CODI JUNY 2009 1/5

Matemtiques
4t - ESO
CURS 2012 - 2013






















CODI JUNY 2009 2/5

CONTINGUTS

Procediments

1. Llenguatges i processos.
1.1. s de diferents llenguatges matemtics. Traducci.
1.2. Classificaci. Ordenaci.
1.3. Aplicaci de mtodes inductius i deductius.
1.4. Resoluci de problemes.
2. Tcniques per a la mesura i el clcul.
2.1. Tcniques de representaci simblica i grfica de nombres.
2.2. Tcniques de mesura directa (amb utilitzaci dinstruments) i de mesura indirecta
(mitjanant algorismes i representacions a escala).
2.3. Clcul exacte i aproximat amb nombres: mentalment i per escrit, amb calculadora o amb
ordinador.
2.4. Plantejament i clcul dexpressions numriques i algbriques sobre problemes concrets.
2.5. Tcniques elementals de resoluci dequacions i dinequacions.
2.6. Tcniques de clcul de parmetres estadstics.
2.7. Tcniques de recompte de possibilitats.
2.8. Tractament de fenmens aleatoris mitjanant el clcul de probabilitats.
3. s de models geomtrics.
3.1. Aplicaci de models geomtrics per a la interpretaci de situacions reals.
3.2. Representaci plana de figures espacials i, recprocament, comprensi de figures
espacials a partir de la seva representaci plana.
3.3. Generaci de figures per transformacions geomtriques i altres mtodes (secci, reuni,
intersecci i descomposici).
3.4. Visualitzaci de construccions geomtriques mitjanant lordinador.
4. Representaci i anlisi de la informaci.
4.1. Tcniques de recollida de dades i construcci de taules de valors i de freqncies.
4.2. Representaci grfica de fenmens en coordenades cartesianes.
4.3. Tcniques especfiques de representaci grfica per a la informaci estadstica.
4.4. Elaboraci de frmules que relacionin variables.
4.5. Anlisi de dependncies funcionals.
4.6. Anlisi de variables estadstiques.
4.7. Tcniques informtiques demmagatzemament i anlisi de dades.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Els nombres.
1.1. Nombres naturals. Divisibilitat.
1.2. Nombres enters.
1.3. Nombres racionals. Proporcionalitat.
1.4. Nombres racionals i irracionals expressats en forma decimal.
1.5. Equacions i inequacions.
2. El pla i lespai.
2.1. Elements i organitzaci del pla.
2.2. Elements i organitzaci de lespai.
2.3. Magnituds i mesura.
2.4. Translacions, girs i simetries en el pla.
2.5. La semblana en el pla.
2.6. Relacions mtriques i trigonomtriques en els triangles rectangles.
3. La dependncia entre variables.
3.1. Coordenades cartesianes. Caracterstiques generals dels grfics.
3.2. Funcions: dependncia i conceptes associats.
3.3. Funci de proporcionalitat directa.
3.4. Funci af.
3.5. Funci de proporcionalitat inversa.
3.6. Funci quadrtica.
CODI JUNY 2009 3/5

4. Lestadstica.
4.1. Conceptes bsics destadstica.
4.2. Parmetres de centralitzaci i de dispersi.
5. Latzar.
5.1. Fenmens aleatoris.
5.2. Probabilitat: conceptes i lleis bsiques.
6. Elements dhistria de la matemtica. Nocions de la gnesi histrica daspectes rellevants de
la matemtica.

Valors, normes i actituds

1. Interrogaci i investigaci davant de situacions i problemes contrastables
matemticament.
1.1. Esperit crtic davant dinformacions i opinions que admetin una anlisi matemtica.
1.2. Perseverana i flexibilitat en la recerca i la millora de solucions matemtiques a situacions
que se li plantegin.
1.3. Confiana raonada en la capacitat prpia per afrontar situacions problemtiques noves que
exigeixin laplicaci dels propis coneixements matemtics.
1.4. Inters i respecte per les diverses estratgies matemtiques que es poden emprar per
trobar la soluci dun problema.
2. Sistematitzaci del treball en les matemtiques.
2.1. Organitzaci del treball en matemtiques: planificaci, distribuci temporal, recerca dajuts i
eines.
2.2. Inters per la precisi en el llenguatge i per la presentaci acurada en els treballs
matemtics realitzats.
2.3. Inters en la conservaci, lordenaci i lactualitzaci dels materials didctics que sutilitzen.
2.4. Valoraci positiva de la necessitat de realitzar tasques dexercitaci sistemtica destinades
a consolidar la utilitzaci de tcniques.
3. Valoraci de les eines matemtiques.
3.1. Utilitzaci, de forma habitual, de recursos i eines matemtics per afrontar situacions
que ho requereixin.
3.2. s habitual i equilibrat dels mitjans tecnolgics per al clcul, la representaci i lassoliment
de conceptes.
CRITERIS DAVALUACI


Entenem lavaluaci com un procs integral, en qu es tenen en compte diversos vessants:
anlisi del procs daprenentatge de lalumnat, anlisi del procs densenyament i de la prctica
docent, i anlisi del mateix Projecte.

AVALUACI DEL PROCS DAPRENENTATGE DE LALUMNAT

Lavaluaci es concep i practica de la manera segent:

Individualitzada, centrant-se en levoluci de cada alumne o alumna i en la seva
situaci inicial i particularitats.

Integradora, per a aix preveu lexistncia de diferents grups i situacions i la flexibilitat
en laplicaci dels criteris davaluaci que se seleccionen.

Qualitativa, en la mesura que saprecien tots els aspectes que incideixen en cada
situaci particular i savaluen de manera equilibrada els diversos nivells de
desenvolupament de lalumne o alumna, no sols els de carcter cognitiu.

Orientadora, ats que aporta a lalumne o alumna la informaci precisa per a millorar-
ne laprenentatge i adquirir estratgies apropiades.
CODI JUNY 2009 4/5


Contnua, ja que atn laprenentatge com a procs, contrastant els diversos moments o
fases. Inclou tres modalitats:

- Avaluaci inicial. Proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne o
alumna i ens forneix una primera font dinformaci sobre els coneixements previs i
les caracterstiques personals, que permeten una atenci a les diferncies i una
metodologia adequada.

- Avaluaci formativa. Concedeix importncia a levoluci al llarg del procs i
confereix una visi de les dificultats i progressos de cada cas.

- Avaluaci sumativa. Estableix els resultats a lacabament del procs total
daprenentatge en cada perode formatiu i la consecuci dels objectius.

Aix mateix, es preveu en el procs lexistncia delements dautoavaluaci i coavaluaci que
impliquen lalumnat en el procs.

Revisem alguns dels procediments i instruments existents per a avaluar el procs
daprenentatge:

Observaci sistemtica
- Escala dobservaci
- Registre anecdtic personal

Anlisi de les produccions de lalumnat
- Monografies
- Resums
- Treballs daplicaci i de sntesi
- Quadern de classe
- Textos escrits
- Produccions orals

Intercanvis orals amb lalumnat
- Dileg
- Entrevista
- Posades en com
- Assemblees

Proves especfiques
- Objectives
- Obertes
- Exposici dun tema
- Resoluci dexercicis

Autoavaluaci

Coavaluaci

CRITERIS DAVALUACI

Resoldre problemes de la vida quotidiana, d'altres matries i de les prpies matemtiques
utilitzant smbols i mtodes algebraics, i avaluar altres mtodes de resoluci possibles com per
exemple l'assaig-error o b el clcul numric amb mitjans tecnolgics.
CODI JUNY 2009 5/5

Expressar verbalment amb precisi, raonaments, relacions quantitatives i informacions que
incorporin elements matemtics, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic i la
seva evoluci al llarg de la histria.
Analitzar i avaluar les estratgies i el pensament matemtic dels altres, a travs del treball per
parelles o en grup o b la posada en com amb tota la classe.
Expressar per escrit amb precisi raonaments, conjectures, relacions quantitatives observades i
informacions que incorporin elements matemtics, simblics o grfics i contrastar-los amb els
dels companys.
Reconixer models lineals o models de proporcionalitat geomtrica en contextos no matemtics
o en d'altres matries i utilitzar les seves caracterstiques i propietats per a resoldre situacions
que apareixen en treballs per projectes realitzats des de la prpia rea o de manera
interdisciplinria.
Utilitzar els nombres racionals i irracionals, nombres molt grans i molt petits, les seves
operacions i les seves propietats per a recollir, transformar i intercanviar informaci i resoldre
problemes relacionats amb la vida diria.
Utilitzar models lineals per estudiar diferents situacions reals expressades mitjanant un
enunciat, una taula, una grfica o una expressi algebraica.
Utilitzar la proporcionalitat geomtrica i la semblana per obtenir mesures indirectes en la
resoluci de problemes de la vida quotidiana com per exemple en l'art i l'arquitectura.
Elaborar i interpretar informacions estadstiques tenint en compte l'adequaci de les taules i
grfiques utilitzades i analitzar si els parmetres sn ms o menys significatius.
Fer prediccions sobre les possibilitats d'un esdeveniment a partir d'una informaci emprica
prvia o b com a resultat del recompte de possibilitats, en casos senzills.

Lavaluaci final es far seguint els segents percentatges:
1a avaluaci: 20 %
2a avaluaci: 30 %
3a avaluaci: 30 %
Global: 20 %

En cada avaluaci es tindran en compte els segents percentatges:
Examen(s) parcial(s): 40 %
Examen trimestral: 60 %
Aquestes dues dades pesaran un 85 % de la nota trimestral. Un altre 10 % sortir de la
feina feta durant el trimestre i un 5 % ser la nota del quadern destudi.

En cas de no superar-se una avaluaci es contempla la possibilitat de recuperar-lo
mitjanant una prova de recuperaci que es far abans de la segent avaluaci i mai abans
dacabar lavaluaci que sest cursant. La nota mxima a la qual es pot arribar s de 5.