TV-2. LA VEU: Reflexions i exercicis, per Magda Martnez, logopeda i mestre de msica.

Les Corals estan formades per veus diferents i el director s qui ha d'aglutinar-les per tal que el conjunt soni homogeni i que cap d'elles sobresurti ms que les altres. Aquesta responsabilitat s compartida amb els cantaires, ja que el resultat que s'obt sempre s fruit de la suma de tots els esforos individuals, tan a nivell d'assistncia als assaigs com de formaci vocal i musical. La veu La veu s l'instrument del cantaire. Penso que s l'instrument per exel.lncia, ja que s l'nic que uneix la msica amb la paraula i aix el fa molt expressiu. Tot sser hum pot cantar i sovint es pensa que practicar aquesta activitat de manera natural s suficient per a desenvolupar la veu. Aix no s del tot cert. Per aconseguir una veu de qualitat cal conixer els rgans que la formen i adquirir la tcnica adequada perqu soni b. Al mateix temps, cal tenir-ne cura per tal que es mantingui en bon estat.

Fisiologia de la veu El cos hum no disposa de cap aparell especfic per a la producci dels sons. Aquesta ve donada per un conjunt d'rgans que permeten acomplir la funci lingstica de comunicaci i la del cant. Aquest conjunt d'rgans s'anomena Aparell Fonatori i est format per: 1.- Aparell respiratori: Proporciona la circulaci d'aire en sentit ascendent que fa vibrar les cordes vocals. 2.- Laringe: rgan situat a sobre de la trquea, a la part davantera del coll, format per cartlags units entre ells per lligaments i msculs que en faciliten la mobilitat. Al seu interior hi trobem les cordes vocals, dos petits replecs capaos de produir vibracions sonores al pas de l'aire. 3.- Cavitats faringo-bucals: Situades a la faringe, la boca i les fosses nasals proporcionen la ressonncia. 4.- rgans mbils: Aquests s'encarreguen de l'articulaci dels fonemes i sn: El paladar tou, la llengua, els llavis i el maxil.lar inferior.

Tenir cura de la veu Si volem aconseguir que la veu soni correctament hem d'adoptar una actitud receptiva i saber percebre les sensacions i posicions del nostre cos. Per a conixer i controlar aquestes sensacions i posicions ens pot servir d'ajuda practicar qualsevol activitat fsica: nataci, gimnstica, ioga, etc.; essent convenient d'estar atents als estiraments del cos. No cal dir que portar una vida saludable (dieta equilibrada, respectar les hores de son i de descans, defugir tant com es pugui dels ambients sorollosos i/o contaminats, evitar fumar...) s molt important de cara a mantenir la veu fresca i sana el mxim de temps possible.

Cantar b Una veu bonica i de qualitat no s suficient per a cantar b. Hi ha altres factors que tamb sn molt importants. Un d'ells s poder comptar amb una bona oda musical. L'oda musical s la capacitat que una persona t de percebre el missatge sonor, imprimir-lo en la memria musical i reproduir-lo amb les mateixes caracterstiques de melodia i ritme. Aquesta qualitat sol ser innata, per cal educar-la. Hi ha molts recursos que es poden utilitzar per tal d'educar la nostra oda, i que qualsevol persona es pot acostumar a practicar:

- Escoltar bona msica. - Assistir a concerts. - Escoltar les veus dels nostres companys i companyes. - Estudiar unes nocions de solfeig... Un altre factor igualment important s la sensibilitat que ha de tenir qualsevol cantant per tal d'expressar els matisos que demana cada obra. Aquesta sensibilitat es pot treballar utilitzant els mateixos recursos o semblants als de l'educaci de l'oda.

Tcnica vocal Amb una bona tcnica, temps, treball i cura podrem aconseguir una bona veu, timbrada, clara i suau. Per adquirir una bona tcnica hem de tenir en compte tots els rgans implicats i practicar exercicis que facilitin tots els aspectes de la fonaci: 1.- Exercicis de relaxaci: Cantar s un joc de tensions i distensions. Per aix s important saber relaxar les diferents parts del cos i aix evitarem tensions innecessries que podrien malmetre les cordes vocals. 2.- Exercicis de respiraci: Una bona respiraci s el puntal d'una bona veu. S'ha de tenir sempre present que aquesta s un instrument de vent i caldr treballar molt aquest aspecte per tal d'aprofitar al mxim la capacitat pulmonar de cada persona. 3.- Exercicis d'articulaci: Quan es canta s'expliquen coses i s important que s'entengui el que es diu a travs d'una bona pronunciaci. 4.- Exercicis d'impostaci: La veu est ben impostada quan produeix sons plens, rodons i homogenis en tota la seva extensi. Aquests exercicis ens ajudaran aconseguir una bona col.locaci, en les cavitats de ressonncia, del so que es produeix a la laringe. No ens hem de conformar amb la simple repetici dels diferents exercicis. Una actitud activa envers el treball ens obligar reflexionar sobre all que practiquem i ens ajudar a madurar, tamb, en l'aspecte vocal. EXERCICIS Exercicis de relaxaci: - Estiraments com aquells que fem quan ens acabem de llevar. - Fer molts badalls, que sn molt importants perqu faciliten l'obertura del coll i la sortida lliure de l'aire, a la vegada que proporcionen una bona relaxaci. - Fer ganyotes per desentumir i relaxar els msculs de la cara. - Espolsar braos i cames amb fora per aconseguir una bona relaxaci del tronc i les extremitats. - Fer boca de badoc: Boca entreoberta amb la llengua en reps a la seva part baixa i la punta tocant lleugerament les dents inferiors.

Exercicis de respiraci: El millor, tant per parlar com per cantar, s que ens acostumem a inspirar pel nas i espirar per la boca. D'aquesta manera l'aire, en passar pel filtre nasal, s'escalfa i evita que la faringe se'ns irriti. Per tant, procurarem aplicar aquesta premisa sempre que practiquem exercicis de respiraci. Exercicis per augmentar la capacitat torcica: - Estirats a terra, de costat i amb les cames una mica flexionades, es posa una m damunt les costelles i l'altra sota l'orella recolzant el cap. S'inspira lentament pel nas, comprovant com s'eixamplen les costelles i es bufa notant com aquestes tornen a la seva posici inicial. Desprs es repeteix l'exercici de l'altre costat. - Es pot repetir el mateix exercici, per en una altra posici: estirats de panxa enlaire amb les cames flexionades i els peus tocant plans a terra., es posen les mans als costats, a l'alada de les costelles. El mateix exercici tamb es pot practicar drets. - Drets, tapar-se un forat del nas i inspirar per l'altre (5 temps), tapar el forat per on hem inspirat i espirar per l'altre (5 temps ms). Llavors, inspirar pel mateix forat que s'ha tret l'aire i repetir l'acci. Exercicis per a regular la intensitat de l'aire que treiem: - Inflar globus, que poden ser normals o d'aigua, requerint molt ms esfor aquests segons. - Drets, inspirar pel nas comptant 5 temps, fer una pausa de retenci de l'aire i desprs, bufar en 5, 10, 15, 20... temps. - Col.locar una espelma encesa amb la flama a l'alada de la boca a uns 20 cm. de distncia d'aquesta: 1.- Bufem la flama procurant que aquesta no es mogui. 2.- Bufem la flama fent que es decanti. 3.- Bufem la flama procurant que oscil.li amb regularitat. Exercicis per a donar fora al diafragma: - Qualsevol tipus d'exercici de gimnstica que serveixi per treballar els msculs abdominals ens pot ser til. - Drets, inspirar pel nas i treure l'aire en petits cops, tot articulant: Pst! pst! pst!; Xxt! xxt!, xxt!; Sst! sst! sst!; Fft! fft! fft!... tantes vegades com es pugui fent rebotar el diafragma. - El mateix que en l'exercici anterior, per articulant: Hop! hop! hop!... tantes vegades com es pugui fent rebotar sempre el diafragma. - Drets, inspirar pel nas agafant el mxim d'aire possible i bufar-lo d'un sol cop com si vogussim apagar moltes espelmes d'un pasts d'aniversari. - Drets, agafar aire, pel nas i la boca alhora, d'un sol cop, com si l'aspirssim. Aquest exercici ens permetr agafar el mxim d'aire possible en el mnim de temps. Cal practicar-lo amb moderaci, ja que pot irritar la faringe. Exercicis d'articulaci: - Recitar frases fetes i embarbussaments a diferents velocitats procurant que sempre s'entengui el

text. - Llegir en veu alta un pargraf d'un llibre o un poema exagerant la pronunciaci. - Llegir els texts de les canons i recitar-los amb diferents entonacions, tenint en compte els accents i els signes de puntuaci. Exercicis d'impostaci: - Aqu no us donarem cap recepta mgica, ja que sn exercicis totalment personalitzats, tant per part del professor/a com per part de l'alumne/a.