementar els recursos que destinen a poltiques de benestar social. Entenem que la despesa social s inversi de present i de futur, ja que assegura la sostenibilitat del nostre sistema de llibertats, drets i benestar, i crea nova ocupaci. La cohesi social s la millor garantia pel present i pel nostre futur com a societat. Propostes

490.

Llei pressupostria del finanament dels serveis socials, de salut i de leducaci per a la cohesi social entre els catalans i amb la resta dEuropa, que asseguri que no es pugui reduir limport total anual de la despesa en salut (promoci, prevenci i assistncia), en serveis socials i en educaci i que obligui el govern catal a convergir amb lEuropa de leuro en percentatge de despesa en salut, serveis socials i educaci respecte al PIB per capita en un termini mxim de 8 anys. La llei catalana que impulsarem ser complementria de la Llei orgnica per al finanament de la cohesi amb Europa en serveis socials, salut i educaci que propugnem per a tot lEstat espanyol. Ampliar la cobertura pblica daquells programes i serveis socials que sn generadors docupaci i que creen condicions favorables per a la incorporaci de la dona al mercat de treball en condicions digualtat (SAD Servei dAjut a Domicili, Assistent Personal).

491.

B. Pobresa 0
Objectiu Lluita contra la pobresa: poltica de garantia de rendes i mnim vital garantit. ICV-EUiA es compromet a fer una poltica contra la pobresa. Com a societat tenim el deure de garantir que no deixarem caure a ning en lexclusi social. La grandesa de les nacions es mesura per la seva cohesi social. Per aix ICV-EUiA aspira a un pas sense pobresa. Propostes

492.

Implementar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) en els termes previstos en l'article 24.3 de lEstatut de Catalunya:
107

La RGC es configura com un dret de ciutadania, subjectiu i exigible per llei, de tot individu a disposar duns ingressos mnims per portar una vida digna. No es tracta duna renda bsica, doncs no es concedeix pel sol fet de ser un ciutad o ciutadana, sin que resta condicionada a labsncia dun determinat nivell dingressos o de mitjans per aconseguir-los. Hi tindran accs totes aquelles persones que acreditin uns ingressos econmics inferiors a lIndicador de Renda de Suficincia (IRSC). No est condicionada a la participaci en itineraris per a la inserci social i/o laboral, sens perjudici de la voluntat de la persona titular. La persona titular no podr rebutjar una oferta de feina adequada al seu perfil. No est subjecte a suficincia pressupostria. La Generalitat de Catalunya consignar anualment en la Llei de pressupostos una partida especfica pel finanament ntegre de la RGC que podr ser ampliada en funci del nombre de persones beneficiries i les necessitats detectades.

493.

Desenvolupar el Mnim Vital Garantit: una prestaci per a necessitats bsiques en lmbit de lalimentaci, lhabitatge i els subministraments dirigida a persones sense ingressos estables que es trobin en situaci de risc de pobresa o exclusi social. Millora substancial i urgent de les prestacions econmiques. Cap pensi per sota de lIRSC que actualment s de 569 euros mensuals. Millora de les pensions de vidutat fins a constituir el 70% del salari o la pensi de la parella. 100% en cas dingressos insuficients. Supressi del lmit del 25% autonmic per a complementar les Pensions No Contributives (PNC) tenint en compte lincrement del cost de la vida.

494.

495.

Incloure el dret a lalimentaci a la Cartera de Serveis Socials, millorar i potenciar el servei de distribuci daliments i laprofitament de productes consumibles per no comercialitzables. Recuperar el treball comunitari i les estratgies de prevenci en els plans dacci social i seguir amb la promoci dels plans locals dinclusi. Lobjectiu s que tots els ajuntaments de ms de 20.000 habitants i consells comarcals de Catalunya disposin dun pla propi dotat amb recursos suficients tant per les accions preventives com per les urgncies socials. Refor a la implementaci de poltiques de lluita contra l'exclusi digital com a eines d'inserci i cohesi social en el marc de plans d'abast local i supramunicipal. Incrementar loferta dhabitatges dinclusi per a aquelles persones en situaci o risc dexclusi social i elaborar una estratgia per a la prevenci i eradicaci del sensellarisme i lexclusi residencial. Apostar decididament per la formaci com la principal opci de promoci social de les persones i, en especial, dinfants, joves i dones. Cal desenvolupar un nou escenari de formaci a Catalunya que permeti el desenvolupament personal i
108

496.

497. 498.

499.

lautonomia social i econmica de les persones. La formaci de qualitat ajustada a la realitat econmica s la millor garantia daccs a la feina de qualitat.

500. 501.

Potenciar la inserci sociolaboral de les persones en risc dexclusi social (sectors emergents com ocupaci verda i cura a les persones). En la lnia de posar mfasi en aquells mecanismes, mitjans i instruments que tenen a veure amb la inclusi social i laboral, cal avanar en l'impuls de les empreses dinserci potenciant la reserva del mercat pblic i concursos amb clusules socials, el suport a les experincies d'enclavament i la reserva real dels llocs de treball en les empreses ordinries i en les diferents administracions.

C. Autonomia personal i vida independent

Objectiu Avanar cap al model catal dautonomia personal. Des d'ICV-EUiA assumim la filosofia de la necessitat de potenciar la vida independent de les persones amb diversitat funcional, i impulsarem poltiques que ho afavoreixin. Cal fer actuacions per evitar caure en situacions de dependncia, quan aix sigui possible. s el cas d'algunes persones amb diversitat funcional, que amb suports tcnics i socials podrien dur a terme una vida independent i evitar la seva institucionalitzaci en residncies o en lmbit familiar. Propostes

502.

Presentar la Llei dautonomia personal a Catalunya com a eina fonamental per a exercir el dret a la vida independent i a la igualtat doportunitats de les persones amb diversitat funcional, de les dones que es veuen forades a latenci no professional i de les professionals que romanen en leconomia submergida. Regular la figura de lassistent personal i crear un xarxa de serveis pblics de cura, que des de la proximitat atengui duna manera ms integral a les persones amb necessitats dassistncia intensa i generalitzada per tal de facilitar laccs a tot tipus de recursos professionals que possibilitin lemancipaci de les persones amb diversitat funcional, lalliberament de les cuidadores familiars i la incorporaci a leconomia ordinria del que ara roman a leconomia submergida. Incorporar lassistncia tecnolgica com a dret subjectiu, garantint el seu finanament a totes les persones que en tinguin necessitat. Potencia, flexibilitza i optimitza lassistncia personal, prev riscos laborals i genera activitat econmica vinculada a R+D+i. Introduir en els parmetres econmics el greuge econmic que suporten les persones amb diversitat funcional (en tots els mbits de poltiques pbliques; copagaments, barems daccs a habitatges...).

503.

504.

505.

D. Serveis Socials
Objectiu
109

Desplegar la Llei de serveis socials i revisar la Cartera de Serveis Socials. Propostes

506.

Revisar els contractes-programa dacord amb els nous indicadors de risc a la pobresa (pobresa monetria, privacions materials habitatge i ocupaci) i adaptar els equips d'atenci social primria a les necessitats detectades. Presentar un Pla de Xoc per als serveis socials municipals amb la corresponent dotaci econmica, que tingui com a finalitat incrementar la cobertura en la prevenci de situacions de desestructuraci i de les necessitats durgncia social relacionades amb lalimentaci, lhabitatge i els subministraments que se'n deriven. Elaborar un Pla de Prevenci Social per establir mapes municipals de risc i poder adequar els serveis i recursos a les necessitats reals del territori, assegurant el finanament adequat i evitant greuges comparatius entre municipis o comarques. Revisar la Cartera de Serveis Socials. Ampliar el nombre de serveis i prestacions amb finanament garantit. Actualitzaci dels mduls d'atenci i millora de les rtios datenci principalment dels serveis que afavoreixen lautonomia personal. Impulsar la programaci territorial d'atenci social especialitzada en salut mental (millora de la cobertura dels serveis de llar residncia, llar amb suport, serveis prelaborals, clubs socials i Programa de Suport a l'Autonomia a la prpia Llar (PSALL). Minimitzaci del repagament. Els serveis no hotelers inclosos a la Cartera de Serveis Socials han de ser gratuts. Les aportacions de persones usuries shan de restringir nicament a sufragar el cost de substituci de la llar i no a la provisi assistencial. En tot cas, cal garantir que les persones sense recursos o amb recursos insuficients puguin accedir sense exclusions als serveis socials a partir de la implicaci pblica. Desenvolupar la figura del professional de referncia (amb la funci de vetllar per la globalitat en el procs d'intervenci).

507.

508.

509.

510.

511.

512.

E. Infncia i Adolescncia
Objectiu Garantir poltiques doportunitats socials i educatives per la infncia i ladolescncia. Propostes

513.

Incrementar les mesures per reduir la pobresa infantil a Catalunya mitjanant lelaboraci i el desenvolupament dun Pla de Lluita Contra la Pobresa Infantil que com a mnim contempli els eixos segents: Reforar les ajudes per l'alimentaci (beques menjador), el servei dacollida i el vestuari.
110

Avanar cap a la universalitzaci duna educaci de 0 a 3 anys de qualitat, gratuta per a les famlies amb menys recursos i assequible per a la resta. Afavorir especialment locupaci de les persones amb fills i filles menors a crrec mitjanant poltiques actives de treball i de conciliaci de la vida laboral i personal, amb atenci especial a les famlies on ambds progenitors estan a latur. Incrementar lmfasi en la protecci social dels collectius dinfncia ms vulnerables: infants immigrants en institucions, amb diversitat funcional, i nens i nenes en famlies nombroses i monoparentals amb baixos nivells de renta.

514.

Desplegar normativa i econmicament la Llei de drets i oportunitats en infncia i adolescncia, prioritzant les zones dactuaci preferent, aquells entorns territorials on es concentrin desigualtats, indicadors de risc i situacions de conflicte social. Impulsar poltiques d'intervenci social i educatives focalitzades desplegant plans integrals dactuaci intensiva i sostinguda. Programes datenci social i promoci integral de les famlies en situaci de pobresa, programes de suport a l'escolaritzaci i contra l'absentisme escolar; garantir beques de menjador, acompanyament escolar, activitats en horari no lectiu, etc. Programes dinserci social i laboral. Signatura del Pacte per a la Infncia de Catalunya per tal de convertir-la en una prioritat en lagenda poltica, especificant recursos i calendari. Els infants sn el futur del nostre pas. Potenciar la protecci de la infncia en risc incrementant els recursos per a la prevenci de situacions de desemparament. Impulsar un nou model de centres oberts com a servei social bsic basat en la prevenci del risc i en la recuperaci de les capacitats parentals i dotat amb diversos serveis datenci als infants (0-18) i a les seves famlies. Potenciar poltiques de promoci de lacolliment dinfants amb suport especfic i dotaci suficient com a recurs prioritari davant de qualsevol altra mesura institucionalitzadora. Posar a labast dels i les joves programes dinserci social i laboral adaptats a les necessitats especfiques del collectiu amb ms dificultats d'inserci que prevegin: limpuls i lactivaci de les persones joves inactives, lorientaci i lelaboraci ditineraris de formaci i d'inserci personalitzats, i la intermediaci amb les empreses.

515.

516.

517.

518.

F. Suport a totes les famlies

Objectiu Generar les condicions que permetin desenvolupar tota la diversitat de projectes i models familiars en igualtat de condicions, sense discriminacions, fent possible unes relacions familiars de qualitat en el marc dun nou model darticulaci entre el temps familiar i la resta dmbits de la vida quotidiana.
111

Propostes

519.

Implementar la Transferncia Familiar Directa i Universal, com a eina per fer possible la paternitat i la maternitat lliurement desitjada (prestaci econmica del 20% de lIRSC, per a totes les famlies amb fills/es de 0 a 16 anys. Universal de 0 a 6, i en funci de renda i situaci de 6 a 16). En funci de la conjuntura econmica, el programa siniciar progressivament, comenant per les famlies amb les rendes ms baixes amb lobjectiu que sigui sostenible. Caldr establir una gradaci de quantitats en funci del nombre de fills i filles, i fixar una TDF mxima.

520.

Equiparar els drets de les famlies monoparentals i monomarentals a la resta de famlies. Garantir el dret a la protecci per a famlies en situaci despecial vulnerabilitat. Impulsar l'educaci de 0-3 anys pblica, garantint un finanament suficient i definit a partir dels principis de: La universalitat i el carcter educatiu. L'oferta diversificada i flexible, amb la xarxa pblica com a eix vertebrador. La participaci i corresponsabilitat.

521.

522.

Legislar per avanar cap a les poltiques de temps. Les famlies necessiten serveis i ajuts econmics, per tamb necessiten temps per compartir, per educar, per a lafectivitat. Les poltiques de temps hauran dimpulsar la plena participaci dels homes en lmbit domstic i familiar i hauran dimplicar tota la societat (ciutadania, poders pblics, agents econmics, etc.). Aquestes poltiques requereixen de diferents canvis normatius a impulsar pel Govern de lEstat: Els permisos. Reforma dels permisos per naixement/adopci (maternitat i paternitat) per tal que els dos siguin iguals, intransferibles i amb la mateixa part obligatria. Les reduccions de jornada. Ampliaci tant dels temps com dels supsits de reducci de jornada, amb incentius per a lalternana entre dones i homes (i, quan sigui necessari, la simultanetat). Ampliaci de les reduccions per lactncia, per atenci a fills i filles fins als 12 anys, per cura de familiars amb problemes de salut o en situaci de dependncia, per participaci en les AMPA i els consells escolars. Les excedncies. Ampliaci tant dels temps com dels supsits dexcedncia, amb possibilitat i incentius per a lalternana entre dones i homes. Possibilitat dexcedncia de 3 anys per atenci a fills i filles menors de 6 anys i excedncia d1 any per atenci a fills i filles dentre 7 i 12 anys. Excedncia d1 any per cura de familiars amb problemes de salut o dependncia. Totes amb reserva de lloc de treball.

112

G. Gent Gran
Objectiu Cap persona gran sola i sense recursos. ICV-EUiA es compromet a treballar per garantir no noms la qualitat de vida i la dignitat de la gent gran en el seu procs denvelliment, sin tamb per recuperar el seu valor en la societat, amb una vida activa i socialment productiva. Cal avanar en la millora de la capacitat econmica del jubilat; la utilitzaci del seu valor o capital social al servei de la collectivitat; la seva bona salut mental i fsica individual i collectiva, i la resposta i soluci a determinades demandes de serveis i prestacions, daltra manera no coberts. Propostes

523.

Garantir la suficincia econmica de les persones grans: Cap pensi per sota de lIRSC. Millora de les pensions de vidutat fins a constituir el 70% del salari o la pensi de la parella. El 100% en cas dingressos insuficients. Supressi del lmit del 25% autonmic per complementar les Pensions No Contributives, tenint en compte lincrement del cost de la vida.

524.

Oferir una Cartera de Serveis Pblics adaptada a les necessitats diverses de la gent gran. Fer un autntic pla per a poder viure en famlia: ajuts econmics, ajuts amb professionals adients, reformes dhabitatges, etc. I serveis de suport a la vida quotidiana de la gent gran que garanteixin el dret a viure i envellir dignament a casa; universalitzar laccs, com a dret de ciutadania, a una cartera integral de serveis datenci domiciliria, teleassistncia, i centre de dia. Accs a un habitatge amb serveis per a la gent gran, per a les persones autnomes, per amb necessitat dun nou marc de vida quotidiana en condicions de seguretat i benestar emocional, aplicant un sistema de permuta pis per pis (de manera que lhabitatge personal sincorpori al parc pblic dhabitatge social) o amb un sistema de copagament en funci de la renda. Accs a una plaa pblica de centre residencial per a totes les persones grans que ho requereixin, aplicant un sistema de copagament en funci de la renda, o un sistema que tamb podria incorporar la cessi del pis com a habitatge social a canvi de la plaa residencial.

525. 526.

Afavorir i potenciar el voluntariat entre la gent gran fomentant la seva participaci social i aprofitant les seves capacitats i experincia. Incrementar el suport a les entitats del Tercer Sector social que acompanyen a les persones grans i els hi ofereixen suport emocional.
113

527.

Gent Gran Activa. Desenvolupar socialment la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya. Un document que s'inscriu en la filosofia de construir Un Pas per a Totes les Edats, on les persones grans sn ciutadans i ciutadanes de ple dret i tenen els mateixos drets i deures que la resta de la ciutadania. Finalment, aquesta carta reclama que entre tots i totes, des del civisme i des del comproms personal i collectiu, fem una societat participativa i democrtica, on es donin oportunitats a totes les edats i en la qual no es produeixin situacions de discriminaci. Millorar abastament, dins lmbit datenci a la ciutadania, una xarxa dOficines de Defensa de la Gent Gran (ODG), mitjanant la creaci de punts datenci a cada comarca via conveni interadministratiu amb els consells comarcals corresponents i els seus respectius consells consultius de la gent gran, amb lobjecte dassessorar presencialment sobre els temes generals que interessen o preocupen les persones grans i temes referents a la vulneraci dels seus drets (economia i fiscalitat, dependncia i salut, envelliment actiu, pensions, maltractaments, utilitzaci de noves tecnologies, hipoteca inversa, diettica i nutrici, entre daltres).

528.

H. Tercer Sector
Objectiu Millora de les poltiques adreades al Tercer Sector i a la promoci de l'associacionisme en el marc del Pla de Suport al Tercer Sector Social. Propostes

529.

Garantir lestabilitat econmica i millorar laccs al finanament de les entitats del Tercer Sector: Comproms de prioritzar els pagaments al Tercer Sector social i de liquidar el deute adquirit en els darrers anys. Presentar una Llei de concertaci dels serveis socials amb el Tercer Sector. Analitzar el finanament dels serveis socials i els mduls de referncia per tal d'actualitzar els preus i garantir una estabilitat ms gran del sector. Establir lnies especfiques per l'accs a crdit, avals i ajuts. Trasps i territorialitzaci del 0,7% de lIRPF en compliment de les darreres sentncies.

530.

Foment de la contractaci pblica i agilitaci dels procediments amb les administracions: Prioritat en la contractaci pblica i establiment de clusules socials. Instar el Govern de lEstat que impulsi una reforma del sistema de lIVA en all relatiu a lexempci i la contractaci pblica.
114

Llei de mecenatge (millora dels incentius fiscals per a les aportacions de persones fsiques i empreses). Simplificar, unificar i agilitar els procediments administratius amb la Generalitat de Catalunya.

531.

Enfortiment del Tercer Sector: Promocionar lassociacionisme i la iniciativa social com a forma clau de participaci ciutadana i de refor de la cohesi social. Pla de formaci contnua dels professionals (remunerats o no) del Tercer Sector. Avaluaci de l'impacte emancipador de cada programa o servei. Participaci al Consell de Treball Econmic i Social. Drets laborals dels treballadors i les treballadores. Defensem uns serveis pblics que redundin en benefici dels usuaris, per tamb en el dels professionals, amb treballadors amb drets i garanties i no treballadors precaris de subcontractistes privats. Presentar la Llei catalana del voluntariat (funci de transformaci social). Actualment el moviment voluntari representa una plusvlua social necessria per a la construcci de la Catalunya del futur: una Catalunya solidria i cvica. Per tot aix, cal endegar un redisseny estratgic de les poltiques pbliques de voluntariat que respongui a la necessitat de disposar dun marc legal adaptat a la nova realitat social i a laugment progressiu del moviment solidari catal.

I. Accessibilitat universal i disseny per a tothom

Objectiu Accessibilitat en tots els mbits de la vida. Fer efectiu el dret a laccessibilitat i millorar lurbanisme i el transport per al conjunt de la ciutadania. Propostes

532.

Presentar una nova Llei daccessibilitat i el codi corresponent incorporant els nous drets establerts a la Convenci sobre els drets de les persones amb discapacitat i els nous conceptes tcnics de disseny i accessibilitat i que superi les limitacions de la LIONDAU. Impulsar el sector de la rehabilitaci, adaptaci i domotitzaci dhabitatges. Exigir que tota nova construcci sigui accessible i que incorporin la preinstallaci domtica en el seu disseny per tal dassegurar que, en cas de necessitat, es podran installar tots els suports domtics i de control de lentorn. Desplegament de la Llei de llengua de signes catalana i compliment de les mesures i recursos per garantir la comunicaci oral de les persones sordes i sordcegues.
115

533.

534.

Eix habitatge i poltica de barris. Un Dret Social fonamental

Cal revitalitzar la poltica dhabitatge, generada pels governs desquerres i abandonada pel govern de CiU, posant la prioritat en dos aspectes: lhabitatge social de lloguer i latenci als sectors socials ms febles que estan perdent els seus habitatges. Igualment, la gravetat de la crisi imposa la recuperaci de la poltica de barris, igualment obviada pel govern de CiU.

A. Incentivar la poltica de lloguer social

Propostes

535.

Cal potenciar una poltica justa i equitativa dajuts al pagament del lloguer: a) Dotar suficientment el programa de prestacions al pagament de lloguer, per tal de garantir que totes les famlies amb rendes baixes no paguin ms del 30% dels seus ingressos. Aquestes prestacions han de tornar a ser de carcter permanent i han de poder tornar a concrrer les persones migrades amb menys de 5 anys de residncia a Catalunya. Ampliar i garantir amb suficincia econmica el programa dajuts al lloguer dirigit als arrendataris del parc pblic amb les rendes ms baixes. Facilitar la posta en el mercat dhabitatges privats en lloguer, ampliant les lnies de lavalloguer de garanties als propietaris. Ampliar loferta de lloguer i regular i fomentar les cooperatives de cessi ds i altres formes de gaudi dels immobles alternatives a la propietat. Desgravar els ajuts al lloguer de la base imposable de lIRPF com la resta de prestacions socials. Exigir a lEstat la substituci de la Renda Bsica dEmancipaci (RBE) derogada pel Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, pel finanament dun programa dajuts a les persones joves en funci del seu nivell de renda.

b)

c)

d)

e)

f)

536.

Assegurar suport financer als promotors pblics i privats dhabitatge social en rgim de lloguer, especialment als operadors pblics de la Generalitat; lINCASOL i lAgncia de lHabitatge de Catalunya. Prioritzar la promoci dhabitatge social i allotjament de lloguer per lemancipaci dels joves i per la gent gran, aix com per collectius especfics (persones amb diversitat funcional, dones vctimes de violncia masclista, etc.), tot fomentant/incentivant la promoci del rgim especial dHPO com a modalitat de promoci de lhabitatge pblic, assegurant un parc assequible per als usuaris amb rendes baixes.
116

537.

538. 539.

Instar la compensaci de lIVA pels promotors dhabitatge social de lloguer i reduir al 4% el tipus impositiu a la compra-venda de tot lhabitatge protegit. Enfortir la Xarxa de Mediaci per al Lloguer Social i la Xarxa dInclusi Residencial fomentant la collaboraci amb empreses pbliques i organitzacions sense afany de lucre. Cal tornar a dotar a les borses dhabitatge de lloguer i a les Oficines Locals dHabitatge dels recursos i mitjans necessaris. LAgncia dHabitatge de Catalunya ha de traspassar la gesti de fins un 10% dels habitatges que administra, comenant pel parc desocupat, a entitats que gestionen habitatges tutelats per a persones en risc dexclusi. Instar a la retirada del Projecte de Ley de Medidas de Flexibilizacin y Fomento del Mercado de Alquiler pel desequilibri que suposa en la relaci contractual a favor de larrendador. Habitatges buits en mans de les entitats financeres. Exigir al Govern de lEstat que el 100% dels habitatges que siguin adquirits pel banc dolent a les entitats financeres o b que estiguin desocupats desprs dhaver patit una execuci hipotecria, en zones de demanda dhabitatge especial, es destinin a lloguer social, dins dun programa coordinat per la Generalitat de Catalunya i els municipis implicats. Incidir en el preu del mercat privat dhabitatges de lloguer, baixant els topalls en les rendes dels habitatges que es poden beneficiar de les prestacions al pagament del lloguer, lavalloguer i dels programes de mediaci del lloguer. Els impostos que graven les rendes obtingudes del lloguer dhabitatges han de ser progressius per trams de preus de lloguer, a tal efecte el Parlament instar a la modificaci dels tributs estatals que graven el lloguer o a crear figures impositives prpies.

540.

541.

542.

B. Atenci als sectors socials ms febles que estan perdent els seus habitatges
Propostes

543.

Potenciant el programa de mediaci lOFIDEUTE, creat pel govern desquerres anterior, com a servei dinformaci, d'assessorament i d'intermediaci amb les entitats financeres adreat a les famlies amb dificultats per atendre el pagament dels prstecs hipotecaris i que es troben, per aquesta causa, en risc de perdre el seu habitatge principal. Ampliar el servei dOFIDEUTE als llogaters que per la baixada dels seus ingressos no poden fer front a rendes, tot oferint un acord entre les parts darrendador i d'arrendatari que comports un nou contracte marc dels programes de mediaci del lloguer. Cens dhabitatges buits. Per tal de conixer el nombre dhabitatges desocupats i poder planificar les poltiques pbliques i fer efectiu el dret a lhabitatge. Parallelament lAgncia de lHabitatge de Catalunya ha de publicar peridicament al seu web lestat docupaci del parc pblic dhabitatge, identificant mitjanant les adreces dels habitatges que no estan lliurats i per quines raons.

544.

117

545.

Instar al Govern Central a prohibir que les entitats financeres participades pel FROB o que n'hagin rebut prstecs instin desnonaments d'habitatges principals si prviament no han ofert als afectats ajornaments de pagament i la daci en pagament amb saldo del deute. Instrumentar acords amb entitats financeres per assolir la daci en pagament aplicada retroactivament, evitant el desnonament de les famlies en cas dexecuci hipotecria de lhabitatge habitual, tot oferint el manteniment de les famlies afectades als seus habitatges amb lloguers de preu baix i amb pactes dopci de recompra. Llei de la segona oportunitat: condonaci de part del deute de les famlies hipotecades, per situar el seu deute dins dels lmits suportables per als seus ingressos actuals i establiment d'un fons de rescat per a les famlies amb problemes greus de pagament del seu habitatge de compra i amb risc de perdre'l. Es tractaria de qu una part dels fons de rescat dels bancs que ha ofert la UE, no ans exclusivament a sanejar bancs i caixes, sin a sanejar deute de les famlies. Crear una nova prestaci que possibiliti accedir a un habitatge de lloguer assequible per a aquelles famlies que han estat desnonades. Instar a lexempci de la plusvlua en lIRPF de les persones i famlies que hagin efectuat la daci en pagament del seu habitatge. Donar ple suport a les campanyes encapalades per la Plataforma dAfectats per la hipoteca, els sindicats i altres organitzacions socials per assolir la reforma de la legislaci hipotecria i especialment la daci en pagament aplicada retroactivament. Reforma de la Llei de dret a l'habitatge per tal de restituir tots aquells articles que han estat eliminats o reformats a travs de les lleis mnibus pel govern de CiU. Incloure els objectius de qualitat en ledificaci i creaci dun parc ampli i estable dhabitatges socials, un control en ladjudicaci dels habitatges protegits i la lluita contra lexistncia dhabitatges buits, amb la seva detecci prvia mitjanant censos especfics. Recuperar, especialment, el sentit de l'article relatiu al "lloguer fors" per expropiar, de forma prioritria, ls dels habitatges buits en mans de les entitats financeres si aquestes no s'avenen, de forma voluntria, a incloure aquests habitatges en un programa d'habitatge de lloguer social, coordinat per la Generalitat i els ajuntaments, per tal de respondre davant de totes aquelles famlies que necessiten accedir a un habitatge digne. Aplicar a Catalunya les propostes contingudes en la Iniciativa Legislativa Popular promoguda per ICV-EUiA en aquesta ltima legislatura per fer possible la daci en pagament, aturar els desnonaments per impossibilitat de pagar les hipoteques i garantir el dret a un habitatge digne.

546.

547.

548. 549. 550.

551.

552.

118

C. Recuperaci dels barris i poltica de rehabilitaci.

Propostes

553.

Complir els compromisos presos amb les entitats venals i els ajuntaments en relaci amb la rehabilitaci i reformes del parc dhabitatge social aix com en la remodelaci de barris. Crear un programa especfic per impulsar la rehabilitaci integral i qualificada dedificis o barris amb criteris de sostenibilitat. Amb la incorporaci de mesures per reduir el consum energtic (estalvi, eficincia i autoconsum energtic), loptimitzaci del consum daigua (potenciar la installaci de sistemes de reutilitzaci de les aiges grises i pluvials), la gesti dels residus, la mobilitat sostenible (impuls mitjans no motoritzats, transport pblic, gesti daparcaments), ls de solucions que facilitin el manteniment dedificis, lestmul als avenos tecnolgics i lambientalitzaci de les obres. Amb lobjectiu dimpulsar leconomia verda i crear ocupaci tecnolgicament qualificada. Recuperar i potenciar els programes darranjament, de rehabilitaci i dinspecci tcnica dels habitatges, aturats pel govern de CiU, per tal de millorar la seguretat i manteniment del parc dhabitatge de la ciutat construda i de revitalitzar els sectors econmics i professionals afectats per la caiguda de la construcci. Tornar a activar la Llei de barris, dotant-la de fons suficients que garanteixin la continutat dels programes vigents i obrir noves convocatries per palliar i corregir els efectes greus que la crisi est provocant sobre la cohesi social i territorial, i donar ms importncia als aspectes socials i de convivncia. Ampliar els supsits dintervenci en el parc dhabitatges, previstos a la Llei de barris, destinant ms recursos a les actuacions de millora dels edificis existents, corregint situacions dinfrahabitatge i daccessibilitat practicable en els habitatges. En els dos supsits, atenent les necessitats de persones dependents, persones amb diversitat funcional, gent gran i infants. Articular i posar en marxa un pla de xoc contra lexclusi social residencial, on hi hagi ms persones en risc dexclusi social. Per tal devitar un procs accelerat de degradaci daquests barris, caldr un esfor de discriminaci positiva per garantir la quantitat i la qualitat dels serveis pblics (socials, educatius, sanitaris, etc.), la seguretat i la mediaci social i comunitria (especialment en conflictes propis de la gesti de comunitats venals), la qualitat de lespai pblic i lhabitatge, la formaci social i locupabilitat, tot enfortint el teixit associatiu i la participaci ciutadana. Catalunya passar els prxims anys amb unes taxes datur al voltant del 20% de la poblaci activa. A molts barris humils, aquestes taxes estaran al voltant del 30% i, fins i tot, del 40%. Revisar, reorientar i, si sescau, redimensionar les ARES amb la finalitat de mantenir una bossa de sl amb dest prioritari dhabitatge social. Altres propostes

554.

555.

556.

557.

558.

559.

119

560.

Fer un balan especfic dels resultats del Pacte Nacional per lHabitatge, aprovat pel govern desquerres anterior amb una participaci social mplia, per tal dadaptar-lo a les necessitats creixents de la ciutadania i als canvis produts al sector de lhabitatge. Incentivar mesures per fer front a la pobresa energtica: crear ajuts pblics i instar tamb als privats per part de les companyies subministradores per unitats de convivncia i famlies amb ingressos baixos i en els qui la factura els suposi ms del 10% del total dels seus ingressos. Instar a la reforma del Codi Penal en all relatiu a leliminaci del delicte dusurpaci de bns immobles quan lacci docupaci es realitza sobre un habitatge desocupat i es justifica per motius dexclusi residencial. Modificar la Llei durbanisme per corregir lanomalia en el repartiment de plusvlues urbanstiques entre el particular i lens pblic, que beneficia en un 90% a la propietat, i que s causa despeculaci i corrupci urbanstica. El Parlament instar, en el mateix sentit, a efectuar la modificaci de la Llei del sl estatal.

561.

562.

563.

120

Eix de drets dels consumidors i les consumidores. Per un consum conscient, responsable i solidari
El nostre model de consum s insostenible, no t en compte lescassetat de recursos, en fomenta ls irresponsable i s insolidari amb la resta del mn. Noms poden beneficiar-se'n les poblacions dels pasos rics i les elits dels pasos anomenats pobres o, ms ben dit, empobrits. Avui, la gran majoria de la ciutadania del nostre pas som persones consumidores poc conscienciades, poc responsables i, certament, insolidries. Dediquem la major part del nostre temps a treballar i a loci, i fins i tot el consum sest convertint en una mena doci. Hi ha alternatives. Cal un canvi dorientaci. Un altre mn s possible.

A. Impulsar des de lAdministraci un canvi del model de

consum. Promoure el consum responsable

Propostes

564. 565.

Contra lobsolescncia programada. Utilitzar les competncies en consum de la Generalitat per garantir la durabilitat dels productes. Promoure un model de consum responsable en les administracions on siguem forces de govern, potenciant la contractaci amb empreses netes i curoses amb els drets de les persones consumidores i usuries, i que estiguin adherides al sistema arbitral de consum i amb estalvi energtic en les activitats i serveis pblics. Vincular la cooperaci i els ajuts pblics a actituds de consum responsable dels beneficiaris. Per tal que la ciutadania adquireixi actituds de consum responsable, cal que tingui informaci suficient. Per tant, promoure accions poltiques i legislatives per tal que els fabricants incloguin a les etiquetes informaci sobre el procs productiu i la traabilitat dels productes, i que les administracions pbliques ho garanteixin. Promoure la transparncia informativa de les empreses productores i intermediries sobre lorigen del capital que hi ha al darrere, local o internacional. Impulsar la realitzaci decoauditories i auditories de consum a les empreses prestadores de serveis pblics, tant pbliques com privades, i a les mateixes administracions. Promoure una nova Llei denvasos per fomentar-ne la devoluci i el reciclatge, tot evitant embalatges innecessaris per promoure un consum ms sostenible.

566. 567.

568. 569.

570.

121

B. Garantir que es compleix la normativa de defensa dels drets de les persones consumidores
s imprescindible exigir el compliment estricte de la normativa de protecci de les persones consumidores, lordenaci i la regulaci del mercat acabar beneficiant-les, ordenar el sector i eliminar els incomplidors. Propostes

571.

Impulsar un rpid desenvolupament de la Llei de Codi de Consum de Catalunya per tal que, en comptes de ser una llei de principis, reguli el sector i es converteixi en un autntic codi de dret del consum. Promoure el desenvolupament reglamentari necessari per tal que els rgans de defensa dels drets de les persones consumidores tinguin autonomia de gesti i no estiguin influenciats per decisions que puguin afectar la indstria o el comer.

572.

C. Coordinaci de totes els administracions pbliques

Propostes

573.

Desenvolupar una regulaci estricta per definir lmbit dintervenci de cada administraci per garantir un bon nivell de protecci a tot el territori, evitar duplicitats i augmentar leficincia en la distribuci dels recursos. Farem que sapliqui el principi de subsidiarietat: tot all que pugui fer ladministraci ms propera, no ho ha de fer una altra de ms allunyada. En lmbit propi de lorganitzaci.

Propostes

574.

Modificar lestructura organitzativa de lAgncia Catalana del Consum i plantejar-se seriosament la dependncia orgnica dun o altre departament del Govern. Defensem que lAgncia Catalana del Consum ha de ser un organisme autnom, amb pressupost propi, competncies prpies i sense dependncia orgnica de cap departament (similar al Consell de lAudiovisual de Catalunya). La defensa dels drets de les persones consumidores no ha destar lligada a departaments amb daltres interessos (Comer, Indstria, Turisme, Treball, Salut Pblica), la funci prioritria dels quals s regular aquests sectors i, secundriament, preocupar-se de la defensa dels drets de les persones consumidores. s importantssim que hi hagi un consell amb representaci poltica i un Consell Assessor amb representaci de la societat civil. Definir clarament les competncies i lmbit dintervenci de les administracions pbliques al territori (qu fa qui i on ho fa) i preveuren el finanament de cadascuna (ajuntaments, consells comarcals, diputacions/consells de vegueria, Agncia Catalana del Consum). Pel que fa a lmbit concret del control i la disciplina del mercat, cal diferenciar clarament lmbit de responsabilitat de lautoritat dordenaci del
122

575.

576.

comer de lmbit propi de lautoritat responsable de la defensa dels drets de les persones consumidores. Els primers han de controlar llicncies, espais, estructures, superfcies de venda, permisos, etc., mentre que les autoritats de consum haurien de controlar totes aquelles qestions que afecten la ciutadania (horaris comercials, fulls de reclamaci, etiquetatge, conservaci, etc.). En lmbit del control i la disciplina del mercat.

Propostes

577. 578.

Establir un nic programa dintervenci a tot Catalunya en el qual estiguin integrades totes les administracions implicades. Potenciar el control de la disciplina del mercat en lmbit local. Cal definir clarament les competncies de cada administraci, lmbit dintervenci i aportar recursos als ajuntaments per tal que en puguin assumir les responsabilitats. Implementar campanyes dinspecci, de carcter informatiu, de gran abast per tal que els operadors siguin conscients de les seves obligacions envers les persones consumidores. Contra lobsolescncia programada. Utilitzar les competncies en consum de la Generalitat per garantir la durabilitat dels productes. En lmbit de la descentralitzaci.

579.

580.

Propostes

581.

No s suficient definir funcions. Proposem una descentralitzaci efectiva de funcions a les administracions locals, en base a dos principis: subsidiarietat (all que pot fer una administraci propera no ho ha de fer una de ms llunyana) i eficcia (ladministraci que conegui dun tema lha de poder resoldre). Cal impossibilitar la duplicitat de funcions i anar cap a la finestreta nica de les persones consumidores, i que sigui ladministraci receptora de lexpedient la que es responsabilitzi de la tramesa i del seguiment. La poltica de consum s transversal i ha dinformar la resta de poltiques.

582.

Donar prioritat a les accions preventives. La intervenci sobre productors, distribudors i provedors de serveis s una de les claus de la protecci dels drets de les persones consumidores. Propostes

583.

Promoure algunes mesures per facilitar aquesta tasca, com ara la creaci de Consells Consultius de Consum, en els quals participin organitzacions de persones consumidores, venat i empresariat. Impulsar les accions poltiques necessries per aconseguir que tota la producci normativa que emani del Parlament de Catalunya i pugui afectar els interessos de les persones consumidores, tamb si s indirectament (lleis, reglaments i
123

584.

ordenances), estigui sotmesa a dictmens previs i informes de consells assessors de consum i de lAgncia Catalana del Consum.

585.

Cal establir mecanismes bilaterals permanents de contacte amb Educaci, Medi Ambient i Habitatge, Indstria, Comer i Turisme per tractar afers comuns (educaci per a un consum responsable, informaci, seguretat, responsabilitat de productors i provedors, etc.), estar informats de les propostes legislatives i de desenvolupament normatiu i fer-ne propostes de modificaci. Creaci dun Consell Assessor de Consum dirigit per lAgncia Catalana del Consum i amb participaci de tots els departaments de la Generalitat. Promoure acords per aconseguir que les empreses assumeixin sistemes dautocontrol i desenvolupin codis de bones prctiques, i fer el seguiment del compliment. Potenciar accions inspectores de consum de carcter preventiu i informatiu. Impulsar accions de control i disciplina de mercat, posant laccent en les activitats de ms risc per als drets de les persones consumidores, en el marc dall que es regula al Codi de Consum de Catalunya. Promoure una comissi tcnica que avalu ladaptaci dels plecs de clusules, utilitzades per a la contractaci en massa, a la normativa vigent. Promoure accions concertades amb els departaments de Comer, Indstria, Turisme i Transports per millorar les poltiques dinformaci a les persones consumidores de les empreses. En lmbit de la poltica informativa a les persones consumidores.

586. 587.

588. 589.

590. 591.

592.

El web de la Generalitat de Catalunya s actualment molt potent i til. Cal, per, que el portal de lAgncia Catalana de Consum es converteixi en el portal de consum per a la ciutadania de Catalunya. Cal establir tamb una poltica de producci de materials informatius en suport paper, ms pensada per arribar a la poblaci necessitada i utilitzar els mitjans existents (punts dinformaci, OMIC, OPIC, OCIC, etc.) de totes les administracions implicades per realitzar una distribuci eficient. Millorar la presncia de lAgncia Catalana del Consum en els mitjans de comunicaci. Actualment, es treballa normalment amb Catalunya Rdio i la Cadena Ser. Cal que la defensa dels drets de les persones consumidores arribi a la televisi pblica. En aquest sentit, shaurien dintroduir mecanismes normatius per aconseguir que les cadenes pbliques (tamb aquelles que operin amb llicncies locals) tinguin espais propis de defensa de les persones consumidores en franges horries daccessibilitat per a tots els pblics.

593.

594.

124

D. Procurar que el control sobre les grans empreses de serveis sigui imprescindible que es realitzi des de Catalunya
Sovint, es parla que el mercat no t fronteres. El fet que aquesta afirmaci sigui certa no implica que les grans empreses hagin destar per sobre de la llei. Malgrat que la situaci poltica a lEstat espanyol no s favorable a un increment de les competncies autonmiques, el nostre marc estatutari ho permet.

595.

Procurarem, b per via reglamentria o b per via de lacord amb lAdministraci de lEstat, que el control de lactivitat de les grans empreses de serveis, en all que afecta les persones consumidores, correspongui a Catalunya.

E. Integrar leducaci per al consum responsable en les poltiques educatives

Propostes

596.

Incloure leducaci per al consum responsable en els programes educatius com a matria transversal, incorporant alguns aspectes de consum responsable en els currculums escolars de primria, secundria i formaci de persones adultes i coordinar les accions educatives de manera que laprenentatge i ladquisici dhbits de consum responsable es facin dacord amb les programacions educatives generals. Crear un centre de recursos pedaggics relacionat amb leducaci per un consum responsable. Territorialitzar lescola de consum de lAgncia Catalana del Consum per tal que doni servei efectiu a tota la poblaci de Catalunya. Generar nous recursos educatius per tal que pugin ser utilitzats i compartits per la resta dadministracions, entitats i organitzacions de persones consumidores i usuries. Establir convenis estables amb les universitats catalanes per tal de fomentar accions educatives relacionades amb el consum responsable.

597. 598. 599.

600.

F. Fomentar la participaci. Gestionar eficament alternatives als problemes de consum exigeix la implicaci dels agents
El foment de la participaci s quelcom ms que promocionar organitzacions de persones consumidores. Propostes

601.

Establir mecanismes de consulta prvia, signant convenis amb organitzacions de consumidors per tal que collaborin i complementin lactivitat de les administracions, fomentant que les organitzacions venals actun tamb com a
125

organitzacions de persones consumidores i promovent canvis legislatius que prevegin el dret a iniciatives ciutadanes i comunitries per impulsar investigacions independents, finanades pblicament.

G. Promoure una iniciativa per tal que lmbit jurdic relacionat amb les persones consumidores tingui un tractament de branca especial del dret, diferenciat del dret civil i del dret mercantil
Actualment, una de les causes per les quals no s possible el desenvolupament de la normativa que afecta les persones consumidores a Catalunya s la seva consideraci com a dret civil o dret mercantil, competncia exclusiva de lEstat.

602.

Promoure estudis dexperts i de dret comparat que avalin aquesta possibilitat i accions informatives en aquest sentit.

H. Millorar la informaci dels productes financers

Propostes

603.

Garantir el ple coneixement per part dels consumidors/es dels productes financers contractats. Impulsar campanyes dassessorament sobre productes financers que evitin la reaparici de noves prctiques especulatives (participacions preferents...). Suprimir les comissions bancries pel manteniment de comptes corrents, targetes de crdit o transferncies i contra lopacitat dels productes financers. LEstat espanyol s lder de la UE amb les comissions ms elevades i abusives pels comptes corrents, targetes de dbit, transferncies i despeses operatives.

604.

126

Eix esports. Lesport s un dret dels ciutadans i les ciutadanes

Per ICV-EUiA les poltiques esportives han de respondre a la transversalitat i als valors de leducaci, la salut, la cohesi social i de gnere. Per tamb la seva organitzaci i les poltiques pbliques en el camp de lesport han de respondre a leficincia, al respecte al medi ambient, a la cooperaci de serveis i a la transparncia. Lesport s un sector que ha de preveure la concertaci entre el que s pblic i el que s privat. Lesport s educaci i t associat uns valors que sn essencials en la formaci de la personalitat. Lesport s tamb una forma de promoure la salut de les persones si es practica de forma adequada a les capacitats i les necessitat fsiques, per prevenir malalties causades per la manca dexercici, enforteix el sistema immunolgic, millora la qualitat de vida i ens fa ser ms conscients del nostre cos, aix com de les nostres capacitats i limitacions. Lesport s un instrument excellent dintegraci social per a les persones amb algun tipus de discapacitat, per a les persones migrades o per altres collectius en situaci de marginaci. Lesport professional s una realitat inqestionable i autnoma dels poders pblics, que requereix una regulaci mnima, per suficient i efica, que en garanteixi la incardinaci en el sistema esportiu del pas i lhonestedat. Cal garantir especialment els drets dels i de les esportistes professionals, lhonestedat de la competici (lluita contra les prctiques irregulars, el dopatge, la violncia, etc.) i la contribuci de lesport professional al conjunt del sistema. La Secretaria General de lEsport ha de ser la instncia de decisi de les poltiques esportives pbliques i, per tant, linterlocutor del conjunt de la societat civil esportiva. No ha de ser la gestora de lesport.

Objectiu Les poltiques dEsport per a Tothom han de garantir laccs a la prctica esportiva dels ciutadans i les ciutadanes, independentment de les seves limitacions socials, culturals o fsiques. Les administracions han de vetllar per la qualitat de la prctica esportiva dels ciutadans i les ciutadanes i corregir els efectes negatius del mercat esportiu. LEsport per a Tothom ha de promoure poltiques digualtat en lmbit esportiu, ladaptaci de la reglamentaci i les tcniques esportives, i especialment, en la igualtat home-dona, tant en la prctica esportiva com en laccs a les funcions directives i tcniques de lorganitzaci esportiva. Propostes

605.

Modificarem la Llei de lesport perqu esdevingui una eina que permeti la integraci social, que assimili el dret de lesport al dret a leducaci i perqu racionalitzi lestructura federativa catalana.
127

606.

Donarem suport a les seleccions esportives catalanes per a fer una realitat la seva participaci en competicions internacionals. Amb la modificaci de la Llei de lesport, garantirem que seliminin les dificultats legals que no fan possible la participaci de les persones nouvingudes en les seleccions esportives catalanes, reduint els anys de residncia requerits actualment, especialment pel que fa a les seleccions de base. Delegar als ajuntaments, i vegueries, les responsabilitats administratives referents a lesport en edat escolar (consells esportius inclosos) el foment de lesport per a tothom, el suport de lassociacionisme esportiu i la construcci, el manteniment i la gesti de les installacions esportives. En aquest sentit, es determinaran els criteris per transferir recursos a les administracions locals. Impulsarem un Pla Catal de lEsport Universitari. Incentivar el foment de lEsport Universitari. Cal garantir la continutat esportiva dels i les joves. Garantirem que les subvencions a les entitats esportives, les federacions i els Consells Esportius recuperin la seva ra essencial deina de foment de lactivitat del mn de lesport, per fer realitat els principis de llibertat i equitat i, per tant, han dsser atorgades amb procediments de lliure concurrncia, transparncia, objectivitat i publicitat, amb bases reguladores concretes i estables per a tota la legislatura, que garanteixin un accs real de les entitats a lnies de subvencions autnticament identificades amb les seves necessitats per portar a terme programes amb un inters social mesurable. Desenvoluparem un sistema de relaci Administraci-consells esportius basat en contractes-programa a partir duna planificaci estratgica amb cada consell. Incentivarem les parts (federacions, consells i sindicats) per a la negociaci del primer conveni collectiu catal de federacions i Consells Esportius que suposi el final de certes prctiques laborals fora de norma i que faci possible la participaci de la representaci dels treballadors i les treballadores en els rgans de govern daquestes entitats. Augmentar els recursos per a la formaci en tots els mbits: entrenadors i entrenadores, monitors i monitores, ajudants delegats i ajudantes delegades i, fins i tot, pares i mares. Caldr que lEscola Catalana de lEsport dugui a terme processos de formaci no reglada diniciaci i formaci permanent. Impulsarem la creaci, en el marc de la Secretaria General dEsports, duna responsabilitat dEsport per a Tothom que socupar de les relacions amb els diversos agents que hi intervenen, de la relaci amb el Departament de Salut i de garantir la igualtat doportunitats. A fi de garantir la contribuci de lesport professional a lesport de base, impulsarem la creaci lestabliment duna taxa especfica sobre les transaccions i els fitxatges de jugadors i jugadores professionals que es destinaria a lesport de base a travs de la Secretaria General de lEsport. Impulsarem tractaments fiscals favorables a les associacions esportives i als clubs de base, en tant que instruments per a lautoorganitzaci de lactivitat
128

607.

608. 609.

610. 611.

612.

613.

614.

615.

esportiva; i a les associacions o als clubs poliesportius, en tant que exerceixen una funci social de gesti de serveis i darticulaci associativa sense afany de lucre.

616. 617.

Garantirem lestudi de la rendibilitat dels equipaments esportius impulsant una auditoria del b com daquestes installacions. Afavorirem les accions de mecenatge adreades a les associacions esportives sense afany de lucre. A travs de la Secretaria General de lEsport shan de promoure estudis, congressos i intercanvis que afavoreixin la recerca de frmules ms eficients i sostenibles del fet associatiu en lmbit de lesport. Impulsarem les mesures necessries de lluita contra el dopatge, la violncia i les prctiques de risc per a lesportista. Impulsar el paper de les dones en el mn de lesport, fomentant lequitat de gnere en tots les seves vessants (sigui amb el tema salarial, de representaci, de govern o ajudant a incentivar ms llicncies).

618. 619.

129

Bloc 3. Llibertat per decidir

Eix de drets nacionals
La Catalunya de tots els drets Catalunya s a linici duna nova etapa. La sentncia del Tribunal Constitucional contra lEstatut va posar en evidncia que les aspiracions de Catalunya de ms poder poltic, de ms capacitat sobre els recursos econmics i de ms reconeixement nacional no tenen cabuda en el marc constitucional actual. La gran manifestaci del 10 de juliol va ser lexpressi del rebuig de la major part de la societat catalana a una sentncia que vulnerava la voluntat de la ciutadania expressada en el referndum daprovaci de lEstatut. Tant la sentncia com la poltica del PP, per tamb del PSOE, fan que avui les possibilitats de fer avanar lautogovern de Catalunya, amb una lectura oberta i flexible de la Constituci, no siguin possibles. Des de que es va donar a conixer la sentncia, ICV-EUiA va plantejar que lEstat havia de refer el pacte constitucional trencat, sobre noves bases federals o, en cas contrari, sobriria cam lopci de la plena sobirania. La manifestaci multitudinria de l11 de setembre expressa la voluntat davanar cap a la plena sobirania i el rebuig al marc actual i al procs de recentralitzaci impulsat pel PP. Aquesta situaci de conflicte, en democrcia, noms es pot resoldre amb lexercici de lautodeterminaci, perqu la ciutadania pugui decidir el futur de Catalunya sense lmits i sigui una ciutadania amb tots els drets. El fil roig del catalanisme popular La coalici ICV-EUiA som continuadors del catalanisme popular. Una tradici poltica que integra drets socials i nacionals en un mateix projecte. La superaci de les desigualtats, la Catalunya social, s leix del projecte nacional. Volem un pas amb tots els drets socials i nacionals reconeguts. El PSUC va ser una expressi genuna daquest catalanisme popular, de la idea que lemancipaci social i lalliberament nacional de Catalunya eren un mateix procs. El PSUC, lENE i altres esquerres alternatives primer i desprs IC i ICV-EUiA sempre han assumit el dret a lautodeterminaci com un element central dun projecte nacional desquerres. La idea fonamental del catalanisme popular era que les classes treballadores i mitges havien de liderar la reconstrucci nacional de Catalunya i la recuperaci de lautogovern, que era leina imprescindible per millorar les condicions de vida de la ciutadania.

130

La gran lli de la tradici del catalanisme popular s que les conquestes democrtiques, les conquestes socials i la voluntat dautogovern i de reconeixement com a naci sn indestriables. Per nosaltres el dilema entre pas i esquerra no existeix, el que volem s un pas desquerres. Sense una proposta nacional forta i coherent les esquerres estaran en inferioritat de condicions per disputar lhegemonia a CiU en la resta de terrenys. Lobjectiu dICVEUiA s que aquesta nova etapa que inicia Catalunya, que t les caracterstiques dun nou procs constituent, estigui hegemonitzada per les classes mitges i treballadores, pel conjunt de les classes populars. Per ICV-EUiA s indestriable laven social i l'aven nacional. La justcia social i lecologia sn elements centrals de la construcci nacional. En la situaci actual, el rebuig a les retallades i a la recentralitzaci formen part de la mateixa lluita. Defensar les classes populars s defensar Catalunya. Una proposta de suma ICV-EUiA s punt de trobada de federalistes i independentistes. ICV-EUiA vol mobilitzar totes les persones que pateixen la crisi, que han sortit al carrer contra les poltiques de CiU i del PP i que volen una alternativa a les poltiques neoliberals. Volem ser el referent de tota la gent progressista que vol exercir el dret a decidir, tant per resoldre la relaci amb lEstat, com per escollir el cam de sortida de la crisi (la poltica de retallades o les condicions del rescat de lEstat espanyol), com reclamen els sindicats. Per construir una alternativa cal sumar persones desquerres amb sensibilitats diferents sobre la qesti nacional, persones que aspiren a un Estat federal, una relaci confederal o a la independncia, perqu respon a la pluralitat de la societat en general i de lesquerra en particular. I per guanyar el dret a decidir tamb cal sumar una gran majoria democrtica que uneixi les diferents sensibilitats presents en el catalanisme. Per nosaltres el federalisme catal i lindependentisme no sn adversaris, perqu comparteixen lobjectiu dexercir el dret a decidir. Ladversari com s el centralisme. Som lesquerra nacional que vol ser alternativa a la dreta nacional que representa CiU. ICV-EUiA som lnica fora catalanista que suma a federalistes i a independentistes. Diferents sensibilitats, per una sola poltica basada en el dret a decidir. La pluralitat ens fa ms forts i s un motiu dorgull de la coalici. Tancar la porta definitivament a la via federal o confederal, com es fa des de determinats sectors independentistes, s un error, la negociaci i el pacte sempre sn vies raonables per resoldre els conflictes nacionals, si s que les dues parts en tenen voluntat.
131

I rebutjar la possibilitat de plantejar la sobirania plena tamb s un error perqu difcilment lEstat acceptar una proposta de pacte federal si no s en el marc duna forta mobilitzaci que reclami la sobirania. No tanquem la porta a cap opci, tret de quedar-nos en la situaci actual. Lexercici del dret a decidir s una via per obrir nous escenaris de pacte o per constatar que no existeixen. Objectius Els objectius dICV-EUiA per la propera legislatura sn: Impulsar lexercici del dret a decidir el futur de Catalunya, amb la celebraci dun referndum o consulta. Fer front al procs de recentralitzaci de lEstat que impulsa el govern del PP amb un pacte en defensa de lautogovern.

Propostes. Llibertat per decidir Autodeterminaci Catalunya s una naci que t dret a decidir lliurement el seu futur. ICV-EUiA som la fora que assumeix els valors radicaldemocrtics i republicans del federalisme i del sobiranisme desquerres: la llibertat, la solidaritat, la fraternitat, linternacionalisme, el reconeixement de la pluralitat nacional i cultural tant de lEstat com de la mateixa societat catalana. Un federalisme que es projecta tamb en el model dEuropa que volem. Quan una part substancial de la poblaci dun territori, clarament identificable, vol la sobirania, cal establir els mecanismes legals necessaris per conixer la voluntat dels ciutadans i ciutadanes daquest territori. La legalitat no s immutable i sha dadaptar a la voluntat democrtica i no a linrevs. Si lEstat t voluntat poltica s possible acordar la celebraci dun referndum o consulta per conixer la voluntat de la ciutadania de Catalunya sense necessitat de supeditar-ho a la reforma de la Constituci. Exigir primer la reforma constitucional s una manera de negar-se a celebrar el referndum. La reforma constitucional, si s el cas, podria ser el resultat final de tot el procs, per no pot ser la condici per iniciarlo. Per ICV-EUiA lexercici del dret a decidir es basa en la deliberaci, en promoure un debat ser i seris sobre la pluralitat dopcions; en la recerca de majories socials grans i transversals, en ls de tots els mitjans poltics i jurdics existents per assolir aquest objectiu i en la voluntat de pacte i negociaci, com fan pasos amb gran cultura democrtica, com el Regne Unit, i amb gran cultura democrtica i federal, com Canad. El cas escocs s exemplar. Esccia, com Catalunya, no compta amb competncies per a la convocatria de referndums o consultes, per el govern britnic i el govern escocs han arribat a un acord per convocar un referndum sobre la independncia dEsccia abans que acabi el 2014. El parlament britnic cedeix la capacitat legal de
132

convocar el referndum al govern escocs que en fixa les condicions (cens a utilitzar, vot dels majors de 16 anys) i decideix la data de la convocatria. Les dues parts shan comproms a acatar el resultat. En aquesta nova etapa s fonamental vetllar per la unitat civil de la societat catalana, per mantenir-nos com un sol poble. Unitat no vol dir unanimitat, sin acord majoritari sobre lexercici del dret a decidir i sobre el procediment i les condicions per exercir-lo, aix com comproms dacatar el resultat. Per aix proposem:

620.

LAcord Nacional per lexercici del dret a decidir. ICV-EUiA proposa que en la propera legislatura partits poltics, agents socials i entitats representatives del pas arribin a un Acord Nacional per lexercici del dret a decidir, el ms ampli possible, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a travs dun referndum o consulta dautodeterminaci, la seva voluntat sobre el futur del pas. ICV-EUiA aportar els criteris segents a lAcord Nacional:

621.

Respecte pel pluralisme i majoria social ampla. Cal garantir un procs per lexercici del dret a decidir caracteritzat pel respecte a la diversitat dopinions i al pluralisme de la societat catalana, cercant una majoria social ampla a favor dexercir el dret a decidir i sense convertir aquest debat en una qesti identitria sin estrictament poltica. No es tracta descollir entre sentiments identitaris sin de decidir sobre quina relaci volem tenir com a comunitat poltica amb lEstat i amb Europa. Carregar-nos de ra, utilitzant tots els mitjans jurdics i poltics per exercir el dret a decidir. La competncia de convocar referndums s de lEstat, segons la Constituci. I per tant caldria establir un pacte amb lEstat similar al dEsccia. En cas de negativa, en la propera legislatura, el Parlament ha daprovar la llei de consultes populars no referendries i utilitzar aquesta via per realitzar una consulta. Si lEstat impedeix per tots els mitjans la celebraci duna consulta caldr posar en evidncia a lmbit europeu i internacional el greu dficit democrtic de lEstat espanyol. La legitimitat democrtica ha de ser la nostra fora. Deliberaci. Organitzar un gran procs de debat del conjunt de la societat catalana sobre el referndum o consulta, sobre el mateix procs i sobre la pregunta a realitzar, aix com sobre les diferents opcions que es poden plantejar pel futur de Catalunya. Participaci i majoria necessria. Caldr acordar el percentatge de participaci en el referndum o consulta i el percentatge de vots favorables per donar compliment al resultat, dacord amb la jurisprudncia internacional. Negociaci i acord. Promoure la negociaci amb lEstat i, si s el cas, amb la UE per establir les condicions i procediments necessaris per exercir el dret a decidir: el carcter vinculant de la consulta, la pregunta a realitzar, el cens i els procediments a seguir en cas duna o altra resposta. Garantir la cohesi social, avui ms amenaada que mai per la crisi econmica i les poltiques dels governs de CiU i del PP. El projecte nacional ha de ser socialment inclusiu, la fractura social s un llast per laven nacional.
133

622.

623.

624.

625.

626.

Pacte de sobiranies

627.

ICV-EUiA hem reivindicat des de fa temps la construcci dun Estat propi, que pot establir, a partir de la prpia sobirania, una relaci de carcter federal, confederal o ser present directament en lmbit europeu, depenent de la voluntat de pacte de lEstat i de la lliure decisi de la ciutadania de Catalunya.

El federalisme que hem defensat s el federalisme plurinacional que incorpora el dret a decidir i no una versi federal del caf per a tothom. El federalisme del PSOE no s creble. Qualsevol proposta federal a 17 s una via fracassada perqu no reconeix la realitat plurinacional de lEstat. La via federal que podria resoldre larticulaci de lEstat passa pel reconeixement de la realitat plurinacional, del dret a decidir i de la singularitat de Catalunya (competncies, finanament, identitat nacional). Un nou pacte constitucional establert a partir duna negociaci bilateral, des de la prpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions. Lexercici del dret a lautodeterminaci pot obrir nous escenaris ara inexistents, pot permetre una negociaci digual a igual per establir, si fos possible, un nou pacte constitucional. Un nou pacte basat en la llibertat de decidir i no en la imposici. En cap cas podem repetir un procs com el de lEstatut o tornar al peix al cove i, ms encara, desprs del fracs del pacte fiscal. En aquests moments per impulsar un projecte de reforma de la Constituci al Parlament per ser tramitat a les Corts, caldria garanties prvies per ser debatut i aprovat en els seus eixos fonamentals; sin noms serviria per provocar ms desafecci i incrementar el conflicte. Ara no s el moment dacords parcials, la ruptura del pacte constitucional pot tenir solucions diverses, que depenen de la decisi de la ciutadania de Catalunya i de la voluntat de pacte de lEstat, per que han de representar realment una nova etapa i per tant han de tenir carcter constituent. La hiptesi que no contemplem en cap cas s mantenir la situaci actual.

628.

Proposem obrir una taula de negociaci bilateral amb lEstat, formada per una representaci proporcional de les forces poltiques presents a les Corts i la representaci catalana amb una representaci proporcional de les forces presents al Parlament de Catalunya. La taula de negociaci seria el marc, si lEstat tingus voluntat dacord, per negociar un pacte bilateral de Catalunya amb lEstat que permeti reconixer plenament la singularitat de Catalunya i el dret a decidir.

629.

Aquest pacte entre sobiranies hauria de tenir el contingut segent: El reconeixement de Catalunya com a naci i subjecte de sobirania. El reconeixement del dret a lautodeterminaci i la competncia del Parlament per la convocatria dun referndum.
134

El reconeixement del carcter plurilingstic de lEstat. Carcter oficial i plena igualtat de les llenges de lEstat (catal, castell, basc i gallec) que podran ser utilitzades en qualsevol instituci i organisme de lEstat. Una distribuci competencial clara que permets a Catalunya exercir de forma exclusiva, sense interferncies de lEstat, les seves competncies que sestendrien en la major part dmbits. La resta de competncies, compartides amb lEstat, sestablirien en matries com pensions i seguretat social, participaci en les institucions europees o relacions exteriors. Garantir la presncia directa de Catalunya a les institucions europees. Un model de finanament per Catalunya basat en el concert econmic i solidari, amb una Agncia Tributria prpia. Els mecanismes de participaci i de corresponsabilitzaci de Catalunya amb lEstat com.

Evidentment aquest nou pacte constitucional requeriria dun doble procs constituent a Catalunya amb laprovaci duna Constituci prpia i en el marc estatal duna nova Constituci de carcter federal plurinacional. La societat catalana requereix per al seu desenvolupament disposar de ms poder poltic, de ms capacitat sobre els propis recursos i participar en la configuraci de les decisions en lmbit europeu. El model dEstat que volem no s el mateix que el que vol Mas. El Govern reclama Estat propi per, dacord amb el PP, est retallant lEstat de benestar propi que tenim. LEstat propi de CiU s un estat mnim de carcter liberal, sense capacitat dincidir en leconomia ni en la realitat social. Necessitem un poder poltic fort per construir una Catalunya social, per impulsar una transici a leconomia verda i per impulsar una nova poltica radicalment democrtica. Defensar lautogovern Objectius LEstat autonmic i els autogoverns han estat, amb totes les seves contradiccions, un factor de modernitzaci i daven de lautogovern fonamentals. La sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut va posar fi a la possibilitat duna interpretaci oberta i flexible de la Constituci que permets millorar lautogovern de Catalunya i donar satisfacci a les nostres aspiracions nacionals i va obrir la porta a retrocessos en camps tant sensibles com la llengua o leliminaci del blindatge competencial. Per altra banda, els diferents governs de lEstat, tant del PSOE com del PP, han incomplert sistemticament lEstatut dAutonomia i el model de finanament acordat el 2009, en qestions tan bsiques com els pagaments del Fons de Competitivitat o lincompliment, des de fa tres exercicis pressupostaris, de la Disposici Addicional Tercera de lEstatut sobre les inversions de lEstat en infraestructures a Catalunya, a ms de constants vulneracions de les competncies de la Generalitat amb reials decrets llei, reglaments i ordres de tot tipus i prcticament en tots els mbits.
135

Ara, a ms, el PP est impulsant una campanya molt agressiva contra les autonomies a qui es responsabilitza de la crisi econmica i de lincrement del deute. Un argument fals, de carcter ideolgic, que pretn donar cobertura al procs de recentralitzaci. s en aquest context tamb on cal situar el fracs del Pacte Fiscal. Estem en un nou perode caracteritzat pel dret a decidir, per fins a la celebraci del referndum o consulta ser necessari defensar lautogovern dels atacs recentralitzadors del Govern del PP.. Propostes

630.

Impulsar un Pacte en Defensa de lAutogovern amb tots els grups parlamentaris per establir una estratgia compartida contra el procs de recentralitzaci que impulsa el govern del PP. Aquest pacte ha dincorporar entre daltres qestions: Les mesures que jurdicament i polticament es poden posar en marxa per restablir, mitjanant modificacions normatives o acords poltics, les parts de lEstatut que la STC ha anullat o reinterpretat restrictivament. El llistat de projectes de llei que han de desplegar lEstatut, amb un calendari concret per presentar al Parlament. Defensar les competncies de la Generalitat davant el procs de recentralitzaci que impulsa el Govern de lEstat, amb tots els mitjans poltics i jurdics. Presentar al Parlament de Catalunya les iniciatives legislatives que corresponguin per impulsar el desplegament de lEstatut que correspon a la Generalitat i a lEstat o que exigeix la cooperaci de lEstat. Exigir al Govern de lEstat el pagament immediat dels recursos econmics que lEstat deu a Catalunya derivats del Fons de Competitivitat i de la Disposici Addicional Tercera de lEstatut. Actualitzar el llistat de traspassos que el Govern de la Generalitat ha dexigir al Govern de lEstat, en el marc de la Comissi Mixta de Traspassos, especialment en matries dinfraestructures.

631.

Establir el criteri que el president de la part catalana de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissi Mixta de Traspassos ha de ser un membre del Govern de la Generalitat i no el portaveu de CiU al Congrs.

632.

Presentar al Govern de lEstat i a les Corts Generals, quan impliqui modificacions normatives, una proposta de participaci de la Generalitat en institucions, organismes i empreses de lEstat, entre daltres: Banc dEspanya, Comissi Nacional del Mercat de Valors, Comissi del Mercat de les Telecomunicacions, Tribunal de Comptes, Consell Econmic i Social, Agncia Tributria, Comissi Nacional de lEnergia, Agncia Espanyola de Protecci de Dades, Consell de Rdio i Televisi o ADIF.

136

633.

Negociar amb el Govern de lEstat la modificaci de les normes legals necessries per garantir que la ciutadania es pugui relacionar en catal, basc i gallec amb els rgans constitucionals i jurisdiccionals de lEstat. Impulsar la participaci de la Generalitat a la UNESCO. En el marc del procs de revisi del model de finanament que sha de realitzar el 2013 ICV-EUiA plantejar novament el Concert Econmic Solidari com a model de finanament autonmic per Catalunya. Promoure la collaboraci amb les institucions i la societat civil de tots els territoris de parla catalana. Donar suport a la lluita contra les agressions a la llengua arreu dels Pasos Catalans, per part dels governs del PP al Pas Valenci i les Illes.

634. 635.

636.

137

Eix poltica lingstica

La poltica lingstica, com a poltica pblica, ha de possibilitar partint de la consideraci del catal com a llengua nacional la convivncia sostenible a Catalunya de les diverses llenges que hi sn presents amb un plantejament que reflecteixi la doble vessant de la poltica lingstica: com a poltica cultural i com a poltica social. Objectius En la perspectiva de lassoliment de lEstat propi, cal treballar per garantir que el catal continu sent la llengua prpia i oficial al costat del castell i loccit dAran, i definir lestatus legal de les altres llenges. Durant la propera legislatura cal continuar potenciant ls del catal en totes les vessants de la nostra vida, tant pblica com privada. Fomentar ls social del catal i fer de la poltica lingstica una poltica pblica amb carcter transversal han estat i han de continuar sent dues lnies estratgiques.

Desenvolupar poltiques transversals amb incidncia especial en la nova immigraci, els mitjans de comunicaci de masses i lmbit socioeconmic. Reforar, especialment a travs del CPNL, la capacitat dacolliment lingstic de la poblaci nouvinguda com a mnim fins al nivell B3, mitjanant un pla territorialitzat i dotat amb mitjans suficients que no depenguin majoritriament de subvencions. Participar en la implementaci del model universal dacolliment a Catalunya, definit a la Llei dacollida. Incrementar els recursos informtics i audiovisuals que ofereixen les installacions del CPNL. Conjuntament amb els departaments i agents implicats, garantir que savana substancialment en l's social del catal en el mn del treball i en la incorporaci adequada de laprenentatge de la llengua catalana a la formaci continuada i ocupacional. Completar la reforma del CPNL per tal de garantir-ne el finanament, ladaptabilitat i la flexibilitat de gesti, imprescindibles per optimitzar lacompliment de les seves dues funcions essencials. En collaboraci amb el Departament de Justcia i amb els diversos agents del mn judicial, fixar les bases dun pacte transversal per a ls del catal en el mn de la justcia. Promoure larticulaci dels territoris de llengua catalana. Promoure la cooperaci entre els organismes competents en matria de normalitzaci lingstica dels territoris de llengua catalana.

Potenciar lInstitut d'Estudis Catalans, la Instituci de les Lletres Catalanes i lInstitut Ramon Llull, i treballar per incorporar-hi la resta de territoris de parla catalana.
138

Desplegar la Llei de loccit de lAran. En collaboraci amb el Conselh Generau dAran.

Promoure la sensibilitzaci de les persones que viuen a Catalunya envers els valors de les llenges i del seu coneixement, i continuar fomentant les comunicacions orals espontnies i informals en catal, a fi de reduir el desequilibri existent entre el coneixement i ls daquesta llengua. Desenvolupar estratgies de foment de ls del catal entre la joventut, parant especialment atenci als productes i serveis relacionats amb el lleure i la generaci dimatges positives i referncies dinmiques i no institucionalitzades del catal com a llengua colloquial i de la vida quotidiana.

Propostes

A. Aprofundir i desplegar la legislaci

637.
Impulsar un acord parlamentari que reguli el comproms de recursos financers per al desenvolupament de la Llei de poltica lingstica i el conjunt dactuacions que comporta el procs de normalitzaci del catal i de loccit de lAran en forma de percentatges que vinculin l'Administraci. Remoure els obstacles legals i les prctiques d'algunes administracions que s'oposen a la plena igualtat entre el catal i el castell. Garantir, des de la transversalitat, el desenvolupament i compliment dels preceptes de la llei. Modificar la Llei de poltica lingstica en els aspectes en qu shagi pogut mostrar inoperant: s del catal en la publicitat i locupaci de lespai pblic; en les ofertes de bns i serveis; disponibilitat lingstica; s extensiu de les marques, etc. Dur a terme les actuacions necessries en l'mbit de lAdministraci pblica espanyola a Catalunya i en la de Justcia per garantir el respecte a lopci lingstica de la ciutadania. Rebutjar qualsevol ingerncia en matria lingstica provinent dels rgans de lEstat espanyol. Adequar les normatives que imposen l's de la llengua castellana en el mn socioeconmic. Garantir el dret d'atenci (oralment i per escrit) de clientela i persones usuries en la llengua que escullin, dacord amb el principi de disponibilitat recollit a lEstatut.

638. 639. 640.

641.

642. 643. 644.

B. Desenvolupar poltiques transversals amb incidncia especial en la nova immigraci, els mitjans de comunicaci de masses i lmbit socioeconmic
139

645.

Aprofundir en la implantaci de la Llei dacolliment pel que fa als seus aspectes lingstics, territorialitzant-la i dotant-la amb mitjans suficients que no depenguin de subvencions de manera que es garanteixi laccs a la llengua catalana com a mnim fins al nivell B3 de totes les persones acabades darribar, comptant amb la complicitat i la collaboraci de les administracions, les patronals i les organitzacions sindicals. Promoure la penetraci en aquelles bosses d'exclusi lingstica que van acompanyades d'altres tipus d'exclusi social. Promoure actuacions que facilitin la transmissi intergeneracional de la llengua.

646. 647.

C. En lmbit educatiu
648. 649.
Garantir ls del catal com a llengua vehicular del sistema educatiu, amb la qualitat i els recursos adequats. Garantir lensenyament efectiu en els ensenyaments inicials i de la formaci instrumental bsica en catal en les formacions per a persones adultes, continuada i ocupacional. Dur a terme poltiques de suport a l'ensenyament del catal a pares i mares, a l's del catal en les AMPA i en les activitats no lectives. Promoure l'aprenentatge i l'alfabetitzaci en catal de la nova immigraci. Impulsar poltiques d'integraci en la societat i de foment del catal com a llengua comuna de la societat catalana. Incrementar la dotaci de LICS i professorat de suport per a l'ensenyament en catal, tant a l'escola bressol com a infantil, primria, secundria i persones adultes. Dotar els centres amb els recursos necessaris en funci de les seves necessitats sociolingstiques, d'acord amb els seus plans lingstics. Promoure l'ensenyament i l's de l'occit a l'Aran, d'acord amb la legislaci. Promoure ls del catal en el mn universitari com a llengua de docncia i dinvestigaci.

650. 651.

652.

653. 654. 655.

D. En lmbit dels mitjans de comunicaci i informaci

656.
Rendibilitzar, mentre nhi hagi, els doblatges i subtitulaci fets per a les grans cadenes de televisi o per als cinemes, garantint-ne la continutat en les cadenes locals i la televisi per cable, en vdeo i DVD, i facilitant-ne lexhibici en sales comercials i no comercials de tots els territoris de llengua catalana. Afavorir la presncia del catal en els nous mitjans i suports, les telecomunicacions, Internet, la indstria multimdia, els mitjans de comunicaci de masses i, en general, en la indstria de la comunicaci.
140

657.

658.

Garantir lexistncia de productes informtics en catal i, en general, en les TIC.

D. El Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, un instrument per al segle XXI

659.
Acordar un nou sistema de finanament que garanteixi laportaci suficient del Govern com a titular de la poltica lingstica del pas, i de ladministraci local per a les poltiques municipals. En aquest sentit, garantir els pressupostos suficients per continuar impulsant lactivitat del CPNL i permetre-li afrontar els nous reptes. Continuar la feina iniciada en clau de futur sobre objectius, funcions, competncies, finanament, mapa de centres i estructura. Assegurar la participaci activa de les administracions locals en el disseny i la gesti de les poltiques lingstiques de la Generalitat de Catalunya, fonamentalment a travs dels rgans locals del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica i, en aquest sentit, impulsar la dinamitzaci dels consells de centre enfortint-los amb la participaci del mxim d'agents socials representatius dels diversos sectors, dins de cada mbit territorial.

660. 661.

E. Promoure larticulaci del territori de llengua catalana

662. 663.
Promoure la cooperaci entre els organismes competents en matria de normalitzaci lingstica dels territoris de llengua catalana. Establir acords en matria lingstica (coordinaci de criteris lingstics, presncia de les diverses variants dialectals en els doblatges i les produccions prpies) amb els mitjans pblics dels territoris de parla catalana. Activar mecanismes que permetin dur a terme la signatura dun acord entre els governs dels diferents territoris de llengua catalana per tal de promoure el desenvolupament del patrimoni lingstic i cultural com. Potenciar, en la seva vessant lingstica, lInstitut d'Estudis Catalans, la Instituci de les Lletres Catalanes, lInstitut Joan Llus Vives i lInstitut Ramon Llull, i treballar per incorporar-hi la resta de territoris de parla catalana. Fomentar el coneixement i el reconeixement de la llengua, la cultura i el pas a lestranger a travs de lInstitut Ramon Llull, entre daltres, governs locals i organitzaci territorial.

664.

665.

666.

141

Eix de governs locals i organitzaci territorial

Ajuntaments, garantia de serveis pblics Context El mn local viu segurament els seus moments ms crtics des de la seva recuperaci democrtica, ara fa ms de 30 anys. Estem vivint moments de crisi econmica i social davant de les quals el govern de CiU a la Generalitat i el govern de lEstat espanyol han maltractat el mn local aplicant receptes neoliberals que es sustenten en les retallades socials i mesures fiscals que, lluny de ser progressives, beneficien als rics i a la banca i perjudiquen als serveis pblics i a les classes populars. Malauradament, la crisi s'ha convertit en l'excusa per a recentralitzar l'estat i retallar els serveis pblics, perdent els governs locals competncies, capacitat econmica i poltica i possibilitat datendre els problemes socials i territorials que pateix la ciutadania. Des dICV-EUiA hem denunciat que les mesures impulsades pel Govern de la Generalitat van en el sentit contrari del que necessiten els nostres pobles, viles i ciutats. Sn moments de crisi i de necessitats de donar respostes a la greu situaci que pateixen moltes persones i famlies, i per aix cal reforar les poltiques des de la proximitat, s a dir les poltiques fetes, malgrat no tenir-ne les competncies, pels ajuntaments. Reivindiquem el paper que des de 1979 han tingut els governs locals en la lluita contra la pobresa, la cohesi social, lequilibri territorial, la sostenibilitat i la construcci nacional. Volem pobles i ciutats sostenibles en els seus recursos i en les seves petjades ecolgiques i ens reafirmem en qu els pobles i les ciutats sn els dics de contenci de la crisi i de defensa dels drets de la ciutadania i sn els espais principals per generar alternatives socials i econmiques per palliar els efectes de la crisi i de les retallades. Per tot aix, des dICV-EUiA pensem que en un context de crisi i recessi, encara adquireix ms rellevncia la necessitat de dotar-nos d'unes administracions locals fortes i ben finanades, com a millor garantia per preservar la convivncia i la cohesi social.

A. Un nou model legislatiu i competencial pel mn local

Volem pobles i ciutats sostenibles en els seus recursos econmics i ecolgics i en les seves petjades ecolgiques, i ens reafirmem en que els pobles i ciutats sn els dics de contenci de la crisi i de defensa dels drets de la ciutadania i sn els espais principals per generar alternatives socials i econmiques a la crisi i a les retallades.

142

Propostes

667.

Elaboraci la Llei de governs locals i modificar la Llei municipal i de rgim local de Catalunya. Llei de governs locals que contempli el conjunt de les institucions polticoadministratives dmbit territorial que tenen com a referncia el municipi i que es concreta en: ajuntament i vegueria. Desenvolupar el marc competencial del mn local atenent el marc de lEstatut dAutonomia de Catalunya. La simplificaci radical del mapa. Les vegueries han de ser lestructura territorial de ladministraci de la Generalitat i lestructura de ladministraci local de nivell superior i lmbit de les circumscripcions electorals. Aplicar el principi de subsidiarietat dins el propi mbit de lautonomia local. Tractar asimtricament el mapa municipal atenent la dimensi territorial, demogrfica i de sostenibilitat econmica i tcnica. Capacitat de decidir de ladministraci local. Cap subrogaci, intervenci o dispensa en lexercici de les competncies i en la prestaci dels serveis locals sense el procediment dassistncia necessria o el seu rebuig per part de lens local afectat. Desenvolupar les noves poltiques locals i no segrestar competncies consolidades. Reconeixement del municipi com a mbit principal amb capacitat de gesti de les necessitats de la ciutadania. Augmentar la capacitat financera dels ens locals, en base a incrementar les transferncies no condicionades, quantificar les necessitats de finanament en funci no noms de les competncies prpies sin tamb de les assumides, explorant un nou model de tributs locals que incorpori una progressivitat ms gran impositiva i fonts tributries noves lligades a la sostenibilitat ambiental i a lactivitat econmica local. s convenient transferir poder poltic a lmbit local. Cal aplicar el principi de subsidiarietat i no la recentralitzaci. Cal traspassar als ajuntaments i a les entitats supramunicipals de carcter local, en el cas dels municipis petits, totes aquelles funcions i serveis que poden ser exercides en lmbit local. Reforar la democrcia local. Impuls de les mesures de transparncia, rgim dels rgans de govern i dels electes, drets i deures dels electes, drets de la ciutadania en la participaci dels afers pblics. Foment a mecanismes de cooperaci voluntria dels municipis. Regulaci de salaris, retribucions i indemnitzacions dels crrecs electes atenent als criteris de poblaci, pressupost, dedicaci, salaris de les altres administracions.

143

Legitimaci democrtica. Tota instituci de poder local, sigui quin sigui els seu mbit territorial o nivell de gesti, ha destar legitimada i sostinguda per mecanismes delecci directa per la ciutadania.

668.

Llei de finanament local. Cap a un sistema fiscal local progressiu i ecolgic, que garanteixi la suficincia financera del mn local.

ICV-EUiA fixa lelaboraci de la Llei de finances locals com una de les primeres prioritats en el nou Govern de la Generalitat. s una llei necessria per garantir la suficincia financera dels ajuntaments en la prestaci dels seus serveis, i t lobjectiu de ser un instrument til per generar dinmiques dequilibri social i mediambiental. Principis de la llei: Haur de tractar i concretar les transferncies directes de recursos de lEstat i la Generalitat. Concretar aquells impostos i taxes que depenguin dels municipis i incorporin la tarifaci social per tal de garantir lequitat en laccs als serveis pblics i a la sostenibilitat del sistema. Creaci dun fons de participaci de les entitats locals en els tributs de la Generalitat de Catalunya on es tingui en compte el volum dhabitants, rendes i d'altres variables: superfcie urbana, dispersi, etc. Finanament dels serveis no obligatoris que afronten els governs locals i que vnen derivats de competncies transferides a la Generalitat. Reformulaci del Pla nic dObres i Serveis de Catalunya (PUOSC), tot incrementant-ne la dotaci garantint que tots els municipis puguin accedir als recursos necessaris per assumir les inversions en els serveis mnims imprescindibles, modificant les limitacions que implica el comproms duna aportaci econmica municipal percentual i afavorint les inversions que tinguin carcter supramunicipal. Incorporar criteris dequilibri social (paga ms qui ms t) i la introducci de criteris mediambientals (qui contamina, paga).

669. 670.

Desenvolupar la Llei del Consell de Governs Locals. Acordar amb el suport del Consell de Governs Locals els criteris de les actuacions del Govern de la Generalitat que siguin susceptibles de compartir amb els governs locals. Elaborar amb el suport del Consell de Governs Locals un pla de treball que estableixi el calendari de desenvolupament del nucli de competncies prpies que garanteix lEstatut de Catalunya i que han de ser exercides pels ens locals amb plena autonomia i el seu finanament corresponent.

671.

144

B. Un nou mapa administratiu

Defensem l'autonomia del mn local i les seves particularitats i expressem el nostre rebuig a lonada recentralitzadora de lEstat que vol limitar lautonomia dels nostres municipis, reduir la democrcia i limitar les competncies municipals.

672.

Reformar ladministraci municipal. Apostem per lexistncia dun nic nivell de governs locals intermitjos, elegits directament i que no poden ser uniformes a tots els territoris. Aquests governs han de tenir com encrrecs principals la innovaci local, la creaci de xarxes de suport als municipis, el suport a la mancomunaci de serveis, i la promoci de leficcia dels serveis locals. Avui, aquest model dista molt del model actual.

673.

Impulsar la substituci dels Consells Comarcals per Serveis Mancomunats. Un dels objectius de la nova organitzaci territorial ha de ser la simplificaci. En aquest nou entramat institucional, les comarques han desdevenir mbits de mancomunaci de serveis, de manera que els consells comarcals es converteixin en un espai de coordinaci i posada en com de les necessitats municipals del seu territori. Desenvolupar la llei de Vegueries. El desplegament de la Llei de vegueries ha de buscar el millor equilibri territorial i donar resposta a les demandes de diversos territoris que des de fa molts anys exigeixen un reconeixement institucional i alhora, ha desdevenir ladministraci al servei del mn local en substituci de les diputacions.

C. Comproms amb el mn rural i els micropobles

ICV-EUiA entenem que el mn rural s imprescindible per la seva funci productora, i tamb per tal dequilibrar i preservar el nostre paisatge cultural (territorial, natural, arquitectnic, etc.). Ens cal, doncs, un seguit de programes i orientacions que facin possible aquest triple objectiu: preservaci del mn rural i dels pobles petits, garanties de suficincia econmica i igualtat daccs als serveis per part de tots els ciutadans.

674.

Reformar els programes econmics fonamentalment el PUOSC per tal que es tingui en compte les necessitats dels municipis petits: Aplicar mesures de discriminaci positiva per a aquells municipis amb qualificacions de protecci del medi natural del seu terme o del patrimoni histric o per compensaci de ser receptors de serveis de carcter general. Afavorir els projectes que mancomunen serveis. Modificar els criteris de cofinanament en el PUOSC, tendint a laportaci mnima per part del municipi amb l'establiment d'una renda de suficincia. Tenir present en les aportacions l'augment de les aportacions mnimes per habitant en aquests municipis i l'establiment de discriminaci positiva en cas de tenir una poblaci amb la pirmide invertida, poblaci de segona residncia, etc.

D. Ms mn local a Catalunya i a Europa

145

El futur de Catalunya s Europa. s fonamental que Catalunya participi a les institucions europees i sigui present en la presa de decisions a Europa. Cal per que aquesta participaci vagi acompanyada de la mateixa implicaci per part del mn local. Cal ms autogovern, ms Catalunya; ms Europa i menys Estat. En lEuropa davui hem de superar la lgica de les sobiranies nacionals i avanar cap a les sobiranies compartides, on el mn local tamb hi sigui present.

675. 676.

Participar en les organitzacions municipalistes en les organitzacions similars dabast europeu. Reclamar un Fons Europeu per al desenvolupament social, ambiental i econmic dels municipis.

146

Eix dacci exterior i Europa

Objectius estratgics Combatre lausteritat en el marc Europeu. Lacci exterior de la Generalitat ha de tenir com a objectiu principal en aquesta legislatura la implicaci a fons en el debat i el procs de decisi sobre la poltica macroeconmica europea i lestratgia contra la crisi econmica. La Generalitat ha de treballar amb tots els instruments dels que disposa a favor dun canvi en lorientaci de les poltiques de la UE en tres mbits molt concrets: - Redefinir el calendari de la consolidaci fiscal per aturar la destrossa social en el sud dEuropa. - Els desenvolupament de poltiques de demanda a escala europea per revertir la recessi a la que sencamina el continent al 2013. - Una poltica monetria expansiva que redueixi el crrec del deute i la pressi dels mercats. Consolidar Catalunya com un actor internacional comproms, responsable i solidari. A aquests efectes, cal continuar potenciant el paper de les nacions sense Estat i regions en la lluita pel desenvolupament sostenible i la justcia social en els frums multilaterals. Cal continuar la feina iniciada en el camp de la lluita contra el canvi climtic, en la lnia de lesmena defensada per Catalunya i aprovada en la cimera de Copenhaguen. Cal desenvolupar propostes similars en d'altres mbits que permetin reforar progressivament el paper i la responsabilitat de les autoritats subestatals amb capacitat legislativa en la governana global. Lacci exterior sha de comprometre, en primer lloc, amb una Europa federal i unida. Una Europa dels ciutadans i les ciutadanes que reconegui els pobles com a subjectes dactuaci poltica i institucional. Una UE integrada econmicament i poltica que permeti avanar pel cam de la justcia social i la sostenibilitat. Cal reforar la participaci de Catalunya en els processos institucionals de la UE, el Comit de les Regions i el Consell de Ministres. Fer participar el Parlament de Catalunya en el disseny daquesta participaci, amb l'objectiu doble de millorar i incentivar el debat pblic sobre la UE a Catalunya, i dimplicar els partits i d'altres actors socials catalans en el disseny de la poltica europea de Catalunya. Seguir treballant per al ple reconeixement del catal a les institucions europees. Treballar per federalitzar la poltica exterior de lEstat. Catalunya ha de liderar la batalla per tal que lEstat potenci una participaci ms gran de Catalunya en el disseny i lexecuci de la poltica exterior espanyola, i per tal que aquesta expressi cap a lexterior el carcter compost i plurinacional dEspanya.

147

Propostes Cap a una veritable poltica europea de Catalunya. Per una poltica econmica europea diferent.

677.

Aprofitar les eines que proporciona lEstatut per augmentar la participaci de la Generalitat en els processos de presa de decisions a la UE quan es decideixi sobre competncies de la Generalitat o sobre assumptes d'inters. Augmentar la participaci de Catalunya en la formaci de les posicions defensades pel Govern Central en el Consell de Ministres i les reunions del mateix Consell, tal com preveu larticle 187 de lEstatut, en els assumptes que afectin competncies legislatives de la Generalitat. Aquesta participaci sha darticular en el marc de la cooperaci multilateral amb lEstat, que sha dintensificar a aquests efectes, i per als assumptes dinters exclusiu de Catalunya, mitjanant les vies bilaterals, que tamb shan de reforar. Potenciar les relacions entre la Generalitat i el Parlament europeu, tal com estableix larticle 187.4 de lEstatut, ubicant els eurodiputats catalans i les eurodiputades catalanes com a mecanisme de relaci estable entre ambdues institucions, sense perjudici de la seva tasca com a representants de diferents famlies poltiques. El Parlament sha de convertir en un espai de debat i decisi poltica sobre la UE. Cal que la Comissi dAcci Exterior i de la UE debati sobre poltica europea sobre els programes de treball de la Comissi Europea, les presidncies de torn del Consell, els principals debats del Parlament, etc.. Cal, aix mateix, celebrar de forma regular sessions plenries al Parlament sobre el desenvolupament de les poltiques i normatives de la UE a Catalunya. Aprofitar a fons les possibilitats que obre larticle 187.3 de lEstatut per defensar els interessos i valors de Catalunya i el seu Govern a travs del Comit de Representants Permanents de la UE (COREPER).

678.

679.

680.

Aquesta presncia institucional ms gran de la Generalitat en els processos legislatius europeus ha de tenir com a objectiu essencial el combat contra lenfocament actual de les poltiques europees en matria econmica per tal de definir una estratgia alternativa.

681.

Impulsar per part de la Generalitat una aliana de regions del sud dEuropa contra lausteritat europea que serveixi com a lobby als governs dels estats i a les institucions comunitries per un gir radical en l'estratgia europea de sortida de la crisi. Promoure i difondre la llengua catalana com a llengua oficial comunitria i el reconeixement i limpuls de la cultura catalana com a element integrant de la diversitat cultural i nacional europea. Mantenir la participaci en les organitzacions que tenen com a objectiu la potenciaci de lEuropa de les regions, com ara lAssemblea de Regions dEuropa i la Conferncia de Presidents de Parlaments de Regions amb Poder Legislatiu dEuropa. Cal implicar el Parlament de Catalunya en el debat i la proposta poltica en relaci amb les orientacions i accions daquestes organitzacions.
148

682.

683.

Cap a una poltica exterior de Catalunya forta. Reforar el multilateralisme. LEstatut diu que la Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matries dinters rellevant per a Catalunya. Cal que el Govern de Catalunya desenvolupi els instruments necessaris per facilitar la relaci amb els organismes multilaterals ms rellevants per a Catalunya i les competncies de la Generalitat, aix com que sadapti als seus procediments. LEstatut dota el Govern de la Generalitat del dret i el deure de projectar Catalunya a lexterior i de defensar els seus valors i interessos en tots els mbits, tant poltics com econmics o culturals.

684.

Reforar els mecanismes que permetin a Catalunya participar de les cimeres i conferncies internacionals ms rellevants. Cal continuar participant en les xarxes de governs subestatals que reivindiquen un lloc en la governana global, com ara NRG4SD (Xarxa de Governs Regionals pel Desenvolupament Sostenible). Consolidar la xarxa de delegacions de la Generalitat a lexterior i millorar-ne i professionalitzar-ne el funcionament. Cal professionalitzar la direcci de les delegacions per tal de dotar-les de la capacitat tcnica i el prestigi poltic que requereixen. Aix mateix, el Govern ha dadoptar un sistema que li permeti dotar les delegacions i oficines sectorials amb personal especialitzat i que compti amb la formaci necessria per desenvolupar les seves funcions. La Uni per la Mediterrnia (UpM), que t la seu del Secretariat al Palau de Pedralbes de Barcelona ha de continuar sent una prioritat del Govern de Catalunya. La capitalitat euromediterrnia de Barcelona i la creaci dun espai de cooperaci i integraci a la Mediterrnia basat en lEstat de dret, els drets humans, la justcia i el desenvolupament sostenible han de ser per a la Generalitat i la societat catalana un projecte estratgic. Cal promoure la implicaci del pas, les administracions pbliques i la ciutadania en els projectes de la UpM i daltres que fomentin els valors de la cooperaci euromediterrnia. Realitzar una aportaci especfica al Procs de Barcelona: la promoci dun espai de reflexi i dileg que, amb la implicaci dactors de tota mena, faciliti el funcionament dels mecanismes de cooperaci euromediterrnia i la creaci dun estat dopini en les organitzacions de la societat civil. LAssemblea Regional i Local Euromediterrnia (ARLEM) i el paper de lideratge que hi pot jugar Catalunya ofereixen el potencial per crear un espai dampli debat i intercanvi euromediterrani. Incentivar lestabliment a Barcelona de representacions dels pasos que formen part de la UpM, a fi i efecte de crear sinergies i impulsar projectes comuns amb els pasos de la ribera del sud de la Mediterrnia. Catalunya ha destar compromesa amb la construcci dun espai de cooperaci i integraci transfronterera al sud dEuropa, prioritzant els projectes vinculats a la mobilitat sostenible, la protecci del medi ambient, leconomia verda i la recerca i el desenvolupament. Leuroregi PirineusMediterrnia s una eina important en aquesta lnia. Continuar donant suport a les reivindicacions dels pobles sahrau i palest, amb la sintonia que mostra la societat catalana en general. El Govern de la Generalitat ha de traduir aquesta preocupaci en comproms poltic, sent solidari
149

685.

686.

687.

688.

689.

690.

amb les seves causes i treballant per la fi de la vulneraci del dret internacional i els drets humans ms fonamentals i per lenfortiment de lEstat de dret a la Mediterrnia.

Les comunitats catalanes a lexterior

Catalunya s'ha situat en el primer semestre de 2012, per primer cop a la histria, com la primera comunitat autnoma de l'Estat emissora d'emigraci. Segons les dades de lInstitut Nacional dEstadstica, 185.848 persones inscrites als censos de poblaci de Catalunya estan oficialment registrades com a residents a pasos de tot el mn, encara que de fet sn molts milers ms, especialment en els ltims anys, els que han marxat del pas en busca de feina sense passar per registres oficials. Daquests, 155.923 catalans residents a l'exterior podran votar en les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 25 de novembre de 2012. Solament lany 2011 un total de 9.193 catalans van marxar a viure i treballar fora de Catalunya com a conseqncia de la crisi econmica, xifra que, a falta de publicaci de les estadstiques definitives, es pot assegurar que es superar en molt durant lany 2012. Aquesta emigraci catalana daquests anys de crisi econmica i social s molt diferent de la que va representar la darrera gran onada migratria de la postguerra; un grup, ara per ara majoritari, est constitut per joves d'ambds sexes amb una qualificaci acadmica excellent (majoritriament enginyers, arquitectes, etc.) o professional (infermeria, hostaleria, etc.) i amb un bon nivell lingstic que est aprofitant les ofertes que arriben des de diversos pasos (sobretot Alemanya, Regne Unit, Noruega, Brasil i altres) per a ocupar llocs de treball no coberts en aquests pasos; el segon grup significatiu s el dels joves llatinoamericans amb doble nacionalitat (argentina i espanyola en general, per tamb altres) de qualificacions diverses que han fet, majoritriament, tota la seva vida a Catalunya i que fan ara el cam invers als seus pares, retornant cap al pas d'origen, per que no sinscriuen com a residents a lestranger; per ltim trobem un grup molt variat, qualificat i no qualificat i d'edats diverses, cada cop ms nombrs i ms problemtic, sobre tot en el cas de persones que ja han exhaurit el dret a prestacions d'atur o altres a Catalunya o a Espanya, que aprofita el dret a la lliure circulaci en els estats membres de la UE i altres estats que tenen acords amb la UE, per a desplaar-se amb contractes curts o a la recerca d'oportunitats laborals de qualsevol tipus. Aquesta migraci catalana representa alhora un problema i una oportunitat pel nostre pas; s un problema en la mesura que suposa una descapitalitzaci important de capacitats intellectuals i de treball, per part dunes generacions amb un bon nivell de formaci i ganes de treballar, que no troben a Catalunya les oportunitats que es mereixen tot i les aportacions que podrien fer al progrs del pas; per tamb representen una oportunitat si aconseguim que continun sentint-se vinculats a Catalunya, si la Generalitat els ajuda i si, en el seu moment, crea les condicions necessries per facilitar-los el retorn. Lamentablement en aquesta ltima legislatura el govern de CiU ha retallat dramticament la dotaci pressupostria per atendre a les necessitats bsiques daquestes entitats alhora que no atenia a les propostes per impulsar nous programes de suport i assessorament per tal que les entitats catalanes puguin assumir una part daquestes demandes i necessitats de la nova emigraci, ajudar-los a la integraci en els pasos de dest i a voltes ajudar als nous i vells emigrants en temes
150

dassistncia social o de salut, sense oblidar les tasques de preservaci i divulgaci de la llengua i cultura catalanes als pasos respectius En aquest sentit el tancament del canal satllit TV3CAT ha privat milers de catalans del seu lligam principal amb Catalunya. A tot plegat cal afegir que la desastrosa reforma de la Llei Orgnica de Rgim Electoral General (LOREG) per part de lEstat ha deixat sense poder votar a milers de catalans. Les propostes

691.

Impulsar la reforma o ladopci duna nova llei de relacions amb les comunitats catalanes de lexterior, que substitueixi la vigent des de 1996 clarament desfasada tant des del Parlament de Catalunya, amb una proposici legislativa, com des del Congreso de Diputados a Madrid. Millorar els recursos destinats a les comunitats catalanes de lexterior, per mitj de convenis plurianuals que en garanteixin la continutat i lestabilitat, sense perjudici dels complements necessaris per via de subvencions especfiques per actuacions puntuals en les lnies dactuaci segents: 1) atenci i acollida a la nova emigraci; 2) orientaci professional i formaci universitria, en la modalitat de beques; 3) suport assistencial sociosanitari als residents catalans a lexterior i gestionar la prestaci de serveis sanitaris i assistencials pels emigrants que retornin temporalment a Catalunya; 4) ensenyament de la llengua catalana i divulgaci de la nostra cultura; 5) activitats culturals dels casals i centres catalans; 6) manteniment i millora dinfraestructures i equipaments. Recuperar les emissions del canal internacional TV3CAT i lactualitzaci dels sistemes i recursos per a la presncia de la llengua catalana en les comunitats catalanes de lexterior. Promoure una nova llei de relacions amb les comunitats catalanes de lexterior, que substitueixi la vigent des de 1996 clarament desfasada, i ho farem per mitj dun procs participatiu ampli amb les comunitats catalanes a lexterior.

692.

693.

694.

151

Bloc 4. Nova poltica

Eix de qualitat democrtica
Qu volem El veritable rescat que necessita Catalunya, cada cop amb ms urgncia, s el de la nostra democrcia, sotmesa a la pressi dels mercats i subordinada a les imposicions dels interessos del poder financer. Els dficits democrtics sumats a la pressi del poder econmic, i lincrement de les desigualtats, est erosionant la capacitat de la ciutadania de decidir i de governar. Per aix cal refundar la democrcia, revisant de cap a peus el seu disseny institucional per fer-lo ms transparent i ms obert a la iniciativa ciutadana, multiplicant les possibilitats de participaci de la gent, assegurant la representativitat i legitimitat de les institucions, i garantint el rendiment de comptes davant de la ciutadania. En definitiva, avanar en la lnia dun procs constituent de la nostra democrcia que actualitzi els seus processos i sistemes a la llum del segle XXI i duna ciutadania interessada, formada i activa. Volem una Democrcia 2.0. En aquesta lnia ICV-EUiA collaborarem, promourem i donarem suport limpuls duna consulta social de baix a dalt per incloure i enriquir la definici del projecte duna Catalunya ms justa, ms prspera, ms sostenible i ms democrtica. Considerem que la definici daquest pas que volem passa per donar resposta a 5 eixos generals oberts a construir-se entre tothom: Leix nacional: la relaci de Catalunya amb lEstat espanyol i Europa. Leix social: la garantia dels drets bsics salut, educaci, serveis socials la sostenibilitat mediambiental, la democratitzaci de les seves institucions i la participaci ciutadana, la igualtat entre les persones i la justcia social. Leix financer: la legislaci i els mecanismes de control, la democratitzaci del poder financer, i el deute illegtim en contra de linters general. L'eix econmic: com implantar i desenvolupar una veritable economia sostenible i alternativa als mercats financers en la que necessriament participin les empreses. Leix poltic: la millora de la qualitat democrtica mitjanant la democratitzaci i transparncia de les institucions i el desenvolupament dels canals de deliberaci i de presa de decisi directa de la ciutadania.

Defensem aquesta consulta social com un procs complementari, participatiu i deliberat que ha de nixer de la iniciativa ciutadana i amb protagonisme de la societat civil, obert a tothom i basat en la qualitat democrtica.

152

Transparncia i tica
Volem una democrcia OPEN CODE o de Codi Obert, o democrcia de portes obertes. El que cal ara s donar a conixer i permetre la participaci en el mateix codi del sistema de tota la ciutadania. El que en informtica sanomena OPEN CODE (Codi Obert), aquell programari que permet a lusuari conixer i estudiar el codi font del programari, introduir-hi canvis i adaptar-lo a les prpies necessitats o millorar-lo en aspectes que lusuari consideri significatius i compartir aquests canvis o millores amb la resta dusuaris. El disseny daquest programari millorar rpidament i significativament com ms transparent sigui el seu funcionament, ms accessible sigui per part dels usuaris, ms gent hi participi i ms gent shi comprometi. Propostes

695.

Creaci duna comissi de seguiment dels compromisos electorals. ICV-EUiA es compromet a crear aquesta comissi formada per persones de reconegut prestigi de diferents camps que faran una avaluaci peridica de lacci dICVEUiA, sobre la seva fidelitat al programa i compromisos concrets i amb recomanacions de quina hauria de ser lacci futura (recomanacions que es faran pbliques). Llei de transparncia i accs a la informaci. La documentaci s un patrimoni collectiu propietat de la ciutadania. Per aix considerem que lobjectiu s que TOTA la informaci sigui pblica, respectant la protecci de dades. Per garantir el seu compliment sampliarien les funcions de lAutoritat Catalana de Protecci de Dades, convertint-la en lAutoritat Catalana dAccs a la Informaci i Protecci de Dades. No es crea cap rgan nou per s li dna importncia i fora ms grans. La seva funci s defensar lexercici del dret daccs a la informaci, fer complir els requisits de transparncia a lAdministraci i, a ms, promocionar la publicitat activa i lAdministraci oberta. Fer pblic el patrimoni dels crrecs pblics, alts crrecs de lAdministraci pblica o dempreses pbliques a linici i al final dels seus mandats. Publicaci del sou total anual de tots els membres del Parlaments i del Govern en un llistat amb els noms i cognoms i els sous respectius, inclosos tota mena de complements i/o dietes. Publicaci de lagenda de crrecs pblics i alts crrecs de lAdministraci, on constin les reunions i actes que realitzen. Publicaci al web del Parlament de lassistncia dels parlamentaris als plens i comissions. Llei de registre i control de lobbies. Els lobbies sn grups especialitzats en defensar interessos particulars determinats pressionant a certs partits. La llei pretn que sapiguem qui sn, qu fan i amb quins partits o diputats es reuneixen. Codi dtica i bon govern per a tots els crrecs pblics, membres de govern i alts crrecs.
153

696.

697. 698.

699. 700. 701.

702.

A. Amb els diners pblics, les mximes garanties

No tots els poltics sn iguals. A ICV-EUiA mai hem tingut un cas de corrupci i, a ms, hem estat capdavanters en la seva investigaci, persecuci i condemna. Propostes

703.

La convocatria deleccions ha interromput dues comissions parlamentries dinvestigaci: sobre possible corrupci en lmbit de la salut, i sobre lestafa de les preferents de la banca i del sistema financer. Demanarem que es tornin a convocar tan bon punt sinici la nova legislatura. Els comptes dels partits han de ser pblics, tant pel que fa als ingressos com a les despeses. Per aix proposem crear un registre pblic dels crdits que els partits tenen contrets amb bancs i caixes (condicions i terminis) i la publicaci de tota la informaci que aporten a la Sindicatura de Comptes sobre el seu finanament, tant ordinari com electoral, en detall. Control i transparncia tamb en els comptes de les fundacions dels partits, per evitar que es torni a produir un cas de corrupci com el del Palau de la Msica que, segons la mateixa policia, va servir per finanar CiU. Cal reduir la despesa electoral i, sobretot, fer-la ms transparent, reduir la publicitat i sancionar o retirar subvencions, als casos dincompliment de la normativa. Impulsar la modificaci del Codi Penal (que depn de les Corts) per incloure la tipificaci penal del finanament irregular dels partits poltics. Ms poder per a la Sindicatura de Comptes per garantir un bon s dels diners pblics i per assegurar la transparncia. Tota la documentaci que reben ha de ser pblica. Tot i que requereix la reforma de la Constituci espanyola, ICV-EUiA vol deixar clar que est a favor deliminar la immunitat parlamentria i laforament dels diputats i dels senadors, del president i dels membres del Govern. Aix mateix ICV-EUiA mai ha tingut una persona imputada en les seves llistes electorals i assumeix el comproms pblic de no portar-ne mai.

704.

705.

706.

707. 708.

709.

710.

B. Per una poltica tica

La poltica s una dedicaci lloable i imprescindible, per ha de ser tamb exemplar en el seu exercici. Els sous dels crrecs pblics han de ser dignes, ajustats a la responsabilitat i dedicaci que sels hi demana. Estem absolutament en contra daquells que volen eliminar la remuneraci dels crrecs pblics, una iniciativa prpia de la dreta (com el PP a Castella la Manxa) i que acaba reservant la dedicaci poltica noms per a aquells amb rendes ms altes o amb una font dingressos o feina segura que els hi
154

permeti renunciar a un sou temporalment. Aquest s un exemple de la pitjor demaggia. Ning ha de participar en la poltica amb lobjectiu de guanyar diners, per ning ha de veures obligat a renunciar-hi perqu no tingui diners.

Propostes

711.

Establiment dun sou mxim digne i adient per als crrecs pblics, aix com tamb duns sous mnims, fixat agafant com a referncia el salari mnim, i duns barems de sous de referncia per als crrecs pblics. La retribuci dels diputats i diputades ha de ser clara i transparent i incloure la retribuci total com a salari. Eliminaci de les indemnitzacions per deixar el crrec i incorporaci dels parlamentaris al sistema de prestaci per atur com qualsevol ciutad (cotitzant durant lexercici del crrec i amb les mateixes condicions). En cas que es mantinguessin les indemnitzacions, aquestes han de ser totalment incompatibles amb qualsevol altre sou pblic o privat. Impedir la duplicaci de sous, aix com lacumulaci de dietes o indemnitzacions. Les indemnitzacions dexconsellers i dexpresidents de la Generalitat i del Parlament seran incompatibles amb qualsevol altra indemnitzaci i/o sou pblic o privat. Eliminaci del tractament protocollari dels diputats i consellers i manteniment noms per a presidents del Govern i del Parlament per a actes solemnes o de transcendncia especial. Delimitaci ms restrictiva, reducci i racionalitzaci de ls de cotxes oficials i xofers.

712. 713.

714. 715.

716.

717.

C. Unes eleccions i institucions ms democrtiques

Unes institucions ms democrtiques. Propostes

718.

Elaboraci duna llei electoral catalana amb llistes desbloquejades que millori la proporcionalitat, que garanteixi que tots els vots valen el mateix, alhora que tots els territoris es veuen representats. Estudi de totes les seves possibilitats i aplicaci de les noves tecnologies pel desenvolupament de noves formes de democrcia, representativa a participativa i aplicaci del vot electrnic directe. Fomentar i facilitar la participaci en les eleccions: Allargar lhorari de votaci.
155

719.

720.

Facilitar el vot anticipat per correu modificant el complicat sistema actual. Establir les condicions tcniques per al vot per Internet. Organitzar urnes mbils que visitin residncies de gent gran, hospitals, centres penitenciaris i d'altres institucions per tal que hi puguin votar persones electores amb dificultats per traslladar-se.

721. 722.

ICV-EUiA som partidaris del dret de vot a partir dels 16 anys i per a les persones immigrades en totes les eleccions, a partir dels 3 anys de residncia. Reforma del Reglament del Parlament: Reforar les seves funcions de control de lacci de govern, i les comissions dinvestigaci. Introducci de l'obligatorietat del debat parlamentari abans de la presa de certes decisions. Restringir i fer ms exigent ls dels decrets llei. Fer ms transparent la seva tasca: el seu pressupost detallat ha de ser pblic, detallat i obert. Permetre la participaci dels ciutadans i ciutadanes mitjanant audincies pbliques i la xarxa, garantint el seu dret a accedir als debats.

723.

Establir, a la futura llei electoral, la paritat en cremallera en les candidatures a totes les eleccions (el gnere de les persones candidates es va alternant, s a dir, dona-home-dona-home).

D. El dret a decidir, una prctica habitual

Volem una democrcia cada dia, i no una democrcia cada quatre anys. Propostes

724.

Elaboraci duna llei de consultes ciutadanes que reguli i fomenti la participaci de la ciutadania, ja sigui en consultes de votaci directa amb urnes (referndums), ja sigui en processos de participaci o altres instruments. La iniciativa per celebrar una consulta ha destar tamb en mans de la ciutadania, mitjanant la recollida de signatures, plantejant all que vol sotmetre a votaci i amb el suport de tot laparell de lAdministraci. ICV-EUiA creiem en el dret a decidir per exercir-lo en relaci amb Espanya, per tamb en altres temes de mxima importncia que afecten la nostra qualitat de vida i el nostre benestar collectiu. Per aix, utilitzarem la futura llei de consultes per sotmetre a votaci les retallades, el deute, la prohibici que a Catalunya es conren llavors transgniques, aix com altres iniciatives que puguin sorgir coherents amb el nostre programa.
156

725.

726.

Incorporar processos participatius en les principals lleis, plans i programes del Govern previstos per a la propera legislatura. Especialment, obrir processos participatius sobre la construcci dinfraestructures que tenen un impacte ms gran en el territori. Facilitar i donar suport a la iniciativa de la gent: Reforma de la Iniciativa legislativa Popular (ILP) per garantir la participaci de la Comissi Promotora duna ILP durant tot el procs de la proposici de llei al Parlament. Aprovar la Iniciativa Reglamentria Ciutadana per possibilitar que la ciutadania tamb pugui proposar reglaments, que desenvolupen les lleis, per tal que lAdministraci en prengui en consideraci l'adopci. Impulsar la Llei dIniciativa Normativa Local per obrir la possibilitat de desenvolupar la iniciativa ciutadana per a normes de rang local.

727.

728. 729.

Limitaci dels mandats a dos pel que fa a responsabilitats executives i a tres respecte a les representatives. Continuar donant suport i ajuts econmics als ens locals en matria de participaci. La Generalitat ha de continuar oferint recursos a aquells ajuntaments que apostin per la participaci, tant per a la realitzaci dels processos com per a la formaci de tcnics i tcniques.

E. Una societat civil forta, activa, vigilant

La societat civil s la millor escola de democrcia. Propostes

730. 731. 732. 733.

Desplegament i aplicaci del Pla Nacional de lAssociacionsime i el Voluntariat. Potenciar lampliaci de relacions interassociatives, reforant el paper de les organitzacions de segon i tercer grau (taules, federacions, etc.). Apostar per una poltica clara de convenis amb associacions, de carcter plurianual. Donar suport, a travs dels propis instruments del Govern, a la presncia i al paper de les entitats catalanes en lmbit internacional (federacions internacionals, interlocuci amb organitzacions governamentals com la UNESCO, suport al pagament de quotes a les federacions internacionals, etc.).

Exemplaritat Tot el que hem exposat hauria destar legislat. Per donat que hi creiem fermament, ens comprometem a la seva aplicaci tot i que no hi hagi legislaci. En particular ICV-EUIA assumeix els segents compromisos per prpia iniciativa:
157

Transparncia Propostes

734.

Creaci duna comissi de seguiment dels compromisos electorals. Aquesta comissi estar formada per persones de reconegut prestigi de diferents camps que faran una avaluaci peridica de lacci dICV-EUIA, sobre la seva fidelitat al programa i compromisos contrets i amb recomanacions de quina hauria de ser lacci futura (recomanacions que es faran pbliques). El pressupost dICV-EUIA ser pblic amb detall dingressos (pblics i privats: quotes, crdits i donacions) i execuci cada sis mesos, i dades en excel per a que sigui factible la reutilitzaci de dades.

735.

736.

Pressupost especfic de la campanya electoral, igualment detallat com el pressupost anual.

737. 738. 739.

Seran pblics el sou que perceben els crrecs pblics dICV-EUIA.

Declaraci de bens i patrimoni dels crrecs pblics.

Les agendes pbliques dels crrecs pblics tamb estaran disponibles al web per tal que es pugui conixer la seva activitat poltica.

740.

Informaci pblica del nombre dadherits i adherides i simpatitzants, i les quotes que paguen al partit els crrecs pblics.

741.

Els informes anuals de la comissi de control de comptes i els que faci la comissi de garanties seran publicats al web dICV-EUIA.

tica Propostes

742. 743. 744. 745.

Elaboraci dun codi dtica del crrec pblic dICV-EUIA i del crrec orgnic (art. 97 Normes de funcionament dICV-EUIA) Garantim que els nostres diputats i diputades noms tinguin dedicaci exclusiva com a parlamentaris, noms limitada per les excepcions de la LOREG. Comproms de que mai hi haur una persona imputada en les nostres llistes electorals. Informarem dels viatges en els que participem com a parlamentaris.
158

746. 747. 748.

Comproms de viatjar en classe turista, o ingrs noms del preu del valor daquest viatge. Renuncia a obsequis i regals per part dels crrecs pblics. Delimitaci, reducci i racionalitzaci de ls de cotxes oficials. Aquest servei s necessari en molts casos, especialment membres del govern i presidncia del Parlament, per cal racionalitzar-ho i, sobretot, mxima transparncia.

159

Eix de la reforma de lAdministraci

Per una Administraci pblica catalana de qualitat i en defensa dels serveis pblics. La reforma de lAdministraci pblica continua essent una assignatura pendent a Catalunya. Necessitem una Administraci forta, capa de gestionar la complexitat dels canvis, de produir serveis que aportin valor pblic a la ciutadania, i amb un sector pblic que participi activament facilitant la creaci de les condicions ms favorables que permetin avanar cap a una Catalunya justa socialment, ms productiva i competitiva. En canvi en el context actual, la situaci de crisi econmica causada per uns pocs est sent utilitzada com a pretext per aprimar encara ms lEstat del benestar. Aquesta s una opci clara del govern de CiU que est retallant serveis bsics perqu sigui el sector privat qui es benefici. La batalla ideolgica contra el sector pblic tamb busca introduir elements de discriminaci salarial i precaritzaci laboral i de retruc afeblir la prestaci dels serveis en detriment de la ciutadania. Hi ha una altra visi que aposta per la defensa duns serveis pblics de qualitat. Els pasos amb una rtio ms alta de treballadors pblics sn tamb els que ms despesa social i ms desenvolupat tenen el seu Estat del benestar, per tamb sn els que han sostingut unes taxes altes de creixement econmic. Objectius Aconseguir una Administraci pblica catalana de qualitat i propera a la ciutadania. Impulsar uns serveis pblics universals de carcter democrtic i social, transparents i professionalitzats. Apostar per unes plantilles suficients i de la dignificaci de les condicions de treball, ja que els recursos humans constitueixen el capital ms important de lAdministraci pblica.

Propostes Accions per a la millora de lAdministraci pblica.

749.

Impulsar una Administraci pblica eficient i arrelada al territori, amb lobjectiu de posar en valor el rol de lempleat pblic, els serveis pblics i els serveis datenci a la ciutadania. Dinamitzar la carta de serveis al conjunt de les administracions pbliques, organismes i empreses amb lobjectiu dinformar a la ciutadania referent a les qualitats amb qu es proveeixen els serveis pblics i actualitzar lexercici dels drets de la ciutadania.

750.

160

751.

Impulsar auditories de gesti de tots els serveis per tal de descobrir insuficincies per tal daplicar noves millores dels serveis pblics, aix com produir indicadors deficcia i eficincia. Apostar per la simplificaci administrativa tant de la normativa reguladora dels contractes de lAdministraci, aix com dels procediments per a la contractaci. En definitiva ms agilitat per tal daconseguir menys costos en temps i esforos burocrtics. Racionalitzar i simplificar l'estructura administrativa departamental i dels organismes autnoms, agncies, societats mercantils, consorcis, cal fer una reducci d'organismes. Desenvolupar la nova Llei de procediment administratiu amb lobjectiu de fer ms gil, flexible, obert i efica el funcionament de lAdministraci pblica catalana. Elaborar una llei integral de la funci pblica catalana que incorpori ladministraci local. Potenciar lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya a fi que esdevingui en un lloc de referncia de la formaci de qualitat i especfica per als empleats i empleades pbliques, que tingui una clara vocaci professionalitzadora envers lAdministraci pblica i la transmissi dels valors de servei i actuaci dels empleats/des. Establir un nou model de finanament de les administracions locals, dacord amb les competncies en la prestaci de serveis que tenen assumides. Desenvolupar una llei bsica sobre les externalitzacions per garantir el control efectiu de les activitats externalitzades. Aprovar un catleg daquells serveis que no poden ser susceptibles de la gesti privada. Recuperar progressivament la titularitat pblica dels serveis. Aturar les privatitzacions. Accions per tenir uns recursos humans competents i estimulats.

752.

753.

754. 755. 756.

757. 758.

759.

760.

Incrementar el valor afegit dels treballadors i treballadores pblics, mitjanant la formaci, motivaci, especialitzaci i modernitzaci de la gesti i direcci pblica. Posar en valor la feina de lempleat i empleada pblics, reforar el coneixement de la seva tasca davant la societat, millorar la seva condici social. Millorar i reforar la feina pblica s un factor de competitivitat, justcia i cohesi social, no un destorb. Impulsar una poltica laboral que disminueixi la temporalitat laboral, ats que aquesta est fins i tot per sobre del sector privat. Realitzaci d'ofertes pbliques i concursos de trasllat de forma peridica. Crear les places de plantilla que sestan cobrin sota altres formes de contractaci.
161

761.

762. 763. 764.

765.

Millorar la qualitat de la formaci, que ha de ser superior a la simple adquisici dhabilitats laborals per convertir-se en lessncia dun servei pblic i duna funci pblica de qualitat fomentada en la responsabilitat i la dignitat de cada treballador o treballadora. Garantir lexercici del dret a la formaci a tots els empleats i empleades pblics. Potenciar la reforma i aprofundiment de la regulaci dincompatibilitats a fi que sigui aplicada en tot el sector pblic. Establir un salari mxim pels els alts crrecs de lAdministraci pblica i pels gestors de les empreses pbliques, agncies, consorcis i ens diversos. Treballar per aconseguir que els empleats i empleades pblics recuperin el poder adquisitiu perdut durant aquests anys i els drets socials i laborals retallats pels governs del PP i CiU.

766. 767. 768.

162

Eix de seguretat pblica i emergncies

La poltica de seguretat pblica s una qesti de rellevncia social que incideix en la convivncia democrtica i en les condicions de vida de la ciutadania. Per a ICV-EUiA la seguretat, a ms de ser un dret bsic, garanteix que puguem gaudir amb plenitud de la resta dels drets fonamentals. Des daquesta perspectiva, la legislatura 2010-2012 amb el govern de CiU ha estat particularment negativa, ja que ha suposat una retrocs en el procs de consolidar un sistema de seguretat pblica i emergncies que sigui garant del lliure exercici dels drets i les llibertats per a tothom, iniciat en la legislatura anterior. Objectiu - Revertir el procs iniciat pel govern de CiU que parteix de la idea de que la seguretat s un instrument al servei de les poltiques socials regressives, enfocades a garantir l'statu quo de desigualtat social. - Consolidar un sistema de seguretat pblica i emergncies a Catalunya que sigui garant del lliure exercici dels drets i les llibertats de tothom com a base duna convivncia pacfica i democrtica, i que permeti prevenir i minimitzar situacions de risc i gestionar les emergncies, dedicant especial atenci a qui ms la necessita, ja que sn les persones que veuen ms amenaats els seus drets o que tenen ms dificultats per exercir-los. El model que ICV-EUiA proposa se sustenta en el segents principis: Millorar la seguretat, especialment amb les persones en situaci de ms vulnerabilitat, donant un nou impuls a les actuacions preventives, atenent les especificitats territorials i les vinculacions amb la resta de serveis. Millorant la capacitat de resposta en situacions de risc o de vulneracions de drets, atenuant les amenaces i atenent les vctimes i persones afectades. Disminuir els fets delictius i augmentar la percepci de seguretat de la ciutadania. Millorar la qualitat, basant-se en la proximitat, la professionalitat i leficincia, incrementant les poltiques de proximitat per tal de reforar el model comunitari de policia, capacitant tcnicament i professionalment als agents operatius per tal de millorar leficcia i leficincia del servei de policia i impulsar poltiques de seguretat i de servei pblic per tal de reforar la identitat corporativa de la policia de Catalunya i incrementar el prestigi i reconeixement social de la tasca policial. Millorar la participaci, buscar la complicitat en la ciutadania i els mitjans de comunicaci per millorar tant els nivells reals de seguretat com la seva percepci social, i promoure la participaci ciutadana en lelaboraci i la implantaci de les poltiques de seguretat; impulsant la corresponsabilitzaci de totes les administracions implicades en lobjectiu de la seguretat pblica (mn local, govern de lEstat, institucions europees), promovent el principi de subsidiarietat en lobjectiu de la seguretat. Desenvolupar instruments de planificaci participatius en cada sector dactivitat a aquells territoris que sigui necessari.

163

A. Revertir el procs iniciat pel govern de CiU que parteix de la idea que la seguretat s un instrument al servei de les poltiques socials regressives
Propostes

769.

Constituir el Comit dtica de la Policia de Catalunya, i recuperar el Codi tic de la Policia, amb lobjectiu de perseguir la mala praxis policial, i garantir el funcionament democrtic dels cossos de seguretat. Respectar les sentncies judicials que facin referncia a les males praxis policials. Cmeres a totes les comissaries com a garantia per a tothom. Combatre qualsevol modificaci legislativa o proposta que suposi una limitaci en lexercici dels drets civils: reuni, manifestaci, expressi, aix com tamb els discursos i gesti de les poltiques de seguretat que criminalitzin la dissidncia poltica, la protesta i les mobilitzacions en general. Aturar els intents anunciats per CiU de reforma del Codi Penal, que pretenen convertir en delicte la mera resistncia pacfica. Enfortir els mecanismes de prevenci i mediaci en els conflictes que es puguin produir en ls dels espais pblics (manifestacions, concentracions, actes de protesta de diferent tipus, etc.), establint protocols que garanteixin el dileg i la corresponsabilitat amb els agents socials. Aquests acords han de tenir transcendncia operativa.

770. 771. 772.

773.

En un moment de crisi social, econmica i democrtica, que t com a conseqncia laugment del conflicte social, i davant del fracs de les poltiques merament repressives, cal aplicar en les poltiques de seguretat mecanismes de prevenci, de manera transversal, amb lobjectiu principal de garantir els drets fonamentals de manifestaci, expressi.

774.

Abandonar la poltica de delaci, en coherncia amb les propostes anteriors, perqu no noms s contradictria amb la prevenci, sin que afebleix la funci pblica de seguretat, i deriva la responsabilitat cap a la ciutadania i els mitjans de comunicaci. Daltra banda danya la imatge de les persones i el seu honor, alhora que sutilitzen per estigmatitzar mobilitzacions i reivindicacions. Donar compliment a lacord votat al Parlament a la legislatura anterior, per tal de definir una poltica consensuada de seguretat per a les mobilitzacions ciutadanes. (Moci 97/IX, punt 6.) Reafirmar la seguretat com a competncia pblica, front els intents de reconixer la funci dels sometents, dotant de suficients efectius les zones rurals i urbanes. Rebutgem qualsevol intent de regularitzar aquesta activitat normativament. Rebutgem la imposici de multes a les persones que exerceixen la prostituci en les carreteres.
164

775.

776.

777.

778.

Restablir de forma immediata el dileg amb les organitzacions sindicals de mossos, bombers i la resta de personal del departament per definir: Un Acord de Relacions Laborals que inclogui la millora del poder adquisitiu dels funcionaris i funcionries en el marc dun pla que afecti a tota ladministraci. Un Pla de reposici i recuperaci dels mitjans que shan perdut durant aquests darrers dos anys.

B. Consolidar un sistema de seguretat pblica i emergncies a Catalunya que sigui garant del lliure exercici dels drets i les llibertats de tothom, com a base duna convivncia pacfica i democrtica, i que permeti prevenir i minimitzar situacions de risc i gestionar les emergncies, amb especial atenci a qui ms la necessita
Propostes

779.

Enfortir el paper del Consell de Seguretat de Catalunya com a rgan de participaci, deliberaci i corresponsabilitat dels agents socials en les poltiques de seguretat pblica. Acomplir la rtio de 4,5 policies per mil habitants acordada al Parlament de Catalunya, dimensionant per el 2015 lexistncia de 18.300 mossos desquadra al territori catal. Tornar progressivament a fer noves convocatries del Cos de Mossos dEsquadra i del Cos de Bombers de la Generalitat, aix com tamb enfortir els recursos humans que van destinats a protecci civil. Impulsar la Llei del Sistema de Policia de Catalunya per reforar la collaboraci i les sinergies entre els Mossos dEsquadra i les policies locals. Desenvolupar plans territorials de seguretat adaptats a les diverses necessitats dels municipis. Reforar el sistema amb la integraci a la xarxa Rescat i la Plataforma integrada de seguretat i emergncies de totes les policies locals i els serveis de protecci civil municipals de Catalunya. Nova regulaci marc de les policies locals. Establir els mecanismes necessaris per permetre la mancomunaci dels serveis policials daquells ens locals i comarcals que ho desitgin. Gestionar la seguretat des del territori. La planificaci general de la seguretat pblica shaur de basar en els plans especfics de sector o del territori, ja siguin de seguretat, de protecci civil o a instncies de les juntes locals de seguretat. Elaborar un pla director per analitzar noves necessitats i definir futures infraestructures policials amb lobjectiu de reforar el model de proximitat. En parallel, portar a terme un pla de reformes i millores de les infraestructures policials ms obsoletes. Desenvolupar la carrera professional dels mossos de les unitats de seguretat ciutadana.
165

780.

781.

782.

783.

784.

785.

786. 787. 788.

Realitzar un pla destabilitzaci dhoraris dels membres del cos de Mossos dEsquadra per facilitar la conciliaci de la vida laboral, personal i familiar. Aconseguir la reducci de ledat de jubilaci dels mossos a la que ja tenen les forces i cossos de seguretat de lEstat i la policia basca. Creaci de lescala operativa auxiliar de mossos per a tasques especialitzades (serveis penitenciaris, etc.), i poder disposar de mossos per a tasques operatives. Crear la subdirecci general per a la prevenci i atenci a les dones que pateixen violncia masclista en el marc de la seguretat pblica per a garantir la protecci a les dones i nenes que pateixen aquesta violncia que a Catalunya sn el 26,6% de totes les seves ciutadanes: Un eix prioritari ha de ser potenciar la capacitaci i la formaci de totes i tots els professionals de la seguretat, amb plans de formaci policial amb perspectiva de gnere i formaci especialitzada. Explotar i donar a conixer per a consolidar-la lEnquesta de Violncia Masclista de Catalunya. Creant i actualitzant nous protocols policials per atendre les dones que pateixen violncia masclista en tots els mbits. Dotar les oficines d'atenci a la ciutadania de professionals formats en atenci integral a les dones i nenes que pateixen violncia. Dotar de recursos humans formats les unitats destinades a fer seguiment de vctimes, sistemes de protecci, emergncies, recollida d'atestats, i proximitat. Recuperar els programes preventius adreat a adolescents i joves vctimes. Que les associacions puguin acompanyar les vctimes de violncia masclista, amb el seu consentiment.

789.

790.

Enfortir les poltiques i accions per tal devitar la doble victimitzaci dels collectius en situaci de ms vulnerabilitat: LGTB, menors, dones, persones migrades. Enfortir les accions contra els grups feixistes, xenfobs i dextrema dreta. Continuar reduint les vctimes mortals de trnsit i les vctimes amb ferides greus a la xarxa viria catalana. Seguir desenvolupant les poltiques de seguretat viria que permetin que lelaboraci del Pla de Seguretat Viria a Catalunya 2011-2013 es consolidi amb una reducci del 5% anual, en aquest perode, de les vctimes mortals i dels ferits greus, i millorar latenci a les vctimes i a les persones afectades pels accidents de trnsit, en el marc duna gesti de la mobilitat sostenible i segura.

791. 792.

166

793.

Estendre el sistema de velocitat variable a tots els accessos a Barcelona i altres mbits metropolitans planificats, com a instrument de pacificaci de trnsit. Desenvolupar un programa dinnovaci tecnolgica en suport a la conducci segura i la mobilitat sostenible. Enfortir el sistema integral de protecci civil com a coordinaci de les emergncies, amb lestructuraci dun sistema dimplantaci territorial de la protecci civil i promoci i suport del servei de protecci civil des dels municipis, millorant els sistemes dinformaci i participaci de la poblaci i amb la finalitzaci de les infraestructures essencials de la protecci civil, i potenciar el 112 com a nmero nic i universal demergncies. Per aix, s imprescindible laplicaci de les competncies exclusives en matria de protecci civil dacord amb lEstatut dAutonomia de Catalunya. Consolidaci el Mapa de Protecci Civil de Catalunya com leina per a la identificaci de les situacions de risc greu, cosa que ha de permetre aplicar poltiques de gesti dels riscos i dinformaci ciutadana. Impuls als processos dimplicaci ciutadana en les poltiques de protecci civil, amb la definici de noves estratgies de penetraci dels missatges de protecci civil entre la poblaci i lestructuraci dun sistema de voluntariat integrant en el servei de protecci civil. Aprovar la Llei de Protecci Civil de Catalunya, la Llei del servei de prevenci i extinci dincendis i salvaments. Aprovar la Llei del joc. Desenvolupar les competncies de lEstatut en salvament martim. Continuar enfortint el sistema dextinci dincendis amb ms inversions, formaci i innovaci, tal com sha anat realitzant aquests ltims anys en el Cos de Bombers de la Generalitat amb lobjectiu dincrementar-ne la seguretat i leficcia. Desenvolupar un programa dinnovaci per millorar els sistemes de prevenci i detecci preco dincendis i per incrementar la seguretat dels bombers. Potenciar el paper dels bombers voluntaris tot reconeixent el seu esfor. Donar compliment a les conclusions de la Comissi Parlamentria dHorta de Sant Joan. Desenvolupar la carrera professional dels bombers generalistes i millorar-ne la formaci especialitzada. Crear lespecialitat de bomber o bombera especialista en riscos tecnolgics. Crear el cos auxiliar dels Mossos dEsquadra (per exemple, per als serveis penitenciaris). Garantir el control de la seguretat privada dins del sistema de seguretat pblica de Catalunya per tal de garantir el compliment de la normativa en el marc
167

794.

795.

796.

797. 798. 799. 800.

801. 802. 803. 804. 805. 806.

de les competncies reconegudes per lEstatut dAutonomia: formaci, criteris dadmissi, inspecci i sanci.

807.

Enfortir els mecanismes de lluita contra el crim organitzat internacional en tots els seus vessants, especialment pel que fa al trfic de persones. I amb un esfor en les persones traficades sotmeses a explotaci sexual, que majoritriament sn nenes i dones. Complir sense excepcions la normativa vigent que obliga a portar, en lloc visible, la identificaci (NIP) dels membres del CME.

808.

A Catalunya existeix un sistema de protecci a la infncia i adolescncia que cal preservar al 100% i que ara potser requereix algunes ampliacions. Les poltiques de seguretat pblica han d'incloure com a objectius prioritaris d'aquest sistema de protecci i atenci:

809.

Que la PGME segueixi formant part del sistema catal de protecci a la infncia i adolescncia i es desenvolupin accions preventives i d'atenci preco. Garantir els protocols i procediments sobre abusos sexuals i altres maltractaments greus a infants i adolescents, fent un esfor en l'mbit dels abusos mitjanant Internet. Arrel de la incorporaci del matrimoni forat en el Codi Penal, desenvolupar un programa de prevenci, detecci preco i atenci a les menors que el pateixen a Catalunya. Incloure en el sistema situacions en les quals els infants pateixen violncia masclista per part de les parelles de les seves mares b perqu pateixen violncia masclista per part de parelles en l'adolescncia. Dacord amb larticle 164.4 de lEAC, promoure la participaci de la Policia de la Generalitat en els grups internacionals de treball i intercanvis dinformaci internacionals. Defensar amb determinaci lactual marc de competncies de la Generalitat, en matria de seguretat, front els intents de recentralitzaci per part del govern de lEstat espanyol. Un element central daquesta defensa, de les competncies prpies de la Generalitat, s garantir que els operatius, que depenen del govern de la Generalitat, sn dirigits pels seus comandaments naturals, incls en el cas que siguin mixtes. Evitant que proliferin casos com el de Castelldefels on tot i que governa CiU les patrulles sn mixtes de Policia Local i Policia Nacional. Potenciar lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya estructurant-ne lorganitzaci en facultats especialitzades, comenant per les de bombers i policia. Crear dues titulacions universitries lligades a bombers i policies convalidant, en part, la formaci i lexperincia acumulades.

810.

811.

812.

813.

814.

815. 816.

168

817. 818.

Potenciar la formaci i la professionalitzaci dels operadors de les diferents sales que actuen en la gesti de les emergncies. Incorporar limpacte de gnere en les poltiques de seguretat. Desenvolupar el protocol de prevenci i atenci a l'assetjament sexual a la feina en tots els collectius de treballadores i treballadors de la seguretat Pblica. Continuar impulsant el Programa pel Joc Responsable per afavorir una prctica responsable del joc, amb accions de prevenci i sensibilitzaci de forma compartida entre la ciutadania, els actors socials i les administracions pbliques. En aquest sentit, ser molt important laprovaci pel Parlament del desenvolupament de la Llei de jocs i apostes de Catalunya que tingui en compte la protecci de les persones especialment vulnerables (menors dedat i aquelles que tenen redudes les seves capacitats intellectuals i punitives), que fomenti una poltica del joc responsable, que doni seguretat jurdica als operadors i les persones jugadores, que ponderi les repercussions socials, econmiques i tributries derivades de les actuacions de joc i apostes, que permeti prevenir i fer front a les activitats fraudulentes i al blanqueig de capitals, i que afavoreixi la diversificaci empresarial del joc i les apostes i la regulaci de la seva publicitat. Desenvolupar la regulaci del joc on-line a Catalunya, en especial evitant-hi laccs de menors i les conductes addictives.

819.

820.

C. Seguretat viria
La UE ha fixat pel 2020 la reducci del 50% de les vctimes mortals que es van produir el 2010. Tot i que Catalunya sha situat entre els pasos amb un nivell de victimitzaci mortal i greu ms baixos dEuropa, des dICV-EUiA treballarem per aconseguir el repte fixat per la UE. La seguretat viria s indestriable del model de mobilitat del pas. Des dICVEUiA defensem un model que es sustenti en una mobilitat sostenible i segura. Aix vol dir garantir la seguretat als usuaris de les infraestructures, educaci i formaci en una mobilitat sostenible i segura, sistemes de control policials i tcnics, pedagogia sobre els factors de risc a la carretera i estratgies de sensibilitzaci al conjunt de la ciutadania i atenci a les vctimes dels accidents de trnsit. Propostes

821.

Elaboraci del Pla Estratgic de la seguretat viaria Catalunya 2020 per aconseguir els objectius fixats per la UE pel 2020. Aquest pla ha dsser aprovat pel Parlament de Catalunya a travs de la Comissi de Seguretat Viaria del Parlament. Aquest Pla Estratgic ser el full de ruta per lelaboraci dels successius plans triennals de seguretat viaria de Catalunya 2014/2016 i 2017/2019. Impulsar els objectius, estratgies i accions que ens apropin a la visi zero (zero accidents mortals).

822.

169

823.

Elaborar auditories de seguretat viaria tant en els projectes de noves infraestructures viaries com de les 20 carreteres que concentren el mxim nombre daccidents mortals i greus. Desenvolupar un Pla Especfic per Reduir els Xocs Frontals. (Aproximadament el 60% de les vctimes ho sn en aquests tipus daccidents.) Donar suport als ajuntaments en lelaboraci de plans locals de seguretat viaria. Destinar tota la recaptaci generada per les infraccions de trnsit a les poltiques de seguretat viaria. Destinar un 10% del pressupost del Servei Catal de Trnsit a I+R+D mitjanant convenis o consorcis amb les universitats catalanes. Desplegar leducaci per la mobilitat segura i sostenible en els centres educatius, implantar els camins escolars segurs a totes les escoles, que en formi part de la proposta curricular dels centres i introduir leducaci per la mobilitat segura en el lleure educatiu. Proposar velocitats segures al conjunt de la xarxa viria catalana i desenvolupar estratgies i controls especfics per reduir el consum dalcohol i altres drogues entre els conductors/es del nostre pas. Aproximadament el 30% dels conductors/es morts estaven sota linfluencia dalcohol o altres tipus de drogues. Elaborar plans especfics per garantir una mobilitat segura a vianants, ciclistes i motoristes. Reduir la sinistralitat in itinere. Actualment representa aproximadament el 30% de les vctimes mortals i greus. Analitzar les seqeles dels sinistres en vctimes i afectats tant de les conseqncies fsiques com de les psicolgiques. Donar suport a la reforma de lactual sistema de valoraci de les seqeles i clcul dindemnitzacions. Ajuts per les entitats i associacions de vctimes de trnsit.

824. 825. 826. 827. 828.

829.

830. 831. 832. 833. 834.

170

Eix justcia i dret

Les retallades de CiU i PP han afectat greument els serveis de justcia i penitenciaris i posat en perill laccs a la tutela judicial efectiva. Els servei pblic dadministraci de justcia. Propostes

835.

Suprimir les taxes judicials imposades pel govern de CiU a Catalunya i posar-nos a la implantaci de les taxes judicials que vol imposar el govern del PP a tot lEstat, adoptarem totes les mesures compensatries que calguin per exemplar lincrement del import mnim per accedir als serveis dassistncia jurdica gratuta, per garantir que tots els ciutadans de Catalunya tinguin dret a la tutela judicial efectiva. Modificarem i ampliarem la legislaci catalana en dret civil, de consum i drets socials i assistencials, per tal daplicar de forma directa i quan abans la major part de les propostes contingudes en la iniciativa legislativa promoguda per ICV-EUiA en aquesta ltima legislatura per introduir els procediments extrajudicials i judicials que facin possible lexercici del dret a la daci en pagament, i evitar els desnonaments hipotecaris, protegir a les persones i famlies davant les situacions dinsolvncia, amb la cancellaci daltres deutes, fent possible acollirse a mesures que garanteixin una segona oportunitat de poder treballar, viure i disposar dun habitatge digne. De forma immediata, i com a primer pas, impulsarem i estendrem a tot Catalunya, els convenis i protocols dactuaci coordinada dels diversos serveis pblics dadministraci de justcia, orientaci i assistncia jurdica, serveis socials i assistencials per assistir a les persones actualment ja afectades, que estan en procs dexecuci hipotecria o que ja han perdut lhabitatge, aix com en els desnonaments arrendataris. Cobrirem les places vacants dels oficials i del personal auxiliar a ladministraci de justcia, aix com de personal funcionarial en els serveis centrals, que no estan coberts o ho estan parcialment, de forma progressiva a partir de les persones que tot i haver guanyat una plaa no els ha estat encara adjudicada i la resta acudint a la bossa dinterins, amb posterior convocatria de noves oposicions en que es valori lexperincia professionalde forma progressiva a Cobrirem les places vacants dels oficials i del personal auxiliar a ladministraci de justcia,. Dotarem dels mitjans materials necessaris al conjunt de ladministraci de justcia perqu pugui donar un bon servei, en especial la implantaci de la nova oficina judicial amb serveis comuns, implantaci millorada de ladministraci electrnica e-justcia. Impulsarem les reformes necessries de la llei orgnica del poder judicial per que simplantin els Tribunals dinstncia rgans collegiats i els Jutjats de proximitat de barri, poble i districte, aix com una oficina judicial ms gil i una administraci electrnica efectiva.
171

836.

837.

838.

839.

840.

841.

Replantejarem la planta judicial de Catalunya garantint la proximitat dels rgans judicials als ciutadans, lactuaci descentralitzada dels rgans de la justcia en especial de la mercantil, la contencis-administrativa i la social, aix com dels Tribunals de segona instncia, quan aix calgui per raons de distribuci de la poblaci i servei als ciutadans, i ampliant quan calgui el nombre de Jutjats i Tribunals en aquells sectors ms collapsats. Impulsarem les reformes de la llei orgnica del poder judicial i dems normes necessries perqu Catalunya disposi del Consell de Justcia previst a lEstatut, dotant-lo de continguts per tal que desplegui les competncies que se li atribueixen. Farem totes les gestions necessries per tal de potenciar i ampliar les places de jutges, fiscals i secretaris a Catalunya, donant suport a la seva formaci especfica en el coneixement i aplicaci del dret i la llengua catalana, i exigir que aquest coneixement sigui requisit obligat per poder exercir a Catalunya. Potenciar i ampliar els serveis dorientaci jurdica i justcia gratuta. Modificarem la Llei catalana dassistncia jurdica per ampliar els ingressos mnims familiars requerits per tenir dret a la justcia gratuta, per compensar la implantaci de taxes judicials estatals i daltres gravmens. Els serveis dorientaci jurdica i justcia gratuta han de prestar-se per mitj de convenis amb ladministraci de la Generalitat, amb la collaboraci dels collegis dadvocats i procuradors, i amb una supervisi pblica de la qualitat del servei prestat. No privatitzarem en cap cas aquests serveis. Millorarem de forma progressiva la retribuci dels professionals que prestin aquests serveis i garantirem el pagament regular. Ampliarem el dret a gaudir dels serveis dorientaci jurdica i justcia gratut, en aquells supsits i procediment tant administratius com judicials que afectin les llibertats individuals i els interessos collectius en matries de consum, medi ambient, ordenaci del territori, comunitats de propietaris. Potenciarem els mecanismes de mediaci i arbitratge i daltres maneres de resoluci alternativa dels conflictes, en especial en lmbit de la famlia, la convivncia ciutadana, les relacions de venatge, les comunitats de propietaris, els serveis dinters generals, els subministraments bsics, etc. Establirem un servei dacompanyament i suport de tot tipus psicolgic i material a les persones vctimes de delicte. Tamb estendrem els serveis de suport a persones en situaci despecial desemparament davant determinats procediments judicials, en especial procediments de crisis familiars, incapacitacions. Garantirem la formaci especifica en violncia de gnere a totes les persones operadores jurdiques, que intervinguin en els jutjats de violncia vers les dones. Ampliarem els fons per avanar el pagament de pensions alimentries i per l'accs als serveis bsics: habitatges dacollida, etc., en els procediments de divorci i ruptura familiar.

842.

843.

844.

845.

846.

847.

848.

849. 850.

172

851.

Posarem en marxa un Pla Especfic dActuaci per combatre el moobing o assetjament moral en lmbit immobiliari potenciant all regulat en la Llei pel Dret a lHabitatge a Catalunya, tal com est previst: Lluita contra la discriminaci residencial i lassetjament immobiliari. Adoptarem les mesures organitzatives, administratives, formatives i informatives dirigides a tot el personal adscrit a ladministraci de justcia a Catalunya, en concret als jutges, secretaris, oficials i personal auxiliar, advocats i procuradors i als ciutadans i ciutadanes en general, per fer efectiu lexercici del dret a lopci lingstica, creant les condicions per tal que ls del catal, parlat i escrit als tribunals de justcia del nostre pas sigui equivalent al que es produeix en la vida civil i mercantil.

852.

Els serveis penitenciaris

853.

Obrirem de forma immediata els nous centres penitenciaris de Puig de les Basses Figueres, que permeti el tancament de les presons antigues de Girona i Figueres, i el Catllar al Camp de Tarragona. Impulsarem laprovaci definitiva i linici de les obres per construir el nou centre de preventius a la Zona Franca de Barcelona i impulsar el projecte del nou centre penitenciari de Trrega. Implantarem de forma immediata un Pla de xoc per descongestionar la pres Model de Barcelona i dotar-la dunes condicions de salubritat i habitabilitat dignes. Incrementarem els centres oberts, teraputics, aix com habitatges dacollida, especialment per a les dones internes amb criatures menors al seu crrec. Retornarem a la jornada completa i amb tots els drets inherents, lhorari de treball dels interins en tots els serveis i cobrirem les places vacants de personal de serveis penitenciaris, de forma progressiva a partir de les persones que tot i haver guanyat una plaa no els hi ha estat encara adjudicada i la resta acudint a la bossa dinterins, amb posterior convocatria de noves oposicions en que es valori lexperincia professional. Regularitzarem de manera definitiva la situaci professional dels collectius de persones formadores i orientadores professionals i daltre personal que ha anat collaborant amb les mesures dexecuci penal i que no formen part del personal dexecuci penitenciria, amb la seva integraci progressiva i lampliaci i potenciaci de les seves tasques, ja sigui dins del personal estatutari o b en el CIRE. Prioritzarem la formaci i la reinserci social i laboral, aix com la responsabilitzaci i la dignificaci dels penats i les penades en el conjunt del sistema, alhora que potenciarem i estendrem lexperincia dels mduls de participaci i confiana, al CP de Lledoners, lliures de droga i violncia i que es posin a labast dels reclusos els mitjans necessaris per participar en els processos teraputics, activitats educatives i altres eines per a la seva reeducaci i reinserci.

854.

855.

856. 857.

858.

859.

173

860.

Potenciarem la participaci de la societat civil en la poltica penitenciria, mitjanant el foment de la Taula Cvica i la Taula de Participaci Social. Reprendrem la totalitat dels programes dassistncia, assistncia a la rehabilitaci i a la reinserci dinterns, acordats per conveni, amb les entitats socials collaboradores, i farem la corresponent convocatria per satisfer les aportacions corresponents a lexercici 2012. Desplegarem totes les possibilitats de compliment alternatiu de compliment de les mesures penals, en especial els treballs a la comunitat i en el medi obert, que potencin la seva reinserci social dels penats alhora que la seva responsabilitat, dignitat i recuperaci personals. Reforarem els Serveis d'Orientaci Jurdica Penitenciria per donar suport jurdic a les persones internes.

861.

862.

La Justcia juvenil

863. 864.

Tornarem a obrir els centres juvenils de Els Tillers i Montilivi, refent els respectius equips pedaggics i recuperant el personal necessari. Donarem un nou impuls al que va ser conegut com a Model de Justcia juvenil catal pel que fa a la prevenci de la delinqncia amb criteris socioeducatius, amb una permanent coordinaci i suport material i sociopedaggic als i les professionals que hi treballen diriament.

El dret civil catal

865.

Completarem la codificaci del dret civil de Catalunya, en especial en matria contractual, en el que proposarem introduir les figures especfiques que facin possible els contractes o acords de custdia del territori amb les diferents figures associades: cessions temporals, cessions gratutes, usdefruits, contractes de conreu especfics despais dinters natural, aix com els contractes de masoveria urbana, per facilitar el manteniment i rehabilitaci dhabitatges urbans i facilitar allotjament a canvi de treball per a gent jove i daltres persones interessades, etc. Impulsarem la millora i simplificaci del funcionament de les comunitats de propietaris, en el llibre V del Codi Civil, per facilitar ladopci dacords i la seva execuci en benefici de tots els vens i venes; garantir el cobrament de les despeses descala front als bancs i caixes i daltres empreses immobiliries que shan adjudicat pisos o tenen pisos sense llogar, ampliant lafectaci reals dels habitatges al pagament de les despeses comunitries i simplificant i fent ms econmics els procediment per cobrar aquestes despeses. Promourem la reconsideraci del tractament de les incapacitats en tot el sistema jurdic catal, tant civil com administratiu, de serveis socials i assistencials, daccs al treball i la funci pblica amb una aplicaci mplia i ms efectiva de la Convenci de Nacions Unides de 2006 de protecci de les persones amb discapacitat, que es basi en el reconeixement que totes les persones, siguin quines siguin les seves limitacions fsiques o intellectuals, tenen sempre plena capacitat jurdica dobrar i que noms cal completar aquesta ltima, individualment, en atenci a les especfiques limitacions fsiques i/o psquiques que pateixin, i en els intervals de temps en qu els afectin.
174

866.

867.

Eix migraci i ciutadania

Les conseqncies derivades de la crisi han dibuixat un panorama radicalment diferent que el de fa 2 anys en matria d'immigraci. D'una banda, ja no podem parlar de Catalunya com un pas d'acolliment, tot el contrari, per primera vegada sn ms les persones que surten del pas que les que entren; segons dades de migracat.cat, el saldo negatiu en migraci s de 36.313 persones en 2011. s una dada contundent que certifica la incapacitat del govern per plantejar una alternativa per a milers de joves que acaben abandonant Catalunya per buscar oportunitats en altres pasos europeus i extracomunitaris. Encara aix, malgrat que ja no arriben immigrants i per contra hi ha un fenomen de migraci a l'ala, les poltiques dirigides a les persones d'origen estranger que viuen a Catalunya segueixen sent severes i restrictives, al punt de vulnerar greument els drets fonamentals. Aquest s el cas de la reforma a la salut que ha deixat a milers de persones sense cobertura del sistema de sanitat pblica i amb aix un atemptat directe al consens social i l'estat de benestar. L'ltima reforma de la llei destrangeria no fa ms que empitjorar la situaci de les persones migrades que no van prendre la decisi de retornar als seus pasos d'origen. El gruix de treballadors i treballadores migrades que han quedat cessants queden en irregularitat sobrevinguda, dhuc havent pagat impostos i cotitzat a la Seguretat Social. Entenem que noms pot obeir a una intenci soterrada d'evitar la prestaci d'ajudes socials a un sector de la societat. No obstant aix, aquesta lgica solament produeix efectes collaterals negatius al precari sistema econmic del pas. Aquella persona no podr buscar treball, desprs no tindr targeta de residncia i en conseqncia no podr fer front als seus crdits i responsabilitats adquirides sota situaci administrativa regular. Tota aquesta situaci colloca a les persones migrades en condicions extremes d'exclusi social. Si un objectiu t clar ICV-EUiA davant daquesta crisi, s que Catalunya s i segueix sent un sol poble, i que cal preservar la unitat de tota la classe treballadora i la del conjunt de la societat. En aquest sentit denunciem els intents de la dreta per dividir a la classe treballadora, i utilitzar-la com a boc expiatori. Trampes que pretenen estigmatitzar a una part de la societat per tal desquivar responsabilitats i fer pagar la crisi als treballadors i les treballadores, posant en perill la solidaritat que s el valor que cohesiona lEstat de Benestar. Davant la incoherncia daltres partits, ICV-EUiA segueix fidel als seus principis digualtat de drets, deures i oportunitats per a totes les persones, indiferentment de la seva edat, gnere o lloc de procedncia. En la situaci de crisi econmica que patim encara es fa ms imprescindible que els que ms tenen, com sn les grans fortunes i la banca, contribueixen ms per sortir de la crisi. La gent dICV-EUiA no acceptem que les reduccions pressupostries es donin en partides econmiques socialment necessries. No pot ser que en aquests perodes, el Govern de lEstat retalli el pressupost del fons dimmigraci dificultant aix que els municipis puguin desplegar la llei dacollida, els plans educatius dentorn, els cursos de catal. Entenem que hi ha prioritats, i les necessries atencions a la classe treballadora sn fonamentals per garantir un pas cohesionat. I si aquests diners no els posa lEstat, caldr que sigui la Generalitat qui complementi aquestes partides.
175

Objectius

A. Enfortir lestat del benestar per assolir una societat amb els mateixos drets, deures i oportunitats per a tothom
Propostes

868.

Dotar de recursos suficients i el marc jurdic necessari per garantir una cobertura sanitria integral, gratuta i de qualitat per a totes les persones, independentment de la seva procedncia o situaci administrativa. Evitar la irregularitat sobrevinguda de persones migrades que al moment del venciment de la seva targeta de residncia no tinguin treball. Reconixer-los el seu estatus de treballadors cessants i amb aix garantir la renovaci automtica de la seva targeta de residncia i treball. Intervenir amb celeritat en els milers de casos de persones afectades per les hipoteques, que al seu torn han perdut el treball i amb aix la seva residncia legal per evitar la irregularitat sobrevinguda; i en conseqncia la possibilitat de treballar i evitar la situaci concreta del desnonament, els deutes i la falta de cobertura social. Implementar lassessorament legal necessari a tots els ajuntaments del pas per tal delaborar i desenvolupar plans dacollida en els seus municipis. Assegurar aquests ajuts a travs de la signatura de contractes-programa vinculats a lacompliment del Pacte Nacional per a la Immigraci per part dels municipis. Crear un programa d'assessorament d'emigraci per a totes aquelles persones catalanes (d'aqu o d'all) que han decidit buscar en l'exterior oportunitats laborals. Aprofitar les oficines d'assessorament existent en els municipis, per construir una xarxa catalana d'oficines d'assessorament a la migraci. Ja sigui immigraci tardana o nova emigraci, implementar una assessoria en temes d'acolliment i acomodaci a la nova destinaci. Garantir una educaci de qualitat i dequitat per a tota la ciutadania com a instrument de cohesi social i digualtat doportunitats. Eliminar els Espais de Benvinguda Educativa (EBE), dotar de suficients recursos les aules dacollida que hi ha a les escoles i instituts i potenciar i incrementar els mecanismes de cohesi social existents com els plans educatius dentorn. Fomentar la distribuci equilibrada de lalumnat a travs dactuacions dorientaci i informaci sobre la gratutat de lensenyament en centres pblics i concertats. Garantir lequitat i evitar la segregaci escolar. Ampliar loferta i les places de la formaci professional inicial, ocupacional i permanent i dels cursos de catal, des dels bsics fins els de suficincia, tot diversificant la seva oferta horria. Demanar a lEstat el trasps de la competncia de lhomologaci de ttols per tal de facilitar la seva tramitaci. Aprofundir la possibilitat daccs a beques dels estrangers que ja estiguin estudiant a Catalunya. Incorporar la perspectiva de gnere a les poltiques de migraci promovent programes especfics de formaci i dinserci laboral per a les dones migrades, garantint laccs als serveis de salut reproductiva i sexual i donant una atenci especial a les dones migrades vctimes de violncia i a les mares transnacionals.
176

869.

870.

871.

872.

873.

874.

875.

Impulsar poltiques datenci a les persones migrades per tal dassegurar una bona acollida, lxit en el seu procs educatiu i en la seva incorporaci al mn laboral i la creaci de canals de participaci a la nostra societat on es reconegui la seva singularitat. Estendre aquestes poltiques a les segones generacions formades pels joves, fills i filles de persones migrades. Impulsar poltiques per afavorir la inclusi social, educativa i laboral del collectiu immigrant dtnia gitana que viu al nostre pas, donant suport a les entitats que treballen des del territori en la seva acollida.

876.

B. El ple reconeixement dels drets de ciutadania i de participaci a les persones migrades que viuen a Catalunya
Propostes

877.

Garantir el Dret a Decidir. Reconixer els plens drets poltics perqu qualsevol ciutad i ciutadana tingui dret a vot en tots els processos electorals a Catalunya i a lEstat Espanyol amb lnica condici de la seva edat i duna antiguitat de tres anys en el seu perms de residncia. Aquest dret haur de ser efectiu per a qualsevol consulta popular que el poble catal decideixi dur a terme. Cal evitar mecanismes de registre especfic que puguin desincentivar la participaci electoral daquest collectiu. Impulsar un front com poltic i social contra qualsevol actitud xenfoba i racista que es produeixi al nostre pas, tot actuant contundentment, fins i tot jurdicament, contra aquestes actituds. Instar el govern dEspanya a fer una rpida transposici de la Directiva Europea sobre el racisme com a delicte. Vetllar per a que els mitjans de comunicaci pblics de Catalunya donin un tractament acurat i objectiu del fet migratori i de totes les condicions que lenvolten, tant pel que fa als continguts com a les imatges. Incrementar la participaci de les persones migrades en els mitjans de comunicaci pblics. Realitzar campanyes per promoure la participaci de les persones migrades en el teixit associatiu del pas: associacions de vens, ampes, entitats doci, cultura, esport, cviques, ONG, moviments socials, sindicats, partits poltics Estimular les accions de codesenvolupament enteses com una vinculaci entre Migraci i Desenvolupament on la cooperaci s un instrument. Una forma de desenvolupament i de cooperaci en igualtat de condicions on hi ha un benefici mutu i uns interessos compartits. Aprofitar per explicar quines riqueses comporta la immigraci.

878.

879. 880.

881.

882.

177

Eix llibertats sexuals

Objectiu Continuarem treballant per eradicar qualsevol tipus de discriminaci legal i social que es pugui donar a les persones LGTB.

883. 884.

Aprovar una llei integral contra lLGTBfbia, amb incidncia en els mbits educatiu, laboral, sanitari i drets integrals de les persones transsexuals. Ser un objectiu del nou govern ser un agent actiu per aconseguir, davant dels rgans ltims decisors, la total despatologitzaci de la transsexualitat. Treballarem per eliminar totes les traves legals i per superar les discriminacions socials que el collectiu transsexual encara pateix. Conjuntament amb els agents socials, treballarem per instaurar una lnia de treball per eradicar lhomofbia i la transfbia dels centres de treball. Aplicaci al mxim de la directiva europea 2000778 relativa a lestabliment dun marc general per a la igualtat de tracte en el treball i locupaci. Tamb donarem suport a les accions que els agents socioeconmics i la societat civil promoguin per avanar en leradicaci de lhomfobia i transfbia en els centres de treball. Seguirem reforant les lnies dactuaci que amb aquests objectius promouen els sindicats. Establir poltiques dinclusi i reconeixement en la diversitat dexpressions efectives, sentimentals, de gnere i sexuals, tot garantint que no es doni cap mena dexclusi ni de marginaci per cap tipus de circumstncia personal. Impulsar lelaboraci dun pla contra lassetjament escolar (bullying) homofb, que tingui en compte tots els tipus dassetjament, tamb lhomofbia. Programa deducaci en la diversitat afectivosexual que tingui com a objectius la formaci del professorat, la prevenci del VIH, foment i suport de tutories LGTB, assessoria a departaments i equips dorientaci, educaci sexual que contempli una perspectiva ms mplia que la genital, atenci a la poblaci immigrant, diversitat familiar, edici de materials i dotaci de biblioteques. Supressi dels concerts, aplicar sancions i, fins i tot, tancar als centres educatius i les institucions que tinguin prctiques LGTBfobes i sexistes. Realitzar un estudi sobre la situaci de la gent gran LGTB i prendre mesures per garantir a llarg i curt termini latenci de les persones grans homosexuals en situaci de dependncia i desemparament, formar les persones professionals que les atenen. Treballarem per tal que, des de les institucions pbliques satenguin totes les ITS en totes les seves vessants de prevenci i dassistncia, afavorirem el coneixement i laccs a les mesures de prevenci, impulsarem una mxima coordinaci entre les administracions i les ONG de lluita contra la SIDA, lluitarem perqu no hi hagi cap discriminaci de les persones seropositives en cap mbit de la seva vida.
178

885.

886.

887. 888.

889. 890.

891.

892.

Treballar en projectes de cooperaci en collaboraci amb les entitats LGTB de pasos que treballen en situacions de discriminaci, exclusi flagrant i perill per a la integritat fsica de les persones LGBT. Treballarem perqu els protocols i les empreses que certifiquen la idonetat de les persones i les seves parelles que volen adoptar, per assegurar que no hi hagi discriminaci per lorientaci sexual o identitat de gnere de les sollicitats. Sassegurar la formaci de tot el personal pblic per evitar qualsevol tipus de discriminaci i vulneraci de drets de la ciutadania en funci de la seva orientaci sexual o identitat de gnere. Exigirem que la Generalitat de Catalunya torni a ser membre de la ILGA. No establir o revisar projectes de cooperaci amb governs que penalitzin legalment lhomosexualitat o transsexualitat i en els pasos on la homosexualitat o la transsexualitat no estigui penalitzada legalment, exigir que un percentatge dels projectes de cooperaci estiguin dedicats a poltiques LGBT.

893.

894.

895. 896.

179

Eix memria democrtica

El Govern catalanista i desquerres va situar les poltiques pbliques de memria democrtica com una de les prioritats del Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci. Aix saconsegu que lEstatut de 2006 incorpors aquesta poltica com un dels principis rectors que han dorientar lactuaci de la Generalitat; saprovaren la Llei del Memorial Democrtic i la Llei de fosses; es cre el Memorial Democrtic dotat de seu prpia, sarticularen els Espais de la Memria com a model descentralitzat del Memorial, es construren installacions com el Museu de lExili de la Jonquera, i simpulsaren multitud dactivitats, publicacions i exposicions en collaboraci amb les entitats memorialistes, ajuntaments, universitats i societat civil en general. Larribada al govern de CiU va suposar una frenada radical en aquesta poltica i lintent descarat de desmantellar la tasca realitzada: es va tancar la seu del Memorial Democrtic, es va modificar la Llei del Memorial Democrtic a travs de les lleis mnibus per reduir la participaci de la societat civil, es va reduir fins a lmits intolerables la partida econmica destinada a aquestes finalitats, es va intentar recloure el Memorial al castell de Montjuc privant-lo duna seu al centre de Barcelona, es va abandonar lactivitat i la promoci dels Espais de la Memria i es varen reduir gaireb totalment les activitats del Memorial i el desplegament de la Llei de fosses. Objectiu Tornar a impulsar les poltiques pbliques de memria ICV-EUiA es compromet a posar fi a la poltica de CiU que, basant-se en una visi reaccionria de la histria, ha utilitzat largument (ja reconegut per llei) del respecte per a totes les vctimes, com a pretext per justificar una equidistncia davant la repblica i la dictadura franquista que s un insult a la memria democrtica de Catalunya. Lobjectiu bsic dICV-EUiA ser en primer lloc retornar el sentit originari de les poltiques pbliques de memria, definit a lEstatut de 2006 i a la Llei del Memorial Democrtic, recuperant el dileg i la collaboraci amb les entitats memorialistes i la societat civil en general. Propostes

897.

Aprovar al Parlament de Catalunya una modificaci legal que permeti retornar la Llei del Memorial Democrtic al seu redactat original, anullant els canvis introduts per CiU, i en especial, aquells que restringeixen la participaci ciutadana. Garantir que la seu del Memorial Democrtic se situ al centre de la ciutat de Barcelona, en un edifici pblic, assegurant de forma urgent, que tots els equipaments que requereix una instituci de memria i homologable a institucions semblants daltres pasos del mn. Sha dassegurar la seva capacitat per dur a terme una programaci estable dactivitats cviques, culturals, educatives i de participaci social.
180

898.

899.

900.

Tornar a dotar, malgrat les dificultats econmiques, al Memorial Democrtic dels recursos econmics suficients per desenvolupar amb eficcia i dignitat la seva tasca. El Govern ha de tornar a atorgar a les poltiques de memria la importncia que es mereixen. Reactivar la Xarxa dEspais de Memria repartits pel territori, com el Museu de lExili a la Jonquera (Alt Empord) o el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de lEbre) a les Terres de lEbre i tornant a impulsar el Memorial Walter Benjamin a Port-Bou (Alt Empord). Cal definir els instruments organitzatius, de gesti i de seguiment dels ens adherits a la xarxa i dotar-los dels recursos necessaris per exercir les seves funcions i dinamitzar els territoris on es troben. Donar compliment a la Llei sobre la localitzaci i la identificaci de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificaci de les fosses comunes. Gestionar el Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista com a registre administratiu en el qual shan dincloure les dades que facilitin les tasques de localitzaci i identificaci. Configurar el Mapa de la repressi a Catalunya i posar-lo a disposici del pblic. Promoure, en collaboraci amb ladministraci local, la senyalitzaci i dignificaci de les fosses comunes ubicades en cementiris i recuperar-les com a espais de memria. Instar als ajuntaments afectats, a partir del Cens de Simbologia Franquista elaborat pel Memorial Democrtic a retirar els vestigis anacrnics dexaltaci de la dictadura i a substituir-los per smbols democrtics. Dur a terme lestudi de la repressi franquista a Catalunya que doni com a resultat lelaboraci dun Llibre Blanc en format de catleg digital. Donar continutat al Banc Audiovisual Memorial Democrtic a partir de lenregistrament de nous testimonis. Crear un portal de vctimes de la guerra civil i persones represaliades pel franquisme que reculli la informaci bsica de les diferents bases de dades que actualment es troben disperses. Reprendre de forma immediata la collaboraci econmica amb associacions memorialistes, centres destudis, universitats i fundacions. Impulsar un Pla dActuaci en collaboraci amb altres administracions pbliques per tal de preservar la documentaci, catalogaci, informatitzaci i digitalitzaci dels diferents arxius judicials, policials o militars. Promoure des del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat lexigncia a les Corts espanyoles i al Govern central de poltiques contra la
181

901.

902.

903.

904. 905.

906.

907. 908. 909.

910. 911.

912.

impunitat jurdica i danullaci dels judicis perpetrats pel franquisme: el del president Llus Companys i els de la resta de persones afectades.; aix com al compliment de la Llei de la Memria Histrica en tots els seus apartats. Instar tamb al Govern central a acabar amb la vergonya que suposa encara avui el Valle de los Cados, comenant per traslladar les restes del dictador Franco fora dun recinte que s propietat de lEstat.

182

Eix lacitat. Per una societat laica

La lacitat s indispensable per a una convivncia ciutadana fonamentada en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerncia activa i del respecte democrtic per a totes i cadascuna de les opcions filosfiques personals de creena o de ra; alhora s la garantia dun poder pblic al servei de tota la ciutadania i dun ordenament jurdic que garanteixi els drets fonamentals i comuns per a tota la poblaci. Si aquest ha estat sempre un principi irrenunciable, la seva consecuci s ara una urgncia perqu a la societat catalana hi ha canvis que ens reclamen nous plantejaments. La involuci de la societat espanyola i catalana dels darrers anys en el terreny de la separaci dEsglsia i Estat ha estat gravssima. Les actuacions en lmbit de leducaci, presncia ostentosa de representants oficials de Govern estatal i autonmic en actes religiosos de tota mena: visites papals, beatificacions i festes patronals, o la instauraci de celebracions litrgiques el Dia de les Esquadres, acompanyades de les declaracions de la Conferncia Episcopal no tan sols en terrenys morals, sin tamb en qestions com la unitat dEspanya, ens retornen al nacional catolicisme de la dictadura franquista. Alhora lEsglsia Catlica continua gaudint de privilegis econmics com lexempci dimpostos, la immoralitat de les immatriculacions, el finanament a travs de la declaraci de la renda i el pagament dels professors de religi o dels concerts educatius. I tot aix en un moment en qu la situaci econmica greu incideix i castiga els ms febles i augmenta la pobresa duna gran part de la poblaci, lEsglsia renuncia a la lluita per a la justcia social i opta per incrementar la caritat Propostes

913.

Els drets socials per a tothom, amb especial cura dels ms vulnerables: persones aturades, homes i dones migrades amb situaci irregular, pensionistes, famlies monoparentals sense recursos suficients. Redistribuir la riquesa, no augmentar la caritat. La igualtat en el tractament de lexercici de la llibertat de pensament i creena, superant lactual iniquitat entre les conviccions religioses (i de manera privilegiada la confessi catlica) i les daltres tipus. Fora els privilegis de lEsglsia Catlica. El dret dels menors a no ser adoctrinats en els centres de formaci pblics i concertats. La religi fora de lescola. La revisi del rgim tributari o de benefici fiscal de totes les entitats o associacions no lucratives que hagin estat declarades dinters pblic. Que lEsglsia Catlica i les altres confessions religioses, les seves organitzacions i centres de proselitisme, paguin lIBI. La prohibici de celebracions litrgiques en actes oficials, la presncia dels smbols religiosos i lassistncia a actes confessionals dels representants
183

914.

915. 916.

917.

pblics en lexercici de les seves funcions. Que es faci efectiva la separaci d'Esglsia i Estat.

918.

I totes les altres qestions que vetllin per la dignitat de les persones i lexercici del dret de llibertat de conscincia en lmbit privat individual, i la utilitzaci respectuosa de lespai pblic per a les seves manifestacions collectives. Que les creences religioses no condicionin la legislaci ni en les accions dels governs. El Parlament i el Govern de Catalunya impulsaran la modificaci dels tractats, acords o lleis contrries a la lacitat de lEstat, a la convivncia plural en igualtat de drets i deures, i al respecte a totes les opcions de pensament i conscincia. Per una nova llei de llibertat de pensament i de conscincia. Derogaci dels Acords de lEstat Espanyol amb la Santa Seu. Per aconseguir-ho, s necessria la concurrncia de la societat catalana en el seu conjunt: dels partits poltics, de les associacions, entitats i plataformes cviques. s per aix que a ICV-EUiA ens sumem a la iniciativa de diverses entitats cviques i reclamem un Pacte Nacional que tingui com a eix fonamental la Lacitat.

919.

920.

Perqu la lacitat garanteix el coneixement cientfic, humanista i no doctrinari. Perqu la lacitat no propicia la ignorncia del fet religis, sin que el contempla en una formaci humanstica integral: histria, pensament, art, cincia La pluralitat no es pot reduir a una multiconfessionalitat segregativa. Perqu la lacitat s garantia dequitat entre totes les formes de pensament i creences. Perqu la lacitat garanteix poder viure amb coherncia totes les opcions de vida i la dignitat de les persones en el moment de la mort. La lacitat ha de ser el principi que regeixi la convivncia ciutadana, que impulsi la construcci dun espai pblic fonamentat en les drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerncia activa i del respecte democrtic per a totes i cadascuna de les opcions filosfiques i religioses personals. La lacitat no s nicament neutralitat religiosa de lEstat. La lacitat suposa ser actiu/combatiu amb totes les creences o formes de pensament contrries a les lleis democrticament aprovades. s una manera activa dentendre la convivncia pacfica entre iguals.

184

Eix cooperaci, pau i drets humans

A. Cooperaci i desenvolupament
Els dos anys de govern de CiU shan caracteritzat per el desmantellament de lAjuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i per labandonament de la poltica de cooperaci al desenvolupament com a poltica pblica. La cooperaci pblica ha estat qui ha patit en ms intensitat les retallades que sens dubte tenen un component especialment ideolgic en aquest cas. LAOD el 2010 era de 49 milions deuros i el 2012 sha redut drsticament fins els 9,5 milions, amb una retallada del 83% del pressupost. Alhora la Generalitat i altres administracions tenen un deute amb les ONG de prop de 10 milions d'euros, dels quals el 90% s un deute adquirit per l'Agncia Catalana de Cooperaci. Aquesta situaci a ms de suposar un desmantellament de les poltiques pbliques de cooperaci ha posat en crisi a moltes ONG catalanes i ha fet redefinir o fins i tot tancar nombrosos projectes en marxa a pasos del sud. Objectius Rescatar la cooperaci pel desenvolupament i mantenir la cooperaci com a una poltica pblica de la Generalitat de Catalunya. Dotar a lAOD catalana de recursos suficients per poder garantir que aquesta poltica pblica pugui ser efectiva. LAOD catalana ha de ser no retornable. La cooperaci al desenvolupament ha de tenir com a objectius la coherncia de les poltiques de tot el govern, la sensibilitzaci per canviar el patrons de consum i creixement del nord, i denunciar les desigualtats causades per el sistema econmic vigent, la lluita contra la pobresa, la sobirania alimentria, la salut, i les poltiques de gnere.

Propostes

921. 922.

Pacte Nacional per la Cooperaci al Desenvolupament. Volem un gran acord per mantenir la poltica pblica de cooperaci. Establir un nou calendari econmic que permeti en primer lloc recuperar els recursos econmics destinats el 2010 i fixar un nou horitz per assolir el 0,7% a mig termini. Redefinir el Pla Director de Cooperaci per destinar el 50% dels recursos a la sensibilitzaci per tal de conscienciar a la poblaci catalana sobre la necessitat dun canvi en les pautes de consum, i sobre les desigualtats que genera el sistema econmic i les poltiques neoliberals.

923.

185

924. 925. 926.

Establir un calendari de pagament real i efectiu dels deutes de la Generalitat amb les ONG catalanes. El 100% de lajuda de la Generalitat ha de ser no retornable i no lligada a l'exportaci de bens i recursos del pas. Reflotar lAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament com lorganisme de gesti de la poltica de cooperaci del Govern de la Generalitat.

927. 928.

Manteniment del Shara Occidental com un pas prioritari en la cooperaci al desenvolupament. Lestabliment duna estratgia de poltica multilateral de cooperaci al desenvolupament per garantir un control i seguiment dels recursos que s'han destinat a aquests organismes. Garantir que les poltiques de cooperaci al desenvolupament, drets humans i pau constitueixin els vectors principals de la poltica dacci exterior de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit sestabliran condicionalitats democrtiques i de promoci dels drets humans en el marc de la cooperaci oficial amb organismes pblics del sud.

929.

B. Pau i drets humans

Catalunya s un pas de pau. En nombroses ocasions la seva societat ha demostrat un ferm comproms per la transformaci pacfica dels conflictes i la promoci dels drets humans. Les lleis de foment de la pau (2003) de creaci de l'ICIP (2007), les mobilitzacions contra la guerra i fins i tot l'Estatut denoten aquest tarann pacfic. La Generalitat de Catalunya, com a administraci de la nostra societat, tamb ha de assegurar aquest comproms amb la pau, no tan sols des de les unitats ms directament implicades (ICIP, ACCD), sin des de tots els departaments. La promoci de la Pau i dels drets humans constitueixen poltiques pbliques que des de sectors conservadors s considera haurien de ser implementades de forma exclusiva per la societat civil. Sempre hem cregut en la gran vlua de la societat civil organitzada, i precisament per aix hem intentat traslladar els seus interessos i les seves preocupacions a lacci pblica. I ho hem fet des del consens i la conscincia que ladministraci no ha dactuar substituint el dinamisme de les ONG i els moviments socials. Tanmateix aix no s obstacle per que des del Govern es demostri un comproms amb els drets humans i una voluntat de lluita contra la guerra com a instrument per resoldre els conflictes. Ens trobem en un context de fortes retallades en el sector pblic amb impactes especialment greus en la sanitat, leducaci i les poltiques socials. Alhora la despesa del 2012 del Ministeri de Defensa (que representa noms una part de la despesa militar) sha incrementat un 16,88% respecte a lany anterior. Objectiu
186

Les poltiques de promoci de la pau i la defensa dels drets humans han de continuar sent una poltica pblica. La promoci de la pau i els drets humans han fer de Catalunya un referent internacional. I el foment de la Pau i dels drets humans no han de ser tan sols objectius de les respectives unitats, sin de tot el conjunt de ladministraci. Propostes

930.

Treballar i pressionar des del Parlament de Catalunya i des del Govern catal per tal que la despesa militar de lEstat es vagi reduint de forma progressiva i, aix, alliberar aquests recursos per a poltiques socials. Rebutjar la installaci o permanncia a Catalunya dindstries i processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar. Les accions pbliques de promoci empresarial, de foment dun pol estratgic o dimpuls de lnies de recerca, seran sempre de caire estrictament civil i deixant fora la indstria militar. Condicionar les relacions exteriors de Catalunya i els acords comercials amb altres pasos al compliment dels drets humans. La Generalitat no signar acords comercials amb aquells pasos que no respectin els drets humans i utilitzin la guerra com a instrument per a la resoluci de conflictes. Alhora tampoc no establir acords comercials amb aquelles empreses que no respectin els drets humans i aprofitin les situacions de conflicte per treuren benefici. Anullaci dels acords bilaterals Catalunya-Israel, aix com la demanda perqu el Govern de lEstat espanyol defensi a Brusselles lanullaci dels corresponents a la Uni Europea i Israel, fins que aquest Estat no demostri un autntic comproms amb la promoci dels drets humans. Des de la solidaritat amb el poble palest, donem suport a la campanya BDS (Boicot, Desinversions, Sancions). Els espais de formaci i lleure (centres educatius, festes, fires, salons de la infncia, ensenyament, etc.) han de ser espais preservats de la propaganda i lapologia militarista. Demanem que el Govern i el Parlament catal vetllin per evitar la presncia de lexrcit en aquests espais i entorns. La poltica de promoci de la pau i els drets humans ha de continuar sent una poltica pblica i comptar amb els recursos suficients. Mantenir el suport a lInstitut Catal Internacional per la Pau (ICIP) aix com seguir garantint-ne la seva independncia. Mantenir el Consell Catal de Foment de la Pau com a taula de dileg i concertaci entre universitat, mn acadmic, Administraci pblica i societat civil. Demanar la retirada del pla de militaritzaci de lensenyament anomenat cultura de defensa, incompatible amb leducaci per la pau. Suport i seguiment dels tractats internacionals que prohibeixen les mines antipersona i les bombes de dispersi.
187

931.

932.

933.

934.

935. 936. 937. 938. 939.

940. 941.

Suport a la lluita global per labolici de les armes nuclears, una amenaa real a la supervivncia de la humanitat. Suport als processos diplomtics i civils oberts en la lluita contra la proliferaci de les armes petites i lleugeres, i impulsar el rebuig global a ls darmes amb urani empobrit. Refermar el suport de Catalunya a la creaci dun Tractat sobre Comer dArmes que, de forma efectiva, estricta i vinculant, posi el comer darmes sota control i impedeixi les transferncies que alimenten genocidis i matances. Assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violncia aix com en la denncia dels qui la promouen i lexecuten. Establiment dacords amb les NNUU i daltres organitzacions internacionals, per tal dimpulsar el perfil de promoci de la pau i dels drets humans de Catalunya. Augmentar la participaci de la Generalitat de Catalunya en organismes internacionals en lmbit dels drets humans i de promoci de la Pau. Treballar per tal de poder aplicar a les despeses de la Generalitat criteris de comer just, promoci dels drets humans i defensa de la pau. s necessari posar en prctica lestudi sobre laplicaci de criteris de drets humans en la contractaci pblica, i avanar en la coherncia en matria de contractaci de bns i serveis. Creaci duns Cossos civils de Pau com proposen les entitats; de tal manera que Catalunya pugui comptar amb una capacitat activa en la construcci de pau i la transformaci i prevenci de conflictes. El Govern i el Parlament han dexpressar el sentit de la societat catalana i demandar en les instncies estatals i internacionals la reducci de la despesa militar, i acabar amb la participaci espanyola en la guerra dAfganistan, tot retirant les tropes i evitant el suport logstic des del nostre territori a exrcits en guerra, com ho s latracament dels vaixells de la VI flota dels EUA al port de Tarragona. Alhora la Generalitat de Catalunya donar suport a les iniciatives municipals de promoci de la pau i dels drets humans com, per exemple, la xarxa d'alcaldes per la pau.

942.

943. 944.

945. 946.

947.

948.

188

Eix mitjans de comunicaci. Retornar el pluralisme als mitjans de comunicaci de titularitat pblica
Aquesta legislatura sha produt una forta regressi a partir de la Contrareforma de les lleis audiovisuals, propiciada per CiU i el PP en els dos ltims anys. Sha potenciat el control governamental sobre el Consell de Govern de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) TV3 i Catalunya Rdio amb un consell de govern on la dreta (CiU i PP) tenen majoria absoluta i sha posat en qesti la independncia informativa daquests mitjans. Proposem el retorn a una llei ms plural i representativa com lanterior. Cal fer front als intents privatitzadors i liquidadors de les radiotelevisions autonmiques que ha obert la Ley General del Audiovisual del PP (aprovada amb labstenci de CiU) i garantir el manteniment del model de servei pblic de TV3 i Catalunya Rdio, dels llocs de treball i la capacitat productiva dels mitjans pblics audiovisuals de Catalunya. En aquesta lnia, els treballadors del grup han de participar en lelaboraci del contracte-programa del CCMA. Pel que fa als mitjans de comunicaci locals, cal trencar amb lactual tendncia retalladora i de desmantellament, potenciant mecanismes de collaboraci a travs de la XAL i tamb amb el CCMA. La informaci i comunicaci a travs dels nous mitjans digitals (Internet, xarxes socials, telefonia mbil) est tamb sotmesa a la pressi i control dels grans grups de comunicaci, que sovint concerten els seus interessos a travs doligopolis. La nostra proposta s potenciar les xarxes cviques i socials independents i la generaci de pensament crtic en els nous suports de comunicaci. Objectius Garantir el pluralisme i la independncia al sistema de comunicaci audiovisual de titularitat pblica garantint que tant al CCMA, com a lrgan de govern del Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC) hi sn presents totes les sensibilitats existents a la nostra societat.

949.

Canviar les lleis del CCMA i del CAC que CiU, amb el suport del PP, van modificar, trencant el consens majoritari que en aquesta matria havia existit en els darrers anys. Lobjectiu de la modificaci legislativa s tornar a introduir la necessitat daconseguir majories qualificades en la presa de les grans decisions (elecci dels rgans de govern, contracte-programa, pressupostos) i el pluralisme com a garantia dun sistema audiovisual catal de qualitat i reflex de la societat. Garantir una informaci independent i professional en els mbits local, nacional, estatal i internacional, amb lobjectiu de facilitar la polititzaci i la participaci ciutadana en la gesti de la informaci. Considerar la ficci tant important com la informaci, alhora dentendre i comprendre la realitat. Amb aquesta finalitat simpulsar el teixit creatiu dels professionals en tots els mbits de la comunicaci.

950.

951.

189

Objectiu Defensa del model de mitjans pblics i garantia que els operadors privats compleixin els compromisos concessionals adquirits (llengua, informaci, producci prpia, etc.).

952.

Impulsar la collaboraci entre els operadors que formen part del sistema pblic audiovisual catal. Shan de generar sinergies entre els mitjans dependents del CCMA i els mitjans pblics adjudicataris de freqncies de la TDT local. Per fer viable un sector audiovisual de proximitat, veritablement arrelat al territori, caldr que el govern doni suport a estructures que tinguin com a finalitat potenciar aquest mbit de la comunicaci i facilitar la generaci de sinergies entre els diferents actors. Reforar les funcions del CAC, garantint que podr desenvolupar plenament les funcions prpies duna autoritat reguladora i independent del sector audiovisual de Catalunya.

953.

954.

Objectiu Manteniment del sistema mixt de finanament dels mitjans de titularitat pblica.

955.

Mantenir el sistema mixt de finanament a travs daportacions de les administracions pbliques i aconseguint recursos a travs de la publicitat. En el context actual i el dels propers anys, aquesta s lnica garantia duns mitjans audiovisuals de titularitat pblica de qualitat que compleixin la funci social que els pertoca i arribant, de forma transversal, al mxim de poblaci. Posar fi a ls partidista de les subvencions.

Objectiu Refor del paper en la cohesi social.

956.

Enfortiment del potencial dels mitjans audiovisuals com a eines educadores en la seva dimensi informativa, cultural i simblica, i refor del seu paper en la cohesi social, especialment dels mitjans pblics per tamb dels privats.

Objectiu Impulsar i garantir les emissions de RTVE en catal.

957.

Aprofitar les possibilitats tcniques de la TDT per garantir que tots aquells continguts (pellcules, sries, documentals, etc.) que emeten els operadors dmbit estatal, ja siguin de titularitat pblica o privada, es donin com a mnim en una de les llenges oficials, a ms del castell.

Objectiu Cobertura institucional a les rdios i televisions comunitries (Tercer Sector) per tal que puguin desenvolupar les seves funcions fins que no es planifiqui per part
190

del Govern de lEstat lespai radioelctric que ha de permetre ladjudicaci de freqncies per a aquest sector.

958.

El Govern de la Generalitat ha dinstar el Ministeri dIndstria, titular daquesta competncia, a redactar el Pla Tcnic que adjudiqui freqncies per a les rdios i televisions comunitries o del Tercer Sector.

Objectiu El centre emissor de TVE a Sant Cugat ha de ser, tamb, centre de producci de continguts per a Catalunya i per al conjunt de lEstat.

959. 960.

Garantir una franja estable en les emissions en catal de TVE. Impulsar que el segon canal de TVE, La 2, sigui gestionat des del centre territorial que la Corporacin t a Sant Cugat del Valls.

Objectiu Millora dels Drets Laborals dels periodistes.

961.

Impulsar una llei que reguli els drets laborals dels periodistes centrada, principalment, en els professionals ms desprotegits i dbils de tota la cadena informativa (periodistes que cobren per pea informativa, determinat tipus de corresponsal, regulaci i protecci de la tasca dels becaris) i un Estatut del Periodista Professional que protegeixi i doni garanties als professionals que treballen en els mitjans de comunicaci amb lobjectiu que aquests puguin exercir plenament la seva funci social.

Objectiu Incorporar la perspectiva de gnere tant en la gesti com en els continguts dels diferents mitjans de comunicaci pblics i privats.

962.

Impulsar poltiques per promoure canvis en el conjunt dels mitjans de comunicaci perqu la representaci de les dones sigui adequada a la seva importncia demogrfica. Garantir la presncia de les dones en els mitjans de comunicaci, en el llenguatge, en les estadstiques, en la investigaci Incorporar la perspectiva de gnere en la programaci de continguts. Utilitzar el llenguatge no sexista. Evitar l's del mascul genric. Elaborar una guia destil sobre el tractament de la violncia masclista, la representaci grfica i el tractament de la imatge de les dones en tots els mitjans de comunicaci pblics i privats.

963. 964. 965. 966.

191

Objectiu La cooperaci amb els territoris de parla catalana.

967.

Impulsar els acords de reciprocitat corresponents entre els mitjans de comunicaci pblics, per tal que es puguin veure en les televisions dels territoris de parla catalana.

192

Bloc 5. Programes transversals

Poltiques feministes per una societat 50/50
ICV-EUiA vol un gir cap a un sistema econmic ecolgica i humanament sostenible, el qual sigui realment equitatiu per a dones i homes. Volem una societat organitzada sobre la base dun repartiment real i igualitari dels rols, el poder, els recursos i els espais. En un context de crisi en el qual ens trobem, sn ms necessries que mai les poltiques per lluitar a favor dels drets de les dones. No podem permetre que es faci ni un pas enrere o que soblidin. Una democrcia sense igualtat real de dones i homes reals s una democrcia inacabada. Volem una organitzaci social que fomenti decididament la igualtat de gnere ICV-EUiA creiem que sha de provocar un canvi cap al benestar quotidi com a font de riquesa econmica, i aix significa reorientar la despesa pblica invertint en serveis a les persones. A la vegada, el canvi de model econmic exigeix un canvi en les relacions entre homes i dones, tot incloent propostes per a modificar un sistema econmic capitalista i patriarcal que perjudica a les dones.

A. Treball
Objectiu Poltiques proactives per la lluita contra la desigualtat que pateixen les dones en el mercat laboral i la necessitat dincloure la perspectiva de gnere en les mesures que es prenguin per lluitar contra la crisi.

968.

Pla Integral contra la Feminitzaci de la Pobresa. Amb mesures especfiques per combatre latur de llarga durada. Creaci de nous serveis de benestar especialitzats, en funci de les diverses necessitats de les dones que pateixen situacions de gran dificultat econmica i exclusi social. Fer un pacte nacional pel repartiment equitatiu dels treballs i la racionalitzaci dels horaris laborals que impliqui a administracions, empreses i a la ciutadania. ICV-EUiA vol crear un debat ciutad sobre com es gestionen els temps de treball, de lafectivitat, de quina manera sestan cobrint les necessitats de la quotidianitat i quin paper juguen homes i dones a la societat. Sha dincloure el temps reproductiu, de cura de les persones com a temps valoritzat i visibilitzat, i contemplar-lo dins de les necessitats de les persones. Homes i dones shan de responsabilitzar per igual dels mbits pblic i privat. Aplicar mesures que garanteixin de forma efectiva la igualtat salarial entre dones i homes. Endurir la legislaci pel que fa a la discriminaci salarial, obligant al desplegament de mecanismes de control i sanci. Reforar les inspeccions de treball a les empreses per tal de detectar situacions de discriminaci laboral vers les dones i/o incompliments de la Llei digualtat, amb personal format en equitat de gnere i sancions clares.
193

969.

970.

971.

972. 973.

Reformar els permisos per naixement/adopci (maternitat i paternitat) per tal que els dos siguin iguals, intransferibles i amb la mateixa part obligatria. Potenciar locupaci femenina als sectors mediambientals i denergia, potenciant lautoocupaci i fent mfasi en els ajuts a les cooperatives. Aplicar mesures per potenciar la presncia de dones en la formaci tcnica, cientfica i tecnolgica. Plans amb mesures concretes per tal dequilibrar el nombre de dones en aquelles empreses dels sectors productius que estiguin molt masculinitzats. En aquelles empreses que rebin ajuts pblics, aquests shauran de condicionar a la implantaci efectiva daquestes mesures. Alhora, tamb shan de fer plans especfics per incorporar homes als sectors que estan altament feminitzats. Incorporar al sector pblic, clusules digualtat als plecs de condicions de les contractacions i fer el seguiment del seu compliment. Impulsar programes especfics de formaci i inserci laboral per a dones migrades, crear programes de foment de lautoocupaci i agilitzar la convalidaci dels ttols universitaris. Garantir per part de les administracions programes pblics que facilitin o afavoreixin la inserci laboral de les dones, s a dir, itineraris integrals: orientaci + formaci + ocupaci. Pla d'Ocupaci per a dones del mn rural que potenci els nous filons docupaci i leconomia verda: serveis a domicili, cura de nens i nenes, turisme rural, centres de dia i residncies de gent gran i persones dependents, agricultura ecolgica i de qualitat, ecoturisme, venda de productes agrorurals delaboraci prpia, etc.

974.

975.

976.

977.

B. Estat de Benestar
Objectiu Enfortiment de lEstat de Benestar: Leconomia al servei de les persones.

978.

Abordar la feminitzaci de la pobresa: poltica de garantia de rendes i mnim vital garantit. Desenvolupar plans especfics per abordar les necessitats dels collectius amb ms taxa de risc de pobresa, les nenes menors de 16 anys, les famlies monomarentals i les dones majors de 64 anys. Garantir el desplegament de la Llei 39/2006 de promoci de lautonomia personal i datenci a les persones en situaci de dependncia, com a eina fonamental per exercir el dret a la vida independent i a la igualtat doportunitats de les persones amb diversitat funcional, de les dones que es veuen forades a latenci no professional i de les professionals que romanen en leconomia submergida.

979.

194

980.

Ms formaci i ms valoritzaci professional de locupaci en el sector del benestar social. Shan de garantir unes condicions laborals i salarials dignes, amb una formaci de qualitat. Millorar les pensions de vidutat ms baixes fins a constituir el 75% del salari o la pensi de la parella, arribant al 100% en cas que els ingressos resultants siguin inferiors als ndex de renda mnima. Cap pensi per sota de lIndicador de Renda de Suficincia de Catalunya (IRSC) que actualment s de 569 mensuals. Supressi del lmit del 25% autonmic per a complementar les Pensions No Contributives (PNC) tenint en compte lincrement del cost de la vida.

981.

982.

C. Drets de les Dones

Objectiu Garantir els Drets de les Dones. Una reivindicaci encara necessria. En la lluita contra la violncia masclista cal: Prevenir. Cal avanar substantivament en la sensibilitzaci, la prevenci i la detecci. La fase preventiva ha de passar a ser tamb prioritria en labordatge de la violncia masclista impulsant leducaci afectivo-sexual per a la socialitzaci preventiva de les violncies masclistes. Dotar. Cal garantir una dotaci pressupostria suficient per assegurar leficcia de les mesures integrals regulades per llei. s imprescindible incrementar els mitjans materials i humans amb els que treballen els i les professionals dels mbits sanitari, social, jurdic, policial i judicial. Formar. Cal reforar la formaci obligatria i suficient en gnere i en violncies masclistes, adreada al conjunt de professionals que intervenen en litinerari de les vctimes, en particular, als jutges i jutgesses i loficina judicial. Analitzar. Cal sistematitzar la recollida dinformaci i unificar-ne de criteris per a aconseguir un tractament efectiu de les dades, amb la creaci dun observatori de les violncies masclistes. Per altra banda, cal avaluar el funcionament dels jutjats especialitzats en relaci als jutjats habituals, tenint en compte les opinions de la resta de professionals de lmbit judicial, de les prpies vctimes i de les organitzacions de dones. Protegir. Proposem la incorporaci del dret de la dona vctima a no coincidir amb el seu agressor en les dependncies policials i judicials. Demanem el ple compliment de les mesures legislatives i la garantia efectiva de la protecci de les vctimes i testimonis en totes les diligncies processals, incls el seu dret a no declarar davant de lencausat. Les mesures de vigilncia han defectuar-se sobre lagressor i no sobre la dona vctima. Respondre. Cal reforar la modalitat processal dels judicis rpids per tal devitar situacions dimpunitat efectiva. s important fer les modificacions legals
195

que assegurin que totes les vctimes en situaci de risc obtenen un ordre de protecci judicial. Reparar. Cal garantir els drets de les vctimes a obtenir reparaci. Per altra banda, s imprescindible suportar econmicament les dones durant el procs de sortida de la llar i ubicaci/reubicaci laboral. En els casos dassetjament laboral, proposem el dret a atur i indemnitzaci en cas de condemna favorable.

983. 984.

Elaborar una Llei digualtat real entre dones i homes catalana. Crear un rea digualtat institucional, depenent de Presidncia, per tal de garantir la transversalitat de la perspectiva de gnere i les poltiques digualtat a tots els departaments i lacci de govern, amb agents digualtat a cada departament. Les comissions de designaci del govern, els nomenaments als rgans de presa de decisions i de direcci dels departaments de la Generalitat de Catalunya i els organismes que en depenguin han de ser de tipus paritari. Garantir la qualitat de la formaci en perspectiva de gnere, establint criteris homogenis. Prendre mesures perqu les persones professionals en igualtat de gnere exerceixin les seves tasques amb criteris de qualitat tcnica. Promoure les accions necessries des de la Generalitat i en coordinaci amb el govern central per impulsar la regulaci de les professions de la igualtat de gnere. Salut reproductiva i sexual. Lavortament ha de ser totalment gratut, garantint la transparncia absoluta en el finanament de les intervencions. Shan dimplementar programes deducaci sexual a totes les esferes educatives. Planificar i instaurar amb eficcia laccessibilitat als mtodes anticonceptius dins la cartera de serveis de la xarxa pblica, tal i com tamb marca la llei. Tamb demanem derogar aquells aspectes de la llei on lEstat exerceix una tutela sobre el dret de la dona, lesionant aix la seva autonomia, tant pel que fa als 3 dies de reflexi obligatoris abans de la prctica dun avortament, com per la necessitat dacompanyament de les dones de 16 i 17 anys. Reconixer els drets de les persones treballadores del sexe. s necessari regular la prostituci aplicant la llei als diferents aspectes d'aquesta activitat (relacions laborals, situaci sanitria, fiscalitat) i atorgant el reconeixement de prestacions socials (dret a l'atur, baixa per malaltia, etc.), aix com pensions dignes. Les persones que lliurement decideixen exercir la prostituci han de tenir els mateixos drets i deures que la resta de la ciutadania. Tamb shan de fer plans especfics destinats a aquestes dones en cas que vulguin deixar dexercir la prostituci (lluita contra la pobresa, accs a la formaci, inserci laboral etc.). Establir mecanismes de protecci per a les persones que denuncien explotaci sexual. Sha de lluitar amb tota contundncia per desmantellar les xarxes de trfic de blanques, amb coordinaci internacional i garantint la protecci i els drets a les vctimes. Incorporar els principis de la coeducaci a tots els materials educatius, a la formaci inicial del professorat i tamb als projectes educatius dels centres, dotantlos recursos per elaborar un Pla Coeducatiu propi que impliqui les AMPA.

985.

986.

987.

988.

989.

196

990.

Impulsar la recerca mdica en el camp de la salut de les dones. Promoure que Catalunya sigui pionera en la recerca i l'estudi de la salut de les dones amb l'impuls de grups de treball, estudi i coneixement. Promoure estudis i investigacions de gnere en tots els mbits i disciplines (treball, salut, urbanisme, comunicaci, etc.), aix com la incorporaci a lensenyament de les aportacions de les dones. Obligar a que les futures llistes electorals siguin paritries i en cremallera per al Parlament de Catalunya. Crear una figura adjunta al Sndic de Greuges que sigui responsable de la tutela dels drets fonamentals de la igualtat real i la no discriminaci per ra de sexe. Pressupostos amb perspectiva de gnere. Els pressupostos de les administracions pbliques han dincorporar la perspectiva de gnere com a instrument per analitzar i, si cal, modificar la despesa pblica si no sest assignant de forma equitativa. Aix implica: Recollida dels indicadors pressupostaris desagregats per sexes, tant pel que fa a la despesa pblica com als ingressos. Visibilitzaci de les persones a les quals va destinada la despesa pblica, i incorporaci del criteri de diferncies de gnere a lhora dassignar els recursos pblics. Comptabilitzaci del treball productiu no remunerat a lhora de planificar la poltica econmica. Incorporar el treball reproductiu en les estadstiques oficials. Participaci de diferents collectius de dones i del moviment feminista en algun dels aspectes de lelaboraci dels pressupostos per tal de fomentar la transparncia, la rendici de comptes i leficcia.

991.

992. 993.

994.

995.

Aplicar mesures dacci positives per a que les dones estiguin representades al llocs de decisi, a lmbit social, poltic i econmic, amb un presncia equilibrada de com a mnim el 40%. Impulsar poltiques per promoure canvis en el contingut dels mitjans de comunicaci perqu la representaci de les dones sigui adequada a la seva importncia demogrfica i que els valors que es transmetin puguin transformar les condicions que impedeixen el seu progrs social.

996.

197

Eix de desigualtat generacional i emancipaci juvenil

A. Emancipaci Objectiu
Reduir latur juvenil Propostes

997. 998.

Revocar la reforma laboral que fa ms precaris a tota una generaci, genera ms atur i desincentiva la creaci de llocs de feina de qualitat. Pla de Xoc per l'Ocupaci Juvenil, actualitzant i renovant l'Acord de Mesures per l'Ocupaci Juvenil 2009-2012 i incrementant les inversions especfiques en inserci laboral. Clarificar la situaci de les persones becries i del personal de recerca de les universitats i institucions de recerca. Els becaris i les becries han de realitzar tasques essencialment lligades a la seva formaci en recerca, i els investigadors i les investigadores han de ser, a tots els efectes, personal al servei de la instituci en la qual treballen, amb el reconeixement de tots els drets laborals que comporta. Cal evitar ls dels convenis per donar aparena legal a realitats laborals que haurien de quedar reconegudes mitjanant contractes. Realitzar una intervenci governamental especfica en matria de supervisi de la contractaci de gent jove, perseguint decididament les situacions i sistemes de subcontractaci encoberta beques, contractes daprenent, convenis de prctiques fraudulentes i lencadenament indefinit de contractes temporals. Replantejar els perodes de prctiques obligatries dels Cicles Formatius, augmentant-ne els continguts formadors i reconeixent els drets de lalumnat tals com labsncia per malaltia, labonament del transport, el dret de vaga, etc. Exercir un control pblic sobre els contractes dagent comercial i els falsos autnoms, habituals en les empreses de publicitat i mrqueting, aix com fiscalitzar la veracitat i transparncia de les ofertes laborals per a joves de les principals pgines web per cercar feina. Dotar de recursos suficients i modernitzar el SOC. Situar a les persones joves aturades entre el collectiu datenci prioritria. Fer que la gesti pblica sencarregui de les ofertes de treball limitant aix les contractacions via ETT, de les quals molts i moltes joves en sn afectats; i crear des de la gesti catalana un control dels contractes a disposici, que fan les Empreses Temporals amb altres empreses, sempre tenint en compte les condicions laborals de les persones, el sou, i el nivell de vida daquestes. Dotar el territori catal de les Oficines Joves necessries per donar lassessorament i els serveis necessaris, tamb en matria laboral, al jovent.
198

999.

1000.

1001.

1002.

1003.

1004.

Aconseguir, aix, que les empreses privades de collocaci i les empreses de treball temporal siguin del tot innecessries.

1005.

Dur a terme un pla de mesures de retorn pels i les joves que han hagut demigrar involuntriament a lestranger per la manca de feina i dexpectatives laborals. Evitar que el fet de ser jove suposi una discriminaci salarial. Sancionar aquelles empreses que utilitzin dobles escales salarials. Disposar de tota la infraestructura necessria per oferir a totes les persones joves en situaci datur, en el termini mxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a travs del Servei dOcupaci de Catalunya o les Taules dEmancipaci Juvenil. Impulsar programes especfics de foment de lemprenedoria i el lideratge entre les dones joves per tal de contribuir a revertir el biaix de gnere existent en el mercat laboral. Combatre la infraocupaci i la sobrequalificaci que afecta la gent jove, entesos com dues expressions dun mateix fenomen estructural, fent una aposta pels sectors econmics emergents, vinculats a lenergia sostenible, la cura de les persones i la innovaci tecnolgica, entre daltres, vinculada a lincrement dinversi en R+D+i. Apostar decididament per unes poltiques actives docupaci que possibilitin la reincorporaci formativa i la inserci laboral de joves que van tenir un abandonament escolar prematur o que shan trobat a latur arran de la conjuntura de recessi econmica en el mn de la construcci i molts altres sectors productius. Assegurar la continutat dels cursos de formaci ocupacional, escoles taller i cases doficis, escoles dadults, Programes de Qualificaci Professional Inicial (PQPI), etc. Assegurar el finanament suficient dels equips municipals de formaci i orientaci laboral, aix com mantenir les subvencions amb objectius finalistes per a formacions ofertes des de les organitzacions sindicals, tals com la Targeta Professional de la Construcci (TPC) i altres.

1006. 1007.

1008.

1009.

1010.

1011.

Objectiu Garantir que els i les joves puguin desenvolupar el seu projecte de vida autnom. Propostes

1012. 1013.

Treballar per la pujada del Salari Mnim Interprofessional a 1.000 euros, fent que daquesta manera les persones puguin viure duna manera digna. Recuperar des del Govern catal lajut de la Renda Bsica dEmancipaci per tal de compensar, transitriament, el desorbitat decalatge existent entre els nivells de renda i els preus del lloguer per metre quadrat. Avanar cap a una veritable Renda Bsica dEmancipaci. Com a alguns pasos nrdics, proposem que lestat garanteixi uns ingressos mnims als i les joves per ajudar-los a emancipar199

se i comenar a plantejar el seu propi projecte vital; precisament quan aix s necessari (durant la joventut) els ingressos dels i les joves sn ms baixos i ms inestables.

1014. 1015.

Establir un programa dajuts pels avals bancaris que molts joves han de satisfer per accedir a un habitatge de lloguer. Crear i mantenir residncies i allotjaments pblics protegits i a preus assequibles per a lalumnat desplaat durant el curs. Reduir els preus dels habitatges dels campus universitaris adaptant-los a la situaci actual de crisi, amb ingressos menors de la majoria destudiants i de reducci dels preus al mercat dhabitatge.

Objectiu Garantir laccs lhabitatge, part imprescindible per lemancipaci. Propostes

1016.

Establir un sistema de gesti destinat a controlar aquells habitatges no utilitzats durant molt de temps, i procedir a un canvi en el seu estat per tal de dotar-les dutilitat real per a la ciutadania. Despenalitzar locupaci dels habitatges no utilitzats durant 5 anys i elogiar la seva vlua com a centres socials i culturals per tal denfortir el teixit associatiu de les ciutats i els pobles. Assegurar que tots els habitatges buits sn utilitzats; obligar a llogar-los a preus baixos, expropiar-los si el propietari shi nega desprs dhaver seguit un procediment legtim danlisi i estudi del seu estat. Crear un parc dhabitatge pblic estatal i contribuir a la consolidaci dels de la Generalitat i dels ajuntaments, fent que la nova oferta dhabitatges de protecci oficial vagi destinada al lloguer o a models de cessi de ls de lhabitatge que mantinguin la propietat pblica. Reservar una quota del 50% de tot el parc dhabitatge pblic exclusivament per a menors de 35 anys, per tal de revertir la tendncia baixista de la taxa demancipaci juvenil. Assegurar i fomentar la participaci dels i les joves i els seus rgans de coordinaci en la discussi, disseny i implementaci dels plans locals dhabitatge als municipis.

1017.

1018.

1019.

1020.

Objectiu Facilitar ls del transport pblic entre els i les joves. Propostes

1021.

Crear una nova T-Jove. Garantir laccs a tots els i les joves a ttols especfics de sistemes tarifaris integrats a tot el territori fins als 30 anys, tant si sestudia com si no. Aquest bitllet haur de beneficiar als qui utilitzen el transport pblic habitualment amb importants descomptes. Tarifa nica anual de 200 euros per als menors de 30 anys en una nova T-Jove vlida per a totes les zones.
200

Rebaixa del 50% del preu per a joves en situaci datur de llarga durada, prvia certificaci.

1022.

Reintroducci de la T-Studi com a ttol integrat gratut per a joves estudiants que han de desplaar-se diriament fins un centre destudis situat en un altre municipi.

1023. 1024.

Unificar la cartera de serveis i horaris dels diferents transports pblics del territori. Garantir la mobilitat urbana nocturna mitjanant un augment dels serveis i la freqncia de pas. Ja sigui la consolidaci del metro nocturn, o la millora de les lnies de bus interurbanes; entenent les formes doci dels i les joves quan utilitzen el seu temps lliure. Promoci de ls de la bici. Impulsar un programa dabast nacional de promoci de la bicicleta entre la gent jove com a mitj de transport urb i interurb sostenible, econmic i adaptable a mltiples necessitats de mobilitat. Subvencionar la compra de bicicletes per a menors de 35 anys, fer programes de sensibilitzaci als centres educatius i fomentar la installaci de serveis de transport pblic basats en la bicicleta a les ciutats de ms de 50.000 habitants. Garantir la connectivitat amb transport pblic dels centres destudi instituts, universitats, etc. amb els municipis propers i les rees de procedncia de lalumnat, adaptant la freqncia de pas i els horaris a les necessitats de la comunitat educativa. Crear una xarxa de busos llanadora que portin de diferents municipis amb mancana de mobilitat fins a les universitats. Garantir el servei de bicing a un preu assequible i de bona qualitat, alhora de fomentar l'habilitaci de carrils bici i voreres amb prioritzaci al pas de vianants. Prioritzar els projectes tramviaris a comarques i zones metropolitanes on la mancana de transport pblic ha provocat una dependncia quasi exclusiva del transport privat. Estendre els serveis de tramvia i tren-tram al Valls i el Baix Llobregat; Tren-Camp de Tarragona; a les Terres de lEbre; i a Girona-aeroport, lanella de les Gavarres i leix Banyoles-Olot, creant noves lnies de tram per a la mobilitat urbana i interurbana de l'rea metropolitana.

1025.

1026.

1027. 1028.

1029.

1030.

B. Educaci i universitats
Objectiu Garantir l'accs a la Universitat i en tota l'educaci superior en igualtats de condicions. Propostes

1031.

Garantir laccs universal a la universitat, i rebutgem lincrement de les taxes universitries. Augmentar el nombre de beques i instaurar un sistema de
201

matrcules progressives per tal de garantir la igualtat de condicions, amb lobjectiu estratgic davanar cap a la gratutat real.

1032. 1033.

Crear un programa de beques salari que cobreixi necessitats ms enll de les taxes i d'altres despeses acadmiques. Augmentar el nombre de beques de formaci de personal investigador i les beques de mobilitat associades, recuperant la cobertura del perode de mster oficial. Trasps efectiu de les beques del MEC a la Generalitat de Catalunya. Ampliar els llindars daccs a les beques Equitat de lAGAUR, i augmentar el nombre de beques Excellncia.

1034.

Objectiu Garantir una oferta pblica de qualitat, suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educaci permanent, mplia i flexible, pensant en els canvis laborals i tecnolgics que es produeixen al llarg de la vida i que exigeixen capacitat dadaptaci i dinnovaci. Propostes

1035.

Tendir a la gratutat del material escolar i els llibres de text, en els seus diferents formats a les etapes de 3-16 anys, reforant les beques menjador, rebutjant el cobrament del tupper i assegurant que les activitats complementries (excursions i colnies) no siguin un element dexclusi o discriminaci; i revisant els concerts educatius per evitar aquells que optin per promoure la diferncia ideolgica, econmica o la selecci dalumnat. Dotar de ms oferta horria de formaci i educaci. Recuperar loferta del batxillerat nocturn en parallel al manteniment i ampliaci del dirn, per tal de fer accessibles els estudis postobligatoris als diversos perfils de joves. Increment de loferta dels cicles formatius, l'educaci permanent o l'Educaci en el Lleure. Augmentar loferta destudis a lInstitut Obert de Catalunya, sens perjudici de lensenyament presencial.

1036.

1037.

Objectiu Garantir una universitat pblica i de qualitat. Propostes

1038.

Construir un nou mapa universitari per evitar que les universitats es facin la competncia entre si, i aconseguir una alta especialitzaci de determinades carreres en determinats llocs. Actualitzar i millorar el Pla dInversions en infraestructures universitries, i que tingui en compte laplicaci dEspai Europeu dEducaci Superior (EEES).

1039.

202

1040.

Fomentar i impulsar la cooperaci interuniversitria en un sistema en xarxa on les diferents universitats pbliques es complementin per tal de crear un sistema universitari cohesionat i territorialment equilibrat, i que fomenti lespecialitzaci del centres universitaris. Crear un marc normatiu que garanteixi un model ms transparent i participatiu en les universitats que, no sent estrictament pbliques, tenen participaci important dentitats pbliques i/o de lAdministraci. Preservar i promoure un model universitari basat en la funci social del coneixement, defugint criteris mercantilistes en lavaluaci de la seva eficincia docent, de recerca i de transferncia. Dotar la universitat pblica dun finanament suficient per tal dimpedir que el sector privat penetri les nostres institucions d'educaci superior. El procs de Bolonya pot dur a la privatitzaci de la universitat i, de fet, ja hi ha empreses i entitats que participen en la creaci de msters: les empreses han destar al servei de la universitat i facilitar la creaci del coneixement per a tot el collectiu, no per a interessos purament privats. No podem permetre que la funci pblica de les universitats quedi malmesa pel fet d'haver d'anar a buscar fora del sector pblic els recursos necessaris per exercir els serveis pblics per a qu han estat creades. Negar subvencions pbliques a les universitats privades.

1041.

1042.

1043.

1044.

Objectiu Garantir una universitat democrtica. Propostes

1045.

Reforar els rgans de representaci estudiantil i dotar-los de majors competncies. Evitar que cap dels sectors de la comunitat universitria no tingui ms del 50% de representants al claustre. Elecci del rectoral via claustre. Volem una Llei dUniversitats Catalana (LUC) que blindi el claustre com a mxim rgan democrtic de la universitat. Aquest ha de ser lrgan que esculli el rector o la rectora per tal dexercir una funci de control sobre la seva figura que haur de rendir comptes de les seves decisions. El claustre ha de ser lrgan executiu i collegiat que pren les decisions. Redefinir la funci i les persones membres del Consell Social i exigir que hi hagi un equilibri entre les organitzacions de carcter social i les institucions empresarials, a ms duna participaci ms gran de lalumnat. s necessria ms comunicaci entre el Consell Social, el claustre i daltres rgans de presa de decisions de la universitat i, a ms, apostem per la reducci al mnim de la capacitat de decisi daquest rgan, primant el paper del claustre. Apostant, especialment, per leliminaci del monopoli decisiu daquest rgan en les qestions financeres de la universitat, aix com pel que fa a les normatives de permanncia.
203

1046. 1047.

1048.

C. Participaci i associacionisme
Objectiu Foment dels valors democrtics i la cultura participativa des de ben petits per tal de crear ciutadans de ple dret, informats, crtics i participatius. Propostes

1049. 1050. 1051.

Rebaixar fins als 16 anys el dret de vot per a totes les convocatries electorals. Promoure la creaci de consells dinfants als municipis de Catalunya per tal de crear "escoles ciutadanes". Fomentar el moviment associatiu juvenil, entre els altres sectors socials de la ciutat, com a veritables escoles de formaci en processos democrtics, participatius i de presa de decisions. Promoure un acord poltic entre totes les forces amb representaci institucional per tal de potenciar la presncia de persones menors de 35 anys en les posicions clau de les llistes electorals, en el repartiment dels crrecs pblics de responsabilitat i en la vida social i poltica en el seu conjunt.

1052.

Objectiu Que els joves tinguin espais per interactuar amb les institucions per parlar de les poltiques de joventut i en tots aquells temes que afecten a la gent jove i vetllar perqu els valors democrtics i participatius estiguin contemplats a tots els nivells de lAdministraci de la Generalitat. Propostes

1053.

Prioritzar a tots els nivells la interlocuci amb lassociacionisme juvenil com a actor central i validador de les poltiques pbliques de joventut en les seves fases de disseny, laplicaci i lavaluaci. Aquesta prioritzaci explcita cal que englobi des de la dimensi nacional, amb el suport al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), fins a lmbit municipal, amb la promoci, estmul i reconeixement dels consells locals de joventut. Implementar poltiques actives de suport a la participaci que acompanyin el moviment associatiu juvenil catal en el seu procs de creixement, implantaci i coordinaci, dotant la Xarxa de Plataformes i Consells Locals de Joventut de Catalunya (XPCLJC) de recursos econmics i capacitat dintervenci en lelaboraci i aplicaci dels plans territorials de joventut. Foment de la creaci de Consell Local de Joventut, com a entitats independents amb personalitat jurdica prpia i sense nim de lucre que compta amb el reconeixement de l'Ajuntament com a vlid interlocutor en poltiques de joventut. Vetllar perqu els Punts d'Informaci Juvenil siguin espais de referncia on els joves puguin pendre poder i rebre suport en el moment en el qual estan creant el seu projecte de vida (emancipaci juvenil). Evitant la polititzaci partidista per
204

1054.

1055.

1056.

part dels ajuntaments dels Consells Locals de Joventut.

1057.

Reconstruir la Direcci General de Participaci com a ens que vetlla per la qualitat democrtica, entesa com a millora de la representaci, facilitadora de l'accs a la informaci, actuar per la transparncia en la gesti i promoure el dileg obert per escoltar les propostes ciutadanes. Fomentar projectes que treballin la "qualitat democrtica" tant en l'administraci com en el dia a dia de la poblaci catalana. Promocionar processos participatius d'espais pblics on la ciutadania pugui fer propostes i accions de millora dels seus espais. Desenvolupar un pla interdepartamental entre la Direcci General de Joventut i el Departament dEducaci per tal que les organitzacions juvenils de cada territori tinguin espais de relaci amb els i les joves dels centres educatius. Facilitar i centralitzar la sollicitud de subvencions i ajuts pblics per part de les entitats i projectes juvenils, mitjanant la creaci de carpetes electrniques i oficines digitals que permetin realitzar els trmits per Internet, tot garantint la mxima transparncia en els seus criteris datorgament. Impulsar un model de relaci entre associacions i les administracions basat en els concerts plurianuals que permetin un suport estable de lestructura i garanteixin llur funcionament ordinari, a ms de millorar les subvencions finalistes per a activitats concretes. Garantir les infraestructures necessries locals, recursos i laccs a les installacions i espais pblics per a la realitzaci de les activitats educatives, ldiques i socioculturals de lassociacionisme juvenil. Obligar per llei, en el cas que hi hagi demanda ds, a lobertura dels equipaments escolars en caps de setmana per a les entitats juvenils i el conjunt de joves del territori. Facilitar ls i laccs de les infraestructures pbliques a les entitats educatives juvenils que realitzen les seves activitats des de la gratutat i el voluntariat, introduint avantatges econmics en la xarxa de transports pblics, la Xarxa dAlbergs Juvenils, etc. Establir una estratgia a nivell nacional dextensi, consolidaci i coordinaci de la xarxa dequipaments juvenils, definint com a prioritaris per a lAdministraci els models de gesti cvica o cogesti, per mitj de la realitzaci de convenis bilaterals de cessi ds amb les entitats juvenils del territori. Diferenciar entre els equipaments-serveis susceptibles de ser liderats per tcnics de joventut, com ara els punts dinformaci o dassessorament laboral, i els equipamentsprojecte orientats a la dinamitzaci sociocultural i comunitria, que haurien de restar en mans de les prpies associacions i collectius de joves. Fer de les poltiques de joventut una prioritat del Govern, mantenint el seu carcter transversal i interdepartamental. Implementar decididament el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya 20122020. Garantir la continutat i lextensi dels estudis en matria juvenil i la recerca en
205

1058. 1059. 1060.

1061.

1062.

1063.

1064.

1065.

1066. 1067.

poltiques de joventut, ampliant loferta dels programes universitaris existents, recuperant les beques i premis per a treballs dinvestigaci en aquest camp, i enfortint el paper central de lObservatori Catal de la Joventut com a instituci danlisi, elaboraci i divulgaci del coneixement sobre la realitat juvenil.

1068.

Recuperar el rang de Secretaria General de Joventut directament vinculada a la Presidncia del Govern de la Generalitat, per tal dassegurar la mxima transversalitat i incidncia en les poltiques orientades a la gent jove.

Objectiu Associacions juvenils fortes, conscienciades amb la realitat que els envolta i independents en la gesti. Propostes

1069. 1070.

Formaci en gesti d'entitats (fiscalitat, organitzaci, planificaci) a les noves associacions juvenils. Ampliar el programa de cursos oferits per la Generalitat i potenciar-los lo suficient perqu tal informaci arribi a totes les poblacions.

Objectiu Assegurar una societat civil forta i participativa introduint la cultura de la participaci als instituts. Propostes

1071. 1072.

Introduir programes per al promoci de creaci dentitats vinculades amb lalumnat, com consells de delegats, a traves del programa PIDCES. Utilitzar el programa PIDCES per a la cerca de temtiques dinters entre el jovent dels instituts per tal de fomentar la creaci de grups informals vinculats a temtiques concretes. Recuperar l'assignatura d'educaci per la ciutadania ja que els infants han de crixer en plena conscincia i responsabilitat cvica, democrtica i transformadora d'una societat ms justa i solidria.

1073.

Objectiu Fomentar la convivncia ciutadana i la cohesi social a travs de la participaci activa en la societat civil. Propostes

1074.

Obrir noves lnies de subvenci per a entitats destinades a accions que fomentin la convivncia i a la vegada integrin a ciutadans de tots els orgens dins de les seves juntes i rgans de decisi.

206

D. Drets i llibertats
Objectiu Impulsar una regulaci no penal de totes les drogues, per tal de poder-ne controlar la qualitat i laccs. Propostes

1075.

Protegir i blindar legalment el model dassociacions cannbiques de Catalunya, basada en lautoconsum sense nim de lucre. Regular les plantacions de cnnabis per a lautoconsum davant el buit legal existent. Adoptar un punt de vista que no criminalitzi del consum de drogues (tamb des de leducaci) i dotar la poblaci, des de les institucions, dinformaci completa i objectiva sobre els efectes del consum de drogues, amb lobjectiu de contribuir a leradicaci de les mfies i un consum lliure i responsable. Promoure un marc legal en el que el consum de drogues no estigui penalitzat.

1076.

1077.

Objectiu Incloure la perspectiva juvenil en la definici dusos de lespai pblic de pobles i ciutats, tot reconeixent el seu paper dagent dinamitzador i enriquidor de la vida social. Propostes

1078.

Combatre lestigmatitzaci de la joventut en lelaboraci i disseny de les ordenances i normatives de civisme, establint directrius per tal dintroduir les prpies entitats i rgans de coordinaci juvenil en la discussi sobre les qestions durbanisme, convivncia i qualitat de vida. Impulsar un Acord Nacional per a lespai pblic que defineixi els projectes i les associacions juvenils com a usuaris preferents de lespai pblic, promovent una revisi de les normatives actuals i lagilitzaci dels trmits a tots els nivells. Objectiu

1079.

Facilitar laccs als mtodes anticonceptius i articles de primera necessitat. Propostes

1080. 1081. 1082.

Garantir la gratutat dels mtodes anticonceptius. Promoure les reformes a nivell estatal i europeu per a aplicar lIVA redut en els articles de primera necessitat com sn les compreses i els tampons. Dispensar la pndola de lendem als Centres dAtenci Primria (CAP) de manera gratuta.
207

Objectiu Aconseguir que les dones puguin decidir lliurement sobre el seu propi cos. Propostes

1083.

Despenalitzaci de lavortament i total garantia de que aquest ser cobert, en tots els casos, per qualsevol hospital pblic catal gratutament.

Objectiu Adaptar els recursos de salut a les especificitats de la joventut. Propostes

1084.

Crear serveis de salut datenci i prevenci sobre sexualitat, atenci psicolgica, drogues, relacions afectives, salut laboral, alimentria, addiccions Reduir la llista despera als centres de planificaci familiar i traslladar les consultes informatives als serveis datenci sexual dels equipaments juvenils. Descriminalitzar als addictes de qualsevol substncia i donar-los el tractament que requereixin en curaci i prevenci futura per a facilitar la seva reinserci.

1085. 1086.

Objectiu Aconseguir l'eradicaci de la LGTBIfbia. Propostes

1087.

Aprovar una llei integral contra la LGTBIfbia, amb incidncia en els mbits educatiu, laboral, sanitari i drets integrals de les persones transsexuals i fent especial menci a les persones joves. Impulsar un programa d'educaci a la diversitat afectivo-sexual i familiar basat en la formaci del professorat, foment i suport de les tutories LGTBI, educaci sexual adequada a la realitat i diversitat afectivo-sexual. Inclusi de la perspectiva de gnere en els centres educatius, educant els nens i les nenes en uns valors no sexistes, no homfobs, no masclistes i de respecte a la diversitat. Suprimir els concerts als centres educatius i institucions que tinguin prctiques LGTBIfbiques. Obrir una lnia especfica d'accions per eradicar la discriminaci laboral del collectiu LGTBI+, fent especial mfasi en el collectiu transsexual. Treballar en projectes de cooperaci en collaboraci amb les entitats LGBTI+ de pasos que treballen en situacions de discriminaci, exclusi i perill per
208

1088.

1089.

1090. 1091. 1092.

a la integritat fsica de les persones LGBT.

1093.

Crear i aprovar un pla contra l'assetjament escolar i laboral LGTBIfbic.

Objectiu Aconseguir la total despatologitzaci de la transsexualitat. Propostes

1094.

Reclamar un canvi en la llei d'identitat de gnere, eliminant el diagnstic de disfria de gnere, necessari per a realitzar operacions de reassignaci de sexe a l'actualitat. Incloure les operacions de reassignaci de sexe en el catleg general de prestacions pbliques del Sistema Nacional de Salut. Suport econmic a la investigaci de temtiques LGTBI+.

1095. 1096.

Objectiu Enfortir els mecanismes de prevenci i tractament contra el VIH-SIDA. Propostes

1097.

Promoure campanyes de prevenci peridiques del VIH dirigides a tota la poblaci, centrades en missatges de prevenci i solidaritat, aix com campanyes especfiques destinades a collectius amb vivncies generalitzades de la sexualitat particulars (adolescents, joves, persones que exerceixin la prostituci, persones amb prctiques LGTBI+), i campanyes d'informaci sobre altres malalties de transmissi sexual. Generalitzar de manera accessible la prova rpida i gratuta, fent un reconeixement oficial del 20 d'octubre com a dia d'aquesta prova. Facilitar l'accs a preservatius (subvencionant-los i lliurant-los de manera gratuta) a joves, persones amb ingressos baixos i a la poblaci general, ubicantlos en llocs estratgics (centres educatius, dependncies pbliques, centres socials i juvenils, locals privats d'oci). Exigir l'exempci de l'IVA per als preservatius, masculins i femenins. Impulsar ms coordinaci entre les administracions i les organitzacions i associacions de lluita contra el VIH-SIDA.

1098. 1099.

1100. 1101.

209

E. Oci i Cultura
Objectiu Posar de manifest la importncia de la cultura en tant que eina emancipadora, desenvolupant les capacitats creatives individuals i collectives Propostes

1102.

Garantir que totes les places sollicitades en equipaments i serveis culturals (incloent tota mena dexpressions com: escoles oficials d'idiomes, tallers d'expressi artstica, bucs d'assaig, etc.) sn atorgades. Incentivar la participaci de tota mena de societats en tallers de foment de la creaci en lmbit educatiu tant infantil com secundari i de lleure. Potenciar activitats com els jocs florals, els programes d'activitats a la lectura, programes d'incentivaci de la creativitat i la creaci i activitats culturals per infants en parallel a les activitats per adults.

1103. 1104.

Objectiu Garantir l'accs dels i les Joves a la cultura. Propostes

1105. 1106.

Introduir la tarifaci social en ls dels equipaments i serveis pblics, millorant els diferents descomptes i exempcions per ampliar-los a ms grups de poblaci. Digitalitzar en alta qualitat tot el patrimoni cultural catal i posar-lo a la lliure disposici de tota la ciutadania a travs dels portals de la Generalitat i d'un estatus de Domini Pblic en el marc de la UE. Obligar a les produccions culturals impulsades per privats a acollir-se a la tarifaci social en la mateixa proporci que hagin sigut finanades pels pressupostos pblics. Apostar pel desplegament dun model dintervenci cultural per part dels equipaments, collectius i associacions de joves en comptes de lextensi cultural basada en el consum, abandonant el paper fiscalitzador de la cultura per part de lAdministraci i facilitant les eines i recursos per a la producci cultural popular en els mbits local, comarcal i nacional. Implicar la Direcci General de Joventut i altres organismes i administracions en la redefinici dels programes doci juvenil tot defugint les propostes consumistes i poc sostenibles, apostat per models alternatius basats en la creaci i ls de la cultura, la proximitat territorial i la participaci activa del propi jovent. Fomentar laccs a la cultura per part del collectiu jove per mitj dun acord interdepartamental que vinculi museus, institucions culturals i organismes pblics i privats, que en garanteixi la gratutat o uns preus molt subvencionats per a menors de 35 anys, defugint frmules basades en el suport del sector
210

1107.

1108.

1109.

1110.

bancari com el Carnet Jove actual.

1111. 1112.

Promoure programes de dinamitzaci juvenil orientats al foment de la participaci de les dones joves i la seva incorporaci en lactivitat social, cultural i poltica. Vetllar, des dels organismes competents, pel control de la publicitat comercial i la difusi de patrons basats en la centralitat del consum, els quals impacten molt fcilment en lorganitzaci de la vida personal dadolescents i joves. Limitar la publicitat als centres educatius, universitats, equipaments i espais doci juvenil a programes dinters pblic, informaci cultural i propostes doci alternatiu.

Objectiu Universalitzar els espais i equipaments fsics i virtuals per a la recerca i la creaci. Propostes

1113.

Habilitar equipaments fsics en tots els barris i ciutats per a cada una de les formes d'expressi artstica (cap barri sense centre cvic, cap municipi sense teatre-cinema pblic, cap paret sense colors), per tamb per altres formes de creaci i investigaci no-cultural com tallers de treball (mecnica, fusteria) o laboratoris d'accs pblic. Reorganitzar-ne els equipaments existents si s necessari. Facilitar l'obtenci de permisos per a fer servir espais pblics amb aquesta finalitat en menys de 48 hores. Establir tarifaci social propera a la gratutat per a collectius sense nim de lucre. Ampliar els horaris dels equipaments. Els joves han de tenir espais de creaci i difusi, aix com tamb que aprenguin a gestionar.

1114.

Objectiu Diversificar la creaci cultural. Propostes

1115.

Potenciar la creaci cultural de les minories desafavorides mitjanant lnies d'ajuda especfiques, garantir i ampliar beques a la creaci per garantir que el 50% ms desfavorit de la societat t loportunitat d'expressar-se culturalment. No restringir subvencions a cap forma jurdica (actualment moltes subvencions estan limitades a entitats amb nim de lucre).

Objectiu Garantir els drets de les treballadores i dels treballadors culturals. Propostes

1116.

Impulsar juntament amb els sindicats i associacions professionals la creaci de convenis collectius en tots els sectors culturals i de creaci especfica de propietat intellectual. Augmentar la dotaci de la Inspecci Laboral per dedicar-hi un torn
211

1117.

especialment dedicat a perseguir irregularitats en el camp de la creaci cultural i la recerca.

1118.

Millorar la regulaci de les beques per a que no es puguin usar per esquivar la legislaci laboral de cada sector.

212