El romanticisme

NDEX 1. Introducci 2. Les idees i les caracterstiques romntiques 3. El romanticisme musical 4. El romanticisme a Catalunya 5. El cinema. Frankenstein 6. Propostes per a treballar a laula 6.1. Anlisi dobres pictriques 6.2. Anlisi dobres literries 6.3. Audicions de msica romntica 6.4. Anlisi de la pellcula El doctor Frankenstein

Autor: Grup de cinema a lescola del Casal del Mestre; Aparicio, Rosa; [traducci, illustraci i adaptaci] Editor: CRP Ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Data: 2004

El romanticisme

1. Introducci
El romanticisme s un moviment artstic que sorgeix a principis del segle XIX, com a reacci enfront al racionalisme del segle XVIII. Els intellectuals del segle XVIII eren racionalistes, creien que noms el que t explicaci ha dinteressar-nos i que noms ls de la ra podia ser feli a les persones. Van intentar construir una societat sense vicis, sense supersticions. Per aix, la cincia i la investigaci tenien, per a ells, molta importncia. Es va dedicar ms temps a investigar que a aprofundir en la persona i els seus problemes interiors. Tamb concedien molta importncia a leducaci de la poblaci i volien establir normes de vida que servissin per a tothom. Els artistes de comenament del segle XIX, es preguntaven si shavia de ser sempre raonable i realista. Pretenien trencar les normes socials de lpoca. La idea de la mort obsessionava els romntics. De fet, molts dells van acabar la seva vida sucidant-se, quan no podien aconseguir els seus ideals. Van conrear el gust pel mn gtic: els cavallers, els castells Tamb els agradaven les histries fantstiques, de viatges, de terror, de mort. Moltes de les seves obres tenen temes extics i mostren el mn oriental. Per, sobre totes les coses, lartista romntic vol ser lliure, estima i defensa la llibertat. Per a ell, ser feli no consisteix en tenir ra i saber trobar explicacions raonables per a tot. El romntic pensa que noms pot ser feli qui se sent lliure, sense limitacions. Per aix, la seva major preocupaci ser defensar la seva llibertat personal i la de tots els individus que solen estar mal vistos i apartats de la resta de la societat, perqu volen viure sense normes i sent ells mateixos. Molts escriptors romntics escullen aquest tipus de persones com protagonistes de les seves narracions o poemes: els pirates, els bandolers, els gitanos El romntic es preocupa per defensar a cada individu que desitgi sentir-se i ser lliure, denunciant la falta de llibertat dexpressi. Per les nsies de llibertat el porten ms enll dels problemes personals de cada individu. Defensa el dret que tots els pobles i nacions tenen a viure sense ser oprimits i lluita per aconseguir que la democrcia simposi. Molts dells moren en el camp de batalla per defensar aquests ideals, difcils daconseguir. Tot i que sentusiasmen, sillusionen i lluiten per aquestes idees, moltes vegades acaben deprimits, trists i angoixats en comprovar que les coses funcionen malament, sn injustes i difcils de canviar. Llavors, prefereixen evadir-se de la realitat que els envolta, tancar els ulls i deixar volar la imaginaci; situar-se en temps passats, com ara ledat mitjana, en un mn irreal que ell imagina perfecte i dacord amb les seves idees, o en pasos llunyans i extics, que imaginen meravellosos. Tot el que s desconegut els atrau, fins i tot els llocs misteriosos i foscos, doncs pensen que s millor que la realitat que coneixen i amb la que no estan dacord. Prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al plaer, lamor impossible a la relaci amorosa normal, la mort a la vida. Tot aix els porta a ser persones solitries, amb una soledat malaltissa que els separa de la societat. Malgrat aix, moltes vegades, els romntics, cansats de lluitar, impotents davant un mn que no els agrada, acaben sucidant-se o morint en un duel per defensar el seu honor.

El romanticisme

Mentrestant el poble, que era majoritriament analfabet, no podia llegir ni les idees romntiques que es defensaven a la premsa, ni els poemes que proclamaven la llibertat de les persones. En el medi rural, els camperols vivien allats i desconeixien gran part dels canvis que sanaven produint. A les ciutats, els obrers que treballaven en les primeres indstries, vivien amonats pels seus problemes laborals i de subsistncia.

2. Les idees i les caracterstiques romntiques

Lartista vol ser, sobretot, lliure dexpressar els seus sentiments i idees. Els ideals li interessen ms que la ra. Lautor sol ser el protagonista de moltes de les seves obres. Algunes sn vertaderes autobiografies. El temes ms utilitzats sn: El mn medieval. A les pintures apareixen, amb freqncia, els castells medievals i les catedrals gtiques. Les narracions solen situar-se tamb en aquest temps histric. La naturalesa apareix sempre idealitzada i reflecteix lestat dnim de lartista. Pot representar-se trist i terrible com en el quadre La balsa de la medusa de Gricault, o lliure i salvatge com a lIlla del tresor de Stevenson. Algun element natural pot ser el protagonista de lobra, com en El rayo de luna de Bcquer. Els ambients misteriosos. El pessimisme de lartista romntic fa que les seves obres se situn en ambients misteriosos, inexplicables i, fins i tot, terrorfics: cementiris, castells deshabitats Personatges estranys i fantstics. Els romntics escullen, com a protagonistes de les seves obres, personatges com ara monstres, fantasmes, homes vampirs Llegint El doctor Jekyll i Mr Hyde de Stevenson, Frankenstein de Mary Shelley o El vampir de John Polidori, es pot notar el mateix efecte que contemplant els quadres de Goya, Gricault o Delacroix. La mort. Est present en la majoria de les narracions i les pintures. En el quadre La balsa de la medusa de Gricault es veu la mort reflectida en els rostres dels nufrags. Els protagonistes. Solen ser personatges apartats de la societat, solitaris que defensen la seva llibertat: bandolers, pirates, lladres com Robin Hood, protagonista de la novella de Walter Scott, que roba als rics per ajudar als pobres. Els mns llunyans i desconeguts. Els llocs extics del mn oriental fascinen els artistes romntics.

El romanticisme

3. El romanticisme musical El msic que representa el pas entre la forma de fer del classicisme del segle XVIII i el romanticisme del segle XIX s Beethoven. Els msics fins el segle XVIII, ms concretament fins a Mozart, depenien econmicament dun senyor, generalment aristcrata. Per aix composaven les seves obres segons els encrrecs que els feien aquests senyors. Beethoven continua la idea que ja tenia Mozart, de fer del msic un professional lliure. Podem dir que, a partir de Beethoven, la msica es posa a la mateixa altura que la literatura i les arts plstiques.
Beethoven

Caracterstiques de la msica romntica Les normes. Els msics romntics trenquen amb la idea que sempre shan de seguir unes normes musicals. Per aix, expressen els seus sentiments i interpreten els dels altres, lliurement. Al contrari que passava amb els msics del classicisme, els msics romntics no segueixen tots una mateixa manera de fer, una nica direcci, sin que cada autor sexpressa a la seva manera. La msica romntica tracta de parlar amb el cor, no amb la ra. Els temes. Sinspiren en temes com ara la victria, langoixa, el desig, els sentiments, la naturalesa, la histria dpoques passades (edat mitjana), el folklore del pas, el mn subjectiu de lautor. Els instruments. Sinvestiguen les possibilitats de cada instrument i els instruments de vent i percussi, poc explotats fins aleshores, cobren importncia. Linstrument romntic ms important s el piano. El leitmotiv. Les composicions romntiques solen tenir un leitmotiv, s a dir, una idea fixa, una melodia concreta que s el tema central de lobra, que es repeteix i va evolucionant. Les altures. Es fan servir tant els aguts com els greus. La rtmica i la mtrica. Hi ha molta variaci en les composicions rtmiques i mtriques. Els sons. Sutilitzen sons ms forts, ms suaus i una major gradaci intermdia. La llibertat de composici. Els msics que, fins aleshores, composaven per encrrec dun senyor, comencen a composar lliurement, per a un pblic annim que omple les sales de concert i li proporcionen els mitjans de subsistncia. Lexecuci de lobra. Si lobra agrada, no sexecuta noms una vegada, com passava en lpoca barroca i en el segle XVIII, sin que sinterpreta tantes vegades com ho demana lauditori.

El romanticisme

La professionalitat. Ser msic comena a considerar-se una professi. El msic s compositor, director, intrpret daltres autors de la seva poca o dpoques anteriors. Viu sempre en contacte amb altres artistes: escriptors, pintors, poetes El msic romntic pretn crear obres immortals, s a dir, que agradin i durin fins i tot desprs de la mort de lautor.

Els gneres musicals El lied. Poema cantat que sacompanya amb el piano. Schubert, Beethoven, Schumann, sn alguns dels autors que composen aquest tipus dobres. El poema simfnic. Pea per a orquestra en la qual es descriu un paisatge, sexplica una llegenda o se segueix, musicalment, un text literari; per exemple, la Simfonia fantstica de Berlioz. El nocturn. En principi era una pea instrumental per a ser tocada de nit. Per, a partir de Chopin, passa a ser una obra, per a piano, de carcter potic. Limpromptu. Pea amb cert carcter dimprovisaci, composada per autors com Schubert o Chopin. La rapsdia. Composici instrumental que es basa en un tema popular; per exemple Rapsdies hongareses de Liszt.
Chopin

El romanticisme

4. El romanticisme a Catalunya
Catalunya, durant els segles XVIII i XIX viu un gran desplegament industrial, fent-se ress de les noves tcniques, com ara la mquina de vapor. Aix fa que neixi una burgesia preocupada no noms pel progrs industrial, sin tamb pel progrs cultural. La burgesia catalana, com la burgesia ms avanada dEuropa, sinteressa per les noves modes artstiques i per les idees romntiques, fins al punt que aquestes idees entren a Espanya, per Catalunya. Es funden les primeres revistes que publiquen les idees dels romntics. Aquesta nova visi del mn, no va ser acceptada pel rei absolutista espanyol Ferran VII i, per aix, molts intellectuals catalans van haver dexiliar-se. Quan aquest rei va morir, van poder tornar a la seva terra i van estendre encara ms el moviment romntic europeu, que havien conegut molt de prop durant lexili. A Barcelona apareix la primera revista destil romntic El europeo (1823), que difondr, a tota Espanya, les idees del romanticisme europeu. Els primers escriptors romntics catalans escriuen en castell. No obstant, a poc a poc, la llengua catalana es va introduint i, ja a comenament del segle XIX, molts escriptors catalans utilitzen les dues llenges: el catal i el castell. Els temes preferits pels escriptors catalans romntics eren els mateixos que els de la resta dels romntics: el passat histric, les llegendes, les narracions antigues i la defensa de les llibertats. Entre els escriptors ms coneguts hi troben en ngel Guimer (1845-1924) i Jacint Verdaguer (1845-1902).

ngel Guimer Jacint Verdaguer

El romanticisme

5. El cinema. Frankenstein
Lestiu de 1816, en una bonica casa de camp, al costat del llac Ginebra, quatre poetes romntics van passar uns dies de descans. Per la nit, sentretenien inventant i explicant histries fantstiques. s diu que una nit, Lord Byron, Percy Shelley, la seva amant Mary Wollstonecraft i Polidori es van marcar com a objectiu escriure una histria de terror. Curiosament, els dos poetes que ms tard passarien a la fama, Lord Byron i Shelley no van ser capaos descriure res; en canvi, Mary Shelley i Polidori, s. Mary va inventar el relat Frankenstein i Polidori va donar vida, per primera vegada, al personatge de Dracula, en la novella El vampir. Ens centrarem en el llibre de Mary Shelley, el ttol original del qual, que seria publicat lany 1817, va ser El doctor Frankenstein o el modern Prometeu. Es va dir aix perqu recollia la llegenda provinent de la mitologia grega: El Prometeu encadenat. Segons la llegenda, Prometeu va modelar un home de fang i li va donar vida, robant una espurna del carro del Sol que tenia el deu Zeus. Per aix, Zeus va castigar Prometeu, encadenantlo a la roca del Cucas, mentre un voltor li devorava les entranyes. Des de llavors, Prometeu simbolitza la rebellia. El tema de la creaci artificial de la vida ha obsessionat sempre la humanitat; els alquimistes medievals ja es van esforar a descobrir i dominar el secret de la vida. Influda per aquestes llegendes, Mary Shelley, com bona romntica, va demostrar el seu gust pels misteris, pel que es desconeix, creant una novella, largument de la qual recollia el desig de lsser hum daconseguir crear vida de forma artificial. Lautora explica la histria dun cientfic, el doctor Frankenstein, que aconsegueix crear artificialment, amb mitjans cientfics, un sser fsicament horrible, per psicolgicament normal, fet de trossos dssers morts. El contacte del monstre amb el mn i la incomprensi dels ssers humans, fan dell un ser malvat., un criminal. Mary Shelley va imaginar un monstre necessitat damor, amb sentiments plenament humans que, des del moment del seu naixement es rebutjat pel seu creador degut al seu deplorable aspecte fsic. El doctor Frankenstein no compleix amb les seves obligacions de creador i abandona la seva criatura que ha de conixer al mn en solitari. Aquest abandonament el condueix al crim i al sucidi final. La novella est escrita amb una tcnica original per a la seva poca: sutilitza la narraci en primera persona, la lectura dunes cartes com a fil conductor del relat, a ms de fer servir una acci no lineal (s una acci tallada, un salt al passat). Lacci es desenvolupa aix:

El romanticisme

Un home, anomenat Robert Walton, durant un viatge per mar, escriu unes cartes a la seva germana, en les que li explica com ha conegut un home extraordinari: el doctor Frankenstein. Sinterrompen les cartes de Walton, per donar pas al relat de la vida del doctor Frankenstein. Aquest li explica a Walton com, obsessionat pel seu amor a la cincia, va aconseguir crear un sser hum a partir de despulles de Cadvers, i quin va ser el resultat de la seva obra. De nou, Walton escriu unes cartes, una mena de diari, i descriu com el doctor Frankenstein consumit pels remordiments, acaba la seva vida, desprs duna greu malaltia. A lltima carta, Walton explica com, desprs de la mort del doctor, el monstre va aparixer misteriosament al costat del cadver, i com va acabar amb la seva vida, llenant-se, des de la finestra duna cabina, al mar. Per ltim, cal destacar que Mary Shelley pretn transmetre al lector els perills de la cincia quan sactua ambicionant el poder. s, en certa manera, una visi bastant reaccionria, en contradicci amb un mn en progrs. No obstant, tamb pot interpretar-se com una crtica al racionalisme del segle XVIII, ms preocupat pels avenos cientfics que pels patiments humans. Tamb hi ha qui opina que el monstre de Frankenstein s un reflex del monstre que tots tenim a dins, encomanats per una societat corrompuda.

Frankenstein, la pellcula

Frankenstein, lautor del monstre, de James Whale, s la primera versi de la novella

de Mary Shelley, que es va estrenar lany 1931. Per a interpretar la pellcula, es va pensar amb el genial actor de personatges fantstics, Bela Lugosi, per com que va rebutjar el paper principal, es va escollir a un fosc actor angls, Charles Edward Pratt, per al paper del monstre. Ms endavant, aquest actor va ser reconegut mundialment amb el pseudnim de Boris Karloff, i es va convertir en el mxim especialista de personatges monstruosos del cinema sonor nordameric. A la pellcula de James Whale, inscrita en el gnere fantstic i de terror, es mostra a un sser malvat perqu els seus actes estan regits per un cervell orgnicament criminal, donat que provenia dun individu que havia coms molts assassinats. Lxit del film va ser extraordinari i va generar infinitat de versions. El cinema fantstic i de terror floreix amb fora en poques de crisi econmica i social: davant de situacions datur, inseguretat, guerra, etc. En aquestes situacions, les persones sevadeixen, refugiant-se en la contemplaci daquest tipus de cinema. Aix va succeir durant la gran crisi econmica dels anys 30, on van sorgir les pellcules Frankenstein, Drcula, King Kong, Lhome llop El mateix succeeix en daltres moments de crisi: El cols en flames, Aeroport, Apoteosi canbal

El romanticisme

6. Propostes per a treballar a laula

6.1. Anlisi dobres pictriques Pintors recomanats Delacroix Gricault Baron Gros Corot Rigalt i Farriols Goya

Observa reproduccions dels pintors recomanats i fes un comentari escrit de dos delles, destacant les caracterstiques romntiques. Utilitza aquest gui: Ttol. Autor. Tema. Caracterstiques romntiques. Comentari dels colors i les ombres. Expressi dels personatges. Mn alludit: oriental, medieval, musulm, fantstic, contemporani Tipus de pla.

Intenta pintar un quadre a lestil romntic. Si et resulta molt difcil pots intentar reproduir el quadre que ms thagi agradat.

El romanticisme

10

Baron Gros

Corot

Gricault.

Dlacroix

Goya

El romanticisme

11

Llegeix els poemes que Rafael Alberti dedica a Dlacroix i a Corot i busca en els llibres o a Internet un quadre de cada un que reflecteixi les caracterstiques que apareixen en els poemes.

Dlacroix El color como drama. Como luz, la vehemencia. Como lnea, la urgencia del rapto y de la llama. Torres de sangre, abiertos cielos convulsionados, horizontes quemados en ciudades de muertos. Todo es furia y bandera, estandarte aturdido. Todo, mar y expandido caballo a la carrera. Sin rienda ni atalaje, luna desguarnecida, la Libertad crecida, cabalga el oleaje. Pasin en movimiento, pintor en arrebato. Tu paleta, un retrato: la elocuencia del viento.

El romanticisme

12

Corot T, ALMA evaporada, t, dulce luz de sol desvanecida, lamo de cintura ms delgada que la paleta que en tu mano anida. Hojas a tu pincel en cada aurora le nacen. Brisas juegan con sus verdes cabellos florecidos. Tu pincel a la hora en que los sonrosados de la tarde navegan se te duerme de pjaros dormidos. Espejo desvelado de aguas que cantan quietament quedas, djame que me suee ensimismado por tus estremecidas y hmedas alamedas. Por ti las ninfas ltimas, los trajes desteidos, bailando, a los pastores, en guirnaldas se ofrecen. Por ti mueren los viejos msicos paisajes y con nuevos colores por ti ms modulados amanecen. Pintor de la sonrisa feliz y del aliento desfallecido de los humos vagos, silfo del bosque, morador del viento, hilo azul de la virgen de los lagos: viera yo por los ojos tranquilos de tus puentes el fluir encantado de la vida, viera desde tus montes y valles inocentes mi arboleda perdida. Dame tu gracia, tu infantil dulzura, el amor que no tiene el tiempo en que he nacido, dame la ms humilde rama de tu pintura, y no me des la pena de tu olvido.

El romanticisme

13

6.2. Anlisi dobres literries Lectures recomanades Bcquer, Gustavo Adolfo: Rimas y leyendas. Espronceda. El mendigo. Hugo, Victor: Nostra Seora de Pars. Poe, Edgar Allan: Narracions extraordinries. Scott, Walter: Robin Hood. Shelley, Mary: Frankenstein.
Gustavo Adolfo Bcquer

Stevenson, Robert Louis: Doctor Jekyll i Mr Hyde. Lilla del tresor.

Busca i llegeix el text El rayo de luna, de Gustavo Adolfo Bcquer, i comenta els aspectes segents: Defineix el protagonista. Comenta la seva actitud individualista. Comenta lambient romntic que hi ha en el text, pel que fa a all que s misteris. Busca frases que exemplifiquin la influncia de la fantasia, el mn medieval i lamor romntic. Llegeix la poesia El mendigo de Jos de Espronceda i comenta els aspectes segents: Defineix el protagonista i comenta les caracterstiques romntiques. Per qu es tracta dun personatge tpic del romanticisme. Busca daltres caracterstiques romntiques en el poema.

EL MENDIGO Mo es el mundo: como el aire libre, otros trabajan porque coma yo; todos se ablandan si doliente pido una limosna por amor de Dios. El palacio, la cabaa son mi asilo, si del brego el furor troncha el roble en la montaa, o que inunda la campaa El torrente asolador. Y a la hoguera me hacen lado los pastores con amor. Y sin pena y descuidado de su cena ceno yo, o en la rica chimenea, que recrea

El romanticisme

14

con su olor, me regalo codicioso del banquete suntoso con las sobras de un seor. Y me digo: el viento brama, caiga furioso turbin; que al son que cruje de la seca lea, libre me duermo sin rencor ni amor. Mo es el mundo como el aire libre... Todos son mis bienhechores, y por todos a Dios ruego con fervor; de villanos y seores yo recibo los favores sin estima y sin amor. Ni pregunto quines sean, ni me obligo a agradecer; que mis rezos si desean, dar limosna es un deber. Y es pecado la riqueza: la pobreza santidad: Dios a veces es mendigo, y al avaro da castigo, que le niegue caridad. Yo soy pobre y se lastiman todos al verme plair, sin ver son mas sus riquezas todas, qu mina inagotable es el pedir. Mo es el mundo: como el aire libre... Mal revuelto y andrajoso, entre harapos del lujo stira soy, y con mi aspecto asqueroso me vengo del poderoso, y a donde va, tras l voy. Y a la hermosa que respira cien perfumes, gala, amor,

la persigo hasta que mira, y me gozo cuando aspira mi punzante mal olor. Y las fiestas y el contento con mi acento turbo yo, y en la bulla y la alegra interrumpen la armona mis harapos y mi voz: Mostrando cun cerca habitan el gozo y el padecer, que no hay placer sin lgrimas, ni pena que no traspire en medio del placer. Mo es el mundo; como el aire libre... Y para m no hay maana, ni hay ayer; olvido el bien como el mal, nada me aflige ni afana; me es igual para maana un palacio, un hospital. Vivo ajeno de memorias, de cuidados libre estoy; busquen otros oro y glorias, yo no pienso sino en hoy. Y do quiera vayan leyes, quiten reyes, reyes den; yo soy pobre, y al mendigo, por el miedo del castigo, todos hacen siempre bien. Y un asilo donde quiera y un lecho en el hospital siempre hallar, y un hoyo donde caiga mi cuerpo miserable al espirar. Mo es el mundo: como el aire libre, otros trabajan porque coma yo; todos se ablandan, si doliente pido una limosna por amor de Dios.

El romanticisme

15

Llegeix una rondalla de Jacint Verdaguer i busca algunes caracterstiques de la literatura romntica. Llegeix algun captol de la novella de Mary Shelley, Frankenstein, o si tanimes, la novella sencera. 6.3. Audicions de msica romntica Msics recomanats Schubert Beethoven Schumann Berlioz Wagner Chopin Weber Mendelsson

Escolta alguna de les peces segents:

Per a Elisa, de Beethoven. Simfonia nmero 5 en do menor, op. 67. Allegro amb brio (1r moviment), de
Beethoven.

Invitaci a la dansa, op. 65, de Von Weber. Moment musical en fa menor, op. 94, n 3, de Schubert. Simfonia fantstica, en do major, op. 14 Vals: allegro ma non troppo (2n moviment), de Berlioz. Estudi en mi major, op. 10 n 3. Tristesse, de Chopin. Reverie (dEscenes de nens), de Shumann. Somni duna nit destiu, Scherzo n 1, de Mendelssohn. Die Forrelle op. 32 (La Truita), de Schumann.

6.4.

Anlisi de la pellcula El doctor Frankenstein

Fitxa tcnica Ttol. Director. Data de realitzaci. Gnere cinematogrfic. Actors.

Anlisi de lestructura Tema. Argument. Fets. Caracterstiques: reals, fantstics, trgics Assenyala en quin moment es produeix el clmax.

Anlisi dels personatges Els protagonistes

El doctor Frankenstein
Explica quin tipus de persona s, qu fa, quines sn les seves ambicions, la seva forma dactuar.

Observa el seu comportament durant el film, la seva relaci amb els altres, la manera de viure, lambient que lenvolta Digues quins elements romntics podem destacar dell i quins elements contradiuen les idees romntiques.

El monstre
Explica quina caracteritzaci es fa dell. Es tracta dun sser hum amb sentiments o simplement un monstre? De quina manera es pretn justificar la seva actitud criminal? Assenyala en quin moment, veiem els seus possibles sentiments.

Els personatges secundaris Anomena els personatges secundaris i explica quina funci fan.

Anlisi de lacci Explica si lacci s o no s lineal. Compara el tipus dacci de la pellcula amb la del llibre. Quan el monstre est amb la nena al llac, quin recurs sutilitza per donar a entendre la mort de la nena?

El romanticisme

17

Anlisi de lespai ambiental Observa amb atenci els llocs on transcorre lacci - El castell del doctor Frankenstein. - El cementiri. - El laboratori del doctor. - La cella del monstre. - El bosc. - Els carrers del poble.

Ara observa aquest llistat delements destil romntic i intenta associar cada un dells amb un o ms llocs. - El castell medieval. - La foscor. - La naturalesa idealitzada. - Lambient misteris. - La mort. - Lambient fantstic. Explica quins elements sutilitzen a la pellcula per aconseguir un ambient de terror i misteri: pensa com sn els decorats, la illuminaci, quina funci tenen les ombres, la msica, etc. Opini personal Escriu un text exposant la teva opini sobre la pellcula.

Dramatitzaci Formeu diversos grups-classe. Cada grup ha descriure un petit gui per a representar una histria de terror. Tingueu en compte les caracterstiques daquest gnere: El tipus de personatges. Una acci que mantingui el suspens. Un ambient adequat: msica, sorolls, sons

Representeu la histria.

El romanticisme

18