El violinista en el tejado

El violinista en el tejado s una comdia musical que es presenta a la Rssia tsarista,

concretament a la poblaci dAnatevka, on es relata la vida de Tevye y la seva famlia.
Aquest pare de famlia s un humil lleter jueu benet amb cinc filles, una dona manaire i
un cavall coix, que s testimoni de com el mn que l'envolta va canviant entorn a les
seves tradicions i creences. Els canvis de tradicions els quals sha dadaptar ho veu
reflectit amb els matrimonis de les seves tres filles.
Comentari
Largument de la pellcula es pot analitzar des de perspectives diferents, s a dir, duna
perspectiva poltica, religiosa, filosfica o sociolgica. Aqu analitzarem i aprofundirem
uns determinats aspectes sociolgics que tenen una gran rellevncia a la pellcula.
Com havia comentat a lanlisi, la histria es situa a principis de S.XX a Rssia on el
tsar tenia tots els poders sobre el poble i shavien de complir una srie de normes
establertes per aquesta figura poltica. Donat aquest fet, les famlies havien dapartar-se
a les normes tenint en compte les seves creences religioses i ideolgiques. La vila
dAnatevka, tal i com la presenta la pellcula, s molt representativa perqu mant a
ratlla les seves tradicions i tamb la religi jueva que estava molt discriminada per
aquell govern.
Lelement sociolgic el qual envolta tota la pellcula s la tradici i les creences, que es
reflexa molt a la vida de Tevye perqu ell explica que les tradicions ho abasta tot, s a
dir, la manera de vestir, els balls, els acords, els coneixements que tenen sobre les
accions que solen realitzar, els mtodes de treball i el fet de concertar matrimonis; en
un principi, ell pensa que la tradici ho s tot i que ha de sobreviure de generaci en
generaci malgrat les circumstncies en qu es visqui. La tradici i creences , des del
meu punt de vista, la concebo com una forma de vida heretada per voluntria i lliure
en la que tant jo com a individu dins de la societat, em pot afectar en les meves accions
i decisions per si el meu entorn familiar o social s canviant, llavors hi hauria dhaver
una adaptaci adequada per tal de preservar la meva llibertat i dignitat com a persona.
Al llarg del transcurs de la pellcula, es comencen a canviar aquestes tradicions quan
Tzeitel (la filla gran) decideix rebutjar el pacte que havia tingut el pare amb el viudo i ric
Lazar Wolf sobre el futur matrimoni. Per a Tevye, aquest pacte era un estereotip positiu
sobre Lazar Wolf perqu es beneficiaria per tenir una parella i Tzeitel podria viure en
millors condicions perqu era ric. Daltra banda, el rebuig de Tzeitel enfront al problema
va causar a Tevye que tingus un prejudici sobre el sastre pel simple fet de qu era
pobre, per tamb va significar la creaci dun estereotip positiu perqu era treballador;
aleshores es tractava duna desviaci de les tradicions per alhora un petit pas
dadaptaci de la tradici amb la societat.
El segon problema el qual sha dafrontar aquest pare de famlia s amb la decisi de la
segona filla de casar-se amb Perchik. Tevye no veia b que es cass amb Perchik
bsicament perqu tenia una ideologia ms desquerres i revolucionria ja que pretenia
canviar el mn en temes poltics, socials i econmics, i podria ficar en problemes a la
filla. Com va passar a laltre cas, Tevye accepta la proposta perqu el que vol s que la
seva filla sigui feli i degut a que ell quan era jove va canviar les seves costums.
Aquesta decisi de Tevye, la veig correcta perqu el que realment importa a la vida s
que tots siguem felios amb el que tenim sense restringir als teus fills dall que
desitgen.
Una situaci que Tevye no podia acceptar de cap manera era la pretensi de matrimoni
entre la seva tercera filla amb Fyedka perqu aquest era un jove cristi i ortodox, i aix
no es podia tolerar ja que pertanyien a diferents religions. Degut a aquesta pretensi es
dna una marginaci de Tevye cap a la filla perqu es casa sense avisar i daqu es
pot interpretar que es pot trencar alguna tradici per mai es pot trair a la religi ja que
totes les creences parteixen della. Parlant tamb del tema religis, es produeix un altre
canvi en la tradici daquests jueus quan estan al bar degut a que entren uns cristians
amb la pretensi de ballar homes amb dones i no per lliure, tal i com havia ocorregut
durant tota la vida; aquests ho van aconseguir.
Per consegent, cal destacar la metfora del carro amb el cavall i del violinista en el
teulat respecte a les tradicions. El carro amb el cavall t el significat total de la tradici;
sexemplifica molt quan el cavall va a totes parts tirant del carro i les coses a la famlia
van b, per en el moment que es tor la pota el cavall, la situaci familiar comena a
anar malament i la poblaci pateix els atacs dels russos i han de marxar. Per laltra
banda, el violinista en el teulat tamb representa la tradici per s la figura que intenta
equilibrar el trontoll que hi ha a la famlia de Tevye.
En conclusi, penso que la tradici no sha de perdre mai perqu no ens hem de
quedar estancats amb els mateixos pensaments, sin que ens hem dadaptar a cada
poca, conservant la nostra prpia ideologia i evitant qualsevol xoc cultural o
enfrontaments amb altres, per continuar sent felios.


Ivn Garzn
B2C