Prevenci de disfonies

Treballs dAULA - 2
Generalitat Valenciana
Conselleria dEducaci
Valncia, 2008
4
Molins Marqus, Maria Lourdes et al.
Prevenci de disfonies / Maria Lourdes Molins Marqus ... [et al.]. - Valncia :
Conselleria d' Educaci, 2008
108 p. : il. ; 30 cm. - (Treballs d' aula; 2)
ISBN 978-84-482-4945-8
1. Valenci - Didctica I. Molins Marqus, Maria Lourdes II. Valncia (Comunitat
Autnoma). Conselleria d'Educaci
811.134.11:37.02
DIRECTOR DEL PROJECTE
Agust Prez Folqus
COORDINACI
Joan Coba Femenia
Anna Mar Martnez
AUTORES
M. Lourdes Molins Marqus
M. Jos Nadal Morant
M. Consuelo Olmos Ortega
M. Jos Martinez Chilet
ILLUSTRACIONS
M. Jos Nadal Morant
Les autores agraxen la collaboraci
dIsabel Sala Blasco en la realitzaci del treball.
2008, Generalitat Valenciana
Conselleria d'Educaci
Av. Campanar, 32. 46015 Valncia
Primera edici (3.000 exemplars): 2008
ISBN: 978-84-482-4945-8
Depsit legal: V-3354-2008
Revisi lingstica: Servici d'Ensenyaments en Valenci
Maquetaci i impressi: Canal Grfico
Disseny coberta: disseny
NDEX
PRESENTACI
JUSTIFICACI DE LA PROPOSTA
Introducci
1. Fonamentaci terica
2. Objectius
DISSENY DEL MATERIAL
1. Manual del professorat
2. Quadern de l'alumnat
ORIENTACIONS METODOLGIQUES
1. Criteris metodolgics
2. Temporitzaci
3. Avaluaci
3.1. Qestionari d'avaluaci
3.2. Fitxa d'avaluaci
3.3 Fitxa dautoavaluaci
MANUAL DEL PROFESSORAT
1. Unitats Didctiques
UD.1 Aprenc a relaxar-me
UD.2 Aprenc a respirar
UD.3 Conec la meua veu
UD.4 Cuide la meua veu
2. Conte
3. Annexos
BIBLIOGRAFIA
5
7
11
13
15
18
19
21
21
23
25
26
26
27
29
30
31
31
33
43
53
63
69
(Carpeta adjunta)
73
6
7
PRESENTACI
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
8
La Conselleria d'Educaci de la Generalitat ha adquirit el comproms ferm de fer un
esfor permanent per millorar les prctiques educatives de l'alumnat valenci i per
oferir al professorat propostes de perfecccionament en el seu treball.
La publicaci que ara presentem vol contribuir a satisfer eixe comproms adquirit amb
la idea que contribuir a millorar l'ensenyament redundar en la consecuci d'alumnes
ms competents i de professorat ms sensibilitzat, s a dir afavorirem l'educaci inte-
gral dels alumnes i de les alumnes.
Concretament, amb el material que ara tenim a les mans ens acostem al problema
que per al nostre alumnat suposen els possibles trastorns de la veu en l'Educaci
Infantil. s molt freqent que els xiquets i les xiquetes d'estes edats no tinguen un
control de la seua veu i que sovint parlen, per exemple, tots a l'hora malgrat les
reflexions del professorat respecte a la necessitat de guardar el torn de paraula.
Si partim de la consideraci que l'alumnat no s conscient del mal s que fa de la
veu perqu la disfonia sol aparixer en edat posterior, es fa necessari incidir en la
necessitat que el professorat tinga en compte el domini de la veu en la planificaci
del treball en la classe. D'esta manera contribum a previndre problemes greus de
veu en edats posteriors, si treballem la respiraci, els hbits d'higiene nasal, etc.
Pareix evident la necessitat de disposar d'un material relacionat amb el tema, de
forma que es puguen treballar a l'aula les situacions anteriors. El professorat ha de
disposar de recursos a tal efecte i amb esta publicaci la Conselleria d'Educaci
intenta omplir un buit en este mbit.
El llibre que ara presentem est dividit en dos grans parts. La primera s la reflexi
terica en qu es fonamenta el material i, en segon lloc, les autores oferixen un seguit
d'activitats prctiques, concretades en quatre unitats didctiques.
Les autores del present treball pretenen fer prendre conscincia al professorat i a l'a-
lumnat de la importncia que t la veu en la configuraci de la personalitat de cada
un, de professors i d'alumnes. Sense oblidar que el programa est tamb obert a les
famlies, que tenen tamb un paper molt important a jugar en la configuraci d'hbits
saludables relacionats amb l's de la veu. No tenim cap dubte que este material resul-
tar molt til per als diferents estaments implicats i que contribuir, per tant, a una
educaci qualitativament millor.
Francisco Baila Herrera
Director General d'Ordenaci i Centres Docents
9
10
11
JUSTIFICACI DE LA PROPOSTA
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
12
13
Introducci
Amb el material que presentem volem oferir unes orientacions que ens ajuden a pre-
vindre els possibles transtorns de la veu de l'alumnat d'Educaci Infantil.
Generalment, els infants quan sn molt menuts, no solen tindre control ni domini de
la seua veu. Malgrat que el professorat treballa a l'aula els hbits d'escoltar i les acti-
tuds de respectar el torn de paraula, els xiquets i les xiquetes solen parlar cridant.
Cal, per tant, que el professorat tinga en compte el control i domini de la veu en la
planificaci del treball a l'aula amb la finalitat de previndre possibles problemes de
veu en edats ms avanades, de manera que este treball es convertisca en un hbit
ms dels que treballem a l'aula.
Abans d'elaborar el material ens va parixer de gran utilitat la informaci aportada
pels tutors i tutores d'alumnes d'esta etapa. La informaci ha sigut recollida a travs
d'una enquesta, els resultats de la qual podem resumir en les conclusions segents:
Generalment en xiquets menuts no es detecten les disfonies perqu solen apari-
xer en edats ms avanades com a conseqncia d'una mala utilitzaci de la veu.
Segons les dades de l'enquesta, la majoria del professorat d'Educaci Infantil con-
firma que els xiquets i les xiquetes solen cridar en les activitats realitzades al pati i
tamb dins la classe.
El professorat considera necessari treballar aspectes relacionats amb la prevenci
de les disfonies com sn la respiraci, hbits d'higiene nasal, etc.
Al professorat li pareix interessant i adequat disposar d'un material relacionat amb
el tema, de forma que puga treballar-lo a les classes com un altre aspecte impor-
tant dins l'Educaci Infantil.
Desprs d'observar els resultats de l'enquesta, hem elaborat un programa dirigit a
l'alumnat del segon cicle d'Educaci Infantil i primer cicle d'Educaci Primria amb
la finalitat de treballar els diferents aspectes de la veu per previndre disfonies i faci-
litar, aix, la tasca de tutoria d'Educaci Infantil en la planificaci d'estes activitats.
S'inclouen activitats i propostes que podran ser assessorades pel servici de log-
pedia del centre. Amb el programa, lalumnat aprendr a relaxar-se, a respirar
correctament i a fer un s adequat de la seua veu.
Hem estructurat el material en dos blocs:
En primer lloc, presentem les bases teriques que fonamenten el material i, en segon
lloc, oferim un repertori d'activitats corresponents a les quatre unitats didctiques en les
quals hem dividit el programa, emmarcant-lo sempre dins un enfocament globalitzador:
Aprenc a relaxar-me.
Aprenc a respirar.
Conec la meua veu.
Cuide la meua veu.
Les dos primeres: "Aprenc a relaxar-me" i "Aprenc a respirar" pretenen crear un
esquema corporal vocal adequat, a travs del treball propioceptiu, centrat en la rela-
xaci, la verticalitat i la respiraci.
En les altres dos unitats didctiques: "Conec la meua veu" i "Cuide la meua veu" es
proposen als xiquets i les xiquetes activitats corporals que activen el funcionament
adequat de les cordes vocals i els ajuden a descobrir les possibilitats sonores del seu
aparell fonador (rialla, plor, xiulet...). Aix mateix, s'hi oferix a l'alumnat una srie d'o-
rientacions per a tindre cura de la seua veu, que li permetran parlar amb el to, el
volum, la sonoritat, la relaxaci i la velocitat adequades.
Per a la posada en marxa del programa cal la participaci dels xiquets i les xiquetes,
i per a participar s necessari estar motivats. Per aix presentem un conte com a eix
d'uni entre les quatre unitats didctiques que hem elaborat, amb la finalitat que els
permeta sentir-se identificats amb els seus protagonistes i els anime a participar.
Els objectius bsics del nostre treball sn, d'una banda, conscienciar el professorat i
l'alumnat de la necessitat de conixer la veu com un aspecte important en la perso-
na i en la personalitat de cadasc i d'una altra fomentar hbits que afavorisquen el
bon s que en fem dins l'educaci integral de l'alumnat.
Es tracta d'un programa obert a la comunitat educativa, en el sentit que implica tant
el professorat com les famlies en el treball conjunt d'uns hbits d'higiene vocal que
s'han d'anar fomentant des de les primeres edats.
Les autores
14
15
1. FONAMENTACI TERICA
El programa pretn oferir-nos un major coneixement de les alteracions de la veu i, de
manera ms concreta, de les disfonies infantils.
En un primer moment, cal diferenciar dos conceptes que s'utilitzen indistintament: la
disfonia i l'afonia.
La disfonia, segons M. T. Herrero i M. N. Velasco, s l'alteraci d'una o ms carac-
terstiques acstiques de la veu. Per Le Huche amplia el concepte definint-lo com
un trastorn que pot ser momentani o permanent i que comporta una alteraci del tim-
bre, la intensitat i l'altura tonal. D'altra banda, l'afonia es definix com a prdua total de
la veu.
Consultada la bibliografia relacionada amb els trastorns de la veu, considerem la clas-
sificaci segent adequada als nostres plantejaments previs.
QUANTITATIU LOCALITZACI ETIOLGIC
AFONIES
DISFONIES
LARINGOFONIES
RINOFONIES
Obertes
Tancades
ORGNIC
FUNCIONAL
Hipercintiques
Hipocintiques
Congnites
Inflamatries
Traumtiques
Fig.1. Classificaci de les alteracions de la veu. (Gallardo, JR. i Gallego, JL.,1993, p. 155)
A ms a ms, Gallardo i Gallego (1993:155) encara que definixen la disfonia com una
alteraci de la veu en qualsevol de les seues qualitats, assenyalen que s conse-
qncia d'un trastorn orgnic o d'una mala utilitzaci de la veu.
s important assenyalar que la veu es considera una caracterstica lligada a la per-
sonalitat. Per tant, la disfonia ser diferent segons siga un xiquet hiperactiu, que crida
contnuament fins que les cordes vocals es tensen i acaben debilitant-se (disfonies
hipercintiques o hipertniques), o b es tracte d'un xiquet tmid, la veu del qual apa-
reix ronca, velada o poc intensa, per falta de tensi muscular, de manera que les cor-
des vocals no tanquen totalment la glotis (disfonies hipocintiques o hipotniques).
De les causes que apareixen en el quadre anterior, ens centrarem en les disfonies de
tipus funcional (a causa duna mala utilitzaci de la veu) ja que sobre elles l'escola
pot fer una millor tasca preventiva.
16
Segons els estudis de Fernndez Barrutia i Tolosa Caban (1998:155), la DFI (disfo-
nia funcional infantil) afecta un important nombre d'alumnat abans dels deu anys,
amb una major incidncia sobre els xiquets (60%) que sobre les xiquetes.
Com que el nostre inters s realitzar una acci preventiva, el treball est pensat,
com ja hem comentat en la justificaci, per a xiquets i xiquetes de quatre a sis anys,
ja que, segons estudis de Vallancien (1989), la laringe en eixes edats s ms propen-
sa a factors negatius perqu la seua constituci anatmica s diferent a la de l'adult
(s ms estreta, t major flexibilitat i est ms elevada, de manera que la part supe-
rior de la laringe i de la trquea t un aspecte de xemeneia).
A continuaci, presentem un esquema orientatiu dels rgans que intervenen en la
fonaci.
Fig.2. rgans que intervenen en la fonaci.
Cavitat nassal
Paladar dur
Cavitat oral
Laringe
Trquea
Bronqui
Pulmons
Diafragma
Nasofaringe
Orofaringe
Laringofaringe
17
L'etiologia de les alteracions de la veu pot ser mltiple: orgnica, fisiolgica, psicol-
gica i ambiental. Uns factors determinen l'aparici de l'alteraci, mentre que altres la
mantenen o l'agreugen. De tots els factors, el nostre treball se centra en els segents:
Mal s respiratori i vocal.
Ambient familiar i social: famlies que parlen cridant, tendncia a elevar la veu a
classe, esplai, activitats esportives
Tots estos factors provoquen un model fonatori invers al desitjat i poden produir una
disfonia funcional, sobretot si considerem que els xiquets no sn conscients del pro-
blema ni dels seus hbits higinics incorrectes. A ms a ms, la famlia no sol consi-
derar important la disfonia i espera que desaparega per ella mateixa. D'ac que si el
trastorn vocal s observat inicialment per una tercera persona com el mestre o la
mestra, este pot implicar la famlia i evitar transtorns posteriors.
Per tant, la prevenci de la disfonia infantil hauria d'iniciar-se tant en la famlia com a
l'escola per mitj d'una srie d'hbits vocals dels xiquets i les xiquetes que hem de
treballar coordinadament des de l'Educaci Infantil.
Es recomana, per tant, a la famlia seguir els consells segents per a ajudar a cuidar
la veu dels seus fills:
Aconseguir un ambient relaxat a casa, tot evitant situacions de sorolls i crits.
Fomentar la conversa familiar sense tindre la televisi connectada.
Parlar sempre als xiquets i les xiquetes lentament, clarament i amb una intensitat normal.
No parlar-los des de lluny, no cridar-los des d'una altra habitaci, etc., ja que inci-
ta a la utilitzaci del crit.
Oferir-los alternatives al crit, com el xiulit.
En els casos de veu dbil, obligar-los a parlar ms fort.
Cuidar els excessos vocals durant les malalties que afecten la veu (refredats,
laringitis, etc.).
Evitar les begudes fredes desprs de realitzar exercicis fsics.
Prendre aliments per a una dieta sana i equilibrada que ajuden a la regularitat en
la defecaci.
Tractar de seguir un ritme regular i estable de son.
Controlar els perodes de sudoraci provocada per la realitzaci d'exercicis fsics.
Ajudar-los a relaxar-se quan estan forant la veu.
D'altra banda, el professorat encarregat de la tutoria, com a professional de la veu, ha d'a-
conseguir que el xiquet o la xiqueta no cride a classe i ha de comenar donant exemple.
Es recomana:
Parlar amb una tcnica que possibilite fer-ho sense forar la veu, lentament i clara,
amb una intensitat adequada per a ser ots per tots els xiquets i les xiquetes i a l'al-
tura tonal que ens corresponga (tindre la veu ben impostada).
No cridar en els ambients sorollosos, sin buscar altres recursos com els silencis,
la veu murmurada, etc.
18
Insistir que no es parle fort.
Acostumar els xiquets i les xiquetes a usar distintes intensitats de fonaci segons
les distintes necessitats: dileg, exposici oral, etc.
Fer-los conscients que les caracterstiques prosdiques del llenguatge (entonaci,
ritme, etc.) no han d'anar necessriament unides a l'elevaci de la intensitat.
Collocar els xiquets i les xiquetes amb alteracions de la veu, prop del mestre o
mestra per a no haver de parlar-los fort ni que ho hagen de fer ells.
Totes les consideracions citades cal tindre-les en compte en la planificaci i l'aplica-
ci del programa.
2. OBJECTIUS
Els temes de treball estan agrupats en quatre unitats didctiques. Els objectius que
destaquem en cada unitat sn els segents:
Unitat Didctica 1: Aprenc a relaxar-me
1. Prendre conscincia propioceptiva de les distintes parts del cos.
2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.
3. Refermar la posici i l'orientaci dels moviments corporals d'un mateix a l'espai.
4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del propi cos.
Unitat Didctica 2: Aprenc a respirar
1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.
2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.
3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.
4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.
Unitat Didctica 3: Conec la meua veu
1. Identificar i reconixer la prpia veu i la dels altres.
2. Vivenciar i conixer la producci de la veu.
3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen en l'emissi de la veu i la
seua adequada utilitzaci.
4. Conixer les caracterstiques de la veu.
Unitat Didctica 4: Cuide la meua veu
1. Conixer els factors externs que influxen en la utilitzaci correcta de la veu.
2. Adquirir hbits per a una utilitzaci adequada de la veu.
3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.
19
DISSENY DEL MATERIAL
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
20
Hem estructurat el material en un manual per al professorat i unes fitxes de treball per
a l'alumnat:
1. MANUAL DEL PROFESSORAT
En el manual del professorat oferim unes bases conceptuals que guien la planificaci
i aplicaci del treball referint els objectius a aconseguir, unes orientacions metodol-
giques per a portar a terme el programa i les unitats didctiques que componen el
quadern de l'alumnat.
2. QUADERN DE L'ALUMNAT
El quadern de l'alumnat es compon d'una carpeta que inclou les fitxes corresponents
a cada unitat didctica:
La unitat didctica 1: "Aprenc a relaxar-me" cont huit fitxes (des de la fitxa nm.
1 fins a la nm. 8).
La unitat didctica 2: "Aprenc a respirar" cont onze fitxes (des de la fitxa nm. 9
fins a la nm. 19).
La unitat didctica 3: "Conec la meua veu" cont set fitxes i dos annexos (des de
la fitxa nm. 20 fins a la nm. 26).
La unitat didctica 4: "Cuide la meua veu" cont set fitxes (des de la fitxa nm. 27
fins a la nm. 33).
21
22
23
ORIENTACIONS METODOLGIQUES
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
24
25
Amb el material que presentem volem conscienciar la poblaci escolar de la gran
importncia que t la higiene vocal en el desenrotllament integral de l'alumnat. Per
aix, hem posat el major inters per fer que, tant els objectius com les activitats
siguen atractius, motivadors i divertis per a l'alumnat i per al professorat. Prviament
a l'aplicaci de les unitats didctiques presentem un conte a l'alumnat perqu ens ser-
visca com a motivaci inicial de l'activitat.
Les quatre unitats de treball es poden integrar dins l'rea d'Autonomia Personal
d'Educaci Infantil com una proposta de transversalitat en l'rea d'Educaci per a la
Salut.
Les activitats presentades seguixen un orde seqencial quant a la complexitat i
dificultat de realitzaci. Treballem tant objectius de tipus conceptual com proce-
dimental i actitudinal.
En cada una de les unitats oferim diferents activitats (reconeixement, imitaci, repre-
sentaci, onomatopeies) per a consolidar els aprenentatges, que portarem endavant
per mitj de jocs de xicotet i gran grup i d'activitats individuals en qu s'utilitzar lla-
pis, tisores i paper.
Les activitats sn proposades de forma orientativa i el professorat determinar les
ms apropiades per a cada edat. s important assenyalar que cada activitat ha de ser
vivenciada per l'alumnat per a passar finalment a activitats on es reflectix grficament
el que ha vivenciat i aprs.
1. CRITERIS METODOLGICS
El treball conjuga una srie de criteris metodolgics:
Despertar la curiositat i l'inters de l'alumnat i del professorat pel tema.
Potenciar mtodes actius i participatius, treballant de manera individual i en xico-
tet i en gran grup.
Tractar de connectar amb els interessos de l'alumnat, els seus jocs, etc.
Utilitzar un enfocament globalitzador i deductiu (considerant les rees d'Educaci
Infantil).
Seqenciar les tasques d'acord amb el grau de dificultat.
Utilitzar vocabulari adequat a l'edat.
Utilitzar recursos materials com ara instruments musicals, enregistraments, dibui-
xos, lmines, fitxes de treball, interpretacions, dramatitzacions, etc.
Treballar de manera estructurada i flexible, de forma que el professorat
26
puga seleccionar o modificar les activitats de cada proposta, segons les
necessitats de l'alumnat.
2. TEMPORITZACI
El material est estructurat en quatre unitats ben diferenciades, cadascuna d'elles
amb uns objectius i unes activitats seqenciades. No obstant aix, la forma de treba-
llar no s per unitats didctiques sin que, si es considera convenient, es realitzaran
activitats preses de cada unitat, i ser cada mestre i cada mestra qui, segons el seu
criteri, combine i alterne les activitats de cadascuna de les unitats, amb un carcter
globalitzador.
Per a l'aprofitament ptim del material, el mestre o la mestra haur de conixer-lo i
si ho considera oport podr variar les activitats, adaptant-les sempre al nivell de
l'alumnat.
No hi ha un temps fixat per a l'aplicaci. El professorat utilitzar el temps que consi-
dere necessari per a cada sessi, en funci de la motivaci, l'inters, l'edat, etc. s a
dir, el material es pot treballar durant un o ms cursos escolars.
3. AVALUACI
Per a l'avaluaci del programa que hem desenrotllat hem tingut en compte les pres-
cripcions de l'Orde de 3 de maig de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educaci i
Cincia, sobre l'avaluaci en Educaci Infantil.
La citada orde expressa que l'avaluaci ser global, contnua i formativa. Per aix, en
el nostre treball presentem una avaluaci: global perqu inclou aspectes relacionats
amb les tres rees de l'Educaci Infantil; contnua perqu avaluem el procs d'apre-
nentatge de l'alumnat per mitj de l'observaci sistemtica del que cada alumne o
alumna va aconseguint respecte als hbits d'higiene vocal com a prevenci de les
disfonies infantils; i formativa, perqu millora tant els processos com els resultats. Aix
en el treball diari observarem els progressos de l'alumnat i podrem detectar i palliar
les possibles dificultats que apareguen.
L'avaluaci inclou, tamb, un model de registre en qu el professorat, a partir de l'ob-
servaci, podr anar enregistrant els progressos de cadascun dels alumnes en les
diferents unitats didctiques de manera contnua i en termes qualitatius. En el regis-
tre, avaluarem el grup classe de manera individual seguint un full ndex en qu apa-
reixen els aspectes ms rellevants, precedits d'un nmero que figurar en el full de
registre. Els aspectes seleccionats els avaluarem en funci de les activitats proposa-
des en cadascun d'ells.
El professorat, podr acolorir segons la codificaci segent:
27
Si han aconseguit l'tem s'acolorir la seua casella corresponent del color de cada
unitat didctica:
Aprenc a relaxar-me: color roig.
Aprenc a respirar: color verd.
Conec la meua veu: color groc.
Cuide la meua veu: color blau.
Si l'tem est en procs de consecuci s'acolorir la meitat de la casella. I es deixar
en blanc si no s'ha assolit l'tem o est per treballar.
Tamb s'oferix una fitxa d'autoavaluaci on el propi alumne o alumna valorar els
hbits adquirits per mitj de l'observaci de les imatges corresponents obtingudes del
propi programa i aix podr valorar:
S, quan normalment es troba en la situaci del dibuix.
No, si no ho aconseguix.
De vegades, quan noms ho aconseguix algunes vegades.
El xiquet o la xiqueta podr pintar el quadre que millor responga a la seua situaci.
A ms a ms dels continguts referits a cada unitat didctica, el professorat valorar
la dinmica del grup, la participaci, la motivaci, la collaboraci, etc.
No considerem una temporitzaci concreta perqu, tal com hem plantejat l'avaluaci,
entesa com a procs continu, ser el professorat mateix qui, atenent a les caracters-
tiques del grup classe, determine el temps d'aplicaci.
3.1 Qestionari dAvaluaci
QESTIONARI DAVALUACI
Aprenc a relaxar-me
Reconeix les parts del cos en si mateix i en els altres.
Adopta postures correctes dempeus i assegut.
Seguix ordes relacionades amb moviments corporals en l'espai.
Experimenta la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.
Aprenc a respirar
Coneix els rgans que intervenen en la respiraci.
Sap mocar-se.
Pren aire pel nas quan respira.
Expulsa aire per la boca quan respira.
Experimenta la respiraci torcica.
Experimenta la respiraci abdominal.
Conec la meua veu
Reconeix la seua veu.
Reconeix la veu dels seus companys.
.../...
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
28
Produx diferents emissions vocliques en les activitats.
Coneix els rgans que intervenen en l'emissi de la veu.
Reconeix veus de diferents intensitats (fortes-dbils).
Reconeix veus de diferent duraci (llargues-curtes).
Reconeix veus de diferents tons (agudes-greus).
Cuide la meua veu
Sap escoltar.
Parla sense cridar ni forar la veu.
Coneix les conseqncies d'una mala utilitzaci de la veu.
.../...
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
29
A
P
R
E
N
C

A
R
E
L
A
X
A
R
-
M
E
A
P
R
E
N
C

A
R
E
S
P
I
R
A
R
C
O
N
E
C

L
A
M
E
U
A
V
E
U
C
U
I
D
E

L
A
M
E
U
A
V
E
U
A
L
U
M
N
E
S
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
1
1
1
2
1
3
1
4
1
5
1
6
1
7
1
8
1
9
2
0
F
I
T
X
A
D
'
A
V
A
L
U
A
C
I

C
O
D
I
F
I
C
A
C
I

:
E
n

p
r
o
c

s
A
c
o
n
s
e
g
u
i
t

(
r
o
i
g
)
(
v
e
r
d
)
(
g
r
o
c
)
(
b
l
a
u
)
3.2 Fitxa dAvaluaci
30
HBIT S NO DE VEGADES
Nom:
3.3 Fitxa dAutoavaluaci
MANUAL DEL PROFESSORAT
1. UNITATS DIDCTIQUES
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
31
32
33
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
34
35
OBJECTIUS:
1. Prendre conscincia del jo a travs del cos.
2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.
3. Consolidar la posici i l'orientaci dels moviments corporals d'un mateix a
l'espai.
4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
ACTIVITATS:
1.1. Controlar tot el cos en un moviment molt lent de redolar a travs d'un matalafet.
El mestre o la mestra, amb veu suau, indicar als xiquets i les xiquetes:
"Giteu-vos al terra, estireu els braos i les cames. Tanqueu els ulls i quedeu-
vos molt quiets: imagineu que esteu somiant". Tamb se'ls podr suggerir
situacions agradables i acompanyar amb msica relaxant.
Es donaran les consignes segents a l'alumnat: "Giteu-vos en un extrem
del matalafet o estora amb els peus junts i els braos estesos als costats
del cap. Lentament, gireu el vostre cos a travs del matalafet. Heu de
moure-vos tan a poc a poc que pugueu sentir, gradualment, que cada part
del vostre cos est en contacte amb el matalafet". Quan hagen redolat fins
a l'altre costat del matalafet se'ls dir: "Ara intenteu-ho de nou i comproveu
si podeu fer-ho ms a poc a poc".
1.2. El mestre o la mestra donar les instruccions segents: "Ens posem dempeus
ben separats els uns dels altres. Anem a picar amb les mans. Ara les mans
piquen els genolls, el cap, els muscles, l'esquena, el pit. Tamb podem picar els
nostres propis peus, la cama, la cuixa, la cintura, el pit, la cara.
1.3. Els xiquets i xiquets es collocaran per parelles: un es gitar a terra panxa per
amunt i l'altre, amb les puntes dels dits, jugar a ser gotes de pluja que cauen
sobre diferents parts del cos. Desprs es canviaran els papers.
a.
b.
OBJECTIU:
1. Prendre conscincia del jo a travs del cos.
36
Conv iniciar l'activitat parella per parella i quan s'observe que dominen el meca-
nisme ho poden fer diverses parelles simultniament.
1.4. Els xiquets i les xiquetes es collocaran dempeus en cercle mirant l'esquena d'un
company o companya. Els passarem un missatge mitjanant el tacte al cap, el
coll, els muscles, l'esquena, etc. de l'alumne que t davant i ell li ha de passar el
mateix missatge a qui tinga a continuaci, i aix successivament. Els missatges
poden ser: dibuixar una lnia o un cercle a l'esquena amb un dit, amb un dit de
cada m dibuixar dos lnies verticals paralleles al mateix temps, fregament del
cap, coll, muscles, etc.
1.5. Els xiquets i les xiquetes es collocaran en fila els uns al costat dels altres. El pri-
mer xiquet es gita cara amunt i el segent es gita amb el cap damunt de l'est-
mac del primer. El tercer posa el cap damunt de l'estmac del segon, i aix suc-
cessivament. Si la fila s molt llarga se'n poden fer dos de ms curtes. Es neces-
sita molt d'espai.
En eixa postura estaran un moment descansant en silenci. Tancaran els ulls i
imaginaran que estan dormint i somiant. Respiraran conscientment per a perce-
bre la seua respiraci i la del company.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
OBJECTIU: 1. Prendre conscincia del jo a travs del cos.
37
ACTIVITATS:
2.1. Dempeus, el xiquet o la xiqueta collocar els peus i l'esquena tocant la paret
per a adquirir major conscincia de la postura adequada (s'ha de fer notar als
xiquets les sensacions que perceben en eixa posici). L'activitat es repetir
amb els alumnes gitats en terra.
2.2. Els xiquets i les xiquetes adoptaran diferents posicions: dempeus, asseguts en
una cadira, a terra, de genolls, gitats, de forma que colloquen correctament les
diferents parts del cos (peus, columna vertebral, pit, muscles, coll, etc.) segons
les ordes segents:
Suport dels peus descalos al terra (tota la planta del peu).
Columna vertebral (vertical).
Pit (obert cap a fora, obertura escapular).
Muscles desplaats cap arrere.
Coll recte (barbeta parallela a terra).
Musculatura facial relaxada.
2.3. El mestre o la mestra adoptar una postura o realitzar un gest facial i els xiquets
i les xiquetes l'hauran d'imitar.
2.4. Fitxa de l'alumne nm. 1: pintar el xiquet que seu correctament.
OBJECTIU:
2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
38
2.5. Fitxa de l'alumne nm. 2: pintar els xiquets que adopten postures correctes.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
OBJECTIU: 2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.
2.6. Fitxa de l'alumne nm. 3: observar les postures que es veuen als dibuixos i pin-
tar la postura correcta que s'ha dadoptar quan es dibuixa.
39
2.7. Fitxa de l'alumne nm. 4: explicar oralment per qu els xiquets presenten
una postura incorrecta.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
OBJECTIU: 2. Adquirir un control postural adequat per aconseguir hbits posturals correctes.
40
ACTIVITATS:
3.1. Joc de l'espill. Els xiquets i xiquetes es collocaran per parelles, un enfront de l'al-
tre. Un dels dos dirigir el joc o l'activitat, realitzant moviments amb el seu cos.
L'altre intentar imitar els mateixos moviments com si fra la imatge d'un espill.
3.2. Els xiquets i les xiquetes caminaran lliurement per la classe a ritme de pandere-
ta. Quan el ritme cesse es quedaran immbils.
3.3. Els xiquets i xiquetes es collocaran per parelles, agafats de la m, i donaran vol-
tes. A una orde del mestre o de la mestra es pararan i es quedaran totalment
immbils.
3.4. Els xiquets i les xiquetes imitaran els moviments de la natura, els animals, les
aus, els peixos, un peix buscant menjar. Imitaran tamb les plantes mogudes pel
vent, les plantes que creixen, etc.
3.5. Fitxa de l'alumne nm. 5: Pintar o escriure: Quina part del cos movem quan:
anem amb bicicleta, piquem de mans, escrivim, correm, masteguem, bufem,
cantem, cosim?
OBJECTIU:
3. Consolidar la posici i orientaci dels moviments corporals d'un mateix a l'espai.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
41
OBJECTIU:
4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
ACTIVITATS:
4.1. Els xiquets i les xiquetes es collocaran dempeus i de puntetes estiraran tot el
cos com si volgueren tocar el sostre. A l'orde de "ja", es deixaran caure a terra
totalment relaxats.
4.2. Els farem imaginar que sn un globus que, a colp de pandereta, s'aniran unflant
fins que no puguen ms i exploten.
4.3. El mestre o la mestra realitzar accions tenses i relaxades, que els xiquets imitaran.
4.4. Els xiquets i les xiquetes anomenaran i/o escriuran accions en les quals estiguen
primer tensos i desprs relaxats.
4.5. Fitxa de l'alumne nm. 6: hauran de rodejar de color roig el dibuix on apareix ten-
si i de color blau el dibuix on hi ha relaxaci.
42
4.6. Fitxa de l'alumne nm. 7: observar, assenyalar i explicar les imatges on hi
haja relaxaci.
UNITAT DIDCTICA 1: APRENC A RELAXAR-ME
OBJECTIU: 4. Vivenciar i dominar la tensi-distensi en els moviments del seu propi cos.
4.7. Fitxa de l'alumne nm. 8: dibuixar dos accions en les quals hi haja tensi i dos
en les quals hi haja relaxaci.
43
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
44
45
OBJECTIUS:
1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.
2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.
3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.
4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
OBJECTIU:
1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.
ACTIVITATS:
1.1. Els xiquets i les xiquetes escoltaran un conte acompanyat de msica suau i rea-
litzaran els moviments que se'ls indiquen. El mestre o la mestra donar les con-
signes segents:
Hui anem a jugar amb el nas:
- ens el toquem amb les mans (cada xiquet i xiqueta dir com s el seu nas),
- amb els dits ndexs, de forma alternativa, ens el tapem, ara un forat i desprs
l'altre, diem cuac-cuac-cuac,
- ara ens estirem el nas (subjecteu la punta del nas),
- tamb podem estirar del nas cap avall,
- podem provar d'estirar de les ales nasals,
- ara apliqueu tocs de massatge sobre el nas,
- i per ltim fem sonar la "n" en el nas,
- per a qu servix el nas? El nas servix per a olorar i, principalment, per a ficar i
traure l'aire del nostre cos, perqu tenim dins de nosaltres uns globus xicotets ano-
menats pulmons, que s'unflen quan prenem aire i es desunflen quan el soltem.
Ara posem la m al pit i prenem aire pel nas. Fixeu-vos com s'unfla el globus.
Desprs quan expulsem l'aire tamb pel nas, notarem com el globus es desunfla.
Tamb podem traure l'aire per la boca. Ho podem fer aix:
- tanquem la boca,
- agafem aire pel nas,
- tirem per la boca l'aire que hem agafat. Per a notar-lo millor posarem la m
davant de la boca,
- finalment, collocarem una lmina o una banda de paper davant la boca per
tal que observem el que ocorre (dileg-reflexi).
46
1.2. El mestre o mestra preparar un mural en el qual explicar les parts implicades
en la respiraci: nas, boca, pulmons, abdomen (el mural es penjar a la classe
com a punt de referncia en fer els exercicis).
1.3. Fitxes de l'alumne nm. 9-9A: anomenar els rgans que intervenen en la respi-
raci, retallar-los i apegar-los, collocant-los al seu lloc.
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
OBJECTIU: 1. Descobrir els rgans que intervenen en el mecanisme de la respiraci.
1.4. Fitxa de l'alumne nm. 10: pintar els rgans que intervenen en la respiraci.
47
ACTIVITATS:
2.1. Fitxa de l'alumne nm. 11: cal observar el dibuix i explicar el que es veu. Qu
necessita esta xiqueta? Qu faries tu?
OBJECTIU:
2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
2.2. El mestre o la mestra explicar els passos per a aprendre a mocar-se: "Ara repar-
tir un mocador per a cada xiquet i per a cada xiqueta. Agafem el mocador amb
una m i amb els dos dits, polze i ndex, s'oprimix el nas i s'expulsen les mucosi-
tats que hi ha dins. Anem a provar-ho. Molt b. Ara tanquem el mocador i el tirem
a la paperera".
- Repetir l'activitat expulsant les mucositats per les dos fosses alhora, per molt
a poc a poc.
- Desprs cadasc es netejar cada nariu per separat i es mocar un poc ms fort.
2.3. Fitxa de l'alumne nm. 12: triar i pintar els objectes que necessita la xiqueta.
48
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
OBJECTIU: 2. Adquirir hbits adequats d'higiene respiratria.
2.4. Fitxa de l'alumne nm. 13: Pintar la xiqueta que actua de forma correcta.
2.5. Fitxa de l'alumne nm. 14: Pintar la xiqueta que respira de forma correcta.
ACTIVITATS:
3.1. Fitxa de l'alumne nm. 15: esta activitat es realitzar en equips de cinc alum-
nes; tancaran els ulls, un dels xiquets i les xiquetes de cada grup donar a olo-
rar als companys del seu equip un recipient que cont una de les olors que
apareixen en la fitxa. Cada alumne haur d'endevinar de quina olor es tracta,
i ho anotar en el full de registre, amb un gomet en la columna corresponent.
OBJECTIU:
3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
3.2. El xiquet o xiqueta amb un espillet en la m tirar aire pel nas o alenar i des-
cobrir com s'entela l'espill.
3.3. Els xiquets i les xiquetes agafaran tot l'aire possible i aniran soltant-lo a ritme
de colp de pandereta. Quan la pandereta deixe de sonar, hauran de retindre
la respiraci i, segons com sone la pandereta, lenta o rpidament, aniran sol-
tant l'aire a colps.
3.4. Fitxa de l'alumne nm. 16: imitar el que representa cada dibuix.
Colnia Fruita Xocolate Sab
OLORS
NOM
50
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
OBJECTIU: 3. Conixer i experimentar les funcions del procs respiratori.
3.5. El mestre o la mestra penjar un fil a la classe amb tires de paper de seda, de
manera que la cara de cada xiquet o xiqueta coincidisca davant d'una tira de
paper. A l'orde de: Ja! Inspireu pel nas!, el paper s'apega a la cara i en una sego-
na orde: Tireu l'aire!, el paper es desapega.
3.6. Fitxa de l'alumne nm. 17: cal imitar el que realitzen els xiquets i les xiquetes als
dibuixos i apegar un gomet roig on hi haja inspiraci i un gomet blau on hi haja
expiraci.
3.7. El mestre o mestra donar les consignes segents:
"Hui anem a jugar a bufar. En primer lloc bufarem fort o fluix (segons l'orde dona-
da) els objectes que tenim davant de la taula (paperets, confeti, molinets de vent,
xiulets, espanta-sogres, globus, mocadors de paper, un espill, trossets de cot
en pl, caixes laberints, boles de paper, gots amb aigua i una palleta, pilotes de
ping-pong, etc.). Desprs bufarem de forma rpida o lenta sobre els mateixos
objectes i, finalment, controlarem la direcci de la bufada".
3.8. Es donar als xiquets i xiquetes una cartolina on s'hauran tirat unes gotes de pin-
tura al tremp de distints colors. Els xiquets i les xiquetes bufaran amb una palle-
ta produint una composici pictrica.
3.9. Fitxa de l'alumne nm. 18: pintar de color blau si la resposta s correcta, i de
color roig si la resposta no s correcta.
En respirar prenem l'aire pel nas.
En respirar prenem l'aire per la boca.
En respirar expulsem l'aire per la boca.
51
ACTIVITATS:
4.1. Els xiquets i les xiquetes inspiraran profundament amb les mans al pit per a expe-
rimentar la respiraci torcica.
4.2. En posici horitzontal els xiquets i les xiquetes agafaran tot l'aire omplint l'abdo-
men, amb el diafragma faran fora cap amunt i amb un dit de la m cap avall.
4.3. El mestre o mestra donar les consignes segents:
"Anem a aprendre a respirar sempre pel nas:
Inspirem alhora que posem els braos en creu. Expirem al mateix temps que
baixem els braos (6 temps).
Inspirem alhora que ens posem les mans al cap. Expirem mentre abaixem les
mans (6 temps).
Inspirem mentre alcem els braos en alt amb els palmells mirant cap a dins.
Expirem mentre els abaixem (6 temps)".
4.4. Els alumnes entrellaaran les mans a l'altura de l'abdomen. Alhora que inspiren,
s'elevaran i estiraran els braos lentament. S'estiraran completament fins que
queden de puntetes, com si tractaren de tocar el cel amb les mans. Desprs sol-
taran els braos lentament mentre expiren.
OBJECTIU:
4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
4.5. Els xiquets i les xiquetes es gitaran al terra cap per amunt, agafaran l'aire pel nas
i, alhora, unflaran la panxa com si fos un globus. Desprs expulsaran l'aire per la
boca i notaran que es desunfla la panxa. Repetiran l'activitat, collocant un llibre
a l'abdomen i en l'inspirar-expirar notaran la respiraci abdominal.
52
UNITAT DIDCTICA 2: APRENC A RESPIRAR
OBJECTIU: 4. Vivenciar un control de la respiraci torcica i abdominal.
4.6. Els alumnes asseguts al terra (amb les cames flexionades i pegades al cos)
experimentaran la respiraci abdominal.
4.7. Per parelles, un dels dos es collocar gitat cap per amunt amb les cames flexio-
nades i l'altre assegut sobre les plantes dels peus del company. El de baix expe-
rimentar la respiraci abdominal.
4.8. Fitxa de l'alumne nm. 19: pintar nicament el que representa una respiraci
abdominal.
53
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
54
55
OBJECTIUS:
1. Identificar i reconixer la seua veu i la dels altres.
2. Vivenciar i conixer la producci de la veu.
3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen en l'emissi de la veu i la
seua adequada utilitzaci.
4. Conixer les caracterstiques de la veu.
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
OBJECTIU:
1. Identificar i reconixer la seua veu i la dels altres.
ACTIVITATS:
1.1. Els alumnes asseguts i, atenent la consigna del mestre o de la mestra, alaran
els braos quan se'ls parle i els creuaran quan hi haja silenci.
1.2. Els xiquets i les xiquetes, asseguts en rogle i amb els ulls tapats, esperaran que
el mestre o la mestra els toque el cap per a dir el ttol d'un conte i els altres hau-
ran de reconixer la veu del qui haja parlat.
1.3. Mentre els alumnes es troben asseguts formant cercle, es demanar un volun-
tari per eixir al centre del rogle i se li taparan els ulls. Els assenyalarem un
dels alumnes que haur de formular una frase i qui estiga al centre haur de
reconixer a qui haja parlat.
1.4. S'enregistrar un dileg amb cada alumne. A continuaci se'ls far escoltar el
dileg que s'ha produt i hauran de descobrir la seua veu i, posteriorment, la
dels seus companys.
56
OBJECTIU:
2. Vivenciar i conixer la producci de la veu.
ACTIVITATS:
2.1. Per parelles i situats en punts oposats de la classe, els xiquets i les xiquetes eme-
tran sons voclics en forma d'eco.
2.2. Els presentarem dos lmines (vegeu annex 1), una amb el dibuix del xiquet imi-
tant l'emissi del so "a" i l'altra amb el dibuix del xiquet amb la boca tancada.
L'alumne/a imitar la cara que es mostre en el dibuix produint la vocalitzaci o el
silenci.
dem amb les altres vocals (vegeu Annex 1).
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
2.3. Jugar a vocalitzar: El mestre o la mestra emetr cada una de les vocals "exage-
rant" el seu punt d'articulaci. Els xiquets i xiquetes l'hauran d'anar imitant.
Desprs hauran d'anar descobrint les vocals emeses sense veu.
2.4. Els xiquets i xiquetes emetran les seqncies rtmiques produdes pel mestre
amb palmes, xiulets, etc. Posteriorment, les reproduiran amb la sllaba que se'ls
indique.
RITMES:
Per exemple: (pap-p)
57
OBJECTIU:
3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen
en l'emissi de la veu i la seua adequada utilitzaci.
ACTIVITATS:
3.1. Cada alumne observar els rgans que intervenen en l'emissi de la veu davant
de l'espill: nas, boca, llavis, llengua, paladar, vel del paladar, gola, etc.
3.2. Els xiquets i les xiquetes reproduiran sons onomatopeics d'animals i objectes
representats en les lmines de l'annex 2, que triaran a l'atzar. Mentre els repro-
duxen han de descobrir davant de l'espill, per mitj de les observacions i el tacte,
quins rgans intervenen en cada so onomatopeic.
Sons que es proposen:
- mugit de la vaca (mmmuuuu)
- eixam de les abelles (zzz)
- la moto (rrr)
- gall (quiquiriquic)
- nec (cuac-cuac)
- un gat enfadat (fff)
- pollet (piu-piu)
- serp (sss)
3.3. Davant de l'espill els xiquets i xiquetes emetran el fonema "m" i collocant-se les
mans a les galtes hauran de notar les vibracions al nas, a la boca, a la gola.
- dem amb la "n"
- dem amb les sllabes ma-me-mi-mo-mu.
3.4. Els xiquets i les xiquetes imitaran les accions segents:
- Fer grgares.
- Badallar, amb la boca oberta o tancada.
- Mastegar de forma exagerada, amb la boca oberta o tancada.
- Pantaixar com un gos.
- Trotar d'un cavall.
3.5. El mestre o la mestra penjar a l'aula uns mbils (nas, boca, llavis, llengua) i
se'n triar un a l'atzar. Aleshores els preguntar:
- Quin rgan s?
- Quins sons podem fer amb el nas? I amb la boca? I amb els llavis? I amb la
llengua? (l'activitat es realitzar davant l'espill).
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
58
3.6. Fitxa de l'alumne nm. 20: pintar els diferents rgans que intervenen en l'emis-
si de la veu.
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
OBJECTIU: 3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen en l'emissi de la veu i la seua adequada utilitzaci.
3.7. Fitxa de l'alumne nm. 21: retallar, encaixar i apegar les peces per formar figu-
res completes.
59
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
OBJECTIU: 3. Prendre conscincia dels rgans que intervenen en l'emissi de la veu i la seua adequada utilitzaci.
3.8. Fitxa de l'alumne nm. 22: Associar cada rgan amb la seu acci i apegar un
gomet en el requadre corresponent.
MASTEGAR LLEPAR BESAR OLDRE
60
OBJECTIU:
4. Conixer les caracterstiques de la veu.
ACTIVITATS:
4.1. Els alumnes reproduiran veus de diferents intensitats imitant el mestre o la mestra.
4.2. El xiquet o la xiqueta associar els sons forts i fluixos produts vocalment a dife-
rents accions:
- So fort, es posen drets.
- So fluix, s'asseuen.
4.3. Joc de la rdio. Per parelles, un s el tcnic de so i un altre el locutor. El locutor
anir canviant la seua intensitat en parlar, cantar, recitar, segons el moviment
de la palanca (pujar o baixar) indicat per l'altre xiquet (el tcnic).
4.4. Fitxa de l'alumne nm. 23: pintar els dibuixos on es produx una veu amb intensitat
dbil.
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
4.5. Els xiquets i xiquetes imitaran el trot de cavalls que s'acosten i s'allunyen.
4.6. El mestre o la mestra dibuixar a la pissarra una lnia llarga i una altra curta. Els
xiquets hauran d'emetre un so voclic llarg o curt segons la lnia.
Exemple:
___ _ ___ _ ___ _ _ _
aaa a aaa a aaa a a a
61
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
OBJECTIU: 4. Conixer les caracterstiques de la veu.
4.7. El mestre o la mestra dictar les seqncies segents produdes amb la veu
dels xiquets, les representar grficament (pissarra o paper) mitjanant una
lnia curta o llarga.
Exemple:
4.8. Davant un so agut o greu ems pel mestre o la mestra, els xiquets hauran d'al-
ar els braos en escoltar el so agut i hauran d'abaixar-los en escoltar el so
greu. (Es pot presentar l'activitat amb un instrument).
4.9. Dividida la pissarra per una lnia horitzontal, quan el mestre o la mestra
assenyale la part de dalt, els alumnes emetran un so agut i en assenyalar la
part de baix, emetran un so greu.
4.10. Fitxa de l'alumne nm. 24 i 25: Imitar els
sons onomatopeics que apareixen en els
dibuixos de la fitxa 24.
Desprs retallaran la fitxa i l'apegaran a la
fitxa nm. 25, collocant els dibuixos
corresponents a sons aguts en la part de
dalt i els corresponents a greus en la part
de baix.
62
4.11. Els xiquets i les xiquetes reproduiran la veu de diferents personatges dels contes:
- La Caputxeta.
- L's.
- La rateta presumida.
- El llop.
4.12. Fitxa de l'alumne nm. 26: pintar els personatges que tinguen la veu greu com
el llop.
UNITAT DIDCTICA 3: CONEC LA MEUA VEU
OBJECTIU: 4. Conixer les caracterstiques de la veu.
4.13. El mestre o la mestra emetr un missatge determinat amb diferent entonaci.
Exemple:
Hui est plovent.
Hui est plovent?
Hui est plovent!
Tamb es podran representar grficament a la pissarra les diferents corbes
meldiques.
4.14. El mestre o la mestra enregistrar la veu de tots els xiquets i xiquetes, en diferents
sessions. Cada xiquet haur de reconixer la seua veu i la dels seus companys.
63
UNITAT DIDCTICA 4: CUIDE LA MEUA VEU
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
64
OBJECTIUS:
1. Conixer els factors externs que influxen en la correcta utilitzaci de la veu.
2. Adquirir hbits per a una adequada utilitzaci de la veu.
3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.
UNITAT DIDCTICA 4: CUIDE LA MEUA VEU
OBJECTIU:
1. Conixer els factors externs que influxen en la correcta utilitzaci de la veu.
ACTIVITATS:
1.1. A travs d'un dileg els alumnes respondran les qestions segents:
Qu farem quan desprs d'una correguda estem suats?
Si volem cridar un xiquet que est lluny, qu hem de fer?
Qu podem fer quan ens fa mal la gola?

1.2. Fitxa de l'alumne nm. 27: pinta els dibuixos

que representen una acci correcta per al
bon funcionament de la veu.
65
OBJECTIU:
2. Adquirir hbits per a una adequada utilitzaci de la veu.
ACTIVITATS:
2.1. Fitxa de l'alumne nm. 28: marca amb una "X" o apega un gomet a la resposta
correcta.
UNITAT DIDCTICA 4: CUIDE LA MEUA VEU
2.2. Els xiquets i xiquetes hauran de descobrir els errors en les frases segents i
expressaran oralment cada frase de manera correcta:
Quan estem refredats hem de cridar ms.
Em gite molt tard de nit.
En classe parlem tots alhora, cada volta ms fort.
Engegue la televisi quan vaig a parlar amb els meus amics.
Crrec ms de pressa quan estic molt cansat.
Parle molt quan estic refredat.
2.3. Fitxa de l'alumne nm. 29: acolorix els aliments
que hem de prendre amb ms freqncia.
- Menge fruita i verdura.
- Tus o gargamellege sense necessitat.
- Faig exercici a l'aire lliure.
- Bec aigua sempre que puc.
- Cride o force la veu quan parle amb els companys.
- Descanse suficientment de nit.
66
OBJECTIU:
3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.
UNITAT DIDCTICA 4: CUIDE LA MEUA VEU
ACTIVITATS:
3.1. Fitxa de l'alumne nm. 30: observa i
explica qu li passa al xiquet del dibuix i
per qu?
3.2. Fitxa de l'alumne nm. 31: unix amb
una fletxa el que li pot ocrrer al
xiquet quan crida molt.
67
UNITAT DIDCTICA 4: CUIDE LA MEUA VEU
OBJECTIU: 3. Conixer les conseqncies que es deriven d'un s incorrecte de la veu.
3.3. Fitxa de l'alumne nm. 32: pinta, retalla i apega les imatges segents de forma
ordenada.
3.4. Fitxa de l'alumne nm. 33: explica i dibuixa alguna acci que es puga fer per a
cuidar la veu.
68
69
MANUAL DEL PROFESSORAT
2. CONTE
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
70
71
Aix eren uns xiquets, Anna i Carles, que se n'anaren al parc i all es trobaren amb
uns amics que estaven jugant al futbol. Comenaren a jugar ells tamb i el partit es
va fer tan interessant que, segons anava passant el temps, els seus amics cada vega-
da corrien ms de pressa i cridaven ms fort.
Mentre jugaven, els nostres amics s'adonaren que els seus companys de grup cada
vegada estaven ms acalorats. De tant de cridar, la seua cara i el seu coll estaven
enrogits i la seua camiseta xopada.
Tant Carles com Anna intentaren calmar els seus companys i proposaren un descans.
Durant el descans comenaren a llevar-se la camiseta perqu tenien calor, a beure
aigua freda, i continuaren discutint acaloradament qui havia marcat ms gols i qui
havia jugat millor.
Al dia segent, quan van entrar a classe, tenien la veu ronca i tossien constantment.
Alguns fins i tot van arribar a quedar-se sense veu.
La professora aprofit l'experincia per a explicar els avantatges que t conixer la
prpia veu i poder-la cuidar millor.
Vosaltres, en el seu lloc, qu fareu?
72
73
BIBLIOGRAFIA
Prevenci de disfonies
Treballs dAULA - 2
74
75
BIBLIOGRAFIA
BUSTOS SNCHEZ, I, Tratamiento de problemas de la voz, Cepe, Madrid, 1983.
BUSTOS SNCHEZ, I, Reeducacin de problemas de la voz, Cepe, Madrid, 1983.
CANUYT, G, La voz, Hachette, Buenos Aires, 1982.
DE MENA GONZLEZ, A, Educacin de la voz. Principios fundamentales de ortofona,
Aljibe, Mlaga, 1994.
DINVILLE, C, Los trastornos de la voz y su reeducacin, Masson, Barcelona, 1983.
GALLARDO RUIZ, J.R, i GALLEGO ORTEGA, J.L, Manual de Logopedia Escolar, Aljibe,
Mlaga, 1993.
GMEZ, E, La respiracin y la voz humana, Buenos Aires, 1980.
HILTRUD LODES, Aprendo a respirar, Integral, Barcelona, 1994.
LE HUCHE, F. i ALLALI, A, Anatoma y Fisiologa de los rganos de la voz y del habla,
Masson, Barcelona, 1994.
LE HUCHE, F. i ALLALI, A, Patologa vocal: semiologa y disfonas disfuncionales,
Masson, Barcelona, 1994.
LE HUCHE, F. i ALLALI, A, Teraputica de los trastornos vocales, Masson, Barcelona,
1994.
LLINS, M.A, Disfonas en Pea Casanova, J, Manual de Logopedia, Masson, Barcelona,
1990.
MANSIN, M, El estudio del canto, Ricordi, Buenos Aires, 1983.
PEA CASANOVA, J, Manual de logopedia, Masson, Barcelona, 1990.
PERELL, J, Alteraciones de la voz, Cientfico-Mdica, Barcelona, 1973.
PRATER, R. J. i SWIFT, R. W, Manual de teraputica de la voz, Masson-Salvat
Medicina, Barcelona, 1993.
VALLANCIEN, B, Disfona funcional en la infancia en LAUNAY, C. BOREL-MAISSONY,
S, Trastornos del lenguaje, la palabra y la voz en el nio, Masson, Barcelona, 1989.
DIVERSOS AUTORS, Trastornos de la voz, Masson, Barcelona, 1996.
76
ARTICLES:
CORTS AYATS, M.D, "ltimas tcnicas logopdicas en el tratamiento de la voz",
Revista Logop., Fonol. y Audiol., vol. XVI, nm. 1 (22-26), 1996.
FERNNDEZ BARRUTIA, M. i TOLOSA CABAN, F, "Disfona Funcional Infantil", Rev. Logop.,
Fonol. y Audiol., vol. XVIII, nm. 3 (154-159), 1998.
HELMUT LIPS, "Iniciacin a la tcnica vocal", Orfe Lleidat, Curs internacional de
direcci coral, Lleida, 1979.
77
78
NOTES:
79
NOTES:
80