2

10

11

13

14

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

Internet sobri a la publicitat

Camins per a la fauna

s prou sabut que la publicitat s la base econmica de la majoria de mitjans de comunicaci. Ho s de forma prcticament absoluta en la rdio i en la televisi, per tamb s molt important en els mitjans escrits. Per aix, les alteracions o canvis de repartiment del pasts publicitari tenen repercussions directes en el sector de la comunicaci. I el fet s que este repartiment est canviant de manera accelerada, sobretot a causa de la crisi econmica. Tots els estudis sobre el volum de la inversi publicitria reflectixen reduccions globals entre el 8 i el 10% en lltim any i els pronstics sn que la reducci augmentar lany vinent en tots els sectors (televisi, rdio, premsa, etc.). En tots excepte en un, Internet, en el qual la publicitat ha augmentat ms del 25% i ja supera la inversi que es fa en la rdio. Per, a ms, ho fa amb plantejaments innovadors que trauen profit de les possibilitats de la xarxa. De fet, tots els informes actuals sobre mrqueting assenyalen que les empreses ja shan adonat que la xarxa s un mitj molt valus per a guanyar clients i ampliar el mercat. Les principals companyies que sanuncien en mitjans digitals, segons dades de lany 2009, sn les de transports, viatges i turisme, telecomunicacions i automoci.

Infraestructures com les autopistes o les vies frries sn una trampa mortal per als conductors i els animals que satrevixen a travessar-les, per el seu perill es pot reduir. Entre les mesures proposades sinclouen des de viaductes (ponts elevats fonamentats sobre puntals que permeten respectar la vall que tenen baix) fins a falsos tnels (estructures amb forma de tnel cobertes per vegetaci en la part superior, per on pot passar la fauna) o ecoductes (grans passos superiors sobre carreteres o autopistes, preparats amb vegetaci, que permeten connectar els dos hbitats adjacents a la via). Algunes obres ms senzilles sn, per exemple, passos subterranis o tanques amb comportes especfiques per a animals. Lobjectiu s crear passos amb vegetaci o amb materials naturals perqu resulten familiars als animals i satrevisquen a passar-hi; afegir en els drenatges plataformes laterals que es mantinguen seques en cas davingudes; i evitar la presncia de materials com lacer o altres metalls que els espantarien. La installaci de tanques perimetrals que impedisquen laccs dels animals a linterior de la carretera o lautopista i que, en canvi, els condusquen fins al pas especfic per a la fauna, s un altre dels projectes en qu es treballa.

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

Quan sen van els turistes

Els boscos anglesos, en venda

En lmbit de lactivitat turstica, lany sorganitza en temporades. Cada temporada es definix segons lincrement o disminuci desta activitat. s a partir desta premissa que es fixen uns preus diferents per a cada una. De totes maneres, el calendari, el preu i els horaris, els establixen els diferents sectors: transports, agncies, allotjaments, restaurants, museus Normalment la temporada baixa comena a finals doctubre i sallarga fins al mes de mar. Per tant, este mes de novembre s el moment en qu comena la temporada baixa i sn molts els hotels que tanquen. Desta manera, les ciutats es queden amb menys places hoteleres que a lestiu, encara que nhi ha prou per a poder afrontar larribada puntual dels turistes durant lhivern. Per exemple, Benidorm es quedar amb el 83% de les places hoteleres, ja que 29 hotels tancaran les portes fins a la prxima primavera. Viatjar en estes dates de lany s molt ms barat, i tamb s molt ms fcil trobar allotjament en qualsevol part del mn, ja que la gent treballa i no es pot permetre en estes dates el luxe danar-sen de viatge. Per este motiu, si eres de les poques persones afortunades que poden viatjar en esta poca de lany, a ms de felicitar-te per lestalvi que aconseguirs, hem de dir-te que tu pots decidir en quin hotel vols allotjar-te, i regatejar per a aconseguir uns preus realment increbles.

El llegendari bosc de Sherwood on samagava lheroic Robin Hood podria ser una de les vctimes del pla dausteritat del Govern britnic. La ministra de Medi Ambient ultima un pla per a vendre una bona part de la massa forestal del pas, que actualment pertany a lEstat. Si saprova este projecte, molts arbres centenaris es podran talar perqu les empreses privades hi puguen construir camps de golf, parcs temtics o complexos vacacionals. La venda afectar la mitat de les 748.000 hectrees de boscos tutelades per lEstat. Les organitzacions conservacionistes volen garanties que el paisatge forestal no es veur perjudicat i esperen que els boscos de ms valor sescapen de la privatitzaci. Els sindicats ja han anunciat que soposaran a la venda, perqu una vegada realitzada simposaran restriccions i el pblic no hi tindr el mateix accs que en lactualitat. Les lleis actuals sobre la gesti dels boscos britnics es remunten a una llei de 1215, per algunes de les normatives sn fins i tot anteriors a esta data. Ja en 1992 el Govern britnic va estudiar la possibilitat de privatitzar una part dels boscos, per es va fer arrere al veure la gran oposici que generava. Ara, el govern actual, embarcat en una retallada del gasto pblic sense precedents, reprn el projecte.

DICTAT VESPRADA NOVEMBRE 2010

Diuen que fa moltssims anys, hi havia un majestus castell en el cor duna bella plana. La fortalesa estava habitada per un rei i la seua refinada cort. El sobir era un jove de grata presncia i tenia bon cor en el fons, per b que algunes vegades es mostrava bastant capritxs i impacient. I s que shavia criat orfe, i el seu benvol institutor lhavia consentit massa. Dadolescent saficion molt al noble exercici de la caa, per quan va complir-ne vint-itants la inclinaci ja passava de la ratlla. Tant que malauradament no respectava ni la veda ni cap classe danimal.