CERCLES DE LA MIRADA: La pell freda (2003), primera novella de l'escriptor i antropleg africanista Albert Snchez-Piol ha estat un xit de les

lletres catalanes. Vinculada per la crtica al gnere fantstic i a la novella daventures (amb precedents com Stevenson, Conrad, Buzzati o Lovecraft), lobra t una vessant assagstica, de reflexi antropolgica, no massa habitual a aquest tipus de literatura. Aquesta profunditat queda clara ja en el tema de la novella: dos homes a una petita illa prop de lantrtic, amagats a un far, senfrontaran al que creuen s una quantitat infinita de monstres marins. Per, al llarg de la histria descobriran que el que creien que eren ssers salvatges poden ser, en realitat, intelligents com ells i que la treva es possible. Dividida en disset captols de diferent llargria, la histria ens s narrada en primera persona pel protagonista amb abundants dilegs i monlegs interns (encara que cal precisar, i a s essencial per a lobra, que el narrador no s omniscient i que anirem descobrint amb ell el fil de la histria). Pel que fa al lloc i el temps, caldria parlar aqu duna estreta relaci entre fons i forma. El lloc de lacci principal seria una illa petita del sud Antrtic, per hi hauria al llarg de la novella clarament dos pols enfrontats: la terra i el mar, la casa de loficial atmosfric i el far, el dia i la nit, dintre i fora. Divisions i tensions aquestes que reflectirien lenfrontament entre nosaltres i els altres, entre els suposats essers intelligents, humans, i els salvatges, monstres. I el mateix podria dir-se del temps de la narraci, amb breus recursos al flashback per mostrar el passat del protagonista (trama secundria aquesta que justifica la presncia del narrador a l'illa i que, al mateix temps, seria una mena de reflex del que passa a la histria principal), per on predomina una estructura circular. La histria comena i acaba de la mateixa manera, reproduint en la seva circularitat tant la dificultat que hi ha per conixer a laltre, la facilitat amb qu es reprodueixen els comportaments violents quan senfrontem a all estranger, estrany, com all que des de la filosofia es denomina cercle antropolgic. Que s aquest cercle? Ja des de Plat i fins a hui dia sha observat la facilitat amb qu ens tanquem dintre del nostre redut mbit cultural i social, com tendim a naturalitzar i universalitzar all que pertany a la nostra cultura i temps: identifiquem all bo, correcte, adequat, en definitiva, el que seria natural i normal, amb el que est dintre del nostre cercle. I, daltra banda, rebutgem com a dolent, incorrecte, inadequat, fins i tot no natural, monstrus, el que cau fora del nosaltres. Per poder trencar el cercle de la mirada caldria, doncs, atendre all que ens queda ms lluny, relativitzar els nostres costums i entendre el que no pertany a la nostra cultura com igualment bo, correcte, adequat i natural. Aix s justament el que proposaria La pell freda on el narrador-protagonista amb un company, al mateix temps que antagonista, Batis-Caffo i un monstre segrestat per

ells, amant dun primer i desprs de laltre, lAneries, senfrontarien als citauca, una mena de suposats quasi-animals marins. Tria aquesta del noms dels personatges, per cert, gens atzarosa, de nou lligada a la qesti del cercle, i s que lantagonista i enemic jurat dels monstres, t ja un nom que remet a all martim (batiscaf o submar), per, mes enll daquest recurs evident, els propis essers animalitzats, poden ser reconeguts com a ms propers als intelligents humans del que pensarem en un primer moment: si li donem la volta, si fem un cercle, els citauca es converteixen en els aqutic i lAneris en una Sirena. No entrarem ara a resumir la histria, cal que cadasc faa la seva prpia lectura dun text ric, suggeridor i molt ben escrit, on recursos estilstics, formals, estan lligats estretament al contingut del text, al possible sentit de lobra. La pell freda ens sembla una reflexi molt encertada en aquest moment on les fronteres es desdibuixen i les societats, cada dia ms, son inevitablement multiculturals. Si al text es parla de la dificultat de veure laltre com a igual a tu, encara que al mateix temps diferent, com a sser intelligent, com no veure ac un toc datenci davant la rapidesa amb qu caiguem en actituds xenfobes? Fcilment, no cal anar a una illa al mar antrtic per veure-ho, es converteix en monstre al que s diferent, a l'estranger, al que no pertany al nosaltres, i aquestes actituds solen finalitzar en actes de violncia. Potser si ho mirem b, si com el protagonista daquesta novella li donem la volta i trenquem el cercle dels prejudicis, trobarem que laltre no era sin un de nosaltres, essers humans culturalment variats, i aix la convivncia, la treva, ser possible (tamb jo, per cert, amb aquesta cloenda he acabat en cercle).