ESCNDOL elS carUlla: la increBle HiStria dUna FISCAL Gran famlia inVeStiGada Per HiSenda

@_cafeambllet cafeamblletcatalunya@gmail.com

propietria La famlia Carulla s vinculada esa dAgrolimen, empr ns&Company, a Gallina Blanca, Pa tre daltres. FresCo o Affinity, en

Pas a pas: el periple judicial duna de les 10 famlies ms riques dEspanya i com tot es va acabar pagant 9,4M de multa. Una histria que canviar per sempre la teva manera de veure la justcia, lIRPF... i les sopes de sobre!

cafambllet.com

revistacafeambllet

n1

LA PREMSA EST EN MANS DElS BANCS

QUI PAGA AquEST PERiDiC?
DE QU PARlAREM?
SERViR PER A AlguNA COSA AquESTA PuBliCACi?
Per Marta Sibina i Camps i Albano Dante Fachin

EL DRET A LA INFORMACI AMENAAT

ENTREVISTA AMB:
Enric Pons. Membre de la Plataforma Ciutadana dAuditoria del Deute.

Dins lmbit local podem fer molta fora, tothom sap on trobar lalcalde
Contraportada

Dia, hora i lloc de les compareixences dels imputats del Cas ITV
Pgina 10

Si vols comentar a Twitter els continguts daquesta revista:

Segueix-nos: @_cafeambllet

#cafeambllet

DESCARgA lA REViSTA EN CASTEllANO

O lela en nuestra web:

Pgines 4 i 5

cafambllet.com

cafambllet.com

2
Noms els propietaris de mitjans de comunicaci tenen garantit el seu dret a la llibertat dexpressi Abbot J. Liebling

ElS DiARiS SN DElS BANCS...

Un reps als poders que samaguen darrere les principals capaleres.
El sector financer espanyol est protagonitzant escndols de proporcions enormes: rescats bancaris, directius amb sous milionaris, clusules abusives a les hipoteques o lestafa de les preferents formen part dun paquet que molts qualifiquen obertament destafa organitzada. Tot i aix, els bancs mantenen un enorme poder en qestions tan importants per a la societat com sn el crdit, les pensions, la fiscalitat o la sanitat de desenes de milions de persones. Malgrat aix, els ciutadans ho tenen bastant complicat per obtenir-ne informaci vera, ja que els principals mitjans de comunicaci estan en mans daquesta mateixa banca.

Diaris en mans delits empresarials

El diaris El Punt Avui i Ara no tenen una relaci directa amb la banca com la que presenten la resta de rotatius. Tot i aix, en el cas del primer, les connexions de caire poltic i empresarials sn destacables. Pel que fa a lAra, trobem persones que han estat lligades a diverses entitats bancries.

Alg creu possible que els mitjans de la banca puguin informar amb independncia sobre desnonaments o el rescat de la banca?
Avui dia gaireb tots els grans mitjans dEspanya han estat absorbits pel poder financer, explica el periodista Pere Rusiol al prleg del llibre Papel Mojado, en qu fa un reps a la relaci mitjans-banca. I es pregunta: alg creu possible que els mitjans propietat de la banca puguin informar amb independncia sobre desnonaments, pensions, preferents o el rescat de la banca?. Les necessitats constants de finanament i liquiditat de les empreses de comunicaci les converteixen en hostatges constants de la gran banca, explica Pascual Serrano al seu ja clssic Traficantes de Informacin. A la introducci del llibre Serrano fa una crida a despertar de la ficci en qu tants ciutadans segueixen immersos, creient que sestan informant quan llegeixen un diari, escolten la rdio o veuen linformatiu de la televisi. Esperem que la informaci sobre mitjans i banca que oferim en aquesta publicaci serveixi per despertar i seguir desperts davant duna realitat durssima: la premsa est en mans de la banca.

El diari editat pel vicepresident de La Caixa inunda els trens que fan servir milers de treballadors cada mat.

La Vanguardia s propietat del Grup God (com 8TV i RAC1). El Grup God es el grup de comunicaci que rep ms subvencions a tot Espanya. Ns propietari Javier God, vicepresident de La Caixa i conseller de CaixaBank. Segons la CNMV, el 2010 La Caixa va concedir prstecs i avals a Javier God per 24M. Al consell dadministraci del Grup God trobem Llus Conde, conseller del Banco de Inversiones Lazard i fundador de Seeliger-Conde, empresa que va fitxar Esperanza Aguirre. David Cerqueda, un dels directors generals del Grup ha ocupat crrecs de responsabilitat a Goldman Sachs i BNP Paribas.

Alguns accionistes del Grupo PRISA, editor del diari El Pas sn: BNP Paribas, Bank of America i Deutsche Bank. CaixaBank, Banco Santander i HSBC nentren al capital el 2014. Actualment el deute de PRISA arriba als 3.000M i per aix ha convidat diverses entitats financeres a incorporar-se al capital de lempresa o a augmentar-hi la seva participaci. Algunes sn: BBVA, Banco Sabadell, Banesto, Banca March i Citibank. Fernando Abril-Martorell, conseller delegat de PRISA, ha estat a Credit Suisse fins el 2011 i a JP Morgan com a tresorer. Alain Minc s al consell dadministraci de PRISA i CaixaBank.

El president dHermes Comunicaci, editora dEl Punt Avui, s Joaquim Vidal i Perpiny, propietari de TV Girona i dels supermercats Valvi, actualment lligats a supermercats SPAR. s militant de Convergncia Democrtica de Catalunya i va ser alcalde de Sant Gregori (del 83 al 95) i senador per la demarcaci de Girona (del 96 al 2000).

A lempresa editora de lABC, Vocento, trobem la famlia famlia Ybarra, histrica del BBVA. Al consell dadministraci trobem Fernando Azaola, del consell assessor del BBVA. Trobem tamb Santiago Bergareche, vicepresident de Ferrovial, copresident de CEPSA, i exdirector general del BBVA. A Vocento tamb trobem Jaime Castellanos, conseller a Acciona i president del Banco de Inversiones Lazard... i concunyat dEmilio Botn. Al consell dadministraci tamb trobem Rodrigo Echenique, conseller del Banco Santander.

El mar de 2009 el Grupo Zeta, editora dEl Peridico de Catalunya, va signar un crdit sindicat de 245M amb 24 entitats financeres, entre les quals destaquen el Banco Popular, el Banco Sabadell i La Caixa. Des de llavors el president de la comissi executiva de Zeta s Juan Llopart, home de confiana dIsidre Fain, president de La Caixa. Llopart ha estat imputat en diversos escndols financers, entre ells pel Cas Bankia. Llopart est imputat sota lacusaci de falsificar els comptes i estafar els petits accionistes. El Peridico no va informar daquesta implicaci.

Els documents utilitzats per elaborar aquesta informaci els trobars a: http://pastebin.com/FzwU02vB

Leditor del diari La Razon s Jos Manuel Lara, a travs del Grupo Planeta. Lara s vicepresident del Banc Sabadell. El 2010 Planeta va rebre crdits per valor de 800 milions deuros (Santander 300, Bankia 200, BBVA 130, La Caixa 100 i el Banc Sabadell 100).

El diari fundat per Pedro J. Ramirez, recentment destitut, t al darrere Unidad Editorial. Els accionistes sn Fiat, els bancs italians Mediobanca, Unipol Banca, el Banco San Paolo i lempresa de pneumtics Pirellli, entre daltres.

El president de Premsa Peridica Ara S.L., editora del diari ara, s Ferran Rods, qui ha ocupat crrecs de direcci als bancs Manufacturers Hannover Trust i Banesto. El seu pare, Leopold Rods, ha estat vicepresident del Banco Urquijo i membre dels consells dadministraci de La Caixa i de PRISA, editora dEl Pas. Els Rods, mitjanant MediaPlanning, han controlat la publicitat que arriba a la major part dels diaris espanyols. Al consell de lAra trobem tamb Salvador Garcia Ruiz, que ha tingut responsabilitats a Goldman Sachs i Caixa Manresa. Al consell editorial trobem Vctor Font, director general de lempresa dinversions Delta Partners. Un dels principals accionistes i impulsors de lAra s la famlia Carulla, propietria del grup Agrolimen, a travs de la Fundaci Llus Carulla. El diari no ha publicat a les seves pgines la notcia de que Llus Carulla ha hagut de pagar una multa de 9,4 milions per frau fiscal.

cafambllet.com
Sabies que...
El 1995 la justcia va processar lamo de La Vanguardia, Javier God, per crear una xarxa descoltes illegals a nombroses personalitats de la vida poltica i econmica. La justcia va absoldre God per la sentncia va considerar provat que components de lequip de seguretat de La Vanguardia van realitzar vuit intervencions telefniques illegals i leditorva encarregar lobtenci dinformaci de les activitats de persones que considerava antagonistes. Lavi que va utilitzar Francisco Franco per iniciar el cop del 36 va ser llogat a Londres pel corresponsal del diari ABC, Lus Bolin. Lany 2011 el fundador del diari El Pas, Juan Luis Cebrin, va cobrar un sou de 12 milions deuros. Plcido Vzquez Diguez, exconseller dUnidad Editorial (empresa editora dEl Mundo) va ser un dels imputats en la trama Grtel per canalitzar suposats pagaments illegals. A finals de la dcada de 1980, quan Jorge Fernndez Daz diriga el PP a Catalunya, Jos Antich, que cobria la informaci del partit per a El Pas, rebia peridicament sobres amb gratificacions, sovint en efectiu, segons han explicat amb gran detall fonts coneixedores de les tripes comptables de la formaci.

...i AiX T CONSEqNCiES.

Res no s casual a les planes dels diaris propietat de la banca

Silenci quan els rics no paguen impostos

Els paradisos fiscals sn un mecanisme mpliament utilitzat per bancs i grans empreses i eviten que desenes de milions deuros arribin a les arques pbliques. Tot i la rellevncia daquesta prctica, els mitjans propietat de la banca silencien sistemticament la informaci al respecte. La investigadora Nria Almirn va estudiar aquest fenmen i conlou: Tot i que es un fet noticis que hauria de suscitar linters dels mitjans de comunicaci, aquests atrauen tota latenci a narcotraficants i criminals dalta volada mentre deixa en la penombra els partenaires, per que en sn agents indispensables: les entitats financeres. Almiron va estudiar tota la informaci que va publicar El Pas durant 25 anys sobre paradisos fiscals. Exceptuant lescndol poltic del BBVA a lIlla de Jersey, dels 876 articles publicats per El Pas sobre paradisos fiscals noms sis (s, noms sis) relacionen els paradisos fiscals amb la banca. I no s casualitat: un dels principals creditors dEl Pas s el Banco Santander. El seu president, Emilio Botn, est implicat en diversos escndols fiscals que han estat publicats pel diari... The New York Times.

Els noms dels poderosos no sembruten

Una prctica habitual dels diaris s amagar noms i marques que protagonitzen notcies negatives. Samaguen sistemticament el noms de les entitats bancries responsables de desnonaments, samaguen les marques que vulneren els drets dels treballadors i samaguen els noms dels empresaris que defrauden hisenda. Els diaris de la banca van ocultar, per exemple, la relaci de MANGO amb la tragdia de Bangladesh on van morir ms de mil obrers que treballaven en condicions penoses. Malgrat que el tema va ser portada a diversos a The New York Times, la premsa catalana ha ocultat lescndol daquesta empresa propietat dIsak Andic, lhome ms ric de Catalunya. Els mitjans de la banca van amagar tamb que darrere lescndol de Sacyr a Panam hi ha la famlia Carceller, propietria de lempresa cervecera Damm i implicada en un important escndol fiscal. De la mateixa manera, els diaris passen molt de puntetes al voltant de lescndol fiscal protagonitzat per lempresa Agrolimen, propietria de marques com Gallina Blanca, Pans&Company o Affinity.

Fletxa vermella per a Colau, fletxa verda per a Bag Manipulaci de manifestacions
De manera sistemtica, els mitjans ens mans de la banca es posicionen en contra de les manifestacions en qu participen milers de ciutadans. Una de les estratgies s minimitzar lafluncia de gent. Lltim exemple el va protagonitzar el diari El Pas amb les marxes de la dignitat, on va comptabilitzar 50.000 manifestants, una xifra objectivament errnia, com sha denunciat des de les xarxes socials. Una altra estratgia s posar el focus en els aldarulls, encara que siguin allats i, moltes vegades, un cop acabada la manifestaci. Una poltica informativa que respon, en ocasions, als interessos dels responsables poltics o policials. Per ltim, si no hi ha incidents sempre queda informar de la manifestaci... a la pgina 91. La PAH s un dels ms grans maldecaps de la banca. Per aix la premsa ha carregat de mil maneres contra la plataforma i una de les seves cares visibles, Ada Colau. Al setembre de 2012 El Peridico de Catalunya (en mans de La Caixa) donava a Colau una fletxa vermella perqu uns activistes de la PAH shavien emportat aliments de primera necessitat dun supermercat de Vilafranca. Una acci justiciera per no justa sentenciava el diari. Poques setmanes abans, el diari donava una fletxa verda a lempresari convergent Ramon Bag, amo del Grup SERHS, una companyia exemple dxit. El Peridic oblidava que el senyor Bag estava sent investigat per rebre contractes irregulars de la sanitat pblica que van reportar desenes de milions deuros en contractes a lempresa exitosa de Bag. Est clar que La Caixa (i al seus diaris) prefereixen empresaris dxit com Bag abans que persones i organitzacions que deixen en evidncia les seves prctiques.

Aix s un petit tastet de la informaci publicada als llibres Traficantes de informacin i Papel Mojado. 100% recomanats.

Quan un grup deu 5.000 milions a la banca ja est clar que el propietari no s necessariament el que seu a la junta daccionistes En altres poques lincreble indult dAlfredo Senz (Santander) obriria el diari, en comptes destar arraconat en un rac perdut El problema no s que la banca operi com a tal, sin que la banca es converteixi en editora de premsa
Pere Rusiol es presenta aix a Twitter (@pererusi): Me divert en El Pas y en Pblico, pero los tiempos estn cambiando. Ahora montando Alternativas Econmicas y destornillndome en Mongolia.

s fcil comprendre que no pugui aparixer en un diari un artcle dopini que demani la nacionalitzaci de la banca si cada dia shi anuncia el BBVA, que pot ser accionista del mitj. Del que menys informen els mitjans s precisament dells: qui en sn els amos, a quines altres empreses participen, quins bancs els presten diners, quant cobren els seus directius, com exploten els seus treballadors...
Pascual Serrano s periodista. Lany 96 va fundar la publicaci electrnica Rebelion.org. Va ser assessor de Telesur. s autor de Desinformacin. Cmo los medios ocultan el mundo i Traficantes de Informacin, entre daltres. Traficantes de informacin Pascual Serrano Ed. Foca ISBN 9788496797505 Papel Mojado Mongolia Ed. Debate ISBN 9788499923062

Els mitjans de comunicaci sn eines de creaci dopini massa importants per deixar-les a larbitri de lanomenat lliure mercat Cotitzar en borsa fa prioritzar els ingressos (...) per sobre de qualsevol altre aspecte, la qual cosa porta a orientar-se ms cap a les preferncies dels anunciants (...) amb independncia de les conseqncies que aix pugui tenir sobre la qualitat!
Nria Almiron s doctora en Periodisme per la UAB i professora del Departament de Comunicaci de la UPF. La seva recerca est centrada en leconomia poltica de la comunicaci.

Els diaris sn les joguines duns pocs homes rics. El capitalista i leditor sn els nous tirans que shan apoderat del mn. No necessitem una censura per a la premsa. La premsa mateixa s la censura. Els peridics van nixer per dir la veritat i avui existeixen per impedir que la veritat sigui dita Gilbert Keith Chesterton
Escriptor i periodista britnic (1874-1936)

Per aprofundir-hi

La propietat dels mitjans de comunicaci s un tema silenciat per que, per sort, ha estat estudiat en profunditat. Si vols aprofundir-hi toferim alguns ttols.

Nria Almiron Nria Almiron s investigadora del Departament de Comunicaci de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat nombrosos treballs sobre mitjans de comunicaci que podeu trobar a www.almiron.org

Media.cat monitoritza diriament els continguts dels diaris i analitza la manera com la premsa tracta (o no tracta) els temes dactualitat.

cafambllet.com

I AIX, QUI

HO PAgA
Per Albano Dante Fachin

Un diari pot tenir el millor disseny, el millor paper i, fins i tot, els millors periodistes... per al final, qui decidir qu es publica i qu soculta, ser lamo, el que posa els diners. Qui paga, mana. Com hem vist a les planes anteriors, lamo de la major part dels diaris que trobem als quioscos sn els bancs. I aix es nota. 8.588 Les 12 planes que tens a les mans valen diners. En total, les 145.000 cpies que hem fet han costat 8.588. Els diners, per, no els ha posat cap banc, ni cap partit poltic, ni cap fundaci opaca, ni cap

empresari ric. Aquesta publicaci tampoc no ha rebut cap subvenci de cap govern, ni municipal, ni autonmic ni estatal. Els 8.588 han sortit de les butxaques de 1.619 persones que han posat diners perqu aquest exemplar arribi a les teves mans. Qui hi ha darrere? Cal fer alguna cosa. Aquesta era la frase que sempre es repetia en les reunions dun grup de persones que treballem des de fa anys en diversos mitjans de comunicaci, farts de veure els silencis i la manipulaci que exerceixen els mitjans en mans dels bancs. Calia fer alguna cosa,

LES PgiNES quE TENS A lES MANS HAN COSTAT:

Qui decideix qu es publica i qu soculta sempre s lamo. Qui paga, mana. 1.619 persones han posat els diners necessaris perqu aquest exemplar arribi a les teves mans
per qu? Sense diners, sense subvencions i sense propietats per hipotecar les opcions eren poques. Tot i aix, estava clar que calia fer alguna cosa. Finalment, desprs de donar

moltes voltes es va prendre la decisi: Segur que all fora hi ha molta gent que tamb creu que cal fer alguna cosa. Contactem-hi. Aix, el dia 15 de febrer de 2014, lAlbano Dante Fachin i la Marta Sibina i Camps vam obrir una campanya de micro-mecenatge per obtenir els diners necessaris per imprimir quatre edicions de 145.000 exemplars cadascuna. Al cap de 40 dies 1.619 persones havien aportat els diners necessaris per posar en marxa el projecte. Aix, darrere daquestes pgines no hi ha bancs, ni partits ni subvencions. Noms gent que sap que cal fer alguna cosa.

PER qu 145.000 EXEMPLARS?

Com hem vist a les pgines anteriors, cada dia els diaris propietat de la banca inunden bars, oficines i llars amb un objectiu: fer arribar a molta gent la seva versi de la realitat. Alhora a Catalunya hi ha diversos projectes periodstics independents i rigorosos que intenten posar llum all on els mitjans dels bancs volen foscor. Lamentablement, tot i la seva qualitat, aquests projectes ho tenen molt difcil per arribar al gran pblic. Sense subvencions, sense crdits dels bancs i sense anuncis de grans multinacionals, s difcil omplir els trens dexemplars gratuts com fa La Vanguardia cada mat grcies als 9 milions deuros en subvencions que ha rebut des que Artur Mas s president. La intenci daquesta publicaci s trencar el cercle. Ho explicvem aix en la campanya per recaptar fons : Creiem que podem comenar a fer front als mitjans de la banca. Per aix us volem fer la segent proposta: La Vanguardia s el diari amb ms difusi de Catalunya, amb una mitjana de 143.000 exemplars diaris. La nostra idea s posar en marxa una publicaci massiva i gratuta de 145.000 exemplars. Us proposem inundar Catalunya amb la informaci que ens volen amagar. Un mitj massiu que no degui res ni a bancs, ni a partits ni a governs. Us proposem posar un exemplar del cafambllet a

PERSOBRETOT
volem fer visible un nou mn que est naixent. volem imprimir 145.000 exemplars amb la data del proper desnonament perqu la propera vegada en comptes de 50, siguin 500 les persones que fan costat a les vctimes. volem imprimir 145.000 exemplars cada mes explicant barri a barri com lluitar contra les llistes despera a la sanitat i donar eines per fer efectius els drets sanitaris. volem imprimir 145.000 exemplars cada mes explicant les vagues dels treballadors de panrico, de cocacola o de qualsevol altra empresa on els treballadors lluitin pels seus drets... i pels de tots. volem que tothom spiga que hi ha gent que sest organitzant per defensar lhabitatge, leducaci, laigua, la sanitat i els drets de tots

VOLEM
detallar la trama que permet a la caixa infiltrar-se a lescola pblica. posar noms, cognoms i foto als responsables de lestafa a la sanitat pblica. denunciar cada silenci cmplice de la premsa en mans de la banca.

DE Qu PARLAREM?

explicar quines empreses operen a paradisos fiscals i posar-ne el nom ben gros a la portada.

que tothom spiga el dia, lhora i el lloc de cada compareixena judicial escandalosa.

La publicaci amb ms exemplars de Catalunya

Exemplars per edici

font: ojd i comunicacio21.cat

Ests pensant que la comparaci no s correcta perqu els diaris surten cada dia i el cafambllet un cop al mes? Aqu ho expliquem: bit.ly/1epqghH

cada bar, a cada sala despera, a cada tren, a cada botiga, a cada hospital i a cada perruqueria de Catalunya. Informaci alternativa per a la vegada massiva. Un cop finalitzada la campanya vam preguntar als nostres 1.619 mecenes per qu havien donat diners. Un 90,5% va respondre: Perqu altra gent conegui coses que jo ja sabia. Aix, un dels objectius principals daquestes pgines s fer arribar informaci que els mitjans amaguen, i ferla arribar alt i clar. Per fer-ho, calen molts exemplars. Durant els prxims quatre mesos posarem en circulaci 580.000 exemplars. Amb 145.000 exemplars, aquesta que tens a les mans s la publicaci amb ms tirada de Catalunya.

ENDEFINITIVA
volem inundar catalunya amb tota aquesta informaci que els mitjans dels bancs tantes vegades amaguen o manipulen.
volem portar un exemplar amb aquesta informaci a cada bar, a cada oficina i a cada escola, i arribar all on no arriben facebook ni twitter.

volem fer una mena de facebook de paper, un retuit analgic per fer arribar la informaci que la banca amaga.

PER qu CONTROlEN lA iNfORMACi?

Una de les eines emprades i ms eficaces per aconseguir lhegemonia social s el control dels mitjans de comunicaci, dels seus continguts i de les persones que shi expressen. I la primera cosa que calia fer era, i s, destruir o reduir al nores el sistema immunolgic de la societat: el pensament crtic. Sense pensament crtic, concebut com a mtode per analitzar lestructura i la consistncia dels fets, les proposicions o els raonaments que en general saccepten com a certs en la vida quotidiana, no hi ha debat democrtic. Sense pensament crtic ni debat democrtic les veritats sintrodueixen en el pensament
Josep Cabayol Periodista i membre de lAssociaci SICOM

individual i collectiu conformant un pensament nic, indiscutit. Sense el debat lliure de les idees, no hi ha democrcia.

ISOBREELPROCS?
ENS HI AJUDES?

El debat sobre la sobirania poltica catalana est sent mpliament cobert per mitjans de comunicaci des de diferents enfocaments i tendncies. des daquestes planes volem contribuir-hi parant atenci a la sobirania social, cultural i econmica, aspectes que massa vegades es vol que passin desapercebuts.

cafambllet.com

LA iNfORMACi, O lA PAguEM ENTRE TOTS O lA PAGA LA CAIXA. PARLEM?

No acceptarem publicitat de bancs que desnonin, ni dempreses que tinguin seus a paradisos fiscals, ni dempreses que no respectin els drets dels treballadors. Tampoc no acceptarem crdits daquests bancs.No acceptarem subvencions de cap govern ni publicitat institucional de cap mena. Per, llavors, com mantindrem aquest projecte comunicatiu? Doncs de lnica manera que garanteix la independncia i la llibertat informativa: amb el suport de la ciutadania. Aquest projecte neix amb la intenci de comenar a plantar cara. I lnica manera s fer-ho entre tots. Per aix, a continuaci et convidem a collaborar-hi econmicament. A canvi, ens comprometem que cada ms hi haur 145.000 exemplars als carrers de Catalunya plantant cara a la manipulaci, al silenci i la mentida. A ms ens comprometem a enviar-te trimestralment tota la informaci econmica del projecte. Rebrs cpia de totes les factures, contractes i despeses perqu spigues en qu ens gastem cada euro. Estem treballant tamb per posar en marxa sistemes de redacci oberta que permetin triar i treballar la informaci de manera conjunta i democrtica. I no parlem noms de participaci, sin de poder de decisi. Els collaboradors rebran tamb, de manera setmanal i per correu electrnic, un resum sobre el dia a dia de fer una publicaci. Aix, si vols participar-hi i vols que a Catalunya la publicaci amb ms exemplars no sigui propietat dun comte o dun banc, sin del poble, el teu suport s fonamental. Perqu la informaci, o la paguem entre tots, o la paga La Caixa. PD: Hi insistim. No acceptarem publicitat de bancs ni dempreses que utilitzin paradisos fiscals. No acceptarem cap mena de subvenci ni publicitat institucional. Si aquesta decisi fa inviable el projecte, preferim dedicar-nos a una altra cosa.

SERVIR PER A ALGUNA COSA AquEST PERiDiC?

Prop de 1.700 persones han dedicat temps i diners per qu aquestes 12 planes que tens a les mans arribin a tots els racons de Catalunya. Les persones que participem en aquest projecte creiem que s indispensable i imprescindible que existeixin mitjans lliures, que no estiguin en mans de la banca i els partits poltics. Aquestes 12 pgines sn un intent de crear un nou espai lliure i nestem molt orgullosos. Perqu ja nhi ha prou de mitjans que oculten els escndols dels bancs que els financen. Perqu ja nhi ha prou de mitjans de tapen la corrupci dels seus. Perqu ja nhi ha prou dels tertulians sempre els mateixos que repeteixen com lloros els argumentaris que els dicten els poderosos. Perqu ja est b de mitjans que criminalitzen els ciutadans que lluiten. Perqu ja est b de callar davant la manipulaci sistemtica. Les 1.700 persones que impulsem aquestes 12 pgines creiem que paga la pena sortir al carrer a posar llum all on uns quants volen foscor.

Si lA TEVA EMPRESA:
no desnona, si no ha estat rescatada amb diners pblics ni t seus a paradisos fiscals, tenim una bona notcia: pots posar un anunci a la revista amb ms tiratge de Catalunya.

Ja nhi ha prou de tertulians que repeteixen com lloros el que dicten els poderosos Creiem que cada exemplar s una oportunitat de canviar el mn.
Som realistes i sabem que aquestes 12 planes no seran suficients per trencar tot el silenci que esclafa el patiment de tants i que amaga la impunitat duns pocs. Per, com diem, som realistes i per aix estem convenuts que val la pena intentar-ho. Servir aquest projecte per canviar alguna cosa? Nosaltres creiem que s. Estem segurs que totes les accions tenen el seu impacte. Creiem que cada exemplar que alliberem als carrers s una oportunitat de canviar-ho tot. Esperem que us agradi i us sigui til.

Fer donacions.
Pots fer una donaci puntual o fer-te suscriptor. Al nostre web trobars les diverses opcions aix com les diferents maneres de fer el pagament: amb PayPal, amb targeta de crdit, amb targeta de dbit, etc.

ET POTS ANUNCIAR!
Posem a la teva disposici una eina publicitria per arribar a centenars de milers de persones arreu de Catalunya. Efectivitat publicitria que comparteix els valors del 99% dels teus clients. Si vols que tenviem les nostres tarifes, escriu-nos a cafeamblletcatalunya @gmail.com

Visita el nostre web i, si creus que aquest projecte val la pena, participa:

cafambllet.com

Ingressos bancaris
Si prefereixes el mtode tradicional, pots fer un ingrs al CC de lAssociaci cafambllet:

Marta Sibina i Camps Albano Dante Fachin

Membres de lAssociaci cafambllet

IBAN ES17 3025 0900 87 1400015132

Digues!
Si tens qualsevol dubte sobre com collaborar o com anunciar la teva empresa, envians un missatge:

A lingrs, indicans el correu on vulguis rebre tots els detalls del finanament daquesta revista.

686 99 11 37

CAl QuE lA CiuTADANiA ADMiNiSTRi ElS RECuRSOS

Per qu els governs donen diners pblics a mitjans de comunicaci privats? Doncs per aconseguir el favor de les grans corporacions que els controlen o per correspondrehi. Resultat: els interessos dels governs dits democrtics i els del poder econmic que vol i t el control poltic, acaben sent els mateixos. (I que ens perdonin les excepcions). Per tant, els missatges que el Poder difon a travs dels mitjans que controla quasi tots per mantenir lhegemonia social i que sn contraris als interessos de la ciutadania, els paguem entre tots. I no tan sols comprant el mitj o empassant-nos-en la publicitat, sin tamb perqu els governs dediquen una part dels nostres impostos a mantenir el poder. El dret a la informaci s propietat de la ciutadania i ha de ser la ciutadania qui el controli i nadministri els recursos. La ciutadania, els moviments socials, han de crear plataformes dinformaci ciutadanes que vagin als ajuntaments, als parlaments, als governs i fiscalitzin i auditin els recursos malversats en propaganda i compra de voluntats, els recuperin i els destinin a crear mitjans independents en qu la ciutadania tri la informaci i els periodistes la desenvolupin. Aix permetria crear feina retribuda dignament i retornar als principis del periodisme: pluralitat, foment del pensament crtic i del debat democrtic i suport al b com i a la majoria, la ciutadania. Solidaritat i Comunicaci (SICOM) sicom.cat

EL PERiODISME SOBRE PAS

Alguns en diuen periodisme alternatiu. Daltres en diuen periodisme independent. Nosaltres preferim dir-ne simplement periodisme. Perqu quan el periodisme no dna veu a les alternatives, no s periodisme. I quan el periodisme no s independent, tampoc. A Catalunya i a la resta dEspanya cada cop sn ms els mitjans que aposten per fer periodisme lluny de les ingerncies de la banca i de les oficines de premsa de partits i grans empreses. Diaris digitals, rdios, televisions en lnia i revistes treballen per oferir un relat de la realitat al servei dels ciutadans, i no al dictat del poder econmic i poltic. Un dels objectius de cafambllet s donar visibilitat a aquestes propostes periodstiques. La idea s acostar als nostres lectors propostes periodstiques que els ajudin a tenir una visi ms mplia del que passa al nostre voltant. Ahora, ampliar les audincies daquestes propostes periodstiques s una manera denfortir-les i de crear comunitats al seu voltant que puguin fer- les viables. Remeneu, descobriu i, si alguna cosa us agrada, recordeu: lnica manera de crear, mantenir i enfortir el periodisme s implicant-shi!

Captura aquest codi i accedeix a una llista de mitjans independents elaborada collectivament. Tamb la trobars a bit.ly/1jCUHjq
LAssociaci cafambllet no comparteix necessriament les diverses idees i opinions publicades.

Edita: Associaci cafambllet www.cafeambllet.com cafeamblletcatalunya@gmail.com Telfon: 686 99 11 37 Dipsit Legal: GI-107-2004

cafambllet.com

La Generalitat traspassa 2.450M pblics a les corporacions

Mentre els hospitals pblics reben cada cop menys diners, les grans corporacions sanitries privades reben milers de milions deuros pblics. Aix, duna banda es tanquen serveis pblics i de laltra, els governs donen diners al sector privat per prestar aquests serveis. Segons lltim informe dIDIS, la patronal de la sanitat pivada, la indstria de la sanitat privada espanyola va rebre contractes pblics per valor de 7.600M anuals. Entre 2002 i 2011 els diners pblics que semporta la sanitat privada van augmentar un 52%. Daquesta manera, el 2013 el 10% del total dels diners pblics de la sanitat van acabar en mans de les empreses privades de salut. Una privatitzaci en tota regla. Si posem la lupa a les comunitats
% de diners de la sanitat pblica desviats cap a la concertada (2011)

CATALUNYA: EL PARADS DE LA SANITAT PRIVADA

S MS BARATA LA PRIVADA?
Lany 2013 la Sindicatura de Comptes de Valncia va advertir que la sanitat pblica estava malbaratant 10 milions deuros anuals en ressonncies magntiques. La sanitat pblica valenciana, en comptes de fer les ressonncies en centres pblics, les derivava a centres privats. Segons lestudi de la Sindicatura, la privada surt ms cara:

UN GRAN NEGOCI PER ALS AMICS

Per qu el govern prefereix donar diners als privats mentre re- J. M Padrosa tallen els pblics? Lexemple de Josep M. Padrosa ens en pot donar algunes pistes. Padrosa s la m dreta del conseller Boi Ruiz al CatSalut. Alhora, Padrosa exercia dapoderat dun holding de 16 empreses del grup Corporaci Fisiogestin. Doncs b, 6 daquestes empreses van facturar noms el 2012 ms de 14M provinents del CatSalut, que ell mateix dirigeix...

Una cervesa molt amargant

Els amos de Damm i els impostos
Darrere dels anuncis estiuencs dEstrella Damm samaga una realitat molt menys idllica. En comptes de joves felios i despreocupats trobem una famlia embolicada en greus escndols. Un dells t a veure amb el pagament dimpostos. O, ms ben dit, amb el pressumpte no pagament dimpostos. El passat novembre la Fiscalia Anticorrupci va demanar 48 anys de pres per frau fiscal a lex-president de Damm i 14 per al seu fill, actual president. Els acusava de simular viure fora dEspanya per no pagar impostos. Segons la fiscalia els Carceller shavien dedicat a ocultar la renda i el patrimoni des de lany 90 grcies a un complex entramat empresarial amb presncia a diversos pa-

Font: IDIS

autnomes veiem que Catalunya s la comunitat que ms lluny ha anat en aquest trasps de diners pblics a mans privades. Mentre que Madrid traspassa el 8% del seu pressupost sanitari a mans privades, Catalunya dna contractes per valor de 2.450M, un 24% del total de la despesa. Aix, es pot dir que una quarta part dels diners que tots els ciutadans paguen van a parar directament a mans privades.

Ressonncia pblica:

Ressonncia privada:

radisos fiscals. Segons els investigadors el frau selevava a 73M. El passat 2 de gener el jutge Pablo Ruz va arxivar la causa contra el fill i va deixar el pare del clan pendent de judici. Una famlia molt poderosa La famlia Carceller t un lloc destacat a la llista Forbes. A banda de la cervesa, el president de Damm s el vice-president de Sacyr, protagonista dun escndol internacional per la construcci del Canal de Panam. Tal i com destaca el web media.cat, els mitjans de comunicaci catalans han passat per alt aquest fet. Al web del diari Ara, per exemple, no nhi ha cap entrada. Per aix recomanem els reportatges segents:
Els escndols milionaris dels Carceller i els Godia, dues fortunes franquistes de Marc Font. (bit.ly/1hTaHub)

Mango i Carceller: Els noms no sn rellevants?. Anlisi de lObservatori de Mitjans Media.cat (bit.ly/1a7Jd0R)

La vergonya de Petromiralles a lfrica

Fa mesos que la major part dels mitjans de comunicaci passen de puntetes per sobre lescndol judicial protagonitzat per, Josep Maria Torrens, alcalde de CiU a Santa Maria de Miralles i director de Petromiralles, lempresa de benzineres que t un procs obert a lAudincia Nacional per blanqueig de diners, frau fiscal i falsedat documental, i on shaurien defraudat ms de 100 milions deuros en 2 anys. Ara, per, la periodista Susana Hidalgo ha obert un nou front publicant el reportatge Aix ha expulsat una empresa espanyola 600 persones de la seves terres a Guinea Bissau. La histria posa els pls de punta. Lany 2010 lempresa Agrogeba, vinculada a Petromiralles, va desembarcar a Guinea Bissau per cultivar arrs. Quan van arribar lempresa va tallar els camins i va contractar gurdies armats per evitar que passs ning. Les comunitats afectades explica el reportatge publicat pel Diario.es, denuncien que les terres els pertanyen perqu les cultiven de manera histrica i que Agrogeba els ha obligat a traslladar-se a terres menys frtils i llunyanes. Lempresa addueix que desconeixia que les terres estiguessin ocupades per agricultors locals i que el seu acord va ser amb el govern local. El reportatge recull condicions de treball aberrants,

elboenuestrodecadadia.com

Lempresa de lAnoia implicada en lexpulsi de ms de 600 persones de les seves terres a Guinea Bissau
mort de bestiar de la comunitat, s dagrotxics i les denncies fetes per Oxfam i altres organitzacions que denuncien lacaparament de terres per part de diverses multinacionals. Per acabar, segons els pobladors de la zona tot i que ning no li va demanar res, lempresa es va oferir construir una escola i un centre de salut per tampoc no ho han complert. El gerent dAgrogeba, ligualad Jaume Pons, diu que ara no tenim diners per fer obra social.
As ha expulsado una empresa espaola a 600 personas de sus tierras en Guinea Bissau. bit.ly/Ld7QU0 Tota la informaci sobre el Cas Petromiralles en relaci amb el frau de prop de 100M. bitly.com/1lhbB7Z

Defensa dna 700.000 a un empresari indultat

Sorpreses al Butllet Oficial de lEstat
La histria la va descobrir la periodista Eva Belmonte, que cada dia es llegeix el Butllet Oficial de lEstat (BOE). Diem descobrir perqu la histria estava publicada en dues parts. Primera part: al juliol de 2011 Miguel Alonso Ramrez va ser condemnat a 3 anys de pres per un delicte urbanstic. Per Ramrez no va trepitjar la pres. El passat 31 doctubre el Consell de Ministres va aprovar un indult per al senyor Ramirez que, a ms de cometre delictes urbanstics, s el president de la Unin Deportiva Las Palmas. Lindult va ser publicat al BOE el passat 21 de novembre. Segona part: el BOE encara tenia sorpreses agradables per a Ramrez. 5 setmanes desprs de la publicaci de lindult el BOE va publicar que lempresa de Ramrez es feia amb dos contractes amb el Ministeri de Defensa per valor de ms de 700.000. Aix, doncs, en 5 setmanes, un delinqent condemnat es va convertir en un empresari amb sucosos contractes pblics. No hi ha res com sortir al BOE!

ELS CARULLA: La increble histria duna gran famlia investigada per Hisenda
casella de sortida. Finalment, el fiscal demana a lAudincia que ponderi si el jutge instructor Josep Miquel Porras ha coms alguna falta o delicte. Finalment Porras es va veure obligat a reobrir el cas contra els Carulla. Amb diners sarregla Arxivar un cas dos cops en contra del criteri del fiscal, de lAudincia i de lAgncia Tributria s normal? Diversos advocats consultats coincideixen: Aix no s normal. I menys quan les proves sn tan concloents. Tan concloents que finalment la defensa de Llus Carulla i la Fiscalia (amb un fiscal diferent) van arribar a un acord pel qual Carulla admet la seva responsabilitat en el frau i acepta pagar 6,4 milions ms 3 dinteressos amb lobjectiu de no arribar al judici que el jutge instructor va frenar en dues ocasions. Carulla tamb assumeix una pena de pres de 20 mesos per cinc delictes contra la Hisenda pblica. s a dir, noms 4 mesos per delicte, ja que la Fiscalia hi aprecia dos atenuants: reparaci del dany (ja que torna la quantitat defraudada) i dilacions indegudes. Amb aquest pacte, els altres cinc germans Carulla queden exculpats. Preguntes: Com s que el jutge instructor Josep Miquel Porras no va veure els indicis? Com s que malgrat que lAgncia Tributria, el fiscal i lAudincia li aportaven la informaci necessria, el jutge instructor, Josep Miquel Porras, va arxivar el cas, no una, sin dues vegades? Com pot ser que una persona en un lloc de tanta importncia pugui cometre un error tan greu? I lltima: alg investigar (com demanava el fiscal) aquesta cadena derrors de Josep Miquel Porras que ha estat a punt de costar-nos 9,4 milions deuros? Seria interessant conixer tots els detalls daquest escndol.

Un jutge arxiva dues vegades la causa contra els germans Carulla, membres duna de les 10 famlies ms riques dEspanya. Grcies a la persistncia dun fiscal, han pagat 9,4M de multa.
Que no et faci mandra! sembla un text molt llarg per en 4 minuts el tindrs llegit. Aquesta histria canviar la teva visi de les inspeccions dHisenda, dels jutges dinstrucci, dels fiscals... i de la sopa de sobre!
Per Albano Dante Fachin

> Artur Carulla: President de la Comissi de Nomenaments i Retribucions de Repsol. Conseller de Telefnica a Catalunya. >Mariona Carulla: Presidenta del Palau de la Msica. >Fundaci Llus Carulla: Entitat fundada pels germans Carulla per promocionar la cultural catalana. Aquesta fundaci s accionista del diari Ara. El pagament de la multa de 9,4M no ha estat recollit a les pgines daquest diari.

LA fAMliA

Tasseguro que desprs de llegir aquesta histria res no tornar a ser igual per a tu: ni la declaraci de la renda, ni les inspeccions dHisenda ni la justcia. Fins i tot el gust de la sopa de sobre haur canviat. Tot va comenar lany 2006, quan lAgncia Tributria va escorcollar la seu espanyola del Banco Esprito Santo (BES) en una operaci contra el blanqueig de capitals. Entre els documents trobats hi havia informaci sobre els negocis dels sis germans Carulla, propietaris del grup Agrolimen, empresa vinculada a marques com Pans&Company, FresCo, Affinity o Gallina Blanca. Amb la informaci trobada al BES, lany 2008 es va obrir una investigaci al voltant dels negocis dels sis germans Carulla, propietaris de la desena fortuna espanyola. Al desembre de 2010 Hisenda posa la lupa sobre un complex entramat de societats financeres domiciliades a diversos pasos i paradisos fiscals. Segons Hisenda els Carulla van simular una compravenda daccions entre societats del mateix grup per valor de 61 milions deuros amb lobjectiu de no haver de tributar per aquests diners. Comena el ball judicial El cas va quedar en mans del jutjat nmero 4 de Barcelona. El jutge instructor del cas va ser Josep Miquel Porras. Per qu s un jutge instructor? Val la pena detenir-se un moment en aquest punt. El jutge instructor t la missi de determinar si hi ha indicis de delicte davant una acusaci. Si el jutge instructor veu indicis de delicte el que fa s enviar el cas a un jutge penal perqu sobri un judici oral. En el cas dels germans Carulla tenim dos acusadors: lAgncia Tributria (AT), que denuncia que no shan pagat els impostos que shaurien dhaver pagat, i el Fiscal, que acusa en nom de lEstat. Qu li passa a linstructor? A principi de 2011 el jutge instructor imputa un dels germans Carulla, Jordi, per delic-

UNA gAlliNA BlANCA i SOliDRiA?

Mitjans de tota Espanya es van fer ress de la campanya de lempresa dels Carulla, Gallina Blanca, vinculada als Carulla: Con Avecrem, tu ayuda se nota. Lempresa donaria al Banc dAliments un plat de sopa per cada dos sobres buits que enviessin els seus clients, fins a un mxim de 500.000. Fem nmeros. Amb cada pastilla dAvecrem es poden fer 4 plats de sopa. 18 pastilles costen 2,33 al supermercat. Aix vol dir que un plat de sopa Avecrem costa 0,03 i 500.000 plats de sopa costen 15.000. Amb els 9,4M que els propietaris de Gallina Blanca van pagar a Hisenda es poden comprar 313 milions plats de sopa. Als usuaris del Banc dAliments els conv que els Carulla paguin tots els seus impostos. Molt ms que no pas que de tant en tant regalin 500.000 plats de sopa. I que els mitjans informessin daquestes prctiques.

Els germans Carulla sn propietaris dAgrolimen, lempresa que controla Pans&Company, Gallina Blanca, Affinity, Bicentury i FresCo, entre daltres.

te fiscal, i el crida a declarar. A la seva declaraci Jordi Carulla va dir que no recordava els detalls de les operacions, segons va explicar el diari El Pas. Desprs daquesta declaraci el jutge instructor decideix imputar els altres cinc germans. Sis mesos ms tard, lAgncia Tributria presenta al jutge instructor un informe demolidor que ratifica les sospites: El frau fiscal dels Carulla puja fins al mili per germ van titular diversos mitjans. Amb aquesta informaci aportada per lAgncia Tributria i amb lacusaci del fiscal, el jutge instructor havia de decidir si hi veia suficients indicis de delicte. Finalment, dos anys desprs dhaver iniciat les investigacions, el jutge instructor decideix arxivar el cas dels germans Carulla. Segons ell, no hi havia indicis de cap comportament delictiu per part dels Carulla. I aix s normal? Tant lAgncia Tributria com el Fiscal estan convenuts que els Carulla han coms un delicte per el jutge instructor no ho veu. Cada dia els jutges instructors arxiven causes en qu no veuen indicis de delicte malgrat que el fiscal cregui que s. Per el que passa a partir daquest punt a la histria dels Carulla no s normal. Gens normal. El fiscal del cas, Francisco Baeras, no est dacord amb la decisi del jutge instructor i juga una carta per evitar que els Carulla escapin: presenta un escrit a lAudincia Provin-

cial de Barcelona demanant que es reobri el cas. Baeras escriu: existeixen indicis de crrec suficients per sostenir que els Carulla van defraudar Hisenda. Es van succeir una srie de negocis, explica el Fiscal a lAudincia de Barcelona, dirigits a donar aparena de pulcritud fiscal. Desprs de llegir lescrit del fiscal, els tres jutges que integren lAudincia de Barcelona acorden per unanimitat ordenar al jutge instructor, Josep Miquel Porras, reobrir la investigaci contra els Carulla. Un jutge capritxs? El jutge instructor es veu obligat a reobrir el cas. Pocs dies desprs arriba al seu despatx un altre informe de lAgncia Tributria. Aquest s ms contundent i ms detallat que els anteriors. Segons aquest nou informe els Carulla han defraudat el 2006 ms de 2 milions deuros de lImpost Sobre la Renda. Aix mateix lAgncia Tributria xifra en 9,2 milions deuros les retencions que hauria dhaver fet lempresa Arborinvest S.A., propietat dels Carulla. Ara el jutge instructor t tots els elements sobre la taula: els informes de lAgncia Tributria, lescrit del fiscal i lordre de lAudincia de Barcelona per reobrir el cas. Amb aquesta informaci, el jutge instructor Josep Miquel Porras decideix... arxivar el Cas Carulla per segona vegada. El dia de la marmota Qualsevol imputat voldria un jutge instructor aix. Malgrat

que els informes de lAgncia Tributria, els escrits del fiscal, de lAdvocacia de lEstat i de lAudincia Provincial apunten els acusats, el jutge instructor es resisteix a enviar els imputats a judici. I no un cop. Dos. Davant daix, el fiscal torna a fer un escrit a lAudincia de Barcelona per explicar que el jutge ha tornat a arxivar el cas: En un acte que no t una altre qualificaci que la insubordinaci oberta el jutge instructor ha tornat a arxivar el cas sense aportar cap fonament ni argument diferents dels que ja va intentar posar de manifest la primera vegada que va arxivar el cas. El fiscal est molt enfadat amb el jutge instructor Josep Miquel Porras: Repetir la decisi [darxivar el cas] no s sin una taima empleada per profiar, sense fonament, sostenint una doctrina que va ser palmriament descartada en un exercici dinexplicable contumcia. El fiscal indica la Audincia que tot plegat s una qesti que ja ha estat resolta i adverteix del perill dentrar en un dia de la marmota processal. El fiscal troba tan inexplicable la decisi del jutge instructor que assenyala que estan davant una decisi a la qual no trobem cap altra justificaci que la del seu propi caprici i fa una curiosa comparaci: [el jutge instructor] ha decidit saltar-se el mandat fent-nos retrocedir a tots fins a situar-nos a loctubre del mes passat, com si es tracts dun daquells jocs de taula on et penalitzen i et fan tornar a la

BREU

(per important)

5.000 al mes per contactar amb Boi Ruiz?

Lexpresident de lInstitut Catal de la Salut (ICS), Josep Prat, fa mesos que est multi-imputat per presumpta malversaci, estafa i blanqueig. Per lescndol segueix creixent. El passat 23 de mar es coneixien nous detalls del sumari de les investigacions del Jutjat nm. 3 de Reus obertes arrel duna denuncia de la CUP: Prat (segons el sumari) va comenar a cobrar 5.000 al mes de Bernardo Cosaldo, amo dAmbulncies Baix Ebre, noms dos mesos desprs dhaver concertat una entrevista entre lempresari i el conseller de sanitat, Boi Ruiz. Lempresa actualment monopolitza la concessi del servei dambulncies al Baix Ebre. Aquests 5.000 que, segons el sumari, cobrava Prat, cal sumar-los als 27.000 mensuals que Prat cobrava en secret per gestionar Innova, lempresa municipal de lhospital de Reus. Si, heu llegit b: 27.000 mensuals de les arques pbliques.
Tota la informaci: Josep Prat va fer de mediador entre un empresari sanitari i Boi Ruiz bit.ly/1mEOU0l

MULTIREFERNDUM?
El sistema democrtic est vivint la crisi ms important dels ltims 40 anys.No ens representen es cridava a les places. Curiosament, per, davant aquesta crisi de la democrcia el carrer demana ms democrcia. Un exemple molt visible s la demanda de milers de persones per poder decidir sobre la independncia de Catalunya. Per hi ha ganes de votar ms coses: votar sobre els cultius transgnics, sobre el deute illegtim, sobre el Barcelona World, sobre la MAT, sobre lenergia. El passat 20 de febrer, i amb lobjectiu de votar sobre tots aquests temes, la plataforma Som el que Sembrem va proposar fer un multireferndum. Volem sotmetre a referndum les decisions que sestan imposant en diversos mbits i que entenem contrries al sentit com de la poblaci, explica Gerard Batalla, un dels impulsors del multireferndum. La idea s expressar la voluntat popular de manera directa, determinant i democrtica, com es pot llegir al web de la proposta, www.multireferendum. cat. Com que la informaci s essencial per votar, la proposta va acompanyada duna campanya per facilitar informaci contrastada i formes de debat i deliberaci pblica.

Has sentit a parlar del

Fil a lagulla

cafambllet.com

GENT QUE TREBALLA PER UN FUTUR MILLOR

LES PREGUNTES
Quin tipus dagricultura voleu que hi hagi a Catalunya?
Promotors: Som el que Sembrem amb transgnics sense transgnics Promotors: CUP i Auditoria Ciutadana del Deute

IMPULSORS DEL MULTIREFERNDUM

PER DECIDIR-HO TOT

Thi uneixes?
Som lo que sembrem Assemblea de Plataformes de la PAH de Catalunya Parlament Ciutad Plataforma per lAuditoria Ciutadana del Deute Associaci Dempeus per la Salut Pblica Comissi Promotora de la ILP per una Renda Garantida CUP Procs Constituent Pirates de Catalunya Plataforma Aigua s Vida Xarxa per la sobirania energtica Alternativa Verda Assemblea del 15M Sarri-St.Gervasi Associaci Naturalistes de Girona Ateneu La Torna Ca la Dona Collectiu a les Trinxeres Dia de la Terra Ecoconsum Independncia per canviar-ho tot Ponent-Pirineus Plataforma Aturem el Fracking ADENC Raons Pbliques Plataforma pel Dret a la Salut Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidria Raons Pbliques del Poble Sec Revista Sobirania Alimentria, Biodiversitat, Cultura Slow food Terres de Lleida Uni de Pagesos-sector ecolgic Uni de Plataformes (ms de 70 plataformes pel territori) Universitat Indignada Ecologistes en acci IC-V

MUNTA UNA MESA

Com es vota? La campanya de votacions comenar el proper 23 dabril i durar fins el 25 de maig. Els organitzadors proposen tres vies per exercir el vot. La primera s el vot electrnic, que es podr exercir des del web de la plataforma. La segona via s presencial i permetr votar a centres socials i espais pblics on shabilitaran urnes. Finalment, i coincidint amb les eleccions europees, el 25 de maig sinstallaran urnes properes als collegis electorals. Entenem aquesta convocatria com una primera onada i volem que daquest esfor ens en quedi una eina per seguir abordant problemtiques expliquen els organitzadors.

Si vols impulsar aquesta iniciativa al teu poble o al teu barri pots posar en marxa una mesa de votaci. Per fer-ho noms calen 3 persones. Hi ha dos tipus de meses: lanticipada i la del dia de les eleccions europees. La meses anticipades funcionaran del 17 de maig fins al 24 i es podran posar a casals, centres socials, ateneus o locals dentitats sense nim de lucre. Les meses del dia de les eleccions noms funcionaran el dia 25 de maig i sinstalaran en les proximitats dels collegis electorals. Els interessats a promoure una mesa han de posarse en contacte amb els organitzadors, que facilitaran tota la informaci i documentaci necessria.

Voleu que el Govern de la Generalitat de Catalunya deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari illegtims? Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democrtic directe sobre el sector energtic?

S NO S NO S NO
S NO

Promotor: Xarxa per la Sobirania Energtica:

Voleu que el grup promotor duna Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva proposta a referndum vinculant?

Promotor: Comissions Promotores ILP rebutjades:

Promotor: Plataforma Aturem BCN World:

Voleu que el projecte BCN World es tiri endavant? (Es vota al Tarragons, lAlt Camp i el Baix Camp)

Voleu que el servei dabastament daigua de Lleida sigui gestionat directament per lAjuntament? (Es vota a la ciutat de Lleida)

Promotor: Ass. Defensa Serveis Pblics (Lleida):

S NO S NO

La Pataforma Aigua s Vida destapa que lalcalde va mentir sobre el tema a diversos mitjans
Ho va negar durant setmanes per al final la veritat ha quedat al descobert: els 3,7 milions deuros que es va gastar lalcalde de Girona en quadres sortiran de la factura de laigua dels ciutadans. A continuaci us expliquem la histria duna alcaldada que donar molt de s. Picasso en temps de crisi La histria va comenar quan Carles Puigdemont, alcalde de CiU de Girona, va proposar comprar la collecci de quadres del crtic dart mort recentment, Santos Torroella. Diu Puigdemont que tenir aquesta collecci (amb obres de Picasso, Dal i Mir) suposar una oportunitat de desenvolupament econmic. Per la proposta va trobar un enorme rebuig ciutad. El passat 15 de mar, mentre es votava la proposta al ple, membres de la PAH i la Xarxa de Drets Socials es van manifestar a les portes de lajuntament: No tenim casa per penjar-hi quadres cridaven. Trnsfugues a favor A nivell poltic la cosa no anava millor i PSC, CUP i ICV van advertir que hi votarien en contra. Finalment i grcies a labstenci del PP, el vot favorable dun trnsfuga i el dun membre de Reagrupament, la votaci va quedar empatada. El vot de qualitat de lalcalde va desempatar i la compra es va aprovar. Per els problemes de lalcalde encara no havien acabat. Don surten els diners? Una dels arguments ms repetits durant les setmanes prvies a la votaci al ple era: Gastar-se 4 milions deuros en quadres en poca de crisi s un escndol. Per lalcalde Puigdemont contestava: lAjuntament no sendeutar per fer la compra ja que els diners els posar lempresa de laigua. Efectivament, els diners per a la compra dels quadres surten dels 3,7 milions que lempresa daiges AGISSA paga a lajuntament a canvi de la prrroga de la concessi dabastament daigua a Girona que el mateix Puigdemont va aprovar fa pocs mesos. Aquesta explicaci, per, lluny de tranquillitzar els gironins, va generar dubtes i molts temien una pujada del rebut de laigua per pagar els quadres. I aqu comena el periple de Puigdemont. Els dies posteriors a laprovaci de la compra lalcalde va passejar-se per rdios i televisions negant la relaci: Rotundament no, el fons de Santos Torroella no el pagaran els vens de Girona amb el rebut de laigua va dir en declaracions a Cadena Ser Girona. Mentrestant, per, membres de la plataforma Aigua s Vida es miraven amb lupa el contracte entre AGISSA i lajuntament. I hi van descobrir la mentida de Puigdemont. El dia 27 de mar emetien un comunicat molt dur: lAjuntament de Girona no pot afirmar que el pagament del fons Santos Torroella no sortir dels rebuts de laigua. Afirmar aix implica o b no explicar la veritat, o b desconixer el correcte funcionament daquesta operaci. s a dir: o lalcalde menteix o lalcalde no t ni idea del que diu el contracte. Tenint en compte que el contracte est signat per lalcalde, la hipotesi de la mentida agafa fora. Vegem-ho. La mentida de lalcalde El 20% de lempresa daiges AGISSA s pblic i el 80% restant est en mans de La Caixa, Agbar i FCC. Doncs b, la gent dAigua s Vida va descobrir que a la clusula vuitena del contracte entre lajuntament i AGISSA sestablia que el soci privat (La Caixa, Agbar, FCC...) posar 3,7M per pagar el cnon a lajuntament, que els utilitzar per comprar els quadres. Per aquesta mateixa clusula diu que AGISSA haur de retornar durant els segents quatre anys al soci privat els 3,7M que ara serveixen per comprar els quadres, ms els interessos. I com retornar els diners AGISSA a La Caixa, Agbar i FCC? Doncs si tenim en compte que lnica font dingressos dAGISSA sn els rebuts de laigua que paguen els vens, els 3,7M hauran de sortir... dels rebuts dels vens, que sn qui acabaran pagant els quadres i els interessos que semportar La Caixa per tota loperaci. Uns interessos que, per cert, lajuntament sha negat a fer pblics.

Lalcalde de Girona es gasta 3,7M en una collecci dart i ho carrega a la factura de laigua

Promotor: Plataforma No a la MAT: Voleu que es construeixi la lnia de Molt Alta Tensi (MAT) de 400 kV? (Es vota a la Selva, el Pla de lEstany, el Girons, a lAlt Empord i el Baix Empord)

Els propietaris de la collecci pertanyen a laristocrcia madrilenya, amb contactes amb Telefnica i Jos Maria Aznar. Diverses plataformes i partits han demanat a CiU poder votar per decidir sobre la despesa per els convergents es van negar a fer qualsevol tipus de consulta. La Caixa, Agbar i FCC cobraran interessos per loperaci.

La Pataforma Aigua s Vida treballa per defensar la gesti pblica de laigua. Contacte: plataformaaiguaesvida.wordpress.com

UN SANT JORDI PER ENTENDRE EL MON (I CANVIAR-LO)

WHITMAN TORNA A PARLAR CATAL
Leditorial Edicions 1984 acaba de publicar una nova traducci de Leaves of Grass de Walt Whitman: Fulles dHerba a crrec de Jaume C. Pons Alorda. Un dia o altre la llengua catalana havia de tenir aquest poemari sencer, i s una sort que la traducci superi, en eufonia, langls antiretric de Whitman: cap traductor parcial daquesta obra, fins avui, no se nhavia sortit tan b com Pons Alorda. Ni Jorge Luis Borges. Jordi Llovet / Quadern, El Pas.

PENSAMENT PER A LACCI

Perspectives s una publicaci anual de pensament i anlisi crtica per a lacci. Editada en paper per EspaiFbrica, s una eina per a la reflexi, la definici de les lnies de confrontaci i la identificaci dels reptes als que caldr que els moviments socials i poltics donin resposta.

Amic meu, aix no s un llibre...

Amic meu, aix no s un llibre, Qui toca aix toca un home (s de nit? Estem aqu tot sols?), Ets tu a qui agafo o ets tu qui magafa a mi? Salto des daquestes pgines fins els teus braos -la mort em crida.
Vint i Ramon Barnils Dau, 2014 214 pgines PVP: 19,50

Perspectives Espai Fbrica, 2013

Walt Whitman (Traducci Jaume C. Pons) Fulles dherba 1894 Poesia, 2014 PVP: 25

Prleg: Josep Fontana Articles de: Ivan Gordillo Manel Lpez Slvia Alberich i Maria Rod Jordi Mart i Josep Gargant Gemma Ubasart ngels Martnez Castells i Albano Dante Fachin Jordi Mir Ada Colau Pau Llonch Isabel Vallet, Benet Salellas, Gerardo Pisarello i Jaume Asens + Crnica setimental duna vaga de fam pels treballadors de Telefnica.

Vint i Ramon Barnils Laia Altarriba

Llibres de microcontes enquadernats a m; petites histries i pensaments de les autores Bel Olid i Sarah Dahan, impreses en el format retallable disseny propi de Llibres Artesans. Passions mnimes, 2014 Vides mnimes, 2014 Un hambre incmoda, 2014 http://www.llibres-artesans.com/

Entrevistes a familiars, amics, periodistes, escriptors, poltics, noctmbuls, etc. que van conixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, March Recha, Ferran Torrent i Ignasi Sol Sugranyes. Un llibre sobre un periodista destil corrosiu i crtic envers la societat dominant. Tamb inclou el documental Barnils tal com raja dAlbert Lloreta i Laia Soldevila.

Es podran comprar el dia de Sant Jordi a la parada de Llibres Artesans (Plaa Tetuan, 1, Barcelona). Les autores hi seran signant de sis a set de la tarda. I a la web en qualsevol moment.

Warcelona
Warcelona, una histria de violncia neix desprs danys de viure i captar manifestacions al carrer i veuren amb estupefacci els resultats periodstics. A travs del llibre de fotografies, lautor mostra totes les facetes de la violncia amb connotacions sociopoltiques que li ha estat possible fotografiar...

Jordi Borrs Pollen, 2014 PVP: 25

El delito de ser pobre Una gestin neoliberal de la marginalidad Icaria Asaco, 2014 88 pgines PVP: 7,5

Alba Dedeu texplica sempre una altra histria. Mentre desplega davant teu un argument ms o menys quotidi, mostra sense dir-ho una altra histria ms profunda que, de vegades, els mateixos personatges que la viuen no sabrien explicar. Alba Dedeu (Granollers, 1984) va estudiar Medicina a Barcelona i Florncia. Es dedica a la traducci literria. Amb la seva primera obra, Gats al parc (2011), va guanyar el premi Merc Rodoreda de contes i el Crtica Serra dOr.
Lestiu no sacaba mai Proa PVP: 17 Lestiu no sacaba mai s bona literatura. Alba Dedeu va a larrel de les coses (Jaume Cabr)

A Catalunya sest lliurant una batalla histrica per la sanitat pblica: poltics, advocats, periodistes, sindicalistes, malalts, metges... tots sn protagonistes daquestes histria a mig cam entre la investigaci i la novella negra. Descarrega (PDF, epub, mobi) gratis a onsonelsmeusdiners. cat (tamb en castell)

cafambllet.com
Una lectura crtica dels mitjans

10
Un anlisis de

Opinions a tenir (MOLT) en compte

Per lincrement del deute impropi els economistes del sistema justifiquen la venda de la sanitat als fons voltors que esperen impacients fer-se tamb amb les nostres pensions. Sn els grans golafres del banquet de la despossessi, i els atia el nostre dolor. Mirar cap a una altra banda, inhibir-nos i no sortir al carrer fins que els fem fora, ens fa cmplices. Cal dir prou a la inhumanitat de les llistes despera, a unes Urgncies on es cobra sense cap dret, i on samunteguen persones malaltes, vctimes de la privatitzaci de la sanitat. Hem daturar aquest espoli i retornar la dignitat als nostres serveis pblics. Ens hi va molt ms que la salut. Ara i avui, la salut s lluita, i la lluita s vida.
Iztiar Gonzlez Membre del Grup Impulsor del Parlament Ciutad ngels M. Castells Economista. Dempeus Per la Salut Pblica.

ltima Hora promou el racisme amb un titular enganys

Els immigrants tindran avantatges a lhora de demanar plaa escolar. Aix de contundent es mostra un dels titulars de portada de lltima Hora en ledici davui. Com que s estrany i probablement illegal que es concedeixin avantatges a immigrants pel fet de ser-ho, cal llegir la notcia per saber que en realitat es tracta que els alumnes que tenen Necessitats Especfiques de Suport Educatiu (NESE), que tindran un punt extra en els criteris de la conselleria dEducaci a lhora descollir centre per tal dafavorir-ne la redistribuci. Per per tal de justificar el titular el diari refora en el subttol que entre lalumnat NESE shi troben els nouvinguts. Cal entrar a llegir el text per qu el diari expliqui que com a NESE no noms es classifica els estrangers que s el que normalment sentn per immigrants sin nouvinguts daltres pasos o altres comunitats. En realitat, el Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB) de 5 de maig de 2011 defineix clarament quin alumnat pot ser considerat com a NESE i per tant accedir a certes ajudes, entre les qual hi ha aquest nou punt extra en la matriculaci. El BOIB estableix que sn aquells que tenen trastorns greus de conducta o emocionals; dificultats especfiques daprenentatge causades per algun trastorn intellectual; un desfasament curricular de dos cursos o ms per condicions greus de salut o derivades de factors socioeconmics, o una incorporaci tardana al sistema educatiu. s a dir, que en cap cas la definici de NESE inclou explcitament els immigrants, sin que t en compte com un factor ms entre diversos qualsevol persona que pel motiu que sigui sincorpori tard al sistema educatiu balear. Aix doncs, noms els immigrants daltres pasos o altres comunitats que arriben a les Illes en el transcurs de la seva etapa educativa poden ser classificats com a NESE. Com tamb ho seran moltes altres persones nascudes a les Illes amb problemes de salut o emocionals o que per diferents motius siguin incapaces de seguir un ritme destudis normal. Segons aquesta definici, ltima Hora hagus pogut titular que els repetidors tindran avantatges a lhora de demanar plaa escolar o que els hiperactius tindran avantatges a lhora de demanar plaa escolar i en ambds casos sacostaria ms a la veritat. Per en escollir posar el focus en els immigrants el diari no noms enganya els seus lectors, sin que promou un racisme sociolgic, tal i com es pot comprovar llegint la majoria de comentaris que ha generat la notcia.
Mdia.cat s un observatori que diriament publica anlisis sobre la cobertura de lactualitat que fan els mitjans . Per llegir ms anlisis captura el codi o vs a media.cat

LESPERPENT DEL MES

Pedro Nueno. Professor a IESE i ambaixador de la Marca Espaa nomenat pels Prnceps dAstries i Creu Sant Jordi .

bit.ly/1mZxhcG angelsmcastells.com

Al principi, les elits, perqu tenien formaci i cultura, eren les que ms clarament quedaven justificades per fer despotisme illustrat. Ara s exactament al contrari. Hi ha ms coneixement a la ciutadania que als nostres partits poltics i institucions. Podem tenir dirigents completament incultes, com ens passa, al front duna ciutadania que est absolutament illustrada. s la generaci ms ben formada de la histria dEspanya que ara pretenen que sexili.
Lentrevista completa capturant el codi o en aquesta adrea:

Una cosa que es podria fer en aquest pas s privatitzar tot el que encara s propietat pblica, per de veritat i en un mes : aeroports, loteries, presons, hospitals, edificis... com ho fan a les subhastes internacionals, que sho quedi qui ms pagui. Laeroport de Londres s de Ferrovial i el de Barcelona, ms mal gestionat, de lEstat espanyol. Amb els diners que en tregui, lEstat pot pagar deutes. Haurem de liberalitzar el mercat de treball: abaratir lacomiadament drsticament. ( ... ) Posar els joves a treballar obligatriament fins a dos anys gratutament si tenen carrera i ms si no en tenen. Si a qui els contracta li encanten i els vol retenir, haur de comenar a pagar-los molt abans. I si no valen per a res, a alguna instituci que els rehabiliti amb duresa ( ... ) Haurem de vendre el pas, per de veritat, tots. ( ... ) Ens enfrontarem a la protesta massiva daquells a qui sels acabaria la bona vida, incloent-hi ms dun sindicalista. Per s lnica manera de passar dun pas que desapareix del mn rellevant al millor pas dEuropa. Caldria aguantar crits uns dies i ficar a la pres a algun que es passs . ( Publicat al diari La Vanguardia el 19/06/2011 )
Larticle complet capturant el codi o en aquesta adrea: bit.ly/1eDe1IW

En defensa del 15M en Barcelona:

Les democrcies shan enriquit quan alguns moviments han qestionat la moralitat de lleis que estaven en contradicci amb lesperit i la cultura democrtics
bit.ly/1hE10Vm
Ada Colau Ballano Portaveu de la PAH

Vicen Navarro Economista

A LA PORTA DELS JUTJATS

NEGRA

LA CATIFA

Els afectats per lestafa hipotecria i la violncia bancria som la ciutadania sencera. En primer lloc, perqu parlem dun problema que afecta prcticament tothom. En segon lloc, perqu potser tu encara pots pagar la hipoteca, per no s el cas dalgun dels teus familiars, amics o vens. A ms, qui et pot assegurar que dem no et podria passar a tu tamb? Finalment, potser ets de les poques persones que no es va hipotecar, per tots sofrim retallades generalitzades de drets bsics a causa de la mala praxi bancria.

Els 4 imputats pel Cas ITV van al jutjat

Comencen les compareixences per lescndol de ladjudicaci dITV. Quatre dels imputats hauran de declarar en aquest ordre:

Ricard Puignou Vig

Imputat 29 dabril de 2014 16hs. Imputada 29 dabril de 2014 18:30hs. Imputat 30 dabril de 2014 10hs. Imputat 30 dabril de 2014 12:30hs.

Anna Vidal Maragall

Sergi Alsina Jimnez

Del llibre S que es pot dAda Colau i Adri Alemany. Nines Maestro. Coord. Antiprivatizacin de la Sanidad CAS Madrid.

En los hospitales de gestin privada est establecido que el 50% del salario [de los mdicos] depende de ingresar a menos pacientes, de pedir menos pruebas diagnsticas, de dar de alta precozmente a los pacientes. (...) Esto es un asunto de una gravedad enorme.
Vdeo complet capturant el codi o en aquesta adrea:

Oriol Pujol Ferrusola

Totes les compareixences tindran lloc a la seu del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, al Passeig Llus Companys s/n.
Recull informatiu per posar-se al dia sobre el Cas ITV.

bit.ly/1p1YlsF

bit.ly/1kWDJfe

bit.ly/1sZ8INw

SI VOLS PASSAR-TE A LA BANCA TICA

Et preocupa que els diners que tens al banc serveixin per comprar armament? Has de saber que els bancs espanyols han destinat 3.200M a armament. Et preocupa que especulin amb el preu dels aliments de milions de persones amb els teus diners? Si la resposta s s, passat a la banca tica. A casa nostra hi ha diverses opcions per fer-ho. LAssociaci Finanament tic i Solidari (FETS) treballa en la promoci dentitats tiques a Catalunya. Al seu web (bancaetica.cat) trobars informaci completa sobre les

COSES TILS QUE HAS DE SABER...

COSES TILS QUE HAS DE SABER...

11 cafambllet.com

(QUASI TOTS ELS HOMES DEL PRESIDENT)

diferents opcions de banca tica que hi ha actualment. Si vols que els teus diners estiguin al servei dels teus valors, la banca tica s una soluci.

SI ESTS A LATUR

SI TENS PROBLEMES HIPOTECARIS

Estar a latur pot ser una experincia difcil de gestionar. Per aix, centenars de persones a latur sestan organitzant arreu de Catalunya per fer front a aquesta situaci, de manera coordinada i solidria. Amb aquest objectiu han sorgit assemblees i grups daturats a ciutats com Barcelona, Mollet, Rub, Badia, Terrassa, Sant Adri, Badalona, Montcada i Reixac i molts daltres. Tots aquests grups estan coordinats a travs de la Coordinadora dAturats i Aturades de Catalunya, que treballen temes de probresa energtica, renda mnima i diverses propostes dacci. No podem aturar-nos, tenim molta feina per fer expliquen des de la seva pgina web http://aturatscatalunya. blogspot.com.es

Si tens problemes amb la teva hipoteca (clusules abusives, problemes amb el pagament) o si ests en perill de ser desnonat, posat en contacte amb la PAH. A Catalunya hi ha desenes de grups que cada setmana es reuneixen per posar-se mans a lobra. Si vols trobar el grup ms proper i saber el lloc i hora de reuni ho pots trobar aqu: http://afectadosporlahipoteca.com/ contacto/#catalunya

(Quasi) Tots els homes del President

Una de les primeres decisions dArtur Mas en arribar al poder va ser la creaci de dos ens: el Consell Assessor per a la Reactivaci Econmica i el Creixement (CAREC) i el Consell Assessor de Sanitat. El mapa descriu les relacions dels assessors amb empreses, institucions i, en algun cas, diversos escndols. Podeu llegir lexplicaci detallada daquestes relacions a bit.ly/1dMGzEPo capturant el segent codi QR:

PERIODISME DINVESTIGACI, ANLISI I CULTURA

Coneix la nostra revista mensual, editada per una cooperativa

100% PROPIETAT DELS TREBALLADORS I LECTORS

www.lamarea.com 91 531 36 06 / 633 601 207

Tha agradat la revista? Doncs ajudans a continuar.

Perqu als nostres carrers continu haventhi msica de veritat, cal la complicitat de tothom. Perqu hi hagi periodisme, tamb.

Pots suscriure-thi o fer una donaci nica. Pots fer servir PayPal o targeta de dbit o de crdit o fer un ingrs al banc. Consultan els detalls a la pgina 5 o al nostre web: cafeambllet.com

HAS DE VEURE AQUESTS VDEOS

Captura aquest codi QR i accedeix al llistat de vdeos. Tamb els trobars a:

686 99 11 37 Si aquestes pgines than aportat alguna cosa, valora la possibilitat de pagar el que Tots els donants rebran mensualcreguis convenient. Grcies! ment un detall exhaustiu de com Perqu la informaci, o la paguem entre tots o la paga La Caixa. es gasten els seus diners.

bit.ly/1ihfTf9

lentrevista

Enric Pons
Enric Pons, llicenciat en ADE i activista de la Plataforma de lAuditoria Ciutadana del Deute (PACD). s un dels impulsors del projecte dels Observatoris Municipals Ciutadans, un software que permet que grups locals realitzin auditories ciutadanes. Fem lentrevista a travs duna videoconferncia; lEnric hi est habituat, cada setmana es reuneix amb companys de la PACD grcies a aquesta tecnologia. Contesta des de lestudi de casa seva. Les portes sn obertes, com haurien de ser-ho les de totes les administracions pbliques: obertes perqu els ciutadans pogussim veure qu hi passa dins.

Per Eduard Martn-Borregon Twitter: @emartinborregon

Yo no opero esto por la Seguridada Social porque no me sale de los huevos. Aix li va dir Javier Maestro de Len, metge de Mtua de Terrassa, a Justiniano Villarn. La plataforma SICOM va fer un vdeo explicant aquest cas dramtic i Youtube el va retirar... Per sort existeix Vmeo! (08:13)

la informaci. Quins sn els segents passos del projecte? Els OCM es podrien aplicar a les comunitats autnomes o fins i tot a lestat. Si anem ms enll, podrem trobar cooperatives o empreses
Retorn. Una histria que vam construir juntes Recordeu Enric Duran? Alguns en van dir Robin Bank perqu va expropiar ms de 500.000 a la banca i va fer una publicaci massiva on ho explicava tot. Ara se nha fet un documental.

Dins lmbit local podem fer molta fora, tothom sap on trobar lalcalde
En qu consisteix una auditoria? Auditar s analitzar, estudiar i veure la veracitat duns comptes. El que fa un auditor professional s anar a una empresa, demanar els comptes, els estudia una miqueta i comena a fer preguntes. A partir daquestes preguntes i respostes s com sanalitzen els nmeros. Al final lauditor acaba presentat un informe que confirma la veracitat, o no, dls comptes presentats. I com facilita lauditoria ciutadana la vostra eina? El software OCA(x), la base dels OCM (Observatoris Ciutadans Municipals), visualitza els pressupostos dels municipis i facilita que la ciutadania pugui realitzar preguntes de maneraoberta. Ja fa anys que hi ha ciutadans, collectius i ONG que miren dalliberar informaci municipal a travs dinstncies, demanant informaci que hauria de ser pblica. Els OCM faciliten que aquestes preguntes siguin pbliques. Com que ho fan en obert i pblicament aquestes consultes guanyen fora. Per els ajuntaments donen la informaci necessria per ser auditats? A lEstat Espanyol hi ha uns 8.200 municipis, depn de cada ajuntament si hi ha la informaci necessria. Per el fet de tenir-ne els comptes s el punt de partida, els nmeros per s sols no donen ms informaci, cal preguntar, ampliar informaci i fer-ne un seguiment. Com sest rebent aquesta iniciativa als ajuntaments? Tot just acabem de comenar, encara no tenim respostes dajuntaments i no podem veure quina ser la seva posici. Per el projecte neix dun altre de ms extens de la PACD, i s que estem rebent trucades de regidors que sinteressen per la transparncia i busquen aprovar mocions antideute. Servir per destapar nous casos de corrupci? I tant que es pot trobar corrupci! La grcia daquesta eina s que aquestes irregularitats te les posa en un context. Si enfoquem la corrupci i les despeses que es generen de manera fraudulenta podrem veure la importncia que realment t dins les arques municipals. Volem que cada vegada hi hagi ms gent que

Si enfoquem la corrupci i les despeses que es generen de manera fraudulenta podrem veure la importncia que realment tenen dins les arques municipals
deconomia social que es prenguin la transparncia seriosament i ofereixin els seus comptes a travs de la mateixa eina i permetin que la gent faci preguntes... tot un canvi de cultura. Quan veurem un Observatori Ciutad de la Generalitat? Nosaltres ho estem potenciant en lmbit local per motius ideolgics: s lespai on la ciutadania pot fer ms pressi. A mi personalment em fa una mica de por que surti lObservatori Ciutad de la Generalitat. La tendncia general de tothom s comenar per les administracions ms grans, per aix fa que fcilment perdem de vista que, si no som capaos dincidir en el nostre ajuntament, Madrid i Brusselles queden molt lluny.

entengui com es gestiona un ajuntament, don provenen els ingressos i que tingui ganes dincidir-hi. Lobjectiu s que la ciutadania vegi que sumar i restar ho sabem fer tots, i que exigeixi participaci. Quants OCM hi ha actualment en funcionament? De moment nhi ha dos funcionant i nestem obrint 7 o 8, i aix que no hem comenat a fer-ne difusi extensa! No mestranyaria que a final dany hi hagi ms de 40 dins lmbit estatal, i en lmbit internacional tamb hi ha collectius interessats. Per deixant de banda el nmero dOCM oberts, hem de tenir en compte que obrir una web s fcil, cal que la ciutadania de cada municipi conegui i utilitzi leina, aix com un equip de treball que gestioni

Ciutat morta Al juny de 2013, un grup de 800 persones ocupen un cinema abandonat del centre Barcelona per projectar-hi un documental. Rebategen lantic edifici en honor a una noia que es va sucidar dos anys abans: Cinema Patricia Heras. Qui era Patricia? Per qu es va sucidar i qu t a veure Barcelona amb la seva mort? Aix s exactament el que es vol donar a conixer amb aquesta acci illegal i de gran impacte meditic: que tothom spiga la veritat sobre un dels pitjors casos de corrupci policial a Barcelona, la ciutat morta. Aquesta s la sinopsi del documental Ciutat morta dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, guanyador del premi al millor documental del Festival de Mlaga 2014. (Triler: 02:14)

Una mosca en una botella de Coca Cola Documental en qu es detalla el complex entramat que samaga darrere els mitjans de comunicaci espanyols.

SI THA AGRADAT lA REViSTA, ET DEMANEM 2 COSES:

Al llarg dels propers dies desenes de persones recorreran ciutats, pobles, barris i carrers per fer arribar els 145.000 exemplars a cada rac de Catalunya. uneix-te i envia aquest PDF a tots els teus contactes per correu.

COSA 1

COSA 2
1.619 mecenes han aportat diners per fer quatre edicions de 145.000 exemplars de 12 pgines. Si no vau tenir loportunitat de participar a la campanya de mecenatge per voleu finanar aquest projecte, la vostra aportaci ser molt til: podrem imprimir ms exemplars, ampliar el nmero de planes... fins i tot, podrem imprimir una cinquena edici! Per fer-ho, passeu pel nostre web: www.cafeambllet.com

liMPACTE DElS 145.000 CAfAMBllET

IMPRESSI
El dilluns 14 dabril a les 16:30 va comenar a girar la rotativa. Un moment emocionant que hem recollit en aquest vdeo que est tenint molt dxit. Escolteu, sobretot, el soroll de la mquina que hem posat en marxa entre tots!. Quina fora!

Lxit daquesta iniciativa depn de la distribuci. Una feina feixuga per a la vegada, emocionant. La distribuci ha comenat aquest dimarts 15 dabril a les 8:45 del mat. En Pedro Mata de Fotomovimiento ha fet aquestes fotos meravelloses:

DiSTRiBuCi

COSA 3

La clau s connectar-se i teixir xarxes. Per aix, si tagrada el projecte, segueix-nos a Twitter i Facebook. Des daquestes comptes anirem informant diriament dels detalls daquesta publicaci

@_cafeambllet
/revistacafeambllet
I sobretot... comparteix la informaci amb tots els mitjans al teu abast. Cal trencar el mur de manipulaci dels mitjans en mans de la banca!