Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA
Presentaci de treballs Guia
Novembre 2008
Coordinaci: Equip de Deganat Facultat de Cincies de lEducaci Universitat de Lleida www.fce.udl.cat
Actualitzacions daquest document: http://www.fce.udl.cat/Recursos/guies.php Aquest document s una guia normativa per a lestructuraci i la presentaci dels treballs per als estudis que es desenvolupen a la Facultat de Cin- cies de lEducaci de la Universitat de Lleida. Les indicacions que cont fan referncia tant als aspectes formals dels treballs com a lestructura, les citacions i lelaboraci dels continguts. Lestudian- tat s responsable dusar versions actualitzades daquest document, que pot ser objecte de revisi cada curs acadmic. Alhora, els estudiants hauran de tenir en compte que, donada la diversitat de continguts dels estudis que es realitzen a la FCE i de departaments que intervenen en la docncia, alguns professors i pro- fessores poden preferir altres directrius relaciona- des amb els continguts que imparteixen. El document sestructura en els segents apartats: 1. Aspectes formals .......................................... 2 2. Competncia en la comunicaci escrita ............ 3 3. Citacions daltres autors ................................. 5 4. Contingut del treball ..................................... 6 5. Adequaci ................................................... 7 6. Annexos ...................................................... 7 7. Lliurament dels treballs ................................. 8 8. Bibliografia .................................................. 8
1 Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA 1. Aspectes formals A excepci duna indicaci diferent, el treball hau- r de presentar-se en tots els casos mecanografiat en paper, o en suport digital per correu electrnic, a travs de lentorn virtual daprenentatge de la UdL o per altres procediments especfics que el professorat determini.
1.1. Presentaci dels treballs Quan es presenti en format paper, la impressi es realitzar per ambds costats dels fulls DIN A4 i en blanc i negre, sempre que sigui possible. A no ser que el professor indiqui el contrari, saconsella ls de paper reciclat. Tots els treballs han de tenir una portada que in- corporar la informaci segent: ttol del treball, nom de lestudiant, els estudis que es cursen, la matria i el curs, el nom de la professora o del pro- fessor i la data de lliurament del treball.
Ttol del treball
Nom Cognoms (autor)
Programa destudis (Diplomatura / Grau en) (Assignatura) Nom Cognom (professor/a)
Facultat de Cincies de lEducaci Universitat de Lleida dia mes any (data de lliurament)
Contindr un ndex 1 en les primeres pgines on es referiran els diferents apartats i subapartats del tre- ball, adreant el lector a les pgines on aquests es troben. La paginaci del treball suposa la numera- ci de totes les pgines en un lloc visible, tant del cos del contingut com dels diferents annexos. En el cas que sincorporin nous apartats i pgines a lti- ma hora, caldr refer la paginaci i lndex. La numeraci dels apartats del document ha dafavorir la visualitzaci i comprensi de la seva estructura. Un treball llarg se sol dividir en diferents captols que tenen una unitat temtica i que alhora poden incloure diferents apartats i subapartats. Quan es divideix un captol en apartats, es fan com a mnim dues divisions; el mateix passa amb els subapartats. Lndex inclour tots els captols i apartats del tre- ball, aix com la bibliografia i els annexos. Els ttols dels captols aniran numerats i en majscules, i els dels respectius apartats i subapartats en minscula.
Lenquadernaci per a treballs dun volum inferior a les 50 pgines es realitzar preferiblement mitjan- ant grapes. Es recomana evitar les carpetes de cellofana o sobres de plstic.
1 Els treballs breus, menys de cinc pgines, poden no inclou- re ndex. 2 Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA 1.2. Qestions tipogrfiques El text es presentar justificat. Sutilitzar, preferiblement, el tipus de lletra Times New Roman 12, Arial 11, Verdana 11 o similars. El text ha de tenir un interlineat d1,5 per tal de facilitar-ne la lectura. Els fulls de paper han de deixar uns marges prou amples, sense escriptura als costats, a dalt i a baix, que permetin al professorat fer les anota- cions que calgui. Les notes han danar preferentment a peu de pgina. Es reservaran per fer comentaris que complementin la informaci donada en el cos del text i sindicaran amb nmeros mitjanant la funci automtica del processador de textos. Les pgines han danar numerades. Desprs dun ttol principal o secundari no es posar punt. 2. Competncia en la comunicaci escrita La comunicaci escrita s una de les competncies transversals que lestudiantat ha de desenvolupar i assolir al llarg dels seus estudis en les seves produc- cions, i que el professorat haur dacreditar al llarg del procs formatiu. Per aix les i els estudiants hauran dexpressar-se respectant les normes del llenguatge escrit, argumentant de forma rigorosa, coherent, efica, constructiva i respectuosa, i utilit- zant un vocabulari precs i adequat.
2.1. Correcci lingstica La universitat exigeix una excellent qualitat del llenguatge escrit. Els treballs hauran destar escrits en un catal correcte, 2 redactats de forma clara, amb un estil senzill i efica. s responsabilitat de lestudiant revisar de forma detallada el seu s de la llengua escrita, de la gramtica, de lortografia i de la puntuaci. Un treball pot ser rebutjat si es considera que una o un estudiant perd la seva credibilitat per la baixa qualitat escrita del treball que presenta. Un criteri davaluaci sobre la correcci escrita es basa en la seva correcci ortogrfica i sintctica. Un treball amb faltes pot arribar a ser susps al marge del seu contingut. Existeixen diferents obres escrites o pgines a la xarxa on sexpliciten consells i normes per a una escriptura correcta. En aquesta guia solament se nanomenen algunes que poden ser dutilitat. A La cuina de lescriptura de Daniel Cassany, lautor presenta alguns consells per confegir les frases de les produccions escrites:
2 O en una altra llengua, segons la matria o les indicacions del programa. 3 Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA Lextensi mitjana duna frase ha de ser de 15 a 30 mots. Vigila les frases llargues de ms de 30 mots. Elimina les paraules i frases irrellevants i dei- xa noms les imprescindibles. Les frases explicatives no han de separar pa- raules que estiguin relacionades. Utilitza lordre ms planer de les paraules: subjecte, verb i complements. Colloca la informaci ms rellevant al prin- cipi de la frase. No utilitzis excessivament formes passives ni negacions. Si s possible, redacta en forma personal o di- recta. Altres adreces amb ms informaci, amb suggeri- ments i metodologies per a la redacci i la publica- ci de treballs, sn: Cmo se escriben y se publican trabajos de in- vestigacin? http://www.dlsi.ua.es/~mlf/ceptc/notas.html Gua para la redaccin de artculos cientficos destinados a la publicacin http://www.unet.edu.ve/~frey/varios/decinv/ investigacion/guiaredaccion.html Investigacin http://www.unet.edu.ve/~frey/varios/decinv/ investigacion/ El Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona ofereix un recurs en lnia amb cri- teris de redacci, destil, de qestions grfiques i gramaticals, i amb directrius per a lelaboraci de referncies i citacions bibliogrfiques: http://www.ub.edu/criteris-cub/criteris.php La Universitat Pompeu Fabra t un material similar amb recursos i orientacions per a la re- dacci de treballs acadmics: http://mutis.upf.es/cr/catacd/treballct.htm
2.2. Un model sobre la redacci Els models sobre la redacci distingeixen tres tipus de processos: (a) planificaci, (b) redacci i (c) revisi. Aquests processos actuen de manera inter- activa i de vegades simultnia. a) La planificaci. Comporta lestabliment dob- jectiu o intenci, la generaci didees i lorga- nitzaci coherent. En lestabliment dobjectiu o intenci sin- tenta respondre la qesti: Qu pretenc amb aquest text? i Qu s el que pretenc amb aquest text en funci del que conec del desti- natari? Generaci didees. Es tracta de veure quines idees tenim coincidents amb la intenci: Qu s el que vull dir? En aquesta fase pot ser til fer una pluja didees. Cal revisar all que coneixem, el que hem llegit sobre el te- ma i els continguts que sespera que mobilit- zem a partir de lencrrec que sens ha fet. Organitzaci coherent. Es tracta destablir de quina manera relacionarem i estructurarem les idees seleccionades en la fase anterior per tal que el text tingui un sentit lineal i global. b) La redacci. Es correspon amb el desenvolu- pament efectiu de lobjectiu i del pla proposat, i inclou rutines com lescriptura i el control de la feina feta. Cal evitar: les reiteracions o duplicacions di- dees, les afirmacions gratutes, els llocs comuns o la repetici banal de fets coneguts, les contra- diccions, la incoherncia en largumentaci, lexcs de detalls o la informaci suprflua. c) La revisi. T a veure amb lavaluaci del text i els processos de correcci que en podrien sor- gir. La revisi s un recurs per a lautoavaluaci i, per tant, per a la millora del text o per donar- lo, finalment, per acabat. 4 Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA 3. Citacions daltres autors s necessari completar els treballs escrits amb la documentaci prpia de la professi (normatives i instruccions, currculums, lleis o decrets, etc.) i/o del marc teric i bibliografia sobre les temtiques que es tracten. Ls daltres fonts no noms atorga un valor afegit al treball, sin que sha de fer expl- cit; en cas contrari, el treball pot presentar signes de plagi. El plagi consisteix en el fet de publicar o de donar per prpia una part o la totalitat de lobra literria, cientfica o artstica daltri (GEC). Existeixen for- mes diferents de plagi, des de la cpia textual de fragments dobres escrites sense anomenar-ne lau- tor, la inserci de grfics o imatges daltres sense mencionar la font, resumir una idea original dun autor parafrasejant-lo per sense citar-lo, etc. El plagi s motiu suficient per suspendre el treball i/o lassignatura.
3.1. Citaci dins del text A mode dexemple us proposem les segents refe- rncies, basades en les normes de lAmerican Psychological Association (APA): a) Si el text no s literal (autor, data) Les citacions sindiquen en el text anomenant entre parntesi el cognom de lautor o autors de la publicaci que se cita i, precedit duna coma, lany de publicaci. Exemples: (Ainscow, 2001), (Stainback i Stainback, 1999) Si la publicaci citada t entre tres i sis autors, se citen tots la primera vegada i en les citacions segents sindica solament el cognom del pri- mer seguit de labreviatura llatina et al., a ex- cepci que aquesta citaci pugui ser confosa amb alguna altra; llavors es posaran tots els au- tors: (Adelman, Roberts, Feldon, Smart i Henry, 2007) (Adelman et al., 2007) Quan se citen publicacions dun mateix autor de diferents anys, la citaci es far seguint lordre cronolgic. Per distingir citacions dun mateix autor i any, safegeixen lletres per ordre alfabtic. Exemples: (Marcelo, 1989; 1994; 2001) (Ainscow, 2001a, 2001b, 2001c) b) Si el text s literal ha danar entre cometes (autor, data: nmero de pgina). Les citacions sindiquen en el text anomenant entre parntesis el cognom de lautor o autors de la publicaci que se cita, precedit duna co- ma lany de publicaci i precedit de dos punts el nmero de la pgina on es troba el text citat. Exemple: La comunicaci audiovisual es caracteritza per una connexi directa i inevitable amb lesfera de lafectivitat. Els missatges audiovisuals activen en el receptor o receptora, de manera automtica, res- postes emotives. (Obach, 2005: 16) Si la publicaci citada t entre tres i sis autors, saplicar la regla corresponent citada anterior- ment afegint-hi la data de publicaci.
3.2. Per a la construcci de la bibliografia Tota citaci ha de tenir la corresponent entrada bibliogrfica al final del text. Es desaconsella fer la identificaci de les citacions mitjanant notes a peu de pgina. Unes normes bsiques que cal tenir en compte en la construcci de la bibliografia sn les segents: Cal fer constar tota la bibliografia citada en el treball. La bibliografia sordena alfabticament pel primer cognom de lautor. 3
3 Els processadors de textos solen incorporar una funci dordenar per pargrafs, la qual cosa ens permet endrear automticament cada vegada que introdum una referncia nova a la bibliografia. 5 Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA No shan de combinar formes diferents de ci- tar la bibliografia: un cop escollida una, cal seguir-la sempre per mantenir la coherncia. Alguns exemples de referncies bibliogrfiques: Llibres: Cognom/s, Inicial/s (any). Ttol: subttol. Nmero dedici. Lloc: Editorial. (Collecci; nmero). ISBN. Captols de llibres: Barton, L. (1998). Sociologa y discapacidad: algunos temas nuevos. A: L. Barton [comp.]. Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata. Captols de llibres amb autors diferents: Adelantado, J.; Jimnez, A. (2003). Las pol- ticas de servicios sociales de las Comunidades Autnomas. A: Gallego, Gom i Subirats [ed.]. Estado de Bienestar y Comunidades Autnomas. Madrid: Tecnos i UPF, p. 164-185. Articles de revistes: Collicott, J. (2000). Posar en prctica lense- nyament multinivell: estratgies per als mestres. Suports, vol. 4. nm. 1, p. 87-100. Pgines web: Real Academia de la Lengua Espaola. Dicciona- rio de la lengua espaola [En lnia]. 22a ed. Ma- drid: Real Academia de la Lengua Espaola, 2003. Disponible a: <http://buscon.rae.es/diccionario/ drae.htm> [Consulta: 30 maig. 2007] CD-ROM, DVD: Hiperdiccionari catal-castell-angls en disc compacte [CD-ROM]. Ver. 1.0. Barcelona: Enciclo- pdia Catalana, 1993. Podeu trobar una informaci ms completa per a la citaci i la construcci de la bibliografia dun tre- ball a ladrea de la UdL del Servei de Biblioteca i Documentaci (SBD), on tamb es fa referncia a la citaci de documents a la xarxa, bases de dades, materials en diferents suports: vdeo, cinta magn- tica, disquet, CD-ROM, DVD, monografia, etc. Com es presenta una bibliografia: http://pv.sbd.udl.es/users/bibetsea/bibliografia/ wrcomcitar.html 4. Contingut del treball El treball sha dajustar a la tasca, lestructura i el contingut encomanats pel professor. La no adequa- ci a lencrrec fet des de lassignatura o matria corresponents s motiu suficient per no ser avaluat. Per aix, s necessari que lestudiant segueixi les indicacions donades pel professor a lhora de des- envolupar el treball. La redacci pot contemplar diferents nivells de complexitat, per sempre ser necessari utilitzar els marcs conceptuals dels estudis que sestiguin realit- zant, demostrant aix la capacitat daplicaci de la teoria en contextos diversos. Barnett (1997) anomena aquesta capacitat saber a ls, referint-se al saber proposicional que les- tudiant pot aportar a una situaci nova o exhibir relacionant-lo amb all que succeeix al seu voltant. s a dir, aprofitar all que ja sap, el que ha aprs durant la seva formaci terica i prctica (Barnett, 1997: 198). La documentaci s un element imprescindible per contrastar la teoria amb la prctica o per justificar el disseny dintervencions didctiques, socials o psicopedaggiques. 6 Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA 5. Adequaci En cap cas la informaci podr incloure opinions de valor que denigrin, difamin o menyspren altres persones, entitats o associacions. Tamb cal man- tenir la confidencialitat i lanonimat amb relaci a aquelles informacions sensibles obtingudes de ma- nera directa o indirecta respecte a aquelles perso- nes que satenen, aix com respecte als assumptes interns dels centres. Ls de la imatge de terceres persones solament ser acceptada amb el seu consentiment escrit, o el consentiment dels seus tutors legals en cas que aquests siguin menors dedat. 6. Annexos Quan es cregui oport, el treball podr incloure annexos, com la documentaci que illustra o com- plementa el text central. Els annexos hauran destar numerats i aniran inclosos en lndex del treball. Cal agrupar-los al final del document. 7 Facultat de Cincies de lEducaci. Universitat de Lleida PRESENTACI DE TREBALLS: GUIA 7. Lliurament dels treballs Els treballs shan de lliurar en la data prevista. Tot endarreriment en el lliurament respecte de la data fixada sha de justificar per escrit al professor de lassignatura en linterior del mateix treball. Sente- nen com a motius vlids aquells que no depenen de la voluntat de lestudiant, o de fora major, com la malaltia justificada mitjanant un certificat mdic. Lendarreriment mai no podr superar el temps indicat pel professor responsable de lassignatura.
8. Bibliografia Barnett, R. (1997). Higher Education: A Critical Business. Buckingham: SRHE/ Open University Press. Cassany, D. (2002). La cuina de lescriptura. Bar- celona: Empries. Diccionari de la Llengua de lEnciclopdia Catalana. http://www.enciclopedia.cat/ [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] Forcada, Mikel L. Departament de Llenguatges i Sistemes Informtics, Universitat dAlacant. Cmo se escriben y se publican trabajos de investigacin? http://www.dlsi.ua.es/~mlf/ceptc/notas.html [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] Servei de Biblioteca i Documentaci (SBD), UdL. Com es presenta una bibliografia. http://pv.sbd.udl.es/users/bibetsea/bibliografia/ wrcomcitar.html [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] Titulaci de Mestre en Llengua Estrangera. Facul- tat de Cincies de lEducaci, Universitat de Lleida. Undergraduate Booklet. http://www.fce.udl.cat/Estudis/estrangera.php [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] Universidad Nacional Experimental de Tachira. Gua para la redaccin de artculos cientficos desti- nados a la publicacin. http://www.unet.edu.ve/~frey/varios/decinv/ investigacion/guiaredaccion.html [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] Universitat de Barcelona. Criteris de la Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/criteris-cub/criteris.php [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] Universitat Pompeu Fabra. El treball acadmic. http://parles.upf.es/cr/catacd/treballct.htm [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] Universitat Pompeu Fabra. Models de textos. http://parles.upf.es/cr/catacd/modelsct.htm [En lnia]. [Consulta: 14 de novembre. 2008] 8