TEMA 11:

ELS INVERTEBRATS NO
ARTRPODES
1r ESO
1. Els animals o Metazous. Sn organismes
pluricellulars amb teixits especialitzats i amb nutrici
hetertrofa, s a dir que s'alimenten d'altres
organismes. Presenten una gran sensibilitat grcies al
teixit nervis i poden realitzar moviments (la majoria
poden fins i tot traslladar-se) grcies al teixit
muscular. Aquests dos teixits sn exclusius dels
animals. Es poden distingir dos grups:
Invertebrats. Sn els animals sense columna
vertebral. Comprn a: Porfers o esponges,
Celenteris, Anllids, Platihelmints, Molluscos,
Nematodes, Equinoderms i Artrpodes.
Vertebrats. Sn els animals amb columna
vertebral. Comprn: Peixos, Amfibis, Rptils, Aus i
Mamfers.
ANIMALS O
METAZOUS
Caracteristiques
Teixit nervis
Hetertrofa
Pluricel.lulars
Grups
Moviments
Vertebrats
Invertebrats
Rptils
Aus
Amfibis
Peixos
Mamfers
Porfers
Celenteris
Anl.lids
Platihelmints
Mol.luscos
Equinoderms
Artrpodes
Nematodes
PORFERS O ESPONGES

PORFERS O ESPONGES
PORFERS O ESPONGES
1. PORFERS O ESPONGES. Sn invertebrats aqutics
filtradors, que presenten el seu cos perforat per un elevat
nombre de porus microscpics (porus inhalants) pels quals
entra l'aigua (amb matria orgnica) fins la cavitat interna
(cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a
primera vista (sculs).
Sn sssils (viuen fixes a roques, algues, etc.)

PORFERS O ESPONGES
1. PORFERS O ESPONGES.

A la cavitat atrial hi ha unes cl lules flageladas (coancits)
capaos de capturar les partcules alimentries que cont l'aigua
(sn doncs organismes filtradors).

Algunes esponges contenen petites espines internes (espcules) i
altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una
substncia esqueltica interna de naturalesa crnia (espongina).
Les esponges que utilitzem en el bany en realitat sn els esquelets
de espongina que queden al desintegrar la resta de l'organisme.

Esponja de bao natural absorbe agua gracias a
su esqueleto de espongina. Fuente:
http://encina.pntic.mec.es/~nmeb0000/inverteb
rados/esponjas/esponjas2.html
PORFERS O ESPONGES
PORFERS O ESPONGES

PORFERS O ESPONGES
Invertebrats
Porfers
Celenteris
Anl.lids
Platihelmints
Mol.luscos
Equinoderms
Artrpodes
Nematodes

CNIDARIS
2. CNIDARIS. Sn invertebrats aqutics
que tenen forma de sac, amb tentacles
envoltant l'obertura (boca) i amb
abundants cl lules urticants (cnidoblasts)
en la seva pell.
Presenten dues formes diferents: la forma
de plip (forma de sac fixat al fons i amb la
boca dirigida cap amunt i reproducci
asexual) i la forma de medusa (forma de sac
amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure
nedadora i reproducci sexual).
En algunes espcies la forma de plip genera
la forma de medusa i viceversa. En altres
noms hi ha una de les dues formes.


CNIDARIS
CNIDARIS
2. CNIDARIS.
Presenten dues formes diferents: la
forma de plip (forma de sac fixat al
fons i amb la boca dirigida cap amunt
i reproducci asexual) i la forma de
medusa (forma de sac amb la boca
dirigida cap avall i de vida lliure
nedadora i reproducci sexual).
En algunes espcies la forma de plip
genera la forma de medusa i
viceversa. En altres noms hi ha una
de les dues formes.

CNIDARIS

CNIDARIS
Amb aquestes cl lules paralitzen a les
seves preses i desprs les introdueixen
en la seva cavitat interna digestiva
(cavitat gastrovascular) on sn
digerides.
CNIDARIS
CNIDARIS
CNIDARIS

Hidra de agua dulce
Medusa
CNIDARIS
Cangrejo Ermitao
con una anmona
sobre el caparazn
donde se refugia
Arrecife de coral
CNIDARIS

PORFERS O ESPONGES
Invertebrats
Porfers
Celenteris
Anl.lids
Platihelmints
Mol.luscos
Equinoderms
Artrpodes
Nematodes
PLATIHELMINTS
3. PLATIHELMINTS. Sn
invertebrats amb forma de cuc
aplanat i ample. Pot presentar
segments com la tenia o no
presentar segments, com les
planries. La tenia o solitria s
un parsit d'uns 2 o 3 metres de
longitud que pot viure en
l'intest prim dels animals,
inclosos els humans. La
infestaci es produeix en ingerir
carn crua (pernil, "cecina", etc.)
d'animals que contenen larves
enquistades de tenia. Les
planries viuen a l'aigua dola i
al mar, sn carnvores i amb
capacitat dautoregeneraci -
aproximadament tenen un
centmetre de longitud.

PLATIHELMINTS
PLATIHELMINTS
PLATIHELMINTS-Regeneraci en planries
PORFERS O ESPONGES
Invertebrats
Porfers
Celenteris
Anl.lids
Platihelmints
Mol.luscos
Equinoderms
Artrpodes
Nematodes
NEMATODES
4. NEMATODES. Sn
invertebrats amb forma de cuc
cilndric i prim.
Abunden en ambients hmits.
La majoria de plantes i
vertebrats els tenen de forma
parsita. Poden causar greus
malalties.
Els mes coneguts sn: triquina i
cucs intestinal.

Ascaris Lumbricoides, tambin conocido como lombriz
intestinal, por su parecido con la lombriz de tierra.

Es un nematodo parsito que se desarrollan en el intestino
delgado del hombre, muy frecuente en pases
subdesarrollados.

Su contagio se produce por la ingestin de de sus huevecillos
que se encuentran presentes en el suelo contaminado Puede
llegar a medir 25 cm aproximadamente.
ANL.LIDS
5. ANLLIDS. Sn
invertebrats de cos
allargat, tou (blando),
cilndric i format per
nombrosos anells
(segments) gaireb iguals,
s a dir tenen forma de
cuc. La seva superfcie
est recobert d'una
cutcula elstica (per a
mantindre la humitat) i pot
presentar uns pls molt
fins (quetes).

ANL.LIDS
Metamerismo
El metamerismo es una
repeticin seriada de
segmentos que son
semejantes y que se sitan
a lo largo del eje
longitudinal del cuerpo,
cada segmento se llama
metmero o somita y est
representado por un
nmero de estructuras
variable dependiendo del
grupo animal del que se
trate. Los animales
metamricos son: anlidos,
artrpodos y cordados.

ANL.LIDS
ANL.LIDS
ANL.LIDS- Moviments duna sangonera
PORFERS O ESPONGES
Invertebrats
Porfers
Celenteris
Anl.lids
Platihelmints
Mol.luscos
Equinoderms
Artrpodes
Nematodes
MOL.LUSCOS
6. MOLLUSCOS. Sn invertebrats de cos tou (blando), no
segmentat i, sovint, dividit en cap, massa visceral i peu. En
molts d'ells la massa visceral est envoltada per un mantell que
produeix una closca de carbonat clcic A ms, el mantell forma
una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es
troba l'aparell (un pulm en les espcies terrestres i brnquies a
les espcies aqutiques). Els molluscos es classifiquen en:

a) Gasterpodes
b) Bivalves
c) Cefalpodes

MOL.LUSCOS: GASTERPODES
Gasterpodes. Presenten
un peu musculs capa de
lliscar sobre tot tipus de
superfcies i una closca
formada per una sola
pea com el cargol
terrestre o b no en
tenen com les bavoses La
closca pot ser plana com
en les pegellides (lapas) o
formar una espiral, com en
els caragols.
La respiraci pot ser
branquial, com en els
cargols marins, o pulmonar,
com en el cargol terrestre,
que s hermafrodita.
MOL.LUSCOS: BIVALVES
Bivalves. Presenten una closca
formada per dues peces
articulades anomenades valves.
No tenen cap diferenciat i el
peu t forma de pala
excavadora o b s molt redut i
presenta una glndula que
segrega el biso (substncia que
al solidificar permet adherir-se
a les roques).
Respiren per brnquies laminars
que a ms serveixen per retenir
les partcules (animals
filtradors) que entra per un tub
(sif inhalant) i surt per un altre
(sif exhalant). Per exemple les
closses (almeja) i les escopinyes
(berberecho).
MOL.LUSCOS: GASTERPODES i BIVALVOS
MOL.LUSCOS: GASTERPODES i BIVALVOS
MOL.LUSCOS: CEFALPODES
Cefalpodes. Presenten un
peu dividit en 8 o 10
tentacles provets de
ventoses que envolten la
boca. Tenen un cap ben
diferenciada amb dos grans
ulls. El mantell t forma de
sac i l'aigua que entra a ell
pot ser expulsada amb fora
per un tub (sif) originat un
corrent que les permet nedar
a reacci. Poden mancar de
closca com els pops (pulpo),
tenir closca interna com la
spia (sepia) i el calamar, o
externa com els nautilos.
MOL.LUSCOS: CEFALPODES
Calamar y Sepia
Nautilus
EQUINODERMS
7. EQUINODERMS. Sn invertebrats exclusivament marins que
posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari
constitut per plaques soldades o independents o per espcules
petites i allades. Les plaques poden servir de suport a llargues
espines.

EQUINODERMS
7. EQUINODERMS.
Presenten un conjunt de conductes denominat sistema ambulacral,
plens d'un lquid semblant a l'aigua de mar i una srie de tubets
acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaar-se, els
anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident
en les estrelles de mar en presentar 5 braos).

EQUINODERMS: erizos de mar
PORFERS O ESPONGES
Invertebrats
Porfers
Celenteris
Anl.lids
Platihelmints
Mol.luscos
Equinoderms
Artrpodes
Nematodes
EQUINODERMS
7. EQUINODERMS.
Es reprodueixen sexualment. Presenten sexes separats, s a dir els
individus o sn mascles o sn femelles. La fecundaci es realitza en el
mar (fecundaci externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva
planctnica) que desprs dna lloc a un adult marxador (l'adult s
doncs un organisme bentnic).

EQUINODERMS
Simetra es la posibilidad de dividir al individuo en partes iguales a partir de un eje que pase
por su centro. Un organismo es asimtrico cuando no se pueden obtener partes iguales debido a
que su forma es completamente irregular. Entre ellos tenemos a la ameba, algunas esponjas,
etc.
La simetra radial es aquella en la que el organismo puede ser dividido por cualquier plano que
pase a partir de la boca a lo largo del cuerpo en partes iguales. Por ejemplo las medusas y las
estrellas de mar.
La simetra bilateral es aquella en la cual un solo plano pasa a lo largo del animal dividindolo en
dos partes, izquierda y derecha, a manera de imgenes especulares. Por ejemplo la mosca y el
hombre.
EQUINODERMS
Erizos de mar. Tenen un
esquelet de plaques
calcries soldades entre si,
que formen una estructura
globosa que suporta
llargues espines. Sn
herbvors.
EQUINODERMS
Estrelles de mar. Tenen
cinc braos poc flexibles i
poden presentar espines.
Sn carnvores i poden
evaginar l'estmac per
digerir les preses
EQUINODERMS
Holotries. Sn les
anomenades "botifarres de
mar" en referncia a la
seva forma. S'alimenta
dels petits organismes que
cont la sorra que
ingereixen.
EQUINODERMS
Ofiures Sn com estrelles
de mar per de braos
molt flexibles que mouen
amb rapidesa. Viuen sota
les pedres del fons mar.
EQUINODERMS
Comtules o crinoides.
Presenten 5 braos
dividits en dos amb els que
moltes espcies pot nedar,
encara que sigui per molt
poc temps. Presenten
colors molt vius.
BIBLIOGRAFA
WEB:
http://www.aula2005.com/html/cn1eso/16invertebrad
osnoartropodos/16invertebratsnoartropodes2es.htm
VIDEOS: http://www.youtube.com/user/josejaviergracia
LIBROS DE TEXTO:
Natura, Ciencias de la Naturaleza. Ed. Vicens Vives.
2008
Avanza, Ciencias de la Naturaleza, 1 ESO. Proyecto:
Los Caminos del Saber. Ed. Santillana. 2011.