L'origen de la vida

::::::::::::::::::::::::::::
Aquesta reflexi, com casi totes, s un punt de vista molt personal, des de la perspectiva d'un prof
en la matria.
Per, de vegades, en una societat cient!fica fortament especialit"ada, es dona la paradoxa vella que
diu #el pi t'impedeix veure el $osc% dins de la teva especialitat. &o 'e patit de vegades aquesta
paradoxa. ( en este sentit, sense voler donar cap lli) als que en aquest moment estan tre$allant en
aquest cam!, s! que em permetr la llicncia de proposar una via nova d'exploraci que a*ude a la
comprensi 'umana del miracle de la vida.
Per comen)ar, traur un vell tema en el coneixement 'um. La controvrsia entre el 'ol!sme i el
reduccionisme, no em far pesat, son dos punts de vista molt diferents de la mateixa realitat.
Per una $anda, els 'olistes afirmen que el tot s ma*or que la suma de les parts, com a conseq+ncia
d'aquesta posici epistmica i metodolgica, consideren que les caracter!stiques del tot son ms que
la suma de les caracter!stiques de les parts. Aix! *ustifiquen que l'existncia d'una societat s ma*or
que la suma dels seus individus, etc.. no m'extendre.
Per altra $anda, els reduccionistes consideren que l'estudi de les parts ens du a una especialit"aci
ma*or, i per tant a aprofundir ms en els complexos sistemes per adquirir un coneixement ma*or de
la realitat.
Avui, la cincia i el coneixement 'um , o la investigaci en general- adopta necessriament una
metodologia reduccionista en el sentit que els equips d'investigaci son sols d'una disciplina. ( si de
vegades 'i 'an equips multidisciplinars, aquests es redueixen a la suma individual dels seus
mem$res, i no a un tot. ( te sentit aquesta postura *a que el sa$er actual 'um s tan gran que per a
un individu s gaire impossi$le adquirir-lo en una sola vida.
( si les investigacions estan viciades d'aquest pro$lema des de la $ase, s dif!cil pensar en equips
multidisciplinars que actuen com un tot, i no com una suma reduccionista de coneixements.
.eta aquesta aclaraci propose com a tesi d'aquesta reflexi lo seg+ent:
# La vida s la violaci de la desigualtat de /in0o1s0i, o triangular o de 2ell #
3onsiderant la transmutaci dels espais matemtics on es produeix de la seg+ent forma:
4ls vectors son les parts en que dividim l'individuo, aplegant des de la $iologia, passant per
la qu!mica i finalment la f!sica i les matemtiques de forma reduccionista.
4ls espais vectorials de dimensi ma*or o igual a 5 s el mn on es dona forma la vida.
La norma d'aquest espai s el mecanisme pel qual existeix la vida, i s aquesta norma la que
cal investigar per conixer cm es du a terme la vida.
4n este sentit, siga a i $ les parts d'un sser viu 6, dins d'un espai de vida L de dimensi ma*or o
igual a 5, i siga la norma d'aquest espai la vida.
7irem que estem davant d'una matria sense vida si i sols si es compleix la desigualtat de
/in0o1s0i:
8a898$8:;8a9$8
<s dir al aplicar la vida a la suma de les parts tro$em un ent menor o igual que al aplicar-la a les
seves parts constituients.
4n altre cas estarem davant d'una violaci de la desigualtat triangular o de /in0o1s0i i afirmarem
que el tot 8a9$8 al calcular la seva norma -vida- s ms gran que la suma de les seves parts 8a898$8.
( aquest ent 8a9$8 que es ma*or que 8a898$8 li direm que est viu.
::::::::::::::::::::::/iquel d'Astruc =.>:::::::::::::::::::::::::::::