C ONS E L L E RI A D E DUC AC I , F ORMAC I I OC UPAC I

PROVA DE COMPETNCIA
Centre
Localitat
Nm. de llista
Programa
dEducaci
Bilnge
PEV PIP DAltres
Codi
Grup A B C D E F G H V
DALTRES
2n
AVALUACI DIAGNSTICA 2012
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
MATEMTICA
2
INSTRUCCIONS
A continuaci, trobars una srie d'exercicis de matemtiques pareguts als que
realitzes tots els dies a classe.
En este quadern apareixen uns textos, grfiques o taules i haurs de respondre les
preguntes sobre el que has llegit o observat.
s possible que necessites realitzar operacions en alguns exercicis, pots utilitzar la
calculadora.
Hi ha diferents tipus de preguntes:
Preguntes de quatre alternatives (a,
b, c, d) on noms hi ha una
resposta correcta. Haurs
dencerclar la lletra corresponent.
Fixa't en l'exemple 1.
Si decidixes canviar la resposta,
ratlla amb una X la teua primera
elecci i encercla la nova resposta,
tal com es mostra en l'exemple 2, on
primer sha triat la a i desprs la c.
Preguntes de verdader i fals, on haurs de marcar la casella corresponent.
Tamb trobars preguntes d'escriure la resposta, de dibuixar grfics, etc.
Llig detingudament cada pregunta per a comprendre b el que diu i respon tant b
com spies. Haurs d'utilitzar un bolgraf blau o negre.
Si t'equivoques no pots utilitzar corrector. Per a corregir la teua resposta, noms
has de ratllar-la amb una sola lnia i a continuaci escriure la correcta.
Recorda que, quan acabes, pots aprofitar per a repassar els exercicis fins que
t'avisen que ha finalitzat el temps.
Exemple 1
Quin s el resultat de la suma
210 + 55 + 2,34?
a) 287,34
b) 367,34
c) 267,34
d) 271,24
Exemple 2
Quin s el resultat de la suma
210 + 55 + 2,34?
a) 287,34
b) 367,34
c) 267,34
d) 271,24
3
LLEPOLIES
El terme "llepolies" engloba una srie de productes de confiteria
molt diferents. Estan compostes per una massa aromatitzada i
pintada obtinguda a partir de sucres.
Hi ha distints tipus de productes segons lelaboraci i la composici:
caramels (durs, blans, comprimits, de goma), xiclets, llaminadures
(gominoles, dol de regalssia, llaminadura lquida per a congelar),
confits (pinyons, ametlla ensucrada, dragea de xocolate,
garapinyats, fruita confitada coberta de xocolate).
1. Tenim una bossa amb 250 xiclets de diferents sabors que pesa 1,85 kg.
Quants grams pesa cada xiclet?
a) 8,5 g
b) 4,8 g
c) 10,5 g
d) 7,4 g
2. Quan comprava gallons de taronja i llima (una bossa de 100 g), sempre els
comptava i hi havia 26 caramels. Al contar-los hi havia 6 gallons de llima ms
que de taronja. Si x s el nombre de gallons de taronja, quina expressi
algebraica reflectix esta relaci?
a) x + (x + 6) = 26
b) x - (x + 6) = 26
c) x + (x - 6) = 26
d) x + 6x + 6 = 36
4
3. Per tant, quants gallons de taronja i de llima hi havia en la bossa de 100 g?
a) 20 de taronja i 6 de llima.
b) 10 de taronja i 16 de llima.
c) 9 de taronja i 17 de llima.
d) 8 de taronja i 16 de llima.
4. Si la bossa pesava 100 g, quant pesava cada caramel?
a) 3,8 g
b) 4 g
c) 7 g
d) 2,5 g
Les llepolies aporten moltes calories (4 quilocalories per gram)
5. Una piruleta pesa 10 g. Quan mengem una piruleta, quantes calories ingerim?
a) 400 calories.
b) 40.000 calories.
c) 4.000 calories.
d) 4 calories.
6. Volem fer un mosaic de 2 x 2 m amb caramels blanets. Cada caramel s un
quadrat d'1 cm de costat. Quants caramels necessitarem?
a) 4
b) 400
c) 4.000
d) 40.000
5
Ens han donat la recepta per a fer caramels de gelatina. Necessitem:
400 g de sucre.
l d'aigua.
2 sobres de gelatina amb sabor.
sucre per a decorar.
7. Per a provar si m'agraden, decidisc fer una quantitat ms menuda amb 100 g
de sucre. Per a esta quantitat de sucre haur d'utilitzar:
a)
4
1
d'aigua i
4
1
de sobre de gelatina de maduixa.
b)
8
1
l d'aigua i
2
1
sobre de gelatina amb sabor.
c)
16
1
l d'aigua i
2
1
sobre de gelatina amb sabor.
d) 1 sobre de gelatina sense sabor i
2
1
sobre de gelatina de maduixa.
En una enquesta recent sobre el consum de xiclets i caramels shan
obtingut els resultats segents:
El consum de xiclets s:
- del 78,3% entre les persones de 16 a 25 anys,
- davant del 34,4% entre els adults de 46 a 55 anys,
- del 16,4% en majors de 56 anys.
No obstant aix, les diferncies no sn tan acusades en el consum
de caramels:
- el 60,8% entre les persones de 16 a 25 anys,
- davant del 50,4% entre els adults de 46 a 55 anys,
- el 38,7% en majors de 56 anys.
6
8. Marca amb una creu segons, siguen verdaderes o falses, les afirmacions
segents:
Verdader Fals
Entre els ms jvens, el percentatge dels que preferixen caramels
s un 17,5% menor que els que preferixen xiclets.
Els majors de 56 anys sn els que ms caramels consumixen.
El nombre d'adults entre 46 i 55 que consumix caramels supera un
16% als que masteguen xiclets.
9. Representa aproximadament mitjanant un diagrama de barres les dades
sobre el consum de xiclets i caramels en la grfica segent:
XICLETS CARAMELS
% %
100 100
90 90
80 80
70 70
60 60
50 50
40 40
30 30
20 20
10 10
0 0
16-25
anys
46-55
anys
> 56
anys
16-25
anys
46-55
anys
> 56
anys
7
ELS AMICS
scar i els seus cinc amics han d'estalviar per a poder anar a un
concert del seu grup favorit que actuar d'ac a sis setmanes a la
seua ciutat. Els agradaria aconseguir les entrades per al concert ja
que costen 22 i seria difcil estalviar eixos diners en el temps que
queda, perqu la mitjana de paga de la qual disposen per a passar
cada setmana s de 12 .
A l'ajuntament realitzen un sorteig entre els escolars de la localitat,
de tal manera que els 150 escolars que tinguen un nmero premiat
poden extraure una bola d'alguna de les tres caixes que sels
oferisca. Segons el color de la bola extreta el regal pot ser:
La bola roja s un llibre.
La bola verda s un CD de msica.
La bola blava s una entrada per al concert del seu grup favorit.
Esta s la distribuci de boles premiades en les caixes:
caixa 1 caixa 2 caixa 3
10 boles roges
25 boles verdes
15 boles blaves
5 boles roges
25 boles verdes
20 boles blaves
30 boles roges
15 boles verdes
5 boles blaves
10. Quina caixa triaries per a tindre ms possibilitats de guanyar una entrada per
al concert?
a) Caixa 1.
b) Caixa 2.
c) Caixa 3.
d) Tant la caixa 1 com la caixa 2.
8
11. Si ajuntem totes les boles en una caixa, quina fracci representen les boles
roges?
a)
150
45
b)
100
33
c)
30
9
d) Sn correctes la a i la c.
12. En el meu grup d'amics tots hem obtingut un regal. Entre tots tenim el doble
de CD que d'entrades i un llibre ms que el nombre de CD. Si el valor de les
entrades s x, quina expressi algebraica triaries per a resoldre el problema i
esbrinar el valor de x?
a) (x + 1) + 2x = 5
b) 2x + 3 + x = 5
c) 2x + x + (1 + 2x) = 6
d) (2 + x) + 1 + (2 + x) = 6
13. Quantes entrades ens falten per a poder anar tots al concert?
a) 5
b) 4
c) 3
d) 2
A ms, com ser l'aniversari d'scar, els seus amics han decidit
regalar-li entre tots l'ltim CD del grup. Aix s'aprendr les canons
per al concert.
4. El regal d'scar val 30 . Tenint en compte que a la setmana noms estalvien
la sexta part de la seua paga de 12 , quantes setmanes han d'estalviar per a
poder comprar el regal?
a) 2
b) 3
c) 4
d) 5
11
LA VIVENDA
Este acollidor pis de 90 m
2
construts (76,5 m
2
tils) es troba en una
zona molt tranquilla, sense sorolls i amb zones enjardinades.
L'edifici es troba a cinc minuts del centre, cosa que permet
desplaar-se sense haver d'utilitzar el cotxe. Tampoc s massa
complicat trobar un buit per a aparcar i per la zona hi ha uns quants
garatges on llogar o comprar una plaa si es desitja.
Pel que fa a l'ambient que lenvolta, s una comunitat molt
tranquilla, amb bones relacions entre vens. El preu de la comunitat
s baix, 15 /mes.
El preu de venda que figura en la immobiliria s de 150.000 .
20. Quin percentatge de metres construts resulta til?
a) 75%
b) 85%
c) 15%
d) 100%
12
21. Per a calcular els diners necessaris en la compra d'un pis sense endur-nos
sorpreses cal tindre en compte els gastos inicials per la compra de la
vivenda, que solen ser sobre un 10% del preu del pis. Tenint en compte aix,
quants diners hem de reservar en este cas per als gastos inicials?
a) 13.000
b) 12.000
c) 10.000
d) 15.000
22. He llegit en Internet que la quantitat que sha de destinar a la compra de la
vivenda (al prstec hipotecari) no hauria de superar el 40% dels ingressos
nets mensuals. En la meua famlia estos ingressos ascendixen a 1.500 .
Quina mensualitat podrem fixar, com a mxim, per al prstec hipotecari
segons els ingressos?
a) 900
b) 600
c) 300
d) 500
13
LA FIRA
El nostre professor ens diu que les matemtiques estan presents en
totes les activitats de la nostra vida: en les compres, en els mitjans
de comunicaci, en la salut, i fins i tot quan anem a la fira. Li
proposem que ens porte a la fira perqu aprenguem millor.
Accepta, per en canvi ens comprometem a resoldre per parelles
algunes qestions que ens plantejar el dia de lexcursi sobre
algunes atraccions.
Autos de xoc El barco vking La nria
Dimensi de la
pista: 34 x 14 m
Seients: 40
Places: 148
Dimetre: 60 m
23. Si pugem a un auto de xoc i el colloquem en un cant de la pista, quina
distncia recorrer lauto fins a xocar-se amb el cant ms allunyat de la
pista?
a) 14,00 m
b) 34,00 m
c) 36,77 m
d) 58,00 m
14
24. De la taula segent, fixat en el nombre dautos de xoc per colors que hi ha en
latracci de la fira. Assenyala quins percentatges aproximats falten en la
taula.
Color dauto Nombre dautos Percentatge (%)
Verd 5
Morat 6 20%
Groc 2
Roig 10
Blau 7 23%
a) 26% verd, 3% roig i 10% groc.
b) 17% verd, 33% roig i 7% groc.
c) 50% verd, 33% roig i 7% groc.
d) 12% verd, 36% roig i 29% groc.
25. En cada cistella de la nria poden pujar quatre viatgers. Quantes cistelles hi
ha en la nria?
a) 40
b) 35
c) 30
d) 37
26. En latracci del barco vking hi ha un total de 40 seients i estos sn de tres
tipus diferents. Trobem els seients de proa, que miren cap a lexterior; els
seients situats al centre, que sn el triple que els anteriors; i els seients de
popa, que sn el doble que els seients del centre. Si considerem que x s el
nombre de seients de proa, quants seients hi ha de cada tipus?
a) 14 de proa, 2 de centre, 24 de popa.
b) 4 de proa, 12 de centre, 26 de popa.
c) 4 de proa, 12 de centre, 24 de popa.
d) 7 de proa, 10 de centre, 23 de popa.
15
NOVA YORK
Els mitjans de comunicaci i les agncies de viatge
ens parlen de Nova York com una de les
destinacions turstiques ms interessants. Lany
2007 hi hagu 350.000 visitants espanyols, un
37% ms que lany anterior, probablement perqu
en eixos moments el dlar havia perdut valor
adquisitiu pel que fa a leuro.
Al 2007, el canvi euro/dlar era el segent:
1.000 = 1.546,42 US Dlar
En canvi, al 2011, el canvi euro/dlar va ser:
1.000 = 1.391,16 US Dlar
Es calcula que cada turista sol gastar una mitjana de 1.500 dlars.
Buscant informaci de Nova York per la web hem trobat les dades
segents:
L'hora a Nova York equival a 5 hores menys que en el Meridi de
Greenwich (GMT). Este s el meridi que passa per la nostra
comunitat autnoma.
La temperatura es mesura en graus Fahrenheit, encara que es
poden trobar molts lluminosos en el carrer en els quals apareix la
temperatura en els dos sistemes.
L'Empire State Building s l'edifici ms alt de Nova York. Est
situat molt a prop de la 5a Av., entre la 33rd Street i la 34th
Street (carrers 33 i 34). 1860 sn els escalons que cal pujar per a
arribar fins a l'ltim pis, precisament el 102.
27. Quina xifra s el 37% de 350.000 visitants espanyols a Nova York?
a) 227.000
b) 255.474
c) 129.500
d) 194.525
16
28. En el grfic segent podem observar levoluci de lequivalncia dlar/euro al
llarg de lany 2009. En quin mes sacosten ms les dos monedes i en quin
sallunyen?
a) A febrer i mar.
b) A mar i novembre.
c) A febrer i octubre.
d) A febrer i novembre.
29. Si ara mateix sn les 14:00 hores a la nostra localitat, quina hora ser a Nova
York?
a) 09:00 h
b) 14:00 h
c) 21:00 h
d) 19:00 h
30. Consideres que el nombre d'escalons per a arribar d'un pis a un altre de
l'Empire State Building s sempre el mateix? Raona la teua resposta.
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
Dlar/Euro 2009
1,15
1,2
1,25
1,3
1,35
1,4
1,45
1,5
1,55
G
e
n
e
r
F
e
b
r
e
r
M
a
r

A
b
r
i
l
M
a
i
g
J
u
n
y
J
u
l
i
o
l
A
g
o
s
t
S
e
t
e
m
b
r
e
O
c
t
u
b
r
e
N
o
v
e
m
b
r
e
D
e
s
e
m
b
r
e
Euro ()
D

l
a
r

(
$
)