Oge.

Catalina Maria Mut Vila.

Apartats ms signifcatus.

Tema 1. Organitzaci escolar i Cincies de lEducaci vers la cultura de
centre.

1.1. Organitzaci escolar i cincies de leducaci.
1.1.1. Diverses aproximacions a lOrganitzaci escolar.
- Organitzaci escolar s la disciplina pedaggica que t com a objectu lestudi de la realitat
complexa de lescola per establir-hi un ordre al servei de leducaci integral dels escolars.
- Organitzaci escolar s lestudi del clima escolar percebut com a procs de conficte.
- Organitzaci escolar s la disciplina que estudia la interrelaci dels elements que intervenen
en una realitat amb la fnalitat daconseguir la millor realitzaci dun projecte educatu.
- Organitzaci escolar s la cincia de leducaci que estudia les teories de lescola des de la
perspectva de possibilitar processos educatus adequats mitjanant la disposici dels seus
elements.
- Lorganitzaci escolar s lestudi cientfc de lescola com a organitzaci educatva.

1.1.2. Organitzaci escolar i cincies de leducaci.
- Lorganitzaci escolar possibilita una major qualitat en els processos i en els resultats escolars
per mitj de lanlisi terica i la intervenci prctca.
- En lmbit escolar i educatu, lOE es relaciona amb:
- La poltca educatva, la legislaci i lAdministraci.
- La didctca.
- La psicolgica.
- Les cincies teriques i histriques.

1.1.3. Els contnguts de lOrganitzaci Escolar.
- Elements exgens Sistema educatu: Lleis i disposicions que dissenyen i artculen
leducaci en un estat.
- Elements endgens Lescola com a insttuci i organitzaci, la planifcaci, gest i
avaluaci dels centres: La funci directva i la gest dels recursos humans i materials.

- Planifcaci: Accions organitzades de manera conscient i sistemtca. Assoliment dobjectus.
Organitzar seguint un pla preestablert.
- Gest:
- En el mn de leconomia: Conjunt doperacions administratves sobre certs bns dun
propietari, amb la fnalitat dobtenir resultats benefciosos.
-En el mn del dret: Acord entre dues parts. La primera part (gestora), t cura
dinteressos de la segona part, dona compres al propietari i obt compensaci de les
despeses que lactvitat gestora li ha causat.





1.1.4. Macro, meso i microorganitzaci.
- Macroorganitzaci:
- Elements exgens als centres. Lleis i normes que artculen el sistema educatu.
- Disseny de poltques educatves i de plans generals comuns per a tot un estat, pas,
naci
- Mesoorganitzaci:
- Els centres educatus com a organitzacions.
- Normes, projectes, reglaments
- Comunitat educatva i rgans de govern, de partcipaci, coordinaci
- Microorganitzaci:
- Professorat, alumnat, famlies, espais
- Els entorns concrets ms reduts que el centre (aules, espais, equips de treball,
relacions mestre-alumne-famlia).

1.4. Lescola com a organitzaci, com a sistema, com a empresa, com a comunitat i
com a cultura.
1.4.1. Lescola com a organitzaci.
- Perspectva tradicional de lescola:
- Escola com a conjunt daules allades, compactes i permanents.
- Soledat del mestre.
- Perspectva actual de lescola:
- Lescola com a organitzaci.
- Collaboraci, cooperaci, fexibilitat, partcipaci
- Partcipaci de molts professionals

1.4.1.1. Trets caracterstcs a les organitzacions.
- EL GRAN OBJECTIU QUE DNA SENTIT I JUSTIFICA LEXISTNCIA A LESCOLA S LEDUCACI DE
QUALITAT
- EQUIP EDUCATIU, RGANS DE COORDINACI, PARTICIPACI I GOVERN (CONSELL ESCOLAR,
CLAUSTRE, AMIP) CICLES, CCP
- ALUMNAT, FAMLIES, PROFESSORAT, PERSONAL NO DOCENT.
- PRESSUPOST, ESPAIS, MATERIALS, MOBILIARI
- CINCIES DE LEDUCACI
- CURRCULUMS, PROGRAMACIONS, PLANS..
- NORMATIVA LEGAL.
- PEC. IDEARI.
- TRADICIONS, COSTUMS ASSUMIDES PER LA COMUNITAT EDUCATIVA. CULTRA DE LESCOLA.
- ENTORN: URB, RURAL, CONDICIONANTS SOCIOECONMICS, CULTURALS








1.4.1.2. Trets que poden difcultar el funcionament de lescola com a organitzaci.
IDENTIFICACI AUTORS TRETS CARACTERSTICS
CELLULARISME LORTIE (1977) -VISI DE LAULA COM UNA ESTRUCTURA TANCADA.
EN EL FONS, SN CELLULES SEPARADES
(ATOMITZACI DE LES AULES)
ESTRUCTURA DE DBIL
ACOBLAMENT
KARL WEICK (1976) -LESCOLA S DBIL FRONT A LES UNITATS QUE LA INTEGREN.
-MOLTA INDEPENDNCIA ENTRE ELS ELEMENTS QUE
CONFIGUREN LA COMUNITAT ESCOLAR.
-LA INDIVIDUALITAT PROVOCA FORTA SENSIBILITAT ALS
CANVIS.
ANARQUIA ORGANITZADA CLARK (1981) -EL PES DE LES INDIVIDUALITATS I UNA ESTRUCTURA POC
DEFINIDA, AFAVOREIX DISFUNCIONS ORGANITZATIVES.
REALITAT SOCIALMENT
CONSTRUDA
GREENFIELD (1984) -EXISTNCIA DUNA ORGANITZACI INFORMAL, PRODUCTE
DE LES INTERACCIONS DE TOTHOM ENTRE SI I LEXTERIOR.
MICROCOSMOS SOCIAL
COMPLEX
ESCUDERO (1988) -ESCOLA COM A MICROCOSMOS ON ES REPRODUEIXEN LES
CARACTERSTIQUES I ESTRUCTURES DE LENTORN
QUE REBUTJA LEFICCIA MUNICIO (1988) -AVALUACI COM A RECURS PER CONIXER EL GRAU
DEFICCIA DE LESCOLA. NO SEMPRE ES DUU A TERME.
DE DIFCIL GESTI ANTNEZ-GAIRN -
1997
-DEGUT A LA COMPLEXITAT DE LORGANITZACI ESCOLAR,
SESCAUEN DIRECTIUS FORMATS EN TCNIQUES DE GESTI.

1.4.2. Lescola com a sistema.
SISTEMA: un conjunt d'elements (inputs) cohesionats per una estructura i en un procs
d'interacci entre ells, que produeix uns resultats (outputs), tot plegat integrat dins un
suprasistema o ambient.

1.4.2.1. Caracterstques dels sistemes.
- ESTAN FORMATS PER ELEMENTS.
- CADA UN DELS ELEMENTS DEL SISTEMA T FUNCIONS CONCRETES I ES RELACIONA AMB ELS
ALTRES.
- LES RELACIONS ENTRE ELS ELEMENTS VAREN AMB EL TEMPS.
- QUAN DIVERSOS ELEMENTS ES RELACIONEN I COORDINEN, REALITZEN NOVES FUNCIONS.
- REBEN INFORMACI DE LEXTERIOR, PER TAMB EN GENEREN.

1.4.2.2. Aspectes especfcs de laplicaci de la perspectva
sistmica a lescola.
- La comunicaci rica, fuida, permanent i multdireccional.
- La interrelaci Entre tots els recursos humans, materials i funcionals (collaboracio,
partcipaci).
- La globalitat No pot haver-hi allament, visi de conjunt.
- La dinamicitat Capacitat de transformacio en relacio asl canvis que es produen a lentorn i
dintre del sistema.
- Latorregulacio Mecanismes dautoavaluaci i, a partr daqu planifcar i executar
estratgies de millora.
- Loptmitzaci Entre tots els recursos humans, materials i funcionals (collaboracio,
partcipacio).

1.4.3. Lescola com a empresa.
Una empresa implica el risc dun capital per tal daconseguir uns benefcis economics
mitjanant una determinada actvitat. Alguns dels termes propis del mn empresarial
(redibilitat, optmitzacio de recursso, gesto, efcacia, etc.) desperten reaccions contraposades.

1.4.4. Lescola com a comunitat.
Lescola est integrada per diversos collectus de persones que sinteraccionen de forma
constants i permanent.
a) Comunitat educatva personalista: Defensava els valors de la persona i concebia el centre
com una comuhnnitat educatva.
b) Comunitat escolar democrtca amb la partcipacio de tots els collectus en la gesto;
collectus qu podrna intervenir en el govern i la gesto dels centres.

- ELS CENTRES HAN DE GARANTIR LA PARTICIPACI, EL DEBAT I LA COORDINACI.
- NECESSITAT DACTITUDS DE COOPERACI ENTRE PROFESSORAT, ALUMNAT I FAMLIES.
- ELS ESPAIS DE DEBAT I PARTICIPACI DE LALUMNAT I LES FAMLIES HAN DE GAUDIR DUN
MARC TANGIBLE I CONCRET: TUTORIES, JUNTES DE DELEGATS, ASSEMBLEES DALUMNAT,
REPRESENTANTS DE PARES A LES AULES, REPRESENTANTS DE PARES A DIFERENTS
COMISSIONS
- LES ESTRUCTURES INTERMDIES TENEN UN PAPER VITAL EN LA CULTURA DEL CENTRE.
- LALUMNAT NO S SIMPLE RECEPTOR DUN PROCS. S EL VERTADER PROTAGONISTA.












1.4.5. Lescola com a cultura.
- Cultura d'una organitzaci: conjunt de valors, idees, creences, smbols, tradicions, ritus i estls
de funcionament que sn compartts pels seus membres.
Conscincia de pertnyer-hi.
- Quatre estls aplicables a centres escolars:
- Orientada envers els resultats:
- Jerarquitzaci de lautoritat.
- Prioritzaci dels objectus sobre els processos.
- Orientada vers la societat:
- Autoritat compartda.
- Partcipaci i coordinaci.
- Funcions delimitades.
- Orientada vers les persones.
- Autoritat difusa.
- Estructures febles.
- Mala delimitaci de funcions.
- Orientada vers lestructura:
- Autoritat poc funcional.
- Tenen fora importncia les estructures.


























1.4.6. Lescola com a organitzaci complexa i multdimensional.
Com a organitzaci, lescola presenta 3 entorns:
MBIT O ENTORN QU INCLOU?
MBIT FORMAL -EL SISTEMA DE COLLEGIS, INSTITUTS, UNIVERSITATS, INSTITUCIONS EDUCATIVES
-CARCTER INTENCIONAL, PLANIFICAT I REGULAT.
-IMPLICA: ESTRUCTURA, COORDINACI, AUTORITAT, INSTRUMENTS, TCNIQUES I ES REFLECTEIX EN ELS
DOCUMENTS DEL CENTRE.
MBIT NO FORMAL -INTERVENCI EDUCATIVA INTENCIONAL I PLANIFICADA.
-ES DESENVOLUPA FORA DE LESCOLARITAT (CENTRES DESPLAI, ESCOLTISME, ACTIVITATS EXTRAESCOLARS)
MBIT INFORMAL -INTERVENCI EDUCATIVA NO INTENCIONAL I NO PLANIFICADA.
-REFLECTIDA EN LES INTERACCIONS QUOTIDIANES: LECTURA DUNA NOVELLA, VEURE UN PROGRAMA DE
TELEVISI, PARLAR AMB ELS AMICS, ANAR AL CINEMA, PARTICIPAR EN UNA TERTLIA DE CAF
-CONSTITUT PER UNA GRAN RIQUESA DINTERACCIONS. lENTORN ESCOLAR S UN MICROCOSMOS DE
COMUNICACI: PATIS, PASSADISSOS, SORTIDES, VESTIDORS












Tema 2. El sistema educatu i els seus condicionants.

2.1. La insttucionalitzaci de leducaci: els sistemes educatus. Sistema educatu i
Sistema Social.
2.1.1. La insttucionalitzaci de leducaci.
- Lescola neix de la societat. Lescola s la insttuci social especialitzada en leducaci formal,
aix s: intencionada, planifcada i reglada.
- La necessitat de lescola ve amb laparici de la propietat, el comer, la industria i
lespecialitzaci del treball.
- Les primeres manifestacions educatves eren de carcter partcular entre u mestre que a canvi
dun salari imparta classe a un o diversos alumnes.
- El pedagog, que actualment s un tcnic o expert en aspectes educatus, a l'antguitat clssica
era l'esclau que condua els infants fns a l'escola.
- A l'poca medieval l'educaci tamb estava a crrec dels ordes religiosos (convents) i les
universitats.
- Aquesta situaci es mant inalterable fns a fnals dels segle XVIII, amb la Revoluci Francesa
(1789).
- Fou a partr de la Revoluci Francesa quan l'any 1793 es proclama per primera vegada l'escola
obligatria i gratuta. Vet aqu l'origen de l'escola actual.
- L'escola obligatria i gratuta implica l'existncia d'unes autoritats especialitzades, uns
pressuposts, una estructura, uns programes, una regulaci i una inspecci. Tot aix suposa un
procs llarg, evolutu que s'ha ests per tot el mn occidental.
- La idea de progrs i modernitzaci, propugnades ja per la Illustraci, eren incompatbles amb
una societat analfabeta i endarrerida.
- Les caracterstques de l'escola obligatria i gratuta sn: l'ampliaci de l'edat de l'educaci
(dels 9 anys en els seus orgens fns al 16 a l'actualitat) i la constant extensi de la demanda de
l'educaci, en especial als pasos industrialitzats i entorn a les ciutats.

2.1.1.1. La insttucionalitzaci de leducaci a les Illes Balears. La revoluci educatva
al nostre pas.
- 1842 es crea la primera Escola Normal de Mestres de Balears (preocupaci per la formaci
dels futurs mestres)
- 1880 s'inaugura a Ciutat la Insttuci d'Ensenyana Mallorquina i, a Pollena, la Insttuci
Lliure de Pollena.
- Figures destacades que propugnen una seriosa reforma del sistema educatu: Alexandre
Rossell, Mateu Obrador i Guillem Cifre de Colonya (Laicisme, experimentaci, contacte amb la
natura, no separaci de sexes...) Creien en la cultura com a mitj per aconseguir el progrs d'un
poble.

2.1.1.2. La insttucionalitzaci de leducaci a lestat Espanyol.
- La Consttuci de 1812 havia incorporat la idea de l'educaci com a sistema educatu,
l'organitzaci del qual, el fnanament i el control corresponien a l'estat, per la seva concreci
no es va fer fns l'any 1857 amb la Llei d'Instrucci Pblica (Llei Moyano).
- La Llei d'Instrucci Pblica (llei Moyano) Respon a un tpus de societat totalment
preindustrial. Ensenyament obligatori dels 6 als 9 anys. Matries segons els sexes. Gratutat
relatva (si no podien pagar). Fort pes de la religi.
- L'educaci a la II Repblica (1931-1939):La Consttuci republicana (II Repblica) proclamava
l'escola nica, la gratutat i obligatorietat a primria, la llibertat de ctedra i la lacitat de
l'ensenyament. Creaci i foment de les Escoles Normals per a Mestres (Margarida Comas i
Camps 1931 directora de l'EN de la Generalitat. La 1a professora de la Facultat de Pedagogia de
la UB)
- L'educaci durant l'poca de la dictadura (1939-1978)Durant els anys de la dictadura
franquista s'estableix un rebuig frontal a tota la poltca educatva de la Repblica i s'estableix
un ensenyament basat en el control ideolgic de tot el professorat, especialment l'estatal, amb
depuraci poltca dels mestres que hi havia; programes escolars centralitzats, ensenyana
catlica a tots els nivells i centres, subsidiarietat de l'Estat en matria educatva, separaci de
l'ensenyament per sexes.

2.2. Les lleis deducaci a lestat espanyol: de la LGE (1970) a la LOE.
2.2.1. Antecedents.
- Llei d'Educaci Primria de 1945. Obligatorietat dels 6 als 12 anys. Educaci preescolar en
mans privades. Batxillerat a partr dels 10 anys amb examen d'ingrs.
- Llei d'Ensenyana Primria de 1965. Aquesta llei s un primer intent d'adaptar el sistema
educatu als canvis socials. Declara l'obligatorietat de 8 cursos (dels 6 als 14 anys.) S'introdueix
l'estudi d'una llengua estrangera. Atesa l'estructura del sistema aix no es va aconseguir en
aquest perode.

2.2.2. Les lleis dEducaci a partr de la LGE, de 1970. (llei general deducaci).
A. LA LLEI GENERAL D'EDUCACI (1970)
- Preescolar no obligatori. Dues etapes: jard d'infncia (2-3) i escola de prvuls (4-5).
- EGB obligatria i gratuta. 8 anys en dues etapes: 1a (6-10) i 2a (11-13). Ttols: Certfcat
d'Estudis i Graduat Escolar.
- Batxillerat. 3 anys (14-16)
- Publicaci de les Orientacions Pedaggiques: educaci personalitzada i individualitzada,
creaci dels departaments didctcs, mtodes actus, treball en equip alumnat i professorat,
orientaci i tutoria, avaluaci contnua, coordinaci del professorat...
- La LGE es va anar desenvolupant i modifcant amb successives normes i lleis:

B) 1978. Consttuci:
(Art. 27) Tothom t dret a l'educaci. Drets fonamentals en matria d'ensenyament.

C) 1980. LOECE:
La primera llei que va desenvolupar el dret a l'educaci establert a la CE. Aquesta norma
desplegava l'artcle 27 de la CE (excepci feta del seu apartat 10 que se refereix a la
Universitat). Aquesta llei fou derogada per la LODE (1985)
- 1980: Estructuraci EGB en cicles: inicial (1r-2n), mitj (3r-4t) i 3r (6, 7 i 8). Nivells bsics
de referncia. Programes Renovats (unitats temtques, coordinaci horitzontal i vertcal,
rotaci cicles, agrupaments fexibles)

D) LODE, 1985:
Xarxa centres pblics i privats concertats, partcipaci dels diferents sectors en l'organitzaci i
funcionament dels centres, consells escolars (Estatals, autonmics, dels centres), rgans de
govern dels centres pblics (unipersonals i collegiats), regulaci APA, drets i deures alumnat,
requisits mnims dels centres. Consells escolars dels centres com a mxim rgan de decisi.

E) 1990. LOGSE.
- Canvis estructurals: educaci obligatria i gratuta fns als 16 anys. Titulaci nica. Gratutat
de l'EI de 5 anys a les IB des del curs 98-99. Noves etapes educatves (infantl, primria, ESO)
- Canvis curriculars: currculum ms obert i fexible. Ensenyaments mnims, nivells de concreci
curricular, autonomia pedaggica (PCC). Adaptabilitat a la diversitat. Optatves a secundria,
diversifcaci curricular. Orientaci educatva i professional.

F) 1995. LOPAG
Llei complementria a la LOGSE. Desenvolupa els aspectes d'organitzaci i gest (llei
organitzatva): partcipaci de la comunitat educatva, autonomia de gest, organitzatva i
pedaggica dels centres (PEC, PCC, RRI), composici i competncies del consell escolar,
avaluaci de centre, direcci (elecci, requisits, acreditaci, durada, mesures de suport...),
formaci del professorat., inspecci educatva, escolaritzaci d'anee, etc.

G) 2002. LOCE
Llei curricular i organitzatva. Vigent noms durant un any aproximadament. Incideix en la
qualitat, en l'esfor i en l'avaluaci(valor selectu de l'avaluaci, no formatu). Centres amb
especialitzaci. Educaci preescolar-educaci infantl.

H) 2006. LOE
Educaci de qualitat per a tothom.
Educaci infantl (0-6). Importncia a l'atenci a la diversitat de l'alumnat, Educaci bsica (EP i
ESO), Educaci secundria (obligatria i postobligatria), ensenyaments de rgim especial,
aprenentatge permanent.
Aspectes curriculars: competncies bsiques, ensenyaments mnims, per a tot lEstat.
- Primer nivell de concreci: currculum CC.AA.
- Segon nivell de concreci: Projecte Curricular dEtapa, que inclou les programacions de cicle.
- El tercer nivell, est consttut per la programaci daula.

2.3. Reglament orgnic de centres deducaci infantl i primria (2002). Instruccions
dOrganitzaci i funcionament. Situaci actual i perspectves de reforma educatva.
2.3.1. Reglament orgnic de centres deducaci infantl i primria (2002).
La fnalitat del Reglament Orgnic s la destablir les normes que han de regir, en els centres
pblics, la composici i el funcionament dels rgans de govern, partcipaci i coordinaci dels
centres, aix com determinar contngut dels projectes insttucionals que cada centre ha de
desenvolupar en el marc de lautonomia que atorga la Llei dEducaci. Estableix tamb la
reglamentaci per a la creaci, s i manteniment dels centres. Es tracta d'un Decret, s a dir,
d'una llei que s, per tant, d'obligat compliment.

Estructura del ROC:
1. Disposicions de carcter general:
Defnici descola pblica deducaci infantl, de collegi pblic deducaci primria, i de collegi
pblic deducaci infantl i primria, Creaci, modifcaci i supressi dels centres deducaci
infantl i/o primria, denominaci especfca dels centres, ls dels centres.



2. rgans de govern (normatva i competncies):
- rgans collegiats: claustre i consell escolar
- rgans unipersonals: director, cap d'estudis, secretari

3. rgans de coordinaci docent (normatva i competncies):
Tutories, equips de cicle, equip de suport, comissi de coordinaci pedaggica, comissi de
normalitzaci lingstca, coordinaci de serveis i actvitats complementries i extraescolars.

4. Autonomia dels centres:
- Projecte educatu (PEC), Pla d'Atenci a la Diversitat, Reglament d'Organitzaci i
Funcionament (ROF), Projecte Lingstc de Centre (PLC), Projecte Curricular d'Etapa (PCE),
programacions didctques, Programaci General Anual (PGA), gest econmica dels centres.

5. Qualitat i avaluaci dels centres:
Sentt de l'avaluaci dels centres, avaluaci interna, avaluaci externa

6. Associacions de pares i mares d'alumnes:
Consttuci i funcions.

2.3.2. Les instruccions dOrganitzaci i funcionament (IOF). Situaci actual i
perspectves de reforma educatva.
2.3.2.1. Les instruccions dorganitzaci i funcionament (IOF).
Estructura de la Resoluci:
1. Projecte Educatu de centre
- Estableix qu ha de contenir el PEC: trets del centre, caracterstques de l'educaci que
imparteix el centre (atenci a la diversitat, acci tutorial, i opcions pedaggiques), el Projecte
Lingstc (PL) i el Pla de Convivncia, aix com el Reglament d'Organitzaci i Funcionament
(ROF) .

2. Projecte de direcci, si escau

3. La Programaci General Anual (PGA)i la Memria de fnal de curs
- Ha de refectr l'horari general del centre, els criteris per a l'elaboraci dels diferents horaris,
l'assignaci de mestres a cicles, tutories, etc., el calendari de reunions i avaluacions, les
mesures per optmitzar els recursos, les coordinacions entre etapes i centres, programacions
didctques i adaptacions curriculars, el pla de formaci, el programa d'actvitats i serveis
complementaris i extraescolars i la Memria fnal de curs

4. rgans de govern i coordinaci
Hi afegeix, respecte del ROC: altres professionals de l'equip de suport (fsio, ATE...), l'orientador,
instruccions per als centres que intervenen en programes de qualitat, altres coordinacions: de
programes internacionals, de reutlitzaci de llibres de text, de qualitat, etc, aix com les hores
de dedicaci d'aquests coordinadors.

5. Programa de Gest dels centres (GestIB Web)



6. Altres disposicions:
Programa de reutlitzaci dels llibres de text, alumnat universitari en prctques, protecci de
dades de l'alumnat, partcipaci de les famlies, informaci sindical, petci d'equipament.

7. Normatva de referncia

8. Annexos:
Annex 1: Pla d'emergncia
Annex 2: Normes de prevenci i evacuaci del centre
Annex 3: Model d'informe de simulacre en centre docent
Annex 4: Instruccions per fer front a fenmens meteorolgics adversos
Annex 5: ndex de la PGA
Annex 6:ndex orientatu de la Memria de fnal de curs
Annex 7: Sollicitud de reducci horria per a majors de 55 anys
Annex 8: Instruccions de la Conselleria dEducaci i Cultura sobre lorganitzaci de les
itnerncies del professorat a la xarxa de centres pblics de les Illes Balears
Annex 9: Model dautoritzaci de ls de les imatges de lalumnat
Annex 10: Models d'autoritzaci de sortdes escolars






























































Tema 3. Planifcaci, gest i avaluaci dels centres educatus.

3.1. Procs, models i tcniques de planifcaci, gest i avaluaci de centres
educatus.
3.1.1. Planifcaci.
a) Caracterstques del procs de planifcaci.
La planifcaci s un procs que implica la presa de decisions en tres mbits:
1) Objectus que s'han d'assolir
2) Estratgies per a l'acci
3) Sistemes de control i retroalimentaci

Principis que caracteritzen la planifcaci:
1) Realisme. La planifcaci busca ajustar-se a una determinada realitat.
2) Prospectva. Des de la realitat, intenta dissenyar la situaci futura.
3) Coherncia. Els elements que confguren la planifcaci es relacionen constantment entre si
amb sentt.
4) Gradaci. La coherncia no afecta noms l'estructura interna de la planifcaci, sin tamb
l'ordre de la seva execuci. Hi ha un ordre d'execuci que cal respectar.
5) Flexibilitat. La planifcaci com a previsi est subjecta als canvis que puguin produir-se en
els seus supsits de base. Est, per tant, oberta a qualsevol modifcaci.

b) Nivells de planifcaci.
1) Estratgic: plantejaments dalt nivell, de carcter global i a llarg termini (projecte educatu de
centre, projecte lingstc de centre, projecte curricular, reglament d'organitzaci i
funcionament)
2) Tctc: plantejaments de nivell intermedi, a curt o mitjan termini, al servei de lestratgia (pla
dacci tutorial, programaci general anual, pressupost, plans especfcs, memria anual)
3) Operatu: el dia a dia al servei de la tctca i de lestratgia (actvitats docents i de gest,
reunions, manteniment, comunicaci, rutnes...)

c) Moments del procs de planifcaci. Model bsic.
1. Anlisi de necessitats
2. Diagnstc
3. Decisi
4. Programaci (objectus, actvitats, metodologia/tecnologia, recursos humans i materials,
pressupost, espai, temporitzaci, criteris davaluaci, divulgaci, seguiment,
preparaci/instrumentaci)
5. Execuci
6. Avaluaci
Model bsic de planifcaci
Des del punt 1. Anlisi de necessitats fns al 4. Programaci, ens movem en el perode de
PREACCI. El punt 5. Execuci, dit tamb desenvolupament o implementaci, coincideix amb el
perode ACCI. El punt 6. Avaluaci se situa en el perode POSTACCI.





3.1.2. Gest.
a) Aspectes generals.
Gest s un conjunt daccions de mobilitzaci de recursos orientades a la consecuci duns
objectus plantejats en un determinat termini. El procs de gest implica:
- Preparaci prvia: planifcaci.
- Realitzaci: Execuci.
- Consideraci dels processos i dels resultats: Avaluaci.

b) Tipus de gest.
- Estratgica: Sol utlitzar-se per a termes nous i complexos, fent incs de manera signifcatva
en la planifcaci.
- Tctca: s acci i dinamisme.
- Operatva: Suposa la praxi del dia a dia, sense perdre de vista la gest estratgica i tctca.

c) Avaluaci dels Centres Educatus.
Les societats modernes assignen un valor a l'educaci, i sn molt sensibles a l's correcte de la
despesa pblica. Avui es parla de qualitat educatva i de Cultura de lavaluaci.
El concepte davaluaci sha anat associant als processos de diagnosi de problemes i de
necessitats, de millora dels centres, de gest adequada de la informaci, de presa de
decisions. Fins i tot, sha remarcat la seva gran capacitat de generar motvaci i formaci
Lavaluaci de lalumnat (amb molta ms tradici dins la cultura escolar) s una actvitat
curricular; lavaluaci de centres educatus, en el seu conjunt, s una actvitat de gest.

C1) Tipologia de lavaluaci.
- Segons la procedncia, lavaluaci pot ser interna (autoavaluaci), externa (heteroavaluaci) o
mixta.
- Segons la metodologia, lavaluaci pot ser quanttatva (anlisis estadstques, qestonaris
amb tems objectus, quantfcaci rigorosa dels resultats, etc.) i qualitatva (es pretn
implicar els collectus avaluats, compta molt la seva percepci de la realitat, sanalitzen molt
els processos i la negociaci forma part de la metodologia de lavaluaci)
Lavaluaci sempre ha dacabar el seu procs amb propostes concretes a partr de les
necessitats i mancances observades.

C2) La Memria anual de centre com a instrument davaluaci.
La Memria anual s un instrument davaluaci de centres, ha de tenir en compte lactvitat
curricular i lactvitat de gest.
Diagnostca necessitats i formula propostes per al curs segent, propostes que han de
consttuir el punt de partda per a l'elaboraci de la propera programaci general anual (PGA),
instrument especfcament de planifcaci global del curs.
D'aquesta manera l'avaluaci i la planifcaci queden insttucionalment lligades.






3.1.3. rgans de govern.
rgans de govern unipersonals: l'Equip Directu
- Director
- Cap destudis
- Secretari

rgans de govern collegiats
- Claustre de professors
- Consell escolar de centre

3.1.4. rgans de coordinaci docent.
El Decret 119/2002, de 27 de setembre (BOIB del 10 doctubre), pel qual saprova el reglament
orgnic de les escoles pbliques deducaci infantl, dels collegis pblics deducaci primria, i
dels collegis pblics deducaci infantl i primria (ROC), estableix els rgans de coordinaci
docent segents:
1. Tutories
2. Comissi de coordinaci pedaggica
3. Equip de cicle
4. Comissi de normalitzaci lingstca
5. Equip de suport
6. Coordinaci de serveis, i dactvitats complementries i extraescolars.

3.2. Els instruments de gest dels centres educatus.
3.2.1. Aspectes generals.
- Tenen carcter obligatori (han de ser elaborats necessriament), per sn concebuts com a
expressi de lautonomia dels centres (poden ser elaborats com cada centre vulgui dins els
marges establerts per la llei). Cada centre els elabora, aprova i avalua, i, per tant, sautodefneix
i sautoorganitza a partr de les seves prpies decisions.
- Aquests instruments de gest poden tenir carcter estable (PEC, PLC, PCE,PAT, ROF, PAD, Pla
de Convivncia) o anual (PGA, Memria, Pressupost).
Els instruments de gest consttueixen eines per a lautonomia, la cohesi i la qualitat dels
centres sempre que siguin elaborats, implementats i viscuts amb uns determinats criteris i
acttuds, ja que la seva existncia en els centres no garanteix, per ella mateixa, la seva
funcionalitat.

3.2.2. Criteris afavoridors de lxit dels instruments de gest.
1. Connexi amb la realitat (caracterstques i cultura del centre i del seu entorn)
2. Tendncia a lacci (han de ser redactats com a propostes per dur a la prctca)
3. Sentt de la proporci i de la utlitat (extensi, detall i sentt prctc adequats)
4. Coherncia i gradualitat (sense contradiccions i sense forar ritmes)
5. Espai per a lexercici del lideratge (l'equip directu i d'altres responsables)
6. Espai per a la implicaci i la formaci general (tota la comunitat educatva)
7. Instruments de gest oberts (amb seguiment i vers la millora)
8. Canvi de mentalitat i acttud (tots els collectus han de considerar els instruments de gest
com a espai de partcipaci i intervenci, no com a documents burocrtcs).


3.2.3. Fases delaboraci i implementaci dels instruments de gest.
1. Motvaci, sensibilitzaci i justfcaci (per qu, clima, valors, context)
2. Planifcaci (es preveu i decideix tot el procs)
3. Execuci (redacci pel collectu corresponent)
4. Aprovaci (pel collectu corresponent)
5. Difusi (a tota la comunitat educatva del centre)
6. Implementaci (posada en prctca)
7. Avaluaci / actualitzaci (procediment i terminis)

3.3. Instruments de gest de carcter anual.
3.3.1. Programaci General Anual (PGA).
El director del centre establir el calendari d'actuacions per a l'elaboraci de la PGA, tenint en
compte les deliberacions i els acords del claustre i del consell escolar.
- La PGA s un instrument de planifcaci i organitzaci. Inclour:
a) El pla dactuaci de lequip directu i dels rgans collegiats per tal de dur a terme el que el
centre es proposa aconseguir en el curs acadmic, les mesures per a aconseguir-ho i els
recursos prevists a tal efecte.
b) Lhorari general del centre i els criteris pedaggics establerts per a la seva elaboraci.
c) El plans de treball per a lelaboraci o el seguiment del projecte educatu de centre, que
inclou el reglament dorganitzaci i funcionament, el projecte lingstc, i altres projectes que
en el seu moment determini la Conselleria.
d) El plans de treball per a lelaboraci o el seguiment de les concrecions curriculars o les
modifcacions dels que ja shan establert.
e) El pla de formaci del professorat del centre.
f) La programaci anual de les actvitats complementries i extraescolars, i dels serveis
complementaris.
g) La memria administratva, que contendr, entre altres elements, el document
dorganitzaci del centre, lestadstca de principi de curs i la situaci de les installacions i
lequipament.
3. La PGA ser elaborada per la direcci del centre, tenint en compte les deliberacions i els
acords del claustre i del consell escolar. Ser informada pel claustre i elevada, per a laprovaci
posterior, al consell escolar, que respectar els aspectes docents que sn competncia del
claustre.
4. Una vegada aprovada, es remetr un exemplar de la programaci general anual al
Departament dinspecci educatva, que comprovar ladequaci daquesta a la normatva
vigent, i indicar, si escau, les modifcacions que shi hagin dintroduir. Un altre exemplar
quedar en la secretaria del centre, a disposici de la comunitat educatva.
- La PGA haur de ser aprovada pel consell escolar i avaluada pel Consell i lequip directu. Es
respectaran els aspectes docents competncia del claustre de professorat.








3.3.2. Pressupost anual del Centre.
s linstrument de gest econmica que preveu, ordena i assigna els recursos a partr de les
necessitats i possibilitats del centre.
El pressupost anual ha dobservar:
- els aspectes generals
- les prioritats i context
- ingressos, per partdes
- despeses, per partdes
- resultat
- seguiment i avaluaci
Al pressupost anual lelabora el secretari/ria, a partr dels criteris establerts per lEquip
Directu. Laprova i lavalua el Consell Escolar de Centre.

3.3.3. Memria Anual de Centre.
En fnalitzar el curs, el consell escolar i lequip directu realitzaran lavaluaci del grau de
compliment de la programaci general anual. Les conclusions ms rellevants i les propostes de
millora seran recollides en la memria de fnal de curs, que es remetr al Departament
dinspecci educatva. Aquesta memria servir de base per a lelaboraci de la programaci
general anual del curs segent.
El elements per a lanlisi i valoraci dels diferents projectes i plans duts a terme pel centre
estaran centrat en: accions desenvolupades, valoraci de les actvitats, incidncia en el centre i
propostes de millora durant el curs i per al curs segent.
En aquest document, com a annex, shi ha dadjuntar linforme del pla de convivncia, en els
termes establerts als artcles 14 i 15 del Decret 112/2006. Una cpia daquest informe sha
denviar a lInsttut per a la Convivncia i lxit Escolar.
- Lelabora lequip directu. Laprova i lavalua el consell escolar de centre i el claustre ninforma
els aspectes docents.

3.4. Instruments de gest de carcter estable.
3.4.1. Projecte educatu de centre (PEC).
El PEC s el document identfcador del centre i del seu entorn. Ha de recollir els valors, els
objectus i les prioritats dactuaci, i incorporar la concreci dels currculums establerts per la
Conselleria dEducaci i Cultura que correspon fxar i aprovar al claustre, aix com el tractament
transversal en les rees de leducaci en valors i altres ensenyaments. Tamb ha dincloure:
a) Els trets de lentorn sociocultural del centre que en determinen la seva caracteritzaci.
b) Les caracterstques de leducaci que shi imparteix, amb esment a les opcions
pedaggiques, a la forma datenci a la diversitat de lalumnat, a lacci tutoria, i deur
respectar el principi de no discriminaci i dinclusi educatva com a valors fonamentals, aix
com els principis i objectus recollits a les lleis educatves.
c) El projecte lingstc i el pla de convivncia.
- El projecte educatu, que ha de ser aprovat i avaluat pel Consell Escolar.

3.4.2. Concreci curricular (CC).
Fent us de la seva autonomia, els centres educatus han dadaptar, desenvolupar i completar a
la seva prpia realitat, el currculum prescriptu deducaci primria. Aix es refectr en les
programacions didctques i daula del professorat i es posar especial mfasi al tractament de
les competncies bsiques en el currculum.
Per a lelaboraci de la concreci curricular cal tenir present:
1. La relaci entre les rees curriculars i les competncies bsiques.
2. Els acords del centre sobre el tractament de les competncies bsiques.
3. Les mesures de coordinaci entre els cicles.
4. El tractament de la lectura en totes les rees.
5. El tractament de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en totes les rees.
6. Els criteris generals de promoci.
El currculum deducaci primria ve regulat pel Decret 72/2008, de 27 de juny (BOIB nm. 92,
del 2 de juliol) pel qual sestableix el currculum de leducaci primria. Aquest Decret est
desenvolupat per lOrdre de la consellera dEducaci i Cultura dabril de 2009, sobre el
desenvolupament de leducaci primria a les Illes Balears.
- Lelaboraci daquesta concreci curricular correspon als equips de cicle, li donar coherncia
la Comissi de Coordinaci Pedaggica (CCP) i laprovar el Claustre de Professorat.

3.4.3. Projecte lingstc de centre (PL).
- Tenir presents el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula ls i lensenyament de i en llengua
catalana, prpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris, i lartcle 62 del
Reglament orgnic de les escoles i els collegis pblics deducaci infantl i primria.
- El projecte lingstc, inserit dins el projecte educatu de centre, ha despecifcar la
metodologia utlitzada per a la introducci i el tractament de cadascuna de les llenges que
estableix el currculum i de determinar tamb les mesures per a la coordinaci entre el
professorat que ha dimpartr ensenyaments en distntes llenges.
En el PL shan dincloure, igualment, les mesures programades per a la dinamitzaci de la
llengua prpia de la Comunitat Autnoma en base al context sociolingstc de lalumnat.
Segons el que disposa la normatva legal vigent, la llengua catalana s la llengua de
lensenyament; llengua vehicular, daprenentatge, de ladministraci i la gest, i de relaci en
els centres.
- Dacord amb les directrius establertes pel consell escolar i les propostes del claustre i cicles, el
PL s elaborat per lequip de direcci. Laprovaci correspon al consell escolar i lavaluaci al
consell i al claustre.

3.4.4. Pla datenci a la Diversitat (PAD).
El pla datenci a la diversitat ser elaborat per lequip directu, coordinadament amb lequip de
suport i aprovat pel consell escolar. Sincorporar al projecte educatu de centre.
Latenci a la diversitat ha dsser abordada per tot el claustre, amb la correcta optmitzaci
dels recursos personals i materials.
El pla ha de contenir els elements prevists a lartcle 60 del ROC i, a ms, inclour:
a) Lorganitzaci dels recursos humans i materials per atendre la diversitat en forma de suports
intercises, desdoblaments, agrupaments fexibles, tallers
b) Les mesures de tpus curricular: programacions multnivell, adaptacions curriculars no
signifcatves dels materials daprenentatge i sistemes davaluaci, adaptacions signifcatves de
les programacions daula...
c) Les mesures metodolgiques previstes per atendre la diversitat: treball per projectes, racons,
treball cooperatu i altres estratgies daula.
Latenci a la diversitat tndr en compte i planifcar de manera especial mesures per:
- lalumnat amb necessitats especfques de suport educatu (NESE)
- el Pla dAcolliment Lingstc i Cultural (PALIC)
- les mesures datenci a lalumnat dincorporaci tardana.

3.4.5. Pla dAtenci Tutorial (PAT).
El pla dacci tutorial s el marc en el qual sespecifquen els criteris per a lorganitzaci de
lacci tutorial al centre i les lnies prioritries de funcionament daquesta.
Aquest instrument de gest ha destablir les lnies dactuaci en relaci al suport i
acompanyament de lalumnat i les famlies, pel que fa al desenvolupament dels processos
densenyament aprenentatge i desenvolupament personal.
- Lelabora la comissi de coordinaci pedaggica i laprova i avalua el claustre de professorat.

3.4.6. Reglament dOrganitzaci i Funcionament (ROF).
El Reglament d'organitzaci i funcionament (ROF) de les escoles de segon cicle deducaci
infantl, dels collegis deducaci primria i dels collegis d'educaci infantl i primria contndr
els aspectes establerts a l'artcle 61 del ROC.
1. El reglament dorganitzaci i funcionament ser elaborat per lequip directu amb la
partcipaci dels diversos sectors de la comunitat educatva i aprovat pel consell escolar.
Sincorporar al projecte educatu de centre.
2. Haur de concretar, tenint en compte els recursos i les caracterstques prpies del centre,
entre daltres, els aspectes segents:
a) Lorganitzaci prctca de la partcipaci de tots els membres de la comunitat educatva.
b) Les normes de convivncia que afavoreixin les relacions entre els diferents membres de la
comunitat educatva.
c) Els canals de coordinaci entre els rgans de govern, els tutors, els coordinadors de lequip
de cicle; de lequip de suport; de serveis, i dactvitats i complementries i extraescolars; de la
comissi de normalitzaci lingstca, i altres coordinacions que shi puguin establir .
d) Lorganitzaci i repartment de responsabilitats no defnides en la normatva vigent,
mitjanant la consttuci de comissions, si escau.
e) Lorganitzaci dels espais i les installacions del centre i normes per a ls correcte, amb
lespecifcaci del pla devacuaci de centre i de prevenci de riscos.
f) Les normes de funcionament dels serveis educatus del centre.
3. En tot cas el reglament dorganitzaci i funcionament shaur dadequar al que dict la
normatva vigent respecte als drets i deures de lalumnat.
- Laprovaci i avaluaci corresponen al consell escolar.

4.5. Innovaci i canvi en contextos organitzatus escolar.
Canvis en els contextos:
- Vivim un procs de descentralitzaci educatva a favor d'una major autonomia del centre
escolar.
- Les petcions d'una major intervenci dels estaments de la comunitat educatva en els centres
escolars, i les demandes dun major control social sobre els resultats que produeixen les
escoles.
- La necessitat de renovar les actuals estructures organitzatves.
- La demanda d'uns centres que ofereixin una educaci de major qualitat, en aquests moments
formulada pels pares com a consumidors indirectes de l'educaci.
- La innovaci s tamb promoguda per l'administraci




Aspectes relacionats amb la innovaci:
- Origen de la innovaci. La innovaci pot nixer, tant d'un professor individual a l'aula, com
impulsada per l'equip directu. En qualsevol cas ha de sorgir dels problemes de l'escola i s'ha
d'implementar en el context escolar.
- La formalitzaci del procs. Formalitzar per escrit el projecte d'innovaci. Tota innovaci
requereix una planifcaci.
- Els agents d'innovaci. Els elements personals es consideren claus. La innovaci exigeix
treballar en equip i sovint collaborar amb agents externs.
- Recursos i materials. Sn necessaris tant recursos materials (econmics, materials didctcs,
equipament informtc i audiovisual) com, i sobretot, humans (assessors, ms personal en el
centre que fa innovaci...).
- Innovaci i qualitat. Hem d'innovar per millorar la qualitat.
- Innovaci i formaci. Tot procs d'innovaci porta i comporta una formaci del professorat.
Innovaci, formaci i desenvolupament professionals estan ntmament correlacionats.

3.4.8.1. El model europeu de qualitat total.
3.4.8.1.1. Caracterstques del model:
- s un instrument de diagnstc, d'avaluaci i de planifcaci que permet a les organitzacions
identfcar tant els seus punt forts com les seves rees de millora.
Conegut com lEFQM (European Foundaton Quality Management).
- Aquest model considera nou criteris o rees sobre les quals centra l'anlisi de lorganitzaci i,
en el nostre cas, el centre educatu.

3.4.8.1.2. Qualitat, lideratge i context escolar
Les variables sobre les quals hom haur d'incidir sn:
- Funci directva i gest partcipatva de l'educaci escolar
- Rgim dels professors. Vinculaci laboral del professor al centre. Control i incentus.
- Autonomia del centre educatu en un marc d'interdependncia, que possibilit el
desenvolupament d'un projecte especfc del centre.
- Avaluaci sistemtca del centre i de l'educaci escolar. A travs d'una xarxa avaluatva que
integri l'avaluaci interna del centre, la interna-externa de la inspecci educatva, i
lexterna de l'Insttut de Qualitat i Avaluaci.
- Necessitat davanar vers la concepci i el desenvolupament dels centres educatus com a
xarxes en un context de xarxes.

Les escoles sn realitats organitzades, formades per un collectu hum amb mltples
interrelacions que se centren en les qestons curriculars d'ensenyament-aprenentatge, en les
quals es poden distngir dues dimensions que cal tenir en compte:

1. Dimensi organitzatva. Dna lloc a un lideratge transformacional. Centra la seva atenci
preferent en:
a) la motvaci social del grup escola;
b) el desenvolupament organitzatu de l'escola;
c) la creaci d'una visi compartda a travs de la partcipaci;
d) la creaci d'una cultura efcient de treball, i
e) la distribuci de funcions del lideratge, etc.


2. Dimensi curricular. Dna lloc a un lideratge instructu. Se centra en qestons com ara:
a) el control del procs d'ensenyament-aprenentatge;
b) les tecnologies instruccionals;
c) els programes que incideixen en les modalitats d'aprenentatge (constructvisme, motvaci,
comprensi, etc.);
d) l'actuaci a les aules: rols de professor i alumnes, escenifcaci de l'ensenyament, i
e) la coherncia entre les actuacions i el programa, etc.






































































Tema 4. La funci directva escolar.

4.2. Estls de direcci i de lideratge:
de les tpologies clssiques al lideratge situacinal.
Lewin (1939) identfc els estls democrtc o partcipatu, autoritari i liberal(laissez faire).
El democrtc o partcipatu implica un protagonisme considerable del grup, lautoritari suposa
un protagonisme exclusiu del lder i el laissez faire es caracteritza per labsncia dintervenci
per part del lder.
Drucker (1964) defn la direcci per objectus com lestl que, mitjanant una planifcaci
sistemtca, subordina tota la seva actuaci a lassoliment daquells
Blake i Mouton (1964) distngiren entre el lideratge orientat vers la relaci (OR), s a dir,
vers les persones i el lideratge orientat vers la tasca (OT), s a dir, vers el treball i la seva
organitzaci.
Hersey i Blanchard (1969) elaboraren una tpologia situacional, basada en les
caracterstques dels grups humans liderats, de tal manera que en cada situaci hi correspon un
estl de lideratge concret. Aquestes caracterstques dels grups sn dues:
a) La competncia: saber fer una cosa
b) La motvaci: voler fer-la
D'aquestes dues caracterstques se'n poden derivar quatre situacions diferents que exigeixen
quatre estls diferents de lideratge:
1a. Competncia per no motvaci: hi correspon lestl ordenatu
2a. Competncia i motvaci: hi correspon lestl delegatu
3a. Manca de competncia per motvaci positva: hi correspon lestl partcipatu
4a. Manca de competncia i manca de motvaci: hi correspon lestl comercial

Owens (1976) complet aquesta tpologia amb lestl burocrtc, marcat pel seguiment de
les normes, i lestl carismtc, defnit per les caracterstques personals del lder
Goleman i Boyatzis (2002) identfquen el lideratge ressonant, fonamentat en l'estudi i
l'explotaci de les emocions com a factor de motvaci i potenciaci dels altres.




















































Tema 5. Gest dels recursos humans i materials.

5.2. Gest dels recursos humans en centres educatus.
5.2.1. Professorat, alumnat i pares/mares (equips, cicles, agrupaments i tasques,
comportament organitzacional).
En el cas dels centres educatus s prioritari identfcar els diversos collectus que els integren
o, d'alguna manera, hi sn implicats:
- En primer lloc, el professorat, collectu adult professional de l'educaci implicat amb el centre
com a tal. En segon, l'alumnat, collectu infantl i/o juvenil no professional, implicat amb el
centre com a subjecte del seu procs formatu. En tercer, el personal administratu i de serveis,
collectu adult professional especfc implicat amb el centre com a tal. En quart, pares, mares i
tutors de l'alumnat, collectu adult no professional implicat amb el centre per un doble motu:
a) corresponsable del procs educatu de l'alumnat,
b) corresponsable, segons la normatva vigent, de la gest del centre. En cinqu, el
representant de l'Ajuntament, implicat amb el centre per motus insttucionals.

5.4. Les competncies de lequip directu en la gest dels recursos humans.
DIRECTOR/A CAP D'ESTUDIS SECRETARI/A
- Exercir el
comandament de
tot el
personal adscrit al
centre
- Impulsar la
collaboraci amb
les
famlies
- Impulsar les
avaluacions
internes
del centre i
collaborar en les
avaluacions
externes i en
lavaluaci del
professorat
- Proposar a
lAdministraci
educatva el
nomenament i
cessament dels
membres de
lequip
directu
- Garantr el
compliment de les
lleis
i altres disposicions
vigents
- Exercir, per delegaci del director i sota la
seva autoritat, la direcci del personal
docent en tot all relatu al rgim acadmic
- Coordinar les actvitats de carcter
acadmic, dorientaci i complementries
de professorat i alumnat relatves al
projecte educatu, projectes curriculars
detapa i programaci general anual, i
vetllar-ne per lexecuci
- Elaborar, en collaboraci amb la resta de
lequip directu del centre, els horaris
acadmics de lalumnat i del professorat
- Coordinar i dirigir lacci dels equips de
cicle, de lequip de suport, de lequip
dorientaci educatva i psicopedaggica
dins el centre i dels tutors conforme als
plans dorientaci educatva i dacci tutorial
- Recollir, en la programaci general anual,
el pla de formaci del professorat del
centre, elaborat per la comissi de
coordinaci pedaggica a partr de la
proposta formulada pel claustre, i
organitzar, amb la collaboraci del
representant dels professors en el centre de
professorat, les actvitats del centre de
manera que es possibilit lexecuci del pla
de formaci del professorat
- Establir els mecanismes per corregir
absncies imprevistes del professorat,
atenci a lalumnat o qualsevol eventualitat
en el normal funcionament del centre
- Coordinar i impulsar la partcipaci de
- Expedir les
certfcacions que
sollicitn les
autoritats i les
persones
interessades
- Exercir, per
delegaci del
director i sota la
seva autoritat, la
direcci del
personal
dadministraci i
serveis adscrit al
centre
- Donar a
conixer i
difondre a
tota la comunitat
educatva la
informaci sobre
normatva,
disposicions
legals i assumptes
dinters general
o professional
que arribin al
centre
lalumnat al centre
- Coordinar lactvitat docent del centre

5.8. La jornada escolar i lhorari a les instruccions dorganitzaci i funcionament.
El temps educatu. Horari i jornada escolar
- El temps s un valor relatu en el conjunt del procs educatu, i la seva efccia s'ha de
mesurar ms en termes qualitatus que quanttatus. Pot ser millor menys temps, per de ms
qualitat i ms ben aproftat que ms temps, per de menys qualitat i mal gestonat
- Quant al model de jornada escolar, cal diferenciar la dividida (mat i horabaixa), la contnuada
i les alternatves mixtes
- Les IOF fan referncia a l'organitzaci dels horaris en els centres docents, tant pel que fa a
l'horari del centre, com dels alumnes i dels professors