TEMA 1 Introducci al Hardware

Hi ha diferents accepcions del terme informtica. En alguns llocs, apareix com a cincia( ja que estn el coneixement, en daltres, com a enginyeria (ja que sencarrega daplicar el coneixement per resoldre problemes que es plantegen) i, en molt altres, com a branca de la tecnologia (ja que aplica el coneixement a la construcci de sistemes).

1.1 Breu histria dels ordinadors personals.

Els ordinadors personals van nixer amb lobjectiu dapropar els ordinadors a les petites empreses i a les cases on era impossible disposar dun. Desprs de la invenci del microprocessador, aquesta intenci estava cada cop ms a prop de fer-se realitat. El primer esdeveniment important va ser al 1971: Intel desenvolupa el seu primer microprocessador, el 4004, el qual va ser la primera calculadora porttil. Es tractava dun processador de 4 bits, que redua considerablement la necessitat de implementar circuits addicionals per el seu funcionament, ja que fins llavors tots els clculs els realitzaven components discrets com transistors, condensadors, etc. El 4004 ja mitjanant la pastilla de silici de qu estava creat ja feia la funci de molts transistors en un sol xip. Els primers microprocessadors en els ordinadors domstics va ser el 8088 dIntel, muntat en un PC dIBM. Tots els ordinadors de desprs com el Amstrad CPC, el 80286, 80386, 80486, Pentium, sn millores del disseny bsic del 8088. A partir del 80386, ja van comenar a treballar amb 32 bits. Abans tots els micros els fabricava Intel, ara tamb ho fa Amd.

A la taula segent podem veure levoluci dels micros.

Name

Date Transistors Microns

Clock speed 2 MHz

Data width 8 bits 16 bits 8-bit bus 16 bits 32 bits 32 bits 32 bits 64-bit bus 32 bits 64-bit bus 32 bits 64-bit bus

MIPS

8080

1974

6,000

0.64

8088

1979

29,000

5 MHz

0.33

80286 80386 80486

1982 1985 1989

134,000 275,000 1,200,000

1.5 1.5 1

6 MHz 16 MHz 25 MHz

1 5 20

Pentium

1993

3,100,000

0.8

60 MHz

100

Pentium II

1997

7,500,000

0.35

233 MHz

~300

Pentium III

1999

9,500,000

0.25

450 MHz

~510

Pentium 4

2000 42,000,000

0.18

1.5 GHz

32 bits 64-bit ~1,700 bus 32 bits 64-bit ~7,000 bus

Pentium 4 "Prescott"

2004 125,000,000

0.09

3.6 GHz

_ Transistors: Sn el nmero de transistors que hi ha en un sol xip o circuit integrat, es pot veure levoluci que hi ha agut amb el nombre dells.
2

_ Microns: s lamplada, en micres, de les connexions ms petites en el circuit integrat. Es pot observar com sha anat reduint la mida en els anys. _ Clock speed: s la velocitat del rellotge que incorpora. s la velocitat que t en cada cicle per realitzar totes les instruccions. _ Data width: s lamplada de registres de la ALU. Un ALU de 8 bits haur dexecutar 4 instruccions per tal demmagatzemar un nmero de 32 bits, en canvi amb una ALU de 32 bits pot fer-ho en una sola instrucci. Per tant s molt ms rpid. En molts caos, lamplada del bus de dades extern s igual a lamplada de la ALU, per no sempre, els 8088 tenien una ALU de 16 bits i un bus de dades de 8 bits, en canvi els pentiums moderns ( sense tenir en compte els que treballen amb 64bits ) poden treballar amb busus de dades de 64 bits per les seves ALUs de 32 bits. _ MIPS: Estan en milions de instruccions per segon, i sn una mesura del funcionament de la CPU. Les CPUs modernes poden fer tantes coses que els MIPS perden el seu significat.

1.2 Placa base, Microprocessador, memria RAM, memria ROM, etc.

En un ordinador es distingeixen dos components: el hardware i el software. El hardware s el conjunt de tots els elements fsics que el componen, mentre que el software s el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que executen els circuits elctrics de lordinador. Si comparem un ordinador amb una persona, podrem dir que la seva part fsica (hardware) s el cos hum -- es pot tocar, s tangible --, mentre que la part lgica (software) sassemblaria al que anomenem mentde la persona (intangible), i que permet que lordinador faci la funci que se li encomana.

A continuaci explicarem els diferents components del hardware que composa un ordinador, comencem per la placa base. 1.2.1 Placa base La placa base s el component on est connectades totes els diferents components en qu disposa un ordinador, facilita la comunicaci entre diferents components. Una placa base per si sola s intil, per un ordinador sense ella no pot funcionar. El treball principal s connectar-se amb el processador i deixar-se connectar per tots els altres components mitjanant ports, ranures, USB, etc. Hi ha hagut un gran desenvolupament en les plaques base en els ltims 20 anys, els primers ordinadors no tenien quasi components reals, la primera placa base PC dIBM tenia noms un processador i ranures per targetes, en canvi ara si connecta de tot, targetes grfiques, memria RAM, porta la Bios, memries internes, busus, targetes de so integrades i tamb de grfiques, etc. Avui en dia les plaques base tenen una amplia varietat de caracterstiques incorporades que afecten directament a la seva capacitat i potencial de lordinador i en les seves futures millores, tanmateix amb aquestes caracterstiques es diferencien les diferents plaques base.

Parts placa base

1.2.1.1 Factor de forma El factor deforma s la mida de la placa, la forma i disposici dels diferents components dins la placa base, i s una de les caracterstiques que es t en compte alhora de triar-ne una per posarla dins la torre. El factor de forma determina la disposici general, la mida i la collocaci dels diferents connectors en una placa base, La diferncia entre els factors de forma poden incloure la mida, forma fsica, localitzaci dels forats del muntatge, tipus de connectors de les fonts dalimentaci, etc. En el mercat tenim com uns 12 factors de forma diferents, per hi ha com 2 o 3 que dominen el mercat, que sn les ATX i les MICRO-ATX. Aquests dos tipus de placa base sn molt semblants, lnic que canvia s la mida perqu la disposici dels diferents components sn iguals. Les MICRO-ATX ja porten les ranures PCI-Exprs per connectar les targetes grfiques noves. En les plaques base ATX tamb es pot trobar alguna amb les ranures PCI Exprs, per el ms normal s que tinguin la ranura AGP de les targetes grfiques antigues. A continuaci veurem les diferents factors de forma que hi ha en el mercat: AT, Baby AT, ATX, Mini-ATX, microATX, FlexaATX, LPX, Mini LPX, NLX, BTX, picoBTX, PC/XT, Mini-ITX

1.2.1.2 Socket Una altre caracterstica que diferencia les plaques base s el scol del processador que en argot informtic sen diu socket, s on va punxat el microprocessador. En aquest apartat tenim dos fabricants de processadors AMD i INTEL, on cada un dells t diferents formats de micros i per tant de sockets. AMD socket t els format 754 (normals, tecnologia 32 bits), el 939 ( sn els de tecnologia de 64 bits) i els Am2 ( sn els de tecnologia de 64 bits amb doble nucli). INTEL socket t el format 478 ( format fins els pentium IV) i el 775 ( s el format dels duals core, core duo, core 2 duo, core 2 quad extrem, etc). Tots dos fabricants estan en continua evoluci i ja estan estudiant fer microprocessadors amb gran quantitat de nuclis.

Un socket 754 AMD 1.2.1.3 BIOS Laltre caracterstica que diferencia les plaques s la BIOS ( Sistema bsic dentrades i sortides). La BIOS controla les funcions bsiques del sistema, realitza una comprovaci de tot el sistema cada cop que sengega lordinador. Porta un software que fa que el processador sactivi i faci engegar el sistema operatiu installat al disc dur. Una altra cosa que fa s guardar on estan els drivers necessaris per engegar lordinador, com per exemple el del teclat i ratol. Les targetes grfiques noves i potentes ja porten la seva bios. Ara hi ha la BIOS DUAL, que proporciona una reserva en cas que falli o en cas que doni error durant lengegada del sistema.

1.2.1.4 Connectors (Ports) En les plaques base, una altre caracterstica que tenen s els diferents tipus de connectors o ports i la quantitat de cadascun dells. En una placa base, els connectors ms comuns sn els PCI, on es connecten totes les diferents targetes que es puguin connectar, com targetes de xarxa, de xarxa inallmbrica, targeta de ms connectors USB, etc. Laltre connectors que tenim s el dAGP, s el port exclusiu de les targetes grfiques antigues.

Laltre connectors que tenim sn els IDEs, sn els connectors on es connecten els disc durs ( HD ), lectors/gravadors de cds i dvds, disqueteres de 3 . Laltre connectors que hi ha sn els USB, s on es connecten els ports USB que hi ha a la torre, en aquests ports si connecten els perifrics com impressores, cmeres de foto, etc. Hi ha dos tipus de USB, el 1.0 i el 2.0, la nica diferncia que hi ha s la velocitat de transmissi de dades, on el 2.0 s ms rpid que el 1.0. Laltra connector que tenim en la placa base s el IEEE 1394 ( connegut com FireWire per apple Inc, i com i.Link per Sony) s un stadard multiplataforma per entrada/sortida de dades en srie a gran velocitat, sutilitza normalment per la connexi de dispositius digitals com cmeres digitals de vdeo. Altres connectors que hi trobem sn els slots per la memria RAM. Hi ha de molts tipus i formats, com SRAM, DIMM, SDIMM, DDRR, DDR2,etc, cadascn amb una quantitats de connexions diferents. A les plaque base noves, ja no es troba el port AGP, si no que sha substitut per el connector PCI-Exprs, s on es connecten les targes grfiques dltima generaci, sn ms potentes. Un altre tipus de connectors que podem diferenci sn els Serial ATA (SATA), aqu shi connecten un tipus de dispositius demmagatzematge massiu ( discs durs ) de ms alta velocitat, el qu es diferencia fsicament amb els altres HD s el connector de dades i dalimentaci que sn ms petits. Per tal que lordinador pugui detectar aquests dispositius SATA, sha de configurar la BIOS creant un RAID perqu es pugui detectar mltiples HD de SATA. En algunes plaques tamb porten incorporades targetes de so, aquestes no sn res de laltre mon, per per fer el bsic doperacions de lordinador ja fa el fet.

1.2.1.5 North Bridge

Tradut com a pont del nord en catal, s el circuit integrat ms important del conjunt de chips (Chipset) qua constitueix el cor de la placa base. Rep el nom per situar-se a la part superior de les plaques base amb format ATX, aix vol dir que les plaques abans del format ATX no tenien aquest chip.

s el chip que controla les funcions daccs al microprocessador, AGP o PCI-Express, memria RAM, vdeo integrat (depenent de la placa). La seva funci principal s la de controlar el funcionament del bus del processador, la mamria i el port AGP o PCI-Express. Daquesta forma serveix de connexi (daqu al nom que se li don de pont ) entre la placa mare i els principals components del PC: microprocessador, memria RAM i targeta de vdeo AGP o PCIExpress. Generalment les grans innovacions tecnolgiques, com el suport de memria DDR, simplementen en aquest chip. s a dir, el suport que tingui una placa mare per determinar el tipo de microprocessador, memria RAM o plaques AGP estar limitat per les capacitats del North bridge de qu disposa.

1.2.2 Microprocessadors El microprocessador s el cor de qualsevol ordinador normal, sigui sobretaula, porttil, un servidor, etc. De microprocessadors hi ha varies marques que el fabriquen i diferents models, per quasi tots fan el mateix i aproximadament de la mateixa manera. Un microprocessador tamb se lhi diu CPU o unitat central de processos, i es fabrica en un sol xip. Entendre com funciona un microprocessador s bo aprendre sobre la lgica que sutilitza per crear-ne un. Bsicament es programa amb llenguatge assemblador, s la llengua materna del microprocessador. Un microprocessador executa una srie dinstruccions, bsicament aquestes en son tres: Utilitzen la seva ALU (unitat aritmtica i lgica) per realitzar operacions com suma, resta, multiplicaci i divisi. Els micros moderns utilitzen la coma flotant completa, i poden realitzar operacions molt complicades amb nmeros grans de coma flotant. Moure dades duna posici de memria a una altre posici de memria. Pot prendre decisions i saltar a un nou sistema dinstruccions basades en aquestes decisions.

Es squema molt simple s dun microprocessad m dor.

Bsic cament aqu uest s lesqu uema molt simple s de fu uncionamen nt del micro oprocessado or. Un microproces m ssador simpl le t: _ Bu us de dadr reces (pot ser s de 8, 16 6 o 32 bits s) que envia adreces d de memria a, pot redir reccionar po osicions. _Bus s de dades (pot ser de 8, 8 16 o 32 bi it) poden en nviar i rebre e dades de la a memria. _Una a rea de RD D ( lectura ) i una de WR W ( escript tura ) s per r dir a la me emria si vo ol que escri igui alg o noms n la loc calitzaci duna d dada. _Rel llotge, s la seqncia dels d pols de el processad dor. _Res set, posa el comptador c a zero perqu u torni a ex xecutar des de el princi ipi.

1.2.2.1 Memria del Microprocessador En lapartat anterior em parlat del bus de dades i dadreces, com les rees de RD i WR. Aquest bus dadreces i dades es connecten amb la RAM o ROM, normalment a les dos memries. En un simple microprocessador tenim bus dadreces de 8 bits damplada i un el bus de dades de 8 bits tamb. Aix significa que pot treballar amb adreces (28) 256 bytes de memria i pot llegir o escriure 8 bits a la memria a la vegada. Per tant assumim que aquest microprocessador simple te 128 bytes per la ROM que comena a la adrea 0 i 128 bytes, i la RAM que comena a la direcci 128.

Memria ROM

La memria ROM s una memria noms de lectura. La ROM es programa amb una collecci permanent de bytes preestablerts. El bus de direcci diu a la ROM quin byte vol aconseguir i collocar-lho al bus de dades. Quan el RD canvia destat, la ROM posa el byte seleccionat al bus de dades. La RAM s una memria daccs aleatori. La RAM cont bytes dinformaci, i el microprocessador pot llegir o escriure en aquests bytes depenent de si lrea de RD o de WR est activa. Un problema amb la RAM s que sesborren quan apagus lordinador, per aix lordinador necessita la ROM, que aquesta no sesborra al apagar lordinador.

10

RAM

Casi tots els ordinadors tenen una certa quantitat de ROM, s possible fer un ordinador sense RAM, un microcontrolador pot realitzar la funci de la RAM, per no es pot fer cap ordinador sense ROM. En un PC la ROM se li diu BIOS. Quan un microprocessador comena, comena a executar les instruccions que troba a la BIOS (ROM). Les instruccions de la BIOS fa coses com la comprovaci del hardware de lordinador, i desprs va al disc dur a agafar el sector de carga, aquest sector s un altre programa petit i la BIOS ho guarda a la RAM desprs de la lectura del disc. El microprocessador llavors comena a executar les instruccions del sector de carga que sha guardat a la RAM, aquestes instruccions faran que el microprocessador vagi al disc dur a buscar ms instruccions i les guardar a la RAM, que desprs el micro executar, aix s com el microprocessador carga i executa el sistema operatiu.

1.2.2.2microprocessadors 64-bit Els microprocessadors de 64 bits han estat al mercat des de 1992 i en el segle XXI ha comenat a convertir-se en el principal tipus de microprocessadors que es fabriquen. Intel i AMD van introduir xips de 64 bits i el Mac G5 tamb t microprocessador de 64 bits. El processadors de 64 bits tenen ALUs de 64 bits, 64 bits de registres, bus de 64 bits, etc. Amb el bus dadreces i de dades de 64 bits, el bus de la placa base s molt alta. Els ordinadors de 64 bits tamb ofereixen velocitats ms rpides dentrada/sortida ( I/O) com als disc durs i targetes grfiques, aquestes caracterstiques poden augmentar molt el funcionament del sistema. Una ra perqu es necessita processadors de 64 bits est en lespai dadreces ms gran que obtenim, els circuits integrats de 32 bits, sobliguen a treballar normalment com a mxim en 2 Gb o 4Gb de memria RAM, abans no passava res perqu amb 512Mb ja anava molt b lordinador, per ara com a mnim ja es necessiten 2Gb. Per altra banda els 4Gb pot ser un problema pels servidors o ordinadors que treballin amb base de dades grans. Els processadors de

11

64 bits no tenen aquest problema, perqu un espai dadreces de 64 bits de RAM s infinit per el futur prxim, els bytes 2^64 de RAM est a la ordre de mil milions de gigabytes de RAM.

1.2.3 Memria RAM

La RAM s la memria ms coneguda dun ordinador, es considera accs a latzar, perqu es pot tenir accs a qualsevol cella de memria si se sap la fila i la columna que sintercepten en aquella cella. 1.2.3.1 SAM. El contrari de la RAM s la de memria daccs serial (SAM). La SAM guarda dades com una srie de celles de memria que noms podem tenir accs a les dades seqencialment, com una cinta de casset, si les dades no estan al aposici actual, es comprova cada cella de memria fins que es trobin les dades necessries. La SAM treballa molt b per els buffers de la memria, qu s on les dades es guarden, normalment, en lordre els quals seran utilitzats. 1.2.3.2 RAM dinmica (DRAM). s similar a un microprocessador, un xip de memria s un circuit integrat (IC) fet de milions de transistors i de condensadors. s la forma ms comuna de memria dun ordinador, dynamic random access memory (DRAM), un transistor i un condensador suneixen per crear una cella de memria, que representa un bit de dada. El condensador sencarrega del bit de dada dinformaci (0,1), en canvi el transistor actua com un interruptor que fa que el circuit de control del xip llegeixi el condensador o canvi destat. Un condensador s com un cub petit que guarda electrons. Per guardar un 1 en la cella de memria el cub somple delectrons, per guardar un 0 es buida. El problema del cub del condensador s que t un fuita, en qesti duns milisegons es buida, per tant perqu la memria dinmica treballi, la CPU o el controlador de memria ha de carregar tots els condensadors que tenen 1 abans que es descarreguin. Per realitzar aquesta operaci el controlador de memria llegeix la memria i desprs hi escriu, aquesta restauraci dels uns, es fa automticament milers de vegades per segon. En aquesta restauraci dels uns, s on la RAM dinmica obt el seu nom. La RAM dinmica ha de ser restaurada dinmicament tot el temps o soblida delsm1 que t. La desavantatge en tot aix s que la restauraci dels uns necessita el seu temps i per tant la memria satraa.

12

Les celles de memria es guarden en una pastilla de silici, on es crea un array on tenim les columnes ( bitlines) i les files (wordlines), la intersecci entre una columna i una fila constitueix una adrea de la cella de memria. Les celles de memria tenen una infraestructura sencera dajuda daltres circuit, aquests circuits realitzen funcions com per exemple: Identificar cada fila i columna ( ladrea de cada fila i columna) No perdre de vista la seqncia de restauraci ( counter ) Llegir i restaurant la senyal duna cella (sense amplifier) Dir a una cella si sha de posar a 1 o no (write enable) Altres funcions del controlador de memria inclouen una srie de tasques com identificar el tipus, la velocitat i la quantitat de memria i de comprovaci per si hi ha errors. 1.2.3.3 RAM esttica La RAM esttica utilitza una tecnologia totalment inversa, cada bit de memria el forma un flipflop. Un flip-flop per cada cella de memria agafa quatre o sis transistors, per mai ha de ser restaurat el valor que prengui el flip-flop. Aix fa que la RAM esttica sigui ms rpida que la dinmica, per contra una cella de memria duna esttica ocupa ms espai en un circuit integrat que la cella de memria duna dinmica, per tant amb una esttica tens menys memria en un circuit integrat que en una dinmica. Sn ms cares les esttiques. Les memries RAM esttiques sutilitzen per la memria cau i la dinmica per sistemes ms grans.

1.2.3.4 FLIP-FLOP Tamb se li diu biestable o bscula, s un multivibrador capa de estar-se en un estat determinat o en el contrari durant un temps indefinit, aquesta caracterstica s utilitzada en electrnica digital per memoritzar informaci. El pas dun estat a un altre es realitza varian les seves entrades. Depenent del tipus dentrades els biestables es divideixen en:

13

 Asncrons: Noms te entrades de control. Sncrons: A ms de les entrades de control, t una entrada de sincronisme o de rellotge.

1.2.3.5 Tipus de RAM

SRAM DRAM: Dynamic random access memory FPM DRAM: Fast page mode dynamic random access memory EDO DRAM: Extended data-out dynamic random access memory SDRAM: Synchronous dynamic random access memory DDR SDRAM: Double data rate synchronous dynamic RAM RDRAM: Rambus dynamic random access memory Credit Card Memory etc.

1.2.4 Targetes grfiques

Les imatges que es veu en un monitor la formen un conjunt de punts minsculs anomenats pxels, en la majoria de les resolucions que es poden ajustar a la pantalla la formen milers de pxels. Lordinador ha de decidir qu fer per crear la imatge, per fer aix necessita un traductor, que agafi les dades binries de la CPU i traduir-lo en una imatge que es pugui veure per pantalla. Sempre i quan una placa base no tingui incorporada dintre seu una targeta grfica, aquesta conversi la fa una targeta grfica connectada a un port AGP, PCI o PCI exprs. El treball que realitza una targeta grfica s complex, per el principi bsic i els components de qu es composen sn fcils dentendre. La primera targeta grfica la va introduir IBM al 1981, es deia Monochrome Display Adapter (MDA), la targeta noms reprodua text verd o blanc sobre una pantalla verda, actualment lestandar mnim de les targetes grfiques s (VGA) Video Graphics Array, que permet 256
14

colors. Amb els estandars dalt rendiment com Quantum Extended Graphics Array (QXGA), les targetes de vdeo poden reproduir fins a milions de colors en resolucions fins a 2040 x 1536 pxels. 1.2.4.1 Principi bsic de les targetes grfiques La CPU, treballant conjuntament amb uns software, envia la informaci sobre la imatge a la targeta grfica, la targeta grfica decideix com utilitzar els pxels en la pantalla per crear la imatge,i llavors ella envia aquesta informaci al monitor a travs dun cable.

Targeta grfica.

Crear una imatge a partir de dades binaries s un procs exigent. Per fer una imatge en 3D, la targeta grfica primer crea un marc de connexions fora de les lnies rectes, llavors remasteritza la imatge ( completa els pxels restants), tamb afegeix la illuminaci, la textura i el color. Per a jocs rpids, que necessitin potncia, lordinador ha de fer aquest procs unes 70 vegades per segon. Sense una targeta grfica per realitzar els clculs necessaris, la CPU aniria massa cargada de treball i no podria realitzar tot el qu es demana della. La targeta grfica aconsegueix realitzar el procs grcies a quatre components principals: _ La connexi amb la placa base per les dades i lalimentaci. _ Un processador per decidir qu fer amb cada pxel en la pantalla. _ Memria guardar la informaci sobre cada pxel i per guardar temporalment quadres acabats. _ Una connexi amb la pantalla es pot considerar lltim component.
15

Les targetes que van integrades a la placa base, noms poden treballar amb objectes 2D, per Internet i altres treballs senzills ja funcionen, per per jocs o tractaments dimatges ja es necessita connectar-hi una targeta grfica a la placa base.

1.2.4.2 Processador i memria Com una placa base, una targeta grfica s una placa de circuit imprs que cont un processador i una RAM. Tamb t un xip del sistema dentrada/sortida (BIOS), que guarda els ajustaments de la targeta i realitza un diagnstic en la memria, la entrada i sortida en larrencada, etc. En les targetes grfiques, el processador anomenat Unitt de processos grfics (GPU), sn similars a la CPU dun ordinador, per, una GPU est dissenyada especficament per realitzar els clculs matemtics i geomtrics complexes que sn necessaris per la representaci dels grfics. Les GPU sn ms rpides i tenen ms transistors que una CPU mitja. La GPU, al igual que la CPU, produeix molta calor, per tant necessitar un dissipador de calor o un ventilador.

Targeta grfica amb dissipador 16

La GPU utilitza una programaci especial que lajudi per analitzar i utilitzar les dades. Els productes de ATI i de nVidia, que sn les ms extenses del mercat, les dos companyies han desenvolupat els seus propis programes pel funcionament de les seves GPUs. Per millorar la qualitat dimatge els processadors utilitzen:

_ Full scene anti aliasing (FSAA) allisa els contorns dels objectes de 3D. _Anisotropic filtering (AF) les marques de les imatges semblen ms trencadisses.

Cada companyia tamb ha desenvolupat tcniques especfiques per ajudar a la GPU a aplicar colors, sombrejar, textures i patrons. Mentres que la GPU crea les imatges, necessita dalgun lloc per portar la informaci i els quadres acabats. En aquest cas utilitza la RAM de la targeta grfica, guarda dades sobre cada pxel, el seu color i la localitzaci en la pantalla. Un part de la RAM, pot utilitzar-se com a buffer intermig dels quadres, aix significa que guarda les imatges (quadres) acabades abans dexhibir-les per la pantalla. Tpicament la RAM de les targes de vdeo funcionen a una alta velocitat i amb format dual, significa que el sistema pot llegir i escriure al mateix temps. La RAM es connecta directament amb el convertidor digital a analgic que es diu DAC. Aquest convertidor, tamb se lanomena RAMDAC, tradueix la imatge a una senyal analgica perqu el monitor pugui utilitzar-la. Algunes targetes tenen RAMDACs mltiples, que pot millorar el funcionament i connectar ms dun monitor.

1.2.4.3 Entrada i sortida

Les targetes grfiques es connecten a lordinador a travs de la placa base. La placa base lhi don energia i la deixa comunicar-se amb la CPU. Les targetes grfiques ms noves normalment requereixen alimentaci apart de la que lhi ofereix la placa base, es connecta a la font dalimentaci directa.

17

Les connexions a la placa base es connecten generalment amb un dels tres interfase segents: _ Peripheral component interconnect (PCI) _ Advanced graphics port (AGP) _ PCI Express (PCIe)

El PCI express s el ms nou dels tres, i proporciona les velocitats de transferncia ms rpides entre la targeta grfica i la placa base. La PCIe tamb sutilitza per la connexi de dos targetes grfiques en el mateix ordinador. La majoria de les targetes grfiques tenen dos connectors per el monitor. Normalment un daquests connectors s el DVI, que sutilitza per les pantalles LCD, i laltre connector s el VGA, per connectar les pantalles CRT ( pantalles de tub). Algunes targetes grfiques tenen dos connectors DVI en comptes dun de cada, aquest fet no vol dir que no es pugui connectar cap pantalla CRT, aquestes es connecten als connectors DVI mitjanant uns convertidors. La majoria de la gent utilitza noms una de les dues connexions cap a monitors. Per pot haverhi alg tingui la necessitat de connectar dos monitors a la mateixa targeta grfica mitjanant la caracterstica dual head capability, que parteix la imatge entre les dos pantalles. Un ordinador amb dos targetes grfiques duals PCIe connectades entre si, en teoria podrien connectar-se a quatre monitors.

sortides de vdeo

18

A ms de les connexions per la placa base i monitor, algunes targetes grfiques tenen connexions per:

_ TV display, sortida de televis o S-video _ Cmeres de vdeo analgiques, entrada i sortida de senyal de vdeo analgic _ Cmeres fotogrfiques digitals, Firewire o USB Algunes targetes tamb tenen sintonitzadors de televisi Referent als Apple, ells van fer un connector especfic per Apple (ADC), encara que aquests monitors encara circulen per el mercat, els monitors nous dApple ja utilitzen connectors de DVI.

1.2.4.4 DirectX, Open GL

Segurament us sona les paraules DirectX o Open GL, si ms no quan installes un joc et demana si vols installar la versi ms nova del DirectX. DirectX i Open GL sn application programming interfaces o APIs. Un API sn programes que ajuden al hardware i al software a comunicar-se ms eficientment proporcionant les instruccions per les targetes complexes, com la representaci amb 3D, optimitzen els jocs amb molt bon grfics per APIs especfics. Per aquesta ra els jocs ms nous requereixen les versions ms actualitzades de DirectX o del Open GL per funcionar correctament. Els APIs sn diferents als Drivers, que sn els programes que permeten que el hardware es comuniqui amb el sistema operatiu de lordinador. Per com ens els APIs actualitzats, els drivers actualitzats ajuden als programes a funcionar correctament.

19

1.3

Entrada de dades (perifrics dentrada)

Sn elements que sencarreguen de convertir la informaci que ve de lexterior en un format llegible per la mquina. Aquest grup inclou tots els tipus delements capaos dadquirir informaci, com els teclats, ratolins, escners, micrfon, etc.

1.4

Emmagatzematge de dades.

Tenim varis components que ens serveix per emmagatzemar informaci:

Discos magntics:
Flexibles (disquets) Llapis de memria Fixes (disc durs)

20

 Discos ptics.
CD ROM (800MB) CDR/RW DVD ROM (fins 17 GB) DVD RAM (4,7GB) DVD-R/DVD-RW DVD+R DL (9 GB)

DVD+R DL

En el cas dels DVDs de doble capa, tal i com es veu a la figura i com diu el seu nom, est format per dos capes i aix tenir ms espai demmagatzematge que un DVD normal.

1.5

Sortida de dades (perifrics de sortida)

Els perifrics de sortida sn dispositius que usa lordinador per mostrar els resultats a lusuari ( extreure la informaci); s a dir, les dades flueixen des de lordinador cap a lexterior. Tenim diferents tipus: Pantalla (monitor) La tecnologies que tenim sn: - Tub de raig catdics. - Cristall lquid (LCD)
21

- Plasma Paper (impressi) _ Impressores dimpacte Lnies Matricials _ Impressores sense impacte Lser Injector de tinta _ Sistemes multi funci _ Traador de grfics (plotter)

Tenim uns altres perifrics que sn dentrada i sortida alhora, aquests compleixen les funcions denviar i rebre dades a lordinador, o des dell. Hi ha alguns perifrics dentrada i sortida que sanomenen demmagatzematge ( Memria USB). Alguns exemples de perifrics dentrada/ sortida sn: mdem, discos flexibles, llapis de memria USB, targetes de xarxa, targetes de so, etc.

Em vist que un ordinador consta duna srie de perifrics que lajuden a connectar-se amb el mon exterior mitjanant uns connectors que poden ser interns o externs,per un ordinador amb els seus perifrics i endollat al corrent elctric sense ms, ens serveix de ben poc. Necessitem els programes perqu funcioni, s a dir, el software o part tova o lgia de lordinador. Sanomena software la part intangible dun ordinador, s a dir, el conjunt de programes i procediments necessaris per fer possible la realitzaci duna tasca.

22