PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester

Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2

1

TEMES DE LES CARTES PERSES DE MONTESQUIEU
Charles Louis de Secondat, Senyor de la Brde i ms conegut com Bar de
Montesquieu, va escriure Cartes perses i les public de manera annima per primer cop
el 1721. Seguint el gnere de la novel la epistolar, relata els viatges dUsbek, un home
de Prsia que visita Frana i coneix els costums del pas. Tot i semblar a primera vista
una trama suprflua, es tracta duna crtica elaborada de la situaci de Frana tal com
seria vista amb els ulls dun estranger, el qual si ms no ho pot observar des duna
perspectiva ms mplia. Val a dir que les Cartes perses ajudaran a perfilar, en un futur,
lobra per excellncia de Montesquieu, Lesperit de les lleis, publicat el 1748.
Grcies a la forma epistolar del relat, un s capa dobservar les situacions des
dels ulls de diferents personatges, de manera que sobtenen molts matisos diferents i es
poden entendre els fets duna manera ms mplia, com tamb conixer els motius pels
quals cada persona pensa duna manera o altra. Per exemple, ja al principi de la
novel la, quan Usbek marxa, veiem que aquest t una ment molt oberta pel que fa a
marxar cap a un pas fora diferent, mentre que el seu amic Rustn i tamb les dones del
primer ho veuen com un dels ms grans errors que hom podria cometre. Usbek, de fet,
s conscient de la controvrsia que suposa la seva acci al seu lloc dorigen: Escrbeme
qu es lo que dicen de nuestro viaje, y no me escondas nada, que bien creo que pocos lo
aprobarn, escriu a la Carta Primera dirigint-se seu amic Rustn
1
.
All ms curis, i precisament all que vol aconseguir Montesquieu, s que, si
ens parem a pensar-ho, lactitud dalarma i dincomprensi dels conciutadans dUsbek
de Prsia s probablement la mateixa que hauria tingut la gent dOccident si un home
dun pas europeu hagus decidit anar-sen a Orient per a conixer maneres de viure
diferents. No debades, moltes vegades all que ens s desconegut o estrany ens pot

1
MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de. Cartas persas. Madrid: Alianza (2000), pg. 39
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
2

provocar dues reaccions principals: per una banda, ens pot provocar fbia, odi o aversi,
mentre que, per altra banda, tamb ens pot causar una gran curiositat i fins i tot
morbositat, com pass anteriorment amb els medievals quan parlaven de monstres que
tenien noms un peu, o com ocorregu ms tard amb els poetes modernistes, fascinats
per tot all extic. Avui en dia, les teories sobre altres vides fora del planeta sn una
mostra ms de la curiositat (i alhora por) per all desconegut.
Un dels temes que apareixen en la novel la, potser de manera ms implcita per
igualment present, s el de lesclavitud. Cal dir que la opini general del filsof sobre
aquest aspecte resulta en alguns casos ambigua, per trobem un moment a Lesperit de
les lleis en qu expressa clarament el seu punt de vista sobre lesclavatge a les ndies per
part dels espanyols, criticant la legitimaci del suposat dret natural per part dels
colonitzadors i deixant entreveure la concepci de lalteritat, que es perfilar amb ms
intensitat durant els segles segents. Tamb senyalar la contradicci de les teories
aristotliques sobre els interessos pel que fa a les relacions que sestableixen entre amos
i esclaus
2
. Per a ell, doncs, uns dels motius que segons els colonitzadors legitima
lesclavatge seria
el desprecio que una nacin concibe por otra, fundado sobre la diferencia de las
costumbres. Lopes de Gama dice que los espaoles hallaron, cerca de Santa
Marta, unes cestas en donde los habitantes guardaban vveres; eran cangrejos,
babosas, cigarras y saltamontes. Los vencedores acusaron por esto a los vencidos.
El autor confiesa que es sobre esto que se fund el derecho que haca a los
americanos esclavos de los espaoles; agregando por lo dems que fumaban
tabaco, y que no se afeitaban a la manera de los espaoles.
3


De totes maneres, lenfocament de lesclavitud a les Cartes perses difereix una
mica. Els esclaus sn molt mal vistos pels asitics, i Usbek sol pensar malament
dalguns eunucs i insinua que podrien ser uns aprofitats, a ms de ser molt passionals.
Un exemple daquestes acusacions el trobem en la carta XXVII: Si creyesen mis

2
GMEZ-MULLER, Alfredo. Alteridad y tica desde el descubrimiento de amrica. Madrid: Ediciones
AKAL (1997), pg. 31
3
dem, pg. 28
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
3

eunucos que corra riesgo mi salud y pudiesen esperar la impunidad de su villana
condescendencia, en breve daran odos a las halageas voces de ese sexo que hechiza
las mismas rocas y mueve hasta las coses inanimadas
4
. En altres casos, en canvi, i
malgrat no deixa de ser estricte, es mostra bondads i compassiu amb els eunucs a
travs de la seva correspondncia, sobretot quan es tracta de resoldre conflictes que
sorgeixen entre els esclaus.
Un altre aspecte que possiblement genera controvrsia en Montesquieu s la
seva misognia. Aix com presenta les nombroses dones dUsbek, sembla que recorre a
lantic tpic que condemna les dones com a ssers insaciables sexualment. A la carta
VII una delles, Fatma, manifesta a Usbek que se engolfa mi imaginacin en sus
deseos i entonces tan encendida me encuentro
5
. Aix mateix, a la carta XX, Usbek
acusa una altra de les dones, Zach, de tenir el mateix vici: Te precias de una virtud que
no es libre, y acaso te han quitado mil veces tus torpes deseos el mrito y el premio de
una felicidad de que tanto te alabas
6
. Aix mateix, a la carta XXIII al seu amic Isben,
manifesta amb sorpresa que les dones de Liorna tenen molta llibertat perqu noms
porten un vel, mentre que les de Prsia en porten quatre i poden rebre visites dels homes
ms propers
7
.
De totes maneres, val a dir que Montesquieu veu positiu el desig sexual entre
homes i dones, sobretot joves, i precisament veu el domini mascul a Prsia com un
incentiu daquest desig, contrari a all que passa en territoris europeus. En Francia,
donde las mujeres se mueven con libertad, se lamenta el autor, los maridos no parecen
tener el mismo inters por ellas que los sensuales orientales, afirma Isabel Morant

4
MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de (2000), pg. 78
5
dem, pg. 46
6
dem, pg. 67
7
dem, pg. 70
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
4

Deusa
8
. Usbek mateix escriu la carta XXVI a la seva dona Roxana lamentant lactitud
descarada de les dones franceses, moltes delles aficionades al joc, com tamb la seva
excessiva preocupaci per mantenir la bellesa i la joventut, que nicament els causa la
prdua de virtut que a Prsia sesforcen tant per a mantenir: De suerte que cuando con
tanta estrechez os encerramos, [...] cuando frenamos vuestros deseos as que se
descarran, [...] es [...] porque sabemos que nunca raya en demasa la pureza y que la
afea la ms leve mancilla
9
. Corroborant la dominaci per part de lhome, a la carta
XXXVIII Rica diu que el Profeta ha resuelto la cuestin arreglando los derechos de
uno y otro sexo: las mujeres, dice, honrarn a sus maridos; los maridos honrarn a sus
mujeres, pero tendrn un grado de superioridad sobre ellas
10
.
Cal destacar tamb, sobretot quant al tema central de la poltica, el relat intern de
La faula dels troglodites, el qual explica Usbek al seu amic Mirza al llarg de les cartes
XI, XII, XIII i XIV. En aquest, shi reflecteixen diferents formes de govern a travs de
la trajectria daquesta tribu dArabia, la gent de la qual s mostrada de manera un tant
incivilitzada
11
. A la primera carta, la historia comenaria amb un rgim monrquic que
sacaba aviat perqu es produeix un tiranicidi per part del poble. A continuaci, els
ciutadans acorden que cadasc mirar pel seu propi benefici i ignorar els altres, cosa
que porta a un model anrquic. De totes maneres, aquest rgim sense normes no acaba
de funcionar: es produeixen constants disputes, robatoris i fins i tot assassinats. Se
nadonaran dels seus errors quan vingui una poca de crisi, on tothom caur malalt i
noms els podr salvar un metge, el qual no pagaran i es negar a tornar quan la malaltia
torni a fer caure els troglodites.

8
MORANT DEUSA, Isabel. Qu es una mujer? o la condicin sentimental de la mujer dins Mujeres en
la historia del pensamiento, editat per RODRGUEZ MAGDA, Rosa Mara. Barcelona: Anthropos Editorial
(1997), pg. 156
9
MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de (2000), pg. 77
10
dem, pg. 94
11
GARCA FERNNDEZ, Jos Antonio. Charles Louis de Secondat, barn de Montesquieu (1689-1755) [en
lnia]. Zaragoza (2000) [http://www.avempace.com/file_download/3343/MONTESQUIEU.pdf], pg. 3
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
5

A les cartes segona i tercera sobre la faula, Usbek explica com dos troglodites s
que han aprs a viure cultivant la virtut i respectant-se lun a laltre, duent un estil de
vida senzill i modest, responent sols a les seves necessitats. Aquests van creant
descendncia i augmentant, tamb convencent als altres que sacostin a ells i aprenguin
a gaudir del b com. A partir daleshores, sajuden mtuament i, tot i ser atacats
injustament per poblacions externes, aconsegueixen viure b i en pau amb ells mateixos.
Tamb honoren constantment els seus dus. Sestabliria, aix, una democrcia patriarcal.
Finalment, a la quarta carta, es relata com malauradament arriba una altra poca
de crisi a causa de la superpoblaci. Per a solucionar-ho, es torna de nou al rgim
monrquic: els troglodites decideixen elegir entre tots el cap que considerin ms just,
que resulta ser un anci savi i bondads. Aquest, en saber de la notcia, es lamenta,
afirmant que all que han dobeir per ra natural s aquesta recerca de la virtut que han
dut a terme fins ara, per la qual cosa ell voldr donar ordres seguint aquest principi
moral, el qual segons ell seguirien per la seva naturalesa. Per tant, la lli moral que es
desprn daquesta faula s que els costums dun poble sn realment arrelats i forts, de
manera que poden acabar predominant sobre les lleis, o fins i tot esdevenir aquestes.
Tamb es vol accentuar la importncia de la virtut com a guia per als homes, de la
mateixa manera que Montesquieu vol demostrar que els rgims poltics sempre seran
limitats i arribaran a la seva fi.
Un altre dels eixos principals al voltant del qual es desenvolupa la obra s el
tema de la religi. A travs de les cartes, Montesquieu planteja les similituds i
diferncies entre els cristians i els musulmans per a fer-nos veure que, en el fons, no sn
tan distints com sacostuma a pensar. Trobem un exemple en les cartes XVI i XVII, on
Usbek es mostra escptic de cara a la seva prpia religi i sadrea al mull Mohamed-
Al per a demanar-li per qu est prohibit menjar carn de porc, cosa que ens podria
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
6

remetre tal vegada a la quaresma cristiana, aleshores ms estricta que avui en dia. Tot
aix el porta, a ms a ms, a una reflexi ms profunda sobre la concepci dall pur i
impur, com tamb la fiabilitat dels sentits, que fins i tot podria contradir els principis
religiosos:
Parceme que las coses en s no son puras ni impuras y no puedo concebir cualidad
ninguna inherente al sujeto que las constituya tales. [...] No produciendo los objetos
una misma impresin en todos los hombres, [...] en este caso no puede servir de
norma el testimonio de los sentidos. [...] Mas esta consecuencia, sagrado mulaj, no
dara por tierra con las distinciones que estableci nuestro divino Profeta y con los
punts fundamentales de la ley, escrita del puo de los ngeles?
12


La reacci del mull s dindignaci, ja que el sol fet que Usbek es qestioni un
costum religis daquesta ndole suposa una falta de respecte, tot i que tot seguit li dna
una explicaci. El motiu de la prohibici de menjar porc, per, no s ms que una
interpretaci simblica de les seves escriptures, molts semblants a les que fan els
cristians de la Bblia. De fet, el cap religis remet Usbek bsicament a les escriptures tal
i com un capell cristi adoraria la paraula de Du: Por qu no leis las tradiciones de
los doctores?, por qu no bebis en esta Fuente pura de toda inteligencia? All
encontrarais la solucin de todas vuestras dudas
13
.
Aix mateix, lacusa de prof, criticant la seva voluntat danar ms enll i
associant-los a una llum tenebrosa, comparaci que curiosament recorda al moviment de
la Il lustraci i que, de fet, devia ser vist de la mateixa manera pels ms religiosos de
lpoca. Vuestras luces se asemejan a las tinieblas del abismo, y los argumentos de
vuestra razn se parecen al polvo que de los pies se levanta, es lamenta el mull
14
. No
debades, ms endavant, Usbek a la carta LXXXV reconeixer que lautntic conflicte
entre religions no s lexistncia de diversitat entre aquestes, sin la intolerncia davant
aquestes diferncies, la falta dempatia que el mateix Montesquieu vol transmetre:

12
MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de (2000), pg. 62-63
13
dem, pg. 63
14
dem, pg. 63
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
7

Estn llenas las historias de guerras de religin; pero mirndolo bien, no ha sido la
muchedumbre de religiones lo que estas guerras ha ocasionado ha ocasionado, sino el
espritu de intolerancia que animaba a la que se crea dominante
15
.
La figura del Papa tamb s analitzada pels perses. A la carta XXIV, Rica
lidentifica com a mgic perqu la gent es creu tot all que diu, sigui all que sigui:
unas veces les hace creer que tres son uno; otras, que el pan que come no es pan ni el
vino que bebe vino y otras mil lindezas de este jaez
16
. A ms a ms, veu la religi
cristiana com un conjunt de prctiques difcils de complir i que, per consegent, sn
freqents moltes excepcions mitjanant peticions als bisbes o al Papa, la qual cosa
resulta contradictria. Es denuncia en certa manera lautoritat que satribueixen algunes
autoritats cristianes a elles mateixes en tant que volen prendre decisions en nom de Du:
Si hubiera en la corte del sofi uno que [...] ensease a sus vasallos en que casos deben
cumplir [las rdenes de Dios] y en cules las pueden violar, le hara empalar en el acto,
diu Usbek a la carta LVII referint-se a un casuista
17
. Per altra banda, veuen que per als
cristians qualsevol proposta fora dall establert s una heretgia, per la qual cosa es
provoquen discussions que porten a guerres constants.
A ms de mal cristians, els perses consideren els practicants de dita religi mal
ciutadans, fet que es desvia del cam de Du que creu correcte Usbek tot i els seus
freqents dubtes religiosos, ja que segons ell el modo ms seguro de conseguir
[agradar a Dios] es vivir como buen ciudadano en la Sociedad donde habis querido que
naciera, como buen padre de familia en la que me habis dado
18
. De totes maneres, a la
carta XXXV es mostra especialment tolerant amb els cristians i diu que, si b no aniran
directament al parads, s que hi tindran entrada. En realitat, pensa ell, no sn diferents,

15
MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de (2000), pg. 170
16
dem, pg. 72
17
dem, pg. 124
18
dem, pg. 103
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
8

en tant que guarden molts aspectes corresponents a la religi musulmana: En su
religin, hallaremos una semilla de nuestros dogmas
19
.
Si la poltica i la religi sn dos dels principals temes de les Cartes perses, el
tercer s el de la moral. En aquesta obra de Montesquieu som testimonis del seu
relativisme moral, establert amb comparacions com aquelles que hem assenyalat
prviament. El truc del pensador s saber posar-se al lloc de laltre per veure les coses
des duna certa distncia, amb ms perspectiva, i Usbek encarna aquesta actitud oberta.
No debades, ell mateix reconeix que, tot i trobar-se a un lloc que en molts casos li
resulta estrany, est aprenent molts coneixements que no podria obtenir a la seva terra
natal. Com diu a la carta XLVIII, nunca estn ociosos los que quieren instruirse, as,
aunque yo no tengo asunto ninguno importante, estoy continuamente ocupado
20
.
En referncia a aquest tema, els occidentals se solien escandalitzar davant el
fanatisme religis dels musulmans, per Montesquieu demostra que els seus
contemporanis europeus en general i els francesos en particular tampoc no sn tan
diferents en la seva vida quotidiana. Ja dentrada, els perses se sorprenen quan coneixen
Llus XIV i el seu sobrenom de rei Sol, i tot cobra sentit i resulta certament exagerat si
ens parem a pensar que un home de carn i ossos, una persona mortal, s identificada
amb el nom de lAstre Rei, una estrella que dna vida i que per algunes religions ha
estat fins i tot divinitzada. De fet, al mateix rei se li atribueixen poders sobrehumans,
curatius. Les hace creer que los sana de todo gnero de achaques con solo tocarlos:
tanta es la fuerza y el podero que en los nimos tiene, manifesta Rica a la carta
XXIV
21
.
La societat francesa tamb apareix retratada per part de personatges com Usbek
o Rica. Generalment, veuen els parisencs com gent molt atrafegada i capficada en els

19
MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de (2000), pg. 88
20
dem, pg. 105
21
dem, pg. 72
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
9

seus propis assumptes, per al mateix temps sn ms alegres. Aix mateix, se sorprenen
i es mostren curiosos quan coneixen quelcom estranger, per Usbek creu que donen
massa importncia a all relacionat amb la ra, mentre que en realitat haurien de tenir
ms en compte les passions i all sensible, ja que no ens en podrem desempallegar per
molt que vulguem, s inherent a la nostra naturalesa. A ms a ms, els francesos sn
inconstants i alguns tenen oficis que shaurien de prohibir perqu promouen la
infidelitat i la injustcia, com ara el de donar plaer a les dones, amb el qual
sescandalitza Usbek a la carta XLVIII.
Una caracterstica que sobresurt s el fet que els francesos sn vistos com gent
amb moltes ganes de debatre i discutir encara que els temes siguin poc importants, com
ara el grau dimportncia donada a un autor clssic. Aquest fet explica tamb la
competitivitat tant a nivell individual com entre les diverses institucions. El desig de
fer-se notar i tenir fama de bon parlant i intel lectual s tan gran que fins i tot es
preparen els discursos o entre dos miren de fer venir b els temes de conversa per a
poder lluir-se com qui no vol la cosa. Si hagussim de traslladar aquest concepte als
nostres dies, tal vegada podrem parlar de la recentment coneguda actitud del postureo.
De totes maneres, Frana no s lnic pas la situaci del qual reflecteix
Montesquieu. Espanya i Portugal, com tamb el seu carcter de noves potncies
colonials, seran el punt de mira dalguns dels perses de la novella. En al carta LXXVIII
podem veure com Rica transcriu a Usbek una carta dun francs que ha visitat Espanya,
pas que no surt gaire ben parat entre aquelles paraules. Entre daltres coses, els
espanyols sn qualificats darrogants i altius, per mandrosos i incoherents al mateix
temps. El francs tamb mostra el seu desacord amb la voluntat de dominaci per part
dels colons: Los que viven en Indias no tienen menos arrogancia cuando contemplan
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
10

que les asiste el mrito sublime de ser, como dicen, hombres de casta blanca
22
. A ms a
ms, critica fortament la Inquisici, argumentant que les seves accions sn impulsives,
gens premeditades i vertaderament radicals, per alhora veu que tot el seu decrum i
devoci sn una constant hipocresia.
En conclusi, tan sols per mitj duna novella, Montesquieu no noms fou
capa de desenvolupar tota una crtica als ciutadans francesos del seu temps, sin que, a
ms a ms, va enfocar-ho des duna perspectiva inusual en el seu moment. Va atrevir-se
a posar-se a la pell duna cultura que aparentment era considerada molt diferent i fins i
tot arribava a ser repudiada per la majoria doccidentals, tot demostrant que sovint els
prejudicis que hom construa sobre aquests no tenien cap base slida. No debades, com
hem assenyalat, musulmans i cristians resulten fora semblants en molts aspectes, i
segurament haurem sentit moltes vegades que les crtiques cap als altres no fan ms que
reflectir all que no ens agrada de nosaltres mateixos. Sescau, aix, transcriure les
paraules que va dir el mateix Montesquieu al prefaci de lEsperit de les lleis: Em
consideraria el ms feli dels mortals si pogus fer que els homes es poguessin guarir
dels seus prejudicis. Anomeno ac prejudicis, no el que fa que signorin certes coses,
sin el que fa que hom signori a si mateix
23
.








22
MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de (2000), pg. 159
23
ARON, Raymond. Les etapes del pensament sociolgic, Vol. 1. Barcelona: Herder (1994), pg. 33
PENSAMENT MODERN Apol lnia Isabel Barcel Ballester
Treball escrit 2n dHumanitats. Grup 2
11

BIBLIOGRAFIA

ARON, Raymond. Les etapes del pensament sociolgic, Vol. 1. Barcelona:
Herder, 1994.

GARCA FERNNDEZ, Jos Antonio. Charles Louis de Secondat, barn de
Montesquieu (1689-1755) [en lnia]. Zaragoza, 2000 [http://www.avempace.com/
file_download/3343/MONTESQUIEU.pdf].

GMEZ-MULLER, Alfredo. Alteridad y tica desde el descubrimiento de amrica.
Madrid: Ediciones AKAL, 1997.

MONTESQUIEU, Charles de Secondat, bar de. Cartas persas. Madrid: Alianza,
2000.

MORANT DEUSA, Isabel. Qu es una mujer? o la condicin sentimental de la
mujer dins Mujeres en la historia del pensamiento, editat per RODRGUEZ MAGDA,
Rosa Mara. Barcelona: Anthropos Editorial, 1997.