1

Exemple 1: POLEDRES

Aquest exemple consta dun seguit dactivitats seqenciades que poden fer-se en unes tres o
quatre sessions de classe. Es tracta duna activitat a desenvolupar en grups de treball. Els
materials necessaris sn el Creator i el transportador d'angles.
Desprs de les activitats proposades per als alumnes, hi ha un conjunt dexplicacions per al
professorat per facilitar-ne laplicaci a laula.

1. Construu poledres emprant les peces de Creator. Compteu el nombre de cares, el nombre de
vrtexs i el nombre d'arestes, i empleneu la taula segent:

NOM DEL POLEDRE NOMBRE DE
CARES
NOMBRE DE
VRTEXS
NOMBRE
D'ARESTES















2. Expliqueu el procediment que heu seguit per fer els recomptes demanats. Trobeu una
estratgia que us permeti comptar amb seguretat els poledres complicats.








3. Feu una descripci senzilla i per escrit dels poledres que heu construt.









4. D'entre els poledres anteriors, quins us sembla que mereixen el qualificatiu de regulars i
per qu?



2
5. Si no els teniu tots (sn cinc) construu-los ara i feu una taula com l'anterior noms amb
aquests poledres:

NOM DEL POLEDRE NOMBRE DE
CARES
NOMBRE DE
VRTEXS
NOMBRE
D'ARESTES
TETREDRE

OCTEDRE

ICOSEDRE

HEXEDRE

DODECEDRE



6. Si no la teniu ja, feu una descripci per escrit dels poledres regulars.







7. Busqueu una relaci entre el nombre de cares C, el nombre de vrtexs V i el nombre
d'arestes A dels poledres que us han sortit en els apartats anteriors. Aquesta relaci
s'anomena frmula d'Euler, ja que fou aquest matemtic sus del segle XVIII qui la va
introduir.





8. Construu els prismes que pugueu amb les peces de Creator i mireu si compleixen la
relaci que heu trobat abans.









9. Podreu demostrar-la per a tots els prismes? Com podreu comptar les cares, les arestes i
els vrtexs dun prisma qualsevol?









10. Construu les pirmides que pugueu amb les peces de Creator i mireu si compleixen la
relaci d'Euler.

3
11. Podreu demostrar-la per a totes les pirmides? Com podreu comptar les cares, les
arestes i els vrtexs duna pirmide qualsevol?





12. Tots els poledres compliran la relaci d'Euler? Qu opineu i per quin motiu?





13. Empleneu la taula segent:

ANGLES DE
LES CARES
SUMA DELS ANGLES
A CADA VRTEX
DEFICINCIA ANGULAR
EN UN VRTEX
NOMBRE
DE VRTEXS
SUMA DE LES DEFICINCIES
ANGULARS
NOM DEL
POLEDRE

i

i

0
360
i
V
0
(360 )
i
V

TETREDRE

OCTEDRE
60 240 120 6 720
ICOSEDRE

HEXEDRE

DODECEDRE














14. Quines conclusions podeu extreure a partir de lestudi de la taula?
4
A continuaci, sexposen els comentaris per al professorat referits a aquesta activitat. Cal
entendre-ho tot amb certa dosi de flexibilitat, perqu lalumnat pot ser molt divers.

1. Introducci

Es dna aqu una versi curta de l'activitat i sesmenten les possibles ampliacions a lapartat 4
daquests comentaris. En principi es pot fer en 3 o 4 sessions.

Aquesta activitat est pensada perqu es faci, en part, en grups de treball i, en part,
individualment.

2. Qu es treballa amb aquesta activitat?

1. Nomenclatura i classificaci dels poledres.

2. Elements dels poledres.

3. Distinci entre poledre cncau i poledre convex.

4. Poledres regulars.

5. Teorema d'Euler a l'espai.

6. Inducci emprica de lleis. Lmits de les conjectures.

3. Comentaris als apartats

Apartats 1, 2 i 3

Aquest primer apartat vol deixar molta llibertat a lalumnat. No cal partir ni tan sols de la
definici de poledre ni de la nomenclatura. Es tracta que experimentin, preferiblement en grups,
i que construeixin poledres de manera intutiva. La necessitat d'una nomenclatura apareixer
aix de forma natural.

Pot ser fora interessant demanar-los que descriguin per escrit les figures creades i que els altres
grups intentin construir-les amb aquestes dades.

El professor, en qualsevol cas, haur de fer les precisions necessries. Inicialment ser bo fer-los
veure com s'encaixen les peces correctament, cosa que en general capten amb facilitat.

Pel que fa als recomptes, cal dir que es persegueix l'objectiu que trobin alguna forma segura i
fiable de comptar (que no consisteixi a fer servir totes les mans del grup...). Sels poden fer els
suggeriments segents de forma progressiva:

i) Quantes cares de cada mena heu fet servir per construir el poledre?
ii) Quants vrtexs t cada cara? Quantes cares concorren a cada vrtex del poledre?
iii) Quantes arestes t cada cara? A quantes cares s comuna cada aresta?

Aix, per exemple, per a un icosedre tindran:

i) Shan fet servir 20 triangles equilters: C = 20.

ii) Cada cara t 3 vrtexs. A cada vrtex del poledre hi concorren 5 triangles. Per tant:

V =(20 x 3)/ 5 =12

iii) Cada cara t 3 arestes. Cada aresta s comuna a 2 cares. Per tant:

A =(20 x 3) / 2 =30

5
Si el poledre no s regular, hauran d'estudiar el mateix per a cada classe de cares i de vrtexs si
cal. Aix, per exemple, per a un cuboctdre tindran:

i) Shan fet servir 6 quadrats i 8 triangles equilters. Aix dna 6 +8 =14 cares =C.

ii) Es tenen 6 quadrats amb 4 vrtexs i 8 triangles amb 3 vrtexs. A cada vrtex del
poledre hi concorren 4 cares. Per tant:

V =[(6 x 4) +(8 x 3)] / 4 =12.

iii) Anlogament:
A =[(6 x 4) +(8 x 3)] / 2 =24.

A l'activitat poden sortir poledres de tota mena. No tots tindran un nom cannic; en aquests
casos els poden batejar a base d'atributs. Per exemple, poledre1: cncau/convex de tantes cares
de tal mena i tantes de tal altra, etc.

s probable que surti algun poledre cncau i improbable que en surti cap amb algun forat o que
no compleixi el teorema d'Euler. Pot ser que el concepte de cara, de vrtex, d'aresta, i, fins i tot,
el de poledre, trontolli en algun d'aquests casos; aix, per, ser molt enriquidor.


Apartats 4, 5 i 6

No es tracta que els alumnes arribin a fer una definici estricta del concepte de poledre regular;
es tracta, sobretot, que observin amb atenci les diverses figures que han construt i que
seleccionin les que considerin regulars. Es poden suscitar algunes situacions interessants. s
possible, per exemple, que considerin el deltedre de sis cares com a poledre regular. Ser
convenient, aleshores, demanar-los que comparin aquest poledre amb loctedre i que vegin
que el nombre de cares a cada vrtex no s el mateix en el cas del deltedre.

La taula amb els noms es pot mantenir amagada fins que es consideri necessari.

Conv que cada grup dalumnes construeixi i descrigui tots els poledres regulars.


Apartat 7

s convenient que el professor hagi detectat possibles errors de recompte abans de proposar
aquest apartat de l'activitat. No s fcil que, sense ajuda, tots els grups o tots els alumnes arribin
a fer la conjectura C + V = A + 2. L'ajuda que es pot donar en ltima instncia, si no
progressen, s: "sumeu el nombre de cares i el nombre de vrtexs i observeu el que passa".

s molt important que sels faci veure que aix noms s una conjectura i que, per tant, podria
resultar falsa.


Apartats 8, 9, 10 i 11

Amb aquests apartats sintenta donar plausibilitat a la conjectura feta.

Amb Creator noms es poden construir alguns prismes i pirmides; valdria la pena recordar les
pirmides obliqes.

Les demostracions per a prismes i pirmides sn relativament senzilles, si lalumnat t en
compte l'estructura d'aquests poledres. Tanmateix, per, molt pocs alumnes entendran
plenament les demostracions i tampoc tindran gaire clara la necessitat de fer-les. La
generalitzaci a un prisma o a una pirmide qualsevol amb bases de n costats s un pas que
6
comporta un grau dabstracci que no s a labast de tothom. Malgrat tot, aquesta s una bona
ocasi per fer les primeres passes en la introducci del raonament deductiu. Aquestes sn les
proves:
a) Un prisma s un poledre format per dues bases iguals i paralleles; totes les cares
laterals sn parallelograms. Si les bases sn polgons de n costats, el prisma tindr n
cares laterals i els valors de C, V i A sn els segents:

C =2 +n (les dues bases i les n cares laterals);

V =2n (els n vrtexs de la base superior ms els n de la base inferior);

A =2n +
2
2
n
=3n (comptem les n arestes de cadascuna de les dues bases ms
les 2n arestes dels parallelograms compartides sempre per dues cares).

La relaci dEuler es compleix, doncs, per a qualsevol prisma:

C + V = 2 +n +2n =2 +3n =A + 2.


b) Una pirmide s un poledre format per una base que s un polgon qualsevol de n
costats i totes les cares laterals sn triangles. Els valors de C, V i A sn els segents:

C =1 +n (la base i les n cares laterals);

V =1+n (els n vrtexs de la base i el vrtex o cim de la pirmide);

A =n +
2n
2 =2n (comptem les n arestes de cadascuna de les dues bases ms les
2n arestes laterals dels triangles compartides sempre per dues cares).

Novament constatem, doncs, que la relaci dEuler es compleix per a qualsevol
pirmide:
C + V = 1 +n +1 +n =2 +2n =A + 2.


Apartat 12

A l'apartat 1 poden haver sorgit poledres que no compleixen la relaci d'Euler, per aix s
molt improbable. Cal tenir en compte tamb que, en principi, lalumnat tindr la convicci que
el teorema s vlid per a qualsevol poledre.

Es pot aprofitar l'activitat per presentar-los altres poledres que no hagin vist, entre els quals se
nhi poden incloure alguns que no compleixin el teorema d'Euler. Per exemple:

a) L'estrella octangular que es pot construir amb Creator i que els far dubtar sobre els
conceptes de cara, d'aresta i de vrtex.

b) Marcs variats: un marc de secci triangular i base plana, un d'anleg per sense base
plana (per exemple, simtric), un marc de secci trapezodal (aquests tres no es poden
construir amb Creator i caldr portar-los o dibuixar-los) i un marc de secci rectangular
que es pot construir amb Creator. Noms el darrer dels marcs compleix el teorema (amb
recompte intutiu).

c) Dos cubs enganxats per una aresta (el poledre resultant no compleix el teorema).

d) Un cub amb un forat en una cara, per no traspassat, i un cub gran amb un cub petit a
sobre d'una de les seves cares. Cap dels dos compleix el teorema.

7
e) Formes estrellades dels poledres.

Vegeu la taula segent*:


NOM DEL POLEDRE NOMBRE DE CARES NOMBRE DE VRTEXS NOMBRE D'ARESTES
ESTRELLA OCTANGULAR
8 8 12
MARC DE SECCI TRIANGULAR I
BASE PLANA
9 12 20
MARC DE SECCI TRIANGULAR I
SENSE BASE PLANA
12 12 24
MARC DE SECCI TRAPEZODAL
16 16 24
MARC DE SECCI RECTANGULAR
10 16 24
CUBS ENGANXATS PER UNA
ARESTA
10 16 23
CUB AMB CLOT CBIC EN UNA
CARA
11 16 24
CUB GRAN AMB UN CUB PETIT
SOBRE UNA DE LES CARES
11 16 24
PETIT DODECEDRE ESTRELLAT
12 12 30
GRAN DODECEDRE ESTRELLAT
12 20 30
GRAN DODECEDRE
12 12 30
GRAN ICOSEDRE
20 12 30

(*) En alguns casos es fa servir el concepte intutiu de cara, vrtex i aresta que poden tenir els alumnes, sense aprofundir en
consideracions topolgiques ni entrar en el concepte de smplex, que estaria fora de labast daquestes sessions.

La conclusi de l'apartat passa per veure els lmits de la conjectura feta a 7. Per no complicar-ho
es pot dir que el teorema d'Euler s vlid per als poledres convexos.


Apartats 13 i 14

En aquests apartats es recupera el treball amb angles de les activitats de geometria plana.

Els poledres que compleixen el teorema d'Euler sempre donaran una deficincia angular de
720. Es pot demostrar que aquestes dues condicions sn equivalents, per potser aix estar
fora de les possibilitats dels nostres alumnes. Sen dna aqu la demostraci per si es considera
interessant exposar-la:

Considereu un poledre convex de C cares, V vrtexs i A arestes.

La deficincia angular D total ser igual a 360 pel nombre de vrtexs, menys la suma
dels angles de totes les cares:

D =(V 360) - (suma dels angles de totes les cares)

Es calcula aquesta darrera suma:

Cara 1: polgon de x
1
costats; suma dels angles de la cara 1 =(x
1
- 2). 180
Cara 2: polgon de x
2
costats; suma dels angles de la cara 2 =(x
2
- 2). 180
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................
Cara C: polgon de x
C
costats; suma dels angles de la cara C =(x
C
- 2). 180


Si se suma tot, sobtindr la suma dels angles de totes les cares:

S =(x
1
- 2) 180 +(x
2
- 2) 180 +... +(x
C
- 2) 180 =
=( x
1
+x
2
+... +x
C
) 180 - 2 180 C =2 A 180 - 2 180 C =360 (A - C)
8

(ja que x
1
+x
2
+... +x
C
=2 A, en ser cada costat com a dues cares)


Ara es pot calcular la deficincia angular total:

D = 360 V - [360 (A - C)] =360 [ C + V - A ]

Si un poledre compleix el teorema d'Euler [ C + V - A ] =2 i D =720 i,
recprocament, si D =720, per fora [ C + V - A ] =2 i el poledre complir el
teorema d'Euler.


Si es considera convenient fer la demostraci, abans caldr que omplin la taula, preferentment
amb poledres convexos que ja hagin sortit en apartats anteriors, tot i que tamb pot ser
interessant incloure-nhi alguns de nous que es puguin construir amb Creator; per exemple, tots
els deltedres, les bipirmides i alguns poledres arquimedians.


4. Possibles activitats complementries

Finalment, sesmenten algunes activitats que es poden fer partint del treball amb Creator, fora
interessants i que poden servir com a feina a casa o com a base per construir noves activitats o
cadenes dactivitats:

1) La construcci de tots els deltedres.

2) La construcci de poledres arquimedians i de poledres estrellats.

3) Problemes relacionats amb la coloraci de les cares dels poledres.

4) Estudi de les representacions planes dels poledres.

5) Estudi de les seccions del cub.

6) Cristallografia geomtrica.

7) Histria dels poledres.



9
Exemple 2: DESENVOLUPAMENTS PLANS DALGUNS POLEDRES.
CLCUL I ESTIMACI DE VOLUMS.

Ajuntem els alumnes en grups de tres i els proposem les activitats segents:


1. Agafeu 4 peces en forma de triangle equilter de Creator, poseu-les planes sobre la taula i
estudieu quines agrupacions permeten construir tetredres i quines no ho permeten.
Dibuixeu-les totes.


2. Agafeu 6 peces en forma de quadrat de Creator, poseu-les planes sobre la taula i estudieu
quines agrupacions permeten construir hexedres i quines no ho permeten. Dibuixeu noms
les que ho permeten. Al dibuix teniu un exemple dagrupaci de sis quadrats que permet
construir un cub.





3. Mesureu el costat del cub en cm i mm i calculeu la seva rea en cm
2
i en mm
2
. Trobeu
tamb el volum del cub en cm
3
i en litres. Aproximadament, quants cubs com aquests
caldrien per omplir tota laula? Expliqueu com feu els clculs.

4. Preneu 8 peces en forma de triangle equilter de Creator, poseu-les planes sobre la taula i
estudieu quines agrupacions permeten construir octedres i quines no ho permeten. Dibuixeu
les que ho permeten. Al dibuix teniu un exemple dagrupaci de vuit triangles que permet
construir un octedre.


10




5. Mesureu el costat de loctedre en cm i mm i empreu el teorema de Pitgores per calcular
les altures de les cares i laltura del poledre. A continuaci, calculeu-ne lrea en cm
2
i en
mm
2
.

A partir de la frmula que permet calcular el volum duna pirmide, trobeu el volum
de loctedre en cm
3
i en litres. Aproximadament, quants octedres com aquests
caldrien per omplir tota laula? Expliqueu com feu els clculs.