Els fills del pescador

Abans de llegir:
La narraci que llegirs a continuaci s una rondalla. Aquest tipus de narracions, de carcter
popular, formen part del folklore de les cultures. Durant segles i segles els adults han anat contant
oralment aquestes histries als infants.

La rondalla segent pertany al folklore popular catal i explica la histria d'una modesta famlia de
pescadors a la qual succeeix un fet del tot extraordinari.


Vet aqu que una vegada hi havia un pescador molt pobre que mai agafava cap peix i els seus
companys, de llstima, n'hi donaven dels que agafaven ells. Aquest pescador, per no deixava de
sortir a pescar cada dia. Un dia va pescar un peix molt gros i estrany. Quan estava traient-li l'ham,
davant la sorpresa del pescador, el peix li va parlar.

-Mira, ja que m'has pescat, fes el que et dir. De mi en fas quatre trossos:cap,cos,cua i sang. El cap
el dnes a la teva dona; del cos, la meitat a l'euga que tens i l'altra meitat a la gosseta; de la cua, en
fas dos trossos i els plantes a terra, i la sang la poses en una ampolla. Si fas tot aix que t'he dit, la
teva dona tindr dos nois iguals, l'euga dos cavallets iguals, la gossa dos gossets iguals, dels trossos
de cua en sortiran dues selles iguals, i la sang et servir de senyal, ja que sempre que alg de la
famlia estigui en perill canviar de color.

El pescador va fer tot el que li recoman el peix i va succeir talment com havia dit. Van nixer dos
nois, dos cavalls i dues selles fetes expresses per als cavalls. I pel que fa a ell, sempre ms va pescar
molts peixos.

Els nois van crixer, i un dia, un d'ells s'adre al pare i li digu:

-Pare,jo no vull ser pescador,vull viatjar,veure mn i fer fortuna.

-Ja hi pots anar- va dir els seu pare.

El noi va prendre un dels dos cavalls, li va posar una sella d'aquelles dues,agaf un gos,puj al
cavall i se'n va anar.

Camina que caminars, ja feia tres dies que caminava i encara no havia trobat poble ni casa.
Finalment va veure una casa i va acostar-s'hi per demanar menjar. Truc a la porta per ning no
va obrir. Entra a dins i es va trobar una velleta que espantada
exclam:

-Ai! Quina por que amb fa aquest cavall!




S'arrenc un cabell del cap i el don al noi .

-T aquest cabell i lliga al cavall pel coll -va dir la vella .

Desprs va veure el gos i exclam que tamb li feia por, i li deman
que el lligus amb un altre dels seus cabells.

Desprs li va dir que ell mateix tamb li feia por; s'arrenc un altre cabell i digu el noi se'l poss al
bot de l'armilla.

El noi ho va fer pensant que serien manies d'aquella velleta.
De sobre ella, cridant, digu:

-Cabells de les meves trenes, lligueu-los.

I, immediatament, van quedar lligats amb fortes cordes que no els deixaven moure, i de seguida els
va portar a una habitaci on hi havia altres nois tamb lligats.

Vet aqu que el pare del xicot, en aquell moment, va veure que la sang del peix es tornava blanca i
tota trbola, i va pensar que el seu fill estaria en perill perqu la sang havia canviat de color.
El germ, que ho va veure, va dir:

-No us impacienteu, pare, que jo anir a trobar-lo.

Ensell l'altre cavall, agaf l'altre gos i se'n va anar pel mateix cam per on el seu germ havia dit
que passaria.

Camina que caminars, tamb va estar tres dies sense trobar poble ni casa. Finalment,va veure
una casa, la mateixa que el seu germ havia vist, i s'hi va acostar. Truc a la porta per ning no
responia! Va entrar-hi i va trobar la mateixa vella, que li digu:

-Ai!,quina por que em fa aquest cavall! T, noi, lliga-li aquest cabell al coll.

El noi no se'n va fiar, prengu el cabell i en va fer trossos d'amagat de la vella, i dels altres dos
cabells que li va donar per al gos i per a ell, tamb. La vella la va cridar:

-Cabells de les meves trenes, lligueu-los!

I aquells cabells es van tornar gruixudes cordes all on els havia llenat el noi. I el noi va sospitar de
la vella i digu:

-Ah, sou vs la que feu tantes maldats? Si no em dieu on s el meu germ us denunciar a les
autoritats ara mateix .

-No ho facis, si us plau; ja t'ensenyar on es el meu germ -digu la vella.

I va desencantar el noi i tamb els altres nois que estaven lligats. Llavors la vella va dir als dos
germans:

-Si no em denuncieu, sempre que us en passi alguna podeu venir-me a trobar i us allunyar del
perill.

I per sempre ms aix ho va fer.

I....rondalla contada,rondalla acabada. 3

Desprs de llegir:

1-En quin temps i en quin espai es desenvolupa la rondalla? Tria l'opci correcta.

A l'Edat Mitjana en un poble de Catalunya.
En l'actualitat en una ciutat catalana.
No es precisen l'espai ni el temps.

2-Respon aquestes preguntes sobre l'argument de la rondalla que acabes de llegir.

El fet extraordinari:
Com era la situaci del pescador? Qu feien els seus companys?
Quina mena de peix atrapa un dia?
Qu demana el peix al pescador? Qu ha de fer amb cadascuna de les parts del peix?

El viatge i l'engany:
Qu proposa un dels fills al seu pare?
Amb quin personatge es troba i quin s l'engany en qu cau? Explica pas a pas en qu consisteix
aquest engany.
Com s'adona el pare que el seu fill es troba en perill?

El desenlla:
Qui el rescata? Com?
Com acaba la rondalla?

3-Quantes personatges apareixen en aquesta rondalla?Completa la taula.

PROTAGONISTES

ANTAGONISTA



4-Per parelles, penseu com es manifesten en la lectura els segents elements fantstics i
simblics, molt propis de tota rondalla.

La contraposici de l'heroi i l'antiheroi.
L'engany que interromp el viatge del personatge.
L'aparici d'un sser extraordinari que ajuda els personatges.

5-A parir de la lnia 51 de la rondalla que heu llegit, redacteu-ne un altre final.