ELS INVERTEBRATS

INTRODUCCI. Els animals sn sens dubte els ssers vius ms complexos i, per aix, els ms interessants d'estudiar.
Grcies a tenir cl lules nervioses i cl lules musculars poden actuar amb molta rapidesa i aix els fa sorprenents. El
90% de les espcies animals sn invertebrats, s a dir animals sense un esquelet intern articulat que protegeix el
cord nervis, com s la nostra columna vertebral. El grup dels invertebrats en realitat s un grup totalment
artificial, s a dir un grup que hem inventat nosaltres, perqu ens ajuda a diferenciar-los dels animals vertebrats com
nosaltres. En realitat agrupa organismes que no tenen res a veure entre si. Per exemple, una esponja, un cargol i una
formiga s evident que tenen molt poques coses en com.








Activitat 1. Llig la introducci i fes un esquema del text enquadrat.








1. Els animals o Metazous. Sn organismes pluricellulars amb teixits especialitzats i amb nutrici
hetertrofa, s a dir que s'alimenten d'altres organismes. Presenten una gran sensibilitat grcies al
teixit nervis i poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot traslladar-se) grcies al teixit
muscular. Aquests dos teixits sn exclusius dels animals. Es poden distingir dos grups:

Invertebrats. Sn els animals sense columna vertebral. Comprn a: Porfers o esponges, Cnidaris,
Anllids, Platihelmints, Molluscos, Equinoderms i Artrpodes.

Vertebrats. Sn els animals amb columna vertebral. Comprn: Peixos, Amfibis, Rptils, Aus i
Mamfers.
2. PORFERS O ESPONGES. Sn invertebrats aqutics que presenten el seu cos perforat per un elevat nombre de
porus microscpics (porus inhalants) pels quals entra l'aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per
uns porus visibles a primera vista (sculs). A la cavitat atrial hi ha unes cl lules flageladas (coancits) capaos de
capturar les partcules alimentries que cont l'aigua (sn doncs organismes filtradors). Algunes esponges contenen
petites espines internes (espcules) i altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una substncia
esqueltica interna de naturalesa crnia (espongina). Les esponges que utilitzem en el bany en realitat sn els
esquelets de espongina que queden al desintegrar la resta de l'organisme.

3. CNIDARIS. Sn invertebrats aqutics que tenen forma de sac de parets molt primes, amb tentacles
envoltant l'obertura (boca) i amb abundants cl lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell. Amb aquestes
cl lules paralitzen a les seves preses i desprs les introdueixen en la seva cavitat interna digestiva (cavitat
gastrovascular) on sn digerides. Presenten dues formes diferents: la forma de plip (forma de sac fixat al
fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i
de vida lliure nedadora). En algunes espcies la forma de plip genera la forma de medusa i viceversa. En
altres noms hi ha una de les dues formes.

4. ANLLIDS. Sn invertebrats de cos allargat, tou (blando), cilndric i format per nombrosos anells
(segments) gaireb iguals, s a dir tenen forma de cuc. La seva superfcie est recobert d'una cutcula
elstica i pot presentar uns pls molt fins (quetes).


Els anllids es classifiquen en tres grups:





Classificaci dels Anllids
Oligoquets. Sn els que presenten poques
quetes. Per exemple el cuc de terra.

Poliquets. Sn els que presenten
moltes quetes. Per exemple els
nereis o cucs que s'utilitzen per
pescar al mar.
Hirudneos. Sn els que
presenten ventoses en els seus
extrems. Per exemple les
sangoneres



5. PLATIHELMINTS. Sn invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot presentar segments com
la tenia o no presentar segments, com les planries. La tenia o solitria s un parsit d'uns 2 o 3
metres de longitud que pot viure en l'intest prim dels animals, inclosos els humans. La infestaci es
produeix en ingerir carn crua (pernil, "cecina", etc.) d'animals que contenen larves enquistades de
tenia. Les planries viuen a l'aigua dola i al mar, sn carnvores i aproximadament tenen un
centmetre de longitud.





6. MOLLUSCOS. Sn invertebrats de cos tou (blando), no segmentat i, sovint, dividit en cap, massa
visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral est envoltada per un mantell que produeix una closca
de carbonat clcic A ms, el mantell forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal
on es troba l'aparell respiratori (un pulm en les espcies terrestres i brnquies a les espcies
aqutiques). Els molluscos es classifiquen en:


Classificaci de los Molluscos
Gasterpodes. Presenten un peu musculs capa
de lliscar sobre tot tipus de superfcies i una closca
formada per una sola pea com el cargol terrestre
o b no en tenen com les bavoses La closca pot ser
plana com en les pegellides (lapas) o formar una
espiral, com en els caragols.
La respiraci pot ser branquial, com en els cargols
marins, o pulmonar, com en el cargol terrestre,
que s hermafrodita.


Bivalves. Presenten una closca formada per dues
peces articulades anomenades valves. No tenen
cap diferenciat i el peu t forma de pala
excavadora o b s molt redut i presenta una
glndula que segrega el biso (substncia que al
solidificar permet adherir-se a les roques).
Respiren per brnquies laminars que a ms
serveixen per retenir les partcules (animals
filtradors) que entra per un tub (sif inhalant) i surt
per un altre (sif exhalant). Per exemple les
closses (almeja) i les escopinyes (berberecho).

Cefalpodes. Presenten un peu dividit en 8 o 10
tentacles provets de ventoses que envolten la
boca. Tenen un cap ben diferenciada amb dos
grans ulls. El mantell t forma de sac i l'aigua que
entra a ell pot ser expulsada amb fora per un tub
(sif) originat un corrent que les permet nedar a
reacci. Poden mancar de closca com els pops
(pulpo), tenir closca interna com la spia (sepia) i el
calamar, o externa com els nautilos.

7. EQUINODERMS. Sn invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell (epidermis) un
esquelet calcari constitut per plaques soldades o independents o per espcules petites i allades. Les
plaques poden servir de suport a llargues espines.

Presenten un conjunt de conductes denominat sistema ambulacral, plens d'un lquid semblant a l'aigua de
mar i una srie de tubets acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaar-se, els anomenats
peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar en presentar 5 braos).

Es reprodueixen sexualment. Presenten sexes separats, s a dir els individus o sn mascles o sn femelles.
La fecundaci es realitza en el mar (fecundaci externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva
planctnica) que desprs dna lloc a un adult marxador (l'adult s doncs un organisme bentnic).



Los Equinodermos se clasifican en cinco grupos diferentes que son:

Classificaci dels Equinoderms
Erizos de mar. Tenen
un esquelet de plaques
calcries soldades
entre si, que formen
una estructura globosa
que suporta llargues
espines. Sn herbvors.

Estrelles de mar.
Tenen cinc braos poc
flexibles i poden
presentar espines. Sn
carnvores i poden
evagina l'estmac per
digerir les preses
Holotries. Sn les
anomenades
"botifarres de mar" en
referncia a la seva
forma. S'alimenta dels
petits organismes que
cont la sorra que
ingereixen.
Ofiures Sn com
estrelles de mar per
de braos molt
flexibles que mouen
amb rapidesa. Viuen
sota les pedres del
fons mar.
Comtules. Presenten
5 braos dividits en dos
amb els que moltes
espcies pot nedar,
encara que sigui per
molt poc temps.
Presenten colors molt
vius.




1. Busca el nom dels segents dibuixos (al llibre i a les teues fulles):

2. Completa els espais buits:
Les esponges sn animals ja que viuen fixats a un substrat del qual mai no es desenganxen. Per la
seva alimentaci sn animals i per tant estan obligats a filtrar constantment l'aigua que els
envolta.. Per mantenir aquesta circulaci d'aigua s'ajuden de l'anomenat efecte que provoca una
espcie de "succi" de l'aigua que es mou des dels fins l' .
Les cllules encarregades de capturar l'aliment sn els que ho fan grcies al moviment del seu
. Un cop capturada la partcula d'aliment, aquesta passa als que s'encarreguen d'efectuar
la . La digesti, per tant, s de tipus .
Alhora que capturen l'aliment, tamb capten l' que necessiten per a la respiraci.
Per donar consistncia al cos de l'esponja hi ha un esquelt fet d' , que poden ser calcries o
silciques, grans ( ) o petites ( ), o b de fibres d' , ms flexibles. En tots dos
casos, formen un entramat que omple tota l'esponja i dins del qual es mouen la resta de cllules. La capa
ms externa est formada per unes cllules planes i resistents anomandes que formen un
recobriment continu i protector.

1. Qu has aprs dels cnidaris? Elegeix: polip o medusa?



1. Busca el nom dels segents dibuixos (al llibre i a les teues fulles):





Verticales: 1. 15. Nombre del grupo de moluscos que no presentan cabeza diferenciada
Verticales: 2. Nombre del grupo de anlidos al que pertenecen las sanguijuelas
Horizontales: 3. Nombre de los equinodermos que presentan 5 brazos muy flexibles no divididos que mueven con
rapidez por arrastrarse por el fondo
Horizontales: 4. Nombre de los cefalpodos actuales que presentan una concha externa
Verticales: 5. Nombre de las pequeas espinas internas que contienden algunas esponjas
Horizontales: 6. Nombre de la cavidad interna de las esponjas
Horizontales: 7. Nombre del sistema de los equinodermos formado por un conjunto de conductos llenos de un lquido
parecido al agua de mar
Verticales: 8. Nombre de los equinodermos que presentan 5 brazos divididos en dos y que pueden nadar de forma
rudimentaria
Verticales: 9. Nombre del grupo al que pertenecen los caracoles marinos
Verticales: 10. Nombre del grupo animal al que pertenecen las planrias
Horizontales: 11. Nombre del tejido que permito a los Metazoos captar las variaciones del ambiente externo
Horizontales: 12. Nombre de la cavidad interna digestiva de los plipos y medusas
Horizontales: 13. Nombre de los poros muy pequeos que presentan algunos anlidos
Verticales: 14. Nombre de los brazos que presentan los cnidarios
Horizontales: 15. Nombre de los conductos llenos de lquido que finalizan en una ventosa en muchos equinodermos.
Verticales: 15. Nombre de la cavidad del manto dnde se encuentran las branquias de los moluscos
Horizontales: 16. Nombre de los segmentos cargados de huevos que desprenden las tenas
Horizontales: 17. Nombre de las clulas urticantes presentes en los plipos y medusas
Verticales: 18. Nombre del tubo por dnde los cefalpodos expulsan el agua a presin
Horizontales: 19. Nombre de las clulas flageladas de la cavidad interna de las esponjas