BIBLIOTECA DE CATALUNYA.

DADES CIP:
Guia delaboraci de declaracions ambientals segons el reglament EMAS (Manuals decogesti, 26)

Guia delaboraci de declaracions ambientals segons el reglament EMAS Manuals decogesti, 26 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcci General de Qualitat Ambiental Primera edici: mar 2008 Tiratge: 1.000 exemplars Disseny i impressi: El Tinter, SAL
(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)

Direcci tcnica: Ma. Jos Sarrias i Galcern, Direcci General de Qualitat Ambiental, i Salvador Samitier i Mart, Direcci General de Qualitat Ambiental Coordinaci tcnica: Pilar Baldellou i Garca, Direcci General de Qualitat Ambiental, Anna Gutirrez i Lpez, Direcci General de Qualitat Ambiental, i Olga Lpez i Ramprez, Prysma Calidad y Medio Ambiente Altres collaboracions: Josep Ma. Masip i Moreno, Direcci General de Qualitat Ambiental, Pere Seix i Salvat, Direcci General de Qualitat Ambiental, Irma Muoz i Mndez, Prysma Calidad y Medio Ambiente, i David Gists i Gil, Prysma Calidad y Medio Ambiente Aquesta publicaci ha estat realitzada amb paper 50% ecolgic i 50% reciclat DL: B-19.596-2008 ISBN:

ndex

1. Presentaci

2. Introducci. El perqu daquesta Guia

3. Qu s una declaraci ambiental? Principis

4. Etapes prvies a lelaboraci de la declaraci ambiental

12

5. Contingut de la declaraci ambiental

17

6. Verificaci i s del logotip EMAS

94

7. Annexos

102

Presentaci

En aquests darrers anys, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha encoratjat les organitzacions de qualsevol tipus perqu implantin sistemes de gesti ambiental (EMAS i ISO 14001) que suposen un canvi substancial de la cultura organitzativa i el pas cap a una actitud proactiva de gesti del medi ambient. En el cas concret de Catalunya, levoluci del registre EMAS segueix un creixement positiu, ja que el nombre de registres EMAS va en augment des del primer any que es varen comenar a registrar organitzacions. La implantaci dun sistema de gesti ambiental segons el reglament EMAS implica que la informaci respecte als aspectes ambientals ms rellevants de lorganitzaci sigui transparent i pblica, a ms de ser peridicament actualitzada a travs de la declaraci ambiental validada. Daquesta manera, la declaraci ambiental constitueix un instrument bsic de comunicaci contnua i de dileg amb el pblic i daltres parts interessades sobre el comportament ambiental de lorganitzaci. Aquesta comunicaci amb els grups dinters, de vegades, no s tan profitosa com ho podria arribar a ser. El Reglament europeu EMAS destaca la necessitat que les organitzacions comuniquin la seva informaci ambiental de manera clara i coherent amb el sistema de gesti ambiental implantat i fa mfasi en qu aquesta informaci sigui comprensible per als grups dinters de lorganitzaci. Aquesta Guia pretn ser un punt inicial de referncia en lorientaci per elaborar les declaracions ambientals per part de les organitzacions, aix com facilitar informaci per a la interacci i comunicaci amb les parts interessades o grups dinters. Agram molt la collaboraci de totes les empreses que han fet possible la publicaci daquesta Guia i, en particular, de: ADASA Sistemas, AIICA, Ajuntament de Roses, Ampans, Apli Paper, B:SM Montjic, Cmping El Solsons, Cmping Mas Nou, Casa Tarradellas, CEPRA Asepeyo, Club de Golf de Peralada, Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona, Cunext Copper Indstries, Cytec Surface Specialties Ibrica, Distribuidora de Mercancas Cuatro, El Tinter, Elastogran, ENBASA, Fundaci Futur, Fundaci Trinijove, Hospital General de Vic, Hospital Sant Joan de Du, Hotel Alimara, Hotel Majestic, Hotel Petit Caadors, Ibercompound, Kao Corporation, Laboratorios Menarini, LEITAT, Magna Donnelly Espaa, Siemens, U.T.E. Biogs Garraf i Vitri Electro-Metalrgica.

Francesc Baltasar i Albesa Conseller de Medi Ambient i Habitatge Generalitat de Catalunya

Introducci. El perqu daquesta Guia

CADA VEGADA MS, la societat i el pblic en general demana ms informaci sobre les actuacions de les empreses envers la protecci del medi ambient. s per aix, que les organitzacions han iniciat lelaboraci de documents i memries ambientals, que per una banda satisfan aquestes necessitats del pblic, alhora que serveixen deina de creaci de valor afegit: millora la imatge corporativa, augmenta la credibilitat i la diferencia positivament de la seva competncia. El Reglament (CE) nm. 761/2001 (conegut com a EMAS Eco-Management and Audit Scheme), promou la implantaci dun sistema de gesti ambiental a les organitzacions que ajuda a: avaluar i millorar el seu comportament ambiental i a difondre la informaci oportuna al pblic i a daltres parts interessades. Aix sassoleix, fonamentalment, mitjanant lelaboraci dun document: la declaraci ambiental. La declaraci ambiental constitueix un instrument bsic de comunicaci contnua i dileg amb el pblic i altres parts interessades sobre el comportament ambiental de lorganitzaci, encara que es tracta duna feina a assolir a mitj - llarg termini. La declaraci, per si sola, s de poc valor afegit si no informa a aquestes parts o dna suport a un dileg que afecti les decisions i el comportament tant de lorganitzaci que informa com de les seves parts interessades.

La declaraci ambiental constitueix un instrument bsic de comunicaci contnua i dileg amb el pblic i altres parts interessades sobre el comportament ambiental de lorganitzaci.

Aquesta Guia pretn: ser un punt inicial de referncia en lorientaci per a lelaboraci de les declaracions per part de les organitzacions, facilitar la interacci i comunicaci amb les parts interessades o grups dinters.

Aquesta Guia no pretn constituir una pauta dactuaci ni proporcionar instruccions per al disseny de les declaracions.

Qu s una declaraci ambiental? Principis

LA DECLARACI AMBIENTAL s un document que constitueix un instrument de comunicaci i dileg amb el pblic i altres parts interessades sobre: Limpacte i el comportament ambiental de lorganitzaci. La millora permanent del comportament en matria de medi ambient en el marc de lorganitzaci. La franquesa, la transparncia i el subministrament peridic dinformaci ambiental, a travs de la declaraci ambiental, sn factors fonamentals per distingir lEMAS daltres sistemes de gesti. LAnnex III del Reglament EMAS ja exposa les directrius i els requisits per a lelaboraci de la declaraci ambiental. En aquesta Guia tamb sinclou aquesta informaci bsica, a ms daltres continguts, de manera que es vegi reflectit el context en qu actuen les organitzacions (contingut addicional o adopci dun format caracterstic de lorganitzaci). Seria desitjable que les organitzacions no es limitessin a la informaci sollicitada en aquest Annex i anessin ms enll amb la finalitat doferir una visi coherent amb la seva actuaci dintre del context en qu es mou lorganitzaci.

La redacci de la declaraci ambiental, dintre de la implantaci de lEMAS, s un pas necessari per a la inscripci del centre en el Registre EMAS per part de lorganisme competent:

Anlisi ambiental

Poltica ambiental

Sistema de gesti ambiental

Elaboraci de la Declaraci ambiental Recopilaci dinformaci Identificaci de parts interessades

Verificaci de la Declaraci ambiental

Registre del centre en lorganisme competent

En la redacci i presentaci de les declaracions ambientals shaurien de tenir en compte els principis segents, seguint les recomanacions del Global Reporting Iniciative (GRI) per a lelaboraci de memries de sostenibilitat:

DES DEL PUNT DE VISTA DE LA DETERMINACI DEL CONTINGUT DE LA DECLARACI: Informaci rellevant: importncia del contingut de la informaci a presentar en relaci amb el comportament ambiental de lorganitzaci i que podria exercir una influncia en les avaluacions i decisions dels grups dinters. Receptivitat (participaci dels grups dinters): shaurien didentificar les expectatives i els interessos raonables dels grups dinters per tal denfocar la declaraci a les seves necessitats i inquietuds. Informaci exhaustiva: informaci coherent amb lespai temporal, labast i els lmits del sistema de gesti ambiental de lorganitzaci.

10

DES DEL PUNT DE VISTA DE GARANTIR LA QUALITAT DE LA INFORMACI DE LA DECLARACI: Equilibri: informar dels aspectes positius i negatius del comportament ambiental de lorganitzaci per permetren una valoraci raonable. Aix implica donar una imatge no esbiaixada de la informaci. Redacci precisa, neutra i comparable: informaci intelligible per a un major nombre dusuaris de la declaraci, exacta i amb el menor marge derror possible i amb una manera dexposici al ms objectiva possible. Amb aix es pretn: fer comprensible per a les diferents parts interessades levoluci del comportament ambiental de lorganitzaci, i, per qu no, ferla comparable amb altres organitzacions dintre del seu sector donar confiana als usuaris i evitar males interpretacions de la informaci de la declaraci Informaci peridica: tamb segons les necessitats de les parts interessades a lhora de prendre decisions. Redacci clara (informaci adequada): informaci que estigui enfocada a les necessitats dels usuaris i redactada de manera fcil dentendre, per sense perdre el nivell de detall necessari. Fiabilitat (auditabilitat de la informaci): a lhora de preparar la declaraci, shan de recopilar i analitzar les dades pensant en qu sen pot verificar externament lorigen i el seu tractament.

En la redacci i presentaci de les declaracions ambientals shaurien de tenir en compte les recomanacions del Global Reporting Iniciative (GRI).

11

Etapes prvies a lelaboraci de la Declaraci ambiental

Una vegada implantat el sistema de gesti ambiental que requereix el Reglament EMAS, i abans diniciar lelaboraci del document de la declaraci s bsic: disposar duna recopilaci de totes les dades del sistema de gesti ambiental implantat, i identificar el pblic i els grups dinters (les parts interessades) en la informaci de la declaraci.

IMPLANTAR EL SISTEMA DE GESTI AMBIENTAL

RECOPILAR TOTES LES DADES DEL SGA

IDENTIFICAR EL PBLIC OBJECTIU

REDACTAR LA DECLARACI

12

4.1 Recopilaci de dades

La primera etapa a assolir en lelaboraci de la declaraci s recopilar totes les dades objectives del sistema de gesti ambiental implantat a lorganitzaci. Aquestes sn, com a mnim: Resum de les activitats, productes i serveis de lorganitzaci. Qui som Qu fem i com On som La poltica ambiental i una descripci del sistema de gesti ambiental de lorganitzaci. Poltica ambiental actualitzada Com s el sistema de gesti ambiental que tenim implantat Documentaci interna i externa a lorganitzaci que forma part del sistema Aspectes ambientals directes i indirectes significatius de la darrera avaluaci. Criteris que shan fet servir per a lavaluaci de la seva significana. Resultats dels aspectes significatius, com a mnim, en condicions normals, anormals i demergncia Canvis en els criteris utilitzats respecte a revisions anteriors Els objectius i les fites ambientals del perode que es declara, informaci sobre el seu assoliment i Programa de gesti del proper perode. Resultats del Programa del perode avaluat Justificaci de resultats Dades sobre lactivitat dels aspectes ambientals, com a mnim dels significatius, per fer-ne una comparaci interanual de levoluci (indicadors). Emissions a latmosfera Residus especials i no especials Abocaments Consum de recursos naturals: aigua, electricitat, combustibles Soroll Impacte ambiental Informaci del comportament de lorganitzaci respecte a la legislaci ambiental i altres requisits aplicables. Descripci dels requeriments ambientals voluntaris Grau de compliment dels requeriments ambientals: legals i voluntaris

13

4.2 Identificaci del pblic objectiu

El Reglament 761/2001 ja recull la necessitat destudiar per part de les organitzacions implicades quina informaci necessita el seu pblic i la resta de parts interessades. De manera parallela a la recopilaci de dades, lorganitzaci ha didentificar qui sn aquestes parts interessades que han manifestat inters per les seves activitats, productes i serveis, per tal dadaptarne el contingut a les seves necessitats dinformaci (mitjanant, per exemple, extractes de la declaraci). Parts interessades concretes duna organitzaci i les necessitats dinformaci poden ser:

Pblic objectiu de la declaraci ambiental

Clients

Necessitat dinformaci
Utilitzaci de determinades matries primeres prohibides o restringides i/o recursos naturals en els productes, processos o serveis Informaci sobre la situaci respecte al compliment legal

Treballadors, comit dempresa, representants dels treballadors

Aplicaci del sistema de gesti ambiental (instruccions de treball) Aspectes ambientals produts i com es gestionen i afecten els llocs de treball Associat a les condicions de treball, els riscos per als treballadors i mitjans per prevenir-los, aix com informaci sobre incidents i accidents i mitjans per prevenir la seva repetici Com poden participar al Sistema de Gesti Propostes i suggeriments de millora del personal. Justificaci de les no portades a terme

Provedors, contractistes, distribudors

Requisits ambientals voluntaris de lorganitzaci que els poden afectar Aplicaci del sistema de gesti ambiental a les seves activitats Planificaci dobjectius i accions de millora que els poden afectar

14

Pblic objectiu de la declaraci ambiental

Comunitats de vens, associacions locals, ajuntaments, entitats legisladores

Necessitat dinformaci
Substncies emeses al medi o generades Riscos ambientals per a la comunitat local i mitjans per prevenir-los Informaci sobre incidents i accidents i mitjans per prevenir la seva repetici Informaci sobre incompliments de lmits ambientals (emissions, abocaments, soroll) i mesures per prevenir la seva repetici Informaci sobre reclamacions ambientals rebudes (incloses les denncies)

Altres administracions no locals

Evoluci del comportament ambiental Informaci sobre incidents i accidents i mitjans per prevenir la seva repetici Informaci sobre incompliments de lmits ambientals (emissions, abocaments, soroll) i mesures per prevenir la seva repetici Informaci sobre lestat de les reclamacions ambientals rebudes (incloses denncies)

Organitzacions no governamentals ambientals (ONG)

Estratgia ambiental corporativa de lorganitzaci Resultats dels objectius i el programa ambiental Resultats del comportament ambiental Integraci desforos ambientals globals a nivell operatiu (anticipaci a inquietuds socials, s de millors tecnologies disponibles) Comunicaci externa realitzada Dades comparatives o que puguin permetre comparar amb altres empreses del sector

Consumidors, organitzacions de consumidors

Poltiques ambientals implantades Respostes a reclamacions/suggeriments de consumidors Les accions de millora implantades als productes o activitats de lorganitzaci que tenen com a origen la sensibilitat ambiental del consumidor

15

Pblic objectiu de la declaraci ambiental

Accionistes i inversors, bancs i companyies dassegurances

Necessitat dinformaci
Estratgia ambiental corporativa de lorganitzaci Com afecta els resultats ambientals a la informaci financera i els resultats econmics de lorganitzaci Substncies restringides o dalt risc per al sector que sutilitzen Riscos ambientals i mitjans per prevenir-los Informaci sobre la situaci respecte al compliment legal Informaci sobre incompliments de lmits ambientals, incidents i accidents i mesures per prevenir la seva repetici.

Habitualment les organitzacions estan ms preocupades per assolir la validaci de les dades de la declaraci ambiental per una vegada obtinguda, fer-la servir com una eina profitosa en termes dimatge ambiental positiva i comunicaci externa i, fins i tot, interna. s un requisit del Reglament poder demostrar que es mant un dileg obert amb aquest pblic, s a dir, que en la mesura que estigui al nostre abast hem de ser capaos de potenciar la comunicaci externa i de ser proactius, no esperant que els interessats es posin en contacte amb lorganitzaci, sin fer arribar el nostre missatge a tots els grups dinters.

El Reglament 761/2001 ja recull la necessitat destudiar per part de les organitzacions implicades quina informaci necessita el seu pblic i la resta de parts interessades.

16

Contingut de la declaraci ambiental

UNA VEGADA HEM seleccionat la informaci a incloure a la declaraci ambiental i els collectius principals a qui va adreada, procedirem a la seva redacci. Com ja hem comentat anteriorment, el contingut mnim de la declaraci ambiental es troba especificat a lAnnex 3 del Reglament EMAS i desenvolupat a les directrius de lEMAS (vegeu bibliografia). La informaci a incloure est lligada a la implantaci del sistema de gesti ambiental desenvolupat per lorganitzaci i la seva relaci amb altres sistemes de gesti, aix com la informaci sobre altres aspectes socials que lorganitzaci vulgui donar a conixer (parlant de la responsabilitat social corporativa, per exemple) i per als quals no hi ha altres mecanismes de verificaci desenvolupats.

POLTICA AMBIENTAL

PLANIFICACI

CONTINGUT DE LA DECLARACI AMBIENTAL Resum de les activitats, productes i serveis de lorganitzaci. La poltica ambiental i una breu descripci del sistema de gesti ambiental de lorganitzaci. Descripci de tots els aspectes ambientals directes i indirectes significatius. Descripci dels objectius i les fites ambientals en relaci amb els aspectes i impactes ambientals significatius. Resum de les dades sobre els aspectes ambientals que permeti fer una comparaci interanual de levoluci del comportament ambiental. Altres factors relatius al comportament ambiental (per exemple, comportament respecte a la legislaci ambiental aplicable). Nom, nmero dacreditaci del verificador i data de validaci.

IMPLANTACI I OPERACI

REVISI PER LA DIRECCI

VERIFICACI

17

Els requisits del contingut de les declaracions no marquen lordre ni la manera dinclourels dintre de la declaraci. En ocasions, aix fa que sigui ms o menys fcil dentendre per part de les parts implicades. Aix mateix, ls desquemes, grfics i els formats emprats en la seva difusi ajuden a transmetre millor la informaci.

Relaci del contingut de la declaraci ambiental amb els requisits del sistema de gesti ambiental segons lEMAS
Contingut Resum de les activitats, productes i serveis de lorganitzaci La poltica ambiental i una breu descripci del sistema de gesti ambiental de lorganitzaci Descripci de tots els aspectes ambientals directes i indirectes significatius Descripci dels objectius i les fites ambientals en relaci amb els aspectes i impactes ambientals significatius Resum de les dades sobre els aspectes ambientals que permeti fer una comparaci interanual de levoluci del comportament ambiental Altres factors relatius al comportament ambiental (per exemple, comportament respecte a la legislaci ambiental aplicable) Element del sistema gesti que ho desenvolupa - Requisits generals - Documentaci - Requisits generals - Poltica ambiental - Documentaci - Aspectes ambientals

- Objectius, fites i programes - Seguiment i mesura

Control operacional Preparaci i resposta davant demergncies Seguiment i mesura Avaluaci del compliment legal Requisits legals i altres requisits Comunicaci Formaci Control operacional Seguiment i mesura Avaluaci del compliment legal

Nom, nmero dacreditaci del verificador i data de validaci.

Abans diniciar el desenvolupament del contingut cal tenir clar: quin ser lndex de la declaraci, relacionat amb els requeriments de lEMAS, i com ser el format de la presentaci de la declaraci. A continuaci sen mostren alguns exemples:

18

Fig. 1. Exemples de contingut dndex

(Font: Declaraci ambiental Laboratorios Menarini Any 2004)

19

Fig. 2. Exemples de contingut dndex

(Font: Declaraci ambiental Ibercompound Any 2004)

20

Fig. 3. Exemples de contingut dndex

(Font: Declaraci ambiental Cytec Surface Specialties Ibrica Any 2005)

21

Fig. 4. Exemples de format

Format: 148,5 x 210

Format: 100 x 210 desplegable

Format: 148,5 x 210

Format: 210 x 148

Format: 210 x 148

Format: trptic plegat amb adaptador per a memria USB

(Font: Declaracions ambientals El Tinter Anys 2000, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007)

22

Fig. 5. Exemples dintroducci

(Font: Declaraci ambiental Hotel Petit Caadors Any 2003)

23

Fig. 6. Exemples grups dinters

(Font: Declaraci ambiental Hospital General de Vic Any 2005)

24

Fig. 6. Exemples grups dinters (continuaci)

(Font: Declaraci ambiental Hospital General de Vic Any 2005)

Ara s, podem comenar a desenvolupar el contingut de cada apartat de lndex. A continuaci recollim els requisits que requereix lAnnex 3 del Reglament EMAS i com es pot donar resposta a travs de la redacci de la declaraci de la manera segent: es recullen els aspectes a tenir en compte, com a mnim, i les millores o suggeriments a introduir per fer ms sensible la informaci de la declaraci al pblic a qui va adreada.

25

5.1 Descripci de lorganitzaci

Requisit EMAS Annex III. Punt 3.2.a) Descripci clara i inequvoca del registre de lorganitzaci a lEMAS i un resum de les seves activitats, productes i serveis i de la seva relaci amb organitzacions afins, si sescau.

Aquest punt del Reglament, es pot tractar donant resposta a les qestions segents:

q q q q

Quina organitzaci est adherida al sistema EMAS? Indiqueu clarament quina s lorganitzaci o part daquesta que est o estar registrada a lEMAS. Cal tenir en compte: Cal evitar tota confusi respecte a activitats o unitats de negoci o parts de lorganitzaci estretament relacionades tant des del punt de vista geogrfic com de gesti, que no es troben dintre de labast real. Quins centres formen part de lorganitzaci adherida al sistema EMAS? I on se situen? Indiqueu lemplaament dels centres que conformen lorganitzaci. Suggeriments: Mapes Fotografies aries Diagrames amb anotacions Sn una manera directa i efica de proporcionar aquesta informaci, aix com daclarir la relaci amb altres parts de les organitzacions o organitzacions matrius.

26

Fig. 7. Exemples de descripci de centres

PRESENTACI DE LEMPRESA
El grup Elastogran, que pertany al 100 % al Grup BASF, s una de les organitzacions internacionals principals en lmbit dels poliuretans. Amb productes en constant innovaci, Elastogran collabora estretament amb els clients per oferir-los la soluci ptima en cada cas.

Emplaament
Elastogran SA est ubicada en el Polgon Industrial Can Jard del municipi de Rub, a la provncia de Barcelona, on compta amb una superfcie daproximadament 10.000 m2. La planta de producci i els magatzems estan situats al carrer Verdi, 36-38 i ocupen una superfcie de 6.189 m2. Les oficines i els laboratoris de desenvolupament i aplicaci tcnica se situen al carrer Vivaldi, 1-7, amb una superfcie de 3.631 m2..

Les activitats dElastogran se centren i es desenvolupen en les rees segents: Matries primeres Sistemes formulats Elastmers termoplstics Lobjectiu de la filosofia dElastogran s identificar els problemes de les complexes aplicacions dels clients, analitzar-los i trobar solucions individuals i innovadores, s a dir, prctiques i eficients en cost. Elastogran, SA s una companyia del Grup Elastogran, la central de la qual s Elastogran GmbH amb seu a Lemfrde (Alemanya). Elastogran SA disposa en lactualitat duna completa gamma de productes per a la indstria del poliuret que, unida als avanats mitjans de qu disposa, a lestreta collaboraci tecnolgica amb el Grup y a un equip hum dinmic i fortament orientat al client, determinant factor dxit, constitueixen els pilars de la capacitat competitiva de la nostra empresa en el mercat del poliuret de la pennsula Ibrica i del nord dfrica.

(Font: Declaraci ambiental Elastogran Any 2005)

27

Fig. 8. Exemples de descripci de centres

(Font: Declaraci ambiental Ajuntament de Roses Any 2005)

28

Fig. 9. Exemples de descripci de centres

(Font: Declaraci ambiental Vitri Electro-Metalrgica S.A. Any 2005)

29

Fig. 10. Exemples de descripci de centres

(Font: Declaraci ambiental Club de Golf de Peralada Any 2004)

30

Fig. 11. Exemples de descripci de centres

(Font: Declaraci ambiental B:SM Montjuc Any 2006)

31

Fig. 12. Exemples de descripci de centres

(Font: Declaraci ambiental CEPRA Asepeyo Any 2005)

32

Fig. 13. Exemples de descripci de centres

(Font: Declaraci ambiental ENBASA Any 2004)

33

Si formeu part dun grup empresarial cal que informeu sobre aquest, incloent-hi informaci sobre els seus productes i/o serveis, aix com el seu mercat nacional i/o internacional.

q q

Formeu part dun grup dempreses? Quina relaci teniu amb altres organitzacions afins? Si formeu part dun grup empresarial cal que informeu sobre aquest, incloent-hi informaci sobre els seus productes i/o serveis, aix com el seu mercat nacional i/o internacional. Tamb sindicar si lempresa t filials, empreses conjuntes o producci externalitzada. Suggeriments: Es pot aclarir el grau de comproms ambiental del grup dempreses, aix com dels centres que es troben adherits a lEMAS. Es poden incloure dades econmiques bsiques de lorganitzaci. Cal afegir la classificaci del NACE/CNAE.

34

Fig. 14. Exemples daclariment de labast EMAS

(Font: Declaraci ambiental ADASA Sistemas Any 2005)

35

q q

Quines activitats desenvolupa lorganitzaci? I quins productes i/o serveis ofereix al mercat? Definiu el propsit fonamental de lorganitzaci, aix com les activitats o conjunt dactivitats per assolir aquest propsit.

Suggeriments: Si lorganitzaci desenvolupa un ampli ventall de serveis o de productes, pot exposar-los per famlies o grups. Els diagrames de flux, Els esquemes de processos. Podeu facilitar aquesta informaci duna manera directa i efica.

36

Fig. 15. Exemples de descripci dactivitats de lorganitzaci registrada

(Font: Declaraci ambiental Ampans Any 2005)

37

Fig. 16. Exemples de descripci de processos

(Font: Declaraci ambiental Casa Tarradellas Any 2005)

38

Fig. 17. Exemples de descripci de processos

DECLARACI AMBIENTAL 2005 (gener 2005 - setembre 2005)

2005 Edici 1 pgina 6 de 27

(Font: Declaraci ambiental U.T.E. Biogs Garraf Any 2005)

39

(Font: Declaraci ambiental Siemens Any 2005)

Diagrama del procs de la fabricaci de motors de tracci

ESTATOR EMPLEAT

TOLERIA/ SOLDADURA

RANURAT ESTATOR I ROTOR SOLDADURA CARCASSA MECANITZACI CARCASSA SOLDADA

MECANITZACI
RESTE PECES

Fig. 18. Exemples de descripci de processos

40

MECANITZACI CARCASSA FUNDIDA

BOBINATGE

CONSTRUCCI BOBINES

QLLAT BOBINES

BOBINAT ESTATOR

MONTATGE

PROVES

PINTURES I EXPEDICI

ROTORS

EMPLEAT ROTOR SOLDADURA GBIA

EQUILIBRAT ROTOR

CONTROL DE QUALITAT EN CURS DE FABRICACI

Fig. 19. Exemples de descripci de processos

(Font: Declaraci ambiental Siemens Any 2005)

41

Fig. 20. Exemples de descripci de processos

(Font: Declaraci ambiental Apli Paper Any 2001)

42

q q q q

Quanta gent treballa als centres i com sorganitzen? La resposta a aquestes preguntes s lexposici de lorganigrama de lempresa acompanyat de la indicaci del nombre de treballadors.

Millora: Shi poden incloure els recursos que es destinen al sistema de gesti ambiental respecte del total. Descripci de les funcions i/o responsabilitats principals del sistema de gesti ambiental. Quines i com sn les nostres installacions? No s un requisit a incloure dintre de les declaracions, per aporta informaci de la magnitud de la installaci i les inversions efectuades. Millores: Informaci sobre la superfcie de les installacions, indicaci de les installacions principals i de les auxiliars. Entre les installacions auxiliars es poden destacar: Installacions per a labastament daigua i energia Installacions per al tractament dels corrents residuals Installacions per al control i vigilncia dels focus emissors. I per a activitats de primera transformaci, identificaci de les dabastament de matries primeres. Aquesta informaci es pot acompanyar amb croquis i/o diagrames de situaci o funcionament de les installacions.

43

Fig. 21. Exemples de descripci dinstallacions

(Font: Declaraci ambiental Casa Tarradellas Any 2005)

44

5.2 La poltica ambiental i una breu descripci del sistema de gesti ambiental
Requisit EMAS Annex III. Punt 3.2.b) La poltica ambiental i breu descripci del sistema de gesti ambiental de lorganitzaci

q q

Quina s la poltica ambiental de lorganitzaci? Es presentaran els objectius generals i principis dacci de lorganitzaci respecte del medi ambient, exposant la poltica ambiental actual de lempresa. Aquesta poltica ha dincloure els compromisos envers la millora contnua del comportament ambiental de lorganitzaci, la prevenci de la contaminaci i el compliment dels requisits aplicables (reglamentaris i voluntaris). Millores: Tamb es pot incloure una carta de presentaci signada pel mxim representant de la direcci executiva de lorganitzaci, com a introducci de la poltica i del sistema de gesti ambiental.

45

Fig. 22. Exemples de poltica

(Font: Declaraci ambiental Casa Tarradellas Any 2005)

46

Fig. 23. Exemples de poltica

(Font: Declaraci ambiental Cytec Surface Specialties Ibrica Any 2005)

47

Cal presentar lorganigrama general que exposi les funcions q ambientals de lempresa.

q q

Qui est implicat en la gesti ambiental de lorganitzaci? I com shan definit les responsabilitats? Cal presentar lorganigrama general que exposi les funcions ambientals de lempresa. Millores: Cal indicar les principals responsabilitats dels implicats relacionats amb la gesti ambiental.

48

Fig. 24. Exemples dorganitzaci

(Font: Declaraci ambiental Hotel Majestic Any 2005)

49

Fig. 25. Exemples dorganitzaci

(Font: Declaraci ambiental Ajuntament de Roses Any 2005)

q q

Com sestructura el sistema de gesti ambiental de la nostra organitzaci? Cal indicar com sestructura el sistema de gesti ambiental. Es pot exposar grficament mitjanant un diagrama explicatiu. s important recollir en aquest punt tots els canvis significatius que shagin produt, des de la darrera declaraci ambiental validada, en la poltica, el sistema de gesti ambiental, les installacions o els requisits mediambientals adoptats per lorganitzaci. Millores: Shi pot incloure una relaci de la documentaci principal del sistema de gesti ambiental.

50

Fig. 26. Exemples de lestructura del sistema de gesti ambiental

(Font: Declaraci ambiental Hotel Alimara Any 2004-2005)

51

Fig. 27. Exemples de lestructura del sistema de gesti ambiental

(Font: Declaraci ambiental Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona Any 2005)

52

Fig. 28. Exemples de lestructura del sistema de gesti ambiental

(Font: Declaraci ambiental Distribuidora de Mercancas Cuatro, S.A. Any 2003 / 2004)

53

5.3 Descripci de tots els aspectes ambientals directes i indirectes significatius

Requisit EMAS Annex III. Punt 3.2.c) Descripci de tots els aspectes ambientals directes i indirectes significatius que tinguin com a conseqncia impactes ambientals significatius de lorganitzaci i una explicaci de la naturalesa dels esmentats impactes en relaci amb els esmentats aspectes

q q

Quins sn els aspectes ambientals significatius de la nostra organitzaci? Cal indicar els aspectes significatius del perode que comprn la declaraci ambiental. Shi hauran dincloure, com a mnim, els aspectes significatius de tots els supsits ambientals: aspectes directes i indirectes en condicions habituals de treball, en condicions no habituals i en condicions dincident/accident i emergncia. Cal tenir en compte: El Reglament EMAS recull la necessitat de descriure nicament els aspectes ambientals significatius. En determinades organitzacions, seria convenient recollir tots els aspectes ambientals que, tot i no ser significatius, ajudin a entendre com funciona lorganitzaci.

54

Fig. 29. Exemples didentificaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental LEITAT Any 2005)

55

Fig. 30. Exemples didentificaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental Fundaci Futur Any 2006)

56

Fig. 31. Exemples didentificaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental Laboratorios Menarini Any 2004)

57

Fig. 32. Exemples didentificaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental ENBASA Any 2004)

58

Fig. 33. Exemples didentificaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental Cunext Copper Industries, S.L. Any 2004)

59

q q q

Com avaluem els aspectes ambientals de la nostra organitzaci? Cal indicar els criteris que utilitzem per avaluar els diferents aspectes ambientals de lorganitzaci, en totes les situacions possibles.

Cal tenir en compte: Segons el Reglament mateix, no cal incloure com sapliquen cadascun dels criteris als vectors ambientals, per seria altament recomanable fer-ho, perqu les parts interessades poguessin avaluar el mtode que fa servir lorganitzaci. Millores: Relacionar en una taula resum els criteris a aplicar indicant a quins aspectes sapliquen directes i/o indirectes, en condicions normals, anormals o demergncia. Cal incloure un exemple senzill de la seva aplicaci pas a pas per facilitar la seva comprensi.

60

Fig. 34. Exemples davaluaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona Any 2005)

61

Fig. 35. Exemples davaluaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental CEPRA Asepeyo Any 2005)

Fig. 36. Exemples davaluaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental Cmping Mas Nou Any 2004)

62

Fig. 37. Exemples davaluaci dels aspectes ambientals

(Font: Declaraci ambiental ambiental ADASA Sistemas Any 2005)

63

q q q

Quins sn els impactes ambientals derivats dels aspectes significatius? Cal descriure com cadascun dels aspectes ambientals de lorganitzaci afecten el medi ambient, partint de lactivitat o el procs indicant laspecte ambiental associat i acabar descrivint limpacte i les conseqncies ambientals.

Cal tenir en compte: Activitat /Procs Aspecte Significatiu Impacte ambiental

Una taula on figurin aquests elements s suficient per donar una explicaci. Millores: Tamb es poden explicar daltres formes, per exemple completant els diagrames de procs que indiquen insums/entrades i productes/sortides amb lexplicaci de limpacte ambiental o les conseqncies per al medi ambient.

64

Fig. 38. Exemples dimpactes ambientals associats als aspectes identificats

(Font: Declaraci ambiental LEITAT Any 2005)

65

Fig. 39. Exemples dimpactes ambientals associats als aspectes identificats

(Font: Declaraci ambiental CEPRA Asepeyo Any 2005)

66

Fig. 40. Exemples dimpactes ambientals associats als aspectes identificats

(Font: Declaraci ambiental Cmping El Solsons Any 2005)

67

Fig. 41. Exemples dimpactes ambientals associats als aspectes identificats

(Font: Declaraci ambiental ADASA Sistemas Any 2005)

68

5.4 Descripci dels objectius i les fites ambientals en relaci amb els aspectes i impactes ambientals significatius
Requisit EMAS Annex III. Punt 3.2.d) Descripci dels objectius i les fites ambientals en relaci amb els aspectes i impactes ambientals significatius.

q q q

Quins objectius i fites plantegem? Presentaci dels objectius i les fites de millora ambiental que es van definir i aprovar per al perode de la declaraci, que demostraran la millora contnua del comportament ambiental. Cal tenir en compte: Els objectius i les fites no shan dassolir forosament en el perode de la declaraci a publicar, encara que aquesta circumstncia shaur de reflectir. Els mitjans o les accions per assolir objectius i fites no es podran definir com a objectius ambientals prpiament. Si lorganitzaci registrada a lEMAS est formada per ms dun centre de treball, cada centre haur de demostrar la millora contnua del seu comportament ambiental. Millores: s convenient recollir com assolirem objectius i fites: incloent-hi el programa o els programes ambientals de lorganitzaci per millorar el seu comportament i rendiment ambiental.

69

Per a cada objectiu/fita, cal plantejar el programa a assolir que contingui la informaci segent: Descripci del que es pretn Accions necessries Terminis Recursos i mitjans Indicador associat Seguiment o resultat obtingut En el cas dobjectius planificats per a perodes superiors a 1 any, cal fer referncia a fites assolides en terminis anteriors.

Els mitjans o les accions per assolir objectius i fites no es podran definir com a objectius ambientals prpiament.

70

Fig. 42. Exemples de programes

(Font: Declaraci ambiental Fundaci Trinijove Any 2004)

71

Fig. 43. Exemples de programes

(Font: Declaraci ambiental Cunext Copper Industries, S.L. Any 2004)

72

Fig. 44. Exemples de programes

(Font: Declaraci ambiental Elastogran Any 2005)

73

Com estan relacionats amb els aspectes i impactes ambientals significatius? Cal indicar quins dels aspectes i impactes ambientals significatius han derivat en objectius i/o fites concretes, i sobre els que centrarem la millora contnua del comportament ambiental. Cal tenir en compte: En el cas que no sigui escaient la definici dun objectiu/fita per al perode que recull la declaraci (per motius dinversi elevats, altres recursos limitats, impossibilitat dabordar tots els aspectes significatius en el perode,...) es justificar la decisi presa. Justificar, perqu ens centrem en uns aspectes ambientals significatius i no en daltres a lhora de definir els objectius de millora s important. No sempre podrem actuar sobre tots els aspectes ambientals significatius identificats, caldr prioritzar en funci de les possibilitats tcniques i financeres, exigncies de grup o futurs requeriments legals. Incloure una explicaci del perqu daquesta proposta i no una altra s important.

q q

74

Fig. 45. Exemples dobjectius relacionats amb aspectes significatius

(Font: Declaraci ambiental Hospital Sant Joan de Du Any 2005)

75

5.5 Resum de les dades sobre els aspectes ambientals que permeti fer una comparaci interanual de levoluci del comportament ambiental
Requisit EMAS Annex III. Punt 3.2.e) Resum de la informaci disponible sobre el comportament de lorganitzaci respecte dels seus objectius i fites ambientals en relaci amb els seus impactes ambientals significatius. El resum pot incloure xifres sobre lemissi de contaminants, generaci de residus, consum de matries primeres, aix com daltres aspectes indicats a lAnnex VI del Reglament EMAS. Les dades han de permetre efectuar una comparaci any per any per avaluar levoluci del comportament ambiental de lorganitzaci

Com ha evolucionat el comportament ambiental de lorganitzaci en el darrer perode? Partint dels resultats disponibles derivats de la gesti ambiental, sha dindicar: La consecuci dels objectius de lorganitzaci per al perode analitzat. En el cas que no shagin assolit, cal explicar quins poden haver estat els motius. El comportament ambiental de lorganitzaci (dades i resultats mesurables) respecte als aspectes ambientals significatius, com a mnim. Amb lobjectiu de facilitar la transmissi daquesta informaci s recomanable ls dindicadors (segons el punt 3.3 de lAnnex III del Reglament EMAS), aix com la representaci de les dades mitjanant grfics o resumint-la en taules. La presentaci ha de recollir com els resultats han evolucionat en el temps, de manera que les parts interessades puguin comparar-los respecte a perodes anteriors.

76

q q

Cal tenir en compte: Quant als objectius i les fites, s convenient remarcar tant la no consecuci dobjectius/fites com la seva consecuci per excs. s una informaci que les parts interessades poden valorar molt positivament. Per informar sobre el comportament ambiental de lorganitzaci, a lannex 2 es recullen possibles indicadors a utilitzar. Aquests poden estar expressats en unitats de mesura absolutes, tot i que en unitats relatives a lactivitat ens permet valorar ms objectivament la millora contnua. Millores: Igual que en el cas dels aspectes ambientals significatius, s interessant recollir daltra informaci sobre aspectes ambientals que no siguin significatius, sobretot per poder entendre levoluci del comportament ambiental de lorganitzaci. La combinaci dindicadors expressats en valors absoluts i relatius i la comparaci amb els requeriments ambientals i dades de perodes anteriors en la informaci exposada a la declaraci ambiental, dna una visi completa, creble i acurada del comportament ambiental de lorganitzaci, sempre que les dades sexpressin en les unitats apropiades.

77

Fig. 46. Exemples dindicadors ambientals

(Font: Declaraci ambiental AIICA Any 2003)

Fig. 47. Exemples dindicadors ambientals

Consum estimat per procs
Coonsum energtic

Depuradora Envasadores Administraci Muntatge dequips

Reactors Iluminaci de les naus Crrega de bateries Laboratoris

(Font: Declaraci ambiental Ibercompound Any 2004)

78

Fig. 48. Exemples dindicadors ambientals

Usos de laigua

Neteja menjador

Irrigaci

Domstic i sanitari

(Font: Declaraci ambiental Siemens Any 2003)

Fig. 49. Exemples dindicadors ambientals

E M I S S I O N S A L AT M O S F E R A A M B P O T E N C I A L DE CONTRIBUCI AL CANVI CLIMTIC

Unitat: Tm CO2/100 Unitats fabricades.

8,00 7,80 7,60 7,40 7,20 7,00 6,80 6,60 6,40 7,21 7,04 7,65

2001

2002

2003

La millora ambiental es posa de manifest quan es calcula lindicador utilizant les meitats fabricades com a unitat relacionada, de manera que sevidencia una major eficincia energtica de lempresa.
(Font: Declaraci ambiental Laboratorios Menarini Any 2004)

79

Fig. 51. Exemples dindicadors ambientals

(Font: Declaraci ambiental Elastogran Any 2005)

80

Fig. 51. Exemples dindicadors ambientals

Representaci grfica any 2004, la ratela vermella ndica el lmit legal:

81

(Font: Declaraci ambiental Magna Donnelly Espaa Any 2005)

Representaci grfica any 2004, dels resultats de les calderes

Fig. 52. Exemples dindicadors ambientals

(Font: Declaraci ambiental Hospital Sant Joan de Du Any 2005)

Fig. 52. Exemples dindicadors ambientals

(Font: Declaraci ambiental Siemens Any 2004)

82

Fig. 53. Exemples dindicadors ambientals

(Font: Declaraci ambiental Kao Corporation Any 2005)

83

q q

Quina explicaci t aquesta evoluci? Reproduts el grau de compliment dels objectius i el comportament respecte als requisits legals, caldr afegir-hi: a) Conclusions sobre les tendncies al llarg del temps. b) Explicacions del perqu no shan assolit els valors de referncia marcats, si sescau. c) Explicacions de les variacions estacionals, puntuals (pics o valls) i/o punts dinflexi expressats en els grfics, aix com les variacions de la metodologia de clcul (indicadors, si sescau). En aquest cas, cal procurar que es puguin realitzar comparacions amb els anys anteriors. Si no s factible, cal indicar perqu les dades no sn comparables per exemple, perqu no es disposa de prou informaci, o b perqu sha variat el mtode de tractament de dades. Millores: El compliment dels valors esperats o de referncia dels objectius, indicadors o resultats mesurables dels aspectes ambientals es poden indicar mitjanant un sistema de semfors, on cada color ens diu lestat de la dada: verd es dna compliment o est controlat, groc sest treballant per donar compliment a la propera entrada en vigor o incompliments puntuals, i vermell sn dades no controlades.

84

Fig. 55. Exemples de lexplicaci de levoluci del comportament ambiental

(Font: Declaraci ambiental Hospital General de Vic Any 2005)

85

Fig. 55. Exemples de lexplicaci de levoluci del comportament ambiental (continuaci)

(Font: Declaraci ambiental Hospital General de Vic Any 2005)

86

5.6 Ms informaci relativa al comportament ambiental delorganitzaci

Requisit EMAS Annex III. Punt 3.2.f) Altres factors relatius al comportament ambiental, com per exemple, el comportament respecte a les disposicions jurdiques en relaci amb els seus impactes ambientals

Quina informaci ambiental rellevant podem destacar de la nostra organitzaci? En qu poden estar interessades les parts? Hem de valorar quins dels esdeveniments del perode que recull la declaraci ambiental sn importants des dun punt de vista ambiental i de les parts interessades, i que no shan comentat en altres punts de la declaraci. Tamb cal tenir en compte informaci i accions pendents de declaracions ambientals passades, aix com notcies i comunicacions de la comunitat local en les quals ha participat o ha estat part afectada la nostra organitzaci.

q q

Millores: Es pot incloure informaci sobre: La situaci i el comportament dels aspectes ambientals sobre els requeriments regulats i dadhesi voluntria. La situaci respecte daltres requeriments regulats no associats a aspectes ambientals de manera directa (autoritzacions i llicncies). La legislaci de propera entrada en vigor i la situaci respecte a aquesta.

87

 Les accions de difusi/ comunicaci rellevants realitzades en el perode: jornades de portes obertes, dia del medi ambient, sessions informatives a la comunitat i als treballadors, participaci en debats, elaboraci de dptics i o guies informatives, visites a les installacions destacades... Els recursos destinats a la gesti ambiental de lorganitzaci: bones prctiques ambientals, formaci especfica per al personal... Les futures accions de millora previstes.

Hem de valorar quins dels esdeveniments del perode que recull la declaraci ambiental sn importants des dun punt de vista ambiental.

88

Fig. 56. Exemples dinformaci sobre compliment legal

(Font: Declaraci ambiental Magna Donnelly Espaa Any 2005)

89

q q

Quina normativa ambiental regula lactivitat de lorganitzaci i els impactes ambientals associats? Com donem compliment a la legislaci ambiental aplicable? Millores: Es pot aportar informaci sobre la legislaci aplicable als seus aspectes ambientals que evidencia el compliment dels requisits. Aquesta informaci es pot resumir amb una taula que contingui els camps segents: aspecte ambiental, requisit legal i compliment. En aquest ltim punt saportar la informaci que justifica el seu compliment com la disposici dautoritzacions, permisos, revisions o altres registres del sistema, etc.

90

Fig. 57. Exemples daltra informaci ambiental rellevant

(Font: Declaraci ambiental B:SM Montjuc Any 2006)

91

Fig. 58. Exemples daltra informaci ambiental rellevant

(Font: Declaraci ambiental Kao Corporation Any 2005)

92

5.7 Nom, nmero dacreditaci del verificador i data de validaci

Requisit EMAS Annex III. Punt 3.2.g) Nom i nombre dacreditaci del verificador ambiental i data de validaci

q q

Qui ha verificat la declaraci? Quan? Cal indicar el nom del verificador ambiental que ha verificat la declaraci ambiental, el nmero de lacreditaci, la data de validaci i la data de presentaci de la propera declaraci. La informaci de la declaraci sha dactualitzar cada any. Millores: Shi poden afegir: La persona de contacte per a qualsevol aspecte de la declaraci, com tamb el telfon i ladrea electrnica. Els mecanismes per donar publicitat a la declaraci i on obtenir-la. La referncia al procediment intern o el document guia utilitzat per redactar la declaraci ambiental.

93

6
q

Verificaci i s del logotip EMAS

6.1 Verificaci
Qu s? Una vegada lorganitzaci ha implantat el sistema de gesti ambiental i ha redactat la declaraci ambiental i vol obtenir la inscripci en el Registre EMAS de lorganisme competent, aquests (el sistema i la declaraci ambiental) han de ser reconeguts per un verificador mediambiental (entitat acreditada) per tal que comprovi que sn conformes als requeriments del Reglament EMAS. s el que sanomena verificaci ambiental. Qui ho pot fer? La verificaci la poden fer les entitats que hagin estat acreditades, segons els procediments establerts al Reglament EMAS: sn els verificadors ambientals. A lEstat espanyol, lorganisme dacreditaci de verificadors s lENAC (Entidad Nacional de Acreditacin). Qualsevol organisme verificador acreditat a qualsevol estat membre de la UE pot actuar a la resta destats membres amb la condici de comunicar prviament la seva actuaci a lentitat acreditadora de lEstat (en el nostre cas lENAC). Els noms dels verificadors acreditats i que actuen a Catalunya es poden consultar a la pgina web segent: www.mediambient.gencat.net/ s potestat de lorganitzaci contractar el verificador ambiental acreditat que desitgi.

94

q q

Cada quan? s requisit indispensable la verificaci del sistema de gesti implantat i la validaci de la declaraci ambiental prviament a la sollicitud dinscripci en el Registre EMAS de lorganitzaci. Una vegada inscrita al Registre per primera vegada el verificador sencarregar de: Com a mxim, verificar el sistema de gesti ambiental complet en un perode no superior als 36 mesos. Les recomanacions de la Decisi al respecte recullen la necessitat que lorganitzaci i el verificador es posin dacord en els punts a verificar peridicament. En aquest sentit, recomana estructurar la verificaci de manera que cada any es verifiqui un ter de les activitats, per garantir la vigilncia continuada del Sistema de Gesti i del rendiment ambiental de lorganitzaci. Cal validar lactualitzaci anual de la declaraci ambiental amb els canvis que shagin produt. En el cas de petites organitzacions o empreses, cal tenir en compte els comentaris recollits a lapartat 5.3 daquesta Guia. Com s el procs? La verificaci comporta: La realitzaci duna auditoria (visita a les installacions i reunions amb el personal) per comprovar el compliment dels requisits del Reglament EMAS, segons els punts segents: - Que el sistema de gesti ambiental implantat s operatiu - Sha auditat internament tot labast del sistema de gesti. La metodologia dauditories internes s fiable. - La metodologia aplicada per lorganitzaci assegura el control i garanteix el compliment de la legislaci ambiental. Per obtenir la inscripci al Registre EMAS les organitzacions han de poder demostrar el compliment de tota la legislaci ambiental que els apliqui. Cal realitzar la validaci que les dades i la informaci recollida a la declaraci sn exactes i provenen de fonts fiables. Un cop passada lauditoria de verificaci ambiental, lorganitzaci haur delaborar la declaraci ambiental definitiva, incloent els comentaris resultants de lauditoria, si sescau.

95

6.2 Inscripci en el Registre q q q

On? Una vegada verificat el sistema de gesti ambiental i validada la declaraci ambiental definitiva, lorganitzaci est preparada per inscriures al Registre EMAS de lorganisme competent corresponent a la comunitat autnoma on es trobi el centre a registrar. A Catalunya, lorganisme competent s la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Cal tenir en compte: Cal destacar que com a part del procs del registre i del seu manteniment hi ha lobligaci per part de lorganisme competent de comprovar i estar informat del compliment per part de lorganitzaci de la legislaci ambiental aplicable, mitjanant les consultes a les autoritats afectades. Com? El procs es troba recollit en el grfic segent:

96

Organitzaci Implantaci del sistema gesti ambiental Presentaci de la sollicitud i de la Declaraci ambiental validada

Verificador Acreditat per una entitat oficialment reconeguda

Organisme competent

Comprovaci de la documentaci

Comprovaci de lacreditaci del verificador

Autoritat ambiental Ajuntament Ponncia Tcnica de Qualitat Ambiental Agencia Catalana de lAigua Agncia de Residus de Catalunya Direcci General de Qualitat Ambiental

Resoluci del director general de Qualitat Ambiental Comunicaci del nmero de registre E-CAT-XXXXXX

UNI EUROPEA

PARTS INTERESSADES

MINISTERI de MEDI AMBIENT

La documentaci de la sollicitud a presentar es pot trobar a: www.mediambient.gencat.net/

Cada quan? La inscripci en el Registre sha de renovar cada tres anys a partir de la primera inscripci, encara que anualment sha de trametre la declaraci ambiental validada a lorganisme competent.

97

6.3 Publicaci de la declaraci

Tal i com recull el Reglament EMAS, la declaraci ambiental i la informaci actualitzada han destar disponibles per a les parts interessades i el pblic en general.

Com es poden fer accessibles? Aix implica que shan de definir i posar en marxa els mecanismes necessaris per fer-la accessible. Entre daltres, aquests mecanismes poden ser: Resposta a la sollicitud de les parts interessades, mitjanant lliurament en paper o format electrnic. Publicaci duna edici en paper. Publicaci en format electrnic a la web de lorganitzaci. Difusi daquesta publicaci en jornades de portes obertes, sessions venals o a la comunitat local. Biblioteques. Altres eines de comunicaci es troben detallades a la norma UNEISO 14063:2006 Gesti ambiental Comunicaci ambiental Directrius i exemples. A lhora de triar el mecanisme de difusi sha de tenir en compte que la declaraci validada sactualitza peridicament, aix que, sempre que se solliciti, sen lliurar la darrera versi en vigor. La difusi de la declaraci ambiental pot ser parcial: es pot fer un extracte de la informaci de la declaraci sobretot quan ens volem adrear a un pblic especfic. En aquest cas ens haurem dassegurar que la informaci publicada tamb est validada i que es fa referncia a la darrera declaraci de la qual sha extret. No hi haur cap tipus de restriccions en laccs a la declaraci ambiental validada per part de qualsevol part interessada i aquest sempre ser gratut. Aix shaur de demostrar al verificador ambiental en les posteriors verificacions peridiques.

98

q q

Cada quan sha dactualitzar la informaci de la declaraci? LEMAS recull la necessitat dactualitzar anualment la informaci del comportament ambiental de lorganitzaci de la declaraci, i, tamb, fer verificar i validar els canvis que shagin produt per un verificador ambiental. La manera ms prctica, i potser ms rendible, de fer-ho s vincular la verificaci del sistema de gesti i la validaci de la declaraci ambiental. Cal tenir en compte: El Reglament tamb recull la possibilitat de modificar aquesta freqncia dactualitzaci i validaci de la informaci de la declaraci per les petites organitzacions o empreses1, sempre que hi hagi acord amb el verificador ambiental. Aquestes poden estar exemptes de validaci anual sempre que: No presentin riscos importants per al medi ambient No hagin introdut canvis operatius al seu sistema de gesti ambiental No estiguin subjectes a requisits legals significatius relatius a les seves activitats No provoquin problemes locals significatius Si hi ha la possibilitat que es produeixin aquestes situacions, el verificador haur dexigir actualitzacions anuals validades de la informaci de la declaraci. Tot i aix, com a mxim, en aquests casos la declaraci ambiental ser actualitzada i validada en el termini de 36 mesos.

1. Una petita empresa s lorganitzaci que compleix el segent: - tingui menys de 50 persones, - disposi dun volum de negoci anual no superior als 7 M o b un balan general anual no superior als 5 M, - el capital o els drets de vot de la qual no estiguin en mans duna empresa, o conjuntament en mans de vries empreses. Exemples de petites organitzacions o empreses: petit comer, guarderies, petites fleques,...

99

6.4 s del logotip EMAS q q q

Qu s? El logotip del sistema EMAS sutilitza per demostrar a terceres parts que lorganitzaci que el lidera: t un sistema de gesti ambiental implantat, segons els requeriments del Reglament EMAS, que hi ha un comproms davaluaci del seu rendiment ambiental i de millora contnua del seu comportament ambiental, que la informaci peridica sobre el comportament ambiental de la declaraci ambiental s fiable i vertadera, que es mant un dileg obert amb el pblic i altres parts interessades, que els treballadors participen activament en el sistema de gesti ambiental implantat (incloent la seva formaci) i que es compleix amb tota la legislaci ambiental que apliqui. Cal tenir en compte: No sha de confondre aquest logotip amb els daltres sistemes detiquetatge ecolgic de productes i serveis. Com s i quan es pot utilitzar? Hi ha 2 versions de logotip, en funci de la informaci que es vol publicitar:

100

Gesti ambiental verificada

Lorganitzaci posseeix un sistema de gesti ambiental dacord amb els requeriments de lEMAS.

Sutilitzar:
En informaci publicitant la participaci de lempresa a lEMAS. En capaleres dorganitzacions registrades. Sempre que es garanteixi que no hi ha confusi amb les etiquetes mediambientals de productes i serveis.

Informaci validada
La informaci especfica a la qual satribueix el logotip ha estat validada dacord amb lEMAS.

Sutilitzar:
En declaracions ambientals validades. En informaci procedent duna declaraci ambiental validada. Sempre que es garanteixi que no hi ha confusi amb les etiquetes mediambientals de productes i serveis.

INFORMACI VALIDADA

Sempre shaur dutilitzar vinculat al nom de lorganitzaci i amb el nmero del Registre corresponent. NO es pot utilitzar el logotip: En productes o embalatges de productes, excepte en els casos previstos a la Decisi de la Comissi 2006/193/CE, d1 de mar, sobre la utilitzaci del logotip EMAS en els casos excepcionals dels envasos de transport i envasos terciaris. En anuncis amb declaracions comparatives amb altres productes, activitats o serveis. En informes ambientals duna organitzaci que no tenen tots els centres i les activitats registrades.

Cal tenir en compte: Cal recordar que les organitzacions poden utilitzar aquests distintius sempre que tinguin al dia la seva inscripci en el Registre EMAS. Els colors i les mides dels logotips estan regulats. Es pot trobar informaci al respecte a: www.gencat.net/mediamb

101

Annexos

Annex 1. Bibliografia
UNI EUROPEA Reglament (CE) Nm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de mar de 2001, pel qual es permet que les organitzacions sadhereixin amb carcter voluntari a un sistema comunitari de gesti i auditoria mediambientals (EMAS). Decisi 2001/681/CE de la Comissi, de 7 de setembre de 2001, que determina unes directrius per a laplicaci del Reglament (CE) Nm. 761/20001 del Parlament Europeu i del Consell pel qual es permet que les organitzacions sadhereixin amb carcter voluntari a un sistema comunitari de gesti i auditoria mediambientals (EMAS). Recomanaci de la Comissi, de 7 de setembre de 2001, que determina unes directrius per a laplicaci del Reglament (CE) Nm. 761/20001 del Parlament Europeu i del Consell pel qual es permet que les organitzacions sadhereixin amb carcter voluntari a un sistema comunitari de gesti i auditoria mediambientals (EMAS). Recomanaci 96/280/CE de la Comissi, de 3 dabril de 1996, sobre la definici de petites i mitjanes empreses. Recomanaci de la Comissi, de 10 de juliol de 2003, sobre les orientacions per a laplicaci del Reglament (CE) Nm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell pel qual es permet que les organitzacions sadhereixin amb carcter voluntari a un sistema comunitari de gesti i auditoria mediambientals (EMAS) pel que fa a la selecci i ls dindicadors del comportament mediambiental. Reglament (CE) Nm. 196/2006 de la Comissi, de 3 de febrer, pel qual es modifica lannex I del Reglament (CE) Nm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell per tenir en compte la norma europea EN ISO 14001:2004 i es deroga la Decisi 97/265/CE.

102

 Decisi de la Comissi 2006/193/CE, d1 de mar, sobre la utilitzaci del logotip EMAS en els casos excepcionals dels envasos de transport i envasos terciaris. Directrius relatives a les declaracions mediambientals de lEMAS. Directrius sobre la idonetat de les entitats que es registren a lEMAS. Directrius sobre la periodicitat de la verificaci, la validaci i lauditoria. Directrius per a la utilitzaci del logotip EMAS. Directrius relatives a la implicaci dels treballadors en el context de lEMAS. Directrius relatives a la determinaci dels aspectes mediambientals i a lavaluaci de la seva significana. Directrius per als verificadors en relaci amb la verificaci de petites i mitjanes empreses (PYME), especialment de les petites i molt petites. ALTRES Estratgies de comunicaci ambiental a lempresa. Document de referncia (novembre 2001). Fundacin Entorno. El Reglamento EMAS. Gua Prctica. Manual de Aplicacin. Consejera de Medio Ambiente y Ordenacin del Territorio de la Comunidad de Madrid. Diciembre 2003. Norma UNE-EN ISO 14001:2004. Sistemes de gesti ambiental. Requisits amb orientaci per al seu s. Norma UNE-EN ISO 14004:2004. Sistemes de gesti ambiental. Directrius generals sobre principis, sistemes i tcniques de suport. Gua para la elaboracin de la declaracin ambiental segn el Reglamento (CE) N 761/2001 (EMAS). Ministerio de Medio Ambiente (2006). UNE-ISO 14063:2006. Gesti ambiental. Comunicaci ambiental. Directrius i exemples. Guia per a lelaboraci de memries de sostenibilitat. Octubre 2006 Global Reporting Initiative. Internet: www.globalreporting.org.

103

Annex 2. Indicadors ambientals

Per escollir els indicadors adequats, cal tenir en compte la Recomanaci de la Comissi de 10 de juliol de 2003 sobre les orientacions per a laplicaci del Reglament (CE) nm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a la selecci i ls dindicadors del comportament ambiental. Els principis bsics dels sistemes dindicadors sn: Comparabilitat: els indicadors han de facilitar la comparaci i expressar levoluci del comportament ambiental. Equilibri entre els aspectes problemtics i prometedors. Continutat: els indicadors han de basar-se en els mateixos criteris i referir-se a perodes de temps o unitats comparables. Actualitat: cal que siguin peridicament actualitzats. Claredat: cal que siguin clars i comprensibles.

1. Elecci dels indicadors a) Categories dindicadors del comportament ambiental Habitualment sutilitzen tres categories dindicadors mediambientals: - Indicadors del comportament operacional (ICO): utilitzats per mesurar els aspectes associats a limpacte ambiental de les operacions. Se centren en les emissions, consums de recursos, s de lenergia, etc. Aquests sn els indicadors que es fan servir en organitzacions amb menor impacte ambiental. - Indicadors del comportament de la gesti (ICG): es refereixen als esforos de la gesti ambiental realitzada per lorganitzaci. Poden cobrir, per exemple, els objectius i les fites, la formaci, la freqncia dauditories, les comunicacions, etc. Aquests indicadors no proporcionen informaci sobre el comportament ambiental de lorganitzaci.

104

- Indicadors destat mediambiental (IEM): Informen sobre la qualitat del medi ambient de lentorn de lorganitzaci o lestat del medi ambient local, regional o mundial. Exemples en poden ser la qualitat de laigua dun riu o embassament proper, la qualitat de laire a la regi, les concentracions de contaminants al sl, etc. b) Quins han de fer servir les organitzacions? Cada organitzaci ha de valorar: quines dades t (valors) representatives de cada aspecte ambiental, quines daquestes dades vol utilitzar per gestionar i informar del seu comportament ambiental, a qu ha de relativitzar cada dada que estigui en consonncia amb la seva activitat, i com pot la millora contnua del seu comportament ambiental incidir en la lectura de lindicador. Si un indicador no s sensible a la millora contnua no s un bon indicador per a lorganitzaci. c) Exemples dels diferents indicadors

105

Indicadors de comportament operacional (ICO) Aspecte ambiental

Consum daigua Aigua de xarxa, aigua subterrnia (pous), aigua superficial, etc.

Sector industrial Indicador

m3/t de producte final m3/t de producci m3/any m3/treballador/any kWh/any o MWh/any kWh/t de producte final kWh/t de producci kWh l o t de combustible a lany/ nombre total de vehicles m3/any

Sector serveis Indicador

m3/treballador/any

Consum denergia Electricitat, energies renovables, gas natural, gasoil, benzina, fuel, etc.

kWh/any kWh/any/superfcie ocupada kWh/any/nombre de treballadors kWh l o t de combustible a lany/nombre total de vehicles m3/any kg o t/any t/superfcie ocupada/any t/nombre de treballadors/any t de consum de substncies perilloses/any % de productes amb Etiqueta ecolgica/any respecte del total l/any

Consum de matries primeres rids, fusta, paper, productes qumics, fitosanitaris, productes elaborats, etc.

m3/t de producte final m3/any t/any t/t de producte/any t de consum de substncies perilloses/any % productes amb Etiqueta ecolgica/any respecte del total l/any l/t produda

Generaci de residus Especials, no especials, inerts, sanitaris, assimilables a domiciliaris, comercials, etc.

% de residus valoritzables respecte al total/any kg de residu/t fabricada t de residu/t de matria primera implicada en la seva generaci kg/any kg de residu generat/ unitats produdes % residus especials/respecte al total

% de residus valoritzables respecte al total/any kg de residu/Nombre de treballadors kg de residu/Nombre de serveis kg/any % de residus especials/respecte al total

106

Indicadors de comportament operacional (ICO) Aspecte ambiental

Emissions a latmosfera Gasos amb efecte dhivernacle, gasos de combusti, partcules, PM10, COV, metalls pesants i els seus compostos, substncies organoclorades (dioxines, furans, DCE, DCM, etc.), compostos clorats inorgnics, compostos fluorats inorgnics, etc. Abocaments Aiges residuals aiges sanitries (COT, NT i PT), purgues, aiges de refrigeraci, de procs (COT, NT , PT , metalls i els seus compostos, substncies organoclorades, BTEX, clorurs, cianurs, fluorurs,..) Soroll Alteraci de la biodiversitat vegetal i de la fauna

Sector industrial Indicador

Nombre de focus emissors tCO eq/any
2

Sector serveis Indicador

Nombre de focus emissors tCO2eq/any kg/any mg/Nm3/any kg o t/any/nombre de vehicles

kg/any kg/t de producte produt/any mg/Nm3/any mg/Nm3/tm de producte produt kg o t/any/nombre de vehicles m3/t de producte m3/any kg crrega contaminant abocada/any kg crrega contaminant abocada/t de producte

m3/persones en plantilla m3/any kg crrega contaminant abocada/any kg crrega contaminant abocada/persones en plantilla

dB(A) Nombre despcies afectades/nombre despcies totals Nombre despcies protegides/nombre despcies totals Nombre despcies endmiques/nombre despcies totals Nombre despcies allctones/nombre despcies totals

dB(A) Nombre despcies afectades/nombre despcies totals Nombre despcies protegides/nombre despcies totals Nombre despcies endmiques/nombre despcies totals Nombre despcies allctones/nombre despcies totals Superfcie revegetada m2/any % superfcie compactada superfcie total % superfcie erosionada superfcie total mg (contaminant)/kg de sl pes sec

Sl Sl contaminat (hidrocarburs, compactat, erosionat, desforestat, etc.

Superfcie revegetada m2/any % superfcie compactada superfcie total % superfcie erosionada superfcie total mg (contaminant)/kg de sl pes sec

107

Indicadors del comportament de la gesti (ICG) rea de gesti

Aplicaci de poltiques i programes

Indicador (unitat de mesura)

% dobjectius assolits/any Nombre dobjectius fixats/any

Participaci dels treballadors

Dies de formaci per treballador/any Nombre de reunions/any Nombre de grups de treball grups de millora/any Nombre de propostes de millora per treballador/any % de propostes de millora aplicades/any

Inversions, compres i avaluaci de provedors

Nombre de provedors/subcontractistes amb sistema de gesti ambiental implantat respecte del total % de provedors/subcontratistes amb excellent / adequada gesti ambiental (en funci del sistema davaluaci utilitzat) Valor total () dinversions de capital en projectes ambientals/any

Conformitat

% dunitats/llocs auditats per any Nombre de no conformitats ambientals/any Nombre dincidents-accidents ambientals/any

Comunicacions

Nombre de comunicacions ascendents per treballador/any Nombre de comunicacions ambientals generals documentades descendents/any Nombre de mecanismes dinformaci/comunicaci disponible

108

Indicadors de lestat mediambiental (IEM) rea de gesti

Aire Contaminants SO2, NOx, CO, O3, PST partcules en suspensi total, PM10 partcules de dimetre inferior a 10 m3

Indicador (unitat de mesura)

Emissi de gasos amb efecte dhivernacle: tCO2 eq. Nivells de contaminant (mitjana anual en g/m3) ICQA (ndex catal de qualitat de laire) de les estacions automtiques de lentorn Nombre de superacions del valor lmit diari ms el marge de tolerncia (VLh + MdT) per un contaminant/any

Aigua Contaminants, temperatura, oxigen dissolt, conductivitat, etc. en aiges superficials, costaneres o subterrnies

Demanda daigua a la conca pertinent Hm3/any % del repartiment de la demanda (industrial/domstica/agrcola/ramadera) Cabal mitj anual del riu o efluent (m3/s) Aportaci mitjana anual a la conca (hm3) mg de contaminant /l daigua (mitjana o valor ms alt de mostrejos en un any) superficial, subterrnia, etc. ndex simplificat de la qualitat de laigua (ISQA) de les aiges superficials de lentorn ndex biolgic BMWPC de les aiges superficials de lentorn

Sl

% Ha/any dhbitats naturals o rees protegides % dincrement de sl contaminat del municipi % dincrement de sl recuperat Nombre dactivitats potencialment contaminants del sl al municipi, comarca o regi % dactivitats potencialment contaminants del sl (respecte al total del municipi, comarca o regi)

ssers humans

Esperana de vida de la poblaci local on es troba lorganitzaci % de la poblaci local amb malalties especfiques (derivades de limpacte ambiental) % dactivitats classificades com dalt impacte ambiental (segons IIAA o IPPC) al municipi, comarca o regi % dincrement dactivitats dalt impacte ambiental al municipi, comarca o regi anual

Paisatge, patrimoni i cultura

Nombre de monuments al municipi Km2 drea verda al municipi

Flora i fauna

% despcies extingides i en perill dextinci Nombre despcies extingides Nombre despcies en perill dextinci Nombre o % despcies introdudes (sobre el total despcies)

109

2. Representaci de la informaci s recomanable la representaci de dades de forma grfica, ja que ofereix missatges clars i les conclusions sn fcils dentendre. Per fer s de grfics cal tenir en compte: a) Indicar les unitats dels diferents parmetres utilitzats. b) Explicar com shan obtingut i tractat les dades que es mostren. c) Si per expressar la informaci sagreguen dades de diverses fonts del sistema de gesti ambiental, caldr que el mtode dagregaci sigui coherent i exacte, sexplicar. d) Utilitzar el grfic adequat i afegir la informaci necessria per facilitar la seva lectura com el ttol i la llegenda.

No oblidem: Les barres/columnes sacostumen a utilitzar per comparar dades entre diferents segments (perodes de temps, sectors, etc.).

Les lnies faciliten discernir levoluci de les dades.

Els formatges, la contribuci de cada part sobre un total.

Les bombolles es poden representar en diverses variables al mateix temps, duna banda la disposici dels elements i de laltra la grandria de la bombolla.

Les superfcies, per veure levoluci duna dada subjecte a 3 variables.

110

Ttols de la collecci Manuals dEcogesti publicats fins ara:

1. DAOM: diagnosi ambiental doportunitats de minimitzaci 2. Guia prctica per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental 3. PBPA. Disseny i aplicaci dun Programa de Bones Prctiques Ambientals a la indstria 4. PBPA. Manual de Bones Prctiques ambientals per al sector alimentari 5. BPPA. Bones Prctiques ambientals en lelaboraci del vi i del cava 6. Prevenci de la contaminaci al sector de tractament de superfcies 7. Gesti ambiental en lexecuci dobres 8. Prevenci de la Contaminaci en la Producci de lOli dOliva 9. Gesti Ambiental als tallers de vehicles 10. Prevenci de la contaminaci en la tintura, estampaci i acabats txtils 11. Guia prctica davaluaci daspectes i sistema dindicadors mediambientals aplicable als laboratoris farmacutics 12. Prevenci de la contaminaci al sector darts grfiques 13. PBPA. Bones Prctiques ambientals als laboratoris 14. Prevenci de la contaminaci en la indstria lctia 15. Prevenci de la contaminaci en el sector de ladobament de la pell 16. PBPA. Bones Prctiques ambientals al sector de la distribuci alimentria i supermercats 17. PBPA. Bones Prctiques ambientals a les empreses de serveis logstics 18. Prevenci de la contaminaci a la indstria crnia 19. Guia per al desenvolupament i la implantaci dun sistema de gesti ambiental en centres sanitaris 20. Guia prctica per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental als laboratoris farmacutics 21. Manual daspectes econmics, del pas de la PIME a la PIME sostenible 22. Prevenci de la contaminaci en ls de dissolvents 23. Bones Prctiques ambientals a les oficines 24. PBPA. Bones Prctiques ambientals als hotels 25. Guia prctica per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental a les platges

111