Programa electoral

Eleccions Europees 2014

1


ndex

1.- El dret a decidir a Europa ........................................................................................ 3
a) Catalunya, estat dEuropa. .................................................................................... 3
b) Lestratgia catalana de relacions internacionals: Catalunya al mn. .................... 4
PROPOSTES ........................................................................................................ 5
c) LEuropa post Lisboa ............................................................................................ 5
PROPOSTES ........................................................................................................ 7
d) Regeneraci democrtica ..................................................................................... 8
PROPOSTES ........................................................................................................ 9
e) Participaci i transparncia ................................................................................. 10
PROPOSTES ...................................................................................................... 11
f) El rendiment de comptes ..................................................................................... 11
PROPOSTES ...................................................................................................... 12
g) Reptes tics, valors i lideratge ............................................................................ 12
PROPOSTES ...................................................................................................... 13
h) Europa, un actor global: La poltica exterior, de cooperaci, de seguretat i
defensa. Limpuls duna agenda multilateral basada en la llibertat i els Drets
humans. .................................................................................................................. 14
PROPOSTES ...................................................................................................... 15
2. L'Europa Social. Catalunya compromesa amb levoluci de lestat del benestar ..... 16
a) Reptes demogrfics ............................................................................................ 16
PROPOSTES ...................................................................................................... 18
b) Lluita contra la pobresa i l'exlusi...................................................................... 18
PROPOSTES ...................................................................................................... 20
c) Treball i ocupaci ................................................................................................ 21
PROPOSTES ...................................................................................................... 22
d) Sanitat ................................................................................................................ 25
e) Pensions ............................................................................................................. 31
PROPOSTES ...................................................................................................... 32
f) Immigraci: Cooperaci, identitat nacional i mobilitat social ................................. 32
PROPOSTES ...................................................................................................... 33
g) Ms compliment de les normes arreu: Justcia i seguretat .................................. 34
PROPOSTES ...................................................................................................... 35
h) Llengua i cultura ........................................................................................... 37
PROPOSTES ...................................................................................................... 39
i) Esports................................................................................................................. 40
PROPOSTES ...................................................................................................... 42
j) Famlia, infncia i conciliaci ................................................................................ 43
PROPOSTES ...................................................................................................... 44
k) Drets civils i igualtat ............................................................................................ 46
PROPOSTES ...................................................................................................... 47
l) Discapacitat ......................................................................................................... 47
PROPOSTES ...................................................................................................... 48
m) LEuropa de les persones .................................................................................. 49
Joventut .................................................................................................................. 49
PROPOSTES ...................................................................................................... 50
Gent Gran ............................................................................................................... 51
PROPOSTES ...................................................................................................... 52
3.- LEuropa global. Catalunya, porta dEuropa ........................................................... 53
a) Fer front a la crisi econmica des de la Uni Europea. ....................................... 53
Suport a les empreses i als treballadors ................................................................. 53
2


Lestratgia Europa 2020 ........................................................................................ 54
Transparncia i regulaci dels mercats financers: L'acci multilateral ..................... 56
PROPOSTES ...................................................................................................... 57
b) Poltica monetria i fiscalitat: La Uni Europea com a soluci. ............................ 58
PROPOSTES ...................................................................................................... 60
c) Infraestructures i logstica: el paper de Catalunya a Europa. ............................... 62
PROPOSTES ...................................................................................................... 63
d) Mercat com i competitivitat ................................................................................ 68
PROPOSTES ...................................................................................................... 69
e)Globalitzaci i grans rees econmiques ............................................................. 71
PROPOSTES ...................................................................................................... 72
f) Comer exterior ................................................................................................... 72
PROPOSTES ...................................................................................................... 73
g) Turisme ............................................................................................................... 74
PROPOSTES ...................................................................................................... 75
h) Poltica regional i de cohesi .............................................................................. 76
PROPOSTES ...................................................................................................... 76
i) Educaci i Universitats ......................................................................................... 77
PROPOSTES ...................................................................................................... 78
j) Recerca + Desenvolupament + Innovaci ............................................................ 80
PROPOSTES ...................................................................................................... 80
k) Societat del coneixement .................................................................................... 82
PROPOSTES ...................................................................................................... 83
l) Societat de la informaci i telecomunicacions ...................................................... 85
PROPOSTES ...................................................................................................... 85
4- LEuropa sostenible. Catalunya, Un territori sostenible a Europa ............................ 86
a) Canvi climtic ...................................................................................................... 86
PROPOSTES ...................................................................................................... 88
b) Poltica agrria i desenvolupament rural ............................................................. 90
PROPOSTES ...................................................................................................... 92
c) Pesca .................................................................................................................. 95
PROPOSTES ...................................................................................................... 96
d) Desenvolupament industrial, infraestructures i respecte al territori ...................... 96
PROPOSTES ...................................................................................................... 98
e) Poltica energtica .............................................................................................. 98
PROPOSTES .................................................................................................... 100
f) Poltica europea de recursos hdrics .................................................................. 101
PROPOSTES .................................................................................................... 102


3


1.- El dret a decidir a Europa

a) Catalunya, estat dEuropa.

Catalunya s una naci europea ja des de lpoca de limperi carolingi, sent
constructora, rebent i aportant influncies, tant culturals com poltiques i econmiques,
dun ideari com amb les nacions dEuropa. Trobem proves daquest comproms
constantment al llarg de la histria, i ms recentment amb la ratificaci per part del
poble de Catalunya del Tractat Constitucional Europeu, tot i que finalment no va ser
ratificat a nivell europeu, i ens encoratja des del catalanisme poltic per defensar el dret
de les nacions amb capacitat legislativa prpia i exclusiva a tenir una veu prpia a les
instncies decisries a lhora de la presa de decisions i, alhora, el dret a no limitar cap
capacitat de decisi democrtica que plantegi qualsevol poble o naci, dacord amb els
textos bsics de la Uni Europea i el dret internacional.
En aquest sentit, Convergncia i Uni vol fer extensiu a tots els pobles i nacions
dEuropa el tradicional comproms del catalanisme poltic amb Europa, i fa seva la
proclamaci del Parlament de Catalunya on sha expressat el dret dels pobles a
determinar lliurement el seu futur collectiu, en pau, democrcia i llibertat.
A Catalunya estem immersos en un procs de transici nacional que ens ha de dur a
expressar i decidir a les urnes el proper 9 de novembre el nostre futur poltic collectiu.
Les repetides mostres de la ciutadania catalana en defensa daquest dret, de ser un
estat a Europa, ens encoratgen a continuar amb aquest procs legal i democrtic.
Volem una Europa dels ciutadans, una Europa que ha de ser fidel a les seves arrels
democrtiques i ha descoltar el clam cvic i legtim dels qui volem votar. Per aix
reivindicarem a la Uni Europea el seu comproms amb la consulta i per aix
defensarem i reivindicarem el reconeixement de Catalunya en tant que subjecte poltic
de ple dret.
Europa s un mosaic de pobles, de nacions amb entitat prpia, amb cultures i llenges
prpies, amb institucions poltiques prpies. Una Europa dels pobles que va molt ms
enll de lEuropa dels 28, de lEuropa dels estats.
Una Europa ms democrtica i propera als ciutadans que necessriament ha de fer
passes per a resoldre aquestes qestions.
4


b) Lestratgia catalana de relacions internacionals: Catalunya al mn.
Com a naci, Catalunya t dret a tenir les seves prpies relacions internacionals i la
seva estratgia prpia de relacions exteriors. I com a voluntat de ser, volem tenir-les i
desenvolupar-les.
Tot i la fortalesa dels estats, el concepte de frontera, entesa com la divisi poltica, i
en molts casos fsica, que divideix els estats, ha entrat en crisi. Entra en crisi perqu la
globalitzaci dibuixa un nou mapa dactors internacionals on, a banda dels estats, hi
tenen cabuda molts daltres agents, entre ells les nacions, els ens locals i supralocals i
per sobre, les unions poltiques i econmiques com pot ser la prpia Uni Europea.
Tots aquests factors juguen a favor de la voluntat de Catalunya de ser al mn, una
voluntat que hi ha estat sempre, per que les circumstncies internacionals actuals
ajuden a poder desenvolupar. Creiem en la diplomcia econmica com a eina bsica
per la sortida de la crisi, sense oblidar la necessitat dexplicar el procs de Transici
Nacional que estem construint amb el poble de Catalunya. s per aix que les
representacions de Catalunya a lexterior (delegacions, oficines dACC10, etc.) sn
ms necessries que mai.
Catalunya ha de tenir unes prioritats estratgiques sectorials i geogrfiques on
desenvolupar les seves relacions internacionals, i la primera i evident estaci s la
Uni Europea, com a part que en som. En el marc europeu Catalunya ha de fer una
aposta per la relaci bilateral amb els principals actors de la Uni, amb presncia fsica
all on es prenen les principals decisions poltiques i econmiques, i una relaci
preferent amb aquelles nacions sense estat de la Uni Europea, que com Catalunya,
tenen voluntat de ser presents al mapa europeu i internacional.
Geogrficament laposta de Catalunya ha de ser la mediterrnia, el Mare Nostrum, on
el nostre pas ha mirat sempre i amb el qual ha aconseguit viure la seva etapa ms
reeixida. Catalunya ha de ser un dels actors que reivindiquin lenfoc mediterrani de la
Uni Europea.
A nivell internacional, Catalunya ha de fer una aposta tamb per ser present als espais
de decisi internacional poltics i econmics.
En conjunt, lobjectiu de lestratgia prpia de relacions internacionals de Catalunya,
ha de ser laprofitament de les possibilitats poltiques i econmiques que ens
proporciona aquest nou mn globalitzat i multipolar.
5


Ms enll, Catalunya, com a naci sense estat amb voluntat de reconeixement, ha de
tenir com a objectiu la internacionalitzaci del procs catal, entesa com a factor
pedaggic, i tamb de sensibilitzaci i cerca de reconeixement i suports internacionals
a la nostra voluntat de ser.
Lactual mn globalitzat i les seves circumstncies ens permeten buscar el nostre
reconeixement com a naci, no ja noms en el marc de lestat espanyol, sin
directament al mn.
PROPOSTES
1. Presncia institucional de Catalunya a les principals ciutats d'Europa i del mn.
2. Presncia institucional de Catalunya a les principals ciutats comercials i
poltiques del mediterrani.
3. Internacionalitzaci del procs catal.

c) LEuropa post Lisboa

El procs que es va endegar amb la redacci del Tractat Constitucional Europeu va
entrar en via morta a causa dels vots negatius en els referndums de ratificaci del
Tractat a Frana i els Pasos Baixos. El fracs no pot ser nicament atribut al rebuig
del text per part dels ciutadans daquests pasos, sin que hi van haver un conjunt de
factors exgens que van acabar-hi incidint de manera molt especial. El fet s que
aquells episodis van agreujar la parlisi del projecte europeu.
Partim de la constataci que el procs dintegraci europea s lobjectiu poltic ms
important que mai sha assolit en la histria del nostre continent, i que no nicament ha
aportat pau, llibertat i estabilitat, sin tamb un perode sostingut de prosperitat
econmica sense precedents en la nostra histria, tot i les mancances i feblesa de
lestructura institucional europea, que continua depenent de forma excessiva dels
Estats Membres. Cal reconixer, emper que en el cas de Catalunya, la integraci de
lEstat espanyol a la Comunitat Econmica Europea el 1986 va esdevenir un factor
clau per a la modernitzaci del pas i del creixement econmic.
Tanmateix, albirem la situaci actual destancament poltic i econmic amb
preocupaci i reclamem canvis institucionals i poltics que permetin seguir avanant en
6


la construcci de la Uni, alhora que la dotin dels instruments necessaris per tal de
poder afrontar els reptes ms importants en els mbits de la poltica econmica,
monetria, exterior, mediambiental, de seguretat. nicament des duna Europa forta
els catalans serem capaos de defensar els nostres interessos en el mn.
En aquesta lnia, i coincidint amb l'objectiu de la simplificaci i esclariment de les
institucions europees, alhora que fent un pas ms en el procs de construcci i
superaci de l'excessiva sobirania dels estats, hem de comenar a superar l'Europa de
les quotes, l'Europa dels equilibris, l'Europa dels bloquejos, l'Europa construda en
base a la proporcionalitat i al consens. Hem de passar de lEuropa de la unanimitat a la
de les majories reforades. Pensar ms en les necessitats dEuropa que en les dels
Estats.
Des de Convergncia i Uni hem advocat en els darrers anys per un nou Tractat de
reforma institucional amb lobjectiu dadaptar les institucions comunitries a les
demandes poltiques en la presa de decisions i als processos dampliaci, que han
incrementat el nombre dEstats membre de la Uni fins a 28, que conseqentment
han fet augmentar la complexitat en el procs de presa de decisions.
Hem insistit en la necessitat de dotar-nos dun nou Tractat per tal de poder respondre
amb ms eficcia i proximitat als reptes ms imminents que haurem dafrontar com
europeus en els propers decennis. En aquest sentit, el 2005 vam defensar amb
fermesa el projecte de Tractat Constitucional Europeu perqu criem que era el millor
instrument legal possible en aquell moment per facilitar aquesta reforma institucional.
Tot i que el Tractat Constitucional no va poder entrar en funcionament finalment, i
lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, Convergncia i Uni segueix defensant la
necessitat dimpulsar al ms aviat possible una reforma institucional per tal dagilitzar
la presa de decisions en el si de la Uni.
Sn inqestionables les millores que aporta el Tractat de Lisboa en relaci amb lstatus
jurdic actual de la Uni. Europa amb el Tractat de Lisboa s i ser ms democrtica,
ms transparent i ms eficient. Els poders del Parlament Europeu es veuran
incrementats, ja en aquestes eleccions amb la capacitat de nomenar el president o
presidenta de la Comissi, la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea
vinculant, i els instruments de dret perqu Europa pugui actuar senfortiran tot afavorint
una Europa ms segura, ms social i amb ms presncia en lescena internacional. A
ms, amb el Tractat de Lisboa es preserven molts dels elements innovadors que el
Tractat Constitucional Europeu havia incorporat fruit dun procs de reflexi molt
7


participatiu i de debat que va durar gaireb tres anys.
Convergncia i Uni seguir apostant pel procs dampliaci cap a lEuropa de lEst
dacord amb els criteris de Copenhaguen, sempre i quan aquestes ampliacions no
bloquegin les prpies institucions comunitries i no suposin la marginaci de l'Europa
mediterrnia, un dels mercats comercials ms potents del mn, i on Catalunya t el
seu espai natural de desenvolupament.
Tot i aquest inequvoc aven, des de Convergncia i Uni creiem que tots els objectius
a qu aspirem per a Europa no podran ser assolits sense la confiana i el suport ple
dels ciutadans. Per aquest motiu, tot i defensar que el Tractat de Lisboa ha estat un
pas imprescindible, necessari i molt important per avanar cap a aquest objectiu,
tamb creiem que no s suficient.
En aquest sentit, Convergncia i Uni seguir treballant per fer efectius tot un conjunt
de mesures que facin dEuropa una realitat ms democrtica i transparent, amb ms
lideratge poltic i econmic en el mn, ms eficient i cohesionada socialment i on es
reconeguin cada vegada ms les nacions que la componen. s en aquest sentit que
Convergncia i Uni no renuncia que la Uni Europea es doti en el futur duna
Constituci que enforteixi encara ms les estructures poltiques del projecte europeu
sense oblidar mai la seva nima tot fomentant el sentiment de ciutadania europea.
PROPOSTES
1.Promourem en el mitj i llarg termini la redacci duna Constituci per Europa que
refundi el projecte europeu amb lobjectiu de simplificar la base dels Tractats i aclarir
millor els objectius i els lmits de la integraci europea.
2. Seguirem apostant inequvocament per lampliaci de la Uni Europea, sobretot cap
al sud-est europeu, per desprs que shagi completat la reforma del sistema
institucional que li eviti situacions de parlisi. Els processos dampliaci shauran
diniciar sempre un cop es compleixin els criteris de Copenhaguen sobre democrcia,
respecte als Drets Humans i les minories, i economia de mercat.
3. Reclamarem que es crei un mecanisme europeu que supervisi que els Estats que ja
sn membres de la Uni Europea segueixin complint les condicions dadhesi,
particularment pel que fa a la seva qualitat democrtica.
3. Demanarem que el principi dunanimitat saboleixi en el procs de presa de
decisions.
8


4. Salvaguardarem les funcions essencials de la Comissi Europea, per tal que
exerceixi com a veritable poder executiu i de Govern de la Uni, alhora que les seves
actuacions han de quedar ms estretament vinculades al control poltic del Parlament.
La Comissi ha de disposar de ms poder en el marc duna collaboraci i participaci
del Parlament Europeu ms elevades en ladopci daquestes decisions.
5. CiU defensar que els futurs tractats incorporin una ms mplia aplicaci del
concepte de ciutadania europea i que permeti a tots els ciutadans de la Uni ser
partcips de la construcci dun projecte que va ms enll duna mera integraci
econmica.
d) Regeneraci democrtica
No s cap novetat dir, i reconixer des de les formacions poltiques, que fa cert temps
que patim lanomenada crisi de la poltica, que es manifesta bsicament amb un
distanciament entre poltica i societat, amb tots els problemes i derivades que aix
comporta.
La crisi de la poltica segur que t en els poltics als seus mxims responsables.
Segurament la immediatesa de lacci poltica, la dificultat de sortir del dia a dia, la
prioritat per guanyar eleccions i assolir el poder per sobre de la prpia gesti o el fet
que el llenguatge poltic sigui sovint percebut ms de retret a ladversari que de
proposta prpia cara a la ciutadania, en sn part de lexplicaci.
Segurament tamb per, la crisi de la poltica no sexplica noms pels errors dels
poltics. En la dificultat que troben els partits poltics per traslladar les propostes als
ciutadans i que lesbroncada arribi abans que la proposta alguna cosa hi tenen a veure
els mitjans de comunicaci. Tamb lescs inters per la poltica, el creixement de
lindividualisme, i la discreta formaci poltica de la poblaci en general hi t a veure
dalguna manera.
En tot cas correspon segur als poltics superar la crisi de la poltica i fer propostes per
fer-ho possible. En aquest sentit s necessari que portem a terme una profunda
regeneraci democrtica que permeti superar aquest moment i recuperi la necessria
credibilitat de la gesti pblica.
La regeneraci democrtica passa bsicament per una aposta per la pedagogia
ciutadana, per lobsessi per explicar i que els ciutadans entenguin. Tamb per
laparticipaci ciutadana, per la implicaci dels ciutadans en els processos de presa de
decisi i per fer factible, fcil i viable la seva influncia directa ms enll de les urnes.
9


Per fer aix possible s necessria la mxima transparncia possible en aquests
mateixos processos de presa de decisions, en les discussions i en lentramat
institucional pblic. Noms des de la mxima simplificaci, transparncia i comprensi
del funcionament del mn pblic, el ciutad podr i voldr participar.
Aplicat a la Uni Europea, aquest procs de regeneraci democrtica es veu encara
ms incrementat per la distncia i allunyament amb qu sn percebudes les
institucions europees. Aquesta llunyania ha provocat linici dun cert euroescepticisme
pel desconeixement general daquestes institucions, de les seves funcions, i de la seva
influncia real sobre les poltiques diries i la vida quotidiana dels ciutadans europeus.
La frmula per corregir aquest factor, la trobarem en les receptes abans exposades, tot
afegint-hi per, ms dosi de pedagogia, aclariment sobre quines sn les institucions
europees i les seves funcions aproximant-les al ciutad, tot fent que aquest percebi en
qu lafecta cada decisi poltica de nivell europeu, i tamb abordant una simplificaci
administrativa de la Uni Europea, on la negativa dels estats a cedir poder,
sobredimensiona les institucions en haver-hi destar tots representats, alentint i
dificultant tots els processos de decisi i de retruc la comprensi dels mateixos.
PROPOSTES
1. Simplificaci de l'estructura administrativa europea.
2. Incrementar la formaci sobre temes europeus a l'ensenyament obligatori i als
mitjans de comunicaci.
3. Increment i major publicitaci dels canals de participaci en els processos de decisi
europeus.
4. Proposarem lavaluaci de les poltiques pbliques de la Uni, ms enll de
lavaluaci estrictament econmica, per incorporar valors i indicadors de rendibilitat
social, aix com el rendiment de comptes davant del parlament de les poltiques
pbliques impulsades des del Consell.
5. Defensa del principi de subsidiarietat recollit al protocol sobre els principis de
subsidiarietat i proporcionalitat del Tractat de Lisboa.
6. Garantir el compliment del reglament intern del Consell de la Uni Europea que
exigeix la publicitat dels resultats de les votacions, de les explicacions de vot, de les
declaracions que figurin a l'acta i dels debats a conseqncia de la presentaci de
10


propostes legislatives a l'esmentat rgan.
7. Creaci de normes comunes en relaci als procediments administratius i de
classificaci/desclassificaci i registre de documents de la Uni Europea.
8. Creaci d'un portal Internet/registre de documents nic i com a totes les
institucions.
9. Garantir la plena publicitat de la legislaci europea.
10. Defensarem la desaparici de la "comitologia" a les institucions europees, garantint
el paper de Parlament Europeu com a dipositari de la sobirania popular dels europeus.
e) Participaci i transparncia
Un dels principals objectius del Tractat de Lisboa, signat el 13 de desembre de 2007,
s aconseguir que la gesti en el si de la Uni Europea sigui ms participativa i
transparent, tot aprofundint aix en el seu carcter democrtic i tot satisfent les
expectatives que els ciutadans europeus tenen pel que fa a la responsabilitat comuna
en la gesti, obertura, transparncia i participaci de totes les seves institucions.
Ms que un objectiu s una necessitat. Les institucions europees no poden romandre
en la torre de vidre on estan, allunyades dels ciutadans, complexes, difcils d'entendre,
de participar-hi i d'influir-hi. Ens hi va la mateixa Europa.
Els darrers anys ha aparegut un nou euroescepticisme vinculat a tots aquests factors,
a la llunyania i complexitat de les institucions europees. Aquesta situaci, junt amb la
greu crisi econmica que est patint gran part de la Uni Europea des de ja ms de
cinc anys, ha portat a que part de la ciutadania dipositi la seva confiana en partits
poltics euroescptics de caire populista, que veuen el projecte europeu com un
element que perjudica el seu benestar i reclamen un retorn de sobirania als Estats.
L'nica manera de combatre aquest nou euroescepticisme s aproximant-ne les
institucions, fent-les destriables, comprensibles, explicables i poroses. Europa ha de
ser capa dexplicar com la seva feina beneficia a tots els ciutadans europeus. Els
processos de decisi han de ser ms clars i transparents i els ciutadans han de poder
influir-hi directament. En aquest sentit entenem la transparncia com una millor
comprensi i un major accs dels ciutadans europeus a la informaci i als documents
de la UE. Per aquest motiu propugnem que aquesta sigui ms accessible i intelligible
per la poblaci. Les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci sn una eina
11


fonamental per assolir aquest objectiu tot salvant aix la distncia administrativa i fsica
de les administracions europees, una aposta tecnolgica que no ha impedit que la
majoria de documents no estiguin sempre accessibles en lidioma que coneix el
ciutad. Situaci que, en el cas dels catalans, es veu especialment agreujada per la
manca de reconeixement oficial del nostre idioma en el marc comunitari.
Per aix, Convergncia i Uni es compromet a fer les gestions necessries per tal que
tota la documentaci comunitria estigui sempre disponible en tots els idiomes dels
pasos membres de la Uni, catal incls.
Noms aix saconseguir la transparncia necessria que ha de permetre una major
participaci dels ciutadans en el procs decisori comunitari i contribuir a reforar els
principis de democrcia i de respecte dels seus drets fonamentals. Sense aquesta
transparncia a la vida poltica i administrativa, el que es genera s una manca de
confiana i de certesa entre la poblaci, dues qualitats que considerem polticament
imprescindibles per tenir legitimitat davant la ciutadania.
PROPOSTES
1. Proposarem que sintrodueixi la importncia de la participaci a la Uni Europea
com a part dalguna matria del sistema educatiu dels pasos de la Uni.
2. Apostarem per potenciar les eines de participaci de la Comissi Europea (portal
debat Europa i registre de grups dinters).
f) El rendiment de comptes
Hem diagnosticat ja el fet que el sistema institucional de la Uni Europea s percebut
per la majoria dels ciutadans europeus com distant i inaccessible, a causa de la
complexitat del seu funcionament, i les seves poltiques semblen sovint indesxifrables,
a causa de la terminologia excessivament tcnica i burocrtica. A ms el fet que
algunes de les institucions europees no siguin escollides directament pels ciutadans,
genera la sensaci denfrontar-se a organismes sense una legitimitat democrtica
directa i lliures dun rendiment de comptes davant de lelectorat.
Tot i la influncia que t sobre la nostra legislaci i la nostra vida diria, tot aix
produeix un creixent allunyament dels ciutadans de la poltica europea, i es tradueix en
elevats ndexs dabstencionisme electoral.
Per aquest motiu, considerem de gran importncia laugment de competncies del
Parlament Europeu, incorporat pel Tractat de Lisboa, nic rgan elegit per sufragi
12


universal directe, i potenciant el paper del Defensor del Poble Europeu com a rgan de
control sobre lacci de les institucions comunitries i de defensa del ciutad contra la
mala administraci.
Aix ha danar seguit, parallelament, dun comproms de rendiment de comptes dels
representants del poble europeu al seu Parlament davant dels seus electors al llarg del
mandat, i no cada vegada que hi ha eleccions. No pot ser que els candidats a les
eleccions europees siguin elegits i lopini pblica no els jutgi fins 5 anys desprs, cosa
que no s noms culpa daquests representants, sin de la llunyania de la poltica
europea.
PROPOSTES
1. Treballarem per donar visibilitat i solemnitat a la tasca del Defensor del Poble
Europeu. Aquesta instituci ha de comptar amb els mitjans necessaris per al
desenvolupament de la seva activitat i sha de garantir el compliment dels seus
dictmens. Noms daquesta manera es podr realment vetllar per la transparncia, el
rendiment de comptes i lequitat en lexercici de les responsabilitats pbliques.
2. Exigirem que els mecanismes datenci a les queixes i la demanda dinformaci per
part dels ciutadans compleixin uns mnims de qualitat i deficcia. Aquest procediment
haur de simplificar-se al mxim per tal de fer el procediment el ms rpid i senzill
possible.
3. Lluitarem contra qualsevol forma de corrupci ja que perjudica el conjunt de la
ciutadania, ocasiona un greu deteriorament en el funcionament de les institucions i
provoca lallunyament de la ciutadania de la poltica. Cal que les institucions europees,
els partits poltics i els seus i les seves representants treballin activament per fomentar
la transparncia i el rendiment de comptes davant la ciutadania.
4. Promourem els canvis legislatius necessaris per tal que tota la informaci que sigui
dinters general pels ciutadans pugui ser fcilment accessible.
g) Reptes tics, valors i lideratge

Tots els pasos democrtics del mn han tingut la necessitat i lobligaci destablir uns
lmits i seguretat jurdica respecte tot all que afecta la vida i la mort.
La UE tot i respectar la sobirania poltica de cada estat en la definici concreta de les
poltiques pbliques pel que fa a aquestes matries no pot quedar-ne al marge
13


sobretot pel que fa a aspectes relacionats amb la promoci del debat sobre aspectes
relacionats amb la biotica i amb la recerca.
El referent internacional s Conveni internacional dOviedo, que lEstat Espanyol va
subscriure, o tamb comptem amb la Declaraci Universal de la UNESCO sobre el
Genoma Hum i els Drets Humans de 1997. Alguns dels principis que shi proclamen
sn: La necessitat de respectar lsser hum com a persona individual i com a membre
duna espcie; la responsabilitat de les actuals generacions envers les generacions
futures; la vigncia dels principis universals digualtat i no discriminaci en lmbit dels
descobriments sobre el genoma hum; la protecci de la identitat de lsser hum ,
considerant el genoma hum patrimoni de la humanitat.
s evident doncs, que la biotica s un dels grans reptes daquest segle XXI i la UE no
pot quedar-ne al marge. La biotica representa el pont entre cincia i humanitat. La
biotica t una gran repercussi sobre la vida de les persones que cap subjecte poltic
amb vocaci dafrontar els reptes del futur de la nostra societat no pot obviar.
Aix mateix, cal reconixer la pluralitat dopcions morals que caracteritza a les societats
actuals. Alhora, cal que la UE ajudi a construir un marc de convivncia propi dels
estats que permeti resoldre la majoria dels conflictes que es puguin generar a partir
dunes normes de conducta que sobretot fixin lmits i aportin seguretat jurdica.
La UE ha dassumir la coexistncia en la nostra societat de valors i principis
democrtics, tics i morals diversos. Per tant, el marc de convivncia ha de ser flexible
per cal que es construeixi sobre consensos reals i concrets. Cal tamb saber i decidir
quins sn els valors i els bns jurdics a protegir en cada moment davant de cada
aven cientfic que sens planteja i plantejar, aix com arribar a consensos pel que fa
a la propietat dels coneixements adquirits.
La UE no pot quedar al marge de la recerca i lexperimentaci biotica com a elements
necessaris per laven de la nostra societat.
PROPOSTES
1. Creaci dun Institut Europeu depenent de la UE danlisi, debat, estudi i recerca
sobre els principals reptes tics de la prctica cientfica i dels desafiaments biotics
contemporanis (reproducci humana, recerca en animals d'experimentaci, recerca en
humans, proves gentiques, recerca en material embrionari d'origen hum ) que emeti
dictmens i estudis sobre aquests mbits.
14


h) Europa, un actor global: La poltica exterior, de cooperaci, de seguretat i
defensa. Limpuls duna agenda multilateral basada en la llibertat i els Drets
humans.
Davant duna alteraci important en el darrer decenni de les dinmiques de fora en el
mn que vivim, amb lemergncia de noves potncies regionals, el desplaament de
lAtlntic al Pacfic com a principal focus de dinamisme econmic, laminoritzaci de la
fora relativa dels Estats Units en relaci a la Xina, lndia o el cada cop ms evident
ressorgiment de Rssia, entre daltres. Europa no pot restar impassible. s en una
rea com la de poltica exterior, seguretat i defensa que la cooperaci i integraci
europees prenen una rellevncia cabdal. Les fallides actuacions en qu Europa sha
mostrat dividida i sense un lideratge clar fan palesa la necessitat davanar en la
consecuci dinstruments reals de poder que permetin actuar amb una veu prpia i
unida. En aquest sentit, caldr abordar reformes i superar alguns tabs presents de
sempre en el procs de construcci europea.
Ms enll de les mesures efectives que el Tractat de Lisboa ha possibilitat, la UE ha
de continuar manifestant de forma contundent el seu permanent comproms amb la
pau, la llibertat i la seguretat en un mn autnticament multilateral. Un comproms que
no pot ser merament passiu o declaratori. La Uni Europea t una immensa i creixent
responsabilitat. Donarem suport doncs a una poltica exterior que simpliqui activament
en tots els afers daquest mn globalitzat, que posi l'accent en la defensa dels drets
humans arreu del planeta, en els drets dels pobles, en lextensi de la democrcia i del
bon govern al servei dels ciutadans, en el lliure comer i el creixement econmic, des
dun profund i convenut respecte del dret internacional i dels principis i decisions de
lOrganitzaci de les Nacions Unides.
El Tractat de Lisboa ha dotat la Uni Europea de personalitat legal prpia. Aquest fet
no nicament li possibilitaactuar com un actor ms segons el dret internacional pblic,
sin tamb representar el conjunt de la Uni en organismes importants com el Consell
de Seguretat de lONU. Des de Convergncia i Uni defensarem aquesta possibilitat
per tal que la veu dEuropa tingui una presncia en els rgans influents del sistema de
Nacions Unides. Aix mateix, considerem com un fet cabdal la figura al capdavant de
lrea dAfers Exteriors que combina les funcions de lantic alt representant de la PESC
i del comissari dAfers Exteriors. Defensarem que progressivament la Uni Europea
faci sentir de manera unitria la seva veu en aquelles institucions i organismes
internacionals on participin el seus estats membres. Les Nacions Unides tamb hauran
de ser revisades, per tal dampliar la representativitat del seu Consell de Seguretat, i
15


garantir leficcia de les seves decisions.
Cal superar el fals debat sobre linters contrari dels Estats Units duna Europa
militarment ms forta. En lactualitat Europa, els Estats Units i el mn necessiten una
Europa que compti amb unes capacitats militars en detriment de les forces militars
estatals, i ms considerant lactual situaci econmica est produint una davallada
dels pressupostos nacionals de defensa. Europa necessita disposar duna capacitat
proporcional al seu pes econmic i poltic, per tal de poder exercir amb autonomia la
seva influncia en situacions de tensi o conflicte, defensar els valors que sn nostres
o fer valer els nostres interessos. En daltres paraules, una poltica europea de
seguretat i defensa que superi el soft-power i se situ en el hard power, capa dactuar
en benefici de la pau i lestabilitat internacionals, aix com de la preservaci dels seus
interessos i valors. En aquest context, des de Convergncia i Uni considerem que el
desenvolupament d'una veritable Poltica Europea de Seguretat i Defensa (PESD) s
una part fonamental de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna.
El desenvolupament d'aquesta PESD no ser possible si no es reforcen les capacitats
militars que disposa la Uni Europea i savana cap a una poltica de defensa comuna,
amb la necessria cessi de forces militars i de decisi de sobirania per part dels
estats que aix comporta. Aquest fet sha de realitzar en plena coordinaci amb els
seus Estats membres i, en la mida en qu resulti necessari, amb lOTAN. Estats Units
s el principal aliat poltic i estratgic dEuropa, tot i que aquest fet no ha de
condicionar la possibilitat dinterlocutar amb altres actors internacionals, sempre i quan
sexpliciti de forma contundent en el respecte ms estricte als Drets Humans que com
a europeus creiem que hem de promoure arreu del mn i tot poble ha de respectar.
PROPOSTES
1. Potenciarem la figura delAlt Representant de la Uni per Afers Exteriors i Seguretat
sorgida del Tractat de Lisboa com cara duna acci exterior europea ms potent i amb
ms instruments poltics i financers.
2. Prioritzarem i reforarem la Uni per la Mediterrnia tot vetllant per tal que
lorganisme amb seu a Barcelona (Catalunya) disposi de limpuls poltic i la
dotaci financera necessaris per tal que pugui ser un instrument efectiu.
3. s necessari que Europa compti amb unes capacitats militars crebles,
proporcionades al seu pes econmic i poltic, per tal de poder exercir la seva
capacitat de pacificaci, especialitzada en ressoluci de conflictes, essncia
16


dels valors fundacionals de la UE. Tot aix, amb autonomia la seva influncia
en situacions de tensi o conflicte, per defensar els valors que sn nostres o
fer valer els nostres interessos. Des de CiU potenciarem el paper de la Agencia
Europea de Defensa i la creaci dun exrcit europeu.
4. En parallel a una estratgia militar, CiU seguir apostant sempre per la via
diplomtica en la resoluci de conflictes tot impulsant un servei civil de pau que
contribueixi a la resoluci de conflictes per la via no militar.
5. Seguirem donant suport activament a les negociacions per a la reducci darmes
convencionals i ls i fabricaci de mines antipersones, tot i els avenos succets en els
darrers anys.
2. L'Europa Social. Catalunya compromesa amb levoluci de lestat del benestar
cap a la societat del benestar.

a) Reptes demogrfics

Catalunya s un pas comproms amb el benestar i la justcia social. En conseqncia,
i per poder seguir-hi estant, hem de plantejar-nos molt seriosament el repte
demogrfic.

Al llarg del segle XIX, les migracions dels europeus van produir-se bsicament cap a
fora del continent. Pasos receptors van ser els Estats Units d'Amrica o d'altres com
Argentina o Austrlia. Posteriorment, ja al segle XX, les migracions van tenir un
carcter intern, les migracions camp-ciutat, i d'altra banda les migracions dels
ciutadans dels diversos estats a la recerca de feina. Aquests darrers moviments van
ser protagonitzats sobretot per italians, iugoslaus, grecs, espanyols o portuguesos
envers pasos com Frana, Alemanya, Sussa o Anglaterra, o sigui del sud cap al nord
i centre d'Europa.

Fins a l'inici de la crisi econmica i financera els europeus gaudem d'uns recursos
abundants, i en relaci a la gran part del mn en seguim gaudint, per malgrat aix els
nostres ndexs de natalitat sn dels ms baixos del mn. Sens dubte se'ns planteja un
problema de grans dimensions. D'una banda, la nostra poblaci s'est envellint
rpidament i d'una altra, tenim una de les ms elevades taxes d'esperana de vida. El
17


resultat de tota aquesta conjuntura comportar, a curt termini, problemes en el nostre
sistema de protecci social, ja que arribar un moment que hi haur ms jubilats que
cotitzants.

Sens dubte, el sistema de protecci social va ntimament relacionat amb el sistema
d'ocupaci. Els darrers trenta anys s'havia anat produnt un esquema en el que els
ciutadans treballvem menys temps, ja que ens incorporvem al mn laboral ms tard
a causa de la preparaci que es requeria i, en canvi, ens jubilvem abans.
Evidentment la crisi econmica i financera ha canviat per molts anys alguns d'aquests
patrons de comportament, tant pel que fa a l'entrada al mn laboral com, sobretot, pel
que fa a la sortida del mateix. En tot cas, el problema segueix plantejant-se en el
mateixos termes: cotitzem menys, vivim ms i depenem ms dels sistemes de
protecci social.

A ms, si som ms grans, necessitem uns nuclis urbans adaptats a una
poblacid'escassa mobilitat. Necessitem d'un sistema sanitari ms preparat per a
malalties que fins fa poc no existien i que sn conseqncia directa de l'alta taxa de
vida dels nostres conciutadans.

Com resolem tot aix? Ho volem tot, volem ms protecci social, volem adaptar els
serveis socials a les necessitats de les persones, volem que les persones siguin el
centre del sistema, volem donar suport als familiars que tenen cura de les persones,
volem ms i millor sanitat, volem un ensenyament de qualitat, lluitar contra l'exclusi
social, entre molts daltres.

Molts pasos vam solucionar temporalment aquesta situaci tot donant entrada limitada
a immigrants de pasos tercers per compensar la baixa natalitat. Aquest fet
incrementava les cotitzacions i, per tant, ens proporcionava ms recursos econmics,
per ens plantejava d'altres problemes a resoldre, com, entre d'altres, la disminuci de
la poblaci autctona, les dificultats per integrar els foranis a la nostra cultura o
diversitat religiosa o cultural en relaci als valors irrenunciables de la nostra societat.

La soluci era, evidentment, temporal, i la crisi econmica i financera es va encarregar
no noms de posar-hi fi de manera abrupta i dramtica, sin que ha provocat una
major necessitat d'atenci per part dels sistemes de protecci social, que han hagut de
fer front a una poblaci cada vegada ms nombrosa en situaci d'atur, molta d'ella en
situaci de no rebre cap mena de prestaci i, en molts casos, amb poc arrelament
18


familiar al pas, en tractar-se d'aquesta poblaci immigrada que va arribar al nostre
pas al llarg dels darrers deu o quinze anys.

PROPOSTES

1. Convergncia i Uni impulsar poltiques europees que potencinlenvelliment
actiu i facilitin una societat per a totes les edats. Crear xarxes de transferncia
de coneixements i experincia (la saviesa i l'expertesa) entre la gent gran i
impulsar programes que permetin la permanncia de la gent gran en la vida
de la societat activa.

2. Proposarem al Parlament Europeu la reducci de la fiscalitat indirecta en tots
aquells productes i serveis bsics pels ciutadans, com per exemple, reduir l'IVA
sobre els productes i serveis de salut i sociosanitaris que incideixen
directament en la qualitat de vida quotidiana dels ciutadans de la Uni
Europea.

3. Crearem el programa "Respir Europeu" per a famlies amb gent gran i
depenent, amb l'objectiu de procurar un descans a l'any per a aquells que,
permanentment, presten atenci a un familiar en aquestes circumstncies.

4. Treballarem des dEuropa per garantir la sostenibilitat de lestat del benestar.

b) Lluita contra la pobresa i l'exlusi

Tot i el nivell de desenvolupament que presenta Europa, encara avui, un 248% de la
ciutadania de la Europa dels 28 est en risc de pobresa o exclusi social, 16 punts per
sobre del que ho estava el 2009. Dues de les principals causes de l'augment de
pobresa a Europa sn la incidncia de l'atur de llarga durada sobre les famlies aix
com el creixent nombre de pensionistes, majoritriament dones, que viuen soles.

La Uni Europea a travs de programes d'ajuda, i cadascun dels Estats membres amb
les poltiques vinculades a la societat del benestar, han de posar en marxa noves
poltiques actives per reduir la pobresa a Europa.

19


Defensem el carcter multidimensional de la pobresa i l'exclusi, i per tant creiem en la
necessitat d'impulsar poltiques diverses i alhora considerem necessari integrar-les en
la major part de les poltiques pbliques. La pobresa es combat amb poltiques
d'educaci i formaci, d'ocupaci, de salut, de prestacions social, d'urbanisme, de
promoci de l'emprenedoria.
L'objectiu primer de la Uni Europea ha de ser aconseguir que totes les persones
puguin disposar d'un nivell d'educaci i formaci suficients i un mercat laboral adaptat
al concepte de la flexiseguretat que els permetin construir-se una vida professional i
personal conforme a la dignitat humana. En aquest sentit, la Uni Europea i els seus
Estats membres han de posar a disposici aquells recursos i prestacions suficients per
ajudar aquells qui no poden arribar a viure conforme a aquestes condicions.

L'actual context de crisi social conseqncia de la crisi econmica i financera fa que al
costat d'aquestes mesures ms a mig i llarg termini cal posar sobre la taula accions a
curt termini per ajudar a reincorporar-se al mercat de treball als milers i milers de
persones que aquests darrers anys han perdut la seva feina i els est costant
reincorporar-se al mn productiu. En aquest sentit, caldr treballar per tal que la
Generalitat de Catalunya sigui reconeguda com autoritat de gesti de tots els fons
europeus que tinguin com a destinataris Catalunya i la seva ciutadania.

Igualment, caldr garantir que totes les pensions mnimes del sistema contributiu
siguin equivalents al Salari Mnim Interprofessional (SMI), incrementar les pensions no
contributives i garantir les Rendes Mnimes d'Inserci (RMI) com a dret subjectiu de les
persones. I un cop garantit el mnim per subsistir per a aquelles persones amb ms
dificultats o amb risc d'exclusi cal poder oferir els mitjans per saltar el mur dels motius
que porten a un ciutad de la UE a viure per sota dels llindars de la pobresa.

Les poltiques comunes que tenen per objectiu la reducci de forma significativa, en
l'horitz dels propers cinc anys, del nombre de persones amb risc de caure en la
pobresa, ha de ser una prioritat del Parlament Europeu avui i sempre, complint els
objectius marcats per lestratgia dEuropa 2020.

Cal que s'elaborin noves iniciatives i programes de lluita contra la pobresa i la
marginaci a Europa, adaptades a les noves realitats, i, de manera especial, amb
accions per a la revitalitzaci global i multisectorial de territoris urbans en crisi.

20


Invertir en formaci i garantir la igualtat d'oportunitats per accedir a l'ocupaci en
condicions dignes s la millor eina per prevenir les causes que originen fractures
socials i les situacions d'exclusi, i les possibles conseqncies que se'n poden
derivar.

Les poltiques de formaci i d'inserci laboral han de ser l'eix bsic de lluita contra
l'exclusi, mitjanant l'impuls i el suport als centres formatius i de capacitaci de les
empreses d'inserci sociolaboral i a d'altres iniciatives d'economia social i economia
solidria, tot implicant en el procs a la ciutadania, a les institucions i als agents
econmics i socials. Cal que la UE tingui present i implementi programes concrets
sobre situacions de pobresa infantil.

Aix mateix, el principal objectiu de la poltica d'ajuda exterior de la UE ha de consistir
en reduir la pobresa. A curt termini, la cooperaci per al desenvolupament de la UE
haur de concentrar-se en 6 pilars bsics:
a) Aliments (incloent inversi a les economies rurals; transferncia tecnolgica en
el sector agrcola i seguretat alimentria)
b) Sanitat (especial atenci al VIH/SIDA, malria i tuberculosi; suport a les
accions per millorar l'accs als medicaments genrics; sanejament i fluoraci
d'aigua i accs a recursos hdrics
c) Educaci (universalitzaci de l'educaci primria, prioritat en l'educaci de
nenes i capacitaci de dones; accs a la societat de la informaci)
d) Democratitzaci
e) Respecte als drets de les dones i lluita contra les desigualtats de gnere en
tots els mbits
f) Suport a l'emprenedoria

PROPOSTES

1. Que l'Observatori Europeu de lluita contra la pobresa lluiti contra les situacions
de pobresa i proposi accions i programes d'actuaci a impulsar.
2. Manteniment i potenciaci del Fons contra la Pobresa, i ens comprometem a
fer totes les accions necessries per a que no es redueixi el seu pressupost,
que actualment s de 3500 milions deuros.
3. Augment dels fons destinats a la rehabilitaci de barris de la UE degradats.
21


4. Avals pblics de la UE per a la creaci de fons destinats al microcrdit per a
desenvolupaments de projectes d'emprenedoria que facilitin sortir de situacions
de pobresa o exclusi social. El collectiu a prioritzar seria el de les dones en
situaci de pobresa.
5. Desenvolupament d'un Programa Europeu d'eradicaci de l'analfabetisme
tecnolgic / fractura digital per garantir l'accs universal a les noves eines de
comunicaci i relaci social i econmica.
6. Creaci d'un Programa Global Europeu de lluita contra la pobresa que defineixi
objectius concrets i que estableixi subvencions i avals pblics per a empreses i
entitats del tercer sector que proposin accions i projectes per a la seva
execuci i que proposi avantatges fiscals per a aquelles empreses i particulars
que vulguin finanar aquestes accions a partir de la creaci d'una Borsa
Europea de Fons d'Inversi de lluita contra la pobresa.

c) Treball i ocupaci
Europa afronta en aquesta propera legislatura com a principals reptes la recuperaci
econmica, la lluita contra la desocupaci i la consolidaci i laprofundiment en la
integraci europea.
Sn tres objectius indestriables els uns dels altres i per tant que tenen un principi de
coresponsabilitat entre ells. Entenem que la Uni Europea ha dinvertir en la confecci
de poltiques actives allunyades de la cultura del subsidi aix com incentivar leconomia
per garantir locupaci, el progrs social i la igualtat doportunitats. Eines
imprescindibles per a la preservaci i promoci de lestat del benestar.
En lmbit particular dels joves, malgrat la bona noticia de laprovaci per part del
Consell de la garantia juvenil que destinar 6.000 milions deuros a tota la uni per
lluitar contra els nivells datur dels menors de 25 anys, a dia davui, un any desprs de
laprovaci, encara sestan avaluant les propostes presentades pels estats membres,
mostra de la necessitat daprofundir en els mecanismes dintegraci per tal de fer ms
gil la implementaci de poltiques conjunturals. Daquests fons, gaireb un ter (1.800
milions deuros) sn destinats a lestat espanyol, que afronta un nivell datur juvenil del
512%.
Malgrat que els indicadors econmics ens mostren una lleugera recuperaci, cal ser
molt prudents a lhora de parlar de sortida de la crisi, quan lestat espanyol t un nivell
datur del 256%, molt lluny del 10% de la mitjana de la UE28. s per aix que
22


treballarem per impulsar un pla de xoc contra la desocupaci i estmul econmic a
nivell europeu, basat en baixada de les cotitzacions socials empresarials, bonificacions
a la contractaci i leliminaci de barreres administratives per la creaci dempreses i/o
la contractaci de persones.
No podem oblidar, per, que el canvi de model econmic i laposta per una economia
dalt valor afegit no pot anar sense un canvi en el concepte de formaci. La formaci
continuada i la lluita contra labandonament prematur de lensenyament han de ser
objectius que ajudin a la capacitaci personal perqu lensenyament esdevingui una
eina que permeti la realitzaci personal de la ciutadania, la igualtat doportunitats
laborals i que aquesta formaci, aix, reverteixi en la prpia societat.
Aix, Europa ha destablir poltiques econmiques i socials que es reforcin mtuament
donant prioritat al doble objectiu de locupaci i la productivitat i progressivament
equiparar les normatives existents per garantir el model social europeu. Cal afavorir
mesures de mobilitat laboral tot millorant els sistemes dinformaci que garanteixin una
millor ocupaci, ms estable i de major qualitat.
Treballarem perqu en la revisi del Marc Financer Pluriennal a meitat de legislatura
es pugui destinar un major pressupost a les mesures per la reactivaci duna economia
socialment ms justa i mediambientalment ms sostenible.
PROPOSTES
1. Treballarem per impulsar poltiques actives de mercat de treball dalta qualitat
que facilitin el retorn al mercat de treball a les persones actualment en atur.
2. Oferirem mesures individualitzades per tal de promoure la integraci al mercat
laboral daquelles persones en una situaci datur de llarga durada o b que
per aquesta situaci puguin afrontar riscos dexclusi social.
3. Maldarem per una poltica activa europea de treball.
4. Fixarem objectius concrets en lmbit de leducaci, laprenentatge permanent i
la igualtat de gnere.
5. Defensarem les poltiques docupaci mitjanant la incorporaci de persones
aturades al servei de la collectivitat, com a eina que permet rendibilitzar
aquest capital hum prestant els seus serveis en rees de ladministraci que
necessitessin refor a l'hora que permeten mantenir la persona activa i adquirir
23


formaci endiferents mbits.
7. Adequarem els sistemes de formaci i educaci a les necessitats de les
persones i del mercat laboral mitjanant la permeabilitat entre leducaci i la
formaci professional. Per aconseguir-ho cal posar en valor la figura de
laprenent i adoptar mesures de validaci dels coneixements i de les capacitats
adquirides en la tasca laboral desenvolupada en poca de formaci, com a
poltica activa de mercat de treball ja que permetria una rpida incorporaci a
la activitat laboral amb millors capacitats i uns mnims d'experincia.
8. Treballarem per millorar la disponibilitat i qualitat dofertes de formaci, tenint
en compte de manera particular a les PIMES.
9. Treballarem per tal de negociar amb els interlocutors socials europeus un
acord marc autnom sobre la integraci dels grups desafavorits en el mercat
laboral i sobre laprenentatge permanent.
10. Promocionarem els mecanismes que permetin la transparncia i el
reconeixement dels ttols i lexperincia professional a nivell de la UE.
11. Combatre la sinistralitat laboral ha de ser una prioritat per les empreses
europees com a eina per millorar la qualitat en el treball, per aix calen
rebaixes fiscals en benefici de les empreses que assoleixin la sinistralitat zero,
com a mesura de millora de la qualitat en el treball.
12. Reforarem el paper i la contribuci dels sistemes de protecci social a la
cohesi social, la solidaritat i la lluita contra la pobresa, i treballarem per
aconseguir una extensa cobertura asseguradora de protecci tamb durant
lpoca de desocupaci en un mercat laboral en constant evoluci.
13. Cal posar en valor la interacci entre els sistemes impositius i les prestacions
socials, sense oblidar el seu vincle amb la poltica salarial a fi d'esperonar les
persones a entrar, romandre i progressar en el mercat laboral.
14. Treballarem per posar en valor i es tingui en compte la interacci existent entre
els sistemes de protecci social, les poltiques actives de mercat de treball i les
poltiques daprenentatge permanent i de conciliaci de la vida laboral i familiar.
15. Proposarem lestudi de quines sn les reformes indispensables defectuar per
24


garantir la sostenibilitat financera dels sistemes de protecci social entre els
Estats membres.
16. Treballarem iniciatives a favor de les persones amb menys possibilitats daccs
al mercat laboral per tal que aquestes surtin dels sistemes de subsidis i
sintegrin al mercat laboral en parallel a incentius fiscals en benefici dels
empleadors per fomentar la contractaci de persones amb menys possibilitats
daccs al mercat laboral.
17. Vetllarem per evitar la discriminaci per raons de sexe i promourem la igualtat
dhomes i dones al mn laboral, mitjanant laplicaci de la normativa vigent
dequiparaci de les contraprestacions econmiques per ra de treball.
18. Reclamarem laplicaci de les disposicions de la UE relatives a la lliure
circulaci dels treballadors i treballarem per millorar la qualitat de la cooperaci
transfronterera entre autoritats pbliques.
19. Buscarem els mecanismes adequats i de collaboraci entre els estats
membres per evitar la doble imposici de les pensions complementries.
20. Promourem la revisi de les clusules i prctiques no competitives amb
lobjectiu de promoure la mobilitat voluntria dels treballadors.
21. El treball no declarat minva la capacitat i la productivitat econmica alhora que
perjudica els drets socials de la collectivitat. Cal fer una aposta decidida en la
lluita contra el treball no declarat i en el seu benefici CiU es compromet a:
- Garantir el respecte a la llei i als drets dels treballadors i treballadores.
Facilitar la tramitaci legal del treball no declarat.
- Millorar la cooperaci entre les administracions dels serveis socials a tota la
UE.
- Promocionar el treball diniciatives conjuntes i comunes tenint en compte la
situaci de cada Estat membre pas incloent campanyes contra el treball no
declarat i comenant pels sectors on els abusos sn ms freqents.
- A fi i efecte de crear ms i millors llocs de treball, cal elaborar una
combinaci adequada de mesures poltiques que englobin la seguretat i la
flexibilitat per als treballadors i per als empleadors.
25


22. Cal incloure als interlocutors socials en lelaboraci de mesures poltiques i que
aquestes sintegrin en els respectius Programes de Reforma en els Estats
membres.

d) Sanitat
El b ms preuat de les persones s la salut. Per tant, garantir-la ha de ser un dels
pilars bsics de la nostra estructura social. Els canvis demogrfics dEuropa estan
propiciant canvis en els sistemes sanitaris. Duna banda laugment de lesperana de
vida obliga a interactuar amb patologies prpies de les persones davanada edat, i
amb nous sistemes dassistncia, adequats a aquestes noves necessitats.
La supervivncia per, no pot ser lnic objectiu, sin que cal garantir la qualitat de
vida, tamb en aquesta etapa. Les noves tecnologies aplicades a la sanitat poden
ajudar-nos a aconseguir aquest objectiu. Daltra banda larribada dimmigrants ha
propiciat el ressorgiment de malalties que semblaven estar eradicades al nostre entorn
europeu.
La Uni Europea ja ha comenat a planificar en lmbit sanitari lanomenat Health in
All Policies o Salut en totes les Poltiques que forma part de lestratgia per enfortir
la integraci de les poltiques sanitries a totes les activitats que afecten la salut
collectiva dels europeus. Catalunya s capdavantera en aquest mbit, i ns un clar
exemple el desenvolupament del Programa Interdepartamental de Salut Pblica
(PINSAP) que t com a objectiu principal la incorporaci de la salut a totes les
poltiques.
Lmbit sanitari s molt extens, shauria de parlar a ms, de la sanitat assistencial:
assistncia primria i hospitalria, transplantaments drgans i salut mental (sistema
sanitari), de lassistncia social tant a malalts, com als familiars, molt especialment en
malalties com: el cncer, les malalties crniques, (entre elles les mentals) o les
malalties rares. O daltres rees tan importants en lactualitat com: la medicina
preventiva en els diferents vessants: la laboral, o la personal, hbits alimentaris, lestil
de vida, o la lluita contra les drogoaddiccions de tot tipus.
Una altra gran rea s la investigaci biomdica, clau tant en les malalties conegudes:
Tant noves terpies, noves aplicacions, com en les de nova aparici. Ens trobem
davant un tema ampli i complex, que requereix duna capacitat financera molt
important, a la qual no sempre shi pot fer front. Per tant, millorar la gesti en el mn
sanitari ha de ser una obligaci permanent, una autoexigncia, sense que, en cap cas,
no suposi una disminuci de la qualitat en la prestaci dels serveis.
26


A la Uni Europea conviuen diferent models sanitaris, fet que comporta que els
diferents Estats i regions conservin les responsabilitats en matria dassistncia
sanitria. Tanmateix, Convergncia i Uni considera que ja existeix, encara que duna
forma incipient, una necessria collaboraci que cal que segueixi existint tant en la
coordinaci entre els Estats i les regions de la Uni Europea, com entre les institucions
comunes, per tal davanar cap a una poltica sanitria de qualitat a labast de tots els
ciutadans de la Uni

CATALUNYA, REFERNCIA SANITRIA DEL SUD DEUROPA
El dret a lassistncia sanitria s reconegut a la Carta dels Drets Fonamentals de la
UE. Catalunya sempre ha vetllat per oferir a tots els ciutadans, tamb als europeus,
uns serveis de salut dalta qualitat, essent el nostre sistema sanitari, durant molt temps
el capdavanter, tant a nivell espanyol com europeu, no sols pel catleg de serveis sin
tamb per la qualitat assistencial (professional i tecnolgica).
Si Catalunya sha de convertir en receptora dusuaris de tot Europa caldr tenir una
xarxa dequipaments dalt nivell: laboratoris danlisi, centres de diagnstic per la
imatge i daltres equipaments tant pblics, com privats i/o concertats.
El Sector Sanitari a Catalunya t un important potencial econmic. Catalunya s un
pas consolidat com a lloc de referncia pel turisme sanitari, per amb un gran dficit
en la gesti daquests serveis. Cal doncs, aprofitar els recursos materials i humans
existents per generar riquesa. Amb tot, atesa la mobilitat existent i per tal devitar les
conseqncies de lanomenat turisme sanitari gratut, tractarem dunificar la cartera de
serveis dels pasos de la UE.
La lliure circulaci i la mobilitat dels pacients en lmbit de lassistncia sanitria no ha
de provocar un desequilibri per la manca de reemborsament entre les institucions
sanitries.

MODEL DE FARMCIA PROPI
El model de farmcia propi s un model regulat, de qualitat i accessible per a tota la
poblaci, incls en els llocs mes allunyats, i que forma part del nostre sistema sanitari,
no sols com a una forma de dispensaci de medicaments sin com a part dun sistema
de salut pblica. s un model que entn i tracta els medicaments com a bns sanitaris
i no com a mercaderies, i al farmacutic com a un professional ms del sistema
sanitari.

MALALTIES RARES
27


Les malalties rares suposen cada vegada ms un greu problema de salut i cal que
siguin una prioritat en les poltiques de la UE. Caldr promoure un plantejament
conjunt que condueixi a que les persones que les pateixen es beneficin dels recursos
existents en tota la Uni Europea.


SALUT MENTAL
Als problemes que genera una societat tan competitiva i en molts casos
desestructurada com la nostra, shan dafegir els generats per la crisi econmica.
Aquesta crisi que encara perdura, afecta a moltes famlies, per especialment afecta a
aquelles persones que es queden sense feina.
En aquest sentit, cal vetllar duna manera especial per la salut mental, sobre tot per
evitar les depressions o aquells desequilibris psquics que poden portar-nos a
situacions ms o menys greus.
Serem proactius en la prevenci i promourem no sols lassistncia sin tamb la
recerca en aquest mbit.

FORMACI I RECERCA
Catalunya est en disposici dassolir el lideratge de la formaci, el nostre model de
formaci despecialistes (residents) est reconegut per la seva qualitat per tots els
pasos de la Uni. Convergncia i Uni vol fer de Catalunya un punt de referncia per
a la mobilitat professional en la formaci i la recerca en lmbit mdic (CCI Centre
Com dinvestigaci).
En aquest sentit es potenciar la participaci a lEspai Europeu de la investigaci (EEI)
per tal de coordinar les activitats i poltiques dels diferents pasos per tal dafavorir les
idees i la mobilitat dels professionals europeus amb garanties i sense problemes.
En el marc del programa europeu Europa 2020 treballarem assumint els objectius de
futur daquest programa per tal daconseguir un creixement intelligent sostenible i
integral

LLUITA CONTRA LES DROGUES
A Europa les drogues constitueixen un problema social i de salut pblica de primer
ordre. Espanya s el primer pas consumidor de cocana de la Uni Europea,
Catalunya no en queda exclosa i cal que la prevenci i laplicaci de les poltiques
europees en matria de drogodependncies, sigui una prioritat, no tan sols a nivell de
cooperaci en poltiques de seguretat com fins ara (trfic destupefaents o blanqueig
de diners).
28



SEGURETAT ALIMENTRIA
La seguretat alimentria t una cabdal importncia en els nostres temps com sha vist
en les ltimes emergncies: El mal de les vaques boges, o una possible epidmia de
grip aviar. Cal vetllar perqu els aliments siguin segurs i estiguin correctament
etiquetats. La majoria de la legislaci existent no sols a lEstat sin tamb a Catalunya,
prov de la transposici de les directives europees existents de compliment obligatori,
per tots els estats membres. Cal fer poltiques mplies i integrals que abracin tots els
sectors de la cadena alimentria.


PROPOSTES
1. Convergncia i Uni vol que Catalunya esdevingui el gran provedor de serveis
sanitaris del Sud dEuropa.
2. Potenciarem la creaci de clsters sanitaris amb lobjectiu de fomentar projectes
conjunts i potenciar, aix, les empreses del territori.
3. Convergncia i Uni potenciar la creaci daliances estratgiques entre grups,
tant de diagnosi com assistencials, per tal de convertir-nos en rea de referncia
sanitria del Sud dEuropa.
4. Convergncia i Uni facilitar el turisme sanitari mitjanant la signatura dacords o
revisi dels existents amb els pasos de la UE per tal de promoure les empreses i
atraure pacients, sense que aix suposi cap gravamen ni cap crrega per al nostre
sistema sanitari pblic, ans al contrari, una font de recursos complementaris.
5. Convergncia i Uni defensar a la UE el model de farmcia propi com a model
de qualitat i accessible per tothom, en benefici dels pacients i de la poblaci.
6. Convergncia i Uni proposar la creaci de xarxes que permetin la informaci
sobre els centres de referncia de diagnosi i el tractament de les malalties rares
situats en els diferents pasos de la Uni i vetllar perqu tots els europeus es
puguin beneficiar dels recursos, serveis i centres sanitaris europeus.
7. Impulsarem protocols unificats per a la prevenci del cncer intentant una
homogenetzaci per evitar les preocupants desigualtats entre pasos en matria
de control i tractament del cncer i, en particular, en el cribatge i seguiment del
cncer colorrectal, de mama i de coll dter, de prstata i de pulm.
29


8. Definirem i impulsarem accions de cooperaci sanitria entre la UE i els
organismes internacionals competents, aix com tamb amb tercers pasos.
9. Incidirem en les poltiques pbliques associades a la lluita contra el canvi climtic:
com la contaminaci del sl, de latmosfera, tractament daiges residuals, residus
slids urbans i residus industrials, aix com sorolls i radiacions.
10. Convergncia i Uni impulsar el liderat de Catalunya en la KICS (knowledege
innovation Comunity) al si de la UE i reivindicarem un major intercanvi
dinvestigadors.
11. Impulsarem la creaci duna Agncia Europea de qualitat en serveis de salut i que
entre les seves funcions tingui les de: lintercanvi dinformaci professional en:
biotica en latenci i la gesti sanitria; el control de les repercussions financeres
i sostenibilitat de latenci sanitria transfronterera; lAvaluaci de les noves
tecnologies sanitries; lestratgia general dinformaci dels sistemes de salut ; o
la seguretat dels pacients;...
12. Impulsarem la creaci duna Xarxa de Centres de referncia europeus
interconnectats.
13. Intentarem que Catalunya sigui la seu de dInstitut Europeu de nanotecnologia.
14. Seguirem potenciant lObservatori Europeu de Sistemes Sanitaris que, participat
per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), garanteixi la sostenibilitat i la qualitat
dels sistemes sanitaris que conviuen a la Uni Europea, tot respectant-ne les
singularitats.
15. Potenciarem el desenvolupament i la recerca biomdica en els diferents mbits,
tant a travs dels grans centres de recerca biomdica bsica ja establerts, com de
la collaboraci entre centres de recerca assistencials hospitals i universitats.
16. Fomentarem, a travs de les institucions comunitries, lautoresponsabilitzaci de
les persones envers la seva salut, mitjanant uns hbits saludables, amb una
bona formaci en edat escolar, i una bona informaci real i entenedora al llarg de
tota la vida, per lluitar contra mals hbits com: el sedentarisme, lobesitat, les
drogodependncies etc
17. Convergncia i Uni impulsar la coordinaci internacional de les poltiques
europees en matria de drogodependncies tot donant suport als organismes
comunitaris com lObservatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies.
30


18. Vetllarem per tal que les noves normes sobre letiquetatge i la classificaci per
grups dels productes alimentaris siguin segures i assolibles per part de les
empreses del sector alimentari, sector estratgic a Catalunya.
19. Impulsarem campanyes de promoci dels hbits saludables, tant pel que fa a
lalimentaci com pel que respecta a la prevenci de malalties.
20. Treballarem per crear protocols unificats per la prevenci del cncer, tot
homogenetzant les desigualtats entre estats en matria de control i tractament del
cncer i, en aquest sentit, implementarem accions de cooperaci sanitria entre la
UE i els organismes internacionals competents.
21. Incidirem tamb en les patologies sorgides o associades al fenomen del canvi
climtic: sorgides de les contaminacions del sl i de latmosfera, daiges
residuals, de la contaminaci de les aiges, dels residus slids urbans i residus
industrials, sorolls i radiacions, control sanitari dels aliments i control dagents
causants de malalties transmissibles i dels plaguicides
22. Donarem tamb prioritat a la prevenci dels accidents laborals i tamb de les
noves patologies fsiques i psquiques relacionades amb la feina.
23. Treballarem per tal que es porti a terme una poltica de lluita contra la SIDA, tant a
la mateixa UE com als pasos en vies de desenvolupament, basada en la
informaci i la prevenci, en la recerca, i en la no discriminaci dels afectats.
24. Seguirem impulsant un increment dels recursos adreats a lintercanvi
dexperincies i de coneixements entre els estudiants i professionals de la
medicina dels diferents pasos membres.
25. Potenciarem i vetllarem per lefectiva lliure circulaci i establiment dels
professionals sanitaris a la Uni Europea, especialment pel que fa a la recerca.
26. Vetllarem per lequiparaci de les condicions de treball i salarials dels
professionals sanitaris.
27. Fomentarem la cooperaci interdisciplinria de les institucions i dels investigadors
europeus en cincies de la salut i impulsarem el lideratge de Catalunya en la KICS
(Knowledege Innovation Community)
28. Impulsarem una adequada poltica de beques per a la investigaci en materia
sanitria.
31


29. Treballarem per la creaci duna Agncia Europea de Qualitat en Serveis de Salut
i Atenci Mdica i lluitarem per tal que Catalunya esdevingui un lloc destacat en el
mapa dels pasos referents en la investigaci mdica.

e) Pensions
El 2050 es calcula que la rtio de persones per sobre dels 65 anys respecte la
poblaci entre 16 i 64 anys ser del 50% . Lenvelliment progressiu de la poblaci,
afegit al baix ndex de natalitat ja comentat, sn factors que amenacen, no noms
lequilibri futur entre la poblaci (activa i poblaci passiva), sin que qestionen la
sostenibilitat de lestat del benestar i, conseqentment, la viabilitat de lactual sistema
pblic de pensions.
Lenvelliment de la poblaci suposa i suposar canvis, entre daltres, en els sistemes
nacionals de salut, els plans de pensions i en ledat de jubilaci per poder afrontar,
aix, les poltiques demogrfiques i dimmigraci. Europa no en pot restar al marge.
La gent gran s un gran actiu per a la nostra societat i per a la construcci futura
dEuropa. Hem de saber aprofitar el valor i la saviesa que ens aporta el coneixement i
lexperincia de la gent gran en tots els mbit. Cal garantir la qualitat i les condicions
de vida de la gent gran perqu se sentin part integrant de la societat.
Els grans canvis en lestructura demogrfica han provocat un debat sobre el sistema
de protecci a la jubilaci. Hem de vetllar pel manteniment del sistema de pensions i
ampliar aquest debat a les institucions europees amb lobjectiu de garantir la viabilitat
del sistema de protecci social.
Lenvelliment de la poblaci tamb provoca laugment, cada vegada ms, de persones
que viuen soles i amb baixos ingressos arribant als lmits de la pobresa. Cal trobar
frmules per donar respostes a les necessitats duna poblaci envellida a lhoritz
2050. Cal millorar les pensions actuals i garantir les pensions futures per evitar el
progressiu empobriment de la gent gran.
Una societat que cada cop tindr un major grau denvelliment no es pot permetre
deixar de banda del sistema productiu a les persones que es jubilen. Actualment,
noms s possible obtenir una prestaci per jubilaci si es deixa de treballar, s a dir,
quan el treballador es torna inactiu i queda excls del sistema productiu. A la societat
del benestar no t sentit el caire excloent del dret a la prestaci per jubilaci. Cal anar
32


cap a un sistema que ajudi a allargar la vida activa.
A ms a ms, amb lactual situaci de mobilitat laboral en el si de la Uni, sha de
garantir que els ciutadans europeus, independentment don cotitzin, sels garantir el
reconeixement de la totalitat de la seva vida laboral als efectes de la seva pensi.
Caldr doncs avanar en la integraci poltica de la uni, i si ms no, en la coordinaci
entre les tresoreries de la seguretat social dels Estats Membres.
PROPOSTES
1. Convergncia i Uni continuar treballant per tal que la poblaci afectada
aconsegueixi uns nivells de pensi equiparats a les pensions europees, i sempre per
sobre de limport del salari mnim, amb lobjectiu que els permeti viure dignament.
2. Convergncia i Uni reclamar mesures que permetin als pensionistes viure en
dignitat. Promourem un sistema que sadeqi al cost de la vida de cada territori i a les
casustiques de cada pensionista.
3. Proposarem lexoneraci del pagament de les cotitzacions un cop superada ledat i
el mxim danys de cotitzaci als efectes de clcul de la base reguladora.
4. Incidirem perqu en les reunions dels consells de ministres, a travs de la comissi i
del consell, sincorpori la necessitat de coordinaci de les tresoreries de la seguretat
social europees.
5. Vetllarem per a que el fons de reserva de la seguretat social sigui sostenible i no
sinverteixi sencer en deute pblic domstic.
f) Immigraci: Cooperaci, identitat nacional i mobilitat social

La Cooperaci Catalana es tamb un actor que ha de contemplar els interessos diplom
tics i de projecci exterior que t Catalunya.La Cooperaci es un agent important de
paradiplom cia (projecci exterior de Catalunya a la UE) i de la institucionalitzacci de
les nostres poltiques pbliques i el nostre propi Model (deferenciat del d'Espanya)
Oportunitat Diplom tica.
La Cooperaci es un agent important per assolir el reforament del projecte
d'integraci Europeu.L'acompanyament a projectes de la UE prestigiar la nostra
poltica de Cooperaci i el nostre model de pais,d'Estat.

33


Catalunya i Europa sn terres dacollida. Som hereus duna cultura que ha tingut
diverses influencies de civilitzacions, i seguim construint avui en dia una cultura com
viva, permeable, i integradora.

Creiem que els nostres valors i unitat compartits ens permeten defensar els nostres
interessos comuns en el mn i els nostres drets individuals i collectius a casa.
Treballarem doncs pels drets humans collectius i individuals tant dins com fora de la
UE, i per tant, impulsarem perqu els principis dacci de la Uni Europea en quant a
defensa dels drets humans siguin el principi dacci de lAlt Representant de la Poltica
Exterior de la UE.

Desprs dels ltims esdeveniments presenciats, a Siria o com va ser als Balcans, on la
UE no va ser capa darticular una posici comuna amb rapidesa, s necessari
avanar cap a una veritable implementaci de la PESC i de la PESD.

Creiem necessari tamb que les poltiques de venatge de la Uni, aix com els
projectes a traves de collaboraci des de les institucions europees amb altres
organismes, com pot ser la Uni per la Mediterrnia, per tal de desenvolupar projectes
de formaci de capital hum en pasos tercers, per tal que aquesta formaci
contribueixi tamb a desenvolupar una millor economia i benestar en els propis pasos.

Hem de construir i ser un referent en valors, en integraci i en benestar social, i ho
hem daconseguir mitjanant una economia ecosocial de mercat dins la UE i amb una
poltica exterior coherent amb aquests principis.

Cal tamb, en aquest propsit, protegir la immigraci del discurs demaggic que ha
agafat fora en els darrers anys en pasos de la Uni, com a Grcia, o en altres pasos
del nostre entorn com Suissa. s per aix que caldria estudiar la possibilitat dadoptar
acords que legalitzin la immigraci en origen, com passa actualment a Andorra i com
han recomanat diversos experts en la matria.
PROPOSTES
1. Creaci de plans dintegraci (formaci + inserci laboral) pels nouvinguts fruit del
reagrupament familiar.
2. Creaci de plans demancipaci pels menors (16 a 18 anys) nouvinguts fruit
delreagrupament familiar amb lobjectiu dincentivar la inserci laboral daquests grups
34


i la contribuci per part daquests al sosteniment de la despesa pblica.
3. Plans de foment de la mobilitat social.
4. Poltiques de cooperaci internacional a nivell de partner a mitj i llarg termini
5. Promourem el codesenvolupament, ents com la participaci activa de les
persones immigrades en el desenvolupament del seu pas dorigen, des de la seva
experincia personal i professional, des de lorientaci cap a activitats generadores
docupaci dels seus estalvis i des del seu comproms amb la democrcia i els drets
humans.
6. Seguirem treballant per tal que, des de les institucions europees, es continun
adoptant mesures dirigides a eradicar de manera definitiva el racisme i la xenofbia en
tot el territori de la Uni. En aquest aspecte, Convergncia i Uni es compromet a
lluitar de forma activa contra aquestes actituds a Catalunya.
7. Vetllar per la implementaci de la decisi marc del Consell Europeu per a combatre
la xenfobia, lodi cap a les minories i la banalitzaci dels totalitarismes.
g) Ms compliment de les normes arreu: Justcia i seguretat

El compliment de les normes, la seguretat jurdica, el rule of law, sn un dels pilars del
bon funcionament de la Uni, de les seves institucions, de la seva economia i de la
satisfacci de la ciutadania.

Cal instruments slids per fer complir les normes comunitries, especialment reforant
el Tribunal de Justcia de la Uni Europea i els seus pronunciaments, i per a combatre
els fraus al pressupost europeu, amb la creaci d'una fiscalia europea especialitzada.

Cal facilitar instruments gils que permetin resoldre els litigis transfronterers i la
mxima collaboraci entre tribunals i autoritats, que han d'assumir cada cop ms la
dimensi europea en la seva activitat jurisdiccional.

La Uni ha de vetllar igualment pel bon funcionament de la Justcia en els diferents
estats, garantir la tutela dels drets en tots els territoris i posar mitjans per a la millora
del seu funcionament.

Per ltim, i no menys important, cal que la Uni Europea estimuli els sistemes
35


alternatius de resoluci de conflictes, l'arbitratge i la mediaci, estimulant la gesti
collaborativa de les diferncies, la responsabilitzaci de les parts i l'assoliment
d'acords satisfactoris.
Tots els ciutadans europeus tenen dret a viure lliurament, en tot el territori de la Uni
Europea, sense tmer persecucions, agressions a la seva persona o violacions de la
seva propietat.
En els ltims anys Espanya, i tamb Catalunya, shan convertit, en una crulla de
camins per a les xarxes terroristes internacionals, el crim organitzat, el trfic illegal de
persones, darmes i de drogues. En el mn globalitzat en el qual vivim, cap pas de la
Uni Europea no pot fer front, sol, a aquestes amenaces. Es tracta de crims executats
per criminals que pertanyen a organitzacions que traspassen les fronteres dels Estats i
exigeixen una acci rpida i conjunta a nivell europeu. Avui, ms que mai, la Uni
Europea necessita una poltica comuna de seguretat i justcia que intensifiqui la
cooperaci policial i judicial entre els Estats membres i garanteixi un alt nivell de
protecci dels drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes.
Des de Convergncia i Uni actuarem perqu la Uni Europea es converteixi en una
rea real de llibertat, seguretat i justcia capa de garantir un millor equilibri entre la
lliure circulaci dels ciutadans i residents i la seguretat, la protecci de lordre pblic i la
defensa dels drets i llibertats de les persones. Impulsarem una cooperaci ms estreta
entre les policies i els serveis judicials per combatre amb eficcia la delinqncia, el
terrorisme, la corrupci transfrontereres i el delicte informtic. Al mateix temps,
vigilarem, sota qualsevol circumstncia, que es respectin els drets de les persones
sota sospita. La defensa de la seguretat no pot significar la renncia als valors de
llibertat i de defensa dels drets humans.
Creiem necessari que hi hagi una nica veu en matria de poltica exterior de defensa i
seguretat comuna i considerem indispensable una reforma de les forces armades
internes que porti progressivament cap a un exrcit com europeu, amb la integraci
de forces dintervenci rpides i reduint les dimensions dels exrcits estatals a all
estrictament necessari, com sn les forces dissuasries com cossos delit o aquelles
forces que realitzen funcions ms civils.
PROPOSTES
1.Fer del rule of law, de l'Estat de dret, un dels pilars de la Uni Europea.
2. Reforarem el Tribunal de Justcia de la Uni Europea i l'eficcia dels seus
36


pronunciaments.
3. Promourem la creaci d'una fiscalia europea especialitzada en el combat del frau al
pressupost europeu.
4. Pel que fa al Dret Privat, sha de continuar avanant en instruments gils per la
resoluci dels litigis transfronterers.
5. Treballarem per millorar la confiana entre sistemes judicials i per intensificar la
collaboraci entre ells.
6. Alhora, promourem lharmonitzaci dels estudis i programes de les carreres
jurdiques, per avanar en la definici dun estatut de ladvocacia europea.
7. Incrementarem recursos europeus per a la formaci de la judicatura en lmbit
legislatiu europeu.
8. Harmonitzarem mitjanant les directives necessries, les garanties bsiques
elementals a tota la UE.
9.- Impulsarem la vigilncia del funcionament de la Justcia als estats de la UE i l'estudi
de propostes de millora.
10. Estimularem els sistemes alternatius de resoluci de conflictes, l'arbitratge i la
mediaci. La mediaci ha de ser l'instrument habitual en tots els mbits de la vida
comunitria per a la gesti dels conflictes, des de l'escola fins a les relacions
internacionals.
11. Demanem ms protagonisme de la Uni Europea en la lluita policial i judicial contra
el terrorisme, sense oblidar tampoc la indispensable atenci als seus orgens i les
seves causes.
12. Establirem mecanismes de cooperaci entre els diferents cossos policials per
millorar la lluita contra la delinqncia. En aquest sentit, els Mossos dEsquadra, com a
policia territorial amb carcter integral, hauran de participar en la mateixa mesura que
hi participin la resta de policies dels estats membres de la Uni Europea.
13. Treballarem per potenciar la unitat de cooperaci jurdica internacional de la UE,
Eurojust, amb lobjectiu de millorar la coordinaci i la cooperaci de les autoritats
judicials dels Estats membres en els greus assumptes amb connexions internacionals.
37


14. Impulsarem la cooperaci tcnica, sobretot en matria dintercepci de les
telecomunicacions, la cooperaci entre els laboratoris de la policia cientfica i la
informaci sobre la delinqncia, tot garantint un estricte respecte pels drets
fonamentals dels ciutadans i el respecte del principi de subsidiarietat entre
administracions.
15. Vetllarem per garantir el control democrtic, parlamentari i judicial de les decisions i
estructures presents i futures en lmbit de la justcia i els assumptes dinterior, per tal
que no puguin existir zones dombra sense control poltic o judicial situades fora de
labast tant dels parlaments estatals com del Parlament Europeu, ni fora de la
jurisdicci dels tribunals dels Estats i del Tribunal de Justcia de la UE.
16. Daltra banda, Europa, fidel a la seva tradici humanitria de donar asil a les
persones refugiades, amenaades i perseguides, ha d harmonitzar les seves normes
per tal que les sollicituds dasil sexaminin dacord amb un conjunt de principis comuns
a la UE. Anar cap un procediment d asil com, vlid per a tota la Uni s un del reptes
encara pendents en aquesta matria.
17. Defensarem una progressiva harmonitzaci bsica del Dret penal, en estreta
collaboraci amb el Consell dEuropa, per tal de garantir entre els sistemes judicials
dels Estats membres i dels Estats vens una coincidncia bsica general en la tipologia
dels delictes ms greus i en laplicaci dels principis generals.

h) Llengua i cultura
El catal s la novena llengua dEuropa en nombre de parlants, per davant daltres
llenges com el grec, el portugus, el txec, lhongars, el dans, el fins, el galic o el
malts, que sn reconegudes oficialment a Europa. El catal s present en quatre
estat europeus (Andorra, Frana, Itlia i Estat espanyol). Uns 10 milions de persones
utilitzen la llengua catalana en la seva vida quotidana, en les seves relacions familiars,
socials, laborals o de lleure.
El catal s una llengua moderna i de cultura, que interactua amb altres cultures i
comunitats lingstiques, amb vocaci internacional, 162 universitats arreu del mn
ensenyen catal. T una notable projecci i presncia en el mn digital: s la 8a
llengua amb ms penetraci a internet, s la 17a. en nombre darticle a Wikipedia, la
19a. llengua ms utilitzada al twiter, i compta amb ms de 62.000 llocs webs en catal.
38


Les xarxes socials i els webs ms populars arreu del mn tenen versi i productes
digitals en catal. El catal s la 23a llengua ms traduda al mn.
Tot i aquesta realitat social, cultural i dinmica, la llengua catalana no s reconeguda
oficialment per la UE. Malgrat els avenos sectorials envers el catal pels organismes
europeus el seu ple reconeixement s una necessitat que cal continuar exigint pe
garantir el dret dels catalans dadrear-se en catal a les institucions de l UE i perqu
el catal es pugui acollir i participar plenament dels diversos programes culturals,
lingstics i de collaboraci de la UE.
Finalment, cal recordar que Catalunya tamb t una altra llengua prpia que s
loccit, arans a lAran, que comparteix amb altres territoris en els estats francs i
itali. Tamb en relaci amb la llengua i cultura occitana, CiU treballar en la seva
defensa com a patrimoni europeu.
Daltra banda, cal que es generalitzi per a tots els serveis i productes culturals un IVA
superredut que serveixi d'estmul al consum i doni accs als ciutadans a la cultura. La
cultura no s un luxe, s un dret dels ciutadans. El tractament fiscal de la cultura ha de
ser conforme a aquesta consideraci.
Cal que, respecte als serveis culturals, especialment la msica, l'audiovisual i el llibre,
que es difonen a travs de les xarxes digitals, a fi d'estimular els negocis legals a la
xarxa, de dotar el mercat europeu d'un rgim nic, de normalitzar entre els
consumidors el pagament per a accedir als continguts i mentre no s'aconsegueixi
eradicar la pirateria, es fixi un IVA zero.
Conv una major harmonitzaci dels drets d'autor i de la propietat intellectual en el
mercat europeu sense aix comporti una menor protecci d'aquests drets, que sn el
motor i estmul de la creativitat, de la innovaci i del desenvolupament cultural. Les
obres, les interpretacions, les creacions en sentit ampli mereixen la mxima protecci
conforme a la millor tradici jurdica europea. No han de ser considerades com a
mercaderies, com a mers continguts d'altres indstries, sin que han de ser valorades
per la seva aportaci a la cultura europea, al desenvolupament de la humanitat.
En aquest sentit, en la lnia assumida pel Parlament Europeu, defensem l'establiment
d'un sistema de compensaci harmonitzat que permeti als usuaris fer s de la cpia
privada i als titulars de drets ser justament remunerats.
Impulsarem la regulaci de la Fundaci Europea de tal manera que els projectes
transnacionals privats d'inters pblic puguin beneficiar-se de la simplicitat d'una
organitzaci nica, de l'actuaci ms enll de les fronteres dels Estats i gaudir dels
rgims fiscals que afavoreixen el mecenatge a cada Estat.
39


El finanament popular d'iniciatives conegut com a crowdfunding, alternatiu al sistema
financer i a les ajudes pbliques necessita una regulaci cohrent i harmonitzada.
Reforarem el suport a les institucions i empreses culturals i creatives catalanes per
multiplicar la seva presncia als fons europeus destinats a projectes culturals,
especialment en el programa Europa Creativa, amb la vocaci destrnyer la relaci
amb els agents culturals representatius dels diversos pasos de la Uni Europea
facilitant lestabliment de plataformes i xarxes de cooperaci cultural amb un elevat
retorn social i econmic.

PROPOSTES
1. Proposem un IVA harmonitzat ajuda al desenvolupament d'un mercat interior
cultural fort, competitiu i que estimuli la diversitat cultural.
2. Caldr vetllar per a la correcta implantaci de les Directiva comunitria per a la
millora de la governana i funcionament de les entitats de gesti de drets de
propietat intellectual com a pilar del sistema en un mercat d's massiu de
creacions aix com per a la implantaci d'un mercat musical europeu en
l'entorn digital.
3. Vetllarem perqu creiem que les Fundacions europees han de tenir un paper
rellevant en l'articulaci de projectes culturals, des del patrimoni fins a les arts
escniques o el pensament, en una pluralitat d'Estats, acollint fenmens tant
minoritaris com massius.
4. Treballarem per tal de que el crowdfunding tingui una regulaci coherent i
harmonitzada en el conjunt d'Europa amb un marc legal que doni seguretat a
les persones que fan aportacions i promovent l'emergncia d'iniciatives
ciutadanes a travs de plataformes que vetllin per la correcci del dest dels
fons recaptats.
5. Afavorirem laugment de la presncia del sector creatiu i cultural en els
programes de suport tranversals al desenvolupament i la competitivitat de la
Uni Europea en el marc de lHoritz 2020.
6. Impulsarem les iniciatives legislatives necessries perqu el catal esdevingui
llengua destat i, dacord amb aquesta consideraci tingui el ple reconeixement
institucional i oficial per part de la UE, de manera que tota persona que utilitzi
40


la llengua catalana gaudeixi dels mateixos drets lingstics que altres ciutadans
de la Uni en la seva relaci amb les institucions i organismes de la UE, ms
enll dels usos limitats fins ara assolits.
7. Impulsarem les iniciatives legislatives necessries per assolir la participaci i
incorporaci de la llengua catalana, com a llengua mitjana dEuropa, en els
programes i accions que impulsi la UE en lmbit cultural i el lingstic.
8. Defensarem davant les institucions i organismes europeus el reconeixement de
la unitat de la llengua catalana, del seu domini territorial histric i la seva
denominaci cientfica.
9. Treballarem per defensar i reforar el valor de la pluralitat lingstica i cultural
europea, i el lloc que li pertoca al catal, com a expressi cultural millenria
del patrimoni europeu i universal. Aix mateix aprofundirem en el dileg i
collaboraci amb entitats i organismes que treballen a nivell europeus en la
defensa del valor i pluralitat lingstica a Europa.
10. Treballarem per a que el catal puntui positivament per aquelles persones que
vulguin accedir a treballar o fer prctiques a les institucions europees.
11. Defensarem un canvi en la directiva contra les discriminacions per a que
inclogui tamb les discriminacions per motius lingstics.
12. Defensarem davant les institucions i organismes europeus el reconeixement i
unitat de la llengua occitana, arans a lAran, com a part del patrimoni lingustic
i cultural europeu.
13. Defensarem el model dimmersi lingstica del Catal com un model dxit,
dintegraci i de cohesi social que pot servir de referent per a les poltiques
educatives darreu dEuropa.

i) Esports

El Tractat de Lisboa de 2009 atorga per primera vegada competncies especifiques en
matria esportiva a la Uni Europea (UE).

41


A partir de 2014 lesport disposar per primera vegada dun captol i pressupost propi
el qual es centraria en la defensa i promoci dels valors de lesport i la funci
educativa, la vetlla constant per la salut de la persona esportista, s a dir, la lluita
contra el dopatge.

Convergncia i Uni t com objectiu prioritari promoure i potenciar la prctica fsica i
lesport dins lmbit europeu.

Convenuts que lactivitat fsica i lesport s un mitj nic per la millora de la salut i, per
tant, la qualitat i expectatives de vida de les persones, completem aquesta idea amb la
visi dun nou horitz on la prctica fsica esdev una eina de millora de les societats
mitjanant laplicaci a situacions reals dels valors, pilars sobre els quals constituirem
lEuropa del futur.
Valors com la cultura de lesfor mitjanant el sacrifici personal i collectiu, el respecte
a lentorn millorant el coneixement del medi natural, la transmissi de tradicions i, per
tant, de cultura, el sentit de justcia en lexercici del joc net, la integraci de persones
de diferents perfils, capacitats, orgens geogrfics i socioeconmics aix com el refor
del sentiment de pertinena europeu dels diferents pobles de la Uni Europea.
D'altra banda entenem que lexercici fsic i lesport s un b en si mateix a potenciar
dins el conjunt europeu tant pel seu carcter dindstria generadora de riquesa i
ocupaci com per la seva finalitat ldica, incloent tant el lleure actiu com lesport
espectacle.
Moltes vegades la prctica de determinats esports s molt costosa. No podem
permetre que la falta de recursos econmics privi les persones de realitzar aquell
esport que li agradaria fer, aix doncs continuarem demanant la reducci de lIVA als
productes i materials que sutilitzen en la formaci i promoci de la prctica esportiva i
les activitats fsiques.
La prctica desport i activitat fsica ha de ser a labast de tothom, s per aix que des
de CiU, tenim la plena convicci que shan d'impulsar propostes per a desenvolupar
programes dactivitats fisicoesportives, sobretot en lmbit de promoci i formaci dels
infants i joves, i amb especial atenci a les persones amb discapacitats. Fomentarem
el dia de lEsport a Europa, com a manifestaci de suport dels governs locals a la
prctica esportiva general per a tots els ciutadans.
42


En molts casos, les titulacions esportives universitries noms sn vlides en els
pasos on sha cursat aquella especialitat, fent que els tcnics en esport hagin de
superar un curs dhomologaci en el lloc que la volen exercir. Per aquest motiu s
necessari el ple reconeixement de les titulacions esportives i ms tenint en compte el
projecte de lespai europeu destudis superiors, amb el qual es vol on s vol fomentar
la llibertat de circulaci duniversitaris a la uni europea.
En el cas dels esportistes professionals, molts dells no poden dedicar-se en exclusiva
a la prctica del seu esport perqu lassignaci de les beques ADO s insuficient i
obliga a compaginar lentrenament amb una jornada laboral completa que no permet
rendir al mxim. Per aix, sha de demanar que des de leurocambra es pugui destinar
part de la partida econmica a la formaci esportiva professional.
Des del principi Convergncia i Uni ha estat defensant el reconeixement de les
seleccions catalanes a les institucions comunitries a tots els efectes i nha promogut
lactuaci en el si de la Uni Europea. Catalunya te reconegudes internacionalment
gaireb vint federacions esportives, les quals participen en competicions europees i
internacionals.
PROPOSTES
1. Convergncia i Uni reclamar el ple reconeixement de les seleccions esportives
Catalanes per part del Parlament Europeu com a naci dEuropa aix com tamb
portar al ple del Parlament i del TAS (Tribunal dArbitratge Esportiu) les federacions
espanyoles que intentin expulsar les federacions catalanes daquells esports on en
sigui membre fundador i reconeguda com a membre de ple dret.
2. Promocionarem l'esport en tots els mbits socials com a eina dintegraci social,
augment de la qualitat de vida a la societat i projecci de la nostra identitat.
3. Difondrem l'esport com activitat que ajuda a millorar la salut a travs d'una prctica
acurada i preventiva.
4. Proposarem plans de salut infantil i juvenil, adreats a promoure la lluita contra
lobesitat en aquestes etapes adolescents, remarcant la idonetat de la prctica
esportiva per a preservar la salut.
5. Regularem lexercici professional de les tcniques i tcnics de lactivitat fsica de
lesport amb una homologaci de ttols que comporti que puguin exercir en qualsevol
pas comunitari.
43


6. Promourem la declaraci dutilitat pblica de les entitats i clubs esportius catalans de
carcter no professional per tal que puguin accedir a ms beneficis fiscals.
7. Proposarem plans per a fomentar la igualtat i la paritat entre homes i dones amb la
realitzaci de projectes i activitats esportives a travs de lesport escolar i federat.
8. Proposarem plans per a fomentar la activitat fsica, i mesures per a facilitat laccs a
prctica esportiva de les persones amb discapacitat fsica o psquica, considerant
lesport com un mitj per a millorar-ne la seva qualitat de vida.
9. Proposarem mesures i activitats adreades a fomentar la integraci social i augment
de la qualitat de vida dels collectius ms desfavorits, utilitzant lesport com a eina
dinclusi social i europea.
j) Famlia, infncia i conciliaci
Perqu Catalunya pugui situar-se entre les nacions que destaquen per la seva
excellncia ens cal abordar una srie de transformacions que sn decisives pel futur i
el benestar de la societat catalana.
Una daquestes grans transformacions que hem dencarar si volem ser un pas
capdavanter dins dEuropa i el mn s la vitalitat demogrfica de Catalunya.
Tenim una de les taxes de fecunditat ms baixes dels pasos desenvolupats, fet que
comporta dues problemtiques que ens afectaran de manera directa en un futur
immediat: duna banda, laspecte existencial, la nostra societat no es renova prou i per
tant tendir a envellir-se, i de laltra, una societat que noms declina demogrficament
no pot atendre les demandes ms elementals de la seva poblaci.
Des de Convergncia i Uni volem situar la natalitat com un valor social i el suport a
les parelles que vulguin tenir, adoptar o acollir fills com a una prioritat poltica.
La difcil conciliaci entre la vida personal i laboral s una de les principals causes de
la baixa natalitat del nostre pas. Creiem que la famlia s la instituci bsica i central
de la nostra societat, s transmissora de valors, educa i s generadora de solidaritat i
per aix s un dels eixos vertebradors de la nostra poltica social.
Les poltiques de suport a la famlia sn un dels pilars de les poltiques socials i
degarantia de lestat del benestar. Cal atorgar-los un tractament unitari a nivell
depoltiques pbliques. No s eficient i fins i tot podria ser incoherent, fer poltiques
defamlia i, en acabat, fer poltiques per a la gent gran, la joventut, etc. de
44


formadescoordinada. Cal una visi de les poltiques de famlia que sigui transversal.
Peraix, caldr fer poltiques de discriminaci positiva en favor de les famlies. s un
actede justcia reconixer-los un paper preponderant en proporci a
limportantcontribuci que fan en capital social.
Defensem doncs, impulsar una poltica integral de suport a la famlia amb fills i/o avis a
crrec seu, basada en ms ajuts econmics i ms suport per conciliar la vida familiar i
laboral mitjanant:
PROPOSTES
1. La conciliaci de la vida familiar i laboral no ha de ser un tema que noms afecti a la
dona, sin que ha de tenir un enfoc social i per tant s'han de primar les iniciatives que
fomentin ladopci de mesures de conciliaci de la vida laboral i familiar generals.
2. Incentius en la contractaci en lmbit europeu a les empreses familiarment
responsables que impulsin mesures que afavoreixin la conciliaci de la vida familiar
amb la vida laboral.
3. Mecanismes de flexibilitat en la jornada de treball establint la jornada laboral de
cmput anual per motius familiars i la introducci de nous mecanismes de reducci de
jornada per cura dels infants.
4. Harmonitzaci de les regles dadopci internacionals. Cal establir una normativa
amb regles comunes entre tots els Estats membres en relaci a ladopci ja sigui entre
els propis estats de la UE com amb pasos tercers, extrem que reforaria tamb la
posici dels pasos membres cara al pas d'adopci.
5. Simplificaci dels processos dadopci dinfants a tota la Uni Europea, aix com
daltres mesures alternatives com els acolliments familiars.
6. Proposarem lamnistia fiscal dels ajuts econmics destinats a les famlies que es
proposin lacolliment o ladopci dinfants.
8. Farem de locupaci a temps parcial una opci lliure, voluntria i positiva dels
treballadors i treballadores que ho desitgin. Simplificant-ne lactual regulaci i afavorint
el repartiment igualitari de les responsabilitats laborals familiars.
9. Treballarem per una harmonitzaci de la regulaci comunitria del treball a domicili i
del teletreball que defineixi un marc normatiu mnim per a lexercici daquestes
activitats i que reguli uns drets bsics per aquests treballadors.
45


10. Defensarem lharmonitzaci legislativa en lmbit de la UE, dirigida a la
incorporaci daquells aspectes ms avanats de cada pas, en relaci amb
lequiparaci de la dona i lhome a les directives, amb la finalitat de permetre al conjunt
de la Uni, ladopci de mesures positives de cara a eradicar qualsevol mena de
discriminaci per ra de gnere.
11. Des de lmbit europeu, cal tamb donar suport a les accions que pretenen
resoldre el problema de la disparitat salarial entre homes i dones, i a les mesures
encaminades a millorar la reintegraci de les dones en el mercat laboral.
12. Proposarem una reorganitzaci dels horaris de treball i el temps de dedicaci a la
llar. Cal combinar productivitat i temps de dedicaci laboral. Conciliar no vol dir
treballar menys o tenir menys productivitat sin treballar de diferent manera.
14. Treballarem per aconseguir una regulaci de les noves formes familiars de
convivncia tot tenint en compte especialment els homes i dones sols amb fills
facilitant el seu accs als ajuts o serveis que tenen reconeguts les famlies nombroses.
15. Defensarem una poltica familiar que es fonamenti en el respecte dels drets de les
persones que lintegrin i, especialment, dels infants.

16. Vetllarem per la cura dels infants, per la seva tutela i la seva protecci.
17. Demanarem laplicaci dun codi tic europeu sobre el contingut dels programes
difosos pels mitjans de comunicaci.
18. Reconeixement a Europa de la diversitat de relacions afectives i familiars presents
a la societat davui. Incidirem en qu la legislaci comunitria reflecteixi aquesta
diversitat de forma adequada i efectiva fent explcit el reconeixement i equiparaci de
drets entre qualsevol forma de parella, heterosexual o homosexual; de dret o de fet.
19. Convergncia i Uni propugnar que el Parlament Europeu i les altres institucions
europees desenvolupin una poltica danlisi de levoluci de les estructures familiars i
prevegin les seves repercussions econmiques i socials en mbits com lhabitatge,
lensenyament o la protecci social.
20. Creiem necessari que a nivell de la UE hi hagi una tendncia harmonitzadora dels
programes de suport a les famlies amb fills a crrec. Aix per exemple, treballarem
perqu laccs als productes bsics dalimentaci i descolaritzaci no vagin gravats
46


amb lIVA.
21. Des de la Uni Europea treballarem per tal que es doni suport especfic a aquells
programes que promoguin ajuts a les famlies que tinguin al seu crrec alguna persona
gran amb dependncia.
k) Drets civils i igualtat
Convergncia i Uni treballar per un model dEuropa que aposti per posar a labast de
tothom loportunitat de progressar i millorar a partir de lesfor esmerat.
La igualtat doportunitats entre totes les persones ha de ser un principi informador en
una Europa cada cop ms gran i ms plural, formada per un conjunt destats que
divergeixen entre ells en aspectes tan importants com la llengua, la cultura i la histria i
que ha de tenir en la reivindicaci dels Drets civils en termes digualtat, la voluntat
dassolir un futur com.
Aquest anhel com passa per continuar treballant perqu el nostre pas es mantingui
cohesionat i sensible a les necessitats de les persones que lhabiten, autctones o
nouvingudes, posant en valor la nostra cultura i la prpia identitat que volem continuar
preservant.
Des de la prpia estima al pas, hem de treballar per enfortir els lligams amb els altres
pobles dEuropa perqu cap persona sigui discriminada ni pel seu lloc dorigen, ni per
la seva orientaci sexual ni per la seva edat. Una Europa compromesa amb els Drets
Civils, basada en els valors fonamentals de la llibertat, la justcia, la igualtat, la
solidaritat, la pau i la preservaci del medi ambient.
Hem de seguir defensant la llibertat i seguretat en el lloc de treball i combatre aquells
que exploten laboralment els immigrants nouvinguts dins dhabitatges poc o
gensadaptats on hi conviuen lactivitat laboral i la personal dels treballadors implicats.
El ple reconeixement de la igualtat davant les lleis sn passos decisius per alhora cal
afavorir les condicions digualtat en tots els mbits socials: Seguirem treballant per a
combatre la desigualtat salarial i laboral entre homes i dones.
No aconseguir aquestes fites s contradictori amb els que han de ser els objectius
d'una Europa competitiva, ja que porten a un malbaratament elevat de capital hum
format.
A lEuropa del segle XXI s imprescindible adoptar poltiques efectives de conciliaci
47


de la vida laboral i familiar per fer que el triangle famlia, empresa i societat funcioni per
no arribar tard a alguns problemes com ara el descens de la natalitat o els fracassos
escolars.
Treballar per una Europa en Igualtat s treballar per una Europa ms creativa, ms
illusionada i ms compromesa
PROPOSTES
1. A Convergncia i Uni creiem que la igualtat i la conciliaci de la vida familiar i
laboral no s un tema que noms afecti a un dels membres sin que ha de tenir un
enfocament social mitjanant la coresponsabilitat de la parella en la vida laboral i en la
privada.
2. Treballarem per tal que Europa sigui una referncia en la defensa i el respecte a
totes les llibertats fonamentals especialment de pensament, dexpressi, dassociaci,
de culte i de propietat.
3. Treballarem per millorar la cooperaci entre la policia i els serveis judicials per
combatre la delinqncia, el terrorisme i la corrupci transfronterers.
4. Cal que a nivell europeu es treballi en directives i coordinant les poltiques dels
estats membres per tal deradicar lhomofbia. Cal que la UE sigui garant de la
integritat de totes les persones independentment de la seva tendncia sexual.
5.La UE ha de posar especial cura en les formes deradicaci de tota forma
dexplotaci laboral infantil, de mendicitat de menors i de prostituci infantil.
6.Treballarem per prevenir, detectar i eradicar aquelles accions, com lablaci de
cltoris, que afecta infants i joves, i que puguin significar un greu perjudici contra els
drets individuals de les persones que viuen a Europa, tant si es produeixen tant a dins
com a fora del continent.
l) Discapacitat
Els objectius de la nostra acci poltica sn les persones i el seu benestar, Catalunya i
el seu progrs. Convergncia i Uni sempre ha estat especialment sensible envers les
persones amb discapacitat. Sempre ha vetllat pel seu benestar. Sha treballat i avanat
molt en la seva incorporaci a la societat per encara hi ha massa obstacles per a la
seva plena integraci. Cal anar ms enll. Cal treballar conjuntament amb les
persones amb discapacitat, les seves famlies i els professionals per aconseguir la
48


seva plena integraci en una societat ms justa i igual.
Cap discapacitat sha de veure sotms a condicions desfavorables per la seva situaci.
No podem afegir als desavantatges propis que presenta una persona amb
discapacitat, aquells que provenen duna societat que no els tingui en compte.
Cal millorar lautonomia i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i
promoure, aix, la seva integraci a tots els mbits de la societat. Qualsevol poltica o
mesura pot tenir un efecte sobre la situaci de les persones amb discapacitat o les
seves famlies. Les poltiques adreades a les persones amb discapacitat han de tenir
doncs, un carcter transversal i ser presents en totes les decisions i poltiques tant en
els mbits nacionals com en lmbit europeu.
PROPOSTES
1. Convergncia i Uni impulsar poltiques que potencin lautonomia i la vida
independent de les persones amb discapacitat.
2. Proposarem la modificaci de tota aquella legislaci per tal que asseguri que els
ciutadans europeus amb discapacitat puguin disfrutar plenament dels seus drets civils,
poltics, econmics i culturals, i els permeti lassoliment duna autonomia real i una vida
independent.
3. Crearem el programa respir europeu per a les famlies que tenen persones amb
discapacitat o amb dependncia, amb lobjectiu de procurar un descans anual per a
aquells que permanentment presten atenci a un familiar en aquestes circumstncies.
4. Proposarem al Parlament Europeu la reducci de la fiscalitat indirecta en tots
aquells productes i serveis bsics pels ciutadans, com per exemple, reducci de lIVA
sobre els productes i serveis de salut i sociosanitaris que incideixen directament en la
qualitat de vida quotidiana dels discapacitats i les seves famlies.
5. Incrementarem les desgravacions fiscals per a aquells productes que cobreixin les
necessitats bsiques del discapacitats i les seves famlies.
6. Incentivarem una xarxa associativa de famlies amb persones discapacitades que
permeti un intercanvi dexperincies i coneixements i que permeti millorar la qualitat de
vida tant de les famlies com dels discapacitats.
7. Cal vetllar per tal que tota nova legislaci o actuaci respecti la Convenci
Internacional sobre el Drets de les Persones amb Discapacitats.
49


m) LEuropa de les persones
Joventut
Amb el nou marc financer pluriennal 2014 2020, hi ha hagut una aposta per la
reducci dels programes de mobilitat per a joves i estudiants, tant universitaris com de
formaci professional. Sha redut el nombre de programes de formaci per guanyar
eficincia de recursos amb lErasmus+.
Cal que des de les institucions europees es potencin els estudis de formaci
professional com alternativa a la formaci purament acadmica universitria per
avanar en la lnia de la formaci aplicada.
LErasmus+ significa una oportunitat de mobilitat a ms de quatre milions de persones,
en el conjunt de loferta formativa, i s per tant, una clara oportunitat per tal dintegrar
la joventut en lesperit duna cultura com europea.
Cal garantir tamb i treballarem per aconseguir-ho, una convalidaci real de totes les
titulacions i els currculums a nivell europeu. Convergncia i Uni som defensors de
lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES), ats que lentenem com una oportunitat
daprofundiment en la integraci europea. s imprescindible que aquestes
generacions, aproximadament el 30% de la ciutadania europea, que sn el futur
dEuropa, es puguin interrelacionar i identifiquin com a prpia la construcci dEuropa.
Per aix cal que des de qualsevol realitat social, regi, cultura, naci i creena les
persones joves entenguin que la UE no s noms un mercat a lengrs sin un espai
de desenvolupament personal que els ofereix moltes sortides de futur, mobilitat, feina i
modus de vida.
Per poder fer aix cal que des de casa nostra impulsem aquest desig dEuropa a la
nostra poblaci jove, des de les associacions de joventut dmbit europeu fins a
iniciatives pel desenvolupament de projectes que provinguin des de les prpies
institucions europees.
La UE alhora, ha de poder recompensar als membres i encara ms en una poca de
crisi econmica com la que ens trobem. Des de leurocambra sha dinstar a la
realitzaci de poltiques docupaci juvenils destinades a la incorporaci daquests a
lactivitat laboral aix com seguir potenciant el seu paper i la sensibilitat cap a ells en
totes aquelles poltiques socials que els afecten, com locupaci, lensenyament i
formaci professional, habitatge, etc.
50


PROPOSTES
1. Vetllar pel paper dels joves i la sensibilitat cap a ells en totes aquelles poltiques
socials que els afecten, com locupaci, lensenyament i formaci professional,
habitatge, etc.
2.Reforar el Paper de l'European Youth Forum com a interlocutor institucional
exclusiu (o prioritari) en les poltiques de joventut i aplicar transversalitat real a les
poltiques de joventut.
3. Impulsarem beques dhabitatge per fer front a les necessitats derivades de la
impossibilitat de realitzar els estudis de formaci professional o universitria a la prpia
ciutat de residncia o en ciutats de radis propers inferiors als 50 quilmetres.
4.Proposarem crear el contracte estudiant per permetre als estudiants universitaris i de
formaci professional que puguin compatibilitzar lestudi amb la feina, preferiblement
en empreses del camp en el qual es formen, amb la garantia dacabar els estudis
iniciats.
5.Promourem laplicaci de cotitzacions socials ms redudes per als joves menors
de30 anys i de bonificacions per a la transformaci de contractes temporals en
contractes indefinits.
6.Impulsarem laprenentatge de llenges estrangeres per formar alumnes ms
competitius i oberts al mn, amb perspectives ms amples pel que fa a possibilitats
laborals i tamb pel que fa a enriquiment personal.
7. Desenvoluparem el programa Treballa al mn per promoure lintercanvi entre joves
catalans que vulguin anar a treballar a empreses daltres pasos, i joves estrangers
que vinguin a treballar a casa nostra.
8.En el marc del mn de lassociacionisme juvenil establirem lnies de finanament de
programes dintercanvi de joves dentre diferents Estats de la UE per tal de promoure
el coneixement de les diferents cultures que conformen la realitat europea.
9. Impulsarem un carnet jove a nivell de la Uni Europea, i estendrem les entrades
joves a tots els espectacles culturals.
10. Desenvoluparem instruments en el s de la Uni Europea, que ens permetin
aprofitar el talent que hi ha entre les nostres fronteres i evitar que marxin a
desenvolupar les seves potencialitats a favor. Cal recordar que el talent i la formaci
51


de les nostres persones s el nostre xit, s el nostre futur, per una Europa ms gran i
ms plena.
11. Proposarem programes de finanament i de gesti de leducaci secundaria de
carcter professional des del reconeixement que no podem ni debem centrar tots els
esforos en la formaci universitria, cal adaptar els nostres models i els recursos
destinats, a les caracterstiques del nostre model productiu i les demandes del mercat
intern. Cal que tots els recursos econmics que shi dediquen, ens reverteixin amb
llocs de treball de qualitat i xits als Estats membres.
Gent Gran
Si b s cert que la poblaci jove s gaireb un 30% de la poblaci de la UE, l'altre
gran grup de poblaci a la UE s la gent gran.
La gent gran s un actiu per a la nostra societat i per a la construcci dEuropa.
Levoluci de la societat ens est donant un nou perfil de gent gran. Actualment aquest
collectiu ha anat incorporant i cada vegada ser msprofessionals altament
qualificats que, per la seva situaci de persones alliberades dobligacions laborals,
poden aportar, i aporten, experincia i pensament tant en el camp social com en el
poltic, amb capacitat de liderar projectes. Hem de saber aprofitar el valor i la saviesa
que ens aporta el seu coneixement i la seva experincia en tots els mbits, fomentant
en aquest sentit la transferncia de coneixement entre les persones grans i els joves,
amb la possibilitat de participaci en projectes de futur de carcter intergeneracional.
Els grans canvis en lestructura demogrfica han provocat un debat sobre el sistema
de protecci a la jubilaci. Hem de vetllar pel manteniment del sistema de pensions i
ampliar aquest debat a les institucions europees amb lobjectiu de garantir la viabilitat
del sistema de protecci social.
Lenvelliment de la poblaci tamb provoca laugment, cada vegada ms, de persones
que viuen soles i amb baixos ingressos arribant al llindar de la pobresa. Cal trobar
frmules per donar respostes a les necessitats duna poblaci envellida a lhoritz
2050. Cal millorar les pensions actuals i garantir les pensions futures per evitar el
progressiu empobriment de la gent gran.
Un aspecte que, malauradament, tamb est incrementant s el dels maltractaments a
les persones grans. En aquest tema cal prestar-hi tamb atenci i impulsar les
mesures necessries al respecte.
52


Cal posar en valor el canvi de paradigma, passant del concepte de les persones grans,
com a classe passiva, cap un sector denvelliment, actiu i productiu influint-ne de
manera decisiva en la millora de la qualitat de vida.
s necessari valorar i reconixer lexistncia de xarxes naturals, amb tot el seu treball
de recolzament i ajuda social, basades en la reciprocitat, com un mecanisme recorrent
que avui sest aportant a les persones amb necessitats i amb dependncia, aix com
tamb a les persones grans, que ofereixen oportunitats docupacions voluntries, o
retribudes, com les ajudes davis, pares, oncles a nivell familiar, i tamb a nivell social
i de barri.
Lanlisi tant demogrfic com social de lEuropa actual, ens demostra la necessitat de
reflexionar, normalitzar, impulsar i contemplar positivament, lactivitat productiva del
sector de la gent gran.
PROPOSTES
1. Establir un marc regulador comunitari dels drets i prestacions a les quals tenen dret
els ciutadans europeus per fer front a situacions de dependncia, en el marc duna
poltica global datenci a aquestes necessitats.
2. CiU propugnar el reconeixement supraestatal a nivell dUni Europea del dret a
pensions i subsidis, i nafavorir el cobrament a qualsevol estat comunitari. Aix mateix,
vetllar per lextensi del dret a rebre assistncia sanitria i farmacutica a tot el
territori de la Uni Europea.
3. Facilitar la continutat a la feina dels treballadors ms grans que aix ho vulguin,
afavorint per a aquests collectius, locupaci a temps parcial.
4. Impulsarem mesures de prevenci del maltractament a la tercera edat.
5. Impulsarem lefectivitat de laplicaci del Carnet Europeu de la Gent Gran, com a
document nic a tots els estats membres, tot fent extensius els avantatges culturals,
econmics i socials a cada lloc.
6. Vetllarem per tal que des de la Uni Europea es promogui lactivitat associativa i el
voluntariat entre la gent gran.
53


3.- LEuropa global. Catalunya, porta dEuropa
a) Fer front a la crisi econmica des de la Uni Europea.
La crisi financera, constatada amb tota la cruesa a partir de lagost del 2007, va
esclatar com una crisi de deute el maig de 2010 a Grcia i sha traslladat finalment a
leconomia real a bona part dEuropa. Actualment ens trobem en un escenari de
feblesa econmica, ja que tot i que els principals organismes internacionals, FMI i
Comissi Europea entre daltres, indiquen que es produir una certa millora dels
indicadors econmics durant els anys 2014 i 2015, no hem doblidar que no podrem
parlar de recuperaci econmica fins no siguem capaos de crear ocupaci, en
suficient nombre i en qualitat, per tal de disminuir les elevades taxes datur que afecten
a gran part dels pasos de la Uni Europea. Europa ha de tenir present que latur s un
dels principals reptes als quals ha de fer front amb determinaci i mesures que puguin
tenir un impacte positiu en el curt termini.
Catalunya, com totes aquelles realitats poltiques i econmiques amb caracterstiques
prpies, cal que afronti aquesta situaci mitjanant la recerca de propostes i solucions
especfiques. Noms amb les idees clares, amb les prioritats ben definides i actuant
amb determinaci, responsabilitat i decisi es poden trobar respostes als problemes,
econmics i socials, que la crisi genera.
Suport a les empreses i als treballadors
Catalunya s un pas de tradici industrial. T un teixit empresarial propi que cal
preservar. La crisi econmica t dimensions globals i la problemtica de moltes de les
nostres empreses s semblant a la d'altres territoris. No obstant aix, el mapa
industrial i productiu catal t caracterstiques prpies que obliguen a prestar-hi una
atenci acurada per garantir-ne la seva supervivncia. Catalunya ha fet bandera
histricament del seu teixit industrial. Catalunya, amb les transformacions que siguin
necessries, vol seguir amb la tradici industrial que lha portada a lavantguarda del
desenvolupament.
Sn mltiples i diversos els factors que han contribut a provocar la situaci que estem
vivint, per caldria fer mfasi especialment en la relaxaci i relativitzaci de les
maneres dactuar en el sistema financer. Maneres que han acabat afavorint la recerca
del mxim benefici en lloc duna gesti acurada del risc. La prdua progressiva de
valors i dtica en la gesti dalgunes companyies i institucions han estat una de les
causes fonamentals de la prdua de confiana global. Per no podem oblidar tampoc
que la crisi que vivim avui ha estat causada tamb per les males practiques dels
54


Estats, la seva permissivitat amb la creaci de bombolles i la falta de reformes. Si
abans les crisis econmiques tenien una dimensi fonamentalment estatal o
subestatal, ara tenen una dimensi global, fruit de les interdependncies que provoca
la globalitzaci.
Ens trobem en una situaci on shan produt diverses errades en el mercat, per cal
remarcar que no s una crisi del sistema de mercat. No podem trobar enlloc
creixement econmic sense economia de mercat. Les errades del mercat es
corregeixen amb poltiques pbliques acurades, no amb el recurs duna excessiva
intervenci governamental. CiU creu en una economia al servei de les persones, s
des daquesta lgica que defensa una economia social de mercat, per tal de ser
capaos de conciliar el progrs econmic amb el social. CiU treballar per una
economia centrada en les persones i en leconomia productiva
Ens cal fer front, conjuntament amb la resta de pobles europeus, a la situaci
econmica actual per evitar la temptaci de caure en el proteccionisme interior i
assumir mesures allades que acabarien dificultant la sortida al problema.
La crisi econmica t rostre. s el de totes aquelles persones que es queden sense
feina, el de totes aquelles famlies que es queden en una situaci complexa a lhora de
fer front al pagament dels seus deutes, el daquells emprenedors i empresaris que es
veuen obligats, tot i la correcta gesti del seu negoci, a tancar les seves empreses.
Lacci poltica ha de donar resposta a la necessitat de les persones. Cal garantir la
supervivncia del mxim nombre possible dempreses, ja que sn aquestes les que
ajuden a crear riquesa i ocupaci, per alhora cal dur a terme totes aquelles accions
que permetin alleugerir les situacions complicades que es deriven pel fet de perdre el
lloc de treball.
Lestratgia Europa 2020
La Uni Europea disposava des de lany 2000 dun marc estable de desenvolupament
basat en lestratgia de Lisboa, que tenia la voluntat de fer de la Uni Europea
leconomia ms competitiva del mn i arribar a nivells de mxima ocupaci al voltant
del 2010. Els objectius marcats en lestratgia de Lisboa va donar uns resultat bastants
escassos i allunyats de les necessitats de leconomia europea, tot i que des de
Convergncia i Uni creiem que els objectius que marcava lestratgia de Lisboa
segueixen essent vlids.
Com a conseqncia, a mitjans de 2010 la Uni Europea va llenar una estratgia
55


post Lisboa 2010, per tal de consolidar la dimensi social europea, potenciar un espai
europeu amb ms ocupaci i amb ocupaci de qualitat cohesionat socialment. Aquesta
decisi, junt amb la de lluitar contra la pobresa, lexclusi social i trobar una sortida a
lactual crisi i un creixement econmic sostenible van quedar plasmades en un nou
document, lestratgia Europa 2020.
CiU manifesta el seu suport a lestratgia Europa 2020 per tal daconseguir un
creixement fonamentat en el coneixement en base a la innovaci, educaci i societat
digital. Un creixement integrador i una societat inclusiva en base als alts nivells
docupaci, formaci i capacitaci i la lluita contra la pobresa. Aixa mateix sha
daconseguir un creixement verd per una economia competitiva i sostenible en base a
la lluita contra el canvi climtic, el desenvolupament de les energies renovables i la
competitivitat.

Cal seguir bastint lestratgia en cinc pilars fonamentals:
- El 75% de la poblaci dentre 20 i 64 anys han tenir treball.
- Sha de destinar el 3% del PIB de la UE a invertir-se en I+D.
- Shan daconseguir els objectius 20/20/20 en lmbit del clima i lenergia.
- Sha daconseguir disminuir la taxa dabandonament escolar per sota del 10% i al
menys el 40% dels joves han de tenir una qualificaci o un diploma.
- Hi hauran 20 milions de persones menys exposades al risc de la pobresa.

La situaci de crisi econmica ens ha de permetre, en coherncia amb lestratgia
Europa 2020, analitzar aquells models productius no respectuosos amb el medi natural
i desenvolupar mesures per ajudar les empreses i les persones a adaptar-se als reptes
que la nova conscincia ambiental global ens proposa.
Els nous reptes ambientals que es deriven del canvi climtic plantegen la necessitat de
transformacions econmiques que permetin donar resposta al futur del planeta.
Leconomia verda s laposta econmica del futur. Leconomia sensible al creixement
sostenible, s aquella economia que premia els esforos dadaptaci de tots els
progressos al medi ambient, sense necessitat daturar res. Leconomia que combat el
canvi climtic sense necessitat de paralitzar el progrs, com pretenen daltres. Amb
tot,cal sempre tenir present que els costos de lenergia per als nostres consumidors i
empreses no es poden disparar, doncs noms sagreujaria la mala situaci financera
56


de leconomia catalana i de les seves famlies.
La Uni Europea hauria de definir un nou pla dinfraestructures energtiques on es
prioritzin les energies no contaminables. Aquest pla hauria de definir tamb poltiques
de suport i ajut a les empreses dautomoci per innovar i produir vehicles hbrids i de
baix consum de combustibles.
Leconomia verda pot ser un dels motors que permetin crear nova ocupaci. Cal
afavorir, amb les desgravacions fiscals necessries, aquelles empreses que prioritzin
la inversi en elements destinats a satisfer millores ambientals. Cal fer de leducaci
ambiental un dels nous pilars de leconomia verda.
Aquests nous plantejaments trencarien tamb amb un pensament installat
majoritriament en la societat, aquell que diu que s incompatible el progrs econmic
i social amb el respecte al medi natural. Impulsar una alternativa que faci conciliables
els dos plantejaments no s noms necessari, s un repte imprescindible per al nostre
futur.
Transparncia i regulaci dels mercats financers: L'acci multilateral
La demanda de mxima transparncia i la correcta regulaci del sistema financer
internacional ha de continuar sent una de les prioritats dels propers anys. Europa, tot i
la bona feina feta durant els ltims anys, ha de continuar lluitant contra els paradisos
fiscals per tal daconseguir eradicar levasi fiscal i la conseqent disminuci de la
recaptaci impositiva dels Estats membre.
Cal recuperar la confiana de la ciutadania en el sistema financer internacional. s
imprescindible garantir que la liquiditat arribi a les famlies i a les empreses, ja que un
dels grans problemes que pateix leconomia catalana s lescassetat del crdit.
Aix mateix, CiU aplaudeix limpuls per part de la Comissi Europea de la Taxa a les
Transaccions Financeres i posar pressi per a que els Estats es decideixin a
implementar-la. Aquesta taxa caldria que es converts en el primer gran impost
europeu per a finanar el pressupost comunitari.
Malgrat que el Govern de Convergncia i Uni ha aconseguit aprovar aquest 2014 els
pressupostos en que el pes de les poltiques socials ha estat el ms gran en la histria
moderna de la Generalitat, creiem que segueix sent necessari que els augments
dingressos pressupostaris addicionals que es puguin percebre vagin destinats a
poltiques dimpuls econmic, atenent que la persona ha se seguir estant al centre de
57


les poltiques pbliques i sha de poder sentir realitzada personal com laboralment, aix
com tamb a eines per combatre la pobresa i la desigualtat. Hem dapostar per a que
Catalunya i Europa siguin font de receptora daquells inversors internacionals que
creuen ms en la recerca i en la innovaci. Aprofitant la nova directiva de Venture
Capital i de Inversi a Llarg Termini, cal incentivar inversions amb llarg recorregut que
permetin a les nostres empreses ms innovadores tenir noves fonts de crdit. Tamb
seguirem apostant per al desenvolupament de mercats que financin lemprenedoria
social a Catalunya, fonamental per a la nostra cohesi social.
Convergncia i Uni prioritzar des del Parlament Europeu el desenvolupament
daquests eixos per fer front a la complexa situaci econmica.
PROPOSTES
1. Promourem el marc legal necessari per a una millor regulaci i control del
sistema financer.
2. Manteniment duna avaluaci constant per assegurar que la regulaci dels
mercats financers s adequada
3. Apostarem per la creaci i consolidaci de mercats financers per a PIMES.
4. Portarem mesures a l'Europarlament mesures per tal que el sistema financer
garanteixi la liquiditat necessria per al funcionament ordinari d'empreses i
particulars, condicionant els ajuts a les entitats financeres a l'afluncia del
crdit sobretot al teixit empresarial de pimes i autnoms, principals artfexs de
l'economia productiva a Catalunya.
5. Implementarem l'extensi de les prestacions socials derivades de la
desocupaci als autnoms, especialment afectats per la crisi econmica.
6. Impulsarem un major control i regulaci dels paradisos fiscals existents a
Europa.
7. Desenvoluparem un pla estratgic per ajudar a la transformaci del sector de
lautombil, afavorint la recerca i el desenvolupament per a la fabricaci de
vehicles ms eficients i menys contaminants.
8. Promourem el codi de bones prctiques entre les autoritats locals i regionals i
el conreu de l'esperit emprenedor des dels centres educatius tot garantint el
seguiment del pla d'implantaci de la Small Bussiness Act, utilitzant la xarxa
58


ENN (Enterprise Europe Network).
9. En el Parlament Europeu defensarem el model propi industrial de Catalunya.
10. Donarem suport a aquelles regulacions que augmentin la transparncia per als
consumidors quan compren un producte financer per evitar nous casos com el
de les preferents.
11. Regulaci adequada dels ndex com el LIBOR i lEURIBOR per a evitar la seva
manipulaci.
12. Regulaci adequada del Trading dAlta Freqncia.
13. Regulaci de les agncies de rting per a evitar que les seves qualificacions
siguin vinculants.
14. Tracte favorable a la consolidaci de Fons de Venture Capital i dEmprenedoria
Social a Catalunya.
15. Tracte favorable la creaci de Fons dInversi a llarg termini que busqui un
perfil dinversor que sigui positiu per a leconomia real.
16. Denuncia de lexistncia de monopolis i abusos de mercat contra els
consumidors i la competncia sempre i quan sigui necessari.
17. Estudi a fons la possibilitat de separar la banca dinversi de la banca
comercial.
b) Poltica monetria i fiscalitat: La Uni Europea com a soluci.
LEuro ha esdevingut des de fa un temps la moneda nica de gran part de la Uni
Europea i el Banc Central Europeu el responsable de la seva poltica monetria.
Leficcia daquest organisme i lencert en les seves poltiques sn una de les claus
que han de permetre tornar a les poques de creixement econmic. Convergncia i
Uni treballar per garantir la mxima eficincia dels organismes amb la que sha dotat
la Uni Europea per a la seva poltica monetria.
El fet de recrrer excessivament al dficit pblic per fer front a les necessitats
derivades de la crisi pot acabar qestionant el Programa dEstabilitat i Creixement per
Europa. La necessria flexibilitat per fer front a la crisi econmica no ha de ser excusa
per a la generaci de dficits excessius que poden acabar perjudicant la futura marxa
59


de leconomia.
Convergncia i Uni promour que el Parlament Europeu adopti mesures per garantir
leficincia de la despesa pblica. El recurs al dficit pblic ha danar acompanyat de la
necessria reordenaci de la despesa pblica i duna clara definici de prioritats que
permeti estalviar tota aquella despesa suprflua i innecessria per afrontar les
prioritats econmiques i socials del moment actual.
La poltica fiscal s una de les competncies de la qual disposen els estats per fer
poltica econmica i garantir la competncia en el marc de la Uni Europea. Des del
Parlament Europeu cal vetllar per la coherncia de les poltiques fiscals dels estats
membres, per tal devitar distorsions en la competncia i per orientar-les cap a la
millora de la competitivitat.
En lactual situaci de crisi econmica cal reduir la fiscalitat indirecta de tots aquells
productes i serveis bsics pels ciutadans que incideixen directament en la qualitat de
vida quotidiana dels ciutadans de la Uni. Caldr tamb estudiar estmuls fiscals per a
determinats sectors productius per tal destimular el consum. Sectors que sestan
veient clarament afectats per la magnitud daquesta crisi econmica.
Una de les queixes que ms sovinteja en relaci amb la Uni Europea s la necessitat
de reduir les traves administratives. Cal una finestreta nica a Europa per a les
empreses i reduir al mxim la burocrcia en el moviment de recursos pblics
europeus.
Convergncia i Uni vetllar per la simplificaci dels processos administratius per
garantir una reglamentaci pblica moderna i ben estructurada que protegeixi linters
pblic sense suposar crregues innecessries per a particulars i empreses.
CiU vol una Uni Europea en la qual els criteris del pacte destabilitat sadhereixen tant
a la Uni com als Estats membres. Entenem que la uni bancria noms es pot
mantenir si la solidaritat es combina amb una slida responsabilitat fiscal. Facilitarem i
participarem en la creaci del Tresor europeu a lestil dels Estats Units.
Volem avanar tamb, en aquesta lnia, en una uni econmica i monetria real entre
els pasos de la Uni, reforant el paper del Banc Central Europeu amb una ampliaci
de competncies per tal que pugui actuar com altres bancs centrals com la Reserva
Federal, el Banc dAnglaterra o el Banc Central del Jap, tot actuant en lmbit dels
estmuls econmics i la creaci de mecanismes de deute parcialment comunitaritzats
60


(Eurobons). Europa necessita un Banc Central que tingui entre les seves prioritats
garantir el creixement econmic i no noms el control de la inflaci.

PROPOSTES
1. Suport a la correcta implementaci de les normes de governana econmica
de la zona euro per contenir la despesa pblica i evitar endeutaments pblics
que frenin els futurs creixements econmics.
2. Reduirem lIVA dels productes i serveis educatius, culturals, de salut i
sociosanitaris.
3. Defensarem un pla destmuls fiscals per estimular el consum en determinats
sectors productius estratgics.
4. Respecte a la independncia del BCE en la seva acci.
5. Suport a les accions de poltica monetria que ajuden a que retorni el crdit a
leconomia real.
6. Suport a les poltiques que siguin favorables a la consecuci duna inflaci del
2%.
7. Defensarem una rebaixa de la crrega impositiva com a contraps equivalent a
lajustament de la despesa estatal.
8. Suport a que el BCE actu per a reduir els costos de finanament de les PIMEs
i que les noves lnies de liquiditat per als bancs estiguin condicionades a
laugment de crdit per leconomia real.
9. Reducci de lIVA cultural, de beques menjador i relacionat amb els serveis
socials.

LEURO, MONEDA NICA DE LA UE

La crisi de leuro ha posat de manifest els errors en la seva construccin, aix com les
seves mancances en molts mbits. Durant els darrers 5 anys sha avanat molt per a
evitar que una altra crisi posi en perill la viabilitat de la zona euro, per cal seguir
61


treballant per a que la moneda nica sigui plenament funcional i els seus beneficis
arribin a tots els racons de leconomia europea.

1. Estabilitzaci de leuro per a que sigui en el futur moneda reserva dabast
mundial, abaratint aix els costos del comer per a les empreses.

2. Execuci de la normativa per aconseguir pressupostos equilibrats a mig termini
i evitar nous rescats.

3. Majors poders per a que la Comissi Europea pugui interferir en els
pressupostos dels Estats.

4. Defensa dun sostre de dficit raonable per a Catalunya i que no forci a noves
retallades.

5. Suport a que es prioritzin les retallades en defensa i ministeris sense
competncies abans que en educaci i sanitat.

6. Suport ple a la Uni Bancria i a la centralitzaci de la supervisi bancria a
Europa, fora de labast dels Estats.

7. Poder per a que els rescats bancaris no es decideixin a Madrid, sin a
Brusselles.

8. Aposta per minimitzar els costos dels rescats bancaris amb laplicaci de
prdues en els seus creditors.

9. Protecci dels dipsits bancaris.

10. Creaci dun fons de garantia de dipsit europeu.

11. Avanarem en el procs dintegraci econmica i fiscal dEuropa i cap a la
creaci de la figura dels eurobons.

12. Democratitzaci del funcionament de la Troika amb un major rendiment de
comptes cap al Parlament Europeu.

62


13. Substituci de la Troika i els Fons de Rescat per un Fons Monetari Europeu
que rendeixi comptes al Parlament Europeu sobre les seves accions.

c) Infraestructures i logstica: El paper de Catalunya a Europa
Leconomia catalana t potencialitats de futur. Les perspectives que Catalunya pugui
ocupar un llocdestacat en el panorama econmiceuropeu i mundial hi sn, per hi ha
un element imprescindible perquaquestescenari es puguiferrealitat. Catalunya ha de
dur a terme una inversimoltimportant en matriadinfraestructures, ja no noms per
posar al dia el pas i compensar el dficitacumulat, sin per avanar-se i situar-se entre
elspasosms ben posicionats.
Cal afrontar, per tant, la construcci de noves infraestructuresinteriors, que haurien de
permetre vertebrar millor el pas en totselssentits, per tamb aquellesinfraestructures
que ens han doferir la possibilitat de relligar-nos milloramb Europa. Tamb
caldrtreballar per una millorintegracidelsdiferentsmodes de transport.
sevident que les infraestructuressnessencials per aldesenvolupamenteconmicdun
pas, per poder ser competitius. I en el cas de Catalunya, encara hosnmstottenint en
compteloportunitat de futur que sensplanteja. sias la fbrica del mn, Europa el
gran mercat, el Mediterranipotesdevenir el mar msimportantquant al comer. I la
costa dAlacant a Palamspot ser i de fetjacomena a ser la millor porta dentrada a
Europa.
Enaquestsmoments, leix entre Valncia-Barcelona-Marsella-Li ja s lonzena mega
regi del mn, s a dir, una unitat natural de creaci de riquesa que supera
lesfronteresnaturals i poltiques. Si realmentvolem configurar correctament aquesta
megaregi, si aspirem a convertirlarcmediterrani i de manera especial Catalunyaen la
porta dentrada de mercaderies a Europa, s imprescindible articular unes
infraestructuresmoltpotents i competitives que ensacostin a la resta delcontinent i que
permetindonar sortida a lactivitat logstica.
Enaquestsentit, pren una importncia vital el corredor mediterrani,desprs dhaver
aconseguit que el corredor mediterranisiguiconsiderat al core-network de
xarxeseuropees de transport, mantindrem la pressi poltica per aconseguir que
rebielsfonsnecessaris per a que sigui una realitat el ms aviatpossible. Tant si s a
travs de finanamentpblic com privat( a travs dels bons per projecte delBanc
Europeu dInversions), aquesta s la granprioritat per al perode 2014-2020.
63


Precisamentpel seu carcterestratgic, la implicaci de la UniEuropea a lhora de
determinar com a prioritariaquest corredor s la que potpermetre el seu impuls com
abansmillor. Aix, cal tenirpresent que lany 2010, el Parlament europeu fixar els
corredors ferroviaris prioritaris i estclar que si volem que el corredor mediterrani hi
sigui, cal que alg amb prou fora i veu prpia pugui defensar els interessos de
Catalunya a Europa.
Estclar que tot i la importncia daquest corredor, les necessitats en infraestructures
sn molt ms mplies i nhi ha moltes daltres tamb de prioritries. s el cas, per
exemple, dels aeroports catalans, i especialment de laeroport del Prat. La gesti des
de Madrid per partdAENA lltimmodel de gesti aeroportuari sovitic- ens porta a
lescanyament absolut del nostre potencial. La prioritats clara: trencar aquest model
centralitzat anacrnic i dotar cadascun dels aeroports catalans duna gesti
individualitzada que els permeti desenvolupar-se al mxim. Lexperincia a Europa
hademostrat que la gesti descentralitzada dels aeroports s molt ms eficient.
En aquest sentit, cal treballar per convertir laeroport del Prat en un hub
intercontinental que obri noves perspectives de negocis i de turisme dalt valor afegit a
Catalunya. Cal tenir present, per exemple, que Barcelona est en disposici de
convertir-se en el primer port del mn en trfic de creuers, escenari que requereix un
aeroport amb vols directes a Estats Units i la Xina.
Aix mateix, cal connectar els aeroports del Prat, Girona, Reus i Alguaire a travs del
tren de gran velocitat per afavorir la seva complementarietat.
En sntesi, si volem situar leconomia catalana a la primera divisi potencial s
necessari que les infraestructures estiguin al mateix nivell. No hi ha cap pas del mn
amb una economia prspera que no tingui unes infraestructures igualment
capdavanteres.
PROPOSTES
1. Treballarem perqu la Uni Europea elabori un nou Pla dInfraestructures Europeu
que permeti un desenvolupament harmnic i coordinat de les infraestructures
bsiques. Aquest nou pla hauria de comprometre cadascun dels estats membres a
desenvolupar les actuacions que els pertoquin en els terminis fixats i hauria de fixar la
contribuci al seu cofinanament per part de la Uni Europea.
2. Desenvoluparem un fons per cofinanar les infraestructures previstes en el Pla
64


Europeu pel fet de tractar-se deixos que facilitin la connectivitatamb la xarxa europea.
3. Potenciarem el corredor mediterraniviari i ferroviari (Valncia Barcelona
Mntpeller Li Mil / Pars) per millorar la connexi de Catalunya amb els principals
eixos viaris i ferroviaris dEuropa.Leliminaci dels colls dampolla que posen traves a
la circulaci dels trens s fonamental en aquest sentit.
4. Un cop aconseguit que el corredor mediterrani sigui inclsdins la xarxa transeruopea
de transport, en els propers cinc anys treballarem per aconseguir que el Banc Europeu
dInversions co-financi mitjanant els bons per projecte la construcci del corredor
mediterrani.
5. Farem ms permeables els Pirineus a travs del desenvolupament de nous
corredors de menor capacitat, per necessaris per millorar les condicions de mobilitat
de la UE. El corredor mediterraniha destar complementat per un corredor de la
Catalunya central (Barcelona Manresa Puigcerd Rotterdam) i un corredor de
ponent (Tortosa - Lleida Val dAran Tolosa de Llenguadoc Pars). Aix mateix,
millorarem les vies de comunicaci transfronteres, des de Portbou a Les, fet que
permetr el desenvolupament daquestes zones i una major relaci entre la Catalunya
sud i la Catalunyan ord i Occitnia.
6. Seguirem treballant per la liberalitzaci del transport ferroviari per a permetre la
competncia en el sector dels passatgers i les mercaderies. Volem que la Generalitat
tingui capacitat per decidir quin operador ferroviari internaciona ltreballa a Catalunya
per tal que els consumidors rebin la millor qualitat de servei i preu possible.
7. La Generalitat ha de liderar la gesti dels aeroports catalans, que configuraran el
sistema aeroportuari de Catalunya. Cadascun dels aeroports ha de poder ser gestionat
de manera individualitzada i professionalitzada de manera que permeti la presa de
decisions especfiques i adaptades a les seves necessitats. Elso peradors privats, la
Generalitat i els ens locals han de tenir un pes fonamental en la seva gesti per
aconseguir que Barcelona esdevingui un vertader hub intercontinental.
8. Eliminaci dels tractats bilaterals signats entre lestat espanyol i tercers pasos que
obliguen a que els vols passin a travs duna eroport determinat.
9. Farem dels ports catalans la porta dentrada de mercaderies a Europa.
Parallelament, caldr avanar en la construcci de ports secs o centres intermodals
de mercaderies. Volem que la Generalitat tingui plenes competncies per gestionar els
65


ports catalans.
10. Defensarem el Short Sea Shiping o navegaci de cabotatge, pel que significa de
disminuci del trnsit a les grans xarxes viries europees, i per tant, de millora
mediambiental i de competitivitat. Per afavorir-ho, apostarem per mesures com
l'Ecobono o bonificaci a les empreses que transporten el seus productes per via
martima, tal com ja fa Itlia.
11. Afavorirem que els ports catalans acullin noves lnies martimes estables
(autopistes del mar) per millorar les nostres connexions amb els ports del mediterrani.
12. CiU creu que l'aplicaci de la Directiva Eurovinyeta a l'Estat Espanyol s una
oportunitat per a homogenetzarels que paguem peatge i els que no ho fan. En cap
cas, per, la transposici de la Directiva no pot suposar cap mena d'increment de la
pressi fiscal al sector del transport per carretera.
13. Treballarem per la unificaci en tot lespai europeu de la senyalitzaci viria. Aix
mateix, proposarem l'homogenetzaci de la normativa de seguretatviria per a tots els
estats membres.
14. En lmbit del transport per carretera, treballarem per lhomologaci de les
condicions de seguretat, treball i delsvehicles a tota lrea de la Uni.
15. Principal sinfraestructures necessries per connectar Catalunya amb la resta
dEuropa:

CORREDOR DE GRAN CAPACITAT: Corredor Mediterrani
Ferroviries: - Connexi TGV Estatfrancs Barcelona Valncia. (Incls traat pel
Valls).
- Nova connexi ferroviria segregada: Port de Tarragona Port de Barcelona
Catalunya Nord peltransport de mercaderies: ample europeu, terminals intermodals al
port de Barcelona, al port de Tarragona i als ZAL del Prat i del Far Vilamalla. Trams
principals a executar:
- Tram en ample UIC especialitzat per mercaderies Port de Tarragona
Variant de Reus Nou corredor Reus Roda ( variant mercaderies
Tarragona).
66


- Ample UIC especialitzat per mercaderies Roda Castellbisbal variant de
Martorell.
- Construcci nou accs ferroviari Port de Barcelona.
- Ample UIC tercer rail a lactual lnia dample ibric en el tram comprs entre
El Papiol i Mollet del Valls.
- Construcci duna nova via amb ample UIC al costat de les dues vies
actualment existents amb ample ibric entre Mollet del Valls i Sant Celoni, per
a trnsit de mercaderies.
- Variant per mercaderies a Girona.
- Incorporaci del tercer rail UIC a lactual lnia dample ibric en el tram
comproms entre Girona i Vilamalla.
- Construccidun tercer rail UIC a lactual lnia dample ibric en el tram
comprs entre Figueres i Portbou. Daquesta manera, la sortida de les
mercaderies cap a la frontera tindria dues opcions (El Perts i Portbou).
- Construccid una estaci del TAV a lAeroport de Girona, a Vilob dOnyar.
Viries:- Autovia del Mediterrani (desdoblament N-340 B-40 (Abrera-Granollers) N-
II fins a la Catalunya Nord), eliminant el Maresme (C-32) com a via de pas preferent.
- Construcci del Quart Cintur Terrassa - Granollers (autovia 3+3).
- Nouaccsviari Port de Barcelona. Aeroporturies:
- Construcci nous accessos ferroviaris per a les dues terminals de lAeroport del Prat i
per a les estacions intermodals.- Construcci de la ciutata eroporturia de Barcelona
que incorpori hangars de gran volum per oferir servei tcnics a avions de gran
envergadura i sigui la llavordun clster dindstria aeronutica.
Porturies:- Creaci dun Consorci Intermodal per garantir a comodalitat
(intermodalitateficient) dels centres intermodals (ferrocarril/port /carretera). s un
avantatge competitiu que poques ciutats europees tenen.- Ampliaci dels serveis del
port de Barcelona (horaris, PIF, intermodalitat).
- Refor de la plataforma logstica del Port de Tarragona (horaris, serveis,
67


intermodalitat). - Ubicaci i construcci dun Mollsec del Port de Barcelona.-
Potenciaci del Port de Palams com a port turstic.
SEGON CORREDOR: Corredor Catalunya Central
Ferroviries:- Desdoblament condicionament Barcelona- Vic- Ripoll- Puigcerd.
Viries:- Xarxa Bsica dAutovies de Catalunya (2+2): Desdoblamen Eix del Llobregat,
desdoblament Eix Ter (Vic Ripoll Tnel de Toses).
C-16 (eix E9) que ha de connectar Barcelona i Paris
Aeroporturies:- Impuls duna eroport per a vols privats amba ccessos rpids a zones
dinters econmic.
TERCER CORREDOR: Corredor de Ponent
Ferroviries:- Estudien lla lnia Lleida La Pobla amb lEstat francs.
Viries:- Xarxa Bsica dAutovies de Catalunya (2+2): Desdoblament Eix de lEbre
(Amposta Lleida), desdoblament itinerari Lleida - Val dAran.- Nova connexidels
Pallars: Eix Diagonal del Pirineus ( Artesa de Segre Pont de Suert) Tnel de Comiols
/ Tnel de Perbes.
Aeroporturies:
- Construcci Aeroport del Pirineu.
- Connexi ferroviria Aeroport Alguaire.
Porturies:
- Desenvolupament del portd els Alfacs/Alcanar com a port comercial.
EIXOS TRANSVERSALS DE CONNEXI
Ferroviries:- Desdoblament condicionament lnia Lleida Mollerussa Trrega
Cervera Manresa, amb ramals Manresa - Martorell i Cervera Martorell, via
Igualada.
Viries:
- Finalitzaci desdoblament (2+2) intinerari Vic Olot Figueres.
68


- Condicionament i millora Eix Pirinenc (N-260) en els segents trams: Xerallo
i el Pont de Suert, entre Sort i la SeudUrgell, la variant de Ripoll i Figueres-
Llan.
Nova connexi desdoblada Port de Tarragona Cantbric: Tarragona - Mntblanc A-2.
Permeabilitzaci peatge de l'AP2 de Lleida a Mntblanc.

d) Mercat com i competitivitat
Europa, com a realitat en canvi constant i en un mn globalitzat, ha denfrontar-se a
nous reptes: la mundialitzaci de leconomia, levoluci demogrfica, el canvi climtic,
labastiment denergia i fins i tot a noves amenaces per a la seguretat
Els Estats membres no estan en condicions dafrontar en solitari tots aquests nous
reptes. Noms lesfor collectiu a escala europea permetr fer-ho. Per tal dassolir-ho,
Europa sha de modernitzar.
Calen instruments eficaos i coherents adaptats no noms al funcionament duna Uni
que sha ampliat actualment fins a 28 membres, sin tamb a les rpides
transformacions del mn actual.
Calen actuacions decidides i innovadores que donin resposta a la situaci actual de
crisi econmica, que siguin tils per crear riquesa i repartir-la solidriament i alhora
que fomentin la creaci docupaci en una Europa que ha de sortir de la crisi en una
posici enfortida.
A Convergncia i Uni donem un decidit suport a lEconomia productiva com a font de
generaci de riquesa i ocupaci i a totes aquelles mesures que incideixin en el
dinamisme de les empreses. Apostem pel model de comer urb de petita i mitjana
empresa que permet preservar un model de creaci de riquesa i ocupaci com a
exponent de la iniciativa i del carcter emprenedor del nostre pas. Volem potenciar a
Europa el model de ciutat mediterrnia, dinmica i convivencial vertebrada a lentorn
del comer, fent de Catalunya el referent a la resta dEuropa.
Apostem per ladopci de mesures en el si de la UE que potencin la creaci i
desenvolupament dempreses innovadores, i per poltiques que permetin liderar el
creixement econmic i social, afrontar la internacionalitzaci en un entorn
macroeconmic estable.
69


Incidirem en poltiques que reverteixin directament en benefici de les empreses i
agents socials de Catalunya, per tal que la nostra economia es pugui equiparar amb la
de les ms desenvolupades dEuropa. Cal tenir tamb en compte el model de comer
urb de proximitat, com a model de font de redistribuci de la renda i de creaci i
manteniment de treball autnom.
Europa necessita poder comptar amb un mercat interior complet i plenament funcional.
Calen bons sistemes de protecci social, educaci i serveis sanitaris de qualitat i
xarxes pbliques eficaces. Els serveis pblics han destimular tamb la competitivitat
de leconomia i contribuir a augmentar la taxa docupaci.
Lobjectiu de Convergncia i Uni s contribuir a fer que Europa sigui capa dun
creixement econmic durador i sostenible, acompanyat duna millora quantitativa i
qualitativa de locupaci i una major cohesi social.
PROPOSTES
1. Treballarem per aconseguir incrementar la capacitat productiva de la nostra
economia, mitjanant la innovaci i el desenvolupament tecnolgic.
2. Apostarem per la creaci dempreses i el foment de lesperit empresarial, com
a accions que reforaran la productivitat i consolidaran un procs de
creixement econmic i social sostingut.
3. Impulsarem el desenvolupament dels criteris que recull la Directiva de Serveis
en el Mercat Interior.
4. Treballarem per una major especificaci de la Directiva de serveis pel que fa a
la regulaci i protecci del comer detallista.
5. Aprofundirem per tal que la Uni Europea adopti les mesures necessries per
tal de fer possible el desenvolupament de les directives protecci del comer.
6. Treballarem pel desenvolupament dun programa europeu especfic que
potenci el comer als centres histrics dels pobles i ciutats darreu dEuropa,
amb suport especfic per a la implantaci de les petites i mitjanes empreses,
per a la renovaci dels establiments, les actuacions de millora de lurbanisme
comercial i la potenciaci del comer rural als petits municipis.
7. Proposarem lharmonitzaci legislativa i fiscal de la normativa de transacci de
70


mercaderies, en virtut pel qual un producte legalment comercialitzat en un
Estat membre, ha de poder-se comercialitzar en qualsevol altre estat, malgrat
no compleixi els requisits tcnics de l'rea de dest.
8. Garantirem larribada de serveis universals a tots els territoris. Els organismes
reguladors han de garantir la competncia i les condicions d'accs als serveis
d'inters pblic, mes enll d'estrictes criteris econmics i de rendibilitat.
9. Seguirem treballant per la dotaci dinfraestructures productives per a la
competitivitat de les empreses.
10. Apostarem per la formaci dels treballadors i treballadores en tots els mbits,
la reglada, la continuada i locupacional.
11. Fomentarem accions que millorin la competitivitat de les nostres empreses
com a factor clau per augmentar la productivitat i potenciar els factors que la
impulsen, incentivant la inversi en tecnologia, tot establint mecanismes per a
una major cooperaci pblica-privada en sectors clau com el mercat de
lenergia, el transport de mercaderies o les telecomunicacions i simplificant els
trmits burocrtics i administratius en la creaci dempreses.
12. Fomentarem del suport financer a les empreses de nova creaci i que generin
major valor afegit.
13. Treballarem per evitar aquells ajuts dEstat a les empreses que vulnerin les
poltiques de defensa de la competncia, especialment en els casos de
captaci dinversions per part dels nous Estats membres.
14. Vetllarem per a que els reguladors de la Competncia siguin plenament
independents.

15. Reclamarem el compliment de la directiva de morositat per a que les empreses
cobrin a 30 dies sempre que sigui possible, tal i com estipula la llei.

16. Actuaci continuada per a que no hi hagi abusos de mercat contra els
consumidors ni que els monopolis i els oligopolis imposin preus que vulnerin la
lliure competncia.

17. Treballarem per aconseguir una agenda ambiciosa dinvestigaci i innovaci
71


cam del 3% del PIB en matria de despesa en R+D, en la lnea de lestratgia
Europa 2020.
18. Treballarem per incrementar la capacitat dinnovaci de les PIMES tot facilitant
laccs a la tecnologia i al finanament, aportant serveis de suport a la
innovaci i estimulant el desenvolupament de xarxes i grups.
19. Convergncia i Uni buscar les complicitats per a la creaci dun estatut
especfic per a les microempreses, enteses com aquelles empreses de petita
dimensi i que mantenen una potencialitat de creixement i de futur.
20. Convergncia i Uni proposar davant la comissi Europea el
desenvolupament dun reglament especfic per a les microempreses de
carcter artes, per tal de possibilitar la posada en marxa de programes i
iniciatives que donin resposta a les seves necessitats reals.
e)Globalitzaci i grans rees econmiques
Europa ha de jugar un paper protagonista en aquest mn multipolar. Per poblaci, pes
econmic, histria, economia i valors, la Uni Europea ser segur un dels principals
actors del nou mn multipolar, on ha de jugar un paper competitiu a nivell econmic,
solidari socialment i mediador en cas de conflictes, tot exportant els seus principis
socials i econmics, amb el model europeu de lestat del benestar al capdavant.
La Uni Europea no pot ser un subjecte passiu davant la globalitzaci i les grans rees
econmiques mundials que hi intervenen.
Considerem la globalitzaci en el seu conjunt, tant a nivell econmic, social com
cultural un fet positiu.
El lliure comer, la interacci entre distintes cultures, la lliure circulaci de persones i el
coneixement i respecte als fets diferencials scio-culturals a escala mundial sn
factors que fan evolucionar el mn en un sentit positiu tot estenent arreu la
democrcia, el benestar i els drets humans.
A nivell econmic, el lliure comer, amb totes les seves mancances i dificultats, est
possibilitant la creaci de riquesa i desenvolupament com moltes rees del denominat
tercer mn.
No obstant aix, els estats, les grans rees econmiques i les organitzacions
internacionals han de vetllar per garantir que la globalitzaci sigui de progrs i de
72


riquesa i no de prctiques que vulnerin els drets humans, la democrcia i el lliure
comer.
La Uni Europea, actor privilegiat davant aquest procs globalitzador, no pot jugar un
paper passiu de simple espectador. No noms ha de promoure un model de
globalitzaci just a favor de la cohesi i desenvolupament a escala global, sin que
tamb ha de defensar-se davant de prctiques globalitzadores que poden anar en
perjudici dels seus propis ciutadans o de tercers pasos.
La UE ha donar exemple per tamb ha de exigir un model globalitzador just i equitatiu
arreu del mn tot instaurant mecanismes i regulacions que penalitzin les males
prctiques.
PROPOSTES
1. Convergncia i Uni apostar per una globalitzaci positiva, econmica, de la
democrcia, dels drets humans, del respecte al medi ambient, a la persona i
als fets diferencials.
2. CiU aposta per la globalitzaci de valors com el model de benestar europeu.
3. Defensarem que la globalitzaci suposi una oportunitat per als pasos
sotsdesenvolupats o en vies de desenvolupament.
4. Defensarem que la globalitzaci suposi una millora de la competitivitat
econmica, els beneficis de la qual han darribar a tothom.
f) Comer exterior
El comer internacional s un dels mbits al mn on la Uni Europea ja actua amb
competncia exclusiva, per damunt o en representaci de tots els seus Estats
membres.
Defensem una visi del comer internacional essencialment multilateralista, en lloc
duna suma dacords bilaterals. Des de Convergncia i Uni compartim la necessitat
de potenciar i fer respectar lOrganitzaci Mundial de Comer com a instrument til per
fer progressar una creixent liberalitzaci dels intercanvis comercials internacionals,
amb la facultat de resoldre possibles conflictes de forma efica. El lliure comer permet
laccs del mn en desenvolupament a l'economia mundial si es basa en criteris de
justcia i dna a tots els pobles la possibilitat de gaudir dels beneficis que comporta la
globalitzaci. Ofereix la possibilitat duna economia ms oberta al canvi tecnolgic i al
73


desenvolupament, a la creaci de noves ocupacions i a la inversi, aix com a noves
idees i contribucions.
Des de Convergncia i Uni ens oposem rotundament a qualsevol procs de
desintegraci comercial i apostem per seguir impulsant acords multilaterals de lliure
comer com a garantia del progrs social mundial.
A llarg termini, el comer ha de tenir tamb un lloc primordial en la cooperaci per al
desenvolupament. A la Uni Europea i en daltres zones del mn desenvolupat els
correspon una important responsabilitat a l'hora d'impulsar activament la supressi
dels obstacles comercials existents avui en perjudici del mn en desenvolupament.
Aquesta supressi no pot anar en contra de la necessria homologaci dels productes
provinents de pasos no comunitaris, en matria de salut pblica, consum i seguretat
del producte aix com la seva adequaci a la normativa comunitria.
Els pasos en desenvolupament han dincorporar-se ms eficament al sistema
econmic mundial, eliminant, per a fer-ho possible, les barreres comercials i obrint aix
els mercats de la UE a l'exportaci procedent del mn en desenvolupament.
Shan de proporcionar molts ms recursos i assistncia als pasos en
desenvolupament, de manera que aquests estiguin ms ben preparats per defensar
els seus propis drets en el si de l'Organitzaci Mundial del Comer.
La responsabilitat europarlamentria en la presa de decisions en assumptes
comercials internacionals haur de ser ms gran, tot garantint que els negociadors de
la Comissi Europea se sotmetin regularment al control parlamentari, que el Parlament
Europeu accedeixi regularment als procediments del Consell i que exerceixi la seva
competncia d'emetre dictamen conforme a la celebraci d'acords comercials de
l'OMC en els quals participi la UE.
PROPOSTES
1. Seguirem lluitant contra el proteccionisme comercial.
2. Seguirem impulsant el procs de liberalitzaci del comer internacional en el si de
lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC) i de les rondes de Doha.
3. Vetllarem per una negociaci ptima del Tractat de Lliure Comer amb els Estats
Units
74


4. Vetllarem per la necessria incorporaci als mercats globals dels pasos en vies de
desenvolupament, per tal que puguin desenvolupar-se i sortir de la pobresa.
5. Treballar per la potenciaci del consum de productes quilmetre 0, de proximitat,
arreu de la Uni com a mecanisme per tal dincentivar la producci local i com a
producte de qualitat per lexportaci.
g) Turisme
El sector turstic s un dels principals sectors de leconomia europea en general i de
leconomia catalana en particular. A Catalunya, la indstria dels viatges ha demostrat
la seva solidesa en anteriors contextos de dificultat. El posicionament de Catalunya
com a dest turstic ha fet possible un millor comportament daquest sector i ha
contribut a atenuar els efectes de la crisi sobre el PIB i locupaci.
Tamb en lesdevenidor immediat el turisme ha de convertir-se en un element
destabilitat i contribuir decisivament a la creaci i el manteniment de llocs de treball,
tant directes com indirectes.
Catalunya s actualment un dest turstic consolidat que ofereix una gran diversificaci
de paisatges i productes turstics i una oferta dallotjament i restauraci
quantitativament i qualitativament rellevant, alhora que darrerament ha mostrat
smptomes desgotament en algun mbit, sobretot per la concentraci i saturaci
turstics en uns pocs destins concrets, per la manca dinfraestructures que connectin
correctament el conjunt del pas.
Per fer front als nous destins emergents competidors, externs a la UE, Catalunya ha
de potenciar la seva imatge de dest turstic capdavanter, tot assolint nivells
dinfraestructures, serveis i seguretat al ms alt nivell europeu, que constitueixin un
avantatge competitiu diferencial i esdevinguin un factor de decisi rellevant en lelecci
del nostre pas. Ens cal crear un segell de Qualitat de Turisme Europeu que inclogui
un barem estandarditzat, i que permeti parlar de l'Europa del turisme arreu del mn, tot
garantint qualitat d'oferta de restauraci, patrimoni (conservaci), hostaleria i
infraestructures...
Per aquest motiu, lacci de Convergncia i Uni davant les institucions europees se
centrar en promoure iniciatives que afavoreixin el desenvolupament i la consolidaci
dels nostres productes turstics, el coneixement i el prestigi de les nostres marques
turstiques consolidades, lavantatge competitiu que comporten els alts nivells de
serveis i seguretat i la prioritzaci de les infraestructures que permetin connectar tot el
75


pas.
PROPOSTES
1. Programes interregionals per a la identificaci de recursos turstics i la seva
conversi en productes turstics, sobre la base de les iniciatives conjuntes, el
suport mutu i lintercanvi dexperincies, aix com el suport a la promoci i a la
comercialitzaci dels productes turstics interregionals. Aquests programes han
desdevenir un factor de cooperaci entre emprenedors i institucions de
diversos estats membres i un element clau per facilitar lequilibri territorial arreu
de la UE.
2. Farem iniciatives per afavorir el posicionament de les marques turstiques
europees consolidades, tant en el mercat interior com en els mercats exteriors,
que es concretin en accions per a la promoci i la comercialitzaci dels destins
turstics europeus.
3. Promourem ajuts per a les destinacions turstiques madures. Aquelles que van
fer un boom als 60, per que avui, malgrat comptar amb actius importants, han
quedat amb infraestructures, tant pbliques com privades, obsoletes.
4. Afavorirem el desenvolupament i la millora contnua dinfraestructures i serveis
en els destins turstics. En el marc daquestes iniciatives, Catalunya ha de
poder esdevenir un hub aeroportuari intercontinental, assolir uns ports
estratgics que la situn al capdavant com a origen i dest de creuers a la UE,
aix com disposar de xarxes viries i ferroviries de primer nivell que facilitin
laccs a les zones turstiques. Aquests programes tamb han de ser
especialment sensibles pel que fa a dotar els municipis turstics de recursos
suficients que els permetin disposar dinfraestructures i serveis per atendre en
les millors condicions els fluxos de visitants generats per la demanda turstica.
5. Programes especfics de suport al turisme de natura, al desenvolupament de
loferta dallotjament, restauraci i comer en el medi rural, a la creaci i
desenvolupament dofertes de lleure, cultura i esports en les zones dinterior i
muntanya i, molt especialment, a la protecci i promoci conjunta dels parcs
naturals europeus.
6. Suport a iniciatives conjuntes en matria de formaci i intercanvi dalumnes de
les escoles dhostaleria i turisme darreu dEuropa, que ens permetin disposar
de professionals de primer nivell en el sector.
76


h) Poltica regional i de cohesi
Per aconseguir una plena cohesi econmica, social i territorial a linterior de la Uni
Europea s necessari reduir les desigualtats i les diferncies de desenvolupament
entre les regions, nacions i els Estat membres. Per aquesta ra, Convergncia i Uni
ha considerat sempre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el
Fons Social Europeu (FSE) i el Fons de Cohesi els instruments financers
indispensables per desenvolupar una efica poltica regional europea dirigida a ajudar
les rees ms endarrerides i a promoure un creixement territorialment equilibrat de la
Uni Europea.
Malgrat els importants avenos experimentats per la nostra economia, Catalunya
segueix necessitant lajuda europea per resoldre els problemes i les mancances que
redueixen la nostra competitivitat i ens allunya de les altres regions ms
desenvolupades dEuropa pel que fa a la generaci docupaci, millora del benestar,
evoluci de la productivitat, capacitat dinnovaci, formaci, dotaci dinfraestructures
productives i creaci dempreses.
En aquesta perspectiva, els nous objectius de la poltica regional europea - lobjectiu
Competitivitat regional i ocupaci i lobjectiu Cooperaci territorial europea -
representen una important oportunitat per Catalunya que no pot ser desaprofitada.
A travs dels recursos de lobjectiu Competitivitat regional i ocupaci Catalunya
podr finanar la promoci daquelles poltiques que ens han de permetre liderar el
creixement econmic, com la recerca i la innovaci, podr impulsar les noves
tecnologies de la comunicaci i del sector energtic, construir xarxes transeuropees
dinfraestructures, fomentar lesperit empresarial, promoure la protecci del medi
ambient i desenvolupar els mercats laborals. Al mateix temps lobjectiu Cooperaci
territorial europea permetr, a travs diniciatives locals i regionals conjuntes,
intensificar la cooperaci transfronterera, transestatal i interregional en els mbits del
desenvolupament urb, rural i costaner, reforar la integraci econmica i social de les
zones frontereres i la integraci en xarxes de les petites i mitjanes empreses.
La solidaritat cap a les regions ms pobres, indispensable per a lassoliment duna
plena cohesi econmica i social a linterior de la Uni Europea, en cap moment no pot
representar, un obstacle per al desenvolupament de les altres regions ms prsperes.
PROPOSTES
1. Vetllarem, tant en lmbit europeu com en lmbit estatal, perqu els recursos
77


europeus siguin efectivament assignats en la seva justa mesura a Catalunya,
tot evitant larbitrari repartiment dels recursos per part de lEstat espanyol. Per
un s efica daquests recursos creiem, a ms, necessari reduir el temps i els
costos burocrtics de transacci entre una administraci i laltra.
2. Defensarem la gesti catalana dels fons estructurals.
3. Reclamem ms atenci i ms recursos als plantejaments de lEuropa
Mediterrnia de manera que es compensi la preponderncia que t lEuropa
Central i del Nord desprs de lampliaci dEuropa a 28 estats.
4. Seguirem impulsant el paper motor de Catalunya en el desenvolupament de
lrea mediterrnia nord-occidental, tot fent una aposta estratgica per
lEuroregi.
5. Potenciarem lEuroregi com a entitat de cooperaci territorial per tal que sigui
capa de liderar projectes europeus, que potencin la recerca, el
desenvolupament i la innovaci, i ajudi a Catalunya a esdevenir un motor de
primera magnitud al sud dEuropa.
6. A travs dels recursos previstos en lobjectiu Cooperaci territorial europea
treballarem per enfortir les relacions entre els dos vessants dels Pirineus.
Continuarem promovent el reconeixement de la personalitat jurdica de la
Comunitat de Treball dels Pirineus i el reforament de les relacions
econmiques, comercials, industrials i dinfraestructures amb les regions
europees ms properes i, concretament, amb el Pas Valenci, les Illes
Balears, Arag, el Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rossell. El nostre objectiu
s el ple desenvolupament econmic daquesta rea tot promovent la formaci
i la recerca, la valoritzaci dels territoris, del patrimoni natural i cultural dins una
lgica de sostenibilitat, i la millora de la qualitat de vida de la poblaci.

i) Educaci i Universitats

Convergncia i Uni sempre ha apostat per un model propi deducaci de qualitat,
dacord amb la UE que fixa els objectius comuns i facilita la posta en com de bones
prctiques, des dels cicles inicials fins els universitaris, enfocat a la capacitaci
professional futura i tamb a la capacitaci com a ciutadans cultes i lliures, per tal de
78


tenir una societat amb una bona educacii formaci que garanteixi un capital humd
elevada qualificaci, amb un gran potencial, amb capacitat datracci internacional i
obert a la mobilitat internacional, principalment amb lespai europeu.
Considerem leducaci i la formaci com la millor inversi de futur pel pas. El seu
objectiu s una formaci integral, adaptada a les necessitats del moment, i que
aquesta sigui un instrument per assolir un benestar, amb igualtat doportunitats i una
cohesi social ptimes. Alhora, l'Educaci de qualitat s la garantia dxit econmic en
el marc europeu i que permetra la UE competir eficament en una economia
globalitzada i basada en el coneixement.
Desde Convergncia i Uni creiem en un sistema universitari continental on hi hagi
intercanvis de professorat i dinvestigadors, on qualsevol estudiant pugui tenir llibertat
daprenentatge en qualsevol universitat europea, que pugui viatjar i ser adms a les
universitats que siguin del seu inters. Creiem en un sistema on un graduat en una
universitat europea tingui la llibertat dexercir all que ha estudiat en qualsevol dels
pasos membres de la UE o realitzar msters o doctorats arreu de la Uni Europea en
sintonia amb all que lAssociaci Europea dUniversitats ja denomina procs de
Bolonya 2020.
Malgrat que la Uni Europea no disposa directament duna lnia poltica adreada a les
Universitats, s que porta a terme algunes accions que enllacen amb aspectes
importants de poltiques acadmiques dins lEspai Europeu dEducaci Superior
(EEES). Un daquests apartats s la mobilitat destudiants i investigadors a travs
dEuropa i tamb daltres territoris. En aquest sentit Europa contribueix a la
internacionalitzaci de les nostres institucions universitries i, a ms a ms, ajuda a la
captaci de talent exterior, que s la base de lactivitat cientfica. Aix mateix cal cercar
els mecanismes directes o indirectes perqu la UE faciliti la transici de les universitats
catalanes cap a un sistema de governana per efica i adequat al segle XXI.Els grans
projectes acadmico-cientfics de Catalunya, daltra banda, tenen repercussi i
impacte a nivell europeu i internacional, i per tant la UE sha dimplicar en potenciar-los
i recolzar-los perqu arribin a bon port.

PROPOSTES
1. Volem disposar dun model europeu de formaci professional com a eix
vertebrador dels nostres valors, que estan al costat de les necessitats de la
nostra societat i especficament de les persones, dels joves especialment, i de
79


les empreses, i que faciliti la relaci entre els centres formatius i les empreses
en els perodes de formaci.
2. Treballarem per facilitar la mobilitat geogrfica en lestudi dels ensenyaments
superiors i en la formaci professional.
3. Defensarem i promourem que la UE estableixi programes per ajudar als
ciutadans a pujar el nivell educatiu i de formaci i incentivar la formaci i/o
prctiques formatives en diferents pasos i fer una aposta fer-ma per a
laprenentatge didiomes i laprenentatge electrnic ( e-learning).
4. Defensarem ls de documents complementaris als ttols, en la lnia de
lEuropass, per afavorir la inserci laboral dels graduats catalans a lEspai
Europeu i laccs a prctiques professionalitzadores.
5. Defensarem aprofundir en el procs dintegraci europea per tal de establir
unes lnies comunes en els programes educatius dels Estats Membres,
preservant el principi de subsidiarietat, en la lnia dels objectius dEuropa 2020
de creixement intelligent, sostenible i integrador, per tal que lensenyament
sigui una eina que permeti la realitzaci personal de la ciutadania, la igualtat
doportunitats laborals i que aquesta formaci reverteixi en la societat.
6. Promourem la mobilitat dels estudiants universitaris a Europa, mitjanant
propostes de millora en les beques de la UE dins lEEES, com les Erasmus, i
amb el comproms ferm de la Generalitat de Catalunya.
7. Treballarem per la simplificacidels requeriments i criteris per a la concessi de
visats i per a la homologaci de ttols als estudiants estrangers
extracomunitaris que vulguin cursar estudis i doctorats a les universitats
catalanes i europees.
8. Proposarem accions dabast europeu per debatre i millorar la governana de
les Universitats, aix com per avaluar-les externament.
9. Obtindrem el suport de la Comissi Europea per implementar grans projectes
internacionals de coneixement a Catalunya com el Barcelona Key.

80


j) Recerca + Desenvolupament + Innovaci
El model catal de recerca i innovaci, basat en sistemes de govern dinmics per als
centres de recerca CERCA, en lestabliment de grans infraestructures a Catalunya, la
captaci i retenci de talent, i una gesti pblica professionalitzada mitjanant les
agncies tcniques promogudes pel govern ha produt bons resultats cientfics a la
darrera dcada, i possibilita que Catalunya gaudeixi dels millors estndards
internacionals en aquesta matria. Aquest desenvolupament dalt nivell de les
poltiques cientfiques no s un tret com a lentorn espanyol i per tant Catalunya no
pot adequar-se o acomodar-se amb sistemes dEstat menys exigents o rendibles. Cal
doncs reivindicar la fora dalguns territoris europeus diferents als Estats per treure el
mxim profit de les idees que es generen aqu. Tamb cal incidir en qu aquesta base
cientfica de qualitat ha de poder generar productes i processos en lentorn dinnovaci
catal per recolzar el nostre sector productiu per establir una societat del coneixement.
s per aix que els fons estructurals que arriben a Catalunya shan de vehicular amb
el Programa Estratgic RIS3CAT per potenciar la Tecnologia Catalana.
Convergncia i Uni considera que les inversions en recerca, desenvolupament i
innovaci (R+D+i) sn vitals per tal de determinar les possibilitats de creixement i
competitivitat futura tant dEuropa com del nostre pas. La creativitat i la innovaci
contribueixen al creixement econmic, aix com al benestar social i individual, a ms
de ser un sector econmic estratgic de sortida de la crisi i de model de creixement a
Europa i encara ms a Catalunya.
No calen noms recursos, actualment no hi ha a Europa una autntica poltica de
recerca i desenvolupament que ens permeti competir amb igualtat de condicions amb
els pasos on la inversi privada s molt ms elevada que a Europa. Caldr
desenvolupar-la i aix exigir la millora de les condicions per a la inversi privada en
recerca, recorrent a les poltiques fiscals i al finanament mitjanant capital risc i el
suport de les institucions financeres de la Uni.

PROPOSTES
1. Promourem la candidatura de Catalunya per a les grans installacions
cientificotcniques i els grans centres de referncia europeus. Catalunya ha
desdevenir el principal corredor mediterrani del coneixement, que aplegar
empreses i centres de recerca i ser un punt de referncia en la societat
europea del coneixement.
81


2. Cercarem mecanismes que des de Brusselles facilitin la participaci de les
empreses catalanes als projectes de desenvolupament tecnolgic, lligats als
grans programes europeus denergia, de lespai i de les telecomunicacions.
3. Difondrem les capacitats i disponibilitats del sistema R+D+I catal i dels
centres de transferncia de tecnologia als empresaris europeus.
4. Proposarem a les instncies europees la simplificaci dels processos i de la
burocrcia en els programes europeus per tal que sigui ms accessible als
usuaris, especialment a les PIMES, micro-empreses i negocis emergents.
5. Exigirem que la UE presti especial atenci a lajut directe i indirecte a les
empreses que inverteixin en R+D+I.
6. Promourem la difusi de la cincia i els avenos cientfics entre la poblaci,
especialment els ms joves, i fomentarem els espais i programes de
divulgaci. Per aix fomentarem la promoci social de la cincia mitjanant una
poltica dinformaci als ciutadans europeus sobre els lligams de la recerca
amb el benestar social i qualitat de vida (el medi ambient, la biomedicina, el
patrimoni, les energies, el turisme i loci, entre daltres), tot utilitzant al mxim
les plataformes que ofereixen els mitjans de comunicaci i Internet.
7. Impulsarem el debat social sobre el model de desenvolupament cientfic i
tecnolgic que volem, i fomentarem la reflexi sobre les qestions tiques
relacionades i els temes de sostenibilitat.
8. Potenciarem la patent nica europea.Exigirem a lEstat Espanyol que participi
en la creaci de la patent nica europea, ja que actualment se nha auto-
excls. Aix mateix, promourem la creaci de Fons de Patents dabast europeu
per poder finanar la protecci de la nostra propietat intel.lectual.
9. Promourem poltiques de recerca de la UE basades en lexcel.lncia sense
quotes geogrfiques ni dels Estats, que permetin a les regions europees
obtenir recursos competitius per a desenvolupar millor la European Research
Area.
10. Fomentarem la descentralitzaci de la gesti dalgunes accions cap a les
regions-pas com Catalunya en la lnia dERANET, ats que disposem dun
sistema de recerca amb estructures dEstat, amb capacitat de planificaci,
dexecuci, de gesti i davaluaci.
82


11. Cercarem suport econmic de la UE per al finanament del model catal de
recerca basat en el talent, les grans infrastructures, els centres dexcel.lncia,
les agncies professionalitzades de gesti i avaluaci, i les universitats de
qualitat.
12. Farem que les empreses, especialment les PIMEs, accedeixin ms fcilment
als programes de recerca i innovaci de la Uni Europea per poder diversificar i
desenvolupar el nostre sector productiu basat en el coneixement.
13. Farem que els Fons Estructurals Europeus de lEstratgia RIS3CAT sorientin a
cofinanar accions per a la incorporaci al mercat laboral dels joves
investigadors, i per a programes de recerca i innovaci, amb especial
referncia a les Proves de Concepte (PoC) a partir dels resultats de la nostra
investigaci cientfica.
14. Obtindrem la HR Excellence in Research Award per a les principals institucions
de recerca de Catalunya
15. Proposarem al Parlament Europeu un debat sobre els incentius fiscals a la
recerca i a la innovaci per fer una directiva que inspiri una nova llei de
mecenatge al nostre entorn.
16. Promourem laccs obert als resultats de la recerca cientfica principalment
finanada amb fons pblics europeus.

k) Societat del coneixement

La irrupci de les Tecnologies de la Informaci i de la Comunicaci (TIC) han canviat
el paradigma del creixement econmic. Avui el creixement econmic no depn tant
dels recursos naturals, com dels recursos intellectuals i de la preparaci de les
persones. La riquesa i el benestar present i futur de Catalunya, depn en gran mesura
de lestoc de capital intellectual dels catalans i catalanes.
El sector de les tecnologies de la informaci i comunicaci s denorme importncia
per a la Uni Europea, amb un creixement, de mitjana, 7 vegades ms rpid que altres
sectors. A la Uni Europea s preveu que el volum de negoci basat en Internet es
duplicar properament, arreu dels 28 Estats membres
83


El nivell de qualificaci de la nostra poblaci determinar la capacitat competitiva de
Catalunya, en relaci amb els altres pasos. L'aposta per la societat del coneixement
s un dels pilars per afrontar amb garanties la sortida de l'actual crisi econmica.
Existeix una important bretxa educativa entre les necessitats de la industria i els joves
graduats. En temps on tenim un alt atur juvenil, hi ha moltes vacants que queden
sense cobrir per falta de perfils qualificats.
En aquest sentit, les poltiques pbliques de la UE shan dorientar cap al coneixement.
Tot donant prioritat a totes aquelles accions relacionades amb la formaci del capital
intellectual, amb la generaci i la difusi de coneixement i amb el treball en xarxa.
Leducaci primria i secundria, la formaci professional, leducaci superior, la
recerca i el desenvolupament, la transferncia tecnolgica, etc. sn elements cabdals
per afrontar amb garanties els reptes de la societat del coneixement.
La societat del coneixement es caracteritza per l'evoluci i el canvi constant, i cal
preparar les nostres institucions, empreses i ciutadania per afrontar-lo sense por i
determinaci. Des de les institucions ens correspon facilitar les eines culturals i
formatives per adaptar-nos-hi.
La societat de la informaci ha comportat el sorgiment de noves formes de desigualtat,
explicitades en l'escletxa digital. Cal facilitar l'accs de la ciutadania a la societat del
coneixement i a les seves eines. I aix passa per adaptar els currculums educatius a
la nova realitat, partint de la premissa que ja no aprenem tot de cop per a tota la vida.
I cal reduir l'escletxa digital tot donant cobertura al 100% del territori de la UE, i
fomentar les iniciatives que tinguin com a objectiu tractar el coneixement com un
element tangible i fer possible la seva valoracii promoure Catalunya, com un hub de
coneixement emergent.
PROPOSTES
1. Adaptar els currculums educatius a les necessitats de la societat del
coneixement - foment del treball en xarxa, dels blocs, dels wikis com a eines
d'aprenentatge.
2. Introduir les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) a l'aula -
pissarra digital, substituci dels llibres de text per material multimdia,
ordinadors porttils per alumne-.
3. Garantir l'accs a Internet, a banda ampla, a totes les escoles de la UE i
84


l'accs electrnic generalitzat dels principals serveis bsics.
4. Que els estats membres de la Uni Europea es centrin en el desenvolupament
de competncies en TIC a travs educaci en una etapa ms primerenca
possible, amb un mfasi particular en la programaci.

5. Potenciar els Plans comunitaris de promoci, formaci i foment de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci i de la societat de la informaci
als ciutadans i ciutadanes de la UE per tal de combatre les noves formes de
desigualtat fruit de l'escletxa digital

6. Fomentar l's de les TIC en els petits comeros i PIMES -comer electrnic,
presncia a Internet, centrals de compra...

7. Prioritzar el projectes dinternet social per a collectius socialment desfavorits, i
de projectes dinternet rural, per tal dajudar, mitjanant la societat de la
informaci, al desenvolupament de les zones rurals amb dificultats de connexi
a alta velocitat.
8. Utilitzar els Fons Estructurals de la Uni Europea per al desenvolupament
d'alta qualitat, amb xarxes d'Internet d'alta velocitat en totes les regions de la
Uni Europea per tal dassolir un 90% de taxa de connectivitat per a l'any 2020,
amb una velocitat mitjana de connexi de 100 Mbits/s.

9. Cal desenvolupament una poltica comuna per a la protecci de dades a la
Uni Europea, eliminant una important barrera burocrtica per a la innovaci a
la Uni Europea.

10. Impulsarem l'Euroregi, com a node europeu que ha de servir de pont entre el
sud i el nord d'Europa, i a d'ajudar Catalunya a consolidar la seva posici en
tant que referent a la Mediterrnia. Teballarem conjuntament per optar a
d'altres programes europeus i obtenir a Brusselles les complicitats i els
recursos necessaris per a la innovaci, les comunicacions i l'ensenyament,
entre d'altres.

85


l) Societat de la informaci i telecomunicacions
Convergncia i Uni es mostra partidria de potenciar els plans comunitaris de
promoci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i de la societat de la
informaci, amb l'objectiu de garantir a tots els ciutadans i a totes les empreses unes
infraestructures de comunicacions de qualitat, barates i amb diversitat de serveis, el
que exigeix, en primer lloc, la completa liberalitzaci i tota integraci dels mercats de
les telecomunicacions a Europa, i tamb una normativa potent sobre comer electrnic
Caldr treballar per garantir l'accs universal a Internet, a banda ampla, arreu del
territori fent especial mfasi a totes les escoles de la UE i l'accs electrnic generalitzat
dels principals serveis pblics bsics. I sobretot, tenint en compte un preu assequible,
lluny dels desequilibris econmics actualment existents entre uns Estats i altres.
Tots els pasos de la UE haurien de disposar de xarxes interconnectades d'alta
velocitat a baix cost per afavorir l'accs a Internet.
CiU treballar per tal que la societat de la informaci tingui en compte el paper de la
llengua catalana i per aconseguir que la Uni Europea sigui sensible als esforos que
pasos com Catalunya han de fer perqu els avantatges de la societat de la informaci
arribi a totes les escoles i altres collectius en perode de formaci. La llengua i la
cultura catalana tenen una presncia activa a la xarxa molt ms important que daltres
llenges oficials a la UE.
CiU potenciar la presncia de productes i d'informacions en catal a les xarxes
telemtiques i als productes audiovisuals, per tal de garantir el futur de la llengua
catalana en el mn audiovisual i en la societat de la informaci.
PROPOSTES
1. Vetllarem per garantir la presncia del catal en l's de les Tecnologies de la
Informaci i la Comunicaci.
2. Treballarem per a que a Internet se'ns reconegui com a naci i Catalunya
pugui tenir el seu domini territorial com a naci (.ct).
3. Exigim una IP catalana que ens identifiqui com a catalanoparlants per tal de
poder navegar a Internet plenament en catal -fer i rebre publicitat en catal,
reconixer la nostra connexi des de Catalunya...-
4. Avanar en la liberalitzaci i competncia efectiva en el mercat de les
86


telecomunicacions de l'Estat espanyol per tal d'afavorir l'harmonitzaci amb les
tarifes de la resta de pasos de la UE. Actualment, som l'Estat amb preus ms
elevats en ADSL i telefonia mbil.
5. Vetllar per la neutralitat de la xarxa per a evitar que uns serveis siguin afavorits
per sobre daltres.
6. Defensa duna competncia sana entre les empreses basades a Internet i
denuncia dels abusos de mercat.
7. Vetllar per la eliminaci sense retards del roaming dins la UE a partir de lany
2016.

4- LEuropa sostenible. Catalunya, Un territori sostenible a Europa
a) Canvi climtic
El Canvi Climtic sha convertit en un dels reptes principals al qual haur de fer front la
humanitat i la UE en les properes dcades.
El Canvi Climtic s inequvoc, bsicament lest causant lactivitat humana i ja hi ha
evidncies que s irreversible. s un problema que ha deixat de ser una amenaa per
convertir-se en una evidncia inqestionable dimpacte mundial. Lnica soluci s
adaptar-shi i mitigar el fenomen amb mesures concretes i al mxim de consensuades.
Les dades mostren que el Canvi Climtic ja sest produint. La crema de combustibles
fssils per obtenir lenergia que requereixen els processos dindustrialitzaci i
lexpansi de ls de vehicles motoritzats explicarien el gran increment experimentat en
les emissions de CO2. Lacord respecte a lexistncia del fenomen del Canvi Climtic
s gaireb unnime i nosaltres lassumim com a element determinant en la orientaci
de la poltica comuna de la UE.
Per tal de mantenir laugment global de temperatura per sota dels 2 graus C, s
imprescindible que les institucions europees defensin ladopci de tres objectius
vinculants pel 2030, incls un objectiu climtic de com a mnim el 55% de reduccions
demissions internes de gasos defecte hivernacle (comparades amb el 1990), un
objectiu denergies renovables dun 45% i un deficincia energtica del 40% (prenent
el 2005 com a referncia).
Laugment del nombre de vehicles en circulaci als estats europeus ha donat lloc a
87


episodis de restricci del transit en ciutats com Pars per causa de la contaminaci
ambiental, i que poden donar lloc a laugment de malalties respiratries crniques en
entorns urbans dacord amb el que han mostrat diversos estudis. s per aix que la
Uni Europea, com a subjecte geopoltic global ha de tenir una estratgia prpia, un
full de ruta a impulsar, desenvolupar i complir dins la UE i una poltica internacional
comuna de promoci duna estratgia global de lluita contra el canvi climtic.
Invertir en poltiques decidides enfront el canvi climtic no solament no perjudica el
creixement, sin que s lestratgia pro-creixement a llarg termini.
Hi ha mitjans reals i assequibles que la UE ha de promoure i impulsar de manera
prioritria. per fer front al Canvi Climtic. Hi ha tecnologies per reduir les emissions de
CO2 i el receptari abasta camps com lenergia (millorar en eficincia, renovables,
nuclear), transport (vehicles menys contaminants, transport pblic i biocombustibles),
ledificaci (electrodomstics i allaments eficients) i la fiscalitat ambiental.
Els objectius i propostes per les quals caldr seguir contribuint des de la UE de cara al
2020 passa per: la reducci de les emissions de GEH en un 20% respecte el 1990; la
millora de leficincia energtica en un 20%: el 20% de lenergia consumida ha de
procedir de fons denergia renovables. Actualment representen el 14,3% del mix
energtic); el 10% dels carburants haur de procedir de biocombustibles. La promoci
dun model de mobilitat pblica sostenible tamb ha de ser un objectiu prioritari dins
lestratgia comuna de la UE en la lluita contra el canvi climtic. Aix passa per un
programa dinversions i programacions en matria de transport pblic.
Cal desenvolupar a fons i amb incentius el Pla Europeu contra el Canvi Climtic
presentat per la Comissi Europea que inclou objectius obligatoris pels pasos. A
lEstat espanyol lobliga a reduir un 10% les seves emissions per al 2020 respecte al
2005, i a produir el 20% de lenergia consumida amb fons denergia renovables.
Una poltica comuna ptima per afrontar el canvi climtic ha de combinar cinc
enfocaments: estudi dels orgens, mitigaci de les possibles causes, adaptaci a la
nova realitat, protecci davant possibles emergncies i bona gesti dels recursos.
Ladaptaci comporta preparar leconomia europea a les noves condicions climtiques.
En aquest sentit, i dins lample ventall de matries que shan de considerar, hi ha
alguns principis que semblen fonamentals com tenir coneixement dels impactes
actuals i fer una previsi dels impactes futurs que es poden produir a la UE. Shan de
fer estudis i recerca per tal de poder-ho definir, sense por dels resultats que puguin
88


donar.
Els sectors implicats han de poder adaptar-se a la nova realitat, aprofitant aquesta
oportunitat per tal de modernitzar-se i fer-se ms competitius, no podent restar
impassibles. En aquest sentit shauria de promoure una poltica fiscal incentivadora,
que foments aquesta readaptaci.
Les mesures a nivell de la UE que es decideixin tirar endavant per millorar ladaptaci
dels diversos sectors, han destar consensuades amb els mateixos sectors com a cam
per garantir lxit sempre que sigui possible.
PROPOSTES
1. Avaluaci global del compliment de Kioto per part del conjunt de pasos de la
UE. Impulsar nous acords contra el canvi climtic sobre els marcs ja existents
(Conveni marc de les Nacions Unides per al Canvi Climtic i el Protocol de
Kioto) amb visi compartida dels objectius i acord sobre el marcs dactuaci.
2. Aconseguir que totes les decisions pbliques a nivell de tots els pasos de la
UE siguin preses integrant el cost en emissions de carboni.
3. Treballarem per ladopci duna estratgia dadaptaci al canvi climtic
coherent amb la conservaci de la biodiversitat, els ecosistemes i les
persones.
4. Estudi i implementaci dun Programa Europeu dincentius per al compliment
del comproms de reducci demissions de CO2.
5. Ecotaxa CO2 zero: taxa europea per gravar lentrada de productes de pasos
fora de la UE que no compleixen amb els seus compromisos amb Kioto de
reducci demissions de CO2 i per a pasos que es neguen a subscriurels.
6. Elaboraci dun Pla Estratgic de la UE i creaci dun Fons de promoci del
transport pblic que no produeixi CO2.
7. Elaboraci dun Pla Estratgic i creaci dun Fons de promoci del transport de
mercaderies per tren i via martima. Es tracta de potenciar el transport de
mercaderies amb ferrocarril i el transport martim (posada en marxa de les
autopistes del mar). Desenvolupar una xarxa ferroviria apta per a viatgers i
per a mercaderies que cobreixi de forma equilibrada el territori, amb capacitat
89


suficient per cobrir els corredors ms importants, nduls i plataformes
logstiques. Establir avantatges fiscals per a les mercaderies que es transportin
per via martima o per tren (Ecodesgravaci fiscal).
8. Creaci destmuls fiscals (Ecodesgravaci fiscal) a nivell europeu i avals
pblics per inversions a mitj i llarg termini en R+D+i en el desenvolupament
de lecoeficincia en la construcci dedificis. A implementar a nivell dEstats.
9. Creaci destmuls fiscals i avals pblics per inversions a mitj i llarg termini en
la implementaci de projectes de generaci denergia per mitj denergies
netes i renovables. Defensarem tamb la seguretat jurdica de les inversions
en aquest camp.
10. Creaci dun Observatori del Canvi Climtic que analitzi els indicadors,
monitoritzi dades i faci previsi respecte possibles conseqncies. Entre els
seus objectius: Avanar en el coneixement detallat de les condicions
climtiques futures. Impuls als estudis de prospectiva. Revisi i actualitzaci.
Elaboraci de models predictius. Molts sectors i sistemes ecolgics, econmics
i socials sn vulnerables en major o menor mesura al Canvi Climtic i
lavaluaci daquesta vulnerabilitat s imprescindible per a ladaptaci. Impulsar
estudis per avaluar els efectes del Canvi Climtic en la salut humana tot tenint
en compte projeccions de lestructura demogrfica. Cartografia de les zones
ms vulnerables en diferents escenaris i establiment de plans dactuaci.
11. Impulsar un nou Pla Renove Europeu no tan sols seguint criteris dantiguitat
sin tamb de respecte al medi ambient i de lluita contra el Canvi Climtic.
12. Introducci dun sistema de classificaci a nivell europeu dels resultats
mediambientals a base destrelles verdes que tingui en compte tots els
resultats relacionats amb el medi ambient (emissions, consum, soroll, ajudes a
la conducci ecolgica, eficincia espaial, ...)
13. Creaci dun IVA redut per als productes que respecten el clima i la
biodiversitat. (Establiment dun IVA ms elevat per exemple que gravi els
electrodomstics menys eficients).
14. Possibilitar que els consumidors europeus, a travs de letiquetatge dels
productes, spiguen de quanta contaminaci en termes demissions de CO2
sn responsables els productes que consumeixen. Treballar conjuntament per
90


establir estndards aplicables de manera que els fabricants puguin calcular
limpacte de lelaboraci, transport i eliminaci dels bns.
15. Augmentar la capacitat dabsorci de CO2 de latmosfera per les formacions
vegetals. Incrementar la qualitat i quantitat dels absorbidors de carboni.
Incrementar la superfcie forestal adaptant-la al Canvi Climtic (forestaci i
reforestaci en terres agrcoles, abandonades o degradades).
16. Impulsar estudis per determinar el potencial de la tecnologia de captura i
emmagatzematge geolgic de CO2. Localitzaci demplaaments, anlisi de la
contribuci en la reducci de GEH, avaluaci dels riscos en les fases de
captura, transport i emmagatzematge. Impulsar els projectes de captura i
emmagatzematge.
17. Integraci efectiva del Canvi Climtic en les poltiques de cooperaci al
desenvolupament.
18. Establir sistemes davaluaci peridica dels efectes de les mesures adoptades
i del compliment dels programes i compromisos adquirits a nivell estatal i
internacional.
b) Poltica agrria i desenvolupament rural
Una gran part de la superfcie de Catalunya s rural. Trenta-tres de les quaranta-una
comarques catalanes es poden considerar zona rural.
Lagricultura catalana en els darrers anys ha vist minvar el seu pes, tant pel que fa a
poblaci activa ocupada, com en la seva participaci al PIB catal, amb una clara
reducci de la renda agrria disponible. La indstria agroalimentria, pel contrari, ha
continuat sent un dels sectors menys afectats, de moment, per la crisi. Malgrat tot, si
ens situem en el sector productiu, cal destacar tres aspectes:
- Elaboraci dun producte bsic: aliments. Tot pas, sense caure en el proteccionisme,
ha de conservar una estructura mnima per garantir unes reserves alimentries
considerades estratgiques.
- Gesti de la major part del territori, configurant-ne un paisatge. De no ser aix, se
nhauria docupar ladministraci per tal devitar el deteriorament del territori.
- s element clau per una indstria agroalimentria potent ja que en tenir la seva base
productiva al costat, dificulta la seva deslocalitzaci.
91


Ara b, per tal que aix funcioni cal tenir explotacions on lempresari agrari shi guanyi
la vida. s a dir, han de ser econmicament rendibles, amb activitat socialment
acceptada i valorada, o prestar un servei dabast global, com la protecci
decosistemes concrets, que han de ser degudament compensats per la mateixa
societat. Tot sovint ens trobem amb una combinaci de diverses activitats en el que
sha denominat multiactivitat.
Donem suport a una poltica europea que persegueixi produir productes agraris,
ramaders i pesquers de qualitat i en quantitat suficient ,contribuint aix a les necessitats
de una poblaci mundial creixent, i fent-ho de manera respectuosa amb el medi
ambient i procurant un nivell de renda adequat pels seus agricultors, pescadors i
ramaders. Unes poltiques que volem acompanyar de la necessria pedagogia en el
consum dels productes de proximitat.
Hem de fer una aposta decidida per a la adopci de poltiques destinades al mn rural
ja que constitueix una autntica reserva de la diversitat enfront la tendncia
homogenetzadora de la cultura urbana i els seus habitants. En tant que principals
cuidadors daquest entorn rural, representen un actiu real per a la Uni Europea la qual
sen beneficia en conjunt de la seva activitat.
Cal aconseguir un augment de la competitivitat del sector agrcola i forestal i millorar la
gesti dels recursos naturals. La diversificaci econmica i la millora de les funcions
mediambientals shan de treballar amb la mateixa intensitat que el foment cultural, el
turisme i les activitats recreatives.
s important tamb avanar en protocols comunitaris sobre normes de qualitat i
garanties sanitries, que de manera gil i entenedora sapliquin a tot arreu, garantia
bsica per una agroindstria que tot sovint es troba amb interpretacions totalment
subjectives tant a nivell local, especialment a casa nostra, com a nivell daltres
mercats.
A Catalunya, si es continua amb la dinmica actual, pot suposar un cop definitiu al
sector productiu, ja molt envellit, i de retruc pot afectar a la indstria agroalimentria,
que si li falla la base local, pot optar per traslladar-se. Per tant, caldria un debat a fons
sobre quin pla estratgic la UE adopta per la seva agricultura, i subsidiriament
nosaltres plantejar les lnies mestres per una acci de futur. No cal oblidar que en
agricultura prcticament ladministraci nica es la catalana, i com a tal haurem de
tenir el nostre pla propi dactuaci i poder-lo discutir directament amb Brusselles.
92


PROPOSTES
1. Ats el carcter familiar de moltes explotacions, impulsarem mesures de
poltiques socials que contemplin aquesta realitat. Especialment pel que fa a
laccs de la parella a la cotitularitat de lexplotaci a efectes de la seguretat
social. s un pas endavant per cal anar ms lluny amb un recull de drets i
deures dels membres de la famlia que hi treballen.
2. Un dels nostres objectius s la continutat de les explotacions agrcoles i
ramaderes, prioritzant al PDR 2014-2020 els ajuts als joves agricultors i als
titulars dexplotacions que la seva activitat es desenvolupi amb desavantatges
socials, territorials, (altitud, pendent, allament...), ubicades a les nostres zones
de muntanya i zones equiparables, mitjanant la instrumentalitzaci i la
potenciaci del seu finanament i ajuts especfics
3. Lagrcola, s lactivitat ms regulada i burocratitzada de la UE, fruit
segurament dun moment histric. Cal anar a una profunda revisi de tots els
procediments i de la teranyina legislativa que sha anat desenvolupant. Cal
restablir lequilibri administraci / administrat, potenciant ladministraci
electrnica i ls de les xarxes socials.
4. Potenciarem la incorporacions dels joves a la agricultura i el relleu
generacional al camp.
5. Cal aconseguir una millora de la competitivitat del sector agrcola i forestal, la
reestructuracions de les explotacions agrries i millorar la gestidels recursos
naturals.
6. Cal estimular la diversificacieconmica cap a activitats no agrcoles en el
mbit de lexplotaciagrria com a complement de la renda de lagricultor,
aixcom la diversificacieconmica en el medi rural per crear nous llocs de
treball i mantenir la poblaci.
7. Cal donar suport a la diversificacide les activitats al mn rural en lmbit de
lexplotaciagrria com a complement de la renda de lagricultor, aixcom la
diversificacieconmica en el medi rural per crear nous llocs de treball i
mantenir la poblacien el territori.
8. Cal estimular la silvicultura com una de les solucions per crear riquesa que
reverteixi en clar benefici de bona part del nostre territori alhora que ajudar al
93


seu desenvolupament rural. Per tant, cal promoure l'explotacidels nostres
boscos i els de la comunitat europea, cal harmonitzar la normativa dels estats
membres i promoure la seva transposicia les normatives internes amb ajuts
especfics per al seu desenvolupament.
9. Facilitarem i fomentarem la neteja de boscos per tal de valorar la biomassa i
prevenir els incendis forestals.
10. Apostarem per la reutilitzacide la fusta en el procs edificatori com a material
arquitectnic, estructural i, constructiu, dins un marc adient que permeti la
realitzaci de certificacions tcniques del material.
11. Desenvolupament i millora de les infraestructures rurals viries i de
telecomunicacions. Cap petit municipi ha destar sense cobertura de telefonia
mbil, ni dficit energtic ni tampoc sense connexide xarxa.
12. Produccims orientada al mercat. Cal fer una integracia nivell europeu en
les explotacions agroalimentries i tenir mesures reguladores i d'estabilitzaci
dels mercats en cas de crisi d'algun sector de producci, que eviti la seva
davallada i per tant, el posi en perill.
13. Eines destabilitzacide mercats a nivell econmic. L'alterabilitat, volatilitat i
incertesa dels preus de les matries primeres que pateix el sector com cap
altre, representa un perill per leconomia europea. Cal crear eines
d'estabilitzaci de mercats amb la instauraci d'un mecanisme comunitari de
cobertura de riscos.
14. Fomentarem les produccions que sintegrin dins els circuits de consum de
proximitat. Revaloritzacide les varietats i races locals de millor atributs i
promocidel seu carcter diferencial.
15. Cal donar suport a les activitats socioeconmiques per fomentar iniciatives
privades i collectives autosostenibles, que enforteixin el paper de les ciutats
petites com a part integrant de les zones rurals i factor de desenvolupament
per ajudar al creixement de les comunitats rurals.
16. El sector necessita una legislaciclara i contundent amb les importacions de
productes amb dumping. Cal desenvolupar poltiques aranzelries anti
dumping, que perjudiqui al menys possible la lliure circulacide productes.
94


17. Cal fixar tambuna poltica comunitria homognia en producciintegrada,
18. ecolgica i en relaciamb transgnics. Cal donar facilitats per poder installar
en explotacions agropecuries isolades (granges, hivernacles), energies
alternatives amb facilitat (elica o solar), fugint de la complexa tramitaci dun
parc elic o hort solar.
19. En matria mediambiental, cal fomentar el Pla destalvi agrcola, especialment
pel que fa a lestalvi daigua, leficincia energtica i ls de energies
renovables (biomassa, elica, fotovoltaica) en les explotacions agrries.
20. Fomentarem els ramats dovi cabrum per aprofitar les pastures abandonades i
per netejar la vegetacidels terrenys municipals i comunals.
21. En poltica comercial, caldrestablir un termini mxim de pagament de les
administracions i dels establiments comercials - grans cadenes. Amb sancions
a ambds casos en cas dincompliment.
22. Fomentarem lobligatorietat a les grans cadenes dinformar al consumidor
duna manera suficient sobre continguts i procedncia de les anomenades
marques blanques.
23. Impulsarem la obligacidinformar i etiquetar sobre el contingut dorganismes
genticament modificats en qualsevol producte hum.
24. Donarem suport a mesures per tal de tenir una aproximaci racional i cientfica
a tot all relacionat amb el benestar animal.
25. Impulsarem la qualitat sanitria dels aliments produts a Catalunya, que
contribueixi a millorar el seu prestigi i que la marca Catalunya sigui un distintiu
de qualitat, que obri els mercats internacionals.
26. Promourem les marques de qualitat diferenciada, que donin un major valor
afegit als nostres productes
27. Donarem suport a totes aquelles iniciatives del sector que comportin la
creacide processos de transformacii comercialitzacidels productes agraris.
28. Donarem suport tcnic a les iniciatives demprenedoria que contemplin la
internacionalitzacidels seus productes agroalimentaris.
95


29. Donarem suport tcnic als emprenedors, per facilitar-los els requisits i la
documentaciadministrativa necessria per a exportar els seus productes.
30. Promourem la redaccide Guies de Prctiques Correctes en els sectors que ho
requereixin, amb la finalitat de facilitar el compliment de la normativa sanitria i
de qualitat.
31. Difondrem els beneficis de la dieta mediterrnia per a la salut i com a manera
de contribuir a la valoritzacide la producciagrria catalana.
32. Facilitarem la venda directa i de proximitat, per tal que els productors millorin el
valor afegit dels aliments que produeixen.

c) Pesca
En el marc de la Poltica Pesquera Comuna (PPC), una de les principals apostes
hauria de ser la de reduir el nivell de captura, ja que aquesta PPC v totalment
condicionada per ls sostenible que es faci de les poblacions de peixos.
La PPC segueix tenint un gran contrapunt per a les flotes de pesca catalanes establint
quin s el tonatge mxim de pesca que poden fer les flotes, ja que obliga en molts
casos a llenar al mar peixos morts que serien aptes per al consum hum.
s per aix que shauria de poder flexibilitzar les quotes o captures mximes en relaci
amb lassignaci de possibilitats de pesca en vigor i invertir en programes de millora de
la selectivitat de les arts de pesca, que haurien dimposar-se lobjectiu de combatre la
captura accidental de dofins i aus marines.
Hem de diferenciar dos grans sectors de pesca, aquella que es fa al Mar Mediterrani i
la pesca a loce Atlntic. Les institucions europees han donat molta ms importncia
a la pesca atlntica dotant les flotes pesqueres que actuen en aquesta zona de majors
recursos. Des de CiU promourem la modificaci daquesta orientaci per tal
daugmentar els recursos que es destinen a la pesca mediterrnia, i aconseguir una
ordenaci global de lactivitat pesquera en els caladors que ens sn ms propers.
Lesgotament de la poblaci de peixos i dels recursos pesquers s un problema
denorme gravetat, per aix seguirem defensant que la UE fomenti la pesca sostenible
arreu del mn aix com laplicaci del Conveni de Ginebra de 1982 i portar si cal
davant el Tribunal Internacional del Dret del Mar, aquelles nacions que amb les seves
96


actuacions i/o omissions irresponsables hipotequin lecosistema i facin perillar la forma
de vida de moltes famlies catalanes.
PROPOSTES
1. Defensarem la flexibilitzaci de les quotes o captures mximes en relaci amb
lassignaci de possibilitats de pesca en vigor.
2. Promourem la modificaci de lorientaci Atlntica de la Poltica Pesquera
Europea cercant una ordenaci global de lactivitat pesquera en els caladors
que ens sn ms propers.
d) Desenvolupament industrial, infraestructures i respecte al territori
Catalunya sempre ha procurat que la seva fos una economia productiva, amb un ric
teixit empresarial. Sense empreses no hi ha creixement, i per tant, cal oferir les
oportunitats adients per tal que puguin desenvolupar la seva activitat. Parallelament, i
com ja diem abans, les infraestructures sn imprescindibles per al creixement
econmic i per aconseguir lequilibri territorial. Si no som capaos de posar el pas al
dia i recuperar-nos dels dficits dels darrers anys, Catalunya perdr moltes
oportunitats.
No obstant aix, cada cop ms sevidencia la necessitat, i la societat ens ho exigeix,
que aquest creixement no vagi renyit amb el respecte al territori i al medi natural. Cal
treballar per tal que el nostre desenvolupament industrial i les infraestructures que
lacompanyin i el facin possible siguin sostenibles, perqu la nostra aposta per
lactivitat logstica no suposi en cap cas una hipoteca de futur. Dit duna altra manera,
creixement i preservaci i respecte pel medi han de caminar en un cert pla digualtat.
Per tant, diem s a noves infraestructures (en contraposici a aquells que aposten per
la cultura del no sistemtica), per reclamem que es planifiquin i sexecutin els
projectes amb el mxim respecte amb el territori i el paisatge i seguint sempre criteris
de sostenibilitat. La necessitat i la urgncia no poden ser excusa per fer les coses mal
fetes, per fer-les a qualsevol preu. Diem s a noves zones dactivitat industrial i
logstica, per no a tot arreu. Tendim a la concentraci dubicaci per evitar un major
impacte sobre el territori. De fet, la prpia activitat productiva ha de prendre una
implicaci en aquests aspectes i assumir que la del futur ha de ser una economia
verda, on el creixement vagi acompanyat duns determinats valors.
Sha de permetre crixer sota criteris de sostenibilitat per tal doferir garanties de futur,
97


per alhora no hipotecar-lo. s a dir, sha de buscar un just equilibri entre
desenvolupament, sostenibilitat i equilibri territorial.
Hem de buscar la frmula per oferir unes oportunitats equivalents a tots els ciutadans,
independentment don visquin. s a dir, hem de seguir treballant a favor de lequilibri
territorial. Aix passa per crear noves oportunitats all on manquen. Equilibri s, per
s extensiu del territori i dispersi no.
Caldr posar lmits. Hi ha zones on el creixement ja no s possible ja que cal tenir en
compte la saturaci i massificaci que ha patit al llarg de molts anys. Un exemple clar
s la zona litoral. En aquests indrets, cal ser encara ms exigents en la preservaci
dels pocs espais verds i agrcoles que hi queden. Aix mateix, en aquelles zones on
sha de produir el creixement els propers anys, cal evitar cometre els mateixos errors
del passat daltres zones. En aquest sentit, la construcci ha de deixar de ser el motor
principal de creixement de moltes zones.
s necessari potenciar i ampliar les zones naturals protegides, preservar la
biodiversitat, i que tot aix vagi acompanyat dels recursos suficients per fer-ho
possible. Per tamb s necessari la concertaci amb els territoris afectats i la garantia
que soferiran perspectives de futur a la gent que hi viu, sense necessitat dhaver de
marxar-ne.
Volem una mobilitat ms sostenible. Apostem perqu sincrementi de manera
significativa el transport de mercaderies per ferrocarril com a via de sortida cap al
continent europeu. Tamb defensem una aposta decidida per convertir el transport
pblic en una veritable alternativa al cotxe, i que ho sigui a tot arreu. Tenint presents
tots els dficits actuals, est clar que aix noms ser possible si shi fa una inversi
econmica rellevant. Tot plegat ha de permetre disminuir les congestions massa
habituals, i per tant, una millora dels ndexs de contaminaci i tamb destalvi
energtic.
Tamb cal treballar per una redefinici del turisme que volem. Un turisme sostenible
amb el territori, que tingui menys impacte i que la seva petjada es noti el mnim
possible en el futur. Que sigui respectus amb la gent que hi viu, que rendibilitzi el
paisatge, per que no lhipotequi mediambientalment. Un turisme de qualitat, de valor
afegit, on el com ms millor, no sigui el principal objectiu.
Hem de tornar a transmetre la idea del b com com a valor social prioritari. Les
societats sn cada cop ms individualistes i on la prioritat cada cop ms s noms all
98


que ens afecta directament a nosaltres. Cal fer entendre als ciutadans que lactitud
individual condiciona finalment la collectivitat, i per tant, cal un comportament ms
involucrat en la construcci del pas, ms actiu en els processos de decisi, ms obert,
geners i ms responsable.
PROPOSTES
1. Seguirem treballant per una estratgia europea per la conservaci de la
biodiversitat, com a patrimoni com que s. Aquesta estratgia ha de preveure
una major participaci dels agents implicats en el seu seguiment i execuci,
aix com ms recursos per aconseguir una protecci efectiva.
2. Posarem lmit des de lescala europea al creixement de determinades zones,
tot tenint en compte la saturaci i massificaci, com ara el litoral, per preservar
els pocs espais naturals que conserven.
3. Treballarem per tal que la Uni Europea proposi un decleg perqu tant les
infraestructures com els processos de desenvolupament i creixement que es
facin a tots els estats membres segueixin uns parmetres de sostenibilitat
homogenis.
4. Elaborarem estratgies de desenvolupament sostenible per a les rees
transfrontereres amb una especial unitat ambiental, com pot ser el cas dels
Pirineus. Concretament, tirarem endavant el projecte de la Convenci dels
Pirineus.
5. Farem que una de les prioritats de la Uni Europea sigui limpuls real del
transport pblic i del transport de mercaderies per ferrocarril com a frmula de
lluita contra el canvi climtic. Aquesta aposta sha de traduir en una prioritzaci
de recursos per fer- ho possible.
6. Treballarem per tal que al s de la Uni Europea es debati quin ha de ser el
model de turisme a potenciar, tot tenint en compte la sobreexplotaci dels
recursos actuals i la necessitat de basar-lo en criteris de sostenibilitat i de
respecte pel territori.
e) Poltica energtica
Defensem una filosofia de menys dependncia del petroli i ms dependncia
denergies renovables com a base per a un millor equilibri energtic, i una reducci en
les emissions de CO2. Apostar per lestalvi i leficincia. Garantir els subministres
99


energtics amb una energia de qualitat a tot el territori, competitiva i respectuosa amb
el medi.
El sistema energtic europeu que volem promoure s un sistema diversificat, tant pel
que fa fonts energtiques com a la seva distribuci geogrfica, que garanteixi la
seguretat daprovisionament, mitjanant el mxim de recursos comunitaris possibles
per reduir la dependncia externa- i que participi de manera molt protagonista en el
procs de lluita contra el Canvi Climtic ja que la producci denergia representa un
aspecte clau en aquesta lluita.
La UE ha de poder garantir lexistncia denergies netes, segures i estables tant per a
lactivitat productiva com per als consumidors. Per aconseguir aquest objectiu cal
promoure el desenvolupament real dun mercat nic de lenergia a Europa. Aquest
mercat requereix dunes interconnexions suficients, pel que fa a electricitat i gas
natural, entre tots els vens europeus, la qual cosa ha de permetre ms competncia
entre productors i distribudors europeus.
Pel que fa a la reducci de les emissions de gasos precursors de lefecte hivernacle,
cal donar compliment a lobjectiu de generar un 20% del total denergia de consum
final a partir denergies renovables a Europa lany 2020.
Pel que fa a lenergia elctrica, cal orientar la poltica comuna a garantir un lliure
intercanvi denergia entre productors i consumidors europeus tot garantint la llibertat
delecci del provedor.
La UE tamb ha de regular i establir un estndards que regulin la qualitat mnima dels
subministraments energtics i que defineixin la seguretat en el provement i laccs no
discriminatori dels consumidors i productors a la xarxa basades en tarifes transparents.
La UE ha dobrir un debat sobre lenergia nuclear (Costos, Provement, Seguretat,
Residus), tenir i redefinir una estratgia europea pel que fa al compliment del
comproms de Kioto, promoure la innovaci tecnolgica en lmbit de lenergia i per la
creaci dempreses innovadores en aquest sector i promoure el desenvolupament de
clsters regionals d'energia amb tots els sectors privats i pblics, acadmics i
empresarials, consumidors i provedors, amb una aposta prioritria per la recerca,
desenvolupament i innovaci de tecnologies i fonts energtiques avanades.
La Uni Europea ha de seguir desenvolupant poltiques adreades a la promoci de
leficincia energtica i de les energies renovables, amb els recursos econmics
100


suficients.
Des de Convergncia i Uni impulsarem aix tamb la construcci del MIDCAT, com
un eix prioritari de connexi amb Europa per tal de diversificar i reduir la dependncia
energtica de la Uni en un context geopoltic cada vegada ms complex.
PROPOSTES
1. Reducci de la situaci actual de la dependncia del petroli amb la promoci,
prioritzaci i estmul denergies alternatives als combustibles fssils.
2. Simplificaci administrativa de trmits i processos per a la implementaci
denergies renovables.
3. Estmuls fiscals i avals econmics per a la creaci de clsters dindstria i
recerca en el camp de lenergia a nivell europeu.
4. Creaci dun espai destudi i debat com a la UE sobre les futures fonts
denergia i les formes de generaci.
5. Foment dels biocarburants tot impulsant mesures dhomologaci pels
biocarburants importats per evitar impactes socials i ecolgics negatius,
desenvolupament dun sistema de certificaci pels produts de forma
sostenible, impulsar biocarburants de segona generaci obtinguts a partir de
plantes o de components vegetals que no competeixen directament amb els
usos alimentaris i ofereixen una major eficincia.
6. Estudiar el paper i potencial dels combustibles alternatius gasosos com el gas
de petroli i el gas natural liquats perqu poden contribuir a reduir les emissions
i a la diversificaci del subministrament energtic.
7. Vehicles europeus de consum baix: Establiment de noves mesures i normes
per tal que els vehicles europeus comptin amb indicadors de canvi de velocitat
recomanada, indicadors sobre el consum de combustible, cost del trajecte en
curs i dels trajectes recorreguts amb ms freqncia. Utilitzar econmetres,
millors lubricants i coixinets de fricci reduda, nous sistemes darrencada i
parada, neumtics amb baixa resistncia de rodadura i sistema de control de
pressi, perqu es redueixi el seu pes utilitzant ms alumini, i perqu es millori
el seu disseny aerodinmic.
101


8. Promoure les auditories energtiques. Impulsar un ISO energtic.
9. Establir mesures destmul a la utilitzaci de larquitectura bioclimtica i de les
solucions constructives i tecnolgiques que redueixin el consum denergia i
millorin leficincia per a condicionament i illuminaci, i s de les energies
renovables. Desenvolupament i promoci de la bioconstrucci. Millorar
leficincia energtica dels edificis tant de lembolcall edificatori com del seu
equipament. Tots aquests processos no poden encarir la producci
dhabitatges.
f) Poltica europea de recursos hdrics
Laigua s un recurs natural vital per a la humanitat. No s un producte comercial, sin
un patrimoni com que ha de ser protegit i compartit. Laccs a laigua s un dret
essencial de tot sser hum. De laigua en depn el benestar dels ciutadans i la
supervivncia del nostre medi ambient.
Laigua s, a ms, un recurs energtic fonamental per al desenvolupament sostenible i
per a la competitivitat de la nostra economia. Els problemes relacionats amb la seva
disponibilitat, avui ms que mai actuals a conseqncia del Canvi Climtic, afecten a
diverses regions de la Uni Europea i requereixen un conjunt de mesures a nivell
comunitari. Creiem necessari fomentar una gesti ms sostenible de laigua,
promouren lestalvi i la seva reutilitzaci, i impulsar un major control de totes les
aiges de la UE, tant en termes qualitatius com quantitatius, per tal de salvaguardar la
salut dels ciutadans, protegir el medi aqutic i palliar els efectes de les sequeres i de
les inundacions.
En aquesta perspectiva, Convergncia i Uni continuar defensant com a prioritria la
construcci duna connexi hdrica entre el Llenguadoc-Rossell i Catalunya, amb fons
de la Uni Europea, per tal dabastar amb aigua del Roine la xarxa daigua de
Catalunya, com a alternativa al transvasament daiges de lEbre. El transvasament
del riu Roine representa la millor soluci a la situaci de sequera permanent que pateix
peridicament Catalunya i que sha convertit en un dficit estructural. No noms t un
cost econmic i financer ms baix que la dessalinitzaci de laigua del mar, si no que
implica un menor impacte ambiental negatiu a la costa i a latmosfera ja que el consum
energtic especfic per metre quadrat seria 2,5 vegades inferior al de les necessitats
duna planta dessalinitzadora.
En aquest sentit tamb vetllarem per lestricte compliment de la directiva europea de
102


laigua, especialment pel que fa als cabals ecolgics de les conques hidrogrfiques.
PROPOSTES
1. Exigim la introducci i laplicaci de normes que garanteixin la protecci i la
gesti sostenible dels recursos hdrics en totes les altres poltiques
comunitries i en particular en la poltica energtica, la poltica agrcola, la
poltica pesquera i en matria de turisme.
2. Impulsarem, tant a nivell comunitari com a nivell nacional, la creaci dajudes
econmiques i dincentius fiscals que encoratgin les inversions en les noves
tecnologies que permeten un menor consum i una gesti ms eficient de
laigua.
3. Demanem ls del Fons de Solidaritat de la Uni Europea i del mecanisme
Europeu de Protecci Civil, per tal de permetre als Estats membres afectats
per greus sequeres de gaudir duna ajuda rpida i adequada i limitar, daquesta
manera, els efectes negatius sobre el seu desenvolupament econmic.
4. Les diferents condicions i necessitats dins de la Uni Europea requereixen
solucions especfiques. Creiem convenient tenir en compte aquesta diversitat
en la planificaci i execuci de les mesures destinades a la protecci i a ls
sostenible dels recursos hdrics. En el cas demergncies hdriques les
decisions hauran de ser adoptades al nivell ms proper possible al lloc ds
efectiu de les aiges.
5. Vetllarem per la correcta implementaci a lestat espanyol de la directiva marc
de laigua.


Coneixement emergent.
PROPOSTES
1. Adaptar els currculums educatius a les necessitats de la societat del
coneixement - foment del treball en xarxa, dels blocs, dels wikis com a eines
d'aprenentatge.
2. Introduir les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) a l'aula -
pissarra digital, substituci dels llibres de text per material multimdia,
103


ordinadors porttils per alumne-.
3. Garantir l'accs a Internet, a banda ampla, a totes les escoles de la UE i
l'accs electrnic generalitzat dels principals serveis bsics.
4. Potenciar els Plans comunitaris de promoci, formaci i foment de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci i de la societat de la informaci
als ciutadans i ciutadanes de la UE per tal de combatre les noves formes de
desigualtat fruit de l'escletxa digital
5. Fomentar l's de les TIC en els petits comeros i PIMES -comer electrnic,
presncia a Internet, centrals de compra...-
6. Prioritzar el projectes dinternet social per a collectius socialment desfavorits, i
de projectes dinternet rural, per tal dajudar, mitjanant la societat de la
informaci, al desenvolupament de les zones rurals amb dificultats de connexi
a alta velocitat.