Un projecte de creixement

integral a lescola: Ioga i

Educaci






























Ldia Serra i Lpez
Curs 2007-2008





1
NDEX

PREFACI ....................................................................................................

1. INTRODUCCI .......................................................................................
1.1. Qu s el Ioga ......................................................................................

2. MARC TERIC .......................................................................................
2.1. Orgens del Ioga ..................................................................................
2.2. Tipus de Ioga .......................................................................................
2.2.1. El Ioga de la creaci ..............................................................
2.2.2. El Ioga de la conservaci .......................................................
2.2.4. El Ioga de la transformaci ....................................................
2.2.5. El Ioga a lEducaci ................................................................
2.3. Fonaments duna educaci integral a partir de laplicaci del Ioga a
lEducaci ....................................................................................................
2.3.1. Leducaci corporal .................................................................
2.3.2. La intelligncia emocional ......................................................
2.3.3. Leducaci de lintellecte .........................................................
2.3.4. Leducaci espiritual ................................................................
2.3.5. Leducaci interna i externa .....................................................
2.3.6. El mandala com a eina pedaggica de centratge i
equilibri emocional .............................................................................

3. ACTIVITATS PER A LAPLICACI DEL IOGA A LEDUCACI ........
3.1. Metodologia, objectius i competncies ...............................................
3.1.1. Continguts, objectius, competncies bsiques ......................
3.1.2. Crixer per dintre ...................................................................
3.2. Educaci Infantil i Primria .................................................................
3.2.1. Educaci Infantil i Cicle Inicial ...............................................
3.2.2. Cicle Mitj ..............................................................................
3.2.3. Cicle Superior ........................................................................
3.3. Formaci del Professorat ....................................................................
3.3.1. Grups de Treball ....................................................................
3.3.2. Professorat Inter ...................................................................
3.3.3. CREDA ..................................................................................
3.3.4. Famlies .................................................................................

4. AVALUACI DE LAPLICACI DEL IOGA A LEDUCACI ..............
4.1. Autoavaluaci .....................................................................................
4.1.1. Objectius ................................................................................
4.1.2. Educaci Infantil i Cicle Inicial................................................
4.1.3. Cicle Mitj, Cicle Superior, Professorat Inter, Famlies.........
4.2. Avaluaci dels Grups-classe i dels Grups de Treball de docents ......
4.2.1. Objectius ................................................................................
4.2.2. Procediments .........................................................................
4.3. Avaluaci del projecte .........................................................................
4.3.1. Objectius ................................................................................
4.3.2. Procediments .........................................................................
4.3.3. Enfocament hermenutic .......................................................


4

6
6

9
9
10
10
10
11
13

14
15
16
17
18
19

23

31
31
31
34
36
37
43
49
54
54
56
57
58

60
60
60
61
61
63
63
66
67
67
67
68
2
4.3.4. Formaci per al Poressorat Inter ..........................................
4.3.5. Grups de treball .....................................................................
4.3.6. CREDA ..................................................................................
4.3.7. Grups dalumnes ....................................................................
4.3.8. Famlies .................................................................................
4.3.9. Grups-classe ..........................................................................

5. EXPERINCIES DE RECERCA, TREBALL I APLICACI DEL IOGA
A LEDUCACI ....................................................................................
5.1. El R.Y.E. (Rcherche sur le Yoga dans lducation) ..........................
5.1.1. Lassociaci ...........................................................................
5.1.2. Procs de formaci del R.Y.E. ...............................................
5.1.3. Cronologia del R.Y.E. ............................................................
5.1.4. Publicacions ...........................................................................
5.1.5. Seus, adreces i contactes ......................................................
5.1.6. Principis daplicaci del Ioga a lEducaci .............................
5.2. Grup de Treball de lICE de la UAB El Ioga a lEducaci.................
5.3. Experincies diverses ........................................................................
5.3.1. Educaci Primria ..................................................................
5.3.2. Educaci Secundria .............................................................
5.3.3. Altres ......................................................................................

6. CONCLUSIONS ....................................................................................
6.1. Viure junts: conscincia dun mateix i de grup (YAMA) ......................
6.2. Fem neteja: ladquisici i el manteniment duna actitud positiva
davant la vida a partir del desbloqueig de les tensions (NIYAMA)..............
6.3. Em colloco correctament. Coneixement postural de lesquena com
a eix vertebrador del cos (ASANA) ............................................................
6.4. La respiraci, font de la vida. La respiraci com a font denergia i
equilibri (PRANAYAMA) .............................................................................
6.5. Em relaxo. La relaxaci com a element regeneratiu del cervell i
afavoridor de la concentraci per aconseguir tres objectius: alliberar les
tensions musculars, emocionals i mentals (PRATYAHARA) ......................
6.6. Em concentro. La focalitzaci de latenci per aconseguir la
concentraci necessria i arribar a un bon aprenentatge (DHARANA) ......
6.7. Conclusions finals ...............................................................................

7. PROPOSTES DE FUTUR .....................................................................
7.1. La necessitat duna Educaci basada en el Ioga ...............................
7.2. Propostes ............................................................................................
7.2.1. Formaci del Professorat .......................................................
7.2.2. Assessorament i treball familiar .............................................
7.2.3. Final .......................................................................................

8. BIBLIOGRAFIA .....................................................................................

9. AGRAMENTS .......................................................................................
9.1. Entitats ................................................................................................
9.2. Centres que han facilitat i possibilitat lexperincia ............................
9.3. Persones .............................................................................................
70
74
78
80
98
100


105
105
105
105
107
108
108
111
112
114
114
123
127

130
130

131

132

133


133

135
135

138
138
138
138
139
139

140

143
143
143
144
3
PREFACI

Creixem per dintre

Sn les 11:30 del mat. Tot est a punt per a la classe davui. Sona la sirena.
Vaig a buscar els nens i nenes que venen del pati. s la darrera setmana del
curs.

Els acompanyo fins a la classe i, desprs dhaver entrat a laula, observo,
escolto, sento...

....converses, idees, notcies, moviments frentics, mirades centrades i
atentes, enegia en moviment, to de veu estrident, neguit, alguna corredissa per
laula....
Les encarregades i encarregats de repartir el material necessari per comenar
la classe ja van fent la seva feina.

En silenci i com cada dia, comeno a escriure a la pissarra Lordre del dia de
la sessi per situar-me jo mateixa i perqu tothom estigui informat del que hem
de fer avui: s el nostre ritual dentrada.


Avui fem:
Creixem per dintre: lliga que senvola
Cantata de la Rebelli a la cuina
Audici i treball plstic sobre La Reina de la Nit, de W.A. Mozart
Valoraci personal i collectiva de la sessi.


Girada desquena als alumnes, continuo percebent, sentint, escoltant....

A mesura que he anat escrivint, el to de veu ha anat baixant, els moviments
shan calmat....Em giro: les nenes i els nens ja estan dempeus, preparats per
comenar la classe amb un exercici de Ioga. No hi ha neguit ni corredisses, les
mirades estan atentes, tranquilles, centrades.

Avui comencem el treball de Creixem per dintre amb lexercici de lliga que
senvola. Peus alineats, genolls lleugrament flexionats, espatlles enrere i els
braos al llarg del cos....

Ja podem seure i anem al segon punt: cadasc prepara la segona can de la
cantata de la Rebelli.

La sessi es desenvolupa qualitativament, els minuts que hem estat treballant
lexercici de lliga ens han preparat la respiraci, el desbloquieg fsic, ens han
destensionat i les nostres veus estan relaxades, a punt. Latenci i la
concentraci estan a flor de pell.

I dintre meu sento i constato que hi ha un abans i un desprs de fer els
exercicis de Ioga a classe; penso en tots els anys que he passat entrant a
4
classe i patint per posar ordre, per centrar els neguits i lestrs de la pujada del
pati, un estrs que se mencomanava i se memportava i que influa
negativament en el tarann de laula.

Ara veig que jo no havia de fer res, que el Ioga per si sol ja sencarrega de
centrar-nos, dorientar-nos, dequilibrar-nos i jo noms lhe de proposar,
conduir, acompanyar... Els alumnes i jo seguim aquest cam de centratge i
desbloqueig amb encs, convenuts, valents...

Perqu cadasc de nosaltres vol Crixer per dintre .



































5
1. INTRODUCCI


s un regal descobrir i acceptar que portem
a dins, amagat, un potencial nic, illimitat.
Evidenciar-ho s responsabilitat de cadasc de nosaltres i treballar-ho s una
obligaci ineludible que tenim com a membres de lespcie humana, si volem complir
amb el nostre comproms de ser
part integrant de la Terra i de lUnivers.
El Ioga, com un bon mestre, ens acompanya, ens guia, ens respecta, ens
proporciona les eines per al descobriment dels tresors inescrutables que hi ha dins
nostre.


1.1. Qu s el Ioga?

El Ioga s un antic sistema de filosofia, estil de vida i tcniques per a levoluci
de lsser hum.
s la cincia de la vida correcta i, com a tal, est dissenyat perqu es pugui
incorporar a la nostra quotidianitat.
La paraula yoga (1) en snscrit vol dir uni.
Significa la uni entre els diferents estrats i aspectes de lsser hum, tamb la
connexi de cadasc amb el que lenvolta.
La paraula yoga al mateix temps fa referncia al conjunt de tcniques
aplicades al desenvolupament integral de lsser hum, als mtodes i actituds
mitjanant els quals s possible realitzar lestat de yoga (uni). En aquest
sentit, el Ioga pot definir-se com un conjunt de tcniques de perfeccionament
de de lsser hum en els seus diferents nivells: fsic, vital, mental, emocional,
psquic i espiritual.

Tots aquets aspectes de desenvolupament estan presents a lInforme Delors
com a punts de partida per a les noves dimensions educatives i s per aix
que el Ioga pot fer una bona aportaci en aquests processos, ja que pot crear
vincles de relaxaci entre la tensi generada entre la tradici i la modernitat
possibilitant un arrelament al present sense girar lesquena al passat.

No podem confondre el Ioga amb un conjunt de tcniques a realitzar com si es
tracts solament dun treball fsic o superficial sin que s un mtode per
equilibrar i harmonitzar el cos, la ment i les emocions amb la prctica, entre
daltres, de postures fsiques (asana), exercicis respiratoris (pranayama),
relaxaci conscient (yoga nidra), interioritzaci (pratyahara), dexercicis de
concentraci (dharana) i atenci mantinguda o meditaci (dhyana).





(1) Algunes paraules freqentment emprades en aquest estudi provenen del snscrit, la llengua
antiga de la ndia. He cregut oport descriure-les amb algun carcter que no s propi de la
llengua catalana per respecte a la llengua snscrita i a la nomenclatura iguica.
6
Al mateix temps, labast del seu objectiu va molt ms enll de qualsevol dogma
o escola de pensament religiosa: justament, un dels seus propsits s no
alienar cap persona a partir duna ideologia concreta treballant amb el
desenvolupament de la conscincia humana i lautoconeixement.

El Ioga pot formar part de la nostra vida quotidiana com a eina de salut i
desenvolupament integral, respectant i acceptant cadasc tal i com s i
possibilitant que es doni un creixement hum de qualitat a partir duna prctica
constant i respectuosa amb cada realitat, per diversa que sigui. Ajuda a
lindividu a descobrir la prpia identitat i la dels altres i la connexi existent
entre tot plegat transcendint lego i permetent que vagi arribant a una major
conscincia de s mateix i dels altres.

Prenent com a referncia els quatre pilars de leducaci que proposa lInforme
Delors: Aprendre a ser, Aprendre a conixer, Aprendre a fer i Aprendre a viure
junts, podem veure el Ioga com una eina sumament valuosa per assolir
aquestes fites ja que, amb treball i constncia, ens ajuda a esdevenir
persones ms aptes per a viure i ens dna eines per construir-nos durant tota
la vida.

Ens sembla que simposa el concepte duna educaci continuada al llarg de la
vida, assegurant que esdevingui un proces continuat de formaci de la persona
humana, del seu coneixement i les seves capacitats.
Informe Delors

Partint daquestes premises, el present treball pretn ser una eina de difusi del
Ioga i de la seva aplicaci a lEducaci en tots els mbits i nivells educatius a
partir dels punts segents:

Lestudi per conixer en qu consisteix, quines sn les seves tcniques
aplicables a lEducaci.

Lexperimentaci de quins efectes pot produir en el creixement integral.

Amb quines finalitats educatives podem utilitzar-lo i de quina manera pot
influir directament en la nostra salut i benestar com a
educadors/educadores, i en la dels nostres alumnes.

No podem ignorar que el Ioga s lherncia que hem rebut dels nostres
avantpassats que sha anat transmetent de manera oral de generaci en
generaci. La Bihar School of Yoga, amb seu a Munger i a Rikia, a lndia des
de lany 1964, es dedica a la recopilaci i difusi dels textos antics, de les
tcniques que utilitza el Ioga i nestudia els efectes, indicacions i
contraindicacions. Ha creat una Universitat, on els estudis iguics es duen a
terme amb rigor i competncia tot investigant-ne els aspectes cientfics
pertinents.

Va ser el mestre Swami Sivananda qui va inciar aquest projecte i grcies a aix
i als seus deixebles i successors Swami Satyananda, Swami Niranjananda i
Swami Satyasangananda, a Occident anem rebent de manera organitzada,
7
clara i concisa aquest conjunt de tcniques que ens poden acompanyar, si
volem, durant la nostra vida, com una via de coneixement clara i accessible a
les necessitats de lhome actual. El Ioga s una cincia universal que s
patrimoni de la humanitat i est a disposici daquesta. Est a labast de tothom
qui vulgui conixer-la i practicar-la.

El Ioga ens dna el control de qualitat de la nostra vida. Quan practiquem Ioga
aprenem a passar totes les accions de la nostra vida per aquest control de
qualitat: el de la prpia conscincia, de les emocions, de lintellecte. Llavors, s
tot el nostre sser que creix qualitativament en unitat amb ell mateix i el seu
entorn, des de dintre cap a fora.
Segons Rebeca Wild (2006), aquest s el veritable creixement, el que respecta
les necessitats autntiques de cada individu:

Mitjanant aquesta interacci, lorganisme es fa a si mateix. Sactiva el propi
programa interior, construint les estructures corporals, psquiques i espirituals i
ho fa assimilant els elements que extreu del seu entorn, com una planta que
extreu de la terra, de laigua, de laire i de la llum del sol tot el que necessita i
ho assimila tal i com correspon al seu pla de vida.

Un sser hum en desenvolupament necessita amor incondicional i un ambient
relaxat i adequat per portar a terme el seu propi desenvolupament. Aquest
cam dautorealitzaci ens lofereixen el Ioga i la meditaci, ja que treballen el
desenvolupament de les estructures internes a travs de la interacci amb el
que lentorn ens proporciona, possibilitant en cada individu un augment de la
conscincia i de les seves prpies potencialitats. I tot aix treballat amb
respecte i acceptaci cap a un mateix i cap als altres.






















8
2. MARC TERIC

2.1. Orgens del Ioga

A lndia, el Ioga sha transms dins de les diverses tradicions, com la vdica o
la tntrica, per els exercicis de meditaci i de Ioga no sn pas exclusius
daquest pas. Trobem coneixement de la meditaci i de mtodes similars a les
civilitzacions dels indis dAmrica, a les antigues cultures escandinaves, a
lantic Egipte, a Babilnia, a Roma, dins del sufisme i del cristianisme i a la
Xina.

Pitgores dirigia una escola on sensenyava, entre altres coses, meditaci i
lemperador Marc Aureli va escriure sobre aquest tema en el seu llibre
Pensaments. Abans que la cultura dels indgenes de lAmrica del Nord fos
envada i destrossada pels europeus, una part de la seva vida cultural incloa la
iniciaci a mtodes variats de meditaci i de mirada cap a un mateix. Es
donava als joves indis un nom nou que simbolitzava per a ell i per als altres la
veu que havia de seguir per a esdevenir ell mateix.

A Mxic i a Colmbia shan descobert escultures representant postures
meditatives i iguiques. Sobre el vaixell vking Oseberg a Noruega es veu una
galleda que porta gravat a la nansa la postura del Lotus. Tamb sha trobat
informaci de la troballa de diverses esttues de lEuropa romana i pre-cristiana
amb posicions semblants: sembla ser que alguna mena de budisme hi havia
arribat a tenir una certa difusi.

s molt difcil, per, precisar lorigen histric del Ioga i existeix diferncia
dopinions al respecte. Alguns autors consideren que t ms de cinc mil anys
dantiguitat, que seria anterior als Veda, els llibres ms antics de la humanitat.
Altres, afirmen que t el seu origen dins del marc daquests Veda. s evident
que el Ioga, ents com una actitud personal de recerca i desenvolupament
intern, s molt anterior a aquests textos. Les tcniques iguiques que es
practiquen avui en dia, per, s possible que no siguin tan antigues.

Alguns autors, com Mircea Eliade, sostenen que el Ioga ja era conegut i
practicat en lantiga civilitzaci de lIndus, que va florir en els millennis tercer i
segon a. de C. Les excavacions arqueolgiques realitzades a ms de seixanta
indrets entre el mar dArbia i la serralada de lHimlaia aix ho evidencien.
Aquesta civilitzaci podia haver-se agrupat entorn a dues ciutats: Mohenjo-
Daro, al sud, i Harapa, al nord. En aquesta rea shi han descobert nombroses
esculturetes de persones practicant postures iguiques i de meditaci, el que
demostra que el Ioga ja era conegut abans que els aris envassin el
subcontinent indi.

La millenria cultura del Ioga ha evolucionat grcies als savis de lantiguitat,
que van desenvolupar i van aplicar els ensenyaments dacord amb les
caracterstiques de lpoca. Llavors eren revelats de manera secreta de mestre
a deixeble en una cadena que ha arribat fins als nostres dies. Amb el pas del
temps, gran part daquests han estat transcrits, per hi ha una altra part que
9
roman oculta i noms shi pot accedir a partir del contacte directe amb un
mestre.


2.2. Tipus de Ioga

Segons el pensament tradicional indi, les forces Universals es poden catalogar
en tres grans blocs segons la tendncia que tenen i que la terminologia
designa amb noms de divinitats, que sn Bhrama, Vishnu i Shiva, les quals
representen les forces de creaci, conservaci i transformaci de lUnivers.


2.2.1. El Ioga de la creaci

Aquest Ioga estudia els aspectes de la creaci i s'expressa allegricament
descrivint la natura i s essencialment intellectual. Els textos antics associats
sn els Veda i els Puranes i est representat per lexperincia de lestudi dels
savis.
Representa el coneixement intellectual i la saviesa.


2.2.2. El Ioga de la conservaci

Es defineix a travs dels textos dels Upanishads i el Baghavad Gita, que
ensenyen als homes la manera de viure la vida amb harmonia i realitzaci.
En aquesta tendncia apareixen:

J nana Ioga
s el procs de convertir el coneixement intellectual en saviesa.
Cal que es treballi amb la prctica i la prpia experincia, lanlisi personal, el
coneixement des de la prpia vivncia, el desenvolupament de la naturalesa
intutiva i lexperimentaci de la unitat interna.

Bhakti Ioga
s el cam del cor i de les emocions. Es manifesta amb una actitud damor cap
a cada cosa que fas. s el cam de la devoci cap a la divinitat o el mestre
(guru).

Karma Ioga
s una actitud de servei i entrega, de desaferrament davant les coses del dia a
dia.





10
2.2.3. El Ioga de la transformaci

Aquest Ioga treballa amb l'energia a fi de transformar-nos i elevar-nos. Apunta
cap a la Conscincia. Els Tantra i els Sutra sn els textos que millor el
representen i en sn un clar exponent les escoles de Hatha Ioga i de Raja Ioga.

Tantra
Els Tantra sn textos escrits en llenguatge simblic on es recull la prctica i la
teoria del tantrisme. En ells shi estructura una visi dual de lUnivers que es
representa simblicament mitjanant la polaritat de Shiva i Shakti, que podem
traduir lliurement com a Conscincia i Energia.

Lobjectiu del Tantra consisteix a incrementar i alliberar aquesta energia a fi de
despertar i expandir la nostra conscincia i ho fa transformant en una prctica
compromesa (sadhana) qualsevol acte dels que ens ofereix la vida, a fi de
superar les limitacions que els sentits imposen a la ment.

El Tantra no rebutja res del que hi ha en el mn. En cada situaci, en cada
sentiment, pensament o acci hi ha continguda una profunda veritat que, si
sexperimenta plenament i amb entrega absoluta, porta a desvetllar tot el nostre
sser i a alliberar les seves potencialitats.

s per aix que accepta lindividu tal i com s i li ofereix una opci de
transformaci a partir del punt evolutiu en el que es troba, sense que hagi de
suprimir res. Considera que tothom t el potencial per a la realitzaci i que, qui
ho vulgui, pot desenvolupar-lo sense barreres de classe social, religi, creena,
raa o gnere.

s per aix que, al llarg dels segles, el tantrisme ha anat desenvolupant una
gran quantitat de tcniques i procediments, entre els quals s fcil de trobar-ne
descaients i tils per a qualsevol mena de persona, temperament i nivell de
realitzaci. No hi ha un sol cam per a tothom, sin que cadasc ha de trobar la
seva prpia via enmig del procs devoluci.

El mandala (dibuix centrat), el yantra (forma de mandala que representa
grficament i matemtica els arquetips universals) i el mantra (estructures de
so i vibraci amb una fora especial) sn tres dels elements principals que
formen part de la prctica tntrica. Aquestes tres tcniques sn una
representaci simblica que treballa la uni entre els diferents estrats de la
persona i lUnivers.


Hatha Ioga
El Hatha Ioga s la part del Tantra ms especficament relacionada a entrenar i
preparar el cos i la ment per obtenir un equilibri i uns nivells superiors de
conscincia: uneix la fora vital i la fora mental.

Es comena treballant amb exercicis de neteja de toxines, postures fsiques,
exercicis respiratoris, gestos i claus energtiques i meditaci. s la forma de
11
Ioga ms estesa i generalitzada a Occident i que la majoria de centres
imparteixen.

Raja Ioga
En aquest Ioga es posa lmfasi en el coneixement interior que transcendeix
directament al mn exterior i el cos fsic.

El Raja Ioga sol identificar-se amb Patanjali, que es creu que va viure uns 400
anys A. de C. Aquest savi va fer una sistematitzaci dels ensenyaments que
van sorgir de lexperincia del Ioga de la creaci. Va construir un text magnfic,
els Ioga Sutra, amb una estructura composada per vuit graus progressius
perqu la persona practicant pugui anar-se perfeccionant per assolir lestat de
Conscincia Absoluta (Samadhi).

Aquests estadis sn els segents:

1. YAMA. Codi de conducta social on shi contempla la no-violncia cap
als ssers i les coses, practicar i defensar la veritat sense ferir els altres,
lhonradesa, lhonestedat, el no ambicionar ni atresorar i el control de
lenergia sexual.

2. NIYAMA. Codi de conducta personal on shi inclouen cinc actituds que
harmonitzen i purifiquen la part interior de lindividu: neteja interna i
externa, cultivar lactitud de satisfacci, austeritat, autoestudi i confiana.

3. ASANA. s la postura fsica de la meditaci i poder-la mantenir per un
periode de temps Actualment, aquesta paraula designa diferents postures
que sestructuren a partir leix vertebral i que tenen uns efectes positius i
saludables sobre els diferents sistemes del cos.

4. PRANAYAMA. Es la regulaci de lenergia vital a travs de la
respiraci, utilitzant la mxima conscincia en el fet respiratori (inspiraci-
retenci-expiraci).

5. PRATYAHARA. La prctica dasana i pranayama condueixen a una
progressiva desconnexi dels sentits exteriors i dels estmuls exteriors.
Aix genera un estat mental clar, ser i datenci.

6. DHARANA. Significa concentraci mental. Quan la influncia dels
estmuls externs i lactivitat psquica ha estat neutralitzada a travs de
Pratyahara, la ment es fixa en una sola cosa excloent-ne les altres i es
produeix una unificaci de lenergia mental o concentraci

7. DHYANA. s lestat de meditaci o la prolongaci de la concentraci.

8. SAMADHI. s la fita de tots el ioguis, ja que es produeix com a
conseqncia de la prolongaci de lacte meditatiu i desemboca en un
estat de Conscincia absoluta. s el despertar de lenergia de lsser
hum.

12
2.2.4. El Ioga a lEducaci

J a es considera que el Ioga a lEducaci s un nou tipus de Ioga que est
directament relacionat amb el Ioga de la transformaci, on es pretn treballar
la unitat integral de la persona amb ella mateixa i amb el mn que lenvolta.
Mostra un enfocament absolutament respectus i integrador amb el grau de
desenvolupament que t cadasc, que pren com a base de treball. Daquesta
manera es treballen les individualitats en connexi amb lentorn tenint en
compte el seu potencial i es respecta cada procs individual com a vlid i
positiu. Afavoreix laprenentatge i el creixement ja que, segons Rebeca Wild
(2006), el veritable aprenentatge noms s possible amb la interacci dun
mateix amb el medi. El Ioga possibilita que les condicions i caracterstiques de
cada individu millorin perqu aquesta interacci es pugui donar amb ms
qualitat.

El R.Y.E. ( Rcherche sur le Yoga dans lducation) valida aquesta afirmaci.
s una organitzaci sense nim de lucre establerta a Frana i es dedica des
de fa 30 anys a la recerca i aplicaci del Ioga a lEducaci. Della ja sen parlar
ms extensament en el captol dexperincies.

Aquesta organitzaci, pionera en la introducci daquestes Tcniques dins
lEducaci, ha estat capa dorganitzar una formaci reglada a nivell
internacional per als docents que hi vulguin treballar i ha desenvolupat un cos
teric com a base daplicaci posterior.

Aquest Ioga pren com a base els graus de lescala de Patanjali esmentats en
lapartat de Raja Ioga i els adapta al desenvolupament escolar, des de
lEducaci Infantil fins a lEnsenyament Secundari Obligatori i el Batxillerat, de
manera que es puguin aplicar tcniques i exercicis de coneixement cap a un
mateix i cap a leducaci a partir dun codi tic social (YAMA, NIYAMA), actua
sobre el cos fsic treballant la columna vertebral que est en creixement com a
eix de salut fsica i mental (ASANA), ofereix unes tcniques de respiraci
progressives que afavoreixen lequilibri cellular entre lO
2
i el CO
2

(PRANAYAMA), cosa que ajuda a restablir lequilibri emocional, introdueix els
alumnes a la relaxaci per afavorir la calma mental i fsica necessria i
imprescindible perqu els aprenentatges es puguin donar (PRATYAHARA) i
ofereix un espai per a latenci i la concentraci a laula a partir dexercicis
curts, senzills i efectius (DHARANA).

Els estadis de DHYANA i SAMADHI corresponen evolutivament a estats
dinterioritzaci que shan de desenvolupar durant ledat adulta. Per aix, el
Ioga a lEducaci no se nocupa amb els alumnes, per s que ho fa amb els
docents, ajudant-los a restablir lequilibri mental, emocional i fsic.

El Ioga posa al nostre abast unes eines senzilles, efectives i profundes per
afavorir els processos de creixement i aprenentatge i que es poden aplicar en
el nostre sistema educatiu. En lavaluaci daquest estudi veurem quins han
estat els resultats reals daplicaci daquestes tcniques durant aquest curs en
els diferents mbits educatius.

13
2.3. Fonaments duna educaci integral a partir de laplicaci
del Ioga a lEducaci.

Leducaci autntica contempla la pluralitat del diferents estrats de lsser
hum.

Hi ha la imatge de la persona que s comparada a una diligncia o un carro
tibat per cavalls amb un conductor. Es presenta, per exemple, a la tradici
hind, al Katha Upanishad, al Fedre de Plat i tamb dins la tradici budista. La
part de lhabitacle de la diligncia, una carcassa amb rodes, correspon a la part
fsica del cos. Els cavalls, corresponen al nivell emocional, les passions. El
conductor de la diligncia s lencarregat de dirigir els cavalls, s a dir, de
recollir les vivncies dels sentits i de lintellecte. Una bona cohesi entre el
conductor i els cavalls s important. Si aquest conductor no domina b els
cavalls aquests llavors sembalen, es desorienten i van en totes direccions, les
passions exploten, descontrolen el carruatge i la diligncia es tomba.

Hi ha tamb un viatger a dins del carruatge, a linterior de la diligncia.
Correspon al domini espiritual i al centre de lexistncia: la conscincia. Aquest
viatger s qui coneix la destinaci del viatge. Podem tenir un conductor que
domina b els cavalls per si no coneix el dest del viatge es pot perdre perqu
no sap cap on ha de guiar els cavalls que tiben de la diligncia.

Aix doncs, dintre duna visi holstica (holos=tot) s important de desenvolupar
el conjunt dels diferents nivells i, encara ms important, de mantenir la
conjunci entre ells. No es tracta de treballar-hi per separat. El Ioga, que
etimolgicament ve de la paraula snscrita yug=uni ens ho recorda, ens fa
aprendre la manera de poder entrellaar millor els plans fsic, emocional,
intellectual i espiritual, tot i que la nostra civilitzaci contempornia tendeix a
refusar el darrer per confusi entre la part espiritual i les religions.

Cal tenir en compte, a ms dels diferents estrats de lsser, la doble polaritat de
leducaci holsitica, que ha de ser leducaci interna i lexterna. Si prenem com
a exemple el nivell del cos fsic, pot ser educat de manera externa a partir
dexercici fsic; pot ser educat de manera interna, que s el treball de sentir i
escoltar internament, com fa el Ioga a partir de la presa de conscincia dels
exercicis.

La veritable educaci per al desenvolupament de lsser hum comprn
aquests camps:










14
CENTRE PROFUND



Textos clssics EDU- Interioritzaci
Contes CACI
ESPIRITUAL

Llenges EDUCACI Comprendre
Matemtiques INTELLECTUAL els sentits interns


Msica EDUCACI Harmonitzaci
Pintura EMOCIONAL de les emocions



Educaci EDUCACI Habitar el
Fsica CORPORAL cos


EDUCACI EXTERNA EDUCACI INTERNA


2.3.1. Leducaci corporal

Si mirem el treball fsic des de punt de vista del Ioga (ASANA) constatem que
desenvolupa les capacitats corporals millorant la salut del cos. A partir de la
mirada interna en cada exercici que es fa, es va ms enll del treball purament
fsic que proposa el Currculum escolar en la matria dEducaci Fsica.
El concepte dhabitar el cos evoca el desenvolupament de la conscincia
corporal. Amb els exercicis que el Ioga proposa, safavoreix la construcci del
respecte i lacceptaci de la nostra part fsica mitjanant lexploraci interna. El
desvetllar aquesta dimensi del cos afavoreix lautoconeixement: s noms a
partir de la conscincia i de la percepci dun mateix, de les prpies capacitats i
les prpies limitacions que estem en condicions per conixer i respectar les
dels altres.

Esquelet i musculatura
El Ioga afavoreix el manteniment saludable i el desenvolupament de la
flexibilitat i lagilitat i la posici correcta de la columna vertebral sense tensi ni
estrs. Utilitzat en edat de creixement pot arribar a fer prevenci de lesions i
desviacions i, fins i tot, a corregir alguna patologia concreta.

Sistema nervis i sistema endocr
La pineal s una glndula petita que trobem al cervell, tocant el final de la
medulla. En el Ioga, s lespai que correspon a la saviesa i a la intuci. Quan
els nens i nenes arriben als vuit anys, la pineal inicia la seva degeneraci.
15
Aquest moment correspon a linici del desenvolupament sexual, en el qual es
precipita el llanament dhormones des de la glndula pitutria. Aquests alts
nivells hormonals en el cabal sanguini produeixen un desequilibri de les seves
capacitats mentals, emocionals, fsiques i energtiques. Aix provoca que la
resta del sistema endocr, regit per aquesta glndula, funcioni
distorsionadament i causi trastorns i problemes de comportament.

Amb la prctica del Ioga podem retardar aquest desenvolupament creant un
equilibri entre el sistema nervis simptic i el parasimptic i fent que, quan
arribin aquests desequilibris, el nen o nena sigui ms gran i estigui ms ben
estructurat internament i ms ben preparat per fer front a una etapa de
desequilibris.

Sistema digestiu, sistema respiratori-circulatori
Cap als vuit anys, els pulmons encara estan creixent i sestan formant. Per aix
s molt important que els nens i nenes facin exercicis respiratoris per eixamplar
les seves capacitats i per equilibrar els hemisferis cerebrals, fet que es dna
respirant sempre pels dos narius i essent conscient de la respiraci. Al mateix
temps, sactiva loxigenaci cerebral equilibrant els nivells de CO
2
, necessaris
tamb per estimular la necessitat de la respiraci i el desenvolupament
equilibrat de les capacitats de cadascun dels hemisferis, tot creant ms
connexions nervioses que estimulen un funcionament i desenvolupament
cerebral correcte i saludable. Cada gest que fem, cada moviment que realitzem
cada sensaci que experimentem, est relacionat i es regeix per una zona
concreta del cervell. Per aix, s fonamental que les nenes i els nens tinguin
una conscincia clara del seu esquema corporal. Quan en la immobilitat de la
relaxaci es ressegueix mentalment cada part del cos, estem realitzant un
massatge sistemtic a tota la zona cerebral corresponent.

Segons les darreres investigacions, la rotaci de conscincia del propi cos
estendria els seus efectes a la vida quotidiana, ajudant la persona a coordinar
millor els seus moviments fsics. Aquesta tcnica transmesa pel Ioga ens indica
com els savis de lantiguitat coneixien de b el sistema nervis.


2.3.2. La intelligncia emocional

Tal i com exposa Anna Carpena (2003), les emocions han passat a ser
considerades com a part integrant de la intelligncia a partir del moment que
Mayer i Salovey (1997) van proposar-ho basant-se en les investigacions i
teories neurobiolgiques de le Doux, Ekman, Davidson i Kagan.

Goleman fa la seva proposta de treball de les emocions a lescola per contribuir
en el creixement integral de lindividu basant-se en la manera que els nens
aprenen a modelar circuits cerebrals. Gardner demostra que una intervenci en
leducaci de les emocions a lescola possibilita que ms alumnes puguin
arribar a un bon desenvolupament.


16
El Ioga i les emocions
Leducaci de les emocions a lescola est tractada a partir de leducaci
artstica ( la msica, lart plstica..) i s una educaci externa.

En el vessant emocional, Anna Carpena (2003) ens proposa treballar amb
quatre blocs temtics: la gesti democions i sentiments, lautoestima, lempatia
i la resoluci positiva de conflictes. El Ioga a lEducaci acompanya i
complementa el deenvolupament intern daquests quatre blocs i ho fa amb
exercics ldics i senzills que sinclouen en els apartats YAMA i NIYAMA
(conducta personal i social), i proposa un treball deducaci interna de les
emocions amb la presa de conscincia de la respiraci (PRANAYAMA), ja que
ambdues estan estretament lligades i interactuen.

Res millor que la saviesa popular per relacionar la respiraci i les emocions.
Fixem-nos quan diu Se mha tallat la respiraci per voler dir que hem rebut un
xoc emocional o b Deixam respirar una mica quan estem bloquejats o altres
exemples com aquests, relacionats amb diferents moments emocionals:

Si la seva via el veis crrer sense parar se li tallaria la respiraci i li pregaria
que recobrs l'al.

No prenguem com a model els qui van curts dal.

Tanta pressa t d'arribar al seu darrer sospir?

Un cop va prendre la decisi, la seva famlia va donar un sospir d'alleujament.

Aix doncs, amb les tcniques de Ioga a lEducaci arribem a larrel del conflicte
creant una estructura dequilibri entre els pensaments, les emocions i les
accions. Daquesta manera ajudem el desenvolupament de les estructures
corticals del cervell, imprescindibles per a un futur pensament racional a travs
del cam de lautoestima i lempatia.

s a travs de la respiraci que eduquem la uni i lharmonia entre les
emocions i lintellecte. s llavors quan es pot donar una resoluci positiva de
les situacions de la vida.


2.3.3. Leducaci de lintellecte

Segons Howard Gardner, la intelligncia s la capacitat dordenar els
pensaments i coordinar-los amb accions. No tothom funciona amb la mateixa
mena dintelligncia i, per aix, des de leducaci del segle XXl, cal estimular
les potencialitats de cada alumne/a de manera activa i afectiva.

Hi ha 8 habilitats cognoscitives que funcionen plegades o amb el domini dunes
sobre daltres, segons la persona. Dins del mn educatiu hauria de ser prioritari
el fet de respectar la font de coneixement principal que tingui cada alumne, que
sn les segents:

17
1. Lingstica.
2. Lgico-matemtica.
3. Corporal i cinestsica.
4. Visual i espacial.
5. Musical.
6. Interpersonal.
7. Intrapersonal.
8. Naturalista.

s obvi el predomini que les dues primeres tenen sobre les altres en el nostre
mn educatiu, la qual cosa actua en detriment del desenvolupament integral.

Palliar aquesta mancana s primordial si volem oferir un sistema educatiu
holstic. Perqu es pugui desenvolupar una bona intellectualitat, cal educar la
visi interna dun mateix i del mn que ens envolta (intelligncia intrapersonal i
interpersonal). s llavors que podem representar dins la ment els conceptes,
les abstraccions, les operacions lgiques i els llenguatges.

El Ioga ens ofereix un espai educatiu per treballar dins les aules que
desenvolupa aquests aspectes interns de lsser hum a partir dexercicis de
visualitzaci, concentraci i de relaci amb un mateix i amb els altres a travs
de la msica, el moviment, els sentits i les percepcions cinestsiques internes
(PRATYAHARA, DHARANA). Aquestes tcniques afavoreixen la relaxaci i la
concentraci, qualitats indispensables per poder arribar als aprenentatges.


2.3.4. Leducaci espiritual

Malgrat la connotaci religiosa que pot suscitar aquest apartat, voldria remarcar
que significa laliment psquic de la persona. Sovint, han estat les religions
que shan ocupat daquest aspecte del desenvolupament hum i s per aix
que lescola sovint ha confs la religi amb leducaci espiritual i lha
descartada dels seus programes.

LInforme Delors fa aquest esment al respecte:

Leducaci ha de contribuir al desenvolupament total de cada individu, s a dir,
esperit i cos, intelligncia, sensibilitat, sentit esttic, responsabilitat personal,
espiritualitat.

Aix doncs, cal que observem el veritable sentit daquesta educaci: es tracta
deducar la conscincia, la presncia en cada acte que pensem i que articulem
a partir de lobservaci interna dun mateix. Aquest s el veritable enfocament
de leducaci espiritual que respecta qualsevol ideologia i idiosincrsia.

Activitats enfocades des del punt de vista del Ioga, com ara petites lectures de
textos amb llions morals, contes tradicionals provinents de diverses cultures,
visualitzacions internes dimatges o petites meditacions, poden alimentar
aquesta educaci.

18
2.3.5. Leducaci interna i externa

El cervell
El cervell s lrgan que uneix les dues educacions, la interna i lexterna. A
cada hemisferi li correspon una daquestes parts: el dret correspon a laspecte
intern de leducaci i lesquerre a laspecte extern. Aix doncs, de lequilibri
entre els dos hemisferis deriva el desenvolupament qualitatiu i quantitatiu de la
persona humana.

Per unificar el cervell, els investigadors han estudiat els efectes de la meditaci
i els exercicis de Ioga. Banquet ha demostrat que el Ioga unifica el cervell i fa
que actu com a unitat. Aix va acompanyat dautoconfiana i coneixement cap
a un mateix i el que ens envolta. Quan es practica Ioga amb assidutat,
augmenta la creativitat, lenergia i la conscincia, portant tot plegat al
coneixement.

Una nova aportaci educativa pot ser el pensar en una uni entre educaci,
cincia i meditaci (Ioga). Daix ja hi ha experincies, com per exemple el
mtode accelerat daprenentatge de Georgi Lozanov a Bulgria que utilitza les
parts essencials del Ioga Nidra (relaxaci conscient) per millorar les capacitats
cognoscitives del cervell.

Don Schuster, de la Universitat estatal dIowa, utilitza tamb aquestes
tcniques de relaxaci i J udy Tyler, dAtlanta, ho fa tamb amb alumnes
dEducaci Secundria Obligatria, aconseguint uns resultats dequilibri
emocional i intellectual molt satisfactoris.

Aquesta nova mirada educativa va tenir els seus inicis pel maig de 1978 quan
la Universitat Pblica de Califrnia va organitzar unes conferncies per a
educadors, pedagogs i psiclegs en general.

Van treballar amb tallers de biofeedback, tai txi txuan, Ioga i meditaci que van
adaptar al desenvolupament dels alumnes i per ser aplicats a les aules en
diferents espais amb nens i joves en edat de creixement, amb la qual cosa es
va comprovar cientficament la competncia positiva daquestes eines dins del
mn educatiu.

Aquestes conferncies van validar el Ioga com a eina complementria de
desenvolupament psicomotriu, cognitiu i espiritual quan est integrat dintre dels
currculums i dels programes educatius. Aquesta integraci suposaria un
aven en el camp del desenvolupament de la ment i la personalitat i en
lobertura de la part dreta del cervell per donar pas a una via ms profunda de
coneixement.

El Ioga jugaria un rol crucial, en el sentit que proporciona un programa
sistemtic, organitzat, segur i prctic per equilibrar els aspectes abans
esmentats.

Com que expandeix la nostra natura intutiva, ens ajuda a desenvolupar les
percepcions cinestsiques, les quals ens donen una informaci molt ms global
19
de les coses, afavorint laprenentatge. Aquestes percepcions ens relacionen
millor amb nosaltres mateixos i, conseqentment amb el nostre entorn: les
habilitats socials milloren i lndex de conflictes baixa, iniciant una espiral de
confiana i autoestima indispensable per al creixement.

Aquest desenvolupament tamb ajuda en laprenentatge de la lgica. Les
matries escolars sentenen millor ja que sha treballat des del punt de vista de
les tcniques de visualitzaci que proposa el Ioga. Aix est demostrat a
lescola alternativa Magnet Arts Elementary School a Eugene, Oregon, als
Estats Units on la lectura i lescriptura simparteixen a travs del teatre. La
dansa sutilitza parallelament amb les matemtiques i la msica amb les
cincies.

Introduint les tcniques de Ioga dins dels currculums educatius safavoreix
lequilibri del cervell i el desenvolupament de la conscincia, es poden prevenir
trastorns conductuals, crisis didentitat i safavoreix un creixement saludable
que uneix la relaci entre docents i alumnes, la qual cosa orienta el futur dels
estudiants i redueix lndex destrs i de burn out dels docents.

Tornant a la imatge de la diligncia que sha proposat al comenament
daquest apartat podem dir que amb laplicaci de les tcniques de Ioga a
lEducaci aquesta pot arribar a ser completa: es tracta de desenvolupar i
educar la persona per arribar a conixer el centre profund dun mateix, el
passatger de la diligncia, que s qui coneix litinerari del viatge i que guia la
resta de parts de la diligncia i les mant en bon estat perqu puguin fer la
seva feina de manera harmnica: el conductor (lintellecte) que condueix els
cavalls (les emocions i les passions) i el carruatge (cos fsic). Si ens eduquem a
nosaltres mateixos i donem la possibilitat als nostres alumnes de trobar aquest
conductor (la prpia conscincia, la part espiritual de lsser), podem conduir la
nostra vida cap a un creixement integral satisfactori.

Latenci i la concentraci: sentits i aprenentatge


Cal tenir presents les
percepcions internes i externes
que rebem a travs dels sentits i
les sensacions cinestsiques ja
que configuren el
desenvolupament de cadascuna
de les parts de lsser hum.

El mn de les sensacions s
diferent del mn de lintellecte,
per estan estretament
relacionats. Tenim cinc sentits
exteriors que utilitzem per
veure, escoltar, olorar, tocar i assaborir. Aquests sn els sentits fsics, que
recullen informaci de lexterior i la transmeten pel sistema nervis fins al
cervell i aquest la processa, analitza, classifica i en determina la resposta ms
20
escaient a donar; s dintre daquesta valoraci que el cervell jutja lestmul
rebut com a acceptable o no acceptable i s aquest judici, del qual lenergia
emocional ns un component important, el que porta a la reacci subseqent.

Tenim tamb els sentits interns que treballen sobre el pla mental i que sn
fonamentals a lhora de laprenentatge. Per exemple, quan fem matemtiques
demanem als alumnes que representin mentalment operacions, figures....

En tercer lloc, tenim els sentits espirituals, que tenen un paper primordial en
leducaci de la conscincia i obren laccs a un mn diferent del pla mental.
Segons Carl Gustav J ung s el pla de les sensacions, el mn dels arquetips.
Perqu es puguin manifestar, cal rehabilitar el silenci intern i possibilitar
lescolta dun mateix. s llavors quan podem explorar la veritable essncia
interna de cadasc que ens guia cap a decidir i seguir el cam que ms ens
conv: s la part ms sensorial, ms subtil, i s amb la mirada de la
conscincia que els sentits interns poden processar la informaci entrada pels
sentits externs per arribar a aquesta part ms subtil que porta directament a
laprenentatge.

Aquesta font de conscincia es podria simbolitzar per un punt llumins
comparable al sol i el fluxe de les nostres percepcions, externes i internes,
podrien ser com un llac. Si les aiges estan remogudes, no podran reflectir la
imatge del sol tal i com s, sin que reflectir un gran nombre de llumetes
disperses per sobre de laigua. Per altra banda, si laigua est en calma, sense
onades, es veur perfectament el cercle llumins del sol reflectit sobre les
aiges.

Conseqentment, per prendre conscincia daquesta font cal que entrenem
latenci. Per aix, cal apaivagar primer el remol dels nostres pensaments i les
nostres sensacions. Desenvolupar latenci significa, doncs, calmar i equilibrar
les emocions per poder veure aquesta profunda font de conscincia com un
punt llumins que enfoca cadascuna de les nostres percepcions i sensacions.
Si aix passa a travs de latenci i la concentraci, totes les informacions
entrades a travs dels sentits es veuen clares i ntides, com la llum del sol
reflectida sobre el llac en calma.

Abans dexercitar la concentraci, s important definir-la de manera convenient.
Veiem que la paraula deriva del terme centre, que est escrit al mig. Aix
doncs, la concentraci significa un retorn al centre al punt de llum, a la font
de la conscincia- i s a partir daquest centre que podem recollir tota la nostra
atenci i focalitzar-la com un raig lser sobre lobjectiu triat com, per exemple,
pot ser qualsevol procs daprenentatge o objectiu procedimental.

Hem de distingir tres fases en el procs de la concentraci:

1. Selecci dun sentit: segons lobjectiu, triarem un sentit deixant els
altres en parntesi. Per exemple, per escoltar una explicaci, escollirem
loda o per llegir un text utilitzarem la vista.

21
2. Interioritzaci: tot seguit, anirem cap al punt de la concentraci
interioritzant el sentit triat. Si optem per la vista, veurem les
representacions mentals del que estem percebent dins del nostre espai
frontal visualitzant-ho abans que el nostre punt de conscincia ho reculli.

3. Projecci del raig lser sobre una diana : finalment, mantenint
la nostra atenci, obrirem gradualment el seu raig cap a lexterior en
direcci a un objectiu determinat, com pot ser una llista de vocabulari per
aprendre, per exemple.

Cal destacar que com ms treballats estiguin els diferents sentits, tant a nivell
extern com a nivell intern, ms eines daprenentatge tindrem al nostre abast i
aquest es donar amb ms qualitat.

Tamb cal dir que mai sinsistir prou en la gran importncia que els sentits
interns tenen en laprenentatge i del paper crucial que hi juguen. Sn el pont
entre el mn exterior i labstracci de les conceptualitzacions. Noms hi ha
aprenentage significatiu si els sentits interns han interioritzat la informaci cap a
la font de conscincia interna que ho processa i ho enregistra.

Els sentits interns estimulen la collaboraci dels dos hemisferis cerebrals. El
cervell esquerre treballa de manera analtica i lineal, prenent les coses les unes
desprs de les altres. s el palau de la lgica i del llenguatge. El cervell dret,
ben al contrari, funciona de manera intutiva. s el palau del somni i de les
evocacions internes que es concreten en imatges de les abstraccions del seu
ve esquerre.

Les funcions dels dos hemisferis les podem veure a grans trets en la graella
segent:

hemisferi esquerre hemisferi dret
Llenguatge, paraules
Lgica, anlisi punt per punt.
Abstracci
Sentit del nombre
Evocaci interna: imatges
mentals
Intuci: globalitat
Concretitzaci
Percepci de lespai


Ens podem adonar de seguida que el nostre sistema escolar est basat, sobre
tot, en la part esquerra del cervell. Tenim una tendncia persistent a negligir
lrea dreta del cervell en els processos daprenentatge: repetim mentalment un
concepte (hemisferi esquerre: rea del llenguatge) ometent i no donant espai
per illustrar-lo dins lespai interior com a una imatge interna (hemisferi dret:
imatges mentals) deixant hemiplgic el desenvolupament cerebral amb les
conseqncies que aix comporta.

Aprendre amb tot el cervell no s noms desenvolupar els sentits interns, sin
tamb treballar conjuntament amb els dos hemisferis. La llum de la memria
noms sencn quan funcionen plegats.

22
2.3.6. El mandala: una eina pedaggica de centratge i equilibri
emocional

Noms un projecte de creixement, de dinamitzaci de tota la persona, pot ser
el motor de leducaci.
Marie Pr

Al costat dels exercicis corporals, dobservaci, el Ioga tamb ens ofereix el
mandala com a eina molt poderosa i completa de centratge i equilibri emocional
i mental.

El Ioga a lEducaci el pren com a eina formativa a partir dels fonaments terics
que la neuropedagogia ha desenvolupat i experimentat durant ms de 15 anys i
per aix s important fonamentar els principis daplicaci que el regeixen.

La paraula mandala s dorigen snscrit i significa cercle i per norma general
designa qualsevol figura organitzada al voltant dun centre.

El mandala es considera patrimoni de la humanitat ja que noms hem de donar
un cop dull als llibres dart de les diverses civilitzacions de la Terra per verificar
la seva omnipresncia: els podem trobar a les pirmides, als tanka tibetans, els
ttems americans, les rosasses de les catedrals i totes les formes de blasons.














Gaud, Parc Gell de Barcelona

Els indis pells roges van construir les seves tepees (tipis) rodones i els seus
campaments estaven assentats en cercle.

Si analitzem una cllula, veiem que representa exactament la simbologia del
mandala:

El centre: el nucli que cont el programa (ADN).
El citoplasma: el lloc de circulaci, de transformaci.
La membrana citoplasmtica: mant la unitat del conjunt i assegura els
intercanvis necessaris amb lexterior.

23
Observant lorganitzaci del cosmos, el sistema solar, les estrelles i els seus
satllits, les galxies girant al voltant del seu eix..., veiem que tot s un
mandala que s la forma de la vida, del creixement a partir dun punt que
proporciona energia al conjunt. s la imatge constant danar i tornar entre
linterior i lexterior, del moviment vital de qualsevol sser, que oscilla entre
lexpansi i la tornada al centre per retrobar la font denergia vital. s la fora
centrfuga, que porta un nen o nena a lexploraci i a laprenentatge i la fora
centrpeta que retorna ladult a la introspecci i al creixement intern.

El mandala s el que descobreixen els fsics tant en l'infinitament petit com en
l'infinitament gran: els electrons evolucionen al voltant del nucli descrivint
arabescos i el moviment de la nostra vida est fet de la dansa eterna dels
mandales que portem dins. Els grans de sorra que som porten en el seu si
l'estructura de l'Univers i l'estructura de l'ADN representa en la seva forma en
espiral un autntic mandala.

Caracterstiques dels mandales
Tradicionalment, consten de les segents parts:

1. El centre.
Pot ser un punt, un eix horitzontal, o vertical, com per exemple la
columna vertebral, pilar del cos hum.

A partir d'ell, l'espai s'organitza. Cocteau
deia que el centre s el lloc on la
velocitat sadorm. En efecte, s el
punt focal de l'energia condensada,
smbol de lsser profund.

El llenguatge s revelador: quan alg
camina malament es diu que est
sense brixola, sense eix. En
canvi, una persona equilibrada est
centrada.


Sri Yantra, mandala hind


2. Parts complementries.
s important advertir que les formes i els colors disposats al voltant del
centre no es regeixen per una simetria estricta. El secret de la profunda
harmonia del mandala resideix en la complementarietat i no en la
simetria, que empobreix i paralitza.

3. Un recinte i portes.
En el mandala clssic, la figura central est flanquejada per quatre
portes ubicades a cadascun dels costats d'un quadrat.
El recinte quadrat s al mateix temps imatge de protecci i d'acollida.
24
Una porta ha d'estar oberta o tancada. El tancament simbolitza
l'espai on es recomponen les energies: aix, en el son, els nostres sentits
retirats a l'interior deixen que la conscincia profunda recuperi les forces
gastades per l'activitat de la viglia.
Oberta, est receptiva als canvis que permetran la transformaci dins
d'una dinmica innovadora. s per aix que els mandales sn
poderoses eines d'evoluci.
Cal subratllar que simbolitzen el factor essencial de tota existncia:
l'organitzaci. Sn l'expressi del pas de la confusi a l'ordre, del caos al
cosmos.

Com que la paraula mandala s senzilla i rpidament memoritzable, duns
anys en sha ests el seu s de manera fora generalitzada en lmbit
escolar. Quan lutilitzem, constatem que t uns efectes harmonitzants i
calmants en lambient de laula i s per aix que cal aprofundir sobre els seus
fonaments terics i els seus efectes, estudiats per la neuropedagogia.

La neuropedagogia
s la cincia de leducaci que treballa ajuntant la cincia neurolgica i la
pedagogia. Actualment, desprs dels avenos en el coneixement del
funcionament del cervell hum, es pot veure les zones dactivitat i permet
identificar les zones concretes que intervenen en cada estmul interior i exterior
i, a partir daqu, es poden millorar les estratgies daprenentatge.

A lapartat anterior dAtenci i concentraci: sentits i aprenentatge ja sha
parlat de la necessitat que tenim dactivar les connexions entre els dos
hemisferis cerebrals a lhora de fer els aprenentatges. El nostre cervell t unes
potencialitats quasi illimitades. Est constitut per milions de neurones
interconnectades. Tenim una gran reserva de possibles configuracions,
connexions i estats mentals, els quals no han arribat a desenvolupar-se o b no
ho arribaran a fer mai. Aquesta realitat cerebral es tradueix en riquesa i
diversitat, cosa que els educadors no haurem dobviar.

Sha pogut comprovar que el nmero de les cllules glials, encarregades de
nodrir i reparar el sistema neuronal, creix durant laprenentatge.

La neuropedagogia pren com a base lorganitzaci vertical del cervell i
considera que aquest est disposat en quatre substrats que shan anat
desenvolupant durant el llarg procs evolutiu de la vida sobre la Terra. Els dos
ms antics sn el cervell reptili i el lmbic, els quals subiquen a la base de
lestructura cerebral; en ells hi ha inscrits els records ms arcaics de
supervivncia. Els altres dos, que sn dincorporaci ms tardana, sn el
neocrtex i lrea dels lbuls frontals; els anomenem superiors i sn exclusius
de lsser hum.

1. El cervell reptili.
Pren decisions referents a la supervivncia i defensa del territori.
Est installat en la rutina i els automatismes.
No t capacitat dinnovaci ni dadaptaci a noves situacions.
Rebutja el que no s concret.
25
Dna respostes instintives, immediates i irreflexives (sistema
sensoriomotriu reflex).

2. El cervell lmbic.
s on estan situades les emocions i la memria afectiva.
Est encara molt sotms als esdeveniments.
Pateix de ple limpacte els traumatismes de les relacions.
Est sotms a tots els records que porten por i sofriment.
J uga un rol protector i tanca les portes a qualsevol informaci que
processi com a perillosa o dolorosa.
En estat dalerta, posa tot el sistema neuronal en situaci dinhibici,
paralitzat per lestrs.
s una zona de descans important.
Tota informaci que ve de lexterior el travessa abans danar cap als
nivells superiors.
Si est en estat destrs no deixa passar el fluxe nervis fins al cervell
superior. Aix suposa un estrs suplementari, una mala gesti de la
informaci, desordres en el comportament i replegament sobre si mateix.
s sobre aquest cervell afectiu que els mandales incideixen directament,
relaxant-lo i recentrant-lo.

3. El neocrtex.
Recobreix els dos primers.
s devoluci posterior.
Amb lajut del cos calls (lmines de comissures que uneixen els dos
hemisferis cerebrals) que rep la informaci, la classifica,
lemmagatzema, lanalitza i cataloga.
Resol problemes i pren decisions.
s el responsable de lexpressi i la comunicaci, dels llenguatges.
Ens condueix a lacci espontnia reflexionada.

4. Els lbuls frontals.
Estan situats darrere del front.
Representen lobertura cap al futur.
Sn la zona de la intenci i del projecte.
s on es desenvolupen les energies per a preparar una acci futura.
Socupen de la planificaci i de la reflexi.
Ens permeten mirar amb una certa distncia les situacions viscudes i
retardar respostes per adaptar-les millor.
s on shi localitza laltruisme.
Estan estretament lligats al cervell lmbic, s a dir, a la histria emotiva
de la persona.
Lexpansi daquesta part del cervell permet de gestionar duna manera
ms efica les nostres reaccions.

Per tant, els estmuls que venen de lexterior es propaguen verticalment pel
cervell. Cada estructura cerebral ha destar suficientment desenvolupada per a
poder transmetre la informaci al substrat superior, on ser integrada i
gestionada. s per aix que cal garantir les necessitats autntiques de
26
lindividu, ja que aquestes sn fonamentals en aquest procs vertical de
creixement i les haurem de tenir sempre en el punt de mira de qualsevol
procs educatiu.

Aplicacions pedaggiques
s en aquest sentit que lestudi dels mecanismes esmentats ens permet de
formular quines sn les intervencions pedaggiques ms coherents per al
desenvolupament integral de la persona.

El cervell reptili ens ensenya que res no pot funcionar quan hi ha estrs
biolgic, si les necessitats bsiques no estan resoltes. Podem intentar, en la
mesura que ens sigui possible de vetllar perqu aquestes necessitats puguin
estar cobertes des de la posici educativa.

El cervell lmbic ens diu que una persona envada per problemes afectius no
podr gestionar de manera efica una situaci intellectual o de la mena que
sigui, ja que la informaci que rep ser deformada o bloquejada.

Aqu s on els exercicis de relaxaci, respiratoris i corporals tenen un paper
crucial de cara a calmar i relaxar aquesta zona cerebral i s quan la utilitzaci
del mandala pren protagonisme i significaci.

Com a educadors ens toca oferir a lalumnat i al professorat les estructures
positives que els permetin desenvolupar-se en un cam dautorecerca i de
capacitat de comunicaci.
Les investigacions que aquesta cincia ha fet entorn de laplicaci dels
mandales a la vida escolar relaxa la ment lmbica, produeix benestar emocional
i afavoreix la connexi entre les diferents estructures cerebrals.

Estem parlant, doncs, duna eina amb un poders potencial dharmonitzaci i
afavoridor del creixement de les estructures cerebrals; el gran mrit que t el
dibuix centrat s el de situar de manera natural els diferents nivells del cervell
en activitat sincrnica, fet que el converteix en una estratgia per a
desenvolupar la intelligncia.

Mentre acolorim un mandala, les estructures cerebrals caminen amb el segent
recorregut:

1. Percepci dun projecte, una noci per comprendre o descobrir (sentits
externs).
2. Ressonncia cap a la vivncia sensorial profunda (sentits interns).
3. Expressi artstica del que sha percebut i sentit (hemisferi dret).
4. Expressi verbal del que sha percebut i sentit (hemisferi esquerre).
5. Sntesi: vinculaci del tots els nivells cerebrals i gesti cerebral correcta.
Emergncia de la intelligncia i la intuci (uni integral).

Vist aquest apartat, podem constatar que quan utilitzem un mandala, tant els
adults com els infants, ens situem en unes condicions que respecten el nostre
funcionament biolgic i ens permeten disminuir lestrs i optimitzar les
estratgies daprenentatge.
27
Aix doncs, cal que entenguem el mandala com a una eina de relaxaci
dinmica i dactivaci cerebral. Dibuixar sobre aquesta forma universal, activa
profundament tots els nivells de lsser, genera un benestar real i permet una
renovaci de la persona.

Podem dir que treballant amb els mandales aconseguim:

Silenci i concentraci.
Comprensi.
Memoritzaci.
Connexi amb el grup.
Desenvolupament de les estructures cerebrals.
Desenvolupament integral de la persona.

Els efectes els podem resumir amb aquest esquema:



SENTIMENT DALLIBERAMENT



MS FUNCIONAMENT CEREBRAL,



RECENTRATGE



XIT







Pautes daplicaci
Cal tenir en compte unes pautes daplicaci concretes perqu la utilitzaci
pedaggica del mandala sigui correcta. s una eina que s fcil dutilitzar i
tothom hi t cabuda, amb la qual cosa tamb s una eina dintegraci i cohesi.
El mandala es pot fer a qualsevol lloc i tamb t una aplicaci familiar i
personal.

Podem distingir cinc maneres de treballar amb els mandales com a eina
educativa:

28
1. Donar-lo fet per pintar.
Ha de ser relaxant.
Mai obligatori.
En silenci i sols.
Moment recomanable: a linici del dia.
abans dun treball intens.
en moments de depressi o excitaci.
abans de menjar (bulmies, anorxies).
abans danar a dormir.
Afavoreix el respecte per a les creacions.
Dibuixos grans o petits, segons ledat.
A partir dels 5 anys.
Escollir-los lliurement.
Amb una sessi no sacaben.
Cal enllestir-lo abans de comenar-ne un altre.
Cal guardar-lo en un lloc fixe, a m.
No sha dabusar del seu s: val ms petites estones intercalades en
la vida quotidiana de laula amb una periodicitat continuada i constant
que no pas estones molt llargues amb poca freqncia.

2. Donar-lo mig fet per acabar.
Dna ms controvrsia: lenergia creativa s ms activa i cal tenir-ho
en compte.
Es necessita ms temps.
Cal donar treballs senzills, geomtrics.
s interessant repassar-los a punta fina desprs dhaver-los fet amb
el llapis.

3. Crear-ne un per exposar.
Projecte com en gran grup o grups petits.
Presentem un gran cercle buit amb un punt central ben delimitat.
El psicoanalista J ung deia que produeix experincies internes
intenses.
Fet amb tranquillitat, dna maduraci i aprofundiment de la
personalitat.
Lacoloriment, relaxa; la creaci, remou.

4. Crear-ne un per regalar.
A un amic,
A la classe.
A alg que estimes.
Per llbum de classe.

5. Creaci desquemes centrats per a qualsevol cosa.
Entre lacoloriment i la creaci.
Empreses i escoles.
Expressar o descriure una situaci a partir duna idea central.
Visi global dun conjunt de dades.
29
A partir duna paraula, pluja didees, nom, sentiment.

Per concloure aquest marc teric, podem dir que:

El Ioga a lEducaci ens ofereix un ventall de tcniques daplicaci
estructurades i dissenyades per acompanyar el procs de creixement
holstic de les persones.

Aplicant el Ioga a lEducaci, tenint en compte lestructura dels graus de
lescala de Patanjali, podem afavorir el desenvolupament integral de
lsser hum.

Cal partir de la base que els nens, predominantment kinestsics, durant
lescolaritat estan condemnats a la immobilitat fet que els situa en un
estat destrs i sofriment cerebral.

s important que, durant lhorari escolar, introdum exercicis que intentin
desenvolupar la multisensorialitat: exercicis on aprenguin a veure, sentir,
escoltar (sentits externs).

En tota prctica, hem dintroduir sistemticament un temps devocaci
mental (sentits interns).

El cos ha destar actiu en diversos moments de lactivitat de laula.

Hem deducar el cervell perqu pugui evolucionar i construir les
estructures necessries per als aprenentatges.

Rehabilitant el silenci afavorim la comunicaci interna i externa.




















30
3. ACTIVITATS PER A LAPLICACI DEL IOGA A LEDUCACI

3.1. Metodologia, objectius i competncies

Per seguir el cam de la prpia exploraci interna i de lautoconeixement en
contnua connexi amb lexterior a travs dels sentits, la metodologia a seguir
amb laplicaci del Ioga a lEducaci s a partir de la classificaci dels exercicis
dins lescala de desenvolupament de Patanjali.

Cal constatar que aquest s lesquelet de treball dels exercicis que proposa el
Ioga a lEducaci per desenvolupar tots els mbits de la persona humana i que
porten un creixement integral a partir duna educaci holstica.

En cada grau de lescala de desenvolupament apareix el nom en snscrit de
cada part, per mantenir un vincle amb la tradici i, a continuaci, hi figura el
sentit propi del seu significat adaptat al llenguatge propi dmbit educatiu.

Aix doncs, les activitats prctiques sestructuren prenent com a punt de partida
aquesta escala de Patanjali i en construeixen el cos de treball. Cada activitat i
exercici que es realitza amb el Ioga a lEducaci sha de vincular a un o ms
aspectes daquests graus i als seus objectius i competncies.

s per aix que podem considerar el Ioga a lEducaci com a eina transversal
aplicable als diferents mbits i rees del Currculum de lEducaci Primria i
Secundria i que pot aportar una contribuci valuosa en ladquisici de les
Competncies Bsiques, tal i com es demostra a les Conclusions del present
estudi, ja que es fonamenta metodolgicament en el marc dels processos
densenyament que giren a lentorn dels eixos segents:

1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
2. Aprendre a pensar i comunicar.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4. Aprendre a conviure i habitar el mn.


3.1.1. Continguts, objectius, competncies bsiques

Eix de treball: Aprendre a conviure i habitar el mn.

Contingut: Viure junts: conscincia dun mateix i de grup. (YAMA)

Disminuir les tensions com a barreres per a la comunicaci.
Ajudar a disminuir els nivells dagressivitat que comporta lestrs escolar.
Crear una atmosfera dharmonia per afavorir aprenentatges.
Despertar i educar la conscincia de ser un mateix sense perdre de vista
la relaci amb els altres.
Afavorir la comunicaci amb un mateix i amb el grup.
Viure la solidaritat com una experincia quotidiana.
Desenvolupar activitats i exercicis en grup gran o petit.
31
Forjar lesperit de grup.
Desenvolupar el sentit de la responsabilitat vers lentorn. Viure la
sensaci de pertinena a un grup.
Sanejar lambient de classe per evitar el sentiment de rebuig i fracs.
Deixar espai a cada individualitat perqu trobi el seu lloc adequat dintre
del grup.
Afavorir la integraci i el respecte.


Eix de treball: Aprendre a pensar i comunicar.

Contingut: Fem neteja. Ladquisici i el manteniment duna actitud positiva
davant la vida a partir del desbloqueig de les tensions (NIYAMA).

Crear harmonia de lindividu amb ell mateix, fet que porta a un clima de
pau al seu voltant.
Afavorir el bon humor a laula com a eina positiva de creixement.
Treballar una actitud positiva cap a la vida.
Desbloquejar i netejar toxines del nostre cos per afavorir la salut fsica i
psquica.
Flexibilitzar les articulacions com a cam de la distensi i la calma fsica i
emocional.
Cultivar el pensament positiu.
Establir els exercicis de desbloqueig, apertura i irrigaci del cervell com
a part de la higiene de la classe.

Eix de treball: Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.

Contingut: Em colloco correctament. Coneixement postural i de lesquena com
a eix vertebrador del cos. (ASANA)

Desenvolupar duna manera saludable la columna vertebral.
Prevenir i rectificar desviacions vertebrals.
Reforar la musculatura paravertebral.
Treballar la conscincia de lalineaci de la columna com a tret
identificatiu de lespcie humana.
Adonar-se de la relaci entre lalineaci de la columna i el
desenvolupament del cervell.
Aprendre a situar la columna de manera equilibrada entre les dues
polaritats: la terra i el cel.
Descobrir el centre de gravetat del cos com a centre denergia i punt
duni entre la part ms instintiva (terra) i la part ms subtil (cel).
Estabilitzar la persona a partir de la conscincia daquest centre
gravitatori.
Afavorir lautoconfiana i lautoconeixement com a eina dautoacceptaci
i millora a partir duna posici corporal correcta i respectuosa amb
cadasc.
Aprendre a percebre la relaci entre tenir lesquena ben alineada i la
influncia que aix t sobre el comportament psquic i la salut fsica.
32
Educar en el benestar i la salut de leix corporal del cos.
Afavorir el bon desenvolupament de la columna a partir de postures
fsiques.
Connectar els treballs i exercicis dasanes amb el mn natural (mineral,
animal, vegetal) i lentorn per afavorir un treball simblic i intern.
Ajudar el funcionament i desenvolupament correcte i saludable de les
glndules endocrines del cos, situades al llarg de leix vertebral i dels
rgans associats a cadascuna delles.

Contingut: La respiraci, font de la vida. La respiraci com a font denergia i
equilibri. (PRANAYAMA)

Adonar-se de la relaci entre respiraci-emoci-psiquisme.
Relacionar la respiraci amb lenergia vital.
Educar la respiraci correcta com a fet que alimenta tant el cos fsic com
la part psquica de persona.
Treballar la respiraci conscient com a eina per desenvolupar el sistema
nervis i el cervell.
Reeducar la respiraci completa : abdominal, costal i clavicular.
Adonar-se i prendre conscincia de la respiraci cellular, que podem
respirar per tot el cos afavorint la salut i el benestar intern i extern.
Afavorir el desenvolupament saludable dels pulmons.
Ampliar la capacitat torcica.
Prevenir malalties respiratries.
Millorar lautoestima i la confiana en si mateix/si mateixa.
Equilibrar les emocions a travs de la conscincia respiratria.
Adonar-se de la importncia crucial que t la respiraci nasal: estimula i
equilibra la glndula pineal, afavoreix lequilibri mental i endocr de la
persona, connecta els dos hemisferis cerebrals, afavoreix latenci i la
concentraci.

Eix de treball: Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Contingut: Em relaxo. La relaxaci com a element regeneratiu del cervell i
afavoridor de la concentraci per aconseguir tres objectius: alliberar les
tensions musculars, emocionals i mentals (PRATYAHARA).


Constatar que les informacions es enregistren a la massa cellular
grcies al descans.
Aprendre a valorar les pauses en la vida de laula com a eina perqu el
cervell frontal pugui processar la informaci que sha treballat
anteriorment.
Educar la cultura de la relaxaci com a eina valuosa que sha dintercalar
i combinar equilibradament amb els perodes dactivitat.
Canviar el concepte que la relaxaci s un temps perdut pel concepte
que s un temps guanyat, ja que s un espai on es dna temps al cervell
per digerir i assimilar les informacions rebudes.
33
Adonar-se de la importncia dutilitzar els sentits externs en el procs
daprenentatge i de la necessitat dutilitzar els sentit interns a travs de la
relaxaci per consolidar-lo.
Crear espais a laula de mirada interna per calmar lexcs destmuls
externs que rebem contnuament i abaixar-ne lndex.
Educar en la cultura i lequilibri que hi un temps per a tot: estar per un
mateix i estar pel que ens envolta.
Equilibrar la dispersi i transformar-la en centratge i concentraci.
Adonar-se a travs de la prctica dels avantatges de la relaxaci a nivell
fsic (es produeix un canvi en el funcionament del Sistema Nervis
Autnom inhibint lansietat; ritme cardac ms tranquil, taxa respiratria
baixa, ralentitzaci de lactivitat metablica, descens dels nivells
dadrenalina, reducci de lcid lctic, disminuci dels ndexs de
colesterol i cids grassos a la sang, augment de vaso-dilataci arterial,
augment de defenses), a nivell emocional i psicolgic (augment de les
serotonines, sensaci de tranquillitat i alegria, augment dones cerebrals
Theta y Alfa, semblants a les que es produeixen quan somniem,
meditem o estem en relaxaci profunda; millora latenci, la memria,
laprenentatge, la qualitat del son, disminueix lagressivitat, hi ha ms
illusi, flexibilitat i espontanetat emocional) i a nivell social (milloren les
relacions interpersonals, millora el treball en equip i disminueixen els
errors).

Contingut: Em concentro. La focalitzaci de latenci per aconseguir la
concentraci necessria per arribar a un bon aprenentatge (DHARANA).

Reduir dndex de dispersi mental provocada, en part, per lexcs
destmuls externs a la ment.
Ajudar a controlar els mecanismes cerebrals favorables a lequilibri de la
persona.
Treballar amb activitats i mtodes per desenvolupar latenci i la
concentraci a laula.
Ajudar la ment a centrar-se en un objectiu concret (raig lser).
Harmonitzar els estmuls rebuts pels diferents sentits i unificar-los cap a
un de sol.
Ajudar a processar internament la informaci rebuda.
Ajudar a calmar la ment i mantenir-se conscient per reproduir
interiorment les sensacions i els conceptes.
Possibilitar la reeducaci dels trastorns ocasionats pels diversos factors
que pressionen lalumne (familiars, socials, endocrins) a travs
dexercicis de centratge.


3.1.2. Creixem per dintre

Aquesta s una afirmaci utilitzable metodolgicament com a base per iniciar el
treball daplicaci del Ioga a les aules.

34
El poder de les paraules i els pensaments s illimitat: la cultura grega ens ha
llegat la llegenda de Pigmali per illustrar aquest fet. Fins i tot sha parlat i
escrit sobre Lefecte Pigmali i se nhan fet les investigacions pertinents en
mbits escolars per demostrar aquesta afirmaci.

Creixem per dintre s una expressi positiva que es pot utilitzar a laula per
afavorir el concepte de creixement integral de la persona i que els alumnes
entenen. Amb ella, capten la idea de la responsabilitat que cadasc t amb un
mateix per alimentar el creixement interior dels sentits i per aix poder
potenciar els aprenentatges, fet que ha de durar tota la vida.

Cal reconsiderar la disfunci tradicional entre educaci inicial i educaci
permanent. (...) Ara el temps per aprendre dura tota la vida. (...) Al llindar del
segle XXl, les missions assignades a leducaci i les mltiples formes que pot
revestir fan que englobi des de la infncia fins al final de la vida, que inclogui
totes les activitats que permeten que cada persona pugui accedir a un
coneixement dinmic del mn, dels altres i de si mateix.(...) (Informe Delors)

La idea que el Ioga ens ofereix les eines per rebre aquest aliment encoratja
lalumnat a entomar aquesta responsabilitat i els afavoreix lautoestima.

Tamb s important constatar entre lalumnat el profund respecte que mostren
quan sels planteja la qesti que el creixement s per sempre i que cadasc
t la responsabilitat de desenvolupar-lo, que no satura quan el creixement fsic
sha acabat, sin que ben al contrari: s noms quan arribem a ledat adulta
que el desenvolupament intern arriba a un punt estructuralment maduratiu per
comenar la real evoluci de lsser hum com a tal.

Daqu el repte educatiu que sens planteja: el de poder utilitzar afirmacions
positives com aquesta o altres de manera constant i perseverant que ajudin a
configurar de manera slida les futures estructures adultes per anar assolint un
creixement saludable.

Cal, per, tenir en compte la caracterstica preventiva daquesta cincia iguica:
s imprescindible fer les prctiques a laula de manera constant, peridica i
agradablement perseverant perqu els seus efectes reverteixin i es consolidin
en el dia a dia. Els espais de temps poden ser ms curts o ms llargs, per de
qualitat, i no s aconsellable fer exercicis de Ioga a classe actuant a partir de
lelement causa-efecte. Com a educadors sabem que hi certs moments en la
vida de laula (com la pujada dels patis, els canvis de classe...) en qu lenergia
dels nostres alumnes s remoguda. Haver actuat a lavanada a partir duns
hbits de treball pactats i consensuats amb tot el grup respecte al moment en
qu sha de fer el Ioga a laula resulta efectiu de cara a aconseguir els objectius
proposats.

Per aplicar el Ioga a lEducaci prenem diverses eines que ens ofereix el dia a
dia escolar (jocs, contes, textos, canons, danses, expressions plstiques,
estiraments,...), juntament amb tcniques de Ioga adaptades a lescola
(treballs corporals, respiracions conscients, exercicis datenci i concentraci...)
35
perqu puguin esdevenir un element de desenvolupament integral i educatiu de
la persona a partir dun treball duni constant entre lindividu i el seu entorn.

Aix doncs, aquests sn els aspectes metodolgics que diferencien laplicaci
de les Tcniques de Ioga a lEducaci de qualsevol altra activitat:

Permeten que qualsevol eina de la qual disposem sigui encara ms
efectiva.

Es poden utilitzar en qualsevol moment de la realitat educativa de les
aules produint uns efectes calmants, harmonitzants i equilibrants que
potencien el desenvolupament i els aprenentatges.

Les podem programar dintre del currculum com a activitats que ens
poden aportar recursos per a ladquisici de les Competncies Bsiques
duna manera natural i respectuosa amb el creixement individual i
collectiu.

3.2. Educaci Infantil i Primria.

Val ms un gram de prctica que tones de teoria
Swami Sivananda

Les activitats que es proposen shan realitzat durant el curs escolar 2007-2008
a diferents aules i escoles de diverses localitats de Catalunya i amb alumnes
dEducaci Infantil i Primria.

La periodicitat daplicaci ha estat diversa:

Educaci Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitj

- En alguns grups sha intervingut una nica vegada realitzant una sessi
duna hora i mitja, aproximadament.
- En altres, sha realitzat una sessi setmanal, que sha incls en lhorari
lectiu, des del mes doctubre de 2007 fins al mes dabril de 2008.

Cicle Superior

- Hi ha hagut la intervenci com a taller: shan desenvolupat sessions
durant un trimestre a grups heterogenis dalumnes. Aquest taller ha
tingut una durada de 6 sessions duna hora i mitja cadascuna delles.

En aquest apartat hi consten els continguts, competncies bsiques i objectius i
una descripci de cada activitat. Al final dalguna daquestes activitats hi ha una
petita ressenya avaluativa concreta per aquells exercicis, tot i que els criteris i
resultats avaluatius generals estan en un captol a part.

Cada vegada que hem aplicat qualsevol daquests treballs a laula, sha facilitat
un qestionari de valoraci sobre lactivitat, que els docents han emplenat.
36
Tamb, cada alumne/a ha valorat com shi ha sentit i qu nha aprs. Al captol
davaluaci sinclouen els models dels qestionaris diversos que shan utilitzat.

Altres consideracions:

Cal remarcar que totes les postures estan inspirades en la natura:
animals, vegetals, elements dun paisatge,
A lalumnat li agrada el moviment, ja que forma part intrnseca del seu
desenvolupament. Les postures molt esttiques sn per als adults i
estan contraindicades a lEducaci Infantil i a Primria: un treball
sostingut sobre lligaments i cartlags frgils no sadapta a una columna
encara malleable.
Per aix, cal presentar les postures en seqncies seguides i atraients.
Cal que ensenyem els/les alumnes que no forcin el seu cos, no hem de
fomentar la competitivitat. El dolor s un indicador que assenyala que
ens hem excedit.
Creem lhbit de la conscincia del propi cos a partir de moviments lents,
sincronitzats amb la respiraci. Qualsevol cosa feta amb plena
conscincia s essencial i molt valuosa.
Cal mantenir informats els nostres alumnes en tot moment dels objectius
del treball que farem. Aix afavoreix ladquisici de lautoconeixement i
de la conscincia.
s positiu dimplicar-los en lorganitzaci dels exercicis creant entre tots i
totes un espai dins de laula on hi hagi dibuixos de les postures, fotos...
Comenar per un o dos exercicis i anar ampliant segons els efectes
observats o segons la resposta.
Abans de fer un exercici de Ioga a laula, conv preparar el material que
necessitem per lactivitat segent: quan sacaba lexercici, lambient de
laula sha harmonitzat i preparat per fer lactivitat que tinguem
preparada. Si llavors hem de tornar a moure els alumnes per repartir,
fulls, materials...., es trenca aquest ambient duni i concentraci, perd
els efectes i s com si no lhagussim fet.
Quan sexplica un conte shi van associant les postures de Ioga
corresponents. El nom de cada posici figura en catal i en snscrit. Per
facilitar la realitzaci daquestes asanes hi ha una fotografia de
cadascuna amb el seu nom.

Cal que tinguem en compte que podem realitzar tota lactivitat sencera tal i com
est descrita a continuaci o que tamb en podem prendre per separat
qualsevol de les parts que ms ens interessi treballar.


3.2.1. Educaci Infantil-Cicle Inicial

Activitat: La M Maria i la M Manela

Aportacions a les Competncies Bsiques:

COMPETNCIES TRANSVERSALS
37
Competncies comunicatives
Desvetllar linters per les mans i expressions afectives que poden
desevolupar.

Prendre les mans com a eina de comunicaci de sentiments diversos.

Prendre conscincia de les capacitats comunicatives de les mans:
comunicar sentiments, jugar, ballar, compartir, sentir el tacte propi i els
dels altres, la temperatura.

Competncies metodolgiques
Concentrar-se en la coordinaci de les dues mans.
Abraar-se com a mitj de comunicaci de sentiments.

Competncies personals
Sentir diverses emocions a partir de les mans: lalegria, el cansament,
lempatia, la pacincia, lesfor, la collaboraci, lenfadament, el
conflicte, la reconciliaci, la confiana, el respecte.
Saber donar i saber rebre respostes afectives a travs de les mans.
Adonar-se que les mans sn linstrument de la persona: de la
conscincia, dels sentiments i les emocions i de lintellecte.
Aprendre a tenir cura del cos, de les emocions i de lexpressi.



COMPETNCIES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MN
Treballar el contacte corporal respectus com a eina de cohesi grupal.


Propostes metodolgiques:

1. Presentaci de la M Maria i la M Manela

DESVETLLEM ELS SENTITS

Presentaci de la M Maria i la M Manela i les
coses que poden fer: estirar-se, arronsar-se,
abraar-se, enfadar-se, reconciliar-se, marxar
de viatge, pentinar el cabell, vestir-te, donar-te
de menjar,......Grcies a elles podem fer tantes
i tantes coses.
Les pintem a cadasc tot dibuixant dos ulls,
dos forats del nas i un somriure a cada palmell
de la m.

Presentem els fills de la M Maria i la M Manela tot cantant la can del nom
dels dits, assenyalant-los i saludant-los.



38












2. Galaneta m

VIURE J UNTS (YAMA)
La M Maria i la M Manela saben ballar,
acaronar i abraar-se. Ho fan tot escoltant la
can-joc de la Galaneta m. Loda escolta molt
b qu diu aquesta can i li diu a les mans que
acaronin les galtes dun altre/a company o
companya.
Desprs, sabracen entrellaant els dits i ballen
seguint la pulsaci del que diu la msica. I aix van
fent, ara acaraonant, ara ballant abraades. Quan
sacaba la can-joc, la M Maria i la M Manela
abracen tot el cos de la parella.


3. Treballo amb el meu cos

EM COLLOCO CORRECTAMENT (ASANA)
Histria: La M Maria i la M Manela tornen de viatge
Aquesta histria representa el propi cos com a casa de les mans i del cor.
mentre es va explicant, es van realitzant les asanes, que es mostren
fotografiades desprs del text que tot i que han estat fetes en una sala sense
cadires ni taules, es poden realitzar a laula adaptades al mobiliari i a lespai
que aquesta ofereixi.

La M Maria i la M Manela han anat molt lluny de viatge i han estat molt dies
fora de casa (allunyem les mans del cos estirant els braos tot fent Hasta
Utthitasana). Quan tornen a casa seva, obren la porta del garatge (flexionem el
cos i les mans sacosten als peus, que representen el garatge de la casa; fem
Utthita lolasana), hi fiquen el cotxe (estirem el cos enlaire tornant a fer Hasta
Utthitasana) i la tornen a tancar (Utthita lolasana).

Obren la porta de la casa i pugen lescala (amb les mans anem resseguint les
cames), que troben plena de pols desprs de tants dies que no hi han estat.
Van netejant lescala mentre hi passen (automassatge de les mans a les
cames mentre es redrea la postura) i arriben al rebedor de casa (el melic).
Tamb el netegen (automassatge a la panxa i la zona lumbar).
39
Van a la seva habitaci i saluden el cor, que ha guardat la casa durant
labsncia de les mans (posar les mans sobre la zona del cor una sobre laltra).
El cor est molt content de tornar-les a veure, per com que fa molt de temps
que est guardant la casa, necessita prendre una mica laire. Obren les
finestres de lhabitaci (dits es toquen pels capcirons a la zona del cor, els
colzes estan doblegats i parallels al terra. Inspirant, sobren els braos portant
els colzes enrere; expirant, es tornen a tancar i els dits es toquen novament).

Desprs van a netejar la cuina de la casa (estirem el bra esquerre i la m
dreta va fent un massatge pel bra i la m); ms tard, netegen el menjador
(estirem el bra dret i ara s la m esquerra que fa un massatge suau a la
dreta.

Decideixen treure a passejar el cor per la finestra perqu vol veure el sol. Li
fan una caseta (ajuntant els dits pels capcirons i formant una cassoleta amb les
mans. Posem les mans a lalada del cor fent aquesta caseta). Inspirant,
estirem el braos enlaire mantenint les mans amb la posici que sha descrit
abans i expirant els tornem a abaixar. Fem aquest treball dues o tres vegades
perque la M Maria i la M Manela porten el cor a veure el sol, els nvols, els
ocells.

Deixen el cor a lhabitaci, baixen lescala de casa (Utthita lolasana) i
decideixen obrir la porta del garatge i treure el cotxe (Hasta Utthitasana).
Tornen a tancar la porta (Utthita lolasana) i sen van a passejar pel barri.

Observen els carrers, les cases...tot sha mantingut al seu lloc mentre han
estat fora (Kati Chakrasana). Tornen a casa i , quan sn a la porta, decideixen
anar a saludar els vens (Trikonasana) i queden amb ells per sopar lendem.
Pugen les escales, arriben a lhabitaci que comparteixen amb el cor i sen van
a dormir.















Trikonasana (el triangle) Hasta Utthitasana (larbre que creix)

40














Tadasana (larbre) Utthita Lolasana (larbre que es mou)












Kati Chakrasana (l )

arbre que es gira
. Lestisoreta


4
EM NETEJ A (NIYAMA)
: Lestisoreta
quest joc musical estimula la
n parelles, una nena o un nen es
uan preguntem Qu s aix?, les
n
fa a la seva esquena de cadascun dels elements anteriors, ha dendevinar quin
s. Quan sha fet unes quantes vegades, es canvien els rols.

F
J oc de falda amb les mans
A
confiana i la concentraci.

E
posa a la falda de laltra. Les mans de
qui est assegut a la cadira piquen la
pulsaci de la can.

Q
mans que feien la pulsaci fan o b el
gest de la serra, o el de lestisoreta o
b el de les puces a sobre de
se mirar i noms sentint el gest que es lesquena del seu company. Aquest, se
41

















5. Dibuixo amb la M Maria i la M Manela

EM CONCENTRO (DHARANA)
paper:
els alumnes dEducaci Infantil, farem en un full el treball de resseguir la
anela) i la forma de la m esquerra (la M
completar el dibuix amb
anela amb les dues mans a
hora.



6. Saludo el descans
paper:
els alumnes dEducaci Infantil, farem en un full el treball de resseguir la
anela) i la forma de la m esquerra (la M
completar el dibuix amb
anela amb les dues mans a
hora.






6. Saludo el descans
Dibuix de la M Maria i la M Manela sobre ix de la M Maria i la M Manela sobre
P P
forma de la m dreta (La M M forma de la m dreta (La M M
Maria). Desprs podran personalitzar-les i cadasc Maria). Desprs podran personalitzar-les i cadasc
les caracterstiques de cada m que ms li agradi.

A Cicle Inicial es proposa un treball de coordinaci plstica on han de dibuixar
larbre del jard de la casa de la M Maria i la M M
les caracterstiques de cada m que ms li agradi.

A Cicle Inicial es proposa un treball de coordinaci plstica on han de dibuixar
larbre del jard de la casa de la M Maria i la M M
l l














M RELAXO (PRATYAHARA)
de la classe adopten la posici de relaxaci a laula i fem
n treball de visualitzaci:

E
Les nenes i els nens
u
42
Si et ve de gust, pots tancar els ulls i contempla amb la mirada interna la M
ex, el del mig, lanullar i el petit); ara, els de la M
sa, fixat perqu veus
ls teus peus, que sn la porta del garatge, pugen per lescala, que sn les
rnat. El teu cor somriu i diu als teus llavis que dibuixin aquest somriure que


3.2.2. Cicle Mitj

portacions a les Competncies Bsiques
OMPETNCIES TRANSVERSALS
Maria i la M Manela. Els ulls, els forats del nas, la boca i tots els dits: els de la
M Maria (el dit gros, lnd
Manela (el dit gros, lndex,el del mig, lanullar i el petit).

Les dues mans estan ben estirades i contentes de tornar a casa desprs
dhaver fet un viatge per anar de vacances. Arriben a ca
e
teves cames, arriben al rebedor, que s el teu melic i la teva panxa. Pugen fins
a lhabitaci on i ha el cor, passen pel bra esquerre per anar a la cuina i
desprs pel bra dret per anar al menjador. Tornen a lhabitaci on hi ha el cor.

s el teu cor i el veus per dintre el teu cap, amb els teus ulls de dintre. s de
color vermell, brilla i batega. Est feli perqu la M Maria i la M Manela han
to
queda guardat dins del teu cor.

A poc a poc, et vas incorporant a la cadira i podem continuar el treball de
classe.


Activitat: Classe de cant

A

C
Comptetncies comunicatives
Participar en lexpressi democions i sentiments.
del llenguatge de les paraules i de les

Competncies metodolgiques
Aprofundir en el fet comunicatiu
imatges.
Conixer i sentir el valor de les paraules.

Millorar lortografia i augmentar el vocabulari.
jecte de Coneixement del Medi per treballar els

Com
Treballar la memria visual.
Consolidar la base dun pro
animals, el medi aqutic,...
Afavorir el gaudi amb laprenentatge.
petncies personals
Prendre consincia dels efectes que causa en un mateix i en els altres la
utilitzaci dunes paraules o altres a lhora de comunicar-nos.
a ser escoltat.

Aprendre a escoltar i
Conixer-se a si mateixa, a si mateix.
43
C M VIURE I HABITAR EL MN

Harmonitzar i cohesionar el grup-classe.


Pro s
. Classe de cant
O PETNCIES CENTRADES EN CON
Aprendre a treballar en equip.
Participar en un projecte com daula i de grup.
po tes metodolgiques:

1
A RESPIRACI, FONT DE LA VIDA (PRANAYAMA)
YAHARA)
a bassa plena de granotes i gripaus i la
rotagonista s una granoteta petita.
lada, semblant a la forma duna bassa. Hi
arquem un punt al mig i destaquem que les granotes es volen trobar al voltant
en direcci a la pissarra.
punta de la base de la cadira. Situa els
eus parallels i observa la teva columna vertebral: les espatlles han destar
de la bassa; a
expirar, segueix amb els ulls el lmit inferior. Juntes i junts, farem aquest
RANA)
ra, escolta la histria que texplicar:

L
EM RELAXO (PRAT

Expliquem la histria del conte Classe de cant
Lacci es desenvolupa en un
p

Abans, per, comencem amb un treball de respiraci, relaxaci i centratge:
dibuixem a la pissarra una forma ova
m
de la bassa i van donant la volta per situar-se abans de lassaig de cant que
han de fer.

Posem sobre la taula, el material necessari per a tota lactivitat. Les cadires
han destar

Seu en la posici correcta: isquis en contacte amb la cadira, peus a terra. Si
no thi arriben, posa els isquis cap a la
p
una mica enrera i les mans sobre les cuixes. Posa la barbeta en direcci al pit.
Fixa els ulls en el punt del mig del dibuix de la bassa. Comptarem 5
respiracions. Intenta no parpellejar o fer-ho el mnim possible.

A continuaci, desplaa la mirada cap a la part esquerra de la bassa; a
linspirar, segueix amb la vista el recorregut del lmit superior
l
recorregut 7 vegades.


EM CONCENTRO (DHA

A

Una vegada hi havia un grup de GRANOTES (Utthanasana) que vivien en una
bassa. Cantaven tota la nit. Va nixer una de petita, per desafinava. Les altres
granotes li van dir que calls i que marxs un tros enll que cantava molt
malament i no la volien sentir.

44
Ella es va posar molt trista i, damagat, va marxar de la bassa. Quan les altres
sen van adonar, es van sentir malament dhaver-la renyat i van decicir danar a
buscar-la.

Mentre la buscaven pel bosc, van veure una TORTUGA (Pawanmuktasana) a
la vora dun riu i li van demanar si havia vist la granoteta. La TORTUGA tenia
por i no gosava sortir de la closca amb tant denrenou. Primer, va provar de
treure una pota, desprs laltra i desprs les altres dues. Finalment, va treure el
cap i els va dir que ella no en sabia res.

Desprs van trobar un GAT (Marjara karana) que feia els seus estiraments
matinals, per res : la granoteta havia desaparegut. Tothom estava trist, fins i
tot els ARBRES (Tadasana).

Un tros ms enll, hi havia un LLE (Shimhasana) que estava fent els seus
exercicis de rogits. La GRANOTETA (Utthanasana) estava per all i trobava a
faltar la humitat de la bassa. Va veure la llengua humida del lle i va pensar
que era un fulla de nenfar i shi va posar a sobre.

El lle no sen va adonar i va ficar la llengua a la boca amb la granoteta a
dintre. Per rpidament va notar que tenia una nosa a la llengua i va escopir la
granoteta. Li va demanar qu feia all i ella li va explicar la seva histria. Com
que el lle era un bon mestre de rogits, va decidir prendre la granoteta com a
alumna: ell estava disposat a fer-li classes de cant perqu la granoteta pogus
tornar a la bassa amb les seves amigues i la seva famlia. Aix ho van fer.

Llavors, van arribar tots els altres animals: LES GRANOTES, LA TORTUGA,
EL GAT es van espantar en veure el lle. La granoteta els va dir que era un
gran mestre de cant i el lle va explicar als gripaus i les granotes que la
deixessin tornar, que ella ja sabia cantar i que ell volia dirigir la coral pel proper
concert. Van acordar que aix ho farien i que la granoteta actuaria com a
solista.

El concert va ser un xit i tothom va aplaudir la granoteta que va cantar
esplndidament !


2. Faig les portures dels animals i personatges del conte

EM COLLOCO CORRECTAMENT (ASANA)
FEM NETEJ A (NIYAMA)

Una vegada hem explicat la histria, cal realitzar les asanes relacionades amb
els personatges del conte, seguint el model de les fotografies segents:






45











Utthanasana (granoteta) Shimhasana (el lle)











Marjara karana (el gat que sestira)

Marjara karana (el gat que sestira)










Pawanmuktasana

Pawanmuktasana











Tadasana (larbre)


46
3. Cantem com la coral de granotes i gripaus

Preparem el cnon Les granotes :











Treballem la melodia ascendent i descendent de la can amb el moviment de
tot el cos: ens posem a la gatzoneta com la granoteta (Utthanasana) i buidem
tot laire dels pulmons. Inspirem i expirem vries vegades per sentir labdomen
en moviment amb aquest treball respiratori.

Inspirem i, mentre expirem, ens anem incorporant tot emetent amb la veu el so
duna u que va en glissando des del greu a lagut. Quan arribem a la
posici de larbre (Tadasana) tornem a inspirar i, mentre expirem, buidem tot
laire emetent una altra u amb so descendent de lagut al greu i amb el
moviment dinmic que va des de la posici de larbre (Tadasana) fins a la de la
granoteta (Utthanasana). Aix, vries vegades.

Fent aquest mateix exercici, en lloc de fer sonar la u , ara fem sonar la
can, que va des de lagut al greu en dues frases musicals: la primera frase,
per al moviment de pujada del cos i de la melodia; la segona frase, per al
moviment corporal i meldic de baixada.

Quan ja ho hem fet vries vegades, es pot combinar moviment, melodia i cnon
a dues o tres veus.


4. El mandala associatiu

LA RESPIRACI, FONT DE LA VIDA (PRANAYAMA)
EM CONCENTRO (DHARANA)

Aquesta tcnica, la treballarem a partir de la forma de la bassa i escriurem els
noms dels animals del conte a partir de fletxes que surten de la lnia que
delimita la forma. Podem utilitzar la tcnica de lesborrat de paraules per
memoritzar-les a partir de la respiraci.

Inspirant, fem el recorrregut visual per la lnea superior de la bassa i expirant
fem el mateix per la part inferior del dibuix.



47
5. Em relaxo: el meu front s una pantalla dordinador

DESVETLLEM ELS SENTITS
PRATYAHARA: em relaxo.

Adopta la posici correcta de relaxaci. Intenta tancar els ulls i mirar
interiorment la zona de la pantalla mental.

El teu front s com una pantalla dordinador. Amb la vista interna visualitza la
bassa que abans hi havia dibuixada a la pissarra. Observa b perqu hi veurs
escrits els noms de cada animal que tenem posats. Jo tels llegeixo un per un
mentre tu els vas veient escrits a la teva pantalla mental. Mentre jo et dic el
nom de lanimal, visualitza tamb la imatge daquest animal.

De mica en mica, vas obrint els ulls i, en silenci, agafa el paper que tens a
sobre de la taula. Hi dibuixes la bassa amb el nom dels animals que hi havien
al voltant.

Tria un daquests animals, el que ms tagradi, i el dibuixes al darrere
daquest paper. Lacoloreixes. s el teu animal del conte preferit.

SUGGERIMENTS
Es pot ampliar vocabulari sobre animals o sobre ortografia i tamb utilitzar
aquest treball com a base daprentatge en un projecte sobre Coneixement del
Medi.


6. El cor que riu i el cor que plora

VIURE J UNTS (YAMA)

6.1. Els cors a la pissarra.
Treballem ara la lli moral del conte: dibuixem a la pissarra un cor que riu i un
cor que plora. Plegats diem paraules que fan mal al cor i paraules que agraden
al cor i les escrivim a la pissarra, associant-les amb cada cor i fent-ne dos
mandales.

Podem fer un mural per penjar a la classe i tenir present sempre quines
paraules utilitzem amb nosaltres mateixos i a amb els altres que puguin fer riure
al cor o fer-lo plorar.

6.2. Et regalo el meu cor.
Cadasc retalla un cor amb cartolina vermella i hi escriu una paraula que agradi
al cor per a regalar-la a una altra persona de la classe i hi posa el seu nom. Les
cartolines en forma de cor es barregen i es reparteixen entre lalumnat, que
est en rotllana. Cadasc en rep una.




48
7. Avaluaci

Realitzem un buidatge general de les paraules o expressions que han sortit tot
treballant aquestes emocions i en facilitem una fotocpia a cada alumne/
alumna. Triem una situaci que fa riure el cor i una que el fa plorar de les que
surten i les dibuixem.


3.2.3. Cicle Superior
Taller de Ioga: Trobant el tresor
Jo no busco, trobo
VIURE J UNTS (YAMA)

TAMENT (ASANA)
AMA)

1. Aportacions a les competncies bsiques
OMPETNCIES TRANSVERSALS
omptetncies comunicatives


Pau Picasso


FEM NETEJ A (NIYAMA)
EM COLLOCO CORREC
LA RESPIRACI, AL DE LA VIDA (PRANAY
EM RELAXO (PRATYAHARA)
EM CONCENTRO (DHARANA)


C

C
ertivitat com a habilitats comunicatives amb les

ompetncies metodolgiques
Treballar lempatia i lass
altres persones.
C
ment sensorial intern i extern.
, atenci.
diverses.

ompetncies personals
Potenciar el desenvolupa
Millorar habilitats daprenentatge: memria, concentraci
Despertar potencialitats creatives.
Visualitzar imatges, colors, formes
C
nfiana en un mateix, en una mateixa.
potencialitats com a eina valuosa
lesfor i la constncia com a valors de

OMPETNCIES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MN
.
Desenvolupar la co
Millorar lautoestima.
Descobrir les prpies
dautoconeixement.
Aprendre a confiar en
creixement individual i grupal.
C
Desenvolupar la confiana en els altres.
Treballar el respecte cap a laltra persona
49
Aprendre a compartir a partir dun projecte com.

. Propostes metodolgiques
l Cicle Superior hem estat treballant el Ioga a lEducaci a partir de lestructura
aquest taller estan dissenyades com a
estructura comuna a cada sessi s la segent:
Una histria que comena el primer dia i que fa de fil conductor, on els
alors, aspectes

cada dia: fins on he arribat

continuaci, hi ha el desenvolupament dalgunes de les sessions amb les

1 SESSI: Dins meu hi ha un tresor
Descobrir els beneficis del treball en equip.
2

A
de taller setmanal durant sis sessions.
Les activitats portades a terme durant
una unitat entre totes i estan unides per un fil conductor, tot i que tamb
podrien desenvolupar-se per separat i, fins i tot, es podria prendre qualsevol
de les activitats curtes per anar-les integrant en qualsevol moment de la vida de
laula.

L

alumnes sn els protagonistes i que es va desenvolupant des de la
primera sessi fins a la darrera: Qui som i qu volem?
Explicaci dun conte a cada sessi que treballi v
vivencials i/o emocionals a tractar durant aquell dia en concret com a eix
de treball per aqueslla sessi: ens centrem abans de sortir de viatge.
Un treball dasanes: ens preparem corporalment mentre fem cam.
J ocs, expresi plstica: caminem plegats.
Una autovaloraci que cadasc fa al final de
avui?
A
respectives activitats.


trodum el taller a lalumnat parlant de qu s el Ioga i qu significa per a
Llegenda hind.
t per parelles: repartim entre lalumnat una fotocpia
r i laltra li guia la
n els diferents papers.

In
cadasc i per al grup i dient que anem a fer un viatge junts a la recerca dun
tresor, el tresor que cadasc tenim amagat a dintre, tal i com indica la llegenda
hind que avui escoltarem.

Entrem al laberin
dun laberint, que simbolitza la perseverana i la fora de voluntat. s un
laberint que segueix el model de lestil clssic, segons la llegenda de
Teseu i el Minotaure: hi ha un cam, llarg i tortus, dentrada i el mateix
cam condueix a la sortida. Al centre, hi ha el tresor.
Per parelles, una de les dues persones agafa un colo
m per entrar al laberint fins arribar al centre.
De tornada, es canvien els rols.
Parlem de com ens hem trobat e



50
Anem a fer cam de recerca:

Em poso en marxa cercant els cam s que em portin al tresor que hi ha
din
he deixat la meva motxilla a laltra
ban
m trobo amb un gos i un gatet que deuen viure en una masia propera.
PO
mira i em pregunta qui sc. Em presento i li
exp
rribem fins a un llac meravells... Relaxaci tot contemplant la posta de
sol
Asanes: Estiraments: el barquer (Nauka sanchalana)
rrera)
anasa)


Nauka sanchalana (el barquer) Nauka sanchalana (el barquer)
in
tre meu. Preparo els meus peus i les meves cames. Comeno a caminar.
Em trobo amb un obstacle: un riu que he de travessar passant per sobre dun
tronc. (exercici dequiibri per sobre duna lnia).

Vaig endavant i endarrera perqu m
da. He suat de lesfor i busco un arbre per seure i descansar. POSTURA
DE LARBRE. (Tadasana)

E
STURA DEL GAT I EL GOS.(Marjara karana). De sobte, el gos redrea les
orelles. Ha sentit un soroll. s una serp. Sen va. Veig que el gat amb la poteta
toca alguna cosa que hi ha entre els matolls. Macosto, s una tortuga de terra
preciosa. POSTURA DE LA TORTUGA AMAGADA A LA CLOSCA
(Shashankasana).

La tortuga treu el caparr, em
lico que estic cercant els camins que em portin cap al meu tresor interior. La
tortuga massenyala un cartell indicador on diu CAM DE LA SERENITAT. Em
diu que aquest s el meu primer cam. Caminem a poc a poc contemplant la
natura, el nostre voltant. Els animals que he trobat pel cam macompanyen,
faran el viatge amb mi.

A
al llac.

Equilibri: passar per un tronc (endavant -enda

Arbre (Tadasana)
Tortuga (Shashank
















51



Tadasana (arbre)
Relaxaci: El sol ens omple denergia. Visualitzaci duna posta de sol al

Autovaloraci de la sessi i de la feina feta seguint la graella que hi ha al


a. SESSI: Els pensaments positius








Shashankasana (Tortuga)

llac.

captol davaluaci.
6
Els pensaments postius tenen valor incalculable tal i com hem esmentat a
i una persona profetitza un esdeveniment, lexpectativa creada entorn
quest s el final del cam que va comenar aquest taller, ja que hem trobat el
Lectura: Vigila els teus pensaments

Vigila els teus Pensaments...,
per r.
pe .
I el teu Dest ser la teva vida.
Ghandi


lapartat de metodologia.

S
daquest esdeveniment fa que es modifiqui el seu comportament a fi de
provocar que aquest esdeveniment succeeixi efectivament, segons Marc Vidal
i Pou (2002).

A
tresor: EL PENSAMENT POSITIU.

perqu es tornaran Paraules.
Vigila les teves Paraules...,
perqu es tornaran Accions.
Vigila les teves Accions...,
perqu es faran Costums.
Vigila els teus Costums...,
qu formaran el teu Carcte
Vigila el teu Carcter...,
rqu formar el teu Dest


52
E
53
ns acomiadem del follet molt contents i ell, abans de posar-nos en cam ens
Explicaci de la importncia dels pensaments positius i dels tres estats

Can: Tot en la Terra



Estiraments amb els moviments de la columna vertebral amb msica:
ular
nsament positiu. El guardem



Dos moments diferents de Surya namaskara (Salutaci al sol)
avisa que per sortir hem de passar pel passads dels PENSAMENTS
POSITIUS i que estiguem atents.

del cervell. Els tres tipus dones que pot emetre. La importncia de la
relaxaci (ones alfa), moment propici per gravar els nostres pensaments
o propsits positius.













Salutaci al sol (Surya namaskara).
Respiraci abdominal, torcica i clavic
Cada nena o nen pot escriure al full un pe
dins del cofre que hem trobat amb el follet: aquests pensaments sn el
nostre tresor.
















3.3. Formaci del professorat
.3.1. Grups de treball
Crixer per esdevenir un adult no noms s una qesti dels nens, sin
Durant aquest curs 2007-2008 shan format tres Grups de Treball amb docents
os daquests grups han estat formats per mestres dun mateix claustre que,
a periodicitat de les trobades ha estat setmanal en el grup heterogeni i


Context i necessitats


3

tamb dels adults.
Rebeca Wild


de diferents escoles dEducaci Infantil i Primria on sha fet treball personal de
Ioga per a la millora de la salut docent i tamb formaci en Tcniques
dAplicaci del Ioga a lEducaci.

D
voluntriament, shan volgut implicar per uns mesos en el projecte que ens
ocupa, i un altre grup heterogeni composat per mestres provinents de centres
diferents.

L
quinzenal en els altres dos, durant el perode que va des del mes doctubre de
2007 a labril de 2008.

Est clar que la nostra tasca co a educadores i educadors arriba ms enll de m
la transmissi de coneixements als nostres alumnes. En un moment en qu els
coneixements estan a toc de pedra, millor dit, a toc de tecla dordinador, cal
que reflexionem sobre el nostre paper a lescola.

Tal i com diu Micheline Flak,
Un mestre no ensenya noms el que sap, sin tamb el que s.


Estem en un moment de canvis a molts nivells i tot avana molt de pressa, ms
del que nosaltres mateixos podem assimilar. El nostre mn occidental ens ha
habituat a una manera de viure a partir destmuls externs que arriben a ser
imprescindibles dins la nostra quotidianitat.

Davant duna realitat com aquesta, ens estem formant i transformant a partir del
que ens transmeten aquests estmuls visuals i superficials provinents de
lexterior. Podem observar de quina manera traspuen en nosaltres mateixos i
a les nostres aules els efectes daquest tarann marcat pels condicionants
externs que, sovint, resulta poc respectus amb les necessitats autntiques
dun desenvolupament sa.

Tot plegat ens pot portar a una certa indefensi en la relaci que hi ha entre
nosaltres mateixos i lentorn: una casa ha de tenir uns bons fonaments
54
(experincies internes saludables) per anar-se construint a partir del que li va
proporcionant el que lenvolta (experincies externes comunicatives). I s amb
aquesta interactuaci que anem assolint la veritable educaci.

El Ioga ens proposa un programa dactuaci i comproms personal i social que
possibilita la presa de conscincia de nostaltres mateixos posa lmfasi en les
dimensions morals i culturals de leducaci del segle XXl. Tal i com diu lInforme
Delors:

Aquest procs ha de comenar per la comprensi dun mateix a travs dun
viatge intern les fites del qual es diuen: coneixement, meditaci i autocrtica.

A partir del treball propi amb constncia i perseverana, podrem proposar als
nostres alumnes un treball daquest tipus a les aules, compartint el creixement
amb els nostres alumnes amb el respecte i el rigor que pertoquen.


Objectius
t Docent
salut fsica a partir de la prctica dexercicis i postures
de Ioga.
r lequilibri emocional a travs de la coordinaci entre la
assertivitat i lempatia a travs de
pais de salut fsica, emocional i intellectual durant el
la.


iferents substrats
que composen lindividu: fsic, emocional, intellectual i espiritual.
ateix i
individual i grupal.
r com a eina de mediaci en la resoluci de conflictes.


mbit: Salu

Afavorir una bona
Reeducar la postura corporal.
Possibilita
conscincia i la respiraci.
Reeducar la veu a partir duna respiraci correcta.
Millorar lautoestima, l
lautoconeixement.
Potenciar la memria, latenci i la concentraci.
Possibilitar petits es
dia a dia quotidi, tant a nivell individual com a lau
mbit: recursos per a la resoluci de conflictes

Experimentar a travs del Ioga els vincles entre els d
Possibilitar experincies dautoconeixement i interioritzaci dun mateix.
Afavorir respostes comunicatives positives i de relaci amb un m
lentorn.
Facilitar recursos preventius per utilitzar a laula que portin a una
harmonia
Crear un ambient de respecte individual i collectiu a partir de laplicaci
del Ioga a laula.
Entrenar-se en la postura de lobservador de les accions que envolten
el dia a dia escola
Conixer alguns possibles factors emocionals i de desenvolupament que
poden generar conflictes i el paper del Ioga com a mediador.
55
m it

Experimentar les possibilitats dels sentits interns i externs.
cadascun daquests sentits tant internament
com externament per compensar possibles deficincies auditives o
r lautoestima i el respecte mutu, lacceptaci dun mateix i de
l i el centratge.


Me d
Treball personal i collectiu de Ioga per als docents.
en Tcniques dAplicaci de Ioga a lEducaci.
Treball en grup de valoraci de les prpies experincies de realitzaci de
s.
personals dels

Les cla
graus de desenvolupament de lescala de Patanjali, tal i com sha esmentat al
aptol de Metodologia, efectuant exercicis diversos amb els que es treballava
sse amb lalumnat. Daquesta manera es podia veure i viure el
incle amb la tradici que mantenen aquests exercicis de Ioga a lEducaci.
da
estre/a se li lliurava un material didctic on sen feia una descripci perqu els
uesta temtica.
er aix, sha fet la proposta de constituir a la zona del Bages un Grup de
questa activitat sha dut a terme en una sessi de tres hores inclosa en el
Professorat Inter dels cursos 2006-2007 i 2007-
008. Es va compartir un petit tast del que significa laplicaci del Ioga a
lEducaci.
b : Atenci a la diversitat.
Aprofundir en el treball amb
visuals.
Reestablir el paper dels sentits en laprenentatge significatiu tant en els
docents com en lalumnat.
Potencia
laltre com a elements bsics dintegraci.
Afavorir lequilibri emociona
to ologia

Formaci
les activitats de Ioga que sanaven aplicant a les aule
Avaluaci: valoraci inicial i final de les competncies
docents i dels alumnes a partir de lescala de desenvolupament de
Patanjali.
sses de Ioga per a docents han tingut una estructura que segueix els
c
cada apartat.

Les prctiques que shan realitzat constituen la base dels treballs que desprs
es farien a cla
v

En aquesta Formaci per al Professorat sanaven treballant alguns dels
exercicis que shan descrit a lapartat dactivitats per a lalumnat, i a ca
m
pogus practicar a casa abans de fer-los amb els/les alumnes.

En finalitzar el curs, aquests grups han manifestat la necessitat i linters de
continuar aprofundint, tant personalment com formativa en aq
P
Treball de Ioga a lEducaci per al curs 2008-2009.


3.3.2. Professorat inter

A
programa de Formaci del
2
56
Objectius

Aquests objectius sn un extracte dels que ja shan esmentat a lapartat de
docents:

Fer una introducci del que s el Ioga i la seva aplicaci a lEducaci.
dividu: fsic, emocional, intellectual i espiritual.
Facilitar recursos preventius per utilitzar a laula que portin a una
significatiu tant en els
el centratge.


Metod
a metodologia ha consistit en anar combinant una part conceptual, en la que
petit marc teric, amb la prctica dexercicis daplicaci a laula
ats en uns moments determinats, segons els efectes i objectius
ue es desitgin obtenir.
e gener a abril de 2008 i al llarg de sis sessions que tenien una durada
proximada duna hora i mitja, es va estar treballant i assessorant dues
DA.
t aquest curs amb els seus alumnes.
Introduir laplicaci terica del Ioga a lEducaci amb alumnes amb
Necessitats Educatives Especials.
icar i viure exercicis que es puguin realitzar amb nenes i nens amb
problemes auditius.
Reflexionar sobre la prctica daquests treballs realitzats.
Experimentar a travs del Ioga els vincles entre les diferents plans de
lin
harmonia individual i grupal.
Experimentar les possibilitats dels sentits interns i externs.
Reestablir el paper dels sentits en laprenentatge
docents com en lalumnat.
Afavorir lequilibri emocional i
ologia

L
sha incls un
per a ser realitz
q

Lavaluaci de lactivitat sha realitzat a partir de la graella de valoraci que
figura en el captol davaluaci.


3.3.3. CREDA

D
a
persones del CRE

Tots els exercicis que es van realitzar es van estructurar de la manera que
proposen Micheline Flak i J acques de Coulon en el seu llibre Des enfants qui
russissent.

s una proposta dissenyada especialment per a alumnes amb Necessitats
Educatives Especials de tipus auditiu i que les especialistes del CREDA han
realitzat duran


Objectius

Pract
57
Conixer els efectes de cadascun dels exercicis.
Afavorir el creixement integral als a lumnes amb NEE a travs del Ioga a
tiques de Ioga dins la vida quotidiana.


Me d

Sh r ci del Ioga a
Educaci.
an practicat diferents exercicis i sels ha classificat dins
escala de Patanjali a fi dobservar i reflexionar qu es treballa amb cadascun
ntre sessi i sessi, les especialistes han aplicat els exercicis que han cregut
aci s tamb un gest damor envers la infncia i la joventut, a qui hem
dacollir dins de la societat, en la famlia, en la comunitat local i en la naci.
Informe Delors.
em estat treballant amb un grup de famlies durant sis sessions de dues hores

La idea de treballar amb el Ioga en famlia va arribar i es va valorar com un
specte interessant per a ser aplicat en aquest mbit.
es treballava amb els/les
lumnes; per laltra, amb els docents, tant a nivell personal com formatiu. Ens
ar tamb els efectes de
aplicaci del Ioga a lEducaci dins la famlia.
saltres.
lEducaci.
Introduir petites prc
to ologia
a t eballat a partir duna petita introducci terica sobre laplica
l

A cada sessi sh
l
dells. Tamb sha introdut ls dels mandales.

E
oportuns amb els i les alumnes amb Necessitats Educatives Especials. A la
segent trobada, sha comentat i reflexionat sobre com havia anat i shan
realitzat nous exercicis.

Algun daquests treballs tamb formen part de les activitats dissenyades i
realitzades per al Cicle Mitj, noms que aqu estan concebudes com a entitats
autnomes per a ser desenvolupades en el moment que es consideri ms
adient.


3.3.4. Famlies

Leduc

H
cadascuna, temporitzades des de loctubre a labril.
a

El triangle educatiu es completava: per una part,
a
faltava aquest tercer vrtex, la famlia, crucial en el desenvolupament educatiu
duna persona. Daquesta manera, es podrien comprov
l


Objectius

Conixer-nos, prendre contacte entre no
58
Poder manifestar els interessos que ens han portat a realitzar aquesta
at.
Conixer unes bases teriques sobre el Ioga i el que significa la seva
ent positiu com a eina ldica de creixement familiar.
ina dharmonitzaci familiar.
embres duna famlia.
cerca del
sdevenir.
enriquirel temps de lleure familiar.
a
ns.


Metod

s van enfocar les sessions des duna perspectiva metodolgica que
ignificava com portar a terme lencaix Ioga i Famlia per afavorir el creixement
mares i els pares juntament amb les filles i els fills i qu hi
l Ioga.
ons entre els membres de la famlia i la conciliaci
itat social i laboral.
etits exercicis de Ioga a la proposta i
creixement i les necessitats
utntiques de les filles i els fills.
inalment, es va valorar com a positiva lexperincia i es van manifestar ganes
activit
aplicaci en el dia a dia quotidi.
Afavorir lautoconeixement a partir de lobservaci de la respiraci.
El pensam
Reeducar els conceptes de riquesa i estalvi.
Treballar amb el mandala com a e
Treballar amb els sentits interns i externs.
Estimular la memria sensorial.
Educar la confiana i la comunicaci entre els m
Desvetllar la idea qualitativa de la convivncia familiar i de la re
temps necessari perqu aquesta es pugui e
Proporccionar procediments per
Treballar el concepte que el creixement dura tota la vida i que la famli
s un espai on els uns ajudem a crixer els altres.
Adonar-se de la relaci entre la respiraci i les emocio
ologia
E
s
personal de les
odia aportar e p

En cada sessi es va treballar un tema monogrfic que podia ser proper a la
vida familiar, amb un objectiu transversal: proporcionar eines per millorar la
qualitat de les relaci
aquesta amb la real d
Per aix, es van donar uns deures, que consisitien en alguna activitat per fer a
casa relacionada amb el que shavia treballat.

Es va passar de la prctica individual de p
realitzaci dactivitats per fer en famlia, mirades des de la perspectiva iguica,
tot debatent i reflexionant els processos de
a

Al final de cada sessi, cadasc va fer una valoraci de les prpies vivncies a
partir de la graella que ja sha esmentat en altres apartats.

F
de continuar-la.






59
4. AVALUACI DE LAPLICACI DEL IOGA A LEDUCACI
n aquest projecte de recerca, sha anat treballant lautoavaluaci al final de
adascuna de les activitats realitzades, tant amb alumnes com amb famlies i
Afavorir el dileg collectiu com a eina dautoconeixement i de cohesi
es dintegraci, acceptaci i respecte cap a un mateix i cap
als altres.
ge de la imatge, loral i lescrit.
les prpies opinions i processos amb les dels altres a partir
struir normes i

.

Sha p maiutica socrtica (del grec
ma t
latent aconseguir fer-la aflorar de manera
emblant a un naixement (daqu el nom). La manera daconseguir-ho s
ue sha realitzat per veure on ens ha portat i quin coneixement
hem tret aix enfoquem lautoavaluaci com un aspecte dautoreconeixement


4.1. Autoavaluaci

E
c
docents.


4.1.1. Objectius

grupal.
Treballar ein
Aprendre a expressar els sentiments, emocions, sensacions a travs del
llenguat
Saber escoltar tot acceptant criteris diferents als propis.
Compartir
del criteri democrtic de construir el creixement, la convivncia i els
aprenentatges de manera compartida.
Aprendre a conviure donant un espai per a con
conclusions collectives que afavoreixin la convivncia i el b com.
Aprendre a gestionar els conflictes amb dileg i respecte i evidenciar els
progressos positius individuals i de grup
Obtenir dades qualitatives individuals i de grup a partir de laplicaci de
les Tcniques del Ioga a lEducaci.
res com a punt de partida el principi de la
ieu ikos, que vol dir llevadora) que es basa en la idea que la veritat est
en la ment humana i que noms cal
s
construint una estructura de pregunta-resposta que vagi portant a nous
conceptes.

Ls filosfic daquest terme va ser introdut per Plat per referir-se al mtode
socrtic, el qual, diu Plat, Scrates lhauria aprs de la seva mare, que era
llevadora.

Des del respecte cap a un mateix i cap als altres, es tracta de contestar una
srie de preguntes directes o indirectes relacionades amb el treball de Ioga a
lEducaci q
i n
daprenentatges, vivncies, sensacions, emocions, siguin del caire que siguin.
El respecte per tot el que sexpressi i el que shagi aprs o viscut significa
creixement, acceptaci dun mateix i de laltre. Tot esdev correcte si sha fet
des de la conscincia i la implicaci individual i collectiva i aquest treball
representa el creixement intern del treball que sha fet.
60
Daquesta manera, al final de cada activitat shan facilitat uns fulls davaluaci
on hi constaven diferents apartats amb els aspectes de desenvolupament
intern i extern, que cadasc ha pogut omplir com ha cregut oport. Desprs,
sha establert un dileg sobre els aspectes que shan volgut constatar i se nha
ons daquest estudi.
Sha proporcionat a lalumnat un full
dautoavaluaci on han pogut expressar
an sentit amb cadascuna de les
activitats a travs dun gomet de color.

recomanable fer-lo desprs de la
dautoavaluaci i els gomets perq entit amb
lactivitat.
es.
ha pres com a model de peguntes indirectes la relaci de pautes
autoreflexi que Anna Carpena proposa (afirmacions en negreta) i nhem
lescala
e Patanjali, pilars sobre els quals es fonamenta laplicaci del Ioga a
t t un vincle amb la RESPIRACI (PRANAYAMA) I RELAXACI
RATYAHARA)
Mha sorprs queda lligat amb la FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG
(NIYAMA)
fet un treball de buidatge collectiu per anar observant el procs individual i
grupal de creixement i aprenentatge competent.

De lextracte de totes les dades que afloren com a expressi de lexperincia
interna viscuda, sen fa una interpretaci per arribar als nous conceptes, la qual
cosa configura els captols dAvaluaci i Conclusi


4.1.2. Educaci Infantil i Cicle Inicial

com sh
Cada activitat est representada per una
fotografia i han de posar un gomet de color
daurat, verd, groc o vermell segons shagin
sentit amb cadascuna de les activitats, amb
una gradaci descendent: molt contents i
satisfets, fora, una mica o gens.
tranquillitat i concentraci. Per aix s molt
relaxaci. Cal repartir a lalumnat el full
u puguin expressar com shan s

Lavaluaci de lactivitat requereix

Desprs, fent conversa, sha parlat tot fent un buidat com de les activitats i de
com ens han fet sentir en expressar emocions i sentiments, aprenentatges i
experinci


4.1.3. Cicle Mitj i Cicle Superior, Professorat inter, Famlies

S
d
cercat lequivalent amb el grau de desenvolupament corresponent de
d
lEducaci.

He aprs est relacionat amb la CONCENTRACI (DHARANA)

Mhe senti
(P

61
He descobert est connectat amb la POSTURA CORPORAL (ASANA)

Mha agradat i Mha desagradat es poden equiparar amb els ESTILS DE
han
entit en una graella com la que hi ha a continuaci:

CTIVITAT:

NOM: DATA:

e aprs: Mhe sentit: Mha sorprs:
COMUNICACI (YAMA).

Quan sha acabat lactivitat, les i els alumnes han pogut expressat el que
s



UN PROJECTE DE CREIXEMENT INTEGRAL A LESCOLA:
IOGA I EDUCACI

A
H










He descobert: Mha agradat: Mha desagradat:









ALTRES OBSERVACIONS:







62
4.2. Avaluaci dels Grup-classe i dels Grups de Treball de
ocents.
tzar una graella dobservaci a partir de lescala de
desenvolupament de Patanjali on shi desglossin els comportaments,
petncies, emocions que corresponen a cadascun dels

t el periode que sha


Per o
pot tenir en levoluci dun grup-classe, es va confeccionar una graella
dobse

d


4.2.1. Objectius

Reali
actituds, com
graus.
Aplicar aquesta graella a nivell individual i grupal.
Obtenir dades qualitatives individuals i de grup a partir de laplicaci de
les Tcniques del Ioga a lEducaci.
Observar i analitzar aquestes dades que indiquen el procs de
creixement integral que shagi pogut donar duran
treballat amb el Ioga, tant a nivell individual com collectiu.
Relacionar les dades entre elles.
Treure conclusions i possibles aportacions a partir de la interpretaci de
les dades obtingudes.
Veure quins efectes pot tenir lAplicaci del Ioga a lEducaci i si pot
a. contribuir a una educaci holsitic
Proposar ls daquesta graella adaptada a la programaci inicial com
una eina prctica i verstil dobservaci democions, comportaments,
actituds i competncies,
der comprovar els possibles efectes p que laplicaci del Ioga a lEducaci
rvaci del grup.

La graella pren com a base els graus de desenvolupament de lescala de
Patanjali i descriu alguns dels comportaments, actituds, valors i competncies
individuals i socials associats a cadascun dells, tal i com es pot veure a
continuaci:















63
APLICACI DE LES TCNIQUES DE IOGA A LEDUCACI
CURS 2007-2008
GRUP:
TUTOR-
ESCOLA:
LOCALITAT:
POC FORA BASTANT MOLT

TUTORA:


ESTILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I
RES (YAMA)

AMB ELS ALT
Respectar-se un mateix

Respectar els altres


Esperit competitiu


Implicaci en la resoluci de conflictes


Creativitat


Empatia


Ser directe


Honestedat



FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)


Defensa sense agressi

Expressi de sentiments, tant positius com
egatius

n

Capacitat per discrepar obertament

Saber acceptar errors

Saber escoltar


Ser positiu


POSTURA CORPORAL (ASANA)


Alineaci de la columna


Obertura a la vida de la classe


64
Disposici i collaboraci

Atenci


ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)


Respecte pel torn de paraula


Control emocional


RELAXACI (PRATYAHARA)


Relaxaci del cos

Tranquillitat

Maneig del llenguatge no verbal

Expressi fluda

CONCENTRACI (DHARANA)

Durada

Qualitat

Influncia en els aprenentatges

Seguretat individual i collectiva

Equilibri intellectual, emocional i fsic

Estat de latenci




OBSERVACIONS:










65
Amb aquest procediment sha pogut avaluar els aspectes que shan treballat a
artir dels objectius, continguts i competncies que proposa el Ioga a
Educaci i que ja estan descrits a lapartat de Metodologia de les Activitats i a
tems tant per als
lumnes com per als docents, ja que sha considerat que el Projecte de
Da e
diversos plans, mentre sestan fent les activitats relacionades amb cadascun
aquests graus de lescala de desenvolupament.
ns ha estat til per detectar
estat del grup, per poder elaborar els informes i avaluacions de seguiment del
fsica, emocional,
tellectual i de les competncies.
enament de curs, quan encara no
sha treballat el Ioga a lEducaci ni a laula ni a nivell personal

Aques
al comenament de curs, quan encara no havia treballat el Ioga i, a final de
urs, desprs dhaver practicat el Ioga a lEducaci en diversos graus
ir de laplicaci de les Tcniques de Ioga amb lobservaci dels
p
l
les mateixes activitats realitzades amb alumnes, docents i famlies, les quals ja
han estat dissenyades a partir daquests pilars educatius.

Cal esmentar que aquesta graella dobservaci dels alumnes, els grups-classe
o dautoavaluaci dels docents ha tingut els mateixos
a
creixement integral a travs de laplicaci del Ioga a lEducaci que ens ocupa
pren leducador i leducand com a part indispensable del fet educatiu i els tracta
des de la perspectiva nica dsser en desenvolupament, tal i com sha
esmentat en el captol del Marc teric.


4.2.2. Procediments

Omplir la graella mentre lalumnat fa lactivitat de Ioga a laula i
en finalitzar-la.

qu sta manera shan enregistrat les dades corresponents al grup en els
d

Representa una eina daplicaci puntual i dobservaci dels alumnes que ens
dna informaci de tots aquests aspectes i que e
l
progrs que fa i plantejar noves estratgies de seguiment.

Tamb es pot fer un s individual daquesta graella per obtenir dades de cada
alumna/alumne i fer un seguiment del procs devoluci
in


Omplir la graella al com
(en el cas dels Grups de Treball de docents) i una altra
vegada en finalitzar el curs, una vegada shan estat fent
intervencions daplicaci de les Tcniques de Ioga a
lEducaci.
t procediment dna peu a comparar lestat del grup-classe o del docent
c
dincidncia.

Daquesta manera cada tutora o tutor pot analitzar levoluci individual i/o
grupal a part
66
resultats que ens proporciona la graella per desprs poder realitzar
conclusions i actuacions pertinents.

Fent referncia a aquells professionals que han format part dels Grups de
reball, podem observar i extreure dades referents a la salut docent i al propi
.3. Avaluaci del projecte
rmenuticament les dades resultants de les avaluacions i
autoavaluacions de les activitats realitzades durant aquest curs 2007-

obre el procs educatiu a nivell holstic a partir daquesta

respecte.
s de millora personal i desenvolupament dels


.2. Procediments
ives generades durant la portada a terme daquest
rojecte, fruit de les experincies amb les activitats de cada participant,
raelles
mplenades per alumnes, famlies i docents participant en aquest projecte i
n segon lloc, se nha fet la interpretaci i comprensi tot reflexionant sobre els
pus de repostes, conclusions, propostes, vivncies, coneixements, emocions
, es relaciona cada apartat de lescala de desenvolupament de
atanjali en horitzontal. s a dir: les opinions de cada grau de lescala de cada
T
creixement.


4

4.3.1. Objectius

Interpetar he
2008.
Comprovar la influncia que les Tcniques de Ioga a lEducaci poden
tenir s
interpretaci.
Estudiar els efectes de laplicaci del Ioga a lEducaci i plantejar unes
conclusions al
Arribar a unes propostes de futur en referncia a com pot influir el Ioga
Educatiu en els processo
docents i de quina manera es pot utilitzar com a estratgia de millora de
laprenentatge i desenvolupament integral de lalumnat i deducadors i
educadores.
4.3

Davant de dades qualitat
p
lavaluaci i interpretaci sestructura, en primer lloc, a partir del buidatge
daquestes dades que els Grups de Treball, grups-classe i famlies han fet en
finalitzar cada sessi seguint lescala de desenvolupament de Patanjali.

Les dades shan extret a partir de les qestions que hi havia a les g
e
que shan esmentat a lapartat dAutoavaluaci i Avaluaci de grups-classe i
docents daquest mateix captol.


E
ti
per collectius.

I, en tercer lloc
P
collectiu o grup-classe es comparen entre elles.

67
A partir daquest procediment denfocament hermenutic es pretn evidenciar,
partir daquest estudi qualitatiu de les dades qualitatives recollides i analitza-
.3.3. Enfocament hermenutic
paraula hermenutica prov del vocable grec hermeneuo que significa
la concepci hermenu de la filosofia es considera que una explicaci
n general significa, doncs, l'art de la interpretaci d'un text, s a dir, la
n el Poltic de Plat, l'adjectiu hermeneutik es refereix a la tcnica
amb per a Boeci l'hermenutica o interpretaci designava la referncia del
er la influncia del pensament religis, especialment del jueu i cristi, durant
analitzar i descobrir normes i elements concrets que ens permetin comprendre
i interpretar quins efectes ha tingut laplicaci del Ioga a lEducaci.

A
des, als captols 6 i 7 sexposa a quines conclusions sha arribat i quines
contribucions al Sistema Educatiu pot aportar laplicaci del Ioga a lEducaci.


4

La
interpretar i comprendre.

tica En
causal dels esdeveniments s insuficient. El sentit no sexplica, sin que
sentn des de lexperincia.

E
possibilitat de referir un signe al seu designat per adquirir la comprensi. De
vegades s'ha identificat amb la reflexi metodolgica sobre la interpretaci.
Actualment, aquest terme designa una teoria filosfica general de la
interpretaci.

E
d'interpretaci dels oracles o els signes divins ocults, per en Aristtil perd
aquest sentit d'interpretaci del sagrat. En Peri hermeneias (sobre la
interpretaci), Aristtil analitza la relaci entre els signes lingstics i els
pensaments i la relaci dels pensaments amb les coses. Per a ell, com tamb
per a la tradici aristotlica posterior, l'hermenutica tracta de les proposicions
enunciatives i dels principis de l'expressi discursiva.

T
signe al seu designat i s una acci que es dna en l'nima. Per mentre la
relaci entre el signe lingstic i el concepte s una relaci arbitrria, la relaci
que es dna entre el concepte i l'objecte, s necessria i universal. Per la seva
banda, els estoics van inaugurar una hermenutica allegrica per permetre la
interpretaci dels continguts racionals amagats en els mites.

P
molt de temps, l'hermenutica s'ha associat a les tcniques i mtodes
d'interpretaci dels textos bblics. Aquest ser encara el sentit d'aquest terme
en l'poca moderna: com a interpretaci dels textos sagrats, que atn a l'anlisi
lingstic del text en qesti, que atn a unes suposades significacions i
realitats ms enll de la literalitat del text. No obstant aix, ja en els segles XVI i
XVII, a ms d'una hermenutica teolgica, que interpreta els textos sagrats,
apareixen distintes hermenutiques: una hermenutica profana, orientada a la
interpretaci dels textos clssics llatins i grecs, una hermenutica jurdica, i una
hermenutica histrica.

68
Amb Schleiermacher l'hermenutica comena a cobrar plena rellevncia
er a Dilthey, tamb les dades textuals, all histric i all biogrfic sn previs al
er, encara que en ell l'hermenutica adquireixi un carcter ms objectiu,
mb Heidegger l'hermenutica es relaciona directament amb l'ontologia de
ix, l'hermenutica no s una forma particular de coneixement, sin el que fa
er aquest motiu, la comprensi no s un simple procs cognoscitiu sin que,
aquella identificaci entre hermenutica i ontologia.
filosfica i comena a aparixer com una teoria general de la interpretaci i la
comprensi. En els seus estudis teolgics postula la necessitat de no limitar la
interpretaci a l'aspecte filolgic extern. Les dades histriques i filolgiques sn
noms el punt de partida de la comprensi i de la interpretaci, a la que no
considera en funci del seu objecte, sin a partir del subjecte que interroga.
Amb aix s'acosta a l'enfocament transcendental kanti i opera un gir copernic
en l'hermenutica, que entendr fonamentalment com una reconstrucci de la
gnesi del text, en la qual l'intrpret ha d'identificar-se amb l'autor. Al seu torn,
la interpretaci no es pot limitar al simple enteniment de textos, sin que s la
comprensi del tot. Aquesta versi subjectivista i psicologista de l'hermenutica
influir sobre Dilthey i el corrent historicista, que inicien l'hermenutica filosfica
del segle XX.

P
procs d'acostament a una realitat que es vol comprendre, i per comprendre s
necessari articular les dades en una unitat de sentit. D'aquesta manera,
l'hermenutica apareix com el mtode de les cincies de l'esperit, i s la
contrafigura del mtode de l'explicaci propi de la cincies de la natura. Dilthey
concep la interpretaci com a comprensi que es fonamenta en la conscincia
histrica i permet entendre millor un autor, una obra o una poca i, al seu torn,
concep la comprensi com un procs que es dirigeix cap a les objectivacions
de la vida, que es manifesten com a signes d'un procs vital o de vivncies de
l'esperit. Tals vivncies, en quant que sn objectivacions de la vida o esperit
objectiu, sn prpiament objectes de cincia.

P
segueix l'orientaci psicologista de Schleiermacher, ja que afirma que el
sentiment viscut s, alhora, el punt de partida i d'arribada de tota comprensi,
que s prpiament l'intent de reconstruir en el meu propi sentiment.

A
l'existncia. La comprensi s entesa com una estructura fonamental del ser
hum. J a no es tracta de la mera comprensi d'un text en el seu context, sin
que en la comprensi ja va involucrada la prpia autocomprensi, que apareix
per mitj del llenguatge.

A
possible qualsevol forma de coneixement. Aquesta identificaci entre
hermenutica i ontologia es fa patent en el moment en qu que s'aborda la
qesti del sentit del ser a partir de la comprensi del ser i del llenguatge.
L'home s l'intrpret privilegiat del ser.

P
primer que res, s una manera de ser. En aquest procs apareix el cercle
hermenutic, que caracteritza la comprensi com una estructura d'anticipaci
que mostra el carcter del previ o de la precomprensi: tota interpretaci que
hagi d'ocasionar comprensi ha d'haver comprs ja el que tracti d'interpretar.
Per aquest cercle no s un cercle vicis, sin un cercle obert que mostra
69
Gadamer, a la seva obra fonamental, Veritat i mtode, desenvolupa les lnies
obertes per Heidegger cap a la plena relaci entre l'hermenutica i el
seva teoria en dileg continu amb
estructuralisme, amb el personalisme, amb la lingstica i amb la semitica,
t teories hermenutiques des d'altres enfocaments,
e manera que segueix desenvolupant-se una hermenutica teolgica, amb
.3.4. Formaci per al professorat inter
alumnes de Manresa i Matar
ertanyents a tres grups de Formaci dInterins del curs 2007-2008, dintre del

ESTILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I AMB ELS ALTRES (YAMA)

llenguatge, i estudia el procs del cercle hermenutic des d'una rehabilitaci de
les nocions de prejudici i de tradici.

Per aix Ricoeur, que elabora la
l
intentar unir aquestes distintes estratgies. D'entre elles destaca la iniciada
pels que el mateix Ricoeur anomena els mestres de la sospita (Marx, Nietzsche
i Freud), que han assenyalat el carcter amagat i disfressat amb el que es
presenta una falsa realitat que ha tergiversat el sentit, i han mostrat que la
veritat apareix invertida o disfressada. Marx va mostrar el carcter invertit de la
ideologia. Nietzsche -que s un dels principals inspiradors de l'hermenutica
contempornia en assenyalar que no hi ha fets, sin interpretacions-, mostrava
la inversi dels valors. Freud, en inaugurar un procediment d'interpretaci dels
somnis i, en general, del psiquisme que es redueix a disfresses de pulsions
inconscients reprimides, ofereix un model fonamental per a l'hermenutica de
Ricoeur. Per hi ha altres hermenutiques possibles, que intenten revelar
directament el sentit, i Ricoeur intentar fondre aquestes diferents
hermenutiques. En qualsevol cas, l'hermenutica mostra, segons Ricoeur, que
la prdua de les illusions de la conscincia s la condici de tota vertadera
reapropiaci del subjecte.

D'altra banda, han aparegu
d
autors com K. Barth, R. Bultmann, E. Fuchs o G. Ebeling; una hermenutica de
la histria, amb W. Pannenberg o una hermenutica jurdica, amb E. Betti.


4

En aquesta autoavaluaci han participat 51
p
Pla de Formaci de lICE de la UAB.
En el captol dActivitats ja sha descrit la periodicitat, metodologia, activitats i
continguts.



ha agradat:
olt
ci amb un mateix
M
-M
-Tot (12)

Comunica
ntar amb els sentits (3)
experincies amb
es (31)
n mateix
-Experime
-La tranquillitat
-Sentir-me relaxada (4)
ateixa i compartir -Estar amb mi m
el grup

Mha desagradat:
-R

ci amb u Comunica
ament
o me noblido

-Com notava el cor tan intens
ltima relaxaci (3) -L
-Sentir angoixa al principi
a i ho repeteix -Que si no arribo a cas

70
-Desapareix la sensaci dangoixa
-me de la postura corporal
-No creia que pogus funcionar
-Adonar
Comunicaci amb els altres
-El clima de laula (4)
-La manera de dur a terme tots els conceptes (4)
-La mestra
Recursos
-La salutaci al descans (3)
-El joc del mirall (3)
os que ens ofereix el ioga (3)
s i concretes per al dia a dia i
-Els recurs
-El treball del mandala (2)
-Aplicacions senzille
tenir temps per a realitzar-les
-Les activitats proposades
-El material ofert
-Innovar (2)


Comunicaci amb els altres
-El poc temps que hem tingut (8)
entir les campanades mentre ens relaxvem
(2)
-S
-No poder acabar el mandala










Observem que durant el decurs de la sessi han trobat recursos aplicables als seus alumnes per
rtir amb ells aquest procs de creixement, la qual cosa uneix el propi treball amb el poder compa
dels alumnes.
Fent una lectura general daquestes dades, cal destacar que el gaudi personal i grupal ha estat
la tnica dominant durant la sessi de formaci. Perqu tot tipus daprenentatges es puguin
donar, aquest factor s imprescindible durant la vida educativa ja que est directament
relacionat amb la segregaci dendorfines.
Tamb es manifesten algunes percepcions desagradables vers un mateix i en la relaci amb
lexterior. Per poder arribar a conixer-nos s essencial poder observar tot all que sentim
tant si s duna caracterstica com duna altra. Amb aix veiem que el treball de Ioga a
lEducaci ofereix aquests espais dobservaci interna.





DESBLOQUEIG I FLEXIBILITAT (NIYAMA)


Mha sorprs:
lexibilitat F
uguin seguir tan b una sessi de Ioga
ue la Ldia parls en singular
apacitat de concentraci i daprenentatge
cola
alls (2)
lumnes (8)
es (3)
r tanta concentraci (2)
es (2)
stica
plantat
-Que els nens p
-Q
-La nostra c
-Que els mandales tinguessin tant poder (5)
-Que t moltes aplicacions a les
-La varietat de possibilitats que hi ha (3)
-Que desconeixia la simbologia dalguns treb
-Que el Ioga t efectes immediats
-Que el Ioga era fcil
-Varietat de possibilitats
-Els exercicis es poden aplicar als a
-Les activitats realitzad
-Que es pugui aconsegui
-Exercicis senzills que sn bons per carregar pil
-La dinmica de la sessi
-Que hi ha gent que pensa en una pedagogia log
-Saber que en alguns pasos aquest sistema ja est im

71

Desbloqueig
-Notava energia pel meu cos
he sentit molt b
ue pot ser el Ioga per cadasc (2)
s coses
es crea a laula (2)
ega el cos
monar.
-M
-Limportant q
-El benestar
-Que puc recordar le
-Lestat de tranquillitat (2)
-El clima que
-El munt de tensions que carr
-Mha fascinat
-El que he arribat a sentir (2)
-Que es pugui augmentar la capacitat pul

Veiem que les respostes de les i dels alumnes denoten aquesta obertura cap al que han percebut
ofert la sessi ja que les sensacions i percepcions
nostra irrigaci sangunia flueix millor. Tal i com
i cap a les diverses possibilitats que els ha
diverses deixen entreveure aquestes actituds.

El desbloqueig articular fa una neteja de toxines que afavoreix la higiene i la salut fsica i
squica. s a partir daquest desbloqueig que la p
podem llegir als comentaris, aix possibilita el pensament positiu i una obertura cap al que passa
al voltant.


POSTURA CORPORAL (ASANA)


He descobert:
-Res
u s Ioga i la seva aplicaci (14)
tgia per a laula (7)
llar mandala en grup (3)

-me (2)
r als alumnes (2)
en un munt de possibilitats
onscient s molt relaxant (2)
mpte aquests aspectes que no treballem a lescola
r amb el Ioga
-Q
-Una nova estra
-Treba
- El sentit i lorigen dels mandales (2)
-Una manera de trobar-me i conixer
-Que pot anar molt b per ajuda
-Que fent una pausa i respirant sobten
-Moltes coses
-Crixer per dins (3)
-A relaxar-me (6)
-La respiraci c
-La pau interior
-Caldria tenir en co
-Aprendre sobre el meu mn interior
-Que tot es pot fe

Tots aquests comentaris denoten positivisme i confiana, ja que van des dapreciacions generals a
licaci, dopini, dactitud positiva, de conscincia de la realitat i de qestions molt concretes dap
salut personal.

ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)
RELAXACI (PRATYAHARA);
Mhe sentit:
-Cmode (10)
-Relaxat (25)
-Tranquil (17)
-Pau interior (2)
-Connectada amb mi mateixa
72
-Molt b (12)
-Al principi angoixada
ments dolor
positiva
)
nada

s daprendre ms
a
a que no es dugui a terme regularment
da

-En alguns mo
-Obert
-Plena denergia
-Desconnectada (2)
-A gust (4)
-Dists
-Conscient
-Atent (2
-No maturo a pensar
-Feli (3)
-Satisfeta
-Emocio
-Encuriosida
-Amb gane
-Motivada
-Illusionad
-Disgustad
-Desinhibida
-Despreocupa
-Concentrada (3)
-Receptiva

Veiem que la majoria de respostes que estan vinculades al treball respiratori expressen
uillitat i relaxaci.
expressions de sentiments interns amb connotaci de benestar i harmonia.
ue no hi ha cap comentari negatiu al respecte i que el ventall de possibilitats
ngstiques per expressar el benestar personal que aquests treballs han generat s molt ampli.
comoditat, tranq
La resta, sn tot
tar q Car consta
li





CONCENTRACI (DHARANA)

He aprs:
ue puc aplicar el Ioga a laula per millorar el funcionament (9)
ue puc crixer per dins
-La importncia del Ioga en lEducaci
-Que el Ioga s ms que postures es
oltes tcniques de relaxaci (11)
i bases del Ioga (4)
nixer el Ioga
ens

i de laula (2)
aula (5)
(3)
ue ms molt desconegut. (2)
s que formen la persona.
3)
-Q
-Q
tranyes
-M
-Conceptes
-Exercicis per a fer amb els nens
-Que em falta molt per a co
-Que creure s poder
-Noves maneres de tranquillitzar i ajudar els n
-La importncia de treballar el Ioga
-Possibilitats de millora personal
-Tcniques per introduir el Ioga a l
-Control personal i a conixer-nos per dins
-Tinc un mn interior q
-La importncia de lequilibri de totes les dimension
-A respirar duna manera conscient (
-Sensacions diferents

73
Els comentaris que les i els alumnes han fet en aquest apartat expressen concentraci ja que el
s i sn respostes que es poden emmarcar en leix de treball
ir i tenir iniciativa.
llenguatge que utilitzen s clar, conc
dAprendre a descobr
Tamb sobserva centratge i claredat mental en les expressions afirmatives i concises pel que fa
al que sha aprs durant la sessi.





4.3.5. Grups de Treball
lapartat de criteris daquest captol ja sha descrit el procediment i els
la graella davaluaci. A continuaci, hi ha el
l de curs. Cal aclarir que alg de les i dels mestres
era que el compte
Escoles: Collbaix, St. Ignasi, M at, Puigberenguer, Flama.


BASTANT MOLT

A
objectius de laplicaci de
uidatge i la interpretaci. b

El nmero de mestres participants en el projecte s de 19.
Els nmeros de color blau corresponen a les respostes de linici de curs. Els de
olor vermell, a les de fina c
no ha contestat algun dels tems i sha respectat, de man
dalgun dells no arriba a 19, tot i que aix noms passa de manera puntual.

APLICACI DE LES TCNIQUES DE IOGA A LEDUCACI
CURS 2007-2008
INFORME DAVALUACI INICIAL I FINAL: DOCENTS

n. Gibert, Torres Am
POC FORA
ESTILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I AMB ELS
LTRES (YAMA)

A

Respectar-se un mateix

1 6/ 3 12/11 /5
Respectar els altres

1 4/11 4/8 1
Esperit competitiu

13/13 3/4 2/1 1/1
Implicaci en la resoluci de conflictes

1 5/3 10/13 3/1
Creativitat

3 7/4 3/9 1/6
Empatia

1 4/2 8/9 6/8
Ser directe

2/2 3 6 /3 8/10 /4
Honestedat 9

1 10/9 /9
En aquest apartat observem clarament una millora en el respecte cap a un mateix i cap els
mpetitiu, que es mostrava baix, queda a un nivell molt semblant, ja que es veu noms
altres.
esperit co L
un tem de diferncia.
Pel que fa a la implicaci i resoluci de conflictes, la majoria dopinions shan equilibrat cap al
74
bastant.
La creativitat i lempatia han augmentat considerablement.
El ser directe sha regulat cap al tercer tem i lhonestedat sha mantingut.








FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)


Defensa sense agressi /2 6/3 7/12 3/2

3
Expressi de sentiments, tant positius com negatius 4 5/4 6/11 4/4

Capacitat per discrepar obertament

3 7/6 7/9 2/4
Saber acceptar errors

4/1 11/13 4/5
Saber escoltar

2/2 13/10 4/7
Ser positiu

1/1 5/1 10/11 3/6
Totes les actituds associades a la flexibilitat i desbloqueig denoten una millora en el decurs dels
allats, tal i com es manifesta a les respostes que han fet les i els mestres.
bservem una millora important en la positivitat i en el saber escoltar; el saber acceptar errors
mesos treb
O
i la capacitat comunicativa de discrepar de manera oberta tamb augmenta una mica i lexpressi
de sentiments se situa ms equilibrada a un nivell de bastant.

POSTURA CORPORAL (ASANA)


Alineaci de la columna 4/2

7/4 7/11 /2
Obertura a la vida de la classe

3/3 14/7 /9
Disposici i collaboraci

1/2 13/9 5/8
Atenci

8/2 10/11 1 /6
En les respostes daquest apartat les i els docents manifesten una millora en el seu estat fsic
que fa a lalineaci de la columna vertebral, com a lobertura de la vida de la classe, es
roben ms atentes i atents, la qual cosa t a veure amb la concentraci.
tant pel
t
La qualitat de la disposici i la collaboraci tamb augmenten.

ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)


Respecte pel torn de paraula

6/2 9/9 4/8
C

ontrol emocional 1 /4 9/12 1/3 8
Desprs dhaver practicat durant aquests mesos els exercicis de respiraci conscient observem
control emocional i ms equilibri respiratori que es manifesta en un millor
especte pel torn de paraula.
una millora en el
r
75

RELAXACI (PRATYAHARA)


Relaxaci del cos

4 8/4 7/7 /8
Tranquillitat

2 1/4 5/10 1/5 1
Maneig del llenguatge no verbal 7

2/1 /5 8/7 1/6
Expressi fluda

2/1 9/7 8/7 /4
Qualitat de la veu

1/2 9/5 7/10 1/1
En aquests resultats podem veure una millora de les capacitats relacionades amb la relaxaci: les
lleuger increment positiu en la qualitat de la la desa press
oltes delles i dells acaben el curs sentint el seu cos ms relaxat i percebent ms
mestres noten un veu i flu en lex i.
M
tranquillitat en s mateixes i mateixos.
Tamb es troben ms competents en el maneig del llenguatge no verbal.

CONCENTRACI (DHARANA)


Durada 8/4

9/9 1/6
Qualitat

1 0/4 7/9 1/6 1
Influncia les tasques docents 3 1

1 7/1 10/1 /3
Seguretat individual

2/1 12/2 5/14 /2
Equilibri intellectual, emocional i fsic

14/5 5/12 /2
Estat de latenci

2 10/5 6/10 1/4
En aquest grau de lescala de Patanjali, veiem clarament la im licaci que les persones que han
ps de treball han manifestat.
a concentraci es dna quan tots els altres graus de lescala estan presents.
s de final de curs.
la durada de la
qualitativa el seu equilibri
p
composat els gru
L
Els resultats mostren que un augment a lala de les capacitats i competncies daquest apartat,
si comparem les respostes dinici de curs amb le
Els grups de mestres es troben ms segurs dells mateixos, la qualitat i
concentraci en les seves tasques ha augmentat positivament, la qual cosa repercuteix
directament en les tasques docents i valoren de manera ms
intellectual, emocional i fsic.
Es constata un bon estat de latenci comparant-lo amb el que tenien a principi de curs.


TOTAL 52/25 195/100 262/265

76/153


En la su
que les i els docents van comenar el curs am
ma dels resultats i comparant les xifres dinici de cur d
b unes autovaloracions de relaci, fsiques,
mocionals i intellectuals on predominaven els tems des del bastant cap als altres inferiors.

s i els de final e curs, observem
e
Si veiem els resultats de final de curs, on hi han hagut uns mesos de treball personal setmanal o
quinzenal amb les Tcniques dAplicaci del Ioga a lEducaci, observem una clara tendncia a
lala, de manera que les autovaloracions han anat cap a la millora de lestat fsic, emocional i
intellectual, la qual cosa demostra que amb laplicaci daquestes Tcniques millora la salut
76
docent a nivell holstic.






CONCLUSIONS:
l curs ha estat molt positiu, tot el que hem treballat ens ha servit molt, m`ha
radaria aprofundir.
a estat molt enriquidor i de mica en mica magradaria crixer interiorment.
mpanys ha estat molt beneficiosa.
r poder estar b amb els altres.
a.
la
n que es pugui estar obert a la resoluci de conflictes i al tarann del
rup.
a.
IONS I/O PROPOSTES EN LA FORMACI DEL PROFESSORAT:
eria molt interessant un curs.
staria b fer un seguiment.
rmaci tan positiva a nivell personal i per als
grup de treball, a poder ser quinzenal.
de la cohesi de grup.
s troba interessant com a tcnica de millora de
s relacions de grup.
OPOSTES A NIVELL DE SALUT DOCENT:
staria molt b que es tingus en compte.

-E
semblat curt, mag
-H
-Predisposa ganes daplicar-ho a la classe.
-La relaci que he establert amb els co
-Mha fet adonar que alguns aspectes sn diferents de com creia.
-La importncia destar b amb tu mateix pe
-El Ioga mha ajudat a ser ms conscient de molts aspectes com a person
-He viscut millores importants, tan corporals com psicolgiques.
-Penso que s fonamental assolir un bon estat emocional per tenir eines a
classe.

Observem comentaris on lincrement de la conscincia i lequilibri personal i de
laula fa
g
Hi ha referncies a la uni entre les diferents parts de lsser hum: fsica,
psicolgica, emocional, la qual cosa denota un creixement integral de la
person


APLICAC

-S
-Hi ha moltes aplicacions i cal aprofitar-les.
-E
-Aniria perfecte tenir aquesta fo
nens.
-Interessa continuar en fer un
-s positiu fer un treball de Ioga per a conixer-nos millor, aconseguir una
millora

Es veu positiu el treball docent a nivell personal, a ms de treballar per als
alumnes i el treball de Ioga e
le


APLICACIONS I /O PR

-E
-Pel que fa a mi, fa anys que majuda.
77
-Penso que s molt bo per a totes les persones i, si el mestre est b, tamb ho
de respiraci conscient abans dun claustre potser milloraria
ps al dia.
sos de mates o de llengua.
personal i
xpressa que aix significa una ajuda per a ella.
stres.
del Ioga amb el cant
atius.
.3.6. CREDA
a fet el Grup de Treball format per dues especialistes del
REDA queda expressada de la segent manera:
SANA)
s i les qualitats del
Ioga en el creixement personal.
l.
adascun dels exercicis.

Ap ta (PRANAYAMA,
RATYAHARA)
a diferents exercicis individualment i en petit grup ens ha
erms:
servar els efectes que produeix cadascun dells.
Poder triar lexercici ms adequat per a cada alumna/alumne en el
comodar ms a les

n el desenvolupament de lactivitat.
r detectar necessitats i
actuar: poder parar i escoltar per a poder continuar.
estaran els nens.
-Descarrega, tranquillitza, et fa sentir ms positiu i pacient.
-Cinc o deu minuts
la comunicaci entre el professorat.
-Cantar mantres centra i energitza.
-Poder fer expiracions un parell de co
-Ho trobo ms necessari que fer cur

Hi ha alguna persona que ja practica Ioga de fa anys a nivell
e
Tamb es considera positiu fer petites aplicacions daquestes Tcniques en els
claustres per millorar les relacions del grup de me
Es relaciona la respiraci i el cant, fet intrnsecament lligat i amb efectes
calmants i regenerants contemplat des de la perspectiva
de sllabes o canons curtes, suaus i repetitives (mantres, kirtans).
Es comena a veure la part holstica de lEducaci que implica tractar les
matries disciplinars juntament amb els altres aspectes integrals educ


4

Lavaluaci que h
C

Aportacions a nivell personal (YAMA, NIYAMA, A

Oportunitat de conixer i reflexionar sobre els principi
Possibilitat de poder-lo viure.
Aplicaci en el dia a dia persona
Coneixement dels efectes de c
or cions per incloure en la prctica educativa
P

Posar en prctic
p

Ob
moment adient (treballar individualment permet a
necessitats).
Repescar exercicis en moments concrets de la sessi de treball per tal
dajudar-nos e
Oferir a les i als alumnes oportunitats i recursos per explorar/ notar/
identificar el seu mn intern i, a partir daqu, pode
78
Veure que el Ioga ens ofereix recursos per treballar el creixement
personal en relaci al qual es construeix laprenentatge.
Adonar-nos que podem integrar elements daprene ntatge concrets en


Propostes per avanar en el projecte
Reflexionar sobre la prctica que hem fet i buscar elements nous per
Elaborar elements plstics, visuals..., que complementin els exercicis
udin lalumne a fer-se conscient del creixement

Co l

alorem aquest assessorament com una oportunitat que ens ha obert un mn
em. Som conscients que hem tingut poc temps per endinsar-nos-
i. Malgrat aix, creiem que ser una eina que ja tenim i que volem anar
irecta de les especialistes durant el perode
assessorament. Totes les sessions realitzades han tingut un caire constructiu
reflexiu pel que fa a laplicaci personal i dels alumnes dels exercicis
va vida quotidiana.
aula ha estat til i flexible a les caracterstiques de les
dels alumnes i a la seva realitat. Aquestes reflexions expressen que el
ue han afavorit la creativitat i la necessitat i motivaci per
ntinuar aquest projecte.
els exercicis de Ioga.

anar-ho introduint ms.
que coneixem.
Buscar elements que aj
interior.
nc usions
V
que no coneix
h
esmolant per fer-la treballar.


Observem una implicaci d
d
i
proposats.

A les Aportacions personals observem que les especialistes expressen que les
prctiques dels exercicis de Ioga a lEducaci han estat incorporades dintre la
se

A les Aportacions a la vida de laula, veiem que els comentaris indiquen que
laplicaci del Ioga a l
i
Ioga ofereix recursos daprenentatge i el creixement personal per als alumnes
amb NEE.

A les Propostes per avanar en el projecte i les Conclusions hi trobem
elements q
co







79
4.3.7. Grups dalumnes
ions hi ha dos tipus davaluaci:
avaluaci del grup que la tutora o tutor ha fet del grup mentre feia lactivitat
autoavaluaci que les i els alumnes han fet de lactivitat.
uatiu ja sha descrit al ttol de criteris daquest mateix
ducaci Infantil i Cicle Inicial. Activitat: La M Maria i la M
Manela


En aquest apartat de valorac

-L
o al final de realitzar-la.
-L

El procediment autoaval
captol.


E

Avaluaci del grup per part de la tutora o tutor

A LEDUCACI
CURS 2007-2008
VALORACI DE LACTIVITAT: LA M MARIA I LA M MANELA
GRUP
ESCOLES: Puigberenguer, Vinya del Sastret, Benviure, Collbaix.
LOCALITAT: Manresa, St. Esteve Sesrovires, Castellbisbal, St. J oan de
MOLT

APLICACI DE LES TCNIQUES DE IOGA


S: EI, 4-5 anys; 1r-2n CI (10 grups-classe).
Vilatorrada.


POC FORA BASTANT
ESTILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I AMB ELS ALTRES
AMA)

(Y
Respectar-se un mateix

2 4 4
Respectar els altres

1 2 3 4
Esperit competitiu

5 1 3
Creativitat

3 5 1
Empatia

1 2 3 3
En el buidatge daquestes dades observem que les tutores i tutors han constatat que una na
grups han mostrat bastant o molt respecte cap a un mateix i cap als altres.
urant lactivitat, hi ha hagut poc esperit competitiu i les i els alumnes shan mostrat bastant
bo
part dels
D
creatius.
Durant els exercicis, lempatia sha manifestat en diferents graus.

FLEXIBILIT

AT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)

Expressi de sentiments, tant positius com negatius

1 1 4 4
80
Saber acceptar errors 1 2 6

Saber escoltar 1 1 5 2

Ser positiu 1 5 4

En aquest apartat observem un procs devoluci dels grups-classe.
corresponents a saber escoltar i ser positiu han millorat la qualitat Els tems
considerablement durant els mesos de treball dels exercicis a laula.
La capacitat de discrepar tamb se situa positivament en alguns punts ms i lexpressi de
sentiments queda millorada, encara que de manera menys significativa.
Lespai dexpressi que ofereix el treball de flexibilitat i desbloqueig fa que potser hi hagi una
mica dincrement de ltem de defensa sense agressi.
En general, veiem en el grup-classe una millora en les capacitats i competncies, cam que porta
a la distensi i la calma fsica i emocional directament relacionades amb el benestar grupal.

POSTURA CORPORAL (ASANA)


Alineaci de la columna 1 3 2 3

Obertura a la vida de la classe 2 4 4

Disposici i collaboraci 2 3 5

Atenci 1 2 4 3

Els resultats avaluatius daquest apartat mostren varietat en la gradaci dels tems.
a postura corporal influeix en latenci, la disposici i la collaboraci. Observem que la Una bon
majoria de grups mostren un grau de bastant i molt en aquests tems, per que hi ha una
part que no tant.
Un treball constant i respectus durant aquestes edats pot proporcionar una base de treball
slida de cara al desenvolupament integral.



ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)

Respecte pel torn de paraula 3 5 2

Control emocional 1 1 3

5
Els exercicis respiratoris que hem fet durant la sessi han revertit majoritriament en un bon
de les i dels alumnes, manifestant fora respecte pel torn de paraula. control emocional
Caldria incidir duna manera ms constant en laplicaci daquests treballs de Ioga, ja que les
cllules poguessin anar gravant en la part emocional un estat dequilibri i benestar, necessari a
lhora destar a classe.



RELAXACI (PRATYAHARA)

Relaxaci del cos 4 1 4


Tranquillitat 1 4 1 3
81

Maneig del llenguatge no verbal 2 2 2 3

Veiem que un treball curt de relaxaci t uns resultats diversos en els grups.
lir tranquillitat i distensi en aquestes edats i aix es tradueix en
s decisiu perqu
Per naturalesa, s difcil asso
una diversitat de resultat en les observacions. Lestat emocional de lalumne/a
pugui sentir-se tranquil durant un periode curtet. Cal haver treballat en tots els altres
apartats perqu, de mica en mica, es vagi manifestant la relaxaci, qualitat indispensable perqu
els aprenentatges es puguin realitzar.



CONCENTRACI (DHARANA)

Durada 1 2 4 2

Qualitat 1 4 4

Seguretat individual i collectiva 6 3

Equilibri intellectual, emocional i fsic 2 3 4

Estat de latenci 2 4 3

La durada i la qualitat de latenci han estat, majoritriament, en un grau de bastant i molt.
e el treball dels altres continguts ha donat fruit i que ha vertit e Aix significa qu re n una
seguretat individual i collectiva positiva i en un bon estat de latenci a laula.


TOTAL

18

44

84 70


En aquesta filera on hi ha la suma de la valoraci de les activitats, la major part de les
respostes se situen en la valoraci de bastant.
En segon lloc, tenim la valoraci de molt i, en tercer i quart lloc, les tutores han valorat el
grup dins dels cnons de bastant i poc. Tenint en compte que la gradaci de tots els tems s
ascendent menys un, podem veure que la valoraci general del grup mentre ha fet lactivitat ha
estat efectiva i que els objectius marcats han estat bastant o molt aconseguits. No hem de
refusar, per, les valoracions de molt i poc, ans al contrari: ens indiquen la situaci del grup
davant daquests estmuls educatius i ens en dna una informaci valuosa de cara a possibles
intervencions o continutat de laplicaci de les Tcniques de Ioga Educatiu.



ALTRES OBSERVACIONS:
ns ha agradat molt, poden ser tils per als nens que tenen dificultats, els
leducaci en la diversitat i amb alumnes amb Necessitats

Autoavaluaci per part de les i dels alumnes
-E
poden ajudar.

Aquest comentari indica que el treball de Ioga a lEducaci ofereix una
ossibilitat en p
Educatives Especials.

82

Lalumnat de 4-5 anys ha valorat una de les activitats de la M Maria i la M
Manela i els de 5-6 anys nhan valorat tres, tal i com indica el buidatge segent.
a avaluaci de tots els graus de
DELS DITS
(PRANAYAMA)

(YAMA, PRATYAHARA)

Les nenes i nens de Cicle Inicial han fet un
escala de Patanjali. l



EDUCACI INFANTIL
M MARIA
(YAMA)
LA CAN GALANETA M
4 ANYS:
-Molt b: 28
-B: 5
-Fora b
-Malament: 3
ment que
sobre
es i dels
que ha
iament

orar


guem
5 ANYS:
-Molt b: 32
-B: 16
-For
ala
es han
riament
olt b o b aquesta
ctivitat de respiraci.
i ha hagut alguns alumnes
a
ci
r
s que
5 ANYS:
-Molt b: 32
-B
-F
-Malament: 6
de parelles
eball de
ontacte intens entre
lumnat. s un treball
escolta, relaci i
t
.
: 3
5 ANYS:
-Molt b: 35
-B: 13
-Fora b: 7
-Malament: 1
clara Observem
les valoracions
de l lactivitat
alumnes indica
estat majoritr
positiva.
Aquest exercici de relaci
entre els membres del
grup ha complert els
objectius plantejats.
Tamb hem de val
positivament que hi hagi
espai perqu lalumnat que
no se senti satisfet pugui
expressar-se i aix pu
interpretar el seu estat
intern i considerar-lo.




a b: 8
ment: 4 -M



Les i els alumn
valorat majorit
m
a
H
que shi han sentit for
b o, fins i tot,
malament.
Lequilibri entre respira
i emocions s, a vegades,
una mica feixuc de
realitzar, sobre tot pe
algunes persone
puguin tenir algun bloqueig
de tipus emocional. s
important poder-ho
constatar a partir duna
autoavaluaci com aquesta.
: 11
ora b: 10



Aquest exercici
significava un tr
c
la
d
relaxaci a travs dun joc
musical.
Hi un grup important
dalumnes que shan senti
malament o no del tot b
El treball de relaxaci
posa en evidncia els
malestars interns i, a
vegades, aix pot causar
neguit, tot i que s molt
important i positiu que
sexpressi i que surti.







83
CICLE INICIAL
M MARIA I
(YAMA)
CAN DELS
DITS
(PRANAYA
MA)
FEM NETEJA
DE LA CASA
(YAMA,
ASANA)
GALANETA
M
(YAMA,
PRATYAHAR
A)
LES MANS
DIBUIXEN
JUNTES
(DHARANA)
SALUDEM EL
DESCANS
(PRATYAHAR
A)


M MANELA:
-M.B.: 85
-M

-M.B.: 78
-
-M.B.: 56
-B.: 62
-M
-M.B.: 69
-B.: 36
-
-M
-M.B.: 75
-B.: 58
-F
-M
-M.B.: 66
-B.: 63 -B.: 56
-F.B.: 9
.: 2

-B.: 62
-F.B.: 15
M.: 8

-F.B.: 10
.: 4

F.B.: 27
.: 34

.B.: 10
.: 7

-F.B.: 12
-M.: 6

En aquesta act em an ben s v e
a fet
is de aya els ealit ra ja
joria d ions sin b MB i
Veiem que lactivitat de la Galaneta m ha estat avaluada amb un cert alestar intern r una
part significativa de lalumnat: s un apartat de relaxaci que pot representar una mirada
r arribar a una relaxaci de ms qualitat que ens porti desprs a una atenci
ivitat observ una clara m ifestaci de estar en le aloracions qu
lalumnat h
cic
.
Pran Els exer
que la ma
Yama i
e valorac
ma han e
diquen am
stat que shan
B.
r zat de mane ms cmoda
m pe
interna que necessita equilibri emocional. Aix ens indica que cal treballar ms els altres
apartats per pode
i concentraci adequades.




Cicle Mitj Activitat: Classe de Cant

valuaci del grup per part de la tutora o tutor. A
Aquesta activitat sha realitzat amb uatre grups-classe de 4t dEducaci
Primria i disposem 3 valoracions per part de les tutores.

q
















84
APLICACI DE LES TCNIQUES DE IOGA A LEDUCACI
CURS 2007-2008
VALORACI DE LACTIVITAT: CLASSE DE CANT
GRUPS: 4t i tutores
ESCOLA: Puigberenguer, Bages
LOCALIT


FORA BASTANT MOLT

AT: Manresa
POC
ESTILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I AMB ELS ALTRES

(YAMA)
Respectar-se un mateix

2 1
R

espectar els altres 2 1
Esperit competitiu

2 1
Creativitat

3
Empatia 1

Honestedat 2

En aquest apartat de lactivitat observem que les tutores han detectat que la comunicaci, el
entre les i els alumnes i la resta de competncies i actituds estan, majoritriament,
u de bastant. Lalumnat mostra poc esperit competitiu.
respecte
en un gra

FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)


Expressi de sentiments, tant positius com negatius

1 2
Capacitat per discrepar obertament

1 1
Saber acceptar errors

1 2
Saber escoltar 2 1

Ser positiu 2 1

Durant els exercicis que han potenciat la flexibilitat i el desbloqueig veiem uns resultats que
hagut espai per a lexpressi de sentiments i que hi ha agut un
ient positiu bastant significatiu. En alguns casos, observem que aquestes qualitats
n grau superior (molt). En altres, detectem que el nivell dexpressi s una
denoten que hi ha h clima
descolta i amb
s donen en u e mica
ms baix.
POSTURA CORPORAL (ASANA)

Alineaci de la columna

3
Obertura a la vida de la classe

2
Disposici i collaboraci 2 1

Atenci 3


85
Durant la realitzaci de les activitats pertanyents a la postura corporal, veiem que les tutores
els alumnes mostren una bona postura corporal, amb la qual cosa podem
bon treball dalineaci de leix vertebral que
ixi desprs en una salut fsica, emocional i mental de lalumnat.
han observat que les i
deduir que amb aquests exercicis podem fer un
everte r

ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)


Respecte pel torn de paraula

2 1
Control emocional

3
Observem una bona collaboraci dels grups-classe a lhora de realitzar els exercicis de
al cosa ha influt directament en les actituds dequilibri emocional
et, com ara el respecte pel torn de paraula i les competncies i
tats segents.
respiraci conscient, la qu
elacionades amb aquest f r
actituds dels apar

RELAXACI (PRATYAHARA)


Relaxaci del cos

1 2
Tranquillitat

1 2
Maneig del llenguatge no verbal

3
Expressi fluda

1 2
La distensi sha manifestat majoritriament amb ltem de bastant. Per aix sha pogut
expressi fora fluda, molta tranquillitat i fora relaxaci del
b una calma emocional i la possibilitats dexpressar-se amb el
os i de la msica.
observar que hi ha hagut una
os, la qual cosa indica tam c
llenguatge del c

CONCENTRACI (DHARANA)


Durada

2 1
Qualitat

2 1
Influncia en els aprenentatges

2 1
Seguretat individual i collectiva

3
Equilibri intellectual, emocional i fsic

1 2
Estat de latenci


3
En general, en aquesta observaci trobem que la durada i la qualitat de latenci durant
na. Aix s perqu hi ha hagu n t all an ior de r laci
i amb els altres, de desbloqueig i flexibilitzaci, dequilibri emocional i de
ix ha revertit en una bona seguretat individual i collectiva amb possibilitats de crixer.
lactivitat ha estat bona o molt bo t u reb ter e
amb un mateix
elaxaci. r
A
Veiem que les tutores han vist baix el grau dinfluncia daquestes Tcniques ens els
aprenentatges, ja que amb noms algunes aplicacions espordiques o setmanals s difcil
observar-ho.

86

TOTAL

2 9 55 10
En general, la implicaci dels grups durant la realitzaci daquesta activitat ha estat dins la
aloraci de b v astant i, en segon lloc, de molt.
lguns grups han expressat alguns dels tems amb valoracions de poc o fora, la qual cosa
ue hi caldria un treball especfic dels apartats corresponents amb exercicis concrets i
mb constncia per poder reeducar aquests aspectes i continuar amb exercicis que reforcessin
A
denota q
a
la resta de competncies i habilitats.



ALTRES OBSERVACIONS:

-Algun nen ha experimentat la sensaci de mareig; concretament un nen que li
osta molt connectar amb el mn emocional (s molt intellectual). Crec que s
na bona cosa, tot i que ell s difcil que ho entengui aix, de moment.
t completa en tots els sentits. Penso que has
conseguit moltes coses amb lactivitat, ja ho he marcat amb els nens.
mb mig
r-sho b durant
activitat, qesti que afavoreix la relaxaci i la segregaci dendorfines, necessries
imprescindibles perqu els processos de creixement i desenvolupament del Sistema
B UN MATEIX I AMB ELS ALTRES (YAMA)
c
u
-Ha estat una activitat mol
a
-Els nens i nenes a ms de passar-sho molt b han anat entrant en cada un
dels treballs progressivament i han anat estant cada cop ms tranquils i
concentrats.
-J o he pogut aprofitar lactivitat de coses que agrada o fan mal al cor, per
aprofundir ms en la sessi setmanal (quinzenal perqu treballem a
grup) on es treballa leducaci dels sentiments i les emocions.


Sha valorat lactivitat com a positiva i com a treball que contribueix a leducaci
integral de lalumnat.
Les tutores tamb manifesten que hi ha hagut un clima de passa
l
i
Nervis puguin realitzar-se.

-Autoavaluaci per part de les i dels alumnes


ESTILS DE COMUNICACI AM

Mha agradat:
Molt
ot (21) T

Comunicaci amb un mateix Comunicaci amb un ma
Cantar (4)
ball dels cors (2)
asse fa Ioga
ls moviments (2)
s (3)
pel cor (2)
Res (77)


teix
Estiraments (5)
El tre
Tota la cl
E
Sentir-me relaxada 2),
Les posture
Les coses bones
El silenci
Mha desagradat:

Quan parlvem del cor trist
anoteta que marxi (2)
del cor
e rigut quan no tocava
er una postura que cansava molt

Quan li diuen a la gr
Lactivitat
H
F
Les posicions de la granoteta
Que mhe marejat


87

Comunicaci amb els altres
tava b (2)
la Ldia (2)
a tortuga (3)
ingus a la classe a fer Ioga
dia
s a la granoteta (2)
Al final la granoteta can
El conte (30)
El lle (13)
Estar amb
L
Que la Ldia canti tan b
La can de la granoteta (7)
Que la Ldia v
El globus
La casa que ha fet la L
Que el lle ajud
Poder fer Ioga



Comunicaci amb els altres
Que el gat sigui tan fatxenda
ue marginessin a la granoteta
l lle (2)
ls gripaus i les granotes
ue noms hi hagi una hora de tutoria (2)
e molestaven (7)
Q
E
E
Q
Que hi havia nens i nenes qu

Observem que hi ha fora alumnes que responen de manera generalitzada al que els ha agradat o
observem que gaireb tots els tems que hem pogut classificar en el grup de
omunicaci amb un mateix reflecteixen una disminuci de tensions, el que suposa una caiguda de
s barreres comunicatives.
e marxi, p.ex.) vers lentorn, de manera que es percep una vivncia solidria
er trobar el seu lloc dintre del grup.
laula.
desagradat.
A continuaci,
c
le
Tamb hi veiem expressions que denoten un sentit de la responsabilitat (quan li diuen a la
granoteta qu
provocada per la histria de lactivitat.
Amb aix, observem que lactivitat ha deixat un espai perqu cada individualitat es trobi a s
mateixa i es respecti per pod

Es veu tamb que hi ha hagut comunicaci amb els altres: els comentaris indiquen obertura cap a
les activitats de Ioga que shavien fet a

FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)

Mha sorprs:
Tot (8)
Res (12)
Molt (2)
lexibilitat F
sora de Ioga
le no sha menjat la granoteta (5)
de la granoteta (8)
anoteta grcies al lle sap cantar. (4)
es activitats
s (5)
a
sha fet a classe
Tenir una profes
Que el l
La can
Que la gr
L
Les posture
Els exercicis estranys
Que la granoteta sabs cantar tan b
El conte (12)
El lle (7)
El gat (6)
La tortuga
La Ldia s molt gracios
Les cares dels animals
El silenci que




88
Desbloqueig
Que no em fa mal lesquena
Que pogus imaginar-me les paraules amb la ment
ue mhe marejat
enim dues parts al cor
ue quan fem el so del lle puja la sang al cervell.
l nas i no amb la boca
encongies.
tar (2)
als
Q
T
Q
Respirar amb e
Que si et posaves malament t
Que treure la llengua relaxa
Era molt divertit can
El mandala
El Ioga mha tranquillitzat (6)
El ioga s guai i important (3)
Que en un conte hi poguessis fer Ioga
Creixem per dins (2)
Que hem dajudar als anim

El treball duna actitud positiva envers la vida es llegeix i deriva de tots els comentaris de tot
prenentatges i observacions que ha fet lalumnat que fan
n aquesta activitat.
aver pogut desbloquejar tensions ha fet que tots els comentaris daquest apartat siguin rics i
aquest apartat. Tamb hi veiem a
ria proposada e referncia a la hist

H
diversos i sempre relacionats amb un dels efectes de la distensi: permet que ens adonem del
que ens passa a nosaltres i al nostre voltant. La tensi i lestrs ens tanquen i impossibiliten
laprenentatge.

El company inseparable del desbloqueig s la flexibilitat, que ha quedat manifesta a travs dels
comentaris que han fet les i els alumnes, els quals traspuen una actitud positiva.

POSTURA CORPORAL (ASANA)
He descobert:
Que magrada el Ioga (5)
El Ioga s molt relaxant (16)
Moltes coses del Ioga (6)
Que no shan dexcloure els amics
nts (2)
ts
s dolentes per no dir-les (2)
s
cions i sentir-me b (3)
amb els pulmons
s (3)
or de les granotes
llengua i mirant-te el nas et va loxigen al cap.
lt tmida (2)
dar i ensenyar als altres (5)
A crixer per dins (10)
Alguns estirame
Amb esfor es pot fer tot
Un conte nou (4)
Una can (2)
Vocalitzar
Que em puc marejar fent estiramen
Lamistat (3)
Es poden pensar les cose
El cor t dues part
Res (5)
Fer respira
Les granotes i els globus tenen relaci
Postures nove
Que ric massa
Que la tortuga tenia p
Treient la
Pots sumar b o malament
Que ens podem sentir millor
Que la tortuga s mo
Est molt b aju
Com seure b
89
La pacincia
No preocupar-se dels altres
Tots canten molt b
s molt divertit escriure
Les coses que fan sentir b o malament al cor
El silenci (2)

Tan sols el fet de treballar amb un cert rigor lalineaci de la columna i el que aix comporta
na en un mateix reflecteix una diversitat de valor incalculable de
valors, actituds, emocions, que queden clarament
s en aquest buidatge.
dautoestima i confia
sensacions, aprenentatges, competncies,
especificade

Amb aix podem veure i interpretar que hem fet un treball deducaci del benestar i la salut
corporal del cos i de connexi entre les postures corporals i el mn natural (animals, arbres,
paisatges, indrets...).


ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)
RELAXACI (PRATYAHARA);

Mhe sentit:
Relaxat/ada (16)
olt b (51)
olt agradable (5)
l/la (9)
prendre
2)
)

)
s el grup
sa
(2)
a (2)
uan fan fora la granoteta
ada
a
M
B (6)
Satisfet/a
M
Content/a (4)
Marejat
Estranya
Tranqui
Amable
Geners/a
Amb ganes da
Diferent (
Alegre (12
Feli (4)
Cmode/a
Segur/a
Protegit/ida
Genial
Divertit/ida (4
Molt a din
A gust (2)
Vergonyo
De maravella
Orgullos
Una mica trist q
Sorprs/a
Emocionat/
Concentrat/ad


Noms cal llegir aquest ventall de sensacions, emocions i sentiments que expressen els alumnes
r un treball de respiraci conscient que proporciona equilibri emocional i per
nifesta desprs dhaver treballat amb algunes
laxaci.
desprs de fe
constatar la fludesa expressiva que es ma
cniques de re t

90
CONCENTRACI (DHARANA)

He aprs:
A estirar-me b (11)
Tot el que es fa al Ioga. (6)
osicions de Ioga (5)
na can (8)
ta) (6)
vertides (5)
e jutjar malament ning (2)
. (12)
ls (2)
(2)
om el cor batega
s amables a la gent el seu cor es posa content (4)
er amic encara que siguem diferents (3)
(3)
veu
r-se la punta del nas
os
que no ho faci b (3)
ins
P
El Ioga s molt relaxant (2)
U
Res (2)
A seure b (11)
A relaxar-me (8)
El conte (de la granote
A moure els punys
Moltes coses di
No sha d
A respirar ms b
Coses dels anima
A escoltar
Estar tranquil (4)
Ser amable
Has de tenir confiana amb els amics
Treball del cor
Si et concentres sents c
Si dius cose
A divertir-me
Tothom pot s
No he de riure tant (2)
Crixer per dins
Sentir-me millor
Ajudar els altres (3)
Fer treballar la
Fer el gat, el lle i la tortuga
Treure la llengua i mira
Tots sn espantadiss
No excloure ning
Mirar les coses per d
A millorar la veu
A imaginar-me la msica
A fer massatges al cervell

En aquest apartat de concentraci observem tamb molta diversitat de respostes, totes elles
ents mbits: coneixement de les prpies competncies, educaci de valors,
ixement i expressi de les prpies emocions, el propi cos i les seves
es.
relacionades amb difer
habilitats socials, cone
habilitats i caracterstiqu



ALTRES OBSERVACIONS:
-Mho he passat molt b fent Ioga
ha agradat molt (2)
quest any tenim molta sort de tenir una mestra de Ioga que ens ensenyi aquesta assignatura.
a Ldia ha sabut explicar molt b les coses
re
s que hem estat analitzant fins ara.
-M
-A
-L
-He crescut una mica ms per dint
-Em sento b quan faig Ioga

Hi ha hagut alumnes que han escrit algunes reflexions a lapartat dobservacions.
ar i harmonia interna que complementen les Veiem que sn una expressi de benest
apartat respostes i reflexions dels altres
91
Cicle Superior. Activitat: Trobant el tresor
quatre
aules, dues de 5 i dues de 6 del CIP Sant Ignasi de Manresa.



En aquesta activitat han participat 3 grups heterogenis dalumnes de

Avaluaci del grup per part de la tutora

Daquesta activitat disposem duna valoraci general de la tutora que es
anscriu a continuaci:
r el creixement integral amb mi mateixa
arribar el moment de la veritat, em va fer por. No sabia
t a companys gens integrats que es
assen
et
arcant b cada m
ritriament positives dels nens.
s segura s daplicar aquestes
ctivita
ma
cess
tr

La idea daprendre maneres de treballa
i amb les alumnes mha motivat a collaborar en aquest projecte.

En un principi, quan va
com reaccionarien els nens i si aconseguiria atreure el seu inters. Tamb tenia
dubtes sobre si sabria fer-ho. Em van anar sorprenent els resultats, lactitud, els
comentaris i aix em va animar i relaxar.

Dificultats? Per descomptat, a cada grup he tingut nens una mica
difcils. Precisament, crec que sn aquests els que mhan fet veure leficcia
del taller. Si ens hi fixem, veiem que bastants nens han comentat aix en la
seva valoraci, per s que sestan referin
p ms temps al despatx que a classe. Potser els ha costat ms la part
dels contes i de compartir, per han participat fora en els jocs i les asanes.

Partint de la programaci que vam fer, he anat modificant algunes
coses sobre la marxa una mica perqu vaig veure que a alguns nens els
costava de fer algunes asanes i vaig pensar que potser no eren del tot
adequades. Vam fer la salutaci al sol tres vegades i molt a poquet a poqu
m oviment. Les relaxacions, curtetes, fent conscincia de la
respiraci, el nostre cos i alguna visualitzaci.

Mhagus agradat dominar una mica ms el tema de la msica i haver-
ne disposat de ms varietat i de ms adients.

s gratificant veure les valoracions majo

En aquest moment del curs no estic en condicions de decidir si
continuar fent aquest taller. Del que estic m
a ts en diferents moments de classe. Magradaria poder compartir aquest
te amb altres companys del claustre. Penso que els primers que ho
ne item som nosaltres...





92
Podem llegir una avaluaci positiva de lactivitat que es pot sintetitzar en els
unts segents:




p

La tutora veu com a positiu i interessant el treball personal que ella ha
fet, ja que ha participat durant aquest curs en el Grup de Treball
heterogeni.
Que amb laplicaci del Ioga a lEducaci ha treballat la integraci i la
diversitat.
Constata que les valoracions de lalumnat sn majoritriament positives.
Creu que s important de fer treball de Ioga per part dels docents.
Que laplicaci de les Tcniques de Ioga a lEducaci s possible i que
causa uns efectes positius en lalumnat i els docents.
Que veuria important poder continuar i compartir aquest projecte amb
altres persones del seu Claustre.


Aut v oa aluaci per part dels alumnes

STILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I AMB ELS ALTRES (YAMA) E

Mha agradat:
-T
m
ot en general. Ha sigut un dels tallers que ms
b un mateix
ha agradat.
-Mha agradat tot molt.

Comunicaci am
ho fa la mestra.
els podies pintar com
olguessis.
omunicaci amb els altres
-Els mandales 2
-La msica, com
-Els mandales perqu
v
-Els contes 10
-El laberint.
-La relaxaci. 6
-Els camins cap al nostre interior.









C
star amb els companys. 3
es asanes. 27
ls jocs (del cec i el sord, els miralls, datenci,
tc.) 15
tlles. 7
de la serp.
-E
-L
-E
e
-Com ho feia la profe.
-Fer la vertical sobre les espa
-Les asanes en parella.
-La msica i tot el que hem fet.
-Les postures del gos i
-Les postures de Ioga, les histries eren molt
Mha desagradat:
-Res
n mateix
-Res 16


Comunicaci amb u
ala, perqu no va quedar b
egades no em sortia una postura.
ue hi ha hagut companys que en algunes classes
han desconcentrat.( 2)
e no dominen
veritat s que no
r.
-El mand
-Que de v
-Q
m
-Els contes (2) (nens nouvinguts qu
encara la lecto-escriptura)
-Els dies que no he pogut venir.
-La vertical sobre les espatlles (4)
-Mha agradat tot, per ens ha faltat temps
-Algunes postures que costaven molt i el joc de
pintar-nos la cara, perqu, la
magrada que em pintin la cara.
-El mandala perqu noms havem de pinta

-La vertical sobre les espatlles, no per res, noms
perqu no ho podia fer .

Comunicaci amb els altres

-Que alguns companys parlessin mentre fiem la
classe (6)
- No poder anar amb les meves amigues.
spectaven.
ue podrem tenir ms temps per Ioga (2)
ller.
ia por.
-Que alguns companys no re
-Q
-No mha agradat que tingussim tan poca estona
per fer el ta
-No poder fer algunes asanes perqu em fe
-Que ens ha faltat temps.
93
interessants i tots els jocs que hem fet tamb mha
com les asanes, la
sobretot El sortidor i la llebre. Mha
s altres,

agradat.
-Mhan agradat moltes coses
respiraci, la relaxaci...
-Molt fer les activitats.
-En realitat tot mha agradat. Mhan agradat molt les
asanes,
agradat molt el cam de la confiana.

-Que alguns companys no respectaven el
els que volem aprendre
-Els jocs.
-Que un nen tota lestona estava molestant, per
era cada setmana.




En els comentaris que fan referncia a la relaci amb un mateix observem que es manifesta una
Hi ha tamb espai per a lautoconscincia i
t les i els alumnes en aquest apartat. Tamb
i ha un adonar-se de les prpies possibilitats.
interioritzaci, un contacte amb els sentits interns.
lautoconeixement en les manifestacions que han fe
h
FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)

Mha sorprs:
-Tot en concret

Flexibilitat
-La cristallitzaci de laigua segons els sons
(12)
l joc de la confiana i del mirall
fer alguns estiraments que no sabia i al final mhan sortit.
i leruga
cionades amb lesquena.
ri
fcils de fer.
e larc
-Algunes asanes
-El joc del mirall
-E
-Que podia
-Que hi hagus tantes postures de Ioga (2)
-Els contes dels miralls
-Els contes (7)
-El tresor i el laberint.
-La flexibilitat del nostre cos.
-Lasana del llenyataire
-Els jocs (2)
-Fer asanes rela
-Les postures dequilib
-Fer Ioga a lescola
-Algunes asanes eren di
-La postura d
-La profe que era molt elstica.

Desbloqueig

-Ara crec que funciona, si ho penses sacompleix
bri
ue els pensaments poden ser com un men que pots triar.
t positiu (3)
ue fent exercicis de Ioga pots estar ms relaxada
oc integrat a classe) (2)
Ioga
pensava.
r

-Que pogus quedar-me en equili
-Q
-El pensamen
-Q
-He fet coses que no mimaginava (nen magreb p
-Que el ioga s ms que estiraments
-Que el meu cervell fa cas del que jo dic (4)
-El que pot arribar a fer el
-El que pot aconseguir la ment
-Com entrvem nerviosos a classe i sortem molt tranquils
-Que el Ioga s ms divertit del que em
-No esperava que magrads tant.
-Entrar en el meu interior.
-Que cada dia shauria de canta
-Les diferents maneres de relaxar-me
-Que les asanes i la visualitzaci manessin tan b
94
-Els camins i la relaxaci.
Els comentaris escrits a lapartat de flexibilitzaci expressen harmonia entre un mateix i les
litzat perqu es refereixen gaireb tots a exercicis concrets que shan
xement a travs de la interioritzaci.
activitats que shan rea
fet durant el taller i que shan interioritzat fins al punt que ho tenen present davant de la
valoraci.
Les respostes que llegim a Desbloqueig ens indiquen un treball de pensament positiu i
dautoconei
Tamb hi trobem varis comentaris referents a experincies relacionades amb relaxaci, el
benestar i lharmonia personal.



POSTURA CORPORAL (ASANA)
He descobert:
-Que el pensament influeix molt en la persona (2)
-J ocs per tranquillitzar-me
r

osa positiva i tho proposes et sortir i si tens un pensament negatiu, no.
om un men que pots triar
de creuar les cames com un indi i les mans agafant els dos
e per dintre.
ada dia i jugar
tinc jo.
i
illor i no pensar en les preocupacions.
cil arribar al
-Moltes coses
-El meu cam
r tranquil -Que sha de se
-La pau interio
-Que puc estar tranquil
ol -La salutaci al s
-Com relaxar-me (2)
(2) -A tranquillitzar-me
-Algunes asanes (10)
-Que si penses alguna c
c -Que el pensament s
-Lamistat, la confiana
-Que quan dormim es treballa ms el cervell
estar en silenci -Que el Ioga s ms que
-Que podia fer estiraments que no sabia fer
-Que el Ioga no noms sn postures
-Que a Ioga no noms es fa aquella postura
dits...
-A conixer el meu interior seguint el cam dels contes
-A trobar el meu interior i que puc confiar en els amics
-Que el Ioga realment va b
-Entrar dintre meu (3)
interior i poder conixer-m -A trobar el cam cap al meu
cicis c -Qu s molt bo fer exer
-Que he de confiar en la gent (4)
magrada de laltre ho -Que no puc canviar els altres. Que el que no
ressat ma -Coses noves que no mhavien inte
-Que amb el meu pensament puc crear una altra vida
ia sentir -Coses que ni jo sabia que podia fer ni que pod
-Relaxar-me, respirar tranquillament... puc estar molt m
-A controlar-me ms
-He descobert que cada asana correspon a una figura o a un animal i tamb que no s gens f
nostre interior.

En aquestes respostes hi veiem aprenentatges significatius, com ara alguns exercicis concrets de
oga. La majoria de comentaris apunten cap a la concreci de leix de treball Aprendre a ser,
ja que ha afavorit experincies emocionals de confiana en un mateix i en els altres,
I
95
dautoconeixement.


ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)

Mhe sentit:

quil (6)
a cosa, ajudada pels altres
xat i ha estat molt divertit
molt relaxada
feli
dre coses del Ioga (2)
o tant.
ures relaxen.
avorrit (s un nen molt inquiet)
classes

olt descansada -M
-Relaxat (11)
elaxat i tran -R
-Molt relaxada (4)
un -Quan no sabia
-Molt b
-Feli (2)
-Mhe sentit molt b fent aquest taller. Mhe rela
desprs de la classe sempre sortia -Molt b, i
-Tranquil i
-Estrany i molt relaxat
-Molt ms b desprs dhaver fet les asanes.
-Confiada (3)
-Interessada per apren
-Divertida, nerviosa i segura.
mb el que deien els contes. -Identificada a
-Molt segura
rtida i daltres n -En alguns moments molt dive
-Mhe quedat sorprs
exercicis que hem fet -Content pels
-Divertida fent les asanes.
-Molt divertida (2)
-Divertida amb els jocs
ues -Molt a gust amb els colleg
(3) -B fent les asanes
-Divertida fent lequilibri
-Nervis/a al principi (2)
taller -Relaxat quan sortia del
-Nervis i insegur
-Tranquil perqu les post
-En algun moment mhe sentit
uan feia les -Mhe sentit lliure q
-Molt b amb els companys


Trobem, una vegada ms en aquest apartat, tot un ventall de sensacions i experincies positives
elacionades ammmb diferents emocions. r

RELAXACI (PRATYAHARA); CONCENTRACI (DHARANA)


He aprs:
fer la vertical sobre les espatlles -A
-A fer asanes (25)
fiana en els companys (10)
i ajudar-nos
alguna cosa.
ical sobre les espatlles, el pont, la papallona... (2)
-A tenir con
-A relaxar-me (10)
e relaxar-me -S ms maneres d
-Que s important compartir les qualitats
positius per canviar -A tenir pensaments
-La salutaci al sol, larbre, la vert
-A fer el pont
-A tranquillitzar-me i confiar en mi mateix (2)
96
-A tranquillitzar-me
-J ocs (2)
-Fer mandales
a qu serveix
quil
ertit fer les coses amb els companys.
u interior (2)
que estic fent (4)
meu cos i els estiraments.
s
3)
iraci
perseverana
utur
tants
amonada pel que em passar
i mhavia fet el pes
-Relacionar-me amb els companys (2)
-Qu s el Ioga i per
-A ser tran
-Que s ms div
-A treballar en grup
-A interioritzar (5)
-Conixer el me
-Com es pot arribar al nostre interior, ser conscient del
-A ser conscient del
-Ajudar als company
-Ser conscient de mi mateix (
-Que no cal forar el nostre cos
-A ser conscient de la meva respiraci
-Controlar la meva resp
-He aprs paraules noves com la
-Visualitzar coses (2)
-A respirar b (2)
-A no pensar en el passat i el f
-A concentrar-me millor
-Curiositats molt impor
-Que no he destar
-A fer massatges als peus
-A fer Ioga, cosa que ma


La confiana i la relaxaci porten a la focalitzaci de latenci i a la concentraci. Amb aix
sha gravat a la massa cellular grcies a aquests espais
e descans.
del que sha fet tamb s un comentari que es veu en aquest buidat. Aix porta a
parada amb els estmuls interns,
constatem que les informacions rebudes
d
Tamb veiem que en aquests comentaris avaluatius hi ha un aprenentatge cap a la valoraci de
les pauses en la vida com una eina de recuperaci cerebral.
La conscincia
la calma interna i a un treball de qualitat dels sentits interns i externs ja que ens ajuda a veure
els moments dexcs destmuls externs i a buscar moments de
cercant aquest equilibri tan necessari entre linterior i lexterior.


4.3.8. Famlies

En aquestes activitats hi han participat:
es de la poblaci de Sallent amb les que hem compartit sis
els mesos doctubre i maig.
l de Msica de St J oan de Vilatorrada

n grup de famli -U
sessions repartides al llarg del curs entre
n grup dadults de lEscola Municipa -U
amb qui hem compartit una sessi de Ioga per a adults.








97
ESTILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I AMB ELS ALTRES (YAMA)

Mha agradat:
ot (7)
b un mateix
-T
-Molt (4)


Comunicaci am
-me (4)
i transmetre tant
exercici del llenyataire
gar
-Relaxar
-Que pugu
-L
-Recordar que bonic que s ju

Comunicaci amb els altres
)
nzilles
e no coneixia
Mha desagradat:
-Res (19)

n mateix
-Els jocs (2)
-Fer el mandala entre tot el grup (2
-La histria de la tempesta
-Passar-ho b amb coses se
-Conixer tcniques i gent qu







Comunicaci amb u
ments negatius envers alguns fets
ha de trobar el moment i lhora justa per pintar i
onfeccionar

-Els pensa
-S
c
-La sensaci destar perduda i dependre de laltra
quan hem fet lexercici del cec
Comunicaci amb els altres
-El fet que ens fes grcia lescena del cec i el sord

Els comentaris de les famlies expressen que durant les sessions de Ioga en Famlia sha produt
na comunicaci interna i externa. Aquesta comunicaci ha portat a una conscincia dun mateix i
e la situaci que ens envolta i a un benestar intern a nivell individual i grupal.
u
d
FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)

Mha sorprs:

-Res (4)
-Tot

Flexibilitat

-Que el dia a dia est ple de mandales (2)
no tenim temps de passar i fer totes les coses que hi ha a la vida
a potncia daquesta eina
sa de posar el Ioga en prctica
s poden fer moltes coses amb els nens per tenir-los tranquils
-Que
-L
-La senzille
-E
-Laplicaci del Ioga a travs del joc

Desbloqueig
-La tranquillitat que saconsegueix (2)
-He descobert coses de mi mateixa
-Resulta molt agradable
-En tocar un o
-No mhe sent
bjecte amb els ulls tancats nets ms conscient (2)
it desprotegida al tancar els ulls
ntment (2)
antstiques.
-El benestar que dna treballar conscie
-Que hi ha coses senzilles que sn f
-Que hi ha coses molt interessants per aprendre de la vida


98
Interpretem es valoracions daquest apartat de la flexibilitat com a una obertura cap a
interior, que ens fa adonar de com podem utilitzar eines educatives que ja tenim al nostre
bast.
l
a
Les famlies participants parlen de benestar i harmonia, de coneixement intern i dun treball de
sentits interns, ja que aquestes percepcions noms es donen amb aquests treballs.

POSTURA CORPORAL (ASANA)
He descobert:
-La pau
-La simplicitat
-J ocs molt interessant
-A ser conscient
s
i aplicar-ho a la vida quotidiana
rendre moltes coses
el meu cos
e
alguna cosa diferent
coses.

-Els jocs fan ap
-Com reacciona
-Amb els ulls tancats es desenvolupa molt el tact
-La msica com a recurs per a la narraci
-Coses del nostre cos
-Sempre sento i experimento
-Coses agradables per a compartir amb els fills
-Que amb poca estona es poden fer moltes
-Shan de tenir ms moments bons per al benestar
-La poca tensi que poso per respirar
-Ampliar els coneixements i entendrels ms b
-La sensaci que se sent en pintar un mandala
-Que jo tamb hi sc

Els comentaris que les famlies han fet en lautoavaluaci de lapartat dAsana indiquen que
ies i percepcions internes han estat presents durant les sessions que hem
alitzat.
ern que queda manifest en aquests comentaris.
aquestes competnc
re

El fet de treballar leix vertebral provoca un equilibri hormonal que desprs reverteix en un
equilibri int

ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)

Mhe sentit:
-Molt ben acollida (4)
-Tranquilla (5)
-Molt b (9)
)
panyada
nnectada
da
-Segura
-Satisfeta
-Molt a gust (3)
-Relaxada (8
-Ben acom
-Feli
-Contenta
-Excellent
-Amb mi mateixa
-Desco
-Concentra

La tranquillitat i el benestar es llegeixen en aquests comentaris de valoraci de lapartat de
m estat treballant. Tamb hi llegim un equilibri mental i emocional que aporta
rna.

relaxaci que
armonia inte
he
h
99
RELAXACI (PRATYAHARA); CONCENTRACI (DHARANA)


H
-A
e aprs:
interioritzar pau i tranquillitat.
A posar lmits -
-A compartir pensaments
els sentits de manera conscient.
r.
s pares com pels fills.
-A treballar
-A relaxar-me (4)
-La importncia dels exercicis
-A confiar i deixar-me porta
-Que de tot es pot treure un profit.
-Que explicar contes pot ser relaxant tant pel
-A estar amb mi mateixa
-Les utilitats del mandala (3)




aprenentatge es dna quan hi ha relaxaci i au L toconfiana. El fet que shagin aprs coses i hi
agi obertura per incorporar-ho a la vida quotidiana fa pensar que els apartats anteriors shan
reballat i viscut significativament. Daquesta manera, quan hem treballat la relaci amb un
ateix i amb els altres, el nostre eix vertebral, la respiraci conscient i la relaxaci, estem a
h
t
m
punt per enregistrar els aprenentatges perqu hem preparat la nostra atenci i concentraci de
manera respectuosa.




ALTRES OBSERVACIONS:
ix que fas s molt interessant
rec que tot el que ens has explicat a les classes es pot aplicar en un moment
s una noia encantadora, la persona ideal per a fer aquesta feina.
n anat molt b.
s.
facci i gaudi amb la feina que
obert portes educatives familiars per utilitzar el
ent familiar.

ontinuaci hi ha el buidatge de les avaluacions inicials i finals dentre sis
s dEducaci Infantil i Primria.
ual que a lavaluaci dels docents, els nmeros de color blau signifiquen

-A
-C
o altre a casa amb els altres.
-
-He fet uns quants exercicis i mha
-He gaudit molt.
-Endavant amb la feina que fa

Amb aquestes observacions veiem que hi ha hagut satis
hem estat compartint i que shan
Ioga com a acompanyant del creixem


4.3.9. Grups-classe

c A
grups de diferents nivell

Ig
lavaluaci inicial i els de color vermell, lavaluaci final.

100
Aquesta valoraci est feta a tot el grup de manera global. El fet dhaver de fer
les observacions a tot el grup ha estat una mica dificults per a les tutores, per
s va considerar de fer-ho aix per dos motius:
asse.
. Haver de fer una avaluaci inicial i final a cadascun de lalumnat resultava
i.
APLICACI DE LES TCNIQUES DE IOGA A LEDUCACI
CURS 2007-2008
INFORME DAVALUACI INICIAL I FINAL: GRUPS DALUMNES



BASTANT MOLT
e

1. Avaluar el grup com a una sola entitat resultava interessant de cara als
processos devoluci comuns i generals de la cl
2
massa llarg per a les tutores que volien collaborar en el projecte.

Aquests documents es van omplir tenint en compte el procs que han anat fent
les i els alumnes durant les sessions que fiem de Ioga a lEducac



POC FORA
ESTILS DE COMUNICACI AMB UN MATEIX I AMB ELS ALTRES
AMA)

(Y
Respectar-se un mateix

1 2/1 3/4 /1
Respectar els altres

1 /1 1/3 4 /2
Esperit competitiu

2/4 1/2 3
Implicaci en la resoluci de conflictes

1/1 3/3 2/2
Creativitat

2/1 1/2 2/1 1/ 2
Empatia

2 3/2 1/4
Ser directe

2 /1 3/3 /2
Honestedat

1 1 3/5 /1
Si comparem les dades entre els resultats obtinguts de lavaluaci a principi de curs i a final de
em un increment positiu pel que fa a les relacions de respecte cap a un mateix i cap
ls altres.
at i lempatia han millorat, igual que la comunicaci i lhonestedat.
a fet el grup en uns mesos daplicaci de les Tcniques de Ioga a lEducaci s
a comunicaci amb
mateix i amb els altres. Per aquest motiu podem constatar que laplicaci daquestes
curs, observ
a
Lesperit competitiu ha baixat i hi ha una mica ms dimplicaci per part del grup en la resoluci
de conflictes.
La creativit

El procs que h
clar: sevidencia una millora en totes les capacitats i competncies relatives a l
un
Tcniques a laula repercuteixen en la millora daquestes capacitats de manera significativa.




101

FLEXIBILITAT I DESBLOQUEIG (NIYAMA)


Defensa sense agressi /1 3/2

1 /2 /1
Expressi de sentiments, tant positius com negatius 1/1 3/1 2/3 /1

Capacitat per discrepar obertament

2 2/1 2/2 /3
Saber acceptar errors

1 3/1 2/4
Saber escoltar

1 4 /4 1/2
Ser positiu

1 3 1/5 /1
En aquest apartat observem un procs devoluci dels grups-classe.
corresponents a saber escoltar i ser positiu han millorat la qualitat
onsiderablement durant els mesos de treball dels exercicis a laula.
punts ms i lexpressi de
fa que potser hi hagi una
Els tems
c
La capacitat de discrepar tamb se situa positivament en alguns
sentiments queda millorada, encara que de manera menys significativa.
Lespai dexpressi que ofereix el treball de flexibilitat i desbloqueig
mica dincrement de ltem de defensa sense agressi.


POSTURA CORPORAL (ASANA)


Alineaci de la columna 2 2/2 1/4

Obertura a la vida de la classe

3/1 3/4 /1
Disposici i collaboraci

2 4/4 /2
Atenci

3 3/4 /2
Desprs dhaver fet els exercicis corresponents a la millora de la postura corporal, observem
uci considerable en el grupclasse pel que fa a disposici, collaboraci i atenci. Aix
ns demostra que la postura corporal s indicativa datenci i que, si la treballem amb els
una evol
e
exercicis dalineaci corresponents, reverteix directament en lestat de latenci dels alumnes.
Tamb observem, doncs, una millora en lalineaci de la columna vertebral que suposa ms
predisposici a les activitats que es proposin a laula, fet que afavoreix el bon ritme de laula,
lharmonia i lautoconfiana.


ESTAT DE LA RESPIRACI (PRANAYAMA)

Respecte pel torn de paraula 2 4/5 /1


Control emocional


2 1/2 3/4
Veiem una millora del respecte pel torn de paraula i del conseqent control emocional, ja que
estat de la respiraci ens indica lestat emocional. l



102
RELAXACI (PRATYAHARA)

Relaxaci del cos 2 4/1 /4 /1

Tranquillitat 2 2/3 1/1 1/2


Maneig del llenguatge no verbal

1 1/1 /4 3/1
Expressi fluda /1 /3

2 3 /1
Desprs dhaver realitzat els treballs de relaxaci amb les i els alumnes durant uns mesos,
e levoluci dels estats interns i les capacitat co nci han mil t,
obretot pel que fa al maneig del llenguatge no verbal i a lexpressi.
podem veure qu s i mpet es lora
s
La relaxaci del cos i la tranquillitat sn una condici indispensable per als aprenentatges i una
reducci de la tensi ens porta a poder assimilar coneixements i ens prepara per a una bona
atenci i concentraci.

CONCENTRACI (DHARANA)


Durada 2/1 2/1 2/ 3

Qualitat 2 /1 2/5 1

Influncia en els aprenentatges 2/2 1/ 2 1

Seguretat individual i collectiva 3 /2 3/ 4

Equilibri intellectual, emocional i fsic 1 2/4 3/1

Estat de latenci 2/1 4/4 /1

Desprs daquests mesos, veiem que la durada i la qualitat de latenci han millorat, la qual cosa
directa en els aprenentatges i en la seguretat individual i collectiva.
s un apartat, per, on els tems han variat poc cap a lala. Constatem que encara falta fer
t una influncia

molt ms treball dels continguts anteriors per fer possible una millora ms significativa en la
concentraci de lalumnat.


TOTAL


38/8 64/39 59/98 8/28
Interpretant la suma dels diferents apartats, observem ben clar un creixement positiu a lala
els aspectes de lescala de Patanjali durant el perode daplicaci de les Tcniques de en tots
Ioga a lEducaci.




OBSERVACIONS:
rec que s molt difcil valorar aquests aspectes tan concrets duna manera

s hi ha el gran grup que s entremig i va fent.
-C
global a tot el grup.
En el meu grup, per exemple, hi ha dos subgrups molt marcats, lun de molt
impulsiu i nervis, actiu i espontani, i un altre molt tancat, tmid i discret, costa
que simpliquin. A m
103
-Grup molt cooperador, per que cal motivar de forma contnua perqu centrin
latenci.

En aquestes observacions les i els mestres han manifestat una certa dificultat
en avaluar el grup sencer, ja que aquest est format per una srie
individualitats molt diverses.
o valoro molt positiu, cal continuar. (3)
ls alumnes han incorporat tcniques, exercicis del Ioga a la seva vida
-se i a sser ms conscients de les
at de continuaci daplicaci daquestes Tcniques a laula.
embla que hi ha hagut un aprenentatge significatiu i global dels exercicis que
ctes, procediments,...)
embla important la continutat, estaria molt b que els alumnes de tots els
ursos poguessin realitzar una sessi setmanal. I a ser possible aniria b fer un
b un especialista. Daquesta
s i es veu una necessitat de poder-ho continuar amb una
eriodicitat ms alta. Fins i tot semblaria interessant de fer cursos de
, aspecte imprescindible per a la secreci
endorfines que possibiliten una vida ms saludable i feli.
d


CONCLUSIONS:
-H
-E
quotidiana.
-Han aprs a conixer-se i a relacionar
emocions.

A les conclusions, les tutores i tutors valoren el treball com a positiu amb
una necessit
S
hem treballat durant aquests mesos, ja que alguns alumnes ho han incorporat
a la seva vida quotidiana.


APLICACI A LAULA: (efe
-S
c
seminari per als mestres si no es pot comptar am
manera es notar ms la influncia.
-Laplicaci a laula s possible ja que han estat experincies motivadores per
als nens i nenes.

Les valoracions que fan referncia a laplicaci a laula dels exercicis de Ioga
han estat positive
p
formaci per a les i els mestres.

El clima de benestar i alegria que sha generat a les aules mentre treballvem
amb el Ioga ha motivat lalumnat
d









104
5. EXPERINCIES DE RECERCA, TREBALL I APLICACI DEL
GA A LEDUCACI
he sur le Yoga dans lducation)

iaci pedaggica sense nim de lucre fundada el 1978 a
Flak, doctorada en Literatura Americana, Professora
nt de la Sorbona i sapliquen a uns 300 centres francesos.
uestes Tcniques formen part de lensenyament
Procs de formaci del R.Y.E.
allant les bases de com aplicar el
IO


.1. El R.Y.E (Rcherc 5
5.1.1. Lassociaci

El R.Y.E. s una assoc
rana per Micheline F
dAngls, Professora de Ioga i investigadora en laplicaci de Tcniques de
Ioga a lEducaci.

Actualment, aquestes Tcniques sinclouen com a assignatures del Programa
e Formaci Doce d

El 1973, la professora Micheline Flak va realitzar la primera experincia
rctica de Ioga en una aula al Collegi Condorcet de Pars per millorar el p
rendiment dels seus alumnes. Ha treballat tots aquests anys en la difusi
daquesta tcnica i ha pogut comptar amb les experincies efectuades a
diversos pasos occidentals.

Aquest corrent sha ests per tot Europa; lany 2000 es va fundar lEURYE
mb seu a Itlia, pas on aq a
oficial.


.1.2. 5

Des dels anys 70, quan encara estaven treb
ga a lEducaci, la Micheline Flak i un equip de mestres plantejaven quin Io
caire havien de donar al moviment. Era necessari ajustar un sistema millenari,
com s el Ioga, a les normes de lensenyament francs restant fidels a les fonts
i adaptant-les a un context escolar i educatiu. Havien de confluir pols oposats
de les quals se nhavien de cercar les confluncies i shavia de combinar tot
plegat per traduir-ho en una acci que respongus a les necessitats dels
ensenyants i els alumnes del segle XX. Aix demanava dharmonitzar b
exigncies i paradoxes durant el cam.

Es partia de les dificultats de lescola del moment i, a ms, des dels anys 50,
rana es va veure assetjada per reformes educatives, una de les quals s F
destacable positivament, com ara la Reforma per a la Formaci del
Professorat, que va organitzar una educaci permanent per als docents.
Aquesta reforma va demanar al RYE que particips en aquesta formaci.

Partint de la premissa que lescola s un mirall de la societat i veient els
roblemes que plantejava leducaci francesa com a mirall duna crisi de pas a p
nivell poltic, familiar, social, individual, el R.Y.E va plantejar estratgies
actualitzades, senzilles, provades pels temps i capaces de crear actituds de
105
solidesa i equilibri personal per saber-se enfrontar amb xit a leducaci, als
estudis, als aprenentatges.

El RYE afirma que, avui en dia, en el mn pedaggic i educatiu ja est
conegut que la relaxaci i la visualitzaci milloren ladquisici de
que algunes orientacions dintre les Cincies de lEducaci
osen en primer terme la importncia de les sensacions, les emocions, s a dir,
aules
anceses, europees i sudamericanes, ha pogut observar clarament lefecte
i que lxit dels alumnes depn de lestat de
ensenyant, del seu equilibri, de la seva joia de viure, del seu entusiasme, de la

atge global daquesta formaci, contactes amb altres mestres formats que
1r grau
s treballa el desenvolupament de les habilitats sensorials, psicomotricitat i el
treball de les mans per afavorir la motricitat fina a partir del Ioga.
re
coneixements, la creativitat i les qualitats esportives i fsiques. Es parla dels
sentits interns de laprenentatge i es treballen les sensacions subtils per millorar
el creixement saludable. Aqu, el Ioga ens posa al davant un programa
sistemtic i graduat segons lescala de Patanjali, de la qual ja nhem parlat al
segon captol.

Tamb exposa
p
al substrat corporal dins laprenentatge. Durant la jornada escolar es poden
constatar la influncia de les tensions i dels bioritmes en el comportament dels
alumnes i, molt ms, la seva influncia sobre latenci i la memoritzaci.

Aquesta organitzaci, amb el seu treball sistemtic al llarg dels anys a les
fr
tranquillitzador i harmonitzador dels treballs corporals, quan es realitzen com
ho ensenya el Ioga i dels instants de presa de conscincia de la respiraci,
entre altres. Per aix organitzen sovint trobades i xerrades amb famlies i
docents per explicar-los les Tcniques del R.Y.E. . Aquests collectius han
estat dacord en acceptar aquestes Tcniques i en la seva aplicaci en lmbit
educatiu. Creuen que treballar amb el Ioga a lEducaci com a fonament duna
educaci integral de lalumnat i dels docents no s un efecte de seguir una
moda superficial i passatgera, sin que s una herncia que ens ve des dels
nostres avantpassats, el llegat duna fortuna fabulosa que cal buscar en la
histria de la humanitat i que es va originar dins de les cultures antigues
orientals, americanes o egpcies.

Safirma des daquesta organitzac
l
seva capacitat dautoconfiana sobre la prpia pau interna. Davant daquesta
constataci, es va crear un sistema de cursos i seminaris de formaci per als
mestres i professors en tcniques de Ioga a lEducaci que es fa en tres anys.

Cada any, a lagost, es fa un seminari residencial de sis dies que ofereix una
im
sn qui fan aquest curs destiu, trobades amb ensenyants de diversos pasos,
tothom motivat per la recerca iguica en el medi escolar. Aquest programa
presenta dos graus de formaci:


E

106
Es fa creaci dexercicis adaptats per a ser realitzats a laula a partir de
tcniques extretes de la tradici iguica. Alguns daquests exercics estan
editats a les publicacons del RYE.


2n grau
Aprofundiment duna prctica personal de Ioga a travs de la prctica
daquesta disciplina i tamb en Tcniques de relaxaci.

Els cursos de formaci sorganitzen en quatre caps de setmana per treballar el
primer grau i tres caps de setmana pel segon. A final de primer grau sobt un
certificat en formaci dAplicaci de les Tcniques de Ioga a lEscola (T.Y.E.) i,
en finalitzar el segon grau, sexpedeix un certificat en formaci de Tcniques de
relaxaci.

Per obtenir el ttol de formador en Tcniques de Ioga lEducaci cal fer, a ms
dels dos graus, dos seminaris destiu i presentar un treball teric i prctic sobre
el tema.

A les estades destiu es treballen aspectes de laplicaci del Ioga a diferents
parts de les arts: msica, dansa i expressi plstica. Cal dir que, des de lany
passat, el R.Y.E. est oferint aquests cursos de formaci dmbit privat aqu a
Catalunya.

Aquests cursos prenen com a punt de partida els quatre pilars de lEducaci
de linforme Delors que defineixen els quatre principis educatius com a
aprendre a conixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser.

Per a desenvolupar aquests quatre pilars ens podem ajudar amb els recursos
que ens facilita la cincia iguica: es tracta de treballar per a una sinergia entre
aquests quatre punts com a funcions fonamentals de leducaci i del
creixement integral de les persones. Lexperincia del R.Y.E. s que el Ioga pot
fer-hi aqu un rol de federaci, igual que un mandala, que ajuda a unir i
equilibrar aquestes quatre cantonades contribuint a donar vida a un projecte
educatiu adaptat als nous temps.


5.1.3. Cronologia del R.Y.E.

1973: Primera experincia de Ioga a classe.

1978: Fundaci del R. Y. E.

1983: Entrada del R.Y.E. dins del programa oficial de Formaci de Mestres a
Frana. Creaci de LEscola del R.Y.E. on shi fa formaci de formadors amb
una base de coneixement de corrents pedaggics contemporanis i duna
prctica personal.

1985: Publicaci del llibre " Des Enfants qui russissent ", de Micheline Flak i
J acques de Coulon.
107
1989: Creaci dels R. Y. E. acadmics.

1990: Les tcniques del R.Y.E. sensenyen oficialment a nivell universitari, a
lInstitut Superior de Pedagogia, Pars.

1997: Colloqui internacional: Inventar leducaci del dem

2000: Creaci de lE.U.R.Y.E. (European Union of R.Y.E.), per unificar les
diferents branques del R.Y.E. dins la C.E.E.
El 21 de mar es va realitzar el Congrs R.Y.E. a l'U.N.E.S.C.O. : El R.Y.E. al
segle XXl.


5.1.4. Publicacions

La revue du R.Y.E.: LYX
s una revista de publicaci anual per als socis de lentitat on shi exposen
experincies, directrius, principis i opinions de diferents ensenyants formats per
lassociaci.

Aquesta revista no es comercialitza. s un recull de consells i exercicis
aplicables a lescola i dna un reflex del Ioga dins el mn.


Des enfants qui russissent, de Micheline Flak i J acques de
Coulon
s un manual prctic per a ser emprat a classe amb una proposta fcil i ldica
dexercicis per guiar els alumnes cap a un bon aprofitament de la prpia
energia, reciclant les inquietuds i lestrs cap a la creativitat i el creixement
integral.

Aquest llibre fa una proposta clara i entenedora de treball per incrementar la
capacitat datenci i concentraci i perqu lharmonia i la tranquillitat regnin a
les aules, fets indispensables perqu es donin els aprenentatges i el
creixement.

El llibre proposa uns exercicis curts que, amb constncia, ajuden a elliminar
toxines i pensaments negatius, a relaxar-se perqu la concentraci sigui
present, contribueixen a una bona correcci postural i en laprenentatge de la
respiraci conscient.


5.1.5. Seus del R.Y.E., adreces i contactes

Desprs de la seva fundaci el 1978, el RYE sha expandit considerablement.
Com un arbre que creix, ha ests les seves branques per tot el mn.

En aquest moment, hi ha seus a diferents pasos, estructurades com a
organitzacions sense nim de lucre, establertes amb estatuts propis i
108
cadascuna amb el seu propi rgan de govern composat per un president, un
secretari i un tresorer.

Tamb compta amb una xarxa de formadores i formadors per assessorar i
formar centres de Ioga, escoles, instituts, universitats o qualsevol altre
organisme que ho demani.

Les adreces i localitzacions daquestes seus sn les segents:


RYE France
Presidenta: Micheline FLAK
11, Cit de Trvise
750009 PARIS
Tel : +33 (0)1 47 70 09 29
Fax : +33 (0)1 47 70 23 60
mailto:rye@free.fr
http://www.rye.free.fr


EURYE
- European Union of RYE -

Presidenta: Mirella PERLASCA
Via A. Barbarigo, 10
30126 LIDO DE VENEZIA
Italie
Tel et fax : +39 04 15 26 57 05
Email : rye.ita@libero.it
site : http://www.rye.it


RYE Alemanya
Presidenta: Ulrike LDTKE
Lerschentrasse, 20
27211 BASSUM
Alemanya
T : 00 49 (0) 42 41 80 38 70
RYE-Luedtke@t-online.de


RYE Blgica
Presidenta: Kathleen BONNEVIE
2 Rue Lahaut
B1325 CHAUMONT-GISTOUX
Blgica
Tel : 0032 10 689546
RYE-Belgique asbl
20, Rue des Mimosas
B 4432 ALLEUR
109
e-mail: ryebelgium@hotmail.com
Site : http://www.rye-belgium.net


RYE Brasil
Professor: Diego ARENAZA
Ra J oo Enrique Gonalvez,
1625 Casa 164 Lagoa da Conceio
88062-300 Florianpolis Santa Catarina - Brasil
Centro de Cincias da Educao
Universidade Federal de Santa Catarina
Campus Universitrio Trindade
Caixa Postal 476 88040-900
CP 476 FLORIANOPOLIS - BRASIL
Tel :(55-48) 3232-0187
email: diego@ced.ufsc.br
site : http://www.ced.ufsc.br/yoga


RYE Xile
Presidenta: Hlne GIROUX
Collge "La Girouette"
Mar del Sur 1238
SANTIAGO
Xile
T : 00 56 21 28 512 ou 21 29252
email: colmadrig@terra.cl


RYE Grcia
President: Georgios KARANATSOS
Hani Gravias 66-68
55431 THESSALONIKI
Grcia
tel : +30 23 10 66 40 56
email :


RYE Israel
President: Yael OHAD-KARNY
10th Moshe Kol Street
J ERUSALEM 93715
Israel
Tel: 972-2-6786653
email : yaelo_k@netvision.net.il


RYE Itlia
Presidenta: Mirella PERLASCA
Via A. Barbarigo, 10
110
30126 LIDO DE VENEZIA
Itlia
T et fax : 00 39 041 526 57 05
ASSOCIAZIONE R.Y.E.
Casella Postale 12 Lido Excelsior
30126 LIDO VENEZIA
Email : rye.ita@libero.it
site : http://www.rye.it


RYE Noruega
Presidenta: Cynthia HENRIKSEN
Steinborgun 43 B
0678 OSLO
Noruega
Tel et fax : 00 47 225 72 603


RYE Regne Unit
Secretria: Lynn Parrott
9 Burrow Road - East Dulwich
LONDON SE22 8DU
UK
Tel: (0044) 020 8693 4603
Email: info@ryeuk.org
site: http://www.ryeuk.org


RYE Uruguay
Presidenta Nuria SANGUINETTI
Rivera 7514 Esq. Barradas
11500 MONTEVIDEO
Uruguay
T :00 598 600 09 08
Fax: 00 598 2963 565
mailto: nuriasm@mbu.com.uy


5.1.6. Principis daplicaci del Ioga a lEducaci

El R.Y.E proposa uns principis daplicaci del Ioga a lEducaci que estan
recolzats en la cincia i en la tradici. Aquestes recomanacions tenen la finalitat
de posar el Ioga a labast de les educadores i dels educadors i que sen faci
un bon s.

Perqu una prctica sigui efectiva, cal que aquests principis es tinguin en
compte i que siguin la base de laplicaci del Ioga a lEducaci. Sn
indispensables per tal devitar un treball superficial i per poder vetllar perqu
lentusiasme i la innovaci estiguin en equilibri.

111
Els principis sn els segents:

1. Els docents hauran de formar-se oportunament i hauran de ralitzar una
prctica personal constant i coherent abans dintroduir el Ioga a lescola.

2. La relaxaci s prvia a una atenci de qualitat. No ha de durar ms de
5 o 6 minuts. Bsicament, ha de consistir en una presa de conscincia
sistemtica, amb lentorn, el propi cos i la respiraci, tot introduint amb
prudncia les visualitzacions.

3. No sha de fer cap mena de retenci o modificaci del ritme respiratori
dels alumnes en edat escolar. La simple atenci a la respiraci porta a
una regularitzaci de les fases respiratries arribant aix a la calma
emocional.

4. Els exercicis de Ioga postural i/o de desenvolupament de latenci i de la
concentraci shan dadaptar a ledat i a la comprensi dels alumnes,
cosa que suposa una observaci continuada per part dels ensenyants.

5. El Ioga a lEducaci no socupa de lespiritualitat ni de la religi. Es tracta
de portar els protagonistes de lEducaci a comportaments ms
equilibrats i ajustats als objectius de lescola, un dels quals ha de ser
aprendre dins dun entorn agradable.

6. Es treballa amb la rehabilitaci del silenci com a element favorable a les
relacions interpersonals, la qualitat de laprenentatge i lautoconeixe-
ment.

7. Amb cada exercici cal fer els vincles amb la tradici.

El R.Y.E. proposa aquests principis daplicaci en la seva formaci per a
docents, tant a Frana com a nivell internacional.


5.2. Grup de Treball de lICE de la UAB El Ioga a lEducaci

Durant el curs 2007-2008 sha constitut un Grup de Treball dins el Pla de
Formaci de lICE de la Universitat Autnoma de Barcelona que ha treballat
durant tot el curs a partir daquests objectius:

1. Compartir les experincies que duen a terme els diferents membres del
grup, mitjanant la prctica reflexiva i elaborar-ne un document.

2. Elaborar materials per treballar el Ioga a laula.

3. Donar a conixer laplicaci i els beneficis del Ioga a laula a diferents
institucions i collectius.

4. Fer extensiu el projecte a diferents membres i collectius de la comunitat
educativa.
112
5. Integrar la prctica del Ioga dins les estratgies daprenentatge a
laula/escola.

6. Comprovar leficcia del Ioga dins el procs daprenentatge.

7. Utilitzar el Ioga com a element dintegraci i de cohesi del grup-classe.

8. Donar a conixer el Ioga als claustres, per tal que es pugui contemplar
dins el Pla de Formaci del Professorat.

9. Prendre comproms de practicar el Ioga individualment.

10. Dissenyar una lnia de treball i formaci compartida en el si del grup.


s un Grup de Treball divers que est composat per una vintena de
persones, entre elles docents de diferents procedncies dins de lmbit
educatiu: Educaci Infantil, Primria, Secundria, Batxillerat, Escoles
Oficials dIdiomes, representants dAMPA i professores de Ioga que
treballen amb famlies, nenes i nens.

Per poder treballar amb aquests objectius establerts, es va establir un
calendari de trobades presencials i un comproms de treball individual on es
treballaria amb els objectius proposats de manera no presencial.

A part de les trobades habituals del Grup, cal destacar que es va acordar de
fer una estada formativa de cap de setmana per poder aprofundir en la
prpia formaci i en la confecci de materials didctics.

A lacta de la trobada de final de curs es van fer les valoracions sobre la feina
feta i les propostes per al curs vinent, on hi figuren aquests acords:

Valoraci positiva de laplicaci de les Tcniques de Ioga a lEscola
durant aquest curs, les experincies i les valoracions que se nha fet.

Valoraci positiva de practicar el Ioga personalment com a eina de salut
docent, de centratge, equilibri i millora de les competncies individuals.

Valoraci positiva de compartir i impartir informaci entre les
components del Grup.

Fer dues estades de cap de setmana en comptes duna i continuar amb
les trobades presencials pertinents.

Continuar amb el comproms de treball individual no presencial.

Valoraci dels objectius proposats a principi de curs: continuar-los
treballant es considera primordial.

113
Propostes de treball per al curs vinent:

-Treballar la relaci entre les Competncies Bsiques i el Ioga:
paper que t el Ioga en la portada a terme i desenvolupament de
les Competncies.

-Elaborar un marc teric a partir del qual ens fonamentem per
treballar en el Ioga a lEducaci.

-Dissenyar un Pla de Formaci per al Professorat adient a les
necessitats educatives actuals.

Es fa palesa la necessitat de comprar llibres i materials i poder-los dinamitzar i
compartir. Per aix sacorda de fer una biblioteca mbil. Els llibres estaran
centralitzats a lICE de la UAB i el dia que la reuni no sigui a la Universitat,
una persona encarregada del Grup els anir a buscar a lICE i els portar al
lloc de reuni i all es far un servei de prstec intern daquests materials.


5.3. Experincies diverses

A fi de recollir diverses experincies daplicaci del Ioga a lEducaci portades a
terme durant aquest curs 2007-2008 sha elaborat un fitxa tcnica on cadasc
ha pogut aportar la tasca realitzada, dins de quina especialitat i nivell i en quina
zona geogrfica sha realitzat.

Gaireb totes aquestes experincies les han portat a terme les persones del
Grup de Treball Ioga a lEducaci de lICE de la UAB, durant aquest curs, ja
que formava part dels objectius de Grup. Tamb nhi ha alguna altra procedent
daltres centres i docents no vinculats a aquest Grup on tamb fa temps que
shi practica el Ioga com a eina daprenentatge i dintre de currculum escolar.

Sha cregut oport dadjuntar les fitxes de recull dexperincies directament, tal
i com les docents les han presentades i amb les valoracions corresponents que
nhan fet.


5.3.1. Educaci Primria



CIP Nadal
Sant Feliu de Llobregat
Baix Llobregat


NOM: Isabel Garcia, Emilia Dalmases, Merc Plaza, Maruja Rabat.

114
ESPECIALITAT O REA: Mestres de Primria, Cicle Mitj i especialista
dangls.

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA:
Cicle Mitj.

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS:
Molt heterogenis.
Alumnes amb diferents cultures i llenges.
Els alumnes de tercer, molt nombrosos i moguts.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
Sha practicat sempre que sha cregut convenient, de vegades dos cops en un
dia i daltres un cop per setmana, segons les circumstncies.
La durada ha fluctuat entre 3 a 10 minuts, depenent de lexercici. Sha practicat
sempre dins de laula i principalment amb respiracions i concentraci.

EFECTES:
Molt calmant.
Ajuda a tranquillitzar-los.
Centra latenci.
Crea bona disposici per continuar treballant.

CONCLUSIONS:
Sha trobat molt positiu.
La manca de prctica fa que no sutilitzi ms.
Als alumnes els agrada molt
Els alumnes se nadonen dels beneficis i ho demanen; de fet molts cops
sn ells qui ho recorden.

ALTRES:
Continuar durant el proper curs amb el mateix Cicle, com a mnim.





CAEP Salvador Vinyals i Gal
Terrassa
Valls Occidental


NOM: ngela Snchez i Maulini

ESPECIALITAT O REA: Primria, tutoria

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA: 3r de primria

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS:
115
Grup amb un elevat nombre de problemes cognitius i emocionals severs.
Famlies desestructurades, alguns casos de maltractaments i la majoria amb
mancances de pautes educacionals en el context familiar.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
Vaig iniciar lexperincia amb un treball intens deducaci emocional,
reconducci de conductes i hbits mnims de convivncia. Aquest enfocament
deducaci emocional va estar inspirat en diversos autors amb una adaptaci al
context i est desenvolupat en una programaci on es van marcar prioritats i
el desenvolupament oport. A mesura que les actituds evolucionaven segons la
programaci emocional establerta, vaig introduir un cop per setmana a les 15h,
pujant del pati uns minutets de Ioga. Progressivament, el treball es va anar fer
llarg i ja lhem incorporat duna manera quotidiana en aquesta franja horria
amb una duraci mxima de 15 minuts. Posem msica de fons i ens quedem
de vegades a la taula, de vegades en catifes individuals a terra. Lespai sempre
s a laula.

Els exercicis han estat de Yama (conviure), Asana (colloquem-nos
correctament), Pratyahara (la relaxaci) amb alternances diverses segons les
necessitats del moment (concentraci en un aprenentatge, relaxaci).
Val a dir que al llarg del dia hem introdut respiracions profundes i distensions
abans de fer sessions concretes.

EFECTES:
El conjunt dactuacions en aquest grup ha tingut com a conseqncia una
estabilitat dels alumnes ms elevada i encara que no s generalitzada en tots
els contextos (els alumnes sn petits), latmosfera que es percep a laula s
molt ms serena i equilibrada que lany anterior i a principi de curs.

CONCLUSIONS:
Considero molt oport incloure en les estratgies deducaci emocional el Ioga
a les aules com a element dautoconeixena pels alumnes, com a element de
plaer en la serenitat (contraposat a lagressivitat i a la inestabilitat que de
vegades viuen) com a element catalitzador de lambient general de la classe i
sobretot com a alternativa a la crispaci social que sovint sexperimenta en
lactivitat quotidiana.

Aquesta manera de fer i de transmetre als alumnes provoca un efectes positius
i motivadors per a la convivncia sana i la salut mental dels nois i noies.


ALTRES:
Proposo un treball conjunt entre Ioga i Educaci Emocional, ja que les actituds i
les vivncies dels alumnes en un ambient positiu i acollidor esdevenen la llavor
perfecta pel gust del Ioga. En situacions conflictives, com el meu CAEP, s
imprescindible, per en altres contextos tamb pot ser molt enriquidor ja que
crea un ambient dacceptaci incondicional de mestres i alumnes de gran
intensitat i un vincle afectiu meravells que propicia laprenentatge i una
convivncia sana.

116
CAEP Salvador Vinyals i Gal
Terrassa
Valls Occidental

NOM: Aina Burillo Borrs
ESPECIALITAT O REA: Mestra dEducaci Primria
NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA:
Durant el curs passat estava de tutora dun grup de tercer de primria, amb el
qu diriament practicvem Ioga.
Aquest curs escolar faig reforos, degut a que ocupo el crrec de Cap
dEstudis, i per tant faig poques hores de classes a la setmana. Tot i aix, estic
fent Medi Natural amb els mateixos alumnes dels qu era tutora el curs passat,
i abans diniciar les tasques programades per la sessi durant tot el curs hem
comenat la classe amb exercicis de Ioga.

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS:
Aquest centre s un CAEP (Centre dAtenci Educativa Preferent) i lalumnat
s dtnia gitana i de cultura magrebina. Entre aquestes dues cultures hi ha
fora mala relaci, aix genera molts conflictes en el dia a dia i, per tant, els
nens i les nenes es mostres ms nerviosos/es i irritables del que seria habitual.
Tamb hi ha alumnes que viuen situacions familiars molt dures la qual cosa
fa que emocionalment siguin molt inestables.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
Durant el curs passat fiem Ioga desprs del pati, ja que acostumaven a venir
molt nerviosos. Les activitats que realitzvem eren la presa de conscincia de
la respiraci, relaxaci acompanyada de msica adequada, i tamb varem a
fer-nos massatges els uns als altres. Al principi varem comenar fent
massatges entre alumnes de la mateixa cultura, i mica en mica van aprendre a
tocar-se sense que molests pel fet de ser de cultures diferents. Al principi hi va
haver molt rebuig en fer-se massatges, ja que aquest alumnat no est massa
acostumat al contacte fsic i menys entre nens i nenes de diferent sexe. Al final
de curs van acabar fent-se massatges sense cap rebuig per ra de sexe o
cultura. Aix ho vaig valorar molt positivament. Totes les activitats les fiem a
laula, alguns dies drets, altres asseguts cadasc a la seva cadira, i tamb
fiem massatges estirats al terra.

Durant aquest curs, abans diniciar les classes de medi, tamb hem fet
activitats del mateix tipus. Ens ha ajudat a poder treballar amb ms tranquillitat
i atenci en les tasques que hem fet.


EFECTES:
El Ioga, en aquests alumnes, t un efecte calmant i els dna seguretat,
tranquillitat i molta pau.

Grcies al Ioga, la relaci entre els membres del grup ha millorat molt, ja que s
dels grups on hi ha menys conflictes. Els ha ajudat a veure que hi ha daltres
maneres de viure les coses sense la necessitat dagredir-se, insultar-se... Quan
117
ens posem nerviosos i ens disgustem amb algun company respirem, ens
tranquillitzem i aix ens permet resoldre millor el conflicte, sense la necessitat
de fer-nos mal ni fsica i verbalment.

Penso que el Ioga ha aportat als nens i nenes estabilitat emocional i equilibri.

CONCLUSIONS:
Els i les alumnes noms entrar per la porta ja estaven preparats i em
demanaven quina activitats farem.

Per a mi aix ha estat molt interessant perqu encara he vist ms la
importncia de continuar practicant Ioga amb els meus alumnes.

Al llarg del curs he donat a conixer a alguns mestres la prctica del Ioga amb
els alumnes i shan interessat pel tema. Crec que s molt important anar fent
difusi del benefici que porta el Ioga en els nostres infants.

































118
CIP Mas Maria
Cabrils
Maresme


NOM: M Angeles Guardia Gil

ESPECIALITAT O REA: Activitats extraescolars

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA: P4, P5

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS: s un grup de 7 alumnes.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
El CIP Mas Maria de Cabrils (Maresme) s una escola de nova creaci.
Lactivitat de Ioga esta dins del marc de las activitats extraescolars que
organitza l AMPA.

La comissi dextraescolars del curs 2007-2008 ha iniciat un projecte dactivitats
en sintonia amb el projecte educatiu del centre. Aquesta nova proposta aposta
per poques activitats extraescolars de qualitat i que vagin creixent al llarg de la
primria, amb lobjectiu denriquir laprenentatge global i contribuir al creixement
saludable dels nens/es. Desprs de molt debat, lactivitat de Ioga s escollida
com una de les quatre activitats extraescolars.

Sn classes setmanals duns 40 minuts de durada que es realitzen a laula de
psicomotricitat.

Es treballa a partir dhistries, contes, personatges simblics.
Tamb es combina amb jocs i amb lacoloriment de mandales.

METODOLOGIA:
A partir de classes adaptades al llenguatge i comprensi dels nens/nes,
aprendran a estirar-se, respirar, relaxar-se i concentrar-se. Tots aquests
aprenentatges ofereixen un ampli ventall dexercicis, jocs, contes per assolir els
objectius.

Daltra banda hi ha uns valors inherents a la prctica del Ioga basats en el
respecte, la tolerncia, la no-violncia i la no-competitivitat.

EFECTES:
El resultat de les converses mantingudes amb 4 de les 7 famlies que portem
el nen/a a Ioga ha estat el segent:

Coincidim en qu lactivitat ha aportat aquests beneficis:

Ha afavorit la concentraci, loptimisme, la confiana, lautoestima i
lexpressi personal.
Ha millorat lestat general de salut.
Ha fomentat la conscincia corporal.
119
Ha estimulat la creativitat i motivaci.
Ha millorat el coneixement del cos.
Ha ensenyat al nen/na a autoexplorar-se, gaudir dun estat de
tranquillitat.
Ha ajudat a eliminar la tensi fsica, mental i emocional.
Millora en la qualitat de la son.
Millora en el sistema immunolgic.


CONCLUSIONS:

s un espai on les nenes i els nens aprenen a connectar amb ells mateixos,
encara que sigui en petits espais de temps. Aprenen a deixar a fora els
estmuls externs i a sentir la pau interna i la tranquillitat que aquest espai els
ofereix.
Tamb aprenen a sentir i conixer les diferents parts del propi cos.


































120
Centre Concertat dEI i Primria Nostra Senyora de Lourdes
Barcelona
Barcelons


NOM: Claustre de lescola

ESPECIALITAT O REA: Tutoria, matries curriculars

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA:
Educaci Infantil, Primria

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS: Grups diversos pertanyents a tota lescola.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
Lexperincia es realitza des de lany 1985.
Cada dia al mat, en arribar a laula, cada tutor o mestre practica a la seva aula
amb els alumnes tcniques dinterioritzaci (Ioga, Qi Qung, biodansa,
kinesiologia, relaxaci, massatge, mtode Vittoz, visualitzaci creativa i
meditaci guiada) durant 15 minuts. Desprs, es continua amb el dia segons
lhorari establert.

En el Projecte Curricular de Centre est acordat que els alumnes arribin cada
dia a de 9 del mat per realitzar aquestes tcniques fins a les 9. Aquestes
activitats formen part de lideari de lescola com a treball curricular de realitzaci
personal que saplica a les rees de tutoria, mediaci, educaci en valors i
filosofia.

Tamb sapliquen aquestes tcniques en diferents moments puntuals durant la
jornada escolar.

Hi ha establert un treball de Formaci Permanent cclic entre els docents del
centre, on sorganitzen seminaris perqu tothom qui va arribant a lescola pugui
realitzar aquestes prctiques amb els alumnes.

EFECTES:
Lalumnat t molt interioritzat aquest treball i ning no sel vol perdre. El fet de
la periodicitat diria fa que puguin incorporar aquestes Tcniques de manera
significativa i que les puguin utilitzar en qualsevol moment de la seva vida
quotidiana. Els exalumnes manifesten que han continuat aplicant aquestes
Tcniques dins la seva vida un cop han sortit de lescola i que els resulten molt
efectives per enfrontar-se als estudis posteriors.

CONCLUSIONS:
Els alumnes, famlies i mestres creuen indispensable de fer aquestes
prctiques per treballar la realitzaci prpia i de lalumnat prenent com a base
el pilar educatiu de lInforme Delors Aprendre a Ser.



121
CEIP Mn. Cinto
Folgueroles
Osona


NOM: Mariona Serra Tarrs

ESPECIALITAT O REA: Educaci Fsica

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA: A Cicle Mitj, durant el curs 2004-
2005 en uns tallers de Plstica, Educaci Fsica i Educaci Musical.

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS: Diversa.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
Es va programar un taller a Cicle Miitj dintre de lrea de Control i Conscincia
Corporal i Expressi i Comunicaci.

La periodicitat va ser duna hora i mitja a la setmana on es treballaven exercicis
de Ioga diversos globalitzats amb lExpressi Plstica i lEducaci Musical. El
mandala es a utilitzar com a eina dexpressi Plstica.

EFECTES: Lharmonitzaci dels grups i equilibri emocional. El dia que es feia
lactivitat, es nota una tranquillitat en el grup on shavia treballat.

CONCLUSIONS: Es va fer una valoraci molt positiva de laplicaci de les
Tcniques de Ioga a lescola com a eina de centratge. Tamb es va valorar que
s important que el mestre sigui practicant de Ioga perqu aix li dna ms
conscincia del propi cos i de les prpies emocions a lhora que afavoreix que
els alumnes tamb en tinguin.

s important continuar treballant en aquest sentit ja que el treball del cos i les
qualitats fsiques s primordial durant el creixement.


ALTRES: Es treballa una relaxaci en acabar cada sessi dEducaci Fsica.














122
5.3.2. Educaci Secundria


IES Pere Fontdevila
Gironella
Bergued


NOM: M. Teresa Llad i Esclusa

ESPECIALITAT O REA: Llengua francesa

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA:
2n, 3r, 4t dESO i 1r de Batxillerat

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS:
Sn grups dentre 10 i 20 alumnes
La matria s de carcter optatiu, a lESO s un Crdit Variable i a Batxillerat
s una optativa. Sn grups heterogenis i de baix nivell problemtic.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
La matria s de 3 hores setmanals, una de les quals s ntegrament oral. Els
exercicis de Ioga es practiquen sempre en iniciar lhora dexpressi oral.

La durada s duns 10 minuts i, a vegades, dun quart dhora o incls una mica
ms quan es lliga duna forma molt directa amb el treball oral, per exemple amb
la memoritzaci dun dileg o per iniciar un treball creatiu, com una narraci,
descripci

Tamb es practiquen exercicis a lhora de treballar aspectes dexpressi escrita
com lortografia o lestudi de verbs. Puntualment, es fan exercicis quan el grup
est cansat, dispers

La periodicitat mnima s dun cop a la setmana i lespai sempre s a laula.

EFECTES:
Seria fora difcil mantenir un hora de treball oral sense la preparaci personal
que comporten els exercicis de Ioga, lalumnat est molt ms receptiu, obert i
tranquil. Millora molt la concentraci i per tant lassimilaci de continguts.
Tamb saconsegueix una actitud ms pacient i datenci envers els altres.

Fer exercicis que impliquin moviment del cos ajuda a superar pors i vergonyes,
aspectes imprescindibles per poder fer treballs dexpressi i dramatitzaci, o de
creativitat.

En laprenentatge duna llengua la prctica del Ioga, afavoreix totes aquelles
activitats en les quals es treballa a partir del cos com s lentonaci, la
fontica... que fan sentir la llengua.


123
El reps que sobt ajuda a tornar a tenir forces per comenar uns altres
aprenentatges i trencar amb el que sha aprs a lhora anterior.

Els exercicis de visualitzaci i de desenvolupament visual milloren
laprenentatge de lortografia i el vocabulari. Tamb es perceben millores en la
cohesi del grup, perqu hi ha un treball descolta de laltre.

CONCLUSIONS:
La valoraci sobre la prctica del Ioga a laula s totalment positiva.
Crec que s convenient crear uns hbits, aix lalumnat ja ho valora com una
prctica de classe i naprn la seriositat i la convenincia. No obstant, si ms no
a Secundria, cal variar fora el tipus dexercicis per evitar el ja tornem a fer el
mateix. Cal estar atent i percebre aquells que els agraden ms i fer-los servir
dham.

Tamb, suposo que pel fet que sn adolescents, cal dir que els agraden molt
els exercicis de relaxaci, per que en canvi, cal ser molt persistent per fer-los
fer exercicis amb el cos, ja que sempre tenen mandra, mal desquena... tot i
que, un cop els han fet, nestan contents.

s important explicar-los per a qu serveixen els diferents exercicis i que en
puguin valorar els efectes.




























124
IES Merc Rodoreda
LHospitalet de Llobregat
Baix Llobregat



NOM: Eullia Muoz Brcena.
ESPECIALITAT O REA: Llengua anglesa.

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA:
ESO, Batxillerat.

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS: Diversa.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
Durant sis anys he estat experimentant la inclusi del Ioga de manera ms o
menys profunda a les meves classes i any rere any constato la seva efectivitat.

Una prctica diria de deu minuts abans de comenar la classe desbloqueja
lactitud corporal i energtica que molts dels nostres joves presenten avui en
dia.

Durant aquesta prctica realitzem algunes asanes, exercicis respiratoris i de
concentraci, visualitzaci i relaxaci.

EFECTES:
El Ioga sens ha fet un element til dins les aules com a element per
desenvolupar la intelligncia emocional del nostre alumnat.

Aquest aspecte comporta un augment de trastorns alimentaris, psicosocials,
depressions, estrs davant els exmens, obesitat... Laplicaci del Ioga a
lEducaci ens ha donat un cop de m a lhora de tractar els trastorns fsics,
psquics i emocionals.

Cal destacar lestimulaci de la capacitat daprenentatge dels alumnes
incentivant la seva motivaci.

A nivell social contribueix en la bona relaci entre lalumnat i la seva relaci
amb el professor. Crea un estat de solidaritat i harmonitzaci neutralitzant les
possibilitats de violncia a laula.

Els alumnes desenvolupen uns aspectes emocionals que els permeten superar
millor alguns reptes, com els exmens, i tenen loportunitat daprendre a
manejar les seves relacions amb els adults i els propis companys i companyes.

Segons el tipus de prctica que portem a terme, estem incidint en la millora de
la concentraci i el rendiment intellectual, en la reeducaci de la conscincia
corporal i en la reducci dels nivells destrs.


125
ALTRES:
Aquest curs he realitzat un estudi sobre els efectes de treballar amb el Ioga a
lEducaci prenent com a punt de partida una enquesta annima de 10
preguntes a 74 alumnes dESO del meu Institut en relaci a la prctica diria de
10 minuts de Ioga. He recollit els resultats a manera de grfiques.

Les preguntes fan relaci a les percepcions personals sobre lefecte daplicar
els exercicis de ioga a la classe i han estat aquestes:

1. Amb quina freqncia participes en el moment de la relaxaci?
2. Quins canvis perceps en tu mateixa, en tu mateix desprs dhaver fet la
prctica?
3. Poses en prctica els exercicis que fem a classe en altres mbits de la teva
vida?
4. Creus que la relaxaci canvia la relaci professora-alumnes? Quina
repercussi t la prctica del Ioga en la vida de la classe?
6. Creus que la relaxaci tajuda a concentrar-te?
7. Sols buscar moments de silenci dins la teva vida diria?
8. Creus que seria positiu dampliar lexperincia i establir dues pauses durant
el mat on poguessis relaxar-te i concentrar-te?
9. Valora de 0 a 10 la prctica de relaxaci a laula que has viscut durant
aquest curs.
10. Creus que la introducci a la relaxaci a lhora de Llengua Anglesa amplia
els teus coneixements de la matria?

Els resultats indiquen una valoraci positiva per part dels estudiants pel que fa
a laplicaci del Ioga a classe.























126
5.3.3. Altres


Escola Municipal de Msica
Sant Joan de Vilatorrada
Bages



NOM: Ldia Serra Lpez

ESPECIALITAT O REA: Educaci Musical

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA:
Iniciaci, Grau Elemental, Grau Mitj, Adults.

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS: Heterogenis.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:

Es van realitzar uns tallers anomenats Musiquem amb Ioga dintre del perode
de la setmana cultural de lEscola de Msica.

Vam compartir un taller duna hora i mitja amb cadascun dels grups on es va
treballar conjuntament la msica i el Ioga a partir de treball corporal,
dexpressi, canons i contes.

EFECTES:
Per part de lalumnat es manifesta harmonia i benestar acabada la sessi. Hi
ha una implicaci molt alta per part de tothom i motivaci personal per fer els
tallers.

CONCLUSIONS:
La msica i el Ioga estan ancestralment i estretament lligats.

J a que la paraula Ioga vol dir uni, connectar la msica i el Ioga a partir
duna srie de tcniques , ens ha posat en contacte amb les prpies emocions,
sentiments, pensaments i tot all que ens envolta.

J unts, el Ioga i la msica, formen una parella amb un equilibri perfecte per
harmonitzar i acompanyar el propi desenvolupament i el del nostre entorn duna
manera saludable i creativa.








127
Escola Oficial dIdiomes
Blanes
La Selva



NOM: Carmen Pons Mairie

ESPECIALITAT O REA: LLengua Francesa

NIVELLS ON SHA APLICAT EL IOGA: Adults

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS: : 6 professores (2 dangls, una delles era
la directora, 2 dalemany i 2 de francs)

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:

Taller: Sentits, Ioga i comunicaci.

El treball es va dividir en tres parts. Primer es va fer un test de sistemes
representacionals per saber quin s el sistema de percepci que ms
utilitzaven: sistema visual, sistema auditiu, sistema cinestsic i dileg interior.
Desprs hi va haver una part terica amb lexplicaci del perqu daquest test,
a continuaci es van realitzar uns exercicis de Ioga de percepci i es va
finalitzar amb una relaxaci.

Lexplicaci i els exercicis van ser els mateixos que van fer el dia 26 dabril a
Can J uli de Sant Esteve Sesrovires durant lestada de Formaci que vam fer
el Grup de treball de lICE de la UAB. Lnica diferncia va ser els sorolls que
van fer dins del desenvolupament de latenci auditiva, les olors per a treballar
lolfacte i els sabors dins dels exercicis del gust i al final que van acabar amb
una relaxaci, cosa que no van fer amb el grup de treball de Ioga.

Els professors van estar molt atents, participatius i van seguir les pautes sense
fer massa comentaris durant la sessi que va durar dues hores.

Desprs dacabar la relaxaci, vaig explicar per sobre el que significava el
R.Y.E. i vaig portar unes revistes daquesta organitzaci.

CONCLUSIONS:
Crec que va ser positiu ja que al final del taller tothom va ser conscient que el
cos est relacionat amb laprenentatge. Hi havia professores que ja realitzaven
algunes activitats corporals dins de la classe. Vam concloure que hem de fer
exercicis de Ioga a la classe perqu els alumnes i els professors se sentin ms
confiats i segurs. Vam decidir que abans de fer-los, hem de dir als nostres
alumnes que aquests exercicis sn importants per a laprenentatge.




128
Grup de famlies
Estada Viure lagost
Mas Blanc
St. Mart de Centelles



NOM: Ldia Serra Lpez

ESPECIALITAT O REA: Activitat familiar.

TIPOLOGIA DEL GRUP O GRUPS:
Grup de famlies senceres, mares, pares, filles i fills.

EXPLICACI DE LEXPERINCIA:
Shan realitzat un parell de sessions incloses en les activitats organitzades pel
Mas Blanc en el programa Viure lagost .

Les activitats han format part de les que consten en aquest estudi i que tenen
per ttol La M Maria i la M Manela i Classe de Cant.

Hi havia membres de diverses famlies i el Ioga que sha compartit ha estat a
mida de les nenes i els nens, aix com tamb hi havia alguns nens dacollida
amb els seus monitors.

EFECTES:
La majoria de participants van manifestar benestar en acabar les sessions i
moltes ganes de tornar-hi.

Hi va haver molt inters pel treball de mandales i algunes famlies van
espressar que incorporarien alguns dels exercicis que shavien treballat per
fer-los a casa.


















129
6. CONCLUSIONS

Les conclusions daquest estudi sn el resultat de treballar a partir de lobjectiu
general que el projecte inicial va plantejar i que t com a ttol Un projecte de
creixement integral: el Ioga a lEducaci. Aquest objectiu ha estat:

Fer un estudi sobre la influncia que pot tenir laplicaci del Ioga a
lEducaci com a eina innovadora dintre del currculum per constatar
com pot influir en els processos de millora personal i desenvolupament
dels educadors i educadores i com es pot utilitzar com a estratgia en la
millora de laprenentatge i del desenvolupament integral dels alumnes.

A continuaci sexposen les conclusions a les quals sha arribat i que sn fruit
de les interpetacions amb base hermenutica elaborades a partir de les
reflexions de lalumnat organitzades seguint els graus de lescala de Patanjali i
que figuren en lanterior captol davaluaci.

Shan analitzat els comentaris aportats per cadascun dels diversos col.lectius
que hi han participat: grups de treball, professorat inter, CREDA, famlies i
alumnat i se nha fet una interpretaci horitzontal de les dades. El resultat s el
que hi ha exposat en els apartats que venen a continuaci.

6.1. Viure junts: conscincia dun mateix i de grup (YAMA).

Eix de Treball: Aprendre a conviure i habitar el mn.

Observem una tendncia generalitzar lopini del que ha estat compartir la
sessi amb comentaris com ara molt, tot o res, la qual cosa ens pot fer
pensar que sha percebut una uni en la dinmica i el treball dels grups.
Aquesta uni que proposa el Ioga sha manifestat en tots els collectius.

Una vegada shan comparat les dades, sha vist que es poden classificar en els
dos grups principals daquest apartat: la comunicaci amb un mateix i la
comunicaci amb els altres. Amb aix, es veu clarament que les respostes
estan relacionades amb el treball intern individual i amb les relacions amb el
grup.

El procs que han fet els grups durant els mesos daplicaci de les Tcniques
de Ioga a lEducaci s clar: sevidencia una millora de totes les capacitats i
competncies relatives a la comunicaci amb un mateix i amb els altres. Per
aquest motiu podem constatar que laplicaci daquestes Tcniques a laula
repercuteix en tots els collectius en una millora daquestes capacitats de
manera significativa.

Els comentaris denoten obertura i contacte cap als aprenentatges que arriben a
travs dels sentits externs, la qual cosa noms es dna quan hi ha un cert
equilibri intern. Lautocriteri i la crtica cap a les coses que han desagradat es
manifesta en els comentaris que fan referncia als altres. Un treball
daprofundiment en aquestes Tcniques ens porta a reflexionar sobre el propi
130
procs de creixement, el qual est a les nostres mans i no pas en les dels
altres.

Podem concloure aquest apartat interpretant que tots els comentaris resultants
del buidatge ens permeten afirmar que:

Tots els resultats de lavaluaci indiquen un treball i una millora de les
competncies, actituds i habilitats relacionades amb la comunicaci amb
un mateix i amb els altres, indispensable per desprs poder-se
relacionar amb lentorn i crixer duna manera saludable.

Veiem que shan assolit els objectius, continguts i competncies que ens
havem marcat a lapartat de Metodologia.

Sha fet un treball datenci a la diversitat ja que hi ha hagut una vivncia
interna respectuosa i un deixar espai per a cada individualitat.



6.2. Fem neteja: ladquisici i el manteniment duna actitud
positiva davant la vida a partir del desbloqueig de les tensions
(NIYAMA).


Eix de treball: Aprendre a pensar i comunicar.

Sobserva que podem classificar les respostes de Mha sorprs en dos grups:
flexibilitat i desbloqueig.

La flexibilitat s una qualitat fsica que, si es dna, reverteix en el nostre estat
emocional i intellectual amb una srie dactituds que possibiliten la calma i
lharmonia amb un mateix, fet que afavoreix el desbloqueig. Aquests actituds
van des de lescolta fins a lexpressi de sentiments i la capacitat de discrepar.

Les conclusions daquesta interpretaci ens porten a dir que:

Es veu en els grups una millora en les capacitats i competncies, cam
que porta a la distensi i la calma fsica i emocional directament
relacionades amb el benestar grupal.
Sobserva un procs positiu devoluci dels grups en relaci a les
actituds i competncies relacionades amb aquest apartat.
Shan acomplert els objectius proposats per aquest contingut.
Queden reduts els efectes negatius de lestrs, els quals provoquen un
tancament i impossibiliten els aprenentatges.





131
6.3. Em colloco correctament. Coneixement postural de
lesquena com a eix vertebrador del cos (ASANA).


Eix de treball: Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.

Un dels objectius daquest apartat s laprendre a situar el cos de manera
alineada entre els dos pols (terra i cel). El fet de treballar per assolir aquest
objectiu ens va donant autoconeixement i percepcions internes que
desenvolupen els sentits subtils, autoacceptaci i conscincia de la prpia
identitat.

Daquesta manera eduquem la salut corporal a partir del treball de leix
vertebral i lequilibri hormonal de les glndules endocrines i rgans associats a
aquest eix.

s important i positiu que la majoria de les classes mostrin una bona obertura
davant de la vida de laula, per cal treballar la postura corporal des daquestes
edats perqu lautoconfiana i la salut corporal pugui influir en els
aprenentatges.

Tan sols el fet de treballar amb un cert rigor lalineaci de la columna i el que
aix comporta per lautoestima i confiana en un mateix reflecteix una diversitat
de valor incalculable de sensacions, aprenentages, competncies, valors,
actituds i emocions que queden clarament especificades en el buidatge
avaluatiu.

En el cam cap a lsser hi ha descobriments com ara el valor de lamistat i la
confiana. Aquests sentiments van directament relacionats amb la postura
corporal i els resultats de les avaluacions demostren que el treball duna posici
correcta i saludable del cos reverteix directament en una tranquillitat interna
que porta al descobriment i lexperimentaci daquests sentiments, necessaris i
imprescindibles en el creixement hum.

Aquesta diversitat es relaciona directament amb leix de treball Aprendre a ser
i actuar de manera autnoma, ja que aquest permet que cadasc desenvolupi
les prpies capacitats internes.

Per concloure podem dir que:

Els comentaris avaluatius mostren una actitud positiva que expressen
motivaci per aprendre coses noves.
Amb el Ioga podem programar un treball per creixement saludable de la
columna i el funcionament equilibrat del sistema endocr
Aquest treball genera autoconfiana, necessria per poder prendre
iniciatives, actitud imprescindible en leducaci duna persona.


132
6.4. La respiraci, font de la vida. La respiraci com a font
denergia i equilibri (PRANAYAMA).


Eix de treball: Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.

Amb els exercicis de respiraci conscient que proposa el Ioga a lEducaci
sarriba a un equilibri emocional i ens fa adonar de la relaci entre respiraci-
emoci-psiquisme que fa que una persona relaxada i cmoda pugui expressar i
aprendre amb molta ms facilitat, ja que es provoca una oxigenaci del cervell
i amplia la capacitat respiratria amb les conseqncies fsiques, mentals i
emocionals que aix comporta per a la salut.

Cal remarcar que s necessari treballar ms els altres apartats per poder
arribar a una relaxaci de ms qualitat que ens porti desprs a una atenci i
concentraci adequades.

Aquest treball gira entorn de leix Aprendre de descobrir i tenir iniciativa de
manera autnoma perqu crea un espai dexpressi amb llibertat i autonomia
que ens permet educar des de la cultura de la relaxaci, ja que aquesta s una
eina de recuperaci cerebral, emocional i fsica.

Per concloure aquest apartat interpretem que:

s a partir del benestar intern i dequilibri entre el cos, les emocions i la
ment que podem anar assolint autonomia: aquest aspecte es va
construint amb ms qualitat a partir del treball amb exercicis de
respiraci conscient.

Observem que el treball dexercicis de respiraci conscient durant la
classe estabilitzen les emocions i afavoreixen la comunicaci i la
confiana en un mateix i els altres.

Oferim a les i als alumnes oportunitats i recursos per explorar / notar /
identificar el seu mn intern i, a partir daqu, poder detectar necessitats i
actuar: poder-se aturar i escoltar per anar endavant.


6.5. Em relaxo. La relaxaci com a element regeneratiu del
cervell i afavoridor de la concentraci per aconseguir tres
objectius: alliberar les tensions musculars, emocionals i
mentals (PRATYAHARA).


Eix de treball: Aprendre a descobrir i tenir inicativa.

Observem que en lanlisi horitzontal de les dades daquest contingut podem
interpretar que hi ha hagut espai per expressar i sentir benestar personal.
133
Laprenentatge es dna quan hi ha un ambient relaxat i autoconfiana. El fet
que shagin aprs coses i hi hagi obertura per incorporar-ho a la vida quotidiana
fa pensar que els apartats anteriors shan treballat i experimentat
significativament. Daquesta manera, quan hem treballat la relaci amb un
mateix i amb els altres, el nostre eix vertebral, la respiraci conscient i la
relaxaci estem a punt per enregistrar els aprenentatges perqu hem preparat
la nostra atenci i concentraci de manera respectuosa: podem veure llavors
que levoluci dels estats interns i les capacitats i competncies han millorat.

La reducci de la tensi negativa afavoreix lassimilaci de continguts. s per
aix que la relaxaci del cos i de la ment sn una condici indispensable per a
un aprenentatge de qualitat.

La confiana i la relaxaci porten a la focalitzaci de latenci i a la
concentraci. Amb aix constatem que les informacions rebudes shan
enregistrat a la massa cellular grcies a aquests espais de descans.

Amb lanlisi de les dades tamb sobserva que hi ha un aprenentatge cap a la
valoraci de les pauses en la vida quotidiana com una eina de recuperaci
cerebral. Aix porta a la calma i a un treball de qualitat dels sentits interns i
externs ja que ens ajuda a veure els moments dexcs destmuls externs i a
buscar moments daturada, cercant aquest equilibri tan necessari entre linterior
i lexterior.

Per concloure, en aquests resultats podem veure una millora de les capacitats
relacionades amb la relaxaci:

Veiem que el Ioga ens ofereix recursos per treballar el creixement
personal en relaci al qual es construeix laprenentatge.
Ens adonem que podem integrar elements daprenentatge concret en els
exercicis de Ioga.
Cal que haguem treballat en tots els altres apartats previs de lescala de
Patanjali (Yama, Niyama, Asana, Pranayama) perqu, de mica en mica,
es vagi manifestant aquesta relaxaci.
Aquest s un treball dadob per a latenci i concentraci.
Constatem que per anar assolint els objectius referents a leix Aprendre
a descobrir i tenir iniciativa ens cal treballar la relaxaci, ja que s des
daquesta prctica que sequilibra la dualitat acci-pausa i s des
daquestes pauses que sassimilen els aprenentatges realitzats durant
els moments diniciativa i descobriment.










134
6.6. Em concentro. La focalitzaci de latenci per aconseguir
la concentraci necessria i arribar a un bon aprenentatge
(DHARANA).


Eix de treball: Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

En aquests continguts observem que sexpressen les conclusions dun procs
intern de concentraci com a conseqncia del treball que sha anat fent
daplicaci de les diverses tcniques de Ioga a lEducaci corresponents als
altres apartats de lesala de Patanjali. Els comentaris avaluatius indiquen que
les persones participants en el projecte es troben ms segures delles mateixes
i que la qualitat i la durada de la concentraci ha augmentat positivament, la
qual cosa repercuteix directament i positiva en les seves tasques, siguin
docents, familiars o b lalumnat. Aix s possible quan no hi ha dispersi
mental i desprs dhaver treballat la respiraci i la relaxaci de manera
constant.

La seguretat individual i grupal afavoreix dequilibri intellectual, emocional i
fsic, necessari per poder desenvolupar les prpies capactats i les collectives.
Amb aquesta uni es disminueix lndex de dispersi i ajudem a processar la
informaci rebuda. Tamb afavorim la integraci a partir de leducaci de
latenci i del potencial individual.

Els beneficis que aporten aquests fets als grups condueixen a la reducci de la
dispersi i a una harmonitzaci dels estmuls sensorials que duen a una
focalitzaci de latenci i la concentraci.

Per aix, podem relacionar aquest apartat de concentraci amb leix de treball
dAprendre a descobrir i tenir iniciativa: s per un mateix, per una mateixa que
hem de comenar el treball de coneixement per desprs ser capaos de
descobrir el mn que ens envolta. Tots aquests tems, que sn una mostra del
resultat de treballar amb les Tcniques de Ioga a lEducaci, expressen aquest
autodescobriment que obre la porta a aquestes habilitats i competncies.


6.7. Conclusions finals

Interpretant els comentaris generals del treball daplicaci de les Tcniques de
Ioga a lEducaci podem escriure les segents conclusions:

En general, veiem per part dels participants unes ganes daprofundir i
continuar amb el treball de Ioga a lEducaci.

Les vivncies individuals i socials sn positives i denoten una millora en
les relacions amb un mateix i amb els altres i es detecta la necessitat i
les ganes de poder continuar amb aquest tipus de treball.

135
Sexpresa un increment de la conscincia, de lequilibri personal i de
laula que fan que es pugui estar obert a la resoluci que conflictes i al
tarann dels grups.

Sexpressa la necessitat de continuar aprofundint en aquest tema creant
un Grup de Treball al Bages.

Pel que fa a les possibles aplicacions i propostes de les Tcniques de
Ioga a lEducaci, es manifesta inters en la creaci de cursos de
Formaci Permanent, en la continutat del Grup de Treball de lICE de la
UAB que sha format durant el curs 2007-2008 i la possibilitat de fer
petites aplicacions daquestes Tcniques en els claustres per millorar
tamb les relacions entre els /les mestres.

Algunes de les prctiques dels exercicis de Ioga a lEducaci han estat
incorporades en la vida quotidiana dalgunes persones participants, amb
la qual cosa podem interpretar que laplicaci del Ioga ha estat til i
flexible en la seva realitat.

Les Tcniques educatives del Ioga poden ser utilitzades com a eina
dacompanyament en el creixement familiar.

Observem un desenvolupament positiu en tots els aspectes de lescala
de Patanjali durant el perode daplicaci de les Tcniques de Ioga a
lEducaci.

El clima de benestar i alegria que sha generat a les aules mentre es
treballava amb el Ioga ha motivat tant els docents com lalumnat.

Aquest estudi indica que el treball de Ioga a lEducaci ofereix una
possibilitat en leducaci en la diversitat i amb alumnes amb Necessitats
Educatives Especials.

En la majoria de les actituds i competncies hi ha hagut un treball de
millora i de qualitat en leducaci integral de lalumnat.

Les observacions de les tutores han estat positives i les expressions que
han fet les i els alumnes han estat tils en el treball que ja sestava
realitzant a laula deducaci emocional.

Sha valorat lactivitat com a positiva que contribueix a leducaci integral
dels diferents collectius educatius.

Hi ha hagut un clima de passar-ho b durant lactivitat, qesti que
afavoreix la relaxaci i la segregaci dendorfines, necessries i
imprescindibles per als processos de creixement.

Amb el recull dexperincies realitzades veiem que poder treballar amb
els exercicis de Ioga a lEducaci amb nenes i nens daquestes edats
136
proporciona efectes beneficiosos a nivell individual i collectiu i afavoreix
la integraci i el respecte per la diversitat.

Laplicaci del Ioga a lEducaci ofereix uns objectius de treball que
poden ajudar a desenvolupar els pilars educatius que proposa lInforme
Delors: Aprendre a conixer, Aprendre a viure junts, Aprendre a viure,
Aprendre a ser i Aprendre a fer.

El Ioga Educatiu pot ser una eina dacompanyament en la formaci al
llarg de tota la vida.

El Ioga a lEducaci s una eina que aporta activitats en lassoliment de
les Competncies Bsiques.

LAplicaci de Ioga a lEducaci s possible, t molt bona acollida i els
seus efectes produeixen una incidncia positiva i directa en el
creixement integral dalumnes, mestres i famlies.

El Ioga disposa dun sistema organitzat de treball amb exercicis prctics
i que estan estructurats a partir dun marc teric.

La reallitzaci de Tcniques de Ioga a lEducaci treballen latenci a la
diversitat, la salut docent i la seva prctica ajuda a la prevenci de
conflictes, crea harmonia individual i grupal, educa la tolerncia i
afavoreix el benestar, lexpressi i la creativitat.

s una eina educativa til per al creixement, repectosa amb lindividu i
els seu entorn.


















137
7. PROPOSTES DE FUTUR


7.1. La necessitat duna educaci basada en el Ioga

El sistema educatiu est lluny de respondre a uns principis regentats per una
educaci holsitica en la que es t en compte i sharmonitzen tots els aspectes
de lsser hum: es pot dir que, prcticament durant tot el dia, els alumnes han
de suportar discursos intellectuals. Aix causa una hipertrfia de lhemisferi
cerebral esqurre en detriment dell dret, la qual cosa s perillosa per al
desenvolupament sa i lequilibri de la persona. s evident que shauria de
donar ms espai al creixement dels altres aspectes i que es poguessin treballar
tant des de linterior com des de lexterior.

Tamb cal considerar com a factor atrofiant el poc respecte que tenim cap a
ledat i les necessitats autntiques dels nostres alumnes. Un dels exemples
ms evidents daquest fet s totes les hores que han de suportar quiets i
asseguts en cadires, mantenint una atenci constant cap a conceptes i
aprenentatges que els arriben des de fora; les seves necessitats fsiques,
emocionals i intellectuals els reclamen moviment i interacci amb el lentorn
per poder gestionar el veritable aprenentatge, que ha danar des de linterior
cap a lexterior per construir unes bases sanes i slides de desenvolupament.

Les experincies pedaggiques que respecten el desenvolupament intern i
extern de la persona ja han tingut resusltats altament satisfactoris en aquest
sentit. Pestalozzi, Montessori, Loris Magaluzzi, Rebeca i Mauricio Wild sn uns
exemples de treball respectus cap a linfant i el seu entorn.

Amb tot plegat, es pot resumir que el Ioga aporta eines concretes per al
desenvolupament holstic, es pot introduir de manera transversal a qualsevol
rea a fi dafavorir lassoliment dobjectius, ha demostrat una influncia
important en lassoliment de les Competncies Bsiques i pot ser utilitzat com
una eina efica dacci tutorial.


7.2. Propostes

Vistes les conclusions daquest estudi, a continuaci sexposen algunes
propostes de futur per aprofundir en el creixement integral mitjanant laplicaci
del Ioga a lEducaci:


7.2.1. Formaci del Professorat

Treballar en lelaboraci de diverses propostes de Formaci en Tcniques
dAplicaci del Ioga a lEducaci per al Professorat, com ara:




138
1. Assessorament, Curs a Centre.
2. Curs de formaci per a lEscola dEstiu.
3. Postgrau de Ioga a lEducaci.
4. Grups de Treball de Ioga a lEducaci.
5. Grups de prctica de Ioga per millorar la salut docent.
6. Inclusi de laprenentatge de les Tcniques de Ioga a lEducaci dins del
Pla de Formaci de Magisteri.


Cadascuna daquestes propostes shauria destructurar a partir duns continguts
i objectius de treball depenent de la durada del tipus de formaci. Es podria
prendre com a punt de partida el present estudi i les experincies que ja shan
realitzat com a Curs a Centre, Curs dEscola dEstiu i Grups de Treball a travs
dels Serveis Educatius del Bages, del Collectiu de Docents del Bages i de
lICE de la UAB respectivament.


7.2.2. Assessorament i treball familiar

Seria interessant, a partir duna formaci docent prvia, poder crear grups
mixtes de treball familiar a les escoles i als instituts, on es poguessin compartir
experincies i on els treballs de Ioga Educatiu fossin presents com a eina de
creixement familiar.

Un Grup de Recerca i Investigaci del Ioga a lEducaci seria la base per
poder organitzar i dur a terme aquesta estructura formativa.


7.2.3. Final

Durant tot aquest estudi hem observat, sentit, interpretat i comprovat que el
Ioga s un bon acompanyant que, de manera respectuosa, ens ofereix
diferents eines i possibilitats per utilitzar en el nostre cam educatiu. Noms ens
cal lestudi, la confiana i la perseverana tot pracitcant, vivint, experimentant,
sentint i estimant all que ens pot oferir. Perqu....

Crixer per esdevenir un adult no noms s una qesti dels nens, sin
tamb dels adults.
Rebeca Wild

...i perqu...

Leducaci s un cam perqu les persones puguem arribar a un potencial
hum complet que ens permeti assolir una vida agradable.
Comenius





139
8. BIBLIOGRAFIA

DELORS, J ., i altres (1996). Educaci: hi ha un tresor amagat a dins.
Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya.

FLAK, M.; DE COULON, J . (1985). Des enfants qui russissent. Le yoga
lcole. Paris: pi.

SWAMI SATYANANDA SARASWATI (1999). Yoga Education for Children.
Bihar: Yoga Publications Trust.

DUCH, J .M. (2003). Aforismes sobre la saviesa, lamor i la meditaci.
Yogasutra i Upanisads. Barcelona: R. Dalmau Editor.

HERNANADEZ, D. (2002). Claves del yoga. Barcelona: Los Libros de la Liebre
de Marzo.

SWAMI J ANAKANANDA (1996). Yoga, Tantra et Mditation dans la vie
Quotidienne. Paris: Editions Satyanandashram-France.

SWAMI SATYANANDA (1993). Asana, Pranayama, Mudra, Bandha.
Cond-sur-Noireau: Corlet.

MORATA, M. (2002). Yoga. Teora, prctica y metodologa aplicada.
Zaragoza: Ediciones Manuel Morata.

SWAMI SHIVAPREMANANDA (1998). Yoga para el estrs. Madrid: Gaia.

TUAN, L. (2007). El gran libro de los chakras. Cmo activar los centros de la
furza vital. Barcelona: De Vecchi.

SUMAR, S. (2007). Yoga for the special child: a Therapeutic approach.
Sarasota: Special yoga Publications.

SINGLETONS, M. (2004). Yoga para ti y para tu hijo. Barcelona: Oniro.

WILD, R. (2006). Libertad y lmites. Amor y respeto. Lo que los nios necesitan
de nosotros. Barcelona: Herder.

WILD, R. (2007). Aprender a vivir con nios. Ser para educar. Barcelona:
Herder.

PIAGET, J .; INHELDER, B. (2007). Psicologa del nio. Madrid: Morata.

KAMII, C.; DEVRIES, R. La teora de Piaget y la educacin preescolar. Artesi.

CELA, J ; PALOU, J . (2004). Va de mestres. Carta als mestres que comencen.
Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat.

BRUGGER, W. (1983). Diccionario de filosofa. Barcelona: Herder.
140
COMTE, A. (2003). Diccionario filosfico. Barcelona: Paids.

GADAMER, H.G.; RICOEUR, P.; PANIKAR, R., i altres (1998). Diccionario de
Hermenutica. Bilbao: Universidad de Deusto.

KRISHNAMURTI, J . (1972). La educacin y el significado de la vida. Mxico:
Orin.

KRISHNAMURTI, J . (1996). Cartas a las escuelas. Buenos Aires: Editorial Kier.

CARPENA, A. (2003). Educacin socioemocional en la etapa de primaria.
Barcelona: Octaedro.

LOPEZ GONZALEZ, L. (2007). Relajacin en el aula. Recursos para la
Educacin Emocional. Madrid: Wolters-Kluwer.

PRE, M. (2004). Mandalas y pedagoga. Un acercamiento terico y prctico.
Barcelona: MTM Editores.

BUSQU, M.; PUJ OL, M.A. (1996) Ximic. J ocs tradicionals. Barcelona:
Amalgama.

ERKERT, A. (2001). Islas de relajacin. 77 juegos para relajar a los nios y
potenciar su creatividad. Barcelona: Oniro.

BERSMA, D.; VISSCHER, M. (2003). Yoga games for children. Fun and fitness
with postures, movements and breath. Berkeley: A Hunter House.

GIAMMARINARO, M; LAMURE, D. (2006). Yoga para nios. Barcelona: Robin
Book.

WENIG, M. (2003). Yogakids. Educating the whole child through yoga. New
York. Steward, Tabori and Chang.

GARTH, M. (1999). El jardn interior. Meditaciones para todas las edades.
Barcelona: Oniro.

CALLE, R. (1999). 101 cuentos clsicos de la India. Madrid: Edaf.

WHITFORD, R.; SELWAY, M. (2005). Little yoga. A todlers first book of yoga.
New York: Henry Holt and Company.

SOLER, J .; CONANGLA, M. (2004). Aplcate el cuento. Relatos de ecologa
emocional. Barcelona: Amat Editorial.

BAPTISTE, B. (2005). El papa s de plasitilina. Ioga per a pares i fills.
Barcelona: RBA, La Magrana.

PONCE, A. (2007). Ensenyam a ser feli. La primera guia per educar en la
felicitat. Barcelona: Ara llibres.
141
PUJ OL, O. (2005).Diccionari Snscrit-Catal. Barcelona: Eciclopdia Catalana.

CONSELL SUPERIOR DAVALUACI (2003). Relaci de competncies
bsiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Departament dEducaci.

Decret 142/2007 DOGC NM. 4915
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'Educaci Primria.








Currculum dEducaci Primria

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC nm. 4915 - 29/06/2007

DEPARTAMENT D'EDUCACI




























142
9. AGRAMENTS


Al GRUP DE TREBALL DE LICE DE LA UAB El Ioga a lEducaci" pel
creixement compartit durant el curs.
Al CREDA de Manresa per la confiana que han posat en el projecte.
CIP NADAL

CIP VINYA DEL SASTRET
ST ESTEVE SESROVIRES
CIP BENVIURE
CASTELLBISBAL
CIP MN. CINTO
FOLGUEROLES
ST. J OAN DE VILATORRADA

MANRESA
ST. FRUITS DE BAGES

ESCOLA MUNICIPAL DE MSICA
9.1. Entitats

Al DEPARTAMENT DEDUCACI, grcies al qual he pogut desenvolupar
aquesta llicncia destudis retribuda.

A lICE de la UAB pel suport i lacompanyament rebut.




9.2. Centres que han facilitat i possibilitat lexperincia

ST. FELIU DE LLOBREGAT



CIP COLLBAIX
CIP PUIGBERENGUER

CIP BAGES
MANRESA

CIP MONSENYOR GIBERT
CIP FLAMA
MANRESA

CENTRE CONCERTAT DEDUCACI INFANTIL I PRIMRIA
NOSTRA SENYORA DE LOURDES
BARCELONA

SANT J OAN DE VILATORRADA
143
9.3. Persones



A la M. Teresa LLad Esclusa, la Maribel Castell Godes i la Maruja Rabat
Monrs per lajuda rebuda en algunes traduccions.
A lEquip Directiu del CIP Puigberenguer, el Francesc Martnez Trasserra, la
Mari Villarta Martnez i la M. J osep Curero Gimnez per la seva atenci i
predisposici.

A les classes i de les Garlandes, els Fanalets, els Globus, les Bengales, dels
Gegants i les Gegantes, dels Nans i les seves tutores Marga Martnez
Figueras, Alba Parcerisa Vila, Rosa Plaixats Gemma Brun, Dolors Estrada i
Encarna Snchez Fuentes del CIP Puigberenguer de Manresa, amb qui hem
estat treballant plegades i plegats les activitats de Ioga a lEducaci durant
bona part del curs.
A les classes de 4tA, 4tB de Cicle Mitj i les seves tutores Rosa Vilaseca
Brugueras i M. Dolors Caellas Santcliments del CIP Bages de Manresa, pel seu
acolliment i la seva amabilitat quan hem treballat plegats amb les activitats de
Ioga a laula.


A les classes de Ratatouille, La fbrica de Xocolata i Pokemon i el seu tutor i
tutores, la Neus Borrs, la Villar Mateo, el Toni Gmez i a la Maribel Castell
Godes del CIP Vinya del Sastret de St. Esteve Sesrovires, per fer possible
laplicaci de les Tcniques de Ioga a lescola.
A lAna Rodet Iraola i el Xavier Yez Such del Departament dEducaci per
la seva amable i competent atenci i dedicaci.

Al Carles Parellada Enrich i la Margarida Teixidor Corominas de lICE de la
UAB per lacompanyament, lentusiasme i el suport rebut en el procs de
recerca.
A lAnna Rovira Serra, la meva filla, i el J ordi Ramon Pujol per la seva valuosa
contribuci en el buidatge de totes les dades qualitatives del treball.
Al Ramon Muntanyola Culebras per lajut en la correcci i revisi del treball, pel
seu acompanyament i els seus savis suggeriments.

A la Meritxell Basiana Checa, el Pol Cases Freixenet, el Franco Gonzlez, lEva
J imnez, el Bilal Serroukh, la Gemma Naspler, el Rubn Lpez i la Berta
Rodrguez per la seva excellent predisposici a lhora de fer de models a les
fotografies de les Asanes i als seus pares i mares per permetre i facilitar la
sessi fotogrfica.



Als alumnes de 3r i 4t de Cicle Mitj i les seves tutores i especialista de Llengua
Anglesa del CIP Nadal de St. Feliu de Llobregat, la Isabel Garca, lEmlia
Dalmases, la Merc Plaza i la Maruja Rabat per possibilitar un treball de Ioga a
lEducaci durant tot el curs al seu cicle.

144
A les classes de 1rA, 1rB, 2nA, 2nB de Cicle Inicial i el seu tutor i tutores, el
Frederic Ceron, lEva Sed, la Snia Rodrguez i la Cristina Corts del CIP
Benviure de Castellbisbal, per la predisposici i la confiana de poder aplicar
les activitats de Ioga a les seves aules.

Al David Martell per lajuda indispensable que mha dedicat a lhora de passar
les partitures de les canons a lordinador.

A la Mariona Serra Tarrs, del CIP Mn. Cinto, de Folgueroles per la seva
disposici a compartir la seva experincia daplicaci de Ioga a les classes
dEF.


A la Rosa Grau Garriga i la Neus Escud Rib del CREDA de Manresa per
lentusiasme i lobertura a lhora de compartir i aplicar les activitats de ioga amb
els seus alumnes.
A les mestres Teresa Rotchs, gata del Ro, Nria Bosch, Eva Prieto, Ester
Borrs, Montserrat Pelez, Magda Molero, Anabel J imnez i al Manel X.
Melndez del Grup de Treball del CIP Mn. Gibert de St. Fruits per la seva
iniciativa i motivaci en el treball personal de Ioga i en com aplicar-lo a les
aules.


A lErmengol Puig per haver ofert la possibilitat de compartir i fer Ioga en
algunes classes dEducaci Fsica del CIP Puigberenguer de Manresa.

A lEncarna Romero Buiza per posar-me en contacte amb lImma Cases
Hernndez, a qui agraeixo les valuoses orientacions que mha donat a lhora
dinterpretar les dades.

A les mestres del Grup de Treball descoles diverses, la Rosa del CIP Torres
Amat de Sallent, la seva companya Gemma; a lElisa Muix Lpez, lngels
Grau i lngels Cervi del CIP Collbaix de St. J oan de Vilatorrada; a la Pietat
Quirante del CIP St. Ignasi de Manresa i la Rosa Plaixats del CIP
Puigberenguer de Manresa pel seu acompanyament constant i ferm en el
projecte.


A les mestres Montse Ubach, Carme Bar, Berta Rumbo, Montse Pallars,
Carme lvarez, Victria Ribera, Xnia Mndez, Roser Galobart i Dolors Lpez
del Grup de Treball del CIP Flama per lengrescament i la profunditat en el
treball de Ioga compartit.

Al Grup de Treball dEducaci Fsica del Bages per convidar-me a treballar
plegats.
A lEullia Muoz Brcena, lngela Snchez Maulini, la M.Teresa Llad
Esclusa, la M. Angeles Guardia Gil, lAriadna Civil Plans, lAina Burillo Borrs,
la Carmen Pons Mairie del Grup de Treball El Ioga a lEducaci per permetre
que les seves experincies daplicaci del Ioga a les aules siguin recollides en
aquest treball.
145
A la Dolors Escud, professora de Ioga, per la llum que ha posat en el nostre
cam i per cedir-nos el seu Centre de Ioga com a espai de trobada del Grup de
Treball descoles diverses i per dinamitzar les trobades de famlies.





Manresa, 11 de setmbre de 2008





A totes les mares del grup de famlies per linters i les ganes de compartir.
Als alumnes de Formaci del Professorat Novell per lengrescament i la
implicaci en les activitats que hem compartit i a les seves tutores, lEullia
Sol Sugranyes i la Merc Gonzlez de Matar, a la Conxita Oliv Ramon, a la
Fina Monell Serra, a lAssumpta Duran i la Montserrat Castanys per deixar un
espai de formaci per al Ioga a lEducaci dintre del programa del curs.
A lEquip Directiu de lEscola Municipal de Msica de Sant J oan de Vilatorrada,
la Nria Checa, la M. Merc Font i lImma Serra per haver possibilitat la
realitzaci dels tallers Musiquem amb Ioga! i als alumnes i grup dadults
daquesta escola de Msica per la seva participaci i per haver pogut gaudir
plegades i plegats de la uni entre la msica i el Ioga.
















146