TEMA 2

XARXES DREA LOCAL (LAN)

2. Introducci
Una xarxa informtica, s un conjunt dordinadors interconnectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos (impressores, discos durs, etc) i la informaci (programes i dades) en una zona geogrfica limitada. Quan tenim diversos ordinadors, s possible que la informaci existent en un dells es necessiti en un altre. Una soluci seria desar la informaci de lordinador en un disquet i traslladar-lo a lordinador que la necessiti. Aquesta tasca sembla senzilla, per si els ordinadors sn en edificis diferents? I si sha de fer moltes vegades al dia? I si la informaci ocupa molt despai? o si al est duplicada en diversos llocs, es modifica alguns dells? Shauria de passar el modificat a cada un. Aqu s on tenen un paper molt important les xarxes dordinadors. Per mitj dun petit hardware que installem al nostre ordinador, un concentrador de cablejat, una srie de cables, podrem configurar la nostre xarxa. Dintre els avantatges dusar una xarxa dordinadors podem destacar: Possibilitat de compartir perifrics, com ara impressores, plters, fax, etc. Possibilitat de compartir informaci mitjanant base de dades. Eliminaci de dades disperses als ordinadors. Possibilitat de disposar dun control dusuaris ms exhaustiu. Possibilitat de disposar de cpies de seguretat ms rpides i segures.

2.1 Nivells de components duna xarxa.

Una xarxa t tres nivells de components: Software daplicacions, software de xarxa i hardware de xarxes. El software daplicacions est format per programes informtics que es comuniquen amb els usuaris de la xarxa i permeten compartir informaci ( com arxius de base de dades, documents, grfics o vdeos) i recursos ( com impressores o unitats de disc.

Tenim dos tipus de software daplicacions, el que es denomina client servidor i el de igual a igual (peer to peer). o Client servidor: Els ordinadors envien peticions dinformaci o dusos de recursos a altres ordinadors anomenats servidors, que controlen el flux de dades i la execuci de les aplicacions a travs de la xarxa. o Peer to peer: En una xarxa daquest tipus, els ordinadors senvien entre si missatges i peticions directament sense utilitzar un servidor com a intermediari. Normalment sutilitzen en mbits de treball amb pocs ordinadors i que no es necessitin un control estricte de ls de les aplicacions, sutilitza, per exemple, en xarxes domstiques. El software de xarxa consisteix en programes informtics que estableixen protocols (normes), perqu els ordinadors es comuniquin entre si. Els protocols indiquen com efectuar connexions lgiques entre aplicacions de la xarxa. El hardware de xarxa sn els components que uneixen els ordinadors. Tenim dos components: o Cables: que poden ser standard o fibra ptica. o Adaptadors de xarxa: permet rebre paquets de dades que arriben per els cables. La informaci es transmet de forma binria (0 i 1).

2.2 Tipus de xarxes

Segons lextensi de la xarxa, podem distingir els tipus de xarxes segents: PAN (Personal Area Network): La seva extensi abraa uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via Bluethooh. LAN (Local Area Network): xarxa drea local. La seva extensi abraa, pel cap alt, un edifici. Aix, la majoria daules dinformtica i oficines t, normalment, una xarxa daquest tipus. Tenen una extensi de 10m a 1Km. CAN (Campus Area Network): La seva extensi abraa diversos edificis de la mateixa universitat.

MAN ( Metropolitan Area Network): La seva extensi abraa diversos edificis de la mateixa rea metropolitana.

WAN (Wide Area Network): La seva extensi abraa diversos edificis de localitats, provncies i fins i tot pasos diferents.

2.3 Arquitectura de xarxa

Segons la disposici fsica dels cables i els nodes (ordinadors, impressores, etc) podem tenir diferents topologies o formes de xarxes.

2.3.1 Topologia en anell Els ordinadors es connecten formant un anell. Cada estaci est connectada a la segent i lltima a la primera. Si algun node de la xarxa cau ( terme informtic per dir que funciona malament o no funciona) la comunicaci en tot lanell es perd. Els principals inconvenients sn: Si es trenca el cable que forma lanell es paralitza tota la xarxa. s difcil dinstallar. Requereix manteniment.

2.3.2 Topologia en Estrella Tots els ordinadors estan connectats directament a un servidor o ordinador central i totes les comunicacions es fan necessriament a travs dell. Tots els ordinadors estan connectats per separat a un centre de comunicacions, concentrador o node central, per no estan connectats entre si. Les principals caracterstiques sn Tots els ordinadors de treball estan connectats a un punt central (concentrador), formant una estrella fsica. Cada cop que es requereix establir una comunicaci entre dos ordinadors, la informaci transferida dun cap a laltre ha de passar pel punt central. Si es trenca un cable noms perd la connexi del node que interconectava. s fcil de detectar i localitzar un problema de xarxa.

2.3.3 topologia Bus Tots els ordinadors estan connectats a un nic canal de comunicacions per mitj de interfcies i derivadors. Els ordinadors utilitzen aquest canal per comunicar-se amb els altres. Consta dun nic cable que va dun ordinador al segent en mode srie. Els extrems de cable sacaben amb una resistncia denominada terminal, ens permet tancar el bus. Els principals avantatges: Fcil dinstallar i mantenir. No existeixen elements centrals dels que depengui tota la xarxa, on un fallo dell deixaria in operatius tots els ordinadors. Els principals inconvenients: Si es trenca el cable a qualsevol punt, la xarxa queda in operativa completament.

2.3.4 Topologia en Arbre Els nodes estan connectats en forma darbre. Aquesta connexi s semblant a una srie de xarxes en estrella. s una variaci de la xarxa en bus, la caiguda dun node no implica interrupci en les comunicacions. Es comparteix el mateix canal de comunicacions, Compta amb un cable principal ( backbone) al que hi ha connectades xarxes individuals.

2.4 Dispositius de gesti de xarxa.

Alguns dispositius noms serveixen per connectar un equip a la xarxa: Adaptadors de xarxa. Daltres gestionen el trnsit de la xarxa, namplien labast, connecten unes xarxes amb altres, etc. Per exemple, concentradors i commutadors.

2.4.1 Adaptadors de xarxa Els adaptadors de xarxa connecten lequip amb els altres dispositius encarregats de dirigir el trnsit de la xarxa. Tenim varis tipus: Acoblat a lequip: Avui en dia, totes les plaques base inclouen, com a mnim, una connexi de xarxa. En els ordinadors porttils o consoles de joc, aquest adaptador s sense fil. Tipus PCI: Ens permet connectar en xarxa equips que no inclouen la presa de xarxa a la placa base o quan es fa malt b. Rep el nom de targeta de xarxa, s un dels elements fonamentals en la composici de la part fsica duna xarxa local. Cada targeta de xarxa permet configurar lordinador on sinstalla i afegir-lo a la xarxa drea local, independentment del sistema operatiu que tingui. Tipus USB: Sutilitza sobretot en xarxes sense fil, fa la funci duna targeta de xarxa. Es poden muntar en ordinadors de sobretaula que sigui complicat arribarhi amb fil. Tipus PCMCIA: Sutilitza, per exemple, en ordinadors porttils antics, que no porten integrats el sistema Wifi.

2.4.2 Gestionadors del trnsit de les xarxes. Tenim varis tipus: Concentrador (Hub): Actua com un simple enlla i transmet totes les dades per tots els seus ports.

Si volem enviar paquets de dades dun ordinador a un altre, el hub enviar a tots els ports (ordinadors) el aquet de dades. Commutador (Switch): s un dispositiu que ens permet connectar diversos dispositius de xarxa (ordinadors, impressores de xarxa. Etc) i tamb crear topologies de tipus estrella. Els Switch disposen duna srie de ports als quals es connecten tots els dispositius de xarxa i, en funci de quin dispositiu de xarxa estigui connectat i en quin port, genera una taula que mant en la memria per seleccionar, aix, directament el destinatari de la informaci. Grcies a aquesta taula, el switch envia el paquet de dades a lordinador en concret que les ha de rebre.

En aquest cas les dades que envia lordinador 1 noms el rebr lordinador 2.

Router: Comunica xarxes entre si. Per exemple, permet connectar la nostre xarxa a Internet. Determina quines dades surten de la xarxa drea local i cap a on, i quines altres dades shan de quedar a dins, ja que van dirigides a equips de la mateixa xarxa. De vegades, el router tamb actua com a concentrador.

Punt daccs: s un tipus de port. Per exemple, permet connectar entre si una xarxa sense fil i una de cablejada. Podem dir que s el concentrador utilitzat en xarxes sense fil.

Repetidor: Repeteix i amplifica el senyal per ampliar-ne labast. Per exemple, per aconseguir que una xarxa sense fil arribi ms lluny.

10

Pont: Permet dividir una xarxa en diferents segments o unir dues xarxes que utilitzen un mateix sistema (protocol) de comunicaci, per facilitar la gesti i disminuir el trnsit, sobretot en xarxes molt grans.

Mdems: Si lordinador que volem connectar a Internet no pertany a cap xarxa, s a dir, es tracta dun ordinador allat, necessitem un dispositiu que ens permeti passa els senyals digitals del nostre ordinador a senyals analgics, per poder transmetre per la lnia telefnica. Aquest dispositiu, per tan, haur de MODular i DEModular els senyals de lordinador i de les funcions que fa aquest dispositiu rep el seu nom.

Servidor dimpressi: Permet connectar una impressora a una xarxa, de manera que podem imprimir des de qualsevol equip connectat a la xarxa.

Si la impressora t un connector per connectar-se a xarxa, es pot connectar directament a un switch, i no caldr cap servidor dimpressi.

11

2.4.3 Mitjans de difusi de dades. Les xarxes LAN utilitzen diferents mitjans per transmetre les dades. Els aspectes que cal tenir en compte sn la capacitat per transmetre una gran quantitat de dades, la fiabilitat i la seguretat. Tenim diferents mitjans: Cable coaxial: T un nucli de coure envoltat per una capa allant i una malla metllica que evita les interferncies provocades pel senyal daltres cables o la radiaci electromagntic afecti la informaci que passa pel cable coaxial. La senyal que enviem pel cable sn impulsos elctrics. Aquest cable ja no sutilitza gaire en les xarxes i menys en les xarxes grans.

Tenim varis tipus de cable coaxial que sutilitza en xarxes, per el ms utilitzat s el RG58, tamb sel coneix com a cable coaxial prim (thin coaxial) Utilitza connectors BNC.

Cable de coure de parells trenats: El cable de parells trenats est compost de conductors de coure allats amb plstic i trenats a parells. Aquest parell sn trenats entre si, i desprs el cable acabat es cobreix de plstic. El trenat del parell de cables i de tots ells, ens disminueix el soroll dinterferncies, que es coneix com a diafonia. Els cable e parells trenats tenen lavantatge de no ser cars, sn flexibles i fcil de connectar, entre daltres. Com a mitj de connexi t el desavantatge que sha dutilitzar a distncies limitades ja que la senyal es va atenuant i pot arribar a ser

12

imperceptibles, (uns 100mt) per aix, a determinades distncies, sutilitzen repetidors que regeneren la senyal. s el que es fa servir actualment en les xarxes domstiques i empreses. Tenim dos tipus de cable de parell trenats: o UTP: s un cable que no t revestiment o blindatge entre la coberta exterior i els cables. El UTP sutilitza per aplicacions de xarxes Ethernet. El cable UTP t 4 parells de conductors. o STP: t un blindatge especial que forra el s4 parells. El blindatge est dissenyat per minimitzar la radiaci electromagntica i la diafonia.

Tenim dues maneres de connectar els parells trenats, seguint el codi A o B:

o Codi A:

N Pin Pin 1 Pin 2 Pin 3 Pin 4 Pin 5 Pin 6 Pin 7 Pin 8

Connector 2 (568-A)

Blanc/Verd Verd Blanc/Taronja Blau Blanc/Blau Taronja Blanc/Marr Marr

13

o Codi B:

N Pin Pin 1 Pin 2 Pin 3 Pin 4 Pin 5 Pin 6 Pin 7 Pin 8

Connector 2 Blanc/Taronja Taronja Blanc/Verd Blau Blanc/Blau Verd Blanc/Marr Marr

Sha de tenir en compte que si es fa servir el codi de colors A, tota la resta da la xarxa ha de ser connectada seguint aquesta codificaci.

Cable de fibra ptica: La informaci es transmet mitjanant petits impulsos de llum. s el mitj ms rpid, per tamb el ms car. Sutilitza per exemple, en installacions cientfiques davantguarda. Avantatges: o La fibra ptica fa possible navegar per Internet a una velocitat de dos milions de bytes per segon (bps). o Accs illimitat i continu les 24h del dia. o Vdeo i so en temps real.

14

o Fcil dinstallar. o No lhi afecta el soroll nhi les interferncies. o Les fibres no perden llum, per tan, la transmissi s segura i no pot ser pertorbada. o Com que no hi ha senyals elctriques en la fibra, no pot enrampar ni altres perills. s bo per treballar en ambients explosius.

Desavantatges: o Noms es poden subscriure les persones que viuen en la zona de la ciutat per les quals ja estigui installada la xarxa de fibra ptica. o El cost s alt en la connexi de fibra ptica. Les empreses no cobren pel temps dutilitzaci sin per la quantitat dinformaci transferida a lordinador. o Molt difcil repar el cable de fibra ptica.

El mitj sense fils: La tecnologia ms utilitzada s la Wifi (Wireless Fidelity). La informaci es transmet per mitj dones de rdio. Lestndard ms usat s el 802.11g.

15

2.5 Protocols de xarxa a Windows

Un protocol de xarxa o de comunicaci, s el conjunt de regles que especifiquen lintercanvi de dades, o ordres, durant la comunicaci entre els hosts (equips, impressores de xarxa, etc.) que formen part de la xarxa. Si un equip A es vol comunicar amb un equip B de la mateixa xarxa, caldr que tots dos estiguin treballant amb el mateix protocol de xarxa (llenguatge) perqu es puguin entendres i es porti a terme la comunicaci sense cap tipus de problemes. Els protocols de xarxa que proporciona Windows XP sn els segents: Protocol Net BEUI ( Net Bios Extended User Interface): s un protocol de xarxa molt senzilla i fcil dusar, desenvolupat per Microsoft al principi de la dcada dels noranta per als sistemes operatius Windows 95 i Windows NT. s utilitzat per xarxes drea local sense possibilitat de comunicaci amb altres xarxa locals. Protocol IPX/SPXI (Internet Work Packet Exchange/Sequenced Packet Exchange): Dissenyat originriament per lempresa Novell per a les seves xarxes locals NetWare, Microsoft el va incorporar en els seus sistemes operatius i, a ms, ha creat un protocol compatible amb aquest anomenat protocol Nw Link. Protocol TCP/IP: s el protocol utilitzat per tots els ordinadors que es connecten a Internet perqu es puguin comunicar-se entre ells. Est compost per dos protocols principals que sn el TCP ( Transmission Control Protocol) i lIP (Internet Protocol), que sn els que lhi donen el nom. Larquitectura TCP/IP consta de cinc capes o nivells en els quals sagrupa un conjunt de protocols que sn els que, realment, ens donen els serveis: o Nivell 5 (aplicaci): Aqu sinclouen protocols destinats a proporcionar serveis de software a lusuari com:
16

 HTTP (Hypertext Transfer Protocol). Usat pels servidors web per mostrar el contingut de les pgines. FTP (File Transfer Protocol). Permet la transferncia de fitxers, sutilitza amb freqncia per actualitzar pgines web en servidors remots. SMTP (Simple Mail Transfer Protocol). s el protocol usat per lintercanvi de correu electrnic entre servidors. POP (Pop Office Protocol). Protocol que emmagatzema els missatges de correu electrnic en un servidor de correu per la seva lectura posterior. TELNET. Permet la connexi a una aplicaci remota des dun altre ordinador. Des del punt de vista de lusuari, el nivell 5 s la capa ms important.

o Nivell 4 (Transport): Aquest nivell s lencarregat de recollir la informaci del nivell superior (aplicaci) en format binari i la fa arribar al destinatari. o Nivell 3 (Xarxa): En aquest nivell es porten dues funcions principals: 1) Identificaci de les estacions origen i destinaci mitjanant les adreces IP. Una adrea IP s una seqncia de quatre nombres separats per punts, cadascun dels quals pot contenir un valor entre 0 i 255 i que identifica cada ordinador dins la xarxa, a ms, s nic. Aquest mecanisme didentificaci s semblant al DNI de les persones, per a ms t altres propsits com el dajudar a lestabliments de camins. 2) Lencaminament de la informaci, dividida en paquets, cosa que garanteix que el conjunt de paquets que formen la informaci arribin al destinatari corresponent correctament.
17

o Nivell 2 (Enlla): En aquest nivell es porten a terme totes les tasques de control de la comunicaci i, a ms, garanteix una comunicaci lliure derrors entre lemissor i el receptor controlant el flux de dades. o Nivell 1 (Fsic): Aqu sespecifiquen els aspectes elctrics, connectors i caracterstiques dels mitjans de transmissi, i es porta a terme la transmissi dels bits dinformaci a travs del canal.

El protocol TCP/IP s el ms utilitzat per configurar una LAN. El que ens interessa a lhora de configurar una xarxa dordinadors, s conixer com sidentifica cada equip de la xarxa i quins parmetres hem destablir perqu la comunicaci sigui perfecta. Qualsevol dispositiu de xarxa ha de tenir configurat com a mnim dos parmetres: Adrea IP: Correspon a ladrea de lequip dins la xarxa. Es compon de dues parts: ladrea de xarxa i ladrea del host. Un host s qualsevol dispositiu connectat a xarxa. Mscara de subxarxa: Es tracta dun altre conjunt de quatre octets binaris que indiquen quina part de ladrea IP de lequip correspon a la xarxa i quina a lordinador. Ens serveix per veure si totes les IPs estan dins la subxarxa.

Adrea IP

172.26.0.12

El nmero 12 ens indica el dispositiu 12 de la xarxa. Adrea de subxarxa 255.255.255.240

18

Amb binari: Adrea IP 10101100 00011010 11111111 00000000 11111111 00001100 11110000

Adrea de subxarxa 11111111

. Els nmeros binaris daquest apartat ens indiquen ladrea de la xarxa. . Ens indica ladrea del dispositiu connectat a xarxa, el dispositiu 12. Per trobar si una adrea IP est dins la nostra subxarxa ( ens permetria connectar els dos ordinadors directament, sense router), es resten els nmeros amb binari de ladrea IP i la de subxarxa:

10101100 11111111 10101100

00011010 11111111 00011010

00000000 11111111 00000000

00001100 172.26.0.12 11110000255.255.255.240 00000000172.26.0.0

Per tant la nostre IP estaria dins la subxarxa. Ara agafem la IP 172.26.0.2, i mirem si est dins la nostre subxarxa. 10101100 11111111 10101100 00011010 11111111 00011010 00000000 11111111 00000000 00000010172.26.0.2 11110000255.255.255.240 00000000172.26.0.0

En aquest cas tamb es podrien connectar sense router. Ara ho comprovem amb la IP 192.168.1.24 11000000 11111111 11000000 10101000 11111111 10101000 00000001 11111111 0000000 00011000192.168.1.24 11110000255.255.255.240 00010000192.168.1.16

Aquest ordinador, per unir-los a nivell de xarxa, ens caldria un encaminador o router.
19

2.6 Configurar una targeta de xarxa a Windows

Un cop tenim installada la targeta de xarxa a lordinador (normalment es connecten, tal i com hem vist tema 1, al port PCI), cal configurar-la. Per configurar-ho hem daccedir a les propietats de xarxa de la teva targeta. Per anar-hi: IniciPanel de controlConnexions de xarxaConnexi rea localboto dret del ratol i propietatsGeneralProtocol Internet (TCP/IP)Propietats. A la finestra que ens surt, podem fer que assigni automticament la IP, la mscara de subxarxa, la passarella per defecte i els servidors DNS. En cas que tinguem ja la xarxa feta i volem connectar el nou ordinador a la xarxa ja creada, remarcarem Utilitzar ladrea IP segent: IP: Mscara subxarxa: Passarella per defecte: 192.168.1.35 255.255.255.0 192.168.1.1

Shan de posar els nmeros que tingueu a la vostre xarxa. Remarcarem tamb Utilitzar les adreces dels servidors DNS segent: Servidor DNS preferit: Servidor DNS alternatiu: 80.58.0.33 80.58.1.1

Els DNS sn les adreces IP don es troben els servidors DNS. Sn una base de dades de noms i adreces IP emmagatzemades en un ordinador que ens permet no haver de recordar una adrea IP per accedir a la pgina web daquesta IP, sin que aquesta base de dades cont juntament amb ladrea IP el nom. En comptes de posar 64.233.183.103 es posa www.google.es Per saber quina IP, mascara de subxarxa i DNS que podem posar al nou ordinador que volem connectar a la xarxa que tenim, el que es fa s anar a lordinador que ja est connectat a la xarxa i anem a IniciExecutar--> i posem CMD. Dins la pantalla de MS-dos que ens sortir, posarem Ipconfig_/all i daqu obtindrem la IP de lordinador que estem mirant, la mscara de subxarxa que hem dutilitzar, la
20

passarella que t el router i els DNS que hem dutilitzar. Lgicament, la IP que posarem al nou ordinador no pot ser igual al que tenim en aquell ordinador, noms canviant lltim nmero per un nmero que no utilitzi cap dispositiu.

2.6.1 Comprovaci de la configuraci de la xarxa. Un cop posat la IP, la mscara de subxarxa, etc, corresponent a la configuraci de la targeta de xarxa del nou ordinador, sha de comprovar que estigui ben configurada, per veure-ho utilitzem la comanda PING en la finestra MS-DOS. IniciExecutar (CMD) Aquest comandament, envia una srie de paquets de dades a una adrea de xarxa concreta. Amb aquest comandament comprovars: La configuraci correcta de la targeta de xarxa. La comunicaci amb el router.

2.6.2 Accs al router Quan shagi comprovat que el router respon al paquet de dades que lhi enviem a travs del comandament PING, podrs accedir a la seva configuraci. En principi, el manual del fabricant hi trobars les opcions de configuraci. Per accedir al Router, necessitars la seva adrea IP (passarella) i , en alguns casos, el nom dusuari i la contrasenya dadministraci. Per trobar la IP del router, es fa el mateix que en lapartat anterior: IniciExecutarpsemCMD Dins la consola MS-DOS posem: Iconfig_/all I agafem el nmero que posa a puerta de enlace o Passarella. Un cop ja es coneix la passarella, saccedeix a dins el router mitjanant un navegador.

21

Un cop estem dins el router, saccedeix a les diferents opcions de configuraci. Depn del tipus de router tenim diferents configuracions: Configuraci LAN Aqu es trobar els parmetres bsics de configuraci TCP/IP: o Adrea IP o Mscara de subxarxa o Opcionalment, el router pot assignar adreces IP als equips connectats a la xarxa. En aquest cas caldr configurar al rang dadreces que ha dassignar. Configuraci WAN Mostra els elements bsics de configuraci per fer les tasques de routing. Aqu podrs comprovar si el dispositiu disposa dadrea IP fixa o IP dinmica. Configuraci sense fil (Wireless) Si el router t lopci de Wiffi, sha de configurar aquest servei. El router actua com un punt daccs sense fil, de manera que es crea com una nova xarxa en mode infraestructura. Sha de configurar els parmetres segents: o Nom de lSSID (service Set identifier) El nom per la identificaci de la xarxa. Aquest nom es pot amagar per tal de dificultar laccs a la xarxa. o Tipus didentificaci: Indica si vols que els usuaris que suneixen a la xarxa shagin dautentificar. Po ser: Obert: Quan noms cal indicar el nom de lSSID. Amb clau compartida: Cal ls dun mtode de filtratge web (Wired Equivalent Privacity). La clau compartida ofereix ms seguretat a lhora devitar accessos no desitjats.

22

o Canal de connexi. Permet establir diferents canals en una xarxa sense fil per tal devitar encavalcaments entre xarxes i interferncies entre dispositius. o Filtratge de MAC: Es tracta duna opci que permet identificar les adreces MAC dels dispositius que es poden connectar a la xarxa sense fil. Cada router t la seva prpia interfcie dadministraci. Aix doncs, el ms important s saber identificar, en cada cas, les diferents opcions de configuraci.

2.6.3. Obrir ports al router. Obrir ports ens ajuda a que la connexi de segons quins programes tinguin una bona connexi a Internet, com pot ser un joc on-line, programes p2p, jocs de consoles, telefonia IP, videoconferncia, etc. Els riscos dobrir ports s que torna a lequip ms vulnerable, s a dir, a lintrs lhi ser ms senzill accedir-hi. Per tant per disminuir aquests riscos, podem: Obrir noms els ports que siguin totalment necessaris. Tancar els ports quan no necessitem que estiguin oberts.

Per obrir ports hi ha dos maneres. Una s accedir a dins al router, i des de all obrir-los, cada router t la seva manera dobrir-los, tenim dos protocols (TCP, UDP). Laltre manera s variar la configuraci de seguretat del sistema operatiu. Tauler de controlCentre de seguretatTallafocs de WindowsExcepcionsopci afegeix portEscollir el protocol TCP o UDP que li correspongui. Un exemple seria: Si treballssim amb pgines web, les cressim o modifiqussim, necessitarem que el port de FTP obert per fer les transferncies de fitxers sense problemes, per tant haurem dobrir el port 21.

23