4 7 2

9
A. CAUSADIAS
f I
ff
SAINET EN UN ACTE,
ORIGINAL I ESCRIT EN PROSA
PREU: 4 RALS
(1
A. CAUSADIAS
SAINET EN UN ACTE,
ORIGINAL I ESCRIT EN PROSA
PREU: 4 RALS
PERSONATGES
Marieta 25 anys
Quimeta 19

Senyor Anton.
....
60
.
Senyor Lloren
v
65
Don Federico. ... 50
*
Pepito 25 >.
Flores ....... 28
Bartolo. .....
18."*
Un nen. ..... 4 >
L'acci passa a Barcelona. poca present.
Dreta i esquerra, la del pblic.
ACTE NIC
L'escena representa un colmado de l'Eixampla. A la dreta, pres-
tatges esglaonats que aniran des d'en primer lloc
fins
al
fons, ocupats per
objectes p>fopis: pots de vidre, ampolles, capses de conserves, etc, etc. Al
mig, una porta que comunicar a l'interior, i enfront d'aqueixa el taulell,
parallel a la paret, amb balances i altres utensilis. Damunt del taulell,
llonganisses penjant del sostre.
A l'esquerra, una entrada quasi en, primer i una altra quasi en l-
tim terme, ostentant un ram de pltans' an el llindar de cada una, i, in-
terposada, la corresponent vidriera-aparad.or. Al
fons, prestatges en to-
tcditat.
Ala dreta, davant del taulell, i a l'esquerra, de la vidriera, sacs de
cigrons, mongetes, patates i dems, i al fons,
cadires.
ESCENA I
'
Anton i Lloren
Llo. Desenganyi's, senyor Anton: la porteria, avui, s
un confessionari civiJ , i que abarca els dos siste-
mes d'operaci: el pblic i l'auricular.
Ant.
,
Tot lo que vulgui; per no era negar que en un
colmado encara hi ha ms radi d'acci. An aqu
s'hi aporten ms datos, ms apuntes; s'hi treuen
molts ms drapets, i, tot plegat, t un engranatge
distint, s un altre mecanisme.
Llo. Potser que s. De totes maneres, jo, en el meu
quiosc, he arribat a apendre-hi ben b que cada
casa s un mn i cada rajola un poble.
Ant. S, senyor; superficialment, s. senyor. En canvi,
an aqu s'hi coneixen totes les menudencies al
dedlo: que si aquest va estret; que si aqnell no hi
va; que si els uns naps; que si els altres... Resu-
mint: que ja sigui pel qu compren

per la quan-
titat o per la qualitat
,
ja sigui pel qu el servei
canta i bescanta, no ho dubti, senyor Lloren, que
en una casa aix (i amb un xicot com En Pepito,
que s tot un catleg, tota una firma, un acre-
clita-estahliments; que s el verbo de la dependn-
cia dels colmados), no dubti, repeteixo, que en
609028

4

una casa aix s'hi tracten i s'hi garbellen les inte-
rioritats ms recndites de qualsevol famlia.
Llo. &Sap que vost ara ha sostingut un perode molt
brillant?
Ant. Home... grcies.
Llo.
rj
de jove, quan era adroguer, tamb els sovinte-
java aquests perodes?
Ant. Home... no. Ni l'edat m'ho consentia, ni la meva
clientela ho precisava. Desprs, que l'adroguer s
la criatura que entra a estudi; el colmado s el
noi que en surt d'estudi: r.deu, aix, exigirse'ls-hi
idntiques facultats?
Llo. ;I quines reincidncies!...
Ant. Doncs, s, s... <d qu li en sembla? ^No la veu cons-
tatada la superioritat d'aqu respecte a la d'una
porteria?
Llo. Quasi que quasi.
At. Sense el quasi. I en proves, que anem a trobar tot
seguit l'exemple pels vens del principal: dels de
la primera porta, ^quins informes t?
Llo. Crec que sn uns barons.
Alo. Uns tristos barons.
Llo. ; Oh, b... no tan tristos, no tan tristos!... Hi ha
molta musiquinya!
Ant. Uns tristos barons; em consta. Sin embargo, molt
de criat, molta minyona, molts faristols... i poques
mongetes!
Llo. <jVost opina que els barons gasten mongetes?
Ant.
c,Qu
vol dir?... La mongeta s la joia de Yhogar;
i si un dia l'accepts la moda, seria l'alegria de
Yhogar i de la moda. Adems, que qui en menja no
es mor. (Lloren somriu. Riu i somriu sempre amb
molta facilitat). jPregnti-ho an En Kuhne pel
continent de la mongeta!... Per i, elimini aquest
llegum d'un pat bo, i perd el seu carcter l'pat:
no s ms que una beguda. Exclogui'l del bacall,
i li queda una esqueixada. Posi el llomillo sol'..
$
qu far. el JJomio? <jQu far el llomillo?...
Llo.
;
Carat, quina manera de reincidir!...
Ait. 1 dels de la. segona porta, qu?
Llo. ;Ah! Aquests, segons tinc ents, sn uns pagesos.
Ant. Pagesos, geli?.:. S, senyor, s, uns pagesos; per
uns pagesos rics; que prefereixen la flor segona
del ganxetd'una partideta, per cert, molt bona,

5
-
que jo he acaparat

,i que estan que peten de

grassos,
i
Vagi'ls-hi al darrera!
;No em faci riure!
I que de pastes i de conserves i d'embutits, ; de-
mani! I, no
obstant, res de vanitats, res de luxes.
Vai'g convencent-me, realment, que an aqu es
compta amb un altre radi d'acci. Mes ^no s ri-
dcol aix per a vost? ^aquest desequilibri?
Es clar que s; per...
(Amb relleu). Jo trobo (i sense que el meu nim
sigui l'ofendre'ls) que haurien de centrar-se els
dos una miqueta ms; que els baronsi tota ve-
gada que vost sembla que n'ha adquirit un esto-
quet d'aqueixes que sn tan riques...
Tarragona i segona flor. (Corn al descuit, i amb
la vista sobre una capsa de bescuits del taulell).
Doncs... que fecin un esfor; verbigrcia, que in-
tentessin... parangonar-se amb els de la segona
porta, i que diguessin: Veiam, jcom estem de mon-
getes?
(Anton ha prec dos bescuits. L'un el dna a Llo-
ren' l' altre ell se'l menja).
Moltes grcies.
Es" Glria fina.
...I que, seguidament, cridant a la criada apart
com si es tracts d'un consell de famlia, li esten-
guessin l'ordre: Miri, noia: dem quan sigui a
La Concepci, no es preocupi de la gallina, ni de
les costelles, ni de les mlleres. Fixi's b a quin
preu venen les mongetes del ganxet.

;Oh, que
van l un ull deia cara! Prescindeixi'n de l'ull
de la cara. Vost regategi, i a ltima hora en por-
ta un parell de lliures per ensaig. El cos s una
criatura; sempre lo mateix el cansa. Sotmetre'l a
un bon rgim d'amplitud en el menjar, s donar-
li vida, esbarjo, desahogo... I ja s sabut que cos
que s'esbargeix, jdeixi'l anar!; criatura que es des-
ahoga, ;vgi-lial darrera!
Vegi aquest... (Igual lo dels bescuits).
... ;Oh, em fan grcia vosts!... Es que a vega-
des en el mercat tampoc una hi troba lo qu
vol. Perfectament; aleshores hi ha el colmado.
Es ms, no hi compri ms al mercat; compri al
colmado. Ms clar: entri aqu baix, a La Flor
del Trpico, i pregunti pel senyor Anton; si el
se-
nyor Anton no hi fos, demani per En Pepito
(que
s com un apoderat), i li expressa: Vull aix, aix,
aix, aix i aix altre.
Ant. ;Bartolito ! . . . (A la dreta)
.
Llo. (-Que no m'escolta?
Ant. Ja l'escolto, ja. ;Bartolito!...
ESCENA II
Mateixos i Bartolo
Bar.
r
;Em cridava?
Ant. Mira. Agafa com un parell d'almostes d'aquelles
tarragonines...
Llo. jHombra, senyor Anton! . . . . ;Per l'amor de Du! . .
.
Ant. ;Xit... mutis! N'agafes com un parell d'almostes
d'aquelles que ens varen dur abans d'ahir, i en-
trga-les al senyor Lloren, que les tastar aquest
vespre.
Bar. Molt b. (Es retira).
Llo. ;Recaratsus, hombra! ; Si que em sap greu!... ;Si
m'hagus pogut pensar!...
Ant. ;Muixoni! Aqu governo jo.
Llo.
. B, vaja, aix no est b. Aix s valdre's de la
fora
Ant. I adverteixi a la seva muller que, en cure-les.
s
qesti de molt poc foc, poc foc: s all del xup-
xup... i psa'm a taula!
Llo. Per digui'm, senyor Anton, ,mo m'afectaran pas
Yhernia?
Ant. ^Afectar-li? ;I ara! De totes maneres, si se sents
molest, s'aplica una ventoseta a la boca de l'est-
mac, que aix sempre contraresta i... tira per
amunt.
Bar. (Sortint amb una. paperina). ;Apa, senyor Llo-
ren... la orquestra d'en Pallofa o la professo de
la Gualba: molts nvols, molts nvols... i tot se"n
va. en vent
Llo.
; Ja, ja, ja!
Ant. ;Calla, calla, xerrameca!
Bar. I
que dormi i reposi, i no temi a lladres ni cap
mala cosa; que si cap mala cosa lii ha, l'orques-
tra... ja la trer!
Ant. jCalla, et mano! (Lloren riu).
Bar. ...Els lladres no volen soroll.
ESCENA III
Mateixos i Makieta per la segona entrada. Com obsse-
sionada per una idea,
furateja dissimuladament per tots
indrets.
Bones tardes.
Du la guard.
Digui. (De dins el tadell. Anton i Lloren se si-
tuen a l'esquerra i en primer lloc, i observen, en
particular Anton, els gestos d'aquella dona, per a
ell, misteriosa)
.
Psi'm tres unces de safr.
i
Com!
r
;S'ha fixat, senyor Lloren?
S!
No, no; tres unces de galetes.
f-;SentV Ara, galetes. ;Per a mi que aqueixa dona
porta cua!
i
Home, no m'espanti!
Faci'm bon pes.
S, senyora.
Perqu aquest dia, en un colmado de ms avall,
no s qu m'hi varen compondre amb la mitja
lliura.
.
r
;Amb la mitja lliura'?... Escolti, rro m'ha dit vost
tres unces?
S, senyor.
r
;Eh?
r.Qu
li en sembla?
,No m'agrada gens!
r
;Qn li passa, noia? i perdoni.
f
;A mi?...
Com que he notat que es queixava...
r
;Jo?... No he esqueixat res.
Si s servida.
r,No ha vist quina resposta?
Aix s un misteri, i Du vulga!...
;Ditxs moneder! (Forcejant per obrir-lo, pica de
peus).
Ant. (Esparverat).
^Q
fa?... ; Aquesta dona s una
granuja
Llo. jSenyor Antoni!...
Ant. ;Una granuja! ;Tenm els lladres a casa! ;Avui ens
vnen a robar!
Llo. ;Per, senyor Anton!...
(Marieta hi torna. Per
fi,
obre el moneder).
Ant. ;Vost!
f
;Per qu pica?
Mar, ;Ai, ai! ,qu vol? (A Bartolo) Tingui, jove.
Bar. Est b.
Ant. ffPer qu pica? li pregunto.
Llo.
;Senyor Anton, calmi's!
Mar. Es que aquest moneder...
Ant.
fi
per aix ha de fer senyals aqu a terra?
Mar.
f-Quines senyals?... r-;Que es pensa que sc alguna
lladregota jo?
Ant. (A Lloren).
iQu
tal! (A Marieta). ;Jo no afirmo
tant!
Llo.
B, prou... ;dixin'ho crrer!
Bar.
(iQu
passar aqu!).
Mar.
i
Vagi a passeig!
r;Qu
s'ha cregut?
fDesapareixentper la segona entrada).
ESCENA IV
Anton, Lloren, Bartolo
An'i . ...;Quin pit!...
iQuin desparpaj!
Llo. No m'havia trobat mai en un cas d'aquests.
Ant. ;Oh!, per jo ja ho apanyar, ja. ;Bartolito!
Bar. Mani, senyor Anton.
Ant. Que la reconeixeries an aquesta pajara, si torns
a comparixer?
Bar. S. senyor.
Ant.
r\
tu declararies
sempre la veritat, si ocorregus
alguna cosa?
Bah. S, senyor... mes
r
;per qu s'alarma?
Ant. ; Ah! ;E1 tinc tan present el robo aquell d'
aquella argenteria de l'Argenteria!... Figura't
qu l)i va entrar un senyor molt ben
vestit, amb
un bast; i ara un tanta, ara un altre tanto; cop
aqu,
cop all. com aquell que fa el pags, boi exa-
minant les joies cpie li mostraven...

y
-
;0i, que t ra!
^1
qu'?
Doncs aquells cpets, has de saber i entendre que
constituen un signe als lladres, que ja havien
minat els fonaments, del punt per on tenien d'obrir
el forat per a penetrar de nit a la botiga.
i
Qu em diu!
;Oi. que s ben cert!
Per tant, davant d'aix, jo conceptuo que totes les
precaucions sn poques.
Jo tamb ho conceptuo que sn poques.
Aixs,
(i
qu determina ara?
Ja veurs. ^On s en Pepito?'
A ca'l barber; no pot trigar.
Divinament. Quan vingui li espliques tot; i que
m'arribo a ca'l fotgraf, i de passada fins a la de-
legaci per avistar-me amb l'inspector de policia.
jAh, ah! ;I apreti, apreti!
Con que, qualsevol cosa que esdevingui, o avises
a la senyora, que s al pati, o crides al senyor
Lloren.
Ni ms ni menos. Jo ja no em mour de la porte-
ria (Tinc el fuster de remendo en el quiosc i aix
mateix ens pot ser d'alguna ajuda),
r.Quedm
entesos?
Entesos.
jPuc
anar-me'n?...
Vagi-se'n tranquil... i posi's ben natural.
Es qesti d'enllestir feina.
Vaja,
adu, Bartolito.
Estiguin
bons.
(Anton perla segona entrada; Lloren darrera d'ell).
ESCENA V
Bartolo. Aviat Federico. de la primera entrada.
Bar. ;Que n's de feli l'amo! Ve't aqu que ara mar-
xa... i sense pendre's la molstia de pensar que si
en aqueix instant torns a presentar-se aquesta
dona . .
.
Ped. Buenas! (Entrant i donant amb el bast un o dos
cops a terra).
-
10
-
Bar. (jHola!...) (Sobressaltat). ^Qu se li ofereix?
Fed.
r
;Que no hi fra el principal?
Bar. Acaba de sortir.
r
;Qu desitja?
Fed.
i
Carai!...
Bar. (;Un altre cop!).
Fed. Tot avui que vaig
1
a Roma... i no veig
-
al Papa!
Bar. Per
riqu
desitja?
Fed. Senzillament; conixer el preu del segon pis, per
a si em- convingus, llogar-lo.
Bar. Es assumpte del porter.
Fed. [Ditxosos porters!
Bar. (jTJn altre!...
i
Ai, Bartolo !...).
Fed. ;No puc sofrir-los! Aquest dia vaig sser a, tafane-
jar-ne un de pis, i em diu el porter: ;Oh, s molt
maco! jGuaiti, guaiti, quin mosaic ms maco! Jo
que em miro les rejoles. que eren vermelles, i li
pregunto:

c
;Aix s mosaic?
S,
senyor, s; mo-
saic.
-
^I aix... s -mosaic?... (Acompanyant-ho
amb alguns pics).
Bar. (Faci el favor, home! jFaci el favor!...
Fed. ;Diable!
f
;Que hi tenen malalts aqu sota?
Bar. No, senyor; per ;faci el favor!
Fed.
'
Dispensi, jove, dispensi...
ESCENA VI
Mateixos. Yvito per la segona entrada
Bar.
;
Grcies a Du, que has arribat!
Pep.
r.Qu
passa?
Bar. Ves el senyor.
Fed. Escolti'm. gSap quin preu ne demanen del segon,
segona?
Pep. S'haur de dirigir a la porteria
Bar. ;Ja li he indicat jo!
Fed. Es que a mi amb els porters
r
;comprn? no m'hi
agraden tractes.
Pep. Doncs els pisos s negociat exclusiu d'ells; no s
d'incumbncia nostra
.
Fed. Aix, perdoni... i moltes mercs.
Pep. Estigui bo.

11
-
ESCENA VII
Pepit i Bartolo
[Renoi, quin pes m'has tret de sobre!
r.Qn hi ha hagut'?
T'explicar. rem aqu tots tres: l'amo, el senyor
Lloren i jo... i se'ns apareix una dona, aix, de
fatxa misteriosa. Demana tres unces de safr, per
tres unces de galetes.
Ja.
Va a pagar, i. sigui que el moneder no se li obria,
sigui pel que es vulgui, el cas s que jvinga pi-
car de peus! A l'amo all no li xoca; comena es-
poruguir-se; i ja aquella dona al carrer, que si sn
blanques; que si sn negres; que si s una lladre;
que si el copejares una senya convinguda, em con-
ta que en una ocasi va haver-hi un robo en una
argenteria; que hi va entrar un senyor molt ^ben
vestit, amb un bast, i que mentre li anaven ense-
nyant les joies, ara un barito..- ara un altre' iarito...
1 (-qu?
Que els tantos aquells ^m'entens? eren la pauta
per a que els lladres, que havien ja minat els fo-
naments, coneguessin el punt per on tenien que fo-
radar per introduir-se a la botiga.
B, i ^qu?
I com que ara es presenta aquest senyor desprs
d'aquesta dona, i al primer Du te guarcl: ;Bue-
nas!...y> \i cop aterra! .Que no hi s el princi-
pal? ji altre cop a terra! ^1 vol dir que aix s
mosaic?... i ;ala! jpiea que pica que picars!...
Es que aquest senyor no s sospits; aquest se-
nyor no s cap murri!
Doncs ^qui s aquest senyor?
Si no el confonc, s eoncejal. I em sembla a mi que
un concejal!...
(Espercebeixen martellades quevenen deiaporteria)
.
r-Sents?...
f
;No sents?... (Aterroritzat).
i
Bartolo, Bartolo!
Per, (-que no ho sents?...
Si es broma puede pasar, mas a ese extremo...
-
2
-^
ESCENA VIII
Mateixos. Lloren _/>(?> la primera entrada.
Llo. ;Holaaa, don... Papitul
Pep. gQu s que promou aquest soroll?
Llo. Quin soroll?... ;Ah! Es el fuster que m'adoba la
pajarer: el saltador: all on hi poso els peus.
Bar. Vaja,
r
;has vist?
Pep. ;Dimontri d'adobs! No pot imaginar-se l'espant
que ens ha causat.
Llo. ^Respecte?
Pep. ;IIome! Precisament ara aquest m'estava referint
de robos, cle senyes amb el bast, de cops...
Llo. iCaratsus, s! ;S, que tens ra! ;Ja, ja, ja!...
Bar. (;Encara riu!).
Llo. I... escolta, ^ja t'ha contat que s a trobar la poli-
cia el senyor Anton?
Pep. ,j
la policia?..,
f
;L'amo amb la policia?
Bar. S; per a posar-los en antecedents d'aquella dona.
Pep. Per
c
;per qu?
Bar. Res; que s'ha espantat.
;1
quan ell s'espanta...
Llo. ;Oh!
\1
que apretar, que apretar!
Pep.
cl
qu ha de apretar?... (A Lloren per lama).
fiSap
qui en t la culpa de tot aix, senyor Llo-
ren? ;Les pellcules!
Llo. ;Ah! s.
Pep. ;Oh, s! El dissabte passat se'n va anar al cine, i
es veu que all de... Nueve meses desjjus, Cin-
co anosdespus, taules demonte, autos, presidis...
Bar. B, si heu de continuar amb el mateix, me'n vaig.
Pep. Vs-te'n... i pren una gaseosa.
Llo.
; Ja, ja, ja!. .
Bar. ;No se'n burli, vost, no se'n burli!
Pep. Aix. No se'n burli, que jo tamb en pendr una
de gaseosa. Es dir, posa una g-aseosa, unes cerve-
ses i un parell
de copes, que em sembla que el
senyor Lloren!...
Bar. Tot seguit. (Per la dreta).
Llo. jja, ja, ja!... ;Eni fa riure en Pepito!
-
13

ESCENA IX
Pepito i Lloken
Es que s molt dolenta la por icacla al cos, ^eh?
;Molt dolenta!... El cos s una criatura.
[Magnfic! (Rpid i amb extrems).
Amo la sola diferncia que una criatura, amb un
evacuant, ens treu el susto; el cos, amb aix ig'ual,
no ens treu cap susto. A la criatura, del cos, li
arrenca el susto; al cos... del cos, una altra cosa: al
cos, del cos. li arrenca ('nima!
(Magnfic., Pepito, magnfic! Realment ets tot un
e/e, tot un catleg, un acredita-establiments: ets
el verbo de la dependncia dels colmados!
Ci-rcies, home. (Ha escollit dos bescuits. Uun Ven-
trega a Lloren; V altre ell s'l menja).
Home... grcies. (Amb ms relleu). I que mentre al
senyor Anton el gui el bon sentit de destinar-te
al frente de la botiga com abandera do, no dubtis
que al senyor Anton no se li oposar mai rival a
seva Flor del Trpico. (Ah, no, senyor, no!
Es lo que platicavem aquest dia: Vost dispo-
sa d'un Pepito que val per deu.

(No tant! (no

tant!... S,
senyor, s; (que val per deu! Mestre
dels petons i dels pesics, rbitre dels rebrecs i
d'abraades, i esqu que atrau a la flor i nata del
servei que, com mosques, es llena en braos de
la precitada Flor. (All s garbo! (All s canlal
(All s pinya!
Grcies, home. (Repeteix).
Home... Perqu: ^Qu vols, prenda? ^Una lliura
d'arrs?... I un granet d'arrs tirat a la minyona
al temps de la balanada... (i visca la Pepa! Qu
diu, la Ull de perdiu?
calitja
lliureta de caf?... I
una punta de caf per obligar-la a girar la cara
en l'instant suprem... (i una una pel calaix!
faQu
quiere la Paquetitos? (,Qii desea la Paquetitos? ^Un
quilo de mongetetes?... I (nsia! una mongeteta
al bell mig del nasset de la Paquetitos, un quilo...
mal pesat, i una xicota ms contenta que unes
pasqes.
-
14

Pep. jBrtolo!
Llo. Que no ests en mi?
Pep. S, senyor, s. jBartolo!...
ESCENA X
Mateixos i Bartolo
Bar. All ja s a punt. (Sortint).
Pep. ...Omple una paperina d'aquelles del ganxet...
Llo. [I ara!
r
;Qn fas?
I
Pep. I duu-les al senyor Lloren... que s just que dis-
fruti.
Bar.
iQu!
^Altra vegada mongetes?
Llo. !Tu vols que exploti com un polvor!
i
Ja, ja, ja!
Pep. jCm s'entn!
Bar. S; si el senyor Anton ja n'hi ha regalades.
Llo. ; Ja ho crec!
il
que ja les tinc al foc, que es couen!
Pep. r-De deb?... Aix, doncs, provar una llagosteta...
Llo. ;Ah, no! Aix s que no; de cap manera. ;Amh
aix s que renyirem!
Pep. . Aqu comando jo.
Llo. ;No... si ja et conec, ja! ;Tu intentes pendre'm per
primo, i...
Pep Que jo comando.
Llo. B, s... per, dga'ni, Pepito,
c
;no m'afectar pas
el sistema nervis? <-;No em deixar pas acla-
parat?
Pep. [Fugi, home, fugi! Pegar cada brinco al llit. que
semblar que salti la barrera.
Llo. ;Recaratsus! (Rient).
Pep. No hi ha res tan saltvor i lleuger com la llagos-
ta. (Torno a riure). Llagosta,' ciervo i cabrit, i per
a beure, un... bock. (tem). jVaja, anem, anem
pel refresc! (Desapareixen per la dreta).
ESCEXA XI
Bartolo. Aviat
Quimeta; desprs Flores. Els dos per la
segona entrada.
Bar. iQuin
soci! [Ell sempre pesca! Ara que una amet-
lla,
que un bescuit; ara que una pasta, ara un born-

15

bo... ;T! Avui ja ha sopat. Es dir... sopar. Ja no
ms li l'alta un cigarret per a postres.
; Bones tardes! (Entrant).
;Hola, Quimeta!
iQu
tal?
B, (-i tu?
c
;On s en Pepito?
All dins, amb el senyor Lloren.
f,Li
dirs que surti?
Passa,
cfiro
Manco, passa, que ja saps que per a
tu totes les portes sn obertes.
i
Hurra, plcidos amigos! fitem).
(iEll!).
jOh, Flores! ^Dnde vamos?
,-;Do voy?... ;De un ngel en pos! (Romntic,potic).
jMosca!
(i
Ell galant sempre!).
I el ave canora que trina,
y
es su voz, a su vez,
argentina,
r
;cmo est?
Divinament.
f
;I ustet?
...Asaeteando en La Flor flores a una flor, flor de
las flores. ;Y siempre a.sus plantas Plores!
jUuuuui!
i
Soberbi a antanaclasi s ! (Apart)
.
iEenoi, renoi!
i
Plntas i
flores!...
Aix s que s un
municipal a la jardinera!
Per
f;y
Pepipof
Ara, ara vaig a avisar-lo. (Dreta).
ESCENA XII
Quimeta i Flores
Y, pues. mi adorada hada Quinita, pensil de Neu-
kratis, deidad bendita, <jqii me murmulla?
Res, Flores; que tot s vell.
iA
tus ureas primaveras!... ;Ah! Viejoy todo, em-
belesndome mi bien; libando ;ay! de tus labios
mi cliz coralino, purpurino basta las heces
de tus sculos sin fn,'es cual si yo me hallara ya
en redor. .. de silfos... de napeas... de drades
y
de
querubes!
f
;T sabes lo que son querubes?
...Suposo que
jo...
Tu eres mas. A ell'os Dios les liizo de querube,
y
a ti de esencia ms diva. ain: a ti de blsamo,
-
16
-
nectar
y
ambrosia, que es nueve veces ;ay! mas
dulee que la miel.
Qui. ;Massa, Flores, massa!
Flo. Y mas an. ;Por el hlito de mis suspiros!... (Age-
nollant-se).
ESCENA XIII
Mateixos. Pepito i Llorens de la dreta
Pep.
v
;Ki-ki-ri-kiiii...
Flo.
i
Oh onomatopeya! (Apart).
Llo. ;01 tu grcia!
Flo.
;
Hola!...
Qui. ;Ja, ja, ja!... Du los guard.
Llo. Salut, Quimeta. Flores, eso no ha sido un quiebro;
eso era un re-quiebro de rodillas.
Pep. Adu, bibelot. iFelcices, Flores del alma!
Flo. ;Pepe de mi dileccin!
Pep, Prou Pepes, que fa barber.
Flo. Perdona-me. Y ,qu?
r.Qu
te parece? ^Te agrada el
vestidito?
(Quimeta i Lloren van coVlocant-se a Vesquerra)
.
Pep. ; Carai! (El trajo nou!... Chico, te va de primera,
tan pel davant... ;A ver! ;media vuelta!
Flo.
r
;Gstate? (S'ha girat),
Pep. Me gusta, Flores, me gusta. Es de primera, ele-
gant, tan pel darrera com... jA ver! jotra media
vueltecita! '
Flo. r,Cuaja o no cuaja? (Tornat a girar-se).
Pep, jCarai. quin cagalln ! ;Estas hecho un cuota!
jLlstima que noms tinguis... una cama dreta!
(Flores es guaita les cames, i Quimeta i Llorens es-
claten a riure. Les succesives rialles s'indiquen amb
una
+)
Flo. ;Nada de chanzas, amigos, nada de chanzas!
Pep. Ning t'ha dit Xanxes, Flores
(+).
Flo. Bien;
y
de ese sable, &qu? <-Qu le encuentras al
,
sable? (S'l treu. Pepito li
agafa).
Pep. jReearai, recarai quin sable! ;Aquest s que s un
sable!... jMirin! jMirm, quin sable!
Llo. ;Fumets! ;Sembla. un rail!
Flo. ;No es como el otro, no!

17

[Que ha d'sser, borrango! Aquest s de rbrica,
de deb i, sobre tot, refulgeute, rutilante
y
flgido.
i
Bravo!
; Oh, es un acero!...
No; aix no ha sigut mai acero, ni el diablo que
lo... fundi.
iHombre!...
Aix no s ms que cartn-cuero, i una fullola de
acero.
(4
)
iPepito!...
Per un sabre s un brillant; llueix segons qui el
porta. I si l'home fa el brillant i viceversa, dubto
que unes mans que no siguin les d'en Flores, trans-
formin aquesta arma en un joiell. El sable, en s,
no es un sable, en ti: s un espill, una agulla de
corbata. I s que avui Flores no s Flores; s ms:
s un pom de flores; molt ms que un pom: jun
florero!
(+)
;Anda, salero!
i
Molt reb!
(Hores s'ha posat tamb a Vesquerra, en mig de
Quimeta i Llorens. Pepito anir amunt i avall,
com si passs revista, i manejant el sabre en tots
indrets)
.
jAh, senores! Jo ja l'admiro a la font, simtric i
cenyit i amb el sabre a \apajarita, davant d'aquell
estol de criadetes dictant els termes per a la con-
servaci de la quietut i les bones formes.
iPepito, por Dios, no juegues!...
;Ea, niias!: jcola! jllnese por escalafn o rigu-
roso turno,
y
que no haiga mullader!
(+)
jEso, eso! jNi aigua ni mullader!
jHola!
i^De quin es esa guardiola?... ;Fuera de
ah!
iCuidado, cuidado! . . .
,(+)
No tingui por, Flores.
^Y ese cntaro de vidrio que no es cntaro, sin
pescera? ;Fuera de ah! ^Y ese cubo, que mas que
nn cubo es una cub,
y
que mas que una cub
parece un carri-cuba (la nina, el carro; la cub, el
cubo)
y
el colmo de las sinvergencerias? ;Largo!
jLargo de ah!
i
Duro, duro!
iT,
Lancero, ^'atrs! ;T, Petra, ^>'atrs! jT,
Paca. tambin pa ca atrs! Y ;orden! jsilencio!
jcompostura!
y
la que me esquiche el sable... se la
va.a cargar!
(+)
Flo. ;Pepitq!...
Pep. Aix, el contemplarem, aix: imperativo
y
pulcro,
ninfo
y
afarolado
y
a la gran Daumont,
y
causan-
do por doquier destrozos. (I rumbejant s'n va da-
rrera el taulell)
.
Llo. iMuy,
muy!
Qui. Cuita, cuita, despatxa'm, romanser.
Flo. Pepito, fltate la grcia.
Pep.
<iQu
vols, cor dol?
Qui. Mitja una de llonganissa.
Pep. ^Tota una mitja?
Qui. Brillo, enllesteix.
Pep. c;Crua o cuita? Suposo que:., cuita.
Qui. iCuita, home, cuita, que m'esperen!
Pep. Per aix (Amb la punta del sabre parteix el
fil
d'una de damunt del taulell).
Flo. Per ;qu haces!
(+)
Pep. Djame, Flores. (Pren un ganivet llarg i Vencreua
amb el sabre donant hi el moviment de
f
rotaci per
.
'
a esmolar-lo, com s'acostuma en els carnissers).
Flo.
iiQu
haces, desgraciatW
(+)
Pep. ...0 el embutido es de bronce, o el... corte es de
lana. (Tallant la llonganissa)
.
Flo. Aqu no hay mas bronce ni mas lana, que ;venga
pronto, si te da la gana!
(+)
Llo. No li donguis!
Qui. Pepito, ;que tinc tard!
Pep. Permite que te lo vace. (Sortint del taulell).
Flo. jQue.venga el sable!
(+)
Llo.
i
No li donguis!... ;No
li
donguis!...
FLo. Me cree usted el mono del Parque, que se enfada-
ba si los chiquillos prorrumpan: ;No le dones!
;No le do...
Llo. [No li donguis!... jNo... no li donguis!... (Rialles,
gatzara, a nimaci)
.
19
ESCENA XIV
Mateixos. Anton per la segona entrada, atrafegat. En
'presenciar la broma aquella es posa furis
nt. ;B! ;Molt b! ^Es dir, que mentre jo soc pel mn
perseguint els vampiros
y
els pillos, vosaltres aqui
xalant-vos i divertint-vos... com si res? Es dir,
que en tant la cosa *es presenta nebulosa i proble-
mtica, vosaltres... /eche usted! ;vinga la gresca!...
lo. Senyor Anton...
nt. Dixi's de senyor Anton. I tu, ^qu hi fas amb
aix aix?
ciQu
significa aquest sabre?
ep. En Flores que ens ha ensenyat...
nt.
iQu
Flores!
^1
usted no se'n vergensa. ^Qu con-
cepto vamos a formar de un guardi despojao del
arma representativa de una fuerza, de una autori-
dad? Qu guardi puede haber, jugueteando con
el smbolo, ;con el smbolo! que ha de ser de la
justcia
y
del respeto?
lo. jBonito rspice! (Apart).
ep.
;
Calla!...
nt. Yo a un municipal de ese jaez... ^Sabe usted qu
le hara a un municipal de ese jaez? Pues darle de
baja el sable que tan alevosamente desprestigia
y
substiturselo por uno de cartn.
lo. ;Senor Anton!...
nt. De cartn. I aquest ja no li tornava ms, jpor cas-
tigo!
(Pepito, Quimeta i Llorens s'aguanten el riure. El
primer se'n va cap a la dreta; al seu darrera
Flores)
.
Oye, Pepito...
No... ;no li donguis!
Pepito...
;No li donguis!... ;No li donguis!...
(Quimeta i Llorens desapareixen, respectivament,
per la segona i primera entrada).
-
20

ESCENA XV
Anton
Ant. jBo! jSi que estarem frescos aqu! jAviat aquesta
gent serien el fes-me riure de Casa la Ciutat!
Per x, si depengus de mi, ja l'endegaria jo,
ja, aquest cuerpo! ; Hi clavaria cada patacada!...
I que no entregaria cap smbol a ning, que no
fos per... oposicions.
ESCENA XVI
Mateix, i Federico de la primera entrada. Duu el bast
sota el bra
Fed. Du lo guard.
Ant. Du l'ajud. ^Qu se li oferia?
Fed. (Sempre atent i amb sonrs). Dispensi'm. .Tindria
la bondat d'informar-mesi s vost el principal

del preu del segon pis, segona porta, que s per

llogar?
Ant. ; Ah! Haur d'anar a la porteria; an el porter.
Fed. S, senyor; ja ho s. Ja hi he estat no hi ha molt
aqu> i la mateixa observaci m'ha sigut feta.
Ant.
,iAix, doncs?... (Sorprs).
Fed. No li estranyi. (Baixant amb cura el bast i sen-
se apoiar-lo en terra. Perplex Anton, entra en sos-
pita, no apartant-li la vista del damunt). Es que a
mi
f^sap?
no em plauen les qestions intervingudes
per porters.
Ant. Ja!
Fed. Perqu els tals individus ^comprn? sn uns indi-
vidus que no inspiran gaire confiana.
Ant. Sn molts els individus que no inspiran gaire con-
fiana!
Fed. S, senyor. Justament, i per a corroborrar-ho, l'al-
tre dia vaig sser a examinar-ne un de pis, i em
salta el bona pea: ;Oh, s un piset molt maco!
jFixi's, fixi's, quin mosaic ms maco!... Jo que
inspecciono les rajoles, que eren totes de classe
vermelles, i li interrogo:

^Aix es mosaic?

;Ja
ho crec!
il
ben... mosaic!Per... -aix s mo-
-
21

saic?... (Senyalant el paviment, per abstenint-se de
donar-hi cap cop).
Ant. Perdoni, gVost ve pel pis, o per algun altre...
objecte?
Fed. ^Per qu aqueixa pregunta?
An:t. Com que noto que a l'exclamar si aix s mosaic
no pica amb.el bast, i aqu lo natural i lgic s
de que es piqui amb el bast...
Fed. [Senyor meu!...
Ant. I expressar-se, per exemple: ^1 aix s mosaic?...
(Desprs d'agafar-li el bast, i pegant fort a les ra-
joles) .
iEscolti, escolti!...
Per... ^aix s mosaic?... (Ms
fort).
jEscolt...
(De nou, cinc o sis martellades desuniformes, sense
igualtat, per rpides, provinents de la porteria)
.
iQu
hi ha!
iQu
s aix! (Esferet).
e.Qu
passa?
tiQu?...
Que queda pres!!
jCom!
jConsideri's pres!
Que jo!... c;Per qui
m'ha pres vost a mi?
,
jNo, no; que es consideri pres! (A la dreta). iNois,
aviseu el guardi! iPorteu les cordes! jToqueu el
pit!
Fed. ^k mi, gurdies? ^A mi, cordes? ^A mi, pitos?... A
mi iplim!
Ant. ^A mi plim?... ^A mi plim?...
Fed. No, no; ja mi, plim!
Ant. jPres!
Fed. iJamai!
Ant. jPres, li dic!
Fed. Soc regidor!
AnT. ^Regidor?... (Recordant a Vico; amb veu prima i
enrogallada). ;Ah! iAhora comprendo porque no es-
tabais all! (Transici) . Doncs ;ms, encara!
Fed. jVisca la immunitat parlamentria! jVisca!
Ant. Visquen els caps pelats!
Fed. (Apart, i anant-se'n per la primera entrada). <jOn
ets, municipal? ^On ets, municipal, on ets?...
-
22
-
ESCENA XVII
Antn. Aviat Marieta, cV aquesta mateixa entrada
Ant. jM'ha fugit! iM'ha fugit!,., per ja l'empaitarem
amb els de la policia. Corrent a estendre lparte;
i si per una d'aquelles coincidncies aix tingus
ramificaci amb aquella dona

que tot pot sser,

com ja es veu en algunes pellcules

ino fra poc

important ni gaire, no!, la captura d'ells i d'alguns
ms, que resultessin complicats en el asalto.
No s, no s... Em sembla que si l'inspector vol,
i t els autos a punt, i adopta pels carrers cntrics,
em sembla, no s, no s, que en fem una rastellera
d'aquests del cabell gris, i d'aquelles que ense-
nyen la pechuga...
Mar. jBones tardes!
Ant. (Apart). jHola!... ;Ella!... ;Oh, s, s; ja ho he
dit! jAix s ramificaci! jAqu hi ha pandilla! (A
Marieta). jDu la guard! (A la dreta). iPepito!...
jBartolo! ;Sortiu!...
ESCENA XVIII
Mateixos. Pepito i Bartolo
Pep. r;Ens ha cridat'?
Bar. ;La dona aquella! (Apart).
Ant. ;E1s lladres! ;Ja han arribat els lladres! (Baix i en
primer terme).
Pep. No entenc.
A:nt. jQue ja han arribat els lladres! Per tant, situeu-
vos a les bocas-calles desseguida.
Pep. jSenyor Anton!...
Ant. Nada, nada; ocupar els punts estratgics: tu aqu,
tu all, i aix que es bellugui...
Mar.
riQue
no em despatxen?
Ant. ;Ja va! I aix que es bellugui...
i
Ah, i ojo amb el
bicarbonat, ;no!, la coliflor, ino!... el cloroformo.
iAlerta que no us tiri el cloroformo!
Bar. Aquest home s boig. (Apart).
Pep. iAqueixes pellicules, Senyor! [Aqueixes pellcu-
les! (tem).
-
23
-
(Es colloquen, Bartolo a la primera i Pepito a la
segona entrada).
Ant. r;Qu
se li... ofereix?
Mar. Tres tinces de formatge.
Ant.
[Formatge!... Es ima curiositat: ^per a qui ha de
servir el formatge?
;I ara!
r
;Qu significa aix?
No, no; (jque per a qui ha de servir?
Molt senzill; per una servidora... per un nen meu
de quatre anys...
;Ja!
rjQu
s algun d'all... de Cuatro aiios des-
pues
jVaja unes inconvenincies!
;A iai!
;ai! (Apart).
I els seus... cmplices, noia,
r
;que no en...jalen de
'
formatge?
Qu vol dir? em diu el qu vol dir, o ho poso
en coneixement del primer urbano
que trobi.
(i
Ai, mare de Du!)
(jAqueixes pellcules, Senyor!...)
Doncs d'aqu no n'eixir, que no sigui lligada com
un Sant Crist. (Enrgic).
Que jo no en surto? ^Que jo lligada? Que jo un
Sant Crist?... Miri, ^veu?...
a mi jplim! (Pegant-se
una plantofada al clatell).
(Apart),
i
Aix s all!... jAix s all altre! (A la
dreta). [Municipal! [Flores! ; Auxili!...
[En Flores! jHi ha en Flores! (Apart).
i
Alto! [Enrera!
[Lliure el pas! (Fa un esfor i s'evadeix).
i
Agafeu-la!... [Deteniu-la!...
[Escup-li als ulls!... ;Maiviatge, se'ns ha esca-
pat! jl tant b que la teniem ara!
ESCENA XIX
Anton, Pepito, Bartolo i Flores
r
;Qu ocurre?
f-Qu
ocurre? Que se'ns ha escapolit l'apatxe, per
culpa de vost.
r;Qu paje?
iL'apatxe, home, l'apatxe! El crido: jMunici-
pal! [Flores!
i
Auxili!, i vost sense contestar.

24

Flo. Habrle, euiuplidamente, de. auioroso, agradeeer
su excusa, por el sitio
y
la perentoriedad en que
me hallaba.
Air. Massa prembuls, massa prembuls.. I... perqu
no ha respost? ^Per qu no deia: Espereu-vos,
que...
ESCENA XX
Mateixos. Federico per la primera
Fed. ;Ah, ah! A vost busco.
Bar. ;L'altre! (Apart).
Ant. ^Ja torna aqu?
Flo. Don Federico... (Saluda militarment)
.
Fed. Baix la meva responsabilitat, inviti an aquest se-
nyor a que compareixi amb nosaltres a la Tinn-
cia d'Alcaldia.
Pep. ;Bufa! ^Qu hi haur hagut? (Apart).
Flo. jDon Federico!. .
Ant. jFlores! Baix la meva responsabilitat tambin, faci
el favor de subjectar a aquest subjecte, colze per
colze, i conduir-lo al Govern civil.
Flo. jSenor Anton!...
Fed. jGuardia! ;que segueixi!
Ant. [Flores! iemmanilli'l!
Fed. Pensi que soc concejal
\\
li costar un polvo!
Ant. ;No em ve d'un polvo!
Fed.
i
Visquen les prerrogatives!... ;les preeminncies!!
ESCENA XXI
Mateixos Quimeta i Lloren deia, primera entrada. S'agru-
pen al mig, i en segon terme, amb Pepito i Bartolo
Llo.
r.Qu
son tants crits?
Qui.
f;Qu
passa?...
Pep. No s; que ens porten a presidi o al manicomi.
Flo. ...Per fsenores,
por favor!... ;Por lo que mas
quiero en el mundo!...
Qui. ; FI ores! [Plores mo!...
-
25

ESCENA XXII
Mateixos. Marieta i el Nen, deia porta primera
i. jAaaah!... jMra-tel, fill meu, mra-tel! jAquest s
el teu papa!
Marietaaa...
(;
[Horror!!).
; Eh! (Apart).
jQu s lo que veig'! (tem).
iCridal!... Dga-li: Papa
(El nen, amb el ditet al nas, slia dirigit a Flores
i li agafa el sabre).
Mama, jo vull at.
i
Nois... quin lio!
jPepito!... ; Senyor Lloren, aguntin-me!... ;Jo
em moro!
Mae. jPadre cruel! ; Esposo adlterado, que ens has
abandonat, anant pel mn mateix que un vantu-
rero; fletxant i ensadurnint a la infeli que escuchi
les paraules de la teva boca de miel \ mmbrusia!..
.
Vull at i una ecojieta.
jPepito!... iSenyor Lloren!... jJo em moro!...
Jo tamb ;ai! vaig- ensadurnir-me. Jo tamb jai!
vaig embalsamar-me. Tamb jo jai! vaig
-
escuchar
els
fluvis
de la teva boca de miel i mmbrusia!...
Flo. Mujer de perdicin
Qui. jNo... no em moro!... ;Ja no em moro!...
Pep. jQuimeta!...
Llo. Valor, Quimeta!
Mar. ;Senyors! No vull ms que justcia; res ms que
justcia. Soc la seva muller, i crec que hi tinc un
derecho... ^,No s veritat que n'hi tinc un, de dere-
chof (Compungida),
Fed, Vost
els hi t tots; i que cap jutg-e s'arriscar a
iorar-los-hi,
Ant. ^Aix, la,., senyora no anava darrera d'aquest,..
senyor'?
Mar. ;Del meu marit,,, nefasto;! com que jo he sabut
que aqu hi matava moltes hores.,, i que festejava
amb alguna minyoneta... i que, potser, com jo, la
desditxada, hauria... apurat del cdliz ja totes les
esses... ;0h miel!... ;0h mmbrusia;... (Sanglotant).
Flo.
;
;Pero, mujer!
! .
,
.
-
26
-
Fed.
i
No plori, dona, no plori! A vegades les coses tam-
poc es fan amb mala intenci,
A;nt. (Apart).
\1 jo que m'imaginava que aix era un
flam?
No, \un
flim.r... j
Up
filmi...
Mar.
iOh, s!
;
justcia! jPretenc tant sols justcia! ;I si
s que els homes em neguen la justcia.., ;Rei! ;Eei
del meu cor!.., ;anm!.., ;; fugim.., a 1 Astille-
r-!' (Desprs de pendre el nen d'un brassat).
Nen.
;
Jo vull el taba',-. {Amb rebequeries).
Fed.
;
Senyora!
Flo.
j
Marieta!
Ant, ;Calmi's, per Du!
Mar. ijAaaaah!!.,. ;;A YAstilleroH (Segona entrada).
Fed,
i
Senyoral .V. (Perseguint-la).
Flo. [Marieta!.. . ijMarietaaaa!!.,. (tem).
Ant. ... ; Aquesta dona no es pot deixar! Nois. ja torno;
i si trigus, no m'espereu: sopeu, que em sembla
que ser qesti d'haver d'anar a declarar com a
testimonis,
Llo. ( Vost creu..,
Ant,
r
;No ha reparat aqueixa nova Juana? ^No ha
vist de quina manera s'ha alocat?
Llo.
c;Vol dir?
Ant. ;Vo1 callar! En fi,
no
em torbo, que el temps s or;
desprs de tot, havem de procurar si li podrem
salvar la criatura, ;Es tracta d'un municipalet en
eternes!,
.
.
Llo. ;S que s veritat!; a lo que primer s'ha tirat ha
sigut al sabre.
Ant. ;Oh, s!
Llo. [Quines pellcules ms reals!
Ant, ;Oh, s! jAix s que sn pellcules!... Apa, si-
guem'hi.
Llo. Vaja, jbona sort!
Ant, Adu-siau!!,., (Amb el barret).
Pep.
i
Molta fortuna!,..
Llo. (Apart). Aquest adu s Budoy pur, quan s'en-
ilava amb la bomba.

27
-
ESCENA XXII
Quimeta, Pepit, Llorek, Bartolo
x
Llo. I... -qu'?
f
;Qu opines, Pepito? (-Qu n'opines
d'aquest dramri?
Pep. Si haig- d'sser franc, mal. Mes, si no fos pel que
afecta a la Quimeta, m'atreviria a presumir que
aix s sols... un anunci. ;No ms parlava que de
mel. i mambrusia.': mel per amunt; mambrusia per
avall,.,
Llo. Es cert.
Qui. ; S que s ben cert! (Plorosa),
Pep. Que si la mel de la seva boca aix; que si la mel
de la seva boca.,. Jo tinc uns llavis; jo s pel
qu serveixen els meus llavis; i fins com me ser-
veixo dels meus llavis; i em sembla que de la mel
que brolli dels d'en Plores, a la dels meus, quan
dic a flor de llavis d'aquella que jo estimo: jRei-
na... t'estimo!,., (Empresonnat-lila cara, li simu-
la un pet).
Qui. (Fuig... que em fas neguit!
Llo.

Bravo;
Bar. jJa hi som! (Apart).
Pep. ... Em sembla que s la distncia igual que la
que va d'un terrosset de sucre de terrs, a la d'un
senzill terrosset de sucre.
Llo. jMs bravo.'
Pep. I si n'hi ha. deu sser per l'esperit, nicament, de
la melliflutat que es vulga veure ms en uns que
en altres llavis; pel regositx tant sols de retre als
dos una distinta simpatia, criant rivalitats, sempre
odioses, i creure vencedors aquests d'aquells, o vi-
ceversa; i en aqueix cas tampoc he temut mai la
competncia, perqu quan be volgut que els d'una
hermosa proferissin... (Torna a agafar-li la cara).
Qui. ;No!... ;Estigues, home!...
Pep. Aix: ;Na estiguis, home! jSense compliments!...
Llo. /Bravo! jMolt ms que bravo! ;Ja, ja, ja!...
(Bartolo, pausadament, s'encamina a la dreta, boi
cantant, burlesc, en temps d'habanera):
Bar. A La Flor del Trpico,
-
28
-
nina me voy,
nina me voy: (Desapareix).
Qui. ^Veus?.., ^Sents.?,., ;Ja tiren stires!
Bar. Que es
flor...
de los besos
(De dintre, i anant-se extinguint la veu)
mi bella
flor,
mi bella
flor.
Qui. ;Sents!... ;No sents!...
Llo, jQuin trmol que t ms bonic!.,.
Pep. Quimeta,.,
Qui. No, no; ;no em toquis. Pepito! jT'ho demano per
misericrdia!
Pep. ^T'he fet el mal d'en Flores, jo?
Qui, ;No em parlis d'ell! ;No vull saber res d'ell!
Pep. jMolt l'adoraves... que tant l'avorreixes!
Qui. ;Ai, Senyor! ;I pensar que li hauria donat la meva
sang!...
i
la meva vida!... ;i resultar-me un casat!
i
I quin casat! (Sospira).
Llo. Quimeta, els homes sn uns jueus.
Pep, La culpa s seva. Ja li advertia jo: Si li poses
voluntat, no li posis tota;...
Qui, ; S que s ben cert! (Mes).
Pep. Guarda-te'n un marge, pel que puga sser.

;0h, s que em diu unes paraules!.!.

;No te
l'escoltis! jDixa'l estar!... iDixa'l estar, que s
un xim...
Qui, ;S que s ben cert! (Molt mes).
ESCENA LTIMA
Quimeta, Pepito, Lloren, i Anton, depressa, per la
segona entrada
Ant,

Ah! (Grcies a Du!...
;
Grcies a Du, que n'he
sortit!
Llo.
^1
aix, senyor Anton?
Pep.
rlQu
hi ha hagut?
Ant,
iOh.
quina comdia! ;I quina comdia!
Llo, (fS?
Ant. Mireu. Els he aconseguit an el xanfr, no aquest,
l'altre, i aix que m'hi apropo, ja oviro els quatre:
en Flores, ella, aquell que s concejal (que per a
mi s tant concejal com jo, que sempre confonc

-
29
-
que no ho hauria de confondrela Caixa cV Es-
talvis amb la Casa de la Vila), i la criatura

jque
se li far un nas!... jEncara hi tenia el dit! {Llo-
rens riu) , rodejats d'una tal ingenta multitud,
que cregueu, verdaderament, que all imposava.
Veiam, ^l'obsequi?,.,m'obro pas, i ja em con-
templo an ella penjant-li el monyo, espitregada,
amb els ulls vermells, closos els punys, i... ^sa-
beu? totlo mateix d'aqu: iMra-te'l, fill meu, m-
ra-te'l! i Pedr el Cruel-',..
Llo, No; padre cruel.
Ant. Just. jMal torero!,..
Llo . / Vanturero!
Ant. Jo havia ents mal torero... jQue em flechaste
con la miel de tu boca de mambrusia!... Que si tu
boca de miel naps; que si la miel de tu boca
cols... Es dir, que an all els ha empastifat de tal
manera amb lo de la mel i la mambrusia, que la
gent ja murmurava: Be, vaja... aix sembla un
anunci.

Pep. ^Eh?.,. {Apart, a Quimeta).

Llo, jLo d'en Pepito, noi!
Ant.
Desprs ha comenat; ; Justcia! ;No vull ms
que justcia!,,. [Qu! ^Que em neguen la justcia?
Doncs,,,
i
ja YAstlero.'.'y>
Llo.
; Ja, ja, ja!...
Ant. Heu's aqu que aquell moment passa un tramvia,
i el pblic: ^No va pas cap a Sans?No; a VAs-
tillero.

Aix pareu, ;Oh! no s'hi cap.

iQue
pari! Esperin l'altre, que ve buit,

[Exigim que
pari!.,,
I,
s clar, com que era impossible enca-
bir aquelles cinc o sis centes nimes, el conductor
. toca que toca el timbre; alguns s'ho prenen a mal
i treuen el trllei; uns quants galifardeus aixequen
el cotxe... ;i ja tenim en Flores sonant el pit com
un deresperat! ;Crits, renecs, fstics, improperis...
Arremet contra un xicot, i del cop de sabre que li
clava, se'l romp per la meitat!
Qu et sembla? {Igual, a Quimeta),
jProu, senyor Anton, prou!...
Se li queda el puny a la m com si tingus, no la
paella , pel mnec, per la paella, i la punta brun-
zent i voleiant com l'hlix d'un Zppelin...
Llo. ;Prou, senyor Anton!,,.
-
30
-
Ant. Va i cau... sobre una mitja sndria d'aquell valen-
ci dels melons, i li ha fet...
Llo.
iPer,
senyor Anton!...
Ant. I li ha fet ;una tallada, de deu cntims, tan ben
feta!, que tothom (Anton tamb esclata a riure):
;Ep, doneu-me aqueixa tallada! ;Vinga, vinga.
aqueixa tallada!... /C'M'... acoto.'...
Llo. ;Per, senyor Anton, per l'amor de Dui...
Ant. ;Oh! ; All ha sigut un xit! jAll ha sigut la riota
de tots els que ho hem presenciat!
Pep.
fiQu
hi dius'? (Quimeta somriu vergonyosa).
Llo. ;Ja, ja, ja!.,,
$.
el pobre Flores?
Ant. Com un Quixot; esmaperdut; sense moure's ni en-
davant mi endarrera,.,
^1
aquest jove, Quimeta,
era el teu proms? <;D'ell t'havies enamorat?
C
;I per
un mandanguero desmaiaves?
Pep. ;Ca!.., Si enraonaven de broma.
Ant. Per cert que, quan lo de la mel; li he aixecat
dissimuladament el bigoti per a conixer-li els
seus tan famosos llavis, i, la veritat, no he desco-
bert, en el meu concepte, cap allicient que me'ls
fes dignes d'admiraci,
Llo. Ah, ^els hi ha,,, controlat?
Ant. Els hi he vist. I afirmo que de la mel que pugui
fluir dels seus a la d'uns altres qualsevol, ha d's-
ser la diferncia igual que la que va d'una gota a
una altra gota d'aigua.
Pep.
f
;Et convencs?
Llo. iCaratsus, noi! jLo d'enPepito! (Entusiasmat i mi-
rant-se a Pepito),
Ant, I si n'hi hagus, seria per l'instint, nicament, de
la melositat que vulga concedir-se ms als uns que
als altrs llavis; pel goig tan sols de retre als dos
una distinta simpatia...
Llo, ;Ni ms ni menos!... {Ms marcat).
Ant, I en aquest cas no jugaria per en Flores, ms que
en el de dur al damunt meu la quantitat quin pes
me molests portar-la, i em convingus despen-
dre'm o
alleugerir-me n.
Llo.
i
Conforme! jConforme!.,. {Ms; encara .
Ant. I, s ms, si abans de compromtre-t'hi m'haguessis
vingut i m'haguessis dit: Escolti, senyor Anton,
(iqu
li sembla en Flores?, t'hauria respost: ;Fuig-
ne! ;Dixa'l estar!... ;Dixa'l estar, que s un...
-
31
:'
Pep. <;Qu tal?
Llo. jRecaratsus, Pepito, quin triomf! ;Uii triomf en
tota la lnia! {Corre a abraar-lo).
Pep. Grcies, senyor Lloren, grcies. Si no fos que hi
ha l'amo aqu, ja li regalaria un xic... de postres.
Llo. ; I ara! [Com estem! Que't figures que jo'?... ;No
fumem, Pepito!
Pep. Doncs, vaja, tingui... un cigarret.
Llo. ;No fumis, home, no fumis!... ^;Veus?, amb aix s
que em cremes, (Prenent-li).
(Apart). Mongetes... llagosta... un bock...cigarro...
(i
que acabar... llagosta!)...
i
Ai, ai, Ramona...
quina nit avui!,,, ;Ja... brinco!
[Ja,
ja, ja!
Ant. I no et fis de segons qui, Quimeta. Els homes no
ms van pels petons i aquests encara sn sobre
pellcula, sn a base de pellcula: llencen, ., mi-
crobis. En canvi, en Pepito,,. jUi, si difereix en
Pepito! La seva austeritat, l'equanimitat, el crrec
que desempenya'. .
.
Bar. A La Flor del Trpico, (Ben cantat. De dins)
Ant.
i
Com!...
Qui. ;Ja hi tornem! (Apart a Pepito).
Bar. Nina, me voy,
Nina, me voy:...
Aut.
r
;Qui s?,..
f
;En Bartolito?...
Bar. Que es
flor
de los,,, besos
Mi bella
flor,
.
.
Llo. jFxi's, fixi's, quin fraseig ms maco!
Bar. Mi bella
flor.
(Lentament baixa el tel. Anton, complaent, escol-
ta, guaitant-se Vun i Valtre).
Es La Flor del Trpico
Nina, lusin,
Nina, lusin:
i
Que todos sus besos,
Sis mas dulces besos
Guarde mi
flor!
'Guarde mi
flor;
(Al comenar V ltima ratlla, tel tirat).
FI
Desembre. 1919,
Els delegats i representants de
la Sociedad de Autores Espafio-
les, son els encarregats del co-
bro dels drets de representaci.
Aquesta obra s propietat de
l'Autor.
Prohibida la traducci, reim-
presi, etz.
Queda fet el dipsit previngut
per la llei.
Del mateix autor
A MILN, comdia en un acte i en vers.
EL COMTE DE S. VICENS, humorada en
un acte i en vers.
LES CANTONADES, monleg, en prosa.
L'HOME DE LES DONES, entrems en
un acte i en vers.
CAPEITXOSES, versos.
LA PUBILLA MANEGUINS, comdia en
un acte i en vers.
L'ONCLE RIC, comdia en un acte i en
prosa.
L'ATAC D'EPILPSIA, joguina en un
acte i en prosa. (Agotant-se),
Dipsit i venda:
Kiosc de D. Antonio Snchez, Passeig de
Sant Joan i Ausias-March.Barcelona.