Observatori de Llibres de Text MAQUETAT

OBSERVATORI DE
LLIBRES DE TEXT
ANLISI

DELS

LLIBRES

DE

TEXT

DE

CINCIES

SOCIALS

DES

DUNA

PERSPECTIVA

DE

PAU

(QUART

DESO,

2008-2011)

OBSERVATORI DE
LLIBRES DE TEXT

ANLISI

DELS

LLIBRES

DE

TEXT

DE

CINCIES

SOCIALS

DES

DUNA

PERSPECTIVA

DE

PAU

(QUART

DESO,

2008-2011)

2013 Institut Catal Internacional per la Pau
Gran Via de les Corts Catalanes, 658, baixos 08010 Barcelona
T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 80
icip@gencat.cat | www.icip.cat

Aquest informe ha estat elaborat a proposta de lInstitut Catal Internacional per la
Pau.
Director de linforme
Jaume Botey
Coordinaci general
Javier Alcalde
Coordinaci tcnica
Mriam Acebillo, Ccile Barbeito
Equip danlisi i redacci
Mriam Acebillo, Ccile Barbeito, Jaume Botey, Marina Caireta, Joan Cams, Albert
Marz
Correcci
Pepe Ventura
Maquetaci
ICIP
DL: B-3.875-2013
Agram la participaci del professorat de secundria que ha contribut al debat i ha
ajudat a enriquir aquest document.

SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI

ndex de figures
Presentaci
Resum executiu ........................................................................................................................................... 13
1 Introducci ............................................................................................................................................. 19
2 Justificaci i antecedents ............................................................................................................. 21
3 Marc conceptual ................................................................................................................................. 25
4 Metodologia ........................................................................................................................................... 28
4.1 Objectius de lestudi ............................................................................................................. 28
4.2 Destinataris ................................................................................................................................ 28
4.3 Definici i s dels indicadors danlisi ..................................................................... 29
4.4 Mostreig considerat ............................................................................................................... 32
4.5 Tcniques de recollida dinformaci ............................................................................ 33
4.6 Pla i equip de treball ........................................................................................................... 34
4.7 Alguns lmits daquest informe i altres consideracions prvies................ 36
5 Anlisi comparada dels diferents indicadors temtics .............................................. 38
5.1 Pau-Conflicte-Violncia-Guerra ...................................................................................... 41
5.2 Conflicte social-Pobresa .................................................................................................... 44
5.3 Gnere ............................................................................................................................................ 46
5.4 Diversitat ..................................................................................................................................... 50
5.5 Medi ambient ............................................................................................................................. 52
5.6 Democrcia-Rgims poltics-Drets humans ........................................................... 53
5.7 Metodologia en els exercicis didctics ..................................................................... 56
6 Valoracions dels set llibres ........................................................................................................ 59
6.1 Socials (2008), Barcanova ................................................................................................. 59
6.1.1 Pau-Conflicte-Violncia-Guerra ................................................................................. 60
6.1.2 Conflicte social-Pobresa................................................................................................ 61
6.1.3 Gnere ....................................................................................................................................... 61
6.1.4 Diversitat ................................................................................................................................. 62
6.1.5 Medi ambient ........................................................................................................................ 63
6.1.6 Democrcia-Rgims poltics-Drets humans ...................................................... 63
6.1.7 Metodologia en els exercicis didctics ................................................................ 64
6.2 Cincies Socials. Histria (2008), Crulla ................................................................. 64
6.2.3 Gnere ....................................................................................................................................... 66
6.2.4 Diversitat ................................................................................................................................. 66
6.2.5 Medi ambient ........................................................................................................................ 67
6.3 Cincies socials, geografia i histria 4 (2008), Grup Edeb ........................ 70
6.3.3 Gnere ....................................................................................................................................... 74
6.3.4 Diversitat ................................................................................................................................. 75
6.3.5 Medi ambient ........................................................................................................................ 76
6.4 Histria 4 ESO (2008), Projecte la Casa del Saber. Grup Promotor
Santillana ................................................................................................................................................... 77
6.4.3 Gnere ....................................................................................................................................... 83
6.4.4 Diversitat ................................................................................................................................. 84
6.4.5 Medi ambient ........................................................................................................................ 86
6.5 Geografia i histria. Cincies socials (2008), Teide ........................................... 87
6.5.3 Gnere ....................................................................................................................................... 90
6.5.4 Diversitat ................................................................................................................................. 91
6.5.5 Medi ambient ........................................................................................................................ 92
6.6 Cincies socials (2008), Text La Galera ................................................................... 93
6.6.3 Gnere ....................................................................................................................................... 96
6.6.4 Diversitat ................................................................................................................................. 97
6.6.5 Medi ambient ........................................................................................................................ 97
6.7 Polis. Cincies socials, geografia i histria (2010), Vicens Vives ............. 99
6.7.1 Pau-Conflicte-Violncia-Guerra .............................................................................. 100
6.7.2 Conflicte social-Pobresa............................................................................................. 101
6.7.3 Gnere .................................................................................................................................... 103
6.7.4 Diversitat .............................................................................................................................. 104
6.7.5 Medi ambient ..................................................................................................................... 105
6.7.6 Democrcia-Rgims poltics-Drets humans ................................................... 106
6.7.7 Metodologia en els exercicis didctics ............................................................. 108
7 Conclusions i recomanacions................................................................................................... 109
8 Referncies i bibliografia ........................................................................................................... 114
8.1 Gui 1. Proposta final dindicadors ........................................................................... 116
8.2 Gui 2. Valoraci general del llibre ......................................................................... 123

ndex de figures ndex de figures ndex de figures ndex de figures
Figura 1. El plantejament per competncies recollit al currculum oficial ........... 22
Figura 2. Relaci de llibres de text analitzats ........................................................................ 33
Figura 3. Estructura dels llibres de text .................................................................................... 39
Figura 4. Exemples diniciatives de rebuig als conflictes armats s. XX ................... 43
Figura 5. Homes i dones esmentats en els llibres (nombre i percentatge) .......... 47
Figura 6. Proporci de dones citades en funci del perode histric (%) .............. 49
Figura 7. Tipus dactivitats demanades (en nombre dactivitats i
percentatge sobre el total dactivitats del llibre %)........................................................... 57

8
Observatori de llibres de text

PRESENTACI PRESENTACI PRESENTACI PRESENTACI

LANLISI I MILLORA DELS LLIBRES DE TEXT, UNA EINA DE I PER EDUCAR PER
A LA PAU
Rafael Grasa
1

Linforme que teniu a les mans, elaborat per lObservatori de llibres de text de lICIP, s el
producte dun llarg itinerari de treball de lInstitut, creat pel Parlament de Catalunya el
juliol de 2007 i amb activitat real des de lany 2009. La Llei de creaci demanava que
lInstitut elabors un pla director pluriennal i que, entre altres objectius, foments la cultura
de pau i leducaci per a la pau a casa nostra, en particular en el mn educatiu i en letapa
escolar obligatria. En coherncia amb aquest objectiu, el Pla Pluriennal (2009-2012,
prorrogat per la Junta lany 2012 per cobrir tamb lany 2013) establ en leix 1 (recerca) una
lnia estratgica (s a dir un objectiu que durar ms dun cicle de planificaci) dedicada a
establir observatoris especialitzats, i, eventualment, informes i/o anuaris peridics basats en
el seus treballs (lnia estratgica 4 de lEix 1). Concretament, nesmentava un dedicat a
llibres de text i material educatiu. Shan anat posant en marxa, progressivament, diversos
observatoris. Finalment, lany 2010 selaboraren uns termes de referncia centrats en un
primer material educatiu: els llibres de text de cincies socials de quart dESO. A continuaci,
es busc la collaboraci despecialistes en educaci per a la pau vinculades a lEscola de
Cultura de Pau de la UAB, dun director amb experincia en histria i cincies socials i en
cultura de pau, i, posteriorment, lajut dun grup de persones vinculades a lensenyament de
cincies socials en lESO. Tots ells, juntament amb un coordinador general de lICIP, han
constitut lEquip de treball. Grcies per la vostra feina.
LEquip ha treballat durant els anys 2011 i 2012, en un feina que es pot separar en dues fases.
La primera es dedic a lelaboraci del marc conceptual, els objectius i els destinataris, a la
selecci de la mostra o univers de lanlisi, i a establir les categories (o mbits) danlisi i els
indicadors per a cadascuna delles. Els treballs donaren lloc a un primer esborrany dInforme.
La segona sha centrat en la socialitzaci i validaci de lesborrany, que sanalitz en tres
trobades: amb professors de la matria, amb els autors dels llibre i, finalment, amb
representants deditorials. A ms, senviaren suggeriments, esmenes i crtiques per escrit,
abundoses, que lequip de redacci lleg i consider en modificar globalment el seu primer

1
President de lInstitut Catal Internacional per la Pau i professor de Relacions Internacionals de la
Universitat Autnoma de Barcelona. Fou als anys vuitanta co-coordinador de la primera publicaci
peridica especialitzada en educaci en valors i educaci per a la pau, Cuadernos de Paz (dins
Cuadernos de Pedagoga) i un dels creadors del Seminario Permanente de Educacin para la Paz de la
Asociacin Pro Derechos Humanos.

9
treball. El resultat final s aquest Informe, Anlisi dels llibres de text dHistria de Quart
dESO de set editorials catalanes des duna perspectiva de pau.
Abans de fer tres comentaris concrets, vull, en primer lloc, agrair la feina de totes les
persones que han participat en ambdues fases, amb una especial referncia a les que han
conegut el text en la segona fase, el professorat, els autors i les editorials. I, naturalment,
felicitar-me i felicitar tothom pel resultat assolit, ats que han collaborat activament en la
gestaci de linforme tot i no haver participat en la confecci de les pautes danlisi i, en algun
cas, acceptant de bon grat la crtica de la feina prpia. Grcies, novament!
Entrant en temes substantius, els meus comentaris se centraran en tres punts: els objectius i
criteris danlisi; alguns comentaris sobre la llarga tradici danlisi crtica dels llibres de text
escolars des de la perspectiva dels problemes globals de la humanitat (per emprar lexpressi
que als anys setanta popularitz la UNESCO); i, finalment, el treball futur de lObservatori i
els compromisos de lICIP en aquest respecte.
Quant als objectius i criteris danlisi, em limitar a tres observacions. Primer, els termes
de referncia feien esment dun objectiu general, contribuir a la incorporaci dels criteris
deducaci per a la pau en els llibres de text en catal, del qual es derivaven tres de ms
especfics: diagnosticar el grau dincorporaci dels criteris esmentats, orientar els centres i el
professorat en lelecci de llibres i, finalment, incidir en les editorials i el Departament
dEnsenyament per fer possible la incorporaci real daquests criteris en els llibres i en la
prctica escolar. Per fer-ho calia partir dels criteris i requisits elaborats per les prpies
autoritats educatives, espanyoles i catalanes, centrades en competncies que cal assolir, unes
competncies que noms parcialment depenen del contingut dels llibres de text. Altrament
dit, els destinataris directes de lInforme sn el professorat i els centres, els autors i les
editorials, les autoritats educatives; noms indirectament, es pretn incidir en lautntic
destinatari de leducaci per a la pau en leducaci formal: lalumnat, el seu procs
daprenentatge i els resultats finals aconseguits, a curt i mitj termini. Cal doncs relativitzar,
en termes deducaci per a la pau, el paper dels llibres de text; sn un factor important, per
no lnic a considerar: intervenen altres factors, tant del currculum explcit com del
currculum ocult.
La segona observaci t a veure amb qu entendre per educaci per a la pau, per quin
enfocament optar, com es defineix pau (en termes positius) i quins mbits temtics es
consideren constitutius daquesta definici. Lequip de treball va optar per una concepci
deducaci per la pau molt extensiva, la prpia de la dcada dels anys 90 a casa nostra, i una
concepci del conflicte i de la pau entesos en positiu. s a dir, consideraci del conflicte,
seguint les passes de Lewis Coser, com una disputa o antagonisme entre parts inevitables en
les relacions socials, que no s a priori ni bo ni dolent, tot depn de com es gestionin,
resolguin i transformin els conflictes concrets, per un cant; i lacceptaci de la noci de pau
positiva, en el sentit que li don als anys seixanta Johan Galtung: absncia de violncia
directa i un nivell baix de violncia de les estructures (habitualment denominada violncia
estructural, s a dir, un nivell baix dinjustcia) i de violncia cultural (entesa com els diversos
mecanismes que legitimen el recurs a la violncia directa i la construcci dimatges de
lenemic i de glorificaci de la cultura de les armes). El resultat era i s, per tant, una elecci
mplia dmbits temtics presents en la definici de pau de la que parteix lanlisi: a) pau i
conflicte, b) solidaritat i justcia social; c) democrcia i drets humans; d) equitat entre homes
i dones; e) cura del medi ambient; e) respecte del medi ambient; f) respecte a la diversitat; i
g) metodologia coherent amb els anteriors sis mbits. Cal dir, sobre aquesta qesti, que
ambdues eleccions expliquen a priori el nivell crtic de les anlisis i els suggeriments recollits
a les recomanacions finals: la concepci de pau positiva s lhabitual entre els professionals
de les cincies socials, la qual cosa implica deures per a nosaltres, mitjanant cursos i
documents futurs; i, en haver-se optat per una concepci de pau molt inclusiva (incloent

10
medi ambient i el sistema sexe-gnere, ms enll de les relacions dambdues amb temes de
pau), les mancances i/o suggeriments
2
sn bviament molts i importants.
La tercera observaci s ms de fons: lenfocament de competncies complica lanlisi
dinstruments com els llibres de text, ats que lnic referent que pot ser avaluat
objectivament per veure si shan assolit o no les competncies desitjades i explicitades sn les
persones que han tingut processos daprenentatge-ensenyament en qu hom ha buscat
resultats concrets vinculats a unes competncies concretes. A ms, lenfocament de
competncies aplicat al currculum escolar, al meu parer, ha descuidat un element molt
present a finals dels anys vuitanta i principis dels anys noranta, quan arreu dEspanya
(comunitats autnomes i territori MEC, en llenguatge de lpoca), simpos la idea del
disseny curricular de base, que distingia tres tipus de coneixements: a) cognoscitius; b)
procedimentals; i c) actitudinals, que inclouen valors i hbits. Altrament dit, per a futurs
informes caldr distingir millor els resultats, en termes de competncies, en coneixements
cognoscitius, en procediments i en valors/actituds. Caldr tamb tenir present, potser
diferenciant-les en lanlisi, les competncies generals i especfiques de cincies socials i les
de tipus transversal, atesa la importncia de les darreres en leducaci per a la pau. I caldr
tenir-ho en compte en el treball que fomentem a lICIP, tant en ladreat a educadors i
professionals de les cincies socials com a les autoritats educatives, aix com en el relatiu a les
indicacions prctiques per a editorials i autors de llibres de text: distingir el tipus de
competncies que hom busca i precisar els resultats esperats de manera clara s un requisit
per avaluar realment lassolit.
El segon tipus de comentaris vol contextualitzar la tradici i importncia de
lanlisi dels llibres de text i dels manuals escolars. Comenar recordant que, en el
marc de leducaci per a la pau i el desenvolupament, aix com en general en el marc dels
treballs fomentats per la UNESCO per aconseguir lobjectiu mundial duna educaci per a
tots i, ms en concret, el foment de la soluci a problemes globals (pau, alimentaci, respecte
als drets humans, equitat entre homes i dones, sostenibilitat i respecte pel medi ambient...),
t una llarga tradici, com tamb la t la creaci de criteris per judicar en termes objectius la
qualitat dels llibres de text. Anem a pams, doncs. Primer, disposar deines per judicar la
qualitat dels llibres de text s habitual i en particular molt important en gran part dels pasos
del Sud, on sovint lelecci dels llibres de text, i no noms el compliment de directrius
curriculars, s una decisi que prenen les autoritats educatives. Sovintegen les propostes que
permeten, doncs, analitzar els continguts, les activitats, la metodologia, i fins i tot els aspectes
formals (des de la llegibilitat fins el tipus de llenguatge emprat). Segon, atesa la importncia
dels llibres de text en el context educatiu dels pasos del Sud, la UNESCO incorpor des de la
seva fundaci lany 1946 lelaboraci de llibres de text com a part de la seva estratgia
educativa, basada tamb des del principi en la promoci dels drets humans, fomentant la
creaci de llibres de text i fent, peridicament, tallers que socialitzen diverses eines danlisi,
com pautes per a observatoris. I tamb altres organismes internacionals han elaborat
directrius i recomanacions en aquest respecte,
3
i existeixen fins i tot actualment actuacions
en marxa molt ambicioses (i polmiques), com lelaboraci dun manual amb una narrativa
compartida per al cas de la conflictivitat als Balcans.

2
Ja fa anys que insisteixo que en educaci en valors s millor la poltica daliances entre diverses
educacions particulars (desenvolupament, pau, medi ambient, equitat home-dona i superaci del
sistema sexe-gnere...) que la poltica de fagocitosi, s a dir, de posar dins duna educaci en valors
particular (pau, desenvolupament, medi ambient...) objectius, procediments o coneixements
cognoscitius que pertanyen ms clarament a daltres. Altrament dit, leducaci en temes de gnere, de
medi ambient i de desenvolupament t prou entitat com per poder tractar-se i analitzar-se per separat.
3
Vegeu, com exemple, Against Bias and Prejudice: the Council of Europes work on history teaching
and history textbooks.Recommendations on history teaching and history textbooks adopted at
Council of Europe conferences and symposia 195383. Consell dEuropa, Estrasburg. Tamb
Maitland STOBART, Fifty Years of European Co-operation on History Textbooks: The role and
contribution of the Council of Europe.

11
Tot plegat permet dir a la UNESCO, com es pot comprovar al seu web, que els manuals i
materials didctics ben concebuts transmeten conceptes i competncies que fomenten la
pau, els drets humans i el desenvolupament sostenible, en particular en el camp de
leducaci per a la pau i el treball en pro de la comprensi internacional.
4
Ms concretament,
lany 2010 la UNESCO adapt i ampli una obra de referncia, el llibre de Falk Pingel, Unesco
Guidebook on Textbook Research and Textbook Revision,
5
que tindrem molt en compte, com
dir desprs, en el treball futur. I en tercer lloc, des dels anys setanta, la revisi de llibres de
text, sobretot desprs dun primer Informe, es focalitz en una anlisi, constructiva i en clau
positiva, adreada a millorar els productes, amb pautes de lectura molt senzilles.
Vaig tenir ocasi docupar-me del tema en el context de leducaci per a la pau, per primer
cop fa vint-i-cinc anys, amb un article conceptual i una proposta per analitzar racismes en
llibres de lectura i de text,
6
inspirada en els treballs de la UNESCO del moment i en la
campanya que havien fet uns anys abans les organitzacions no governamentals franceses de
desenvolupament. El mecanisme, que ara sha perfeccionat molt, planteja una graella
danlisi el ms independent possible de les idees sobre la pau i leducaci per a la pau
mateixes, partint de criteris com:
1. Component contextual (sistema educatiu, directrius i curricula, procediments en
vigor, informaci sobre editorials...)
2. Criteris formals (referncies bibliogrfiques, grup al qual va destinat, ...)
3. Tipus de text i presentaci (intencions i objectius explcits, narrativa,
illustracions, taules, fonts, exercicis i activitats....)
4. Anlisi de contingut (precisi fctica i conceptual, errades, grau dactualitzaci,
proporci de fets i opinions, selecci de temes, mfasis especials...)
5. Perspectiva de la presentaci (enfocament cronolgic, enfocament orientat a
problemes, enfocament comparatiu, s de lemotivitat....)

En suma, el que estem sostenint s que lanlisi crtica, constructiva, de manuals i de llibres
de text t una llarga trajectria; disposa, com mostra el present Informe, deines ben
elaborades i contrastades; forma part des del principi de la tasca de leducaci per a la pau; i,
sobretot, forneix instruments i oportunitats per al treball conjunt i per al teixit de
complicitats en la recerca dassolir millors competncies, que integra especialistes en pau i
desenvolupament, professors, autors i editorials, autoritats educatives, pares i, en general, la
comunitat educativa (inclosos els i les alumnes). Naturalment, aix implica acceptar que no
existeixen models a priori, que hi ha un factor de discrecionalitat en lanlisi i que el bsic,
com sha fet en el cas que ens ocupa, s que els resultats estiguin validats i treballats
conjuntament, i, que en el futur, serveixin per generar sinergies i treballs compartits.
Arribo aix al tercer i darrer, i ms breu, dels comentaris: les implicacions i els
compromisos de futur. LICIP es compromet a mantenir aquesta lnia de treball, com
posa de manifest un seminari inicial per presentar lInforme (26 de gener de 2013) i,

4
Vegeu http://www.unesco.org/new/es/education/themes/strengthening-education-
systems/languages-in-education/textbooks-development/. Concretament, hom sost que El acceso a
los manuales y otros materiales didcticos elaborados localmente y de gran calidad es particularmente
importante para los nios que viven en circunstancias difciles o en sociedades que se recuperan de un
conflicto armado. Tal como se seala en el Informe de Seguimiento de la Educacin para Todos en el
Mundo de 2011, los planes de estudio y los textos escolares pueden generar intolerancia al fomentar
los prejuicios y las actitudes ideolgicas estrechas.
5
Vegeu el text en pdf a http://unesdoc.unesco.org/images/0011/001171/117188e.pdf. El llibre es basa
en la tasca i els arxius de la principal instituci dedicada a lanlisi i recerca sobre llibres de text, el
Georg Eckert Institute, que t una biblioteca de ms de 170.000 manuals editats des de 1945 i
procedents de ms de 150 pasos.
6
Vegeu, concretament: Rafael GRASA (1988). Los libros de texto. Manuales y educacin para la paz,
a Cuadernos de Pedagoga, n 163, p. 87-89; Rafael GRASA (1988), El racismo en los libros infantiles
y juveniles, a Cuadernos de Pedagoga,n 163, p. 93-94.

12
sobretot, articular un seguit dactivitats que permetin mantenir viu lObservatori, com a
punt generador de recerca i de transferncia de coneixements. Concretament, ens
comprometem a organitzar, ja lany 2013, activitats de formaci i de transferncia de
coneixement, sols o en companyia daltres actors, sobre algunes de les dimensions i dels
mbits danlisi emprats (concepci de la pau i dels conflictes, actors de pau, eines danlisi i
resoluci dels conflictes, violncia estructural, violncia cultural...) i sobre aspectes prctics
deducaci per a la pau. Per un cant, elaborades i pensades per a diferents pblics, incls el
professorat i els autors de materials de cincies socials; aquests cursos aniran acompanyats
delaboraci de materials que facilitin la feina docent. En segon lloc, buscarem la complicitat
de les autoritats educatives, els moviments de renovaci pedaggica i els professionals de
lensenyament i de lelaboraci de materials educatius, per elaborar conjuntament unes
directrius prctiques dintroducci de leducaci per a la pau, que contempli criteris per
elaborar llibres de text i materials educatius. I, en tercer lloc, intentarem mantenir, millorar i
ampliar lObservatori i lInforme, en un primer moment per intentar adaptar al nostre cas els
suggeriments del text de Pingel abans esmentat, elaborat per a la UNESCO.
De ben segur que sorgiran altres propostes i possibilitats, per dependran del treball conjunt
ja endegat i, per tant, de les demandes i suggeriments de les diverses persones implicades,
comenant per les conclusions del seminari de presentaci de lInforme final. Cal doncs
esperar i recordar que tamb per a nosaltres val el dictum de Freire: ning no educa ning,
les persones seduquen les unes a les altres en comuni, mitjanant interaccions conjuntes.

Barcelona, gener de 2013

13
RESUM EXECUTIU RESUM EXECUTIU RESUM EXECUTIU RESUM EXECUTIU
INTRODUCCI

Linforme Anlisi dels llibres de text de cincies socials en catal des duna perspectiva de
pau (4t dESO, 2008-2011) ha estat impulsat per lInstitut Internacional per la Pau (ICIP)
amb lobjectiu general de facilitar la incorporaci en els llibres de text dels criteris
de leducaci per la pau.

Com a objecte destudi shan considerat tots els llibres de text editats en catal, en
format paper, de la matria de cincies socials del 4t nivell de lEducaci
Secundria Obligatria (ESO). Des duna perspectiva metodolgica sobretot qualitativa,
els set llibres analitzats han estat editats durant els anys 2008-2011. El document s mostra
del treball realitzat per un equip de set persones, principalment durant el perode 2011 i
2012. Lequip ha estat conformat per tres historiadors i/o professors dhistria de secundria,
tres investigadores de lEscola de Cultura de Pau, i una persona coordinadora de lICIP.

Quant al procs de treball seguit durant lany 2011 i el primer semestre del 2012, lequip
debat el marc conceptual, decideix les dimensions a revisar en els llibres de text, per tal de
realitzar lanlisi i redactar una primera versi de linforme. Amb aquesta primera versi, a
partir del segon semestre de 2012 sengega un procs de debat amb actors clau relacionats
amb els llibres de text professorat de 4t dESO usuari dels llibres de text, autors i autores, i
les editorials dels llibres de text analitzats per enriquir linforme.

Lestudi realitzat t limitacions i parteix de consideracions prvies. Duna banda, tot i
que es pren el conjunt de llibres de text editats en paper i en catal, ss conscient que el
llibre, encara que instrument important en la docncia, no s lnica eina a labast del
professorat per dur a terme la seva tasca. A ms, sabem que seria ptim tenir una visi
ms mplia (quant a nivells i matries) del treball de la pau a leducaci obligatria.
Tanmateix, la recerca vol analitzar com es tracten determinats valors de manera
transversal en un nivell i matria concrets. Daltra banda, cal dir que el currculum
oficial representa un condicionant, com ara pel que fa a la seva extensi (els llibres
tamb tenen limitacions quant a lextensi) o pel seu eurocentrisme. A la vegada, les lleis
educatives i els currculums oficials (europeu, espanyol i catal) actuals, basats en el refor de
les competncies dels alumnats, obliguen a repensar els continguts i la prctica docent. En el
cas del currculum oficial catal, es recull que les cincies socials han de facilitar el
desenvolupament de la conscincia ciutadana de lalumnat, fet que representa,
com detalla linforme, educar en els valors i les actituds de la pau, la solidaritat, i el respecte a
la diversitat i als altres.

LA PERSPECTIVA DE PAU ADOPTADA

14

Des de la seva vessant positiva, la pau s entesa no noms [com] labsncia de violncia
directa i estructural sin [com] la presncia dun tipus de cooperaci no violenta,
igualitria, no explotadora, no repressiva entre unitats, nacions o persones, que
no han de ser necessriament similars (Galtung, citat per Lederach, 2000: p.33).
Quan es parla deducaci per la pau a linforme, sest fent referncia a un procs educatiu,
continu i permanent, fonamentat en els conceptes de pau positiva i la perspectiva creativa del
conflicte, com a elements significants i definidors, i que, a travs de laplicaci denfocaments
socioafectius i problematitzants, pretn desenvolupar un nou tipus de cultura, la cultura de
pau, que ajudi a les persones a revelar crticament la realitat per poder afrontar-la i actuar en
conseqncia (Jares, 1999: p.124). Cal clarificar, a ms, que conflicte i violncia sn
processos diferents, de manera que el primer no va necessriament acompanyat del segon.

Dacord amb la concepci de pau positiva i inspirada en la Declaraci i Programa dAcci
sobre una Cultura de Pau (A/RES/53/243), linforme analitza sis mbits temtics: 1) pau i
conflicte; 2) pobresa i justcia social; 3) gnere; 4) democrcia i drets humans; 5) diversitat; i
6) medi ambient. A aquests sis mbits se nafegeix un (el 7) sobre les metodologies
promogudes pels llibres de text. Cada mbit temtic i mbit metodolgic es concreta en
indicadors que han servit com a instrument danlisi unitat a unitat, a cada llibre de text.

OBSERVACIONS GLOBALS I RECOMANACIONS

Una de les idees principals resultants de lanlisi realitzada t a veure amb la constataci que
els llibres de text estudiats sn un bons instruments en favor de lensenyament de la histria.
Els continguts, de manera general, plantegen la histria amb un rigor deslligat de
plantejaments mitolgics o patritics. A la vegada, sobserva en els textos analitzats el
comproms amb uns valors que parteixen de la comprensi crtica dels processos que
sestudien. Els llibres fan lesfor de trobar equilibris entre el necessari coneixement de dades
cronolgiques i altres tipus de continguts i valors; entre la histria de les elits i de les bases
socials; entre el contingut i la didctica.
Tenint en compte aquesta valoraci anterior, cal dir tamb que les sis perspectives
temtiques analitzades sincorporen de manera desigual als llibres de text. Les ms
interioritzades en el conjunt dels llibres sn aquelles vinculades amb els mbits temtics
definits com conflicte social i pobresa (el 2), i democrcia i drets humans (el 4):

Lmbit anomenat conflicte social i pobresa queda prou reflectit, en el sentit que es
mostra la visi de les classes ms pobres i la seva mobilitzaci per tal daconseguir canvis
en la seva situaci. s menys explcita, per, lanlisi de les causes de lexistncia de grups
de poblaci oprimits, ja siguin del proletariat, de pasos empobrits, o de sectors
desafavorits.

En lmbit de democrcia i drets humans, queda ms ben recollida la perspectiva de
la democrcia (considerada com a rgim poltic i democrcia formal, tot i que sovint
entesa com a acabada i no susceptible a millores) que la de drets humans (la perspectiva
basada en drets no t massa visibilitat). Aix, els llibres descriuen amb detall diferents
formes poltiques (dins el marc de lEstat-naci occidental), i corrents ideolgics per
mancaria incorporar-hi en major mesura la perspectiva de drets humans i perspectives de
democratitzaci i models democrtics ms enll de la concepci liberal.

En canvi, les perspectives de 1) pau, violncia, conflicte; 3) gnere; 5) diversitat; i 6) medi
ambient sn menys visibles. A ms:

15
Pel que fa a la perspectiva de pau, violncia, conflicte, es descriuen moltes ms
experincies de violncia i de guerres que de pau, i en parlar de les guerres no sempre se
nexpliquen les causes, i menys vegades encara se nexpliquen les conseqncies sobre les
persones. Tot i que qui ms les pateixen sn les persones, es posa lmfasi en lmbit
poltic.

Malgrat que saprecien esforos per tractar de manera especfica la situaci de les dones i
les lluites feministes en alguns perodes histrics determinats, no es pot dir que es
tendeixi encara a una transversalitzaci de la perspectiva de gnere. Particularment, s
destacable com dinvisibles sn encara les dones en molts dels llibres dhistria, fins i tot
en els perodes ms recents.

Pel que fa a la diversitat, de manera similar al gnere, sobserva una voluntat de tractar
el tema des del respecte a la diferncia. Tanmateix, hi ha aspectes com ara el marcat
eurocentrisme (per exemple el punt de vista per explicar les descolonitzacions s
leuropeu) o que lanlisi sobre les actituds, comportaments o poltiques basades en el
racisme i la discriminaci sexpliqui noms al rgim nazi que mostren que encara queda
molt per fer en aquest mbit. Tamb, de manera puntual, sidentifiquen expressions
desafortunades que contribueixen a la construcci estereotipada daltres cultures que
valdria la pena revisar.

Tot i que ms present en altres nivells, quant a 4rt dESO el tema de medi ambient
queda concentrat en les unitats ms recents, sense que sembli pertinent reflexionar sobre
les conseqncies dels models productius sobre el medi ambient o el consum incontinent
de recursos en moments histrics anteriors.

Pel que fa a la metodologia i si ens basem estrictament en lnalisi dels llibres de text
(sense considerar, per tant, les guies didctiques), est dominada per activitats
individuals de comprensi lectora i no sembla haver incorporat la perspectiva de
competncies. Si es t en compte el marc de treball anterior al competencial, val a dir que
en pocs casos els objectius que es defineixen per cada unitat fan referncia, a ms dels
coneixements, a procediments o a actituds.

RECOMANACIONS GENERALS

1. Prioritzar el tipus de continguts i la manera de donar-los per davant de la seva
quantitat. Ats que lespai s finit, a fi de donar sentit dunitat al procs histric
caldria que els textos remarquessin ms les lnies de fons de la histria, all que s la
causa dels fets que apareixen a la superfcie.

2. Aprofundir sobre els reptes que representa la incorporaci duna perspectiva basada
en el treball per competncies. Definir lestructura del llibre dacord amb les
competncies, sense excloure que a cada unitat hi puguin aparixer altres valors de
manera transversal.

3. Aprofitar tamb els documents per transmetre una visi ms crtica de la histria
(caricatures, textos amb visions diferenciades i, si pot ser, des del punt de vista de la
poblaci, per compensar el fet que el text narratiu sovint es centra en la histria de les
elits).

4. Revisar crticament ls de conceptes (com ara pau, conflicte, violncia o pobresa), a
ms del llenguatge i les expressions tradicionalment incorporats a la historiografia.

16

5. Reflexionar sobre la pertinncia de seguir un plantejament dels llibres de text basat en
una perspectiva nicament cronolgica, en comparaci amb una de tipus temtic.

RECOMANACIONS SOBRE PAU-CONFLICTE-VIOLNCIA-GUERRA

6. Considerar les conseqncies que les guerres tenen sobre la poblaci, a banda de les
conseqncies poltiques.

7. Reflectir que els conflictes tamb es poden resoldre de manera no violenta, mostrant
ms exemples de resistncia no violenta i reflectint el fet que les lluites socials sn
conflictes que poden aportar transformacions socials.

8. Visualitzar que les decisions dirigides a donar respostes violentes als conflictes sovint
tenen responsables que es poden identificar, de manera que lexercici de la violncia
no quedi impune.

9. Valorar la pertinena dexplicar un esdeveniment davant del risc de trivialitzar ls de
la violncia (risc derivat, per exemple, de la necessria brevetat dels continguts).
Parlar especialment daquells conflictes dels quals es pugui explicar les causes i les
conseqncies sobre les persones i el medi ambient.

RECOMANACIONS SOBRE CONFLICTE SOCIAL-POBRESA

10. Transmetre el fet que la pobresa no s un fet fortut, sin que depn de decisions
associades a uns models econmics o uns altres.

11. Tractar el concepte i les tipologies de pobresa, aix com la relaci entre la pau i la
justcia.

12. Incloure la satisfacci de les necessitats bsiques de totes les persones i la reducci de
la pobresa i les desigualtats, com a repte constant al llarg de la histria, visibilitzant la
problemtica.

RECOMANACIONS SOBRE GNERE

13. Mostrar el paper de la dona en la histria, reflectint la contribuci de dones
destacades en el procs histric. Tenir-les presents com a collectiu social encara que
no hagin estat protagonistes de fets rellevants. Visibilitzar la histria viscuda des de
lmbit quotidi, comunitari i familiar, en el qual les dones tenen un paper important
al llarg del temps.

14. Incorporar levoluci de les relacions de sexe i de gnere al llarg del procs histric, les
seves bases econmiques, socials i poltiques. Explicar els processos de lluita vinculats
a lequiparaci de drets de les dones, per tamb lligats als models familiars i
didentitat sexual

17
15. Explicar, com a contraexemples, els moments histrics en qu hi ha involucions quant
a les relacions igualitries (nazisme, franquisme, etc.).

16. Vetllar per un s no sexista del llenguatge. Evidenciar, quan els textos histrics
utilitzen la paraula homes o ssers humans, a quin collectiu sestan referint (als
homes i dones o noms a la poblaci masculina). Reflexionar sobre el context histric
en qu aix es dna.

RECOMANACIONS SOBRE DIVERSITAT

17. En el cas de les independncies o de la descolonitzaci, diversificar el punt de vista,
incorporar tamb el punt de vista dels pasos descolonitzats.

18. Ser autocrtics, reconixer les violacions prpies dels drets humans.

19. Sense deixar de ser crtics amb altres cultures, posar una especial atenci en no
parlar-ne a partir de prejudicis o estereotips, i promouren el coneixement. Evitar
mostrar les altres cultures com blocs homogenis i fugir de la seva equiparaci amb
tendncies integristes.

20. Mostrar la temtica de la immigraci des de la comprensi de les causes, aix com la
valoraci de la riquesa de la diversitat cultural.

RECOMANACIONS SOBRE MEDI AMBIENT

21. Incorporar una visi crtica respecte al consum de recursos i matries primeres, amb
especial mfasi en els recursos daltres pasos (lligat a les colonitzacions), o els que
sn de b com (aire, aigua, etc.).

22. Convidar a la reflexi sobre limpacte sobre el medi ambient dels diferents models de
producci, en especial en referncia a la revoluci industrial, la descripci del model
econmic capitalista basat en el consum, o limpacte de les armes qumiques i
nuclears.

23. Considerar la reflexi sobre limpacte de lactivitat humana en generacions futures.

RECOMANACIONS SOBRE DEMOCRCIA-RGIMS POLTICS-DRETS HUMANS

24. Destacar i celebrar els esdeveniments nous de cada aven social per laprofundiment
de la democrcia i dels drets humans.

25. Incorporar el vocabulari de lenfocament de drets, reflectint que la satisfacci de les
necessitats bsiques s un dret inalienable de les persones.

26. Descriure corrents ideolgics destacant les fortaleses i les crtiques a cada model.

18
RECOMANACIONS SOBRE METODOLOGIA

27. Diversificar el tipus de documentaci associada, escollint fonts primries que
permetin visualitzar els diferents punts de vista i fomentin aix lempatia i lesperit
crtic.

28. Diversificar el tipus dactivitats proposades, per tal de fomentar els diferents tipus de
competncies de lalumnat, fomentar el treball cooperatiu, diferents formes
dexpressi, lesperit crtic, la implicaci en lentorn, etc.

29. Proposar activitats de tipus socioafectiu per treballar lempatia cap a les perspectives i
sentiments daltri. Especialment en relaci amb el treball en valors.

30. Vetllar perqu ls de les imatges dimpacte estigui acompanyat per la reflexi i la
valoraci tica.

19

1. 1. 1. 1. INTRODUCCI INTRODUCCI INTRODUCCI INTRODUCCI

Linforme que teniu a les mans aporta anlisi i reflexi, des duna perspectiva de pau, sobre el
tipus de valors explcits i implcits transmesos en els llibres de text de leducaci formal.
A Catalunya existeix un marc de treball ric i una experincia acumulada en la promoci de la
cultura de pau. Des del punt de vista normatiu, per exemple, la Llei 21/2003, de 4 de juliol,
de foment de la pau (DOGC nm. 3924, de 14.07.2003) responsabilitza la Generalitat de
Catalunya de fomentar, entre daltres, lensenyament i leducaci per la pau (article 2). En
particular, a larticle 5 sobre les actuacions en lmbit de lensenyament i leducaci per la
pau que dacord amb les competncies respectives Generalitat i ens locals han de promoure,
sassenyala:
c) L'aplicaci dels criteris basats en la cultura de la pau i del respecte mutu entre els
pobles en l'elaboraci i la revisi dels llibres de text i de la resta de material didctic
dels centres educatius, sota la supervisi del departament competent en matria
d'ensenyament.
Altres lleis posteriors, aix com lEstatut de Catalunya del 2006, recullen la necessitat de
treballar la pau. En relaci amb els actors, sn diversos els que tant des drgans
governamentals com des de la societat civil treballen per a limpuls de leducaci per la pau
en els mbits formals i no formals. Tanmateix, queda cam a recrrer. Duna banda bona part
de les iniciatives que promouen leducaci en valors en general i leducaci per la pau en
concret ho fan essencialment oferint tallers de formaci i, en segon lloc, creant materials
divulgatius.
7
De laltra, tot i que iniciatives impulsades per la Generalitat de Catalunya, com
ara el Projecte de convivncia del Departament dEnsenyament, han fomentat la inclusi
transversal de la resoluci i transformaci dels conflictes de manera no violenta i leducaci
per la pau als centres educatius de primria i secundria, moltes vegades, leducaci per la
pau en el sistema formal encara sincorpora de manera puntual (DENIP, xerrades durant la
setmana de portes obertes, etc.). Treballar a partir dels llibres de text pot ser una manera de
garantir que leducaci per la pau es tracta de manera sostinguda i transversal a les escoles.
En aquest marc, i dacord amb lobjectiu de promoure lenfocament per competncies i
leducaci per la pau de manera sostinguda a les escoles, el present informe analitza els valors
transmesos als llibres de text de cincies socials de 4t dESO.
El document s fruit del treball realitzat per un equip de set persones durant lany 2011 i 2012
aix com dun procs de consultes amb diferents actors relacionats amb els llibres de text.
8
El

7
Conclusions de les jornades del Moviment per la pau els 13 i 14 de novembre de 2009, taller
deducaci per la pau.
8
Vegeu, a lapartat Metodologia, ms detalls sobre el procs seguit, aix com sobre les limitacions i
consideracions prvies a linforme.
1

20
treball de lequip directament responsable del projecte ha consistit en el debat del marc
conceptual, la decisi sobre criteris i indicadors a revisar en els llibres de text, lanlisi dels
llibres de text i la redacci duna primera versi de linforme. Les rondes de consultes amb
actors externs per validar aquest informe sinicien en el segon trimestre del 2012 i finalitzen
durant loctubre de 2012. Shan adreat a professorat de 4rt dESO usuaris dels llibres de text
analitzats, a autors i autores dels llibres de text analitzats, i a les editorials daquests llibres de
text. Les consultes han perms valorar crticament la proposta metodolgica i algunes de les
conclusions de linforme, i tamb destacar els condicionats externs dels llibres de text. Per
exemple, val a dir dentrada que qualsevol lectura crtica que es faci ha de tenir presents els
condicionants de tot llibre de text. Sens dubte, el ms important sn les directrius del
Currculum del Ministeri dEducaci de lEstat i del Departament dEnsenyament de la
Generalitat de Catalunya, per tamb daltres, com ara la limitaci de lextensi. Alhora,
aquestes consultes han estat molt riques i constructives, i han perms encetar un procs de
dileg amb aquests actors estratgics que facilita la incorporaci dalgunes de les
recomanacions de linforme en properes edicions del llibres de text.
Arran daquestes converses, els autors i autores daquest informe volem explicitar que som
conscients que alguns dels suggeriments i recomanacions fets en aquest document poden ser
entesos nicament com un afegit a un currculum ja feixuc i ple. Tanmateix, ens sembla
important aclarir que des de la nostra perspectiva la didctica de la histria no passa per
incorporar ms i ms informaci en els llibres no s pas aquesta la intenci daquesta
anlisi sin per revisar els valors que shi transmeten i les metodologies emprades.

Linforme segueix lestructura segent: desprs de la present introducci, un segon apartat
justifica la iniciativa emmarcada en els objectius curriculars vigents (que daten del 2008) i la
seva vinculaci amb la cultura de pau. A continuaci un tercer apartat presenta els conceptes
clau que informen la perspectiva de lanlisi. Lapartat de metodologia, el quart, desenvolupa
el disseny i les caracterstiques de la recerca i explicita, entre altres coses, les limitacions
inherents al disseny la mostra seleccionada. Lapartat segent presenta els resultats des dun
punt de vista comparatiu, mentre que el sis concreta els elements generals identificats als
llibres, llibre a llibre. Aquest dna pas a lltim apartat, on es formulen les conclusions i
recomanacions de la recerca.

21

2. 2. 2. 2. JUSTIFICACI I ANTECEDENTS JUSTIFICACI I ANTECEDENTS JUSTIFICACI I ANTECEDENTS JUSTIFICACI I ANTECEDENTS
El sistema educatiu actual est basat en ladquisici de competncies. Aquesta aposta,
plasmada en el currculum catal, en lespanyol i en les directrius de la Uni Europea, obliga
el sistema educatiu a repensar els continguts curriculars en altres claus. En incorporar la
formaci en actituds, laprenentatge per competncies destaca la importncia deducar en els
valors i les actituds de la pau, la solidaritat, el respecte a la diversitat i als altres, promovent la
capacitat de lalumnat de relacionar i aplicar els coneixements obtinguts en el seu dia a dia.
En el cas de les cincies socials, el currculum estableix que han de facilitar el
desenvolupament de la conscincia ciutadana de lalumnat (Departament dEducaci, 2008:
107), una recomanaci que es concreta tal com sexposa a la taula segent. En ella shi han
seleccionat els coneixements, les habilitats i les actituds a treballar explicitades en la definici
de les competncies generals de les cincies socials aix com en les competncies especfiques
de 4t dESO. La selecci sha realitzat en funci dun conjunt de valors que informen lanlisi
duta a terme i que, com es veur ms endavant, sn coherents amb la comprensi de la
cultura de pau dorganismes internacionals com ara la UNESCO.

2

22
Figura 1. El plantejament per competncies recollit al currculum oficial
Valors Actituds a treballar
Pau i
transformaci
no violenta
dels
conflictes
Competncies generals de cincies socials:
Identificar les causes dalguns conflictes al llarg de la histria i actualment, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als
problemes. (p. 116)
Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidria,
participativa i dialogant. (p. 116)
Identificar els focus de conflicte en el mn actual i valoraci del dileg i de la cooperaci com a vies pacfiques de resoluci de
conflictes. (p. 117)
Competncies especfiques de 4t dESO:
Identificar els elements bsics de lordre poltic i social de la primera meitat del s. XX, incidint en les lluites socials i els conflictes
bllics. (p. 127)
Analitzar el procs de reconstrucci de lordre poltic i econmic desprs dels conflictes bllics. (p. 128)
Valorar les intervencions dels organismes internacionals, com lONU. (p. 128)
Identificar els focus de conflicte en el mn actual, relacionant les seves causes amb factors histrics. (p. 128)
Valorar el dileg i la cooperaci com a vies pacfiques de resoluci de conflictes. (p. 128)
Valorar la funci de la memria histrica en la construcci del futur. (p. 128)
Solidaritat
i justcia
social
Reconixer els drets i deures individuals i collectius. (p. 117)
Identificar i rebutjar les situacions de desigualtat, injustcia i discriminaci. (p. 117)
Identificar les relacions de causa i efecte entre limperialisme i la consolidaci del capitalisme. (p. 127)
Analitzar el procs de descolonitzaci i de les seves conseqncies. (p. 127)
Reconixer les conseqncies de la globalitzaci i la localitzaci dels nous centres de poder. (p. 128)
Equitat de
gnere
Mostrar el protagonisme dhomes, dones, nois i noies en els esdeveniments del passat i del present, buscant un equilibri entre els
grups i els collectius socials. (p. 114)
Identificar alguns dels canvis, continutats i ruptures en el mn de la cultura, de lart i de les mentalitats, amb atenci especial als rols
de gnere. (p. 127)
Anlisi del paper dels homes i les dones com a subjectes de canvis histrics. (p. 128)

23
Figura 1. El plantejament per competncies recollit al currculum oficial
Valors Actituds a treballar
Respecte de
la diversitat
Desenvolupar la capacitat dempatia per comprendre la diversitat existent en el mn. (p. 108)
Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i collectiva, per enriquir la identitat prpia i afavorir la
convivncia. (p. 109)
Comparar situacions similars de diferents realitats territorials i evitar plantejaments excessivament localistes, eurocentristes i
etnocentristes. (p. 111)
Comprendre empticament els altres i relativitzar les valoracions sobre el que s propi i el que s ali. (p. 114)
Localitzar geogrficament lexpansi imperialista. (p. 127)
Valorar la repercussi de limperialisme en lactual configuraci del mn, analitzant algun cas del continent afric. (p. 127)
Aplicar els coneixements histrics a la comprensi i interpretaci dalguns dels problemes internacionals ms destacats davui dia, des
duna perspectiva global del mn, allunyada de leurocentrisme. (p. 129)
Cura del
medi
ambient
Analitzar i interpretar la interacci que es produeix entre lentorn i lactivitat humana. (p. 109)
Percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilitzaci del medi i els seus recursos per les societats. (p. 109)
Argumentar crticament el sistema econmic actual amb relaci a la sostenibilitat i el plantejament dalternatives. (p. 128)
Democrcia i
drets humans
Reconixer i fer seus els drets i deures de la ciutadania democrtica. (p. 108)
Prendre conscincia de la pertinena a diferents mbits socials i culturals i de la igualtat de drets i deures dels individus. (p. 115)
Distingir els trets fonamentals de les societats democrtiques i valorar les consecucions de la democrcia i la vigncia dels drets
humans individuals i collectius i de les llibertats. (p. 116)
Assumir els valors democrtics en la convivncia escolar i de lentorn, rebutjant situacions injustes i discriminatries. (p. 116)
Analitzar les revolucions i transformacions poltiques que donen inici a lpoca contempornia. (p. 127)
Comparar els sistemes totalitaris del s. XX, caracteritzant especialment levoluci del Franquisme a Catalunya i Espanya. (p. 127)
Analitzar els reptes actuals de la democrcia. (p. 128)
Font: elaboraci prpia a partir de Departament dEducaci (2008). Currculums. Educaci secundria obligatria. (Entre parntesi els
nmeros de pgina.)

24
La manera dassolir aquestes competncies tamb representa un canvi considerable, ats que
posa lmfasi en la responsabilitzaci de lalumnat en el seu procs daprenentatge i
requereix, per tant, un paper ms actiu dels i les estudiants. En aquest sentit, laprenentatge
per competncies previst per lassignatura de cincies socials preveu els objectius
metodolgics segents:

Metodologia

Donar sentit a les relacions entre el passat, el present i el futur, i a la seva
identitat territorial i cultural. (p. 107)
Treballar cooperativament i amb una actitud dialogant. (p. 107)
Aplicar estratgies de regulaci i dautoregulaci per aprendre a millorar.
(p. 110)
Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crtic,
creatiu i amb capacitat de presentar alternatives. (p. 109)
Prendre decisions a partir de la reflexi i fer propostes de millora. (p. 110)
Desenvolupar la capacitat de previsi i adaptaci als canvis, la capacitat
diniciativa i el comproms personal i de lacci. (p. 110)
Aprendre a participar en la vida collectiva, per mitj de projectes de
cooperaci en el seu entorn. (p. 108)
Prendre partit davant dels problemes del mn, participar en la
transformaci i la millora de la societat prpia i del mn i seguir aprenent
per participar-hi en el futur. (p. 113)
Planificar i fer treballs individuals i en grup sobre algun focus de tensi
poltica o social en el mn actual, a partir dinformacions diverses, inclosos
els mitjans de comunicaci (premsa, televisi, cinema, etc.) i les TIC,
assumint una actitud crtica i oberta al contrast de fonts. (p. 129)
Participar en debats, exposant opinions raonades sobre canvis i
continutats que afectin aspectes de lactualitat, aportant argumentacions
basades en les cincies socials, respectant les opinions dels altres i cercant
lobtenci i comunicaci de conclusions comunes. (p. 129)
Font: elaboraci prpia a partir de Departament dEducaci, (2008) (entre parntesi els
nmeros de pgina).

Aquestes directrius van ser aprovades durant lany dedici de molts dels actuals llibres de
text analitzats (any 2008) i, per tant, s comprensible que molts dels llibres de text no
compleixin totes aquestes indicacions.
Val a dir, per, que el treball sobre coneixements, habilitats i actituds i valors ja quedava
recollit en plantejaments anteriors (LOGSE [1990], LOE [2006] i plasmacions
autonmiques), amb la qual cosa queda justificada una anlisi que incorpori dimensions
deducaci en valors. En efecte, aquestes reformes educatives ja remarcaven la necessitat del
treball sobre valors i dels continguts transversals.

25

3. 3. 3. 3. MARC CONCEPTUAL MARC CONCEPTUAL MARC CONCEPTUAL MARC CONCEPTUAL
Lelecci com a objectes destudi dels temes de pau i conflicte, solidaritat i justcia social,
democrcia i drets humans, equitat de gnere, cura del medi ambient, i respecte de la
diversitat no s fortuta.
Lany 1999 la Declaraci i Programa dacci sobre una Cultura de Pau (A/RES/53/243),
aprovada per lAssemblea General de les Nacions Unides, va recomanar prendre mesures
per promoure una cultura de pau mitjanant leducaci i, ms concretament, promoure la
revisi dels plans destudi, incloent-hi els llibres de text, tenint en compte la Declaraci i el
Pla dacci integrat sobre leducaci per la pau, els drets humans i la democrcia de 1995.
Aquest mateix Programa dacci sobre una Cultura de Pau identifica com a temes prioritaris
leducaci per una cultura de pau, el desenvolupament econmic i social sostenible, el
respecte pels drets humans, la participaci democrtica, la igualtat home-dona, la
comprensi, tolerncia i solidaritat, la lliure circulaci de la informaci i la pau i la seguretat
internacionals com a temes cabdals relacionats amb la cultura de pau. Aquest s el marc
teric que ha adoptat aquest informe.
Quan es parla deducaci per la pau en linforme, sest fent referncia a un procs
educatiu, continu i permanent, fonamentat en els conceptes de pau positiva i la
perspectiva creativa del conflicte, com a elements significants i definidors, i que, a
travs de laplicaci denfocaments socioafectius i problematitzants, pretn
desenvolupar un nou tipus de cultura, la cultura de pau, que ajudi a les persones a
revelar crticament la realitat per poder afrontar-la i actuar en conseqncia. (Jares,
1999: p. 124)

Tenint en compte aquesta concepci, la decisi sobre el marc de variables a observar per
avaluar el grau dincorporaci de leducaci per la pau a llibres de text s presa en funci de
dues lnies principals daproximaci a lobservaci:
- El grau en qu els continguts que promouen els llibres en lalumnat sn coherents
amb una perspectiva positiva de pau: pel que fa als continguts, doncs, el present
informe ha definit 6 temes, inspirats en els 8 mbits de la Declaraci per una Cultura
de Pau.
- La manera i la metodologia en qu es promouen aquests aprenentatges: pel que fa a
les metodologies, sha previst un apartat especfic.

Aquestes dues perspectives sn les que conformen lorientaci educativa i normativa daquest
informe. Tanmateix, sembla important clarificar alguns dels conceptes que han guiat lanlisi
dels llibres de text:
3

26
Sha concebut la violncia com "l'actitud o comportament que constitueix una
violaci o una privaci a l'sser hum d'una cosa que li s essencial com a persona
(integritat fsica, psquica o moral, drets, llibertats)". (Seminario de Educacin para
la Paz-APDH, 2000, p. 16).

Aix, es considera la violncia des duna visi multidimensional (concepci inicialment
plantejada per Johan Galtung, 2003), no limitada a la violncia directa (fsica o psicolgica),
sin que tamb considera la violncia estructural o cultural.
La violncia directa: aquella que representa una agressi fsica. Un assassinat, una
tortura, una bufetada, una mutilaci, i altres tipus de maltractament fsic, sn
exemples de violncia directa.
La violncia estructural: violncia que forma part de l'estructura social i que
impedeix cobrir les necessitats bsiques, com la generada per la desigualtat social,
l'atur, les mancances en la nutrici, la manca de serveis sanitaris i educatius bsics,
etc.
La violncia cultural: es refereix a aquells aspectes de la cultura (religi, llengua,
art, smbols, cincies) que es poden utilitzar per justificar o legitimar la violncia
estructural o directa, aquelles argumentacions que ens fan percebre situacions de
violncia com quelcom de "normal".

Dacord amb aquestes definicions, sha analitzat fins a quin punt els llibres de text es
focalitzen noms en els fets bllics (violncia directa), o fins a quin punt relacionen els
conflictes armats amb causes lligades a la manca de democrcia, manca de justcia social, el
control pels recursos (violncia estructural), limperialisme, els nacionalismes disgregadors i
violents (violncia cultural), etc.
Sha considerat la pau en la seva vessant positiva, entesa com "no noms labsncia
de violncia directa i estructural sin [com] la presencia dun tipus de cooperaci no
violenta, igualitria, no explotadora, no repressiva entre unitats, nacions o persones,
que no han de ser necessriament similars. (Galtung, citat per Lederach, 2000: p.
33).

Aquesta concepci de la pau sentn com un procs que va ms enll de labsncia de guerra,
de les declaracions d alto el foc o les negociacions de pau. La pau s concebuda com un
procs que du a reduir violncies i a augmentar la justcia entre els ssers humans (Lederach
2000, p. 3637).
Dacord amb aquesta concepci de pau, sha considerat fins a quin punt els llibres de text
parlen de la pau en els moments de signar acords de pau (absncia de guerra), o si lentenen
com un procs molt ms profund de satisfacci de les necessitats bsiques de les persones i
de justcia social.
Sha definit el conflicte com "aquella situaci de disputa o divergncia en qu hi ha
una contraposici d'interessos (tangibles) o de necessitats antagniques". (Cascn
2003, p. 6).

Aquest definici implica que es distingeix un conflicte dun conflicte armat. El segon, que es
pot equiparar, a efectes daquest estudi, a una guerra, comporta necessriament violncia; el
primer, que es pot relacionar amb lluites socials i revolucions no necessriament comporta
violncia, i en canvi pot ser considerat com un mitj per a la transformaci social.
Dacord amb aquesta definici, sha analitzat en quina mesura els llibres de cincies socials
reflecteixen diferents maneres dafrontar el conflicte (vies que poden utilitzar violncia, per

27
tamb la passivitat o evasi, o la no-violncia), i parlen del conflicte social com un mitj per
assolir transformacions socials cap a sistemes ms democrtics i equitatius.
La concepci de pau, de violncies, aix com de conflicte, representa pensar en uns criteris
per a lobservaci dels llibres que van ms enll del tractament dels conflictes armats i les
guerres. Aix, a partir dun procs de debat sobre marcs conceptuals influenciat pel fet
dobtenir un marc danlisi operatiu i aplicable a diferents continguts, sacaben establint set
mbits per a lanlisi que es presenten a continuaci. Aquests set mbits configuren el Gui
per a la valoraci de les publicacions dels llibres de text construt i es detallen a continuaci.

28

4. 4. 4. 4. METODOLOGIA METODOLOGIA METODOLOGIA METODOLOGIA

4.1 OBJECTIUS DE LESTUDI

Lestudi que es presenta vol contribuir a la consecuci de lObjectiu General que articula la
posada en marxa de lObservatori de llibres de text:
Facilitar la incorporaci dels criteris de leducaci per la pau en els llibres de text en
catal.

De manera ms especfica, tres objectius concrets guien el procs:
1. Diagnosticar el grau dincorporaci dels criteris de leducaci per la pau en els llibres de
text i fer propostes de millora;
2. Orientar els centres escolars i el professorat en ls que fan dels llibres de text des duna
perspectiva deducaci per la pau.
3. Incidir en les editorials i en el Departament dEnsenyament per fer realitat la
incorporaci daquests criteris en els llibres de text.
Aquest informe recull les tasques i conclusions establertes per a la consecuci parcial del
primer objectiu especfic. Aix, doncs, sha realitzat la diagnosi del grau dincorporaci de
leducaci per la pau a set llibres de text dirigits a estudiants de 4t dESO.

4.2 DESTINATARIS

Tal com queda pals als objectius, el pblic destinatari daquest informe es divideix en tres
grups:
En primer lloc, sadrea directament a editorials de llibres de text que publiquen llibres de
cincies socials de 4t dESO i als seus autors i autores, per tal dincidir en les seves lnies
editorials. Aquest s un dels principals destinataris daquest informe, en ser actor clau per
aconseguir resultats a gran escala.
El segon tipus dactors destinataris s el professorat de cincies socials de 4t dESO que
estructuren les seves classes amb el suport dels continguts dun llibre de text. Aquest
informe cont informaci que els pot ser til a lhora de fer visibles els punts forts i els
4

29
punts febles dels materials que fan servir. Val a dir, tamb, que el professorat que no fa s
de llibres de text pot trobar en linforme elements danlisi que lajudin a valorar la
mesura en qu la seva tasca docent incorpora la perspectiva de pau plantejada.
En tercer lloc, i de manera ms indirecta, aquest informe espera influir en lalumnat, en la
manera amb qu els i les estudiants construeixen el seu procs daprenentatge.
Mitjanant aquest informe, sespera aconseguir que les modificacions dels llibres de text
permetin una via diferent daprenentatge de lalumnat, ms conscient, autnoma i
responsable, i en facin persones crtiques, pacifistes, solidries i obertes a la diversitat.
Tot aquest treball de recerca sha fet pensant en ells i elles i sn, per tant, els destinataris
finals de lestudi.

4.3 DEFINICI I S DELS INDICADORS DANLISI

La concepci de pau, de cultura de pau, de violncies, aix com la de leducaci per la pau
mateixa, marquen lanlisi dels llibres de text considerats. Concretament, dels llibres de text
se nanalitzen sis mbits de coneixement i un de metodolgic.
Pel que fa als continguts temtics (pau, conflicte, violncia i guerra; conflicte social i pobresa;
gnere; diversitat; medi ambient; i democrcia i drets humans), sha apostat per fer una
mirada actual de la histria. Conscients que democrcia o drets humans sn conceptes
relativament nous, i que la preocupaci pel gnere, per la diversitat cultural o pel medi
ambient sn actuals, considerem tanmateix que sn perspectives que es poden aplicar al
passat per comprendre i resignificar el present. Les historiografies no sn niques, i
defensem, en aquest estudi, una historiografia enriquida de les sis visions esmentades.
Pel que fa a la metodologia, i dacord amb una concepci de leducaci que no noms
transmet continguts sin que forma les persones en actituds, valors i procediments, es revisa
els tipus daprenentatge que promouen els llibres, i les habilitats que promouen (esperit
crtic, cooperaci, implicaci en lentorn, etc.).

En lestabliment dels criteris de revisi dels llibres per a cada tema shan establert per a cada
mbit temtic uns elements valoratius per guiar lanlisi qualitativa i, tamb, uns
indicadors de sntesi. Aquests indicadors de sntesi, shan aplicat a cadascuna de les
unitats dels llibres i han perms establir tendncies que alimenten lanlisi. Noms en alguns
casos, en categories mesurables de manera quantitativa com ara el nombres de dones per
unitat respecte al nombre dhomes o la tipologia de les activitats plantejades, es recullen els
resultats en forma de grfics al captol 5.

Si b el gui danlisi usat per a cada unitat s accessible com annex a linforme, a
continuaci es fa una descripci dels criteris i indicadors establerts per a cada mbit temtic:

mbit temtic 1: Pau, conflicte, violncia i guerra
Tractament que els continguts (text, imatges) fan de temes o problemes com:
Elements per guiar lanlisi qualitativa:
- Identificaci de la naturalesa del conflicte. Per exemple: social (classe); poltic-dinstic;
colonialisme-imperialisme; cultural, identitari, religis; recursos naturals...
- Distinci entre conflicte social, violncia armada, pacifisme, no-violncia.

30
- La conscincia latent a favor de la militaritzaci: despeses militars, legislaci,
propaganda de guerra, justificacions, religi...
- Les imatges mostren aspectes destructius de la violncia, no glorifiquen la violncia
armada.
Indicadors de sntesi:
- Explica les causes estructurals dels conflictes?
- La guerra es presenta com un fet evitable (parla de dilegs, negociacions prvies...)?
- Presenta les conseqncies sobre les persones (nombre de vctimes, danys...)?
- Parla de possible estratgia no violenta?

mbit temtic 2: Conflicte social, pobresa
- Relacions capital-treball, pobresa, mn rural, industrialitzaci, lluita de classes,
reforma, revoluci...
- Colonitzaci, imperialisme, esclavitud...
- Concepte unilineal de progrs, teoria de la dependncia.
- El creixement demogrfic...
- Tercer mn i globalitzaci.
- Representaci grfica de les diferents classes socials.
- La pobresa es presenta com a resultat duna causa estructural (no com un fet fortut)?
- Sexpliquen les conseqncies socials dels models poltics i econmics?
- En el model de desenvolupament shi consideren ms factors que noms els
econmics?
- Es parla del perqu de la presncia de majories oprimides?

mbit temtic 3: Gnere
- s del llenguatge i visibilitzaci de les desigualtats per ra de gnere.
- Reflexi i qesti sobre els rols tradicionals home/dona.
- Valors implcits en el tractament de la dona: igualtat, submissi, dependncia,
valentia...
- Referncia a la discriminaci de la dona, lluites feministes.
- Tractament del gnere a les imatges.

31
- Proporci dhomes i de dones esmentats a la unitat. Noms comptabilitzant una vegada
els noms repetits. S que es comptabilitzen els noms/persones que apareixen a les
activitats. Pintors/es trobats a peu dimatge no sn comptabilitzats.
- Dones que apareixen i per qu (vctimes, lders, agents de canvi, intellectuals...).
- s del llenguatge sensible al gnere i no sexista.

mbit temtic 4: Diversitat
- Cultura, identitat, llengua, estructura social, diversitat cultural, subcultura, raa...
- Etnocentrisme, eurocentrisme, invasi cultural, etnocidi, genocidi...
- Relacions entre grups: interculturalitat, multiculturalitat, assimilaci, integraci...
- Identitat poltica, naci, nacionalisme.
- Tractament de les imatges (per exemple: mapes i representacions daltres regions no
occidentals, cultures...).
- Es fa menci a la prpia responsabilitat en violacions de drets humans a altres
civilitzacions?
- Es dna una visi plural, no etnocntrica ni eurocntrica, dels procs histric?
- Desvincula el concepte democrcia i drets humans dels models occidentals?
- Tracta la diversitat sense prejudicis o estereotips?

mbit temtic 5: Medi ambient
Elements per avaluar lanlisi qualitativa:
- Distinci entre el desenvolupament i el creixement econmic.
- Indicadors que utilitza (noms els econmics [PIB, consum...], o tamb cultura,
educaci, etc.).
- Conseqncies del creixement econmic.
- Contaminaci mediambiental: terra-residus, aire-CO2..., aigua, mar i rius...
- Visibilitza els problemes ambientals, causes i conseqncies, que generen els models
econmics?
- Destaca que alguns recursos naturals sesgoten?

32
mbit temtic 6: Democrcia, rgims poltics, drets humans
Elements per avaluar lanlisi qualitativa:
- Identificaci de democrcia amb vot, diferncia entre democrcia formal i
representativa.
- Referncies als moviments socials i als Nous Moviments Socials.
- Explicaci de desigualtats davant de la llei o existncia de diferents privilegis/drets en
funci del collectiu.
- Referncies a lluites per drets i llibertats.
- Vinculaci dels drets humans (DH) a lorigen de les democrcies liberals occidentals i
relativisme cultural.
- La inqestionabilitat del dret a la propietat privada.
- Drets individuals, drets collectius, generacions dels drets humans.
- Sexpliquen correctament els corrents ideolgics/poltics en confrontaci (moviments
socials alternatius, contradiscursos...)?
- T en compte lopini dels collectius marginats o el poble?
- Mostra la democrcia com un sistema obert susceptible de millores?.
- Reflecteix lassoliment dels drets humans vinculat a processos de lluita?
- Tracta la violaci de drets (vida, llibertat, treball, igualtat, expressi,
autodeterminaci)?

mbit temtic 7: Metodologia
- Tipus de tasques ms demanades: comprensi del document (comprensi lectora,
identificaci de la informaci bsica del mapa, quadre, etc.); elaboraci de la
informaci, anlisi; relaci dels continguts de la unitat amb la comprensi de
lactualitat; opini personal; acci.
- Promoci de la cooperaci entre lalumnat i el treball en equip.
- La metodologia s crtica, problematitzadora i emancipadora.
- Tipus de competncies promogudes.
- Tipus de representacions grfiques (projeccions Peters, Mercator), s de grfics i de
dades de fonts secundries.
- Modes ds de les TIC.

4.4 MOSTREIG CONSIDERAT

Tot i que sespera anar ampliant els nivells abraats i les temtiques tractades, sinicia
lObservatori de llibres amb la consideraci de la matria de cincies socials, geografia i
histria del 4t nivell de lEducaci Secundria Obligatria (ESO). Duna banda, la decisi es
pren amb lobjectiu de comenar per lltim nivell educatiu de leducaci obligatria. De
laltra, la matria considerada permet avaluar laprenentatge en una rea de coneixement

33
propera a labordatge dels conflictes socials i la pau. Aix representa valorar en quina mesura
la percepci de la pau transmesa s limitada a percepcions de pau negatives.
Els exemplars revisats configuren la totalitat de llibres de text publicats en paper, en catal,
per editorials pertanyents al Gremi dEditors de Catalunya i/o a lAssociaci dEditors en
Llengua Catalana del nivell i matria considerades. Aix, editorials com ara Edicions Baula,
Editorial Casals o lEditorial Claret pertanyen al Gremi dEditors de Catalunya i/o a
lAssociaci dEditors en Llengua Catalana, per no toquen la temtica i/o el nivell
considerats.
En definitiva, el llistat de llibres estudiats de la matria de cincies socials, geografia i histria
dirigits al 4t nivell dESO sn els que apareixen a la taula segent:

Figura 2. Relaci de llibres de text analitzats
Editorial Ttol del llibre de text
Any edici
Nombre de
captols
Barcanova Socials 2008 10
Crulla Cincies Socials. Histria 2008 14
Grup Edeb Cincies socials, geografia i histria 4 2008
9
15
Grup
Promotor
Santillana Histria 4ESO 2008 9
Teide Geografia i histria. Cincies socials 2008 15
Text La
Galera Cincies Socials 2011 14
Vicens Vives
Polis. Cincies socials, geografia i
histria 2010
10
16
Font: elaboraci prpia.

Cal aclarir tamb que les unitats objecte destudi sn els llibres principals dirigits a lalumnat.
Aix, no sinclou a lanlisi material complementari amb qu les editorials acostumen a
acompanyar els llibres de text (com ara les guies per al professorat).

4.5 TCNIQUES DE RECOLLIDA DINFORMACI

Aquesta recerca s fonamentalment qualitativa. La unitat bsica objecte danlisi s el
captol
11
dun llibre. De mitjana, cada llibre t al voltant duns 13 captols. Cada captol s
analitzat dacord amb els set mbits prviament definits. De cada indicador, per captol de
llibre, sestableixen:
a) Anlisi qualitativa: tipus de conceptes, de connotacions i de valors que transmeten el
discurs escrit i les imatges. Aquestes anotacions sescriuen en un camp obert i es donen

9
Quan sedita el present informe, es publica la versi 2012 del llibre de text del Grup Edeb.
10
En acabar lanlisi dels llibres es publica ledici de 2012 del llibre de leditorial Vicens Vives.
11
En funci del llibre considerat, els captols tamb sn anomenats unitats o temes.

34
referncies a les pgines i fragments que illustren la valoraci feta per lequip responsable de
la revisi.
b) Indicadors de sntesi que faciliten la comparaci entre els llibres de text. Alguns daquests
indicadors mostren criteris quantitatius, com ara el nombre de noms propis dhomes i de
dones que sn anomenats en un captol, o el nombre total dactivitats dun captol i la
tipologia daquestes activitats.
Linstrument bsic danlisi s el Gui per a la valoraci de les publicacions dels llibres de
text (vegeu lannex Gui 1). Aquest gui ha estat aplicat a cada captol dels llibres
considerats i per elaborar-lo ha calgut temps: se nhan fet tres versions. Cadascuna ha estat
provada en unitats de llibres i, a ms, ha requerit reunions i debats per consensuar la
definici i s dels diferents mbits i indicadors establerts.
Com es pot observar al Gui per a la valoraci de les publicacions dels llibres de text, sha
intentat identificar per a cada mbit temtic elements que guien lobservaci. Aquests
elements, a banda de la definici extreta de lanlisi del currculum, volen complementar la
valoraci a fer. En suma, a travs del Gui per a la valoraci de les publicacions dels llibres
de text sha volgut proposar una eina danlisi que pugui ser dinters per a persones que,
ms enll de lequip que elabora linforme, estan interessades en fer una avaluaci crtica dels
textos escolars.
Un cop realitzada lanlisi per unitats, el procediment de revisi inclou lelaboraci duna
valoraci general del llibre. Aquesta segueix un altre model, Valoraci global del llibre de
text, en qu es destaquen els principals aspectes positius aix com les crtiques globals
(vegeu lannex).
Un cop acabada la recollida dinformaci, es disposa de:
- Set valoracions generals dels llibres objecte destudi.
- 93 anlisis de cada unitat dels set llibres, amb laplicaci del Gui de llibres.
Finalment, s important destacar que, per tal de minimitzar el biaix en la lectura dun llibre
de text, aix com per enriquir-ne lanlisi, shan establert parelles de revisi. Daquesta
manera, cada llibre ha tingut una lectura a fons per una persona (de la que se nextreu una
primera versi dels guions) que ha estat complementada per una segona lectura per una
persona diferent. Aquesta segona lectura serveix per destacar elements i afegir noves
consideracions aix com per augmentar la visi global dels membres de lequip. Les parelles
han estat configurades per complementar visions vinculades a la prctica docent a secundria
en la matria considerada i altres perspectives ms relacionades amb leducaci per la pau.

4.6 PLA I EQUIP DE TREBALL

Professorat de secundria especialista en la matria considerada, especialistes en
historiografia i especialistes en educaci per la pau de lEscola de Cultura de Pau de la
Universitat Autnoma de Barcelona han format part de la feina feta durant 2011 i 2012.
Al llarg de lany 2011, lequip de treball ha seguit dues fases principals que han servit per
definir i posar en marxa la metodologia de treball per a futures revisions de lObservatori de
llibres de text:
Durant la primera, un equip de tres persones proposaren, provaren i discutiren els
criteris de lanlisi. En aquest procs selaboraren fins a quatre versions del Gui per a
la valoraci de les publicacions dels llibres de text. Lelaboraci dels guions est
influenciada tant per la concreci i debat sobre el marc conceptual de partida aix com
per lestudi daltres iniciatives estatals de revisi de llibres de text [com ara Ecologistas

35
en Accin (2009); ESF (2007) VVAA (2009)], i de la recerca diniciatives dObservatoris
de llibres de text en el marc europeu.
Abans i durant lestiu comen una altra etapa en la qual a lequip de treball shi
afegiren tres persones ms (dos professors de secundria i una altra, membre del
programa deducaci per la pau de lEscola de Cultura de Pau), a ms dun representant
de lICIP. Un cop configurat aquest equip, sha procedit a un altre prova del gui (a
conseqncia del qual torna a modificar-se leina) aix com a la revisi i segones
revisions de tots els llibres.
Durant el primer semestre del 2012 es finalitza lanlisi de tota la informaci recollida.
Daltra banda, entre juny i octubre del mateix any sorganitzen tres trobades per tal denriquir
i debatre els continguts del present informe:
1. El dia 25 de juny de 2012 es celebra la trobada amb aquest grup, se nelabora una
relatoria i sincorporen recomanacions i comentaris al text previ. Lobjectiu s
obrir el debat sobre les conclusions finals amb un grup de professorat usuari
dels llibres seleccionats per tal que avalun en quina mesura les recomanacions i,
en general, els continguts de linforme els sn dutilitat per a la seva tasca docent.
El llistat de persones que participen a la reuni i/o envien comentaris a linforme s el
segent:
Joan Berlanga
Judith Casadess
Manuel Domnguez
Oriol Jimnez
Llus Massana
Lus Pizarro
Marcel Poblet

2. El dia 22 doctubre de 2012 es du a terme una trobada amb autors i autores
dels llibres de text analitzats per tal de dialogar i contrastar les valoracions
fetes. En aquesta ocasi, els autors manifesten crtiques amb el plantejament de
linforme, i fan algunes propostes de millora a la reuni mateixa o, desprs,
mitjanant lenviament de documents amb les seves valoracions.
El llistat de persones que participen a la reuni s el segent:
Xavier Corts (autor, Text La Galera)
Slvia Ruiz (editora, Text La Galera)
Cristina Gatell (autora, Vicens Vives)
Jaume Reula (autor, Culla)
Santi Centelles (editor, Grup Edeb)

3. El 29 doctubre de 2012 es fa la convocatria per editors i editores dels llibres
de text analitzats per tal de dialogar i contrastar les valoracions portades a terme.
En aquesta ocasi, tamb, els editors manifesten crtiques amb el plantejament de
linforme, i fan algunes propostes de millora. (Vegeu a lannex 3. La relatoria de la
reuni.)
El llistat de persones que participen a la reuni s el segent:
Agns Bergua (Barcanova)
Santi Centelles (Grup Edeb)
Anna Canals (Text La Galera)

36
Marta Ballester (Grup Promotor Santillana)
Albert Cots (Vicens Vives)

Desprs de les reunions, es reben valoracions per escrit pels diferents actors, encara que no
de tots, que tamb sn considerades en els continguts de linforme. Val a dir que totes les
valoracions tant del professorat, com dels autors, autores i editorials han estat tingudes en
compte i moltes delles incorporades en aquest informe final.

En definitiva, les trobades amb aquests tres collectius han perms incorporar suggeriments
de millora a linforme, i tamb obrir portes a la reflexi amb autors i editorials sobre la
incorporaci de leducaci per la pau en els llibres de text, i sobre com es podria fer.
Aprofitem per agrair la participaci de totes aquestes persones: la seva contribuci ha estat
clau per enriquir linforme. Daltra banda, volem explicitar que les opinions aqu expressades
no necessriament reflecteixen el punt de vista de professorat, autors i autores i editorials. El
contingut final del present informe s nicament responsabilitat del seu equip dautors.

4.7. ALGUNS LMITS DAQUEST INFORME I ALTRES CONSIDERACIONS PRVIES

Per comprendre lanlisi que hem fet en aquest informe cal tenir en compte algunes
consideracions:
Linforme noms analitza els llibres de text de Socials de 4t dESO editats en
catal. Els llibres de text sn una part molt important de la docncia, utilitzats per una
gran majoria del professorat, per no ho sn tot. Un llibre de text s noms un dels
instruments a labast del professorat per dur a terme la seva tasca didctica. Per dur a
terme aquesta tasca intervenen altres eines com sn els seminaris de cincies socials, els
equips docents, els projectes educatius, les estratgies competencials, etc.
Linforme no analitza altres materials de les editorials que complementen el llibre de text,
com les guies didctiques, que inclouen materials diversos per al professorat i
lalumnat. Linforme no pretn reflexionar sobre com sensenya a aprendre, sin que es
limita a analitzar leina que lalumnat t permanentment al davant i que s un dels
elements no lnic de la seva reflexi sobre la histria.
Les editorials, a ms, tenen un projecte global que inclou els altres nivells daquesta
matria (com 3er dESO) i les altres matries del currculum que complementen el que es
presenta en el llibre de text de 4t dESO. Tamb cal afegir que noms sha analitzat el
material editat en paper, encara que en el moment de linici del projecte algunes
editorials ja havien iniciat ledici de materials digitals per quart dESO.
Aquests materials (llibres digitals, altres materials didctics o altres nivells educatius) no
han estat objecte de la nostra anlisi, la qual cosa redueix la visi global que es podria
tenir dels materials educatius existents.

Si b s veritat que seria preferible tenir una visi ms mplia dels materials existents i
expandir la recerca a altres materials didctics, la recerca pretn analitzar com es tracten
determinats valors de manera transversal en un nivell i una matria definits, tal
com ho estableix el currculum oficial. El posicionament de linforme s que els 6 mbits
temtics identificats (pau, conflicte social i pobresa, diversitat, cura del medi ambient,
gnere, i drets humans i governabilitat) shan dabordar no noms com a contingut de
coneixement, sin tamb en la perspectiva en qu sexpliquen els temes.
Val a dir tamb que considerem important que els sis mbits temtics sincorporin en
altres matries i nivells. Si no es tenen en compte aquests continguts-valors transversals,

37
es corre el risc de transmetre un currculum ocult, que contradigui els continguts
explcits. Des daquesta consideraci transversal, les recomanacions sobre els sis mbits
identificats no representen tant un contingut afegit com un esfor per vetllar per com
sexpliquen els temes.

Un aspecte que condiciona poderosament la redacci dels llibres de text s el
currculum prefixat per ladministraci. Som conscients que els autors/es i les
editorials no sempre han pogut fer el llibre de text que voldrien.
El currculum de Cincies Socials de 4t dESO t un abast molt superior a les possibilitats
reals daplicaci a laula, i aconseguir cobrir la gran quantitat de continguts establerts
pel currculum en un espai limitat comporta un gran esfor pels autors/es i per les
editorials. A aquesta dificultat shi afegeix el fet que els terminis de qu disposen les
editorials a lhora de plasmar els currculums en els llibres de text sovint sn molt ajustats
i limiten la capacitat de les editorials dadaptar-se a les directrius, aix com dinnovar i
repensar els seus plantejaments.
El currculum, tamb, t altres condicionants com ara el seu eurocentrisme, la manca
dinterdisciplinarietat, etc., que influeixen necessriament en els continguts dels llibres.
Per tant, s veritat que, duna banda, el currculum estableix que cal tractar de la histria
contempornia europea de manera que lalumnat hagi adquirit un bon coneixement de
la realitat catalana i espanyola en el context europeu, aix com la construcci duna
aproximaci a lorganitzaci social, poltica, econmica i cultural del mn (Departament
dEducaci, 2008: 111). Daltra banda, per, sha de tenir en compte que el currculum
oficial tamb explicita que cal evitar plantejaments excessivament localistes,
eurocentristes i etnocentristes (Departament dEducaci, 2008: 111). En aquest sentit, el
posicionament de linforme s que, tot explicant els continguts histrics establerts pel
currculum (histria essencialment europea), sha de tenir cura sobre la manera com es
transmet. Per exemple, els blocs de la Guerra Freda es poden explicar des dun punt de
vista pro occidental, o presentant una visi ms plural dels blocs; la descolonitzaci es pot
presentar nicament des del punt de vista de les metrpolis, o fer-ho tamb des de la
perspectiva dels pasos colonitzats, i aix amb altres temes.

38

5. 5. 5. 5. ANLISI COMPARADA DELS DIFERENTS ANLISI COMPARADA DELS DIFERENTS ANLISI COMPARADA DELS DIFERENTS ANLISI COMPARADA DELS DIFERENTS
INDICADORS TEMTICS INDICADORS TEMTICS INDICADORS TEMTICS INDICADORS TEMTICS

Des dun punt de vista destructura, lanlisi comparada dels llibres de text evidencia que els
continguts dels llibres i les etapes identificades sn equiparables, sovint englobades dacord
amb fets histrics de caire bllic (revolucions, nacionalismes, Primera Guerra Mundial,
entreguerres, Segona Guerra Mundial, guerra freda). A la vegada, probablement el fet
dassegurar que cada unitat sigui autocontinguda, independent de lanterior, comporta que es
percebi poc constructivisme en laprenentatge.
Daltra banda, la manera dorganitzar els continguts mostra una gran variaci en lestructura
dels llibres de text (figura 3). El nombre de captols i el plantejament de lestructura poden
ser molt diferents en funci del llibre, amb un mnim de 8 unitats (Text La Galera) i un
mxim de 15 (Grup Promotor Santillana i Vicens Vives), amb agrupaments temtics i
temporals (a aix respon el criteri del color de la figura 3) no sempre equiparables.
5

39

Figura 3. Estructura dels llibres de text
Barcanova Crulla Grup Edeb Text La Galera
Grup Promotor
Santillana
Teide Vicens Vives
1. La fi de lAntic
Rgim i les
revolucions
liberals
1. El Trnsit a lEdat
contempornia
1. Absolutisme
i Illustraci
1. Lpoca de les
revolucions
1. El segle XVIII. L'Antic
Rgim
1. El segle XVIII.
La revoluci
Francesa
1. El segle XVIII: la crisi de
lAntic Rgim
2. La Revoluci
Industrial
2. Les Revolucions
Burgeses (1789-1848)
2. La crisi de
lAntic Rgim
2. Absolutisme i
liberalisme
2. Les Revolucions
poltiques (1776-1848)
2. Liberalisme i
nacionalisme
2. Liberalisme i
nacionalisme
3. De
labsolutisme a
lEstat liberal.
Espanya al segle
XIX
3. La revoluci
industrial
3. Liberalisme
i nacionalisme
3. La societat
industrial
3. La Revoluci Industrial
3. La revoluci
industrial
3. La industrialitzaci de
les societats europees
4. Lpoca de
limperialisme
(1860-1918)
4. Espanya i
Catalunya al segle
XIX
4. La
Revoluci
Industrial
4. Pensament,
cultura i art al
segle XIX
4. Nacions i imperis
(1850-1914)
4. Lpoca de
limperialisme
4. Catalunya i Espanya al s.
XIX: la construcci dun
rgim liberal
5. De la
Restauraci a la
Repblica.
Espanya (1874-
1931)
5. Lpoca de
lImperialisme
5. Espanya i
Catalunya en
el segle XIX
5. Tensions i
conflictes a linici
del segle XX
5. Espanya i Catalunya en
el segle XIX
5. Catalunya i
Espanya al segle
XIX
5. Catalunya, la fbrica
dEspanya
6. El perode
dentreguerres i
la Segona
Guerra Mundial
(1918-1945)
6. LInici del segle XX
6.
Imperialisme i
Primera
Guerra
Mundial
6. Dels
totalitarismes a
la Guerra Freda
6. Tensions i conflictes
(1914-1939)
6. La Primera
Guerra Mundial
6. Lpoca de
limperialisme
7. Repblica,
guerra i
7. El perode
dentreguerres i la
Cultura i art
del segle XIX
7. El Franquisme
i la democrcia
7. LURSS, un nou model
destat
7. Catalunya i
Espanya (1899-
7. Lart del segle XIX

40

revoluci segona guerra
mundial
1931)
8. El mn entre
dos blocs (1945-
1991)
8. Espanya i
Catalunya de 1975 a
7. El mn
dentreguerres
8. El mn al
segle XX
8. Feixisme i Nazisme
8. El mn entre
guerres
8. El perode
dentreguerres (1919-1939)
9. El franquisme
i la transici
democrtica
(1939-1986)
9. El Franquisme
8. Espanya i
Catalunya
(1902-1939)
9. Unitat final
9. La segona guerra
mundial
9. La segona
repblica i la
guerra civil
9. Temps de confrontaci a
Catalunya i Espanya (1902-
1939)
10. El mn
actual
10. La Guerra Freda
9. La Segona
Guerra
Mundial
10. Espanya i Catalunya
10. La Segona
Guerra Mundial
10. La segona guerra
mundial i les seves
conseqncies
11. La descolonitzaci
10. La guerra
freda

11. Guerra Freda (1947-
1989)
11. El Franquisme 11. Un mn bipolar

12. La construcci de
la Uni Europea
11. Economia i
societat
(1945-1989)
12. La Descolonitzaci
12. El mn de la
postguerra
12. Els anys del franquisme

13. Espanya i
Catalunya en
democrcia
12. Espanya i
Catalunya de
1939 al segle
XXI

13. El mn de la guerra
freda
13. Democrcia i
autonomia
13. Democrcia i
autonomia

14. Conflictes al mn
actual
13. El mn
actual

14. Espanya i Catalunya
sota el franquisme (1939-
1975)
14. El mn davui 14. La Uni Europea

Cultura i art
del segle XX

15. El mn al principi del
segle XXI
15. El mn actual

41
Dins dun mateix llibre, les unitats no sempre segueixen un corrent historiogrfic o un estil
coherent. En efecte, en fora llibres s fcil identificar que els captols han estat escrits per
autors diferents. A la vegada, sevidencien dues grans escoles en lenfocament historiogrfic:
lanlisi marxista i lEscola dAnnals. Les seves influncies sn diverses, desxifrables a partir
de lanlisi posterior per mbits temtics. En qualsevol cas, sn els apartats que anomenem
complementaris (com ara les activitats dampliaci) aquells que ofereixen ms oportunitats
per trobar visions histriques ms crtiques i properes als collectius que no han ocupat el
poder poltic o econmic.
Quant al trasps de coneixements, en general els objectius que es plantegen les unitats
didctiques fan referncia a continguts, no a habilitats o procediments (com aprendre a llegir
mapes, grfiques, etc.), a valors o a actituds (comprendre el valors dels drets humans, valorar
i participar en els canals democrtics, reconixer les violacions de drets daltres pobles,
valorar i defensar la pau, etc.). El treball per competncies, doncs, en els anys dedici dels
llibres que sn objecte destudi est encara poc assimilat com a tal.
Dit aix, a continuaci es fa una anlisi comparativa dels llibres dacord amb els mbits
definits. En tots els casos es parteix dels indicadors de sntesi utilitzats en el gui danlisi per
exposar els punts clau. A la vegada, els sis mbits temtics i el metodolgic (el nmero set)
incorporen un subapartat final en qu savaluen els textos analitzats en relaci amb el
currculum oficial. Aquest exercici permet posar de manifest que el marc curricular existent
t potencial per incloure molts dels elements i dimensions utilitzats en lanlisi dels manuals.

5.1. PAU-CONFLICTE-VIOLNCIA-GUERRA

Els conceptes de pau, violncia, guerra, conflicte o no-violncia acostumen a no ser definits i
es tracten majoritriament des de perspectives negatives. La pau s generalment entesa des
de la comprensi restrictiva dabsncia de guerra, vinculada a conceptes derivats de la
diplomcia i relacions internacionals convencionals com ara els acords de pau. La violncia
s entesa principalment noms des de la seva dimensi directa. El conflicte sacostuma a
equiparar amb violncia (guerra). Aix, la dimensi social del conflicte queda explicitada
ben poques vegades. En el context de lluites socials sacostuma a utilitzar altres termes
(revoluci, lluita obrera, protestes populars...) sense esmentar la paraula conflicte.
Quant al tractament que els llibres de text estudiats fan daspectes com ara els conflictes
armats, la pau o la violncia, una primera anlisi ens du a valorar els resultats sobre els
indicadors de sntesi establerts, que han estat els segents:
1.1. El llibre explica les causes estructurals dels conflictes?
1.2. Presenta les conseqncies de la guerra sobre les persones (nombre de vctimes,
danys...)?
1.3. La guerra es presenta com un fet evitable (parla de dilegs, negociacions
prvies...)?
1.4. Es presenten possibles estratgies no violentes?
Aix, de manera mplia pot dir-se que els llibres tendeixen en ms mesura a explicar les
causes estructurals dels conflictes (indicador 1.1) i a presentar les conseqncies dels
conflictes armats sobre les persones (1.2) que no pas a mostrar els esforos diplomtics com a
alternatives a la guerra o les lluites socials en contra daquesta (indicadors 1.3 i 1.4,
respectivament).

42
Causes dels conflictes armats (indicador 1.1)
Lanlisi efectuada mostra que els llibres en general es preocupen de les causes dalguns
conflictes armats, per no de tots. Tanmateix, una aproximaci qualitativa dels llibres a
partir dels guions danlisi elaborats planteja importants matisos. Lexplicaci de les causes
s massa vegades absent o insuficient. Aquestes causes, a ms, acostumen a ser poc
profundes (com ara causes dinstiques o la lluita pel poder poltic/territorial), ms que no
pas estructurals o profundes (models econmics, lluita per laccs a recursos...). Aix mateix,
les dimensions tniques o identitries dels conflictes sn habitualment obviades.
Quant a aspectes vinculats a militarisme i armamentisme, els llibres tendeixen a no tractar de
les relacions entre la indstria armamentista i la guerra. En algun cas, fins i tot, els
fragments/imatges podrien estar contribuint a la mstica militar o de larmament, o la
utilitzaci de la bomba atmica s plantejada com a inevitable o no sen mostren els efectes
nocius sobre les persones. Els llibres denuncien molt tbiament lexcs en la producci
darmament. En aquest sentit, per exemple, s poc habitual la valoraci crtica sobre la cursa
armamentista que es dna a partir de la guerra freda o el paper de lOTAN.
Respecte als procediments, la revisi mostra bons recursos especfics per a lanlisi de
conflictes (Crulla, Grup Edeb, Vicens Vives). Tamb es destaca com a bon mitj la
possibilitat de situar conflictes armats i guerres en un marc de comprensi ms ampli, que
possibiliti la comprensi de ms dun conflicte armat (Crulla).

Conseqncies dels conflictes armats (indicador 1.2)
A la vegada, lestudi identifica que les conseqncies sn tractades de manera menys
sistemtica que les causes. Poc sovint, doncs, sexplica labast del patiment que generen els
conflictes armats, i, de fet, aquesta omissi comporta la banalitzaci de la repercussi de les
guerres.
Aix, guerres com les napoleniques, de successi (s. XVIII), per tamb les ms recents com
ara Vietnam, Iraq (per esmentar-ne noms algunes) sn presentades com un seguit
desdeveniments sense impacte personal, social i econmic. Com a excepcions notables cal
assenyalar el tractament del conjunt de llibres sobre la Primera i la Segona Guerres Mundials
(en menor grau, tamb el de la Guerra Civil espanyola) en qu es parla de causes,
conseqncies i vctimes.
Aquesta explicaci superficial de conflictes armats, des duna visi ms positivista que
interpretativa, pot comportar una banalitzaci de fets molt greus, com ara, per exemple el
llanament de les bombes dHiroshima i Nagasaki. En ocasions, a aquesta banalitzaci shi
suma ls dimatges dimpacte sense que vinguin acompanyades del foment de la reflexi i la
valoraci tica.
s destacable, tamb, que les conseqncies i reivindicacions per a la recuperaci de la
memria histrica en el cas del conflicte vinculat a la Guerra Civil gaireb no siguin
abordades (a excepci de Text La Galera, que descriu el cas de les Madres y Abuelas de la
Plaza de Mayo).
Reflex dels esforos diplomtics per evitar la guerra (indicador 1.3)
Ben pocs llibres fan referncia a esforos per evitar les guerres impulsats des de les esferes
poltiques al llarg del perode histric que comprenen els llibres. Sen troben exemples
puntuals en a algunes ocasions. A la vegada, tampoc no s habitual identificar en els llibres
reflexions sobre les possibilitats dhaver resolt les tensions que provocaren una guerra.
Algunes excepcions a aquest ltim aspecte sn el tractament de Grup Promotor Santillana en
parlar de la Guerra Civil espanyola, de les negociacions estatals per evitar lescalada del
conflicte en la proclamaci de lEstat Catal, o de les negociacions amb el grup armat ETA
(Barcanova). (Vegeu tamb la figura 4.)

43
Massa vegades, el concepte de pau sutilitza com a equivalent dAcord de pau, quan un acord
de pau sol limitar-se, en realitat, a un alto el foc. Sen desprn, per tant, una visi molt
limitada (negativa) del concepte de pau. Es troba a faltar, per exemple, un major reflex de la
repercussi dacords de pau com el Tractat de Versalles o les Conferncies de Pau de Jalta i
Potsdam, en la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, respectivament.
En general, cal dir tamb que els reptes i problemes de la creaci destructures globals per
tractar els conflictes (Societat de Nacions, Nacions Unides, Tribunal Penal Internacional...)
sn molt poc tractades o ni tan sols se les esmenta. La manca de crtica sobre el funcionament
destructures ja existents que sn esmentades (ONU, UE) pot assimilar-se a la inclinaci a
mostrar benevolncia cap aquells actors que des dels llibres es consideren propis (Espanya,
Catalunya) o del nostre sistema ideolgic deutor de la Guerra Freda (EUA). s aix, per
exemple, quant a lexplicaci del rol dels EUA en conflictes on ha participat (Barcanova, Grup
Edeb, Vicens Vives).

Estratgies no violentes (indicador 1.4)
Sn fora excepcionals els casos en qu es reflecteixen estratgies no violentes impulsades
per la poblaci o en qu en el text es fa esment a lexistncia duna oposici antibellicista. El
tractament dels esforos per la pau sexpliquen de manera molt menys sistemtica que els
conflictes armats.
Aquest fet no es deu tant a labsncia daquestes experincies per evitar els conflictes armats
com per la manca dinters o de costum de considerar aquests fets com part de la histria. En
efecte, com mostra la figura segent, s possible trobar en els llibres analitzats exemples de
negociaci, de dileg i doposici social a les guerres al llarg de tot el perode estudiat:
Figura 4. Exemples diniciatives de rebuig als conflictes armats s. XX
S. XIX: moviments anarquistes contraris a la violncia que inicien sindicats obrers (Vicens Vives).
Inicis del s. XX i Primera Guerra Mundial: revoltes contra el reclutament per la Guerra del Rif durant
la Setmana Trgica (Grup Edeb), consells revolucionaris de soldats i obrers a Alemanya
(Crulla), oposici a la guerra dels bolxevics (Crulla).
Entreguerres i Guerra Civil espanyola: la Societat de Nacions i els 14 punts de Wilson (Grup Promotor
Santillana), negociacions entre Maci i el govern de Madrid en la proclamaci de lEstat Catal
(Barcanova), objecci de conscincia enfront de Mussolini (Barcanova).
Segona Guerra Mundial: tribunals de Nuremberg i deure de desobedincia (Grup Promotor
Santillana).
Guerra Freda i Descolonitzaci: moviments no violents impulsats per Mohandas Gandhi, per Martin
Luther King (tots els llibres), per Rosa Parks (Grup Promotor Santillana), o per Nelson
Mandela (Teide), moviments pacifistes contra la cursa darmaments: dones de Greenham
Common (Text La Galera), el moviment encapalat per Petra Kelly contra els euromssils (Grup
Promotor Santillana).
Mn actual: converses del govern espanyol (PP i PSOE) amb ETA per posar fi a la violncia
(Barcanova).
Sen podrien trobar daltres, com ara lesment dels processos de pau viscuts en diferents conflictes
armats durant aquest segle i la darrera part del passat, o les experincies doposici a les poltiques
hitlerianes com la Rosa Blanca i Sophie Scholl, o de ciutadans que amagaven persones perseguides
(Oskar Schindler).
En el cas espanyol, no sha trobat cap menci al moviment per lobjecci de conscincia, els moviments
doposici a lentrada a lOTAN o loposici a la guerra dIraq al 2003.

44

Pau, violncia i conflicte al currculum oficial
Si es contrasta lanlisi realitzada al voltant daquest tema amb les indicacions del currculum
oficial de les cincies socials (Departament dEducaci, 2008) identificades a linici del
present informe, es pot afirmar que, tal com es marca en el currculum en relaci amb les
competncies generals de les cincies socials, els llibres fomenten en ms o menys
profunditat la identificaci de les causes dalguns conflictes al llarg de la histria (ibd., 116),
per els continguts es podrien millorar en relaci amb aspectes curriculars com ara: la
necessitat de trobar solucions dialogades als problemes; assumir els valors de la cultura de
la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidria,
participativa i dialogant; o identificar els focus de conflicte en el mn actual i la valoraci
del dileg i de la cooperaci com a formes pacfiques de resoluci de conflictes (ibd. 116-117)
(indicador 1.4).
Quant a les competncies especfiques de 4t dESO, si b els llibres treballen la identificaci
dels elements bsics de lordre poltic i social de la primera meitat del s. XX, incidint en les
lluites socials i els conflictes bllics o la valoraci de les intervencions dels organismes
internacionals, com lONU, s escs el tractament de lanlisi del procs de reconstrucci de
lordre poltic i econmic desprs dels conflictes bllics; aix com tamb podria aprofundir-
se en la identificaci dels focus de conflicte en el mn actual, tot relacionant les seves causes
amb factors histrics. Ms enll, els continguts i les metodologies proposades tamb queden
lluny de dimensions competencials clau com ara valorar el dileg i la cooperaci com a
formes pacfiques de resoluci de conflictes i la funci de la memria histrica en la
construcci del futur (ibd., 127-128) (indicador 1.2).

5.2. CONFLICTE SOCIAL-POBRESA

Els temes analitzats a lhora de valorar el tractament de la dimensi de conflicte social i
pobresa shan basat en les preguntes segents:
2.1. La pobresa es presenta com a resultat duna causa estructural (no com un fet
fortut)?
2.2. Explica les conseqncies socials dels models poltics i econmics?
2.3. En el model de desenvolupament shi consideren ms factors que noms els
econmics?
2.4. Es parla del perqu de la presncia de majories oprimides?
En valorar fins a quin punt es mostra que la pobresa i les desigualtats no sn fets fortuts o
innocus, sin que tenen causes (indicador 2.1) i conseqncies (indicador 2.2), shan observat
resultats diferents.

Causes estructurals de la pobresa (indicador 2.1)
En la identificaci de responsabilitats de la pobresa i les desigualtats, en els textos analitzats
es dna una gran varietat dapreciacions. En efecte, alguns manuals associen la pobresa dels
pagesos o dels obrers a causes estructurals, com lexplotaci pels terratinents o els industrials
(com ara Barcanova), mentre que en daltres la relaci entre les dures condicions de vida del
proletariat i el sistema capitalista sembla no ser establerta. Aix, podria dir-se que els motius
de fons de lexplotaci de la classe obrera no sn clarificats a tots els llibres. Tamb shan
observat divergncies entre editorials en la identificaci de les causes de la relaci injusta
entre metrpoli i pasos colonitzats.

45

Conseqncies socials dels models econmics (indicador 2.2)
En canvi, en comparaci amb lindicador anterior, s que sn fora ms visibles les
conseqncies daquests models econmics sobre la poblaci. Tots els llibres expliquen, amb
major o menor detall per sense excepci, les dures condicions de vida del proletariat en els
temps de la Revoluci Industrial. La descripci de la pobresa en altres moments histrics est
menys generalitzada. En referncia a les conseqncies del crac borsari del 29, alguns
manuals en tracten les conseqncies macro-socials (Grup Promotor Santillana, Text La
Galera), i noms alguns altres reflecteixen els efectes que va provocar sobre les persones
(Vicens Vives).
Quant als efectes sobre les persones de la relaci despoli que els pasos colonitzadors van
imposar a les colnies, alguns manuals nexpliquen les conseqncies macro-socials (Grup
Promotor Santillana, Text La Galera), daltres nexpliquen les conseqncies sobre les
poblacions, mentre que en daltres aquesta dimensi podria ampliar-se. Pel que fa a la
pobresa actual, i malgrat lexistncia als llibres dalguna unitat dedicada a la identificaci dels
reptes contemporanis, sn ben pocs els llibres que en fan esment.

Maneres dexplicar els models de desenvolupament (indicador 2.3)
La manera dexplicar els models de desenvolupament est molt lligada a factors estrictament
econmics, per no sempre. En parlar de la pobresa, sutilitzen dades com latur, o els sous
msers, per tamb sesmenten malalties (Crulla), o la manca de drets laborals (totes les
editorials).
El desenvolupament es vincula sobretot al creixement econmic, amb el mats dels lmits en
la cura del medi ambient. s menys freqent que es lligui el desenvolupament a la satisfacci
dels drets bsics (com ara el Grup Edeb, en parlar de lIDH).
La reflexi entre models de desenvolupament i els models econmics tamb varia en els
textos. En algunes editorials, com ara Crulla (a la unitat sobre la Guerra Freda), es mostra un
esfor per reflectir de manera molt equilibrada avantatges i tamb inconvenients dels models
econmics capitalista i comunista. Altres manuals mostren ms reticncia a formular
crtiques al model capitalista. La majoria de llibres semblen fer invisibles els riscos del
capitalisme i no reflexionen, per exemple, sobre la seva relaci amb lincrement de les
desigualtats, limpacte sobre el medi ambient, etc. Val a dir, per, que sovint la crisi del 1929
s treballada en els textos, amb la qual cosa es podria dir que els perills sn circumscrits de
manera puntual a aquest esdeveniment.
Tot i ser poc crtics amb el sistema capitalista i neoliberal en general, la majoria deditorials
tracta la globalitzaci de manera crtica, exposant-ne alguns beneficis, i tamb algunes
problemtiques o dificultats associades. Un exemple especialment contrastat s el de
leditorial Text La Galera, que reflecteix tres posicions (a favor, en contra, i daposta per la
democratitzaci de la globalitzaci).

Visualitzaci de les minories oprimides (indicador 2.4)
El tractament de les minories s irregular en funci del tema considerat. Les revoltes
populars com ara la Revoluci Francesa o les formes de lluita obrera (com el cartisme, les
vagues), o els aldarulls a inicis del s. XX a Espanya queden recollides amb prou detall en la
majoria de llibres. Aquests temes ofereixen una oportunitat per reflectir que la visibilitzaci
del conflicte social no noms s signe descontentament (com ho tracten la majoria de llibres),
sin que tamb pot ser una estratgia per reclamar majors drets socials i laborals.
Tamb es descriuen moviments contestataris de minories (o majories) oprimides en el
context de la descolonitzaci, o de la lluita pels drets civils de la minoria negra als EUA, sense

46
que es relacioni amb la realitat internacional de divisi internacional del treball, desfavorable
per als pasos del sud).
s menys freqent, en canvi, el reconeixement daltres minories com les generades per la
pobresa en el mn actual, lesclavatge i les matances de poblacions originries a lAmrica
Llatina, lfrica, o sia. Si amb prou feina es reconeix lexistncia de grups de poblaci
oprimits, ms difcil encara s trobar-ne una explicaci de les causes.

Conflicte social i pobresa al currculum oficial
En sntesi, es pot dir que a grans trets es parla de les conseqncies dels sistemes econmics
(dacord amb el que estableix el currculum respecte a Identificar i rebutjar les situacions de
desigualtat, injustcia i discriminaci (Departament dEducaci, 2008, p. 117)), per que
lanlisi de les seves causes s bastant menys exhaustiva (indicador 2.1). Les relacions de
causa i efecte entre limperialisme i la consolidaci del capitalisme (ibd., p. 127), per
exemple, en el sentit de lligar la colonitzaci a la necessitat de leconomia capitalista de trobar
nous mercats per vendre ms i ms productes, no sexplicita com a tal (indicador 2.2).

5.3. GNERE

Tot i que sobserven alguns esforos per incloure la perspectiva de gnere, queda cam per
recrrer per tal aconseguir transversalitzar-ne el punt de vista. La visualitzaci del paper i de
lhome i de la dona i les relacions de sexe i gnere a tots els manuals analitzats dista molt de
lequilibri. Per valorar aquesta dimensi, shan tingut en compte els factors segents:
3.1. Es reflecteix la situaci especfica de la dona?
3.2. Proporci dhomes i de dones esmentats en el captol
3.3. s del llenguatge sensible al gnere (no sexista)

Situaci especfica de la dona (indicador 3.1)
Duna banda, saprecien avenos en reflectir la situaci especfica de la dona: a la majoria de
manuals es tracta lassoliment del dret de vot, la incorporaci de la dona en el mn laboral
des de la Revoluci Industrial, i tamb arran de la Primera Guerra Mundial.
Altres temes menys generalitzats sn la reflexi sobre la invisibilitzaci de la dona al llarg de
la histria (Crulla), els canvis dels models sexuals i familiars als anys setanta (Text La
Galera, Santillana), o els reptes pendents per aconseguir una veritable equiparaci de drets
entre homes i dones (Barcanova, Crulla, Santillana). Leditorial Crulla tamb reflexiona
sobre els lmits de la Revoluci Francesa en remarcar la manca de consideraci del drets de
les dones pels sans-culottes. Sn menys visibles els moments histrics en qu sha retrocedit
en la lluita contra la discriminaci les dones (nazisme, Franquisme, etc.).
Molts manuals tamb reflecteixen algun moviment de dones: la majoria del manuals
expliquen la lluita pel vot de la dona (Barcanova, Crulla, Grup Edeb, Text La Galera,
Santillana) i els moviments feministes durant la Guerra Freda (Grup Edeb, Text La Galera,
Santillana, Vicens Vives), Madres y Abuelas de la Plaza de Mayo (Text La Galera).

47
Proporci de dones i dhomes (indicador 3.2)
Sha observat un clar desequilibri en la presncia de dones i dhomes.
12
Les dones sovint sn
relegades a un segon pla, mostrades en un rol passiu, o sn les mullers dhomes importants.
Les dones sn ms presents en les illustracions o en figures allegriques, fet que naccentua
el carcter decoratiu.
Figura 5. Homes i dones esmentats en els llibres (nombre i percentatge)

El percentatge dhomes i de dones que sesmenten en el text dels llibres dhistria marca una
clara infrarepresentaci de la dona en els llibres. A tots els llibres de text, les dones
esmentades no arriben al 5% del total de persones citades, mentre que els homes en
representen un 95%. Com mostra el grfic anterior, no sobserven variacions significatives
entre llibres de text. A ms, sovint aquest desequilibri tampoc queda reflectit en les preguntes
o activitats, en qu es podria demanar a lalumnat que reflexions sobre aquesta
desproporci.
Es podria argumentar que labsncia de dones als llibres de text s el reflex de la manca de
dones en les posicions de rellevncia al llarg de la histria. Cal reconixer que la gran majoria
de personatges histrics habitualment reconeguts sn homes, i aix fa difcil mostrar un
major equilibri quant a la visibilitzaci dels homes i de les dones a la histria. Efectivament,

12
Tot i que fixar-se en les personalitats citades pot semblar un criteri positivista que no es correspon
amb el plantejament dels autors i autores, sha optat per considerar aquest criteri, ats que les dades
sn prou evidents.

48
pot semblar comprensible que en els perodes ms antics labsncia de la dona a les unitats
no fos solament el reflex dun context histric en el qual la dona era poc visible pblicament.
Una visi menys positivista de la histria, per, tamb podria considerar rellevant reflectir
lmbit quotidi i domstic, al qual les dones han estat relegades durant anys.
Cal tenir en compte, tanmateix, que no sobserva un increment en la proporci de dones a les
unitats sobre etapes histriques ms recents. El paper de la dona a la histria est tant
subrepresentat als temes ms antics, com al segle XIX i al XX. Aquest fet mostra que tal
desproporci no respon tant a labsncia real de dones a la vida pblica com a la incapacitat
de la historiografia de revertir el desequilibri home-dona.
La figura 15 mostra com el nombre de dones citades en funci del perode histric no
augmenta en els perodes ms recents. Tampoc si tingussim en compte que els primers
perodes inclosos (Antic rgim i illustraci, liberalisme, revolucions burgeses i Revoluci
Industrial) engloben un lapse de temps ms llarg que els perodes segents sobservaria un
augment significatiu del nombre de dones citades.
Aquest fet tamb pot ser el reflex duna concepci de la histria focalitzada en les classes
dominants, allunyada de la realitat del conjunt de la poblaci, i en especial de les classes
populars. En aquest sentit, es pot dir que els llibres encara estan dominats pel model
positivista, centrat en els actors poltics i els sectors dominants.
En les imatges, el ms habitual s que les dones apareguin com a models (en obres dart),
com a figures allegriques, o en tant que mullers de personatges histrics. Pel que fa al
model de famlia, sempre apareix una imatge de famlia tradicional.

49
Figura 6. Proporci de dones citades en funci del perode histric (%)

Font: elaboraci prpia. Nota: el grfic recull la proporci de dones sobre el total de persones citades, per perode histric. En funci dels
manuals, aquests perodes histrics es descriuen en ms duna unitat. En aquests casos, sha dividit el nombre de dones pel nombre dunitats.

50
Utilitzaci de llenguatge no sexista (indicador 3.3)
Pel que fa al gnere en la utilitzaci del llenguatge, en alguns casos els llibres de text intenten
utilitzar un llenguatge no sexista. Aquests utilitzen genrics com la poblaci o la gent,
entre daltres.
En molts altres casos sutilitza el genric mascul (fins i tot en fotos on noms apareixen
dones). Comptades vegades sidentifiquen expressions que reflecteixin els dos gneres (com
per exemple homes i dones, o els i les). Algunes editorials podrien aprofundir en la
recerca de frmules lingstiques sensibles al gnere. A ms a ms, existeixen casos en qu es
dna una utilitzaci inadequada dexpressions genriques, com ara quan en ocasions es
mant lexpressi sufragi universal quan en realitat es tracta de sufragi mascul.

El gnere al currculum oficial
En definitiva, es pot afirmar que els objectius recollits al currculum oficial de 4t dESO
didentificar alguns dels canvis, continutats i ruptures en el mn de la cultura, de lart i de
les mentalitats, amb atenci especial als rols de gnere o el danalitzar el paper dels homes i
les dones com a subjectes de canvis histrics (Departament dEducaci, 2008, p. 127 i 128
respectivament), es compleix en cert grau (indicador 3.1). Tanmateix, lanlisi mostra que
encara shi pot aprofundir ms.
A la vegada, tal com mostren els grfics daquest apartat, els manuals dhistria analitzats
queden lluny de complir la consigna de mostrar el protagonisme dhomes, dones, nois i
noies en els esdeveniments del passat i del present, buscant un equilibri entre els grups i els
collectius socials (ibd., p. 114).

5.4. DIVERSITAT

A lapartat de diversitat sha tingut en compte com es tracten altres cultures, per tamb quin
grau dautocrtica i de qestionament del model occidental transmeten els manuals. Per tal
danalitzar-ho, els indicadors tinguts en compte a lhora de valorar la perspectiva de diversitat
en els llibres de text han estat:
4.1. Fa menci a la responsabilitat de la cultura europea dominant en violacions de
drets humans a altres civilitzacions?
4.2. T una visi plural, no etnocntrica ni eurocntrica, dels procs histric?
4.3. Tracta la diversitat sense prejudicis ni estereotips.

Prpia responsabilitat en violacions de drets humans (indicador
4.1)
Lanlisi mostra que no s habitual que els llibres reflexionin sobre la responsabilitat de la
cultura europea dominant en la violaci de drets humans infligida a altres poblacions.
A excepci de lHolocaust jueu, es parla poc de lextermini de minories tniques al llarg de la
histria. Tamb sobserva una molt baixa autocrtica en la violaci de drets humans daltres
pobles, com les poblacions originries dAmrica del Nord, Amrica Central i del Sud,
lesclavitud lligada al comer de les indianes, els atacs a les poblacions colonitzades a lfrica i
sia...
Limperialisme i el colonialisme es tracten de manera desigual, en alguns llibres de text de
manera superficial, sense aprofundir-ne les causes, i en daltres amb una clara voluntat

51
crtica (com ara Crulla). Hi ha oportunitats per treballar aquests processos que no sempre
sn aprofitades, per exemple, poques vegades sesmenta el congrs de Berln, quan els pasos
europeus marquen les fronteres dfrica de manera arbitrria, o tampoc el procs de
desmembrament de lImperi Turc i com ha influt en la configuraci dels pasos dOrient
Mitj. Els llibres tamb podrien reflectir ms generalment que les colonitzacions gaireb
sempre shan dut a terme mitjanant ocupacions militars (en aquest sentit, com a exemple de
bona prctica, leditorial Grup Edeb parla dAbd el-Krim des del punt de vista espanyol, per
tamb des del marroqu).

Visi plural o etnocntrica de la histria (indicador 4.2)
Donades les oportunitats que planteja el currculum oficial per aportar perspectives
histriques alternatives a loccidental, lanlisi dels llibres evidencia que es tracta poc la
histria de zones del planeta que no siguin Occident. Fora dEuropa, els pasos africans sn
els que queden ms representats, seguits pels dAmrica Llatina (lligats als processos de
descolonitzaci respecte als pasos europeus). sia, en canvi, apareix en ocasions molt
comptades. Oceania noms sesmenta una vegada al text del Grup Promotor Santillana, per
no apareix a cap mapa. La histria de lart tamb s principalment europea.
A la vegada, es pot dir que la presncia en els textos de personalitats o corrents daltres
regions del mn s mnima. Alguns manuals fan lesfor de personificar altres pasos, en
destacar, per exemple, personalitats dels processos de descolonitzaci. Aquest esfor per
posar cara i ulls a persones de pasos i cultures no europeus es valora positivament.
En lmbit internacional, les relacions entre Estats sovint sn vistes des del punt de vista
europeu (i/o espanyol). Aix s particularment aix en el cas de la descolonitzaci, quan el
punt de vista sol centrar-se en les potncies colonitzadores i no en els pasos que
protagonitzen la descolonitzaci (aquesta afirmaci podria traslladar-se a tots els llibres). En
el cas de la Guerra Freda, tamb, sobserven desequilibris clars a favor dels EUA.

Prejudicis i estereotips (indicador 4.3)
Generalment les lnies editorials promouen explcitament la convivncia amb les persones
daltres cultures, la comprensi dels motius de la gent que emigra, etc., per pocs llibres de
text sescapen denunciar alguna frase o imatge que transmet prejudicis o estereotips.
Els temes de les identitats (lligades al romanticisme) i del nacionalisme integrador o
disgregador queden poc explicats. Es desaprofita aix un bon motiu per educar en els valors
del respecte a la diversitat i a la diferncia. Sobserva, tamb, com els llibres tenen
aproximacions diferents a la relaci Catalunya-Estat espanyol: alguns la perceben com una
relaci dexplotaci i daltres com una relaci dinterdependncia.
Pel que fa al tractament de la immigraci, la majoria de llibres mostren la voluntat de
plantejar aquest fenomen des de la comprensi de les causes. En alguns casos sen presenten
els reptes que representa, en daltres els inconvenients. En alguna ocasi tamb
sidentifiquen termes alarmistes com onada o allau, i val a dir que en general els textos no
reflecteixen que els fenmens migratoris shan donat al llarg de tota la histria. Aquestes sn
oportunitats desaprofitades per relacionar els fets histrics amb realitats del present.
LIslam es tracta monolticament, sense mostrar-ne les diferncies. Puntualment es donen
confusions conceptuals, com ara en equiparar el nacionalisme (laic) rab amb un moviment
islmic. Tamb shan identificat alguns estereotips que poden contribuir a la construcci
dimatges negatives, com ara en denunciar el fonamentalisme islmic, quan no es fa servir
aquesta expressi per cap altra religi.

52
Pel que fa als pasos africans, en algun cas es destaca que estan endarrerits. En aquest sentit,
sidentifiquen expressions desafortunades per exemple quan es en diu que els Estats africans
no tenen un exrcit modern, sense reflexionar sobre si aquesta via s sinnim de progrs.
En la utilitzaci del llenguatge, i tot i que molts llibres de text (com ara Text La Galera, Grup
Edeb, Teide) mostren una visi crtica amb les desigualtats del mn, manca concordana
amb els conceptes utilitzats. Molts llibres de text utilitzen el concepte de Tercer Mn, que
ha caigut en dess a favor daltres expressions com pasos en vies de desenvolupament
(tamb qestionat) o empobrits. Els conceptes multicultural o intercultural sutilitzen poc;
aix mateix, levidncia i s del concepte racisme podria aprofundir-se en els textos (aquest
concepte, quan apareix en els llibres, sovint s circumscrit al rgim nazi).

Diversitat i currculum oficial
Es pot valorar que, pel que fa a la perspectiva de diversitat cultural, el conjunt de textos tenen
dimensions o elements puntuals millorables. Aix, si b s cert que la majoria de llibres
parlen de la immigraci des de la comprensi de les causes i duna manera que convida a
desenvolupar la capacitat dempatia per comprendre la diversitat existent en el mn
(Departament dEnsenyament, 2008, p. 108), no sarriba al punt dexplicitar que sha de
respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i collectiva, per
enriquir la prpia identitat i afavorir la convivncia (ibd., p. 109). En canvi, es poden trobar
exemples destereotips i prejudicis que poden contribuir a la construcci dimatges negatives
daltres cultures o religions (indicador 4.3).
Els llibres sn marcadament eurocntrics. En aquest sentit, cal tenir present que si b s cert
que el currculum oficial centralitza els continguts en la histria dEuropa (es considera
fonamental que al final de letapa lalumnat hagi adquirit un bon coneixement de la realitat
catalana i espanyola en el context europeu, aix com la construcci duna aproximaci a
lorganitzaci social, poltica, econmica i cultural del mn), la programaci oficial tamb
explicita que saposta per un enfocament que prioritzi la comparaci de situacions similars
de diferents realitats territorials i que eviti plantejaments excessivament localistes,
eurocentristes i etnocentristes (ibd., p. 111) (indicador 4.2).
Encara que els llibres de text es centrin en la histria dEuropa, shauria de vetllar per
incorporar la perspectiva de diversitat, per tal de comprendre empticament els altres, i
relativitzar les valoracions sobre el que s propi i el que s ali (ibd., p. 114). En aquest
sentit, no es pot dir que es valori amb el mateix sentit crtic els fets reprovables fets des de la
nostra cultura que els que shan fet des daltres (indicador 4.1).

5.5. MEDI AMBIENT

La perspectiva de cura del medi ambient s gaireb absent a tots els llibres. Els indicadors
observats per tal danalitzar la perspectiva ambiental dels llibres de text analitzen si:
5.1. Visibilitza els impactes ambientals, causes i conseqncies, que generen els
models econmics?
5.2. Destaca que alguns recursos naturals sesgoten?

53
Conseqncies dels models econmics sobre el medi ambient
(indicador 5.1)
Els manuals estudiats mostren tendncies fora semblants pel que fa al desaprofitament
docasions per reflectir les conseqncies del model productiu sobre el medi ambient. En les
explicacions de la Revoluci Industrial, per exemple, cap dels llibres estudiats qestiona la
utilitzaci de recursos finits, o limpacte ambiental de la utilitzaci del carb; o, a mode
dexemple addicional, en descriure la societat de consum de desprs de la Segona Guerra
Mundial, es podria convidar a la reflexi sobre els lmits dels models de consum.
Esdeveniments com ara la catstrofe ambiental de Txernbil, lefecte de les armes qumiques
i nuclears utilitzades contra pasos asitics a la Segona Guerra Mundial i a Vietnam, Corea...
no sn utilitzats per la majoria dels llibres per tractar daquest tipus de relacions (models
econmics i medi ambient, conflicte armat i medi ambient). En general el progrs tecnolgic
s exposat de manera acrtica, sense plantejar-ne els impactes positius i negatius. Tamb
existeix la tendncia a tractar del desenvolupament cientfic sense valorar limpacte en el
desenvolupament hum que comporta aplicar-lo.

Esgotament dels recursos: (indicador 5.2)
La capacitat dels llibres per transmetre el fet que els recursos naturals sesgoten queda
recollida a lindicador 5.2. Les editorials ms sensibles a tractar de lesgotament de recursos
recalquen que les metrpolis van explotar els recursos naturals de les colnies (Crulla,
Vicens Vives), o esmenten (per no defineixen) el concepte de desenvolupament sostenible
(com ara Vicens Vives).
En canvi, cap editorial menciona, per exemple, el protocol de Kyoto, el perill dextinci de les
espcies o lesgotament dels recursos (lligat, entre daltres, a les crisis econmiques dels anys
70).
Tamb sha trobat a faltar una reflexi ms generalitzada sobre la vinculaci entre els
recursos naturals i els conflictes armats, o les diferncies en el consum de recursos i la
contaminaci en funci del grau de desenvolupament.

Medi ambient i currculum oficial
El potencial dels llibres de text de fer percebre els canvis socioambientals com a resultat de
la utilitzaci del medi i els seus recursos [per] les societats (p. 109) es podria desenvolupar
ms. Molt probablement, de les sis perspectives analitzades, aquesta s la que dista ms dels
objectius plantejats pel currculum.
Aix, es pot afirmar que encara queda molt per fer perqu els llibres de text analitzats
permetin analitzar i interpretar la interacci que es produeix entre lentorn i lactivitat
humana (p. 109), i molt ms encara que permetin a lalumnat argumentar crticament el
sistema econmic actual amb relaci a la sostenibilitat i plantejament dalternatives (p. 128),
tal com recull el currculum de 4t dESO.

5.6. DEMOCRCIA-RGIMS POLTICS-DRETS HUMANS

Les dimensions referents al tema definit com democrcia, rgims poltics, drets humans
estan, en relaci amb altres mbits temtics com ara gnere, diversitat o medi ambient, ms
transversalment treballades en tot els llibres estudiats.

54
Els indicadors de sntesi utilitzats per analitzar el conjunt de les unitats al voltant daquest
tema han estat els segents:
6.1. En el llibre sexpliquen els corrents ideolgics/poltics en confrontaci
(moviments socials alternatius, contradiscursos...)?
6.2. T en compte lopini dels collectius marginats o el poble?
6.3. Mostra la democrcia com un sistema obert, susceptible de millores?
6.4. Reflecteix lassoliment dels drets humans vinculat a processos de lluita?
6.5. Tracta la violaci de drets (vida, llibertat, treball, igualtat, expressi,
autodeterminaci)?

Corrents ideolgics en confrontaci (indicador 6.1)
El conjunt de les editorials fan referncia a lexistncia dideologies i discursos diferents als
dominants o en confrontaci, encara que aix es dna en diferents graus dextensi i
aprofundiment. Els llibres expliquen moviments socials, contradiscursos, principalment
vinculats a la Illustraci, el moviment obrer i la Revoluci Francesa. Tanmateix, es troben a
faltar lexplicaci daltres discursos menys convencionals i alternatius, principalment en el
context de la segona meitat del segle XX i linici del XXI (indigenismes, feminismes,
ecologismes, antimilitaristes com ara les protestes contra lentrada dEspanya a lOTAN i el
moviment dinsubmissi militar, moviments gai i lsbic, etc.). Si b s veritat que molts
llibres parlen de lexistncia daquest moviments, sn pocs els que en descriuen les idees i
aportacions teriques.
En un altre ordre de coses, s important assenyalar que les descripcions de la Guerra Freda
solen basar-se en la confrontaci de dos sistemes (comunista i capitalista), per no sempre es
reflecteix els no alineats com un tercer bloc que vol quedar al marge daquesta lgica de
confrontaci. Alguns manuals presenten cada bloc de manera crtica, presentant-ne punts
forts i febles (com ara Crulla), daltres noms parlen dels punts forts del sistema capitalista i
punts febles del sistema comunista, utilitzant, tamb en el llenguatge, expressions amb
connotacions negatives. En relaci amb aquest ltim punt, es pot dir que els llibres tendeixen
a donar una visi benigna del sistema capitalista (i del neoliberalisme) i severa del
comunista. Sense nim de voler equiparar els models, seria interessant que el conjunt dels
llibres presentessin pros i contres de cada model.

Visi del poble (indicador 6.2)
En segon lloc, cal dir que els llibres transmeten una histria centrada en el punt de vista de
les elits de cada perode histric (reis, militars i poltics). La visi del poble s doncs menys
present que la visi dels corrents ideolgics alternatius al poder. Un exemple daquest fet s
que per descriure la Revoluci Francesa sexplica amb detall la illustraci, per molt
superficialment la visi de collectius socials que podrien atribuir-se a veus del poble (de
classes populars). A la vegada, en general els llibres podrien donar ms rellevncia a la
cultura popular del nostre entorn (ateneus de base, moviment llibertari, cabetians, socialisme
utpic, moviments catalanistes del XIX, jocs florals...).

Perfectibilitat de la democrcia (indicador 6.3)
Al llarg dels llibres, els valors democrtics sn transmesos i considerats positivament. De
manera ms desigual els textos presenten les fites assolides com a producte de la lluita
poltica i, de vegades, popular, alertant dels lmits de la democrcia i de la necessitat de
preservar-la. Els canvis poltics i els reconeixement de drets que representen autntiques
revolucions passen ms desapercebuts.

55
A la vegada, els continguts tendeixen a equiparar democrcia amb la democrcia en el sentit
liberal, deutora del model occidental del s. XIX, associada a la democrcia formal
representativa basada en el vot, sense mostrar altres models de participaci democrtica
(democrcia directa, democrcia assembleria, etc.). En aquest sentit, s ms general la
manca de reflexi sobre la democrcia com un procs perfectible i en construcci
(democratitzaci), si no com una realitat dual (en el sentit de nosaltres la tenim i els altres
no). Sovint, no sexplica qu s la democrcia, i tamb algun llibre podria clarificar la
diferncia entre Estat liberal i Estat democrtic.
En relaci amb sistemes de governana actuals, cal dir que els continguts estudiats fan
descripcions ms o menys aprofundides dels sistemes de presa de decisions collectives
(global: mitjanant nicament la presentaci del sistema de Nacions Unides; europeu: a
partir de la descripci de lUE; estatal i catal: amb lexplicaci del sistema dautonomies),
per no sen fomenta la valoraci crtica ni sevidencien les tensions i debats existents que
duguin a la necessitat dimaginar-se canvis en la manera actual de funcionar daquests
mecanismes.

Assoliment i violacions dels drets humans (indicadors 6.4 i 6.5)
Pel que fa als drets humans, lanlisi mostra la necessitat daprofundir en la incorporaci de
la perspectiva. Aix, es pot dir que els llibres mostren sensibilitat respecte al tema dels drets
humans, per aix es dna, en un grau ms o menys alt, de manera puntual (amb dossiers o
requadres especfics). A mode de bona prctica, per, s destacable el text del Grup Promotor
Santillana, que cobreix temes com els orgens del reconeixement dels drets (independncia
americana, Revoluci Francesa), tractats cabdals (Declaraci Universal dels Drets Humans
de 1948 [DUDH]), i altres fets histrics destacables (processos de Nuremberg, etc.).
En la recerca de mnims, molts llibres tracten les condicions laborals pssimes dels obrers,
des de la Revoluci Industrial a la Guerra Civil. Poques editorials expliciten la creaci de la
Declaraci Universal dels Drets Humans del 1948, mentre que moltes altres editorials no en
fan referncia en el text. Tamb, tot i que diversos llibres tracten el treball infantil no sempre
sen fa una comprensi des dels drets dels infants.
Altres drets com els civils i poltics (protecci contra la tortura, pena de mort, protecci dels
infants, etc.), o el marc internacional de drets humans no sesmenten massa. Aix, la
construcci histrica i fins els nostres dies del marc internacional de drets humans s poc
treballada.
Aix mateix, pel que a la perspectiva de drets, sn dominants en els textos les concepcions
liberals de propietat privada i de la protecci individual enfront lEstat. En general, els llibres
fan ms mfasi en lexplicitaci dels drets individuals que no pas en els drets collectius.
A ms, el grau en qu sassocia ladquisici de drets a les lluites socials varia en funci dels
llibres analitzats i del context histric. La Revoluci Francesa, per exemple, permet introduir
els drets fonamentals. La Revoluci Industrial s un context que es presta especialment per
tractar de drets laborals. Altres contextos significatius pels drets humans sn desaprofitats,
com la Revoluci Russa i el qestionament dels drets individuals enfront dels drets
collectius, la Segona Guerra Mundial i el reconeixement del Dret Internacional Humanitari,
la Guerra Freda i el debat entre drets civils i poltics (reconeguts com a mnim formalment
pel bloc occidental) i drets econmics i socials (reconeguts com a mnim formalment pel
bloc sovitic), etc. En general, en els manuals es tracten ms les violacions de drets humans
que els processos que duen al seu reconeixement i adquisici (idea vinculada a lanterior
indicador 6.4).

56
Democrcia, drets humans i currculum oficial
Respecte a les indicacions del currculum oficial de les cincies socials (Departament
dEducaci, 2008) identificades a linici del present informe, es podria afirmar que els llibres
estudiats promouen competncies generals com ara distingir els trets fonamentals de les
societats democrtiques i valorar les consecucions de la democrcia i la vigncia dels drets
humans individuals i collectius i de les llibertats (ibd., p. 116) i en certa mesura prendre
conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals i de la igualtat de drets i
deures dels individus (ibd., p. 115) (indicador 6.4).
Cal lamentar, per, que la manca duna integraci transversal de lenfocament de drets, aix
com el treball metodolgic proposat des dels textos, facin valorar que lalumnat est lluny de
reconixer i fer seus els drets i deures de la ciutadania democrtica (ibd., p. 108) o
dassumir els valors democrtics en la convivncia escolar i de lentorn, rebutjant situacions
injustes i discriminatries(ibd., p. 116) (indicador 6.5).
Quant a les competncies especfiques de 4t dESO, els llibres ajuden a analitzar les
revolucions i transformacions poltiques que donen inici a lpoca contempornia i
comparar els sistemes totalitaris del s. XX, caracteritzant especialment levoluci del
franquisme a Catalunya i Espanya (ibd., p. 127), per queden lluny danalitzar els reptes de
la democrcia a lactualitat (ibd., p. 128) (indicador 6.3).

5.7. METODOLOGIA EN ELS EXERCICIS DIDCTICS

En aquest mbit sexposen els resultats obtinguts fruit dhaver comptabilitzat i classificat
totes les activitats proposades a lalumnat en els llibres analitzats. Les grfiques segents
mostren els percentatges dactivitats sobre el conjunt dactivitats dun llibre. Som conscients
que aquestes no sn les niques activitats plantejades per les editorials a cada nivell
(existeixen altres materials de suport al professorat i a lalumnat) i, com sha dit
anteriorment, tamb entenem que la didctica duna matria no es circumscriu als continguts
dun llibre de text. No obstant tot aix, val a dir que lalumnat que treballa dacord amb llibres
de text a laula est exposat als coneixements i metodologies formulades pels enunciats
objecte danlisi.

Els indicadors observats sn els segents:
7.1. Tipus de tasques ms demanades:
Comprensi del document i reelaboraci de la informaci (comprensi
lectora, identificaci de la informaci bsica del mapa, quadre, etc.).
Relaci dels continguts de la unitat amb la comprensi de lactualitat.
Opini personal.
Acci.
7.2. La metodologia promou la cooperaci entre lalumnat i el treball en equip?
7.3. La metodologia s crtica, problematitzadora i emancipadora?

Varietat en les metodologies (indicador 7.1, 7.2 i 7.3)
La segent figura mostra que, en tots els casos, les metodologies proposades sn
fonamentalment de comprensi lectora o de reelaboraci de la informaci (elaborar
esquemes, resums, anlisi o comparaci etc.). Les tasques de comprensi lectora i de
reelaboraci de la informaci representen entre un 80% i un 100% del total dactivitats

57
proposades (les xifres a les barres representen el nombre dactivitats comptabilitzades de
cada tipus).

Figura 7. Tipus dactivitats demanades (en nombre dactivitats i
percentatge sobre el total dactivitats del llibre %)


En canvi, les activitats poques vegades conviden a relacionar el passat amb el present, a fer
valoracions dopini personal, ni a promoure un canvi actituds i comportaments mitjanant
lacci. Els llibres de Vicens Vives, Teide, Grup Promotor Santillana i Barcanova,
principalment, inclouen preguntes per convidar a lalumnat a relacionar els fets histrics amb
la realitat present.
Els manuals de Vicens Vives, Teide, Grup Promotor Santillana i Grup Edeb demanen a
lalumnat que es formi una opini sobre alguns fets histrics analitzats. Pel que fa a les
propostes dacci, destaca el llibre de Text La Galera, que a lapartat deix transversal,
convida a lalumnat a que traslladi a les seves actituds els aprenentatges terics.
En relaci amb la promoci del treball en grup i de la cooperaci s destacable que la gran
majoria dactivitats proposades sn individuals.
Pel que fa a la mesura en qu les metodologies sn crtiques i problematitzadores, cal
destacar el cas de Barcanova, perqu inclou activitats en qu demana a lalumnat que es posi
en el lloc de personatges histrics, i activitats de deducci amb una certa complexitat.

58
Molts llibres (com ara Barcanova, Crulla) proposen treballar en un rac dInternet, sovint
per buscar informaci. Si les cerques dinformaci sutilitzen, en la majoria dels casos, com a
activitats de comprensi lectora i elaboraci de la informaci, tamb s veritat que aquesta
tasca pot ser important si permet aprofundir en el procediment i pensament crtic. Daltres
(Grup Edeb, Crulla, Teide), a ms a ms, concedeixen importncia a exercitar procediments
de recollida, anlisi i transmissi de la informaci (Aprn a..., com es fa), i la utilitzaci de
noves tecnologies.
Tamb shan observat diferncies en la utilitzaci de documents al llibre de text mateix: en
general, sutilitzen moltes imatges (quadres i fotografies), en detriment daltres recursos com
grfics o fragments de fonts originals. En alguns casos aquestes imatges tenen una funci
nicament illustradora, mentre que en daltres sutilitzen les imatges per analitzar
continguts, i shi associen preguntes (com ara Teide).
La cartografia, utilitzada en major o menor grau per les editorials sovint s difcil
dinterpretar. Els llibres utilitzen majoritriament la projecci de Mercator, o, en alguns
casos, combinen la projecci de Mercator i de Peters (com ara Text La Galera, Crulla).
Tamb sha observat que els llibres tendeixen a no citar les fonts de les dades en mapes i
taules. En el cas de Grup Promotor Santillana, tamb, la selecci acurada de documentaci
amb punts de vista contraposats enriqueix la reflexi i la comprensi plural de la histria.

Metodologia i currculum oficial
En general, es pot dir que en termes metodolgics els llibres analitzats tenen marge de
millora per assegurar el compliment del currculum, que recomana donar sentit a les
relacions entre el passat, el present i el futur, i a la seva identitat territorial i cultural
(Departament dEnsenyament, 2008, p. 107) (relacionar el passat amb el present),
Participar en debats, exposant opinions raonades sobre canvis i continutats que afectin
aspectes de lactualitat, aportant argumentacions basades en les cincies socials, respectant
les opinions dels altres i cercant lobtenci i comunicaci de conclusions comunes (ibd., p.
129) (opini personal), i prendre partit davant dels problemes del mn, participar en la
transformaci i la millora de la prpia societat i del mn i seguir aprenent per participar-hi
en el futur (ibd., p. 113), o aprendre a participar en la vida collectiva, per mitj de projectes
de cooperaci en el seu entorn (ibd., p. 108) (acci), entre altres metodologies (indicador
7.1).
En aquest sentit, tamb es pot dir que els textos analitzats podrien promoure ms
explcitament treballar cooperativament i amb una actitud dialogant (ibd., p. 107)
(indicador 7.2). Noms alguns llibres de text permeten plantejar-se preguntes per
desenvolupar un pensament complex, crtic, creatiu i amb capacitat de presentar
alternatives (ibd., p. 109) (indicador 7.3).
Per acabar, en el progrs cap a una progressiva incorporaci del treball per competncies,
que comporta un aprenentatge amb una major autonomia de lalumnat, aix com duna major
conscincia en el seu procs daprenentatge i dautoavaluaci, cal dir que els textos existents
en el moment dimplantaci de la perspectiva competencial queden lluny encara de promoure
estratgies de regulaci i dautoregulaci per aprendre a millorar (p. 110). Una altra
mancana respecte al plantejament de laprenentatge per competncies s que les activitats
mostren la compartimentaci de les rees de coneixement. En la majoria docasions, per
exemple, el continguts dart es reserven pel final de les unitats, i descontextualitzats dels
esdeveniments. Tamb es troba a faltar el treball de competncies matemtiques en lanlisi
de grfiques.

59
6. 6. 6. 6. VALORACIONS DELS SET LLIBRES VALORACIONS DELS SET LLIBRES VALORACIONS DELS SET LLIBRES VALORACIONS DELS SET LLIBRES

Aquest captol recull lanlisi de cada llibre de text efectuada a partir de la lectura compartida
de cadascun dels llibres i mitjanant el suport del gui danlisi en cadascuna de les unitats.
De cada llibre, desprs duna breu introducci amb consideracions generals sobre estructura i
coherncia interna, a continuaci sen fa una discussi del text dacord amb els set mbits
danlisi. En els continguts que llegireu a continuaci hem fet lesfor tant de destacar bones
prctiques o exemples destacables quant a la presentaci de temes o activitats, aix com de
proposar alternatives per complementar la visi transmesa en el llibre amb una ms coherent
amb la perspectiva que alimenta aquest estudi.

6.1. SOCIALS (2008), BARCANOVA

El llibre presenta la Histria Contempornia dividida en 10 unitats. Les dues primeres i la
darrera sn de carcter general (La fi de lAntic Rgim i les revolucions liberals, La
Revoluci Industrial i El mn actual), mentre que les altres 7 alternen la histria de
Catalunya i Espanya (unitats 3, 5, 7 i 9) amb la del mn (4, 6 i 8).
Lestructura dels captols s: introducci, contingut del tema, rac dInternet, esquema
de la unitat, resum grfic, activitats (refor-ampliaci), activitats davaluaci i
dossier. El llibre s coherent; el fet que hi intervinguin diversos autors no fa perdre la unitat
al text, la qual cosa permet fer-ne una crtica general. A la vegada, el text tracta els temes de
manera clara. En conjunt, adopta un to moderat i neutre, que en alguns moments pot
semblar massa descriptiu. Aix, tanmateix, pot donar marge al professorat perqu posi
mfasi crticament en alguna de les qestions plantejades.
Val a dir, tamb, que el llibre, augmenta el to crtic als textos/illustracions i als apartats rac
dInternet i dossier; el fet de relegar aquests plantejaments a espais secundaris s un
aspecte discutible del llibre. Per exemple, a la unitat 3 situa a lapartat Sabies que...? el fet,
gens democrtic, que el sistema del sufragi censatari permets votar una mnima part de la
poblaci (p. 75) i que un obrer catal fos executat per encapalar la protesta contra les
selfactines (p. 82).
Laltre aspecte millorable del llibre, tal com es detallar ms endavant, s que alguns dels
tems plantejats en aquest estudi gaireb no els tracta (medi ambient) o els tracta poc.

6

60
6.1.1 Pau-Conflicte-Violncia-Guerra

En algunes unitats es t molta cura que quedin clares les causes i les conseqncies dels fets.
Per exemple, fa un tractament fora correcte de la Primera i la Segona Guerra Mundial.
Tanmateix es recomana que, en explicar les causes de la Primera, sutilitzi un terme diferent a
inevitable per explicar el fet que la suma de causes va conduir a la guerra (p. 104).
Tamb s adequat el tractament de la Revoluci Russa (p. 108-109): en les causes sesmenta
literalment la misria i la guerra (morts russos a la Primera Guerra Mundial), i sexplica el
conjunt com una revoluci obrera i camperola. En canvi, les causes de la Guerra Civil
espanyola no es mostren explcitament, tot i que lalumnat pot deduir-les.
Hi ha tot un seguit de qestions que es troben a faltar en aquest apartat del llibre (tot i
reconixer la impossibilitat de tocar-los tots): la falta duna anlisi del Tractat de Versalles
com a paradigma de la voluntat de no-Pau pels vencedors; una referncia a la passivitat de la
Societat de Nacions durant el perode dentreguerres; una valoraci sobre la responsabilitat
dels guanyadors de la Segona Guerra Mundial en els atacs a la poblaci civil; les causes de la
Setmana Trgica, el nivell de vida, lanalfabetisme, les condicions de salut, etc., sense les
quals la violncia des de baix sembla arbitrria. Val a dir, per, que la violncia estructural
s que apareix esmentada en altres llocs del text.

En diverses unitats es fa esment de les vctimes dels conflictes. En la Primera Guerra
Mundial, sesmenta, dins de les conseqncies i en primer lloc, el nombre de vctimes (p.
107). Tamb a la guerra de Cuba i Filipines es dna la xifra de morts, separant generals,
oficials i soldats (p. 133), qesti que es tracta tamb a la Guerra del Marroc i es dna la xifra
de morts del Desastre dAnnual (p. 137). Pel que fa al balan de la Guerra Civil, se subratlla
les vctimes mortals i els exiliats republicans (i sels quantifica), sesmenten, per sobre, els
camps de refugiats franquistes i es dedica el dossier a la repressi en tots dos bndols (p.
204-205). Finalment, dins de les conseqncies de la Segona Guerra Mundial, la primera
assenyalada s el nombre de morts totals, separant soldats i vctimes civils. En lexplicaci de
les fases del conflicte hi ha una referncia explcita el nombre de vctimes que van causar les
bombes atmiques sobre el Jap (p. 166).
Noms en tres ocasions en tot el llibre es plantegen estratgies no violentes per solucionar
conflictes. La primera, quan en un exercici dampliaci, sobre un text de Mussolini es planteja
la possibilitat de lobjecci de conscincia (p. 175, exercici 41d). La segona, quan sexplica la
negociaci que va permetre arribar a un acord entre Maci i els negociadors de Madrid arran
de la proclamaci de lEstat Catal (p. 183). I la tercera, quan en tractar del problema dETA
destaca que tant PP com PSOE han intentat arribar a la fi de la violncia mitjanant
converses amb ETA.
En general, per, el text no presenta la guerra com un fet evitable o que tingui alternatives.
Segurament, aix s degut a que el llibre posa per davant el fet de presentar duna manera
ms entenedora les causes dels conflictes.
Finalment, es troba a faltar un to ms crtic amb el paper dels Estats Units en el diversos
conflictes en qu ha participat, sense que aix vulgui dir que shagi dadoptar un to de crtica
simtrica als EUA i lURSS. Per exemple, quan sexplica linici i primers anys de la Guerra
Freda es presenta lajut nord-americ unit a la reconstrucci econmica i poltica dEuropa.
Es diu que en parallel lURSS feia el mateix amb el seu bloc, per es matisa que aix va
beneficiar enormement lURSS, que es va convertir en una potncia que controlava
leconomia de diferents estats de lest dEuropa (p. 211), sense que es digui res del pes poltic
i econmic que va adquirir Estats Units pel mateix procediment.
Pel que fa a les guerres, quan es fa lenumeraci i breu explicaci dalguns dels conflictes i
guerres regionals que va representar la Guerra Freda, tamb es troba a faltar un to ms
crtic. Aix s apreciable, per exemple, quan, en parlar del final de la Guerra de Vietnam, es

61
diu que la guerra va finalitzar amb la retirada dels nord-americans (p. 213). En canvi, quan
el text explica el mn actual (unitat 10), un dels aspectes que planteja s el paper dels Estats
Units com a nica superpotncia mundial (p. 268-269). Ho diu clarament: Els Estats Units
intervenen militarment contra qualsevol pas del mn on perillin els seus interessos.

6.1.2 Conflicte social-Pobresa

Hi ha, en alguns captols, un tractament adequat sobre les males condicions de treball dels
obrers. Aix es pot veure en el dedicat a la Revoluci Industrial on hi ha referncies clares i
extenses a les condicions de vida dels obrers (p. 50) i els dedica, a travs duna narraci
imaginria, el dossier final del tema (p. 60-63). Tamb es diu, clarament, que la llarga lluita
dels obrers tenia lobjectiu de sortir de la misria i aconseguir una societat ms justa (p.
51).
Aix tamb es pot observar en la unitat 9, dedicada al Franquisme i la Transici democrtica.
Shi fa esment de la situaci econmica de la poblaci sota el Franquisme: de la misria del
primer perode (p. 240) i de lexistncia de lestraperlo (p. 241). Algunes de les primeres
vagues (com la dels tramvies de 1951) tenien a veure amb el cost de la vida (p. 246).
Tanmateix, en diverses unitats no sexpliquen les causes profundes de la pobresa de les
masses. Per exemple a la unitat 2 diu que a la Revoluci Agrria els propietaris van fer fora
els pagesos (p. 43), que, durant la Revoluci Industrial, hi va haver artesans arrunats per
no poder competir amb els preus ms barats de les fbriques (p. 46), esmenta que els
pagesos que van a buscar feina a la ciutat shavien quedat sense feina al camp (p. 46).
Tampoc explica perqu van haver demigrar foradament els pagesos que no van trobar feina
durant la Revoluci Industrial a les ciutats ni com van refer la seva vida quan van anar a
altres continents (p. 43).
Finalment, el llibre tracta en un espai secundari les revoltes populars: noms una vegada ho
esmenta dins del text dient que a moltes ciutats es van produir revoltes populars contra
Isabel II (p. 76). La resta de les referncies estan fetes en apartats secundaris de la unitat: en
lapartat de Sabies que...? la revolta contra Esquilache (p. 67), en un peu de foto la revolta
del 2 de Maig a Madrid (p. 71), en un altre el bombardeig dEspartero sobre Barcelona per
sufocar una revolta popular (p. 74) i en el dossier els gravats de Goya sobre la guerra on es
veu el poble essent afusellat (p. 92-93). En general, seria interessant que en el text fos
present, encara que noms sesments, la dimensi popular, el moviment utpic, les caixes de
resistncia, les agrupaments per rams, el pes dels cors Clav, etc.

6.1.3 Gnere

El llibre evita utilitzar un llenguatge sexista i sovint parla de la poblaci, la gent, etc. Per
exemple, a la primera unitat, per dues vegades apareix lexpressi homes i dones: a la
introducci per dir que en aquella poca no eren lliures (p. 6) i quan defineix naci com a
conjunt dhomes i dones... (p. 19).
El llibre cita ben poques dones (1 per cada 15 o 20 homes) i en algunes unitats no apareix cap
dona citada explcitament pel seu nom (unitats 6, 7 i 9). A ms, quan se les presenta sn
relegades a un segon pla. Per exemple, a la unitat 5, De la Restauraci a la Repblica.
Espanya (1874-1931), hi apareixen les dones duna manera testimonial: del perode
nicament s esmentada, en el fris inicial i en un peu de foto la regent Maria Cristina; apareix
Isabel II noms quan es fa esment del perode anterior; al dossier del mateix tema hi ha un
moment que tamb es parla de les mares i dones dels soldats del Marroc (p. 150).

62
Davant de la dificultat de mostrar dones, els autors han optat per mostrar-les en les
illustracions o a travs de figures allegriques: pot veures a la imatge duna dona com a
allegoria de la Internacional (unitat 2, p. 53), a la unitat 5 en una figura de dona com a
allegoria de Catalunya (p. 125) i una altra en el cartell de propaganda dAns del Mono (p.
140) i en diverses allegories i cartells de la unitat 7 (de la Repblica, p. 183, dona miliciana,
p. 203).
El llibre li dedica un apartat a la dona quan tracta el sufragi femen (p. 110-111), una qesti
que tamb es recull en una altra unitat quan es parla explcitament del reconeixement del
sufragi femen per la Repblica (p. 184) i hi ha un exercici que hi fa pensar (p. 187, 18 c).
Tamb li dedica a la dona un espai en el darrer tema, El mn actual, en un apartat sobre
els reptes actuals (p. 272-273) i al Rac dInternet (p. 274), que tracta de la dona al mn
occidental i al Tercer Mn (p. 274). En aquest darrer, safirma que la situaci de la dona a
Occident ha millorat molt durant el darrer segle, la qual cosa no sadiu amb la poca visibilitat
que el llibre li atorga en aquesta unitat, en qu noms es cita una sola dona i, encara, en
lapartat dInternet.
Reforant aquesta poca visibilitat de la dona, al dossier de la unitat 8 (p. 232-233), que tracta
sobre els moviments socials emancipadors, no apareix cap referncia al feminisme.

6.1.4 Diversitat

Es fan comentaris crtics sobre limperialisme i el colonialisme, i les seves conseqncies (p.
100-103). De tota manera, en el text sexpliquen noms les formes jurdiques que podia tenir
la dependncia colonial, per no la mentalitat que ho impulsava (aix s present noms en un
text duna altra unitat sobre el racisme) ni els morts que va costar. En aquest mateix sentit, el
tema de lesclavitud apareix molt marginalment: noms en un exercici dampliaci a travs
dun text dEduardo Galeano (p. 58).
Tamb es detecta poca presncia al llarg de tot el llibre de tot all que no sigui Europa i els
Estats Units. El Jap no apareix fins a la pgina 96. Daquesta altra realitat no sen parla
extensament fins que sexplica la descolonitzaci (p. 215-218). Apareixen, en aquest mateix
apartat, els primers lders no occidentals citats al llibre: Gandhi, Nehru, Fidel Castro i
Lumumba.
Quan es planteja lactuaci del nazisme alemany, se centra, com sol ser habitual, en
lextermini dels jueus. Es destaca el racisme de Hitler (p. 160), posant tot lmfasi sobre la
persecuci de jueus (p. 161 i dossier dedicat a lHolocaust, p. 178-179). Seria desitjable una
mica ms de protagonisme per a les altres minories perseguides, com ara els gitanos, els
retardats mentals, els homosexuals, etc. (p. 178).
En moltes unitats, a excepci de la unitat 7, sn molt poques les referncies a altres parts de
lEstat espanyol. Per exemple, a la unitat 5 no hi apareix la repressi de Primo de Rivera
sobre altres territoris que no siguin Catalunya. Noms un text tracta dun full camperol
distribut a Andalusia (p. 137) i es refereix marginalment a la immigraci que va arribar a
Barcelona (p. 139). En general, la immigraci espanyola a Catalunya no s tractada o ho s
poc, per exemple a la unitat 9 on es podria esperar que fos tema destacat.
En conjunt, sobserva una opci catalanocentrista en els autors del text que s visible, per
exemple a la unitat 3 a travs dun text on un angls diu que Catalunya s una terra
prspera de gent treballadora (p. 68), quan es diu que era lnica terra a Espanya
preparada per rebre la Revoluci Industrial (p. 69), la qual cosa desprs es matisa (p. 81); o
quan sapunta lexpressi Catalunya, fbrica dEspanya (p. 81). De tota manera, com ja
sha dit en un altre apartat, seria desitjable que el llibre introdus alguns aspectes populars
del catalanisme progressista i tamb del nacionalisme conservador, com la restauraci dels
Jocs Florals i els lemes de Du, Ptria i Amor.

63
6.1.5 Medi ambient

El llibre no tracta gaireb gens la problemtica mediambiental. Noms li dedica un espai a
lltim tema tractant la limitaci dels recursos ambientals (p. 272).
En la unitat dedicada a la Revoluci Industrial, noms s present a travs de tres fotografies
on es veu el fum que treien les fbriques (p. 38, 50, 62).
En la unitat 4, el tractament del tema s quasi nul: hi apareix noms el fum sobre un paisatge
industrial (p. 81) i el que provoca una mquina de tren (p. 80).
Finalment, cap referncia a la unitat 5, tot i que en aquest tema es tracta la segona fase de la
Revoluci Industrial.
Tot i comprendre la cotilla que representa el currculum, caldria fer-ne esment perqu
lalumnat que ha vist aquest tema a 3r dESO pugui interrelacionar-lo en lanlisi histrica.

6.1.6 Democrcia-Rgims poltics-Drets humans

En el llibre es fa una defensa clara dels ideals democrtics Es fan referncies positives als
moments democrtics del segle XIX a Espanya: les Corts de Cadis (p. 70), al Trienni Liberal
(p. 72) i al Sexenni Democrtic (p. 76). I es fa una referncia negativa al perode dIsabel II,
com a perode escassament democrtic (p. 74-75). Sexplica laparici durant la crisi de la
Restauraci de nous partits poltics, de dretes i esquerres, explica amb mfasi els fets que van
donar lloc a laparici de la Solidaritat Catalana (un escamot de militars va destruir
impunement la redacci de La Veu de Catalunya i del Cu-Cut!, p. 134) i la creaci i les
actuacions de la Mancomunitat (p. 134-135). Es diu que la Repblica reconeix drets i
llibertats (p. 184) i explica lamnistia que el govern va decretar pels Fets dOctubre de 1934 (p.
187).
En general, es presenten les fites assolides com a producte de la lluita poltica i, de vegades,
popular com, per exemple, quan valora destacadament les eleccions del 12 dabril de 1931 i la
participaci popular per posar fi a la Restauraci (p. 182).
Presenta tot sovint els problemes o debilitats de la democrcia. Tot i aix, no hi parla en
contra, sin que adverteix sobre les limitacions dun sistema que cal protegir activament si es
vol preservar. Es diu, per exemple, que, durant el perode dentreguerres, la feblesa dels
rgims democrtics va fomentar lascens de feixismes i comunismes, i que les democrcies no
van aturar lexpansionisme nazi. Es posa de relleu el poc ajut que les democrcies europees
van donar a la Repblica i, per contrast, lajut popular internacional a travs de les Brigades
(p. 193 i Rac dInternet, p. 196). En parlar de la Transici democrtica (p. 248-249) no
amaga les dificultats del perode, inclosos cops dEstat i terrorisme, destacant-ne la
Constituci i lEstatut (els hi dedica tamb el dossier, p. 258-259) i lingrs a la CEE.
Finalment, en tractar dels darrers anys a Catalunya i Espanya, en mostra laspecte positiu
(lalternana en el poder), per s crtic amb el bipartidisme i nassenyala els aspectes
negatius (corrupci, GAL, atur).
Fa una valoraci positiva del paper dels partits i els sindicats al llarg de la histria.
En general explica les ideologies poltiques i els moviments socials.
En el conjunt del llibre, es fan poques referncies explcites als drets humans.

64
6.1.7 Metodologia en els exercicis didctics

A lapartat dexercicis cal destacar que, entre les preguntes, tot i que la majoria sn de
comprensi del text, nhi ha moltes que demanen deduccions una mica complexes, i, tamb,
algunes que demanen que lalumne opini sobre qu diria un personatge, posant-se en el seu
lloc. En aquest sentit, es pot dir que el llibre empra, en certa manera, una metodologia
problematitzadora i emancipadora, i que promou un pensament crtic a partir de la
informaci que es proporciona.
El llibre no promou, en canvi, la cooperaci entre lalumnat, perqu noms excepcionalment
indica que un treball es faci en grup ni tampoc cap acci prctica.
El rac dInternet, en tots els captols tracta les competncies del tractament de la
informaci i competncia digital i la competncia d'aprendre a aprendre. En general, aquest
paper el fan tamb les crides (presents al llarg de totes les unitats) a consultar a Internet
informacions diverses.

6.2. CINCIES SOCIALS. HISTRIA (2008), CRULLA

El llibre distribueix els continguts en 14 unitats i comprn un perode que va del segle XVIII
fins a lactualitat. T fora coherncia interna, sense que es notin salts formals entre una
unitat i una altra. Les unitats es distribueixen de manera clssica i utilizen les grans guerres
com a eix vertebrador (Primera Guerra Mundial, entreguerres, Segona Guerra Mundial,
Guerra Freda...), sense qestionar aquesta visi de la histria ordenada segons fets
militaristes.
Els objectius que es plantegen a linici de cada unitat didctica fan referncia a continguts de
coneixements, sense esmentar explcitament habilitats o procediments (com aprendre a llegir
mapes, grfiques, etc.), a valors o a actituds. En canvi, cada unitat inclou lapartat Com es
fa, que permet treballar habilitats i procediments. Es pot dir, doncs, que el treball per
competncies est incorporat en certa manera, tot i no ser sempre explcit per lalumnat en la
definici dels objectius daprenentatge de cada unitat.
En general la informaci sofereix de manera molt simplificada, i amb preguntes en la seva
gran majoria de comprensi lectora. Es facilita leducaci artstica amb lexplicaci dels
corrents i autors ms rellevants de cada poca, per sovint com a apartats separats, no com a
documents illustratius dels continguts. Hi ha pocs mapes i poques taules per analitzar.


El llibre no defineix els conceptes de pau, violncia o conflicte, i els utilitza equiparant-los a
acord de pau, violncia directa, o guerra respectivament. Pel que fa als conflictes, sutilitza el
terme conflicte com a equivalent de conflicte armat. En el context de lluites socials sol
utilitzar altres termes (lluita obrera, vaga general, etc.), sense esmentar la paraula conflicte.
En parlar de les guerres, en alguns casos (imperialismes, nacionalismes, descolonitzaci, etc.)
sagrupen diferents conflictes armats segons caracterstiques comunes, un aspecte que
permet explicar-ne a fons les causes, mitjanant una anlisi prou exhaustiva, un fet que es
valora molt positivament.
Malgrat aix, en molts altres casos les causes no sexpliquen. En aquest sentit, manquen
explicacions de factors per comprendre, per exemple, lemancipaci de les colnies dEspanya

65
(unitats 2 i 4); les guerres al Marroc (1905 i 1911) o al 1975 (p. 140-141); la guerra civil xinesa
(p. 183); lAfganistan (p. 185), o Nicaragua (p. 185) en el context de Guerra Freda. Tampoc no
es tracta prou sobre: Indonsia, lIndoxina, Cambodja, Laos, Birmnia, Malisia, lEgipte,
Tunsia, Mauritnia, el Marroc, Algria, Lbia, el Shara Occidental, Ghana, Zimbbue, Sud-
frica, el Congo, Guinea Equatorial, Angola, Moambic, Guinea Bissau, Cap Verd, i So Tom
i Prncipe, pel que fa als conflictes lligats a la descolonitzaci (unitat 11, sobre la
descolonitzaci); ni de Txetxnia, Abkhzia-Gergia, Armnia-Azerbaidjan, Israel-Palestina, i
el Lban en el context dels conflictes actuals (unitat 14).
Pel que fa a les conseqncies dels conflictes armats, en la majoria dels casos (menys en el
cas de guerres com ara la Primera o la Segona Guerra Mundial) no sexpliquen. El cas ms
paradigmtic daquest fet s el de les guerres napoleniques, de les quals noms sen
destaquen elements positius (els ideals de la revoluci van ser difosos arreu del continent
per exrcits de Napole , p. 23),sense parlar de morts o altres conseqncies negatives.
Tamb s possible detectar-ne la minimitzaci, per exemple, quan en parlar de la Guerra
Freda es destaca un carcter excepcional: tot i que mai es produ una guerra oberta entre
els dos blocs, s que tingueren lloc conflictes en punts localitzats com Corea, Vietnam i
Afganistan (p. 179).
Pel que fa al concepte de pau, quan sutilitza s equiparat a acords de pau, com si un acord de
pau fos condici suficient per assolir-la. Daltra banda, el llibre fa esment dalguns casos de
desobedincia no violenta destacables; per exemple, quan esmenta els consells revolucionaris
de soldats i obrers a Alemanya, i dels bolxevics a Rssia durant la Primera Guerra Mundial
(p. 105-107); les vagues en el context de la Revoluci Industrial (p. 52), i els mtodes de
resistncia pacfica de Gandhi (p. 198).
Daltra banda, el llibre s poc crtic amb el militarisme i larmamentisme: en el captol de la
Guerra Freda (p. 174-191) no es fa mfasi en la cursa armamentista, i ss poc crtic amb el
paper de lOTAN (p. 215 i 239); en algun cas sembla justificar intervencions militars
exteriors, com ara en la frase Els EEUU atacaren Kuwait per alliberar-lo dels iraquians el
1991, i, el 2003, van envair Iraq per fer fora del poder Sadam Hussein (p. 254). En explicar
causes lloables com lalliberament dels kuwaitians o la democratitzaci dIraq, i no daltres
com interessos petrolers, de contractes de reconstrucci, etc., es dota de legitimitat les
invasions militars.


El llibre explica les dures condicions laborals del collectiu obrer, critica les desigualtats
socials (p. 50), la manca de mobilitat social o latur (p. 241). Es diu, per exemple, que molts
camperols i obrers desitjaven una revoluci social que millors les seves condicions de vida
(p. 70).
Daltra banda, tot i criticar lexplotaci i les desigualtats, no sempre estableix una
responsabilitat clara daquesta pobresa quan es parla del context europeu o espanyol. Aix,
sesmenta la classe obrera i burgesa, per sense plantejar la relaci entre la riquesa de la
burgesia i lexplotaci dels obrers (p. 51 sobre La Revoluci Industrial, p. 75 en parlar
dEspanya i Catalunya al segle XIX, p. 106, a linici del segle XX).
En lmbit internacional, en canvi, s ms explcita la responsabilitat dels pasos
colonitzadors sobre la pobresa dels pasos colonitzats: En el cas de lImperialisme, la
metrpoli imposava a la colnia la dominaci poltica i sovint cultural (p. 84) (tamb hi ha
exemples daquesta idea a les p. 49, 255 i 260).
Quant a lexplicaci dels diferents models econmics, no sembla haver-hi un posicionament
coherent: mentre que la unitat sobre la Guerra Freda mostra un esfor per donar compte de
manera molt equilibrada dels pros i els contres dels models capitalista (accs al consum per

66
desigualtats) i comunista (educaci, sanitat i habitatge per tothom, per menor qualitat de
vida) (p. 181-182); la unitat 12, La construcci de la Uni Europea, mant un to fora ms
crtic envers el bloc sovitic, mostrant-ne noms els aspectes negatius (p. 216, p. 219...).

6.2.3 Gnere

Al llarg del llibre es dna un clar desequilibri entre dones i homes, i la majoria de les poques
dones que apareixen tenen un rol passiu o sn les mullers dhomes importants. Apareixen
molt poques imatges de dones, i en cap cas en situaci de protagonisme.
Daltra banda, hi ha intents de reflectir la situaci especfica de la dona: la manca de
consideraci del drets de les dones pels sans-culottes (p. 27); la repressi a les dones durant
el Franquisme (p. 158); o lactual estatus social de la dona. Tamb inclou un requadre que
convida a llegir ms sobre la invisibilitzaci de la dona a la histria (p. 27).
Els esments que es fan a la condici especfica de les dones tenen a veure amb el treball: la
creixent demanda de m dobra en el sector serveis va donar a les dones loportunitat de
treballar fora de lmbit domstic, i laccs a leducaci i la formaci professional (p. 219)
(vegeu tamb les p. 50 i p. 245). Tamb es parla de la manca daccs a la successi
monrquica (parlant de la llei slica, p. 65); al dret de vot (p. 111, p. 142); i a la igualtat
jurdica entre homes i dones (p. 241). Tamb sembla fora interessant mostrar i reflexionar
sobre laparici de nous models de famlia (p. 245).
En definitiva, sembla que el manual t en consideraci el tema del gnere, tot i que hi ha
marge per aconseguir tractar daquesta perspectiva de manera transversalitzada.

6.2.4 Diversitat

Aix mateix, en la perspectiva de diversitat es percep lexistncia duna lnia editorial i
dautoria que valora la diversitat i promou la comprensi dels motius de la gent que emigra,
la convivncia amb les persones daltres cultures, etc.
El llibre fa autocrtica de la prpia responsabilitat en la violaci de drets humans daltres
pobles, tot i que no en tots els casos. No es reflecteix prou, per exemple, lesclavatge derivat
del comer (unitat 3 sobre La Revoluci industrial), o lespoli dor a lAmrica Llatina, ni la
matana dindgenes pels espanyols (p. 64). Es tracten a fons, en canvi, els efectes nocius de
la colonitzaci belga al Congo, en una doble pgina molt rica i treballada (p. 92-93), i
lexplotaci de les colnies pels europeus durant la Segona Guerra Mundial (p. 111).
Es detecta un cert etnocentrisme occidental en lexplicaci de locupaci o de la
independncia de les colnies, reflectit en expressions com ara la prdua [per a Espanya] de
les colnies, en comptes dindependncia, de Cuba o Filipines (p. 64, p. 139), o tamb en la
frase el Regne Unit va haver denfrontar, en aquest perode, la prdua del seu Imperi (p.
218). Aquestes expressions posicionen el lector en el bndol del colonitzador.
Pel que fa als personatges citats, en funci dels captols, es veu una voluntat diferenciada de
fer visibles lders daltres cultures: en el captol de descolonitzaci hi ha imatges de lders
carismtics amb una slida formaci cultural i poltica (com Gandhi, Sukarno, Ho Chi
Minh i Lumumba) (p. 194). El fet de personalitzar i destacar lders daltres pasos permet
descentralitzar el focus datenci de la realitat europea, i conixer altres realitats amb
exemples des de personatges presentats en positiu.
En altres casos, en canvi, com en el captol de la Guerra Freda, sanomenen ms personalitats
del bndol occidental (18) que del comunista (11), fins al punt que en parlar de la Guerra de

67
Corea les niques persones que sn citades sn Truman i MacArthur, pertanyents al bloc
occidental-capitalista, per no sassenyala cap persona de Corea del Nord o del Sud (p. 179).
En algun cas, sobserva una visi modernitzadora, que considera que els models diferents
als europeus ho sn perqu encara no han arribat al grau de desenvolupament necessari:
sovint senfrontaven a pobles sense estat (o si ms no amb estructures poltiques molt poc
desenvolupades), sense una economia avanada i sense exrcits moderns (p. 85). En
descriure un pas dacord amb el que no t (segons lestndard europeu), no es considera que
puguin haver models diferents, ni es problematitza el fet que tenir un exrcit sigui un aven.
Daltra banda, en diverses ocasions (p. 81, p. 85) es critica el racisme del rgim nazi (p. 127)
(per no daltres rgims, com ara el franquista), aix com el sentiment de superioritat de les
potncies europees colonitzadores: Aquests pretextos amagaven una forta actitud racista,
perqu es considerava que lhome blanc era superior a les altres tnies (p. 85). Tamb es
descriuen els moviments de drets civils als EUA per acabar amb la discriminaci racial.
El text delata certs estereotips referents al mn rab i musulm: en confondre els conceptes
de musulm i rab (p. 202); i en utilitzar lexpressi fonamentalisme islmic (p. 254)
referint-se a l11 de setembre i fins i tot a Palestina. Per contra, en els casos de lAzerbaidjan o
de Iugoslvia, definits en clau de conflicte tnic, i on la majoria de vctimes han estat
musulmanes, no sutilitza lexpressi fonamentalisme cristi.
Pel que fa al tractament de la immigraci, sassocia lobertura de fronteres a problemes i no
pas a cap oportunitat: leliminaci de les fronteres [...] ha creat problemes nous, com ara el
control de la immigraci, el terrorisme, i el crim organitzat (p. 227); la seva intenci
sembla positiva i es reconeix que les persones immigrades no tenen accs als mateixos drets
que les persones locals (p. 227).

6.2.5 Medi ambient

El medi ambient s un tema poc present al llibre i sovint tractat de manera puntual. De les 14
unitats del llibre, 5, sobretot les que tracten de perodes ms recents, hi fan alguna referncia.
La unitat 5 parla de lexplotaci de la metrpoli de recursos naturals (fragment de text del cap
Seattle) (p. 94). La unitat 9 critica lexpansi urbanstica a les costes durant el Franquisme:
molts espais de gran valor ecolgic van quedar malmesos (p. 167); la unitat 10 recorda el
desastre de Txernbil (p. 187). La unitat 12 recull que un desafiament important per a lUE
s tamb la preservaci del medi ambient i les mesures destalvi denergia. Lalarma davant
del canvi climtic consciencia de manera desigual els governs, particulars i empreses dels
diferents pasos (p. 227). La unitat 14, finalment, en tractar del tema mediambiental ms a
fons, inclou una doble pgina sobre el canvi climtic i els principals reptes ecolgics (p. 262-
263).
Es perden, per, altres ocasions per esmentar les conseqncies del model productiu sobre la
natura. En descriure la Revoluci Industrial (unitat 3) es parla del carb (p. 46, 48 i 74), de la
indstria qumica (p. 47 i 74), dels trens (p. 48, 56 i 57) i de les carreteres (p. 57); tamb, ms
endavant, es presenten les bombes qumiques i la bomba atmica (p. 131), sense valorar-ne
limpacte ambiental.
No es qestiona limpacte dels models de producci basats en el consum (p. 121 en el context
dels felios anys 20, p. 180, quan es parla del mn capitalista durant la Guerra Freda), ni la
finitud dels recursos naturals i la fragilitat econmica i ambiental que aix comporta (p. 180),
ni el model dels pasos colonitzats deconomia dexportaci en comptes del de producci pel
consum propi (unitat 11).

68

Alguns corrents ideolgics sexpliquen de manera ms aprofundida que daltres: duna banda,
parla de lanarquisme (p. 73) i del federalisme (p. 71) o del cantonalisme, de manera poc
definida (p. 71). Daltra banda, fa una descripci acurada de pros i contres del sistema
capitalista (p. 181) i comunista (p. 182) (a la unitat 10), mentre que a la unitat 12 els sistemes
de les democrcies populars es descriuen de manera ms simple i amb connotacions
pejoratives (p. 216).
Pel que fa a reflectir lopini del poble, sens mostra bastants exemples al llarg del llibre:
cobreix, per exemple, el desencs respecte a la Primera Guerra Mundial; dedica dues pgines
a descriure lestratgia militar, fet que permet descriure la inutilitat de la guerra: Els atacs
contra les trinxeres enemigues, protegides per xarxes de filferro i nius de metralladores,
esdevenien actes intils en qu morien milers de soldats. Ofensives com les de Verdum, el
Somme o Ypres van constituir autntiques massacres (p. 104); i esmenta la desobedincia
civil: Aquestes matances, juntament amb el fang, les malalties, i el fred a les trinxeres,
provocaven la desmoralitzaci dels soldats, que comprovaven que el seu patiment era
intil. Fins i tot es produren amotinaments de soldats que es negaven a lluitar (p. 104).
Tamb parla dels consells revolucionaris de soldats i obrers a Alemanya (p. 105) i Rssia (p.
106). Tamb sesmenten, tot i que anecdticament, loposici a Mussolini (Mussolini va
desfermar la violncia al carrer contra sindicalistes, vaguistes i membres de partits
esquerrans, p. 126)
Tamb visibilitza les oposicions a diferents rgims com a la Restauraci (nacionalisme catal
i basc [p. 139, p. 148], Solidaritat catalana i lliga regionalista [p. 149]; moviments obrers
[UGT, Assemblea de Parlamentaris [p. 140, p. 148], Solidaritat Obrera p. 149] i anarquistes
[CNT, p. 139]; republicanisme [p. 139]), oposicions a la Repblica (de la CEDA [p. 143]),
oposici al Franquisme (moviments populars oposats al Franquisme [p. 163], oposici
estudiantil, CCOO, capellans de barris obrers [p. 163], PSOE, ETA, FRAP, GRAPO, vagues
obreres [p. 165], maquis [p. 168]; moviments nacionalistes (burgesia catalanista i catlica),
PSUC, CNT, editorials en catal, nova can, Assemblea de Catalunya; partits i sindicats com
PSC, CDC, Uni de Pagesos [p. 169])...
En etapes ms recents, mostra imatges de camperols que protesten pel preu de la llet (p. 224)
i t en compte que les mesures dajustament estructural van generar fortes tensions socials
(p. 224), i una imatge de maig del 68 de la que diu: va qestionar el neoliberalisme que
defensava la llibertat de mercat a ultrana (p. 218).
Daltra banda, sha trobat a faltar que transmets ms directament la veu dels pobles de
pasos colonitzats, o comentar loposici al rgim franquista pel Partit Comunista i les
associacions de vens. En poltica catalana, el llibre no esmenta lestatut dautonomia ni les
lluites socials que es produren (unitat 13).
En general, el llibre permet mostrar, implcitament, que la democrcia s un sistema
susceptible de millores. Lanlisi crtica dalguns fets histrics permet valorar avenos i
retrocessos en el sistema democrtic.
Presenta, per exemple, la constituci de Cadis com un aven. Tamb presenta un quadre
comparatiu de les diferents constitucions (de 1812, 1837, 1845, 1869), per de manera molt
neutra, sense valorar-ne aspectes de millora o empitjorament (p. 70). Descriu els defectes del
sistema poltic de la Restauraci, com el sistema caciquista lligat a la corrupci: a canvi, el
govern afavoria els interessos particulars dels cacics (p. 138).
Tamb justifica que els rgims feixistes arriben al poder per insuficincies de la democrcia
formal, deixant entendre, implcitament, que la democrcia formal t lmits, i critica els
defectes dels sistemes poltics de la Guerra Freda. Tamb es critica la ingerncia poltica de
les metrpolis sobre els pasos colonitzats (p. 197).

69
No queden prou clars els dficits democrtics en el si de lONU (p. 177), i en parlar de la
constituci espanyola del 1978, sen descriuen els guanys democrtics (Estat social,
democrtic i de dret; divisi de poders i llibertats fonamentals) (p. 236-237), per no es
reconeix cap perfectibilitat del sistema democrtic actual.
En general, el llibre no reflecteix tant els factors relacionats amb els drets humans com els
relacionats amb els sistemes democrtics. Es parla poc de les principals fites histriques que
van permetre avanar en el reconeixement dels drets humans. Daltra banda, per, es donen
nombrosos exemples, al llarg de tot el llibre de violacions de drets humans reconegudes
com a tals, o implcites.
El cas ms significatiu en qu es tracta ms directament el tema dels drets humans, i en qu
es fa ms evident el paper dels processos de lluita en la consecuci daquests drets, s en la
descripci del paper de la lluita obrera: A poc a poc, per, la lluita obrera va obtenir
algunes victries (p. 52), amb detalls molt concrets de quins mtodes feien servir (ludisme,
vagues i lock outs, p. 52).
En la resta de perodes histrics es desaprofita aquest visi. El llibre perd loportunitat de dir
que arran de la Segona Mundial es va signar la DUDH (1948) i els Principals tractats de Dret
Internacional Humanitari (Convencions de Ginebra, 1949), o altres fets histrics significatius
en lassoliment dels drets.
Pel que fa a les violacions de drets humans, i tot i que el text no sempre utilitza un vocabulari
de drets, mostra diverses situacions que es podrien considerar, amb una mirada actual,
violacions de drets: per exemple, descriu les dures condicions laborals i de vida de la classe
obrera (p. 50).
Reflecteix alguns casos de repressi al poble: com als pasos colonitzats qualsevol intent de
revolta era reprimit amb duresa (p. 85), la manifestaci pacfica de 1905 a Rssia (p. 106), la
repressi txeca ms endavant (p. 109), la repressi als EUA del moviment obrer, la limitaci
dentrada dimmigrants i lauge del Ku Klux Klan durant la Guerra Freda (p. 121), la repressi
de Tiananmen (p. 255), i el fet que la Xina tingui un rgim de partit nic.
Lapartat com es fa aporta testimonis molt valuosos sobre les violacions dels drets humans
dels congolesos (esclavatge, amputacions, matances) pel regnat de Leopold II, i dels xinesos
pel Regne Unit (introducci de droga) (p. 92-93).
En el cas espanyol, reflecteix la repressi de Primo de Rivera sobre els anarquistes (p. 141), i
de la CEDA sobre els miners asturians (p. 143), la repressi posterior a la Guerra Civil
(afusellaments i represlies) (p. 151), i la repressi franquista (pres, treball forat,
execucions), per no en dna xifres (p. 158); tamb la persecuci de la cultura i de la llengua
(p. 168). Aix mateix, mostra que les persones indocumentades no tenen accs als mateixos
drets que la resta de ciutadans (p. 227).
Tamb explica violacions de drets civils i poltics, com el fet que el Partit Comunista
dissolgus lassemblea perqu noms havia obtingut el 25% dels vots. (p. 107) desprs de la
revoluci russa, i descriu els mecanismes de la dictadura comunista (p. 125) (policia poltica,
eliminaci de persones, camps de treball forats). Dins de les violacions de drets al bloc
capitalista, esmenta lamenaa a les llibertats (cacera de bruixes), lassassinat de John
Fitzgerald Kennedy, Malcom X i Martin Luther King, la discriminaci dels negres, i
lespionatge a loposici (Watergate).
Pel que fa als mecanismes del feixisme (p. 126), s que fa servir, excepcionalment, un
llenguatge de drets negava els drets de lindividu (p. 126) algunes vegades, reflectint
falsos drets dret a lexpansionisme territorial i dret a sotmetre els altres pobles (p. 127).

70

En el llibre la metodologia plantejada es basa en exercicis individuals. La gran majoria sn de
comprensi lectora, de manera que no es fomenta la valoraci personal o lestabliment de
connexions entre processos passats i situacions actuals.
Malgrat aix, sn destacables els Rac-TIC, que conviden a ampliar informaci a travs
duns enllaos i obren pgines molt variades (en castell o catal, textos descriptius o pgines
amb enllaos cap a ms recursos). Tamb, lapartat Com es fa permet aprendre a analitzar
diferents tipus de documents.
Es fan servir moltes imatges i mapes, per pocs grfics. Sacostuma a especificar la font de
quadres de pintors coneguts i dels fragments de text. En canvi, no es determina la font de les
grfiques. Pel que fa als mapes, sutilitzen projeccions diferents (Mercator, Peters).
Els objectius que es plantegen a linici de les unitats didctiques fan referncia a continguts
de coneixement, no nhi ha cap que esmenti explcitament habilitats o procediments (com ara
aprendre a llegir mapes, grfiques, etc.), a valors o a actituds. Malgrat no explicitar-se a linici
de les unitats, es troben els apartats Com es fa, que aprofundeixen en ladquisici de
procediments i habilitats. El treball per competncies, doncs, est incorporat, per de manera
no explcita.

6.3. CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA 4 (2008), GRUP EDEB

El llibre aborda el perode 1700 fins a lactualitat (2007).
13
Est organitzat en 2 blocs, 13
unitats, 2 unitats especfiques relacionades amb la histria de lart dels segles XIX i XX, 2
apartats dexercicis per treballar les competncies bsiques, un annex cartogrfic i un
glossari.
El Bloc I sanomena Les arrels del mn contemporani i el configuren 6 unitats, Cultura i art
del segle XIX i una part dactivitats per treballar les competncies bsiques. El Bloc II,
anomenat El mn contemporani, est configurat per 7 unitats, Cultura i art del segle XX i
una part dactivitats per treballar les competncies bsiques.
Al llarg de la lectura es percep una manca darticulaci dunes unitats amb les altres. En
poques ocasions es recorda al lector la relaci entre els continguts, amb la qual cosa
laprenentatge sembla poc constructivista. De vegades es percep que les unitats han estat
escrites per persones diferents (per exemple en passar de la unitat 10, La Guerra Freda, a la
11 Economia i societat).
s a les activitats dampliaci, aix com a altres activitats per a lalumnat, on hi ha ms
oportunitat de trobar visions histriques ms crtiques i properes als collectius que no han
ocupat el poder poltic o econmic.
Tot i que la informaci estadstica o econmica que sovint es dna es comuna i es pot trobar a
diferents atles o llibres histrics, val a dir que podria ser un bon exercici didctic que a taules,
mapes i documentaci en general hi figuressin les fonts a partir de les quals aquests materials
han estan elaborats, i en algun cas els anys als quals es refereixen les dades. No sutilitzen
projeccions de Peters en els mapes cartogrfics.

13
Un cop acaba el procs danlisi dels llibres, surt al mercat la versi 2012 del llibre de 4t dESO del
Grup Edeb.

71

El llibre tendeix a explicar les raons subjacents als conflictes, que no sn nicament
vinculades al manteniment del poder poltic, sin tamb associades a una diversitat de
factors. Potser es troba a faltar, en lanlisi de les causes dels conflictes, una reflexi ms a
fons sobre el militarisme.
El llibre reflecteix, per exemple, com en larribada al poder de Napole, lexrcit per la
salvaguarda del rgim tenia un pes excessiu (p. 38). En tractar de la histria dEspanya als
segles XIX i XX (com ara quan en parlar de lEspanya de finals del s. XIX) es comenta linfluent
paper de lEsglsia i lExrcit en el perode, i concretament sexplica que LExrcit es va
caracteritzar per un nombre excessiu doficials respecte dels soldats de la tropa. Aquests
pertanyien a classes populars, per les altes jerarquies van mantenir els seus privilegis i
crrecs poltics (p. 96).
En els perodes ms recents, per, aquesta valoraci crtica desapareix. En lexplicaci de la
Segona Guerra Mundial sesmenta el llanament de la bomba atmica a Hiroshima i
Nagasaki com una manera dacabar la guerra (... Harry Truman va decidir dacabar amb la
guerra utilitzant una nova i mortfera arma, p. 188). Es mostra, a la mateixa pgina que
lesfor de la indstria bllica sovitica i nord-americana i la magnitud de les seves forces
militars van ser decisius en el desenlla del conflicte i en el final de la Segona Guerra
Mundial (p. 188). Sesmenta la producci darmaments i la reflexi sobre les potncies
militars al final de la Segona Guerra Mundial a les activitats de final de captol (p. 195), per
es normalitza lestratgia militar i armamentista.
A la presentaci de la Guerra Freda (unitat 10) sesmenta la cursa armamentista per no sen
comparen els pressupostos amb els daltres sectors (educatiu, sanitat...) ni es qestiona
limpacte social de fer aquestes inversions massives (p. 201). Aquesta visi tamb es trasllada
a la unitat 13 sobre El mn actual, quan es donen dades sobre inversi militar, per no
sefectua cap reflexi sobre si s necessria o sobre la relaci que pot tenir amb les causes de
les guerres.
Tampoc savalua de manera crtica la vinculaci entre innovaci tecnolgica, industrialitzaci
i comercialitzaci darmes (podrien ser una bona oportunitat per fer-ho la unitat 4, La
Revoluci Industrial, o la unitat 6, Imperialisme i Primera Guerra Mundial). Aix, per
exemple, en el cas de la unitat 6, Imperialisme i Primera Guerra Mundial, sesmenta la cursa
armamentista i el fet que la industrialitzaci estigus al servei de la guerra de manera acrtica
(p. 112). Tamb, caldria donar oportunitat a lalumnat per reflexionar sobre ls
armamentista de les innovacions tecnolgiques. En aquest sentit, per exemple, hi ha imatges
i peus dimatge que, a menys que sacompanyin daltres elements per a la reflexi, podrien
interpretar-se com que presenten positivament innovacions en armes: La utilitzaci de la
metralladora, de tret rpid i repetit, va ser una de les grans innovacions tecnolgiques (p.
112). Quant als elements sobre els quals es posa el focus, tamb pot haver-hi marge de
maniobra. Aix, per exemple, al segent subapartat es dna ms importncia a lestratgia
militar seguida a la Primera Guerra Mundial (p. 114) que no pas a les posicions antibellicistes
i al paper desenvolupat per la dona en la producci industrial (p. 115).
Aix contrasta amb textos duna activitat transversal a la unitat Aprn a..., en qu, entre
daltres, situa els orgens de la Primera Guerra Mundial en la ferotge competncia
imperialista entre les potncies europees [...] I tamb en el culte a uns valors morals i
patritics que portaven el germen del militarisme i la xenofbia [...] en el convenciment, en
fi, que el recurs a la guerra era la via ms rpida i alhora ms efica per a la soluci
definitiva dels problemes mundials (p. 118). En contrapartida, es troba a faltar que en
tractar de la Segona Guerra Mundial no es faci un plantejament semblant i es doni un major
pes a la geoestratgia (p. 184).
En alguna ocasi es presenten textos histrics de glorificaci de la guerra que no sn
comentats o sobre els que no es proposa activitat (p. 52). La prdua de les colnies (Cuba i

72
Filipines) s vista, principalment, des del punt de vista espanyol (com a prdua de recursos:
p. 86, p. 91).
Pel que fa a les conseqncies dels conflictes armats, en alguna unitat sen parla i sen
quantifiquen les vctimes, encara que aix no es produeix transversalment. Aix, sesmenta el
nombre de vctimes en lexplicaci sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial (p. 117, p.
190). Es parla de limpacte de la Segona Guerra Mundial des de diferents vessants (no es
dna, per, cap estimaci de les vctimes en pasos del Sud, com ara Etipia, Lbia) (p.
190-191). En contrast, hi ha molts casos en qu els conflictes bllics sesmenten sense
enumerar-ne les vctimes: quan es tracten les guerres de successions a la primera unitat,
Absolutisme i Illustraci (p. 17), o a la segona, La crisi de lAntic Rgim (p. 22); quan es
tracta de les guerres napoleniques; en les guerres Carlines tractades a la unitat 5, Espanya i
Catalunya en el segle XIX (p. 38-39); i a la unitat 7, sobre el seguit de revolucions i guerres
(revolucions de 1905 i 1917, guerra civil russa, p. 144-145).
En el cas de la Guerra Civil espanyola, tampoc no es dna el nombre de vctimes, ni
sesmenten les conseqncies que encara ara es pateixen quan el llibre tracta la guerra o la
dictadura franquista (p. 236-241), com ara: el debat actual sobre memria histrica, el no-
reconeixement de les vctimes de tots els bndols, fosses, afusellaments o lexistncia de la
institucionalitzaci de la pena de mort durant el Franquisme. Val a dir, per, que el llibre fa
un balan multidimensional de limpacte de la Guerra Civil (p. 172-175).
Pel que fa als conflictes ms contemporanis, com ara el del Shara Occidental (p. 241) o la
guerra dIraq iniciada el 2003 (p. 245), aix com a la unitat dedicada al mn actual (p. 260),
convindria esmentar el nombre de vctimes i la responsabilitat del govern espanyol en els
afers. Aix permetria dur a terme processos de reflexi a laula, en connexi amb conflictes
que formen part de lactualitat.
El llibre inclou activitats i textos que possibiliten posar-se en la pell de les vctimes de la
guerra i les condicions de vida i extracte social dels soldats (per exemple, sobre la guerra de
Cuba el 1898, p. 100; sobre la vida a la trinxera i els motins i protestes de la poblaci civil i els
soldats a la Primera Guerra Mundial, p. 120; o sobre lHolocaust a la Segona Guerra Mundial,
p. 194).
Hi ha activitats especfiques sobre la identificaci de causes i conseqncies de la guerra (p.
118-119), sobre la propaganda de guerra (p. 178, cas de la Guerra Civil espanyola), sobre el
bombardeig de Gernika i sobre lexili (p. 180), i el debat sobre ls de les bombes atmiques
(p. 192-193). Hi ha una activitat molt completa i mplia per Investigar sobre un conflicte (p.
266-267). Aix com tamb nombroses imatges amb illustracions de limpacte de la guerra
sobre la poblaci (p. 39, 51, 52, 190...).
Pel que fa a la visibilitzaci de la pau, en alguna ocasi (unitat 6, sobre la Primera Guerra
Mundial, p. 115; o la menci a la Setmana Trgica com a protesta per la guerra del Rif, p. 164)
es presenten les posicions antibellicistes, per les alternatives, estratgies de pau o
contradiscursos no violents no sn explorats al llarg del llibre. Per exemple, M. K. Gandhi s
anomenat a la p. 207 com a lder de la descolonitzaci a lndia i defensor de lestratgia de
la no-violncia, sense explicar en qu consisteix la no-violncia. Martin Luther King s
anomenat en relaci amb les agitacions socials al bloc capitalista, per no es vincula a la lluita
no violenta (p. 219).
Seria convenient analitzar amb major mfasi aspectes relacionats amb els reptes i problemes
en la creaci destructures globals que suposadament haurien de conduir a tractar els
conflictes de maneres no violentes (Societat de Nacions, Nacions Unides, TPI...). Per
exemple, sesmenta la creaci de Societat de Nacions com un organisme per resoldre
pacficament conflictes, per no shi aprofundeix (p. 116). Tanmateix, ms endavant
sesmenta la seva manca doperativitat, sense esmentar-ne causes (p. 146 i 184).
Conceptes com ara conflicte, pau, pacifisme, revoluci o violncia no sn definits al llibre. A
lactivitat especfica per Investigar sobre un conflicte, tampoc no es defineix conflicte ni
sespecifica que, de fet, noms es tracten conflictes armats (p. 266-267). En general, es

73
tendeix a fer lequivalncia entre conflicte i guerra (violncia); per exemple, sinicia el
subapartat anomenat 3.2. Els conflictes europeus amb la frase Al llarg del segle XVIII les
diferents potncies es van aliar en diverses guerres successries o per disputes
colonials
14
(p. 16). A la pgina segent, a les activitats, lequivalncia entre conflicte i
guerra s total. Aix, fora bo aprofitar ocasions per proposar activitats de reflexi per la
clarificaci conceptual sobre aquests temes.
En algunes ocasions el manual transmet una concepci ms mplia del conflicte, com ara a la
unitat 4, sobre La Revoluci Industrial, en qu el conflicte s vinculat a aspectes socials i
econmics a travs del ludisme, o a lambient de conflictivitat social que du a la
desintegraci definitiva de la Restauraci (p. 164 i p. 166). Tamb sestableix lequivalncia
entre conflicte i revoluci (p. 52).
A ms, es percep en el llibre una tendncia a concebre la pau des de la seva perspectiva
negativa. Aix, per exemple, en relaci amb la Primera Guerra Mundial es planteja el
concepte de pau armada sense desenvolupar-lo o qestionar el possible oxmoron de
lexpressi (p. 112); tamb es comenta la neutralitat dEspanya, Sussa, els Pasos Baixos,
Noruega o Sucia sense definir-ne el significat (p. 113). Pel que fa al concepte de pau negativa,
sutilitza el llenguatge diplomtic (deutor de la concepci) sense reflexionar-hi. s aix, per
exemple, en parlar dels Tractats de pau signats a Teheran (1943), Jalta i Potsdam (1945) (p.
189), en qu sutilitza errniament el terme pau. Ms crticament sn presentats els
plantejaments del Tractat de Versalles (p. 146-147).


En general, el llibre t en compte la categoria de classe i la desigual distribuci de recursos
entre elles (especialment a la unitat 1, Absolutisme i Illustraci, p. 18; a la unitat 2, La
crisi de lAntic Rgim; a la unitat 3, Liberalisme i nacionalisme; a la unitat 4, La Revoluci
Industrial; a la unitat 5, Espanya i Catalunya en el segle XIX, en qu, a ms, es dna
importncia a la reforma agrria i a la desigual distribuci de la terra com a font de conflicte;
i a la unitat 7, El mn dentreguerres).
Tot i lenfocament de classe, les condicions de pobresa de grans majories de la poblaci no
acostumen a ser mostrades i no es donen indicadors de tipus social (malgrat que hauria de
ser una mirada transversal; seria particularment adient fer-ho a la unitat 3, Liberalisme i
nacionalisme; tampoc es transmet aquest tipus dinformaci en el darrer segle, en qu
aquestes dades estan ms sistematitzades).
En lanlisi del capitalisme, del sistema financer o de la borsa (definida a la unitat 4) podrien
evidenciar-se algunes de les incoherncies o problemes que el sistema genera (per exemple a
la p. 65, quan sexplica la poltica proteccionista de Gran Bretanya, o a la p. 71, quan es
defineix la borsa com el lloc on es fixen els preus de les accions dacord amb la situaci
econmica de cada empresa, obviant-ne la dimensi especulativa). A les darreres unitats, es
tracta el capitalisme i el neoliberalisme, i hi ha afirmacions que es podrien matisar. Per
exemple, a la unitat 11, Economia i Societat, lanlisi que du a establir que les dificultats de
lestat del benestar estan vinculades a qu s car de mantenir sembla desconnectada de
comentaris posteriors sobre Reagan i Thatcher (p. 227). O, en relaci amb la crisi del petroli
dels anys 70 es pot llegir: Malgrat la crisi, els governs dels pasos occidentals han continuat
protegint els ciutadans, amb ms o menys intensitat, fins als nostres dies, tot i que cada cop
amb ms problemes per al seu finanament, la qual cosa ha obligat a retallar les
prestacions
15
(p. 226).

14
Negreta a loriginal.
15
Negreta a loriginal.

74
Les relacions internacionals sn principalment vistes des del punt de vista europeu i/o
espanyol dominant. Les referncies a lexplotaci colonial sn poc crtiques (per exemple a la
unitat sobre la Revoluci Industrial (p. 64), o al focus de la Revoluci Industrial a Espanya i
Catalunya a la unitat 5). Malgrat tot, aquesta darrera valoraci no s traslladable a tot el llibre
i, per exemple, a la unitat 6, Imperialisme i Primera Guerra Mundial, trobem un tractament
complert del colonialisme. Aix, encara que no es dna veu als territoris colonitzats es
compensa la mancana dient que La dominaci colonial es va dur a terme sense tenir en
compte els interessos i les necessitats de la poblaci autctona (p. 108). A ms, a la unitat
segent, Espanya i Catalunya (1902-1939), sesmenta la guerra al Rif i es parla de la
resistncia marroquina contra la dominaci espanyola (p. 164-165). En aquest captol, hi ha
una connexi dels fets passats amb lactualitat: Les divisions van desestabilitzar nombroses
regions dfrica en les quals, des daleshores i fins a lactualitat, se succeeixen
enfrontaments armats (p. 109).
Val la pena destacar linters a aportar visions vinculades a sistemes dexplotaci neocolonial
donades a lapartat neocolonialisme i subdesenvolupament de la unitat 11 (p. 224-225). O la
inclusi de veus no occidentals en els processos descolonitzaci, com ara a la unitat 10, en
tractar de La Guerra Freda (p. 206-207). Aquestes ltimes referncies no menystenen el fet
que en ocasions es dna la impressi duna manca de crtica sobre les prctiques
empresarials a lexterior: per exemple en esmentar la importncia actual de les empreses
espanyoles a Sud-amrica o la poltica exterior de lEstat espanyol a lfrica per assegurar
lestabilitat i prosperitat de la zona (p. 264), o quan no sexplicita lenriquiment a partir del
trfic de persones durant el s. XVIII a Catalunya (p. 23).

6.3.3 Gnere

Les perspectives de gnere i feministes sobre el llibre no sn transversals, tot i que
sidentifiquen moments en qu es fa referncia significativa a les dones o la seva
discriminaci. Per exemple, la unitat 2, La crisi de lAntic Rgim, cont un quadre resum
amb les bases de la constituci americana, que mostra que aquells que poden exercir el dret a
vot sn homes blancs i propietaris (la reflexi sobre aquest assumpte es refora amb una
activitat a la mateixa pgina) (p. 35). Aquesta seria una bona oportunitat per destacar qui
quedava excls de la Declaraci dels drets de lhome.
Tamb hi ha moments histrics per a les dones que han quedat reflectits, com ara la
participaci de la dona a la Revoluci Francesa i laportaci de la Declaraci dels Drets de la
Dona i la Ciutadania per de Gouges (p. 37 i 46). A la unitat segent (3. Liberalisme i
nacionalisme), a una activitat final es tracta el moviment sufragista i feminista aix com la
Declaraci de Seneca Falls (p. 58). A les unitats 5, La Revoluci Industrial. i 6,
Imperialisme i Primera Guerra Mundial, hi ha algun comentari sobre la incorporaci de la
dona al procs industrial (p. 73 i p. 115). Tamb hi ha un petit requadre especfic que parla
dels canvis en la condici social viscuts per les dones a la Primera Guerra Mundial (p. 150). A
la unitat 8, Espanya i Catalunya (1902-1939), es mostren unes cronologies en qu es
visibilitza la lluita feminista (p. 176-177).
De la unitat 9 en endavant (lpoca ms recent) els comentaris especfics sobre moviment de
dones i/o feminista sn poc presents. Aix, altres fites com ara la Convenci sobre els drets de
les dones, els canvis viscuts a lactualitat a Espanya, el dret al divorci o la despenalitzaci de
lavortament podrien tenir una presncia ms significada (es podria fer a la unitat 11,
Economia i Societat, o a la unitat 12, Espanya i Catalunya al segle XXI), com tampoc
tenen presncia cientfiques, artistes i poltiques a Espanya, Catalunya i al mn.
En comparaci amb els homes, hi ha molt pocs noms propis de dones que apareguin al text.
Es perden oportunitats, com quan no sesmenta el paper de Clara Campoamor o daltres

75
dones en comentar la introducci del dret a vot de les dones a la Constituci espanyola del
1931 (p. 166).
16

Encara que sintenta utilitzar un llenguatge no sexista, en general ls del llenguatge no s
especialment sensible al gnere: sutilitza a tot arreu el plural genric mascul, i de vegades es
fa servir el mascul genric tamb en la forma singular (... poden ser molt tils per a
lhistoriador p. 210-211) o es deixen de comentar o no es qestionen textos histrics que
utilitzen nicament la paraula homes. Quant a la discriminaci de les dones al llarg de la
histria europea, existeixen ocasions en qu ls del llenguatge pot dur a una invisibilitzaci
daquest fet. Per exemple, en parlar de la Illustraci, sexplica que els pensadors illustrats
consideraven que tots els ssers humans naixien en igualtat de condicions i drets (p. 14) i
no saprofita per apreciar que bona part dels pensadors no incloen a les dones dins daquesta
categoria dssers humans.

6.3.4 Diversitat

De manera puntual el llibre sencarrega de donar veu a pasos i cultures no occidentals.
Tanmateix, es podria aprofundir en la seva transversalitzaci aix com incorporar la diversitat
dtnies, identitats i cultures al llarg dels processos estudiats. En general, en invasions i
colonialismes no es mostren els punts de vista de les poblacions autctones, ni tampoc les
vctimes o morts sofertes per pasos no europeus. Aix, per exemple, es podria parlar de la
diversitat tnica a Amrica abans de larribada dels europeus, o del genocidi que represent la
conquesta de lOest (p. 34-35). A la unitat 6, Imperialisme i Primera Guerra Mundial,
sesmenta a peu de fotografia laplicaci del darwinisme social per justificar la superioritat de
la raa blanca, per el text podria ser ms contundent i utilitzar la paraula racisme, que
noms sesmenta quan es tracta el nazisme (p. 154-155 i p. 194). Tamb es podria aprofitar
per donar ms pes a les lluites en contra de la segregaci racial (com ara als USA, unitat 11).
Dacord amb els valors de la diversitat, el text esmenta les influncies positives de la migraci
(com ara p. 238). Tanmateix a lactivitat 15 en comptes de dir quins beneficis i inconvenients
aporta la immigraci seria millor parlar de fenomen migratori, per tal de no personalitzar
els beneficis i inconvenients (p. 265). En aquest mateix apartat sobre Espanya i Catalunya,
avui es tracta de la diversitat i el mestissatge cultural a Espanya a partir dels cada cop ms
freqents matrimonis formats per cnjuges de diverses cultures (p. 264).
17

Daltra banda el text del subapartat sobre islamisme i islamofbia, es podria clarificar una
mica ms. No defineix islamofbia, ni Islam o islamisme, ni les diferents concepcions al
voltant daquest concepte. Aquest text no s ampliat o aprofundit en cap altre apartat de la
unitat (p. 262). A lactivitat 1 (p. 270) es demana definir qu s lIslam i lislamisme i
saprofundeix en lestudi del terrorisme jihadista. Dna com a font una web de La Vanguardia
que no funciona.
18

Quant al llenguatge i les expressions emprats, cal assenyalar que quan es parla de les
reformes preses per Carles III en relaci amb la cultura (s. XVIII), sanomena Expulsi dels
jesutes (p. 21): pel context es podria entendre que es tracta duna mesura positiva, potser
caldria clarificar-ho ms.
La histria de lart tamb s principalment noms europea o estatunidenca.

16
Sembla ser que a la nova edici del 2012 es tracta el tema del vot femen durant la Segona Repblica
de manera mplia.
17
Sembla, per, que aquest tema ha estat eliminat de la versi de 4t dESO perqu s tractat amb ms
profunditat a 2n i 3r.
18
Sembla que aquesta activitat, com la web ja no s operativa, ha estat eliminada.

76
6.3.5 Medi ambient

El llibre distingeix entre desenvolupament i creixement econmic. Tanmateix, limpacte de
lactivitat humana sobre lentorn no es presenta duna manera prou entenedora i amb
latenci i extensi que el tema mereix. Aix, es perden mltiples oportunitats per abordar
aquest tema de manera crtica, com ara: la conquesta de lOest i la construcci del ferrocarril
(p. 44); la vinculaci de les lluites per recursos naturals amb els conflictes armats i el seu
impacte en el medi ambient (hi ha excepcions, per exemple en comentar la importncia dels
recursos com ara el sucre en la comprensi de la guerra de Cuba [unitat 5]); la Revoluci
Industrial; i ls del petroli.
Hi ha processos histrics en qu plantejar el cost ecolgic del progrs tecnolgic i la societat
de consum seria especialment adient, com ara: a les unitats 4 i 5 quan es tracta la Revoluci
Industrial, en qu sexpliquen avenos tecnolgics; a la unitat 7, El mn dentreguerres,
quan sexplica la creaci de la nova societat de consum sense reflexi sobre les
conseqncies de la mateixa (p. 150-151 i p. 218).
De fet, a mesura que ens aproximem al mn actual (per exemple a partir de la Guerra Freda,
unitat 10) la transmissi histrica de preocupacions ara molt vigents, com lesgotament del
petroli i la crisi energtica, ls denergia nuclear, larmamentisme, el canvi climtic... s
sorprenentment inexistent. El debat actual (iniciat al segle passat) sobre el creixement i el
medi ambient, el paradigma del desenvolupament sostenible i el Tractat de Kyoto, i els
corrents crtics de decreixement tampoc no sn esmentats a la darrera unitat (la nmero 13,
sobre El mn actual).


El llibre tendeix a clarificar les diferncies entre rgims poltics i les bases del model liberal
de democrcia (Illustraci p. 14; Revoluci Americana i Repblica, p. 35; Revoluci
Francesa, p. 36-37.; definici del liberalisme i lEstat liberal, p. 50; lluita de classes i
socialisme utpic, p. 74).
El marc internacional sobre els drets humans es podria treballar ms (tampoc no es fa
referncia a la Declaraci Universal dels Drets Humans, encara que sesmenten Bretton
Woods i la creaci del Banc Mundial i de lFMI a la unitat 11). Val a dir, per, que es donen
referncies a marcs legals estatals i lluites que han influt en la concepci occidental de drets
humans: la Bill of Rights anglesa, p. 12.; la Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad
francesa, p. 36; la Declaraci dels Drets de la Dona i la Ciutadana francesa, p. 37; les lluites
obreres i de la pagesia durant la Revoluci Industrial, p. 117.
A la vegada, les lluites feministes i els drets de les minories i els discursos menys
convencionals i alternatius (pacifistes, ecologistes, gai i lsbic...) podrien tenir ms visibilitat.
Cal dir tamb que, fidels a lesperit del currculum oficial, lenfocament sobre models de
democrcia liberal s etnocentrista (a banda dels blocs a la Guerra Freda, per exemple, no es
parla del desenvolupament daquest model a altres llocs del planeta) i no es presenta el debat
sobre laprofundiment democrtic o el plantejament daltres models de participaci
democrtica (probablement noms locals).
El llibre s molt neutre respecte al liberalisme; com a mostra, no s qestionat el principi de
la propietat privada (per exemple quan es planteja com a principal aportaci del codi civil
napolenic la seva protecci a la propietat privada, p. 38). Tampoc no es clarifica en el
llibre que un Estat liberal pot tenir greus problemes de participaci democrtica, com ara en
el cas dAlfons XII, tot i que sexplicita el sistema de torn i frau durant el sistema de la
Restauraci (p. 90).

77
El manual aprofundeix poc en sistemes de governana internacionals: per exemple es
presenta la Societat de Nacions per no el seu funcionament ni qui hi estava representat (p.
115-117). El sistema de Nacions Unides s presentat a la darrera unitat (p. 268), per
desconnectat diniciatives internacionalistes anteriors. La creaci de la Uni Europea i la seva
descripci actual en el llibre (p. 261) obvia dimensions de debat com les deficincies en el
sistema de representaci i participaci democrtica, problemes en la uni monetria i
financera, en la presa de decisions, etc. Pel que fa a Catalunya i Espanya, tamb deixen
desmentar-se tensions actuals en el sistema autonmic (p. 247-249), que sembla que sn
tractades a la nova versi del 2012.


La major part de les activitats plantejades sn individuals. Com a excepci, es comptabilitzen
set exercicis en grup: dos exercicis en grup a la unitat 4 (p. 71 i p. 80), un exercici en grup a la
unitat 9 (p. 196), un exercici en grup a la unitat 10 (p. 214), i tres exercicis en grup (unitat
sobre la Cultura i lart al s. XX, p. 276, p. 283).
Tamb es demana poc que lestudiant articuli la seva prpia valoraci un cop efectuada
lanlisi (activitats esmentades de tipus 4 en el gui danlisi). Encara en menys casos es
connecta la histria amb la comprensi de lactualitat (tipus 3). I en cap moment es promou
la reflexi de vinculada a lacci o qu puc fer jo (tipus 5).
Cal destacar la importncia que el llibre concedeix als aspectes procedimentals (els Aprn
a...).

6.4. HISTRIA 4 ESO (2008), PROJECTE LA CASA DEL SABER. GRUP PROMOTOR
SANTILLANA

El text comprn des de la fi de lAntic Rgim (inicis del s. XVIII) fins al moment actual, inicis
del s. XXI. Est dividit en 16 unitats, 4 dedicades a Espanya i Catalunya, cada una de les quals
subdividida en diferents captols. Cada unitat sobre amb una doble pgina de visi global que
cont una introducci, un pla de treball, una notcia del moment i possibles activitats. A
continuaci els captols de contingut, amb materials com ara glossaris, idees-resum, quadres
sinptics, reproduccions dobres dart, mapes i suggeriments dactivitats. Cada unitat es tanca
amb dues pgines dexercicis de reps, textos, propostes dinvestigaci i dues (o quatre)
planes de propostes per treballar el pensament crtic. El text inclou moltes dades, aix com la
informaci cronolgica imprescindible en tot text dhistria. La tira cronolgica que hi ha a
les pgines dintroducci de cada unitat ajuda a lalumnat a desenvolupar la noci de
temps, necessria per a la comprensi de la histria. Es fa pals linters dels autors per
aconseguir que el coneixement intellectual comporti tamb actituds i valors i que
laprenentatge de la histria sigui problematitzador i emancipador.
Els autors han volgut posar de manifest la relaci entre fets poltics o conflictes bllics (que
consten al currculum), amb les seves causes i efectes, a fi dexplicitar que all que sovint s
ms noticiable de la histria t una causa profunda. Igualment respecte dels descobriments o
avenos cientfics en relaci amb la seva repercussi social.
El llibre est comproms amb els valors de la democrcia i els drets humans, per no promou
valoracions explcites. La valoraci surt de la mateixa explicaci dels fets. Respecte a
lexplicaci de les causes dels conflictes, els autors busquen una certa perspectiva que faciliti
lobjectivitat i les expliquen quan sn clares i si entre els historiadors hi ha consens respecte a
aix.

78
A continuaci, sanalitzen els set temes observats, seguint a grans trets lordre de les unitats
del llibre.


En aquest apartat tindrem present les tres classes de violncia a les quals sacostuma a fer
referncia: la violncia directa, la violncia estructural i la violncia cultural.
Pel que fa a la violncia directa (guerra, destrucci fsica, morts), el llibre posa de manifest,
tan en el text com amb imatges, el procs creixent de violncia i les seves vctimes, per
exemple, en parlar de ls de les noves armes modernes (cuirassats, fusells i revlvers a la
guerra de Secessi, p. 82; morters, llanaflames, gasos i blindats, submarins a la
Primera Guerra Mundial, p. 130; o armament nuclear, p. 200), aix com de la seva
progressiva capacitat de destrucci i de vctimes, que sesmenten en els casos especialment
significatius (la guerra de Secessi deixa mig mili de morts, p. 82; vuit milions a la
Primera Guerra Mundial, p. 130) o lespecificaci de morts i vctimes de la Segona Guerra
Mundial (p. 190 i 194). Especialment significatiu s el mapamundi Altres genocidis del Segle
XX, doc. 42 (p. 183).
A ms dels aspectes quantitatius, es posa mfasi en els aspectes humans i de sofriment de la
guerra (com la fotografia Soldats francesos a les trinxeres, p. 128, el quadre dOtto Dix
sobre la guerra, a la p. 131, o el de Jean Galtier-Boissire Desfilada de mutilats a la p. 142,
les moltes referncies a lHolocaust i daltres) i en les conseqncies socials de la destrucci.
Es fa esment de la violncia social o la lluita social sense violncia especfica. Algunes
activitats proposades introdueixen pistes per a la reflexi que permet entendre aquesta
violncia, lopressi i el seu context: a la p. 11, doc. 3 i 4; p. 44, doc. 23; p. 52, doc. 34; p. 70,
71,73, 80, 90, 116, 118, 123, 132, 151,162,169, 211, 265, 269, 278, 289, etc.
A les dues primeres unitats, es parla duna llarga srie de fets violents: es reprodueix
lexecuci de Llus XVI (p. 31); lassalt a la Bastilla (p. 35); lassalt a les Tulleries (p. 36);
lassassinat de Marat (p. 38) i es parla de 50.000 persones assassinades en el perode del
Terror; i sesmenten les jornades revolucionaries del 1830, amb La llibertat guiant el poble,
(p. 44). Pel que fa a Espanya es parla de la repressi a Catalunya desprs del 1714 (p. 22) i
dels rebomboris del pa (p. 29). Igualment a la unitat 5, en lexplicaci de la Guerra del
Francs la violncia apareix en la mateixa descripci de la guerra, la invasi dEspanya per un
exrcit de 250.000 francesos (unitat 5, p. 100), i sobretot a la reproducci de dos gravats de
Goya: Desastres de la guerra (p. 25) i Los fusilamientos de la Moncloa (p. 99).

A les unitats 4 i 6 queda clara la vinculaci entre nacionalisme, colonialisme i liberalisme. La
lgica de les potncies europees s la lgica dels imperis i, en conseqncia, de locupaci de
nous territoris. En poc temps Gran Bretanya i Frana sapoderen de tot lfrica i el sud
asitic, i al 1885 Conferncia de Berln consagra el repartiment colonial dfrica (p. 88) del
qual Alemanya, lImperi Austrohongars i Itlia nhavien quedat exclosos. A la mateixa p. 88
es parla que hi va haver imperis extraeuropeus, com ara els EUA amb locupaci de les
Filipines i Cuba, i el Jap respecte de Corea, i es pren en consideraci Rssia, amb locupaci
de Sibria.
A la unitat 4, cap. 6 (p. 90), sexpliquen el tracte, lexplotaci econmica i el racisme que rebia
la poblaci autctona, en alguns casos vctima duna poltica dextermini. Es proposen textos
a favor i en contra del colonialisme (p. 91, doc. 28 i 29, i doc. de les p. 96 i 97) a partir dels
quals lalumne podr formar la seva opini.
La unitat 6 desenvolupa les causes i els efectes de la guerra sobre combatents i poblaci. A la
p. 130, a lapartat Conseqncies humanes, es donen xifres aproximades de vctimes. Vegeu

79
tamb la p. 125, el doc. 6 (p. 128) i, a part dels ja citats doc. 10 (p. 131) i doc. 31 (p. 142), els
doc. 10 i 11 (p. 131), que apropen lalumne a la dimensi humana de la tragdia.
La unitat 7 sobre la Revoluci Russa mostra la violncia de lpoca tsarista (doc. 3, p. 151), i
les causes de les revolucions del 1905 i del 1917, la violncia de cada procs i la crueltat de la
revoluci (doc. 2, p. 151). Sexplica que a partir de la pau Brest-Litovsk Rssia es retira de la
guerra. No sen fa cap consideraci i podia ser una ocasi per obrir un debat sobre
possibilitats de continuar la guerra i exigncies de la pau. Al captol 4 (p. 156) sobre
lestalinisme exposa la violncia i lestratgia de repressi i terror i les vctimes que caus. La
figura de lAndreu Nin, textos 23 i 24 i doc. 31 i 32 (p. 163), ns un cas emblemtic.
La unitat 8 dedica un captol a la Itlia feixista, un altre a la Repblica de Weimar i quatre a
lAlemanya nazi. El text sestn en lexplicaci de conceptes i fets com militaritzaci,
propaganda de guerra, violaci dels tractats internacionals, control antidemocrtic de les
institucions en nom de la democrcia formal, terroritzaci de la poblaci, culte a la violncia,
decrets contra la llibertat de pensament i crema de llibres, etc. A la p. 174 i en els doc. 33 i 34
(p. 180) convida a una reflexi sobre el posicionament de la poblaci alemanya contra la
persecuci dels jueus, que va suposar organitzaci i alt risc.
La unitat 9 est dedicada a la Segona Guerra Mundial i reitera el lligam entre imperialisme i
expansionisme econmic i militar. Parla de les invasions de Manxria pel Jap, dAlemanya a
Centreeuropa i dItlia a Etipia. Creiem que podria haver estat oportuna una referncia a la
submissi i el silenci dEuropa davant les provocacions de lAlemanya nazi. La Societat de
Nacions va quedar paralitzada i la poltica de pau havia fracassat. Al captol 5 es descriuen les
esgarrifoses conseqncies en prdues humanes i econmiques, i els canvis poltics.
Tot i que la guerra s sempre un fet excessiu, sempre hi ha fets sobreabundantment
excessius. Per exemple, fets que el llibre destaca: latac de la flota japonesa a la base nord-
americana a Pearl Harbour, que comport lentrada dels EUA a la guerra (p. 188); la
tossuderia de Hitler en continuar la lluita desprs del desembarcament de Normandia i amb
la batalla de les Ardenes sabent que tenia la guerra perduda (p. 190); el llanament de les
dues bombes atmiques sobre Hiroshima i Nagasaki el 6 i el 8 dagost de 1945 amb el pretext
de Truman devitar ms baixes (p. 190). s interessant la doble pgina DHiroshima a la
proliferaci nuclear (p. 200-201). Lespai de reflexi convida a lactitud crtica a fi dajudar
lalumne a posicionar-se a favor de la pau.
La unitat 10, dedicada a Espanya i Catalunya des de linici del s. XX fins a la Guerra Civil,
descriu la violncia latent (Setmana Trgica, pistolerisme, bienni negre 34-36) i la violncia
institucional (dictadura de Primo de Rivera). En lexposici dun perode tan condicionant del
present dEspanya i Catalunya els autors shan vist obligats a un esfor de sntesi. Una sntesi,
per, en la qual hi ha cabut lesment a les vctimes de la guerra dfrica i als fets de Casas
Viejas. No es fa esment a personalitats com, per exemple, Ferrer i Gurdia, ni a alguns
importants lders poltics o sindicals. Qualsevol criteri de selecci s discutible i va en
detriment daltres criteris.
Als captols de la Guerra Civil espanyola tots els documents tenen lobjectiu, creiem que
encertat donada la proximitat del conflicte, de descriure lambient de destrucci i mort, de
caos, de gana, de por i de sofriment de la infncia. Ressalta la reproducci del Guernica, doc.
46 (p. 223).
Es planteja una reflexi molt interessant sobre levitabilitat de la Guerra Civil (indicador
1.4) (doc. 54, p. 227), a fi dajudar lalumne a prendre posici. Al captol viure en guerra (p.
218-19), es dna molt protagonisme a descriure les milcies populars, les brigades
internacionals (doc. 23, p. 214, doc. 24 i 25, p. 215, doc. 28, p. 216, doc. 41, p. 221), o
lestratgia de guerra (doc. 29, 30, 31 i 32, p. 217).Sesmenten exemples dacci no violenta
(ocupaci de finques, p. 218-219).
La unitat 11 parla de la Guerra Freda, perode de confrontaci latent i, sovint, explcita
(conflictes de baixa o dalta intensitat). Posa de manifest el lligam entre els aspectes
ideolgics, poltics i econmics dels dos models de societat i dorganitzaci de lEstat, i la

80
pressi militar per superar laltre. Comena la cultura moderna de la carrera darmaments,
sobretot nuclears, del creixement de la despesa militar i larmamentisme innecessari i
excessiu, dequilibri del terror.
Sinclouen documents que illustren aquest perode de falsa pau: bloqueig de Berln, guerra
de Corea (ms dun mili de morts, p. 232), formaci dels dos blocs, conflictes regionals, amb
ms de cent guerres anomenades conflictes de baixa intensitat (p. 238), i la guerra del
Vietnam amb la fotografia de Kim Phuc, la nena cremada pels bombardejos de napalm doc.
32, (p. 245). Al final inclou el text Lluitar per lesperana de Petra Kelly.
La unitat 12, sobre la descolonitzaci (p. 250), enumera algunes causes que en van facilitar el
procs (feblesa de les metrpolis, nacionalismes, reconeixement del dret a lautodeterminaci
en el si de les Nacions Unides) aix com lestat en qu es trobaven la majoria de colnies
(espoli econmic i subjugaci poltica de les potncies colonitzadores). Lobligaci de sntesi
impedeix aprofundir en les causes concretes de cada cas, com per exemple, amb la
independncia dIndoxina (p. 252), Indonsia (p. 253), Lbia, Tunsia i Algria (p. 254). Molt
encertadament, donada la permanent actualitat del conflicte palest-israeli, el llibre li dedica
el captol 4 sencer (p. 256-257).
En termes generals (p. 254), la causa independentista es va imposar enmig de la violncia i
guerres sagnants. En el cas de la independncia de la ndia, tot i la gradualitat de les
concessions dautogovern entregades pel Regne Unit, creiem que no correspon a la realitat
dir que es va desenvolupar per la via de la negociaci (p. 252). Va costar milers de vctimes
encara que saconsegu en part per mtodes no violents encapalats per Gandhi.
Shagus pogut reflectir que un dels intents ms genuns de neutralitat fou el de la
Conferncia de Bandung al 1955 (p. 259), a la qual van assistir els principals pasos que
acabaven dobtenir la independncia. El seu objectiu era de mantenir-se no alineats a cap
dels dos pols de la Guerra Freda.
A la unitat 13 es fa una sntesi dels grans temes mundials durant la Guerra Freda: bloc
occidental (Estats Units i Europa), lURSS, el Jap, la Xina i Sud-amrica, lfrica i sia. Es
un perode relativament breu per de canvis socials decisius en la configuraci actual del
mn. A cada apartat sinsinuen no hi ha ms espai les contradiccions entre el creixement
econmic i social, la violncia sovint inherent, el creixement dorganismes militars i
pressupostos de defensa. A lactivitat 2 (p. 69) lalumne t exemples daquestes
contradiccions a les societats en creixement. Els autors ressalten que un dels objectius de la
creaci de la CEE fou la voluntat devitar noves guerres a Europa. s un bon exemple
destratgia de construcci de la pau.
La unitat 14 es dedica a lpoca franquista dEspanya i Catalunya. Es fa referncia al carcter
autoritari, feixista i repressor del rgim, (doc. 5, p. 287, amb la imatge del Valle de los Cados
construt per presoners en treballs forats; el doc. 8, p. 289, en el qual sindica el nombre de
presos poltics entre el 1939 i el 1950; i els doc. 34 i 35, p. 300). Al conjunt dEspanya, el
nombre dels afusellats fins al 1952 fou tan important que, per als adolescents als quals el text
va dirigit, esmentar-lo hauria estat allionador; tanmateix, s que sofereix aquesta referncia
en el cas de Catalunya (p. 296).
Tamb esmenta altres actors que practicaven la violncia directa, com la guerrilla de maquis
doposici al rgim (p. 288), i loposici terrorista dETA, FRAP i GRAPO (p. 294), aix com
exemples de lluita no violenta (vegeu-ne exemples ms endavant).
Lltim captol fa referncia al mn actual (desaparici del bloc comunista, supremacia dels
EUA, lUE, Rssia i Xina, subdesenvolupament, i transformacions cientfiques, culturals i
socials), amb un difcil exercici entre sntesi i la voluntat dexplicacions globals. Pel que fa al
tema de la violncia i conflicte, el captol 6, amb el difcil propsit dexplicar 11 conflictes en
dues pgines tot i que hi falten alguns conflictes asitics com ndia-Pakistan, Catxemira,
Filipines, Indonsia, el Nepal aconsegueix donar-ne una visi general i esmenta algunes de
les causes dels conflictes armats, com lexacerbaci del nacionalisme disgregador, la
competici pel control dels recursos, o els interessos geoestratgics.

81
El captol 2, dedicat als EUA, parla dun dels fets de violncia ms significatius i amb ms
repercussions en el mn actual: els atemptats terroristes de l11 de setembre del 2001 i la
caiguda de les Torres Bessones. A continuaci parla de les invasions de lAfganistan i de lIraq
(p. 309). Els autors han donat per bona lexplicaci dels fets i les justificacions falsejadores de
les potncies invasores. Tanmateix, donada lenvergadura de la violncia pot ser educador per
lalumne incloure-hi alguna de les quantificacions de les vctimes durant lpoca de les
sancions a lIraq (de 1991 a 2001, segons lONU, 15 milions de menors de 15 anys) i un mili
de morts ms a conseqncia de la posterior invasi de 2003.

Finalment el llibre tamb fa esment dels esforos per la construcci de la pau, els tractats, i
els acords de pau en la lluita pels drets humans, p. 53, i de la importncia del mtode de la
no-violncia, p. 252 (Gandhi). Destaca la importncia dalguns tractats. Per exemple (p. 132 i
134-135), del tractat de Versalles, on es presenten elements sobre quines bases shauria hagut
dassentar la pau perqu fos duradora, ja que una pau de revenja (p. 133) s la llavor duna
futura guerra (texts de Lloyd, Wilson i, sobretot, el de Clemenceau, p. 144-145). Sen parla
tamb a la referncia a la nova Societat de Nacions com a organisme de Pau. Els punts de
Wilson (doc. 38) van significar lentrada en lescenari mundial del dileg com a instrument de
pau. Igual que els tractats de Jalta i de Potsdam desprs de la Segona Guerra Mundial (p. 192
i doc. 15, p. 193). A la mateixa pgina es dedica un apartat a la creaci de lONU com a
organisme internacional que ha de tenir cura de la pau, tot i que es podria donar ms
informaci sobre la formaci de lONU.

En alguns casos hi ha reflexions sobre levitabilitat de la guerra. Com ja sha esmentat, s
oport el debat sobre la possibilitat dhaver resolt pacficament les tensions que van provocar
la Guerra Civil espanyola, al doc. 4 (p. 227). Semblantment, en un intent de negociar per
evitar un conflicte armat, s interessant la carta de Lon Blum, doc. 7 (p. 253), que dna
arguments per evitar la confrontaci armada amb lIndoxina.
El text parla dalgunes estratgies no violentes com, en el context de la revoluci russa, les
manifestacions de 1905 (p. 150), les vagues i els motins de 1917 (p. 151) o les protestes dels
mariners de Kronstadt (p. 153). Queden igualment ben reflectits moviments no violents, com
les lluites pels drets civils de la poblaci negra als EUA (p. 267 i 269) o el moviment pacifista
contra la cursa darmaments en relaci amb la installaci deuromssils, que cont un text,
una fotografia i una pauta per la investigaci, doc. 30 (p. 243).
Igualment es mostren altres exemples de lluita no violenta a Espanya durant el Franquisme,
com les vagues (a Madrid i a Astries al 1956, p. 290), la poltica de reconciliaci nacional
impulsada pel PCE (p. 294), el moviment venal i estudiantil (p. 294), la vaga de tramvies del
1952 (p. 296), lAssemblea de Catalunya (p. 297), les universitats i CCOO (p. 297). Desprs
del Franquisme el moviment de la no-violncia va tenir una especial importncia. Entre
daltres, es podria esmentar el moviment de lobjecci de conscincia contra el servei militar i
el moviment contra la ratificaci de lentrada dEspanya a lOTAN. Es fa referncia al refs
del PSOE al 1982 (p. 338), que gener un ampli moviment doposici al referndum del 1986.
En el context actual de post-Guerra Freda, es mostren els passos cap a la limitaci de
larmament des de la perspectiva de les elits governants. Un text del Gorbatxov qualifica de
dement el nivell de militaritzaci del pas. que havia deformat la nostra economia, la
nostra conscincia social, i la nostra moral, doc. 3 (p. 307). Parallelament, es mostra un
diagrama, doc. 5 (p. 308) sobre la despesa actual en armament per pasos. Manca la
referncia de lany (sha de suposar que prov aproximadament de lany 2005). Seria bo
tamb considerar que els membres del Consell de Seguretat de lONU, lorganisme encarregat
de vetlla per la pau, sn els que ms gasten en armament.

82

En el mn modern, la dualitzaci social s resultat de les noves relacions entre capital i
treball establertes a partir del procs dindustrialitzaci. El text exposa aquesta
transformaci, el liberalisme econmic i les precries condicions de vida de la classe obrera
(treball infantil, condicions de la dona, habitatge, alimentaci, horaris, accidents) i relaciona
els dos fenmens com a causa-efecte els dos fenmens. Connecta les revoltes socials a les
condicions de vida indignes. La desesperaci per aquelles condicions de vida port a
reaccions de violncia contra les mquines o a estratgies de resistncia activa o passiva.
Com es detalla a continuaci, al llarg del llibre s fcil trobar exemples de les conseqncies
socials dels models poltics i econmics:
A la unitat 2, captol 2, es parla per primer cop de les minories perseguides en ocasi de
lesclavitud durant la guerra de Secessi (p. 82), i al doc. 6 (p. 83) es parla de la conquesta de
lOest americ i de la quasi aniquilaci del mn indi. Al captol 6 de la mateixa unitat sexposa
ladministraci i vida a les colnies, que implicava quasi esclavitud, racisme i, en ocasions,
poltiques dextermini (p. 90).
A la unitat 5 sobre el moment a Espanya i Catalunya, sobretot en els captols 8, 9 i 10 sobre
Catalunya, es t present les condicions de vida dels camperols, les colnies industrials, el
canvi demogrfic i lemigraci, les classes populars (jornalers, obrers industrials i criats) i un
nombre ingent de pobres i marginats (p. 117). El llibre destaca larribada a Catalunya del
que sanomen socialisme utpic i de la influncia que van tenir a Catalunya les idees de
Cabet, tan properes al pensament de la pau i cooperaci, entorn del pensament del qual sorg
un grup en qu destac Monturiol.
La unitat 6 descriu la crisi del 29. s lexposici dun model que genera violncia social. Els
textos i docs. de les dues planes (p. 136-137) ajuden lalumne a entendre les raons de les
crisis ccliques del capitalisme i els seus efectes en latur i la vida quotidiana de la poblaci.
A la unitat 7 sesmenten les durssimes condicions que va haver de suportar la poblaci russa:
imatge sobre la fam del 1921, doc. 2 (p. 152), amb el peu de foto que diu Es creu que va
provocar 5 milions de morts.
La unitat 8, en parlar del perode entreguerres tracta tamb els efectes de la crisi. A les p. 166
i 169, tracta de la difcil situaci a Alemanya, de la hiperinflaci, del tancament dempreses i
de latur (hi havia sis milions daturats, gaireb la meitat de la poblaci activa, p. 169). A la
pgina segent un text de Stefan Zweig illustra la hiperinflaci i la fam de les classes
populars.
A la unitat 14, sobre Catalunya en el rgim franquista, el llibre subratlla la misria i la
pobresa que els primers anys van representar. A la p. 288 parla de la manca de productes i
del mercat negre, i a la p. 296 del racionament i de les precries condicions de vida.
En el llibre, tamb, tot i que en menor grau, es visibilitza com aquesta pobresa es deu a un
model econmic determinat. En efecte, sexpliquen les causes daquesta pobresa en els casos
segents:
Respecte al feixisme i nazisme, parla del model de poltica econmica hitleri (estatitzaci,
centralitzaci, industria militar), que en noms sis anys pos a Alemanya en posici
denfrontar-se un cop ms a la resta del mn, a costa, per, denormes sacrificis de la
poblaci. La p. 176 dedica un apartat a parlar de la poltica econmica fent referncia
especficament a la indstria militar. A la p. 177 hi ha tres grfics: un dedicat a levoluci de
latur, un altre a levoluci de la inversi pblica per sectors dactivitat i lltim dedicat a
levoluci de la producci industrial per sectors (1932-1939). Grfics que permeten adonar-se
que aquesta poltica econmica es fonamentava sobre la industria militar.

83
Des del punt de vista social, desprs del 1945, lpoca de la Guerra Freda, que descriu la
unitat 11, ve determinada pel creixement econmic, sobretot a lOccident, pel model keynesi,
per alhora per lincrement de la despesa militar, doc. 21, (p. 239).
A la unitat 12, al captol dedicat al naixement del Tercer Mn, es fa esment a la dependncia
econmica. Produda la descolonitzaci les colnies van haver de seguir comprant els
productes manufacturats als pasos desenvolupats (p. 258 i exercicis 21 i 22 de la p. 263),
continuant lintercanvi desigual entre matries primeres (de baix valor afegit) i productes
manufacturats (dalt valor afegit i, per tant, cares) que empobreix als productors de
matries primeres (doc. 15 p. 258). Sovint sn els pasos del nord els que fixen els preus,
moltes vegades fixats per sota del cost necessari per una comercialitzaci digna.
La unitat 13, sobre el mn de la Guerra Freda, descriu els diferents models socials i de
poltica econmica, tant del bloc occidental deconomia de mercat (EUA, CEE, Jap) com
dels models deconomia planificada. Al captol dedicat a lURSS sexposen el motius de la crisi
econmica del bloc comunista.

6.4.3 Gnere

Respecte a la perspectiva de gnere, ats que el llibre es preocupa fonamentalment de
processos histrics, dna un important relleu al moviment de les sufragistes en el s. XIX (la
igualtat de la dona, p. 85 i 146-147) i al feminisme com a nou moviment social, i insisteix en
la igualtat jurdica, la presa de conscincia i en el pla real sobre laccs desigual a les noves
tecnologies o el temps dedicat a les feines de la llar. Posa tamb un mfasi especial en el mn
rab, etc. (doc. 18, p. 315). Es destaca que la constituci del 31 va reconixer el sufragi
universal sense distinci de sexes i el dret al divorci (p. 208).
El text de la p. 130 diu que un dels efectes indirectes de la guerra fou la incorporaci de la
dona al treball perqu els homes eren al front. Al final de la unitat 13 hi ha dues planes
dedicades als canvis en la vida quotidiana i a la p. 283 un exercici titulat Elles.
Tanmateix, a banda daix s notria labsncia de la dona en el text, no solament com a
protagonista sin tamb com a collectiu social. En el primer aspecte, i sobretot abans del s.
XX sn molt poques les dones citades (Maria Antonieta [p. 38], la reina Victria dAnglaterra
[p. 79], Isabel II [p. 104]), i les que surten en els gravats tenen un paper de segon ordre:
Madame de Pompadour (p. 11), la reuni dillustrats a casa de la Marie-Thrse Rodet
Geoffrin (p. 16), la fotografia duna famlia aristocrtica (p. 66); tamb apareixen en obres
dart: les dones de Felip V i de Carles IV en els retrats de Van Loo (p. 20) o de Goya (p. 25), de
la Comtessa de Vilchez (p. 48) i de Pauline Bonaparte (p. 49).
Fins al segle XX la poca presncia de dones protagonistes pot tenir una certa justificaci pel
protagonisme de lhome en els grans esdeveniments poltics, militars o culturals. A partir
del segle XX el nombre de dones citades augmenta lleugerament i les citades ho sn ja amb
una certa personalitat: Concepcin Arenal, Clara Campoamor o Victria Kent, com a models
demancipaci (p. 138). Se citen tamb en el camp de lesport i la cultura Lil lvarez (Jocs
Olmpics de 1924, p. 138), Merc Rodoreda (p. 223) o un text de Petra Kelly (p. 234). No
obstant aix, sn moltes ms les que shaurien pogut citar per haver tingut un paper
important, des de Carlota Corday durant la revoluci Francesa, a Josefa Ortiz (la
Corregidora) o Micaela Bastidas en els processos dindependncia de Mxic o Per
respectivament; o, ja ms endavant, figures en el camp de la cincia com Marie Curie o de la
poltica com Rosa Luxemburg o, entre nosaltres, Federica Montseny o Dolores Ibrruri.
Els manuals dhistria actuals haurien dincloure, tamb, la dona com a collectiu social, no
solament com a protagonista dalguns fets. En aquest sentit la proporci de dones que
apareixen s desequilibrada respecte dels homes. Surten en les situacions segents: en els
quadres famlia aristocrtica i famlia burgesa (p. 66 i 67); en el quadre de Daumier Vag

84
de tercera (p. 73); a la fbrica o a les mines (p. 79), com a exemple de lexplotaci industrial;
a les fotografies classe dirigent i classe obrera (p. 116); en un context de famlia sense
recursos (p. 123); en la fotografia de la nena cremada amb napalm al Vietnam (p. 245); i en
dues fotografies de vida domstica amb voluntat dexpressar el rol femen durant el
Franquisme (p. 299). Fins i tot resulta paradigmtic que al doc. 34, p. 116, el peu duna
fotografia en la qual gaireb noms hi ha dones treballant s Els obrers (en mascul) patien
llargues jornades....
Un altre aspecte a destacar s laparici de la dona en el context dels felios anys vint, per
publicitat: de sab o de Coca-cola (p. 76). El llibre inclou a la mateixa plana els exercicis 24 i
25 per fer reflexionar sobre els estereotips femenins que la publicitat explota.
Es parla del menyspreu nazi i feixista a la dona. A la p. 172 dins lideari de Hitler es diu: la
ideologia nazi incorporava valors tradicionals: per exemple es considerava que les dones
noms shavien de dedicar a tenir fills i a les tasques de la llar. Quan parla de qestions
relacionades amb la raa ria i el racisme, reprodueix un retrat de lideal de famlia
nacionalsocialista on es veu el paper que se li reserva a la dona (doc. 20, p. 173). Els criteris
dels Franquisme eren semblants. Es destaca la funci que hi va exercir la Seccin Femenina.
A la p. 288 sindica que agrupava les dones per fer tasques socials. A la pgina segent, doc.
10, Normes per al bany, sindica com ha de ser el vestit de bany femen perqu no ofengui
al pudor o a la decncia pblica. Finalment, tamb es parla de la repressi contra les dones
(doc. 13, p. 300) o de la dona com a objecte dhumiliaci (violacions) en la majoria de
conflictes armats.

El llibre no s indiferent, doncs, a les qestions de sexe i gnere, no obvia la dona, ni en la
seva individualitat ni com a collectiu social, per en la consideraci de la igualtat hi ha
encara molt cam per recrrer.

6.4.4 Diversitat

El manual tracta la diversitat cultural i del respecte o la falta de respecte a les realitats daltres
cultures. Lonada de nacionalismes present al llarg del s. XIX, tant dels nacionalismes
disgregadors (independncies de Blgica, Grcia, dAmrica Llatina) com dels nacionalismes
unificadors (Itlia i Alemanya) o de la mateixa Renaixena catalana. Aquesta onada
identitria no fou casual. La unitat 4, Nacions i imperis (1850-1914), es prestaria a donar
alguna referncia a les causes, per el text relata el conflicte ms a partir de la soluci
aconseguida que de les causes o arrels histriques.

El text aprofita la histria per donar criteris sobre raa, racisme, exclusi, genocidi, etc., i es
fa amb claredat. No solament a la unitat 8 sobre feixisme i nazisme. Ja ho fa en el pargraf
sobre el racisme imposat a les societats colonitzades (p. 90) i tamb en els textos de Ferry i
Clemenceau (p. 96). A la unitat 13 parla de la lluita pels drets civils dels negres.
A la unitat 12 ressalta que el mapa poltic que surt amb la descolonitzaci fou resultat de la
fragmentaci del territori que la colonitzaci havia establert per la fora i que la Conferncia
de Berln havia consagrat (p. 251). s tant com dir que no respecta la riquesa, les fronteres
naturals, la cultura ni les diferncies tribals, i que, en conseqncia, s lorigen de molts dels
actuals conflictes. Caldria afegir, a ms, que els pasos que han arribat a la independncia sn
dtnies i cultures diferents de loccidental i que han de ser tractades en termes digualtat.
En relaci amb la ideologia nazi, sassenyala que lextermini va afectar els jueus, per tamb
els gitanos, els homosexuals, els discapacitats, els malalts i els comunistes. A la p. 172, a
lapartat Una ideologia racista, parla dels bojos, els discapacitats i els homosexuals. A la

85
mateixa pgina diu que Tots els jueus i gitanos van ser deportats a camps dextermini; i a
la p. 181 parla dels militants socialistes i comunistes, fets presoners, i dels milers de
republicans espanyols i catalans que van morir als camps dextermini.
Ja sha dit que, en general, el llibre pateix duna perspectiva eurocntrica condicionada pel
currculum. Posarem lexemple de la manera com s tractada la Segona Guerra Mundial a la
unitat 9. Tot i que la introducci de la unitat anticipa que El conflicte va conduir al
desenvolupament de dues guerres paralleles, luna a Europa, i laltra al Pacfic (p. 184),
lexplicaci de la vessant asitica noms sexplica en tres pargrafs dispersos (p. 190 i doc. 12,
p. 191) i des del punt de vista Nord-americ: shi descriu la tctica de guerra nord-americana i
no la japonesa i sanomenen tres personalitats nord-americanes i cap de japonesa. Igualment,
la doble pgina sobre Hiroshima, que hagus pogut donar peu a generar empatia envers els
japonesos, posa lmfasi en el punt de vista nord-americ: en la foto (fong atmic, doc. 29, p.
200) no apareixen vctimes, i en el text sobre les vctimes (doc. 30, p. 200) no utilitza la
paraula japons; si en comptes de conixer el punt de vista dels tripulants de lEnola Gay,
shagus donat veu a les vctimes japoneses, shauria contribut a enriquir laspecte de
diversitat. Aquest dficit s corregit amb lesment que fa de les vctimes xineses i japoneses
(p. 194-195). Tot i que a la descripci dels acords de pau (p. 192-3), un cop ms, no
sesmenten les decisions preses sobre sia.

Les explicacions dels processos de descolonitzaci des de la perspectiva de la diversitat sn
particularment delicades perqu la concepci de superioritat tnica i cultural occidental, a
ms de la superioritat econmica i militar, estigu present al llarg de tota lpoca colonial i
fou una de les causes de la complexitat del procs de descolonitzaci. El captol de la
independncia a lAmrica Llatina (unitat 2) podria ser una ocasi magnfica per parlar de la
diversitat tnica (p. 46). La unitat 4 parla, al cap. 6, del racisme inherent al colonialisme (p.
90).

Respecte del mn rab, tant en el captol 3 de la unitat 12, sobre la descolonitzaci, com en el
5 de la unitat 15, sobre el mn a principis del segle XXI els autors sesforcen per definir
conceptes. Esfor que en un mn sensible amb aquest tema, pedaggicament s dagrair. Per
exemple, cal distingir entre rab, aplicat als habitants dun territori, musulm, aplicat a la
persona que professa la religi de lAlcor, i islmic, al sector integrista daquesta confessi.
El llibre defineix de manera ambigua panarabisme com la solidaritat entre els pasos de
llengua rab i civilitzaci musulmana, [que] soposava al colonialisme i animava a
fomentar relacions entre els estats musulmans (p. 254). A diferncia del panislamisme, el
panarabisme s un moviment laic.
Daltra banda, els exemples que es posen sn dels pasos que professen un islamisme ms
conservador. Dels cinc que mostra el captol, dos fan referncia a Al-Qaida: descripci de
lorganitzaci i atemptats (docs. 20 i 21). Un altre s un fragment dun text de Khomeini
sobre lobedincia a Du i al govern. En un altre parla de la situaci de la dona a lArbia
Saudita, un dels pasos rabs on els drets de les dones estan ms vulnerats, amb una foto de
vel particularment opressiu, i finalment el glossari noms defineix el terme
fonamentalisme. Caldria pensar en altres exemples que ajudin a tenir una visi oberta i
dialogant del mn rab.
En el cas de les colnies espanyoles al Magrib (p. 262), cal tenir present que el procs de
descolonitzaci ms complex es va donar durant els dies de la mort de Franco i de canvi de
rgim. Aix no treu responsabilitats de la mala gesti, per ajuda a comprendre un procs
histric que tingu un resultat desafortunat. El govern espanyol va deixar el territori i la
poblaci sahrau en mans dun altre pas colonitzador, el Marroc, i va generar un nou
conflicte encara vigent.
La unitat 11, sobre la Guerra Freda, parla de lamenaa dels mssils sovitics, sense reflectir
que els mssils nord-americans tamb van representar una amenaa sobre lURSS. Igualment

86
sesmenta el programa nuclear de lIran (doc. 32, p. 201) sense esmentar els programes del
Pakistan o Israel.
Com a text dirigit a les escoles de Catalunya creiem que hauria estat oport incloure alguna
referncia ms al fet diferencial catal. Per exemple, a la unitat 1, captol 7, es passa per sobre
el conflicte i de la repressi fsica, poltica, institucional i cultural posterior a l11 de
setembre de 1714. Tot i que s un contingut tractat als cursos anteriors, es podria haver
esmentat aqu com a recordatori.
En canvi, un captol sencer sobre el catalanisme poltic al s. XIX parla de la recuperaci de la
Festa dels Jocs Florals al 1859 (unitat 5, cap. 5,p. 110), i al doc. 6 de la mateixa pgina, que
reprodueix una imatge dels Jocs Florals de 1868, hi ha una explicaci i una reproducci de la
Constituci de les Bases de Manresa al 1892. Obvia citar la figura de Valent Almirall (tot i
que hi ha una reproducci del seu Diari Catal).
Tampoc a la unitat 10, Espanya i Catalunya 1902-1939, no es fa esment del Modernisme
catal (literari o arquitectnic). Cap cita a Guimer o Verdaguer, Maragall, ni a Domnech i
Muntaner (hi ha una referncia a Gaud amb tres fotografies de la pedrera a la unitat 4, cap.
7, p. 93) Al captol 10 daquesta unitat 10 es parla de lobra cultural del noucentisme i
dinstitucions com el Palau de la Musica, lInstitut dEstudis Catalans, la Biblioteca de
Catalunya i alguns poetes i escriptors.

6.4.5 Medi ambient

La reflexi mediambiental est quasi absent del text. Tot i que els continguts relacionats amb
aquest tema shagin tractat en altres cursos o matries, es troba a faltar aquest tema com a
valor transversal. Lnica mostra s el breu text de Petra Kelly (p. 243) i la referncia: la
preocupaci del medi ambient que ha donat lloc a moviments ecologistes i partits verds (p.
321).
Creiem per que hauria calgut alguna referncia ms a fi que lalumne consideri el tema del
model de creixement els efectes de la contaminaci, el canvi climtic, el forat de la capa
doz, lesgotament energtic, la petjada ecolgica, els residus nuclears, etc. com una qesti
transversal. Cal introduir reflexions o exercicis sobre les diferncies de contaminaci en
funci del model de desenvolupament econmic. Al final de lESO lalumne ha dentendre que
cal canviar alguns mals usos (consum excessiu denergia, poca vigilncia en els residus, etc.).


El temari daquest curs comena amb la caiguda de lAntic Rgim i amb linici del nou model
dorganitzaci de la societat a partir de la participaci. Hi ocupen, per consegent, un lloc
central la Illustraci, i les revolucions Francesa i Americana, junt amb les noves Declaracions
de drets humans.
El llibre mostra el trencament que significa laparici dalguns corrents de pensament nous,
com ara el que va representar la Illustraci com a intent de fonamentar en la ra tots els
aspectes de la vida (textos de Bodin, Bossuet i Locke sobre lAntic Rgim i el pas a la
democrcia, a la p. 28).
El text posa de manifest com en els dos ltims segles la democrcia sha anat construint
parallelament al procs dindustrialitzaci, als nous models econmics, als processos
dindependncia, etc. De manera que aquest ideal poltic ha hagut de conviure amb
realitzacions que, de fet, en negaven la possible realitzaci. De manera que la seva
proclamaci obre alhora interrogants sobre la realitzaci histrica i les seves contradiccions

87
(la Revoluci Francesa proclama el dret a la vida i alhora estableix la guillotina; impossibilitat
de lexercici de la llibertat si no hi ha igualtat social; permanent violaci dels DH, malgrat que
tericament sn acceptats, etc.). O com aquest model nascut a lOccident simposava sobre
realitats culturals i antropolgiques com lnic possible model dorganitzaci de la societat
(eurocentrisme i liberalisme implcits, relativisme versus universalisme, etc.).
Lalumne es pot fer crrec de la complexitat i les insuficincies del procs dassoliment de les
garanties democrtiques a partir dinnombrables textos o del propi relat histric. El complex
procs de lestabliment de la democrcia a Espanya pot servir dexemple: des de la constituci
liberal de 1812 i lacceptaci del Rei, fins a la seva negaci pel mateix Rei pocs anys desprs
(discursos contradictoris de Ferran VII a la p. 103); o les explicacions de la Primera
Repblica (p. 107) i de la Segona Repblica (unitat 10).
Pel que fa als drets humans, el llibre mostra al llarg de les seves pgines, mltiples exemples
de violacions de drets humans, sense esmentar-les explcitament com a tals. Cal destacar la p.
53, dActivitats, dedicada als DH des de diferents aspectes: origen, difusi i ampliaci, les
noves generacions, la Declaraci a lONU de 1948, incompliments, etc.


A ms de la informaci histrica, cal valorar positivament el llibre per la seva aportaci
didctica. Lesfor dels redactors s present en la selecci del material didctic a linici i al
final de cada unitat i a linterior de cada captol, amb un repertori ric i contrastat de
documents histrics, estadstiques, quadres sinptics, mapes, etc.
La riquesa i la cura en la selecci de documentaci permet treballar algunes habilitats
procedimentals, com exercitar la noci de temps (tires cronolgiques) i espai (mapes), la
comprensi lectora, la memria (exercicis de reps), lanlisi i la sntesi dinformaci, la
capacitat de relacionar diferents aspectes, i aprendre a estudiar (tcniques i recursos fcils
per estudiar). Aquest tipus dactivitats, relacionats amb la comprensi i lelaboraci de la
informaci, representa un 90% dels exercicis proposats (403 exercicis).
A banda daquestes habilitats procedimentals ms clssiques, el llibre tamb fomenta, en
certa manera, la relaci dels fets histrics amb lactualitat (25 exercicis: 5,6%) i dopini
personal (20 exercicis: 4,4%).

6.5. GEOGRAFIA I HISTRIA. CINCIES SOCIALS (2008), TEIDE

El llibre tracta el perode comprs entre el segle XVIII i lactualitat (2007). Sorganitza en una
introducci que presenta i situa en els continguts que es treballaran, catorze unitats
didctiques, un glossari i una cronologia.
A cada unitat hi ha una primera part de continguts que acaba amb una secci de sntesi
didees, El que hem aprs. La part de continguts acaba amb un apartat monogrfic
anomenat Dossier, on sintrodueix algun tema especfic de lpoca, en alguns casos
dhistria de lart i, en daltres, de temes dinters social (alliberament de la dona, drets
humans o condicions de la classe obrera).
En alguns moments el llibre fa referncia al que sha estudiat en cursos anteriors (p. 10) i
relaciona les unitats per donar continutat a laprenentatge (p. 96).
Tot i que es percep un inters en abordar diversos temes socials (alliberament de la dona,
drets humans, lluita de classes...), es fa de manera puntual a travs dalguns Dossiers o en
algunes unitats en les quals la problemtica social s molt evident (com per exemple la lluita

88
de classes en parlar de la Revoluci Industrial). Aquests temes, per, no queden integrats de
manera transversal en tot el text i totes les poques, la qual cosa seria un objectiu per
promoure leducaci per la pau des de lestudi de la histria.
El llibre intenta descriure els fets histrics des duna pretesa neutralitat. En aquest sentit, es
troben a faltar elements que convidin a la reflexi crtica i tica sobre el que sexplica, el que
es deixa dexplicar i la manera de fer-ho.
Els temes analitzats es tracten diferentment segons els captols (com s el cas de com es
descriuen els impactes sobre la poblaci de les guerres o de la visibilitat del paper de les
dones). s un aspecte que podria identificar-se amb una manca de criteris comuns en el
tractament temtic o diferents autories.
Un exemple ns la situaci de la dona a lEstat Espanyol durant el segle XX: en la unitat La
II Repblica Espanyola i la Guerra Civil es dedica el Dossier a aquesta temtica i es tracta de
manera molt interessant, per en la unitat segent, El Franquisme, no shi fa cap
referncia, tot i els dramtics canvis que la nova situaci va comportar per a les dones; en les
unitats posteriors tampoc.
Un altre exemple de la diversitat de criteris entre captols s el tractament de la informaci
que es fa a la darrera unitat ,El mn avui: dna molt pes als conflictes armats actuals
davant altres conflictes socials; analitza poc crticament el paper de lONU; insisteix que el
mn est globalitzat, per sense vincular-ho als models poltics i econmics que sen
beneficien; no visibilitza una sola dona en tota la unitat; i tracta els conflictes armats africans
des duna perspectiva eurocntrica. Es percep molta disparitat entre el plantejament
daquesta unitat i les daltres.
Pel que fa a les metodologies utilitzades al llibre, la darrera part de cada unitat es dedica a
activitats. En algunes unitats, desprs de les activitats, lapartat Procediments permet
introduir algunes propostes metodolgicament ms crtiques i riques per al treball de les
competncies bsiques. Destaca el fet que algunes activitats demanen lopini personal de
lalumnat o els seus sentiments davant dobres dart.
Sutilitzen imatges i dades esferedores (una opci en principi interessant), per es tracten
duna manera freda i no sacompanyen de propostes de reflexi tica. Aix pot fer que, enlloc
desdevenir educatives, facilitin la naturalitzaci daquest tipus de fets histrics deplorables.
Respecte els mapes, tots sn clssics i segueixen Mercator, no es mostra cap projecci de
Peters. Tampoc shi esmenta la font de les dades estadstiques i els mapes.


El llibre dedica molt despai a explicar la histria poltica i les guerres, en comparaci amb
altres temes (histria de la quotidianitat, de la cultura, de leducaci...). En tractar dels
conflictes armats s que se nexpliquen les causes poltiques i socials, per no sen remarquen
els impactes sobre la poblaci ni sen donen dades fins a la Primera Guerra Mundial.
En els principals esdeveniments histrics sexpliquen les causes dels conflictes armats: la
Revoluci Francesa i la Nord-americana, les guerres napoleniques, el colonialisme, la
Primera Guerra Mundial, la tensi social lligada a la hiperinflaci dels anys 30, etc.
Sovint equipara el concepte de conflicte a conflicte armat, la qual cosa alimenta la perspectiva
negativa del conflicte i la confusi dassimilar conflicte a violncia. Tampoc introdueix
continguts vinculats a lanlisi de conflicte i els seus procediments per facilitar-ne la
comprensi.
Pel que fa a les conseqncies, hi ha fora imatges referents a guerres que no glorifiquen la
violncia. Les conseqncies poltiques o diplomtiques dels conflictes armats queden
explicades, per es troba a faltar que es reflecteixi les conseqncies daquests conflictes

89
sobre les persones. En la mateixa direcci, tot i que es fa referncia a les conseqncies del
colonialisme, aix es fa des duna perspectiva descriptiva, sense entrar en limpacte de tanta
violncia sobre els pobles originaris dels territoris colonitzats, la qual cosa en facilita la
naturalitzaci; sobserva en lapartat Conseqncies de limperialisme (p. 86), o en mostrar
algunes imatges amb molta violncia per no acompanyades de reflexi (p. 81, grup de
sirgadors del riu; p. 82, dones africanes i desembarcament desclaus; i, particularment, p. 92,
caricatura satrica de lempresari).
El llibre mostra les conseqncies de la violncia armada en la Primera Guerra Mundial. En
aquest cas, tot i que es parla de les conseqncies de la violncia sobre les persones, no
queden recollides en les idees-sntesi de la unitat (p. 132). Les imatges daquesta unitat 6
semblen reforar aquesta idea, ja que al llarg de la unitat apareix una imatge que illustra les
conseqncies sobre la poblaci civil (p. 125), contra 12 imatges de soldats i de combats entre
exrcits.
En referncia a la Guerra Civil, es tracta el sofriment de la poblaci civil, els bombardejos, la
repressi i lexili (Violncia i repressi, p. 189, El conflicte bllic a Catalunya, p. 191,
activitat 12, Els bombardeigs aeris a Catalunya, p. 199), tot i que es troben a faltar alguns
temes com limpacte sobre els infants (exili, refugiats, aturada descoles, orfes...).
Tamb es troba a faltar ms detall en lexplicaci dels efectes dels bombardeigs sobre
Hiroshima i Nagasaki, dels quals sen diu nicament: ls daquesta nova arma, amb una
potncia devastadora incalculable, va obligar al Jap a signar la capitulaci. La segona
guerra mundial shavia acabat (p. 207). Es tracta dun crim contra la humanitat gravssim
del qual seria important explicar labast.
Es fan alguns comentaris sobre les conseqncies del militarisme i la guerra, per sn pocs.
Comenta breument (p. 118) lescalada armamentista prvia a la Gran Guerra i en els temps en
qu Hitler puja al poder, i de leconomia militarista que va portar Alemanya a no tenir atur
(p. 163). Tamb apareix en parlar de la Guerra Freda (en especial quan es parla del progrs
dAlemanya vinculat a la baixa despesa militar en comparaci amb Frana i Anglaterra, p.
257). En cap daquests casos, per, se nextreu cap pregunta o exercici per reflexionar sobre el
militarisme.
Daltra banda, sesmenta el referndum de lOTAN i un peu de foto especifica que el no va
guanyar a Catalunya, el Pas Basc i les Canries (p. 282). En canvi, podria haver ms reflexi
crtica respecte a les missions de pau, tant en el cas de les Missions a lexterior de lexrcit
espanyol (activitat 9, p. 293), com de LONU i les missions de pau (activitat 4, p. 312), on
es qestiona la possible contradicci de voler promoure la pau mitjanant lenviament de
soldats.
Destaquem que el llibre fa referncia a la no-violncia i a xits poltics aconseguits de manera
pacfica, i mostra personatges com Gandhi (p. 248), Luther King (p. 256-266) o Mandela (p.
251). Shagus pogut aprofundir ms, per exemple, donant visibilitat als moviments pacifistes
i democrtics en contra les dictadures, dels quals noms afirma que molts antifexistes van
ser deportats o empresonats (p. 165). En altres casos diniciatives no violentes, com la
Primavera de Praga o la Solidaritat Polonesa (p. 259), no es descriuen com lluites no
violentes aprofitant per fer mfasis en aquesta caracterstica.
El llibre no fa un plantejament des de la perspectiva de pau positiva/negativa i de les 3
violncies. Parla implcitament de moltes situacions de pau, conflicte o violncia, per no les
relaciona amb aquests conceptes de manera explcita per donar-los a conixer.
Implcitament es denota una concepci de pau negativa en la major part del llibre, on
sassocia la paraula pau als tractats dalto el foc. A tall dexemple, en la descripci de les
causes de la Segona Guerra Mundial, es diu que alguns factors (causes de la guerra)
derivaven de la pau de 1919 seria fcil parlar crticament del tractat de Versalles, en lloc
dutilitzar la paraula pau reforant un concepte de pau negativa. En canvi, a la fi de la Segona
Guerra Mundial no es parla de tractats de pau, sin de conferncies i canvis territorials (p.
210-211).

90
En un cas, sha identificat una activitat, La declaraci Schuman (5, p. 267), que transmet
una idea de pau ms mplia que lestricta absncia de guerra. Tanmateix, les preguntes que
acompanyen el text no promouen especialment la reflexi crtica, a excepci de la darrera
(apartat d: Creus que Schuman noms volia una cooperaci econmica entre els pasos
europeus? Justifica la resposta).


El llibre acostuma a presentar les causes immediates dels conflictes socials que tracta.
Explica suficientment la situaci poltica en la qual succeeixen aquests conflictes, per dedica
poca atenci a descriure els moviments socials i les seves lluites (sovint no violentes), en
comparaci amb latenci dedicada a lluites armades o a la poltica dels poltics. En algunes
unitats s que es remarquen algunes lluites socials, com ara a Les condicions de vida i treball
de la classe obrera (p. 64); o a Els progressos de lemancipaci de la dona (p. 192).
No sempre, per, sidentifiquen responsabilitats o es reflexiona sobre les causes de fons
daquests conflictes socials. En el cas dels pasos del sud, utilitza lexpressi baixa qualitat
de vida per descriure la situaci de la seva poblaci i afirma que: el creixement demogrfic
[...] ha estat excessivament elevat (p. 253), sense explicar que s una llei demogrfica per
compensar lalta mortalitat i, al mateix temps, una manera de lluitar contra la pobresa, i
sense lligar-ho als efectes de la globalitzaci (p. 252-253). Semblantment, a la unitat 14 no
parla dels mltiples conflictes que acompanyen la globalitzaci i dels reptes que planteja. No
parla de les implicacions del lliurecanvisme per als pasos del sud, i s poc crtic amb el paper
que t el control de recursos naturals (i sovint interessos occidentals) en molts dels conflictes
internacionals dels quals parla (per exemple en lapartat Les intervencions militars a
lexterior p. 298), o en lapartat Els altres conflictes (p. 304).
Sembla que no s igual de crtic amb el model capitalista que amb el socialisme real.
Daquesta manera, es diu que en molts dels pasos comunistes, desprs de la Segona Guerra
Mundial, aviat va ser evident que la major part de la poblaci no acceptava el nou rgim
(p. 258), quan es podria presentar com una alternativa al socialisme de partit nic, com en els
casos dHongria i Txecoslovquia.
Pel que fa a les conseqncies dels models econmics, diverses vegades remarca la situaci
social dalgunes classes i poblacions, com per exemple a la unitat 3, la Revoluci Industrial i
el moviment obrer (p. 50). En el cas de les condicions de treball dels obrers, sen fa
responsable al sistema industrial capitalista: Els obrers volien, a ms, un govern que es
preocups ms de posar remei a les injustcies socials que comportava la industrialitzaci
(p. 36). Tamb en els temps del Franquisme, es parla de la situaci de pobresa de bona part
de la poblaci desprs de la guerra i en els anys de lautarquia (p. 230). Descriu la situaci del
pas en la postguerra com a subdesenvolupat i nexplica les causes, acompanyant-ho
dalgunes imatges (p. 230).
Dedica un tema al naixement del Tercer Mn (p. 252), per es podria ampliar per reflexionar
sobre la nostra responsabilitat en mantenir la pobresa al Tercer Mn (i de fet, es podria
qestionar la vigncia de lexpressi Tercer Mn davant daltres com ara pasos
empobrits).

6.5.3 Gnere

No hi ha una perspectiva de gnere transversal al llarg del llibre. Aix sidentifica en aspectes
com ara que el mn tradicionalment femen (el quotidi i domstic) no queda gens reflectit, o
en la poca visibilitzaci de figures femenines (el percentatge de dones entre els personatges

91
citats s molt baix, especialment en els darrers captols, i molt en particular la darrera unitat
El mn avui, on sen cita una sola dona). Tampoc sexplicita lexclusi de la dona en les
esferes del poder poltic i econmic.
Un altre aspecte rellevant s que el llenguatge, tot i que sintenta cuidar utilitzant termes
genrics, no t prou en compte ser igualitari i utilitza sovint el genric mascul en parlar de
collectius de persones [alguns exemples poden ser els obrers, els treballadors, els
empresaris (p 64); els nens (p. 65); els alemanys, els jueus (p. 166); voluntaris
anarquistes, els comunistes (p. 190); i els blancs, els belgues (p. 251)].
Malgrat aix, en algunes unitats es fan referncies interessants a la situaci de la dona, com
ara la dedicada a la Revoluci Industrial i el mn obrer (p. 50); en especial, el document 4
(p. 66) i tamb les fotografies; a La Primera Guerra Mundial (p. 125), on es parla de la
incorporaci de la dona al mn laboral i del seu dret a vot. Daltra banda, a Catalunya i
Espanya al segle XIX es tracta la situaci discriminatria de la dona a les fbriques:
Especialment discriminatria era la situaci de les dones que treballaven a les fabriques,
ja que el seu salari era ms dun 50% inferior al dels homes(p. 107).
Amb tot, a les unitats finals hi ha molta menys presncia de comentaris sobre dones. Un
exemple que crida latenci s que desprs del dossier Lemancipaci de les dones, vinculat
a la Segona Repblica espanyola, en el captol sobre el Franquisme no es faci cap referncia a
les conseqncies daquest en les possibilitats i llibertats de les dones, tan greument
transformades.

6.5.4 Diversitat

El llibre mostra sensibilitat per tractar dels temes vinculats a la diversitat, per podria ser
molt ms explcit. Un exemple s com la unitat sobre Limperialisme tracta les
conseqncies sobre les poblacions autctones colonitzades. En aquest cas, el llibre hi dedica
un apartat, Conseqncies de limperialisme (p. 86), i una activitat, La polmica sobre
limperialisme(p. 93).
Saprofiten captols com quan es parla de limperialisme o la Segona Guerra Mundial per
reflexionar sobre el racisme i la xenofbia, per noms es descriuen breument alguns fets que
hi fan referncia i sen fa una sola activitat, El programa Nazi (p. 175). Amb tot i aix, no
sexplicita el concepte de racisme.
El llibre parla fonamentalment dEuropa, dEspanya i tamb de Catalunya, a la qual es dedica
especial atenci, la qual cosa s comprensible: a la unitat 5, Catalunya i Espanya al segle
XVIII, amb lapartat La Renaixena i els inicis del catalanisme (p. 108); a la unitat 7,
Catalunya i Espanya (1899-1931); a la unitat 9, La Segona Repblica i la Guerra Civil,
amb dos apartats especfics, La Catalunya autnoma (p. 184) i Guerra i revoluci a
Catalunya (p. 190); al captol 11, El Franquisme, amb els apartats Catalunya i el
Franquisme: repressi i resistncia (p, 234) i Catalunya i el Franquisme: els canvis socials i
econmics (p. 236); i a la unitat 13, Democrcia i autonomia, amb Lestatut dautonomia
de 1979 (p. 278) i La Catalunya autnoma (1980-2000) (p. 280).
Quan es parla de temes que queden lluny del nostre context i vivncies (conflictes a lfrica i
sia particularment), es fa duna manera sovint estereotipada. Sorprn, per exemple, que es
parli de conflictes tnics i religiosos, desprs sexpliqui que hi ha causes dinteressos
econmics i estratgics de tercers pasos; i que sigui Europa qui aporti la soluci. Aix, en
lapartat frica Negra (p. 304) es parla dels conflictes africans de la manera segent: A
partir de la dcada dels vuitanta shi han ests els conflictes de carcter exclusivament tnic
i religis, i en parlar dels Grans Llacs hi trobem tots els elements caracterstics dels
conflictes tnics de lfrica negra: fronteres artificials fruit del colonialisme, odis ancestrals
entre els dos pobles que hi habiten (tutsis i hutus), i interessos econmics i estratgics dels

92
estats occidentals. Les guerres de Rwanda, Burundi i el Congo van provocar centenars
de milers de morts. Finalment, una intervenci militar europea va posar fi al conflicte (p.
304).
No es reflexiona sobre els processos de construcci denemic, ni sen proposa cap activitat.
Hi ha molts captols que hi donarien molt de joc: a la unitat 6, La Primera Guerra Mundial.
La revoluci russa (p. 116-135); a la 8, El mn dentreguerres (p. 156-177); a la unitat 9, La
Segona Repblica i la Guerra Civil (p. 178-199); a la unitat 10, La Segona Guerra Mundial
(p. 200-223); a la unitat 11, El Franquisme (p. 224-245); o a la unitat 12, El mn de la
postguerra (p. 246-269).

6.5.5 Medi ambient

A aquest tema no sen fa prcticament cap referncia. El llibre acaba plantejant la
globalitzaci com a moment actual i repte de futur (s a dir all que viur lalumnat que
llegeix el llibre), per no reflecteix la crisis ambiental i tots els reptes que representa per a la
humanitat, ni es dna una mirada histrica que ajudi a entendre-la. Aquest ha estat i s un
tema present en les causes de molts conflictes socials i tamb armats. Els conflictes
ambientals sn conflictes socials; per tant tenir-ne una perspectiva histrica dna elements
per abordar-los i cercar-ne solucions.
Tampoc no es relaciona el desenvolupament hum, en les seves diverses etapes durant la
histria contempornia, amb el seu s i els efectes que t sobre el medi ambient.


De manera similar a altres temes, el llibre mostra sensibilitat envers la transmissi de
continguts vinculats als drets humans, per no planteja una perspectiva de drets al llarg de
tot el text de manera transversal. Per exemple, quan parla de conseqncies de la violncia
sobre les persones no ho vincula a drets humans. Aix, explica que les persones que
pertanyien a les organitzacions antifranquistes van ser objecte duna repressi sistemtica:
moltes van ser sancionades econmicament, altres van ser empresonades i unes 3.500 van
ser executades (p. 234), per el contingut no es relaciona amb drets humans; o en
lactivitat que es proposa sobre lHolocaust (a.5, p. 220) no es fa la reflexi sobre la vulneraci
de drets que va representar (i el seu impacte occidental que impulsa la Declaraci Universal
dels Drets Humans).
A la vegada, s que tracta temes vinculats a la democrcia i els drets humans de manera
puntual, com s el cas del Dossier els drets humans del captol 1 (p. 22), amb preguntes
adients, o el de la unitat Democrcia i Autonomia, sobre El sistema electoral espanyol (p.
286). Tamb aprofita alguna activitat per reflexionar sobre les diferncies entre democrcia i
totalitarismes (a.9, Els totalitarismes, a la unitat 8, dedicada a la Segona Guerra Mundial,
p. 176).
A diferncia daltres manuals, dna fora visibilitat al paper de lONU com a garant de la pau
i els drets humans (p. 213), i transmet la idea que la democrcia va lligada a la pau i laven
social, per tamb que s un sistema complex i millorable.
Per acabar, tot i que el llibre tracta el treball infantil en diverses ocasions, com ara en el
Dossier: Les condicions de vida i de treball de la classe obrera (p. 64, en especial els
documents 1, 3), o en els continguts sobre els menors soldats en el captol El mn avui (p.
304), no proposa cap activitat que dugui a la reflexi tica sobre els drets dels infants.

93

La major part de les activitats sn de comprensi de text, i algunes fan referncia a
lactualitat. El llibre incorpora alguns monogrfics sobre metodologia (apartat
Procediments), en qu introdueix procediments per a lanlisi histrica a travs de
propostes menys individualistes i ms innovadores i promotores de competncies bsiques:
Analitzar una obra pictrica (p. 49); Fonts contrastades. Dues visions dun mateix tema: el
pistolerisme (p. 155); Elaboraci dun petit treball de recerca (p. 245); El cinema, una
eina pels historiadors (p. 268); i Aprenc a comentar un diari (p. 315).
Alguns temes (la Guerra Mundial, la Guerra Civil...) es tracten duna manera poc emptica
mitjanant ls de recursos metodolgics estrictament cognitius i individualistes, sense
propostes que convidin a la reflexi tica-moral o al treball emocional. Crida especialment
latenci alguns casos en qu es mostren imatges dimpacte que demanen una reflexi tica,
per no es proposa cap acci per treballar-hi (el dibuix satric de la p. 92, o algunes fotos que
mostren patiment: p. 178, p. 220, p. 222, per exemple).
El fet que al llibre no plantegi lobjectiu de cada activitat dificulta la comprensi del sentit que
aquesta pugui tenir. A ms, es perd una oportunitat dorientar lalumnat per desenvolupar
correctament la feina i treuren el mxim densenyances.
En el manual no hi ha referncies a la utilitzaci de les TIC, noms quan sindica busca
informaci.
Tamb cal dir que el llibre proposa algunes activitats dobservaci dobres pictriques (en
alguns Dossier) que sacosten a activitats socioafectives (en preguntar quina sensaci
provoca el quadre) i eduquen per a lobservaci i la sensibilitat artstica. Tamb introdueix
algunes activitats en qu demana lopini personal, per de manera molt puntual.

6.6. CINCIES SOCIALS (2008), TEXT LA GALERA

El llibre es divideix en 9 captols, un del quals la unitat final addicional de revisi dels
continguts de tot el llibre, i els altres 8 captols es divideixen dacord amb dos criteris: el
temporal (4 captols pel s. XIX i 4 captols pel s. XX), i el temtic (Revolucions; absolutisme i
liberalisme, societat industrial, i art i cultura pel que fa al s. XIX i pel que fa al s. XX,
conflictes armats a linici de segle; totalitarismes i Guerra Freda; Franquisme, i mn al s. XX).
Es valora positivament aquest esfor de simplificaci per a un nivell de 4t dESO, tot i que la
distribuci de captols sembla opinable: dedicar una unitat a corrents ideolgics i artstics
(unitat 4) fa, per exemple, que se separin els corrents liberal, socialista i anarquista del
captol de la Revoluci Industrial, i que la Revoluci Industrial acabi en un captol separat al
que nexplica el context poltic. Tamb sorprn la decisi de dedicar una unitat a un perode
de 30 anys (unitat 5, des de 1898 a la crisi del 1929) i que la unitat segent (unitat 6) englobi
70 anys dun perode convuls que comprn la Guerra civil espanyola, la Segona Guerra
Mundial, la descolonitzaci i la Guerra Freda, mentre la unitat 7 comprn el Franquisme i la
democratitzaci a lEstat espanyol.
Aquesta divisi temtica comporta abordar els temes des duna visi nica: la unitat 4, com
sha dit, noms cobreix corrents ideolgics o artstics; la unitat 7 sobre Franquisme i
democrcia t una perspectiva marcadament poltica, en qu els fets socials o artstics tenen
poc protagonisme; altres unitats, en canvi, permeten interrelacionar diferents visions sobre
un mateix tema, fet que facilita la capacitat de lalumnat dentendre les diferents dimensions
dels fets histrics. Lexplicaci dels corrents i autors ms rellevants de cada poca, per
exemple, sovint es fa en apartats separats, no en documents illustratius dels continguts.

94
Els criteris per seleccionar els continguts temtics de les unitats no sempre queden clars.
Mentre que algunes unitats relacionen els diversos mbits geogrfics (Catalunya-Espanya-
Mn), daltres en fan un apartat especfic (la Guerra Civil espanyola, per exemple, sinclou a
la unitat de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, mentre que el Franquisme sexplica
en una unitat especfica). Tot i que es valora positivament lesfor destructurar el llibre
dacord amb continguts temtics, fra bo que els criteris delecci fossin els mateixos per a
totes les unitats, i sobretot que permetessin la interrelaci de mirades multidisciplinries:
que es pugui entendre un mateix fet des duna mirada poltica, econmica, social, cultural,
etc.
A linici del llibre, una doble pgina explicita per a cada unitat didctica els continguts
(informaci), i les habilitats (procediments), per no els valors o actituds. Un apartat
especfic a cada unitat anomenat Eix transversal remet a laprenentatge per competncies,
tot i que, com es detalla ms endavant en aquesta visi general del llibre, els seus continguts
no es corresponen ben b al que es podria denominar un contingut transversal. Tot i que s ja
una tasca important que sidentifiquin aquestes competncies (com a mnim les que fan
referncia als continguts i als procediments), fra bo que apareguessin un cop ms a linici de
cada captol, per tal que lalumnat pugui refrescar els objectius daprenentatge esperats i
pugui orientar el seu propi aprenentatge.
Pel que fa a la metodologia, el nombre dexercicis s molt redut, i les preguntes que sen fan
sn majoritriament de comprensi lectora. Es desaprofita el potencial que pot tenir la
documentaci com a font dinformaci. Tot i incloure un apartat de procediments, el llibre
inclou pocs mapes o grfiques. Les imatges semblen tenir una funci merament illustradora,
i no sn aprofitades per a lanlisi i extracci dinformaci (moltes imatges sn retrats de
personalitats i no sassocien preguntes de reflexi a les imatges). Tampoc saprofita el recurs
del cinema. Daltra banda, es valora positivament ls dInternet, que es proposa per resoldre
exercicis.
En relaci amb lestructura i seguiment dels continguts, dificulta la tasca el fet que els
apartats no estiguin numerats. Val a dir, per, que les definicions que hi ha en cada apartat
sn molt encertades i precises.


Al llarg del llibre, lexplicaci de les causes dels conflictes armats es podria ampliar ms.
Duna banda, en alguns casos sexpliquen les causes de fons del conflictes, per exemple en
relaci amb: la Declaraci dIndependncia dels EUA (p. 14-15); lenfrontament per la
successi entre Felip V i Carles dustria (p. 24); les Revolucions Liberals durant la
Restauraci (p. 47); les independncies a lAmrica Llatina (p. 52-53); la Guerra Gran i la
Guerra del Francs (p. 58); el sorgiment dels feixismes; la revoluci doctubre del 34 a
Espanya (p. 163); les revoltes a Hongria i a Praga (p. 168); la Guerra del Vietnam (p. 169); el
conflicte entre Israel i Palestina (p. 175); Nigria (p. 184); i Bsnia i Kosovo (p. 221).
De laltra banda, per, si en aquests casos lexplicaci de les arrels de les guerres pot semblar
suficient, en altres casos lanlisi daquestes causes sembla excessivament simplificada:
esdeveniments tant cabdals per levoluci de la histria com la Revoluci Francesa (p. 16),
lexpansionisme napolenic (p. 17 i 50), la Primera Guerra Mundial (p. 130), la Guerra Civil
espanyola o la Segona Guerra Mundial (p. 166) sexpliquen en una frase, o sassocien a causes
immediates, sense mostrar-ne els aspectes de fons. Aquest seria un dels aspectes ms
qestionables del llibre.
El desastre dAnnual (p. 134), la Guerra de Corea (p. 169), les revolucions xina i cubana (p.
169), les dictadures a lAmrica Llatina (p. 171), les descolonitzacions (no esmenta la
dominaci poltica i econmica dels colonitzadors, p. 172), les guerres Iran-Iraq, la primera

95
Guerra del Golf, el conflicte a Afganistan i a Iraq (p. 175), la dissoluci de lURSS i el conflicte
de Txetxnia (p. 221), sexpliquen sense fer esment de les seves causes.
Pel que fa a larmamentisme com a una de les causes dels conflictes armats, la unitat sobre
Totalitarismes i Guerra Freda inclou un eix transversal referit al comer darmes (p. 186), un
fet que es valora positivament. Demana a lalumnat que reflexioni sobre els valors de la pau,
larmamentisme i la guerra (comentar les frases si vols la pau, prepara la guerra, o poden
estar realment a favor de la pau al mn els fabricants darmament?). Dues altres activitats
demanen a lalumnat que faci un llistat del tipus darmes que coneix i identificar els conflictes
armats actualment oberts. Identificar armes i conflictes armats pot ser un bon exercici com a
punt de partida. Un pas ms enll seria fer-los valorar les conseqncies daquestes armes,
reflexionar sobre les conseqncies dels conflictes armats (apareixen en el text, per no sen
fa cap pregunta), o esmentar la prohibici dalgunes daquestes armes.
Hi ha altres elements que poden utilitzar-se per reflexionar sobre continguts clau, com ara les
conseqncies de la utilitzaci de la bomba atmica i altres armes qumiques, la cursa
armamentista de la Guerra Freda, o els moviments pacifistes dels 60, els acords de limitaci
darmaments a la fi de la Guerra Freda... Tamb shagus pogut fer notar que els principals
productors darmes sn els pasos del nord. Es parla de fabricants darmament en general,
per es perd locasi dautocrtica i de reconixer les responsabilitats prpies en la violaci
dels drets humans a altres parts del mn.
Daltra banda, les conseqncies dels conflictes armats no solen explicar-se. En la gran
majoria de casos, les conseqncies no sesmenten. En molts altres casos, es descriuen noms
o sobretot les causes poltiques o geogrfiques, per no les conseqncies sobre les persones.
Les excepcions a aquesta afirmaci sn lexplicaci de les conseqncies de: el Desastre
dAnnual, amb la Setmana Trgica (p. 134 i 137); la Guerra Civil espanyola (p. 165); la Segona
Guerra Mundial, molt resumidament (p. 167); la descolonitzaci al Congo (p. 173); les
guerres arab-israelianes, la guerra Iran-Iraq i la guerra dIraq del 2003, amb lexpressi de
sagnant postguerra (p. 175); i Nigria (p. 184). Sortosament, la utilitzaci dimatges que
mostren els desastres dalguns conflictes armats permeten compensar aquest fet.
Si es pot entendre que la voluntat de sintetitzar els continguts dun llibre pot dur a ometre
certes dades, alguns casos semblen excessivament simplificats: dir, de la Segona Guerra
Mundial, que van morir cinquanta-cinc milions de persones, i els pasos que van ser
lescenari del conflicte bllic van patir prdues econmiques enormes (p. 167), sembla
insuficient. Igualment, afirmar que el llanament de les bombes atmiques damunt les
ciutats dHiroshima i Nagasaki (lagost 1945) van determinar la fi de la guerra i la victria
dels aliats sobre les potncies de leix (p. 167), sense cap apreciaci ms, invisibilitza les
conseqncies humanes i se centra en les poltiques, de manera que es pot contribuir a
banalitzar lhorror que van comportar aquests fets.
Una altra constant en tot el llibre s labsncia diniciatives de pau; en especial, ms que les
provinents de la societat civil (accions no violentes), les impulsades pels estats (diplomcia
preventiva, dilegs, negociacions de pau). En aquest sentit, no es fa referncia a informacions
molt rellevants, com els 14 punts Wilson i la Societat de Nacions, o la creaci de lONU.
Els moviments pacifistes queden descrits a les unitats ms recents (els moviments pacifistes
davant de la cursa darmaments durant la Guerra Freda), sense que es parli dexemples ms
antics, com ara els motins de soldats durant la Primera Guerra Mundial.
Massa vegades, i en casos prou significatius, doncs, es mostren les guerres com fets
anecdtics que promouen canvis geogrfics o poltics, per que semblen sortits del no res,
com si les espurnes que encenen el foc (i no les causes de fons) fossin motiu suficient per
engegar una guerra, i sense cost per les persones.

96

La principal observaci daquesta dimensi s que, en general, en el llibre es parla de les
males condicions de vida dels estaments, de les classes, o dels pasos ms desfavorits, per
sense concretar explcitament les responsabilitats relatives a qui en surt beneficiat, qui surt
guanyant amb la desigualtat de les estructures. Es diu, per exemple, que les dones i els nens
treballaven de sol a sol amb sous msers (p. 37), o que les condicions de vida i de treball
dels proletariat eren francament mseres (p. 81), per de manera que no sen poden
entendre les causes: no es relacionen aquestes condicions de treball amb el sistema
capitalista de producci (ni tant sols a la pgina on sexplica el corrent ideolgic marxista, p.
106, qestiona la responsabilitat de la burgesia industrial en les condicions de vida de la
classe obrera).
Les descripcions que es fan dels temes econmics sovint recullen ms les necessitats dels
Estats que les de les persones: en parlar de la crisi del 29 als EUA, o de leconomia durant el
Franquisme, es fan descripcions macroeconmiques, deixant poc espai als efectes sobre les
persones.
Ms concretament, sha trobat a faltar una comparaci crtica dels models de lliure mercat i
deconomia planificada durant la Guerra Freda, de manera similar a com aborda el tema de la
globalitzaci, a partir de la presentaci de tres posicions enfrontades (a favor, en contra, i
daposta per la democratitzaci de la globalitzaci), que permet entendren els punts a favor i
en contra de manera molt clara.
El tractament del conflicte social i la pobresa sembla ms proper a les vivncies de les
persones que al tema dels conflictes armats: el llibre denuncia en certa manera les dures
condicions de vida dels obrers, per sense que sexplicitin quines sn les causes de fons
daquest fet.
Per acabar, es proposa la revisi de lexpressi Tercer Mn, caigut en dess arran de les
crtiques que ha rebut. El concepte pasos empobrits permet reflectir la realitat de lespoli
de les seves riqueses.

6.6.3 Gnere

La dimensi de gnere est especialment oblidada. A mode dexemple, en tot el llibre sn
citades 9 dones enfront de 302 homes (menys dun 3% de les personalitats citades sn
dones).
Es tracta el dret de vot, o del feminisme i lalliberament de les dones, i es descriu qu s el
feminisme, el moviment de sufragistes, la lluita per la llibertat sexual i lavortament, o la
violncia de gnere contra les dones (p. 177). Es troben a faltar, daltra banda, mencions a la
vida de les dones i levoluci de les desigualtats en les relacions de gnere (el model de dona
durant la Segona Repblica, desprs de la Primera Guerra Mundial, durant el Franquisme,
etc.).
En alguns casos es desaprofiten oportunitats significatives, com quan en parlar de literatura
es parla de Caterina Albert amb el seu pseudnim mascul, sense mostrar que era una dona,
mentre que en el mateix pargraf es dna el nom real i el pseudnim daltres escriptors
homes; ni que el moviment pacifista de Greenham Common s exclusivament de dones. S
que recull, en canvi, els moviments de les Madres y Abuelas de la Plaza de Mayo.
En aquesta dimensi ms que en cap altra, es pot dir que lapartat dEix transversal sobre
La igualtat de sexes t poc de transversal, ats que sen parla poc al llarg del llibre. Una de
les tasques que proposa, paradoxalment, s que lalumnat escrigui el nom dalmenys tres
dones que [recordi] com a poltiques reconegudes en lmbit internacional (p. 214). En tot

97
el llibre, per, de les 9 dones esmentades, 3 es poden considerar de la poltica (Maria
Cristina, Isabel II, Maria Cristina d'ustria), mentre que les altres tenen a veure amb el mn
de la cultura, o daltres.

6.6.4 Diversitat

Pel que fa a la diversitat i a leurocentrisme, el llibre mostra lnies diferents al llarg del text:
no es reconeix, per exemple, la responsabilitat en matances de pobles autctons a lAmrica
Llatina; en la Guerra del Marroc, per Espanya; als pasos colonitzats pel Regne Unit; o el fet
que els principals productors darmes del mn inclouen molts pasos europeus (tamb
Espanya). Daltra banda, s que sesmenta la responsabilitat per lesclavatge, en reconixer
que la fortuna de lindi Antoni Lpez estava relacionada amb el trfic desclaus (es presenta
com un fet puntual, per sesmenta, p. 86).
En algun cas, el llibre qestiona certs termes controvertits, com lexpressi descobriment
dAmrica, que sutilitza en com a acotaci cronolgica, per que en un altre context sexplica
com a encontre entre dos mons (p. 29). En altres casos, en canvi, es parla dimmigraci
amb expressions alarmistes com: onada, constants i ms voluminoses o allau
migratria (p. 240).
Els moviments independentistes tamb sexpliquen majoritriament des de lnic punt de
vista dels pasos colonitzadors occidentals. La independncia del Marroc sexplica des del
punt de vista espanyol, destacant-ne que el seu control exigia un esfor econmic enorme i
provocava la prdua de moltes vides humanes, i sense explicar el punt de vista marroqu (p.
134). La independncia de lndia saborda des del punt de vista Britnic, afirmant que La
Gran Bretanya va atorgar la independncia de lndia, i no que lndia va lluitar per la seva
independncia (p. 172). La independncia del Congo, Angola i Moambic es tracta des del
punt de vista de Blgica i Portugal respectivament: Blgica i Portugal van ser les potncies
colonials que van trobar ms dificultats (p. 173), sense presentar-se el punt de vista
congols, angols o moambiqus.
En altres casos, en canvi, es posa lmfasi en els pasos colonitzats: Lbia, que havia estat
colnia italiana, va aconseguir la independncia el 1951. Posteriorment la van assolir
Tunsia, i el Marroc. Algria va arribar a la independncia lany 1963 desprs duna guerra
de guerrilles perqu Frana no la hi volia concedir. (p. 173). Es troben a faltar explicacions
que tinguin en compte una major diversitat de punts de vista, o si ms no, una visi menys
eurocntrica.
En els aspectes positius, cal destacar que lAmrica Central i Sud-amrica tenen prou
protagonisme en el llibre, i sen mostren fora mapes. Tamb sobserva un esfor per mostrar
el fenomen migratori des de la comprensi de les seves causes, tot i que amb connotacions
negatives (com ara en parlar dallau, o en dir que sn persones que venen de contextos de
misria, quan en molts casos persones que emigren sn de classe mitjana i amb una bona
formaci professional).

6.6.5 Medi ambient

De la unitat 1 a la 6 no es fa cap menci al medi ambient, tot i que alguns temes poden
convidar a fer-ho, com ara la Revoluci Industrial basada en el carb, o la utilitzaci darmes
qumiques, biolgiques i nuclears a diferents guerres del s. XX.
Malgrat aix, a les dues ltimes unitats, la 7 i la 8, la preocupaci pel medi ambient es fa molt
palesa en identificar el canvi climtic com un dels grans reptes del s. XX.

98
Shi parla de desenvolupament sostenible (Lestat ha de garantir un desenvolupament
sostenible, i aix requereix revisar les actuals poltiques denergia, daigua i durbanisme,
p. 203); i del canvi climtic (el creixement econmic no ha estat sostenible i ha generat nous
problemes que afectaran les generacions futures. El canvi climtic produt per lacci dels
ssers humans ns la manifestaci ms evident, p. 219). El llibre tamb dedica un punt,
vinculat al gran repte del s. XXI, a la contaminaci, el canvi climtic i la sostenibilitat
(efecte hivernacle pel CO2, s intens de recursos naturals no renovables), i shi fan propostes
(p. 228). Tamb hi ha referncies a la sostenibilitat i als grans reptes (ecolgics actuals) a
les preguntes 9 i 10 de la p. 234.


Quant als drets humans, sen recullen les vulneracions (manca de democrcia o de drets
laborals), tot i que no sempre sen parla amb un enfocament (o vocabulari) de drets.
Sidentifiquen els exemples segents: en parlar de les causes de la Revoluci Russa es descriu
amb detall que no reconeixia les llibertats ms elementals de les persones (p. 132); es parla
de les conseqncies per a la poblaci de la Guerra Civil i els primers anys de Franquisme (p.
165 i p. 192); i sesmenten les violacions de drets humans en el bloc comunista i de la
implicaci dels EUA en alguns cops dEstat a Centreamrica i Sud-amrica (p. 171).
En les unitats que fan referncia a fets ms antics, el llibre mostra com el reconeixement dels
drets est lligat a la lluita social. Sen dna algun exemple, com ara la Declaraci dels Drets
Humans i del Ciutad (p. 16); el cartisme (p. 81), dirigit a obtenir el dret de vot per a
tothom, o la lluita per lassoliment de la jornada laboral de 8 hores (p. 134).
En els captols ms recents es troben a faltar algunes mencions a esdeveniments significatius
per al reconeixement de drets, com la creaci de lONU i el seu paper en la definici del marc
legal internacional, com ara la Declaraci Universal dels Drets Humans.
Pel que fa a la democrcia, sovint es descriuen canvis poltics de manera molt descriptiva, de
manera que pot resultar difcil per lalumnat valorar quins models sn ms progressistes i
quins ms conservadors. Tot i que el llibre mostra una certa diversitat de corrents de
pensament, es troben a faltar certs enfocaments de corrents ideolgics menys elitistes. En
aquest sentit, no es parla dels sans-culottes (p. 16), o les referncies als pasos no alineats no
reflecteixen les crtiques que dirigiren al colonialisme.
Cap al final de llibre, es presenten moltes iniciatives impulsades des de la societat civil, com
moviments antiglobalitzaci, moviments pacifistes, moviments per la recuperaci de la
memria histrica, moviments indgenes i per la recuperaci del dret a cultivar la terra, o
daltres.


La gran majoria dactivitats sn de comprensi lectora, i individuals. Hi ha, per, alguna
activitat de debat en grup.
Pel que fa a la metodologia, el llibre destaca per un esfor, poc usual en els altres llibres,
dincloure activitats en les quals conviden a lalumnat a prendre la iniciativa i actuar: els
apartats dEix transversal proposen actuar en lentorn ms proper, mitjanant activitats que
conviden a modificar lactitud personal en relaci amb les altres persones com ara Evita
tenir una actitud de prepotncia o de menyspreu respecte a les persones ms desafavorides
(p. 124) o No discriminis ning pel seu sexe (p. 214), aix com dimplicaci amb lentorn
No et facis cmplice de les empreses que es beneficien de lexplotaci laboral infantil: no

99
compris els seus productes (p. 98), Collabora sempre que puguis amb entitats dedicades a
la protecci dels infants (p. 98), etc. Aquesta aposta per promoure actituds compromeses
amb les persones i amb lentorn es valora molt positivament.
LEix transversal de cada unitat es pot entendre com un esfor per treballar valors,
relacionar els temes amb lactualitat, i fomentar la competncia de ciutadania. Els temes
tractats sn, per ordre daparici: els presos de conscincia, el racisme, els infants obligats a
treballar, la pobresa i la marginaci, els drets lingstics, el comer darmes, la igualtat de
sexes i la multiculturalitat.
Aquesta secci, molt interessant com a plantejament, t certes limitacions, com ara el fet de
no estar lligada de cap manera als contingut de la unitat (pel que pot semblar al professorat
que no est fent matria), el seu carcter normatiu (fes aix..., cal que tinguis en
compte...) en comptes de promoure una educaci en valors des de la reflexi prpia, o el fet
que els valors que shi volen transmetre no sempre semblin realment transversalitzats al
llarg del llibre. Tot i aix, es valora en general com una iniciativa interessant i coherent amb el
plantejament de competncies.

6.7. POLIS. CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA (2010), VICENS VIVES

El llibre abasta des de la crisi de lAntic Rgim fins al mn actual (editat lany 2010). Est
estructurat en quatre blocs i un glossari final, i un total de setze unitats. El primer bloc
sanomena Lpoca de les grans revolucions i globalment comprn la Revoluci Francesa,
les revolucions liberals i nacionalismes i la Revoluci Industrial; de les cinc unitats daquest
bloc, dues corresponen a Espanya i Catalunya.
El bloc 2, Les grans tensions internacionals, t quatre unitats, que van des de limperialisme
fins al perode dentreguerres, amb una unitat sobre Espanya i Catalunya 1902-1939. El bloc
3, El mn desprs de la segona guerra mundial, amb quatre unitats, inclou la Segona
Guerra Mundial, el mn bipolar i els anys del Franquisme. Finalment, el bloc 4, Cap a un
nou millenni, amb quatre unitats, comena amb Catalunya i Espanya fins el 2004, la Uni
Europea i El mn actual. Hi ha dues unitats especfiques sobre lart al segle XIX i al segle XX.
s un dels llibres de quart dESO ms amplis, t 334 pgines i en general el llibre tracta els
temes exhaustivament, de manera que aportar un ampli volum dinformaci sembla ser un
dels objectius. Aix, en conjunt hi ha moltes dades, amb un llenguatge fora elaborat, potser
en excs per lalumnat de quart. El relat s descriptiu, per aix com es pot veure un
tractament transversal sobre el paper de la dona a la histria, altres valors sn molt poc
explcits.
Si b el llenguatge utilitzat respon al que sutilitza habitualment en historiografia, podria
adaptar-se ms a la perspectiva conceptual que guia lanlisi efectuada pel que fa al significat
de termes com sufragi universal, ls de la paraula pau i termes com conflicte.
El llibre es centra en Europa i noms en relaci amb aquesta es situa la resta del mn, de
manera que es dna molt poca informaci sobre lsia, Amrica i lfrica, la qual cosa s
condicionada, en part, pel currculum de la matria. En general els temes sobre Catalunya
estan especialment ben tractats.
Cada unitat s independent de lanterior i la segent; en cap cas es fa referncia al que sha
assimilat de la unitat anterior, ni en el contingut textual ni en les activitats. Aix fa que
difcilment es pugui entendre laprenentatge transms pel llibre com a constructivista.
A la vegada, cada unitat sinicia amb un breu resum general i un eix cronolgic amb els
esdeveniments histrics ms significatius. El text sacompanya amb fotografies illustratives,
textos i mapes. Les activitats estan estructurades en dos apartats vinculats: les unes volen

100
treballar la comprensi del text al llarg de tota la unitat i les altres respondre a les
competncies bsiques al final de cada unitat. Aix mateix, totes les unitat disposen dun
Dossier complementari sobre algun aspecte concret temtic i/o una ampliaci
dinformaci-reflexi anomenat Investiga.
Sindiquen les fonts dels documents escrits, si b caldria posar el nom sencer per identificar-
ne correctament lautoria. No sindiquen les fonts daltres tipus de documentaci, com ara
mapes i sobretot taules de dades. Tots els mapes utilitzats sn hereus de Mercator.


El llibre explica la naturalesa, causes i conseqncies dels conflictes que sanalitzen. Tot i
aix, es poden identificar casos amb un excs dexplicaci poltica i poc pes dels
condicionants econmics i, sobretot, dels conflictes socials conseqents; per exemple, a la
Revoluci Francesa. En aquest cas, el llibre planteja la Revoluci Francesa des de lanlisi
poltica, sense tenir en compte el conflicte social entre camperols i noblesa/esglsia. Es
podria argumentar que sha explicat a la unitat anterior, per no sen fa cap referncia ni es
proposa cap activitat (p. 26-27). El mateix passa en desenvolupar levoluci de Catalunya i
Espanya al segle XIX, que es podria aprofitar per esmentar les bullangues o la Jamncia, les
revoltes camperoles fruit de la misria (unitat 4 i unitat 5).
Pel que fa a temes armamentistes i militars, i malgrat les referncies constants a lexrcit (per
exemple a la unitat 4), el text podria incorporar alguna reflexi textual o activitat sobre el pes
de lexrcit en la histria i les despeses militars. El mateix es podria dir en relaci amb la
Segona Guerra Mundial, en qu no es fa referncia a les relacions entre indstria
armamentista i economia de guerra (p. 194).
En tractar de les causes dels conflictes al mn actual, el llenguatge utilitzat sembla
responsabilitzar la fe islmica dalguns conflictes armats, mentre que aquesta ptica no s
usada en altres conflictes amb component religiosos daltres credos. A la introducci (p. 294)
esmenta els enfrontaments tnics i els fanatismes religiosos com uns dels factors que
enfosqueixen el panorama del segle XXI, fet que podria donar la impressi que lIslam s
lenemic exclusiu de les democrcies, ja que noms es parla de lIslam i no hi ha cap
referncia a lintegrisme religis cristi o jueu. En el mateix sentit en el conflicte a lantiga
Iugoslvia el llibre explica: els enfrontaments entre serbis i bosnians musulmans... sense
qualificar els serbis de cristians ortodoxos (p. 298). Tamb shauria dintroduir els interessos
de les multinacionals i potncies econmiques en els conflictes regionals del continent Afric,
ja que pot donar la impressi que, en la majoria dels casos, darrere dels conflictes tnics no hi
ha interessos econmics externs (p. 298).
Ens diverses ocasions es troba a faltar el nombre de vctimes a conseqncia de les guerres.
Ni a la Guerra de Successi a Catalunya(p. 18); ni a la Guerra dIndependncia americana (p.
16); ni a la Revoluci Francesa (p. 26-30); ni a la guerra de Cuba (p. 79); ni a la del Marroc (p.
169); ni a les guerres de Corea o el Vietnam (p. 204); ni a la dIraq del 2003 (p. 263). Tampoc
pel que fa a la Primera Guerra Mundial hi ha cap referncia textual a les vctimes: la
informaci est concentrada en una taula de dades complexa (p. 123). Sesmenta la bomba
atmica dagost 1945 (p. 197), per podria avaluar-sen limpacte i les conseqncies. Tampoc
es fa esment del nombre de vctimes i danys dels conflictes actuals, de l11-S, de la guerra
dAfganistan, de lantiga Iugoslvia, o dIraq (p. 296 i 298). Tanmateix, a la pgina 313 hi ha
un mapa en qu es donen dades totals per continents en els anys 2000-2005.
S que es donen xifres de les vctimes de la Guerra Civil espanyola (p. 181) i de la Segona
Guerra Mundial. s especialment adequat el dossier sobre la vida a les trinxeres, en qu es
pot veure la capacitat destructiva de larmament (p. 120-121). Igualment, el dossier sobre la
rereguarda s una bona eina per plantejar les conseqncies del fet bllic (p. 184-185).

101
Tamb, a mode de comentari general, podria reforar-se lanlisi crtica sobre el paper dels
EUA en els diversos conflictes armats.
En general, al llarg del llibre sidentifica conflicte amb violncia o guerra. Per exemple,
quan sutilitza la paraula conflictes per parlar de les guerres de Corea o Vietnam, com si
fossin comparable amb el conflicte de Cuba (p. 204-205).
En alguna unitat es plantegen alternatives a la violncia: grups danarquistes contraris a la
violncia van impulsar sindicats obrers (p. 101). Per conceptes com ara pacifisme o lluita
no violenta podrien incorporar-se al discurs. Per exemple es podria proposar loposici al
reclutament que dna lloc a la Setmana Trgica per parlar de loposici a la guerra (p. 169).
Tamb es podria fer referncia a loposici a la Primera Guerra Mundial. Daltra banda,
noms en una ocasi sesmenta la no-violncia, en fer referncia a Martin Luther King (p.
215), per no saprofita per explicar aquesta terminologia. En tot el llibre no hi ha cap
referncia a Gandhi.
Quan sutilitza el terme pau s per parlar de final duna guerra: organitzaci de la pau,
tractats de pau (p. 200), acords de pau (p. 158) o coexistncia pacfica (p. 205). En
aquest sentit, podria ser convenient introduir perspectives positives al voltant de la
concepci de pau. A mode dexemple, la pau s altre cop identificada amb acords o tractats
pre/postbllics (pau negativa) a lapartat Organitzaci de la pau de la unitat 7, ja que en el
text es diu que la Societat de les Nacions es va convertir en una organitzaci del vencedors,
sense mitjans per imposar les seves decisions (p. 123).
En aquest mateix sentit el text explica el que Espanya aporta a Europa: Les seves relacions
privilegiades amb Hispanoamrica, amb els pasos del nord dfrica i amb el mn rab han
perms la seva mediaci en conflictes i en missions de pau (tropes dinterposici i tasques
humanitries) (p. 288). En aquest sentit, la terminologia s distant del llenguatge de pau
positiva. Aix, per exemple a la p. 276, una activitat demana: raona per qu lUE s una
arma de defensa contra les altres potncies. En general, no hi ha referncies a poltiques de
pau, i en algun episodi es podria aportar informaci rellevant relacionada amb la construcci
de pau. Per exemple, en comentar el conflicte del Shara Occidental, manca esmentar
lexistncia de lacord promogut per lONU per a la celebraci dun referndum que avui
encara resta pendent (p. 246).
Pel que fa a lexistncia dinstncies internacionals, el llibre explica el nou paper de lONU
com a mediador i garant de la pau i les seves forces de pau, els cascos blaus(p. 297),
per podria qestionar-sen lestructura i el funcionament actuals. Semblantment, en explicar
lOTAN el text diu: els seus integrants creuen que lOTAN s un sistema de seguretat que ha
de mantenir-se (p. 297), sense que el text o les activitats qestionin lafirmaci.


El llibre parteix de lEuropa del s. XVIII plantejant el conflicte entre propietaris de la terra i els
pagesos sotmesos a rgim senyorial i colpejats per les crisis de subsistncia (p. 6-10). Es
donen prou elements per entendre lexpansi econmica com a resultat de les
transformacions agrries que donen lloc al creixement demogrfic i al creixement econmic
vinculat al comer colonial i al trfic desclaus (p. 7-10). Tamb es dna una visi aprofundida
de la relaci entre el Revoluci Industrial, el sistema econmic i lideologia dominant (p. 50-
53).
Aix mateix, el text presenta les relacions capital-treball i el concepte de capitalisme, per
potser shauria dinsistir en evidenciar que una de les conseqncies s la lluita de la classe
treballadora. En aquesta lnia, el moviment obrer no s presentat com a moviment social
transformador de la realitat, sin que sembla un annex de la industrialitzaci. Podrien

102
mostrar-se les conquestes socials aconseguides. Potser la industrialitzaci est tractada
exhaustivament; no aix el moviment obrer.
En conjunt el llibre podria fer ms referncies a lexplotaci en el treball dhomes, dones,
nens i nenes. Les excepcions a la darrera afirmaci sn: lesment del salari (p. 97), de
lalimentaci (p. 99) i del fet que la formaci escolar de les dones era inferior a la dels
homes(p. 97), per sembla que en conjunt falten esments a lexplotaci, tant durant la
industrialitzaci com actualment en les anomenades economies emergents. Cal dir que a la
unitat 7, Lart al segle XIX, es vincula industrialitzaci, vida quotidiana, pobresa i treball en
el realisme pictric (p. 134-135).
Com ja sha comentat, la informaci del llibre s exhaustiva, per alguns apartats es podrien
complementar o reenfocar amb alguna idea. Aix, per exemple, en tractar de limperialisme,
el concepte, les causes i les poltiques de les metrpolis sn mpliament explicades, per, en
canvi, de la poblaci autctona noms es comenta que la poblaci indgena estava sotmesa i
que les seves condicions de vida van empitjorar (p. 115), quan podria ser una oportunitat
per aprofundir o explicitar les conseqncies negatives de la colonitzaci. Tamb es podria
ampliar la informaci sobre la Xina (p. 224-225), molt inferior a la que saporta sobre el Jap
(p. 218-19).
La majoria de la informaci sacompanya dindicadors demogrfics, devoluci de la poblaci,
de moviments migratoris i tamb econmics, com el PIB i la renda per cpita (unitats 1,5, 6,
11, 12, 15). Tanmateix, es podrien donar altres tipus de dades com ara lndex de
Desenvolupament Hum (IDH) o daltres, per ajudar a comprendre les desigualtats en
lmbit mundial. De fet, en aquest sentit hi ha una nica taula que compara alguns indicadors
dEtipia i Espanya (p. 303).
Un altre element que es podria mostrar s la Revoluci Russa com a miratge per al moviment
obrer dEuropa desprs del fracs de la II Internacional. Es podrien introduir referncies
sobre els nous partits comunistes i la III Internacional, ja que en ledici revisada noms
sesmenta els espartaquistes (p. 160). s especialment interessant el tractament que el llibre
fa del crac del 29: la misria dels camperols, latur industrial, la crisi borsria... (p. 152); per
podrien aportar-se referncies a la recuperaci econmica dEuropa desprs de la gran guerra
(1921 en endavant) per entendre la relaci Europa-Estats Units i les conseqncies
posteriors.
Hi ha alguna afirmaci que es podria reavaluar, com ara la que diu que una de les causes de
la caiguda de Miguel Primo de Rivera va ser que des de 1929, les repercussions de la crisi
econmica internacional es van comenar a notar (p. 171). Tanmateix, pot argumentar-se
que les conseqncies de la crisi a Espanya no es manifesten fins a 1932-33.
Malgrat les explicacions sobre la Itlia de postguerra, el llibre podria plantejar el feixisme
com a resposta a les mobilitzacions obreres enfront la crisi dels anys 20 (postguerra) i 30
(crac del 29) (p. 158-159). En el cas dAlemanya, sesmenta lexistncia de sis milions
daturats el 1932, sense informaci sobre la poblaci activa (p. 161). Lexplicaci sobre el
nazisme s fora completa (p. 162-163), complementada amb el dossier sobre lHolocaust (p.
198-199). Malgrat aix, en aquests apartats es podria fer esment daltres minories
exterminades a banda de la jueva.
A la unitat 10 es presenten les lluites antiimperialistes de Corea, el Vietnam o Cuba com a
conflictes entre les dues superpotncies. En aquest punt es podrien tenir en compte el passat
de submissi imperialista i les condicions dexplotaci que havien patit (p. 204-205). A la
unitat 11 es repeteixen aquestes interpretacions, aix, es diu que: el model sovitic (els) va
resultar atractiu (p. 223).
El llibre tracta la histria des duna visi eurocntrica de manera que conflictes i guerres es
deixen de banda si no afecten al procs global dEuropa. Aquest fet, dalguna manera
condicionat pel currculum fa que per exemple en tractar de les guerres napoleniques no
hi hagi cap referncia a Egipte (p. 34-35); a la descolonitzaci shi dedica noms una plana i
un sol text de veus no occidentals de Lumumba contra la democrcia belga (p. 206).

103
Tamb es mostra un mapa sobre la descolonitzaci en qu es podrien identificar les
metrpolis originries (p. 207). Malgrat aquests comentaris, cal dir que les relacions colnia-
perifria, la descolonitzaci i el neocolonialisme tenen un tractament fora acurat (p. 206-
209).
Pel que fa a la visibilitzaci de les minories al llarg de la histria, la ms patent s la lluita de
classes. A la pgina inicial de la unitat 4 es fa una breu sntesi i es diu que Catalunya i
Espanya al segle XIX van donar pas a una societat de classes, definida par la propietat i la
riquesa (p. 84) i ms endavant sexplica que la revoluci liberal va deixar pas a una
societat de classes prpia dun estat capitalista (p. 96). En canvi, en tractar del moviment
obrer, es deixen de banda aquestes afirmacions i es diu: La societat industrial tenia uns
nous pobres: tots aquells que no podien accedir a la propietat
19
i que havien de
llogar-se a canvi dun salari (p. 100). La frase anterior incorpora el concepte nous pobres,
i podria ser una oportunitats per explicar o parlar de sistemes dexplotaci.
En relaci amb Espanya, noms sesmenta les revoltes socials del segle XIX (p. 77). En canvi,
quan es tracta del cas especfic de Catalunya es concreta molt ms (p. 80). El llibre explica
limpacte social per laplicaci de poltiques econmiques com ara laranzel lliurecanvista del
1842 (p. 73), per en altres apartats no es fa el mateix, com ara en relaci amb la
independncia de les colnies americanes (p. 70-71). En el cas de la independncia de les
colnies americanes, el llenguatge sembla identificar les desigualtats socials i econmiques
amb la independncia (com si no hi hagus bases de desigualtat anteriors): els nous estats
americans [...] es van oblidar de les necessitats de la poblaci indgena, de la poblaci negra
i de les classes populars. Per aix, la societat postcolonial va nixer amb grans desigualtats
socials i econmiques, fet que va donar lloc a conflictes i tensions (p. 70).
Sobre els genocidis, sesmenta el dut a terme pels nazis (unitat 8). Tanmateix, es pot valorar
la incorporaci daltres genocidis com ara el del Jap sobre Manxria o el de Turquia sobre
Armnia, entre daltres. Sesmenta, encara que no en aquest sentit explcit, lestalinisme: En
els grans processos de Moscou (1936-1938), un violent aparell policial va depurar els
dissidents, i molts dells van ser executats, empresonats o deportats a camps de treballs
forats (Gulag)(p. 151).

6.7.3 Gnere

El llibre denota una especial intenci de tractar de la temtica de les dones. En set de les setze
unitats shi dediquen planes especfiques, be sigui a lapartat Investiga o a lapartat
Dossier. Daltra banda el 30% de les imatges que acompanyen el text visibilitzen levoluci i
les lluites per aconseguir la igualtat de gnere. Malgrat lesfor permanent a tot el llibre la
incorporaci es fa principalment mitjanant ls dapartats complementaris.
Ja sha dit anteriorment que caldria fer una reflexi sobre el llenguatge sexista transms en
els llibres de text. Per exemple, en parlar de la Revoluci Francesa sutilitza lexpressi
sufragi universal directe i dret a la igualtat (p. 30), quan noms s referit als homes. El
mateix passa en tractar de la Revoluci del 1848 (p. 39). En canvi, la distinci s que
sespecifica en referncia a la Constituci de 1812 (p. 67) o a la Constituci de 1869 (p. 76). En
relaci amb la Constituci de 1931, el text diu: La constituci reconeixia el sufragi universal
mascul i femen. Repetidament utilitza el terme sufragi universal, quan el que correspon
s sufragi universal mascul.
La revisi de qualsevol unitat du a observar com es podria millorar aquest aspecte del text
evitant expressions com ciutadans (p. 37) en referncia noms als homes o lexpressi vot
per persona (p. 26) quan es tracta de diputats-homes. Tamb en parlar de la indstria txtil
catalana, es limita a dir que la majoria dels obrers catalans del segle XIX treballaven a la

19
La negreta s sobreafegida.

104
indstria txtil quan es podria especificar que el 80% eren dones (p. 100). En la mateixa
unitat dedica un apartat Investiga a la dona obrera (p. 97).
Bon exemple ds de llenguatge sensible a gnere es pot trobar a la unitat 12, on hi ha
expressions com ara persones que van emigrar (p. 242), milers de persones (p. 244);
per en molts altres casos a la mateixa unitat sutilitzen expressions com exiliats,
obrers, pagesos, espanyols (p. 236), treballadors (p. 241), emigrants (p. 242),
presos poltics (p. 244 i 247).
Al llarg del text es citen 301 homes enfront de 12 dones (4% de dones). A la unitat 16, Lart al
segle XX, no es mostra ni una sola artista i en canvi sanomenen 62 homes.

6.7.4 Diversitat

Alguns aspectes vinculats a aquest mbit estan especialment ben plantejats, com ara els
moviments nacionalistes del s. XIX (unitat 2), entesos com a resposta contra els imperis i pel
desig de crear Estats-naci, i defineix la naci com a conjunt dindividus que tenen una srie
de lligams culturals propis (religi, llengua, tradicions, passat...) i que volen viure en
comunitat (p. 35). Malgrat aix, com que manca interrelaci entre les unitats, es presenta el
catalanisme com a resposta al centralisme i al fet lingstic, sense cap referncia a la histria
anterior (p. 80-81).
En referncia a la menci a la prpia responsabilitat en la violaci dels drets humans daltres
pobles, destaca, com a bona prctica, el tractament de lesclavisme (p. 8-9) de la unitat 1, aix
com el tractament del colonialisme a la unitat 6, en qu es planteja la segregaci i la prdua
didentitat per laculturaci a qu estaven sotmesos els territoris colonials (p. 114-115).
Tanmateix, en el llibre encara sutilitza lanacrnic raa blanca per parlar dels criolls:
burgesia criolla (de raa blanca, per nascuda a Amrica) (p. 70).
Com ja sha dit leurocentrisme est present en el tractament de totes les unitats i la resta del
mn, altres cultures i fins i tot lespai geogrfic noms sn tractats si tenen relaci amb el
procs histric occidental. Alguns exemples en qu podria incorporar-se un altre punt de
vista sn els segents: a la unitat 1, a lapartat sobre la independncia americana, es podria
fer referncia als indis nord-americans (p. 16-17); a la unitat 3, Industrialitzaci a Europa,
mancaria una visi global de les implicacions del capitalisme a escala internacional, tant pel
que fa als EUA, com a lAmrica Llatina i les colnies; a la unitat 10, Segona Guerra
mundial, en parlar de la participaci del Jap no saprofita per plantejar la del continent
asitic, ni per parlar de la Xina (Manxria) en relaci amb lexpansionisme japons (p. 194, p.
196 i p. 197); el continent Afric noms s esmentat com a escenari de guerra; i a la
descolonitzaci no saprofita per donar a conixer els altres continents. A la unitat 10,
(Segona Guerra Mundial i conseqncies) aquesta tendncia sha compensat amb la
proporci de mapes del mn, que s dun 50%.
Les dues unitats dedicades a lart, la 7 i la 16, noms fan referncia a lart de la cultura
occidental. A la unitat 15, El mn actual, hi ha molt poques referncies a dirigents de la
resta mn: per exemple, no shi cita Nelson Mandela o la segregaci racial a Sud-frica.
Tampoc hi ha cap referncia als interessos de les multinacionals en el continent Afric,
situant els seus conflictes com a resultat de la misria, les dictadures, les rivalitats tniques i
religioses (p. 298).
En relaci amb el tractament dels moviments migratoris, a la unitat 9, Catalunya-Espanya
1902-1939, podria esmentar-se la immigraci de Mrcia i Almeria, i a la unitat 13, sobre el
fenomen migratori a la Catalunya actual, safirma que cada vegada s ms evident que sha
davanar cap a una societat multicultural que respecti les diferncies, sense incorporar el
concepte dinterculturalitat. En aquest sentit, podria ser una oportunitat per tractar de les
aportacions de la immigraci en el pas de residncia (p. 267).

105
A la unitat 14, en tractar de la immigraci extracomunitria, el text diu que a la Uni Europea
hi ha dos grans corrents dopini: Una es planteja restringir-ne larribada, laltra que
sigui de manera controlada en funci de les necessitats del mercat de treball (p. 285).
Caldria obrir una altra perspectiva basada en els drets de les persones i allunyada de la
percepci com a mercaderies.
A ms, en el mateix apartat es diu: Els immigrants [...] han dintegrar-se en la vida social,
cultural i econmica dels pasos que els acullen sembla proposar lassimilacionisme com a
model dincorporaci de persones nouvingudes sense oferir altres interpretacions (p. 285). El
llibre no planteja els drets de la poblaci immigrant ni laccs a ciutadania. Es troben a faltar
propostes crtiques sobre la poltica migratria de lUE i referncies a lascens dels partits
neofeixistes. Es podrien valorar ms positivament les aportacions constructives de la
diversitat, per allunyar el focus dels problemes que genera.
Finalment, es planteja els moviments migratoris actuals noms en relaci amb les migracions
Sud-Nord, com es veu en el mapa de la p. 311. Seria convenient plantejar el procs migratori
com un fenomen ms global, no noms en el sentit anterior, donada la importncia de les
migracions del mn rural a les ciutats en els pasos del Sud, entre pasos del Sud i les
migracions entre pasos del Nord.

6.7.5 Medi ambient

En el llibre de text la problemtica mediambiental, si b es presenta com un dels reptes de la
societat actual (p. 310), gaireb no sanalitza a la resta del manual.
A les primeres unitats es parla de la relaci entre recursos, maquinisme i canvis tecnolgics
(unitat 1, p. 8 i 20), per si b parla dels recursos necessaris per a la industrialitzaci, com el
ferro i el carb (p. 89, 90-93), no es fa referncia a lesgotament dels recursos. Pel que fa als
problemes dabastament energtic, al llarg del llibre no es planteja el debat al voltant de
lenergia nuclear (es podria fer referncia, per exemple, a accidents com el de Txernbil, al
1986).
Es plantegen els recursos naturals de les colnies com una de les causes del colonialisme,
quelcom que pot ser una ocasi per valorar-ne les relacions. Tampoc a la Primera Guerra
Mundial es comenta la importncia clau del ferro i el carb: el conflicte de lAlscia i la
Lorena entre Alemanya i Frana s presentat com un problema de fronteres (p. 116).
Els continguts del llibre podrien incorporar el paradigma del progrs del segle XIX, la creena
que la tecnologia resoldria tots els problemes de la humanitat. Al llarg del llibre sidentifica
desenvolupament amb creixement econmic i es presenten indicadors de tipus economicista.
Quan trobem un ttol dapartat com ara La fi del creixement: la crisi del petroli, veiem que
el seu contingut fa referncia a com els pasos industrialitzats van afrontar la crisi de 1973 (p.
226), sense qestionar el model de creixement (costos que representa, destrucci del medi...).
A mode de mostra, a la unitat 15, apartat 7.1, hi ha 16 lnies amb el ttol La necessitat dun
creixement sostenible, en qu es segueix mantenint lexpressi creixement i no es presenta
el concepte de desenvolupament sostenible ni saporten contradiscursos (com ara el
decreixement o crtiques a la societat de consum i les seves implicacions) (p. 310).
La primera vegada que sesmenta lecologisme s a la unitat 11, Un mn bipolar, quan
explica que a finals dels anys seixanta van sorgir moviments alternatius, antibellicistes,
ecologistes i feministes que senfrontaren als partits tradicionals (p. 217).
El primer cop que es parla de la degradaci del medi s quan presenta les particularitats del
model japons i sexplica que ladministraci es va mostrar ms preocupada per garantir
lxit de les empreses que per preservar lentorn (p. 219). Safirma, a ms, que a partir del
1970 (al Jap) es va desenvolupar un moviment ciutad que intentava pressionar al govern

106
per tal que adopts mesures mediambientals. Aquestes reflexions es podrien fer tamb en
relaci amb Rssia, EUA o lUE.
Com a comentari puntual, el peu de foto de la comparaci fotogrfica de Pars-Panam (p.
305), no es t en compte lexistncia de zones marginals tamb les grans ciutats europees.


En general estan ben explicades les ideologies, els rgims poltics, les conquestes
democrtiques i els drets individuals, per noms en una ocasi es fa referncia a la idea de
drets collectius, en diferenciar els dos grans partits dinstics del perode isabel (p. 75). A la
unitat 1 tamb es percep un esfor destacable per mostrar les conquestes democrtiques i la
manca de drets poltics de la poblaci (p. 14-16).
Al llarg del llibre sidentifica democrcia amb la democrcia liberal europea assolida al segle
XIX com a conquesta final sense mostrar-ne les limitacions. Estaria b donar alguna
referncia a les revolucions que han significat un pas endavant en la conquesta de drets
collectius. Al voltant daquest tema, la unitat que considerem ms incompleta i
contradictria s la unitat 14 sobre la Uni Europea: mostra lautosatisfacci amb els drets
europeus idealitzant tot el procs de construcci europea fins al 2006, que s quan acaba el
text.
20

El text de la pgina 101 (unitat 5) sembla no qestionar la democrcia de la Restauraci
borbnica en afirmar que Tot i que el sufragi universal [?] (1890) va obrir noves
expectatives electorals, la influncia del socialisme a Espanya va crixer molt lentament
[...] (p. 101). Aix, dna la impressi que no es t en compte la realitat duna societat
analfabeta sotmesa a control religis i dominada pel caciquisme, la corrupci poltica i les
tupinades. En canvi, unes pgines abans shavien explicat les prctiques del caciquisme i
falsejament electoral (unitat 4, p. 78-79). En conjunt, en tractar de la restauraci borbnica
podrien aportar-se referncies a labandonament a qu estaven sotmeses les classes populars.
Algunes explicacions que semblen insuficients en alguns apartats sn compensades en
unitats posteriors, per podrien connectar-se ms explcitament. Aix, per exemple, a la
unitat 8 sexplica el nazisme com una dictadura, afirmaci que podria considerar-se
insuficient per entendre els continguts ideolgics dels feixismes (p. 162). Sobre la Itlia de
Mussolini es parla de dictadura feixista i rgim autoritari, (p. 159). Desprs, a la unitat 9,
en relaci amb la Guerra Civil, es defineix el nou Estat dels rebels (Burgos, 1938) com
inspirat en el feixisme obedincia cega al cap, menyspreu del liberalisme i de la
democrcia, exaltaci de la violncia... (p. 183), una definici que hagus estat convenient
donar a la unitat anterior.
Les democrcies populars sn enteses com rgims no democrtics, sense donar-ne
explicacions (p. 202). Tampoc es presenta el projecte de democrcia socialista i es limita a
parlar de classe dominant formada pel PCUS (p. 220). Safirma que lestalinisme era una
dictadura de partit, sense donar la possibilitat dentendre que de la dictadura del proletariat
es va passar a la dictadura del partit i al culte a la personalitat (p. 151).
Ms endavant, a la introducci de la unitat 12, Un mn bipolar, es mostren dues fotografies,
una de lesttua de la llibertat dels EUA amb veles de vaixells al fons, i laltra una desfilada de
tancs a la plaa roja (1977) davant una gran foto de Lenin; la pregunta formulada a
continuaci s: Descriu les fotos i mira danalitzar els dos models socials i poltics que

20
Cal dir que la nova edici 2012 ha transformat absolutament aquest ltim captol amb una visi molt
ms crtica sobre el mn actual, mentre que sha suprimit el captol sobre la Uni Europea, redut ara a
una pgina. En la nova edici es plantegen mpliament les economies emergents.

107
representen (p. 212). La resposta que sembla suggerir s que la primera fotografia
representa la llibertat i laltra la violncia militar... Podria revisar-se la tria de les imatges.
Pel que fa a lONU i el seu paper, el llibre en dna informacions generals i nenumera els
organismes dependents (p. 201), per mancaria aportar valoracions sobre els reptes que el
sistema de Nacions Unides afronta. Tamb com a organisme supraestatal, la Uni Europea
rep un tractament idealitzat a la unitat 14 i sen descriu lorganitzaci poltica sense analitzar
aspectes com ara el model democrtic que sen deriva (p. 278).
A la unitat 11, sobre el perode franquista, potser es troba a faltar un tractament sobre la
identitat catalana i el paper clau que tingu el PSUC entre la classe treballadora i com
element referencial. Lnica referncia al PSUC s: els comunistes (PSUC) van aconseguir
organitzar-se i esdevenir la fora ms activa de loposici (p. 244). La unitat 13,
Democrcia i autonomia, simplifica excessivament el procs poltic i alguna de les
afirmacions shauria de revisar: totes les forces parlamentries es van encarregar de
redactar la constituci (p. 254), quan de fet el PNB no hi va participar. Tamb es podria
plantejar qu significaven els diversos partits desprs del Franquisme i caracteritzar-ne les
ideologies.
Duna manera general, shauria de mirar com es mostra un major protagonisme del poble.
Alguns exemples a considerar com a oportunitats sn els segents. Els canvis de finals del
segle XVIII (unitat 1) semblen resultat dels intellectuals de lpoca, illustrats, enciclopedistes,
lders americans (Jefferson, Washington...). A la unitat 4, El segle XIX a Catalunya i
Espanya el text no ens permet veure lexistncia de classes socials, perqu la perspectiva que
predomina s la del mn dels reis i laristocrcia poltica. En el cas del Sexenni Democrtic no
es visibilitza la participaci del poble en les transformacions revolucionries, essent noms
representat amb afirmacions com revoltes socials i aixecaments radicals (p. 77).
Potser hi hauria dhaver una visi ms crtica sobre la cultura poltica europea de finals del
segle XIX: en explicar les raons ideolgiques del colonialisme (unitat 6) les situa en el
nacionalisme conservador, quan de fet era una posici molt ms mplia i compartida per la
majoria de la poblaci europea (p. 108) (no fou fins a 1907 que la Internacional socialista va
aixecar les primeres veus contra el que significava limperialisme). La crtica a limperialisme
es limita a lafirmaci A les colnies shi van imposar els interessos econmics dels
colonitzadors (p. 115). s a les activitats on podem veure els aspectes negatius de
limperialisme (p. 114-115).
En relaci amb la conquesta i lampliaci de drets al llarg de la histria, a la unitat 2 es
mostra com a Frana els drets de la ciutadania es van ampliant, des de la monarquia
constitucional de 1791 (p. 28), fins a la repblica social de 1848 (p. 39). Tamb es fan
referncies als drets humans quan a la Segona Guerra Mundial sesmenta que van ser
vulnerats sistemticament i que la violncia i la crueltat shavien installat a Europa durant
sis anys molt llargs [...]. Lholocaust jueu i les conseqncies de la bomba atmica van
deixar un trauma profund (p. 200). Malgrat aix, potser es podria insistir ms
explcitament en les violacions de drets pels dos bndols, per exemple mitjanant almenys
alguna illustraci dels bombardejos aliats sobre poblaci civil (com ara a Dresde). Tampoc hi
ha cap referncia a les barbaritats dels japonesos a Manxria ni a les conseqncies de les
bombes atmiques
Altres dimensions, com ara la persecuci per orientaci sexual, no sn tractades en el llibre.
En aquest sentit, per exemple, no es fa referncia a la persecuci de l'homosexualitat sota el
Franquisme. En relaci amb el mn actual, a la unitat 16 no hi ha cap referncia a la violaci
dels drets humans.
Podria tamb qestionar-se el dret a la propietat privada. Les oportunitats per reflexionar
sobre el seu significat i analitzar-ne les conseqncies podrien ser: la Convenci jacobina, en
qu es reprodueix un discurs de Robespierre als Jacobins (La igualtat de drets no s una
quimera [...] El dret de propietat est limitat, com tots els altres, per lobligaci de respectar
els drets dels altres[...], p. 30); tamb a la unitat 4, en plantejar les reformes progressistes i

108
la desamortitzaci de Mendizbal quan es comenta que es va liberalitzar la propietat
agrria(p. 73); i en parlar de la desamortitzaci de Mdoz, es diu: Aquestes reformes van
consolidar la propietat privada de la terra, que es va transformar en una mercaderia que
podia ser comprada i venuda lliurement (p. 88). Podria ser una manera de treballar el nou
model liberal-capitalista.
Pel que fa a la propietat de la terra, es comenta com durant les revolucions bolxevics les
terres van ser expropiades per repartir-les entre els pagesos, i les fbriques van quedar sota
control de comits obrers (p. 151). Aquesta cita parla de tipus de collectivitzaci de
lagricultura per potser hi hauria dhaver explicacions sobre la supressi de la propietat
privada en el model de socialisme real (p. 220). Una altra oportunitat per treballar el
significat de la propietat privada podria ser la constituci de 1931, apartat en qu sexplica
que aquesta reconeixia el dret a la propietat privada, per es facultava al govern per
expropiar bns considerats dutilitat pblica (p. 173).
Potser per tal de comprendre el significat de la Segona Repblica per a les classes
treballadores es podrien fer referncies a les condicions danalfabetisme, manca de drets
collectius, condicions dels jornalers i dels treballadors industrials, ja que sin lenfocament
s principalment poltic (p. 172).
En relaci amb el moviment obrer es podrien explicitar els drets que van aconseguir, com ara
la jornada de 10 hores o el descans setmanal o la jornada de 8 hores. A vegades, la
terminologia emprada pot semblar contradictria: per exemple, el quadre de la p. 172 mostra
partits poltics i sindicats i situa les forces obreres al marge de la resta. En canvi, en tractar de
la resposta a laixecament feixista a Catalunya (19 de juliol de 1936) es parla de partits i
sindicats desquerra (p. 180); shauria desmentar el paper cabdal de la CNT.


Gaireb totes les activitats del llibre sn individuals i de comprensi, anlisi o reelaboraci
del text central o de la informaci aportada pels documents o imatges. Aix, es podria dir que
el contingut del llibre de text no promou el treball cooperatiu. El llibre de text tampoc no
fomenta accions ms enll de laula. Noms hi ha una activitat dhistria oral (activitat 2,
entrevista a una via i posada en com, p. 239).
Si a cada unitat es proposen prop de cinquanta activitats, noms entre una i sis relacionen el
passat amb lactualitat. Tamb sn ben poques les activitats que proposen reflexi o opini
personal, si exceptuem les dues unitats dedicades a lart.
Noms hi ha una proposta daproximaci al mn audiovisual (sobre la pellcula Temps
moderns). Les possibilitats de les TIC estan poc explotades, a cada unitat es fa referncia,
com a ampliaci, quasi exclusivament al web de leditorial, i sense proposar cap activitat
concreta. En tot el llibre es proposen tres activitats vinculades a la competncia matemtica.
Al final de cada unitat es proposen unes activitats sota el ttol Competncies bsiques, per
fan referncia quasi exclusivament a tipologies dexercicis per al tractament de la
informaci.
21

21
Cal dir, tamb, que la nova versi de 2012 ha canviat absolutament les activitats, de manera que sn
molt ms nombroses les cooperatives, les que relacionen el passat amb el present i les que proposen
treballar amb les TIC.

109

7. 7. 7. 7. CONCLUSIONS I RECOMANAC CONCLUSIONS I RECOMANAC CONCLUSIONS I RECOMANAC CONCLUSIONS I RECOMANACIONS IONS IONS IONS

Una de les idees principals resultants de lanlisi t a veure amb la constataci que els llibres
de text estudiats sn un bons instruments en favor de lensenyament de la histria. Els
continguts, de manera general, plantegen la histria amb un rigor deslligat de plantejaments
mitolgics o patritics. A la vegada, sobserva en els textos analitzats el comproms amb uns
valors que parteixen de la comprensi crtica dels processos que sestudien. Els llibres fan
lesfor de trobar equilibris entre el necessari coneixement de dades cronolgiques i altres
tipus de continguts i valors; entre la histria de les elits i de les bases socials; entre el
contingut i la didctica.
Lanlisi dels llibres de text dHistria de 4t dESO ha perms observar que els diferents
mbits temtics considerats pau, violncia, conflicte; conflicte social i pobresa; gnere;
diversitat; medi ambient; i democrcia i drets humans sincorporen en graus diferents.
Daquestes sis perspectives temtiques, les que es tenen ms en compte en els llibres de text
sn la de conflicte social i pobresa, i la de democrcia i drets humans. Lmbit vinculat a all
que hem anomenat conflicte social i la pobresa queda prou reflectit, en el sentit que es mostra
la visi de les classes ms pobres i la seva mobilitzaci per tal daconseguir canvis en la seva
situaci. s menys explcita, per, lanlisi de les causes de lexistncia de grups de poblaci
oprimits, ja siguin del proletariat, de pasos empobrits, o de sectors desafavorits.
En relaci amb lmbit de democrcia i drets humans, queda ms ben recollida la perspectiva
de democrcia (considerada com a rgim poltic i democrcia formal, sovint entesa com a
acabada i no com a procs en constant construcci) que la de drets humans (la perspectiva
basada en drets no s incorporada). Aix, els llibres descriuen amb detall diferents formes
poltiques (dins el marc de lEstat-naci occidental) i corrents ideolgics, per mancaria
incorporar en major grau la perspectiva de drets humans i perspectives de democratitzaci i
models democrtics que van ms enll de la concepci liberal.
A diferncia de les anteriors, les perspectives de pau-violncia-conflicte, gnere, diversitat i
medi ambient es podrien treballar de manera ms aprofundida i fer ms visibles en els
llibres. Diferents valoracions destaquen en aquestes dimensions. Primera, sobre la dimensi
de pau-violncia-conflicte, els textos descriuen moltes ms experincies de violncia i de
guerres que de pau, i en parlar de les guerres no sempre se nexpliquen les causes, i menys
vegades encara se nexpliquen les conseqncies sobre les persones. Tot i que qui ms les
pateixen sn les persones, es posa lmfasi en el nivell poltic.
Segona, tot i que saprecien esforos per tractar de manera especfica de la situaci de les
dones i lluites feministes en alguns perodes histrics determinats, no es pot dir que es
tendeixi encara a una transversalitzaci de la perspectiva de gnere. Particularment, s
destacable com dinvisibles sn encara les dones en molts dels llibres dhistria, fins i tot en
els perodes ms recents.
7

110
Pel que fa a la diversitat, de manera similar al gnere, sobserva una voluntat de tractar del
tema des del respecte a la diferncia. Tanmateix, aspectes com ara el marcat eurocentrisme
(per exemple el punt de vista per explicar les descolonitzacions s leuropeu), o que lanlisi
sobre les actituds, comportaments o poltiques basades en el racisme i la discriminaci
noms sexpliciti en analitzar el rgim nazi mostra que encara queda per fer en aquest mbit.
Tamb, de manera puntual, sidentifiquen expressions desafortunades que contribueixen a la
construcci estereotipada daltres cultures que valdria la pena revisar.
La quarta valoraci, relacionada amb el tema de medi ambient, t a veure amb la constataci
que sembla sobreentendres que aquest s un mbit que es treballa en altres nivells o
matries i, en tot cas, aquest queda concentrat en les unitats ms recents. Ens sembla
pertinent, per, reflexionar tamb sobre les conseqncies dels models productius sobre el
medi ambient o sobre el consum incontinent de recursos en la histria.
Pel que fa a la metodologia, dominada per activitats individuals de comprensi lectora, es pot
dir que no sembla haver incorporat la perspectiva de competncies. Si es t en compte el
marc de treball anterior al competencial, val a dir que en pocs casos els objectius que es
defineixen per cada unitat fan referncia, a ms dels coneixements, a procediments o a
actituds.

Les segents recomanacions sintetitzen les idees transmeses al llarg de linforme. Sn de
tipus general i estructural, aix com tamb es classifiquen segons els mbits temtics. Algunes
delles poden trobar-se a lanlisi especfica dels llibres de text, daltres a la part comparada.
Cal dir tamb que entenem que algunes daquestes propostes representen canvis de fons que
transcendeixen el treball desenvolupat des dels llibres de text i requereixen i el debat i la
coordinaci dels conjunts dagents educatius. Tanmateix, no podem deixar dapuntar alguns
dels reptes clau que es desprenen de lestudi de recerca.

RECOMANACIONS GENERALS

1. Prioritzar el tipus i la manera de donar-los per davant de seva la quantitat. Ats que el
nombre de pgines que es pot dedicar a cada tema s escs, a fi de donar sentit
dunitat al procs histric (i particularment, per tal de poder comprendre les causes
subjacents i les conseqncies dels conflictes armats), caldria que els textos
remarquessin ms les lnies de fons de la histria, all que s la causa dels fets que
apareixen a la superfcie (com ara els processos de colonitzaci i descolonitzaci en
relaci amb la Primera i la Segona Guerra Mundial; el romanticisme poltic i els
processos identitaris del s. XIX; el liberalisme poltic i econmic i la formulaci dels
DH, etc.). Lassoliment daquest objectiu el dificulta la tendncia dels llibres a tenir
una estructura atomitzada i poc articulada entre unitats.
2. Aprofundir sobre els reptes que representa la incorporaci duna perspectiva basada
en el treball per competncies. Definir lestructura del llibre dacord amb les
competncies, sense excloure que a cada unitat hi puguin aparixer altres valors de
manera transversal.

A tall dexemple, es podria definir uns objectius de treball de les actituds associades a les
unitats tot i treballar-ho transversalment com:

111

Exemples per fomentar leducaci en valors associats a determinades
unitats dels llibres de text
Unitats Treball sobre valors
Transici entre lAntic Rgim
i la Revoluci Francesa
Reflexionar sobre el valor i els lmits de la democrcia
La Revoluci industrial Entendre el conflicte social com a motor de canvi
Revolucions burgeses Reconixer el valors dels drets humans
Segona Guerra Mundial Rebutjar el militarisme i valorar la pau
Processos de descolonitzaci Reconixer els efectes perversos de leconomia
desigual
En aquest sentit, es pot tenir en compte laproximaci als mbits de la vida quotidiana des de
fonts orals i escrites (particularment accessibles a partir de la segona meitat del segle XX)
com instrument til per treballar objectius actitudinals i de valors.

3. Aprofitar tamb els documents per transmetre una visi ms crtica de la histria
(caricatures, textos amb visions diferenciades i, si pot ser, des del punt de vista de la
poblaci, per compensar el fet que el text narratiu sovint es centra en la histria de les
elits).
4. Revisar crticament ls de conceptes (com ara pau, conflicte, violncia o pobresa), a
ms del llenguatge i les expressions que tradicionalment sha incorporat a la
historiografia (Guerra Freda, pau armada, tractat de pau...).
5. Reflexionar sobre la pertinncia de seguir un plantejament dels llibres de text basat en
una perspectiva nicament cronolgica, en comparaci amb duna de tipus temtic.
RECOMANACIONS SOBRE PAU-CONFLICTE-VIOLNCIA-GUERRA
6. Considerar les conseqncies que les guerres tenen sobre la poblaci, a banda de les
conseqncies poltiques.
7. Reflectir que els conflictes tamb es poden resoldre de manera no violenta, mostrant
ms exemples de resistncia no violenta i reflectint el fet que les lluites socials sn
conflictes que poden aportar transformacions socials.
8. Visualitzar que les decisions dirigides a donar respostes violentes als conflictes sovint
tenen responsables que es poden identificar, de manera que lexercici de la violncia
no quedi impune.
9. Valorar la pertinncia dexplicar un esdeveniment davant del risc de trivialitzar ls de
la violncia (risc derivat, per exemple, de la necessria brevetat dels continguts).
Parlar especialment daquells conflictes dels quals es pugui explicar les causes i les
conseqncies sobre les persones i el medi ambient. Una manera de fer-ho pot
consistir en agrupar conflictes amb caracterstiques similars, i explicar-ne a fons les
causes comunes.

112
RECOMANACIONS SOBRE CONFLICTE SOCIAL-POBRESA
10. Transmetre el fet que la pobresa no s un fet fortut, sin que depn de decisions
associades a uns models econmics o uns altres.
11. Tractar el concepte i les tipologies de pobresa, aix com la relaci entre la pau i la
justcia.
12. Incloure la satisfacci de les necessitats bsiques de totes les persones i la reducci de
la pobresa i les desigualtats, com a repte constant al llarg de la histria, visibilitzant la
problemtica.

RECOMANACIONS SOBRE GNERE
13. Mostrar el paper de la dona en la histria, reflectint la contribuci de dones
destacades en el procs histric. Tenir-les presents com a collectiu social encara que
no hagin estat protagonistes de fets rellevants. Visibilitzar la histria viscuda des de
lmbit quotidi, comunitari i familiar, en el qual les dones tenen un paper important
al llarg del temps.
14. Incorporar levoluci de les relacions de sexe i de gnere al llarg del procs histric, les
seves bases econmiques, socials i poltiques. Explicar els processos de lluita vinculats
a lequiparaci de drets de les dones, per tamb lligats als models familiars i
didentitat sexual.
15. Explicar, com a contraexemples, els moments histrics en qu hi ha involucions quant
a les relacions igualitries (nazisme, Franquisme, etc.).
16. Vetllar per un s no sexista del llenguatge. Evidenciar, quan els textos histrics
utilitzen la paraula homes o ssers humans, a quin collectiu sestan referint (als
homes i dones o noms a la poblaci masculina). Reflexionar sobre el context histric
en qu aix es dna.

RECOMANACIONS SOBRE DIVERSITAT
17. En el cas de les independncies o de la descolonitzaci, diversificar el punt de vista,
incorporar tamb el punt de vista dels pasos descolonitzats.
18. Ser tant autocrtics com crtics amb les altres cultures, reconixer les violacions
prpies dels drets humans.
19. Sense deixar de ser crtics amb altres cultures, posar una especial atenci en no
parlar-ne a partir de prejudicis o estereotips, i promouren el coneixement. Evitar
mostrar les altres cultures com blocs homogenis i fugir de la seva equiparaci amb
tendncies integristes.
20. Mostrar la temtica de la immigraci des de la comprensi de les causes, aix com la
valoraci de la riquesa de la diversitat cultural.

RECOMANACIONS SOBRE MEDI AMBIENT
21. Incorporar una visi crtica respecte al consum de recursos i matries primeres, amb
un mfasi especial en els recursos daltres pasos (lligat a les colonitzacions), o els que
sn de b com (aire, aigua, etc.).
22. Convidar a la reflexi sobre limpacte en el medi ambient dels diferents models de
producci, en especial en referncia a la Revoluci Industrial, la descripci del model
econmics capitalista basat en el consum, o limpacte de les armes qumiques i
nuclears.

113
23. Considerar la reflexi sobre limpacte de lactivitat humana en generacions futures.

RECOMANACIONS SOBRE DEMOCRCIA-RGIMS POLTICS-DRETS HUMANS
24. Destacar i celebrar els esdeveniments nous de cada aven social per laprofundiment
de la democrcia i dels drets humans.
25. Incorporar el vocabulari de lenfocament de drets, reflectint que la satisfacci de les
necessitats bsiques s un dret inalienable de les persones.
26. Descriure corrents ideolgics destacant les fortaleses i les crtiques a cada model.

RECOMANACIONS SOBRE METODOLOGIA EN ELS EXERCICIS DIDCTICS
27. Diversificar el tipus de documentaci associada, escollint fonts primries que
permetin visualitzar els diferents punts de vista i fomentin aix lempatia i lesperit
crtic.
28. Diversificar el tipus dactivitats proposades, per tal de fomentar els diferents tipus de
competncies de lalumnat, fomentar el treball cooperatiu, diferents formes
dexpressi, lesperit crtic, la implicaci en lentorn, etc.
29. Proposar activitats de tipus socioafectiu per treballar lempatia cap a les perspectives i
sentiments daltri. Especialment en relaci amb el treball en valors.
30. Vetllar perqu ls de les imatges dimpacte estigui acompanyat per la reflexi i
valoraci tica.

114

REFERNCIES I BIBLIOGRAFIA REFERNCIES I BIBLIOGRAFIA REFERNCIES I BIBLIOGRAFIA REFERNCIES I BIBLIOGRAFIA

ALAI (2008) Ellas tienen la palabra. Comunicacin, organizacin y gnero. Materiales
para la formacin 1. Quito: rea Mujeres ALAI. En lnea:
http://alainet.org/publica/formacion1/comun-g-w1.pdf
Cascn, Paco (2001) Educar en y para el conflicto. Bellaterra: Ctedra UNESCO sobre paz y
Derechos Humanos, UAB.
Departament dEducaci (2008) Currculum. Educaci secundria obligatria. Barcelona:
Departament dEducaci.
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/C
urriculum/eso/curriculum_eso.pdf
Departament dEducaci (desconeguda). Equitat, diversitat i usos lingstics als llibres de
text. Orientacions per a les autores, autors i editorials de llibres de text i altres materials
educatius. http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/c5796e32-2a17-458d-
a4c2-17f9ddbbadc6/llibres_text.pdf
Ecologistas en Accin (2006) El currculum oculto antiecolgico en los libros de texto.
Madrid: Ecologistas en accin.
http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/Informe_curriculum.pdf
ESF (2007) Integraci de la Tecnologia per al Desenvolupament Hum en lEnsenyament
Secundari Obligatori, ESFeres, Estudis, nm. 1, Barcelona: Associaci Catalana d'Enginyeria
Sense Fronteres. http://www.isf.es/adjuntos/cas/pdf/Llibres_esferes1.pdf
Galtung, Johan (2003) Paz por medios pacficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilizacin.
Bilbao: Bakeaz/Gernika Gogoratuz.
Jares, Xess (1999) Educacin para la paz. Madrid: Editorial Popular.
Lederach, John Paul, (2000) El abec de la paz y los conflictos. Educacin para la paz,
Madrid: Los Libros de la Catarata.
Seminario de Educacin para la Paz-APDH (2000) Educar para la paz. Una propuesta
posible. Madrid: Catarata.
Tru, Maria; Zabala, Mireia; Caana, E. (2003) Diagnstic sobre ls dels recursos
deducaci per al desenvolupament de les ONGD entre el professorat de Catalunya.
Barcelona: FCONGD.
DDAA (2009) Cultura de Pau i educaci per a la ciutadania. Estudi comparatiu de
diferents llibres de text de 3er dESO a Catalunya. Barcelona: Federaci dONG per la pau.
http://www.federacioongpau.org/cms/images/arxius/estudi_pau.pdf

115

Llibres analitzats (per ordre alfabtic de les editorials):

DDAA (2008) Socials. Barcelona: Barcanova.
DDAA (2008) Cincies Socials. Histria. Barcelona: Crulla.
DDAA (2008) Cincies socials, geografia i histria 4. Barcelona: Grup Edeb.
DDAA (2008) Histria 4 ESO. Projecte la Casa del Saber. Barcelona: Grup Promotor
Santillana.
DDAA (2008) Geografia i histria. Cincies socials. Barcelona: Teide.
DDAA (2011) Cincies Socials. Barcelona: Text La Galera.
DDAA (2008) Polis. Cincies socials, geografia i histria 4. Barcelona: Vicens Vives.

116

A AA ANNEXOS NNEXOS NNEXOS NNEXOS

Sadjunten a continuaci annexos que donen una idea del procs dinvestigaci.
Es tracta de dos models de gui que shan anat perfeccionant al llarg de lany en les
discussions de la primera etapa de la investigaci (gener a juny 2011):
- Proposta final dindicadors (Gui 1), que sha aplicat a cada unitat de cada llibre.

- Gui establert per a la valoraci general del llibre de text (Gui 2).

GUI 1. PROPOSTA FINAL DINDICADORS

Gui per a la valoraci de les publicacions DELS LLIBRES DE TEXT

Document analitzat: Autoria (any) Ttol, Ciutat: Editorial
Nivell educatiu a qu va dirigit: 4t ESO
Persona que fa lanlisi: XXXXX
Dels llibres de text sanalitzen sis continguts temtics i un de metodolgic.
Pel que fa als continguts temtics (pau, conflicte, violncia i guerra; conflicte social i pobresa;
gnere; diversitat; medi ambient; i democrcia i drets humans), sha apostat per tenir una
mirada actual a la histria. Conscients que democrcia o drets humans sn conceptes
relativament nous, i que la preocupaci pel gnere, per la diversitat cultural o pel medi
ambient sn actuals, considerem tanmateix que sn mirades que es poden aplicar al passat.
Les historiografies no sn niques, i defensem, en aquest estudi, una historiografia enriquida
de les sis visions esmentades.
Cadascun daquests temes sanalitzar en primer lloc de manera qualitativa, analitzant el
tipus de conceptes, de connotacions i de valors que transmeten el discurs i les imatges, i, a
continuaci, mitjanant indicadors de sntesi que facilitaran la comparaci entre els llibres de
text.
Pel que fa a la metodologia, i dacord amb una concepci de leducaci que no noms
transmet continguts sin que forma les persones, es revisar els tipus daprenentatge que
promouen els llibres, i les habilitats que promouen (esperit crtic, cooperaci, implicaci en
lentorn, etc.).

117

Unitat nm.... Ttol de la unitat

1 PAU-CONFLICTE-VIOLNCIA-GUERRA
A. Tractament que els continguts (text, imatges) fan de temes o problemes com:
- Identificaci de la naturalesa del conflicte. Per exemple: social (classe); poltic-dinstic;
colonialisme-imperialisme; cultural, identitari, religis; recursos naturals...
- Distinci entre conflicte social, violncia armada, pacifisme i no-violncia.
- La conscincia latent a favor de la militaritzaci: despeses militars, legislaci,
propaganda de guerra, justificacions, religi...
- Les imatges mostren aspectes destructius de la violncia, no glorifiquen la violncia
armada...

Observacions a A. Fonamentaci i comentaris. A aquest espai, incorporar les valoracions
qualitatives (temes triats, elements positius a destacar, elements no visibilitzats, s
dimatges...) i exemples (frases literals, nm. pgina):

B. Indicadors de sntesi:
- 1.1. Explica les causes estructurals dels conflictes?
o no s
- 1.2. La guerra es presenta com un fet evitable (parla de dilegs, negociacions
prvies...)?
o no s
- 1.3. Presenta les conseqncies sobre les persones (nombre de vctimes, danys...)?
o no s
- 1.4. Parla de possible estratgia no violenta?
o no s

Observacions a B:

2 - CONFLICTE SOCIAL-POBRESA
- Relacions capital-treball, pobresa, mn rural, industrialitzaci, lluita de classes,
reforma, revoluci...
- Colonitzaci, imperialisme, esclavitud...
- Concepte unilineal de progrs, teoria de la dependncia...
- El creixement demogrfic...
- Tercer mn i globalitzaci.
- Representaci grfica de les diferents classes socials.

118

- 2.1. La pobresa es presenta com el resultat duna causa estructural (no com un fet
fortut)?
no s
- 2.2. Explica les conseqncies socials dels models poltics i econmics?
no s
- 2.3. En el model de desenvolupament shi consideren ms factors que noms els
econmics?
no s
- 2.4. Es parla del perqu de la presncia de majories oprimides?
no s

Observacions a B:

3 - GNERE
- Igualtat, gnere...
- Qestionament dels rols tradicionals home/dona.
- Valors implcits en el tractament de la dona: igualtat, submissi, dependncia,
valentia...
- Referncia a la discriminaci de la dona, lluites feministes...
- Tractament del gnere a les imatges.


- 3.1. Proporci dhomes i de dones esmentats en el captol. Nombre dhomes: X /
nombre de dones: Y
(Noms comptabilitzar una vegada els noms repetits. S que es comptabilitzen els
noms/persones que apareixen a les activitats. Pintors trobats a peu dimatge no
comptabilitzats. Es destacar a les observacions si es troba algun peu duna imatge o obra
realitzada per una dona.)

- 3.2. Anomenar (escriure els noms) les dones que apareixen i per quina ra (vctimes,
lders, agents de canvi, intellectuals...):

119

- 3.3. s del llenguatge sensible al gnere (no sexista)?
no s

Observacions a B:

4 - DIVERSITAT
- Cultura, identitat, llengua, estructura social, diversitat cultural, subcultura, raa...
- Etnocentrisme, eurocentrisme, invasi cultural, etnocidi, genocidi...
- Relacions entre grups: interculturalitat, multiculturalitat, assimilaci, integraci...
- Identitat poltica, naci, nacionalisme...
- Tractament de les imatges (per exemple: mapes i representacions daltres regions no
occidentals, cultures...)


- 4.1. Fa menci de la responsabilitat prpia en violacions de drets humans a altres
civilitzacions?
no s
- 4.2. T una visi plural, no etnocntrica ni eurocntrica, dels procs histric?
no s
- 4.3. Desvincula el concepte democrcia, drets humans dels model occidentals?
no s
- 4.4. Tracta la diversitat sense prejudicis racistes o xenfobs.
no s

Observacions a B:

5 - MEDI AMBIENT

- Distinci entre el desenvolupament i el creixement econmic.
- Indicadors que utilitza (noms els econmics [PIB, consum...], o tamb cultura,
educaci, etc.)
- Conseqncies del creixement econmic.

120
- Contaminaci medioambiental: terra-residus, aire-CO2..., aigua, mar i rius...


- 5.1. Visibilitza els problemes ambientals, causes i conseqncies, que generen els
models econmics?
no s
- 5.2. Parla dels recursos per a cada poca i com hi influeixen les relacions socials?
no s
- 5.3. El progrs tecnolgic s presentat de manera crtica i connectat amb
dinmiques socials, econmiques i poltiques?
no s
- 5.4. Destaca que alguns recursos naturals sesgoten?
no s

Observacions a B:

6 - DEMOCRCIA-RGIMS POLTICS-DRETS HUMANS
- Identificaci de democrcia amb vot, diferncia entre democrcia formal i
representativa.
- Moviments socials i Nous Moviments Socials.
- Explicaci de desigualtats davant de la llei o existncia de diferents privilegis/drets en
funci del collectiu.
- Referncies a lluites per drets i llibertats.
- Vinculaci dels DH a lorigen de les democrcies liberals occidentals i al relativisme
cultural...
- La inqestionabilitat del dret a la propietat privada.
- Drets individuals, drets collectius, generacions dels drets humans.


- 6.1. Sexpliquen correctament els corrents ideolgics/poltics en confrontaci
(moviments socials alternatius, contradiscursos...)?
no s

121
- 6.2. T en compte lopini dels collectius marginats o el poble?
no s
- 6.3. Mostra la democrcia com un sistema obert susceptible de millores?
no s
- 6.4. Reflecteix lassoliment dels drets humans vinculat a processos de lluita?
no s
- Tracta la violaci de drets (vida, llibertat, treball, igualtat, expressi,
autodeterminaci)?
no s

Observacions a B:

7 - Sobre LA METODOLOGIA en els exercicis didctics
- 7.1. Tipus de tasques ms demanades:
o 1 = comprensi del document (comprensi lectora, identificaci de la
informaci bsica del mapa, quadre, etc.)
o 2 = elaboraci de la informaci, anlisi
o 3 = relaci dels continguts de la unitat amb la comprensi de lactualitat
o 4 = opini personal
o 5 = acci

Comptabilitzar:
Nombre total dactivitats:
Nombre dactivitats 3:

- 7.2. La metodologia promou la cooperaci entre lalumnat i el treball en equip?
no s
- 7.3. La metodologia s crtica, problematitzadora i emancipadora?
no s
- Quines competncies promou. Assenyalar aquella competncia treballada que no sigui
la nm. 1 (Competncia comunicativa lingstica i audiovisual). Les vuit competncies
bsiques sn: 1) Competncia comunicativa lingstica i audiovisual; 2) Competncies
artstica i cultural; 3) Tractament de la informaci i competncia digital; 4)
Competncia matemtica; 5) Competncia d'aprendre a aprendre; 6) Competncia
d'autonomia i iniciativa personal; 7) Competncia en el coneixement i la interacci amb
el mn fsic; i 8) Competncia social i ciutadana.

122
Observacions. Particularment, esmentar (citar pgines) activitats de tipus 3, 4, 5. Destacar
excepcions quant al treball sobre competncies.

123

GUI 2. VALORACI GENERAL DEL LLIBRE

valoraci global del llibre de text

Document analitzat: Autoria (any) Ttol, Ciutat: Editorial
Nivell educatiu a qu va dirigit: 4t ESO
Persona que fa lanlisi: XXXXX

Aspectes positius globals

Sobre estructura, coherncia interna (objectius, unitats entre elles, visi de la histria i el seu
aprenentatge...)

Sobre els temes observats (enumerats per tenir-los presents):
1. Pau-Conflicte-Violncia-Guerra
2. Conflicte social-Pobresa
3. Gnere
4. Diversitat
5. Medi ambient
6. Democrcia-Rgims poltics-Drets humans
7. Metodologia en els exercicis didctics

Crtiques globals

Sobre estructura, coherncia interna (objectius, unitats entre elles, visi de la histria i el seu
aprenentatge...)

Sobre els temes observats (enumerats per tenir-los presents):
1. Pau-Conflicte-Violncia-Guerra
2. Conflicte social-Pobresa
3. Gnere
4. Diversitat
5. Medi ambient
6. Democrcia-Rgims poltics-Drets humans
7. Metodologia en els exercicis didctics

124
ALTRES T TOLS ALTRES T TOLS ALTRES T TOLS ALTRES T TOLS I CI P I CI P I CI P I CI P

DOCUMENTS ICIP
10/2013
Les institucions medievals de pau a Catalunya
OCTUBRE 2012

9/2012
El futuro de la Corte Penal Internacional
ENERO 2012

8/2012
Companies in Conflict situations: Advancing the research agenda
OCTOBER 2011

7/2011
Polarizacin y Conflictos en Amrica Latina
MAYO 2011

6/2011
La Paz en Movimiento
OCTUBRE 2010

5/2011
Pau, Conflicte i Seguretat a lfrica
NOVEMBRE 2010

4/2010
Conditions pour la consolidation de la paix en Cte dIvoire
SEPTEMBRE 2010

3/2010
Midiendo la paz. Iniciativas, limitaciones y propuestas
MARZO 2010

2/2010
The Barcelona Forum on Decentralized Governance and Conflict Prevention
6-8 JULY 2009

1/2010
Jornades del Moviment per la Pau
13 i 14 DE NOVEMBRE DE 2009

125
INFORMES ICIP
6/2012
La responsabilidad penal del personal de Naciones Unidas
Xavier Pons (Dir.) y Elisenda Calvet (Coord.)

5/2012
Prevenci de Conflictes, Foment de la Pau i Cooperaci per al Desenvolupament
Nadja Gmelch

4/2011
La Unin Europea y la Conferencia de Revisin de la Corte Penal Internacional
Claudia Jimnez, Montserrat Pi y Esther Zapater

3/2011
Justicia en pocas de transicin. Conceptos, Modelos, Debates, Experiencias
Farid Samir Benavides

2/2010
Reflexiones sobre la categora de vctima de violencia poltica con mirada de gnero
Mara Tru

1/2010
Un Servei Civil Noviolent: Viabilitat i Caracterstiques
Rubn Campos

RESULTATS DE RECERCA

04/2012
La poltica de exportaciones de armamento de los pases de la Unin Europea a frica (2002-2010)
Eduardo Melero

03/2012
Lecciones aprendidas de la participacin espaola en guerras asimtricas (2000-2012)
Rafael Martnez (Dir.)

02/2012
Justicia de Transicin: El caso de Espaa
Santiago Ripol i Carlos Villn (Dirs.)

01/2012
Las Operaciones Militares de Espaa en el Exterior
Eduardo Melero Alonso

Tots els nmeros disponibles a / All numbers available at /Todos los nmeros disponibles en:
www.gencat.cat/icip/

126

Observatori de Llibres de Text MAQUETAT

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Observatori de Llibres de Text MAQUETAT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

OBSERVATORI DE

You might also like