1

RESUM DE LA CONFERNCIA Dificultats d'aprenentatge i adopci

PONENT: Mireia Sala i Torrent, pedagoga, logopeda, especialitzada en
psicopedagogia infantil
ADDIF, 26 de setembre de 2012


En aquests moments hi ha un alt percentatge de pares amb fills adoptius que consulten als
especialistes per problemes daprenentatge dels seus fills.
s important conixer la realitat daquests infants, el qu ha passat o com han viscut els seus
primers anys de vida, per a poder intervenir quan cal i adequadament.

En general, podem establir que:

Els primers 3 anys de vida sn molt importants en el desenvolupament cognitiu i emocional de
tot infant.
Un infant, que acabem dadoptar, est fent un gran esfor dadaptaci (a la nova famlia, nou
entorn, costums, escola, tipus de relacions...)

A Catalunya hi ha 12.400 infants adoptats internacionalment. No podem generalitzar, o establir
caracterstiques comunes, perqu cada infant s diferent i ha viscut unes circumstncies de
vida, anteriors a ladopci, tamb diferents (entorns de pobresa, entorns marginals, temps
dinstitucionalitzaci, acolliment familiar, edat de ladopci, etc. )

Per cal conixer els efectes que en el desenvolupament de tot individu poden tenir
determinades circumstncies de vida viscudes, per tal de prendre conscincia de la seva
importncia i poder afrontar-los. I cal tamb saber com podem afrontar-los.

Sabem que el desenvolupament cognitiu (o dels aprenentatges) i el desenvolupament afectiu
van junts, es retroalimenten (s clar que tamb pot haver fills biolgics que no han tingut
mancances afectives i que presenten problemes daprenentatge).

La gentica interactua amb lexperincia de lentorn (intrauter i extrauter). La nostra part
gentica lheretem i lentorn afavoreix o dificulta els nostres potencials o condicionants gentics.
Per tant, els dficits alimentaris durant lembars o els primers anys de vida-, lalcoholisme de
la mare gestant, la manca destmuls, les carncies afectives, etc., tenen un pes important en el
desenvolupament de cada individu.

Sabem cientficament que el desenvolupament cerebral est en estreta relaci amb factors
mediambientals i que els estmuls afectius augmenten el desenvolupament cerebral. Per altra
banda, les experincies emocionals estressants tamb afecten al desenvolupament del nostres
psiquisme, provocant tensions, ansietat, angoixes...

Aix, podem establir que en infants que han estat institucionalitzats (amb un entorn gens
afavoridor) es poden observar les conductes segents:
Immaduresa en lautoregulaci de conductes i emocions
Necessitat danar molt dirigit per ladult
Necessitat datenci extrema i dafecte
Aproximaci indiscriminada a persones desconegudes
Les carncies de vincles inicials provoca problemes de relaci amb els altres
Inseguretat personal i autoestima baixa
Hipervigilncia cap a lentorn
Desconnexi davant del patiment
Neguit intern que impedeix latenci
Pors
Baixa tolerncia a la frustraci, el que provoca problemes conductuals
Dificultat per adaptar-se als canvis
2
Baix autocontrol dels impulsos

Algunes daquestes caracterstiques apareixen tamb en infants fills biolgics- amb TDAH , el
que pot comportar diagnstics i actuacions errnies. s molt important diferenciar i reconixer
en aquests smptomes conductes post-orfanat.

Tamb poden aparixer dificultats en lexpressi i la comprensi lectora (mancances cognitives
per manca destmuls del llenguatge). A lescola , a ms a ms, es fa servir un llenguatge
acadmic, ms difcil de comprendre que el llenguatge quotidi. I si laprenentatge de la
lectoescriptura savana abans dels sis anys (que s quan sha demostrat cientficament que
els infants tenen la maduresa necessria per afrontar cmodament aquest aprenentatge),
estem dificultant els aprenentatges a lescola, en lloc de facilitar-los.

Linfant es mou entre el mn emocional, les conductes, i el mn cognitiu. Quan la seva
maduresa cognitiva no sajusta al nivell daprenentatges exigit a lescola, les mancances
cognitives de lalumne van augmentant progressivament, diem que augmenta el dficit cognitiu
acumulatiu. Lescola que tenim homogenitza els alumnes per ledat i no t en compte la
madures cognitiva de cada alumne. Per aquesta ra, seria prudent que quan sescolaritza un fill
adoptiu comenci en un curs acadmic inferior al de la seva edat.

En el cas de linfant acabat dadoptar, si a lesfor dadaptaci a la seva nova vida (que li
provoca estrs) li afegim dificultats en els aprenentatge que li exigeixen a lescola (que tamb li
provoquen estrs) li estem provocant dificultats emocionals (inseguretats, pors, baixa
autoestima, etc.) que es traduiran en problemes de comportament.

Un infant adoptat, per les circumstncies de vida difcils que ha viscut abans de ladopci,
necessita adults pares i educadors- reparadors perqu probablement necessitar ms suport
i ajut que un altre infant. I aix requereix formaci per part daquests adults. Demana per part
dels pares una major implicaci, el que comporta tamb major desgast.

Quin hauria de ser lobjectiu fonamental com a pares pels nostres fills adoptius:
1. El seu benestar personal
2. La seva adaptaci socio-cultural
3. Projectar en ells una mirada confiada cap al futur, no noms cap a les dificultats del seu
present

Les majors o menors dificultats de linfant no depenen noms del que ha viscut abans de
ladopci, tamb dependr de les caracterstiques de lentorn desprs de ladopci (els infants,
en general, que viuen a petites poblacions poden tenir ms llibertat de moviment , les
exigncies de contenci, per part de lentorn, sn menors i s una font menys destrs per a
ells).
Un infant pot ser intelligent i tenir, no obstant, certes dishabilitats escolars que li faran ms
difcils els aprenentatges de lescola (dislxia, etc.)

s fonamental que ladult spiga interpretar les dificultats daprenentatge, spiga esbrinar quina
s la ra que les provoca. De les escoles ens arriben informes dalumnes que any rera any
repeteixen el mateix llistat de dificultats que presenta lalumne (concentraci, relacions,
hbits...). Si hi ha dificultats en la lectoescriptura, any rera any seran dolentes les avaluacions.
Els infants veuran que no tenen mai xit i acabaran per creures incapaos- i els pares es
desanimaran perqu lesfor de linfant i dells no t fruit.

La necessitat bsica que t tot infant s agradar, que lestimin.
Els mestres haurien de tenir molt present que la millora fa crixer. Per aix s important que
els mestres mirin els informes de lany passat dun alumne i intentin reflectir que ha millorat en
alguna cosa. I que la millora tingui com a referncia al mateix alumne, no a la mitja estandar de
la classe. Tamb s important que els mestres donin missatges positius de lalumne en les
entrevistes amb els pares, perqu la balana dels pares sinclini tamb cap al positiu i aix ho
puguin transmetre als fills.

Recomanacions:

La realitat escolar no sempre s fcil ni pels mestres ni pels alumnes. Una educaci de
qualitat ha de ser personalitzada i en aquests moments estan augmentant les rtios a
3
les escoles... s important que les famlies es mostrin collaboradores amb els mestres
perqu cada cop acumulant ms estrs
El sistema educatiu shauria de replantejar moltes coses, hauria danar a desenvolupar
capacitats i no noms de tipus cognitiu o dacumulaci memorstica de dades
(capacitats socials, creativitat, etc.)
Els infants amb diverses dificultats daprenentatge requereixen metodologies molt
manipuladores per ajudar-los a avanar en els continguts.
Cada infant s diferent i cal tenir-ho en compte, a casa i a lescola.
s el context el que sha dadaptar a les necessitats i capacitats de linfant. El fill
adoptiu acumula ja molts esforos dadaptaci a la seva vida (canvis, dificultats
cognitives que li dificulten els aprenentatges, etc.), no hem dafegir ms estrs encara.
Els infants adoptats necessiten sentir-se segurs, que els estimis malgrat tot. Han viscut
els primers anys amb molta inseguretat (acostumen a cridar latenci per reclamar
afecte).
Deixa passar el major temps possible abans de ficar-los a lescola. s molt important
donar-los el temps suficient per a que puguin crear un vincle segur amb els pares que
els permeti poder relacionar-se amb els altres (sovint, no hi ha prou amb 4 mesos).
Un model descola comprensiva ajuda ms al progrs dels alumnes. I cal anar amb
compte amb els centres dalt rendiment o nivell, sovint massa exigncia pel que fa al
currculum (un quart idioma, etc.), pot arribar a ser ms perjudicial que reparador. La
millor escola s la que se sap adaptar al nivell cognitiu i a la realitat de cada infant,
lescola que s integradora i acull una bona diversitat dalumnat. La pressi acadmica,
la competitivitat, acaba creant molta angoixa als alumnes.
La necessitat acadmica la tenen els pares, pels infants lescola, molts dels
aprenentatges escolars, sn noms una obligaci. Cal que els adults ho tinguem en
compte.
A casa hem de fer de pares, no de mestres (la productivitat a casa ofega la vinculaci
familiar).
Als pares ens angoixen les dificultats del fills perqu pensem, no en el nen, sin en qui
ser en el futur. I cal pensar sobre tot en el nen. Cal valorar als nostres fills per moltes
coses, no noms pel seu xit acadmic.
Cal posar lmits als nostres fills per educar-los, per sense autoritarismes ni
permissivitat.
Ampliar al mxim les activitats familiars en entorns diferents on els infants es puguin
trobar b
Compte, que no siguin moltes les activitats extraescolars
Hem desforar-nos per entendre qu significa sentir-se diferent: diferent dels teus
pares, diferent dels teus germans, dels teus amics (fenomen antropolgic). El tema de
la diferncia tnica, a vegades pensem que ho porten millor del que en realitat ho
porten. Els infants adoptats pateixen agressions racistes a lentorn, a ms a ms ells
mateixos es veuen diferents i tot aix requereix un gran esfor personal per entomar-ho
i portar-ho b.
Cal ajustar les expectatives a les aptituts reals de linfant, acceptar al fill com ell s,
acceptar els seus lmits. Als gabinets de psicologia sha vist que els pares amb
expectatives molt altes respecte als seus fills, sn un gran enemic pel progrs dels
infants. Es veu una correspondncia entre expectatives molt altes dels pares i
problemes de salut mental en els fills.


Estimam quan ms ho necessiti perqu segurament ser quan menys mho mereixi.










Pere Vergs,1, planta 11, despatx 8 08020 BARCELONA Tel. 933134959
http://www:addif.org e-mail:as.addif@suport.org