LA ILLUSTRACI I LIDEALISME ALEMANY

Durant el s. XVIII sintenta sintetitzar el racionalisme i lempirisme tot i que abasta

ms aspectes que la teoria del coneixement. Hi ha tres grans focus europeus.
Illustraci francesa societat i pol!tica".
Illustraci alemana #ant $ %. &oneixement' (tica' )ol!tica"
Illustraci brit*nica +tuart ,ill $ llibertat' dret i pol!tica' t. coneixement"
Els ideals de la illstraci!
-s defensa la idea qu. lsser hum* /a s independent perqu. pensa per si mateix ra"
i es defineix com un animal racional.
0a llum de la ra ens far* descobrir les lleis de la naturalesa' les lleis morals i les lleis
pol!tiques. 0a ra tamb ens fa ser aut1noms i sobirans. 0a ra i el pensament no
pro2enen de cap element extern. La ra! "ia la #ida.
3s una .poca logoc.ntrica. 4o hi ha cap part amagada del meu pensament' el qual s
transparent. 0a religi no ha dinfluir en l.tica. 0a moral ha de ser estrictament
racional. 0educaci racional esde2 molt important' sobretot e2itant caure en la
superstici. -n lhome educat i racional' la ra domina les emocions i els sentiments.
$ol%ticament es defensa la toler*ncia i la llibertat som lliures en la mesura que som
racionals i no som supersticiosos ni creiem cegament". 5pareix el concepte de ciutad*
amb drets i deures" i lexpressi 6Atre#ei&'te a pensar7 similar a 6&oneix8te a tu
mateix7 de +1crates".
Immanel (ant )*+,- . */0-12 el paradi"ma de 3il4so3 illstrat
5ida i o6res
#ant s professor de filosofia a la 9ni2ersitat i sinteressa2a per la filosofia darreu. 0a
se2a obra es di2ideix en : parts;
$er%ode $recr%tic; format per obres influenciades pel racionalisme aleman<
=olf". Descobreix Hume i 6desperta del somni dogm*tic7.
$er%ode Cr%tic; destaquen tres obres;
o &r!tica de la >a )ura; epistemologia coneixement"
o &r!tica de la >a )r*ctica; .tica
o &r!tica del /udici; religi i est.tica
$er%ode $ost'cr%tic; s!ntesi de tot el seu pensament.
Teoria del conei&ement
El "ir copernic7 i la clminaci! de la 3iloso3ia moderna
&op.rnic 2a ser el cient!fic del s. XV que 2a defensar la teoria 8elioc9ntrica' per la
qual la %erra deixa2a de ser el centre del mn i ho esde2enia el +ol. 5mb #ant lob/ecte
deixa2a de condicionar el sub/ecte i era a linre2s; el s6:ecte condiciona lo6:ecte' s
a dir' coneixem la realitat transformada per nosaltres mateixos' ho 2eiem des del nostre
punt de 2ista' que no coincideix amb la realitat.
0efecte que aquests can2is 2an tenir en la societat eren similars' /a que condiciona2a la
forma dentendre el mn.
La possi6ilitat del conei&ement ;a priori<
+egons #ant' hi ha un element 6a priori7 de lexperi.ncia que la condiciona. 5quest
element s la ra! i s' necess*riament' innat. +i acceptem que lhome s un animal
racional aquest fet s e2ident' /a que hi ha dha2er algunt element que ens diferenc?i dels
animals i ha de ser innat.
El criticisme
-l criticisme s el pensament resultat de sintetit@ar el racionalisme i lempirisme. -n el
racionalisme destaca2a la ra com a element de coneixement i es defensa2a el
dogmatismeA en lempirisme destaca2a lexperi.ncia i es defensa2a lescepticisme. -n
el criticisme destaquen la ra! i le&peri9ncia' /a que els elements estan molt lligats. )el
que fa a la possibilitat de con.ixer la realitat' es diferencien dos elements;
=enomen; la part experimental' la realitat en mi' condicionada pel sub/ecte.
No>men; la realitat en si mateixa' independent del sub/ecte.
L9tica ?antiana2 deontolo"isme@ ni#ersalisme i 3ormalisme
-ls 2alors morals es descobreixen amb la ra. 0a ra s uni2ersal' per tant l.tica i els
2alors morals tamb. contra del relati2isme"' s a dir' la llibertat es fonamenta amb la
ra.
0es caracter!stiques de la llibertat' la ra i l.tica sn les segBents;
=ormal; Cant explica les condicions que ha de tenir una norma per ser moral.
At4noma; les lleis morals no 2enen imposades per Du' ni la religi' ni per
lautoritat. &adascD es dicta les lleis morals amb la ra i amb les condicions
establertes.
Racional
Uni#ersal
Lli6ertat de triar el que est* b i malament racionalment"
Deontol4"ica; cadascD simposa unes normes' uns deures morals. -l b
sexpressa en forma de norma o deure imperatiu categ1ric"
#ant representa2a la clminaci! de l9poca moderna i sacaba2a el paradigma de la
consci.ncia import*ncia del sub/ecte".
Lidealisme alemanA i la6soltitzaci! de la ra!2 Be"el )*++0 . */C*1
6%ot el que s real s reacional7. 6%ot el que s racional s real7.
El pensament determina la #ida i no a linre#DsE 0a ra no s sub/ecti2a' sin
ob/ecti2a. 0a realitat s racional i ob/ecti2a. -l pensament i la ra es despleguen de
forma dial9ctica ra ob/ecti2a i din*mica' e2oluciona; es crea una tesi' com a
conseqB.ncia apareix una ant!tesiA posteriorment una s!ntesi daquestes' apareix una
altra ant!tesi i aix! successi2ament".
5questa e2oluci sacabar* la ra deixar* de ser din*mica" quan es produeixi una tesi
que no pot pro2ocar una ant!tesi. 5 ms de2olucionar' el pensament i la ra afecten i
condicionen la hist1ria idealisme".
LES REACCIFNS CFNTRA LA ILLUSTRACI I CFNTRA LIDEALISME
Gadre de corrents 3ilos43ics
5italisme ; la ra depn de la #ida; la 2ida s el fons irracional de la realitat
+chopenhauer i 4iet@sche". 4o som tan racionals com lillustraci diu.
E&istencialisme ; cr!tica a la filosofia abstracta i poc encarnada de lidealisme
Hegel". >ei2indicaci de lhome concret 6de carn i ossos7. E&ist9ncia per sobre
de less.ncia +artre".
Mar&isme ; 4o s la ra la que determina la hist1ria idealisme"' sin la mateixa
hist1ria economia" la que determina les formes de pensar.
$ositi#isme i cientisme ; contra la filosofia abstracta' rei2indicaci del
coneixement basat en dades com la ci9ncia. -l que no es pot con.ixer
cient!ficament no existeix contra metaf!sica i religi".
$sicoan7lisi ; no tot el pensament s conscient. Hi ha parts de lestructura
ps!quica que no les coneixem. 0a ra est* sotmesa a les pressions del
s6conscient. Ereud"
=iloso3ia del llen"at"e ; la ra depn del llen"at"e. )ensem en la mesura que
parlem. -l llenguatge s social' per tant la ra tamb contra el sub/ecti2isme i la
uni2ersalitat".
La 3iloso3ia de la sospita
-ls tres fil1sofs de la sospita sn Mar&' Nietzsc8e i =red' els quals no eren
professionals i el seu pensament es caracterit@a per les segBents caracter!stiques;
-s posa en dubte la ra! com a definidora de lhome i com a guia del
coneixement i de la 2ida humana.
&r!tica i desemmascarament de la reli"i!. Defensa de late?sme. 0a religi s
una construcci dels flebles 4iet@sche"' de la classe opresora ,arx" o de les
imposicions culturals Ereud".
-l s6:ecte s sobrepassat per la 2ida 4iet@sche"' la societat ,arx"' pel
subconscient Ereud". &ontra lautonomia i la transpar.ncia de la ra illustrada.
=riederic8 Nietzsc8e )*/-- . *H001
5idaI o6res i o6:ectis
Eam!lia de profundes con2iccions religioses. +e li mor el pare als cinc an<s. 5l FGHI
4iet@sche estudia teologia i filologia cl*ssica a Jonn. 5l FGHG coneix a >ichard
Ja"ner' la mDsica del qual influenciar* el seu pensament. trenca lamistat amb =agner
per considerar8lo tra?dor al seu propi pensament. -s /ubila per motius de salut. &ol.lapse
psiK7tric i Ingressa a una cl!nica psiqui*trica. 3s traslladat a casa se2a on mor al FKLL.
)el qu. fa a lestil' 4iet@sche es separa completament de la tradici filos1fica.
9tilit@a ms el s%m6ol i la met*fora que no pas el concepte. 9tilit@a laforisme textos
curts on es condensa un pensament"
F6res mDs importants
-l naixement de la trag.dia FGMN"
&onsideracions intempesti2es FGM:8FGMH"
5urora FGGF"
0a Oaia ci.ncia FGGN"
5ix! parl* Paratustra FGG:8FGGQ"
,s enll* del b i del mal FGGH"
0a genealogia de la moral FGGM"
-l crepuscle dels !dols o com es fa filosofia amb el martell FGGM"
0anticrist FGGM"
-cce Homo FGGM"

F6:ectis
4iet@sche t com a principal ob/ectiu desemmascarar les mentides de la cultura
occidental. 0a mentida de la ra' la mentida de lordre' de lequillibri. 0a hist1ria de la
nostra cultura s la hist1ria daquesta mentida. &al filosofar amb el martell per a
destrossar8la. Ha arribat el moment de fer miques els antics !dols. Ha arribat el moment
de la no2a Aurora.
Antecedents i in3l9ncies
F. Bme i la se2a cr!tica a la metaf!sica com a capacitat de captar amb la ra all1
que ens sobrepassa.
N. Sc8open8aer i la se2a idea de 5IDA com a all1 que ho configura tot.
:. Ric8ard Ja"ner i la se2a mDsica que exalta el fons m!tic' misteris i energ.tic
de la realitat. 0a realitat s tr*gica' incomprensible.
Igual que #ant' +chopenhauer creia en dos formes de la realitat;
5olntat de #ida; EorRa indescriptible i incomprensible que ho forma i ho
arrossega tot per a conser2ar la 2ida. Irracional' cega' sense sentit. 5questa
2oluntat no s sub/ecti2a. 0a me2a 2oluntat i la me2a ra" s un producte de la
Voluntat.
Representaci!; 5parenRa" Eorma com sem manifesta el mn. -l mn sem
presenta a partir de la me2a 2oluntat i la me2a ra' per1 aquestes sn producte
de la Voluntat. Voluntat ob/ecti2ada.
El pensament de Nietzsc8e2 la 3iloso3ia del martell o cr%tica radical a la cltra
occidental
Apollo i Dion%sE El trans3ons #ital de le&ist9ncia
Dion%s; &aos' &an2i' Di2ersitat' -strid.ncia' Desequil.libri' >auxa' )assi' ,Dsica'
4atura VID5
ApolElo; Srdre' llei' regularitat' -quil.libri' Harmonia' >a' sen<' )roporci' 5rts
)l*stiques' &ultura
-s produeix una llita constant entre aquests dos pensaments' fins lla2ors Apollo ha2ia
ocultat a Dion!s' per1 ell intentar* rei2indicar el pensament dionis!ac. -ls cupables
daquest eclipse sn;
S4crates 2a preferir morir i complir la llei abans que sobre2iure".
$lat! 2a in2entar8se un mn amb les caracter!stiques d5pollo"
Cristianisme 2a in2entar8se un Du que defensa i t les caracter!stiques
d5pollo".
Cr%tica del concepte de #eritat
-l concepte de 2eritat es basa en lexist.ncia dun mn que t una estrctra 3i&a i
ob/ecti2a i ordenada que cal descobrir. -l coneixement s la reproducci daquest ordre.
4iet@sche 2a contra aquesta idea. 4o existeix la 2eritat per que no hi ha cap mn que
tingui una estructura fixa. %ot s can2i i irregularitat no puc con.ixer ni descriure".
4oms hi ha perspecti2es' aproximacions plurals i can2iants al mn. $erspecti#isme.
%ot sobser2a des duna posici 2ital. %ot coneixement s una interpretaci!.
5ll1 que anomenem 2eritat no sn ms que ocrr9ncies >tils per a la conser2aci de
lesp.cie. 0a ra o el pensament no s desinteressat contra #ant".
0a cr!tica de la 2eritat s la cr%tica del llen"at"e conceptal. 0es paraules sn
con2encions i per tant no sn expressions de la realitat. -ls conceptes generalit@en
alguns elements amagant la di2ersitat i les difer.ncies.
0a cr!tica al llenguatge s tamb la cr!tica a totes les formes dutilit@ar el llenguatge que
tenen la pretensi de ser 5ERTADERES filosofia i ci.ncia". 0a forma darribar al
rerafons dionisiac de la 2ida s a tra2s del llenguatge simb1lic no conceptual" de la
poesia i' encara millor' a tra2s de la m>sica /a que aquesta trenca amb els conceptes.
Cr%tica de la moral i del concepte 6D
Moral dels senAors contra de la igualtat i la democr*cia"
JS; distingit' noble' diferent' hero?c' ric' poders
DS0-4%; feble' comD' pobre' 2ulgar' d.bil
Moral dels 3e6lesI esclas
5mb el :daLsme i el cristianisme es produeix una transmutaci dels 2alors. -ls
esclaus' els febles sin2enten un Du que dna el 2alor bo a tot el contrari de lanterior.
5ll1 que abans era dolent' ara passa a ser bo. Igualtat' compassi' amor' feblesa'
pro?sme' /ust!ciaT passen a ser els 2alors /ustificats en Du. ,oral del ressentiment.
4iet@sche defensa una se"ona trans#aloraci!. Diu que els 2alors morals no shan
dassumir' ni dacatar' ni dobe?r. +han de crear. 0a moral dels sen<ors ha de tornar a
ser restablerta i 2alorada.
0a moral del ramat o dels febles o dels esclaus s una moral decadent per que
men<sprea la di3er9nciaI els instints i la "enialitat. 4iet@sche rebut/a la democr*cia i el
socialisme per que es fonamenten en la mentida de ligualitarisme.
0a moral i la religi han imposat la se2a feblesa en nom dun suposat mn trascendent o
sobrenatural en 2irtut del qual els instints i els #alors de la terra sn /ut/ats com a
immorals o dolents. 5ix1 s un men<spreu a la Vida en nom duna 2ida superior.
&r!tica a la moral dels esclaus per ser anti2ital. &r!tica tamb a limperatiu categ1ric
Canti*.
)er a 4iet@sche' la gran mentida s DD; algD que dna sentit a la 2ida desde fora de la
2ida. Du no s noms el Du del cristianisme' s tamb el mn de les idees de )lat o
la >a de la Illustraci. %ot aix1 sn in2encions negadores de laut.ntic fons de la
VID5.
La mort de DD i el ni8ilisme
>epresenta la fi de qualse2ol sentit trrascendent al mn' qualse2ol ordre prefixat' /a
establert.
>epresenta la mort duna ra que imposa un sentit. 0exist.ncia i la realitat no tenen
sentit per si mateixos. +oc US qui crea els 2alors morals que donen sentit a lexist.ncia.
+i no hi ha Du' qualse2ol pot esde2enir Du. Visca el politeLsme enfront del
monote?sme.
Ni8ilisme;
+ituaci da2ant la mort de Du. A6s9ncia de sentit. Nihil8 no res8. 4o hi ha
sentit prefixat de lexist.ncia. -l sentit s una construcci me2a.
4egati2ament' descriu la situaci en qu. l8ome no s res davant la crrega de
Du que ha danar suportant.
5ida com a #olntat de poder
&oncepte que pro2 de Sc8open8aer; Voluntat de Vida.
-n 4iet@sche; forRa que impulsa a la creaci i a lautosuperaci. 5olntat de
poderE 4o 2i2im per sobre2iure' 2i2im superar8nos
Voluntat de poder no s 2oluntat de domini. 3s 2oluntat de creaci! de formes
2itals superiors.
El sper8ome
+uperhome s lhome que assumeix fins a les Dltimes conseqB.ncies la mort de DD.
0home que' llun< dassumir la c*rrega dels 2alors imposats per Du' assumeix que
-00 s creador de #alors. Eidelitat al sentit de la %->>5. Eortalesa' llibertat' solitud'
car*cter' &>-5DS>. -tapa simbolit@ada pel NEN.
4iet@sche di2ideix la cultura occidental en tres etapes;
Camell; caracterit@ada per la creenRa en Du' la 2eritat i el b' les persones
carreguen aquests conceptes sense ser ni significar res' no sn lliures.
Lle!; mort de Du' etapa del mar obert' on les persones tenen loportunitat de
con2ertir8se en superhomes i crear els seus propis 2alors.
Nen; etapa en la qu. les persones sn superhomes i es deixen guiar pels instints i
la 2ida.