infoAPAs infoAPAs infoAPAs

infoAPAs



Sumari
08/05/2014
15

Comunitateducativa
Informaciperamaresiparesdalumnes
delesescolescristianesdeCatalunya
Contenciosos per raons lingstiques. Nou pronunciament del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya
Ponncia: Com participen mares i pares a lescola?
Microtallers sobre xarxes socials per a la comunicaci de lescola o lAMPA
Famlia i Escola


ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat

Les fotos de la FestAMPA
Somescola, cercavila multitudinria per l'escola catalana el 14 de juny a Barcelona
Avi, qu s la Diada?
El Canal Sper 3 estrena la nova temporada de la srie de dibuixos animats Lilla del far
Dia a dia dels centres i les institucions


Contenciosos per raons lingstiques. Nou pronunciament del Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya
En relaci als contenciosos per raons lingstiques que afecten, entre daltres, 4 escoles del nostre collectiu,
el passat dimecres el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) va notificar que havia dictat una
interlocutria en qu desestima tots els recursos de reposici interposats (tant el de la part actora com el de
la Generalitat, les titularitats de les escoles i les AMPAs) contra la interlocutria de 30 de gener.
Alhora, el Tribunal confirma aquella interlocutria, en qu requereix els centres a impartir el 25% de les
classes en castell a determinats grups i ordena que sexecuti en els propis termes.
Des de l'Escola Cristiana, ms enll de la sorpresa per la celeritat en la resposta del tribunal, i ats el moment
del procs judicial, sha considerat oport no fer cap declaraci pblica fins que no shagi pogut analitzar a
fons el contingut de la resoluci i shagi valorat amb les parts afectades com caldr actuar en aquests casos
en concret.
Daltra banda, la posici de fons de lEscola Cristiana sobre el model descola catalana no ha variat, tal com
hem fet pals i hem expressat pblicament de forma reiterada. En aquest sentit, sescau recordar la nostra
participaci en la plataforma Som Escola i la crida a participar en la cercavila reivindicativa del proper 14 de
juny.

En el marc de lassemblea de la CCAPAC
Ponncia: Com participen mares i pares a lescola?
El proper 15 de maig (20 h, aproximadament), la seu de la CCAPAC (c. dels
ngels, 18, 4a planta, Barcelona) acollir la ponncia Com participen
mares i pares a lescola?, a crrec de la directora del programa Famlies
amb Veu, Marta Comas.
La conferncia tindr lloc en el marc de lAssemblea General Ordinria de la
CCAPAC, que shaur iniciat a les 19:30 h, lordre de la qual inclou:
- Memria de les principals activitats del curs passat i principals activitats
previstes per a enguany.
- Presentaci i aprovaci, si sescau, dels comptes de lexercici 2013.
- Presentaci i aprovaci, si sescau, del pressupost per al 2014.
- Renovaci de crrecs de la junta directiva. Enguany correspon la provisi
de les segents vacants (Presidncia i vocalia 7a) i renovaci dels crrecs
senars (vicepresident 1r, vicepresident 3r, tresorer, vocal 2n (vicetresorer),
vocal 4t i vocal 6.
- Preguntes i suggeriments.
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya

Patrocinats per Baula i en edici de tarda o vespre
Microtallers sobre xarxes socials per a la comunicaci de lescola o
lAMPA
En les diferents accions formatives realitzades per a les escoles sha pogut comprovar linters dels directors i
docents per aprofundir en la gesti de les xarxes socials als centres educatius o a les AMPAs. Al mateix
temps, sha observat que una formaci que tracti dassolir el coneixement i gesti de les diferents xarxes
socials en una sola sessi resulta massa feixuc per als assistents.
Per aquest motiu, es plantegen petits tallers de formaci especialitzats en diferents xarxes socials impartits
per 140 Comunicaci- perqu les escoles de la FECC o les AMPAs puguin treure el mxim profit de cadascuna
de les xarxes socials i, alhora, escollir all que ms els interessa. Aix, els tallers sn:
Twitter per a la teva escola 14 de maig
o Qu s twitter i per qu pot ser til a la meva escola?
o Les llistes. Qu son, com crear-ne i com afegir-ne.
o Interacci amb altres usuaris i com crixer
o Hashtags i favorits.
o Com fer servir el twitter a les nostres accions?
o Integraci al web
[Programa complet Edici tarda Edici vespre]
Facebook per a la teva escola 22 de maig
o Perfil i pgina. Diferncies i necessitats de totes dues.
o Personalitzaci
o Interactuar amb usuaris i aconseguir seguidors
o Interactuar amb pgines
o Com sn els nostres usuaris? Introducci a la mtrica de facebook
o Quin contingut es pot treballar?
o Seguiment daltres pgines
[Programa complet Edici tarda Edici vespre]
Xarxes socials dimatge (Youtube, Instagram i Pinterest) per la teva escola: 29 de
maig
o YOUTUBE (principals caracterstiques, personalitzaci, canals, pujar vdeos, compartir a
xarxes, web, integraci a la resta de xarxes)
o INSTAGRAM (una xarxa fotogrfica per mbil, caracterstiques, el perfil, filtres, els
hashtags, integraci al web, com fer-la servir a les nostres accions de mrqueting
o PINTEREST (una xarxa fotogrfica, tipus dusuaris, personalitzaci del perfil, qu podem
compartir, com treuren profit, integraci a la resta de xarxes
[Programa complet Edici tarda Edici vespre]

Web del departament dEnsenyament
Famlia i Escola
Un bon descans afavoreix el rendiment escolar
Els vostres fills necessiten gaudir d'un bon descans per poder donar resposta a totes les activitats que fan al
llarg del dia i per afavorir un bon rendiment escolar. El descans s el temps que dediquen a compensar
l'esfor diari i a recuperar l'equilibri fsic i psquic. Els infants i joves descansen quan dormen, per tamb
quan escolten msica, passegen, xerren en famlia o simplement canvien d'activitat.
Hi ha diversos tipus de cansament: el fsic, el mental i l'emocional. Si els vostres fills no descansen prou,
poden reaccionar amb conductes inadequades, mostrar-se nerviosos, irritables, dispersos, adormits, amb baix
nivell d'atenci,... i el seu rendiment escolar, per tant, es pot veure afectat.
Un bon descans s imprescindible perqu els vostres fills vagin a l'escola en unes condicions ptimes que els
ajudin a assolir lxit en les tasques escolars.
Podeu consultar la distribuci de les hores de son i les orientacions sobre la distribuci horria d'activitats
diries en cada franja d'edat. [Ms informaci]

ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 2
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya


ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 3
La por a no superar els exmens provoca ansietat en un 20% dels
estudiants
El millor truc per superar amb xit qualsevol examen s lestudi i la
planificaci. Partint daquesta base, s cert que hi ha altres factors,
com lalimentaci, les tcniques destudi, els frmacs o els hbits
que podem tenir en compte si volem millorar el nostre
rendiment. Si tens exmens prximament et conv fer una ullada a
les nostres recomanacions.
Els exmens constitueixen la major font destrs per a lestudiant,
que sol veure com sacosta el dia de la prova i ha de fer front a una
gran quantitat de matria. Les llargues jornades destudi en viglies
de la prova i la tensi acumulada per la por al fracs poden jugar-
nos una mala passada. Per aix, els estudiants sovint es pregunten
qu pot ajudar-los a millorar el seu rendiment i aprovar lexamen,
si pot ser amb nota.
La veritat s que no hi ha trucs mgics o infallibles per aprovar un
examen que no hem estudiat. Passar-se 48 hores sense dormir, amb una cafetera ben carregada al costat, o
recrrer a perillosos frmacs, com les amfetamines, pot invertir els resultats esperats.
Si preguntem a professors o psicopedagogs ens respondran que la millor forma de fer front a un examen s
lestudi diari. Partint daquesta base inapellable, que qualsevol alumne ser incapa de negar, hi ha altres
factors que ens poden ajudar a assolir el nostre objectiu de superar amb xit els temuts exmens. Repassem-
ne alguns dells.
Aliments que ens ajuden
s habitual que, en poques dexmens, lestudiant intenti guanyar el mxim temps possible per a lestudi
saltant-se pats o recorrent a plats elaborats, al que cal afegir una gran ingesta de snacks o llaminadures, i
refrescs o caf per mantenir-se ben despert. Aix s just el contrari del que haurem de fer.
Si volem que la dieta jugui al nostre favor, cal reduir els greixos saturats i els sucres refinats. Una
correcta alimentaci incideix de manera positiva en el nostre rendiment, memria i concentraci, per per a
aix cal que, almenys en poca dexmens, consumim verdures, llegums, fruites i hortalisses, sense oblidar
abundants quantitats de cereals i derivats, com pasta, arrs o pa, i millor si sn integrals.
Una dieta equilibrada s una eina molt efica per aconseguir un adequat rendiment intellectual. En ella tamb
podem incloure loli doliva i la fruita seca, consumint menors quantitats de peix, aus, ous i lactis, i molt poca
carn.
Durant els dies que estem estudiant, i especialment el dia que tinguem lexamen, s molt important que no
ens saltem lesmorzar, que ha dincloure fruites, lactis i cereals. Deixar de fer aquest pat suposa sotmetre el
cos a llargues hores de dejuni, cosa que pot reduir la concentraci de glucosa a la sang, disminuint la
rapidesa i exactitud de la memria auditiva i visual a curt termini, aix com la memria immediata,
retardada, de reconeixement i espacial. Si no esmorzem, la nostra fludesa verbal es pot veure alterada, aix
com el nostre rendiment en proves matemtiques.
Sn dolents tots els frmacs?
La falta de temps, la ansietat davant la prova, un extens temari i la por al fracs conforma lexplosiu cctel
que porta a molts estudiants a recrrer a determinats frmacs per afrontar una poca dexmens.
Entre estudiants de batxillerat, universitat i opositors sempre sha parlat, de forma ms o menys encoberta,
de determinats medicaments que poden augmentar la nostra concentraci o ajudar a mantenir-se
desperts. No tots sn iguals ni comporten els mateixos riscos.
En principi, els experts no consideren perillosos certs complexos vitamnics capaos de pujar el to general,
com el Arcalin (derivat de la vitamina B1) o el Denubil, que ajuden a contrarestar la fatiga i no produeixen
dependncia ni hbit. Per la veritat s que cap dells seria necessari si portem una dieta equilibrada que
inclogui aliments de tots els grups en la freqncia recomanada, si descansem adequadament i tenim una
aportaci calrica suficient com per afrontar lestrs dels exmens.
Si volem prendre aquests complexos vitamnics, encara que es venen sense recepta, el ms adequat s anar
al metge, que s qui millor pot donar-nos les pautes, des de la prescripci fins a la retirada. Tamb cal tenir
en compte que perqu aquest frmac tingui lefecte desitjat en els nostres estudis hem de comenar a
prendre-ho amb certa antelaci i no la viglia de lexamen.
Un altre tipus de medicaments tenen ms riscos, que van des de marejos i vertgens, a danys en el sistema
nervis central, cardiovascular, metablic, respiratori o en el comportament sexual, pel que el seu consum
noms pot ser pautat per un facultatiu.
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya

Avui en dia sha redut la possibilitat de prendre els frmacs ms perillosos, com les amfetamines, que no es
venen sense recepta. Molts estudiants, per, sutilitzen medicaments usats per a trastorns de dficit datenci
o per a trastorns de son o fatiga, que poden provocar nombrosos efectes secundaris com interrupci del ritme
del son, hiperactivitat, irritabilitat o alteracions en el pols. Molts estudiants, a ms, han patit la desagradable
experincia de quedar-se en blanc en lexamen o literalment adormits durant el mateix com a conseqncia
de lautomedicaci.
Utilitzar la tcnica de reps adequada
Els experts calculen que entre un 20 i un 25% dels estudiants t ansietat causada per por de no superar
lexamen. En realitat, es tracta duna ansietat anticipatria, s a dir, una predisposici a pensar que no ss
capa daprovar o que no ha estudiat tot el que ho havia de fer.
Per intentar evitar aquests nivells destrs dels experts recomanen seguir determinades tcniques que poden
contribuir a millorar el rendiment en poques dexmens. La psicloga i pedagoga Rosa Serrate, directora del
Gabinet Pedaggic Rosa Serrate i autora del llibre Ajuda-li a estudiar (editorial Laberint), afirma que
lestudi requereix esfor i comporta disciplina i entrega, per existeixen tcniques que ens permeten
mantenir alta la nostra motivaci i aconseguir millors resultats .
Rosa afirma que el primer que lestudiant ha de preguntar s en quin moment del dia se sent ms cmode. Es
pot estudiar al mat o a la nit, per en cap cas sha de fer amb son o havent-se saltat menjars. La sessi
destudi hauria de comenar amb uns exercicis de autoconcentracin per deixar enrere els pensaments
negatius del tipus no puc o no sc capa.
Segons la psicloga, abans de seure cal planificar el temps destudi i de descans. s molt til comenar pel
que resulta ms fcil, continuar amb el ms difcil i, finalment, abordar el que requereixi un esfor
intermedi. A continuaci, lestudiant ha de seguir un mtode destudi que inclogui prelectura, lectura (amb
subratllat, resum i esquema), memoritzaci i autoavaluaci, assenyala.
Aquestes tcniques, dutes a terme diriament, permetran a lalumne enfrontar-se als exmens sense
ansietat i amb confiana. I si no se sent preparat per fer-les, conv demanar ajuda a un
professional. Existeixen mtodes molt senzills i eficaos que, aplicats de forma personalitzada, ofereixen
excellents resultats , afirma Rosa.
Trucs casolans
Existeixen trucs bsics que sn tremendament senzills i que ens ajudaran a passar millor lpoca
dexmens. Un dells s hidratar-se b, bevent entre un litre i mig i dos litres daigua al dia. Conv deixar de
banda les begudes gasoses o estimulants, i beure ms aigua i sucs de taronja, el que ens ajudar a sentir-nos
millor.
Un altre truc molt til s estudiar amb msica instrumental , que posarem molt baixa. Aquest ambient, si ho
acompanyem de llum natural, ens ajudar a concentrar-nos millor. Aix s, prviament, haurem haver tret de
la taula qualsevol element que pugui distreurens.
Normalment es recomana fer deu minuts de descans per cada hora destudi. En aquesta pausa no conv
posar-se a jugar amb el mbil, Internet o tauleta tctil, ja que s molt probable que aquest curt perode de
descans sallargui molt ms del que pensem. Tenir els nostres objectius i el nostre horari destudi lloc en la
paret, just davant nostre, ens ajudar a complir les nostres fites.
Fer esport ens ajuda a oxigenar les cllules del cervell i repassar la matria just abans danar-nos al llit ens
ajudar a fixar conceptes. I fins i tot menjar gelats, segons estudis efectuats per diferents universitats, tamb
ajuda a calmar lansietat.
Per als qui sentin molta pressi en els moments previs a lexamen, els experts recomanen el que ells
denominen escriptura expressiva. Deu minuts abans de la prova lalumne ha dexpressar les seves
preocupacions per escrit, aix ajuda a afrontar lexamen amb ms calma i tenir un millor rendiment durant el
mateix, ja que lestudiant ha eliminat gran part de la seva pressi.
Xuletes memorstiques i tecnolgiques
Per memoritzar, s fonamental haver comprs prviament els conceptes. Hi ha diversos trucs per fer xuletes
mentals que et poden ser de gran utilitat per recordar conceptes molt especfics. Gaireb totes elles sn
memorstiques. La tcnica de la historieta, per exemple, consisteix a construir una histria a partir dels
elements que vols recordar. La tcnica de la cadena utilitza alguna part de les paraules que sintenten
memoritzar per crear una frase o una altra paraula ms senzilla de recordar. Repetir les paraules en veu alta
o escriure-les diverses vegades en un paper tamb s un truc que resulta bastant til.
Altres estudiants, per, prefereixen utilitzar les tpiques xulets com a mtode per aprovar un examen. Els
apunts en minsculs papers van donar pas als bolgrafs de tinta invisible i llum ultraviolada. A continuaci va
arribar la moda del MP3, que es collocava sota la mniga, amb el cable de lauricular camuflat amb els
cabells i les anotacions al mbil.

ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 4
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya

Per des de fa alguns anys, els estudiants utilitzen tcniques ms sofisticades, com un petit auricular o
auricular sense fil, de tot just un centmetre, que es colloca a lorella i est connectat amb un telfon
mbil. Per utilitzar aquesta tcnica, lestudiant necessita un cmplice que li vagi deixant anar les preguntes.
Antonio Durn, propietari de La Botiga del Espia, assenyala que la demanda daquests aparells creix
moltssim en temps dexmens. Valen entre 300 i 400 euros, i els estudiants que els compren els rendibilitzen
desprs llogant a altres alumnes per una mitjana de 50 euros. Aquests aparells, en principi, estan pensats
per als escortes, per com que s un producte homologat es poden vendre a qualsevol persona, sense
necessitat que aquest cap identificaci, afirma Duran.
El que molts estudiants no saben s que moltes universitats ja compten amb un inhibidor que impedeix la
connexi. Aquests inhibidors no tenen un preu molt elevat, de manera que molts professors fins i tot els
porten ells a ttol personal.
Quan tinguis lexamen davant
I arriba el temut moment de tenir lexamen davant de tu. Respirar dues o tres vegades profundament abans
de comenar tajudar a eliminar la tensi acumulada.
El primer que has de fer s llegir atentament totes les preguntes. Comena a respondre per les que et
spigues i les que puntun ms alt, deixant un espai en blanc per si recordes algun altre concepte que vols
afegir ms endavant. A continuaci, resol les preguntes amb les que tinguis ms dubtes.
Procura calcular b el temps disponible, perqu no us faltin minuts amb les ltimes preguntes i et doni temps
a fer un ltim reps, on pots afegir nous conceptes amb els quals ampliar o millorar una resposta, per
tractant de contestar nicament i exclusivament el que et pregunten. No oblidis corregir les faltes gramaticals
i els errors destil.

A la vostra disposici
Les fotos de la FestAMPA





ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 5
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya


Aquestes que veieu aqu sn noms quatre fotografies de la 5a Trobada Familiar de lEscola Cristiana, que va
tenir lloc el passat mes dabril a Barcelona. Nhi ha moltes ms i, si les voleu veure, les trobareu aqu:
Fotos 1 Fotos 2

Vdeo de presentaci
Somescola, cercavila multitudinria per l'escola catalana el 14 de juny a
Barcelona
Somescola, entitat de la qual forma part la FECC, ha editat el vdeo de
presentaci de la samarreta de la mobilitzaci del 14 de juny a Barcelona, que
podeu penjar a les vostres webs i passar-lo a tots els vostres contactes i
associats, ja que s molt important que, a partir d'avui, la samarreta es vegi
pertot.
Pel que fa a la cercavila multitudinria, us recordem que consisteix a mobilitzar
la societat civil en defensa de lescola catalana i el dret a decidir el propi model
educatiu. Per fer-ho, sha convocat una gran cercavila reivindicativa el 14 de
juny (18h), que transcorrer pel centre de Barcelona sota el lema Per un pas
de tots, decidim escola catalana.
s una gran mobilitzaci de pas i, per tant, es vol aconseguir una assistncia
massiva, tant de ciutadans com de grups en forma de comparsa (escoles,
esplais i agrupaments, cultura popular, teatre de carrer, bandes de msica...)


Avi, qu s la Diada?
El Museu dHistria de Catalunya proposa una manera diferent dapropar-se a la histria en famlia, a travs
dactivitats ldiques i divertides que capbussen els ms menuts en alguns episodis clau del 1714.
A Avi, qu s la Diada?, un avi es fa crrec dels nts mentre el fill i la jove sn a la manifestaci de la Diada, i
aprofita per explicar-los la histria dels catalans des de la Guerra de Successi fins als nostres dies. La
companyia Teatr3, Merc Boher i Albert Estengre sn els creadors daquest petit espectacle que combina
ombres xineses i representaci teatral.
Tindr lloc el 17 de maig (12h) Entrada lliure (inclosa en lentrada a lexposici 300 Onzes de Setembre.
1714-2014). Museu dHistria de Catalunya (Plaa de Pau Vila, 3, Barcelona - www.mhcat.cat)

El Canal Sper 3 estrena la nova temporada de la srie de dibuixos
animats Lilla del far
El Canal Sper 3 ha estrenat aquest dissabte, 3 de maig, la tercera temporada
de Lilla del far, una srie de dibuixos animats coproduda per lEditorial Claret i
Televisi de Catalunya i illustrada per la dibuixant Pilarn Bays. Est previst
que se nemetin 13 captols de 6 minuts tots els dissabtes i diumenges.
Aquesta tercera temporada segueix la mateixa estructura de les dues anteriors,
amb captols centrats en la histria duna nena de 7 anys, la Dana, cansada de
l'hivern i de no fer vacances i que fa un viatge mgic fins a la meravellosa Illa
del Far.
Lilla del far s una srie dautor que respecta lestil de la illustradora Pilarn
Bays tot adaptant-lo al mn audiovisual i amb histries internacionals.
Lobjectiu s transmetre valors com lamistat, el dileg, lautoestima, el
respecte per la natura i els animals.
LEditorial Claret ha publicat durant aquest temps tres lbums infantils sobre la
srie: Fum, fum, fum, Sense pet, i Ho veig negre.
Per a ms informaci premeu lenlla.



ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 6
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya


ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 7
Dia a dia dels centres i les institucions
Una alumna del collegi Sagrada Famlia de Tortosa, Menci Honorfica a la
8a edici del Premi dEconomia i Empresa de la UPF
L'alumna del Collegi Dioces Sagrada Famlia de Tortosa, Mireia Oliva, ha rebut una Menci Honorfica pel
seu treball de recerca ZARA, un mn entre teixits, en la 8a edici del Premi d'Economia i Empresa de la
Universitat Pompeu Fabra.
El jurat ha valorat la presentaci, la qualitat de la redacci i l'originalitat en l'anlisi d'una empresa ja existent
i que ha estat subjecte a molts anlisi previs. Des de lescola volen donar l'enhorabona a l'alumna i al seu
tutor, Josep Meseguer.
Una alumna de La Salle Comtal, premi de 4t dESO al programa El comer i
les escoles
Lalumna de 4t dESO del collegi La Salle Comtal de Barcelona, Maria Zaragoza, ha
obtingut el premi del seu curs al concurs punts de llibre del programa El Comer i les
escoles, que impulsa la Direcci de Comer i Consum de lAjuntament de Barcelona
amb la collaboraci de lIMEB. Com a finalistes en el concurs han quedat els
alumnes M. ngeles Zurita, de 2n dESO, i Yiying Qiu, de 3r dESO
El programa El comer i les escoles sadrea a lalumnat de la capital catalana i t
com a objectiu afavorir el coneixement de lentorn cultural, social i histric de
Barcelona mitjanant el comer de barri i, alhora, educar per a un consum crtic i
responsable.
El tema central denguany ha estat el comer de barri, el qual shavia dexpressar
per mitj del llenguatge plstic, estimulant aix la creativitat de lalumnat a partir de
lelaboraci dun punt de llibre.
Una alumna del collegi Jard de Granollers, guanyadora del Premi Literari
International Saint Pauls School
Lalumna de 3r dESO del collegi Jard de Granollers, Clara Sarri, ha estat premiada en la
dissetena edici del Premi Literari International St. Pauls School, en qu hi han participat
ms de 635 contes de 23 pasos diferents. Lalumna ha rebut el primer premi a millor conte
en catal de la segona categoria amb el relat El Cap de la fi de la terra, que narra una
llegenda que transcorre al punt ms occidental dAnglaterra.
En aquest certamen hi participen joves darreu del mn dentre 10 i 18 anys que presenten
un conte de tema lliure i amb una extensi mxima de 4 pgines que es pot lliurar en llegua
catalana, castellana o anglesa.
Lacte de lliurament va tenir lloc el passat 29 dabril al St. Pauls School, a Barcelona, on es
van donar cita els 45 finalistes. Durant la cerimnia, el periodista i escriptor Eduardo Martn
Pozuelo va oferir una xerrada a tots els alumnes i va compartir amb ells la seva experincia en el mn del
periodisme i la literatura.
Una alumna de Vedruna Ripoll representar les comarques gironines a la
final del certamen de lectura en veu alta
Lalumna de lescola Vedruna de Ripio, Emma Rodrguez, ha guanyat la semifinal del 10
Certamen de Lectura Infantil i Juvenil en veu alta, celebrat el passat 29 dabril a Girona.
LEmma ha guanyat en la categoria Grumets Verds de Cicle Mitj i ser la representant de les
comarques gironines a la final del concurs, que tindr lloc el proper 4 de juny al Teatre
Nacional de Catalunya (TNC).
Aquest concurs s organitzat conjuntament per la Fundaci Enciclopdia Catalana i el
Departament dEnsenyament.
Un alumne de La Salle Mollerussa a les Olimpades Nacionals de Qumica i la
Salle Horta, a Catalunya Rdio i Espaa Directo
Lalumne de batxillerat de La Salle Mollerussa, Guillem Simeon, sha acomiadat dels companys i professors
del centre abans de marxar cap a Oviedo, on participar en la fase final de les olimpades de qumica. s un
dels dos lleidatans que sha classificat per assistir-hi i qui ha tret la millor puntuaci.
Daltra banda, la Salle Horta ha estat protagonista els darrers dies de dos reportatges als mitjans de
comunicaci. El dia 11 dabril, els alumnes de P5 van parlar a Catalunya Rdio per valorar lobra de teatre El
Petit Dal, i el passat dia 24, el centre va ser un dels protagonistes de lemissi del programa Espaa Directo,
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya


ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 8
de RTVE a prpsit de les preinscripcions i les jornades de portes obertes que es fan ara a tots els collegis. El
programa va parlar amb el director del centre, David Berdala, alguns professors i professores i tamb amb
pares/mares i alumnes.
Enllaos amb les intervencions: El Petit Dal (Catalunya Rdio) - Espaa Directo En qu nos fijamos a la
hora de elegir cole?
Alumnes de Vedruna Girona, classificats per a la Gran Final Pica Lletres
Catalunya 2014
El 29 d'abril, els alumnes de 3r ESO-A i 3r ESO-B de lescola Vedruna de
Girona van participar en les primeres fases del concurs Pica Lletres, que
emet TV Girona. Els objectius del concurs sn fomentar i promoure la
lectura i l's de la llengua catalana. Les proves consisteixen a lletrejar
mots de dificultat diversa, detectar barbarismes, endevinar la definici
dun mot difcil i llegir correctament un embarbussament.
a (UPF).
La classe de 3r ESO-B va quedar classificada per a les semifinals, que es
van celebrar el dia 30. Finalment, aquest grup es va proclamar guanyador
del Pica Lletres Girona i s'ha reservat un lloc a la Gran Final de Catalunya.
Des de lescola volen felicitar els alumnes de 3r d'ESO per la seva participaci, especialment en Quim
Surez, la Carla Xifra i la Maria Jornet, representants del grup B, per l'xit obtingut.
Un alumne de lescola Mare de Du del Roser de Barcelona, primer premi
Pilarn Bays de contes
Lalumne de 5 de Primria de lescola Mare de Du del Roser de Barcelona, Gerard
Albiach, ha estat guardonat amb el primer premi al concurs Pilarn Bays de contes
escrits per nens i nenes amb el relat No era un pare qualsevol.
Ms de 2.300 escoles darreu de Catalunya i daltres indrets de parla catalana han estat
convocades en aquesta edici sota la temtica Malalties amb qu conviure, les malalties
de llarga durada. Els 15 contes guardonats seran publicats per lEditorial Mediterrnia
amb illustracions de Pilarn Bays i analitzats per la figura dun expert en el tema,
que ajudar a analitzar les experincies dels nens i nenes en relaci a les malalties de
llarga durada.
El concurs, convocat per leditorial Mediterrnia juntament amb lObra Social de Sant Joan de Du, ha canviat
la seva orientaci en les dues ltimes edicions, passant de ser eminentment literari a reflectir tamb els
valors de les temtiques proposades, lligant daquesta manera el seu esperit solidari i sanitari.
Una alumna de lEscola Pia de Sarri, finalista del premi de Comunicaci de
la UPF
El treball de recerca Nova York, Pars, Barcelona. Com es venen les ciutats al mn?, de
lalumna de lEscola Pia de Sarri, Jlia Pars, ha estat escollit finalista als Premis
Domnec Font de Comunicaci de la Universitat Pompeu Fabr
El treball aborda com la publicitat s avui present a les nostres vides, a vegades de forma
evident i daltres no tant. Com menys conscients som d'aquesta exposici a rebre
missatges publicitaris, ms fcil s que tinguin una influncia en nosaltres. El product
placement
1
aprofita aquesta vulnerabilitat, suscitada per l'atenci que prestem als medis,
per convncer-nos de determinades conductes, sobretot comercials, i fins i tot pot influir en
la nostra decisi a l'hora d'anar de vacances, afirma lautora.
1Forma de comunicaci comercial en la qual un producte, marca, servei o idea s integrat en una producci cultural, ja sigui de
forma intencionada o no i amb una remuneraci econmica per la productora o no, per causant sempre un efecte en l'espectador.
Els alumnes de 6 de Sant Josep Teresianes, protagonistes dun projecte
APS al barri
Els alumnes de 6 de lescola Sant Josep Teresianes han
protagonitzat un projecte interdisciplinari -i alhora projecte APS-
de difusi del patrimoni cultural catal i de participaci ciutadana
en activitats integrades en el barri. Aix, al llarg dels dos primers
trimestres del curs, els alumnes han estat treballant sobre les
Caramelles, shan aprs les canons i les han ensenyat als seus
companys ms petits, els alumnes de 1er a 5.
El projecte va culminar el passat 11 dabril en una Cantada de
Caramelles pels comeros del barri i en el centre cvic la Sedeta,
Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya


ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat
on 316 alumnes de primria van oferir un concert en qu va ser present Maite Fandos, antiga alumna de
lescola i regidora del districte de Grcia.
Tot el projecte ha estat seguit pel programa Catakrac de btv, i aqu teniu lenlla dels programes emesos:
Catakrac 1 / Catakrac 2
Daltra banda, els alumnes de secundria han estat participant regularment al concurs anual de clipmetratges,
que convoca Mans Unides. En aquests anys, lescola ha obtingut diferents distincions. El primer any, va
guanyar el premi popular i lany passat i aquest, el premi a una de les escoles ms compromeses i ms
participatives de Catalunya.
Mans Unides organitza un acte anual en qu convida les diferents escoles i persones que han participat en el
concurs i lescola Sant Josep Teresianes ha tingut locasi dexplicar com lescola realitza els seus projectes
amb Mans Unides i altres ONG en programes de rdio i en la prpia Universitat. Per tots els alumnes s una
gran experincia i un aprenentatge inoblidable i, com a comunitat educativa, ens alegra valorar la constant
participaci dels professors i alumnes, ja que els ajuda a ser conscients de la realitat que ens envolta.
Tercera xerrada del cicle organitzat per la Fundaci Cor de Maria-Sant Josep
i lAMPA, oberta a tot el poble de Sant Feliu
Pensa en positiu, Dna grcies! o Assaboreix els petits plaers de la vida sn alguns dels Superpoders de la
Felicitat que va presentar en Juanjo Fernndez el passat 24 dabril al teatre de Sant Feliu davant ms de 170
persones.
Aquesta xerrada s la darrera del curs organitzada per lAMPA i la Fundaci Cor de Maria-Sant Josep. Les dues
primeres van ser Com ajudar els fills a estudiar i Comunicaci pares-fills a ladolescncia. El professor,
escriptor i conferenciant va fer en aquesta darrera trobada un reps a all senzill que podem fer per ser ms
felios i millor pares. El pblic va sortir entusiasmat.
Exposici fotogrfica del 150 aniversari del collegi Mare de Du del Lled
de Valls
la ciutat.
Amb motiu del 150 aniversari, el collegi Mare de Du del Lled de Valls va
inaugurar el passat 25 dabril una exposici fotogrfica que romandr fins a l11 de
maig a la Sala Sant Roc de
Lacte va ser presidit per lalcalde de Valls, Albert Batet.

Comunitat Educativa (CE), disponible a la web de la CCAPAC
Des davui mateix, podeu consultar tots els nmeros daquest butllet a la pgina de la CCAPAC. Els trobareu
a lesquerra de la pgina http://www.escolacristiana.org/ccapac/> Accs restringit>Comunitat Educativa, o
directament aqu.

Segueix l'actualitat religiosa des de Catalunya

Entra a la pgina web o subscriu-ten
gratutament al butllet:
http://catalunyareligio.cat/ca
www.catalunyareligio.cat

9