You are on page 1of 9

Facultat de Cincies de lEducaci.

Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA


Presentaci
de treballs
Guia

Novembre 2008



Coordinaci: Equip de Deganat
Facultat de Cincies de lEducaci
Universitat de Lleida
www.fce.udl.cat

















Actualitzacions daquest document:
http://www.fce.udl.cat/Recursos/guies.php
Aquest document s una guia normativa per a
lestructuraci i la presentaci dels treballs per als
estudis que es desenvolupen a la Facultat de Cin-
cies de lEducaci de la Universitat de Lleida.
Les indicacions que cont fan referncia tant als
aspectes formals dels treballs com a lestructura, les
citacions i lelaboraci dels continguts. Lestudian-
tat s responsable dusar versions actualitzades
daquest document, que pot ser objecte de revisi
cada curs acadmic.
Alhora, els estudiants hauran de tenir en compte
que, donada la diversitat de continguts dels estudis
que es realitzen a la FCE i de departaments que
intervenen en la docncia, alguns professors i pro-
fessores poden preferir altres directrius relaciona-
des amb els continguts que imparteixen.
El document sestructura en els segents apartats:
1. Aspectes formals .......................................... 2
2. Competncia en la comunicaci escrita ............ 3
3. Citacions daltres autors ................................. 5
4. Contingut del treball ..................................... 6
5. Adequaci ................................................... 7
6. Annexos ...................................................... 7
7. Lliurament dels treballs ................................. 8
8. Bibliografia .................................................. 8

1
Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
1. Aspectes formals
A excepci duna indicaci diferent, el treball hau-
r de presentar-se en tots els casos mecanografiat
en paper, o en suport digital per correu electrnic,
a travs de lentorn virtual daprenentatge de la
UdL o per altres procediments especfics que el
professorat determini.

1.1. Presentaci dels treballs
Quan es presenti en format paper, la impressi es
realitzar per ambds costats dels fulls DIN A4 i en
blanc i negre, sempre que sigui possible. A no ser
que el professor indiqui el contrari, saconsella ls
de paper reciclat.
Tots els treballs han de tenir una portada que in-
corporar la informaci segent: ttol del treball,
nom de lestudiant, els estudis que es cursen, la
matria i el curs, el nom de la professora o del pro-
fessor i la data de lliurament del treball.


Ttol del treball

Nom Cognoms
(autor)



Programa destudis
(Diplomatura / Grau en)
(Assignatura)
Nom Cognom
(professor/a)

Facultat de Cincies de lEducaci
Universitat de Lleida
dia mes any
(data de lliurament)


Contindr un ndex
1
en les primeres pgines on es
referiran els diferents apartats i subapartats del tre-
ball, adreant el lector a les pgines on aquests es
troben. La paginaci del treball suposa la numera-
ci de totes les pgines en un lloc visible, tant del
cos del contingut com dels diferents annexos. En el
cas que sincorporin nous apartats i pgines a lti-
ma hora, caldr refer la paginaci i lndex.
La numeraci dels apartats del document ha
dafavorir la visualitzaci i comprensi de la seva
estructura.
Un treball llarg se sol dividir en diferents captols
que tenen una unitat temtica i que alhora poden
incloure diferents apartats i subapartats. Quan es
divideix un captol en apartats, es fan com a mnim
dues divisions; el mateix passa amb els subapartats.
Lndex inclour tots els captols i apartats del tre-
ball, aix com la bibliografia i els annexos. Els ttols
dels captols aniran numerats i en majscules, i els
dels respectius apartats i subapartats en minscula.

ndex
Pg.
TTOL CAPTOL 1 ................................. 5
Ttol apartat 1.1 .............................. 6
Ttol subapartat 1.1.1 ................ 7
Ttol subapartat 1.1.2 ................ 8
Ttol apartat 1.2 .............................. 9
Ttol subapartat 1.2.1 ................ 10
Ttol subapartat 1.2.2 ................ 13
TTOL CAPTOL 2 ................................. 15
Ttol apartat 2.1 .............................. 16

Lenquadernaci per a treballs dun volum inferior
a les 50 pgines es realitzar preferiblement mitjan-
ant grapes. Es recomana evitar les carpetes de
cellofana o sobres de plstic.


1 Els treballs breus, menys de cinc pgines, poden no inclou-
re ndex.
2
Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
1.2. Qestions tipogrfiques
El text es presentar justificat.
Sutilitzar, preferiblement, el tipus de lletra
Times New Roman 12, Arial 11, Verdana 11
o similars. El text ha de tenir un interlineat d1,5
per tal de facilitar-ne la lectura.
Els fulls de paper han de deixar uns marges prou
amples, sense escriptura als costats, a dalt i a
baix, que permetin al professorat fer les anota-
cions que calgui.
Les notes han danar preferentment a peu de
pgina. Es reservaran per fer comentaris que
complementin la informaci donada en el cos
del text i sindicaran amb nmeros mitjanant la
funci automtica del processador de textos.
Les pgines han danar numerades.
Desprs dun ttol principal o secundari no es
posar punt.
2. Competncia en
la comunicaci escrita
La comunicaci escrita s una de les competncies
transversals que lestudiantat ha de desenvolupar i
assolir al llarg dels seus estudis en les seves produc-
cions, i que el professorat haur dacreditar al llarg
del procs formatiu. Per aix les i els estudiants
hauran dexpressar-se respectant les normes del
llenguatge escrit, argumentant de forma rigorosa,
coherent, efica, constructiva i respectuosa, i utilit-
zant un vocabulari precs i adequat.

2.1. Correcci lingstica
La universitat exigeix una excellent qualitat del
llenguatge escrit. Els treballs hauran destar escrits
en un catal correcte,
2
redactats de forma clara,
amb un estil senzill i efica. s responsabilitat de
lestudiant revisar de forma detallada el seu s de la
llengua escrita, de la gramtica, de lortografia i de
la puntuaci.
Un treball pot ser rebutjat si es considera que una o
un estudiant perd la seva credibilitat per la baixa
qualitat escrita del treball que presenta. Un criteri
davaluaci sobre la correcci escrita es basa en la
seva correcci ortogrfica i sintctica. Un treball
amb faltes pot arribar a ser susps al marge del seu
contingut.
Existeixen diferents obres escrites o pgines a la
xarxa on sexpliciten consells i normes per a una
escriptura correcta. En aquesta guia solament se
nanomenen algunes que poden ser dutilitat.
A La cuina de lescriptura de Daniel Cassany,
lautor presenta alguns consells per confegir les
frases de les produccions escrites:

2 O en una altra llengua, segons la matria o les indicacions
del programa.
3
Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
Lextensi mitjana duna frase ha de ser de 15
a 30 mots. Vigila les frases llargues de ms de
30 mots.
Elimina les paraules i frases irrellevants i dei-
xa noms les imprescindibles.
Les frases explicatives no han de separar pa-
raules que estiguin relacionades.
Utilitza lordre ms planer de les paraules:
subjecte, verb i complements.
Colloca la informaci ms rellevant al prin-
cipi de la frase.
No utilitzis excessivament formes passives ni
negacions.
Si s possible, redacta en forma personal o di-
recta.
Altres adreces amb ms informaci, amb suggeri-
ments i metodologies per a la redacci i la publica-
ci de treballs, sn:
Cmo se escriben y se publican trabajos de in-
vestigacin?
http://www.dlsi.ua.es/~mlf/ceptc/notas.html
Gua para la redaccin de artculos cientficos
destinados a la publicacin
http://www.unet.edu.ve/~frey/varios/decinv/
investigacion/guiaredaccion.html
Investigacin
http://www.unet.edu.ve/~frey/varios/decinv/
investigacion/
El Servei de Llengua Catalana de la Universitat
de Barcelona ofereix un recurs en lnia amb cri-
teris de redacci, destil, de qestions grfiques
i gramaticals, i amb directrius per a lelaboraci
de referncies i citacions bibliogrfiques:
http://www.ub.edu/criteris-cub/criteris.php
La Universitat Pompeu Fabra t un material
similar amb recursos i orientacions per a la re-
dacci de treballs acadmics:
http://mutis.upf.es/cr/catacd/treballct.htm

2.2. Un model sobre la redacci
Els models sobre la redacci distingeixen tres tipus
de processos: (a) planificaci, (b) redacci i (c)
revisi. Aquests processos actuen de manera inter-
activa i de vegades simultnia.
a) La planificaci. Comporta lestabliment dob-
jectiu o intenci, la generaci didees i lorga-
nitzaci coherent.
En lestabliment dobjectiu o intenci sin-
tenta respondre la qesti: Qu pretenc amb
aquest text? i Qu s el que pretenc amb
aquest text en funci del que conec del desti-
natari?
Generaci didees. Es tracta de veure quines
idees tenim coincidents amb la intenci:
Qu s el que vull dir? En aquesta fase pot
ser til fer una pluja didees. Cal revisar all
que coneixem, el que hem llegit sobre el te-
ma i els continguts que sespera que mobilit-
zem a partir de lencrrec que sens ha fet.
Organitzaci coherent. Es tracta destablir de
quina manera relacionarem i estructurarem
les idees seleccionades en la fase anterior per
tal que el text tingui un sentit lineal i global.
b) La redacci. Es correspon amb el desenvolu-
pament efectiu de lobjectiu i del pla proposat, i
inclou rutines com lescriptura i el control de la
feina feta.
Cal evitar: les reiteracions o duplicacions di-
dees, les afirmacions gratutes, els llocs comuns
o la repetici banal de fets coneguts, les contra-
diccions, la incoherncia en largumentaci,
lexcs de detalls o la informaci suprflua.
c) La revisi. T a veure amb lavaluaci del text i
els processos de correcci que en podrien sor-
gir. La revisi s un recurs per a lautoavaluaci
i, per tant, per a la millora del text o per donar-
lo, finalment, per acabat.
4
Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
3. Citacions daltres autors
s necessari completar els treballs escrits amb la
documentaci prpia de la professi (normatives i
instruccions, currculums, lleis o decrets, etc.) i/o
del marc teric i bibliografia sobre les temtiques
que es tracten. Ls daltres fonts no noms atorga
un valor afegit al treball, sin que sha de fer expl-
cit; en cas contrari, el treball pot presentar signes
de plagi.
El plagi consisteix en el fet de publicar o de donar
per prpia una part o la totalitat de lobra literria,
cientfica o artstica daltri (GEC). Existeixen for-
mes diferents de plagi, des de la cpia textual de
fragments dobres escrites sense anomenar-ne lau-
tor, la inserci de grfics o imatges daltres sense
mencionar la font, resumir una idea original dun
autor parafrasejant-lo per sense citar-lo, etc. El
plagi s motiu suficient per suspendre el treball i/o
lassignatura.

3.1. Citaci dins del text
A mode dexemple us proposem les segents refe-
rncies, basades en les normes de lAmerican
Psychological Association (APA):
a) Si el text no s literal (autor, data)
Les citacions sindiquen en el text anomenant
entre parntesi el cognom de lautor o autors
de la publicaci que se cita i, precedit duna
coma, lany de publicaci. Exemples:
(Ainscow, 2001), (Stainback i Stainback, 1999)
Si la publicaci citada t entre tres i sis autors,
se citen tots la primera vegada i en les citacions
segents sindica solament el cognom del pri-
mer seguit de labreviatura llatina et al., a ex-
cepci que aquesta citaci pugui ser confosa
amb alguna altra; llavors es posaran tots els au-
tors:
(Adelman, Roberts, Feldon, Smart i Henry, 2007)
(Adelman et al., 2007)
Quan se citen publicacions dun mateix autor
de diferents anys, la citaci es far seguint
lordre cronolgic. Per distingir citacions dun
mateix autor i any, safegeixen lletres per ordre
alfabtic. Exemples:
(Marcelo, 1989; 1994; 2001)
(Ainscow, 2001a, 2001b, 2001c)
b) Si el text s literal ha danar entre cometes
(autor, data: nmero de pgina).
Les citacions sindiquen en el text anomenant
entre parntesis el cognom de lautor o autors
de la publicaci que se cita, precedit duna co-
ma lany de publicaci i precedit de dos punts
el nmero de la pgina on es troba el text citat.
Exemple:
La comunicaci audiovisual es caracteritza per
una connexi directa i inevitable amb lesfera de
lafectivitat. Els missatges audiovisuals activen en
el receptor o receptora, de manera automtica, res-
postes emotives. (Obach, 2005: 16)
Si la publicaci citada t entre tres i sis autors,
saplicar la regla corresponent citada anterior-
ment afegint-hi la data de publicaci.

3.2. Per a la construcci de la bibliografia
Tota citaci ha de tenir la corresponent entrada
bibliogrfica al final del text. Es desaconsella fer la
identificaci de les citacions mitjanant notes a peu
de pgina. Unes normes bsiques que cal tenir en
compte en la construcci de la bibliografia sn les
segents:
Cal fer constar tota la bibliografia citada en el
treball.
La bibliografia sordena alfabticament pel
primer cognom de lautor.
3


3 Els processadors de textos solen incorporar una funci
dordenar per pargrafs, la qual cosa ens permet endrear
automticament cada vegada que introdum una referncia
nova a la bibliografia.
5
Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
No shan de combinar formes diferents de ci-
tar la bibliografia: un cop escollida una, cal
seguir-la sempre per mantenir la coherncia.
Alguns exemples de referncies bibliogrfiques:
Llibres:
Cognom/s, Inicial/s (any). Ttol: subttol.
Nmero dedici. Lloc: Editorial. (Collecci;
nmero). ISBN.
Captols de llibres:
Barton, L. (1998). Sociologa y discapacidad:
algunos temas nuevos. A: L. Barton [comp.].
Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata.
Captols de llibres amb autors diferents:
Adelantado, J.; Jimnez, A. (2003). Las pol-
ticas de servicios sociales de las Comunidades
Autnomas. A: Gallego, Gom i Subirats [ed.].
Estado de Bienestar y Comunidades Autnomas.
Madrid: Tecnos i UPF, p. 164-185.
Articles de revistes:
Collicott, J. (2000). Posar en prctica lense-
nyament multinivell: estratgies per als mestres.
Suports, vol. 4. nm. 1, p. 87-100.
Pgines web:
Real Academia de la Lengua Espaola. Dicciona-
rio de la lengua espaola [En lnia]. 22a ed. Ma-
drid: Real Academia de la Lengua Espaola, 2003.
Disponible a: <http://buscon.rae.es/diccionario/
drae.htm> [Consulta: 30 maig. 2007]
CD-ROM, DVD:
Hiperdiccionari catal-castell-angls en disc
compacte [CD-ROM]. Ver. 1.0. Barcelona: Enciclo-
pdia Catalana, 1993.
Podeu trobar una informaci ms completa per a la
citaci i la construcci de la bibliografia dun tre-
ball a ladrea de la UdL del Servei de Biblioteca i
Documentaci (SBD), on tamb es fa referncia a
la citaci de documents a la xarxa, bases de dades,
materials en diferents suports: vdeo, cinta magn-
tica, disquet, CD-ROM, DVD, monografia, etc.
Com es presenta una bibliografia:
http://pv.sbd.udl.es/users/bibetsea/bibliografia/
wrcomcitar.html
4. Contingut del treball
El treball sha dajustar a la tasca, lestructura i el
contingut encomanats pel professor. La no adequa-
ci a lencrrec fet des de lassignatura o matria
corresponents s motiu suficient per no ser avaluat.
Per aix, s necessari que lestudiant segueixi les
indicacions donades pel professor a lhora de des-
envolupar el treball.
La redacci pot contemplar diferents nivells de
complexitat, per sempre ser necessari utilitzar els
marcs conceptuals dels estudis que sestiguin realit-
zant, demostrant aix la capacitat daplicaci de la
teoria en contextos diversos.
Barnett (1997) anomena aquesta capacitat saber a
ls, referint-se al saber proposicional que les-
tudiant pot aportar a una situaci nova o exhibir
relacionant-lo amb all que succeeix al seu voltant.
s a dir, aprofitar all que ja sap, el que ha aprs
durant la seva formaci terica i prctica (Barnett,
1997: 198).
La documentaci s un element imprescindible per
contrastar la teoria amb la prctica o per justificar
el disseny dintervencions didctiques, socials o
psicopedaggiques.
6
Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
5. Adequaci
En cap cas la informaci podr incloure opinions
de valor que denigrin, difamin o menyspren altres
persones, entitats o associacions. Tamb cal man-
tenir la confidencialitat i lanonimat amb relaci a
aquelles informacions sensibles obtingudes de ma-
nera directa o indirecta respecte a aquelles perso-
nes que satenen, aix com respecte als assumptes
interns dels centres.
Ls de la imatge de terceres persones solament
ser acceptada amb el seu consentiment escrit, o el
consentiment dels seus tutors legals en cas que
aquests siguin menors dedat.
6. Annexos
Quan es cregui oport, el treball podr incloure
annexos, com la documentaci que illustra o com-
plementa el text central. Els annexos hauran destar
numerats i aniran inclosos en lndex del treball.
Cal agrupar-los al final del document.
7
Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
7. Lliurament dels treballs
Els treballs shan de lliurar en la data prevista. Tot
endarreriment en el lliurament respecte de la data
fixada sha de justificar per escrit al professor de
lassignatura en linterior del mateix treball. Sente-
nen com a motius vlids aquells que no depenen de
la voluntat de lestudiant, o de fora major, com la
malaltia justificada mitjanant un certificat mdic.
Lendarreriment mai no podr superar el temps
indicat pel professor responsable de lassignatura.

8. Bibliografia
Barnett, R. (1997). Higher Education: A Critical
Business. Buckingham: SRHE/ Open University
Press.
Cassany, D. (2002). La cuina de lescriptura. Bar-
celona: Empries.
Diccionari de la Llengua de lEnciclopdia Catalana.
http://www.enciclopedia.cat/ [En lnia]. [Consulta:
14 de novembre. 2008]
Forcada, Mikel L. Departament de Llenguatges i
Sistemes Informtics, Universitat dAlacant. Cmo
se escriben y se publican trabajos de investigacin?
http://www.dlsi.ua.es/~mlf/ceptc/notas.html
[En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008]
Servei de Biblioteca i Documentaci (SBD), UdL.
Com es presenta una bibliografia.
http://pv.sbd.udl.es/users/bibetsea/bibliografia/
wrcomcitar.html
[En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008]
Titulaci de Mestre en Llengua Estrangera. Facul-
tat de Cincies de lEducaci, Universitat de Lleida.
Undergraduate Booklet.
http://www.fce.udl.cat/Estudis/estrangera.php
[En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008]
Universidad Nacional Experimental de Tachira.
Gua para la redaccin de artculos cientficos desti-
nados a la publicacin.
http://www.unet.edu.ve/~frey/varios/decinv/
investigacion/guiaredaccion.html
[En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008]
Universitat de Barcelona. Criteris de la Universitat
de Barcelona.
http://www.ub.edu/criteris-cub/criteris.php
[En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008]
Universitat Pompeu Fabra. El treball acadmic.
http://parles.upf.es/cr/catacd/treballct.htm
[En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008]
Universitat Pompeu Fabra. Models de textos.
http://parles.upf.es/cr/catacd/modelsct.htm
[En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008]
8

You might also like