ALFABET

Lletres simples
A, b, c ce, , ce trencada, d, e, f efa, g ge, h
hac, i , j jota, l ela, m ema, n ena, o, p, q, r
erra, s essa, t, u, v ve, x ics o xeix, y i gre-
ga, z zeta.

Lletres compostes
Ig, tx, ix, l.l ela geminada, ll ella, rr
erra doble, ss essa doble, tg, tj, tll, tl, tz,
ny, ch.

Escriu lalfabet i desprs llig.




Nom: . Data: ...
VALENCI
PRIMER CICLE
C.E.I.P. N 3
XEST
VOCALS

La E. T dos sons:
- oberta: peu, cel, premi.
- tancada: tenda, pensament, far.

La O. Tamb pot ser
- oberta: cor, oli, cosa, o
- tancada: poma, torna.

C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE

Nom: . Data: ...
Dictat


CONSONANTS

La C. Davant de la E i la I, es llig com una s caste-
llana (sorda): cent, cirera.

La . Apareix davant de la A, la O i la U i en posici
final, i es pronuncia essa sorda: fora, can, venut,
mar.

La S. T dos sons:
sorda en principi de paraula o sl.laba i en posici fi-
nal: soca, dacsa, nvols;
i sonora entre vocals o davant consonant, sonora: ro-
sa, psol, visita.

La SS. Sona con una essa sorda, i aparix noms en-
tre vocals: destrozar, cassola.

Compareu: possible so sord, i posar, so sonor.

La Z. Es pronuncia sempre com una essa sonora:zero,
quinze.


Nom: . Data: ...
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE

Nom: . Data: ...
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE
ESSA SORDA

El so de la essa sorda es pot representar amb s,
ss, c o .

Quan la s sona com a pressa ( s sorda):
escrivim s a comenament de paraula:
squia.
Escrivim ss entre vocals: bassal.

Quan la c sona com a cent, escrivim c davant de
e, i: cent, cinc.

Escrivim :
davant de a, o, u: plaa, can, forut.
A final de paraula: lla.
ESSA SONORA

El so de la essa sonora es pot representar amb s o
z.

Per a representar el so de la s sonora escrivim:
S entre vocals: tisores;
Z a principi de paraula (zebra) i desprs de
consonant (colze).

LARTICLE
INDEFINIT





DEFINIT


Singular Plural
Mascul un uns
Femen una unes

Singular Apostrofat Plural
Mascul el l els
Femen la l les

Nom: . Data: ...
VALENCI
PRIMER CICLE
C.E.I.P. N 3
XEST
Contractes


Singular Apostro-
fat
Plural
a + el al a l als
de + el del de l dels
per + el pel per l pels

Nom: . Data: ...
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE

La numeracin natural es:
zero 0
un, una 1
dos, dues 2
Tres 3
Quatre 4
Cinc 5
Sis 6
Set 7
Vuit 8
Nou 9
Deu 10
Onze 11
Dotze 12
Tretze 13
Catorze 14
Quinze 15
Setze 16
Dsset o disset 17
Divuit o dvuit 18
Dnou o dinou 19
Vint 20
ELS NUMERALS
Vint-i-un, vinti-i-una 21
Vint-i-dos, vint-i-dues 22

Trenta 30
Trenta-un, trenta-una 31

Quaranta 40
Cinquanta 50
Seixanta 60
Setenta 70
Vuitanta 80
Noranta 90


Cent 100
Cent un, cent una 101
Cent vint-i-un (una) 121
Dos cens, dues-cents 200
Cinc-cent, cinc-centes 500

Mil 1000
Mil un (una) 1001
Mil dos (dues) 1002
Dos mil, dues mil 2000

1 primer, primera, primers, primeres.
2 segon, segona, segons, segones.
3 tercer
4 quart
5 quint cinqu, cinquera, cinquens,
cuinquenes
ORDINALS
6 sis ...
7 set
8 vuit
9 Nov
10 Des ...
LA TRENCADA

Sona com una essa sorda, s a dir, com la
que aparix en paraules tals com sant, an-
sa, cos, pols.

Apareix nicamente davant de a, o, u.
Ex.: fora, a.;
o b al principi o final de mot: o, peda.
adre, feli.

La no va mai davant e, i, i en passar de
singular a plural o en altres canvis mor-
folgics es passar de c a o b de a c.
Ex.: de confiana, confiances; dauda,
audcia.

Nom: . Data: ...
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE
EL FEMEN
El femen dels noms i adjetius es forma
afegint una a al mascul.
Ex.: fill, filla; Moliner, molinera; parent, pa-
renta.

De vegades laddici de la a comporta
lalteraci de la darrera consonant.
Ex.: nebot, neboda; grec, grega; blau, blava.

CASOS PARTICULARS:

1. Si el mascul acaba en e o en o tones,
aquesta vocal final es canvia per formar el
femen.
Ex.: sogre, sogra; alumne, alumna; monjo,
monja.

2. Si el mascul acaba en vocal acentuada,
el femen es forma afegint na. Ex.: germ,
germana; cos, cosina; red, redona.

Nom: . Data: ...
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE
EL PLURAL DELS SUBSTANTIUS I ADJECTIUS

El plural es forma afegint una s al singular.
Ex.: arbre, arbres; gremi, gremis; gerro, gerros; indi-
vidu, individus.

PARAULES ACABADES EN VOCAL:

1. Quan el singular acaba en a tona, es canvia
aquesta en es.
Ex.: porta, portes; bona, bones.

A voltes es fa amb obligats canvis ortogrfics: roca,
roques; cala, calces.

2. Quan el singular acaba en vocal tnica, general-
mente shi afegix ns.
Ex.: m, mans; ple, plens.

Nom: . Data: ...
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE
Escriu el plural dels segents substantius i adjetius:

Taladre teulada egua
Pat volc pla
Monjo soca alacant
Tribu enveja oport
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE

Nom: . Data: ...
LAPSTROF
Lapstrof s un signe que consisteix en una coma en la part su-
perior de la lnia, colocada en substituci duna vocal.

EL, LA
Si els articles el i la van davant una paraula comenada per vocal
o h es redueixen a l.
Ex.: lamic, lelelfant, lhimne, lherba.

DE
Quan la preposicin de va al devant dun mot comenat per vo-
cal o h, es redueix a d.
Ex.: daquell, dell, dItlia.
EXERCICIS
1. Posa larticle que corresponga.

dia ... esquirol ... abric escola

illa os s urb


2. Posa la preposicin de en forma que corresponga.

Aquesta farina s ordi.

Anirem un lloc al altre.

El van omplir ...oxgen i hidrgeno.
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE

Nom: . Data: ...
PARAULES AMB SENTIT CONTRARI

Les paraules canvien de significat quan els afegim des o in-.
C.E.I.P. N 3
XEST
VALENCI
PRIMER CICLE

Nom: . Data: ...
EL DIMINUTIU
El diminutiu indica menys grandria de lo normal: sireneta.

Es forma amb el sufix: -et, -eta.