NDEX

2 6 18 20 24 37 Quan criticar ens serveix dalguna cosa Qui no arrisca no pisca Hi ha sumes que resten Cremarem tots els micrfons Autogesti de la misria o misries de lautogesti Ressenyes

La revista que tens a les mans representa tan sols la part escrita dun treball profund danlisi i debat. El projecte Terra Cremada es basa en la discussi i elaboraci de textos de manera collectiva al voltant de problemtiques concretes que patim tant en la forma denfrontar-nos al capitalisme com en la de superar-lo. Pensem que escriure daquesta manera, tot i que pot resultar molt farrags, ens possibilita conjugar la teoria i la prctica alhora que reflexionem i deixem constncia per a altres persones de les conclusions a les que hem pogut arribar. Veiem que, generalment, sacostuma a escriure des de la reflexi individual i molt poc des de la reflexi collectiva deixant, daquesta manera, molt pocs documents escrits que recullin de forma rigorosa els debats que vivim en les nostres assemblees; reobrint constantment debats que sempre deixem a mitges i caient de manera reiterada en discussions que podrien ser solucionades definint un lxic com i que ens possibilitarien centrar-nos en debats ms profunds. Nosaltres hem volgut fer aquest esfor conscients que aquests textos noms poden ser un ajut en la lluita con-

tra lordre imperant ja que, com ja vrem assenyalar al primer nmero: les respostes difcilment ens les ofereixen els llibres, es troben al carrer i al calor de la revolta. Els nostres pensaments venen condicionats pel llenguatge que utilitzem per construir-los. No s destranyar que en una societat on al llarg de la historia els assumptes pblics han estat reservats als homes, el plural genric sescrigui en mascul, doncs s a ells a qui es refereix. Aquesta revista esta escrita enterament en femen, som conscients que escriure daquesta manera elimina aquest fet, per serveix per evidenciar-ho. Que la publicaci sigui gratuta no vol dir que no haguem tingut despeses sin que no volem que els diners facin de mediadors entre aquesta i qui vulgui accedir a ella. Preferim que sigui la serietat i el comproms i no el comer de les nostres idees el que financi el projecte. Si vols collaborar econmicament posat en contacte amb nosaltres.

Hacer de la lucha un continuo romper con los dems no es algo radical, lo radical y lo subversivo es construir algo colectivo en un mundo que ha sido diseado especficamente para el aislamiento, la soledad y el desencanto. Prleg de la Crtica de la Internacional Situacionista, Klinamen i Comunizacin

Pot resultar com a mnim curis que una publicaci que exerceix lanlisi crtica abordi la crtica com a tema. Per aix, abans de res, conv assenyalar a qu ens referim exactament amb crtica, i sobretot a qu no ens referim. Tot i que en alguns moments farem servir aquests termes no creiem que la qesti shagi de plantejar com una dicotomia entre crtica constructiva/destructiva, ens sembla molt ms encertat considerar des don i cap a qui sexerceix aquesta crtica. Criticar, aix, en abstracte, pot voler dir moltes coses com tamb pot no voler dir res. Estem molt acostumades, dins la lgica de les premisses democrtiques, a participar amb les nostres lliures opinions fent crtiques, per aquestes noms es fan valdre per si mateixes

dins del propi sistema si sn all que anomenen constructives. El discurs democrtic ha inserit en el fet de criticar lobjectiu de reformar o millorar all que est sent criticat. Pot semblar un detall absurd, per des de lescola fins al carrer, quan alg exerceix una crtica sinsisteix en la importncia que aquesta sigui constructiva, s a dir, que cerqui tant com pugui els aspectes positius dall que critica per poder-ho arreglar. Amb aix no volem dir que haguem de carregar-nos lesperit positiu que tenen aquelles crtiques que analitzen els fets per poder millorar aquelles coses que realment ens importen, el que volem destacar s que podem no transigir amb aquelles situacions o persones que estan diametralment oposades a lassoliment de les nostres necessitats i desitjos. Partint daquests pressupsits conceptuals, voldrem preguntar-nos com exercim la crtica en els nostres espais de lluita i entre nosaltres, i debatre sobre la necessitat daquesta crtica i sobre el seu mal s, des dels grups dafinitat ms petits a grups ms grans. Tamb tractarem del problema de la crtica un cop hem decidit allunyar-nos dels focus actius de lluita. I daquella crtica que fem a les que creiem les nostres enemigues. Tot amb lobjectiu final de ser ms efectives i conseqents amb all que pensem. Com a partidries duna transformaci radical de la societat des duna perspectiva anticapitalista i antiautoritria, no ens interessa aqu tant tractar lactual estat de coses hi ha prou publicacions que ho fan de manera ms que solvent com les dinmiques, inrcies, esculls, contradiccions i, per qu no, tamb encerts que trobem al nostre costat de la barricada. s aquesta una forma de fer teoria que neix de lacci i que no pot sin abocar a lacci, a una acci millor per tal davanar vers els nostres objectius i alhora clarificar-los de manera adequada. No contemplem la crtica academitzant que, deslligada de les lluites, les examina a fi i efecte dassenyalar els punts febles de la praxi revolucionria sense cap ms finalitat que la demostraci de vigor i agudesa intellectual. Tampoc la crtica ideolgica tancada en si mateixa sense ms inters que acabar afirmant

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

un cop darrere laltre les seves prpies veritats, erigint-se en avantguarda amb respostes per a tot per perfectament inefica a lhora denfrontar-se a la realitat parany al que no pocs anarquistes tamb cauen. Pretenem subvertir aquesta realitat, i s cap a aquelles que tamb ho volen a qui adrecem les nostres paraules, per a poder trobar-nos i fer tant cam juntes com sigui possible. Partim de la base que ning ho tenim tot clar en labsolut. Si alg ho t tot clar, si us plau, que ens ho faci saber. Ens movem en un context canviant amb una gran capacitat per readaptar-se i engolir situacions en principi adverses, cosa que ens obliga a plantejar i replantejar tctiques i estratgies contnuament. Sense lexistncia de lanlisi, de la crtica, ens veurem repetint frmules o discursos fins la sacietat amb independncia del context on ens movem lloc, gent, moment, independentment dels resultats que estan donant aquestes estratgies. Saber generar discursos i transmetre idees, dur a terme accions amb una finalitat concreta, queda molt allunyat de les concepcions ideologitzades que pensen que sols cal seguir un programa estanc i preestablert des de fa un centenar danys. Els usos de la crtica pretenen efectivament observar quines dinmiques tenim i quins resultats obtenim, per a aix poder redrear les nostres passes vers els nostres objectius. Sabent, s clar, que la realitat no s pot predir ni el comportament de les societats respon a mecanismes mesurables cientficament. Aix, tal i com algunes saferren a un programa ja escrit i usen la crtica nicament per a defensar-lo i atacar altres postures, daltres a voltes utilitzem la crtica per a poder amagar les imperfeccions que, sabem, tenen les nostres teories. Intentem fer trontollar laltra per a intentar reforar aix la nostra fragilitat. Tenir la convicci sense caure en el dogmatisme, tenir el dubte que ens empeny a la crisi, a la oportunitat, sense degenerar en la parlisi; s, aix s el que busquem. Molts cops no som capaces de veure que en els nostres espais de reflexi ens limitem a xerrar des de les nostres individualitats sentint-me atacada si sinvaliden les meves teories en comptes de veurens com a parts integrants duna praxi que anem conformant

conjuntament. Aix pot ser degut a que hem deixat de tenir ganes de posar res en com, de comunicar, o a un excs dego. Veiem que s ms habitual del desitjable que en ser criticades ens posem a la defensiva, ja que al veure perillar els nostres fonaments i davant del terror de veurens a nosaltres mateixes qestionades acabem defensant postures que, de vegades, no tenim del tot clares. s necessari apuntar que la prdua de por a ser interpellades noms es pot donar en espais que generin suficient confiana i on siguem capaces de sentir que estem entre companyes i que el que prima s linters en avanar en un procs revolucionari. Si no ens sentim en un espai de confiana on sabem que laltra persona ser prou sincera per fer-se i fer-nos veure on trontollen, tamb, les seves idees, lempresa deixa de tenir sentit. Quants cops ens ha passat que, tot i veure en el decurs duna assemblea que la nostra postura est errada, seguim intentant descobrir on est errada la postura de laltra per invalidar la seva tamb? Amagant els punts febles o els llocs foscos on es sustenten les nostres propostes

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

en comptes de ser transparents, convertintse moltes assemblees en una lluita degos contraposats. Quants cops ens ha passat que en una conversa amb suposades amigues marxem a casa amb la sensaci que hem convenut fermament a alg dalguna cosa que no tenim del tot clara i que, per tant, la conversa no ens ha servit, a lhora delaborar un ideari compartit, de gaireb res?, traslladant els nostres dubtes en comptes de la convicci don s i on no la nostra postura fa figa. En aquest tipus despais, amb la gent ms propera, aquesta actitud defensiva no t cap sentit des duna posici dhonestedat, que s la que requereix una lluita revolucionria. De cara a construir plegades unes formes de lluita potents i efectives lego lhaurem de deixar a casa, tant en emetre com en rebre crtiques. La crtica sense intenci daportar alguna cosa a all com noms far que entorpir a la resta de companyes; caldr saber adonar-nos de quan aix est succeint, sense que aix signifiqui evidentment absncia de crtica, indulgncia i, en definitiva, inrcia. Altra cosa sn els espais ms grans on conflueix gent de procedncies i intencions diverses, com ara els diferents conflictes existents fruit de les retallades socials dels governs o lanomenat moviment 15M, per exemple. En aquests casos coincidirem amb grups que cerquen portar la lluita al terreny poltic o simplement reorientar la lluita en consonncia amb els seus interessos partidistes. En aquests contextos caldr no poques vegades marcar clarament una lnia de ruptura entre nosaltres i aquests grups, no per reforar la nostra fragilitat fent-los trontollar sin per garantir lautonomia daquestes lluites i que sigui possible que hi seguim participant sense renunciar a la nostra sensibilitat i els nostres principis. En la preparaci duna vaga general ens podem trobar participant en comits de vaga de barri amb militants de CCOO o b dEUiA. Aquests militants si no han trencat amb lanlisi i objectius de les seves organitzacions no estaran en aquests espais per a trobar afinitats ni tampoc per a participar dun moviment conjunt. La seva implicaci anir condicionada per lestratgia de les seves cpules, no podrem

saber a qu responen les seves propostes i opinions, no podrem saber si sn subordinades a daltres estratgies ms enll de les del comit de vaga, no podrem saber si volen que la vaga sigui un xit o b que la posici de la seva organitzaci sigui avantatjosa, desprs de la vaga, de cara a possibles negociacions poltiques o sindicals. Lautonomia de lassemblea seria en aquest cas dubtosa. La crtica agafa un nou sentit quan som capaces dadvertir una enemiga, s a dir, aquella que vol mantenir lstatu quo o b que cerca maneres de perfeccionar-lo dificultant aix el canvi real. Aquella que no t cap intenci de canviar lestructura de la societat; que no vol destruir els seus rols, els papers socials que juguem totes nosaltres, mantenint en la posici de dominants a unes i de dominades a altres; mantenint els valors i la moral capitalista i la desigual relaci de forces de les diferents classes socials de la societat. Quan som capaces dadvertir aquestes enemigues en una assemblea o formant part del mateix moviment cosa gens senzilla, perqu la realitat s molt complexa, les persones canviants i hi ha certs discursos i idees que cal saber llegir amb intelligncia, la crtica, diem, agafa un nou sentit, ja que hem identificat que laltra t uns interessos diametralment oposats als nostres. No criticarem a les nostres enemigues mirant de convncer-les els nostres interessos sn antagnics sin que mirarem de neutralitzar la seva potncia analitzant els seus punts febles per tal de destruir-les, i deixar les seves veritables intencions en evidncia davant les nostres possibles cmplices. En aquests casos saber explicar a les altres persones que conformen lespai heterogeni per qu dues postures poden ser irreconciliables i amb aix desmitificar la idea de consens social serigeix com una necessitat, una necessitat de dissoluci entre les parts que no poden ser conjugades, una necessitat de distncia entre postures que no faran res ms que dificultar-se entre si, una necessitat de ruptura entre aquelles que ja no poden caminar plegades i que ens permet marcar un lmit clar amb laltra i assenyalar-la aix com a enemiga. En aquestes situacions, la nostra acci hauria de ser intel ligent, no sha de deixar portar per impulsos, ha de saber que les seves conseqncies impliquen

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

una responsabilitat molt gran, i que, per tant, no sha de precipitar a definir a qualsevol com a adversria. En un moment com el que vivim actualment, on multitud de persones estan polititzant-se, on la gent busca els discursos que teixeixin les idees que tenen, on les banderes i les ideologies no convencen sense ms, on la gent s vida de crtica i on, malauradament, el discurs oficial i oficis a travs de la ideologia ciutadanista, cvica i demcrata sha filtrat fins al bell mig de les paraules de totes, cal saber llegir molt b darrere les exigncies i proclames que criden les nostres companyes a les places, a la feina, als barris, a les manifestacions i a les assemblees. No considerem enemigues aquelles que pensen diferent a nosaltres sin aquelles que poden, o volen, exercir el poder sobre nosaltres. Per tornem als nostres entorns ms propers. Quan ens distanciem de la lluita sovint s perqu hem deixat de creure que sigui possible un canvi radical en lordre actual. Sabem que totes, en un moment o altre, passem per aquests trnguls, la qesti s qu en fem daix: si ho vivim com una situaci personal, o com una situaci collectiva. No s fcil mantenir-nos al peu del can en tot moment, i aix s una cosa que ens haurem de plantejar seriosament. Les cremades personals, la dificultat de crear-nos perspectives de futur, de confiar en quelcom que encara desconeixem; en massa moments, en viure aquesta minva de confiana des de la soledat, acabem reconduint els nostres impulsos cap a la justificaci, en oposici a les altres, de les nostres misries. Aix moltes vegades es tradueix en una fugida endavant que censura tot el que sha fet fins al moment, i que, des de la impotncia i el desencs, prova darrossegar les companyes cap a la prpia frustraci. Aquest tipus de negaci es manifesta moltes vegades en una espiral que busca legitimar-se i acaba entorpint les iniciatives i propostes de les altres. Alhora s bastant com lopci dabandonar tot duna la lluita un cop hem trobat parella estable o hem tingut alguna filla. Som un moviment condemnat a la impossibilitat desdevenir intergeneracional? Hi ha moments vitals per a la lluita i daltres per posar seny? Quan ss suficientment adulta per

a perdre lesperana? Cal cercar formes de lluita a mig i llarg termini que puguin integrar tots els aspectes i etapes de la nostra vida. Necessitem crear espais o moments per gestionar de manera conjunta lerosi que aquest mn provoca en els nostres nims de contestaci, de tal manera que aquelles de nosaltres que necessitem agafar aire no ens haguem dapartar massa de la lluita o ens haguem denrocar en autojustificacions vers la nostre postura. Haurem dafrontar amb sinceritat i valentia el fet que estar al bell mig de la lluita i sortir daquesta no sn dues situacions separades i excloents sin que sn parts integrants i la majoria de cops indiscernibles de la mateixa lluita. Com fer perqu algunes daquestes situacions no es tornin irreversibles i caiguin en lautoreferencialitat i lautojustificaci? Com fer perqu lenergia de la que disposem vagi orientada a donar fora i no a treuren? Com adonar-nos quan la nostra crtica est entorpint les dinmiques de les altres sense aportar-nos res? Com no caure en lesquizofrnia de voler convncer a una altra que t interessos divergents als nostres? Com discernir entre qu criticar, qu denunciar i qu destruir? Sembla que del que es tracta s de saber si la nostra crtica va en la direcci de fer que una transformaci de la realitat sigui efectiva o si, per contra, va en la direcci de justificar la sensaci que no hi ha res a fer de manera conjunta. Si ens posicionem amb la primera premissa sentn que, tal i com hem recollit al llarg de larticle, cal ser tan crtiques amb les altres com amb nosaltres mateixes i generar aquesta crtica cercant el b collectiu, fent esforos per generar espais de sinceritat on es puguin desenvolupar les opinions entre iguals sense por a ser jutjades, per alhora amb la predisposici dentendrens quan semetin crtiques sobre les nostres idees. I si ens trobem en laltra cara de la moneda, creient que no hi ha sortida a lacci collectiva, donem loportunitat a aquelles que encara troben energies per seguir al peu del can perqu cerquin estratgies, de la mateixa manera que elles hauran de donar-nos lespai perqu nosaltres prenguem distncia. La convicci i el dubte, com els moments vitals i les situacions personals, sn inherents a qualsevol empresa revolucionria i haurem de fer lesfor dintegrar-los en aquesta.

Qui no arrisca A PISC NO A PISC NO A PISC NO A A PISC NO PISC NO A A PISC PISC NO NO A PISC NO
Loligarquia del Capital sha donat per venuda en el seu intent per semblar tan sols democrtica: davant daquest panorama que ens ha brindat amb els seus descarats excessos i passi pels diners, o b per lexigent necessitat de reformulaci del capitalisme, a una se li fa la boca aigua i alhora el cap un embolic. Hem estat els darrers anys parlant o excusant-nos de la manca dun context propici per protestar als carrers, i va i ara que ens trobem amb cinc milions de parades, cent poltiques encausades que es presenten a les eleccions, una generaci nascuda en lopulncia endeutada, la banca que cobra i cobra, la benzina pels nvols, desastres nuclears i, el que s pitjor, la punyetera intuci de que totes aquestes raons no sn les nostres, tot i que siguin lagull de la protesta de totes aquelles que lluiten contra all que anomenen crisi. Aix doncs, moltes ens tornem a illusionar a veure si s aquesta la vegada quan se sembra, duna manera slida, la llavor que enderroqui aquest imperi o es reconeix que ja es va sembrar b i es perceben algunes collites. Amb tot aix, han anat apareixent lluites amb ms assidutat; en certes ocasions les hem vist desfilar per davant nostre sense que els haguem parat massa atenci i, en altres una minoria, ens hem trobat embolcallades en elles. s en aquesta participaci, com tamb en la del atropellador i meditic moviment del 15M, quan sorgeixen molts dels dubtes que et regalen els carrers. Com afrontar una lluita on hi participa des de gent de diferents cultures poltiques fins a gent sense unes idees que puguem encasellar dun cop dull? Com descobrir afinitats on hi ha llenguatges, smbols i codis diferents? Com fer per entendrens? Com evitar sser una avantguarda dirigent? Com mantenir-se sempre alerta davant els tripijocs de la classe poltica i els seus aprenents? Algunes experincies ens han demostrat com canvia la nostra implicaci davant duna lluita el caire, les eines i fins i tot les aspiracions en funci de les persones que ens hi trobem. La simpatia que aquestes desperten en nosaltres ens infereix la fora per tenir ms o menys pacincia i voluntat; de la mateixa manera com si es tracta duna lluita de masses o b dafinitats, i si el grup que sorganitza s heterogeni o b t un denominador com el fet destar afiliades a un sindicat o ser venes del barri que es coneixen de tota la vida-, tamb determinar la manera com ens hi apropem. El tipus denfrontament, la seva vinculaci amb quelcom concret i prctic la fbrica, el barri, un acomiadament o una reordenaci urbanstica s molt diferent a la lluita a causa dun malestar general com pot sser la lluita contra la globalitzaci. Analitzar quin s el nostre comportament

A A

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

i maneres a lhora de participar en conflictes amb gent que no es circumscriu al nostre entorn poltic habitual no s fcil. I intentar dilucidar quines limitacions i mancances tenim, quins horitzons i potencialitats es poden generar, aix com coincidir en les conclusions s, sovint, subjectiu i inconcret. No obstant aix ens sembla realment necessari submergir-nos en aquest anlisi. Nosaltres contra el mn
Com compaginar el reformisme de certes lluites i reivindicacions amb la voluntat dacabar amb el sistema? Com tenir presncia en els espais poltics dominats pel reformisme amb un discurs coherent i combatiu? Com evitar caure en una fraseologia i discurs violent i guerrer, que ms t despectacular i esttic que de real, sense perdre el nostre horitz de lluita? Una possible presentaci A Terra Cremada. Nm. 1 mar 2010 Alejndonos de las chorradas que se dicen en los manifiestos y puntos reivindicativos, y sometiendo a una crtica continua los presupuestos ciudadanistas centrarnos en temas concretos y limitados. As se podra tratar de parar desahucios y desalojos partiendo desde una perspectiva de lucha contra la mercanca y por la imposicin de nuestras necesidades sobre su negocio. En la misma lnea tratar de impedir los cortes de agua, luz o gas desde la lucha contra la mercantilizacin de los recursos bsicos. Fomentar el saboteo masivo de mquinas expendedoras de billetes para defender la libre movilidad. Otra lnea podra

ser defenderse de la explotacin contra las reformas laborales, de pensiones desde una posicin de rechazo del trabajo asalariado que es la nica coherente. Una ms podra ser la lucha contra los planes urbansticos desde una crtica del desarrollismo y el urbanismo como negocio y disciplina de control territorial de la poblacin. El 15 M como catarsis demcrata

La nostra societat s un abisme de contradiccions, conflictes dinteressos que es manifesten en ms o menys intensitat. I en funci de lanlisi que es porti a terme daquesta sobservaran diferents maneres dencarar i resoldre aquestes tensions. La nostra perspectiva s lanticapitalista i antiautoritria, hereva de les corrents revolucionries ms radicals que shan manifestat en la histria de la lluita contra la dominaci. Apostem per un canvi profund a les relacions socials, per una revoluci absoluta de lestructura de la societat. Potser s per aix que som una marginada tot i que plural minoria. La creaci de moments dexcepci, la subversi de lestat actual de les coses, lassoliment del fet que aquestes tensions i contradiccions deriven en bretxes insalvables t com a condici sine qua non la sociabilitat, all com, el general, i arriba incls a vorejar all massiu. I des dunes dcades en, llevat de certes prctiques com la insubmissi o locupaci, aquesta minoria no ha estat capa de generar a causa de diverses raons alguna espurna revolucionria susceptible de convertir-se

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

en social. Aix, si acceptem sense esquerdes aquesta condici desprs danys de petites lluites que no sobrepassaven el gueto, que no trobaven cmplices, observem que el malestar sembla haver-se organitzat i comena a tenir quelcom de solidesa. Aix potser en part s a causa de lesfor i la constncia de moltes companyes que ja havien generat discursos i lluites heterognies, amb reivindicacions parcials, per el que si est clar s el fet que moltes de nosaltres al cap darrer tenim la sensaci danar a remolc de les oportunitats que els altres discursos creen i que hem de collaborar, sense perdre els nostres nords, amb aquelles que ja havien posat fil a lagulla. I en aquest punt s quan arriba, inevitablement, la qesti sobre com unes pretensions tan altes, revolucionar la societat, poden involucrar-se en processos que demandin millores o reivindicacions parcials. Sempre hi haur terra ferma per on caminar al costat de les arenes movedisses del reformisme. El fet s que per tal que les relaciones capitalistes acabin essent sabotejades potser cal que en aquest moment ens oposem amb cautela a les noves retallades socials; per tal que aquelles que sempre obem puguem comenar a decidir ens haurem de desesperar molts vespres en assemblees de barris aparentment infructuoses; per tal que aquelles que patim leconomia ataquem la imposici del Capital caldr que ens barallem amb les sindicalistes en la preparaci duna vaga; linici de la revolta no s immaculat. Perqu per tal que un cols prengui en flames no shi valen frmules mgiques, tancades o senzilles. Quan una societat est en crisi, t milers de possibilitats. I una actitud humil, sincera, pacient, esforada, esmerada i ferma ser la que podr fer vessar les aiges del ciutadanisme sense que les noves companyes se sentin sobrepassades, allionades o radicalitzades per fora. Ning va dir que aix ans a ser fcil no s tan sols ballant com es fan revolucions. Tot i aix, les dificultats que ens trobarem pel cam seran les millors mestres per a la creaci de subjectes revolucionries.

Ms enll dels nostres lmits, la nostra potncia

Hace visible tambin la alienacin en la que vivimos y nuestra inexperiencia en intervenciones fuera de los lmites de nuestro propio gueto. Visibiliza al mismo tiempo nuestra falta de preparacin para participar en un contexto en el que la recuperacin no viene tanto de la mano de organizaciones izquierdistas tradicionales sino de un ciudadanismo abanderado por los movimientos sociales con los cuales todava no hemos marcado las diferencias necesarias. La autocomplacencia con la que nos cocemos en nuestro propio ambiente se ha hecho evidente al ver cmo se ha reaccionado ante este acontecimiento sea como mano de obra, como espectador crtico o con confusin y descoloque. El 15 M como catarsis demcrata

En vista dall que neix i es constitueix basant-se en una multitud de codis i sensibilitats sempre tenim unes limitacions i mancances. Moltes de nosaltres no estem acostumades a participar en lluites amb supsits poltics tan diferents de les nostres. Generalment procedim de collectius i grups amb afinitat ideolgica, on s similar el discurs que tractem, on tenim la mateixa cultura poltica i, per tant, on ens barallem en debats sobre qestions concretes. I, ara, quan el marc general no s compartit, de seguida ens ennueguem. Una tendncia que sovint reprodum en el treball amb les altres s la de rebaixar el discurs, sia per estratgia sia per inconscincia, ambdues raons sn tremendament contraproduents. En el primer cas es tracta dun tic trotskista que fa el salt a la sinceritat. En el segon cas hi ha la certesa en un arravatament docent que sarriba millor a les altres si shi minva la radicalitat per por a que no sigui acceptada o entesa, donant lloc a la infantilitzaci de les seves suposades companyes. El fet que el nostre discurs sigui clarament rupturista amb all establert no implica que no es pugui transmetre de moltes maneres; fet, fins ara, quasi impossible a causa de la nostra poca capacitat comunicativa que hem generat al llarg danys de debats tancats i

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

autocomplaents. La comunicaci dels nostres desitjos amb transparncia i intelligncia, trencant-nos el cap, despullant-nos del nostre argot, no significa rebaixar el discurs sin arribar a les complicitats reals que es trobaven amagades entre el fullatge dels conceptes i les seves interpretacions. I implica sovint el fet dobrir la possibilitat de reforar aquells pilars que mereixen ser reforats i fer caure aquells que se sustentaven per un simple acte de fe. Els conceptes poltics han estat graponejats fins al capdamunt; amb aix, proposem recrrer a les definicions per poder trobar un llenguatge com. Perqu si continuem tancades en els lmits de determinades paraules ens arrisquem a no saber explicar-nos, mentre que si som capaces de fer entendre el que aquests conceptes signifiquen, lallament comunicatiu que ens imposem ser menor. Cal saber, aix si, que ens els espais plurals hi haur moltes persones amb les qui no combregarem i amb les quals mai voldrem compartir aquest llenguatge com. Un altre dels nostres lmits es dna a causa de la nostra costum per all immediat, el capritx i la inconstncia trets primordials de lhedonisme postmodern. De fet s bastant paradoxal ats que essent les niques que tenim consignes grandiloqents Enderroquem lEstat, Foc a la ciutat, A terra

els murs, No al treball, som les qui ens cansem amb ms rapidesa en lardus i lent procs de la lluita. Un setge com el que ens hem proposat necessita del reps, de la distncia durant un temps en el cas que sigui necessria, de la prudncia dels objectius: conixer-nos millor a nosaltres mateixes per poder-nos allunyar de les possibles frustracions que ens podrien enderrocar per sempre. Cal comenar a treballar en el mitj i curt termini: qualsevol moment revolucionari ha estat forjat al llarg de desenes i desenes danys i cap regne cau de la nit al mat. Els hbits manyacs i servils propis de les classes despossedes formen un ens consolidat a travs de la cultura, la tradici, les costums i la introjecci de la dominaci que no es pot desmuntar amb locupaci duna plaa, una vaga combativa ni tan sols amb un episodi insurreccional. En vista daix, el fet daconseguir que la crtica ntegra a aquesta civilitzaci vagi calant s gradual, que la fora de combat vagi prenent forma revolucionria s un horitz on sarriba desprs de moltes hsties. Si b s cert que resulta ms fcil pensar en un absolut ideal, definir la seva plasmaci prctica s indispensable per poder-lo aconseguir algun dia. La inrcia dels actes, sense que responguin a cap objectiu definit, ens

Trotskisme?
Quan fem servir el concepte trotskisme ho fem en la seva accepci ms colloquial, s a dir, aquella que en els nostres entorns poltics fa referncia a la prctica de participar en espais heterogenis amagant o, fins i tot, mentint sobre les prpies idees i objectius. Aquesta vessant del terme que acostumem a utilitzar s una derivaci de la tctica

poltica de lentrisme. Aquesta es basa en la prctica dalguns partits de la IV Internacional que consistia a participar, durant curts perodes de temps, en els partits de masses considerats reformistes. A diferncia del que sovint pensem, aquesta manera de fer no ocultava la tendncia poltica de qui la realitzava; duna banda, perqu aix podien difondre millor les seves postures, i de laltra perqu aquelles per-

sones desencantades amb el reformisme del seu partit tenien un front on agregarse. Per contra, lentrisme sui generis, el qual si que propugnava lentrada massiva i no transparent a uns altres partits, va ser una prctica minoritria en lentorn trotskista. Avui en dia veiem com aquestes dues versions de lentrisme acostumen a barrejar-se i que les seves practicants no es limiten a lentorn estrictament trotskista.

10

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

porta a donar ms tombs per poder encertar la diana. Per aquest motiu, donem suport a les iniciatives que delimiten objectius a mitj i llarg termini, amb la definici de les passes que cal seguir, amb la finalitat darribar a un objectiu major. Hem de pensar en qu cal fer per arribar all on volem. Tot i que ens equivoquen i que, a sovint, caiguem en contradiccions, cal intentar-ho perqu si no sempre ens quedarem amb frases altisonants que no entn la majoria de gent, les quals ens porten a la desillusi perqu no som capaces de materialitzar-les i que, finalment, ens permeten viure en la comoditat del nostre hedonisme antisistema. Un exemple daix seria la prctica de lhoritzontalitat. Per poder-la portar a terme hem hagut dentendre quines sn les relacions de poder en la nostra societat, de quina manera es manifesten i, finalment, pensar en frmules que ens permetin no caure en aix; b, la mateixa tcnica de coneixement, reflexi i solucions prctiques lhem daplicar a uns altres assumptes. En primer lloc cal saber de qu parlem per poder mesurar la viabilitat de les nostres propostes i desprs trobar la soluci ms factible pel que fa al nostre objectiu final. No podem oblidar que, aix com en lhoritzontalitat, no sempre aconseguim tots els objectius marcats, i els errors que cometem al llarg del cam shan danar polint.

Un problema ms greu, si sescau, esdev de la nostra tendncia inevitable a sembrar ms dubtes que certeses en els debats amb les altres. Si anem a larrel dels problemes sent sinceres, quan discutim, arribem al carrer sense sortida del I qu proposes tu?, o Aix s molt bonic per impossible. Al caliu de les xerrades, quan anem avanant pel qu seria per cadascuna de nosaltres la transformaci real de la societat, ens trobem amb la mancana duna proposta concreta, fiable i creble. El fet de promulgar all de que arribi lanarquia i visquem en el comunisme, el suport mutu i la solidaritat porten la persona a viure en pau, s poc aglutinador, i a ms no ofereix cap seguretat ni solidesa, valors que estan en lactualitat molt en voga tot i que estem dintre els jocs de mans de la coneguda m invisibledel mercat. Emprendre la reflexi al voltant de si autogestionarem en principi les estructures socials i els seus serveis o si li botarem foc a tot sempre; si les ciutats tindrien sentit en una societat no industrial o quin tipus de comunitats crearem, no ho creiem oport en aquest text caldria fer-ne un altre. Tot i aix, encara que duna banda defensem el fet que no ens considerem ning per poder prometre solucions, per saber satisfer les inseguretats del dem desprs dun canvi radical, daltra banda si que considerem necessria lassumpci dun cert nivell de comproms i conscincia arribats a aquest punt:

Trobant afinitats entre els conceptes

Quan ens vrem trobar a les places els primers dies del moviment del 15M, el terme democrcia estava fins a la sopa..., provocant-nos una crispaci permanent. En vista daix, moltes varen fmer el camp sentenciant que

aquell no era el seu espai, i altres assumiren ls del terme sense embuts per motius deficincia, estratgia, fludesa o, fins i tot, per mandra. Tot i aix, algunes companyes, desprs de treballar durant setmanes a les comissions i als barris, sadonaren que la paraula democrcia era, en alguns casos , all que per a

nosaltres s autoorganitzaci. Aleshores, sense deixar de recordar que nosaltres si que estem en contra de la democrcia com a sistema i com a paraula de moment podem continuar organitzant-nos fins que shi vulgui abordar la discussi quan el moviment estigui prou madur per poder elaborar un llenguatge com.

coneixement i arrelament a la terra, reapropiaci dels sabers populars, relacions de suport i no de competncia, etc. El fet de no tenir un programa prviament escrit no vol dir que no creguem en la necessria organitzaci i en el funcionament que es doni en un moment i lloc determinats, sin que s lafirmaci que, des daquests mnims des de els qu ens ser necessari partir, aquest desenvolupament no podr ser unvoc, homogeni i totalitzador per a totes. Un exemple de la dificultat que implica la posada en prctica dalgunes de les nostres consignes es dna quan proposem all d Autoorganitzat i lluita!: sense un teixit social fort i viu, aquesta consigna est buida, venem fum. Lnica opci que t una persona que no s activa polticament i que no compta amb el suport de les seves companyes de feina per poder-li plantar cara a un conflicte laboral s acudir a un sindicat. Una mala interpretaci de la crtica a les organitzacions ens ha portat a creure que qualsevol tipus destructura, de coordinaci

formal, s el dimoni. Una xarxa de suport mutu i solidaritat, laboral o no, sense lideratges ni burocrcia, sense protagonismes ni institucionalitzaci, esdevindria el ms adequat per a aquests casos. Necessitem llocs, referents on poder donar i rebre suport mutu, on puguem autoorganitzar-nos i lluitar. Aix, no podem fer apellaci a una autoorganitzaci abstracta si les nostres interlocutores no saben com portar-la a terme. Si no existeix un referent autoorganitzat on shi puguin veure reflectides o participar-hi, aquesta gent que est fent explcit que no sap ni qu ni com fer-ho es veur abocada a una frustrant parlisi. El fet de donar per ents que lautoorganitzaci sempre sorgeix de manera espontnia vol dir no entendre els mecanismes que generen la conscincia i la lluita que della en pugui emanar. La responsabilitat i lesfor imprescindibles per a la nostra tasca no es poden pressuposar presents en una societat que ens empeny a tot lo contrari.

12

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

Una altra de les barreres que tenim moltes de nosaltres, tant ridcula com pintoresca, s la nostra actitud esttica, gestual i postural, de perilloses i denfadades. No endevinem si s a causa del punk, de saber-nos possiblement violentes o del voler estar-ne ms enll de tot, per, sincerament, no ajuda gens en una comunicaci horitzontal sigui amb qui sigui. El fet destar en contra daquesta societat no s quelcom que es vesteixi, que es porti, no es demostra amb males cares... amb cosmtics. Es diu i es fa. Amb tot cal afegir-hi, per ltim, el fet que si les oposicions o reivindicacions de les dems no van amanides amb certa dosi de violncia percebuda sempre com un element antagnic seductor, ens tornem menys receptives i comprensives. Donem per fet que la catstrofe sacabar amb alts nivells de violncia popular, que les poderoses no regalaran res, per tamb s cert que si la poblaci encara necessita armar-se amb el pacifisme, no hem de rebutjar les seves lluites noms per aix. De la mateixa manera, tampoc hem de rebutjar, ni deixar de banda, els projectes que ja estvem portant a terme. Sovint les lluites o moviments nous ens resulten atractius, duna banda perqu encara no hem vist resultats en els nostres projectes habituals, i apostem per la confiana en unes altres idees i, daltra banda, perqu si li afegim factors nous com ara la participaci de persones que fins el moment encara no shavien implicat encara ens entusiasmen ms. El resultat acostuma a ser una dedicaci mxima en els nous projectes. Aquest fet s lgic i poc recriminable, ara b, quan la contrapartida s abandonar uns altres projectes que ja havem comenat a gestar, pot ser un error. Duna banda, perqu el treball iniciat en un cercle poltic menys heterogeni com per exemple emmarcats en objectius anticapitalistes i antiautoritaris tamb s necessari i, per laltra, perqu les lluites heterognies poden acabar sent fum i com a conseqncia deixar-nos frustrades, no noms per la seva fallida sin per lassumpci dhaver-nos deixat en un etern standby la tasca anterior. No podem multiplicar el nostre temps, per cal compatibilitzar,

en la mesura que ens sigui possible, tots els fronts que valorem necessaris per als objectius marcats, tant de manera individual com collectiva. s aquest un equilibri que, a ms, ens ajuda a nodrir i connectar totes les lluites en les quals participem. s per aquesta via, la de lautocrtica, la de la revisi dels postulats apresos, per on cal caminar si volem que tots els nostres malestars es tenyeixen de rebelli. Si coneixem els nostres lmits serem menys esclaves.

Lassemblea no s la panacea
A les lluites heterognies en les quals hi participem sutilitza lassemblea com a mode dorganitzaci. En aquest estat embrionari de contestaci hem de valorar duna manera molt positiva tan sols lelecci per encarar-ho daquesta manera ja que suposa una aposta per lhoritzontalitat i el respecte entre iguals amb tots els matisos que ja sabem. De fet, no es treballa amb les formes verticals dorganitzaci tot i que siguin ms operatives, rpides i eficaces pel que fa a la presa de decisions; potser s perqu sassemblen molt a lstatu quo contra el qual es batalla. Ara b, si prenem el cas del 15M com a referncia i del moviment antiglobalitzaci o el de les universitries podem constatar com amb les xifres de cent o milers de persones, lassemblea sobirana s una eina amb fora lmits. En un moviment on operen milers de malestars diversos, tot i que tots siguin provocats per un mateix denominador com, el sistema capitalista, lintent per funcionar sota una sola assemblea sobirana s del tot homogenetzador i centralista. Davant les circumstncies a les quals ens afrontem no podem pretendre tenir una acci o programa poltic nics, doncs no es tracta duna ideologia o partit poltic al qual la gent sadhereix, sin, tal i com hem dit abans, duna explosi de descontent collectiu. Lassemblearisme ortodox es crispa cada cop que alguna paraula, acci o decisi surt del consens. Tot all que va ms enll de la unanimitat s titllat dali, estrany i perills per a la integritat del moviment, sense valo-

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

13

rar la legitimitat del fet. Per pot existir un vertader consens entre desenes de milers de persones?No seria ms sensat acceptar que un moviment es nodreix de les diverses visions, dun pols amb vida, de les passions de cadascuna? Si de veritat ens creiem els principis dautonomia, horitzontalitat i acci directa, un moviment heterogeni tot i que sassenti sobre unes bases comunes com podrien ser el rebuig a la poltica formal, el racisme, lexplotaci, etc. hauria de comprendre les diferncies que lalimenten. En aquest sentit lassemblea de tal barri hauria de tolerar lassemblea de tal poble i aquesta, al seu torn, acceptar que un altre grup de persones pugui escriure algun comunicat amb el qual no se senti af. En aquest context, pensem que cada assemblea podria treballar com ho consideri convenient i que la resta ens podrem o no sumar a la seva iniciativa. Si aquestes petites diferncies evidenciaren, poc a poc, una divergncia insalvable, la disgregaci del moviment no hauria de ser un fracs sin lassumpci valenta del seu dest. Sobretot, pensem que ning hauria dactuar com agent de la depuraci que va a lencal dun cos homogeni. En aquest sentit no cal dir que aquest pols amb vida semmarca en uns codis i maneres de fer tcites i suposades, per tan canviants com les assumeixi el propi moviment. bviament entenem la necessitat de trobada de les parts, com tamb comprenem la necessitat de donar respostes collectives a les agressions que patim per part de lEstat i el Capital, amb el trencament de les barreres geogrfiques, laborals o poltiques. Per, tot i que per a moltes esdevingui temptadora la idea duna assemblea unitria o central, on shi puguin prendre decisions rpides en moments decisius i que suposin el pensament del moviment, aix tan sols contribuiria a alimentar un monstre que engoleix les particularitats per les quals est format. Apostem i donem suport a aquelles que opten per la coordinaci entre les diferents assemblees i grups, per mai quan ho fan amb la capacitat autoatorgada de decidir en el nom de totes. Quan es tracti de fets excepcionals, aquelles que ms es preocupin pels mitjans de co-

municaci que parlin en nom delles mateixes i de la seva assemblea, per mai com a portaveus dun moviment que no es pot doblegar davant la immediatesa dels mitjans. Una resposta ser unitria quan realment sigui unitria. s la prpia classe poltica, aix com les periodistes, les que necessiten una interlocutora clara, definida. Per, sense voler-nos repetir, un pols de vida mai podr tenir una sola veu i, menys encara, sota el frenes de lactualitat. Daltra banda, amb un frum de centenars de persones, la participaci queda visiblement minvada, la crtica limitada i el debat absent. Aix causa ls del vot i de les majories, les quals se solen adherir a les opinions de les veus ms carismtiques, amb ms empenta o experincia. s en aquestes assemblees on les personalitats corren el risc de convertir-se en lders. El funcionament en assemblees ms accessibles, ms manejables, on encara hi t pes el cara a cara, la confiana i la proximitat, dna cabuda a totes les opinions pel fet que es pot discutir realment i trobar la manera de trobar-nos totes cmodes i partcips.

Lavantguarda indignada
Tot i que cap grup shagi erigit com un pater davant duna massa perduda i confosa i no hagi intentat agafar les regnes, de manera explcita, dun malestar desbocat fent-nos recordar el concepte de partit o organitzaci, s que hem estat capaces de reconixer durant el procs de la indignaci certes actituds i maneres de fer que ens condueixen inevitablement a una manera dirigista ms subtil, inconscient, voluble per tamb furtiva i subreptcia. La por a limpuls de la gent, tant a les seves decisions com a la seva temuda desorganitzaci, i tamb la voluntat de dotar destructura i permanncia quelcom imprecs i espontani van fer sorgir en diverses faccions poltiques la necessitat estratgica dabordar el que ms tard sanomenaria Moviment del 15M. Entenem perfectament que la gent tingui la necessitat de saber el que passar, per no pot ser que aix ens porti a avortar tota mena

14

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

dactuacions que no hi siguin presents als nostres plans o sobresurtin dells. No pot ser un argument, per oposar-se a alguna cosa, el simple fet que no hagis estat tu la persona que ho ha planejat, que no ho facis tu o b perqu no entenguis per qu es fa. A un lloc molt destacable daquesta avantguarda shi troben grups i persones que compten en el seu quefer poltic amb linfame principi de controlar, manipular i dirigir els moviments desordenats. Les vrem veure aquells dies a les assemblees de la plaa i malauradament les seguirem veient als carrers. Per daix en parlarem a lapartat Les nostres enemigues. Mentrestant, en un segon plnol, lentorn antiautoritari no podia deixar passar locasi daportar als malestars els arguments que han causat el nostre enfrontament a lEstat i al Capital al llarg de centenars danys. En aquest context sorgeix la necessitat, massa intempestiva sovint, de participar-hi. En un principi, per copar els discursos de les comissions i evitar daquesta manera que caiguessin en posicionaments reformistes, i, amb els dies, pel simple fet de fer-nos escoltar i mantenir viu el nostre discurs. Al capdavall, tot

responia a la necessitat de canalitzar i, alhora, desbordar la situaci, sense tan sols un plantejament a priori de si era aix el que volem i de quina manera volem participar dall que sorgia. Aquest estadi dnims inicial, comprensible davant duna situaci mai abans viscuda, va anar dissipant-se en el moment en qu la gent va comenar a treballar en les diverses comissions, subcomissions, assemblees de barri, o senzillament des de la difusi i propagaci didees. Duna banda, perqu es va fer evident lesfor que suposava laposta per aquesta nova perspectiva de lluita heterognia i, de laltra i com a conseqncia, hem hagut de buscar el nostre lloc en ella. Potser va ser llavors quan algunes de nosaltres ens vrem adonar de que all ms important perqu un malestar esdevingui una potncia revolucionria no s lespera a que siguin tan sols els nostres discursos aquells que calin; sn les nostres dinmiques i cures ms quotidianes aquelles que poden marcar la diferncia entre el mn ideal que sembla volem vendre als altres i el mn ideal pel qual, des de ja mateix, estem lluitant, amb lassumpci de les seves contradiccions, alegries, desesperacions, etc. Amb el fet de compartir de

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

15

gestos, maneres de fer que tot i que noms shi entreveuen duna manera embrionria poden marcar la llavor dalguna cosa que es pugui anomenar vida. Daltra banda estan els collectius i les persones que hi van tenir molt que veure amb el naixement del moviment: des de les que dotaren de logstica tot aquell desgavell fins a les que van dinamitzar continuadament les mega assemblees; des de les que es passaren hores i hores convocant a les xarxes socials, fins a les que sempre romangueren a la plaa. Tots aquests esforos i hores laborioses unides a lavantatge que suposa tenir ms temps lliure comporten lexistncia duna srie de cares molt visibles que es pot arribar a confondre amb una mena davantguardisme. Aquestes cares visibles que dediquen tot el seu temps lliure a les bones noves acaben causant la creaci dun cercle que maneja ms informaci que la resta, cercle invisible per a la resta per molt tangible en el decurs dels esdeveniments. Noms daquesta manera podem entendre la resposta roda de premsa i comunicat de dissociaci als fets del Parlament, nomes daquesta manera podem entendre les trucades a darrera hora amb la informaci de que es far tal o qual assemblea i de la convenincia dassistir-hi. Cal recordar el perill que pot esdevenir de ladquisici de certs rols i el fet daferrarshi per por a que les altres no ho spiguen fer, com tamb cal aclarir que aquesta societat est feta a mida dels dispositius de reconeixement social: delits i aparences. La gent finalment es refia i atorga notorietat a qui agafa el micrfon cada dia, a qui sempre exposa les seves idees de manera clara i sense embuts, a qui est darrere dun ordinador tothora gestionant qui sap qu... Al cap i a la fi, a qui sempre salva la papereta a les altres. No volem dir que sigui fcil fugir daix, ni encara menys que nosaltres ho aconseguim. El que volem assenyalar s el perill que comporta el fet de pensar que noms pel fet de considerar-nos antiautoritries ens lliurem daix que critiquem. Cal reconixer el risc que pot suposar el fet dabaixar la gurdia i la incapacitat per reconixer els privilegis que moltes ostentem en haver decidit, en bona

mesura, comprometrens en una lluita contra la dominaci a temps complert, perqu aix suposa diferir del comproms actual assumit per impossibilitat o voluntat expressa per la resta de la gent. No podem mirar cap a una altra banda sense assumir que moltes de nosaltres tenim privilegis quan es tracta de parlar en pblic, ordenar i exposar les nostres idees, aix com un bagatge que ens facilita lidiar amb aquelles que defensen postures oposades a les nostres, per desmuntar els seus arguments o ocultar els punts foscos de les nostres postures. Tot i que pot resultar difcil veurens reflectides en les crtiques que hem comentat abans en un moment de vorgine o de plena dedicaci a una lluita, sempre calen moments de reflexi on puguem dur a terme un anlisi entre les companyes i, si sescau, corregir-nos. Acabar amb el dirigisme en ltima instncia pot ser tan senzill com difondre de manera transparent a la resta la informaci que tenim, com la negaci a assumir un rol dia rere dia, com la socialitzaci i lensenyament dels aprenentatges que hem assolit, etc.

Les nostres enemigues

Tal i com hem assenyalat en uns altres articles, no considerem alg com enemiga nostra pel fet que pensi diferent a nosaltres, sin quan aquesta t la capacitat dexercir la seva voluntat per damunt de nosaltres, s a dir, quan tingui el poder per dominar-nos. Mentrestant una persona no gaudeixi daquest poder b podem ignorar els seus arguments, b podem tractar de rebatrels per trobar-hi cmplices. Les nostres enemigues no ho sn pel fet de tenir interessos antagnics als nostres sin quan tenen la possibilitat de fotrens lexistncia. s per aix que trobem possibles enemigues a les nostres assemblees de barri per, tot i aix, podem compartir els espais amb elles perqu, de moment, ens sn inncues. s a dir, les nostres enemigues ho seran, per exemple, quan els seus interessos per construir un espai jerarquitzat i centralitzat des don dirigir el moviment sigui imposat de facto a les nostres aspiracions dhoritzontalitat.

16

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

I al capdavall resulta, qui ho anava a dir, que aquelles a qui assenyalem com a contrries no ho sn pels seus plantejaments poltics previs sin per unes maneres de fer fosques i amb mala llet. Ens referim a totes aquelles que utilitzen les arts obscures. Duna banda, hi ha la manipulaci, el control, el dirigisme i laprofitament ms tosc de les voluntats pressuposem que aquestes males prctiques responen a uns rdits poltics o eglatres. Daltra banda hi ha les delatores, les qui condemnen, les qui assenyalen, les qui dissocien, etc.; en aquest cas, tot sn males actituds i hbits personals derivats duna menyspreable manera de veure el mn que no volem tolerar i amb les qui haurem danar lidiant. s duna gran maduresa poltica i dun respecte absolut cap a la resta la voluntat de tractar les diferncies entre nosaltres i no de cara a laparador o la policia.

Amb aquest text esperem haver sabut explicar el nostre posicionament i que les crtiques que rebem siguin fonamentades.

Qui no arrisca no pisca

Queda clar que les reivindicacions que sovint sexpressen a les lluites massives i heterognies sencasellen en la deplorable cultura democrtica, on les queixes sacosten massa als discursos del poder: ms feina, ms diners, ms control, ms lleis, ms democrcia, ms oci, etc... per, sincerament, qu en podem esperar, desprs de trenta anys de pacificaci social i de submissi i tolerncia davant les vencedores de la Transici? Els nostres desitjos dinsurrecci no poden subestimar tots els dispositius estatals fabricats duna manera minuciosa des doficines, centres dintelligncia, intellectuals postmodernes, gabinets de premsa... El benestar aconsegueix que la misria no aparegui de la nit al dia, tot i que per sort acaba esclatant. Per si ens hagussim quedat a jutjar des de lluny i hagussim observat la superficialitat de les demandes, no hagurem descobert a cadascuna de les persones i les seves motivacions reals, els seus vertaders anhels. I sort que hem estat disposades a separar el gra de la palla demcrata, ja que aquells somnis sn sovint molt propers als nostres. Aquelles a qui els interessa lestat actual de les coses ofereixen moltes faules amb les quals expliquen el malestars, amb les quals maquillen la tragdia. El discurs oficial ciutadanista, participatiu, cvic, no violent dicta una construcci lgica per tal que aquests malestars i fins i tot desitjos sarticulin en el seu propi curs democrtic. Tot i aix, ladoctrinament no s perfecte i, al capdavall, les desigualtats, la pobresa, la tirania i el desassossec no es poden amagar darrere de les respostes ms normalitzades: la merda sempre acaba surant. I s en aquest moment quan nosaltres, anarquistes, comunistes, anticapitalistes, podem presentar els nostres relats per explicar la realitat, amb lesperana de trobar cmplices en la batalla. Les oportunitats com locupaci de les places i tot el que sha generat desprs ens brinden moments i experincies que trastoquen el curs monton de la vida de molta gent. Sn aques-

No tot s el 15M, no tot sn lluites heterognies

No podem oblidar el fet que algunes companyes no veuen el sentit, ni la integritat ni les raons, a aquests moviments amb tal mescladissa de posicionaments. Des daqu no volem engendrar un debat al voltant de si aquestes corrents sn prpies de classes mitjanes i acabaran desembocant en els espectacles institucionals, o de si les masses sempre reforcen lEstat; noms volem deixar clar que nosaltres creiem imprescindible la coexistncia i la confiana entre les diverses percepcions duna mateixa confrontaci. A ms per la nostra banda, i tal i com ja hem comentar, creiem necessria la participaci en els diversos fronts de lluita. Pel que fa a aquelles companyes que encara ens consideren com a tals, els hi diem que si no volem sentir-nos alienes entre nosaltres mateixes necessitem comunicaci i debat de manera constant. Entenem els dubtes que puguin tenir algunes amb la participaci en segons quins espais, per haurien de venir acompanyades tamb per la confiana i lintent per comprendre els perqus. s des daquesta mateixa confiana que som les primeres interessades en conixer els arguments, per part de les companyes, que desvelin si ens podem estar equivocant.

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

17

tes vivncies avidesa per la discussi, set de coneixement, necessitat de comunitat, la certesa de que ara es pot, catarsi emocional, compartir del protagonisme de cadascuna, el desvetllament de la letargia les que demostren amb el temps que existeix, en all social, unes altres relacions possibles. Com que venim des don venim, i ja intum que el declivi econmic no recular, ara ens enfortim amb aquests esdeveniments perqu constitueixen el que s necessari per anar a un altre lloc: les relacions i vincles comunitaris des de baix que plantin cara a la farndula de les classes adinerades. Aquests espais heterogenis sn llocs perfectes per promoure el debat, contrastar els nostres posicionaments amb els de la resta, enriquir-nos mtuament; per, en cap cas, han de ser llocs per a la promoci dunes idees i prctiques excloents, per a aix ja existeixen uns altres espais. Hi ha certes accions que no ens agradaran, altres seran detestables per a nosaltres, per cap ra ens ha de portar a entossudir-nos i posar pals a les rodes de les altres, sin que caldr dirigir la nostra energia a proposar i posar en funcionament activitats amb les cmplices que ens hi trobem. Voler-vos transmetre una pura convicci al voltant de la participaci en aquests moviments heterogenis i reivindicatius seria mentir-vos. s evident que el dubte ens assalta darrere la pancarta en defensa de la sanitat pblica, per s des dall des don hem pogut entreveure lordidura dun possible rearmament contra aquest mn. Sempre hi haur el risc que aquestes lluites reforcin el paper de lEstat, que el Capitalisme sen torni a sortir amb la seva un cop ms, que ens integri i sens quedi cara de ttiles, per s justament contra aix que batallem: perqu les demandes als pertinents agents se sobrepassin amb lacci directa, perqu la delegaci en la poltica es converteixi en confiana en una mateixa, perqu el civisme sigui percebut finalment com el sistema de control que s, perqu senderroqui el respecte a la propietat privada davant el plaer dels bns comuns. Perqu la falsa unitat de les ciutadanes es trenqui davant levidncia que existeixen enemigues. Qui no arrisca, no pisca.

Hi ha sumes que resten

1. Hem volgut anomenar movimentisme a una srie de prctiques i movimentista a les persones que les porten a terme malgrat que ning no es defineixi com a tal.

Laposta per una lluita mplia amb persones que opinen que el nostre discurs s excessivament radical s una empresa basada en la intuci que darrere de les seves reclamacions parcials hi ha impulsos i illusions semblants als nostres. Tot i les frustracions que, com diem en larticle anterior, apareixen en parlar amb algunes persones que tenen unes pretensions molt reformistes, confiem en el potencial que tenen aquelles que comencen a plantejar-se lorigen real de les seves misries. Si b s cert que hi ha qui opta conscientment pels canvis dins del mateix sistema, ja que confien en ell, nhi ha daltres que amb el temps desenvolupen un discurs tan crtic que esdev antagnic. s amb elles que volem treballar per a fer que sobrevingui un context revolucionari. Tanmateix sabem, i hi ha hagut bastants tocs datenci rebuts al voltant de la qesti, que cap prctica est exempta de riscos i contradiccions i que, per tant, s present el perill de cercar companyes all on no hi sn. Davant del dubte, creiem que cal intentar-ho perqu noms amb la prctica, acumulant experincies, podem anar fent cam. No s en labstracci terica on trobarem afinitats sin en les contradiccions que ens ofereix bregar amb la realitat. Sense oblidar que, sent conscients del perill, volem reconixer-lo o rebre les crtiques pertinents quan ens allunyem dels nostres objectius. A banda, hi ha daltres actituds que conformen el que hem volgut anomenar movimentisme1. Una postura que cerca un front nic de voluntat interclassista, tot sovint, a qualsevol preu. Les accions que titllem de movimentistes

volen, tant com les nostres, fer trontollar els pilars del sistema, per es basen en el supsit que la societat no es troba preparada per assumir un discurs radical. Les conseqncies prctiques daix sn: infantilitzar la gent, amagar part del seu discurs i manipular en la teoria i la prctica all que, suposadament, executen conjuntament. Amb aquestes dinmiques cal tenir molta cura ja que si no pretenem trastocar la normalitat, noms estarem afermant-la. Aglutinar gent no s una tasca negativa en si mateixa, per si no som clares en els nostres propsits, estarem fent confluir persones amb interessos tan diferents com en ocasions contraposats. En canvi, si comuniquem les nostres pretensions podem, de forma senzilla, destriar a qui volem tenir al costat i a qui no. Hi ha molts estadis dafinitat i confluncia, no s dolent treballar amb segons qui en una lluita i potser amb un grup ms redut per altres objectius. Per no s honest ni efica per a la nostra lluita enganyar les persones evitant explicar la complexa realitat i centrant-nos noms en concrecions quotidianes. Ens serveix com a exemple la resistncia als desnonaments que no planteja una crtica a la propietat privada o la lluita per lalliberament dels pobles que no t en compte que s lestructura estatal el que sustenta la seva opressi. Aix doncs podem dir que el movimentisme s conscient de les estructures que sustenten el mn per opta per lluites parcials populistes ja que t com a prioritat arreplegar el major nombre de persones. Per aquesta definici resulta tan mplia que hem volgut endinsar-nos en distingir els aspectes ms rellevants de la

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

19

prctica movimentista per a poder estar a laguait i aturar aquestes actituds, tant si sn externes com si les tenim nosaltres mateixes. Per una banda, trobem la creaci dun nou llenguatge i per tant labandonament de categories clssiques que, tot i haver pogut evolucionar, defineixen subjectes i contextos de forma esclaridora. Ara, en canvi, volen parlar de precariat o de flexibilitzaci del treball. Lessncia del capitalisme roman intacta des dels seus orgens; el sistema patriarcal i la lluita de classes segueixen ms vius que mai, per tant, si la creaci de nous conceptes no serveix per evidenciar aix noms ens est servint per distorsionar-ho. Daltra banda, s caracterstic daquesta tendncia la cerca de lesdeveniment com a fet inaugural que dna importncia a les situacions anecdtiques dia D per sobre del treball de base. Fet que es tradueix tot sovint en la desesperaci per fer duna acci un espectacle, incls televisat, obviant que la lluita s un continuum dins les nostres vides, no pas un sol moment de passi col lectiva. A conseqncia daquesta aposta per la simbolisme de la seva actuaci puntual, li s imprescindible delimitar i controlar tot all que pugui succeir. I s daquesta manera que el movimentista veu desorganitzaci en all que no s capa dentendre i necessita organitzar lherncia del tic que infantilitza la gent all que potser ja sestava autoorganitzant. En tercer lloc, les movimentistes miren de desmarcar-se pblicament dels fets que poden fer trontollar la frgil cohesi del moviment interclassista que estan intentant crear. Tot i poder estar en consonncia amb accions que ataquin pilars del sistema, si aquestes savancen a all que elles creuen que s la crtica adequada pel context social que es viu, en defugiran. Fins i tot denunciant les responsables dins dels grups heterogenis i de cara a la policia. I aix, vulguin o no, es tradueix en evitar lenfrontament contra el sistema ja que, inserides en la seva lgica dun sistema universal de valors, creuen que podran convncer els que tenen uns interessos diametralment oposats als seus

perqu abandonin els seus desitjos en un atac irrefrenable de solidaritat, romntica idea que evitaria un enfrontament. El que diferencia una prctica movimentista duna revolucionria s que aquesta darrera implica que existeix un xoc dinteressos entre les dominades i les dominadores i que aquests sn irreconciliables: no les volem convncer, volem impedir que puguin exercir el seu poder sobre nosaltres.

No haurem doblidar que lassemblea s nicament una manera dorganitzar-se entre gent que t algun inters com i vol decidir qu fer conjuntament. Si oblidem aix i massa sovint ho fem podem arribar a voler enroscar un cargol amb una barra de pa. Des de ladveniment del 15M, i per descomptat ja abans, shan anat repetint una srie de dinmiques, pautades, calcades, que es materialitzaven en les assemblees generals. Aquestes volien donar resposta a la protesta duna massa heterognia de gent tot intentant buscar la manera de consensuar una unitat dacci entre desconegudes. Sense voler analitzar ara qu s exactament

cremarem tots els micrfons

una assemblea i qu no ho s, ni tant sols en quins moments sescau dur-ne a terme una i en quins no, senzillament s important assenyalar que no sempre shan de fer assemblees per a resoldre el desordre o les contradiccions que apareixen de lamalgama de gent diversa. Hi ha moments en els que aquestes assemblees podrien servir per a acordar o coordinar propostes, daltres actuen de catarsi col lectiva i, a voltes, serveixen per a reafirmar all que generalment ja ha estat acceptat des despais ms petits. Tamb hi ha moments que necessiten una fora i una tensi que respon a la immediatesa, al caliu del moment, i que noms troba les afinitats i els consensos que existeixen sense la necessitat duna assemblea que legitimi el que succeeix. No pretenem confrontar lespontanetat a lassemblea, ni cantar-ne les lloances amagant les seves misries, sin afirmar que de la mateixa manera com la majoria de vegades sacusa lespontanetat dautoritarisme i dimposar decisions i conseqncies a persones que no han escollit el seu cam, decidir fer una assemblea ja s decidir qu fer, i la seva resoluci s antagnica a altres possibilitats que lassemblea nega en el moment en el que sexecuta. Tot hi que pensem que el contingut no pot prevaldre per sobre de les formes no haurem de caure en lestupidesa de prioritzar la forma per sobre del contingut. En massa ocasions i com qualsevol ideologia sha acceptat lassemblea de forma acrtica i ens hem deixat portar per un automatisme que sovint respon a un no saber fer tal com el dacabar les manifestacions amb un cul a terra per fer una assemblea, matant lenergia de la manifestaci i de lestar juntes reconduint-lo cap al terreny del debat i de lavorriment.

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

21

Hem volgut analitzar tres casos recents on aix queda reflectit, en algun cas per criticar lassemblearisme dogmtic i en altres per a observar les mancances a les que una aposta per lespontanesme acrtic ens pot abocar.

Quan decidir com fer s escollir qu fer. Manifestaci destudiants 29 de febrer del 2012
rem moltes davant de la porta de la Universitat de Barcelona el passat 29 de febrer desprs de les crregues policials. Congregades all al davant algunes, suades i enrabiades pels cops i les corredisses, sabem que a un parell de kilmetres don rem hi havia loportunitat de pitjar all on al Poder li podia fer mal: el Congrs Internacional del Mbil, ubicat a la plaa Espanya. De forma bastant espontnia alguns grups comenrem a cridar incitant a que la multitud de gent reunida no dons per finalitzada la manifestaci i segussim juntes el major nombre de persones possible cap a plaa Espanya. A la porta de la universitat i pujades a un cami amb un equip daltaveus les convocants de la manifestaci algunes portaveus de la PUDUP1 estaven desconvocant la manifestaci. Fins aqu sentn, si les convocants tenien un recorregut marcat i finalitzava all era normal que aix passs. El problema es don en el moment en el que les lders estudiantils pujades al damunt del cami volent-se imposar per damunt dall que estaven cridant algunes manifestants volgueren actuar dapagafocs davant la voluntat dalgunes danar a plaa Espanya i reconduir aquesta decisi cap al fet de fer una assemblea per

decidir qu fer, utilitzant els micrfons per a fer sentir la seva veu i aixafar la de nombrosos grups que, de forma disseminada, cridvem: Anem, anem, anem a plaa Espanya!. Daquesta manera algunes decidien fer una assemblea en comptes que cadascuna fes el que penss o sents ms convenient, matant en la recerca del consens la rbia que moltes sentem, alimentant la ficci que sha dexplicitar i acordar qu fer en un espai formal per poder fer alguna cosa. En aquell moment i degut a que algunes de les persones pujades al cami ja havien protagonitzat accions de manipulaci daquest tipus (vaja, que ja ens coneixem) hi hagu tot un seguit desbroncades que acabaren amb empentes i insults contra les

1. Plataforma Unitria en Defensa de la Universitat Pblica.

lders estudiantils. Tot i aix, una part de la manifestaci desprs de 50 minuts dincertesa es dirig cap a plaa Espanya on, si ms no, saconsegu traslladar la lluita merament estudiantil cap a una perspectiva ms estructural fent tancar durant una estona el congrs de telefonia mbil i el centre comercial de les Arenas. Aquell dia moltes vrem actuar de forma impulsiva en veure que un altre cop les lders estudiantils ens convidaven a posar el cul a terra i avui ja ms en fred ens cal fer una autocrtica. Podrem haver agafat el micrfon i dir que algunes volem anar a plaa Espanya i que aix no es contradeia amb laposta per part dalgunes de mantenir a qualsevol preu fer una assemblea; el criticable per ambdues bandes s que ens capficrem en el fet que tothom que estava all havia de decantar-se per una de les dues opcions, en lloc de dividir-nos en funci del que cada persona volia fer. En comptes daix moltes persones es quedaren com a meres espectadores dun espectacle que, de ben segur, no acabaren dentendre i que tampoc nosaltres no sabrem explicar a la resta. De vegades i potser s normal els micrfons ens cremen a les mans.

La pugna per la plaa: unitat dacci en la pluralitat de tctiques

El 27 de maig del 2011 quan comen a crrer la notcia que estaven desallotjant lacampada de plaa Catalunya frem milers les persones que ens aproprem per evitar-ho. Des de primera hora, i durant tot el mat, la gent que arribava sanava distribuint pel permetre de la plaa. La visi general era clara: un grup dentre 100 i 200 companyes es trobaven al mig de la plaa, treballadores de Barcelona pel Medi Ambient llenaven tota la infraestructura acumulada i les pertinences de la gent que all dormia als camions de la brossa i centenars de policies vigilaven la situaci perqu tot continus tal com estava funcionant. Rpidament la intelligncia col lectiva comen a funcionar: si els camions no poden circular el desallotjament no es pot efectuar. Gent que intentava convncer les treballadores de la neteja que marxessin,

gent bloquejant amb el seu cos la mobilitat dels vehicles, gent que els punxava les rodes. No calia parlar-ho entre totes, noms amb la gent ms propera, noms calia ajudar a la persona que tenies al costat. Si totes fiem alguna cosa, la que cregussim ms efectiva, podrem aturar el desallotjament. Quan els cops de porra van caure sobre els nostres cossos moltes no tornrem a seure, per en veure que altres encara aguantaven no podem deixar-les soles. Gent al terra era colpejada mentre gent de peu intentvem desbordar els cordons policial. Hi hagueren empentes, cops de puny i de peu contra la policia, ja fos per recuperar el control de la zona, per alliberar a les que eren apallissades o per tornar una mica de la violncia que estvem rebent. Tal barreja de gent i de formes de fer torn boja la policia ja que no sabia si la persona que li corria per darrere latacaria, fugia o volia tornar a seure i impedir el pas dels camions. Un cop les piloteres acabaren de fer la feina que els cops de bast no podien fer una gentada envoltava la plaa. Uns quants mossos intentaven amb impotncia evitar que la gent hi entrs. En alguns indrets daquest assalt la gent retrocedia davant lamenaa de crrega, en daltres les amenaces eren respostes amb intents dallau o amb empentes. Finalment, quan les ordres de desmuntar el dispositiu es donaren, milers de persones tornrem a la plaa. Per moltes no tenem prou amb que la policia marxs, la volem fer fora nosaltres. Corredisses, ms empentes, ms cops, llenament dampolles, garrafes i alguna pedra. Alguns mossos es van veure envoltats i algun dells va perdre la porra. Malgrat lintent dalgunes fonamentalistes del pacifisme perqu la gent no sorts de la plaa, moltes acompanyrem els mossos fins la plaa Urquinaona, des don finalment marxaren. Hi ha una certa tendncia que vol amagar que malgrat el pacifisme acrtic del 15M aquell dia fou la suma de les diferents tctiques el que fu desbordar la policia. I si aix succe aix fou perqu no sens ocorregu en cap moment fer una assemblea per decidir entre totes qu volem fer, simplement ho

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

23

frem. Si ens hagussim parat a decidir una lnia comuna dacci no shaurien punxat les rodes dels camions, no hi hauria hagut cap intent de defensar-nos de la policia ni de fer-los fora malgrat que rem moltes ms que ells. No, si hagussim fet una assemblea lnic segur s que haurien desallotjat lacampada mentre nosaltres estvem parlant.

20N, victria popular

El 20 de novembre del 2011 en motiu de la nova victria del Partit Popular a les eleccions generals espanyoles, plaa Catalunya torn a erigir-se com a centre o altaveu de la protesta contra el capitalisme, les retallades i el retorn dels neocons espanyols al poder poltic. Una trobada que moltes havien imaginat multitudinria es convert en una cassolada ms aviat poc massiva. Davant lafluncia de gent, evidentment, comenaren a circular diverses idees per la plaa. Algunes segur que venien de casa seva amb les intencions ben afilades i daltres xerrant en petits grups parlaven de sumar-se a una o altra proposta. El que succe per fou que al final es munt una assemblea que acab matant els nims i la visceralitat dun moment com aquell. Assegudes escoltant els arguments o les idees de qui satrevia a sortir a parlar en pblic sobre qu havem de fer plegades sacabaren

enfonsant o despotencialitzant les possibilitats que sendevinaven: anar a lhotel Majestic on CiU festejava els resultats electorals, anar al World Trade Center on el PP celebrava el seu triomf, anar a recolzar ledifici ocupat 15-O, entre daltres propostes. Un moment per a la solidaritat o lodi sacab convertint en un ritual racionalitzador que fu marxar molta gent a casa i les diferents opcions que sorgien acabaren desinflades, sense rbia, sense nims, fent all que tocava fer, en un marc de protesta pautat, militant. Sembla que estiguem aprenent que el consens derivat dun assemblearisme centralista s lnica manera dactuar, que la resta dexpressions han de desautoritzar-se o han de viures alladament, en solitari, sense que existeixi la possibilitat de contagi. Hem de dir per que el nostre disgust daquell dia tamb ve dels nostres propis lmits a lhora de tirar endavant una proposta contra vent i marea. Si hagussim vingut ms preparades amb propostes concretes i pancartes, decidides a marxar fins a la seu de les vencedores, haurem pogut aprofitar aquest moment i aplegar a qui vulgus sense necessitat dassemblear-nos. Potser s la nostra por a donar propostes clares o la nostra confiana cega en lespontanesme el que fa que a vegades ens arrepleguem en una expectaci crtica per inefica.

A lanterior nmero de Terra Cremada parlvem de la superaci de la democrcia en tant que superaci de la forma de govern actual i del parany sobre el qual es basa la separaci entre poltica, economia i vida. Avui volem centrar-nos en el que suposa fer una separaci de leconomia de com satisfem les nostres necessitats de la resta de relacions de les quals salimenta el capitalisme. Una separaci que afavoreix que el sistema capitalista pugui reinventar-se alhora que ens pot debilitar en la nostra lluita per acabar amb el treball i la propietat privada. Fem aquest article no amb la intenci demetre a mode de fascicles com superar aquestes parcialitats perqu sin caurem en el mateix que critiquem sin perqu darrerament veiem com, de la mateixa manera que ja apuntrem a la crtica de la democrcia, no tenint suficients paraules, discursos ni sobretot prctiques que superin lactual manera de viure i de relacionar-nos podem acabar ancorant-nos i reafirmant les misries a les que el capitalisme ens condemna. Si apuntem aix s perqu ens preocupa que moltes de les dinmiques o projectes que diuen allunyar-se del capitalisme caiguin en el miratge de que podem viure sense capitalisme sense destruir-lo: podem plantejar-nos un mn sense capitalisme, per el capitalisme, amb la seva essncia expansiva i global, no deixa lloc perqu existeixi un a fora o un al marge dell. Tamb volem deixar clar dentrada que no volem desmerixer cap iniciativa individual o collectiva daquelles que, com nosaltres, han de buscar-se la vida per tal de sobreviure de la manera menys dolorosa i ms apassionant possible, sin que el que volem apuntar s que aquestes sortides no sn realment sortides sin maneres dexistir dins de la nostra misria. No pretenem donar llions don s i

on no han danar a parar les nostres energies, sin preguntar-nos perqu encara no hem estat capaces de crear imaginaris i prctiques collectives i individuals que ens empenyin a la creaci de projectes veritablement comunitaris per tal dabastir les nostres necessitats i desitjos sense que aix sigui a costa de terceres ni que aquestes activitats siguin merament palliatives. Ens dirigim a aquelles que, com nosaltres, han decidit no apostar per un lloc fix on arribar sin per unes formes de fer que ens puguin empnyer a anar construint processos relacionals cada cop ms basats en all comunitari. Ens dirigim a aquelles que veuen que, ara per ara, estem acomodant-nos o adaptant-nos a la misria dhaver de treballar per manca dun horitz revolucionari proper... o ser per aix mateix que no hi ha una perspectiva de superaci revolucionria?
No tenemos nada que objetar ante el hecho de que algunos compaeros busquen organizar su vida como quieran y saquen el mejor partido posible de las circunstancias en las que se encuentran. Pero protestamos cuando las formas de vida, que no son ni pueden ser ms que adaptaciones al sistema actual, se quieren presentar como algo anarquista o, peor an, como medios de transformar la sociedad sin recurrir a la revolucin. E. Malatesta

La lgica del mercat que (gaireb) tot ho impregna

No, el capitalisme no saguanta noms perqu hi ha uns grans magnats que dominen el mn, no, ni molt menys. El capitalisme saguanta i es reprodueix perqu la nostra manera de relacionar-nos amb el mn i per tant tamb entre nosaltres s gaireb enterament capitalista1. Aix vol dir que en la quotidianitat dels nostres gestos

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

25

reprodum unes dinmiques que ens dificulten veure i experimentar ms enll de les relacions de dominaci i la mercantilitzaci de les relacions humanes. De vegades s tan sols que no tenim suficients diners per invertir un capital base per convertir-nos en empresries dxit, per hi ha petits gestos immersos en la nostra quotidianitat que demostren fins a quin punt la lgica mercantil guia les nostres decisions. Pensar que el capitalisme s quelcom extern a nosaltres s infravalorar-lo i daltra banda abaixar la gurdia a lhora de combatrel. La lgica del capitalisme lindividualisme, la propietat privada, lespeculaci, el domini sobre laltra, etc. sinsereix a dins nostre dificultantnos que ens relacionem a partir dall que necessitem conjuntament i provocant la relaci amb laltra a partir dall que laltra ens pot oferir. Val a dir que aix no significa que lhegemonia del capital sigui total no serem nosaltres qui plantejarem la seva perfecci com a sistema. La tendncia a all comunitari, consubstancial a lsser hum, sempre reapareix a les escletxes daquesta societat; totes hem vist i gaudit algun cop de la solidaritat entre iguals, del funcionar sense lleis, del donar sense esperar res a canvi, etc. s el moviment real que anulla i intenta superar lestat de coses actual.

del 15M quan algunes plantegen possibles sortides del capitalisme. El miratge de les alternatives ens pot fer desviar del tema de fons, ennuvolar-nos en el pantans mn descollir el producte que ms ens escaigui, la forma en que ms ens agradi ser explotades, ltica que ms ens convingui sempre i quan participem de lespeculaci i la usura, la salsa amb la que decidim ser cuinades sempre i quan no sens ocorri datacar la propietat privada ni els privilegis daquelles que ens dominen perqu... on preferirem deixar els nostres diners? On preferirem treballar? Si no ens fem les preguntes adequades podem mossegar lesquer i oblidar-nos que del que aqu es tracta es de seguir lluitant contra els diners, contra el treball i contra tota opressi.

1. El patriarcat i capitalisme van de la m i, per tant, un anticapitalisme que plantegi una superaci daquest noms en la seva vessant econmica o en qualsevol altra vessant parcial no s un anticapitalisme complert. Tamb succeeix amb el racisme, lhomofbia, etc. El capitalisme sha nodrit de totes aquestes dominacions per tal de poder-se exercir, i no hagus pogut arribar fins aqu sense aquestes.

El miratge de les alternatives

Banca tica, cooperatives, mercats dintercanvi, noms que sonen i ressonen encara ms a les nostres assemblees de barri arrel de locupaci de les places arreu de lEstat lanomenat moviment

26

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

Con sumo consumo

2. Us remetem a la pgina dunes companyes de Madrid que treballen en contra dels centres de menors, anomenats eufemsticament Centres de Protecci a la Infncia: http://www. centrosdemenores. com/?Campanade-boicot-aTriodos-Bank. Potser no parlarem tant daquests tipus de banques si no fos perqu han augmentat la seva clientela de manera exponencial arran del fenomen de les ocupacions de places arreu de lEstat. 3. Respecte a aix, bo i sabent que s un tema fora complicat i on cadascuna de nosaltres tindr les seves prpies particularitats, remetem al treball de recerca dut a terme per les companyes dinsubmissi a les penes multa. http:// www.alespenespunyalades.blogspot. com.es/2009/04/ dossier-sobre-lespenes.html

El capitalisme, en la seva lgica dexpansi mercantil, ofereix mercats i productes per a totes aquelles que estan disposades a comprar-los. La indstria tica, ecolgica, bio, amb respecte al medi ambient, etc., sn el resultat de lexpansi lgica del Capital. Si apareix aquest mercat s perqu pot generar-se ms capital. Si aquest mercat triomfa es perqu hi ha gent que es gasta els diners en ell. No es que apostem per fer-li cap boicot especial a aquesta mena de productes per s evident que laposta per un consum daquest tipus no produeix cap canvi significatiu en les relacions socials actuals. I aqu radica el problema, quanta gent realment creu que comprar tal o qual producte en aquesta o aquella botiga s un front ms de lanticapitalisme? O pitjor encara, creu que s el cam per a la transformaci social? Podem escollir menjar ms s o que no senriqueixin les quatre marques de sempre per no sens pot oblidar que sota el capitalisme el consum sempre s reproducci del capital.

Banques tiques o esttiques?

Com podria una banca arribar a ser tica, o millor dit, a quina tica sin a la de la banca respon una banca tica? A quina lgica sin a la de lespeculaci respon una banca amb aquestes caracterstiques? Que els nostres diners siguin utilitzats per especular amb consums macrobitics en comptes den la indstria nuclear poc importa

a la banca mentre tant uns com els altres aportin beneficis a aquestes empreses financeres noms ens cal mirar el cas de Triodos Bank i OBelen2. I ara, som capaces dimaginar dipositar els nostres diners a algun lloc segur sense haver de passar per un banc? S, sabem que el millor de tot seria poder prescindir dels diners i lintercanvi en la satisfacci de les nostres necessitats per la majoria de gent segueix cobrant a final de mes, posant els seus diners i domiciliant els seus rebuts a un compte corrent i cobrant els seus salaris, prestacions o ajudes a travs dun o un altre banc. Pensar que la majoria de nosaltres guarda els seus diners a sota duna rajola ens sembla massa ills, tot i aix seria interessant que als nostres barris i espais fssim veure a les nostres companyes que tot i que dentrada no sembla gaire segur deixar els diners en metllic a casa, el fet de deixar-los al banc no dona gaires ms garanties per no dir moltes menys. Si fem un balan de totes les problemtiques, contradiccions i maldecaps associats a haver de deixar els diners dins dun banc podem concloure fcilment que el millor s allunyar els diners de lespeculaci bancria. Els bancs treballen amb ms o menys el 10% dels diners que diuen tenir, tota la resta s diner fictici. No cal que ens anem al cas del corralito de lArgentina per demostrar-nos com de segur s esperar que els diners que dipositem tranquillament a un banc ens seran retornats quan nosaltres vulguem: els casos cada cop succeeixen ms a prop

Cooperativa Integral Catalana: deixeu de vendrens la moto!

Com ja hem dit, no volem desmerixer cap iniciativa per a la consecuci de lemancipaci humana. Cada collectivitat o unitat econmica ja sigui una indivdua, una famlia, un collectiu, etc. mira de trobar els mecanismes per cobrir les seves necessitats i satisfer llurs desitjos. El problema sesdev en el moment en que una daquestes unitats promociona la seva particular forma de fer amb un carcter o una pretensi universalista. Arribant a proposar el seu model com a superaci del capitalisme en el capitalisme,

venent-nos la moto de que s ment existeix la mediaci enpossible acabar amb el capita - tre el producte de la nostra Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012 27 lisme sense combatrel. Quan activitat individual i all que aix succeeix, massa cops necessitem entre membres sens ven la proposta a partir duna mateixa comunitat com duna mistificaci daquesta, a relaci entre estranyes. Reaix s, lloant els aspectes po- petim que degut a que encara sitius i amagant aquells que no hem acabat amb la monepoden posar en qesti el da cunyada per lEstat, podria projecte. Sens amaguen o semblar intil o si ms no amaguem aquelles contra- agosarat criticar la proposta diccions i dubtes que aparei- concreta dun collectiu partixen en la posada en prctica cular. El que critiquem aqu es dun projecte ideal i seguim que aix es proposi com a soidealitzant-lo quan lexpli- luci al capitalisme quan tan quem a les altres en comptes sols s un capitalisme controde mostrar els dubtes que ens lat en petita mesura per van sorgint pel cam. les prpies membres: s a dir, un projecte de socialdemoFer la nostra prpia mone- crcia radical. Llavors no s da no acaba amb el problema el nostre projecte; no t ms, de lalienaci ja que igual- tampoc t menys.

nostre, al poble de lAldea a Tarragona ha succet al darrer desembre. Tamb s important tenir en compte les sancions administratives i penes-multa ja que, cada cop ms, la repressi de baixa intensitat intenta ofegar-nos econmicament, i s per aix que la insolvncia es presenta com una de les eines ms efectives en un primer moment. Moltes de nosaltres ja hem comprovat que no tenir els diners al banc no s noms una qesti dtica sin de seguretat3. Llavors, qu fem amb els nostres diners? B, la majoria de nosaltres no tindrem gaires problemes per amagar els quatre estalvis sota qualsevol rajola de casa nostra. Per si el que ens preocupa s don treure els diners per projectes ms grans potser ens caldria pensar senzillament que noms podrem tirar endavant projectes a partir dels diners que, realment, podem aconseguir. Ja sigui a partir dexposar-ho davant dels nostres collectius i demanar suport econmic a la resta de persones o assumint que no podem tirar endavant el nostre projecte si no volem passar pel crdit i el que aix comporta.

La falsa comunitat de la mercaderia

El poder del dinero es el de fabricar un vnculo entre los que carecen de vnculos, el de vincular a los extranjeros en tanto que extranjeros y, de ese modo, poniendo cualquier cosa en equivalencia, poner todo en circulacin. La capacidad del dinero de vincularlo todo se compensa por la superficialidad de este vnculo en el que la mentira es la regla. La insurreccin que viene, Comit Invisible

Moltes podrien parlar daltres economies, i de fet ho fan, remetent a economies solidries o mercats dintercanvi, a bancs de temps i mercats de favors, per aix tan sols estn els tentacles de la lgica mercantil i la seva base: lintercanvi de propietats privades. Per a moltes de les nostres companyes sembla que el fonament del capitalisme siguin els diners, per no s aix. Lintercanvi s el fonament sobre el qual es sustenta el mercat i es basa en crear una relaci no entre les persones sin entre aquestes i les coses: qu posseeixes?, qu mofereixes?, qu vols?, en comptes de qu necessites?, o que et puc oferir? Enfront de lintercanvi nosaltres apostem per la reciprocitat. Mentre lintercanvi es

Per Terra la cooperaci, contra dir noms algunes, sn al28 Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012 tres maneres dorganitzaci el cooperativisme
El cooperativisme no s la superaci de leconomia, no s no-capitalista, s tan sols una de les opcions ms acord amb la nostra forma de fer en tant que estem forades a treballar per poder sobreviure. El que volem puntualitzar aqu s que aquests projectes empresarials tenen certes limitacions i cal que les assenyalem per tal de no mitificar-los. Evidentment, per construir una alternativa real s necessria la cooperaci entre les excloses, per per tal tasca no cal muntar una cooperativa. Les assemblees de treballadores, les caixes de resistncia o les xarxes de suport mutu, per

entre iguals que no passen necessriament per la gesti empresarial del mn laboral. Confondre leina cooperaci amb la instituci de la mateixa cooperativisme s comenar a perdre el potencial transformador de les nostres formes de fer. De la mateixa manera que no hi ha per sort qui proposi reprendre les associacions de venes com a afianament de lautoorganitzaci que sest donant als barris, pretendre crear un pol anticapitalista al mn laboral a partir duna certa forma de gesti empresarial s no noms ingenu sin tamb insultant. Les cooperatives poden ser considerades anticapitalistes si les persones que les con-

formen fan una aposta conscient per unes relacions comunistes, i aix implica sortir del marc laboral i implicar-se en el conflicte que sestn per tot all social. Formalment, una cooperativa s la forma dinscriures al registre mercantil que ens dna ms possibilitats de decidir com i amb qui treballar. Perqu sigui, a ms, una eina alliberadora necessitem que entri a formar part de les infraestructures en les que es poden recolzar les lluites, desviant coneixements i recursos materials i estant disposada a tancar quan les contradiccions capitalistes lempenyin a lexplotaci daltres companyes o a la mercantilitzaci de les nostres idees i prctiques. Aquestes sn les cooperatives que ens fan falta!

dna entre persones allades que es relacionen a partir dall que tenen tant tens, tant vals la reciprocitat es dna en la relaci entre qui t quelcom en com. La reciprocitat permet teixir quelcom collectiu ja que quan dnes ho fas de forma incondicional, sense esperar res a canvi i, en alguns casos, sense saber qui ho rebr; tan sols sabent que s membre duna comunitat que aposta per aquest tipus de relacions. Senzillament apuntem que si hi ha mercat pot existir un vincle per no necessriament comunitat, ms aviat en dificulta lexistncia.

contradiccin responsable del fracaso de las cooperativas de produccin, que se convierten en empresas puramente capitalistas o, si siguen predominando los intereses obreros, terminan por disolverse. Reforma o Revolucin, Rosa Luxemburg

Lexplotaci autogestionada; treballadores autnomes i cooperatives

(...) Segn los requerimientos del mercado, la mano de obra es empleada o arrojada de nuevo a la calle. Dicho de otra manera, se utilizan todos los mtodos que le permiten a la empresa hacer frente a sus competidoras en el mercado. Los obreros que forman una cooperativa de produccin se ven as con la necesidad de gobernarse con el mximo absolutismo. Se ven obligados a asumir ellos mismos el rol del empresario capitalista,

Muntar una empresa i esperar que sigui rentable passa per inscriures dins la lgica de la competitivitat. Tant si ho fas tu sola com si ho fas amb quatre amigues, s a dir, tant si et fas autnoma com si muntes una cooperativa. Si una empresa no s competitiva mor. Lengany que ens van fer creure a lpoca de la reconstrucci capitalista desprs de la Segona Guerra Mundial als anys 50 a Europa i a lEstat espanyol den la transacci democrtica s que, de la nit al dia, podem deixar de ser treballadores per a passar a ser empresries pel sol fet de lliurar-nos de lexplotaci dun patr, sense adonar-nos que hi ha una altra explotaci a la que estem subjectes que s lexplotaci del mercat, de la competncia. El capitalisme degut a les pressions de les fortes lluites obreres dels 60 i 70 ced loportunitat a unes quantes treballadores de

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

29

provar a fer el salt de classe, sempre i quan demostressin que podien oferir beneficis a lempresa i competitivitat al mercat a base dexplotar-se a elles mateixes, a terceres persones o a les consumidores. En aquest recorregut moltes han estat les que shan cregut aquesta mentida reforada per alguns exemples que han ajudat a alimentar aquesta ficci4. Per el fet s que la majoria daquelles que van apostar per crear la seva prpia empresa ho van fer a canvi de vendre no noms la seva fora fsica sin tamb la seva salut mental aix com la de les seves companyes de feina i la daquelles que tenien ms a prop. La lgica empresarial sinsereix dins de la mentalitat de la treballadora autnoma arribant, en la majoria de casos, a contractar personal quan hi ha prou beneficis i despatxar-lo quan ja no cal o quan els seus serveis no ofereixen beneficis justificant les seves misries a partir de recordar tot el que han hagut de lluitar per a aixecar lempresa no diem que en molts casos aix no sigui veritat. El que succeeix, com en qualsevol altra empresa, s que es socialitzen les prdues i es privatitzen els guanys. Si no acceptem ser explotadores i no tenir miraments, senzillament, la nostra empresa no tirar endavant; entre daltres coses perqu no podr ser competitiva. El proletariat sense enemics A quantes persones coneixem a les quals van enganyar als anys 80 fent-los creure que si muntaven la seva prpia empresa deixarien de ser explotades per un jefe? A partir dara el meu jefe ser jo!, i no podien tenir ms ra. El fet que moltes persones decidissin fer-se autnomes provoc una

aparent absncia denemigues. La treballadora autnoma noms pot acusar dels seus mals a una ens abstracte com s el mercat en comptes de la treballadora clssica que podia responsabilitzar dels seus mals econmics a aquella que la contractava i lexplotava. En aquesta absncia de responsabilitat externa lautnoma noms pot auto-responsabilitzar-se i lluitar per fer-se ms desitjable per al mercat, s a dir, fer-se ms competitiva. Voil!... el miracle del capitalisme, aconseguir que siguin els seus propis sbdits els que decideixin autoexplotar-se. El treball autnom ha estat una eina indispensable per al desenvolupament del capitalisme a les nostres societats durant els darrers temps. Ha possibilitat a les grans empreses un gran ventall de m dobra cent per cent disponible a la vegada que ha fet que aquesta es responsabilitzs de tots els costos de gesti, organitzaci i seguretat social. La flexibilitat que ofereix una treballadora autnoma sadapta perfectament a les necessitats del mercat de m dobra. El que han anomenat externalitzaci de funcions de les grans empreses en el procs de producci, distribuci i/o venda del producte o servei no ha significat altra cosa que una disminuci del cost per part de la gran empresa. El mercat provoca que aquestes treballadores autnomes que podrien haver estat antigues companyes de feina es converteixin en competidores que es barallen per lobtenci del contracte amb la gran empresa. bviament aquesta rivalitat significa oferir el mxim servei al mnim cost, s a dir laugment del benefici per al capitalista.

4. Un dels casos ms coneguts s el dAmancio Ortega, mxim accionista dInditex (Zara, Massimo Dutti, Pull & Bear, Bershka, etc.). s lexemple perfecte de mobilitat social: de treballar amb 14 anys a una botiga de roba a ser la 5. persona ms rica del mn, segons la revista Forbes. El que amaguen aquestes fugides de lorigen de classe s que per molt que hi hagi certes persones que puguin passar duna classe a laltra les condicions que garanteixen aquests tipus de relacions sempre faran que hi hagi dues classes diferenciades.

30

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

5. Booomm!!! 6. El toyotisme ha estat un sistema de producci fabril que despla el taylorisme i el fordisme en la producci en cadena introduint i afavorint, entre daltres coses, la identificaci de les treballadores amb els interessos de la empresa.

Amb les cooperatives succeeix tres quarts del mateix. La lgica del mercat impregna qualsevol empresa que pretengui estar dins daquest i ser competent i si no pretn ser competent i per tant ser competitiva no podr sobreviure; haur de decidir don treu la seva capacitat per ser competitiva i beneficiosa a la mateixa vegada: de les seves treballadores en aquest cas serien les mateixes cooperativistes les que es rebaixarien el sou, autoexplotantse, de les seves clients s a dir extraient el benefici enganyantlos i supravalorant el producte, o de laugment de la producci explotant-se ms a partir de laugment de lactivitat, enverinant el medi, etc. De la mateixa manera, i per no menysprear la valuosa activitat desenvolupada per moltes de les nostres companyes en lelaboraci de projectes cooperatius, volem assenyalar que sabem que molts daquests projectes funcionen; i funcionen b. Per ho fan grcies a laposta collectiva perqu aquests puguin tirar endavant; ja sigui en el format de biblioteques, casals, distribudores... El que diem aqu i potser de manera massa reiterativa s que si a ms doferir-nos un servei aquests projectes pretenen poder donar de menjar a aquelles qui el tiren endavant tard o dhora hauran de fer-los rentables, i llavors, els esclataran a les mans5. Ara per ara moltes cooperatives tiren endavant grcies al suport incondicional nascut des duna posici tica de moltes consumidores. Moltes daquestes es poden permetre el luxe de comprar productes biolgics, lliures de transgnics o que paguin un sou ms decent a les seves treballadores tot i adonar-se que aix

provoca un increment del preu del producte. El cas s que nosaltres no podem competir amb una empresa que exploti a les treballadores a Indonsia pagant uns sous vint vegades inferiors als daqu. Si volem que la nostra cooperativa funcioni conforme als nostres valors i aix podria ser per exemple no autoexplotant-nos ms del que ho farien en una altra empresa qualsevol haurem de jugar amb la bona voluntat de la gent que decideixi comprar-nos a nosaltres pel doble del preu daquest mateix producte al mercat..., i aix s, a nivell mercantil, insostenible a llarg pla. Si muntem, per exemple, una cooperativa-llibreria amb material poltic la cosa pot funcionar. Ara b, si napareix una a cada barri, o b les clientes es reparteixen i enfonsen la viabilitat de cadascuna daquestes, o b es mantenen fidels a una o dues delles provocant la impossibilitat de la resta de projectes. Sigui com sigui els criteris del mercat resulten incompatibles amb la posici tica de la consumidora daquestes cooperatives. Que quedi clar que valorem lesfor i dedicaci de la gent que aposta per sacrificar-se en una cooperativa per tal que uns llibres un contingut o una bona alimentaci ecolgica puguin estar a labast de la gent. Potser sense aquest esfor seria ms difcil la difusi de la crtica radical o el manteniment dun saber agrcola menys agressiu amb el medi ambient, per la pregunta s: fins a on estem disposades a arribar per a mantenir la viabilitat econmica dels projectes? La identificaci amb lempresa El cooperativisme podria ser un paradigma sobre el que safiana el toyotisme6. En molts processos

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

31

cooperatius el que saconsegueix s que, grcies a la solidaritat entre les treballadores, la feina que daltra manera no es podria aconseguir acabi efectuant-se. En la majoria de les feines actuals la governabilitat de lempresa tendeix a la cessi de responsabilitats cap a les treballadores, i aix provoca un sentiment de participaci en el projecte de lempresria. Al cap i a la fi, del que es tracta s dun procs parallel al que utilitza la gesti democrtica ciutadanista. Grcies a la col laboraci amb el projecte empresarial tamb vlid per lempresa Barcelona seviten vagues i exigncies de millores salarials aix com sarriba a justificar lempitjorament de condicions laborals per la salvaguarda del projecte. Les cooperatives o el treball autnom, en tot cas, ajuden a desconflictivitzar el projecte expansiu de la gran empresa capitalista. All que daltra manera no assumirem, sent nosaltres mateixes la

nostra prpia empresa ho acabem assumint. La mitificaci de la recuperaci de fbriques, el fantasma de largentinitis Quantes de nosaltres hem sentit fer apologia de lautogesti obrera a partir de lexperincia de les recuperacions de fbriques a lArgentina (Zann, p.e.), als 70 i 80 a lEstat espanyol (Numax, p.e.7) o al perode de descolonitzaci relativa dAlgria? Les fbriques recuperades sn fbriques que han estat deixades per les capitalistes justament perqu no eren rentables per a aquestes. Lexperincia de lArgentina ens demostra que aquestes fbriques han pogut tornar a ser rentables per al mercat a partir de tornar-se competitives al preu dautoexplotar-se i funcionar dins la mateixa lgica empresarial que abans. Que apuntem contra la mitificaci de les recuperacions del lloc de treball no vol dir que menyspreem el que suposen: la gent pot mantenir un treball per poder sobreviure,

7. Recomanem aqu els documentals de Joaquim Jord, de lEscola de Barcelona, Numax presenta i 20 aos no es nada, sobre el procs de recuperaci duna fbrica als anys 80 per part de les seves prpies treballadores.

32

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

8. Recomanem els articles apareguts tant a Cuadernos de negacin com a Ruptura sobre classes socials. Podreu trobar els articles als segents enllaos: http:// gruporuptura. wordpress. com/2010/04/02/ las-clases-enla-sociedadcapitalista/ i tamb http:// cuadernos denegacion. blogspot. com/2009/09/nro2-clases-sociales-ola-maldita.html

es dna un procs collectiu que pot fer emergir quelcom de com i si hi ha beneficis aquests es socialitzen. En aquests casos podem veure que malgrat haver certa lluita darrere daquestes recuperacions, si la direcci de lempresa ha marxat no ha sigut per la pressi de les treballadores sin per altres motius recessi econmica, delictes econmics, etc.. Per tant, lempresa sota control de les treballadores en realitat vol dir que les treballadores estan sota el control de lempresa, s a dir, que la lgica de la competncia continuar condicionant la producci, independentment de qui la gestioni. Si lautogesti ha de fer que les nostres condicions materials millorin, llavors apostem per aquest procs. Si no, noms es queda al camp de la crtica a com shauria de gestionar el capital, i per tant a argumentar que podria existir un capitalisme igualitari si aquest es gestions correctament. s a dir, si lexpropiaci al capitalista es fa per redirigir la producci cap a la satisfacci de les necessitats, llavors s lautogesti que defensem. Per contra, si es tracta de tornar a la feina, produir el mateix i vendre les mercaderies per sense la direcci del patr llavors s autoexplotaci. Evidentment, la realitat no s blanca o negra, i com la lluita de classes beu de les contradiccions que dna aquesta realitat, lautogesti en abstracte tampoc la podem refusar. Malgrat que lautogesti no s lalternativa al capitalisme s que ens pot ajudar a fer passos per superar-lo, ja que la lluita per la gesti collectiva de les productores pot fer-nos veure la coincidncia dinteressos com a explotades, pot ajudar-nos a trencar amb lallament i lindividualisme del campi qui pugui i, el que s

ms important, el fet de passar per lautogesti del nostre espai dexplotaci pot permetre adonar-nos que aix no soluciona lexplotaci en si. No cal passar individualment per aquest procs per adonar-nos daquest parany contrarrevolucionari, per segurament a un nivell collectiu alguna gent apostar per la frmula autogestionria abans no se nadoni que la satisfacci de les necessitats de tota la societat no passa per canviar les formes, de qui gestiona qu, sin dun canvi profund de la totalitat de les relacions socials. Si aquest debat ens sembla massa abstracte fixem-nos en el que ens pot succeir si ens deixem enlluernar per la paraula autogesti. L estiu de lany passat a algunes ens va sorprendre lanunci del tancament de lHospital Dos de Maig. El primer dia de mobilitzacions rem unes quantes les que sens va fer la boca aigua quan vrem escoltar, en boca dalgunes treballadores, parlar de lautogesti de lhospital. Per, qu significava realment lautogesti dun hospital? Noms t tres maneres de finanar-se: per part de lEstat, de forma privada a partir dels seus socis/clients, o a partir dels impostos amb una gesti del capital per part dun grup privat. Si ens fixem detingudament i finalment sembla que s el que est passant el que es dna quan es parla dautogesti per part de les treballadores s un procs de privatitzaci on, com ja hem assenyalat al llarg del text, una empresa que no s rentable amb un format clssic passa a ser-ho en el format duna cooperativa de treballadores. LEstat daquesta manera mata dos pardals dun tret: duna banda evita el conflicte laboral a lhora de retallar

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

33

pressupostos, desplaant-lo cap a la mobilitzaci de les treballadores en la salvaguarda dels seus llocs de treball, i daltra banda aconsegueix que el servei que anteriorment estava oferint segueixi donant-se evitant aix el malestar de les usuries. Temps al temps per si no ja ho veurem, el copagament ser introdut en aquest tipus dassajos i no ser de la m de lInstitut Catal de la Salut, sin per part de les treballadores de lhospital apellant a la solidaritat amb un servei pretesament indispensable.

La maleda costum de dir-li a les coses pel seu nom8

Som treballadores, tant si ens agrada com si no. No s una qesti tica, moral o poltica o perqu ens vulguem entestar a conservar paraules que algunes ja han abandonat. Som treballadores per una qesti objectiva: en el mn capitalista estem condemnades a haver de passar pel circuit del treball per poder sobreviure. Som desheretades i el fet de tenir un cotxe o en alguns casos un pis de propietat no ens lliura daquesta xacra. Tant si estem buscant treball com si fem el que sigui per evitar-lo, tant si basem la nostra economia en lexpropiaci com demanant almoina a les nostres mares o a lEstat en la forma de subvencions o beques, la nostra condici s la dexplotades. I noms la destrucci del treball i les relacions que daquest sen deriven podria situar-nos en un nou context. Si diem aix no s perqu ens agradi el victimisme o perqu no vulguem veure que tot i aix hi ha daltres persones que poden arribar a patir molt ms que nosaltres les relacions de producci i reproducci capitalistes. Si ho diem s perqu si en algun moment sens oblida podem arribar a caure en la illusi tan estesa de que s possible fer un salt en la nostra condici proletria per esdevenir persones que es lliurin de les relacions capitalistes sense haver de passar per una guerra oberta contra el capital, ja sigui muntant la nostra prpia empresa o treballant per a nosaltres mateixes. I aix s mentida. Amb aix no pretenem caure en labsurditat obrerista de mitificaci del subjecte fabril, res

34

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

ms lluny. Que siguem treballadores no vol dir que noms siguem treballadores ni, encara menys, que vulguem seguir sent treballadores! El que volem dir s que, tot i que estem travessades per diverses dominacions, la societat de classes segueix ms ferma que mai.

Si vis pacem para bellum

En una poca de derrota com aquesta, amb prcticament cap referent poltic integral, que fem un text de crtica als intents dalternativa de moltes pot ser desillusionant. No s qesti de tirar merda sobre les coses que fan les dems, ho sabem, per tampoc podem mirar cap a una altra banda quan amb intencions emancipadores es poden estar construint obstacles per a la lluita anticapitalista. Que quedi clar, llavors, que no critiquem a aquelles que igual que nosaltres tenen activitats contradictries sin que critiquem el fet que ens intentin convncer que s possible superar el capitalisme i alhora evitar lenfrontament amb aquelles que el defensen. Que tothom intenti el que calgui, el que pensi convenient, que no parin les nostres ments de crear i construir, per que ning intenti convncer a la resta que la lluita passa per algun lloc diferent al dacabar amb el capitalisme, s a dir, destruir les relacions que el suporten aix com aquelles que el reprodueixen. I aix, vulguem o no, implica conflicte, confrontaci, violncia. Potser si als nostres entorns se senten aquestes idees s perqu encara hi ha qui creu que el capitalisme s noms un sistema econmic injust que beneficia unes poques persones en perjudici de la resta. La seva versi reformista sorganitzar per tal daconseguir certs canvis institucionals i legislatius que reparteixin duna manera equitativa la riquesa que la gran majoria produm. La versi revolucionria voldr fer fora a la minoria parasitria i que organitzem, a partir daqu, leconomia duna forma collectiva i igualitria. Ambdues visions creuen que el canvi passa pel qui decideix i pel com es gestiona leconomia. Ambdues visions estan equivocades. El capitalisme no

s un petit grup de gent molt rica, aquest grup existeix i sn els que ms privilegis tenen en aquesta forma de funcionar, per noms sn una part del problema. El capitalisme tampoc s noms una forma dorganitzar leconomia tot i que els seus pilars sorgeixin de com, qu i qui produeix en aquesta societat. La forma que pren aquest sistema avui dia ha sortit de lestret marc del mn laboral estenent-se a la resta daspectes socials que fins llavors havien tingut cert marge de llibertat. Ara la generaci de capital no es limita a la producci sin que intenta crixer ininterrompudament a partir de la mercantilitzaci dels recursos bsics -aigua, terres conreables, etc.-; de lexplotaci de la Terra, les plantes i la resta danimals; i de tot all que produeixi vincle social comunicaci, afectes, coneixements, etc. Per tot aix, veiem que el capitalisme s una relaci social que travessa tots els aspectes que ens afecten con a ssers humans i que falsament sintenten presentar com a compartiments estancs: economia, poltica, cultura, etc. Si no ens enfrontem a ell en totes les seves formes el capitalisme tornar a desenvolupar-se. Si no veiem que no s noms una relaci que sestableix entre les classes poderoses i la resta sin que tamb el reprodum entre nosaltres, horitzontalment, el capitalisme tornar a sorgir un cop haguem fet fora les capitalistes del poder. Llavors veiem que si pel que lluitem s per una forma de viure en societat que no estigui basada en lexplotaci ni lopressi, aix condiciona inevitablement qui i com es gestionaria cada aspecte daquesta societat. No caldrien institucions especialitzades ni especialistes per encarregar-se de leconomia o la poltica, entre daltres, ja que formen part dun tot que s la vida i com un tot les hem de tractar. Els malabarismes terics que fan projectes com la Cooperativa Integral Catalana o Democrcia Inclusiva no resolen la contradicci entre problema genric i solucions parcials que aqu estem criticant. Malgrat que parlin als seus textos de la necessitat duna resposta integral aquesta noms les-

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

35

tan materialitzant amb una suma de parcialitats. No entrarem aqu a analitzar detingudament aquests dos projectes; el que volem remarcar s aquell aspecte que es relaciona amb all de que estem parlant: per molt que hem buscat als seus escrits no hem trobat res sobre linevitable conflicte amb les que defensen el capitalisme que abans exposvem, i aix s preocupant. Potser no en parlen perqu creuen que mentre estiguem en un procs creatiu, de generaci de contrapoder, lEstat no ens reprimir. En aquest cas, aquests projectes sensorraran quan sorpreses i incrdules els vinguin les hsties legals i illegals pertot arreu. Potser no parlen de la possible repressi, de la necessria preparaci pel conflicte perqu estratgicament no ho volen dir. Potser pensen que no es qesti despantar amb paranoiques idees sobre una futura repressi a la gent que es pot apropar; potser si mirem al nostre voltant veurem que la repressi sempre est on hi ha lluita; potser si no intentem enganyar la gent quan els problemes arribin al nostre projecte estarem preparades per fer-los front. Quan intentem buscar maneres que no es basin en els pressupsits capitalistes o, fins

i tot, que intentin ser contrries a aquest hem de tenir en compte que el capitalisme s totalitari, no existeix un a fora i aix implica que els que el defensen intentaran impedir tot el que el posi en perill. Per tant, la histrica discussi del moviment revolucionari entre procs constructiu/ destructiu no pot decantar-se en cap daquests suposats contraris. Qualsevol intent de crear una societat parallela a lactual es trobar, primer de tot, amb la inrcia de funcionar amb valors explotadors i opressius encara que sigui inconscientment i, ms tard, amb loposici frontal de les defensores de lstatu quo. Qualsevol intent de destruir lexistent si no t les infraestructures bsiques per aquest combat i les mnimes per sobreviure socialment a aquest mateix est abocat al fracs. La necessria relaci dialctica entre construir i destruir ha destar inscrita en la nostra praxi revolucionria si realment volem acabar amb tota dominaci. Construm preparantnos per a lenfrontament; ens enfrontem per obrir escletxes per a la construcci. Encara que sembli una obvietat: no es pot viure sense capitalisme fins que no acabem amb ell.

36

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

Autoproducci, mites i realitats

Ens trobem davant un mur bastant opac quan intentem pensar en unes formes dabastir-nos que surtin de les lgiques capitalistes. Moltes vegades sens presenta la gratutat sota diverses formes com una possible soluci: botigues gratis, reciclatge... Si b aix s possible ara en aquesta societat dopulncia, no deixen de ser les despulles, les restes daquesta mateixa opulncia. s un model difcil de promoure com a sortida del capitalisme en tant que saguanta sobre la societat de consum que aquest mateix genera. En el moment en que sacabi aquesta societat, quantes de nosaltres ens barallarem per poder reciclar? s aqu que unes quantes ens plantegem els projectes al camp com una manera dabastir-nos mitjanant lautoproducci, s a dir, intentant no haver de recrrer al mercat ni a la moneda com a possible cam cap a la recuperci de formes de vida arrelades en lentorn, en els sabers ms antics. Per no ens podem enganyar, aquesta via requereix molts esforos, temps i inversi. s un plantejament a llarg termini que requereix molta pacincia per aconseguir alguna cosa, comenant per la recuperaci de sabers lligats a la terra i la familiaritzaci amb un medi sovint desconegut. Si dentrada ens sembla un cam coherent, ens trobem molt aviat amb noves contradiccions. Primer amb el fet que per aconseguir una autoproducci plena necessitem una dedicaci a temps complet per part de les integrants del projecte, fet que quasi no deixa temps per seguir lluitant. Aix sentn perqu els cicles de creixement de les plantes no sadapten als moments lgids de les revoltes o moments dagitaci intensa. Potser les nostres tomaqueres eren indignades, per no haurien ents que ens anssim totes a acampar a la plaa Catalunya el maig passat. Els ritmes difereixen molt, tant com les obligacions. I no parlem aqu de qui t animals. No podem pensar que al cap de dos anys serem autosuficients i aix implica que no es pot plantejar com una alternativa a curt termini. Moltes de nosaltres noms hem viscut a la ciutat, i entendre el camp necessita temps. Pensar els horts, les rotacions o les necessitats de cada planta demana inters i un aprenentatge precs per sort existeixen molts llibres, manuals i gent etc... per ajudar a les nefites. Entre errors de principiants, i la dependncia vers les diferents estacions o moments de cada planta, mai acaben de sortir les coses com volem. Tamb aquests projectes necessiten una mnima inversi en material, mquines agrcoles, eines que ens facilitaran la feina. s a dir, temps, esforos, treballs i alguns diners front a la gratutat de la ciutat. Per la recompensa, el gaudir de la nostra prpia collita, s un plaer que no t lmits. Tot i aquests punts negres, de projectes al camp que funcionin b nhi ha molts. Nosaltres veiem important mantenir lligams entre els projectes del camp i els de la ciutat ja que la barrera social que els separa sha fet inexistent. La metrpoli estn els seus tentacles des del nucli cap a les seves extremitats; el projecte expansionista de la ciutat converteix el territori en un teixit de comunicacions que uneixen el nucli amb la resta del territori. Aix que intentar dicotomitzar la lluita entre anar-nos al camp o quedar-nos a la ciutat s estpid ja que qualsevol projecte que esperi estar al marge o als afores de la ciutat tindr un problema quan el projecte expansionista toqui a la porta de casa seva MAT, AVE, Eurovegas, etc. De la mateixa forma quedar-se a la ciutat i esperar basar la revoluci en una vessant purament destructiva condemna els subjectes daquesta a rapinyar de les despulles i del saqueig de supermercats amb aliments que vnen de lextrarradi. La relaci entre el nucli i les extremitats es fa indispensable per tal de poder tenir un projecte revolucionari que integri realment en una mateixa lluita la destrucci del mn que ens precedeix i la construcci del mn on volem viure.

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

37

RESSENYES
Anotaciones en torno a la crisis Collectiu Etctera Contacte: Apartat 1363 08080 Barcelona etctera@sindominio.net
[...] no es el capitalismo el que est en crisis sino que es el capitalismo, en su dinamismo, el que nos pone en crisis, el que pone en crisis a la naturaleza, al trabajo, a los modos de vida an no absorvidos por el capital, a la humanidad en general. (...) La crisis, a travs de los media, se convierte en un referente, en una construccin simblica totalizante en nombre de la cual todo debe subordinarse, cualquier cosa, cualquier sacrificio puede exigirse: despidos, resignacin, sumisin... Juega como el terrorismo, otra de las construcciones simblicas, en nombre del cual cualquier barbarie es legtima.

aqu on el recull dels diferents textos que el collectiu etctera ha publicat al llarg dels anys 2009 i 2010 a la seva revista ens aporta una visi danlisi crtica que respon a les nostres aspiracions anticapitalistes contribuint a omplir part dels nostres buits.
El trabajo adems de ser el principio de la plusvala y por lo tanto de la acumulacin de beneficios tiene tambin el plusvalor simblico de ser una de las causas y consecuencia de la dominacin. El trabajo es an una forma de socializacin y culturalizacin en esta sociedad capitalista, y por ello la desaparicin de los puestos de trabajo pone en peligro el mismo sistema. Es difcil imaginar a la sociedad disponiendo de dinero pero afrontando el da a da sin trabajo, pues este ordena la vida, las diferencias, bloquea los deseos y conduce a la sumisin.

La paraula crisi sona arreu i com un cant de sirena pretn que ens estrenyem ms i ms el cintur i acceptem amb ms submissi encara les condicions que ens imposa el Capital. Crisi financera, immobiliria, bombolles que exploten, IBEX35, FMI, Banc Mundial... Habitualment aquelles que estem en contra de leconomia en contra de la separaci de com cobrim les nostres necessitats i satisfem els nostres desitjos de la resta desferes de la nostra vida acabem menyspreant-la fins al punt que decidim no fer lesfor dentendre-la. En aquest context aquelles que no ens conformem a situar-nos en la dicotomia pblic/privat (o el que s el mateix: enfortiment de lEstat o intervenci noms ens els aspectes de control social que permetin el bon govern capitalista) ens trobem amb la dificultat de trobar textos que des duna anlisi marxista o no apostin per una destrucci total de lEstat. s

Los Comits de Defensa de la CNT de Barcelona (1933-1938) Agustn Guillamn Edita: Aldarull Contacte: C/ Martnez de la Rosa 57 08012 Barcelona editorial@aldarull.org Aquest llibre llena llum sobre uns organismes normalment obviats per la historiografia tant loficial com lanarquista i que no obstant jugaren un paper decisiu el 19 de juliol del 1936 a Barcelona i en lorganitzaci de la vida a la ciutat durant els mesos subsegents. Acaba aix amb el mite de lespontanesme de les masses treballadores aix a lhora de derrotar lexrcit als carrers com al que va ser el final del procs revolucionari per elles encetat, els

38

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

fets de maig del 1937. I ho fa a partir de les actes de plenries tant confederals com fastes i daltres documents de lpoca, a ms dexplicar detalladament els combats que es lliuraren als carrers barcelonins entre aquelles dues dates crucials. La futura missi dels comits de defensa que ja existien prviament fou definida loctubre del 1934, en plena insurreci de la conca minera asturiana, amb lobjecte de substituir lanomenada gimnstica revolucionria insurreccional per laltssim cost repressiu i els pocs resultats que venia oferint aquella tctica des de la seva adopci uns deu anys abans. Preveient una guerra llarga i costosa amb divuit mesos dantelaci, els comits de defensa havien de ser lembri del futur exrcit revolucionari, i fins que arribs el moment varen assumir tasques dinformaci, entrenament amb armament i intendncia. Els comits de defensa estaven finanats per la CNT i supeditats a llurs decisions, i els formaven rotativa i clandestinament grups petits de militants sindicals annims. Aquests comits varen catalitzar i coordinar amb xit la resposta a laixecament militar, i dells van sorgir les milcies populars que van marxar immediatament al front, aix com els comits revolucionaris de barri que la setmana segent ja shavien encarregat de lorganitzaci dhospitals, menjadors, requisaments i de la coordinaci del Comit Central dAbastaments. Nogensmenys, un plenari de Locals i Comarcals va renunciar a la presa i abolici del poder i va donar lloc a la duplicitat de poders que en el successiu existiria a Catalunya Generalitat per una banda i CCMA per laltra. La tesi del llibre s que, contrriament al que havia decidit la FAI un mes abans de laixecament militar, shauria dhaver aprofundit en la frmula dels comits de defensa com a rgan revolucionari i imposar un ordre revolucionari no deixant a lEstat refer-se, copiant la coordinaci que shavia donat a Barcelona. Quan la FAI va voler reaccionar ja era tard, shavia obert un abisme entre els comits superiors de la CNT, compromesos amb una Generalitat ja recuperada i prou forta amb lajuda del PSUC, i els comits locals i de barri. Varen ser aquests darrers els que van tornar

a les barricades desprs de lassalt a ledifici de la Telefnica sense necessitat de cap consigna el maig del 1937, esperant debades la proclamaci duna Junta Revolucionria i labolici de la Generalitat.
No hay revolucin sin preparacin; y cuanto ms intensa e inteligente sea sta, mejor en su da se impondr aqulla. Hay que acabar con el prejuicio de las improvisaciones, por inspiracin exaltada, como nicas formas factibles en las horas de las dificultades. Ese error, de la confianza en el instinto creador de las masas, nos ha costado muy caro. No se procuran, como por generacin espontnea, los medios de guerra inexcusables para combatir a un Estado que tiene experiencia, fuerte armamento y mayor capacidad ofensiva y defensiva. Ponencia del Comit Nacional de los Comits de Defensa (CNCD) del 11 de octubre de 1934.

Ja a comenaments del 1936 les discussions entre la militncia anarcosindicalista giraven al voltant de la presa del poder i de lexrcit revolucionri, problemes que restaren irresolts. Fou aquesta irresoluci, juntament amb una organitzaci fortament burocratitzada, la que va permetre a la burgesia rearmar-se amb lajuda de lestalinisme i derrotar polticament i militar la revoluci en marxa. Les companyes que es van enfrontar a aquests problemes en aquells dies es trobaven davant duna situaci indita, sense referents previs als que recrrer. El proper cop no podrem dir el mateix. El incendio milenarista Yves Delhoysie y Georges Lapierre Edita: Pepitas de calabaza Contacte: Apartat de correus 40 26080 Logroo pepitas@pepitas.net Durant aquests mesos en els que el nostre dia a dia est subjecte als alts i baixos dels mercats financers, val la pena ressenyar un llibre que ens explica les lluites a lEuropa occidental en una poca on que justament sestaven imposant els diners. El Incendio Milenarista va ser publicat per primer cop a Frana, lany 1987, pel grup Os Cangaceiros,

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

39

firmat amb els pseudnims Yves Delhoysie i Georges Lapierre. Hem de precisar que la pressi policial sobre aquest grup el va portar a abandonar la distribuci de llibre i deixar centenars dexemplars en llocs pblics. El llibre ens situa a lpoca medieval, entre els segles XII i XVII. Temps revolts pels canvis sistmics que intervenen: el pas del sistema feudal al sistema capitalista, aix com lascens de la burgesia a costa de la noblesa. En aquest temps de canvis sorgeix una fe en ladveniment de lEdat dOr, fe religiosa que creu en la instauraci del parads a la terra per mil anys, on totes seran iguals, on ja no hi haur riques ni pobres, serves ni nobles. Aquestes idees sexpandeixen entre les classes pobres de pageses, artesanes, serves i obreres de la indstria naixent i desemboca en prolongades insurreccions que recorren Europa durant ms de tres segles. Moltes vegades segueixen un mateix gui: es cremen esglsies, monestirs i convents, es saquegen els castells i cases de les riques, es decreta la propietat del com, el repartiment de les riqueses, la tornada dall comunal. I totes acaben igual: derrotes, tracions i banys de sang. Si b s una fe religiosa la que alimenta aquests moviments, al que aspiren o construeixen quan guanyen el temps necessari per a fer-ho s una societat que sapropa al comunisme. Utopies dun dia o diverses setmanes, orgies i amor lliure, saqueigs i fogueres, abolici del treball assalariat... Sense caure en un a mitificaci daquests moviments o amagar les seves derives i defectes sectarismes, progroms... els autors ens pinten una altra societat medieval des duna postura marxista. Uns temps en els que les bandes armades de pobres, tornant la religi contra la mateixa Esglsia i les seves diferents reaccions luteranes o calvinistes, posant en escac lordre feudal, lluiten contra la destrucci de les seves relacions socials i la imposici dun nou du, els Diners.
Y me parece que caminamos hacia una conquista segura, porque aquellos que po-

dran ponernos obstculos estn desunidos y son ricos. [...] No os dejis amilanar por esa antigedad de la sangre que tanto se jactan, porque todos los hombres tienen un mismo origen; por tanto todos son igual de antiguos y la naturaleza nos ha hechos a todos partir de un modelo nico. Desvestidos y desnudos, seriis todos semejantes; cimonos sus vestidos y que ellos se pongan los nuestros; nosotros pareceremos sin lugar a dudas nobles y ellos gente del comn, porque solo la riqueza y la pobreza generan la desigualdad. Insurrecto Ciompi en la ciudad de Florencia, 20 de julio del 1378.

Recomanem la lectura de Q del collectiu Luther Blisset (1999) i En Pos del Milenio de Norman Cohn (1957) per donar una visi ms mplia al que van ser els moviments millenaristes a lEuropa occidental. Aversin Contacte: aversion@riseup.net
Una nueva publicacin, un nuevo peridico anarquista que busca ser una contribucin ms a la comunicacin, el debate y la accin, a nuestra lucha por la libertad.

Una definici senzilla, concreta, per sobretot humilment certa. Des que aparegu aquest diari fa un any, i al llarg dels quatre nmeros ja publicats, aquesta inicial declaraci dintencions sha anat materialitzant en tota una srie de textos inteligentment escollits. Estem acostumades, malauradament, a que la propaganda anarquista es limiti a repetir quatre idees mal assimilades i encara pitjor explicades. Aversin trenca amb aquesta dinmica. Per una banda, per laprofundiment, duna manera real, en els plantejaments terics que podem llegir a les seves pgines. Per laltra, perqu la selecci de notcies i experincies de lluita daltres indrets del mn que ens presenta no sn una barreja ideolgicament escollida per a poder evidenciar que estem en guerra. Al contrari daquesta tendncia habitual, la tria que fa lAversin ens permet, si analitzem el que realment hem daprehendre, armar-nos, ara s, per a la guerra social que estem obligades a lluitar.

40

Terra Cremada - Nmero 3 - Setembre del 2012

15M Obedecer bajo la forma de la rebelin Collectiu Cul de Sac Edita: Ediciones el Salmn Contacte: Calle Gonzalo Mengual 21 5B 03013 Alacant revistaculdesac@gmail.com
Los indignados no han puesto en duda ninguna cuestin de primer orden para el funcionamiento de la sociedad. El que hayan reaccionado a un orden injusto no quiere decir que lo hayan entendido en absoluto. Mas bien porque no lo han hecho, su protesta ha tenido cierta capacidad de convocatoria: no pona en peligro nada importante.

Esperem que la valoraci que fem de la nostra experincia pugui veures com quelcom complementari dall que aquest llibre planteja en termes ms terics.
Sin ideas claras sobre lo que hacemos es imposible que se acte de forma consciente contra lo que nos oprime.

Pot semblar contradictori escriure un text sobre la nostra participaci en escenaris com el 15M i ressenyar un llibre que ens posa a parir per aix. Podrem dir sense ruboritzar-nos que estem dacord amb prcticament tot el que diu aquest opuscle. Del 15M poc sen pot treure i lamentem que encara hi hagi gent propera, per ms inri que cregui que aquest pugui esdevenir quelcom radical, ja no diguem revolucionari. Si b s cert que el to del text de vegades ratlla la suprbia, no per aix lanlisi que fa del moviment s menys encertat. s la rabiola de la consumidora enganyada el que defineix la indignaci i encara que el capitalisme es basi en la falsedat per necessitat i principi no s el reclam de que ens donin el que ens van prometre el que podr posar de cap per avall la situaci actual. Aix i tot, si ens aventurrem pel mn de locupaci de places i les seves posteriors conseqncies fou, com diem en el text Qui no arrisca no pisca, per la simple ra de provar a veure qu passava. Evidentment, aquest activisme a pals de cec valgui la redundncia s conseqncia de la falta de claredat del nostre qu fer, nostre en tant que collectiu Terra Cremada i en tant que entorn poltic. Aquesta confusi poltica que patim porta a moltes a veure resultats positius certes tendncies al suport mutu, crtica en la prctica al pacifisme, etctera com producte del 15M quan en realitat shan pogut manifestar malgrat ell.

Calibn y la bruja Silvia Federici Edita: Traficantes de Sueos Contacte: Embajadores 35 local 6 28012 Madrid editorial@traficantes.net Si b es cert que aquest text ha estat ressenyat en nombroses ocasions en publicacions que ens sn properes i per tant sabem que s conegut per moltes de les nostres companyes hem decidit ressenyar-lo tot i saber que poques coses podrem dir de nou. Si aix ho hem fet ha estat perqu pensem que s precs remarcar que aquest text servir tal i com ens ha servit a nosaltres per mai ms provar de deslligar capitalisme de patriarcat. Federicci, encertadament i recollint la tradici feminista ms revolucionria, omple el buit que de forma intencionada deixen dues figures cabdals en lanlisi del funcionament i govern capitalista: Marx i Foucault. Aquesta autora assenyala linexplicable descuit que gran part de la literatura marxista fa al obviar el paper que lesclavatge de la dona t en la acumulaci original capitalista i per tant el paper clau del patriarcat en aconseguir una reproducci de la fora de treball a cost zero aix com la intencionada omissi que Foucault fa en la seva Histria de la locura en la poca clsica de la cacera de bruixes. Per lautora no s queda noms en una crtica daquest dos autors sin que, aprofitant les valuoses aportacions dambds, hi afegeix la mirada feminista; una mirada que desprs de llegir el llibre ja no podrem mai ms obviar. s provable que Federicci no digui gaires coses noves ni faci grans aportacions al discurs feminista revolucionari per a moltes de nosaltres ens ha ajudat a ordenar una miqueta millor les nostres idees respecte a lestreta relaci entre capitalisme i patriarcat.