LLENGUA ALEMANYA Apol lnia Isabel Barcel Ballester

Seminari IV 2n dHumanitats. Grup 2

1

DUN POBRE HOME ALS HOMES DEL FUTUR

Bertolt Brecht no noms fou un gran autor de teatre, sin que tamb feia molt bona
poesia. No arrib al premi Nobel, per s el Premi de la Pau de la Uni Sovitica, aix
s, l'antic Premi Stalin. Comen a escriure amb el final de la Primera Guerra Mundial.
No entr a la guerra perqu era massa jove, per s que en presenci els efectes. En l'art,
all que es feia era bastant depressiu, i hi havia un moviment artstic bastant important,
l'expressionisme.

Brecht mai no va ser banal, per s que utilitzava termes banals per trencar amb l'art
anterior. Trobem un contraps a l'expressionisme, el Bauhaus, lrica cap a la qual es
mou Brecht. El 1927 Brecht public una antologia de lrica, les Hauspostille. La
present amb una mena de camuflatge, per a dins hi ha molt dinamisme. Al principi,
dna "instruccions per al seu s". Posa recomanacions, exercicis, etc. Parla de Franois
Villon, un poeta gens correcte, amb canons d' assassins, prostitutes, etc. La tercera lli
sn les crniques, i la quarta "Salms i canons de Mahagonny", com una pera. Al final,
a lepleg
1
, hi ha una mena d'autobiografia poetitzada a travs de la qual lescriptor es
presenta a s mateix, titulada Vom armen B. B. (Del pobre B. B.).

Dentrada, all que ens crida latenci daquest poema s la manera com presenta la
ciutat. Si b creu que la natura sempre ha estat massa idealitzada (tradici a qu ell
senfronta atorgant als arbres la capacitat dorinar i transformant els harmoniosos cant
dels ocells en desagradables crits als versos 21 i 22: Gegen Morgen in der grauen
Frhe pissen die Tannen / Und ihr Ungeziefer, die Vgel, fngt a zu schrein), per la
qual cosa ha servit de refugi i danestsia davant les catstrofes de la civilitzaci, les
ciutats encarnen aquesta frissor desmesurada i no sn ms que el resultat de les
gambades sense rumb dels homes. Potser per aix quan parla dels ciutadans a la tercera
estrofa els identifica com bsties diu que Es sind ganz besonders riechende Tiere
(vers 11), per, com que ell tamb s hum, no sescapa des ser-ho irremeiablement:
Und ich sage: es macht nichts, ich bin es auch (vers 12).


1
GERD RTZER, Hans; SIGUN BOEHMER, Marisa. Historia de la literatura en lengua alemana. Desde los
inicios hasta la actualidad [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona (2012) [http://books.google.es/
books?id=KoeSbmYPACkC&lpg=PA3&hl=ca&pg=PA479#v=onepage&q&f=false], pg. 479
LLENGUA ALEMANYA Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Seminari IV 2n dHumanitats. Grup 2
2

La crtica a la civilitzaci contempornia seva i a les ciutats arriba ms enll quan
sentremescla amb el carcter efmer que apareix constantment en Brecht. Per una
banda, els humans, segons el poeta, som poc consistents i provisionals: Wir sind
[...] ein leichtes Geschlechte (vers 25), Wir wissen, da wir Vorlufige sind / Und
nacht uns wird kommen: nichts Nennenswertes (versos 31-32). Per una altra, quant a
les ciutats, la seva opini va de la m de la que t dels homes, ja que parla de Husern,
die fr unzerstrbare galten (vers 26), tot predient el seu dest final: Von diessen
Stdten wird bleiben: der durch sie hindurchging, der Wind! (vers 29).

Els diversos atributs tpics de gent de ciutat que apareixen al llarg del poema ens
demostren aquesta voluntat daparentar que probablement regnava en lpoca: Mit
Zeitungen. Und Tabak. Und Branntwein (vers 7), Einen steifen Hut auf nach ihrem
Brauch (vers 10), Wir reden uns da mit Gentlemen an (vers 18). Observant aquest
panorama, Brecht es mostra certament desconfiat pel que fa a millores en el temps:
Und sagen: Es wird besser mit uns. Und ich fraga nicht: Wann?, diu a lltim vers de
la cinquena estrofa. De totes maneres, en el fons roman fidel a ell mateix i sempre t
presents dues coses: el seu hbit fumador (und schmeie / Den Tabakstummel weg,
versos 23 i 24, Bei den Erdbeben, die kommen werden, werde ich hoffentlich / Meine
Virginia nicht ausgehen lassen dur Bitterkeit, versos 33 i 34) i els seus orgens (Ich,
Bertolt Brecht, bin aus den schwarzen Wldern / [...] Und die Klte der Wlder / Wird
in mir bis zu meinem Absterben sein, versos 1-4, Ich, Bertolt Becht, in die
Asphalstdte verschlagen / Aus den schwarzen Wldern in meiner Mutter in frher
Zeit).

An die Nachgeborenen s dels primers poemes que Brecht escrigu quan va ser a
lexili a Dinamarca. Sn els poemes propis dun refugiat, on entra de ple a la situaci
potica i histrica. Per tant, no sentret amb floriments de paraules, sin que va
directament al gra. Quan diu Das arglose Wort ist tricht (vers 2), lescriptor parla de
la seva prpia poesia, s com si presents el seu programa potic. Les paraules estan
contaminades per la histria. Aix mateix, es refereix al fet que el mn est ple de
conflictes poltics i guerres. A ms, tothom s conscient dall que passa, tots saben
coses, per la qual cosa la gent ha deixat de ser ingnua.

LLENGUA ALEMANYA Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Seminari IV 2n dHumanitats. Grup 2
3

Lligant-ho amb la insensatesa i la insensibilitat de les paraules ingnues, Brecht torna
al tema de la Naturalesa com a tpic massa idealitzat i manipulat, com a font de bellesa,
i denuncia amb aix la Naturlyrik duna manera que recorda al tractament dels arbres i
ocells a Del pobre B. B., ara fins i tot ms directa: Was sind das fr zeit, wo / Ein
Gesprch ber Bume fast ein Verbrechen ist / Weil es ein Schweigen ber so viele
Untaten einschliet! (versos 6-8).

Brecht mai deixa dutilitzar paraules arcaiques i medievals. Per exemple, ja al poema
Erinnerung an die Marie A. de les Hauspostille utilitza la paraula ungeheuer al vers
7, la qual ja no es diu (lequivalent seria nicht mehr). Ms tard, tornant a An die
Nachgeborenen, utilitza una paraula del segle XV per referir-se a la Terra: Erden
(vers 36). Aquesta utilitzaci constant de paraules antigues podria tenir explicaci en
lopini prpia de Brecht, que deia que el llibre que havia llegit ms vegades fou la
Bblia. No debades, per a lidioma alemany, la Bblia era fora important, ja que fix
una mena destndard enmig dels dialectes dispersos grcies a la traducci de Luter i a
la seva divulgaci per mitj de la invenci de la impremta de Gutemberg. Seguint
aquests fets, a lltima estrofa de la primera part del poem apareix una referncia clara a
les Sagrades Escriptures: In den alten Bchern steht, was weise ist: / Sich aus dem
Streit der Welt halten und die kurze Zeit / Ohne Furcht verbringen (versos 22-24).
Aquests versos recorden en part la famosa cita bblica Si et peguen, posa laltra galta.

El poema t un gran significat poltic, el posicionament del poeta s encara ms clar i
atrevit que en anys anteriors. Brecht segueix estant tan preocupat com ho estava a Del
pobre B. B. o fins i tot ms, ja que escrigu aquest segon poema entre 1934 i 1938,
perode dentreguerres i, per tant, de gran tensi, sobretot si tenim en compte totes les
atrocitats que sanaven acostant. s per aix que el poeta parla duns temps molt
foscos (finsteren Zeiten, vers 30) i de lhora del desordre (Zeit der Unordnung,
vers 31). De fet, de finals del segle XIX a comenaments del XX es parla histricament
del temps de desordre o b del Segle dels extrems a causa dels nombrosos successos i
episodis revolucionaris i/o decisius i forts canvis que hi tingueren lloc.

Brecht t molta pressa perqu troba que ho ha darreglar tot: s un home molt
hiperactiu, sempre busca estar ocupat. Una altra cosa que no li agrada de la natura s el
seu ritme lent (Und die Natur sah ich ohne Geduld, vers 40): levoluci s lenta,
LLENGUA ALEMANYA Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Seminari IV 2n dHumanitats. Grup 2
4

mentre que la revoluci s rpida, i Brecht s un revolucionari. Fins i tot parla dels nazis
identificant-los amb la paraula botxins: Schlchter (vers 44). Per tant, est realment
satisfet que els seus textos facin efecte, que no deixin indiferent a la gent i especialment
als poltics: Aber die Herrschenden / Saen ohne mich sicherer, das hoffte ich (versos
45-46).

Brecht deixa veure la seva ideologia tamb per mitj de conceptes clau que es
repeteixen al llarg del poema, com ara injustcia (Unrecht), recordeu
(Gedenkt), temps (Zeit) o revolta (Aufruhrs o Emprung). Aix mateix,
reflecteix la seva situaci dexili constant, que s alhora la de molta gent en perill:
Gingen wir doch, fter als die ScHuhe die Lnder wechselnd (vers 61). Ja per a tancar
el poema, Brecht escriu uns versos que mostren el seu pensament poltic, el qual
correspon a la idea del socialista que defensa que en algun moment arribar
lalliberament i, aleshores, es podr viure en pau: Ihr aber, wenn es so weit sein wird /
Da der Mensch dem Menschen ein Helfer ist / Gedenkt unsrer / Mit Nachsicht (versos
71-74).

En conclusi, resulta curis examinar ambds poemes de Brecht i comparar-los per a
veure all que queda i all que canvia al llarg de ms o menys una dcada que separa
cronolgicament els dos textos. Per una banda, veiem molts de motius semblants, com
ara la concepci de lescriptor sobre la Natura, les ciutats i la Humanitat en general. Per
altra banda, mentre que al primer poema podem veure, per dir-ho dalguna manera, ms
lirisme i ms literarietat en la forma, la qual cosa es tradueix als sentits duna manera
encara suau, en el segon poema all que ens arriba s el carcter fort dun Brecht que
sarrisca encara ms, vistes les seves vivncies i la seva situaci en el moment
descriure, potser perqu t les idees ms clares i, per tant, shi aferra amb ms
intensitat. A ms a ms, es podria dir que el seu estil ja va ms enll de les formes: sha
anat construint un estil propi que el defineix, amb les seves prpies metfores i els seus
temes freqents. I aquesta personalitat original i nica s aquella que, a la llarga, lha
consagrat com a poeta excepcional ms enll de les fronteres del temps i de la seva
terra.